Any 6 • núm. 45 • La Franja, març de 2005

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

Animació cultural a Vall-de-rouresEl 24 de febrer es va presentar el ProjecteEducatiu que difon la cultura en català ales escoles de la Franja.

Entrevista a FrancescSerèsL’escriptorsaidinès, queacaba de rebreel PremiOctaviPellissa, ensparla dels seusprojectes.

Trobadade DonesCalaceit vaacollir el 6 demarç laprimera reuniócomarcal dedones delMatarranya.

Mestresa l’AlguerMestresa l’Alguer

Núm. 45. Març de 2005 TEMPS DE FRANJA2 EDITORIAL

EDITA:INICIATIVA CULTURALDE LA FRANJAAssociació Cultural del MatarranyaC/ Pla, 4, 44610 Calaceit, Tel. 978 85 11 52

A/e: associacio@matarranya.comConsells Locals de la FranjaInstitut d’Estudis del Baix Cinca-IEAApartat de Correus 116, Fraga (Baix Cinca)

DIRECTOR:Màrio Sasot

CAP DE REDACCIÓ:Josep Galan

GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ:Hipòlit Solé

REDACCIÓ:Enric Algars, Antoni Bengochea,Lluís Rajadell i Pasqual Vidal(el Matarranya). Jaume Casas i Josep Labat (el Baix Cinca). Anna Enjuanes i Aleix Castellnou(la Llitera i la Ribagorça). Carme Messeguer (PPCC).

OPINIÓ:Susanna Barquín, Esteve Betrià,Tomàs Bosque, Josep A. Carrégalo,Miquel Estaña, Joaquim Montclús,Josep Puche, Francesc Ricart,Francesc Serès, Carles Sancho,Ramon Sistac i Carles Terès.

CORREU ELECTRÒNIC:temps@wanadoo.es

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITAT:974 47 19 93 / 93 805 02 70

MAQUETACIÓ:Isabel Calaf • icalaf@wanadoo.es

IMPRESSIÓ i PRODUCCIÓ:Gràfiques del Matarranya, SLgrafiques@matarranya.com

DIPÒSIT LEGAL: TE-88/2000ISSN: 1695-7709

EN VENDA A:Albelda Estanc ConchitaCalaceitPapereria AbàsEl TorricóLlibreria PilarínFragaLlibreria Badia, Llibreria CabreraGironaLlibreria Les VoltesLleidaLlibreria de la GeneralitatMequinensa Papereria GonzálezReusLlibreria GaudíSaidí Llibreria PanadésSaragossaLibrería CàlamoPza. San Francisco, 4. Tel. 976 55 73 18TamaritEstanc PatritoTortosaLlibreria El TempleVall-de-roures Llibreria Serret

ESTISORESMiguel Estaña

PINTURA NOCTURNA

Després d’anys i més anys de baralles per lallengua al País Valencià, que només han servitper a accelerar la castellanització dels mateixosvalencians, finalment s’ha imposat allò que ja eraevident des del principi: que català i valencià sónla mateixa llengua. Això és el que ha estat decla-rat en un dictamen emès el nou de febrer d’en-guany per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua(AVL), la màxima autoritat que reconeix la Gene-ralitat Valenciana en les qüestions de la llengua,i que diu literalment: la llengua pròpia i histò-rica dels valencians és també la que comparti-xen Catalunya, les Balears i Andorra. Així mateixés la llengua històrica i pròpia d’altres territo-ris de l’antiga Corona d’Aragó (la franja orien-tal aragonesa, la ciutat sarda de l’Alguer i eldepartament francès dels Pirineus Orientals).L’AVL indica, per si algú tenia dubtes, que el fetque una llengua es parle en diferents demarca-cions polítiques o administratives és la situaciómés habitual de les llengües del món –i en dónanombrosos exemples. Recorda també quecompartir una llengua equival a compartir elllegat cultural que s’ha transmès en aqueixa llen-gua, si bé això no implica, escriu l’AVL, que cadaterritori no tingue unes senyes d’identitat i unescaracterístiques culturals pròpies, percebudescom a tals enfront de les dels altres territoris queparlen la mateixa llengua. A l’hora de precisarquin model de llengua cal fer servir l’AVL espronuncia per un model policèntric al mateixtemps que convergent, ja que permet respectarla diversitat dins de la unitat –i dóna com exem-ple el cas del portugués de Portugal i el del

Brasil. Des de Temps de Franja ens és grat d’ob-servar que les declaracions de l’AVL coincideixendel tot amb el que sempre hem proclamat i defen-sat des de les pàgines d’aquesta revista en relacióamb el català de l’Aragó.

Resta la qüestió del nom de la llengua: l’AVLobserva que les denominacions de «català» i de«valencià» han coexistit entre valencians i hi coexis-teixen en aquest moment per a anomenar la llen-gua que els és pròpia. Tanmateix, tenint en comp-te l’Estatut, on es parla de «valencià», i la tradició,on predomina «valencià» sobre «català», l’AVLconsidera que el terme «valencià» és el més adequatper a designar la llengua catalana al País Valencià,i considera, a més, que «valencià» ha de servirtambé per a anomenar la totalitat de la llenguacatalana, és a dir que «valencià» siga un sinònimde «català», i al revés. Tanmateix, per evitar equí-vocs en certs contextos, advoca perquè s’habilitenfórmules sincrètiques o similars per a designar-hila llengua, fórmules que caldrà precisar entre elsgoverns autonòmics implicats en col·laboració ambel Govern Espanyol. Però en tot cas deixa ben clarque la denominació de «llengua valenciana» noimplica que es tracte d’un idioma diferent del queel País Valencià comparteix amb els altres territo-ris abans indicats.

Atès que aquest dictamen de l’AVL té caràcterprescriptiu per a les institucions valencianes, esd’esperar que aquestes institucions, entre les quals,recordem, es compta el mateix Govern de la Gene-ralitat Valenciana, duguen a la pràctica els princi-pis i criteris continguts en el dictamen de l’AVL.Esperem-ho per al bé de tots nosaltres.

El seny valencià s’imposa finalment

Temps de Franja 45 16/3/05 17:25 Página 2

Núm. 45. Març de 2005TEMPS DE FRANJA 3

s u m a r i salutació del directorAmb pocs dies de diferència he estat en dos punts «extrems»

de l’àmbit geogràfic de parla catalana: a Vall-de-roures, presen-tant el Projecte d’Animació Cultural a les Escoles de la Franjai a l’Alguer (Sardenya), en companyia d’un grup de mestres deFraga amb les seues famílies. A la capital del Matarranya em

va sorprendre agradablement el caliu, l’emoció i la simpatia amb els que la gent acollí els dife-rents fets artístics i musicals que es van organitzar.

Però em va deixar un amarg regust el fet de que ni el president de la comarca, ni el batlle ni elregidor de Cultura del lloc on se celebrava consideraren necessària la seua presència a l’acte.

A l’Alguer vam ser també càlidament acollits per Lucca Escala, coordinador del Projecte JoanPalomba de classes de català a les escoles alguereses. Lucca ens va dir que no feia gaire havienrebut la visita d’una delegació de la Franja per allà. No ens va saber explicar de qui o de què erenrepresentants aquestes persones.

Curiós món aquest en el qual els càrrecs públics delegats pels ciutadans a través dels seus votses neguen a representar-los en els actes als que no els fa gràcia anar, i les persones que van pelmón actuant per pròpia iniciativa necessiten fer veure que tot ho fan per delegació o representa-ció de no se sap què o qui.

Màrio Sasot

CARTES CREUADES

cartes dels lectorsEditorial

Salutació del director

Cartes dels lectors

El Matarranya

El Baix Cinca

EntrevistaFrancesc Serés, escriptor

La Llitera i la Ribagorça

Tema del mes:Visita d’un grup de mestres

de català a l’Alguer A la ciutat en obres

Aragó

Gent de Franja

Països Catalans

OpinióEl llibre en català, convidat

a la fira de Francfurt

2

3

3

4

7

10

12

16

17

18

19

Onze llengües!Degut a la meva feina, he conegut una xicota

sudafricana. Amb el meu millor poti-poti anglo-franco-català i el seu polit anglès hem tingutuna conversa interessant. Ella és boër, és a dir,descendent dels primers colons holandesos, i laseva llengua materna l’afrikaner, derivat de l’ho-landès antic. Parla afrikaner, anglès, francès izulú. I, amb un més d’estada ací, ja comprèn forçael castellà i poc o molt català. Ja ficats en el tema,em va dir que no podia entendre que en un estatdemocràtic, una llengua pogués ser oficial al’Alta Ribagorça, però no a la Baixa Ribagorça;oficial a Catalunya, però no a Espanya. Va expli-car-me també que, al seu país, eixits de l’abe-rrant infern de l’apartheid, hi tenen onze llen-gües oficials! Alguna només parlada per pocmés de quatre gats. Finalment vam estar d’acorden que qualsevol tipus de discriminació lingüís-tica és negativa per a la gent, el país i la democrà-cia, i fa que molts de nosaltres ens sentim discri-minats, com si fóssim ciutadans de segona, enveure’ns menystinguts, mentre fa anys esperemen va, una famosa llei. Qui fos –boër o zulú–sudafricà!

J.M. MauriCaserres

DIA és la culpableSupermercados DIA és l’empresa que ha dut

al xiquet de 14 anys de Lloret de Mar a l’Au-diència Nacional. Recordem que el jove va decla-rar davant la Fiscalia de menors de l’Audien-cia Nacional, acusat de delicte de terrorisme per

haver enviat correus electrònics a tres empre-ses que treballen al nostre país. El xiquet elsdemanava que etiquetin en català, i signava elsmissatges com «Exèrcit del Fènix» (extret dela novel·la de Harry Potter). Per altra banda,la indignació contra l’Audiencia Nacional, lafiscal Blanca Rodríguez i l’empresa DIA va enaugment i ja ha provocat el col·lapse del webde DIA amb missatges de protesta i de rebuig.Podeu enviar el vostre esccript de protesta a lacentral de Carrefour a París.

Josefina MotisBarcelona

ÀNIMS PER A BARTOLODES D’AQUESTES PÀGINES

VOLDRÍEM ADREÇAR UNA FORTAABRAÇADA AL NOSTRE AMIC BARTO-LO i DESITJAR-LI UN CABÀS PLE D’ES-TIMA, PERQUÈ LOS AMICS, ALLÀ ONESTIGUEM, SOM AÇÒ, AMICS. MOLTSD’ÀNIMS i PETONS.

Pako i MariaPena-roja de Tastavins

Cursets per a adultsPrompte es convocarà al Baix Cinca el curset

anual de llengua catalana per a adults. Semblaque des de fa uns anys hi ha un fort interès perpart dels baixcinquenys per aprendre la nostrallengua. Potser la gent de l’Institut d’Estudisdel Baix Cinca-IEA ens donaria alguna alegriasi, en algun articulet per a TdF se’ns informés.Ho pot fer algun dels mestres de català.

15

Temps de Franja 45 16/3/05 17:25 Página 3

Núm. 45. Març de 2005 TEMPS DE FRANJA4 EL MATARRANYA

Fortaleses i feblesesLa darrera junta de l’Asso-

ciació feia goig. Al defora fred,un fred viu i un sol de glaç queho tintava tot sense escalfar-ho.

I allí estàvem, una quinze-na de persones de diferentesviles, oficis, edats i pensa-ments, un diumenge al matí.L’allargassada taula, a forçad’anar-s ’h i incorporantcompanys, semblava elàstica.

Més tard, camí de Torre-darques, avançàvem a veloci-tat moderada a travès delpaisatge excepcional. L’Hipò-lit n’estava satisfet, de lareunió. Pareixia que, recolzatsper tota aquella energia, haurí-em de ser imparables.

Tanmateix la realitat és lade sempre. Tornar a les nostresocupacions professionals, lesque ens permeten tirar enda-vant i se’ns mengen la majorpart de les hores. Esgarrapemuna hora ací, uns minuts allàa costa de la família o la feina.I ja truca un client reclamantel seu projecte. I un altre –iaquell que no truca però queporta massa temps esperant.

Les institucions fan el quefan, ara un ajut, ara no, despréspotser, més endavant, vès asaber. I els socis anem pagantla nostra quota. És inevitabledesitjar un mecenes d’aquestsque, amb la seua aportació, enspermetés alliberar un parell depersones que canalitzesin totel potencial de l’Associació.Existeix aquesta figura? ACatalunya hi ha, per exemple,la fundació d’en Lluis Carulla–el de la Gallina Blanca. Repas-sem qui, a la Franja, podriaassumir aquest paper. Potserun grup d’empresaris…?

Ja hem passat Mont-roig is’obre al nostre davant l’am-ple paisatge. Fem tard a dinar.

Carles Terès Bellès

L’E

SM

OLE

T

Calaceit va acollir la Prime-ra Trobada Comarcal de Donesdel Matarranya al llarg de totala jornada del sis de març. Mésde tres-centes dones, de quasi bétotes les poblacions del Mata-rranya es van concentrar a Cala-ceit. Va estar un dia ple d’acti-vitats culturals i de convivència,on les dones van ser les màxi-mes protagonistes de la festa. Alcapdavant de l’organització dela jornada es trobaven el ServeiSocial de Base de la Comarcadel Matarranya, l’associació deDones i Consumidors Kalat-Zeyd i l’Institut Aragonès de laDona. En tot moment vancol·laborar l’Ajuntament deCalaceit i el Museu Joan Cabréde la població.

El dia va començar a les noui mitja del matí amb una recep-ció a la Plaça de Calaceit perpart de les autoritats locals icomarcals. Alberto Moragre-ga, conseller d’acció social dela Comarca del Matarranya vaexplicar que la idea va eixir deles pròpies treballadores socials,psicòloga i educadora social:Mª Carmen Benajes, Mª Ánge-les Montañés, Mónica Falgás iSònia Esteve.

Es vol fomentar l’organitza-ció de les dones, l’associacio-nisme i la participació activade la dona en tots els àmbits de

la vida. Ja fa anys que es veniapreparant esta trobada. Des delServei Social de Base oferiemxarrades i cursos a les diferentsassociacions de dones. Recent-ment s’ha creat una nova asso-ciació a Massalió i el nombrepot augmentar a rel d’estestrobades. S’ha intentat quehagués representació de tots elspobles –comenta el consellerMoragrega.

Les dones de l’associacióKalat-Zeyd van estar tan orga-nitzades i acollidores com decostum. Van preparar l’esmor-zar, una exposició de treballsartesanals i van fer visites guia-des per tot el poble mostrant-nos els carrers més emblemà-tics i senyorials de Calaceit, lescapelles-portals i el museu JoanCabré. El dia va acompanyar, ial menys, no va nevar. TeresaLombarte, presidenta de la asso-ciació de dones i consumidorsde Calaceit va explicar que feiavint anys que celebraven el diade la dona i que enguany quanels van proposar el projecte novan dubtar ni un moment enorgani tzar- lo , donada laimportància que té la jornada

A les dotze va tenir lloc l’ac-te oficial de inauguració ipresentació de la trobada alTeatre Municipal. En repre-sentació de l’Ajuntament de

Calaceit la regidora PaquitaMartí va donar la benvinguda atotes les dones. Carme Alco-ber Pinós, tècnica assessora enllengües del Govern d’Aragó,va oferir la conferència: «Dona,art i modernitat, estètica enfemeni». La Carme va fer unrecorregut molt encertat iconcret per la història de l’art ila visió de la dona depenentd’èpoques i estètiques. Vampoder comprovar com l’art alllarg de molts segles ha estatcreat i analitzat des del punt devista masculí. La unió de lesdones ens farà crèixer en aque-lles coses que vulguem crèixer–va apuntar Carme Alcober.

Seguidament Mª ÁngelesManzano va impartir una xarra-da que tractava temes legals ilaborals: «Conciliació de la vidafamiliar i laboral e igualtat».Mª Antonia Millàn, sindicalis-ta, afirmava que la dona treba-lladora son totes les dones: «Perdesgràcia, encara hi ha empre-ses en les que les dones s’hande sortejar els embarassos».

Acabades les conferènciestothom es va desplaçar al polies-portiu on es va crear un ambientmolt pròxim i festiu. Les donesvan poder conversar al dinar,intercanviar experiències,il·lusions i projectes. La festava arribar al seu punt més càlidamb el recital de poesia eròtica:«porno poesía» a càrrec d’Ele-na Garrido i Isabel Izquierdo.

La I Trobada Comarcal deDones del Matarranya va supe-rar qualsevol expectativa. Desdel Servei Social de Base de laComarca del Matarranya s’es-pera que siga una festa rotati-va, que cada any se celebre a unpoble i que cada vegada integrea més sectors de dones. La méssincera enhorabona a tots i atotes.

La I Trobada Comarcal de Dones delMatarranya a Calaceit va ser tot un èxitEs va celebrar el Dia Internacional de la Dona

Margarita Celma Tafalla

Esmorzar a la plaça Major de Calaceit, amb més de tres-centes dones

MA

RG

AR

ITA

CEL

MA

Temps de Franja 45 16/3/05 17:25 Página 4

Núm. 45. Març de 2005TEMPS DE FRANJA 5EL MATARRANYA

Un centenar de veïns idescendents de la Ginebrosa detotes les edats es van reunir elpassat 20 de febrer al restau-rant Zaragoza Royal de la capi-tal aragonesa per a recordar laseua vila i recordar les cosesdel poble. «La idea de fer unajornada de convivència d’aquesttipus, tal com es fa a Barcelo-na des de fa molts anys, va sorgirdurant la manifestació de«Teruel Existe» a Saragossa onvam coincidir algunes personesnascudes a la Ginebrosa»–explica Carmen Morales, unade les organitzadores de l’acte.

Al dinar va acudir, entrealtres, l’alcalde i els regidors del’Ajuntament i algunes personesde la localitat vingudes expres-

100 ginebrosins residents a Saragossaes reuneixen per a recordar els orígens

Marià Àlvarez

Lo Mas delLlaurador

Està molt avançat el procésde constitució de l’Associa-ció d’Amics del Mas del Llau-rador. Un dels seus objectiusés participar en la regulació,defensa de l’entorn natural iartístic del Mas per a evitar eldeteriorament progressiu imillorar l’actual estat d’aban-donament. Esta població,deshabitada des de la dècadadels 60, es troba situada en lacarretera N-420 a un parell dequilòmetres de la Vall delTormo. El nucli de poblaciópertany al terme municipal deValljunquera però l’esglésiaparroquial estava atesa pelcapellà de la Vall León Andiafins la seua jubilació, on cele-brava missa cada diumenge.Els últims anys s’ha recuperatla festa major que honora SantJoan Degollat a finals d’agost.Així les viles veïnes de la Valli Valljunquera organitzen unajornada de convivència ambdiferents actes festius: missa,menjada, jocs, ball… Lesprimeres notícies que tenimdel Mas daten de 1646 amb 90veïns aproximadament i el1787 amb 121. El 1834 la vilaera un municipi independentamb ajuntament. Cap al 1915José Pellicer, rector de lapoblació, va convertir la casaparroquial en una escola reli-giosa amb un internat d’uns 30alumnes, un centre educatiude molt prestigi. El mossèn vamorir tràgicament el 1936. Laguerra va castigar la poblacióper l’estabilització del fronten la primavera del 1938. Lesconseqüències de l’enfronta-ment va ser l’intens bombar-deig i la destrucció de granpart de les edificacions que jano van ser reconstruïdes perl’emigració dels veïns. Actual-ment l’únic edifici que quedaen bon estat de conservació ésl’església d’un notable interèsartístic i arquitectònic.

Carles Sancho Meix

VIL

ES

I G

EN

TS

sament de la vila. Al final de l’acte es van cantar

algunes jotes en català de laGinebrosa, de les que desta-quem algunes cobles:

Ací mos ham ajhuntattots los de La Ghinebrosaque estimem la nostra vilai vivim a Saragossa.

Minjarem i veurem béa la salut dels que faltengent jove, xiquets i gransI qui ha volgut ajuntar-se.

Cantem i parlem tots,a la vora de la taulai qui tingue algo que dirque demano la paraula.

Turnez&Sesé a l’espai de BarcelonaCarles Sancho

Dissabte 5 de març, a l’Es-pai a Barcelona, Túrnez & Sesévan presentar el seu segon CDtitulat L’arbre de l’esperança,aparegut al mercat al mes desetembre. El grup ha musicataquesta vegada poemes deJosep Carner i Salvador Espriu.L’auditori es va omplir d’unpúblic de totes les edats perescoltar la música i els textosinterpretats pels artistes barce-lonins de naixement, peròmatarranyencs d’adopció. Elconcert el van dividir en tresparts molt equilibrades: en laprimera van interpretar elsversos de Salvador Espriu; enacabat, els del poeta mata-rranyenc Desideri Lombarte i,finalment, els de Josep Carner.Quin goig ens feia el poderescoltar els versos més cele-brats del seu primer treballQuedarà la paraula del poetade Pena-roja –«Les bruixes»,«La fortuna», «Ara vindrà»,«El trist joc…»– del bracet dedos dels més grans poetes cata-

lans contemporanis. Segonsargumenta encertadamentRicard Salva en el CD: «l’apor-tació de T & S i tots els seuscol·laboradors ha estat moltimportant i decisiva, perquèhan atès un nivell de comuni-cació molt especial en donarveu pròpia a la comarca delMatarranya».

El grup que va començar sentun duet –Túrnez i Sesé–augmenta constantment en lesactuacions: Túrnez veu, Seséguitarra espanyola i veu, LaiaRius violí i veu, Jesús Vidal

llaüt, bandúrria i guitarra, JordiRuiz cello, Lluís Molas percus-sió, Eli percussió i veus i elQuartet Quadrifonia veus. Peraltra banda van excusar lapresència del grup tortosí Quicoel Célio, el Noi i el Mut deFerreries que han col·laboraten l’enregistrament del CD ique no van poder acompanyar-los en la presentació de dissab-te. En el recital poètic Túrnez,abans de cada composició, fauna petita introducció als versoso al poeta que interpreta queserveix per iniciar a l’especta-dor a escoltar el tema que canta.Explicació necessària per a unpúblic majoritàriament pocavesat a la lectura de poesia.El recital va ser un èxit total iels músics, molt ovacionats,van haver de repetir algunstemes que van allargar l’acte aunes dues hores en què vangaudir extraordinàriamentescoltant les veus i la música delgrup que va sintonitzar ràpida-ment amb el públic assistent.

Iglésia de la Ginebrosa

CP

LA

GIN

EBR

OSA

Temps de Franja 45 16/3/05 17:25 Página 5

Núm. 45. Març de 2005 TEMPS DE FRANJA6 EL MATARRANYA

La presentació del Projecte d’Animació Cultural rebé una càlida acollida a Vall-de-roures

Marià Àlvarez

El passat 24 de febrer espresentà, a la Casa de la Cultu-ra de Vall-de-roures, la cinque-na edició del Projecte d’Ani-mació Cultural a les Escolesde la Franja, que aplega unconjunt d’activitats destinadesa complementar la tasca delsmestres de català a l’Aragó,coordinat pels professors MàrioSasot i Antoni Bengochea, ipromogut per la DireccióGeneral de Política Educativadel Govern d’Aragó.

A l’acte, al qual van assistirunes cinquanta persones, inter-vingueren la directora generalde Política Educativa, CarmenMartínez Urtasun, el vice-president de la Comarca delMatarranya, Josep Maria Foz,el coordinador del ProjecteMario Sasot i un regidor del’Ajuntament de Vall-de roures.Cridaren l’atenció les absèn-cies, sense cap justificacióexplicitada, de l’alcalde de lavila amfitriona, Julián GodésAparicio, i del regidor de cultu-ra Carlos Fontanet, ambdós delPAR, i del president de lacomarca, el socialista JoséRomán Roda Segura.

En les intervencions, fetes

en català, a excepció de la dela directora general, castellà-noparlant, es va destacar laimportància de l’ensenyamentde la llengua materna a l’escolai de la necessitat que s’arbi-tren noves mesures de promo-ció i defensa de l’ús del catalàa les comarques de la Franja,«a l’espera del marc legal que

suposarà la futura aprovacióde la Llei de Llengües al Parla-ment aragonès» –digué CarmeMartínez.

A continuació, els assistentspogueren gaudir de la visita,al pis de dalt de la Casa de laCultura, de la Mostra «Fines-trons i Finestretes» de JoséMiguel Gràcia. Aquesta mostraha estat oberta al públic durantel mes de febrer i ha rebut, pelsmatins, la visita de més de doscentenars d’alumnes de l’Es-cola i l’Institut de Vall-de-roures.

Després, el Duo Recapte,format pels coordinadors delProjecte, Antoni Bengochea(veu) i Màrio Sasot (bandúr-ria), interpretà quatre poemesmusicats relacionats amb l’au-tor de la mostra i l’exposiciómateixa («La cadira», de MariàLópez, i «El Floro», de TomàsBosque) i amb la música, lapoesia o la comarca del Mata-rranya, com «Violes adormi-des», de Josep San Martin, i«Sol·licitud» de Desideri

UN PROJECTE EN CREIXEMENT

El Projecte d’Animació Cultural a les Escoles de la Franja» va començar durant el curs 2000-2001 amb 60 activitats que es van portar a les diferents escoles de primària i Secundària de laFranja.

Des d’aquella llunyana data el projecte ha anat creixent, en nombre d’activitats i en el ventallde programes i oferta de continguts. Així, a més d’escriptors de la Llitera, Baix Cinca o Matar-ranya amb obra publicada, han anat desfilant per les aules i sales d’actes, cantautors, músicstradicionals, monitors de tallers creatius com els de màgia o pintura ràpida, i més darrerament,exposicions, de fort impacte visual i didàctic, com la de Desideri Lombarte, o la de «Finestronsi finestretes» de José Miguel Gràcia. A més, enguany, i coincidint amb la celebració dels 20 anysd’existència de les classes de llengua catalana a l’Aragó, s’han introduït nous programes, comel de «Mitjans de comunicació a l’Aula», que porta als centres persones conegudes dels diaris,el cine, el teatre o la televisió originaris de l’Aragó catalanoparlant, com el conegut «home deltemps» de TV3, Francesc Mauri, originari del Castell i l’actor i guionista fragatí Víctor Tejera.

També s’ha encetat aquest any l’experiència d’exportar als nostres escriptors de la Franja acentres de les terres veïnes de Lleida i Terres de l’Ebre i, a canvi, alguns escriptors catalans, comMaria Barbal, i l’Emili Teixidor, aniran a centres de la Franja gràcies a un conveni de col·labo-ració entre el Departament d’Educació de la DGA i el Servei d’Ensenyament de la Generalitatde Catalunya.

Lombarte.Finalment, els membres de la

Coral de Beseit delectaren elsassistensts amb set cançonspopulars del Mararranya, comjotes i fandangos a l’estil valen-cià, i composicions musicalsarranjades o creades per ladirectora de la coral, Margari-ta Celma, o per compositorsque han participat en els home-natges organitzats en la troba-da de Corals del Matarranyaque se celebra cada hivern desde fa uns anys.

L’acte, organitzat pel mateixProjecte d’Animació i el depar-tament d’Ensenyament delgovern aragonès, comptà ambla col·laboració de l’Ajunta-ment de Vall-de-roures, lacomarca del Matarranya, i ladirecció i els professors i alum-nes de l’Escola d’Hosteleriadel centre que obsequià alpúblic amb uns magníficscanapès i diverses «delicates-sen» dolces i salades i un còctelno alcohòlic que captivà elpaladar dels presents.

Antoni Bengochea durant el recital a Vall-de-roures

Temps de Franja 45 16/3/05 17:25 Página 6

Núm. 45. Març de 2005TEMPS DE FRANJA 7EL BAIX CINCA

Garantir la continuïtat enl’extracció del carbó a Mequi-nensa i, d’aquesta forma,mantenir els actuals llocs detreball i fixar població al terri-tori, és l’objectiu que perse-gueix el portaveu d’Indústriadel Partit Popular a les Cortsd ’Aragó , Migue l Ánge lLafuente, a través de la propos-ta que ha presentat per al seudebat a la comissió d’Indús-tria, Comerç i Desenvolupa-ment del Parlament regional.

Durant els darrers mesos,Miguel Ángel Lafuente haplantejat un conjunt d’iniciati-ves parlamentàries per tal queel Govern d’Espanya augmen-ti les assignacions de CO2 queli pertoquen a Aragó, i d’aques-ta forma, evitar el previsibledesmantellament de la indús-tria del carbó i la consegüentpèrdua de nombrosos llocs detreball vinculats a les conquesmineres aragoneses.

Tot i el suport prestat pels«populars» a l’Executiu autò-nom en aquest assumpte, elGovern de Madrid gairebé ha

modificat la seva primeraproposta inicial, cosa que hasuposat una greu situació d’in-certesa en el sector de l’ex-tracció del carbó.

LA SITUACIÓ LÍMIT DE MEQUINENSA

Des del passat u de gener,les empreses que tradicional-ment compren el carbó extreta la conca de Mequinensa estandeixant de fer-ho, i tant elstreballadors com les indústriesextractores del mineral veuenperillar el seu futur. Aquesta

situació ha motivat la inter-venció del portaveu «popular»que confia, a través de la sevainiciativa parlamentària, queel Govern d’Aragó actuï a dife-rents nivells.

En primer lloc, Miguel ÁngelLafuente reclama al departa-ment d’Indústria, Comerç oTurisme de l’Executiu deMarcel·lí Iglesias que realitziles negociacions tendents a quel’extracció actual de la concade Mequinensa estigui garan-tida pel Ministeri d’Indústria tali com s’ha vingut desenvolu-pant durant els darrers anys.

Miguel Ángel Lafuente presenta al Govern aragonès una proposta per mantenir la viabilitat del sector i els llocs de treball Demana a l’Executiu d’Iglesias un programa de diversificació industrial a les comarques mineres

Redacció

En segon lloc, Lafuente dema-na que el nou Pla de la Mine-ria mantingui les ajudes queactualment té per al sector delcarbó i que perceben les empre-ses de les conques mineresaragoneses. Finalment, el porta-veu del PP proposa al Governaragonès l’elaboració d’unprograma d’actuació específicper a la diversificació del teixitindustrial en aquesta zona, det al forma que, quan l’extrac-ció del carbó deixi de ser rendi-ble existeixin alternativesempresarials en aquestescomarques.

Sense oblidar els beneficismediambientals que suposa laposada en marxa del Protocolde Kioto, el portaveu d’Indús-tria dels «populars» aragonesosha insistit en la necessitat quel ’Execut iu aragonès «escomprometi seriosament ambles conseqüències negativesque suposa per a la viabilitat dedeterminades indústries iofereixi solucions concretesque estiguin avalades pressu-postàriament».

Les bases provisionals de laconcentració parcel·lària delssectors fragatins de MonegresII eixiran a exposició públicala primera setmana de febrer.Des d’aquesta data, i per unperíode de 30 dies hàbils, espodran consultar a l’EdificiInstitucional de l’Ajuntamentde Fraga, a la plaça d’Espan-ya 1. En eix temps, es afectatspodran recollir també el butlle-tí individual de la propietat.

Aquestes bases provisionalsestableixen la propietat i elvalor de totes les terres, de mésde 10.000 hectàrees inclosesen els sectors fragatins deMonegres II. Ara, les basespassen a exposició públicadurant trenta dies, un termini enquè els interessats podranpresentar les al·legacions queconsideren adients.

Les bases provisionals noestableixen la futura distribució

de les noves parcel·les de rega-diu. Serà un moment poste-rior, i les noves cèdules depropietat es repartiran quan jas’hagi executat la transforma-ció en regadiu.

Precisament, fa unes setma-nes, ha tingut lloc al PalauMontcada de Fraga, unaassemblea informativa sobreles bases provisionals de laconcentració parcel·lària enels sectors fragatins de Mone-

Assemblea informativa sobre concentració parcel·lària Monegres IIRedacció

gres II. L’assemblea ha estatconvocada pel Departamentd’Agricultura del Governd’Aragó i l’Ajuntament deFraga i estava adreçada a totsels afectats per eixa concen-tració parcel·lària. La sessiótenia per objecte aclarir elsdubtes que puguin existir,sobretot, pel que fa als butlle-tins de propietat.

Vista general de Mequinensa

RA

MO

N M

ESA

LLES

Temps de Franja 45 16/3/05 17:25 Página 7

Núm. 45. Març de 2005 TEMPS DE FRANJA8 EL BAIX CINCA

SangDes de fa temps, els serveis

sanitaris de la Generalitat deCatalunya tenen Fraga, lacomarca del Baix Cinca i laFranja com a terreny on recap-tar sang per a l’Arnau de Vila-nova, suposo. Durant cert tempsels cartellets on es convidavala ciutadania a donar-ne venienen castellà, per allò de no donarproblemes a la Comunitat Autò-noma –castellanoparlant–d’Aragó, a qui ja havíem d’es-tar prou agraïts per permetreque sang aragonesa anés a parara Catalunya. Hi hagué protes-tes, s’imposà la raó i, al capda-vall, es veuen joiosament moltscartellets en català. Últimament,però, damunt del cartellet se’nveu un altre que, molt educa-dament, avisa:«En español,porfavor: Fraga no es Cataluña».Els fatxes d’ara ja no són comels d’abans. Aquells sí que erenautèntics. Et sentien parlar encatalà i t’engegaven un «Enespañol! que está usted enEspaña!». Tot amb una barre-ja de veu entre aiguardentosa ilegionària, que et deixavaaco…ngoixat. Els fatxes d’arat’ho demanen amb educació–«por favor»– i deuen de tenirestudis, ja que saben que Fragano és de Cataluña. Apostariaque deu de ser el mateix quearrencava els rètols de les para-des dels autobusos, reciclat ennacional catòlic i que, quan vaa Bèlgica, va deixant cartelletsamb el missatge de «En belgapor favor: que está usted enBélgica»; que, quan va aÀustria, els descarrega «Enaustríaco, por favor: que estáusted en Austria!» o que, quanva al Vaticà es capaç d’etzibaral Sant Pare una cosa semblanta «En vaticanense! que estáusted en El Vaticano!». Porfavor!

Josep Galan Castany

L’H

AM

Tres municipis de la comar-ca oscense del Baix Cinca esbeneficien ja d’obres inclosesen el Pla de l’Aigua i finalit-zades el 2004 amb subvencionsde l’Institut Aragonès de l’Ai-gua. A Fraga es van acabar dosexecucions. Per un cantó, esva escometre el condiciona-ment del sistema de distribuciód’aigua i sanejament, una obraamb un pressupost de 142.000euros, dels que l’InstitutAragonès de l ’Aigua hasubvencionat el 95 %, 134.000euros en una partida del 2004.Per altre cantó, també en aquestmunicipi s’ha desenvolupat eldipòsit d’aigua, filtracions irevestiment, una acció amb unpressupost de 142.000 eurosque va rebre una subvenció del95%, 134.000 €.

A més, en aquesta comarca,es va executar a Ossó de Cincala prolongació de la xarxa declavegueram, una acció ambun pressupost de 54.718 eurosdels que l’IAA subvenciona el

54%, 30.000 euros, en dospartides, 3.000 euros en el 2002i 27.000 euros en el 2004. Peraltra banda, a Villella de Cincaes van acabar obres en lescanonades d’aigua en el cascurbà, amb un import de 37.000€, subvencionats al 100% perl’IAA amb imports repartitsen tres anys: 3.000 en el 2002,27.000 en el 2003 i 6.800 € enel 2004.

174 MUNICIPIS A L’ARAGÓUn total de 174 municipis

aragonesos es beneficien jad’obres finalitzades el el 2004i incloses en el Pla de l’Aiguad’Aragó, impulsat per l’Insti-tut Aragonès de l’Aigua, enti-tat del Departament de MediAmbient. En total, l’any passat,es van finalitzar 206 actua-cions, repartides entre totes lescomarques, que han suposatuna i nve r s ió t o t a l de12.913.252 € per part delGovern d’Aragó.

El Pla de l’Aigua d’Aragóplanteja més de 700 obres enprop de més de 400 municipisaragonesos, orientades a lamillora del cicle de l’aigua. elpla contempla obres d’abasta-ment, depuració, sanejament,millora de la qualitat de l’aiguai defensa de marges i riberesque han estat sol·licitades perles entitats locals. L’anualitatdel pressupost del 2005 percontinuar amb aquestes millo-res ascendeix a 23,5 milionsd’euros.

Per executar aquest pla, elD e p a r t a m e n t d e M e d iAmbient ha firmat des de l’ini-ci del pla convenis amb lescomarques i ens locals. Lesobres del cicle integral de l’ai-gua busquen garantir el submi-nistrament amb qualitat iquantitat suficients, l’estalvien el subministrament i ladepuració de les aigües resi-duals, com a millora ambien-tal i en la qualitat de vida delterritori.

Quatre obres del pla de l’aigua van concloure el 2004 al Baix Cinca

Redacció

Vilella de Cinca

M.

CA

LUC

HO

Temps de Franja 45 16/3/05 17:25 Página 8

Núm. 45. Març de 2005TEMPS DE FRANJA 9EL BAIX CINCA

ESTAMPES RIBERENQUES

La resistènciasilenciosa

Francesc Serés

Hi ha terrenys i períodes especialment complicats i, certa-ment, el context històric de la cultura sota la dictadura franquistan’és un.

La resistencia silenciosa, que du el subtítol de Fascismo y cultu-ra en España, té la virtut d’ordenar els agents i les forces quevan intervenir en l’àmbit de la creació i de la política culturaldes de la dècada dels trenta fins a la dels setanta. Jordi Gracia,l’autor, és –queda ben demostrat– un especialista en el tema i endibuixar de manera detallada realitats que sovint han estat descri-tes amb traços gruixuts.

No és gens senzill. Explicar les actuacions dels Baroja,Azorín,Ortega y Gasset, d’Ors, Pla, Ayala Marañón, Valverde, Ferlosio,Sacristán, Aranguren, Ridruejo, Cela i altres Entralgos senseevitar els matisos que les conformen exigeix una cintura i unavoluntat de veritat que només es pot donar des de la intel·ligèn-cia de qui sap que no hi ha blancs i negres. I això no vol dir queno hi hagi culpables i que no s’hagi de prendre partit.

La vida cultural durant el franquisme va estar marcada, comno podia ser d’una altra manera, per la pressió del règim, per ladesaparició (exili, assassinat i prohibicions diverses) d’escrip-tors, pintors, actors i editors, així com per gran part de la indús-tria cultural, especialment la catalana. No cal repetir amb quindesfici van començar a esborrar quasi tot el que s’havia acon-seguit. Va ser el temps dels nous escriptors del règim, delsSánchez Mazas, Marañón, Giménez Caballero… Però també depersonatges que, tot i la seva adscripció al feixisme, van anar

canviant la seva ideologia i la de les obres que produïen: els Torren-te Ballester, Aranguren, Cela o Laín Entralgo. Res no disculpael feixisme dels textos primerencs d’aquests autors, però ladescripció de la seva trajectòria amb un sol adjectiu seria un errorimperdonable, entre altres coses perquè seria faltar a la veritat.Son autors que a poc a poc van essent cada vegada més críticsamb un règim que, no només els ha promocionat, sinó que ellsmateixos han adulat en els seus inicis.

El llibre descriu de manera magistral els moviments de rebuigprogressiu que el franquisme produeix a falangistes com Dioni-sio Ridruejo i, també, el paper dels intel·lectuals catalans i deCatalunya en l’aperturisme del final de la dictablanda. I tot i això,subratlla el que convé no oblidar, que va ser una dictadura queva fer fora a Juan Ramón Jiménez i a Luís Cernuda, que va matara García Lorca i tants d’altres que no acabaríem, però sobretot,que va ser una dictadura que volia acabar amb tot el que poguésfer tuf de cultura, d’avenç pedagògic, de teixit d’indústria cultu-ral, d’aires europeus.

El títol ens parla de l’actitud que molts van adoptar i defineixperfectament l’actuació d’intel·lectuals com Carles Riba. Caliafer feina en silenci, que tot estigués exempt de l’estridència delsdiscursos oficials i de la veu repel·lent i insuportable del Matí-as Prats. Els llibres, els textos, l’art…, la cultura havia de sortird’un silenci que no podia ser sord, d’un terreny imprecís i plede trampes polítiques, havia de fer la puta i la ramoneta per talde poder tirar endavant els projectes que necessitava la gent.

Jordi Gràcia no amaga l’ou, sap quan ha d’aprofundir i saptambé quan no cal tornar a acusar a qui ja s’ha acusat; pren partiti opina obertament i sense emmascarar les sentències sobre elsactes d’aquell o aquell altre escriptor; explica les coses des dela complexitat i la confusió per tal de dotar al text de l’entitatque mereix per tractar del tema que tracta.

Salut i bona lectura.La resistencia silenciosa. Jordi Gràcia. Editorial Anagrama

La construcció del nou col·legi de Miralsolt s’iniciarà al juliol

Redacció

Les obres de construcció delnou col·legi d’Educació Infan-til i Primària de Miralsot s’ini-ciaran els pròxim mes de julioli estaran finalitzats el març de2006. Aquests són els terminisamb què treballa la DireccióProvincial del Departamentd ’Educac ió de l Gove rnAragonès a Osca. Una comis-sió formada per la direcció delCRA «Ribera del Cinca», queagrupa els col·legis de Torrent,Miralsot i Villella, la regidoradelegada d’educació a l’ajun-tament de Fraga, una profes-sora del Col·legi de Miralsot idos representants de l’APA

d’eix centre, es van entrevistarel dimarts amb el DirectorProvincial d’Educació, Maria-no Buera, i van conèixer elprojecte del nou centre que estàja finalitzat i a punt d’eixir alicitació. El nou col·legi deMiralsot tindrà una superfícieútil de 260 m2. Comptarà ambtres aules de grup (una per aInfantil i dos per a Primària) iuna aula polivalent. A més,disposarà de despatx, dosmagatzems, dos banys i untercer adaptat per a minusvà-lids. El recinte escolar comptaràtambé amb un sorral per alsjocs dels xiquets, i una pista

esportiva. El pressupost del noucol·legi d’Infantil i Primària deMiralsot ascendeix a 425.000euros, dels que enguany sen’invertiran 330.000 i la restaen l’exercici econòmic de 2006.Al marge d’aquest pressupostd’obra, el Departament d’Edu-cació habilitarà una altra parti-da per a l’equipament i mobi-liari del centre. En el col·legi deMiralsot hi ha matriculatsenguany un total de 24 alum-nes. El nou centre tindrà capa-citat per a 60 alumnes.

Per altra banda, la DireccióProvincial del Departamentd ’Educac ió de l Gove rn

Aragonès ha ultimat també elprojecte de la coberta delCol·legi Miguel Servet. Lesobres, pressupostades en240.000 euros, es licitaran elmarç. Els treballs s’iniciaranel pròxim mes de juliol i esta-ran finalitzats enguany mateix.

RA

MO

N M

ESA

LLES

Panoràmica de Fraga

Temps de Franja 45 16/3/05 17:25 Página 9

Núm. 45. Març de 2005 TEMPS DE FRANJA1010 ENTREVISTA

4 de febrer de 2005, en l’en-treacte de la sessió vesperti-na de Sota quarantena:Jornades sobre les novestendències de la narrativacatalana celebrades a laBiblioteca Fort Pienc deBarcelona, lliurem a Fran-cesc Serés un breu qüestio-nari a propòsit de la seuaobra i els seus projectes lite-raris. Al cap de poques horesens el retorna amb les respos-tes pertinents.

Pregunta: Podries explicarquina intenció et va animar aredactar la trilogia De fems i demarbres?

Resposta: Diversos factorsque no sempre tenen una expli-cació clara. El primer, explicaruna sèrie d’històries i de vivèn-cies que no havia llegit en elsautors que han tractat temàti-ques similars. Suposo que reretot text escrit amb vocacióliterària hi ha la voluntat demostrar allò que l’autor espensa –i no sempre és així–que és l’únic que ho ha vist. Pera mi hi havia una forma dedrama, d’èpica, i de recursosque remeten a formes de lite-ratura contemporània que erensusceptibles de ser posats en

joc a través de la reconstruccióliterària d’un paisatge i d’unesvides que em són propers.

P. Has revisat gaire les tresnovel·les de cara a la publica-ció en un sol volum?

R. Sí, és clar, sobretot elprimer volum. Una lectura enparal·lel de la primera edició idel text establert a la trilogiapot donar més d’una sorpresa.No haver revisat el text (i hotornaria a fer si pogués) haguésestat una irresponsabilitatimperdonable.

P. Casualment, vaig llegirEls ventres de la terra enparal·lel amb Drames ruralsde Víctor Català. Tot i queaparentment es podria pensaren certes similituds temàtiques(el món rural) entre aquestesdues obres, trobo que el trac-tament –i esclar l’estil i eltemps– són radicalment dife-rents. Què en penses d’unapossible lectura en paral·lel de

que vull fer és reconèixer eldescobriment que van ser pera mi les obres de Mercè Ibarzi de Jesús Moncada. És bo queho digui perquè de vegadestenim tresors a casa que mai noponderem prou. De MercèIbarz vaig aprendre que la lite-

ratura podia estar dins de casameva i, també, que podia expli-car-se d’una manera planerasense fer perdre a la història niun gram de complexitat. JesúsMoncada va ser un descobri-ment meravellós. Tenia unaepopeia italiana, francesa,mediterrània, europea perextensió, a pocs quilòmetresde casa. Què puc dir de l’obrade Moncada que no s’hagi ditja… És lògic que m’hagi inte-ressat per l’Estellés, per en BlaiBonet, per en Ferrater i pertants d’altres que no acabaria.Pel que fa als espanyols, Cela,esclar. I Benet i Marías. I d’es-trangers… Des d’Steinbeck,Faulkner, Capote, fins a MartinAmis i DeL i l l o . Des deMaupassant fins a Michon. Desdels clàssics russos fins alsmolts escriptors que ha donatl’est europeu i que ara comen-cen a arribar a ca nostra. VargasLlosa, Pessoa i altres nomsigualment previsibles.

P. Com valores l’excel·lentacollida que ha tingut, tant entrela crítica com entre el públiclector en general, la trilogia Defems i de marbres?

R. He d’estar content, ésclar… Però deixa’m dir queaixò ja forma part d’un passatque, encara que sigui proper, noajuda a les pròximes obres. Unabona crítica no ajuda a escriu-re, com no ajuda tampoc una

la teua obra i la de VíctorCatalà?

R. Doncs que hi ha moltesconnexions que, evidentment,serien massa llargues d’expli-car. Però no només amb VíctorCatalà, també amb algunescoses d’en Ruyra, amb Els sotsferéstecs de Raimon Case-llas… Els temps canvien, elspaisatges i els homes també,però –i és un tòpic– hi ha nuclisdurs de les vides de les perso-nes que poden moure’s a travésdel temps amb una facilitatincreïble.

P. Et sents, com a narrador,deutor de l’obra d’altres escrip-tors, tant catalans com d’altresliteratures?

R. Sí, és clar, però el primer

Francesc Serés, escriptor

«He volgut explicar històries i viv

«En tot text amb

vocació literària

l’autor vol mostrar lo

que l’autor pensa que

és l’unic que ha vist»

«Les crítiques no

escriuen, ho fas tu»

Temps de Franja 45 16/3/05 17:25 Página 10

Núm. 45. Març de 2005TEMPS DE FRANJA 11ENTREVISTA

vències que encara no havia llegit»mala crítica, les crítiques noescriuen, ho fas tu. Si el properllibre no el fas amb més ganes,prevencions, necessitat i famque els anteriors, malament rai.Aquí no s’assoleix res, sempreets al començament d’unaescala i haver-ne pujat d’altresno significa que la properavegada no caiguis, no hi hadues escales iguals.

P. Has estat tu mateix eltraductor d’una part de la trilo-gia al castellà, com valorésaquesta experiència?

R. Ha estat molt i molt bé.A part que m’ha ajudat a repen-sar la forma del text, delsllibres, les expressions, hecomptat amb un editor quem’ha ajudat molt i molt i ambuns correctors-lectors, lesopinions i els suggerimentsdels quals han estat valuosís-sims. N’he après molt.

P. Saps com ha estat la recep-ció d’aquesta traducció?

R. Doncs suposo que commol t e s t r ad ucc ions a lcastellà… Crec que des delpunt de vista de vendes, passa-ble però bé, què hi farem…Pel que fa a la crítica, se’n vadir alguna cosa al Babelia i esveia que al crític li havia fet elpes.

P. Amb la traducció alcastellà mostres un bon conei-xement d’aquesta llengua, etvas plantejar la possibilitat detriar el castellà, en lloc delcatalà, per a teua obra literària?

R. Ara he fet una sèrie decomentaris fotogràfics aL’Avenç, una sèrie que intentacomentar alguns aspectes delsegle XX a través d’imatgesno gaire conegudes.

P. Ens podries fer cinccèntims del projecte Catalu-nya, classe mitja?

R. Es tracta de narrar lesformes de l’esforç i del treballde l’actual menestralia catala-na. És a dir, descriure comviuen i com les passen aquellsque formen part de l’anome-nada gran classe única, la gentque paga hipoteca, que es llevaaviat, que pateix la precarietatlaboral i la violència hipotecà-ria, quan no la por a no trobaruna residència on poder ferviure dignament els seus pares.Intentar narrar, en definitiva, apartir d’uns quadres més omenys definits, com el treball–aquest gran amagat– conti-nua essent el gran motor de lavida i de les relacions a canostra.

P. Estàs treballant en nousprojectes literaris?

R. De moment estic amb elprojecte guardonat amb l’Oc-tavi Pellissa.

P. Quins lligams mantensamb Saidí?

R. Cada vegada menys, laveritat. Òbviament, la famíliai també el paisatge. Saidí és elpes cultural, social i moral quemai no em trauré de sobre. Niganes de fer-ho.

Berenguer de Mussots

R. Ah, l’eterna pregunta…No et pensis que quan veigcom va el panorama no him’ho plantegi, no. Escriure encatalà té sentit perquè tractotemes que els he viscut i els hepensat amb la meva llengua,som el que som i no diria resmés que tòpics sobre laimportància de la llengua pera un escriptor; bé, per a qual-sevol persona que es posidavant d’un full en blanc. Nodescarto escriure en castellà,com no descarto canviar-mede sexe, qui el sap el futur…

P. En la societat catalana, larecepció de la trilogia ha estatmolt acollidora, però en lasocietat aragonesa en general,saps si també ha estat així?

R. No, home no. Per a l’Ara-gó, i per a l s success iusgoverns, el català ha estat unanosa. Si demà ens aixequéssimparlant tots castellà de Sara-gossa per a ells seria merave-llós. Tens la contradicció quehi ha escoles de la Franja quetenen els llibres de Moncadaen castellà i no en català. Comvols que anem bé, així?. Si noen volen saber res de la llen-

gua i fan tot el que poden perfer-la desaparèixer, perquè morisense fer soroll, ¿com vols quees dediquen a llegir llibres encatalà?

P. El 2001 (crec que va ésseraquest any) vas guanyar elpremi Guillem Nicolau de laDiputació General d’Aragó perun recull de poemes intitulatLa gran planúria, obra queencara no s’ha publicat. Saps sies publicarà?

R. Suposo que no. Lesmostres d’incompetència de lesedicions de la DGA són tantesi tan grosses que m’acaben elcanvi. Fan venir mala gana imala sang. Ara, a més, desprésde quatre o cinc anys, crec queho rescriuria tot.

P. Cont inues escr iv in tpoesia?

R. Alguna cosa, però pensoque són més formes de narra-tiva que de poema. O no, no hosé ben bé, no ho ensenyo.

P. A més de Temps de Fran-ja, col·labores amb altresmitjans de comunicació?(Recordo alguna col·laboracióteua a Serra d’Or com a histo-riador/crític d’art)

UNA OBRA COMPLEXA, RICA I PLENA DE MATISOS

Francesc Serés, nascut a Saidí el 1972, és llicenciat en BellesArts i Antropologia. Ha passat per treballs i estudis diversos, iha treballat com a professor d’història de l’art a la UniversitatPompeu Fabra. Ha publicat les novel·les Els ventres de la terra(2000), L’arbre sense tronc (2001) i Una llengua de plom(2002). Totes tres novel·les, revisades, han estat publicades enun sol volum amb el títol De fems i de marbres (2003). S’aca-ba de publicar en castellà la traducció de les dues primeres partsde la trilogia, realitzada pel mateix autor. Col·laborador deTemps de Franja, el passat desembre Francesc Serés obtinguéel Premi Octavi Pellissa per Catalunya, classe mitja, un conjuntde reportatges projectats per tal de descriure una part de lasocietat catalana moderna amb escassa presència als mitjans decomunicació.

B. de M.

«Vull reconèixer el

descobriment que

van ser per a mi les

obres de Mercè Ibarz

i Jesús Moncada»

«Per a l’Áragó,

i per als successius

governs, el català

ha estat una nosa»

Temps de Franja 45 16/3/05 17:25 Página 11

Núm. 45. Març de 2005 TEMPS DE FRANJA1212 LA LLITERA

Gaspar Torrente (II)Gaspar Torrente és consi-

derat com el pare de l’actualnacional isme aragonès .Aquest personatge va nàixer ala vila de Campo el 14 d’oc-tubre de 1888. El seu pare eranatural de Gia, un poblet de laVall de Benasc, i la seua mare,de Campo. En aquell tempsla llengua que parlava GasparTorrente, com la dels seusgermans, era el català.

Quan va complir 9 anys,orfe de pare i mare, acollit pelgermà més gran, es va tras-lladar a Barcelona. Acceptatcom un fill per una famíliacatalana, per les nits assistia aunes classes de formació, onposava un interès febril peraprendre. Quan FrancescMacià encara no comptavamitja dotzena d’adeptes, und’ells era Gaspar Torrente, queposava tanta tenacitat en laidea com en proclamar la seuacondició d’aragonès.

Al maig de 1936 va serelegit president de la taula delcongrés autonomista de Caspi fou nomenat membre de lacomissió per redactar defini-tivament el projecte d’Estatutd’autonomia per a Aragó. Desdel punt de vista professionalva ser funcionari de la Gene-ralitat de Catalunya a la conse-lleria de Governació. Repre-saliat pel franquisme va morira Barcelona el 1970.

Va escriure molts articles ala premsa barcelonina i del’Aragó de l’època i a la revis-ta El Ebro, i el seu nebot, EnricJulià, li va escriure una biogra-fia i recopilà molts dels seusarticles. Va mantenir una bonaamistat amb escriptors de laFranja com Santiago Vidiellai principalment amb MatiesPallarès.

La bona notícia d’avui ésque s’han trobat materialspublicats per Gaspar Torren-te, entre ells una Històriad’Aragó i un bon grapat d’ar-ticles, que seran publicats enun futur.

Joaquim Montclús

DE

SP

ER

TA

FE

RR

O

El president de la Comarca dela Llitera, Salvador Plana, i laconsellera delegada de Serveisi Protecció civil, Maria PilarEsteban, s’han reunit amb lacap d’emergències de Lleida,Mercè López, i amb el batlled’Almacelles, Josep Ibarz, pertal de ratificar la col·laboracióexistent entre la Comarca de laLlitera i la Generalitat en matè-ria d’emergències i extinciód’incendis.

Des de les dues institucionss’ha assegurat el mantenimenti el reforç d’aquesta col·labo-ració que, fonamentalment, secentra en l’extinció d’incendisforestals. L’objectiu de la troba-da ha estat comentar els possi-bles protocols d’actuaciódavant les emergències i estu-d i a r noves fó rmu le s decol·laboració. Una de les ques’ha apuntat ha estat la d’im-pulsar l’elaboració d’un conve-ni entre la Generalitat i el

Govern d’Aragó per tal d’em-parar les actuacions en ambdóscostats de la frontera en lesdiferents comarques.

"Ens interessa un ajut mutuen tots els serveis d’emergèn-cies. És el que estem fent diaa dia», ha comentat la capd’emergències de l’àrea deLleida, Mercè López.

En aquest sentit s’ha expres-sat també el president de laComarca de la Llitera que hareconegu t que «aques tacol·laboració és fonamental enels incendis de grans massesarbòries i que necessiten de laimplicació de parcs tant deCatalunya com d’Aragó».Plana ha indicat que «els habi-tants de la zona, tant de Cata-lunya com d’Aragó, no tenimproblemes amb les fronteres»,i ha agraït a la delegada de Llei-da la col·laboració que prestades de la seua àrea a lesemergències a la Llitera. En

Emergències de Lleida i la Comarca dela Llitera ratifiquen la seua col·laboracióen Protecció Civil i Extinció d’Incendis

Fernando Sabés

aquest sentit, va assenyalar queben aviat el parc de la Lliteraestarà novament actiu i «usajudarà quan ens ho sol·liciteucom heu fet vosaltres».

Per la seua banda, l’alcalded’Almacelles, Josep Ibarz, hadestacat la importància de rati-ficar aquesta col·laboració «queveiem diàriament» i va remar-car que la trobada ha servit perdemostrar la bona predisposi-ció que existeix entre les dife-rents administracions de cara adona el millor servei al ciutadà,tant al de la Llitera com al deLleida.

La trobada ha servit tambéperquè des de la Comarca de laLlitera s’informés a la capd’emergències de l’àrea deLleida del procés de reestruc-turació que s’està duent a termeen el Servei Comarcal d’Ex-tinció d’Incendis i ProteccióCivil i que s’espera estigui fina-litzat ben aviat.

Reunió del president de la comarca de la Llitera, la consellera delegada de Serveis i Protecció Civil, la cap d’emergències de Lleida i l’alcalde d’Almacelles

FER

NA

ND

O S

AB

ÉS

Temps de Franja 45 16/3/05 17:25 Página 12

Núm. 45. Març de 2005TEMPS DE FRANJA 13LA LLITERA

El portaveu d’Agricultura deChunta Aragonesista a les Corts,Salvador Ariste, ha criticat elssuccessius governs aragonès iespanyol i els partits PSOE,PAR i PP, que els han sustentatdes de 1992, per la seua «deixa-desa a l’hora d’impulsar elsregadius de la Llitera Alta encompliment del Pacte de Pinya-na». En resposta a una pregun-ta formulada pel grup de CHAen el Congrés, el Govern reco-neix que la reserva de cabdalsdel riu Noguera Ribagorçanaper a aquests regadius es vainiciar el 30 de juliol de 2002,és a dir, 10 anys després de la

firma del pacte de Pinyana ique, a data d’avui, es troba enca-ra pendent de resolució.

«És lamentable que, tenintl’aigua i tot el suport social ipolític, no s’hagin fet els deuresper fer realitat aquest projecte»,afirma Ariste, que recorda queel passat 7 d’octubre va seraprovada per unanimitat a lesCorts una moció de la CHAinstant el Govern d’Aragó aimpulsar els regs de la LliteraAlta i a accelerar els tràmitsdel projecte tècnic i de laconcessió dels cabadls.

Per al diputat aragonesista, laresposta del Govern central

CHA critica la «passivitat» governamental per dur endavant els regs de la Llitera Alta

Redacciódóna la raó a les paraules d’unacarta adreçada per la Comuni-tat de Regants Expectants delsRegs de la Llitera Alta al presi-dent aragonès, Marcel·lí Igle-sias, en què qualificava l’acti-t ud de l a Con fede rac ióHidrogràfica de l’Ebre (depen-dent del Ministeri de MediAmbient) d’«absolutamentapàtica» i la del Govern d’Ara-gó de «totalment permissivaamb aquesta passivitat».

Segons explica el Governcentral «la reserva de cabdals estroba pendent que per part de laComunitat General de Regantsdel Canal de Pinyana s’aporti

TOT ENSENYANT LES DENTS

El temps dels profetes ha tornat i, per a la ràdio i la televisiócatalanes, el món deu estar arribant a la seua fi. Fins al punt quem’he decidit a baixar a Barcelona més aviat del que tenia previsti, en comptes de tornar cap a casa un cop feta la feina, hi he aparau-lat una habitació, en previsió del mal temps nocturn i de l’estatde les vies de comunicació. No sé pas si és que dono malastru-gança, però cada camí que baixo a Barcelona passa alguna cosa.Si plou, perquè plou. Si bufa el vent, perquè bufa el vent. De vega-des, fins i tot, tinc la impressió que evacuen la ciutat a corre-cuita(especialment si baixo divendres a la tarda). Ara li ha tocat el torna la neu. Com si es tractés de Grenoble o de Salzburg: ja m’hapassat diverses vegades que la meua presència a la Ciutat Comtalpareix contradir les teories sobre l’escalfament del planeta.

A mesura que m’hi atanso amb cotxe (algun dia hauria deparlar dels horaris del transport públic), vaig perdent la fe, si pocaen tenia, en la societat de la informació. L’hecatombe anunciadadel trànsit no la sé veure per enlloc; més aviat és escàs. I la grannevada que ha commocionat tota l’àrea metropolitana és unavulgar enfarinadeta als serrats del Garraf i el Collserola, Tibida-bo inclòs. Ací baix la neu és diferent de la de muntanya. Potserperquè no té prou força, les serres no acaben d’agafar un blancpolit, espès i natós, com passa amb les bones nevades. Ja sé quel’explicació dista molt de la descripció científica, i em sap greuque es note que sóc de lletres, però a mi, en estes condicions, elTibidabo em recorda un d’aquells croissants petits injectats de noci-lla i empolsinats amb una mica de sucre llustre. Un aspecte lleigi gris, en definitiva, on el blanc neulat, com una pols antiga, mata

Apunts capitalins

Ramon Sistac

el verd esponerós dels pins mediterranis. Com un anacronisme,una eixida de to de la Mare Natura.

Més que no pas badar mirant la neu collserolina m’interessamolt més el paisatge humà de la ciutat. Per bé que, amb l’edat,cada cop em fa més tall sopar tot sol de fonda, confesso que ésmolt divertit de practicar el voyeurisme de restaurant, tot imagi-nant històries sobre els altres comensals. Per exemple, a la tauladel costat, una rossa espectacular –deu fer com a mínim metronoranta–, amb aires de walkíria un xic atrotinada, sopa sola i escasca d’aperitiu un descomunal got de vodka Stolichnaya ambolives negres (una combinació atrevida que no penso pas imitar).Serà una espia russa? Potser un putón verbenero? Estarà espe-rant la companyia de la darrera reencarnació d’Humprey Bogart?L’altre cantó és molt més prosaic. Una colla del gremi de lacorbata –executius o empresaris– intenta impressionar un clientanglès que parla un espanyol maldestre. Ells encara el parlen pitjor,amb accent de Sants. N’hi ha un, especialment, que remena elcul com un paó. Fa l’aspecte que està al mateix nivell jeràrquicque els altres, però intenta aparentar, davant el client, que ell ésel que domina la situació. Als altres se’ls veu visiblement moles-tos. I el client està més pendent dels plats que em porten a mi, ide la rossa espectacular, que no pas del fantasma que té al davant.El fantasma en qüestió fa una conferència en veu alta sobre elsespàrrecs. Segons ell, si són blancs són de pot i si són verds sónnaturals. Qualsevol el contradiu. Aprofitant-se de les mancanceslèxiques del client –és evident que no sap el que són els espàrrecs,i tant li fot si són verds o blancs– l’obliga a prendre’n (al finalblancs, tot i ser de l’opinió que són de pot), per bé que la vícti-ma es mira amb enveja la meua escalivada amb guàrdia civil.

La son em venç i me’n vaig al llit com les gallines, amb el regus-tet encara de l’arròs Parellada i del sorbet d’anís del Mono. Ladigestió pesant m’ajudarà a filosofar sobre la relativitat de l’in-fortuni. Un vespre de soledat s’ha convertit en un extraordinariestímul de la imaginació, com una mena de vici solitari. I és que,en est món de misèries, qui no es consola és perquè no vol.

un document amb la distribuciómensual de necessitats adapta-des als conreus actuals». Chun-ta Aragonesista preguntarà alGovern d’Aragó si s’està fentalguna gestió per tal que laComunitat de Regants de Pinya-na aporti la documentaciópendent. Ariste entén que «correpressa tirar endavant aquestprojecte, l’origen de l’aigua delqual (48 hm3) és la modulaciód’uns cabdals que representenla filosofia mateixa de la NovaCultura de l’Aigua, ja que estracta de traure més profit delspantans ja existents en elNoguera Ribagorçana».

Temps de Franja 45 16/3/05 17:25 Página 13

Núm. 45. Març de 2005 TEMPS DE FRANJA1414 LA RIBAGORÇA

Activitats d’hivern a SopeiraG.F.

En els pobles xics, com Sopei-ra, amb uns seixanta o seixan-ta-cinc habitants la major part delany, és una sort poder gaudird’activitats destinades a la gentque hi viu permanentment.

Com a altres indrets simi-lars, al nostre poble, les gransreceptores i dinamitzadores deles activitats són les dones–segurament perquè n’hi hamés–. El cas és que setmanal-ment hi ha dues activitats quetenen continuitat durant elsmesos d’hivern i primavera,promogudes per la Comarcade la Ribagorça, una organit-zada per l’Educació d’Adults,a la que hi assisteixen un grup

de dones amb ganes de mante-nir la memòria i l’activitatmental en bon estat, i l’altraorganitzada per la secció d’Es-ports, que segueix fent que l’ac-tivitat física sigui un bon incen-tiu per practicar durant dos diesa la setmana.

.Aquestes activitats es duena terme a Casa el Can, lloc quefa uns anys va habilitar l’Ajun-tament com a lloc de reunió,d’activitats tant lúdiques comculturals. També allí hi ha dosordinadors connnectats a«Internet Rural», que facilitenl’arribada de les noves tecno-logies als punts més amagats dela nostra geografia.

El col·lectiu de dones deSopeira ja fa uns anys que cele-bra Santa Águeda, amb forçaèxit. El dissabte cinc de febrer,després de la missa en honor ala patrona, assistiren al soparunes cinquanta dones –algunesvingudes de fora per a l’esde-veniment–. El sopar no nomésés una activitat d’organització icoordinació prèvies pel grup dedones del poble, sinó que comp-ta amb la col·laboració de lagent que hi assisteix i d’algunscomerços o institucions que fandonacions perquè al final delsopar hi hagi rifes i alegria, apart del regalet segur per a totesles assistents: una flor que dura

tot l’any. A més a més, aquest any el

ball d’aquesta nit va oincidiramb el Carnestoltes o Carnaval,on un acordionista va animar lagent a ballar i les disfressesvan donar-hi el toc de misterii rialles. Tot plegat per divertiri divertir-se, i rebre algunsregals de rifes, com una esplén-dida cistella o sopars a restau-rants propers.

No sempre és fácil organit-zar activitats que tinguin bonsresultats, però si de veritat elstenen és per la participació ibona voluntat i il·lusió de lagent que les organitzen, i hicol·laboren i hi assistiexen.

Marcelino Iglésias, visita Montanyana i altres pobles de la Ribagorça

Glòria Francino

La visita, que va començarel divendres 5 de març, va tenircom objectiu principal lapresentació del segon pla derehabilitació de les obres delconjunt medieval que estanprevistes a Montanyana, l’es-glésia de Santa Maria deBaldós i altres indrets delpoble, i alhora, la presentacióde l’obra completa del desa-paregut Dr. Manuel IglesiasCosta, Arte Religioso del Alto-aragón Oriental: ArquitecturaRománica. S. X-XI, XII y XIII,

revisada per José Luis Acín iEnrique Calvera.

Marcelino Iglesias, Presi-dent de la DGA, anava acom-panyat del Conseller d’ObresPubliques, Javier Velasco, i delPresident de de la Diputaciód’Osca, Miquel Gracia. Alsactes també hi van assistir lesautoritats eclesiàstiques, elBisbe de la Diocèsi de Barbas-tre-Montsó, el rector del poble,així com l’Alcalde del Pont deMontanyana, i d’altres perso-nes.

El mateix President ensrespon el motiu de la visita:«presentació, a la bella esglé-sia de Sant Joan, ja restaura-da, de la segona part de la reha-b i l i t ac ió de l con jun t deMontanyana i la presentaciódels quatre volums de l’obraArte Religioso del AltoaragónOriental: Arquitectura Romá-nica, reedició a càrrec de laDGA i de PRAMES, empre-sa pública que es dedica arecuperar temes relacionatsamb el patrimoni, l’art, lamúsica, i la cultura cultura engeneral».

El viatge és aprofitat per anartambé al Centre d’Interpreta-ció de la Ribagorça d’Areny,veure les obres del futur Museudels Dinosaures, que es preveuacabar-lo al 2006, i pujar finsles restes de l’antic Castelld’Areny. A l’acabar la tardavisiten el Monestir d’Alaó aSopeira, una altra de lesmostres romàniques més anti-gues de la comarca. El cap de

setmana donarà encara pervisitar Aneto i Bonansa.

Li demanem al President perla situació de l’autovia a l’ac-tual N-230, i ens diu:

«Volem que arribi que l’au-tovia arribi fins Sobrecastell iCornudella, i a partir d’allí,que hi hagi una carretera detres carrils. Primer de tot calque hi hagi una bona connexióentre Benavarri i Barbastre.Segurament aquest pla s’apro-varia al 2005 i el termini fina-litzaria al 2015».

No deixem passar l’ocasióper preguntar a Marcelino Igle-sias per la legalització de lallengua catalana a l’Aragó:«Tenim el compromís de fer laLlei de Llengües. L’informede la Comissió Jurídica Asses-sora diu que l’actual Estatutno permet la cooficialitat. Tincconfiança en què puguem teniruna Llei de Llengües per acon-seguir tenir representada legal-ment la pluralitat lingüísticad’Aragó».

Visita de Marcelino Iglésias a MontanyanaM

IGU

EL A

NG

EL L

ATO

RR

E

Temps de Franja 45 16/3/05 17:25 Página 14

Núm. 45. Març de 2005TEMPS DE FRANJA 15TEMA DEL MES

Visita d’un grup de mestres de català a l’Alguer

A la ciutat en obresMàrio Sasot

Aprofitant l’avinentesa d’unsdies de festa que hi havia alcalendari escolar de la provín-cia d’Osca i com una manera decelebrar els vint anys d’ensen-yament del català a la Franja,un grup de professors relacio-nats amb aquesta matèria,alguns amb les seues famílies,16 persones en total, van deci-dir viatjar, entre el 16 i 19 defebrer, a l’altra punta del mapaon es parla català, a l’Alguer,a l’illa italiana de Sardenya.

El primer que impressiona alvisitant d’aquesta ciutat coste-ra és la claredat i la llum que espot apreciar als seus carrers ales seues aigües del golf, delport, etc, encara que el tempsestiga nuvolat o fred.

Una altra impressió és quetota la ciutat està en obres. Pelscarrers del magnífic casc antic,des de l’església de Sant Fran-cesc fins a la catedral, passantper moltes cases particulars,els taulers, la sorra, la pols, lesparets en runes o a mig pintar,fan una olor inequívoca a barria mig construir.

També pareix en estat deconstrucció (o de reconstrucció)l’idioma català. A la gent pels

ha mestres que cedeixen unahora de la seua matèria per alcatalà. L’assignatura la podendonar aques t s mate ixosmestres, si n’estan capacitats,o professors externs al centreformats al si de la nostra enti-tat» –explica Scala.

En aquests moments hi ha 10professors externs i 12 internsfent català als centres escolarsde l’Alguer.

La visita al centre de profes-sors de l’Alguer, situat en unpis al «rovell de l’ou» del cascantic de l’Alguer, a la via CarloAlberto, va ser molt càlida iamable per part de l’amfitrió,i molt profitosa per ambduesparts: intercanvis d’experièn-cies pedagògiques, de llibres id’altres materials didàctics ipromeses d’intercanvis entrealumnes, d’escriptors i artistes

carrers tan sols se’ls sent parlaritalià. Però als hotels, elscomerços o els carrers delcentre, especialment a la gentgran o de mitjana edat, si t’hiadreces, molts d’ells et parlenen alguerès, un català bàsica-ment oriental, molt semblantal mallorquí, però amb tretsoccidentals ribagorçans comels imperfets verbals acabatsen –iva, etc.

Lucca Escala, coordinadordel Centre de RenovacióPedagògica «Maria Montes-sori» de l’Alguer, ens contàque «la gent de l’Alguer s’haanant retirant a viure a la perifè-ria, per això no se sent gaire bégens parlar català pel centre dela ciutat».

Lucca també ens conta queel seu centre didàctic, amb lacol·laboració de l’ÒmniumCultural, organitza classes decatalà a 90 aules de les escolesd’infantil, primària i ensenya-ment mitjà de la ciutat de l’Al-guer. El 65% dels alumnesalguerencs d’entre 3 i 13 anysreben aquesta classe setmanalde català, o de gramàtica algue-resa, com alguns li diuen.

«Això és possible perquè hi

d’una i altra banda del Medi-terrani, etc.

Però tot no va consistir enreunions de treball, serioses iprotocolàries. Els baixcin-quencs que visitaren l’Alguergaudiren de recorreguts pelcasc històric i les redolades delport marítim, i de la riquíssima–en tots els sentits– gastrono-mia de la zona, fonamental-ment basada en la mescla depasta amb peix o marisc, i unavariada gamma de formatges.També visitaren la capitald’aquesta part de l’illa, Sàsseron hi ha un preciós edifici d’es-til gòtic català del segle XIV, ivorejaren les belles costesproperes a la ciutat de Bosa i elmagnífic far del cap de Caça.

Una visita, en definitiva,agradable i profitosa, difícild’oblidar.

CA

RM

E M

ESSE

GU

ER

CA

RM

E M

ESSE

GU

ER

Vista al Mediterrani des del cap de Caça

Passejant pel casc antic de Bosa

Temps de Franja 45 16/3/05 17:25 Página 15

Núm. 45. Març de 2005 TEMPS DE FRANJA16 ARAGÓ

El passat 29 de gener, alCasal Jaume I de Fraga, vatindre lloc un acte per a analit-zar i debatre la declaració queel passat octubre va fer públi-ca l’Institut d’Estudis Catalans,sobre l’ús social de la llenguacatalana.

Aquest acte va tenir lapresència del filòleg i presi-dent de la delegació a Lleida del’IEC, el doctor Ramon Sistac.En Sistac va parlar de l’evolu-ció d’aquesta iniciativa, moltlenta i amb llargs procedimentsd’esmenes, i amb una situaciópoliticosocial diferent des de laseua gènesi fins a la seua fi.L’objectiu d’aquest documentera fer un crit d’alerta sobre lasituació del català, sensepretendre incidir en el marcpolític o de govern del Princi-pat.

Un dels objectius estatutarisde l’IEC és vetllar per lanormalització de la llenguacatalana arreu del seu àmbitlingüístic, per tant, aquestadeclaració és una actuaciód’ofici d’aquesta entitat.

Dintre de l’IEC, la seuaSecció Filològica, de la qualen Sistac és tresorer, té la funció

acadèmica de la llengua cata-lana des de la vessant norma-tiva i científica, però la norma-lització del català és facultativade l’IEC en general. Això té uninconvenient: la Secció Filolò-gica és la més pancatalana,tenint en compte que és la querecull especialistes d’arreu delsterritoris catalanoparlants, adiferència de la resta de l’IEC,que té membres majoritària-ment barcelonins. És evidentque aquesta situació es reflexaen els documents de l’IEC i enels propis de la seva SeccióFilològica.

En relació al to general deldocument debatut, en Sistac liretreu el seu caire apocalíptic,encara que reconeix que l’anà-lisi és realista i adient a la situa-ció actual de la llengua. El perillque pateix la nostra llengua téun adjectiu clar: paradoxal.D’un cantó, és la llengua del’administració del Principat,d’Andorra, està avançantbastant al País Valencià, i és lallengua vehicular en l’ensen-yament català. Però tot això téuna altra cara, la normalitza-ció no s’ha aconseguit plena isuficientment; el percentatge

de gent catalanoparlant no ésprou alt i, conseqüentment, l’ússocial disminueix de maneraconsiderable. En concret, sobreaquest punt, cal dir que la decla-r ac ió r ecu l l l i t e r a lmen tl’existència de dos sectors, elsocioeconòmic i el judicial, queignoren el català, prescindint-ne a nivell genèric.

La declaració cita explícita-ment la Franja, denunciant queencara avui no s’ha assolit l’ofi-cialitat de la llengua en aques-ta part del territori, igualmentque al Carxe i a la CatalunyaNord.

Un punt important al debatva ser l’evolució social delcatalà: als anys 60 el catalàtenia implícita una progressiósocial, produint una catalanit-zació dels diferents sectors.Avui, amb un país on el percen-tatge de catalanoparlants dismi-nueix, aquest fenòmen quedarelegat a sectors petits o mésconcrets, deixant de ser un fetgeneralitzat.

Una solució que plantejal’IEC és de doble via. El recol-zament institucional amb polí-tiques de protecció, foment inormalització del català és

La declaració de l’Institut d’Estudis Catalanssobre l’ús social del català, a debat

Marta Canales – ACPV Casals Jaume I Fraga

fonamental, però la via indivi-dual també és bàsica: la impli-cació personal s’ha d’entendrecom un gest cívic, tolerant i desalvaguarda del nostre patri-moni i les nostres arrels.

Les diferents comunitatsuniversitàries tenen un paperdestacat per a afavorir la llen-gua. En Sistac va posar sobre lataula quina és la realitat univer-sitària: la majoria de les tesisdoctorals són en castellà, peròés que se’n presenten més enanglès que en català. Aquestdescrèdit que pateix el català enuna comunitat tan destacadacom aquesta, és el reflex d’unsp re jud ic i s i d ’un in t en td’anul·lar la catalanitat en lesuniversitats del nostre territori.

Concloent el debat, i lligant-ho amb el proper referèndumdel tractat europeu, queda clarala necessitat d’un organismeeuropeu per i del català, on hihagi recollits tots els territorisde parla catalana, segons laseua condició de llengua supra-estatal, condició que fa que laseua normalització, respecte ifoment no pot estar sotmès a latendència política del governestatal de torn.

Francesc Ricart i Ramon Sistac durant el debat sobre l’ús social del català al Casal Jaume I de Fraga

MA

RTA

CA

NA

LES

Temps de Franja 45 16/3/05 17:25 Página 16

Núm. 45. Març de 2005TEMPS DE FRANJA 17GENT DE FRANJA

GALERIA DE PERSONATGES

Se non è vero, è ben trovato

Esteve Betrià

En anteriors cròniques he intentat ocupar-me, sempre senseaprofundir gaire, d’algunes de les disputes que durant el segleXX enfrontaren els escriptors i els artistes modernistes amb elsintel·lectuals noucentistes; o viceversa. Unes disputes que, d’al-guna manera, han reemprès, això sí, amb molta menor virulèn-cia, en aquest inici de segle i de mil·lenni els neomodernistes,per dir-ho així, i els neonoucentistes catalans. I simplifico térmensi exposicions. Fins ara m’havia limitat ha comentar, molt per sobre,un antic capítol lingüisticofilològic d’aquestes picabaralles prota-gonitzat per, una banda, mossèn Alcover i, per l’altra, permembres de l’Institut d’Estudis Catalans; i poca cosa més.

Ara voldria comentar, ni que siga breument, un litigi –si mésno a mi m’ho sembla– arquitectònic d’abast municipal que desde fa algun temps em té inquiet; relativament inquiet, tot s’hade dir. Em refereixo al fort, gairebé violent, contrast de concep-ció estètica que, al meu parer, representen les dues edificacionsconsagrades a la música més emblemàtiques –amb permís delLiceu– de la ciutat de Barcelona: el Palau de la Música Catala-na i l’Auditori.

El Palau de la Música és una creació de l’arquitecte moder-nista Lluís Domènech i Muntaner. Obra inaugurada el 1908–aviat farà cent anys– que s’ha acabat de remodelar i ampliat faràcosa d’un any. Des del primer moment, aquesta edificació fou

ferotgement menyspreada per diferents sectors de la societatbarcelonina, sobretot pel grup més dinàmic dels intel·lectualsnoucentistes que en aquell any començaven a dominar el pano-rama de la cultura catalana. Cal dir que també des del primermoment amplis sectors de la societat catalana han defensat ambgran entusiasme l’obra de Domènech i Muntaner. I l’obra téencara un gran predicament popular, més entre els turistes japo-nesos que no pas entre els barcelonins de carrer. Amb tot, s’hade dir que no cal ésser un exaltat militant noucentista per adonar-se que sens dubte es tracta de l’edifici més poderós, tant inte-riorment com exteriorment, del modernisme arquitectònic. Lacomparança que en el seu moment se li va fer amb una bigarra-da mona de Pasqua, trobo que és d’allò més encertat.

Com si es tractés de la resposta material a l’evident xaronis-me del Palau, s’ha bastit l’Auditori, edifici emblemàtic de la Barce-lona postolímpica dissenyat per l’arquitecte contemporani Rafa-el Moneo. Inaugurat el 1999, aquesta edificació de modernitatrabiosa presenta una concepció i unes línies exteriors d’unasimplicitat que gosaria qualificar de descurada i extrema, desobrietat agressiva. Com si es tractés d’una revenja –d’una reven-ja pueril–, s’ha volgut crear un recinte consagrat a les audicionsmusicals que, des del punt de vista de concepció arquitectònicaexterna, fos l’antítesi de la que representa el Palau de la Músi-ca. I certament s’ha aconseguit, gràcies a una factura repulsivai limitada que evoca al vianant ingenu l’arquitectura militar delsegle XX.

En fi, a la capital del país tenim una xarona mona de Pasquad’abans de la Gran Guerra i un monòton búnquer de després dela caiguda del mur de Berlín com a temples de la música. Conso-lem-nos pensant que ja som al segle XXI i cal esperar que aviats’oblidaran les disputes del noucents.

Víctor Bonet Torres, dissenyador gràfic«Hi han molts camps per explorar, però de moment, voldria anar introduint-me en cada un d’ells»

D. Costa

Va resultar ser una sorpresa,agradable certament, la visiód’un curt d’animació publici-tari aquest setembre passatdurant l’Escola d’Estiu, dedi-cada al tema del Cinema i l’Es-cola. I també va resultar certa-ment agradable conèixer el seuautor, Víctor Bonet Orries, 25anys, fragatí, fill de mare i avicatalans. Víctor, en acabar elBatxillerat a l’IES Bajo Cinca,se’n va anar a Lleida a estudiar,a l’Escola Municipal de BellesArts, Gràfica Publicitària,durant tres anys, acompanyantels estudis amb cursets deModelatge en 3D i animació.El 2002 Mercoequip li vapremiar el cartell. Tot i que

CRÒNIQUES TAGARINES

manifesta que li agrada tot elque envolta el món de la publi-citat i de l’animació –curtme-tratges, TV, cine, cine d’ani-mació, fotografia, fotomun-tatges…– opina que suposa ungran sacrifici intentar abastartot aquest camp i que és moltdifícil poder dedicar-se a tot. Eldisseny gràfic, passió quedesenvolupa des de la mateixaFraga, és per a ell la líniad’unió de tots aquests projec-tes.

Recentment, dos curtme-tratges d’animació han suposatuna bona espenta per a la seuacarrera: Va rebre una nomina-ció al millor curt d’animació,que va presentar pel seu comp-

te al concurs Notodo-filmfest.com i Noto-do.com. Canal +. Derebot, el seu curt hae s t a t p r o j e c t a t aHolanda i Nova York.També li ha encarre-gat un treball la marcasueca de vodka Abso-lut, treball que ha duta terme conjuntamentamb Vampirella. «Hiha molts camps perexplorar i tots m’agra-den» , s ’expressaVíctor alhora queintenta obrir-se pas enaquesta selva que ésel món de la publici-tat.

Temps de Franja 45 16/3/05 17:25 Página 17

Núm. 45. Març de 2005 TEMPS DE FRANJA1818 PAÏSOS CATALANS

Per exemple la votació mal dita (no maleïda, que és una altracosa) del referèndum per la Constitució europea. No digueuque no us havíem avisat; però, mira, dels resultats, també se’npot fer una lectura positiva: posem-hi que és el primer camí queaquest elector devot (ho caceu?) és el primer camí que ha gua-nyat unes eleccions, bé, les he guanyat si em deixen sumar lesabstencions, els blancs i els vots del NO. No és cap broma,sumeu-los i veureu com n’han d’estar, de preocupats, els del SÍ.

Per cert, us heu fixat com es lamenten els qui pateixen per l’es-panyol a Europa (!): La Comissió Europea ofereix per a la sego-na llengua d’Occident el mateix tracte que per a l’eslovè o elletó, ho tradueixo d’El País. Ho diuen preocupats perquè l’es-panyol té problemes per mantenir la «categoria» que tenia finsavui i que només mantindrien l’alemany, l’anglès i el francès.És curiós com allò de la igualtat de les llengües ara els pot arri-bar a coure, mentre que nosaltres sempre hem d’estar demanantalmoina. O fins i tot et poden clavar un carxot a les Corts espa-nyoles, com li ha passat al diputat Joan Tardà per haver-hi gosatusar el català més de quinze segons. Quines coses.

Com que ja hi estem posats, diguem que respecte al català tambéhi ha novetats: al País Valencià, l’Acadèmia Valenciana de la Llen-gua (AVL), fent un autèntic número de funambulisme, ha arribata fer un dictamen en què diu que el valencià és la mateixa llenguaque el català sense dir-ho: Els diferents parlars de tots estos terri-toris constitueixen una llengua, és a dir, un mateix «sistema lingüís-

tic». Els territoris són els de l’àmbit del català, nosaltres inclosos.Ho dic perquè, justament, a casa nostra on no ha passat encarala cosa, a veure si se’ls encendrà la llumeta i ens arriaran una lleique reconega vés a saber quin sistema lingüístic.

Coses que passaran i que, de fet, quan aquest paper haja eixit,ja hauran passat: l’aniversari del malson per a tanta gent que vasuposar l’atemptat de l’11 de març a Madrid. També ens troba-rem que haurà fet deu anys de la mort de l’Ovidi Montllor. Persi hi ha qui no se’n recorde o no sàpiga qui va ser, perquè lescoses de la cultura dels nostres pobles de déu van com van,l’Ovidi va ser –com costa de fer servir el temps de passat– uncantant i un actor de luxe per al món cultural català, a qui no esva reconèixer les seues qualitats…

Més coses que passen: al Carmel, el barri de més anomenadadels últims mesos de Barcelona, també voldrien que ja fes molttemps del seu malson. Diu que són coses que passen, si no fos que…Si no fos que hi ha motius (humans) que expliquen la desgràcia.

Per aquí dalt –vaja, per la Catalunya principatina– està tothommolt capficat amb les reformes estatutàries i la demanda d’ei-xugar o rebaixar o reduir el dèficit fiscal entre aquesta part del’Estat i l’Estat sencer perquè allò que passa –i això sí que passa,a fe de Déu– és que els del nordeste español aporten molt mésque no reben fins a un punt que, diuen els entesos, que es potarribar a secar la mamella… I, aleshores, a veure què passarà.

També passa el TGV de Lleida a Madrid i viceversa, amb desti-nació a la val d’Aran, que es veu que és una de les claus d’aquestinvent, vull dir de prioritzar el tram de Lleida, tal com ja es vafer amb la inauguració de Madrid a Sevilla –que tenia un tuf consi-derable d’inauguració franquista de pantans. I en canvi no acabade passar encara el TGV que ens connecte amb l’Europa méseuropea. Per cert, a nosaltres de petits, ens deien «Què passa perla via?» I a la resposta sabuda, hi seguia la cantarella: «calla, ruc,que ja ho sabia!»

Coses que passen

Francesc Ricart

SOM D’EIXE MÓN

Sabadell acollia, el passatfebrer i sota els auspicis de laCoordinadora d’Associacionsper la Llengua Catalana (laCAL) i d’Òmnium Cultural,una conferència i un taller apropòsit de l’Espai LingüísticPersonal.

Si bé, segons Ferran Suay,creador del terme, l’espailingüístic és per definició inter-personal, en un territori onconflueixen dues llengües(català i castellà, francès oitalià) en una situació de desi-gualtat, l’espai lingüístic perso-nal és ocupat sovint per la llen-gua amb més prestigi. Per aixòel Taller d’Espai LingüísticPersonal (TELP) pretén ajudarles persones catalanoparlantsa desenvolupar estratègies que

Objecció lingüísticaCarme Mesalles

permeten escollir lliurement lallengua de relació sense sotme-tre’s automàticament a la llen-gua de la persona interlocuto-ra. Amb aquest objectiu, elTELP ensenya a identificar idiferenciar diferents situacionsde conflicte lingüístic i a adop-tar recursos per afrontar-les totminimitzant-ne les conse-qüències desagradables i garan-tint el benestar de les personesque fan servir el català com allengua de relació. De fet, sies pretén augmentar l’ús socialdel català, cal que les personescatalanoparlants trien expres-sar-se en aquesta llengua finsi tot quan la persona interlo-cutora no ho faça.

No és casual que aquest tallerhaja sorgit del País Valencià, on

malgrat que la nostra llenguagaudeix de reconeixementoficial, el canvi automàticd’idioma, per pretesa bonaeducació, davant d’una altrapersona que s’expressa encastellà, fa resultar supèrfluala llengua autòctona. Han creati dinamitzen el taller en FerranSuay, doctor en Psicologia iprofessor de la Universitat deValència, i la Gemma Sanginés,psicòloga clínica i de l’esport,ambdós membres de la Socie-tat Valenciana de Psicologia,que ha apadrinat aquesta inicia-tiva.

El TELP ja ha viatjat a diver-sos punts del País Valencià idel Principat amb notable èxit,ja que ofereix a les personesque hi participen recursos per

mantenir la lleialtat lingüísticaque, apresos en poques hores,en poden generar de nous, i totaixò sense renunciar al benes-tar personal. Si voleu tenir mésinformació sobre aquest tallerpodeu consultar la pàginawww.telp.lateneu.org.

De tota manera semprequedarà gent que pense que «siens podem entendre en castellà,què ens costa fer aquest petitpas?».

Parc de Sabadell

Temps de Franja 45 16/3/05 17:25 Página 18

Núm. 45. Març de 2005TEMPS DE FRANJA 19OPINIÓ

El llibre en català, convidat a la fira de Francfurt

Júlia Llambert

Corren veus que el llibre encatalà serà el convidat especiala la Fira de Francfurt de l’oc-tubre de l’any 2005, o a tot esti-rar del del 2006. Com és bensabut la Fira del Llibre deFrancfurt, que se celebra senseinterrupció anualment des del1949, és la fira del llibre mésgran del planeta, i ser-ne elconvidat especial representauna gran publicitat per al llibreen català, en el nostre cas. Noés pas que el llibre en català nohaja estat present abans a laFira de Francfurt. Des que lescircumstàncies ho permeterenels nostres llibres han estat benrepresentats a l’stand delsEditors en Llengua Catalana idiscretament a l’stand oficiald’Espanya, o també a d’altresstands oficials, com per exem-ple al de la Regió Autònoma deSardenya, o d’editorials priva-des. En aquests stands s’hi hanfet, a més, diversos actes per aatraure l’atenció del públic,recepcions sovint acompanya-des de presentació d’autors ide llibres, conferències, distri-bució de fulletons informatius,etc. És el mateix que a la Firadel Llibre de Francfurt fa elconvidat especial, però ambuna gran diferència quantitati-va: aquest ocupa un saló sencerper a ell tot sol, i no només unstand, i en un moment o altre,hi passa pràcticament tot elpúblic que ve a la fira. A mésel nombre de conferències,taules rodones amb autors,editors i bibliotecaris, presen-tacions d’autors i llibres, etc.,és força elevat, mentre que enels stands no va més enllà d’uno dos actes per fira. És tambéun bon pretext per a presentarmolts altres aspectes, a més delllibre i la literatura, del paísconvidat especial: arts plàsti-

ques, folclore, turisme, gastro-nomia etc., sovint també fora dela fira, per tot Francfurt. Elconvidat especial a la Fira delLlibre es converteix al mateixtemps en un convidat especiala la ciutat de Francfurt. Elsmitjans de comunicació se’nfan sempre un gran ressò, i elpúblic, evidentment.

Si tot això es fa sense reticèn-cies ni prejudicis, vol dir que enaquest saló del llibre en catalàcom a convidat especial haurande participar els editors i lesinstitucions de tots els territo-ris on es parla català, i per tanttambé nosaltres els de l’Aragó.La nostra producció de llibreen català és evidentment modes-ta si la comparem amb la de lesBalears, Catalunya o València,si bé supera de molt el centenarde títols actualment al mercat icompta amb uns quants autorsd’anomenada. De les set edito-rials que publiquen en català alnostre país, sis són institucionals(DGA, Institut d’Estudis delBaix Cinca, Associació Cultu-ral del Matarranya, Instituto deEstudios Turolenses, Institutode Estudios Altaragoneses iRolde d’Estudios Aragoneses)i una, Prames, es privada.Modest tot plegat, evidentment,però suficient per a muntar unasecció aragonesa dins del salódel llibre en català com a convi-dat especial a la fira de Franc-furt. Una secció que es podriaarrodonir amb la presentacióde llibres i autors, i altres aspec-tes culturals aragonesos. És unaocasió que no ens hauríem dedeixar perdre. Hi haurem detornar a insistir. I sobretot vigi-lar perquè no torne a passarcom a la Fira de Guadalajara, aMèxic, a finals de l’any passat,on Catalunya era la convidadaespecial i on per decisió de la

Conselleria de Cultura de laGeneralitat de Catalunya s’haprimat amplament la presència

del llibre produit en castellà aCatalunya sobre el llibre encatalà.

SUBSCRIU-T’HI974 47 19 93 / 93 805 02 70

Temps de Franja 45 16/3/05 17:25 Página 19

Any 6 • núm. 45 • La Franja, març de 2005

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

Animació cultural a Vall-de-rouresEl 24 de febrer es va presentar el ProjecteEducatiu que difon la cultura en català ales escoles de la Franja.

Entrevista a FrancescSerèsL’escriptorsaidinès, queacaba de rebreel PremiOctaviPellissa, ensparla dels seusprojectes.

Trobadade DonesCalaceit vaacollir el 6 demarç laprimera reuniócomarcal dedones delMatarranya.

Mestresa l’AlguerMestresa l’Alguer