“CRÈDIT DE SÍNTESI”...Crèdit de síntesi Escola Brianxa El món del teatre Curs 2007-08 Guió de treball. TNC Temp 07/08 Dia 5 de març de 2008 MATI 11h.- Rebuda Lloc: Vestíbul

Crèdit de síntesi Escola Brianxa El món del teatre Curs 2007-08

“CRÈDIT DE SÍNTESI”

“El món del teatre”

“Bodies, ... The Exhibition”

Tercer d’ESO

Escola Brianxa

Curs 2007-08

1 - 41


INTRODUCCIÓ:

El Crèdit de Síntesi del curs 2007-08 que realitzaran els alumnes de tercer d’ESO de

l’Escola Brianxa es centrarà sobretot en el món del teatre. Els diferents àmbits

d’aquesta activitat artística (expressió corporal, educació musical, coneixement de

l’entorn social i històric, expressió visual i plàstica, competència informàtica, etc.) es

treballaran mitjançant l’anàlisi de l’obra “El cercle de guix caucasià” de Bertold Brecht,

que es representa al Teatre Nacional de Catalunya.

L’àmbit científic del Crèdit de Síntesi es desenvoluparà durant la visita a l’exposició

“BODIES .... The Exhibition”.

El treball de síntesi és un treball de grup. Cada grup haurà de treballar de forma

conjunta, coordinada i amb un clar repartiment de tasques. La composició dels grups

correspondrà als tutors.

Horari del Crèdit:

Per a realitzar el crèdit, l’alumnat tindrà a la seva disposició el taller, l’aula-classe i l’aula

d’informàtica durant els següents dies i hores:

Dimecres, 20 de febrer: 10 -11h (Educació Física: Contxi Galindo i Joan Collet)

Dijous, 21 de febrer: 2/4 de 12 a 2/4 d’una (Tutoria: Joan Collet)

Divendres, 22 de febrer, de 10 a 11h (Ciències Socials: Xavier Castillo)

Dilluns, 25 de febrer, de 2/4 d’una a 2/4 de dues (Biologia / Física i Química: Albert Dellundé,

Contxi Galindo i Joan Collet )

Dimecres, 27 de febrer: 10-11h (Educació Física: Contxi Galindo i Joan Collet)

Dijous, 28 de febrer: 2/4 de 12 a 2/4 d’una (Tutoria: Joan Collet)

Divendres, 29 de febrer, de 10 a 11h (Ciències Socials: Xavier Castillo)

Dilluns, 3 de març, de 2/4 d’una a 2/4 de dues (Biologia / Física i Química: Albert Dellundé,

Contxi Galindo i Joan Collet )

Dimarts, 4 de març, de 3 a 5 (Educació per a la Ciutadania: Rosa Matas)

5 i 6 de març: TNC i Bodies a Barcelona (veure “Programació del Crèdit de Síntesi a

Barcelona) (Contxi Galindo i Joan Collet)

Divendres, 7 de març: tot el matí per preparar l’exposició oral del crèdit (els

professors de cada assignatura)

Dilluns, 10 de març: presentació oral del crèdit per cada grup.

2 - 41


PROGRAMACIÓ DEL CRÈDIT DE SÍNTESI A BARCELONA La programació dels dos dies a Barcelona serà el següent:

Dimecres, dia 5 de març 1) Sortirem de Tordera a 2/4 de vuit del matí (cal ser MOLT puntuals). El

viatge a Barcelona serà amb tren (els desplaçaments per dins de la ciutat seran en metro).

2) Arribada a l’hotel-alberg “Center Ramblas” (carrer Hospital, 63, 08001 Barcelona, tel. 934451530).

3) A partir de les 11 del matí, desenvolupament del crèdit de síntesi “El món del teatre” dins del Teatre Nacional de Catalunya (TNC).

4) Dinar; com que no està inclòs, s’hauria de portar de casa. 5) Continuació del crèdit dins del TNC. 6) Sopar al restaurant del TNC (inclòs en el preu). 7) Assistència a la representació de l’obra de B. Bercht “El cercle de guix

caucasià” a partir de les 8 del vespre (durada aproximada de l’obra és de 2h ½).

8) Dormir a l’hotel.

Dijous, dia 6 de març 9) A partir de 2/4 de 9, esmorzar a l’hotel (està inclòs). 10) Tour per la Barcelona gòtica i modernista, visitant alguns edificis

emblemàtics com ara la Catedral, l’església de Santa Maria del Mar, Casa Batlló, la Pedrera, etc.

11) Dinar (a càrrec de l’alumne). 12) A la una, visita a l’exposició “BODIES ...The Exhibition” a les Drassanes.

Aquesta visita forma part del crèdit de síntesi. 13) Tornada a Tordera en tren. Hora prevista d’arribada és al voltant de les sis

de la tarda.

Avaluació i criteris:

Els criteris d’avaluació seran: 70 % coneixements + 30 % comportament.

El treball és en grup i l’avaluació tindrà en compte tant el treball col·lectiu com

individual.

Els coneixements s’avaluaran a partir tant del treball que es presentarà en paper, que

s’ajustarà a la realització de les activitats proposades, com de la presentació d’aquest

treball que cada grup farà oralment.

El comportament s’avaluarà segons la implicació i la responsabilitat en el treball i en el

civisme de cada alumne.

3 - 41


CRÈDIT DE SÍNTESI:

“EL MÓN DEL TEATRE”

Activitats relacionades amb l’obra:

“El cercle de guix caucasià” de Bertolt Brecht

Tercer d’ESO

Escola Brianxa

Curs 2007-08

4 - 41


El cercle de guix caucasià:

UNA EXTRAORDINÀRIA AVENTURA TEATRAL

Quan s’apaguin els llums de la Sala Gran i la veu del cantaire, que és qui narra aquesta història, entoni «Va ser en un temps de guerres sagnants...», com qui comença un conte, el públic s’endinsarà en la història de Grushe, l’heroïna d’aquesta extraordinària aventura teatral que és El cercle de guix caucasià, una de les grans obres de Bertolt Brecht, un dels grans renovadors del llenguatge, l’estètica i la filosofia teatral del segle XX.

El cercle de guix caucasià, escrita l’any 1944, parteix d’una llegenda xinesa i evoca, també, el conegut mite bíblic del judici de Salomó. Quan el governador d’una ciutat del Caucas és assassinat en una rebel·lió aristòcrata, Natela, la seva muller, es veu obligada a fugir, deixant enrere el seu fill, que quedarà a càrrec d’una criada, Grusche. Quan la revolta és mitigada, la mare voldrà recuperar-lo, però Grusche s’hi resistirà. Totes dues es disputaran la custòdia del nen, tancat dins el cercle de guix que anuncia el títol de l’obra.

La producció de El cercle de guix caucasià està dirigida per Oriol Broggi i compta amb un repartiment extraordinari, encapçalat per Marta Marco, com a Grusche, i Anna Lizaran en el paper de jutge. La música original, composta per Paul Dessau, està interpretada en directe per l’orquestra Cabo San Roque i Víctor Estévez en el paper de cantaire.

5 - 41


Guió de treball. TNC Temp 07/08

Dia 5 de març de 2008

11h.- Rebuda Lloc: Vestíbul principal A càrrec de: Àngels Zamora (ResponsaConnecta't")

_________________________________ 11h a 11,15 h.- Comentari sobre "El mLloc: Vestíbul Sala Gran A càrrec de: Joan Font (Membre del Co

_________________________________ 11,15 h - 11,25 h.- Exposició dels difecreació teatral Lloc: escenari Sala Gran A càrrec de: Jordi Vall·llovera (Direcció Introducció als diversos oficis que interv

a) El treball dels creadb) El treball dels tècnic

_________________________________ 11,25h – 11,40 h.- Maquinària i EscenLloc: escenari Sala Gran A càrrec de: Jordi Vall·llovera (Direcció

Miguel Enamorado (Subdi

Explicació del procés de treball partint dDirector/escenògraf/coor. artística/direcExplicació general del decorat a nivell tèciclorames, bambolines, cametes, telon

_________________________________ 11,40 - 12 h.- Il·luminació: Lloc: escenari Sala Gran A càrrec de: Lluís Navarro (Subdirector Breu introducció del per què i demostraseu comportament tant amb l’escenograInterrelacionar els efectes de l’espectacCom i amb quins materials controlem leprocés de muntatge i la relació entre la il·luminació.(Relació luminotècnic - il·lum

_________________________________

MATI

ble del servei educatiu del TNC "Programa

_______________________________________

ón del teatre"

nsell d’assessorament artístic del TNC) _______________________________________

rents oficis que intervenen en el procés de

tècnica)

enen en un espectacle. ors. s. _______________________________________

ografia .

tècnica) rector tècnic)

’una presentació de projecte. . tècnica/construcció/ muntatge/servir funció. cnic i els elements que el componen:

s. _______________________________________

tècnic)

ció dels efectes de llum amb els materials i el fia com amb el vestuari i utilleria.

le ensenyant els materials tècnics en qüestió. s diferents propietats de la llum. Explicació del part tècnica i la part artística de la inador - director). _______________________________________

6 - 41


12 h a 12,20h Utilleria: Lloc: Sala Gran A càrrec de: Marsa Amenós (Cap d'àrea d'util·leria) Exposició d’alguns elements damunt l’espai per parlar dels volums i els colors utilitzats i relacionarlos amb la dramatúrgia, l’estètica i l’ús que en fa l’actor Explicació sobre els diferents elements d’utilleria de l’obra escollida, les tècniques utilitzades per construir-los i com s’han resolt els problemes que planteja la seva utilització escènica per part dels intèrprets, etc.. Possibilitat d’analitzar els elements partint de les acotacions del text i les valoracions i els criteris de l’escenògraf i el director.

________________________________________________________________________ 12,20h – 12,40h.- Vestuari Lloc: Sala Gran A càrrec de: César Olivar (Cap d'àrea de sastreria) Amb les imatges dels figurins projectades a la pantalla, breu exposició de l’estil en l’època i dels problemes que han sorgit i com s’han resolt. Explicació de la interacció de les llums, el decorat i la interpretació amb el vestuari: colors/llum, colors decorat/colors escenografia, textures i forma/escenografia, etc.

________________________________________________________________________ 12,40 h a 13 h So: Lloc: Sala Gran A càrrec de: Xavier Rodriguez (Cap de l'àrea de so) Demostració d’alguns efectes de so, amb les diferències que s’haurien pogut realitzar. Explicar que és el que escolten els actors i com ho escolten. Efectes especials sonors.

________________________________________________________________________

13 h a 15h Dinar (lliure)

TARDA

15h – 17 h.- Treball d'interpretació Lloc: Sala de reunions de tallers A càrrec de: Robert Gobern Com l'actor/iu es planteja el seu treball. Treball pràctic d’interpretació. (Alguns alumnes haurien de tenir memoritzat el text de l’escena que us adjunto per tal de poder fer el treball pràctic d’interpretació)

________________________________________________________________________ 17 h a 17,30 h - Direcció Lloc: Sala de reunions de tallers A càrrec de: Oriol Broggi (Director de El cercle de guix caucasià)

7 - 41


Xerrada amb el director de l’obra , en la qual es reflexionarà sobre la posada en escena i les diferents lectures que pot tenir l’obra escollida.

________________________________________________________________________ 17,30 h a 18 h PAUSA Berenar a cantina

________________________________________________________________________ 18 h a 18,30h.- Regiduria i Passada tècnica Lloc: Sala Gran A càrrec de: Gabi Doz (Cap de regidoria) Explicació del treball de regidor i assistència a una part de la passada tècnica

________________________________________________________________________ 18,30h – 19 h Visita a la Sala Petita, Sala Tallers i magatzems d’utilleria

________________________________________________________________________ 19h Sopar Lloc: Cantina del TNC

________________________________________________________________________ De 20h a 23 h Assistència a la representació de: El cercle de guix caucasià a la Sala Gran

________________________________________________________________________

8 - 41


CATALÀ

A. VOCABULARI ESPECÍFIC DEL MÓN DEL TEATRE:

Heu d’estudiar aquests termes relacionats amb el món del teatre. S’avaluarà en forma de control escrit abans de l’estada al TNC.

1. LA PRODUCCIÓ D’UN ESPECTACLE

1.1 EL TEXT TEATRAL: - PRODUCCIÓ: Tot el procés que ens porta a la representació d’una obra de teatre davant el públic. - RÈPLICA: Tros de text que un personatge diu de forma ininterrompuda. - DIÀLEG: Fet de fer parlar als personatges. - ACOTACIONS: Són petits fragments de text que descriuen el lloc on passa l’obra, una acció o un estat d’ànim del personatge. Són instruccions donades per l’autor als intèrprets. - ESCENES: Vénen marcades per l’aparició o desaparició d’un personatge. - ACTE: Parts en les quals es distribueix l’obra. Sovint implicaven canvis de lloc o salts en el temps. - JORNADA: Durant els segles XVI i XVII les representacions acostumaven a repartir-se en diversos dies, cada dia es feia una part de l’obra; cada una de les parts era coneguda per jornada.

1.2 ELS GÈNERES: - TRAGÈDIA: Acció humana funesta que sovint acaba amb la mort. Imita accions humanes referides al sofriment dels personatges i la pietat. - COMÈDIA: Segons Aristòtil, una comèdia és una “imitació d’homes de qualitat moral inferior”. Els personatges són de condició inferior, el desenllaç és feliç, la seva finalitat és provocar el riure a l’espectador. - EL DRAMA: Síntesi entre la tragèdia i la comèdia.

1.3 L’EQUIP ARTÍSTIC: - CÀSTING: Fet de decidir un repartiment fent proves entre un grup ampli de persones. - DIRECTOR: Màxim responsable de tot el procés de creació. Sol triar l’obra i escollir un equip de col·laboradors. El director pensa una determinada visió escènica de l’obra que es vol representar, cerca un llenguatge dramàtic que configuri una unitat de posada en escena i dirigeix els actors exposant les seves propostes a la resta de l’equip artístic. - ESCENÒGRAF: És l’encarregat d’organitzar dramàticament l’espai on ha de passar l’acció de l’obra.

9 - 41


- IL·LUMINADOR: És qui s’encarrega de la part artística de la llum. Ha de conèixer com es comporta la llum i el color, i ha de saber portar a la pràctica les seves idees. - FIGURINISTA: És qui dissenya el vestuari. Crea els FIGURINS: Representació sobre el paper de l’aspecte que tindran els vestits dels personatges. - DISSENYADOR DE SO: És la persona encarregada de l’ambientació sonora de l’obra de teatre. Fa la recerca de les músiques o sons necessaris per a crear l’ambient que demana el director. - COMPOSITOR MUSICAL: És qui compon la música adaptant les seves característiques estètiques a l’obra que es representa. - CARACTERITZADOR: És qui decideix quin ha de ser l’aspecte del personatge aconseguint-lo amb maquillatge i perruqueria. - COREÒGRAF: És la persona encarregada de crear les danses i d’assajar els actors i ballarins que les han d’executar. - PRODUCTOR: És la persona que aporta els recursos materials i econòmics perquè l’obra pugui tirar endavant; ha d’administrar aquests recursos i elaborar un pressupost.

2. LA CREACIÓ D’UN ESPECTACLE

2.1 L’ESPAI ESCÈNIC: - ESCENARI: Lloc destinat als actors on passa l’acció en contraposició a la sala. - ORQUESTRA: En el teatre grec, espai circular davant el prosceni on el cor feia les seves evolucions. En el teatre romà, espai semicircular on es posaven les persones de distinció. En el teatre modern, espai entre l’escena i les butaques, on es posen els músics que executen la part musical d’una obra de teatre. - PROSCENI O CORBATA: Part anterior de l’escenari enfora del marc. En el teatre antic, el lloc entre l’escena i l’orquestra. - TELER: Bastimenta de la part superior de l’escenari d’un teatre que mitjançant politges i cordes permet de poder baixar i pujar els telons. - FOSSAT: Espai, entre l’escenari i la platea, per ubicar-hi l’orquestra que ha d’executar la part musical d’una obra de teatre. - PONTS DE LLUM: Bastida mòbil formada per una plataforma allargada sospesa amb corrioles a cadascun dels extrems on s’ubiquen les llums. - FÒRUM: Part de l’escenari oposada a la boca o embocadura. - OMBRES: Espai de l’escenari que no rep il·luminació.

2.2 L’ASSAIG: - ASSAIG: Consisteix en l’aprenentatge del text i l’actuació escènica sota la direcció del director. - ASSAIG TÈCNIC: Té com a finalitat conjuntar tots els elements (vestuari, llum i utillatge) fins a trobar la coherència i la perfecció de l’obra.

10 - 41


- EL DIRECTOR (1.3) - AJUNDANT DE DIRECCIÓ: És la memòria tècnica, el consultor i el conseller del director. Anota moviments escènics, fa d’enllaç entre producció i direcció i l’oficina tècnica. - REGIDOR D’ESCENA: És el coordinador de la continuïtat en les representacions, és un element essencial en el desenvolupament dels assaigs. - ACTORS / PERSONATGES:

o PROTAGONISTA: Són els personatges que constitueixen el centre de l’acció.

o SEGON PAPER: Personatges que tenen un rol menys definitiu. o FIGURANT: Personatges que no parlen o parlen molt poc. o INTERPRETAR: Vol dir que un actor es fa càrrec del personatge

d’una obra i li dóna vida a escena. L’actor construeix el personatge amb les indicacions del text i el director encara que també dóna el seu punt de vista i la seva pròpia intuïció.

2.3 LA INTERRELACIÓ AMB ALTRES LLENGUATGES: - TITELLES /MARIONETES: Ninots que interpreten la història. - TITELLA DE GUANT: Ninot que es manipula posant-hi la mà a dins. - TEATRE D’OMBRES: A partir d’una font de llum i sobre una tela es projecten les ombres de titelles de tija. - ÒPERA: Els protagonistes canten des del principi fins al final de l’obra, l’acció dramàtica es troba sustentada tota l’estona per la música. - ÒPERA CÒMICA, OPERETA, MUSICAL: Formes populars derivades de l’òpera clàssica, on la música continua essent el centre fonamental al voltant del qual gira l’espectacle.

3. LA REALITZACIÓ TÈCNICA - MUNTATGE: És una altra manera d’anomenar l’obra de teatre. Aquest terme indica la importància que té tots els elements estiguin en equilibri i ben coordinats. - DIRECTOR TÈCNIC: És l’interlocutor entre els creadors i els tècnics. Les seves funcions són:

o Coordinar la direcció i els diferents sectors artístics que intervenen en el procés de creació teatral.

o Organitzar tots els processos de realització. Decideix i pacta, a partir de les necessitats del director i del muntatge, els terminis i les etapes d’execució del projecte.

- ESCENOGRAFIA: Per als grecs l’escenografia era l’art d’adornar l’escena i el teatre. Des del Renaixement fer una escenografia volia dir dibuixar i pintar un teló de fons en perspectiva i s’anomena decorat. Actualment l’escenografia s’ha convertit en l’escriptura d’un espai en tres dimensions.

11 - 41


- ROMPIMENTS: Teló retallat que deixa veure el que hi ha al fons. - BAMBOLINES: Qualsevol de les bandes de tela o de paper pintades que, penjades del sostre d’un escenari, formen la part superior d’una decoració figurant un sostre, branques, cel... - CANDILEJAS: Bateries formades per un seguit de bombetes, copiades de l’antic sistema amb espelmes, per il·luminar l’escenari. - ERSOS: Barres plenes de bombetes penjades a sobre l’escenari. - VARALS: barres verticals, al costat de la boca, semblants als ersos. - LLUM PUNTUAL: Diferents punts de llum que en l’escenari substitueixen a l’antiga llum general. - LLUM FRONTAL: Aquella llum que es dirigeix a la cara dels actors. - CONTRALLUM: És la llum que prové del darrera i es fa servir per ressaltar les figures, tot separant-les del fons de l’escena. - LLUM LATERAL: És aquella llum que ajuda a marcar les ombres imprimint dramatisme. - LLUM CONTRAPICADA O LLUM ZENITAL: És aquella llum que venint de dalt cerca efectes concrets dins la representació. - UTILLATGE O ATRETZO: Tots els mobles i accessoris que formen part d’un espectacle. - UTILLER: Artesà que construeix l’utillatge. - UTILLATGE D’ESCENA: Són els objectes que complementen el decorat. - UTILLATGE DE PERSONATGE: És el conjunt d’objectes que utilitzen els actors i les actrius a escena. - CARACTERITZACIÓ: És l’aspecte que ha de presentar l’actor per a interpretar un personatge. Consisteix en la utilització del maquillatge i la perruqueria d’acord amb el vestit. S’utilitza per a proporcionar més caràcter al paper. - EL SO: És el llenguatge que s’utilitza per a proporcionar un altre tipus d’informació a l’espectador. És una informació molt més subtil de transmissió de sentiments, de temps i d’espai sonor. A vegades marca el final d’una escena o la mitja part. - BANDA SONORA: Consisteix en tots els moments musicals i els efectes sonors que intervenen al llarg de la representació. - EFECTES ESPECIALS: Es poden classificar com a utillatge i estan preparats per a realitzar una acció concreta. Són molt més subtils que al cinema i més difícil de detectar. Cal que estiguin molt ben construït perquè caldrà repetir-los a cada representació. - EL FUM: Utilitzat per crear atmosfera. El podem utilitzar, per exemple, per simular el fum d’un foc o la boira de l’hivern. - LA BOIRA: Es crea amb una màquina quedant suspès a l’escena per un temps relativament llarg. - POTS DE FUM: Els més utilitzats són: el blanc, que és instantani, i el fum de colors, que dura quinze segons.

12 - 41


- FUM BAIX: Es produeix amb gel de carboni que, en submergir-se en aigua calenta, allibera un gas de què és format absorbint una gran quantitat d’humitat que es transforma en núvols blancs que cobreix el terra de l’escenari. S’utilitza en escenes irreals o de somnis donant la sensació que els personatges estan suspesos a l’aire. També s’utilitza en petites quantitats vessant de recipients per a representar pocions màgiques o experiments científics. - RUTINES DE LA REPRESENTACIÓ: Seguit de moviments repetits en cada funció diària. Per organitzar aquestes rutines hem de posar d’acord tots els equips que intervenen durant la representació: intèrprets, maquinistes, utillers, luminotècnics, tècnics de so, maquilladors, perruquers, etc.

Rutines més clàssiques: - Passada tècnica: Abans de començar la representació cada

equip ha de comprovar que tot funciona correctament. - Inici de la funció: És la rutina per a començar l’espectacle. - Canvi de decorat: Hi haurà una rutina per a cada canvi de

decorat o escena. - Les glòries: Rutina que programen els actors quan surten a

saludar al final de l’obra.

4. EL TEATRE C0M A EDIFICI. Vocabulari específic: - PLATEA: Espai on s’ubiquen les butaques pel públic. Planta baixa de la sala. - VESTÍBUL: Espai del teatre pensat per a la relació, just a l’entrada del teatre, on s’hi acostumen a exhibir fotografies i programes; sovint sona una música que ja predisposa a veure l’obra. - LLOTGES: Compartiments tancats de la sala amb seients per a un cert nombre de persones. - PROSCENI: Part anterior de l’escenari situat entre l’escena i l’orquestra. - ORQUESTRA: Espai en forma de fossa on es posen els músics que executen la part musical d’una obra teatral o d’un espectacle. - GALLINER: Pis més alt de la sala. - CAMERINOS: Cambres destinades als actors per vestir-s’hi o reposar-hi. - AMFITEATRE: Grades circulars del primer pis de la sala. - ESCENARI: Part del teatre on es col·loquen les decoracions i on té lloc l’acció dramàtica.

5. ALTRE VOCABULARI TEATRAL. ( Podeu afegir-ne vosaltres) - QUARTA PARET: Límit de l’escenari, part del mateix que correspon a on està ubicat el públic. - GIRA: Visita d’una representació per diversos teatres del país.

13 - 41


- GLÒRIES: En l’argot teatral s’anomenen glòries la salutació dels actors en acabar l’obra. - COLOR GROC: - “MOLTA MERDA”:

B. ACTIVITATS DE CATALÀ:

ACTIVITAT 1: Si fóssiu un crític literari, redacteu una crítica teatral sobre la representació que

veureu de “El cercle de guix caucasià”. La redacteu com si l’haguéssiu de publicar a un diari (250-300 paraules).

ACTIVITAT 2: Prepareu una entrevista que mirareu de realitzar a algun actor/actriu durant la

visita al TNC

ACTIVITAT 3: Prepareu una entrevista que mirareu de realitzar a algun actor/actriu durant la

visita al TNC

14 - 41


CASTELLÀ

ACTIVITATS:

ACTIVITAT 1: Confecciona un anunci radiofònic (10 segons) sobra l’obra. Heu de presentar el

text per escrit i gravat (veu)

ACTIVITAT 2: Estudieu la figura de Bertolt Brecht. Per dur a terme aquest estudi us proposem

considerar: a) La vida i l'obra. b) El seu compromís polític. c) El concepte de teatre que va defensar. d) Principals projectes: el Berliner Ensemble, etc.

15 - 41

Crèdit de síntesi Escola a e Curs 2007-08

16 - 41

Brianx El món del teatr

Brecht terms himself a "pacifist." What in his career most probably led to that stance?

friends army

university school

In 1926 Brecht began studies at the Berlin "Workers School." The philosophical movement he embraced here was...

Fascism Marxism

Free Enterprise Capitalism

During the 1920's Brecht frequently collaborated with a famous composer and a famous singer. They were...

Lieber and Lenya Weiley and Lieber

Lieber and Stoller Weill and Lenya

The Caucasian Chalk Circle was written in Hollywood in 1944-45. Its premiere performance was given in what state in the USA?

California Montana

Missouri Minnesota

Brecht spent time living in...

Montana Canada

Pennsylvania California

Already in the Prologue of Caucasian Chalk Circle, Brecht very clearly shows equality of the sexes.

This statement is incorrect n/a

This st tement is correct a n/a

The one Collective Farm was named "Rosa Luxemburg." Rosa Luxemburg was a...

Fascist Capitalist

Both of the above None of the above

The prologue takes place in a time and place where what prevails?

Unreason n/a

n/a Reason

How does Brecht parody religion in the Easter Sunday scene?

The Governor is beheaded

The Governor is resurrected

The Governor commits su cide i

The Governor is hanged

The first episode in which Grusha exhibits self-sacrifice for the welfare of the child is...

Grusha lies in front of Simon about the kinship of the child

Grusha crosses the rotten bridge with the child

Grusha spends the night with the child

The last episode in which Grusha exhibits self-sacrifice for the welfare of the child is...

Grusha crosses the rotten bridge with the child

Grusha succumbs to the sexual demands of Jussup

Grusha marries Jussup

Grusha lies in front of Simon about the kinship of the child

In one ofthe episodes of self-sacrifice, Grusha his someone over the head with a stick of wood. That person is...

an Ironshirt a peasant

the Fat Prince Jussup

ANGLÈS: The Caucasian Chalk Circle Quiz

ACTIVITAT: What do you know about Bertold Brecht and his plays? Do the following quiz (you must tick the correct answer)

Crèdit de síntesi Escola a e Curs 2007-08

17 - 41

Brianx El món del teatr

Lavrenti's wife is constantly termed "religious." In reality, she is merely a religious hypocrit.


This statement is correct n/a

The real cause of Jussup's bedridden state is that...

he is avoiding the draft

he is avoiding getting married

he is terminally ill he is avoiding death

The rite of "extreme unction" was not performed for Jussup because...

he had just gotten divorced

he was already dead

it cost too much he was dying

Brecht uses songs, even though they aren't remotely crucial or connected to the story line, to underscore his personal philosophy concerning the "anti-military" theme.


This statement is correct n/a

The term "Ironshirts" was most likely used by Brecht to refer to what Nazi group in pre World War II Germany?

the blackshirts the brownshirts

the redshirts the yellowshirts

After the Chalk Circle test, the former Governor's estates are turned over to...

the people and children the Governor's child

Grusha the Governor's wife

The former Governor's estates are named...

Michael's Garden Garden of Eden

Azdak's Garden Grusha's Garden

The biblical reference to Cain/Abel refers to...

Fat Prince/Governor Lavrenti/Grusha

Fat Prince/Grand Duke Azdak/court cases

The Janga-Tau Glacier is to be equated with the rite of:

Baptism Confirmation

Communion Holy Orders

Saint Banditus was also known as...

Anastasius Grand Duke

Irakli Granny

The Monk was also known as...

Anastasius a beggar

Irakli Ironshirt

The Grand Duke was also known as or referred to as...

the Grand Butcher the Grand Swindler

the Grand Thief all of the above

Croesus is equivalent to...

Midas the Grand Duke

Granny Michael


ÀREA VISUAL I PLÀSTICA

El poster d’El cercle de guix caucasià fet pel TNC presenta a un nen enmig del cercle.

ACTIVITAT: Elaboreu un poster a partir d’elements que també poden donar idea de l’obra. Per exemple: una dona fugint amb una criatura, dues mares discutint, gent poc acollidora, etc. Podeu fer servir qualsevol tècnica i/o material (fotografia, collage, etc.). El poster haurà d’anar sobre mitja cartolina (500 mm x 328 mm).

18 - 41


TECNOLOGIA

ACTIVITAT 1: Per l’exposició post-crèdit el grup haurà de comentar la distribució de la

il·luminació a l’escena que hagi observat in situ. - Creieu que la il·luminació estava en consonància amb l’escenografia i el

vestuari? - Hi ha algun efecte utilitzat per suplir alguna part de l’escenografia (finestra,

reixa...)? - Creieu que els ambients aconseguits en cada una de les escenes són els

adequats? - És una il·luminació conceptual, que reflecteix l’estat d’ànim dels personatges?

19 - 41


EDUCACIÓ FÍSICA I EXPRESSIÓ CORPORAL

ACTIVITAT 1: El grup haurà de cercar informació sobre els diferents estils d’aprenentatge

interpretatiu com per exemple STANISLAVSKI, BRECHT,...). S’haurà de presentar amb la memòria.

ACTIVITAT 2: Al començament de l’acte quart, l’escrivent municipal Azdak troba al bosc

un fugitiu - aparentment un captaire- i l’amaga a la seva cabanya. Quan el suposat captaire li ofereix cent mil piastres per una nit Azdak té la possibilitat de lliurar-lo al policia Shauva, però no ho fa, i li aconsella com ha d’actuar per fer-se passar per pobre:

AZDAK: (…) Acaba’t el formatge, però com si fossis un pobre, que encara t’enxamparan. És que també t’hauré d’ensenyar com es comporta un pobre? (L’obliga a seure altra vegada i li torna a ficar el tros de formatge a la mà.) Aquesta caixa serà la taula. Posa’t-hi de colzes, i ara engrapes el formatge amb força damunt el plat com si te’l poguessin arrabassar en qualsevol moment. Com pots estar segur que no ho faran? Agafa el ganivet com si fos una falç massa petita i mira’t el formatge amb més preocupació, perquè ja es va acabant, com totes les coses bones. (...)

(Acte 4) - Assageu aquest fragment d’algunes d’aquestes diferents maneres:

•de forma realista •amb molta exageració dels gestos •en to d’humor

- Quan aneu al teatre observeu quina ha estat l’opció del director Oriol Broggi.

ACTIVITAT 3: Els alumnes de cada grup hauran de representar el text de sota. Per poder

representar correctament aquest diàleg, els alumnes aplicaran el que hauran treballat durant la visita al TNC

DAVID MAMET

EDMOND1 Escena DOS

A casa.

EDMOND i la seva DONA estan asseguts al saló. Una pausa. LA DONA: La noia ha trencat el llum (Pausa.) EDMOND: Quin llum? LA DONA: L’antic. EDMOND: El de la meva habitació?

1 Traducció de Sergi Belbel

20 - 41


LA DONA: Sí. (Pausa.) EDMOND: Ah. LA DONA: El llum aquest va costar més de dos-cents vint dòlars. EDMOND (Pausa): Podem portar-lo a arreglar. LA DONA: Mai no el portarem a arreglar, aquí està la cosa, em penso… Em penso que ho ha fet per això. EDMOND: Sí. Molt bé… Me’n vaig. (Pausa S’aixeca i va per sortir de l’habitació.) LA DONA: Quan tornis porta’m un paquet de tabac… EDMOND: No tornaré. LA DONA: Com? EDMOND: No tornaré. (Pausa.) LA DONA: Què vols dir? EDMOND: Que me’n vaig i no tornaré. (Pausa.) LA DONA: No tornaràs… mai? EDMOND: No. LA DONA: Per què no? (Pausa.)

EDMOND: No vull viure aquesta mena de vida. LA DONA: Què vol dir, això? EDMOND: Que no puc viure aquesta vida. LA DONA: “No pots viure aquesta vida” i per això em deixes. EDMOND: Sí. LA DONA: Ah, Ah, Ah. I jo què? Ja no m’estimes? EDMOND: No. LA DONA: No. EDMOND: No. LA DONA: I això per què? EDMOND: No ho sé. LA DONA: I quan te’n vas adonar? EDMOND: Fa temps. LA DONA: Fa temps. EDMOND: Sí. LA DONA: Quant temps? EDMOND: Anys. LA DONA: Fa anys que saps que no m’estimes. EDMOND: Sí. (Pausa.) LA DONA: Vaja. (Pausa.) Així, per què has decidit anar-te’n ara? EDMOND: Ja en tinc prou. LA DONA: Sí. Però per què ara? EDMOND: (Pausa): Perquè no m’interesses espiritualment ni sexualment. LA DONA: I no ho sabies, això, des de feia temps? EDMOND: Tu què en penses? LA DONA: Que sí. EDMOND: Sí, ho sabia. LA DONA: I per què no te’n vas anar llavors? Per què no te’n vas anar llavors, estúpid de merda!!! Dius que has estat tos aquests anys vivint aquí…? (Pausa.) Eh? Imbècil… Jo ja en tinc prou. Imbècil… saber que has estat criticant-me tot aquest temps… EDMOND: …No t’he criticat mai… LA DONA: …i vas i em dius que “te’n vas”. EDMOND: Sí.

21 - 41


LA DONA: Vés-te’n, doncs… EDMOND: Ja et trucaré. LA DONA: Sobretot. I en parlem. Què hem de fer amb la casa? Partir-la per la meitat? Vés-te’n. Fora d’aquí. Vés-te’n. EDMOND: Et penses que faig broma. LA DONA: No m’ho penso, no. Adéu. Gràcies. Adéu. (Pausa.) Adéu. (Pausa.) Fora. Fora d’aquí. No tornis mai més. M’has sentit? (La DONA surt i tanca la porta al seu darrere.)

22 - 41


EDUCACIÓ MUSICAL

La música original, composta per Paul Dessau, la interpreta en directe Cabo San Roque. El grup musical Cabo San Roque es caracteritza, entre altres coses, pel disseny original dels seus instruments.

ACTIVITAT 1: Breu biografia de Paul Dessau (200 paraules) (s’ha d’escriure a mà). Has

d’explicar la relació de Dessau amb el dodecafonisme (què és?) i la seva relació amb B. Brecht (antifeixisme).

ACTIVITAT 2: Consulteu la pàgina web de grup Cabo San Roque (http://www.cabosanroque.com) i podreu comprovar el tipus de música que fan i els instruments que usen. Redacta un petit informe (200 paraules) sobre aquests dos aspectes.

ACTIVITAT 3: Construcció d’un instrument musical a partir de estris quotidians (morter, mànega, pots, batedora, molinet de cafè, etc. Podeu consultar “El meu primer llibre de música” (Ed. Molino).

ACTIVITAT 4: Escolta la següent obra musical: “Rebel·lió a la cuina”. Fes una relació dels instruments que pots identificar.

23 - 41

http://www.cabosanroque.com/


INFORMÀTICA (COMPETÈNCIA DIGITAL)

ACTIVITAT 1: Presentació oral de les activitats desenvolupades a la memòria. Podreu tenir un

recolzament audiovisual (film, PowerPoint, pàgina web, ...).

ACTIVITAT 2: S’ha creat un blog sobre el crèdit de síntesi “El cercle de guix caucasià”

(blocs.xtec.cat/) La present activitat consisteix en fer tres aportacions al bloc durant el

desenvolupament del crèdit. La vostra aportació pot ser de qualsevol índole i amb qualsevol format (un escrit, una foto, una cançó, etc.)

24 - 41


CIÈNCIES SOCIALS I EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA

ACTIVITATS de Geografia:

1. L’acció es situa al Caucas. - Situa en un mapa el Caucas - Quines repúbliques formen part del Caucas. - Breu informació de cadascuna.

ACTIVITATS d’Història:

2. Bertolt Brecht va escriure l’obra entre 1944 i 1945. - Busca informació sobre la situació política i bèl·lica que va viure el Caucas durant la II Guerra Mundial

3. La peça de teatre que es representa té relació amb el següent problema: “quina utilitat s’ha de donar a les terres”, el qual entronca amb la disjuntiva capitalisme vs comunisme. - Elabora un esquema o text sobre la propietat de la terra en el sistema marxista (comunisme) i el sistema capitalista. - El nom d’una de les granges és Rosa Luxemburg. Busca informació sobre Rosa Luxemburgo (100 paraules) i justifica la seva elecció com a nom d’una granja col·lectivitzada

4. La lliçó moral que exposa el cantaire al final de l’obra parteix d’un principi general: ”allò que existeix ha de pertànyer a aquells que en treuen profit (…)”. A partir d’aquí cita casos concrets.

“els fills a les dones maternes perquè es criïn com cal, els vehicles als bons conductors perquè siguin ben conduïts,

i la vall als qui la reguen, perquè doni bon fruit.” (Acte 5)

- Estarien d’acord els okupes amb aquesta conclusió? - I els propietaris dels pisos okupats? - Imagineu-vos que modifiquem el principi i afirmem: “allò que existeix ha de

pertànyer a aquells que en són propietaris. Citeu, a la manera dels cantaire, casos concrets que es puguin despendre d’aquest principi.

A l’inici de l’obra, s’estableix un debat entre dues granges. El delegat, que actua de moderador, planteja el dilema. Els membres del granja Rosa Luxemburg proposen conrear arbres fruiters. Els membres del granja de Galinsk usen diferents arguments per defensar el seu retorn a la vall que ocupaven. Els membres de l’altra granja exposen els seus contraaguments, tal com mostra el quadre que segueix:

25 - 41


Arguments del membres de la granja de Galinsk

Contraarguments dels membres de la granja Rosa Luxemburg

"L'única cosa que et demano és una resposta sincera: t'agrada aquest formatge." (La resposta esperada és "no"; i així es pot demostrar que els pasturatges actuals no són bons) "La resposta és: sí." "Aquesta vall ens pertany des de sempre."

"Què vol dir "des de sempre"? No hi ha res que pertanyi a ningú des de sempre."

- Poseu-vos del costat dels membres de la granja de Galinsk i busqueu rèpliques per als contraarguments.

6. Brecht , fill de pare catòlic i mare protestant, va ser molt crític amb la societat en general i amb la religió. El cercle guix caucasià comença un diumenge de Resurrecció. Aquesta és la primera d’una sèrie de referències religioses al llarg del text. - Busca relacions entre els següents esdeveniments de la Bíblia i diferents esdeveniments de l’obra de teatre:

o Judici de Salomó o Els germans Caïn i Abel o La fugida a Egipte o Els sagraments catòlics (baptisme) o Diferències entre catolicisme i protestantisme

26 - 41


ACTIVITATS RELACIONADES DIRECTAMENT AMB L’OBRA

ACTIVITAT 1: Al Teatre Nacional de Catalunya El cercle de guix caucasià es representa

en dues parts. Bertolt Brecht, però, va estructurar l'obra en 5 actes. L’acció, després del pròleg, progressa linealment en els 3 primers, després sembla que canvia de rumb. Hi apareix en escena el jutge, el qual organitza el final i dóna sentit a tota l’obra. - Analitzeu els títols de cada acte. Suggeriu un altre títol per a cada acte.

1- L’infant il·lustre 2- La fugida cap a les muntanyes del Nord 3- A les muntanyes del Nord 4- La història del jutge 5- El cercle de guix

ACTIVITAT 2: El cercle de guix caucasià s’estructura a partir de diversos elements

narratius i dramàtics. En destaquem els següents: a) Hi ha un pròleg en el qual es planteja, d'entrada, un conflicte relacionat

amb l’ocupació d’unes terres i, tot seguit, un cantaire es disposa a explicar la història d’El cercle de guix caucasià.

b) En segon lloc, tenim la presència dels cantaires que amb les seves cançons resumeixen, avancen o expliquen els fets que s’esdevenen.

c) No hi ha un epíleg que ens faci recuperar la història inicial. En el pròleg, a la primera acotació escènica hi podem llegir: “Entre les

ruïnes d’un poble caucasià seuen en cercle, bevent i fumant, els membres de dos granges del poble”. A l’acte cinquè torna a aparèixer un cercle. El jutge manifesta:

AZDAK: (...) Shauva, vés a buscar un tros de guix. Dibuixa un cercle a terra. (Shauva dibuixa un cercle a terra amb el guix.) Posa el nen a dins! (Shauva posa dins el cercle Michel, que somriu a Grushe.) Demandant i demandada, poseu-vos vora del cercle, totes dues! (…) (Acte 5)

- Es pot afirmar que l’obra té una estructura “circular”? Per què? - Amb quina de les imatges següents relacionaries l’obra? Per què?

27 - 41


ACTIVITAT 3: Moltes històries d’aventures s’estructuren a l’entorn de dos pols: l’inicial,

en el qual l’heroi abandona casa seva per resoldre un conflicte i el final, on l’heroi torna a casa transformat en vencedor. Entremig, queda teixida la història de la seva epopeia. Considerant la Grüshe l’heroïna d’aquesta obra, la seva història estaria formada per diversos episodis que es desenvolupen en els actes 2 i 3. - Intenteu recordar aquests episodis i ompliu els forats d’aquest llistat:

1. Grushe marxa amb el nen 2. xxxx 3. xxxx 4. Escena de Grushe amb els cuirassers 5. xxxx 6. xxxx 7. Casen a Grushe amb un “moribund”. 8. xxxx

ACTIVITAT 4: Al primer acte, Simon Shashava, el pretendent de Grushe, intenta declarar

el seu amor a la noia. El diàleg es planteja de la manera següent: SIMON: Havent-hi pressa no ens hem pas de barallar. Per a una bona

baralla es necessita temps. Em puc permetre preguntar a la senyoreta si encara té pares?

GRUSHE. No, només el meu germà. SIMON: Com que el temps és tan breu..., la segona pregunta fóra: la

senyoreta està bé de salut? Més endavant, quan s’acosta el moment de la veritat:

SIMON: (...) I per acabar, la pregunta principal... GRUSHE: Simon Shashava, com que haig d’anar al tercer pati i corre

molta pressa, la resposta és “sí”. (Acte 1)

- Feu les preguntes 1 i 2 de diverses formes: • en segona persona del singular, • en un registre col·loquial, • com si féssiu un interrogatori policial,

- Com formularia la tercera pregunta Simon Shashava si Grushe no l’hagués tallat?

ACTIVITAT 5: Quan es parla del teatre de Brecht sovint es fa referència al distanciament

que l’autor vol que hi hagi entre el públic i els fets que aquest veu a l’escenari. Com a públic hauríem de jutjar les accions de Grushe sense deixar-nos portar per la simpatia que pot provocar. - Quan aneu a veure l’obra al TNC observeu com s’ha construït el perfil de la

protagonista femenina. Comenteu després si creieu que l’actriu provocava simpatia, llàstima, o si contràriament és un personatge fred, dur, etc.

28 - 41


ACTIVITAT 6: Amb El cercle de guix caucasià, Brecht vol expressar que una persona amb

humanitat i compassió és capaç de deixar de banda els seus interessos personals o de classe, i fins i tot posar la seva vida en perill. Des del moment que pren el Michael, la Grushe ha de renunciar progressivament al que té o al que podria haver tingut. - Feu una llista amb els moments en els quals Grushe ha de sacrificar alguna cosa

(o posar la vida en perill) en el seu viatge per protegir el nen.

ACTIVITAT 7: L'actriu Anna Lizaran defineix amb aquestes paraules la figura del

personatge que representa, Azdak. «Jo faig de jutge. És un gran personatge, un monstre de l’escena i de la literatura, tot i que potser no és tan conegut com Falstaff, per exemple. A El cercle de guix caucasià, el jutge reparteix justícia, però d’una manera molt especial...»

Si la Grushe té la tempació de fer el bé, el jutge vol passar per un intel·lectual. I el cas és que per a ell ser bo i ser intel·lectual és incompatible. En un moment de l'obra afirma: "No tinc bon cor. Quantes vegades t'haig de dir que sóc un intel·lectual?". - A què fa referència Anna Lizaran quan afirma que el jutge té una "manera

especial" de repartir justícia? - Què mou el jutge a l'hora de prendre la decisió final? Actua com un intel·lectual o

com un home bo?

ACTIVITAT 8: A la representació del TNC es fan servir molts elements que allunyen l’obra

d’un plantejament realista. Per exemple, els decorats canvien davant dels espectadors o l’infant protagonista, a la primera part és un nino. - Si fóssiu els directors i volguéssiu donar un caire més proper a la realitat, hauríeu

de variar alguns aspectes i proposar-ne d’altres. Feu-ho en aquest quadre:

ELEMENTS A CANVIAR PROPOSTA DE NOUS ELEMENTS

ACTIVITAT 9: L’estructura de l’obra és complexa, hi ha una història dins d’una altra

història, i un cantaire i uns músics que ajuden l’espectador a extreure una experiència crítica dels fets que contempla. - Comenteu les preguntes següents:

o Què fa el cantaire amb les seves cançons? o Com es mou?

29 - 41


o Quin és el seu espai? Té adjudicada una zona concreta de l’escenari? o Està sempre a l’escenari, o entra i surt? o Es manté a distància o s’acosta als personatges? o Interactua amb els actors? o A qui es dirigeix quan canta?

ACTIVITAT 10: Per a Brecht és important que els espectadors siguin conscients que allò

que estan presenciant és només teatre, i per això l’artifici del teatre ha de ser visible. Al la proposta d’Oriol Broggi hi ha una gran varietat de recursos escenogràfics. - Després de veure l’obra, feu un llistat amb diferents emocions o sentiments que

heu vist reflectits en la representació: •Histèria •Confusió •Avarícia •Horror •Amor •etc - Discutiu quins gestos, quines expressions facials, quins

moviments, etc. contribueixen a transmetre aquests sentiments.

30 - 41


CRÈDIT DE SÍNTESI:

“BODIES”

Activitats relacionades amb l’exposició:

“BODIES ... THE EXHIBITION”

Tercer d’ESO

Escola Brianxa

Curs 2007-08

31 - 41


BODIES, ... THE EXHIBITION

Cada sala de esta exposición representa un sistema diferente del organismo. Podréis ver tanto cuerpos enteros como órganos individuales que proporcionan sostén a la estructura y funcionamiento de ese sistema.

No olvidéis que estáis viendo cuerpos humanos reales. Sed respetuosos con ellos, con vuestros compañeros de clase y con los otros visitantes de la exposición. Hablad bajo y no os separéis de vuestro acompañante a lo largo del recorrido de cada una de las salas. Deberéis también apagar vuestros teléfonos móviles. Recordad que la comida, bebida y/o las cámaras no están permitidas en ningún momento.

Si estáis haciendo una tarea de clase, os rogamos que no os apoyéis sobre las vitrinas para escribir. Los docentes con batas de laboratorio estarán a vuestra disposición durante todo el recorrido por las salas para responder a vuestras preguntas.

Es posible que os sorprenda ver que los especímenes de cuerpo entero están expuestos a la vista. Podéis verlos tan de cerca como queráis, pero por favor no toquéis ninguno de los cuerpos. El mostrador interactivo que encontraréis al final de la exposición os ofrece la oportunidad de sostener en vuestras manos un cerebro humano, sentir el peso de un hígado real y tocar otros órganos del cuerpo.

¿De dónde proceden los cuerpos?

Los cuerpos utilizados en esta exposición son de personas procedentes de China que murieron por causas naturales y a los que no se les conocían parientes. La ley china, permite que, transcurrido un período de tiempo durante el que no se ha podido localizar a ningún pariente próximo, los cuerpos no reclamados se puedan donar de un modo legal a una escuela de medicina. La escuela de medicina puede disponer de ellos con propósitos educacionales o investigacionales, La información detallada acerca de las identidades y las historias personales de los dueños de estos cuerpos es estrictamente confidencial.

¿Qué es la preservación por polímeros?

La preservación por polímeros, el proceso utilizado para mantener en buen estado los especímenes expuestos en BODIES…THE EXHIBITION, es una revolucionaria técnica por la que el tejido humano es conservado de forma permanente mediante caucho de silicona líquido.

¿En qué consiste?

Los anatomistas someten al espécimen a un tratamiento con productos químicos a fin de detener el proceso de putrefacción. Posteriormente, lo diseccionan con objeto de dejar al descubierto importantes estructuras. Todos los fluidos corporales son extraídos y sustituidos por acetona. Luego, se la acetona se reemplaza poco a poco por plástico. Por último, el polímero de silicona plástica endurece las partes del cuerpo. El resultado final es un ejemplar desecado, inoloro y preservado de modo permanente que no contiene sustancias químicas tóxicas y conserva el aspecto del original, pero funciona como si fuera de goma.

32 - 41


El sistema óseo

1.¿Qué dota a los huesos de ligereza y distribuye la fuerza a lo largo de una extensa superficie?

a. La médula b. El tejido óseo esponjoso c. El tejido óseo compacto d. Un cartílago

2. ¿Cuál es el nombre del punto blando en el cráneo de un bebé? a. El isquion b. La foramina c. La fontanela d. Las vértebras

3. ¿Qué diferencia hay entre el número total de huesos en un feto y el número total de huesos en un adulto?

a. 94 b. 0 c. 4 d. 206

4. Un ejemplo de articulación esferoidea es el a. hombro b. cuello c. codo d. dedo del pie

5. Explica por qué los bebés tienen más huesos que los adultos. 6. Describe la función de las cadenas osiculares. 7. Menciona los tres tipos de articulaciones.

33 - 41


El sistema muscular

1. El miocardio (músculo cardíaco) puede propulsar sangre hasta una distancia de _____ metros.

a. 0,60 b. 30 c. 0,5 d. 9

2. La lengua se compone de _________ músculos. a. 2 b. 100 c. 16 d. 30

3. ¿Alrededor de cuántos músculos hay en el cuerpo humano? _________ a. >600 b. <600 c. 1 000 d. 60

4. ¿Cuántos músculos controlan el movimiento de la mano? a. 39 b. 29 c. 19 d. 9

5. Explica la diferencia y proporciona ejemplos de músculos voluntarios e involuntarios.

6. Estima la cantidad de líquido que bebes durante el día y compárala con el tamaño

de la vejiga. ¿Cómo aloja tanto líquido?

34 - 41


El sistema nervioso

1. El cerebro tiene un peso de _________ kilogramos. a. 0,3 b. 1,2 c. 5,7 d. 2,7

2. Los cerebros de las chicas conforman un 2,5% de su peso corporal. Los cerebros de los chicos constituyen un ____%.

a. 3 b. 2,5 c. 2 d. 1,5

3. ¿Cuál es el nervio más largo del organismo? a. El periférico b. La neurona c. El craneal d. El nervio ciático

4. La función del cerebelo es controlar _____. a. el equilibrio y el movimiento muscular b. las funciones vitales del organismo, como la respiración y la digestión c. las conexiones entre el hemisferio izquierdo y el derecho d. Todos los anteriores

5 Describe la “vía” recorrida para inervar el dedo meñique. 6. ¿Cuál es la causa de una apoplejía o accidente cerebrovascular (ACV)? Describe el

espécimen del cerebro que ha sufrido una apoplejía.

35 - 41


El sistema circulatorio

1. Hay __________ kilómetros de vasos sanguíneos en el cuerpo humano. a. 96 b. 960 c. 9 600 d. 96 000

2. Cuando te tomas el pulso, lo que palpas es _____. a. una vena b. una arteria c. un ventrículo d. un alvéolo

3. ¿Qué evita que tenga lugar un reflujo de sangre? a. Que las venas tengan válvulas. b. Los arcos venosos dorsales c. Los linfocitos d. Los ventrículos

4. ¿Qué porcentaje del suministro sanguíneo es requerido por el cerebro? a. El 0% b El 10% c. El 20% d. El 40%

5. Nuestro corazón tiene aproximadamente el mismo tamaño que a. la cabeza. b. el puño. c. la lengua. d. el pie.

6. ¿Qué diferencia hay entre los vasos sanguíneos rojos y los azules? 7. ¿Qué región de la cabeza y del cráneo posee la mayor concentración de vasos

sanguíneos? ¿Cuál crees que es el motivo?

36 - 41


El sistema respiratorio

1. Un paquete de cigarrillos resta _________________ a nuestra vida. a. 2 horas y 20 minutos b. 7 minutos y 20 segundos c. 2 años d. nada de tiempo

2. ¿Cuáles son los pequeños extremos del árbol bronquial que se ramifican a modo de racimos en contacto directo con las paredes capilares de las venas pulmonares?

a. El diafragma b. Los lóbulos c. Los alvéolos d. La tráquea

3. El único órgano del organismo capaz de flotar sobre el agua: a. el bazo. b. el corazón. c. los pulmones. d. los riñones.

4. ¿Cuántas veces respiramos al minuto? a. Los bebés alrededor de 40 y los adultos alrededor de 15 b. Alrededor de 50 c. Los bebés alrededor de 15 y los adultos alrededor de 40 d. Alrededor de 10

5. ¿Cuál es la conexión entre los sistemas respiratorio y circulatorio? a. El oxígeno del sistema respiratorio es absorbido por el torrente sanguíneo. b. La sangre transporta el oxígeno a cada órgano del cuerpo. c. Tanto a. como b. d. Ninguna de las anteriores.

6. ¿Qué parte del sistema respiratorio presiona y expande los pulmones para sacar el aire adentro y afuera?

a. La vena cava superior b. La cavidad torácica c. El árbol bronquial d. El diafragma

7. Compara la calidad de los dos pares de pulmones que hay en esta sala.

37 - 41


El sistema digestivo

1. ¿Qué órgano de gran tamaño es también el segundo órgano más pesado del organismo, después de la piel?

a. El estómago b. Los pulmones c. El cerebro d. El hígado

2. ¿En cuánto tiempo asimila el intestino delgado el alimento? a. Tarda entre 4 y 8 segundos b. Tarda entre 2 y 4 horas c. Tarda entre 3 y 5 hours d. Tarda entre 10 horas y varios días

3. ¿Cuál es la causa de la cirrosis hepática? a. Una dieta inadecuada b. El alcohol c. El abuso de drogas d. Todos los anteriores

4. ¿Qué dolencias se agravan por exceso de tejido adiposo? a. La hipertensión arterial b. La diabetes c. La artritis d. Todas las anteriores.

5. ¿Qué segmento adicional ligado al intestino grueso carece de un propósito discernible y se puede extirpar?

a. El bazo b. El apéndice c. El duodeno d. La vesícula biliar

6. ¿De qué modo aumenta la superficie del intestino delgado?

38 - 41


El sistema reproductor

1. ¿Cuántos óvulos, o gametos femeninos, contienen los ovarios? a. Más de 250 000 b. Alrededor de 2 500 c. Menos de 250 d. 25

2. ¿Mediante qué procedimiento se puede detectar el cáncer de mama en sus primeras fases, cuando es altamente tratable?

a. El mamograma o mamografía b. La cavidad pélvica c. El sistema linfático d. Ninguno de los anteriores

3. ¿Cuántos espermatozoides se liberan en cada eyaculación? a. Menos de 20 b. Alrededor de 200 c. Alrededor de 100 000 d. Más de 2 millones

4. ¿Cuál es la función de la glándula prostática? 5. ¿Cuál es la función de las trompas de Falopio?

El sistema excretor

6. A lo largo de nuestra vida, producimos _____ litros de orina. a. 454 b. 3 780 c. 45 360 d. 4 536 000

7. ¿Cuánta sangre filtran nuestros riñones cada minuto? Haz una comparación con una lata de un refresco

39 - 41


La sala de fetos

Esta tarea es opcional, dependerá de vuestro grado de sensibilidad a esta parte de la exposición.

Escribe 1 ó 2 párrafos sobre tu reacción a esta sala.

40 - 41


Debate y reflexión

1. ¿Cuál ha sido tu primera reacción al entrar en la exposición? ¿En qué sentido habían cambiado tus reacciones para cuando has llegado al final, si es que habían variado en algo?

2. ¿En qué sentido ofrecían los cuerpos un aspecto diferente del que habías visto en

los libros de texto? 3. ¿En qué sala han sido más intensas tus reacciones? ¿Qué sala te ha parecido la

más difícil de olvidar?¿Por qué? 4. Enumera 5 cosas que hayas visto que ya habías estudiado en clase. 5. Haz un listado de 5 cosas que has visto de las que nunca que habías oído hablar y

que te hayan parecido interesantes. 6. ¿Recomendarías esta exposición a otras personas? ¿Por qué sí o por qué no?

41 - 41

Documents

“CRÈDIT DE SÍNTESI”...Crèdit de síntesi Escola Brianxa El món del teatre Curs 2007-08 Guió de treball. TNC Temp 07/08 Dia 5 de març de 2008 MATI 11h.- Rebuda Lloc: Vestíbul