Upload
npintu
View
1.746
Download
4
Embed Size (px)
Citation preview
ANTÍGONA, SALVADOR ESPRIU
LITERATURA CATALANA2n batxilleratUnitat 4
Salvador Espriu Obra poètica Obra teatral
1. CONTEXTUALITZACIÓ
1.1. CONTEXTUALITZACIÓ Pertany a la Generació del 36 (o Generació de la guerra, Generació
sacrificada) Antígona és la primera obra teatral d’Espriu reacció a l’episodi
històric (guerra civil espanyola) i reivindicació de la fraternitat i reconciliació.
Dues versions de la tragèdia: 1a 1939 (publicada el 1955) 2a 1964 (editada el 1969)
afegeix la figura del Lúcid Conseller, a més d’altres parlaments
1. CONTEXTUALITZACIÓ
1.1. CONTEXTUALITZACIÓ
PRODUCCIÓ DRAMÀTICA ESPRIUANA
-Antígona
-Primera Història d’Esther
-Ronda de mort a Sinera
1. CONTEXTUALITZACIÓ
1.1. CONTEXTUALITZACIÓ Antígona anticipa la línia europea de “retorn al tràgic” detectada
durant la 2a postguerra mundial (Antígones, de Jean Anouilh i Bertolt Brecht).
Comparteix fons mític amb Una altra Fedra, si us plau.
Participa del moralisme i el didactisme general de la producció d’Espriu.
2. ESTRUCTURA
Romanalles estructurals de la tragèdia clàssica: veus atribuïbles al cor, seqüències que remeten al model grec.
Inici i final encomanats a dues instàncies alienes a l’incident tràgic: relat contextualitzador – història central - epíleg
Doble funció del prefaci captatio benevolentiae (bona disposició del públic envers l’obra)
localització del relat dins el cicle mític Estructura convencional tres actes, precedits d’un pròleg que es
converteix en personatge. Finalitat desmitificadora de la cloenda: el Lúcid Conseller
(consciència moderna, fora de l’època dels fets) tenyeix d’escepticisme el sacrifici heroic d’Antígona
2. ESTRUCTURA
La presentació del relat, esquiliana (Els set contra Tebes), centrada en l’assalt a la polis; les actes parts restants, sofoclis, focalitzats en el desafiament Antígona-Creont.
Manteniment de les tres unitats: temps (una jornada), lloc (Tebes centre, palau reial, fora murs), acció (confrontació civil i efectes secundaris).
Apropiació de tòpics universals: germans enemistats (Etèocles/Polinices), tirà i màrtir (Creont/Antígona), profecies i vidència, el bufó saberut (Eumolp).
3. TEMÀTICA
Al·legoria política sobre la realitat històrica del moment: guerra fratricida, societat escindida en dos bàndols irreconciliables, accés il·legítim al poder, absolutisme, polítiques intolerants i repressives vers els dissidents.
Cobdícia, vanitat, incomprensió, obcecació, fanatisme: pecats d’hybris, de “desmesura”.
Extensió de la falta a la història col·lectiva d’un poble: hybris social, intemporal i cíclica.
Indiferència divina vers les calamitats mortals crueltat còsmica. Proposta humanista: oblit de greuges, absolució de la mútua culpa,
convivència en pau. Proliferació d’alter ego: 1a persona pròleg, Lúcid Conseller,
Eumolp, Antígona.
4. PERSONATGES
Proliferació d’alter ego: 1a persona pròleg, Lúcid Conseller, Eumolp, Antígona.
Personatges que representen arquetipus ètics: simbolitzen conductes morals.
Personatges estàtics i plans, esquemàtics.
5. ESTIL
Economia verbal: laconisme, sobrietat retòrica i estructural (progressió directa de l’acció)
Refús de l’enumeració ornamentada.
Presència d’imatgeria primària, vinculada a l’univers natural: pluja, vent, aigua, font, riu, riba.
Altra simbologia recurrent en Espriu: la nit (metàfora polisèmica), la llum i l’ombra, el cec, l’ull.
5. ESTIL
Economia verbal: laconisme, sobrietat retòrica i estructural (progressió directa de l’acció)
Refús de l’enumeració ornamentada.
Presència d’imatgeria primària, vinculada a l’univers natural: pluja, vent, aigua, font, riu, riba.
Altra simbologia recurrent en Espriu: la nit (metàfora polisèmica), la llum i l’ombra, el cec, l’ull.