Adolfo Marsillach, actor i director:

"La Universitat em va donarun sentit de la disciplina

que he usat al teatre"

UniversitatLa UniversitatLaB

UUNIVERSITAT DE BARCELONARevista dels Antics AlumnesAny IV Núm. 11 Març 2000400 ptes.

UNIVERSITAT DE BARCELONARevista dels Antics AlumnesAny IV Núm. 11 Abril 2000400 ptes.

Els antics alumnesja tenen carnetCampus Diagonal, Portal del Coneixement

Hosteleria i Turisme: L’oci com a professió

Adolfo Marsillach, actor i director:

"La Universitat em va donarun sentit de la disciplina

que he usat al teatre"

Els antics alumnesja tenen carnetCampus Diagonal, Portal del Coneixement

Hosteleria i Turisme: L’oci com a professió

3

4ActualitatCampus Diagonal,

Portal del Coneixement

12La Universitat, avuiHosteleria i Turisme: L’oci com a professió

18Antics UBEls antics alumnes ja tenen carnet

22L’entrevistaAdolfo Marsillach:

“La Universitat em va donar un sentit

de la disciplina que he usat al teatre”

26La recercaLa Mediterrània els darrers 50.000 anys

29OpinióUna visió per al segle XXI,

per Francesc Santacana

31Actualitat cultural Tom Sharpe i Juan José Millás a la UB

32Col·laboració

34Una mica d’històriaL’art d’El Prado a la UB

36Formació continuada Cursos d’estiu

38Llibreria UB

Sumari

11Número

La Universitat UBRevista de la Universitat de Barcelona-Edicions UB, SLU per als antics alumnes.

Consell editorial:Antoni Caparrós, rector. Enric I. Canela, vicerector d’Economia i Organització. Josep Mª Pons, vicerector de RelacionsInstitucionals i Política Lingüística. Josep Escolano, gerent. Antonio Pérez-Portabella, Banco Santander

Director:Josep Nieto, dir. Gabinet de Premsa UB

Gerent:Susanna Vendrell

Directora de Màrquetingi Patrocini de la UB:Àngela Jover

Redacció, Gabinet de Premsa: Núria Quintana (coordinadora), Ester Colominas, Jordi Homs, Rosa Martínez. Gran Via, 585, 08007 BarcelonaTel. 93 403 55 44Fax 93 403 53 57 e-mail: premsa@gpre.ub.es

Versió digital de la revista:www.ub.es/antics/alumnes.htm

Atenció Antics Alumnes:Susanna VendrellEdicions UBBalmes, 25, 2n 2a - 08007 BarcelonaTel. 93 403 55 30Fax 93 403 55 31e-mail: eub-revista@org.ub.es

Producció i publicitat: BPMO Edigrup. Tel. 93 363 78 40

Distribució: Interpas, Associació Ginesta.

Dipòsit legal: B-19682-97

La UB informaEn virtut del que disposa el Reial Decret 994/1999 de 11de juny, publicat el 25 de juny, BOE 151, us comuniquemque les dades dels que rebeu per correu aquesta revistaconsten en un fitxer creat a fi i efecte de poder-vos-la ferarribar.Tanmateix, posem en el vostre coneixement el dret que usassisteix d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició al fit-xer on consten les vostres dades, tal i com contempla elReial Decret 13322/94 de 20 de juny.En cas de voler exercir qualsevol dels drets esmentats, uspodeu adreçar per escrit a: ANTICS ALUMNES UNIVERSITAT DE BARCELONABalmes 25, 2n 2ª 08007 BARCELONA.

Imprès enpaper ecològic

Els eixos del desenvolupament i de latransformació dels sistemes de vida

del segle XXI tenen dos referents impor-tants: les tecnologies de la informació i deles comunicacions, d’una banda, i les cièn-cies de la vida, d’una altra. Amb l’objectiuprioritari d’oferir un marc de debat sobre lasituació actual en aquestes àrees, tantdes de la perspectiva científica com desdel punt de vista empresarial, va tenir llocel mes de gener al Palau de Congressosde Barcelona el Fòrum Segle XXI: Cièn-cia, Tecnologia i Empresa. Organitzat perla UB i la UPC, a través del Parc Científici Tecnològic de Barcelona, juntament ambla Cambra de Comerç de Barcelona, vacomptar amb la participació de més de600 experts d’arreu.

Àrea de Ciències de la VidaSota el títol de “Ciència i Alimentació

Humana al Segle XXI” va analitzar-se desde la percepció, educació i informació delconsumidor, l’aplicació de les noves tec-nologies a la indústria alimentària fins ales noves estratègies a seguir en políticade la Unió Europea.

El medi ambient i la societat de la infor-mació, la gestió integral de l’aigua a la

Mediterrània i la relació entre empresa,ciència i medi ambient van ser els princi-pals temes abordats dins l’àrea de lesCiències de la Vida i Paràmetres Ambien-tals del Segle XXI.

Sota la denominació de “Genòmica iProteòmica” va tractar-se la relaciód’aquestes disciplines amb les tecnolo-gies de la informació, com també la terà-pia gènica, i es va posar de manifest entots els casos la importància que aquestesdisciplines tenen i tindran en la medicinadel futur.

Entre els ponents més rellevants caldestacar l’assistència de científics comJulio Celis, president del Consell delLaboratori Europeu de Biologia Molecular,Odile Cohen-Haguenauer, especialista enteràpia gènica, o César Nombela, presi-dent del CSIC; empresaris com ClaudeFussler, de la World Business Council forSustainable Development, Joan Rosell,president del Foment de Treball, JohnAtkin, director de Novartis Crop ProtectionA.G., o el vicepresident de Comunicacióde la World Watch Organization, RichardBell. També hi van participar com aponents els investigadors de la UB MariàAlemany, Jesús Contreras, Lluís Serra,

Abel Mariné, Manuel Palacín, ModestoOrozco i Anna M. Gómez Foix.

Tecnologies de la InformacióVa tractar-se sobre les noves tecnologies

de la informació i la comunicació, els serveisavançats a noves formes de gestió empre-sarial i les aplicacions de la informàtica i larobòtica a la societat del segle XXI. Hi vanparticipar experts com ara José Luis Iribar-ren, director d’Internet Strategy WorldwideSponsorship d’IBM, Richard Wirt, vicepresi-dent d’INTEL, Peter Meinzer, del Laboratorid’Informàtica Biològica i Mèdica del Centrede Recerca sobre el Càncer (Alemanya),Hannu Nieminen, director del Laboratori delNokia Research Center, Joel Mambretti,professor del Centre d’Interconnexió deprojectes d’Internet 2 de la NorthwesternUniversity, o el director de l’Institute of Com-puter Science de la Universitat Hebrea deJerusalem, Leo Joskowicz. També hi va par-ticipar com a ponent de la UB el professorde Física Fonamental Javier Tejada.

4

a c t u a l i t a t

Paul Romer, un dels economistes actuals més influentsa nivell mundial, va donar la conferència magistral del

Fòrum Segle XXI amb el títol d’“Economia híbrida”. Romerhi va descriure la seva teoria del nou creixement econòmic.Aquest professor de la Universitat de Stanford ha revolu-cionat la seva disciplina en defensar l’economia del conei-xement en un món on les matèries primeres són cada copmés escasses i en el qual el descobriment científic i elcanvi tecnològic són els elements clau del desenvolupa-ment econòmic.

Paul Romeri l’economia delconeixement

Fòrum Segle XXI:Ciència, Tecnologia i Empresa

• La informació sobre les sessions i lesconclusions del fòrum es poden consul-tar des de l’adreça del Parc Científic deBarcelona: www.pcb.ub.es

La UB i la UPC han proposat conjunta-ment a l’Ajuntament de Barcelona la

conversió de la zona d’entrada a la ciutatper la Diagonal en el Portal del Coneixe-ment, un replantejament urbanístic delCampus Diagonal per dignificar aquestaentrada a Barcelona. L’objectiu de lesdues universitats és millorar la comunica-ció entre els seus centres, la millor identi-ficació de la zona i la seva integració en laciutat, un fet que permetria coordinar ser-veis com la restauració, seguretat, jardine-ria o biblioteques.

Va ser a finals de l’any passat quan elsrectors de la UB i la UPC, Antoni Caparrós iJaume Pagès, plantejaven aquesta propostaa l’alcalde Clos que, a més d’acceptar elrepte, el va voler ampliar a les instal·lacionsdel FC Barcelona, entre d’altres equipa-ments. De moment ja hi ha un encàrrec con-cret: l’elaboració d’un pla director de la zona,impulsat des de la gerència d’Urbanisme i

coordinat pel seu arquitecte en cap JosepAntoni Acebillo, amb la participació delsgerents de les dues universitats, JosepEscolano i Francesc Solà. Els resultats seranvalorats per una comissió d’experts, on estroben els arquitectes Oriol Bohigas, Domini-que Perrault, Richard Rogers, Eduard Bru(UPC) i Enric Serra (UPC), i l’economistaMartí Parellada i el geògraf Carles Carrerasper part de la UB.

Coordinació de serveisEl pla director abasta 80 hectàrees deli-

mitades per la Ronda de Dalt i la Travesse-ra de les Corts, l’avinguda de Pedralbes i laMaternitat, i els termes municipals d’Esplu-gues i Hospitalet. S’hi englobarien lesgrans infraestructures del projecte Barça2000, el Parc Científic de Barcelona, lesàrees esportives del Polo i el Turó, els jar-dins de Torre Girona i Cervantes, i altreszones encara pendents d’urbanització.

Les universitats creuen també queaquest projecte servirà per connectaraquesta zona amb el districte de LesCorts, per la qual cosa demanen que escreïn carrils bici, transport entre centres,espais per passejar amb mobiliari urbà,la prolongació de la línia 7 d’autobusosfins a les instal·lacions esportives, aixícom rebatejar l’estació de metro ZonaUniversitària com Campus Diagonal,amb la qual cosa el viatger identificariaperfectament que ha arribat al campusuniversitari.

El Campus Diagonal de la UB i la UPCconstitueix un dels enclavaments urbansde docència i recerca més importants detot Espanya. Entre totes dues sumen62.000 estudiants, prop de 4.000 profes-sors, i un pressupost que s’acostaria als100.000 milions de pessetes. Imparteixen51 diferents titulacions i compten amb 15biblioteques.

5

a c t u a l i t a t

Campus Diagonal,Portal del Coneixement

Vista àrea del Campus Diagonal, gran enclavament de recerca i docència

6

a c t u a l i t a t

El Paranimf va acollir el passat 22 defebrer l’acte d’investidura com a doctor

honoris causa per la UB de l’especialista enImmunopatologia Emil R. Unanue, directordel grup actualment més destacat d’immu-nologia, centrat en l’estudi dels macròfags.

Emil R. Unanue va néixer l’any 1934 al’Havana (Cuba) on va cursar estudis deMedicina. Un cop llicenciat es va traslladarcom a resident a l’hospital de la Universi-tat de Pennsilvània. Com a postdoctoral vatreballar en la Scripps Clinic and ResearchFoundation La Jolla i en el National Insti-tute for Medical Research de Londres.

Bona part de la carrera acadèmica d’Una-nue es va desenvolupar a Harvard on vaexercir els càrrecs de professor assistent,professor associat i professor d’Immuno-patologia. Des del 1985 és professor idirector del Departament de Patologia dela Universitat de Washington a SaintLouis.

Unanue és el primer honoris causa enla seva especialitat a la UB. Va ser propo-sat pel catedràtic d’immunologia AntonioCelada, el qual va destacar la seva vàluaprofessional i les relacions científiques ipersonals que manté amb la UB.

Un símil entre una cigarreta i unabala és el motiu de l’obra guanya-

dora del concurs de cartells que haorganitzat la Corporació Sanitària Clínicdins la primera edició d’una campanyaantitabac duta terme per l’entitat. Alconcurs van presentar-se 78 obres i enva resultar guanyador el jove creatiupublicitari Manel Rodrigo.

El jurat del concurs estava integratpel pintor Jordi Alumà, l’escultor EmiliArmengol, el periodista i crític d’artJosep M. Cadena, el dissenyador gràficAlbert Isern, el dibuixant Òscar Nebredai l’assessor en Relacions Públiques de laCSC Xavier López-Schmid. A més del

guanyador, el jurat va destacar l’encertdel cartell presentat conjuntament per laparella de dissenyadors Marcelo Clivati iJoana Mora.

L’obra guanyadora és el cartell de lacampanya i serà col·locada a totes lesdependències de la Corporació. Dins lacampanya antitabac també es duran aterme altres iniciatives, per exemple lacol·locació de nous rètols indicadors deno fumar, difusió pels altaveus de fal-ques en català i castellà recomanant queno es fumi dins dels recintes hospitalaris,i distribució de fullets amb consells,xapes publicitàries i un Chupa-Chupsper si fuma el pacient o l’acompanyant.

L’immunopatòleg Emil R.Unanue, ‘honoris causa’

Fins a les 13h del 31 de maig estaràobert el termini de presentació de

candidatures al IV Premi Claustre deDoctors de la UB, al qual poden optarels autors de les tesis llegides a la Uni-versitat de Barcelona durant l’any 1998i que hagin obtingut la màxima qualifi-cació del tribunal.

Les sol·licituds es poden presentarpersonalment o per correu a les diferentsseus del registre general de la UB. Al fulld’inscripció s’ha d’adjuntar la tesi enqua-dernada i el currículum de l’aspirant.

A final d’any es farà pública la resolu-ció del jurat, integrat pel rector, el vice-president del Claustre de Doctors, el seu

secretari o tresorer i quatre dels dotzesocis fundadors.

Poden presentar-se candidatures al IV Premi Claustre de Doctors

Campanya antitabacal Clínic

Emil R. Unanue durant la cerimònia

• Secretaria del Claustre de Doctors:93 403 55 06• Correu electrònic: CDUB@org.ub.es

Per a més informació

El cartell guanyador

La creació d’un espai d’ensenyamentsuperior comú a Europa va ser el tema

de les jornades organitzades per la UB elfebrer a l’Hotel Alimara, a les quals vanassistir un centenar de rectors i vicerec-tors en representació de les universitatsde la resta de l’Estat.

La importància d’un primer cicle queatorgui les competències bàsiques peraccedir al mercat laboral i l’objectiu queels títols de les universitats europeessiguin fàcilment comprensibles i compara-bles van centrar especialment el debat. Elpunt de partida per a l’intercanvi d’opi-nions va ser la “Declaració de Bolonya”sobre ensenyament superior, signada el

juny de l’any passat per trenta ministreseuropeus d’educació.

Programes de mobilitatA la primera jornada va intervenir el pre-

sident de la Conferència de Rectors deles Universitats Espanyoles (CRUE),Saturnino de la Plaza, que va assenyalarl’estructuració dels ensenyaments com atema especialment rellevant per a l’har-monització dels estudis superiors a Euro-pa. Durant aquest primer dia va celebrar-se un debat sobre l’ensenyament superioruniversitari i no universitari a Espanya, unasessió sobre programes actuals de mobi-litat, com el SOCRATES i el SICUE, i unaaltra al voltant del nou model europeu decrèdits acadèmics.

La següent jornada va comptar ambl’assessora de la Comissió Europea entemes d’educació Ginete Nabavi, la qualva defensar que una bona política encicles formatius i titulacions és importanten un moment en què anem cap a unadisminució dels alumnes en edat univer-sitària i per tant hi ha més competència.

7

a c t u a l i t a t

Cap a un espai europeud’ensenyament superior

La durada dels cicles formatius i

titulacions fàcilment comparables,

a debat entre representants d’uni-

versitats de tot Espanya

La UB va iniciar el mes de febrer elsactes de celebració del 550 aniversa-

ri de la Universitat. Exposicions, concerts,congressos i publicacions recordaran elprivilegi atorgat el 3 de setembre de1450 pel rei Alfons el Magnànim en quèestablia l’Estudi General de Barcelona.

Tots els actes que se celebrin desd’ara fins a final del curs 2000-2001 esvincularan a la celebració d’aquest ani-versari. El primer ha estat l’exposició “Lapremsa de l’exili català republicà, 1939-1975 (El fons CEHI)”, commemorativadel cinquantè aniversari de la fundaciódel Centre d’Estudis Històrics Interna-

cionals per l’historiadorJaume Vicens Vives. Alllarg de l’any tindran llocaltres esdeveniments enels quals destaca el 17èCongrés d’Història de la Corona d’Aragóque tindrà lloc a Barcelona i Lleida elsetembre, així com una exposició sobreels 550 anys d’història de la universitat iuna altra internacional d’exlibris, que secelebrarà després de l’estiu. El Servei dePublicacions ha creat un logo per recor-dar aquesta commemoració que s’in-clourà en totes les activitats que secelebrin.

Durant el tercer trimestre de l’anytambé està prevista la publicació d’unareproducció del privilegi del rei Alfons elMagnànim en què establia l’Estudi Gene-ral de Barcelona, acompanyada d’unestudi històric realitzat pel vicerectord’Activitats Culturals, Salvador Claramunt.A l’octubre, un acte institucional al Para-nimf recordarà la fundació de la nostrauniversitat.

Un centenar de rectors i vicerectors vanassistir a les jornades

La UB celebra el 550 aniversari

Les jornades de portes obertes, cele-brades enguany el mes de gener a

tots els centres de la UB, van congre-gar aquest cop prop de 10.000 estu-diants de secundària i formació profes-sional. Sota el lema “Faràs Carrera”, totells van assistir als actes organitzatsper la Secció d’Accés d’Alumnes delServei de Gestió Acadèmica i pel Gabi-net d’Orientació Universitària, destinatsa donar a conèixer l’oferta formativa dela Universitat de Barcelona als seusfuturs alumnes.

Aquest any hi havia dues novetats. Laprimera, una pàgina d’Internet a través dela qual els mateixos estudiants, tutelatspel centre on cursen estudis, podien fer lareserva de visita a la Facultat o Escolaque més els interessés. L’altra novetat vaser un dossier amb les dades bàsiques dela UB, un suport informatiu per als encar-regats de fer les presentacions durant lesjornades, que es podia consultar o extreu-re d’Internet en format arxiu Power Point,i utilitzar-lo en suport diapositiva o trans-parència.

La Universitat s’obre als futurs alumnes

Futurs universitaris durant les jornades deportes obertes

La pàgina portal de la web de la UB vaincorporar el passat gener un nou

apartat anomenat Secundària (www.ub.es/secundaria/) amb informacions que volenrespondre a les necessitats del nou alum-nat que accedeix a les diferents titula-cions de la UB. Les pàgines, adreçadestant a centres de secundària com a estu-diants, recullen temes com les provesd’accés a la universitat i l’oferta acadèmi-ca de la UB; inclouen enllaços amb el

Gabinet d’Orientació Universitària (GOU)així com amb l’Institut de Ciències del’Educació (ICE) de la UB. A l’apartat s’haincorporat també una base de dades detreballs de recerca elaborats per alumnesde centres d’ensenyament secundari,amb l’objectiu de millorar la comunicaciósobre temes de recerca entre els centresi la Universitat.

Aquestes noves pàgines web sónuna iniciativa del Programa Transició

Batxillerat-Universitat de Barcelona,coordinat per l’ICE i promogut pel vice-rectorat de Docència i Estudiants. Hihan col·laborat també el GOU i la Sec-ció d’Accés del Servei de GestióAcadèmica. La Fundació UB Mèdia haprestat els seus serveis a aquest pro-jecte de la Universitat i s’ha encarregatde tasques de disseny i dels aspectestècnics, com també de l’actualització deles pàgines.

La Fundació UB Mèdia acaba de posaren funcionament un espai a Internet

de comerç electrònic amb el nom deBulevard (www.ubmedia.ub.edu/bulevard),adreçat a la comunitat universitària. Estracta d’unes pàgines web amb infor-mació de diverses empreses que hanarribat a un acord amb la Universitatper oferir els seus productes i serveisen condicions especialment avantatjo-ses als membres de la comunitat uni-versitària.

Els usuaris accediran a les pàginesdesprés d’haver donat una identificaciópersonal, en el cas dels estudiants ésun codi que se’ls va facilitar amb la

matrícula i que ja usen per utilitzarl’accés al correu electrònic que els pro-porciona la UB. Aquesta identificaciónomés és necessària si s’hi accedeixdes d’ordinadors de fora de la Universi-tat. Un cop en el Bulevard els visitantstroben la descripció de les característi-ques i els preus dels productes. Si hodesitgen poden fer la compra directa-ment per Internet mitjançant diversestargetes de crèdit o dèbit. Actualmentparticipen en el Bulevard les següentsempreses: la llibreria Díaz de Santos, labotiga de hardware informàtic Comeltai la de material esportiu Decimas. En elprojecte del Bulevard també han parti-

cipat el Centre d’Informàtica de la UB,l’empresa Ifgenia Plus, S.L. i el BancoSantander.

Nou apartat a la UB web per als estudiants de secundària

El Bulevard, espai de comerçelectrònic de la UB

8

a c t u a l i t a t

L’aplicació de les noves tecnologies almàrqueting és l’aspecte de la forma-

ció continuada més valorat entre els pro-fessionals del sector. Així es desprènd’una investigació elaborada per l’àrea deMàrqueting del Departament d’Economia iOrganització d’Empreses de la UB, mit-jançant una enquesta per conèixer l’opiniósobre la llicenciatura de Màrqueting efec-tuada entre els professionals del sector.

Vuit de cada deu enquestats conside-ren la Universitat una institució adientper al reciclatge professional. Dins la lli-cenciatura, es valora com a assignaturesmés importants les de MàrquetingEstratègic, Pla de Màrqueting i Investiga-ció de Mercats. Els professionals hiinclourien noves assignatures com araPublicitat, Tècniques de Negociació,Comerç Electrònic i Idiomes. També valo-ren com a aptituds que s’ha de reunir per

treballar en Màrqueting, els coneixe-ments professionals, la capacitat de co-municació i de liderat.

Respecte a la col·laboració universitatempresa, un terç de les firmes on treba-llen els enquestats col·laboren actualmentamb la Universitat. Tot i això es detecta undesconeixement sobre les possibilitats decol·laboració universitat-empresa.

L’estudi, coordinat pels professors del’àrea de Màrqueting del Departamentd’Economia i Organització d’EmpresesRamon Bosch i Enrique Hormigo, vol ser-vir per apropar-se a les necessitats realsde les empreses.

9

a c t u a l i t a t

Màrqueting i noves tecnologies

Es valoren com a aptituds

els coneixements professionals, la capacitat

de comunicació i de lideratge

La UB va ser la pionera a Espanyaquan el 1992 va oferir la llicenciatu-ra de Màrqueting, titulada Investiga-ció i Tècniques de Mercat, queactualment també s’imparteix a lesuniversitats de Sevilla, Còrdova i laUniversitat Autònoma de Madrid. Lainvestigació, durant la qual s’hanenviat 2.500 enquestes i s’hanobtingut 201 respostes, és un tre-ball capdavanter per acostar aquestensenyament a les necessitats del’empresa i veure la relació entretots dos mons.

La UB, pionera en la llicenciatura

En quines matèries de l’àrea de Màrquetingcreu vostè que seria interessant que la

Universitat organitzés formació de reciclatge?

Noves tecnologies del màrqueting

A la majoria

Investigació de mercats

Tècniques de negociació

Comunicació

Màrqueting global

Altres

Ns/Nc

Creu que la Universitat és unainstitució adequada per impartir

formació d’actualització/reciclatge?

Sí = 82,6%

No = 14,4%Ns/Nc = 3%

33,8 %

18,4 %

11,0 %

7,0 %

6,5 %

4,5 %

42,5 %

23,9 %

Un estudi de la UB revela que la formació continuada en aquest

aspecte és la més valorada pels professionals del sector

El professor del Departament d’Històriade l’Art Jordi Camps ha coordinat un

nombrós equip d’investigadors per al’exposició “Catalunya a l’època carolíngia.Art i cultura abans del romànic (segles IXi X)”, que va tenir lloc al MNAC del desem-bre al febrer. La mostra, molt ambiciosa,tracta per primer cop i de manera global laCatalunya dels segles del preromànic,“una etapa molt rica en esdevenimentshistòrics, però complexa des del punt devista de l’arquitectura i l’art”, en paraulesdel professor Camps.

L’exposició s’integrava en un projecteglobal de caràcter europeu anomenatCharlemagne. The Making of Europe, enquè participen, a més de Barcelona, lesciutats de Paderborn (Alemanya), Bres-cia (Itàlia), Split (Croàcia) i York (Angla-terra). Cadascuna d’aquestes seus duu aterme una exposició diferent sobre eltema, dedicada a fets, personalitats i mo-numents vinculats a aquests centres i alseu entorn.

La mostra de Barcelona es va estructu-rar en cinc grans àmbits que tractaven laCatalunya dels segles IX i X; aquestsàmbits prenien com a punt de partida elmón carolingi i buscaven la comparació

amb Europa i la resta del món hispànic.S’iniciava amb els àmbits dedicats alsaspectes històrics i continuava amb la cul-tura, l’arquitectura i l’art, per acabar ambun balanç de la situació al tombant del’any 1000, a les portes del romànic.

Cal destacar l’exposició de pecesexcepcionals, procedents d’alguns delsmuseus, arxius i biblioteques més impor-tants de París, Londres, Viena, Nova York iMadrid, entre altres.

La mostra, amb 24.500 visitants, va dis-posar de les guies comentades per vuitestudiants de segon cicle d’Història de

l’Art de la UB, formats especialment pelServei d’Educació del Museu.

Entre els assessors científics hi hahagut el professor emèrit del Departa-ment de Prehistòria, Història Antiga iArqueologia Pere de Palol, les professoresdel Departament d’Història de l’Art GiselaRipoll i Milagros Guàrdia, el professor dela UPF Josep M. Salrach, el medievalistaManuel Mundó i l’arqueòloga MontserratMataró. Així mateix, també van actuar decoordinadors científics el director delMNAC Eudald Carbonell i MontserratPagès, també del MNAC.

10

a c t u a l i t a t

El professor Jordi Camps

ha coordinat la mostra sobre

l’època de l’emperador al Museu

Nacional d’Art de Catalunya

Catalunya i Carlemany

El preromànic és

complex des del

punt de vista de

l’arquitectura i l’artJordi Camps amb la maqueta de l’església de Corvey (s. IX) i espasa de dues mans (s. VIII)

Servir de guia per fomentar la partici-pació ciutadana dins l’administració

local en polítiques mediambientals ésl’objectiu del llibre que acaba de publicar-se en el marc d’un projecte de recercaduta terme pel Departament de GeografiaHumana de la UB en col·laboració ambl’organització ciutadana EcoConcern.L’obra, titulada Per viure bé nosaltres i lesgeneracions que vindran, vol ser una einapràctica tant per als tècnics de l’adminis-tració com per als membres d’entitats i engeneral per a tots els ciutadans.

Conté capítols sobre la definició de lasostenibilitat i la necessitat de la participa-ció ciutadana, les dificultats per aconseguiraquesta participació i els instruments pos-sibles per assolir-la. També presenta unasèrie d’exemples que poden servir de refe-rent i proporcionar idees i suggeriments.L’obra se situa en el marc de l’aplicació del’anomenada Agenda 21 Local, que consis-teix en el desenvolupament a nivell de lesadministracions locals de l’Agenda 21aprovada a la cimera de Rio de Janeiro de1992. Els continguts es presenten deforma sistematitzada i assequible per adiversos tipus de lectors, que poden anardes d’alcaldes i regidors d’ajuntament fins amembres d’un grup ecologista.

Els coordinadors del llibre han estatMartí Olivella, d’EcoConcern, i la professo-ra de la UB Àngel Alió, la qual ha dirigit

també el projecte de recerca desenvolu-pat paral·lelament al llibre. La investigació,amb el nom de Projecte Pilot de Recercasobre Participació Ciutadana en Aplicacióde l’Agenda 21 Local, ha estat elaboradaper encàrrec de l’Àrea de Medi Ambientde la Diputació de Barcelona i del Patro-nat Flor de Maig, i ha estat gestionat en elmarc de la Fundació Bosch i Gimpera.

a c t u a l i t a t

Guia pràctica de participació i mediambientEs tracta d’un estudi que se

situa en el marc de l’aplicació

de l’Agenda 21 a l’àmbit local

El turisme, la primera activitat econòmi-ca del país, és un sector amb impor-

tants possibilitats com a factor de desen-volupament econòmic i social d’un territori.Al mateix temps té reptes com el de ferfront a una creixent competència per mitjàde la qualitat. Es tracta d’allunyar-se de laimatge un tant tronada del turisme exclusi-vament de “sol i platja”. A partir d’aquestes

premisses es desenvolupa l’activitat del’Escola Universitària d’Hosteleria i TurismeCETT, adscrita a la UB i hereva d’una tra-dició de més 30 anys de formació de pro-fessionals del sector. El centre s’integra enl’anomenat complex CETT, que tambéinclou un hotel, dos restaurants, una agèn-cia de viatges i una consultoria, que per-meten imbricar plenament la docència i larecerca amb la pràctica professional.

Dins aquest complex CETT es preparenels 1.100 alumnes que fan la diplomaturaen Turisme a l’Escola, on també segueixenestudis un centenar d’alumnes de post-grau i uns 400 de Formació Professional.El director de l’Escola, el catedràtic de Teo-ria Econòmica Joan Tugores, assenyala

que les pràctiques són un dels trets bàsicsde la docència al centre. A més de les quees realitzen a les instal·lacions del mateixcomplex CETT, també hi ha les pràctiquesque tenen lloc en el marc dels convenissignats amb unes 700 empreses.

Els idiomes són igualment un aspectecabdal de la formació oferta pel centre, queté la seva pròpia escola d’idiomes on tambés’organitzen cursos de caire específic, amés dels que es cursen dins la diplomatu-ra. La importància de la incorporació de lesnoves tecnologies al sector del turisme esreflecteix en les instal·lacions de l’Escola,que posseeix un “centre de recursos” ambequipament per a l’ús de noves tecnologiesi de mitjans audiovisuals.

Bona inserció laboralUn cop han acabat la diplomatura en

una de les dues especialitzacions: gestióhotelera i gestió de turisme, viatges i oci,els titulats del CETT figuren entre els uni-versitaris amb una millor inserció laboral.El Servei d’Orientació Professional iCol·locació del mateix CETT va rebredurant el curs 1998-1999 un nombre

d’ofertes de treball que doblava el d’estu-diants de l’ensenyament.

Tugores explica que, malgrat la im-portància econòmica i la demanda laboraldel turisme a Espanya, no es va arribar auna formació universitària com l’actual enel sector fins a la creació de la diplomatu-ra el 1996. El curs següent 1997-1998naixia l’actual Escola del CETT, fruit de lafusió de l’Escola Superior d’Ensenyaments

12

l a u n i v e r s i t a t , a v u i

L’oci com a professió

L’Escola Universitària d’Hosteleria

i Turisme CETT ofereix la diploma-

tura en Turisme amb una formació

basada en la qualitat com a clau

per ser competitiu

El complex CETT inclou:

■ L’hotel Alimara, de quatre estrelles■ El restaurant la Ronda■ L’agència de viatges Century■ CETT consultors■ El restaurant del Parlament de

Catalunya■ L’Escola Universitària d’Hosteleria

i Turisme (CETT)Tel.: 93 428 07 77Internet: www.cett.es

Instal·lacions del CETT

Els titulats del CETT

figuren entre els

universitaris amb

una millor inserció

laboral

L’Escola Universitària d’Hosteleria i Turisme CETT és hereva d’una tradició de més 30 anys

Universitaris de Gestió Hotelera, adscrita ala UB i situada a Sitges, amb el Centred’Estudis Turístics i Hotelers (CETT), createl 1969 i amb una important trajectòriadins el món professional. De fet, la tascade formació del CETT va obtenir precisa-ment un reconeixement clau l’any passaten ser guardonat amb la Placa d’Honor delTurisme de la Generalitat.

Experts en planificació turísticaEntre els projectes de futur per conti-

nuar i millorar aquesta tradició docent,Tugores indica la creació d’un títol propide segon cicle, que ja podria posar-se enfuncionament l’any que ve. Es tractaràd’un graduat superior que es farà a partirde la col·laboració entre el CETT i la Divi-sió I de la UB. Això respon, segons eldirector de l’Escola, a la demandad’experts en planificació turística, ja quecada cop més aquest sector d’activitats’entén com un factor de desenvolupa-ment regional i local. També existeix unanotable demanda per part del sector privatque busca professionals per a empresescom els parc temàtics o les vinculadesamb esports d’aventura. És a dir, es tractade formar “gestors de l’oci”.

Vinculat amb aquest modern conceptedel turisme, en el qual prenen moltaimportància temes com les noves tecnolo-gies i la qualitat, en el CETT es desenvolu-pen tot un seguit de línies de recerca. Així,destaca la tasca realitzada pel servei deconsultoria del CETT, on s’atenen des decasos de caire molt pràctic fins a demandesde veritables estratègies de desenvolupa-ment. Un àmbit d’investigació és el queentén el turisme des del punt de vistaeconòmic com un dels tres àmbits bàsicsdel comerç de serveis, juntament amb elsserveis financers i d’assegurances i amb lestelecomunicacions. Després hi ha la recercabasada en les relacions entre turisme idesenvolupament sostenible. En aquestaspecte és important l’assessorament quepot oferir l’Escola per evitar que es duguin aterme activitats turístiques amb conseqüèn-cies mediambientals pernicioses. Finalment,també hi ha les recerques que tenen perbase la relació entre turisme i identitat cul-tural, sovint vinculades a la Divisió I de la UBde Ciències Humanes i Socials.

Avui aquestes recerques i les altres acti-vitats del CETT es troben en un momentde projecció internacional. En aquesta línias’estan obrint vies de col·laboració amb

institucions de països d’àrees com l’Amèri-ca Llatina i l’est d’Europa. Actualment hi haacords amb centres com el CEARA delBrasil i la Universitat de l’Havana i s’hanestablert negociacions amb tres universi-tats argentines.

13

l a u n i v e r s i t a t , a v u i

L’oferta en formació continuada del’Escola Universitària d’Hoteleria i Turis-me CETT consta d’un màster i dospostgraus:

■ El postgrau en Direcció d’Empre-ses Hoteleres, que inclou assigna-tures que van des d’estratègiescompetitives per a la indústria hote-lera, fins a la gestió de la qualitat.

■ El màster en Gestió del TurismeUrbà, que es realitza en col·labora-ció amb Turisme de Barcelona i delqual el curs vinent es farà una ediciósemipresencial.

■ De cara al curs 2000-2001 es pre-veu un nou màster en tecnologiade la informació aplicada alturisme.

Formació continuada

El CETT vol formar “gestors de l’oci”, afirma el director de l’escola

La Fundació UB Mèdia va posar enfuncionament el mes de febrer un

total de sis cursos que, amb el nom d’UBen línia, constitueixen una oferta docentde la Universitat de Barcelona de tipus nopresencial. Es tracta d’una iniciativa delvicerectorat de Docència i Estudiants querecull experiències de projectes anteriorson ja s’usaven recursos no presencialsper a la docència, com ara assignaturesdel programa TEAM UB, cursos organit-zats pel Gabinet d’Orientació Università-ria o el Curs d’accés a la universitat per amés grans de 25 anys de la mateixa UBMèdia. Tots els cursos equivalen a crèditsde lliure elecció per als estudiants de launiversitat.

Aquesta oferta de formació no presen-cial s’afegeix a la de l’Escola Virtual deNegocis, una iniciativa de Formació Conti-nuada-Les Heures i Ediciones Deusto,amb l’objectiu d’oferir formació a directiusd’empresa.

Els matriculats entren en un campus vir-tual a Internet on disposen de diversosmaterials docents en suport de pàginesweb, accés a xats entre alumnes i contac-te amb els professors a través del correuelectrònic. Igualment, es proporcionen CD

i textos en suport paper. Les pàgines webdels cursos tenen apartats sobre els mate-rials complementaris de l’assignatura;accés a la consulta de les preguntes mésimportants i freqüents; links que poden serd’interès per a l’assignatura; bibliografiarecomanada; recull de totes les activitatsque hi ha programades (qüestionaris, elsdiversos terminis recomanats per a l’estu-di, les dates de proves finals, xats, etc.) i unfòrum virtual a partir del qual es pot inter-venir en els diversos debats que s’hi obri-ran. La inscripció als cursos s’ha fet en totsels casos per Internet i cadascun constaalmenys d’una sessió presencial.

Projecte IntercampusEls cursos que s’ofereixen són els

d’Economia per a no Economistes; LaComunicació com a Eina de Treball; Tèc-niques de Treball a la UB; Tècniques deRecerca de Feina; Ciutadania i Gènere enla Construcció de l’Europa Contemporà-nia; i Els Conflictes Actuals en Clau Histò-rica. Aquests dos darrers cursos formenpart del projecte Intercampus (www.cat-campus.org), que consisteix en un fonscomú de 16 cursos no presencials impar-tits per vuit universitats catalanes. Elsestudiants de cadascuna d’elles podrancursar com a crèdits de lliure elecció qual-sevol dels cursos encara que no siguin dela seva universitat.

14

l a u n i v e r s i t a t , a v u i

Quants estudiants té la Universitat?

Un manera de conèixer la realitat actual de la UB és a través d’algunes xifresrepresentatives de la nostra universitat. Un exemple en són les dades següents.

La UB en xifres

Cursos a la xarxa

www.ubmedia.ub.edu

Adreça dels cursos:

Divisió IIIde Ciències Experimentals iMatemàtiques 13,8%

Divisió IV de Ciències de la Salut 15,8%

Divisió I de Ciències Humanes

i Socials 21,2 %

Divisió V de Ciències

de l’Educació 8,5%

Divisió II de Ciències Jurídiques Econòmiques i Socials 40,7%

CURS 1998-1999 1r i 2n cicle

Total: 59.686 estudiants

Pàgina web d’un dels cursos

Sovint es fa referència al Campus Dia-gonal com la zona universitària per

excel·lència, però actualment la UB té trescampus més: el de la zona centre de laciutat, el de la Vall d’Hebron i el de Bellvit-ge. El més antic és el de la zona centre,concretament l’edifici de plaça Universitatde l’arquitecte Elies Rogent, on van co-mençar les classes l’any 1871. Abans laUniversitat havia tingut altres seus a la ciu-tat, com un edifici que se situava al bellmig de l’actual Rambla dels Estudis ol’antic convent del Carme.

L’anomenat Campus Centre Ciutatconsta també d’altres espais. Un és el quecorrespon a l’actual Facultat de Medicinadel carrer Casanova, al costat del Clínic,que és l’Hospital de la Universitat de Bar-celona. Aquesta Facultat es va inaugurarel 1906 després d’un llarg procés d’obres.Era hereva d’altres edificis que havienestat seu dels ensenyaments de Medicina,com ara el Reial Col·legi de Cirurgia, justdarrere l’Hospital de la Santa Creu. Tambéforma part del campus Centre Ciutat l’edi-fici de la UB al barri de Sants, on des delcurs 1997-1998 se segueixen els estudisde Biblioteconomia i Documentació.Abans aquestes instal·lacions havien aco-llit durant 33 anys els ensenyaments deMagisteri, que actualment s’imparteix alCampus Vall d’Hebron. En aquesta cons-trucció també s’emplacen nombrosos ser-veis generals de la Universitat, bàsica-ment el de Formació Permanent i Borsade Treball.

El Campus Pedralbes va començar adesenvolupar-se els anys cinquanta, enresposta a un forta necessitat d’expansióde la Universitat. La primera Facultat va

16

l a u n i v e r s i t a t , a v u i

La ciutat com a campusLa Universitat de Barcelona té actualment una presència urbanística a diferents indrets de la ciutat a través dels

seus campus. En següents reportatges n’explicarem la realitat i els trets característics de cadascun

CAMPUS CENTRE CIUTAT

Plaça Universitat■ Superfície construïda: 46.120 m2

■ 5.900 estudiants■ Facultats de Filologia i Matemàtiques■ Conté els serveis general i espais institucionals

Facultat de Medicina■ Superfície construïda: 20.480 m2

■ 1.800 estudiants

Sants■ Superfície construïda: a la ratlla de 8.500 m2

■ Facultat de Biblioteconomia i Documentació■ 620 estudiants■ Entre d’altres serveis hi ha el Centre de Forma-

ció Permanent del Personal d’Administració iServeis i del Professorat de la UB, així com laBorsa de Treball per als estudiants.

CAMPUS PEDRALBES■ Superfície construïda: 249.494 m2

■ 48.700 estudiants ■ Escola Universitària d’Estudis Empresarials i les facultats d’Econòmiques, Dret,

Belles Arts, Filosofia, Geografia i Història, Física, Química, Biologia, Farmàcia iGeologia. El campus disposa de nombroses instal·lacions universitàries entreles quals hi ha els Serveis d’Esports, els Menjadors Universitaris o lesinstal·lacions del Pavelló Rosa. També hi ha la direcció de la Biblioteca de laUB, ubicada a l’edifici de la Biblioteca d’Humanitats. També cal destacar lesdependències del Parc Científic de Barcelona, el Centre d’Innovació-Les Cúpulesde la Fundació Bosch i Gimpera i els Serveis Cientificotècnics.

1

2

A-2 A-7

Ronda d

e Dalt

C-246A

ER

OP

OR

T

32

4

1

ser la de Farmàcia el 1957 i a partir d’aquíes va anar desplegant el que és actual-ment el major campus universitari de Bar-celona, tant pel que fa a extensió com anombre d’estudiants. A més, constitueix,junt amb els centres de la UPC a la zona,el principal pol de recerca de Catalunya.Actualment aquest campus afronta el pro-jecte d’esdevenir, conjuntament amb elscentres de la UPC, un veritable Portal delConeixement a l’entrada de Barcelona.

També va ser la necessitat d’expansió elque va motivar ja als anys vuitanta el Cam-pus Bellvitge, al costat de l’hospital uni-versitari de Bellvitge. En aquest campus hiha estudiants de Medicina des de 1982 i

actualment s’hi imparteixen altres ense-nyaments de les Ciències de la Salut.També hi ha presència de la UB a l’hospi-tal universitari de Sant Joan de Déu.

El campus més jove és el de la Valld’Hebron, que va començar a funcionar el1993 amb el Centre de Formació Conti-nuada-Les Heures de la Fundació Bosch iGimpera. El 1995 s’hi instal·lava la Facul-

tat de Psicologia i l’any següent les deFormació del Professorat i Pedagogia.Aquest campus és fruit de la remodelaciód’una part de les antigues Llars Mundet iés el que disposa de més espais a l’airelliure integrats dins un mateix conjunturbanístic.

A més d’aquests campus cal tenir encompte que la presència de la UB a la ciu-tat és una realitat viva i en creixement.Així, aviat haurem de parlar de les novesfacultats del Raval, que és previst quecomencin a funcionar l’any 2002. I a mésde tots aquests campus, la ciutat té altresfocus de vida universitària com és el casdels centres adscrits.

17

l a u n i v e r s i t a t , a v u i

CAMPUS VALL D’HEBRON■ Superfície construïda: 65.442 m2

■ 9.400 estudiants■ Facultats de Psicologia, de Pedagogia, de Formació del

Professorat. També s’hi troben les seus de l’Institut deCiències de l’Educació i Formació Continuada-Les Heures.

CAMPUS BELLVITGE■ Superfície construïda: 27.000 m2

■ 3.800 estudiants■ Conté espais de la Facultat de Medicina i la d’Odontologia, i

l’Escola Universitària d’Infermeria i Podologia. També hi tenen laseu les clíniques odontològica i podològica de la UB, que ges-tiona la Fundació Josep Finestres.

Aviat haurem de

parlar de les noves

facultats del Raval

(Les dades d’estudiants es refereixen a ensenyaments de primer, segon i tercer cicle)

3 4

E-9

A-1

8

A-7 A-1

7

A-9

Cinturó Litoral

Cinturó Litoral

Gran Via

Gran Via

Meridian

aPrim

er C

intur

óPrimer Cinturó

Ronda de Dalt

Túne

l de l

a Rov

ira

Túne

l de

Vallv

idre

ra

Pl. de CatalunyaPl. d’Espanya

Universitat

Diagonal

Montjuïc

Sants

Port

Prim

er C

intu

ró

Ram

bles

Pl. de les Glòries

M

M

M

M

Palau Reial

Tibidabo

M

MontbauM

Feixa Llarga

Estació França

Zona Universitat

Hospital Clínic

18

a n t i c s u b

Si haguéssim de viure fora de laTerra, podríem estar per sempreen un entorn sense gravetat?

Crec que l’adaptació a la microgravetatés possible. Això en certa forma es veu enalguns d’aquests astronautes que hanestat un temps perllongat a l’espai. Ara bé,aquestes estades que s’han fet a l’espaisón limitades; el màxim ha estat un any,una mica més. La pregunta és, doncs, quèpassaria si ara decidíssim que volem esta-blir unes colònies a l’espai, si la gent anésa l’espai amb la idea de quedar-s’hi inde-finidament. No és possible preveure enaquests moments quins canvis es produi-rien, però certament n’hi haurian.

L’home és un producte del medi físic dela Terra. Si un treu la gravetat vol dir quemoltes característiques del cos humà queconsiderem que es deuen a la força de lagravetat (com ara l’existència dels mús-culs, que tenen una funció antigravitatòriai existeixen perquè ens hem de mantenir

drets) no tindrien raó de ser. Com afecta-ria això la morfologia humana és difícil dedir, però cal pensar que si no hi ha músculsantigravitatoris les cames s’aprimarien iamb el temps hi hauria poca necessitat dela funció que exerceixen sobre la superfí-cie terrestre. Darrere d’això segurament hihauria altres canvis d’òrgans interns. Elque som depèn dels estímuls generalsque afecten també la funció dels òrgansinterns.

Podria fins i tot ser bona per a lasalut, la microgravetat?

Crec que sí. Certes malalties es conside-ren fruit del desgast produït per l’acció per-manent de la gravetat sobre els músculs iles articulacions, que ens permeten estardrets i totes les alternances de contracciói relaxació de la vida normal. No havent-hiaquest tipus de necessitat perquè no hi haforça de gravetat, moltes d’aquestesmalalties que avui s’agrupen dins la reu-

David Cardúsun català als orígens de la NASA

David Cardús (Barcelona, 1922), llicenciaten Medicina a la UB el 1949, ha desenvo-lupat des de 1957 la seva carrera profes-sional als Estats Units. Allà ha estudiat abastament els efectes en el cos de lamanca de gravetat o d’una gravetat infe-rior a la de la Terra, i ha col·laborat amb laNASA i en diversos projectes d’exploracióde l’espai. És expert en fisiologia gravita-cional, cardiologia, medicina preventiva,rehabilitació i envelliment. Ha estat catedràtic de Fisiologia i de Reha-bilitació i Director del Programa de Bioma-temàtica al Baylor College de Medicina deHouston, així com professor de CiènciesMatemàtiques i d’Estadística a la Universi-tat de Rice. Entre els premis que ha rebuta l’Estat espanyol figuren l’Ordre d’Isabella Catòlica, la Medalla Narcís Monturiol, laCreu de Sant Jordi i el nomenament dedoctor honoris causa per la UAB.

David Cardús creu que l’adaptació de la microgravetat és possible

19

a n t i c s u b

matologia i la traumatologia potser noexistirien.

Els estudis sobre els efectes dela gravetat, poden tenir una utili-tat per millorar la salut a la Terra?

Certament, aquest és un tipus d’investi-gació que es fa en paral·lel a la que esrealitza explorant l’espai. Un dels últimsprojectes que he dut a terme ha estatsobre individus que tenen un dèficit mus-cular perquè pateixen una lesió medul·lar,per exemple tetraplègics i paraplègics.

Si vostè no fa servir les cames ni elsbraços perquè els té paralitzats arriba unmoment en el qual el sistema cardiovas-cular s’adapta a la nova situació de nofuncionament i queda “rovellat”. Això expli-ca que aquests malalts quan adopten unaposició vertical o els asseus es maregen;el sistema cardiovascular s’ha desavesatde complir aquelles funcions pròpies d’ellper mantenir les funcions locomotores.

Una de les meves activitats dins l’explo-ració de l’espai ha estat plantejar-me laqüestió de produir gravetat artificial. Vaigconstruir un aparell que permet crear gra-vetat i fer-se aquestes preguntes: Perexemple, és possible per al malalt paraplè-gic o tetraplègic simular el fet d’asseure’s,aixecar-se dret, sense moure’s de la posicióhoritzontal, mitjançant unes forces gravi-tatòries creades artificialment? Es demos-tra que aquests malalts poden recuperarpart de la funció vascular perduda a causade la paràlisi gràcies als efectes de la gra-vetat artificial, que simula canvis de postura.

Vostè és director de l’AmericanInstitute for Catalan Studies.Com és la comunitat catalana aAmèrica?

Hi ha realment una Catalunya exteriorque aquí no es coneix gaire. Sorgeix ambles primeres emigracions massives, quevan donar lloc a grans associacions. Des-prés hi ha hagut els casals, que neixenamb motiu de l’exili a causa de la GuerraCivil espanyola; hi havia una necessitat“domèstica” d’ajuntar-se per parlar encatalà, jugar a la “manilla”...

Posteriorment han vingut entitats comla nostra: l’American Institute for CatalanStudies. S’han creat a base de gent quede forma individual han anat a Nova York,Houston, Chicago, Los Angeles... i al capd’un temps es coneixen i creen una agru-pació. La nostra associació té com aobjectiu principal donar a conèixer alsEstats Units el que és Catalunya, amb tots

aquells aspectes que la defineixen ocaracteritzen com una nació: l’aspectehistòric, cultural, polític, econòmic... Altresfan coses diferents, com donar a conèixerCatalunya des d’un punt de vista artístic;d’altres tenen un caràcter més aviatcomercial...

La relació amb la Catalunya exterior nonomés ha de ser coneguda, sinó fomenta-da de forma més racional. Jo crec queaquest tipus de xarxes haurien en certaforma de ser inspirades, orientades perl’element oficial. Crec que ara estem a lesportes d’això: el Parlament de Catalunyava aprovar el 1996 una llei de reconeixe-ment a la catalanitat exterior.

Quins serien els principals pro-blemes en el sistema de sanitatdel Estats Units?

El que s’anomena socialització de lamedicina va ser rebutjada sempre i elsque portaven realment la medicina erenels metges. En els últims quinze-vint anys,això ha canviat radicalment. Als EUAs’està passant un període crític. Allò queells mateixos en diuen la indústria de lasalut està dominat per les companyiesd’assegurances. En primer lloc tenen elmalalt, però també els diners, i en aquestmoment són les que compren hospitals,controlen el personal, inclòs el metge...Són també les que dictaminen la formaen què s’administraran els serveis. Araestem en un període de transició i totsestan descontents: els malalts, els met-ges... El únics que estan contents són elsadministradors.

DE MÉS A PROPQuin llibre llegeix actualment?Lo que hay que tener, de Tom Wolfe.L’estic rellegint perquè m’estic prepa-rant mentalment per escriure, com sem’ha demanat, la part inicial del pro-grama de l’espai dels Estats Units.

Què hauria fet si no haguésestudiat medicina?Les meves aspiracions han anat can-viant en el temps. Abans de metgevolia ser enginyer naval. Després,matemàtic. La veritat és que un copentres en el camp de la matemàtica,és tan universal que gairebé ho potsfer tot.

“Hi ha malalts que

poden recuperar part

de la funció vascular

perduda a causa de

la paràlisi amb

la gravetat artificial”

David Cardús dirigeix un institut per donar a conèixer Catalunya als EUA

La Universitat de Barcelona ha ini-ciat un important projecte per obrir-

se a la comunitat dels seus anticsalumnes, la creació del carnet AnticsUB. Està adreçat als que heu estudiat ala Universitat de Barcelona i pel fet deposseir-lo tindreu dret a accedir encondicions preferents a tot un ventallde serveis, bàsicament de caire educa-tiu i cultural.

Entre els avantatges dels quals gaudi-ran els seus titulars hi ha des de des-comptes en formació en idiomes fins acorreu electrònic personal gratuït. Altresexemples dels avantatges de què dispo-saran són les facilitats per accedir a lesactivitats d’oci i lleure de la UB, al fonsbibliogràfic i a l’hemeroteca de la Uni-versitat i descomptes per usar els ser-

veis de les clíniques odontològica ipodològica de la UB, gestionades per laFundació Josep Finestres. A més elstitulars continuaran rebent aquesta re-vista d’antics alumnes. Entre els serveis

que oferirà no hi ha només els de la Uni-versitat, sinó que també n’inclouràd’altres entitats que arribin a un acordamb la UB. En aquestes mateixes pàgi-nes us expliquem alguns dels avantat-ges que suposarà el carnet, el qual té uncost de 4.500 pessetes anuals.

Aquesta iniciativa s’afegeix a la restad’accions que la Universitat de Barcelonaha dut a terme envers el col·lectiud’Antics UB. Així, el 1997 va publicar-seel primer número d’aquesta revista, desde la qual us hem anat informant d’ofer-tes especialment adreçades als anticsalumnes. És el cas del Servei d’Esportsque s’ha obert aquest curs a l’antic alum-nat de la Universitat. A cada número dela revista continuarem informant-vospuntualment dels avantatges que esvagin incorporant al carnet, així com

d’altres aspectes que puguin ser d’espe-cial interès per als que vau estudiar a lanostra Universitat.

20

a n t i c s u b

Els antics alumnes ja tenen carnet

Un dels objectius fonamentals d’AnticsUB és que els titulars del carnet esti-guin informats sobre els avantatges alsquals tenen dret, així com sobre el mónde la formació en general en tant queservei intrínsec de la Universitat. Perfacilitar aquesta tasca d’informació elprojecte inclou l’accés al Portal delsAntics (www.ub.es/anticsub).En aquesta web s’expliquen els serveisespecialment pensats per a vosaltres;també podreu accedir a les altres pàgi-nes web de la UB, adreçar correuselectrònics per demanar informaciósobre els temes més diversos, o parti-cipar en xats amb altres antics alumnesde la vostra universitat.

Antics a la xarxa

Els titulars del carnet

tindran accés a

serveis de diverses

entitats

SERVEI DE LLENGUA CATALANA10 % de descompte en els cursos delServeis de llengua catalana sobre el preuper a persones externes a la UB.S’ofereixen cursos generals de llenguaper als nivells A, B, C i D de la JuntaPermanent de Català de la Generalitat. Amés hi ha cursos específics sobrellenguatge científ ic, tècniques deredacció, escriptura creativa, tècniquesde comunicació oral, redacció ielaboració de pàgines web i correcció detextos. Ús dels Centres d’Autoaprenentatge deLlengua Catalana per millorar aspecteslingüístics o preparar-se per a algunaprova oficial. Trobareu informació sobreaquests centres a: www.ub.es/slc/ffll/servei3.htm També podreu fer consultes lingüístiquespuntuals per telèfon o correu electrònic:Tel.: 93 402 10 26 i 93 403 58 47Correu electrònic: jaume@slc.ub.es

Per a més informació: Tel: 93 403 54 77 i 93 403 54 78 Fax: 93 403 54 84 Correu: maite@slc.ub.es

Tots els que heu estudiat a la Univer-

sitat de Barcelona podreu gaudir de

nombrosos avantatges

Progressivament us anirem oferint altresavantatges en:

■ Accés a nous serveis■ Condicions preferents d’accés a acti-

vitats culturals■ Formació continuada…

21

a n t i c s u b

i a més…

ESCOLA D’IDIOMES MODERNSEls titulars del carnet d’antic alumne gau-diran dels mateixos preus que si fossinestudiants o personal de la UB. Perexemple, si un curs de 120 hores costa99.000 pessetes a una persona que nopertany a la comunitat universitària, perals titulars del carnet Antics UB el preuserà de 74.000 pessetes.L’Escola d’Idiomes Moderns de la UB

(EIM) imparteix actualment formació enidiomes a 7.000 estudiants. S’hi oferei-xen cursos de 12 llengües de diversadurada. Així mateix n’hi ha de caire moltespecífic: per millorar la fluïdesa oral oles tasques de traducció. A mésl’Escola organitza cursos expressa-ment per a empreses o col·lectius pro-fessionals, com els de curta duradaque es concentren en una sola setma-na amb vuit hores cada dia.

Telèfon EIM: 93 403 53 50Internet: www.eim.ub.es

DESCOMPTES AL TNCEl Teatre Nacional de Catalunya farà el20% de descompte sobre el preu detaquilla de qualsevol de les obres que s’hirepresentaran fins a final de temporada(juny d’enguany). Cada carnet donarà dreta dues entrades amb descompte, lesquals es podran adquirir presentant elcarnet a les taquilles o bé trucant al telè-fon 93 306 57 06 i fent la compra a travésde la targeta de crèdit. Amb aquest darrersistema, a l’hora de recollir les entradess’haurà d’ensenyar el carnet d’Antic UB.

PODOLOGIADescompte del 10 % a la Clínica Po-dològica, que ofereix els serveis assis-tencials següents: exploració; cirurgiapodològica; quiropodologia; ortopodolo-gia; ortesis; unitat de peu de risc (perso-nes amb diabetis).

Adreça: C/ Feixa Llarga s/n(Unitat Docent de Bellvitge) 2a planta08907 - L’Hospitalet de LlobregatTel.: 93 336 26 52 - 93 336 26 60Internet: www.ub.es/ORL/cbas1.htm

BALMES 21La botiga de la UB Balmes 21 tindràpreus reduïts per als posseïdors del carnetd’Antics. Hi trobareu productes de la Uni-versitat, des de materials de llibreria iescriptori fins a diferents objectes de regal.

Adreça: C. Balmes, 21; Telèfon: 93 403 53 78

BIBLIOTEQUESAccés i préstec a la Biblioteca de la Uni-versitat. La Biblioteca de la UB és la se-gona d’Espanya en nombre de volums,després de la Biblioteca Nacional deMadrid. Disposa d’un fons de prop de 2milions de llibres i 35.443 títols de publi-cacions periòdiques.

AVANTATGES FINANCERSBanco Santaner, l’entitat col·laboradoraamb Antics UB, posa a la vostra disposi-ció una gamma de productes i serveisfinancers en condicions preferents espe-cialment dissenyades per cobrir lesnecessitats de l’Antic/ga:Finançament per a l’activitat professionalFinançament per a la formació continuadade l’AnticFinançament a títol particularUn nou mitjà de pagament per Internet

Per a més informació:Anabel Fuentes Gallego (coordinado-ra d’Universitats, Banco Santander)Telèfon: 93 401 11 00/ 401 13 39Fax: 93 401 14 94Correu electrònic:ifuentes@grupo.bsch.es

ODONTOLOGIADescomptes del 10% a la Clínica Odon-tològica de la UB.La Clínica Odontòlogica ofereix els ser-veis de medicina bucal, cirurgia bucal,periodòncia; patologia i terapèuticadental; radiologia bucodental; oclusió iprostodòncia; patologia bucal infantil;ortodòncia; implantologia; pacientsamb problemàtiques especials: SIDA,hepatitis i altres malalties infeccioses;persones amb disminució: disminuciópsíquica, síndrome de Down; gerodon-tologia.

Adreça: C/ Feixa Llarga s/nCampus de Bellvitge08907 - L’Hospitalet de LlobregatTel.: 93 335 80 54Internet: www.ub.es/ORL/cbas1.htm

CURSOS D’ESTIU Descompte d’un 10 % en els cursosd’estiu de la UB Els Juliols. Més informa-ció a les pàgines de Formació Continua-da d’aquesta revista.

Adolfo Marsillach“La Universitat em va donar un sentit de la disciplina que he usat al teatre”

22

l ’ e n t r e v i s t a

Text: Núria Quintana

Vostè va estudiar Dret. En unacte el curs passat amb motiude la celebració del 40 aniversa-ri d’aquesta Facultat, un grupd’exalumnes comentaven quecuriosament és un centre d’onhan sortit moltes persones dedi-cades després al món de l’art,de la creació...

Com en el meu cas, sospito que totsaquests exalumnes en realitat no tenienvocació envers l’advocacia. Jo, quan vaigacabar el batxillerat vaig parlar amb elpare i li vaig dir que volia estudiar Filoso-fia i Lletres perquè m’agradava més i per-què ja començava a interessar-me pelteatre i vaig pensar, crec que raonable-ment, que Filosofia i Lletres em seria mésútil. Però el meu pare, amb molt més sen-tit pràctic que jo, em va dir que em seriaimpossible viure d’aquella carrera. Encanvi, amb Dret tindria més sortides. I emva convèncer; de no gaire bona gana, peròem va convèncer. Haig de confessar quevaig entrar en aquella Facultat sense lamenor vocació. Del meu curs va sortirgent com Carlos Barral, Jaime Gil de

Biedma, José Agustín Goytisolo, LluísCarandell o com Albert Oliart, que eral’odiós primer de la classe... molta gentque després es va dedicar a altres coses.No ho dic per mi, però va ser una promo-ció vertaderament brillant. Érem gent queen el fons no volíem ser advocats, sinóuna altra cosa. En aquella època el normalera que els nois estudiessin Dret i lesnoies Filosofia i Lletres o Farmàcia.

Això vol dir que l’ambient quevostè va viure a la Universitat eraestimulant?

Anar a la Universitat semblava quedonava una certa marca d’intel·lectuali-tat. No diem ja pel que fa a les noies,

però fins i tot per als nois era un cert pri-vilegi. En aquest sentit era molt atractiuanar a la Universitat. És molt curiós, peròencara que no he exercit mai la carreraque he estudiat no em sap greu haverpassat per la Universitat. Al contrari crecque em va enriquir profundament; em vadonar un rigor, un sentit de la disciplinaque després he usat a la meva professióteatral. Ho explico a les memòries: quanvaig arribar a Madrid de jove deien “ésque és universitari” i pressuposaven,d’una manera falsa i força estúpida, queper això havia de ser millor actor. Des-prés he descobert que es pot ser actor iabsolutament ignorant, i fins i tot perfec-tament beneit. M’enorgulleixo d’haver

Adolfo Marsillach (Barcelona, 1928) és lli-cenciat en Dret per la UB. Va iniciaraquests estudis el 1945, quan ja comença-va a treballar com a actor. La seva tra-jectòria com a intèrpret abasta el teatre(En la ardiente oscuridad, Hamlet, Pigma-lion...), el cinema (Maribel y la extraña fa-milia, Sesión continua), i la televisió, onentre d’altres treballs va protagonitzar lapopular sèrie sobre Ramón y Cajal. Dins laseva tasca de director teatral ha realitzatmuntatges com ara Marat-Sade, Tartuf oYo me bajo en la próxima... ¿y usted? Ha estat fundador el Centre DramàticNacional, creador de la Companyia Nacio-nal de Teatre Clàssic, i director de l’InstitutNacional de les Arts Escèniques. Entre elsnombrosos guardons que ha rebut hi ha elMayte de Teatre, el Nacional de Teatre, i laMedalla al Mèrit en les Belles Arts. Elgener passat va obtenir el Premi Don Juande Borbón per les seves memòries Tanlejos, tan cerca (Tusquets Editors, 1998).

23

l ’ e n t r e v i s t a

“No ho dic per mi, però la meva promoció de Dret va ser vertaderament brillant”, afirma Marsillach

24

l ’ e n t r e v i s t a

passat per la Universitat. Quan em pas-sejo pel que era el pati de Dret i pels jar-dins, encara m’emociona i em commouaquell record.

És el racó de la Universitat que liporta més records?

El que més m’agradava és el jardí, per-què hi passejava i m’asseia molt en elsbancs a fer veure que estudiava. I aquellpetit estany que hi ha. És curiós perquè elque més m’agradava, i em porta mésrecords, és la teatralitat. I després tinc unrecord de la famosa vaga de tramvies deBarcelona. Vam sortir a tallar el trànsitdavant de la plaça Universitat. I nosaltresens vam refugiar a la Facultat, va entrar lapolicia i recordo aquell aldarull. No em vapassar res, no puc presumir de cap ferida.

A Quién teme a Virginia Wolf, elseu personatge treballa a la Uni-versitat. Per què creu que l’autorva fer aquesta tria?

Era una representació d’una classeintel·lectual americana en crisi que reflec-tia la crisi de la resta de la societat, la qualcuriosament s’aguditzava en el sector que

hauria d’estar més protegit, més incòlume,fora del desastre generalitzat en el país. Sila universitat s’esfondra és un símptomaclaríssim que alguna cosa falla en lasocietat.

A mi em passa una cosa molt curiosa,que en part està bé i en part no. No séper què els meus col·legues i la gent quem’han de contractar han decidit que tincaspecte d’intel·lectual. Suposo que enaixò hi ha contribuït la meva interpretacióde Cajal i també la meva formació univer-sitària. Jo formo part d’allò que s’anome-na la intel·lectualitat espanyola. Quan hiha un professor, un savi, un investigador,un conferenciant... en una obra de teatreimmediatament es pensa en mi. En el casde Quién teme a Virginia Wolf, jo emsento molt còmode en la pell d’aquell pro-fessor nord-americà encara que jo sócuna mica menys cínic i bastant menysdipsogen.

Com va ser el seu retrobamentamb el públic i concretamentamb el de Barcelona?

Portava quasi 18 anys pràcticamentsense sortir a l’escenari. Això em pro-

duïa una inquietud evident. Una inquie-tud de molts tipus; física, sobre si tindriaprou forces per suportar una obra tandura com aquesta, i un personatge tancomplex; problemes de memòria... Lamemòria dels actors és especial i tren-cadissa.

Després se m’han passat aquestesinquietuds. He descobert que sortir al’escenari és com muntar amb bicicleta ino s’oblida. A Barcelona m’he retrobat físi-cament amb un públic del qual estavamolt allunyat durant molts anys. Això permi està molt bé. Jo sóc conscient de lameva ambigüitat geogràfica (porto mésanys a Madrid que a Barcelona, però no hiha dubte que aquesta és la meva ciutat).Estava molt separat en el temps del públiccatalà i en concret de Barcelona i aquestretrobament ha estat com el retrobamentamb una antiga nòvia que un descobreixque no ha oblidat del tot.

Creu que a partir de determinatmoment la gent va a veure’l avostè i no al personatge?

Jo crec que això és inevitable. Elsespectadors que van a veure Quién teme

Adolfo Marsillach recorda especialment “la teatralitat” de l’edifici de la Universitat

25

l ’ e n t r e v i s t a

a Virgina Wolf saben que es trobaran ambNúria Espert i amb mi. El que succeeix ésque hi ha una frontera difícil de definir:una cosa és l’estil i una altra l’amanera-ment. Si s’estudia amb profunditat hi hauna coherència en tota la pintura deVelázquez, com en la de Goya. L’individuque crea és sempre el mateix i això ésl’estil. I val també per a la interpretació.

El problema sorgeix quan això basculatant que les nostres personalitats podenfer desaparèixer les dels personatges queinterpretem. Aquí és on l’actor ha de ferl’esforç d’aturar-se. Jo i la Núria femaquest esforç. Una altra cosa és que hoassolim. Si l’espectador en comptes deveure el Jorge i la Marta veu la Núria il’Adolfo alguna cosa estem fent malamentnosaltres o algun error de perspectiva hiha en el públic.

Creu que les arts escèniques i laficció en audiovisual són caminsper a la divulgació científica?

Si la divulgació es queda dins elslímits honorables de la qualitat literària itelevisiva, val. El perill de Ramón y Cajal,i que tenen sempre les sèries sobrepersones molt famoses i conegudes, ésque es converteixin en una espècie desantoral. Crec que aquella sèrie ho vaevitar i la meva interpretació anava enaquest sentit d’humanitzar el personat-ge. Penso que la divulgació és necessà-ria, sempre que no caigui en aquestatrampa. Perquè resulta que si posem enel mateix sac Santiago Ramón y Cajal isanta Teresa de Jesús, doncs no; si noés que fem una santa Teresa de Jesúsque no tingui res a veure amb el tòpic quees té d’ella.

Com veu la situació del teatrecatalà?

En general hi ha un nivell alt. A mi elque em preocupa són les guerres tribals;crec que poden acabar espatllant tot elbo que s’ha aconseguit. Jo no entencperquè la gent de la meva professió aCatalunya està tan enfadada i dividida i

es diuen tantes coses violentes els unsals altres. Lluís Pasqual presenta el pro-jecte de la Ciutat del Teatre; li ho encar-reguen a aquest senyor i li paguen unaquantitat no precisament mòdica; faaquest projecte, que pel que jo he vistestà bé, i aleshores tot l’ofici està de malagaita contra el projecte.

Per què? Perquè parlen d’una cosa que jo crec

equivocada, parlen del consens, i elconsens és una aspiració com la felici-tat. És una cosa absolutament hipotèticai que quasi sempre condueix al desastreperquè no és possible consensuar ambtot el món. Cada sector té unes aspira-cions diferents que normalment xoquenamb el sector del costat i només s’unei-xen contra un enemic comú; en aquestcas és la Ciutat del Teatre. No esticdefensant Lluís Pasqual ni atacantningú. Estic dient que això del consensjo no m’ho crec.

Això ho ha de fer una persona, una solapersona. És com, a part dels milers de pro-blemes i confusions que van motivar lasortida de Flotats; què tenia a veurel’empresa privada amb una empresa públi-ca? Un director d’un teatre institucional ésun senyor que té un pressupost al quals’ha d’ajustar i que ha de produir una ren-dibilitat artística. I si no ho fa, se l’ha de ferfora. Però no es necessita cap comitèassessor on intervinguin l’empresa priva-da, els elèctrics, els tramoistes, les taqui-lleres i els acomodadors. Això és un con-cepte demagògic que crec que produeixcatàstrofes. Em preocupa com a home deteatre i com a català què pugui succeir iaquí hi ha alguns símptomes d’això.

Vostè parla d’això amb certaexperiència.

Per descomptat. Jo em vaig passarmesos intentant redactar amb col·labora-dors una ordre ministerial. Vaig cometrel’error, lògic d’altra banda i fins i tot desit-jable, de convocar tots els sectors de lameva professió perquè opinessin. Conse-qüència: l’ordre ministerial no va sortir. Perquè? Perquè els autors volien una cosa,els escenògrafs una altra, els directorsuna altra, els intèrprets una altra, els tèc-nics una altra... I era impossible posar-losd’acord. Per això hi ha un director general,aquesta és la seva obligació; fer-ho ell sol.I si li surt malament, a l’any se li obre la

porta i se li diu adéu i que en passi unaltre. Consensuar des del començamententre tots em sembla un disbarat. Ésd’aquelles coses que queden bé per dir-les, fa la sensació que un és més demò-crata, però és mentida.

Contra quina classe o grupsocial dirigiria a l’actualitat unaobra com el Tartuf?

Crec que contra els banquers. Entre elsbanquers incloc activitats afins, per exem-ple casos com els de Telefònica. Aquestssón els nous “tartufs”. Hi ha una gent ques’està enriquint d’una forma escandalosa ialtres persones que ho estan passantmalament. Això esclatarà algun dia peralgun lloc.

Quins són els seus autors tea-trals preferits?

Els meus tres autors teatrals són Sha-kespeare, Molière i Lope. Aquesta és lameva santíssima trinitat, no en tinc capaltra perquè sóc ateu.

Adolfo Marsillach explica que ja té71 anys i una salut fràgil, però

mentre diu això els seus ulls deixenveure un somriure sorneguer propid’una ment desperta i en forma.Aquest amant dels bons textos delteatre clàssic usa amb destresa elllenguatge i concretament el recursde la ironia, una arma que esgrimeixamb profusió.Per això sorprèn una mica quancanvia de registre i confessa, bai-xant un pèl la veu, que sent nostàl-gia en veure determinats racons dela Universitat que van ser escenarisde la seva joventut. És evident queté una llarga trajectòria per explicari habilitat a l’hora de narrar-la.

Entre la ironia i el record

“Si la universitat

s’esfondra, alguna

cosa falla en la

societat”

26

l a r e c e r c a

En els darrers 50.000 anys i al menys encinc ocasions s’han produït entrades

d’aigua polar nord-atlàntica a la Mediterrà-nia a través de l’estret de Gibraltar. Així esconstata per primera vegada en un articlepublicat a Paleoceanography –la revistaespecialitzada d’impacte més elevat en elseu camp– signat per Isabel Cacho i MiquelCanals, del grup de recerca de GeociènciesMarines del Departament d’Estratigrafia iPaleontologia de la UB; Joan Grimalt i Car-les Pelejero de l’Institut de Química Ambien-tal del CSIC; i especialistes de les Universi-tats de Salamanca i de Cambridge.

La recerca presenta les primeres dadesdetallades, amb registre continu, de la pale-oceanografia de la Mediterrània Occidentalels darrers 50.000 anys, i té com a pilar

bàsic la tasca feta per Isabel Cacho mit-jançant l’ús d’una nova tècnica que permetconèixer la temperatura de la superfície delmar en el passat: l’índex d’insaturació de lesalquenones, uns lípids sintetitzats per l’algaEmiliana huxleyii, molt sensibles als canvisde temperatura de les aigües.

Glaceres de GroenlàndiaL’equip d’investigadors ha analitzat les

alquenones, molècules que contenen infor-mació de les condicions ambientals en quèes van formar, i altres indicadors paleocea-nogràfics d’un testimoni de sediment moltben datat, extret pel vaixell oceanogràficMarion Dufresne a la mar d’Alborán en eldecurs d’una campanya feta l’any 1995.Han obtingut informació dels darrers

50.000 anys en 16 metres de testimoni, elqual és extraordinàriament valuós com aregistre paleoclimàtic de la Mediterrània.Les anàlisis han servit per identificar conne-xions entre les oscil·lacions climàtiques delsdarrers 50.000 anys en glaceres de Gro-enlàndia i la climatologia a la Mediterrània,just a la zona per on discorren les aigüesatlàntiques després de travessar Gibraltar.

De gran interès per a les investigacionsdel canvi climàtic a escala internacional,l’article fa èmfasi en l’altíssima variabilitatclimàtica del passat enfront de les condi-cions de la darrera desena de milers d’anysi els actuals. De fet, arribar a descobrir queels icebergs han estat a les portes de laMediterrània repetides vegades els darrers50.000 anys seria tota una fita científica.

La Mediterràniaels darrers 50.000 anysEls icebergs podrien haver estat a les portes de la Mediterrània durant aquest període

El rector Antoni Caparrós i el consellerd’Economia, Finances i Planificació

de la Generalitat de Catalunya Artur Masvan signar el passat 27 de gener l’acordde col·laboració per crear l’Observatoride la Globalització. Té la seu al ParcCientífic de Barcelona i està dirigit pelcatedràtic d’Economia Aplicada de la UBi exresponsable de les relacions econò-miques exteriors del servei Jurídic de laUnió Europea, Ramon Torrent. El secre-tari general de Comerç Exterior delMinisteri d’Economia Luis Carderera va

pronunciar la conferència inaugural delcentre, amb l’anàlisi dels motius del fra-càs de la reunió de l’Organització Mun-dial del Comerç (OMC) a Seattle i de lesnovetats en la nova ronda de negocia-cions de l’OMC.

L’objectiu de l’Observatori és analitzar elmarc jurídic i institucional de les relacionseconòmiques internacionals. Efectuaràtasques de recerca, de divulgació id’assessorament a institucions i organis-mes públics i privats, i informarà sobre lesnovetats vinculades al procés de globalit-

zació de les relacions econòmiques inter-nacionals d’interès per al món universitari,econòmic, polític i social. Així mateix, esposarà en marxa un programa de post-grau.

La seva activitat s’articula al voltant decinc observatoris específics: l’Observatoride l’Organització Mundial de Comerç;l’Observatori de les institucions de BrettonWoods; l’Observatori del Dret dels NegocisInternacionals; l’Observatori dels AcordsInternacionals d’Inversions Estrangeres; il’Observatori del Mercosur.

Creat l’Observatori de la Globalització

27

l a r e c e r c a

El primer i més important és un crismó(monograma del nom de Crist format perl’enllaçament de les dues primeres lletres–X i P– del mot grec Christós), trobat a laparet d’un recinte sacre dedicat al cultefunerari a la necròpolis egípcia. Es tractad’una pintura d’època paleocristiana(aproximadament segle IV dC), de tracesindubtablement romanes, que presenta lafigura imberbe de Crist tocat amb unacorona de llorer, dignitat reservada, en laiconografia clàssica, als emperadors. Enopinió del professor Padró, “aquesta imat-ge triomfant ens permet inferir que estracta d’una pintura posterior a la victòriade l’emperador Constantí a la batalla dePont Milvi (313 dC) i a l’establiment delcristianisme com a religió de l’Imperi”.

En expedicions anteriors ja s’havien tro-bat pintures murals, però d’època copta(segles V-VII), mai d’una època tan recu-lada. La troballa d’aquest crismó, molt poccomú en aquesta zona, permet afirmarque la transició del paganisme al cristia-nisme es va produir en aquesta zonasobre les mateixes estructures romanesexistents, adaptant-les simplement alculte cristià.

La pintura ha estat arrencada de la paretper un equip de restauradors catalano-egipcis, i en aquests moments es troba enles instal·lacions que la UB ha construït aOixirrinc per ser restaurada.

Una tomba saïtaL’altra troballa és una tomba egípcia

d’època saïta (VII-VII aC) que ja haviaestat detectada mitjançant la tècnica delgeoradar en expedicions anteriors. L’exca-vació portada a terme ha descobert unsarcòfag de bellíssima factura pertanyenta una dona de classe noble. Malaurada-ment, la tomba ja havia estat violada enèpoca copta. Segons el professor Padró,

“aquest jaciment ens permet suposar quela necròpolis d’època saïta s’estén méscap al sud, confirmant la suposició queOixirrinc ja era una ciutat important enl’Egipte faraònic, i no tan sols en èpocagrecoromana, com es pensava fins ara”. Defet, l’expedició ja té detectades altres tom-bes que excavarà en missions posteriors.

D’altra banda, l’expedició dirigida perJosep Padró –l’única que excava a Oixir-rinc en aquests moments– va inaugurarl’habitatge per a investigadors que la UBha construït en aquesta ciutat. Aquestainstal·lació disposa d’un magatzem on ésprevist d’establir un museu monogràficdedicat a Oixirrinc.

Importants troballes enl’expedició de la UB a EgipteEl catedràtic d’Egiptologia de la UB

Josep Padró, director de la missió

arqueològica que la UB organitza

anualment a la necròpolis de la

ciutat egípcia d’Oixirrinc, ha tornat

enguany de la seva expedició amb

dues importants troballes

Ja s’havien trobat

pintures murals,

però mai d’una

època tan reculada

Sarcòfag trobat a la necròpolis d’Oixirrinc

Els organismes s’adapten ràpidamenta l’ambient i poden seguir models

d’adaptació predictibles, segons unestudi publicat a la revista americanaScience el gener últim i signat pel cate-dràtic Lluís Serra del Departament deGenètica i altres especialistes del De-partament de Zoologia de la Universitatde Washington.

El treball té com a punt de referènciala mosca Drosophila subobscura –unaespècie originària del continent europeuque inicia la colonització del continentamericà el 1978 a través de Xile– i secentra en les poblacions localitzades araa Amèrica del Nord, territori on els pri-mers espècimens són detectats el 1982.Segons les dades, la grandària delsexemplars de D. subobscura a Amèricadel Nord augmenta amb la latitudgeogràfica; aquest fet és una clina ben

documentada ja fa anys a Europa en D.subobscura i D. obscura i interpretadapels investigadors com un mecanismeadaptatiu a les condicions ambientals.

A més de l’extraordinària velocitat delprocés evolutiu d’adaptació al medi, l’arti-cle palesa el caràcter de predictibilitatdel patró d’adaptació de les poblacionsde D. subobscura a Amèrica del Nordenfront de les europees. De gran interèsper a genetistes de poblacions, ecòlegs ievolucionistes, el treball se suma a

l’intens debat científic sobre velocitat delcanvi evolutiu i predictibilitat dels mo-dels adaptatius.

Iniciades fa prop de vint anys pelcatedràtic emèrit Antoni Prevosti, lesrecerques sobre l’anàlisi genètica i evo-lutiva de la colonització del continentamericà per D. subobscura compten ambun equip del Departament de Genètica,encapçalat pel catedràtic Lluís Serra, queha estat degà i cap d’estudis a la Facul-tat de Biologia i vicerector de Docència iEstudis de la UB. L’equip del professorPrevosti ja havia establert el caràcteradaptatiu de les inversions cromosòmi-ques en D. suboscura a Europa i el con-tinent americà, i ara continuaran lesrecerques amb noves anàlisis de pobla-cions xilenes a nivell d’inversions como-sòmiques, caràcters quantitatius i gensletals, entre d’altres línies.

28

l a r e c e r c a

L’evolució, un procés ràpid i predictible

L’Aula Magna de l’Edifici Històric vaacollir el passat febrer el congrés

internacional “De la unión de coronas alImperio de Carlos V”, organitzat per la So-cietat Estatal per a la Commemoraciódels Centenaris de Felip II i Carles V, ambla col·laboració de la UB i la coordinaciódel catedràtic d’Història Moderna de laUB Ernest Belenguer. Aquesta ha estat laprimera trobada d’una sèrie que se cele-braran a diverses ciutats espanyoles(Granada el mes de maig i Madrid el mesde juliol) amb motiu del cinquè centenaridel naixement de Carles V, que va conce-dir l’estatut oficial a la Universitat de Bar-celona.

El congrés va comptar amb la participa-ció de gairebé 60 especialistes interna-cionals que van abordar els últims anysdels Reis Catòlics i les primeres dècadesde Carles V, les revoltes peninsulars alsinicis del seu regnat, els conflictes here-tats en l’àmbit italià, centreuropeu i delMediterrani turc i nord-africà.

Els ponents van analitzar diversosaspectes de l’economia, la societat, eldesenvolupament institucional dels terri-toris que componien l’herència del’emperador, l’evolució de la religió, elpensament, les arts i la cultura així comla projecció atlàntica de la monarquiaespanyola.

Congrés sobre Carles VEl monarca va concedir l’estatut oficial a la UB

Va ser organitzat per la Societat Estatal

per a la Commemoració dels Centenaris

de Felip II i Carles V

El treball té com a

punt de referència la

mosca Drosophila

subobscura

29

El progrés científic i tècnic dels darrers anys es desenvolupaen el marc d’una velocitat exponencial. I no tan sols en una

direcció. Les empreses han de seguir amb molta atenció unaevolució que els pot ser familiar, quan els avenços es produeixenen camps propers al seu cor tecnològic, però que pot ser méscomplexe quan l’evolució té lloc en camps que no coincideixenexactament amb els límits dels seus coneixements. I elsprogressos es donen cada cop més en els espais intersticials dela ciència i de la tecnologia.

Des de la perspectiva actual es constata que els eixos deldesenvolupament i de la transformació dels sistemes de vida delsegle XXI tenen dos referents importants: les tecnologies de lainformació i de les comunicacions, per un cantó; i les ciències dela vida per un altre.

Les tecnologies de la informació i les comunicacions estancanviant bona part dels processos de producció tradicionals en elmarc d’una acció que afecta la major part de tots els sectors del’activitat econòmica a la vegada, canvia els sistemes de vida i elsmètodes de treball de la nostra societat i ofereix una il·limitadaproposta de noves àrees productives.

Les ciències de la vida tot just comencen a mostrar les sevespotencialitats per influir en la transformació de les activitats rela-cionades amb la salut, la nutrició i el medi ambient a la vegadaque les seves oportunitats per crear noves activitats industrialsque, potser ara encara no imaginem, però que ens podran resul-tar familiars en uns terminis cada vegada més curts.

A començament del segle XXI una gran quantitat de necessi-tats humanes estan lluny de ser satisfetes. Noves i velles malal-

ties, tècniques i equips de diagnosi, fàrmacs, noves exigènciesdietètiques, requeriments de sostenibilitat, agents contami-nants… I les dues àrees esmentades de la Ciència i la Tecnolo-gia són decisives per donar-los respostes adients. Respostes,però, que no vindran ni de les universitats i centres de recerca, nide les empreses, ni de les administracions públiques, ni dels con-sumidors.

Les repostes han de venir de l’existència d’un diàleg i d’unaconfiança que faciliti una fluïda transmissió de coneixements i ex-periències entre els actors de l’activitat científica, tecnològica iempresarial del nostre entorn. De la manera en què sapiguemconformar els necessaris mecanismes de complicitat entre totsells dependrà la capacitat de la nostra societat per generar pro-grés i benestar.

Barcelona, que vol ser ciutat del coneixement, ha de propiciarun encontre d’aquest tipus que té com a objectiu oferir una visióde l’estat d’aquests àmbits de la Ciència i de la Tècnica que perla seva àmplia acció horitzontal constitueixen els eixos decisiusdel desenvolupament del segle XXI.

La Universitat de Barcelona (mitjançant el seu Centre d’Inno-vació Les Cúpules i el Parc Científic de Barcelona) i la Universi-tat Politècnica de Catalunya han donat un pas endavant i hanestat els elements dinamitadors del primer Fòrum sobre Ciència iTecnologia al segle XXI, de la mà de la Cambra de Comerç, Indús-tria i Navegació de Barcelona. Un primer pas fet amb el conven-ciment de contribuir a consolidar un corrent favorable a la cultu-ra de la relació entre el món de la ciència, la tècnica i l’empresacom a clau de l’èxit del futur immediat del nostre país.

OpinióFrancesc Santacana

Una visió per al segle XXI

Director General de la Fundació Bosch i Gimpera

Il·lustració: Santiago Casas Mateo, estudiant de tercer curs de Belles Arts

L’escriptor Juan José Millás impartia elmes de febrer la primera de les con-

ferències programades dins el cicle “Cur-sos d’Humanitats Mèdiques” que, centraten l’estructura narrativa de la relació entremetge i pacient, es va celebrar els mesosde febrer i març a la Facultat de Medicina.A més de les conferències obertes alpúblic en general, el curs té programatsseminaris reservats als estudiants desegon curs de medicina.

El catedràtic de la UB Joaquín Marco, elprofessor emèrit Cristóbal Pera, el psi-quiatre Ramón Echevarría, el catedràtic depsiquiatria Carlos Castilla del Pino i elcatedràtic de la UPF Rafael Argullol van

ser els conferenciants del mes de febrer.El catedràtic de Filosofia Emili Lledó inovament Cristóbal Pera i Castilla del Pinoho van ser el mes de març.

En un moment en què els avenços cien-tífics fan aparèixer nous fàrmacs i novestècniques per millorar l’esperança i la quali-tat de vida, el curs “Humanitats Mèdiques”tenia l’objectiu de millorar la relació metge-pacient a través de les narracions i els dià-legs entrecreuats que mantenen. Ambaquests cursos, la Facultat de Medicina dela UB esdevé pionera entre totes les espa-nyoles a l’hora de millorar els coneixementsdels futurs professionals de la medicina enla redacció dels historials mèdics.

L’escriptor anglès Tom Sharpe va parlarel passat febrer a l’Aula Magna de

l’Edifici Històric de l’ofici d’escriure, durantla conferència Talking about his work.L’acte, organitzat pel Departament de Filo-logia Anglesa i Alemanya de la Facultat deFilologia, va ser presentat per la professo-ra Isabel Verdaguer.

Tom Sharpe (1928) va estudiar a laUniversitat de Cambridge, es va allistarals marines, i al 1951 es va traslladar aSud-àfrica, on va treballar per al Depar-tament d’Afers No-europeus i va exercirde professor a l’estat de Natal. L’any1961 va ser expulsat del país a causade les seves activitats polítiques. Del

1963 fins al 1972 va fer de professord’història a Cambridge, i va debutar coma novel·lista amb Asamblea tumultuosa,on ridiculitzava molts aspectes de la vidai la societat sud-africana. Va seguir ambExhibición impúdica, La gran pesquisa iZafarrancho en Cambridge, entre d’altres.Autor també de la sèrie de novel·les delpersonatge Wilt, editades a casa nostraper les editorials Anagrama i Columna,Sharpe dissecciona la realitat amb agu-desa i sarcasme. Instal·lat a Catalunyades de fa alguns anys, resideix la meitatde l’any al poble de Llafranc. L’últimanovel·la que ha publicat és L’ovellanegra.

31

a c t u a l i t a t c u l t u r a l

L’exposició “La premsa de l’exili repu-blicà-català 1939-1975 (el fons

CEHI)”, va commemorar durant el mesde febrer el cinquantè aniversari de lafundació del Centre d’Estudis HistòricsInternacionals per l’historiador JaumeVicens Vives.

La mostra passarà a formar part d’unagran exposició que prepara el Museu

d’Història de Catalunya sobre L’exili, pre-vista per al mes d’abril.

El CEHI es troba actualment al Pavellóde la República de la Vall d’Hebron, estàvinculat al Departament d’Història Contem-porània i és dirigit pels catedràtics RafaelAracil i Antoni Segura. Té una biblioteca de35.000 volums i una hemeroteca de 6.000títols centrades en la temàtica de la Guerra

Civil i postguerra, i també la Fundació Cen-tre d’Estudis d’Història Contemporània-Biblioteca Figueras, que disposa de60.000 volums. Es tracta de la bibliotecamés completa d’Espanya sobre aquestatemàtica, comparable a l’existent a la Uni-versitat de Berkeley.Internet: www.ub.es/div1/

Recerca/div_i_cntr4.html

Una exposició commemora els 50 anys del CEHI

L’escriptor Tom Sharpe

Juan José Millás obre els Cursos d’Humanitats Mèdiques

Juan José Millás durant el curs

Tom Sharpe a la UB

El segon contracte de recerca establertper la UB i l’empresa Química Far-

macèutica Bayer, gestionat per la FundacióBosch i Gimpera i destinat a desenvoluparun medicament oral contra la diabetis melli-tus, va presentar-se oficialment a l’Auditoridel Parc Científic de Barcelona el passatgener. L’acte va ser presidit pel rector Anto-ni Caparrós i va comptar amb la participa-ció del vicerector de Recerca Màrius Rubi-ralta, el gerent de Química FarmacèuticaBayer, Arne Zumbaun, el catedràtic de Bio-química i Biologia Molecular de la UB idirector del projecte de recerca Joan J.Guinovart, i Ramon Gomis de l’Hospital Clí-nic i Provincial de Barcelona.

El 1996 la UB i l’empresa Química Far-macèutica Bayer ja van signar un primercontracte destinat a estudiar un medica-ment basat en un compost de tungstè–element que es troba als filaments de les

bombetes– amb propietats antidiabèti-ques, que va ser desenvolupat per l’equipdel professor Guinovart. Patentat alesho-res d’acord amb la reglamentació internaa la UB, el compost podria modificar subs-tancialment els protocols terapèutics méshabituals, eliminar les injeccions d’insulinai el risc de coma hipoglucèmic provocatper les sobredosis d’aquesta hormona. Amés, sembla induir la regeneració del pàn-crees en alguns dels animals tractats, fetque podria obrir les portes cap a la cura-ció d’alguns tipus de diabetis. La diabetismellitus és una malaltia metabòlica carac-teritzada per un increment anormal desucre a la sang i a l’orina que afecta propdel 8% de la població.

El nou contracte constitueix el de majorquantia econòmica gestionat fins ara perla Fundació Bosch i Gimpera, i permetràaprofundir en aspectes de la recerca comara el coneixement dels mecanismesd’acció del compost de tungstè, els efec-tes terapèutics en models animals, trans-port i absorció en el cos, així com altresaplicacions per a noves malalties. Té una

durada de tres anys i es desenvoluparàsimultàniament amb fases clíniques al’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona.Les recerques seran dutes a terme perl’equip del catedràtic Joan J. Guinovart ialtres investigadors de la UB, el grupd’investigació bàsica i clínica de la Unitatde Diabetis de l’Hospital Clínic i Provincialde Barcelona que dirigeix Ramon Gomis, iequips investigadors de la UAB i de laUniversitat de Granada.

32

c o l · l a b o r a c i ó

El passat març va signar-se el contrac-te entre l’empresa Medichem, S.A. i el

Parc Científic de Barcelona, mitjançant elqual aquesta empresa traslladarà la sevaunitat d’R+D a l’edifici de laboratoris delParc Científic de Barcelona per un perío-de de 10 anys. Únic laboratori espanyolque exporta el 90 % de la seva produccióa la indústria de genèrics dels EstatsUnits i el Japó, Medichem traslladarà la

seva unitat d’R+D al Parc Científic deBarcelona a finals d’any, on ocuparà unespai de 200 m2 un cop enllestida laconstrucció de l’edifici de laboratoris quel’ha d’acollir. La recerca que s’hi desenvo-luparà anirà encaminada a la preparacióde molècules orgàniques amb activitatterapèutica, és a dir, de principis actiusfarmacèutics, especialment en tres cate-gories terapèutiques: antiasmàtics, antihi-

pertensius i antineoplàsics. El contracteamb Medichem, S.A. és el segon signatentre el Parc Científic de Barcelona iempreses del sector farmacèutic, desprésque ara fa un any Merck Farma y Química,S.A., filial espanyola de l’empresa far-macèutica alemanya Merck, acordés tras-lladar als espais del Parc la seva unitat debioinvestigació, dirigida per Jaume Piulats,per un període de 25 anys.

L’empresa Medichems’incorpora al Parc Científic de Barcelona

Joan J. Guinovart, director del projecte

La UB i Bayercol·laboren per al tractamentoral de la diabetisAquesta malaltia metabòlica

afecta un 8 % de la població

c o l · l a b o r a c i ó

Han començat les obres de restauració a la Finca PedroPons de la UB a l’avinguda Vallvidrera, que patrocinen les

empreses Comago, SL, Josep Triay i Saumell i Agustín Navar-ro. Aquestes firmes, que han signat contractes de col·labora-ció amb la Universitat a través de la Unitat de Màrqueting iPatrocini, faran gratuïtament les tasques de paleta, pintat deles façanes i fusteria. A canvi rebran les contraprestacionsque els pertoquen com a finançadors d’activitats d’interèsgeneral, i que inclouen avantatges en l’àmbit de la imatge oen les condicions d’accés als serveis de la UB. La finca és unedifici catalogat per l’Ajuntament com a peça d’interès histò-ric i arquitectònic, una antiga masia coneguda també com aCan Mestres que el doctor Agustí Pedro Pons va llegar a laUniversitat.

Patrocinen les obresde la Pedro Pons

Tertúlies i Airtel

Ús de la marca UB

El rector Antoni Caparrós i el conseller delegat del Fòrum Bar-celona 2004 Jaume Sodupe van signar el passat febrer a la

Sala de Juntes del Rectorat un conveni marc de col·laboració. LaUniversitat de Barcelona facilitarà els mitjans materials i personalsque l’organització i desenvolupament de les activitats a realitzarconjuntament requereixin, i el Fòrum implicarà, segons consideriadient, els departaments i serveis de la UB per a la definició, pla-nificació, programació i execució dels projectes que s’endeguin.

El Fòrum i la UB ja havien iniciat anteriorment activitats decol·laboració. L’any 1999 els cursos Els Juliols es van constituiren un espai de reflexió del Fòrum i enguany és previst desenvo-lupar un programa de cursos que tindran continuïtat en anyssegüents i que se celebraran a diverses universitats d’arreu. L’any2000 tindran lloc a Kyoto (Japó), Maputo (Moçambic), Sâo Paulo(Brasil) i Sarajevo (Bòsnia). El 2001 se celebraran a Montreal(Canadà), Sant Petersburg (Rússia), Rabat (Marroc) i Hong Kong(República Popular de la Xina). Les universitats de La Trobe(Austràlia), El Cap (Sud-àfrica) i UNAM (Mèxic) en seran la seul’any 2002, mentre que París (França), Los Angeles (EUA), elCaire (Egipte) i Nova Delhi (Índia) ho seran el 2003.

Conveni amb elFòrum Barcelona2004

La UB i el MACBA van firmar el passat desembre un acord perracionalitzar l’ús dels seus recursos humans, administratius i

econòmics en els àmbits d’actuació que els són comuns. La finali-tat bàsica del conveni és augmentar el debat intel·lectual, col·labo-rar en la projecció de l’art, compartir projectes de treball i d’investi-gació i organitzar activitats culturals i educatives conjuntes.

Barcelona Televisió (BTV) emetrà treballs audiovisuals produïtsper la UB gràcies a un conveni entre la universitat i la societat ges-tora de BTV. Es tractarà de creacions elaborades pel Departamentde Disseny i Imatge de la UB, a través dels seus estudis de Vídeoi d’Animació, i de ‘càpsules’ informatives realitzades conjuntamentpel Servei d’Audiovisuals i el Gabinet de Premsa de la Universitat.La UB figurarà com a productora d’aquestes ‘càpsules’ i s’hi faranconstar igualment els noms dels autors i dels col·laboradors. En elcas de les ‘càpsules’ del Departament de Disseny i Imatge, les rea-litzaran estudiants de segon i tercer cicle de la Facultat de BellesArts, coordinats pel professor Carles Ameller.

Col·laboracions amb el MACBA i BTV

33

Un dels múltiples tipus de contractes que la UB pot firmar ambempreses són els d’ús de la marca de la Universitat, signats

a través de la Unitat de Màrqueting i Patrocini. Es tracta d’acordsque es firmen paral·lelament a contractes de transferència de tec-nologia i que són una manera de prestigiar els productes mésdiversos a través de l’aval de la Universitat com a entitat de recer-ca per excel·lència. Així, Danone va firmar el febrer passat amb laUB un contracte de llicència per usar, a canvi d’una contrapresta-ció econòmica, la marca de la UB en els envasos d’un dels seusproductes: el iogurt grec.

Aquest acord neix arran del treball que l’equip investigador delDepartament de Nutrició i Bromatologia dirigit pel catedràtic AbelMariné va realitzar per a Danone.

Actualment s’estan gestionant acords semblants d’ús de lamarca UB amb altres empreses, per exemple Nutrexpa, sempre através de la Unitat de Màrqueting i Patrocini. Precisament aques-ta Unitat publicarà properament la seva memòria d’activitatsdurant els anys 1998 i 1999 on, entre d’altres apartats s’explicael catàleg de projectes de la UB per patrocinar, i quines catego-ries de finançadors d’estableixen. També hi ha un balanç delsresultats en el període, i hi veiem per exemple que la facturacióen aquesta Unitat ha augmentat del 1998 al 1999 un 31 %.

Airtel patrocina l’actual cicle de tertúlies El Parc de 7 a 9 grà-cies a un acord a través de la Unitat de Màrqueting i Patro-

cini. Organitzades des de la Fundació Bosh i Gimpera amb lacol·laboració del Parc Científic de Barcelona, les tertúlies sónconduïdes per investigadors de primera línia de la UB destacatsper les seves característiques de bons comunicadors i s’adrecena un públic heterogeni no necessàriament entès en la matèria.Airtel també és col·laborador de la Universitat en altres temes,per exemple ha estat patrocinant durant els anys 1998 i 1999projectes d’innovació docent a la UB.

La UB té actualment uns cinquanta-cincquadres del Museu d’El Prado cedits en

dipòsit, entre els quals es destaca unaimportant presència d’autors del segle XVII,però també peces d’altres èpoques, totesde temàtiques i estils diversos. Això respona una política que va dur a terme aquestagran pinacoteca des del moment de sercreada, el 1819, davant del problema demanca d’espai per exhibir totes les pecesque posseeix. Com a solució, que actual-ment ja no es practica, se cedien obres acentres com ara ambaixades, institucionsd’ensenyament superior, museus provin-cials i locals o seus d’altes magistratures.

En el nostre cas, quan la Universitat deBarcelona va retornar en aquesta ciutatdesprés de l’etapa de Cervera, els quadresd’El Prado van ser una contribució cabdala l’hora d’enriquir els espais de l’edifici dela plaça de la Universitat, on van començarles classes el 1871, com també la Facultatde Medicina, al carrer de Casanova, inau-gurada el 1906. La major part de quadreses conserven actualment, doncs, a l’edificide la plaça de la Universitat, i també n’hi haa la Facultat de Medicina i en alguns cen-tres del Campus de Pedralbes, com lesfacultats de Dret i d’Econòmiques. Moltsovint El Prado ha demanat aquests qua-dres que es conserven a la UB per a expo-sicions nacionals i internacionals.

RestauracióEl vicerector d’Activitats i Promoció Cul-

turals, Salvador Claramunt, remarca el fetque durant un segle la UB ha tingut laresponsabilitat de mantenir i conservartotes aquestes obres en dipòsit. En aquestsentit, destaca tota la feina de restauraciórealitzada els darrers cinc anys.

Entre les obres d’El Prado que es podenveure a la UB hi ha una gran presència depintura religiosa. És el cas de l’obra de LucaGiordano (1634-1705) La Sagrada Famíliaamb els atributs de la passió. El quadre estàplatejat com un quadre d’altar amb l’horitzóbaix per augmentar-ne la monumentalitat, i

34

u n a m i c a d ’ h i s t ò r i a

Art d’El Pradoa la UB

La sala de juntes del Rectorat amb el quadre L’Epifania de Francisco Rizi

es caracteritza per una sensibilitat plena-ment barroca. De Mateu Gilarte (1620-1675) hi ha L’adoració dels pastors, on escombinen dues masses d’estructura pirami-dal equilibrades: a una banda els pastors,uns individus populars estudiats amb unrealisme total que també es fa palès en lesofrenes que duen, especialment en el cistelld’ous de primer terme; l’altre grup de figuresés format per l’Infant, la Mare de Déu i SantJosep. D’aquest autor també es conserva ala UB La mare de Déu amb la Magdalena iSant Joan, una composició d’esquema ele-mental i equilibrat. Un fons suau de paisat-ge contribueix a l’ambientació general del’obra, que presenta una entonació de con-junt clara, lluminosa i agradable, amb unagamma de tons blavencs, verds, malves,rosats i grocs terrosos.

També segueixen el tema religiós els dosquadres de Francisco Rizi (1608-1685).Un és L’anunciació, on a primer terme sesituen les figures de la Mare de Déu i del’arcàngel en contrast, amb Maria en actitudd’acollir humilment el missatge que li comu-nica la figura dinàmica de l’arcàngelGabriel. L’altre quadre del mateix autor ésL’epifania. Igualment cal destacar les duesobres del pintor Alonso del Arco (1635-1704) L’aparició de la Mare de Déu de laMercè a Sant Pere Nolasc i una Puríssima,la qual presideix actualment el Paranimf.

La mitologia és, en canvi, el motiu del’obra de Luca Giordano Andròmeda i Per-seu, on l’allargament del format de l’obra vaobligar l’artista a superposar els elementsde la narració, disposant-los en ziga-zaga ireduïts a l’essencial. El cos d’Andròmeda ésbanyat per una llum intensa, mentre que laresta del quadre es manté en la fosca,només interrompuda amb hàbils tocs dellum per indicar-nos l’agitació de l’aiguaentre les roques o la rabiosa testa delmonstre. Una altra peça del mateix artistacedida en dipòsit a la UB és la tituladaMarco Curcio llançant-se a l’avenc.

També és molt remarcable l’obra deLeandro Bassano (1557-1622) conserva-da a la UB La forja de Vulcà, que va ser-vir d’inspiració a diversos autors de l’esco-la madrilenya i que va exhibir-se al Palau

Reial de Madrid. Es tracta d’un temad’arrels mitològiques però que l’autor usacom a pretext per mostrar l’obrador d’unferrer i un calderer. En un espai triangular,a l’esquerra de l’obra figuren un amoretamb un gos, Vulcà, que treballa a l’enclu-sa, i la seva muller, Venus, que el mira desd’una finestra darrere seu. Els altres per-sonatges són els treballadors de la forja iel calderer, amb el patge d’un client. Calnotar els reflexos del repertori d’estrisd’aram i de metall, igual com les peces devidre i de ceràmica al prestatge de ladreta.

Un tipus de peces de motius completa-ment diferents és el compost per la sèrie detres quadres de cistells de flors de Juan Are-llano (1614-1676). Aquest autor es va es-pecialitzar en la pintura de flors, seguint pri-mer camins derivats de models flamencs iinspirant-se més endavant en solucions ita-lianes, per bé que sense deixar mai el segelld’una personalitat pròpia. Malgrat que elabo-rava els seus rams d’acord amb esquemescompositius variats, freqüentment en privile-giava un: el pom únic i atapeït disposat en uncistell de vímet molt calat al centre del qua-dre i sobreeixit de flors pels costats.

35

u n a m i c a d ’ h i s t ò r i a

Les institucions que tenen cedits quadres d’El Prado en dipòsit tenen la responsabili-tat d’assegurar-ne la conservació. A més, totes les tasques de restauració que s’em-prenen han d’haver rebut el vistiplau del museu. Entre les darreres obres que s’hanrestaurat a la UB, hi ha el quadre La muller de Juan de Padilla rep la notícia de laderrota de Villalar, obra del pintor valencià Vicenç Borràs (1835-1903). La tasca vaser realitzada pels serveis de restauració del Museu d’El Prado, i l’obra ha estat ins-tal·lada al vestíbul del Rectorat de la UB, gràcies a l’acord entre el vicerector d’Activi-tats i Promoció Culturals, Salvador Claramunt, i el degà de la Facultat de Medicina,Josep A Bombí, vist que aquesta pintura estava embalada a la Sala de Juntes de laFacultat de Medicina a causa de les obres actuals en aquest centre. Es tracta d’unapintura de grans dimensions (3,31 x 5,20m) que al·ludeix al moment en què MaríaPacheco, muller de Juan de Padilla, rep a Toledo la notícia de la desfeta dels Comu-ners a Villalar (23 d’abril de 1521). El quadre va guanyar la medalla de segona classea l’Exposició Nacional de Belles Arts l’any 1881 i va ser comprat pel Museu d’El Pradoper 3.000 pessetes, una autèntica fortuna en aquella època.Les properes obres que està programat de restaurar són de Theodor Rombouts(1597-1637). Una és L’arrencaqueixals, quadre que presenta influències de Caravag-gio i reflecteix amb un detall especial allò que podria considerar-se una natura morta:tota la varietat d’estris propis de l’ofici del protagonista de l’obra. L’altra obra d’aquestautor que la UB també té en dipòsit és el quadre Els jugadors de cartes.

La UB té 55

quadres d’El Prado

cedits en dipòsit

Imatge interior de l’Edifici Històric amb el quadre La Sagrada Família amb els atributs de la Passió

La tasca de conservar

Recerca interdisciplinàriaLes nanotecnologies en Química, Biologia i BiomedicinaCoord.: Fausto Sanz

La cartografia: conceptes, processos de realització i productesCoord.: Jaume Miranda

Estratègies per sobreviure i polítiquessocials a Europa (1750-1930)Coord.: Montserrat Carbonell Estelles

El control integrat de la contaminació i les noves polítiques ambientalsCoord.: Mar Campins

El treball de les dones. Arrels històriques i perspectives de futurCoord.: Cristina Borderías i CristinaCarrasco

Les drogues: un estudi multidisciplinariCoord.: Anna Badia Martí i Xavier Fernán-dez Pons

Noves àrees i temes d’estudiCiència i científics als mitjans de comu-nicacióCoord.: Josep Nieto i Joaquim Elcacho

Gestió de la innovació i de la recercaCoord.: Joan Bellavista

La seguretat dels aliments: problemareal o qüestió de desconfiança?Coord.: Abel Mariné i Jaume Serra

Vers una educació global: reptes per auna ciutadania responsableCoord.: Julia Victoria Espín

La seguretat i la salut en el lloc de treball: introducció a la prevenció de riscos laboralsCoord.: Miquel Àngel Seco

Riquesa i poder a Catalunya al llarg dela històriaCoord.: Àngels Solà Parera

La malaltia com a obstacle per aldesenvolupamentCoord.: Joaquim Gascón

Les expressions de la memòria col·lectivaCoord.: Marta Rovira

Els reptes del sector farmacèutic pelsegle XXICoord.: Josep Darbà Coll

La malaltia neurodegenerativa: del laboratori a la clínicaCoord.: Jordi Camarasa

Gestió financera i comercial de les entitats esportivesCoord.: Jaume Gil Aluja

Actualitzacióde coneixementsEls reptes demogràfics del noumil·lenni: som 6.000 milionsCoord.: Alinda García i Isabel Pujadas

Fites de la literatura espanyola delsegle XXCoord.: Adolfo Sotelo

Evolució de l’escriptura: dels assiris aInternetCoord.: Núria Sebastián i Mercè Viladrich

Cinc dies que van canviar Europa: lacaiguda del Mur de BerlínCoord.: Josep M. Martí Font

Lluís Domènech i Montaner: unareferència en les arts aplicades i decoratives del modernismeCoord.: Mireia Freixa i Rossend Casanova

Literatura i ciènciaCoord.: Rosa Cabré

Les imatges de Roma en l’art i la culturade CatalunyaCoord.: Milagros Guardia

Ciència per Internet (noves eines per al’aprenentatge de les ciències fisicoquímiques)Coord.: Francesc Mas

Política i govern a la Catalunya d’avuiCoord.: Miquel Caminal i Jordi Matas

Visions cinematogràfiques de la Guerra CivilCoord.: Palmira González

Ciència de la vida quotidiana: col·loides,interfases i canvis d’estatCoord.: Claudi Mans

Present i futur de l’estat del benestarCoord.: Joaquim Novella

Atenció d’infermeria a les persones ambproblemes de demènciaCoord.: Misericordia Garcia i M. Pilar Torres

La radioactivitat en el món que ensenvoltaCoord.: Gemma Rauret, Montserrat Llaura-dó i Miquel Vidal

Societat i cultura a la Barcelona delssegles XVI XVIIICoord.: María Ángeles Pérez Samper

Trobades amb la diversitat: els viatgerseuropeus a la descoberta d’altres monsCoord.: Frances Luttikhuizen i Emma Martinell

Aproximació al món de la neurociènciaCoord.: Mercè Pallàs i Antoni Camins

El conte literari i la seva aplicació al’ensenyamentCoord.: Glòria Bordons i Anna Díaz-Plaja

Astronomia 2000Coord.: Blai Sanahuja

Observatori geopolític de la UB37. Pensar el Magrib contemporaniCoord.: Maria Àngels Roqué

38. Qui mana al món? Governs, multina-cionals i mercats financersCoord.: Joan Tugores

39. Etnicitat i acció política a l’ÀfricaCoord.: Ferran Iniesta i Albert Roca

40. Mites i realitats a l’Àsia contemporà-nia: una aproximació interdisciplinarCoord.: Gemma Cairó

41. De la violència a la cultura de pau enla societat internacionalCoord.: Eva Granados

La Universitat de Barcelona ja té enllestida la seva oferta decursos d’estiu, Els Juliols de la UB, que enguany compleixen

la quarta edició. Podeu escollir entre 41 cursos de les disciplinesmés diverses. Paral·lelament a aquesta oferta acadèmica, hi hauràtot d’activitats culturals que dinamitzaran el juliol a la UB.

L’any passat aquests cursos d’estiu, impartits per uns 500 pro-fessors, van tenir uns 2.500 inscrits, xifra que va significar unmiler més respecte a l’edició anterior. Al voltant del 30 % delsparticipants estaven ja immersos en el món professional.

36

f o r m a c i ó c o n t i n u a d a

L’estiu, temps de tornar a la Universitat

Tel.: 93 403 58 80Internet: www.ub.es/juliols

juliols@pu.ges.ub.es

Matriculacions a partir del 3 de maig

Per a més informació:

Els posseïdors del carnet d’antic alumne tindran un 10% de descompte en els cursos, igual queels estudiants de la Universitat.

37

f o r m a c i ó c o n t i n u a d a

Cursos a mida

Manuel Castells alMàster sobre la Ciutat

Formacióon-line pera empresesL’Escola Virtual de Negocis (EVN) va

presentar el desembre passat laseva nova divisió anomenada EVN-Empreses, que neix amb l’objectiu d’inte-grar la formació on-line a les empresesespanyoles. Es tracta d’aconseguir queles empreses esdevinguin veritables uni-versitats formatives per al seu personal.Trobareu més informació a l’adreça Inter-net: www.evdn.com/empreses.

L’Escola Virtual de Negocis va rebre elfebrer un reconeixement a la tasca fetafins ara amb l’atorgament, en un acte aMadrid, d’un dels premis a les 100millors idees de 1999 per la revistaActualidad Económica. EVN és una ini-ciativa d’Ediciones Deusto i de Les Heu-res. El seu objectiu és la formació virtualde directius d’empresa.

El sociòleg Manuel Castells i el pro-fessor de la Universitat de Nova

York Michael Cohen van pronunciar elmes de febrer al Saló de Cent de l’Ajun-tament de Barcelona sengles conferèn-cies com a cloenda de la primera ediciódel màster “La Ciutat: polítiques, projec-tes, gestió”, impartit al centre de Forma-ció Continuada-Les Heures i dirigit perJordi Borja.

El professor de la Universitat de NovaYork i directiu del Banc Mundial MichaelCohen va parlar de “Les ciutats en el mónactual: els reptes econòmics, socials i cul-turals” i el sociòleg i professor de la Univer-sitat de Berkeley Manuel Castells ho va fersobre “El repte de la funció informacional”.

Idiomes “incompany”L’Escola d’Idiomes Moderns també

organitza classes d’idiomes a midaexpressament per a empreses. Es tractade classes anomenades “in company” quese celebren normalment a la mateixa seude l’entitat que les demana i s’adapten al’horari laboral dels alumnes. Un exempledins aquesta línia són els cursos de curtadurada que es concentren en una solasetmana amb vuit hores cada dia.

Actualment, l’Escola d’Idiomes Modernsde la UB (EIM) imparteix formació a uns7.000 estudiants en 12 llengües: anglès,francès, alemany, italià, japonès, rus, txec,suec, àrab, neerlandès, polonès i portuguès.Tant s’hi fan cursos que duren tot l’anyacadèmic com d’altres de caire més intensiu(d’un semestre o un mes). Així mateix n’hi hade caire molt específic: per millorar la fluï-desa oral o les tasques de traducció. Comindiquem a les pàgines centrals d’aquestarevista els antics alumnes tindran avantat-ges a l’hora d’usar els serveis de l’EIM.

Adaptar-se al màxim a les necessi-tats de cada institució o empresa,

així com de les persones que han deseguir els cursos, és l’objectiu del serveide formació a mida i consultoria de LesHeures. Es tracta de dissenyar expres-sament ofertes partint del que necessitauna empresa determinada a través deldiàleg amb els formadors que es consi-derin idonis per a aquell projecte. Aquestservei de Les Heures està en procésd’innovació permanent i ha començat aincorporar noves eines i metodologies,com ara la formació a mida a distància oels simuladors (programes informàticsque atorguen una sèrie de conseqüèn-cies a cada decisió presa pels partici-pants en un curs).

Durant el passat any acadèmic vanimpartir-se unes 8.000 hores de forma-ció a mida. Els usuaris van ser bàsica-ment empreses dels sectors de banca,automoció, química i química farmacèu-tica entre d’altres. Quan una empresapensa a emprendre una iniciativad’aquesta mena primer es planteja quèes vol aconseguir al final del procés i siefectivament la formació és el millormitjà per assolir-ho. En cas afirmatiu esdecideixen quins són el formadors més

adients i es comença ja una segonaetapa on es perfila amb més detalll’acció a emprendre. Finalment, la for-mació s’imparteix al mateix Palau deLes Heures o als locals de l’empresa.S’han organitzat cursos fins i tot enaltres països quan una multinacional havolgut fer-los en les seves instal·lacionsa l’estranger.

En el cas de l’eina formativa delssimuladors es tracta de programesinformàtics que permeten que l’alumnetingui un feed back constant a mesuraque pren decisions. Per exemple, si s’hade prendre una decisió que afecta laidentitat corporativa d’una empresa elprograma dirà quines conseqüènciestindrà tant en aquest àmbit com end’altres.

Pel que fa a la formació a distàncias’està treballant per oferir materials iaccions formatives que s’apliquin asituacions concretes, amb l’objectiu dedesenvolupar entorns formatius vir-tuals.

Internet:www.fbg.ub.es/heures/ca/index.html

Telèfon: 93 428.37.10 - 93 428.45.85

Telèfon EIM: 93 403 53 50Internet: www.eim.ub.es

Per a més informació:

l l i b r e r i a u b

Les Upanixads són els primers textos filosòfics de l’Índia. Perprimera vegada han estat traduïdes a una llengua occidentalcom és el castellà onze Upanixads del bloc antic, prenent enconsideració la totalitat de les versions anteriors, discutint-lesi explicant els problemes textuals de l’original sànscrit que hanocasionat les diverses lectures i interpretacions, tant delscomentaristes indis com dels filòlegs occidentals.

LA CIENCIA DEL BRAHMAN

Once Upanisad antiguasAgud, A. i Rubio, F. (Trad., introd. i notes)

Pliegos de Oriente, 6Trotta-Edicions UB20 x 12/ 331 pàg.ISBN: 84-8164-367-X (Trotta)84-8338-175-3 (Edicions UB)

Els escrits que s’apleguen enaquest segon número de la revistagiren al voltant de l’experiència dela ciutat segons María Zambrano a partir de les seves paraules:“Una verdadera ciudad es un espejo donde la historia se mira”.Els articles s’agrupen en els apartats següents: Pensar laciudad, Ciudades zambranianas, Rincones de la ciudad, Otraspensadoras de la ciudad, i En torno a la ciudad.

Papeles del “Seminario MaríaZambrano”Núm. 2, març 199929,7 x 21/ 156 pàg.ISSN: 1575-5045

Giginta va ser l’ideador, a la darreria del segle XVI, de lesanomenades Cases de Misericòrdia, les primeres institucionsd’aquest tipus a la Península i, possiblement, el Tratado deremedio de pobres sigui la primera publicació europea sobreel tema. Es tracta d’un exemple de reformisme institucionalhumanista, tant en l’àmbit arquitectònic i material de la casa,com en el món de la gestió del patrimoni i del personal.

Miguel de GigintaSantolaria Sierra, M. (ed. i estudiintroductori)Ariel HistoriaAriel-Edicions UB22 x 15/ 208 pàg.ISBN: 84-344-6621-X (Ariel)84-8338-172-9 (Edicions UB)

TRATADO DE REMEDIO DE POBRES

Aquests són els títols d’algunsdels artícles d’aquest número: “Elferrocarril carbonífero de Sant Joan de les Abadesses (1867-1900)”; “Los sucesos de Riotinto de 1888 según losdirectores de la Rio Tinto Company Limited”; i “Coyunturaeconómica y estrategia empresarial: La Unión ResineraEspañola, 1898-1936”.

Núm. 14 1998Dept. d’Història i InstitucionsEconòmiques24 x 17/288 pàg.ISSN: 1132-7200

Publicació dels treballs presentatsal Seminari del mateix nom on s’aborden tot un seguit detemes que van des dels aspectes més amplis referits a lamateixa definició i abast de la biblioteca digital i al dipòsitlegal dels recursos electrònics, fins a la presentació de casos iexperiències concrets. El Seminari comptà amb la participaciód’experts nacionals i estrangers.

Quaderns de Treball, 15Facultat de Biblioteconomia iDocumentació24 x 17/ 135 pàg.ISBN: 84-475-2318-7

BIBLIOTEQUES DIGITALS I DIPÒSITS NACIONALS DE RECURSOS DIGITALS

Aquest número monogràfic dóna aconèixer els treballs realitzats perprofessionals de diferents disci-plines entorn del buidatge total i perllongat de l’embassamentJoaquín Costa o Barasona, i els seus efectes sobre l’eco-sistema fluvial. L’embassament Joaquín Costa és el paradigmade com cal abordar un problema complex i com s’ha deresoldre, amb transparència i participació de la societat.

Volumen 14, Junio 1998Asociación Española de Limnología26 x 19,5/146 pàg., 34 fig. colorISSN: 0213/8409

LIMNÉTICA

REVISTA DE HISTORIAINDUSTRIAL

AURORA

Podeu fer comandes d’aquestes obres a través de les pàgines Internet d’Edicions UB i del Servei UB i del Servei d’Informació ipublicacions: www.ub.es/edicions/eub.htm i www.ub.es/spub/sipub.htm . Un altre lloc on podeu adquirir-les és a la llibreria de la UB ubicada al carrer Balmes, 21. En aquest establiment també hi troba-reu tot de productes de la UB com ara material de llibreria o objectes de regal.

38