ANÀLISI DE LES POLÍTIQUES ACTIVES D’OCUPACIÓ ...1 ÍNDEX 1. Presentació, 2 2. Metodologia i col·lectius participants a l’estudi, 4 3. Anàlisi crític dels sistemes d’informació,

ANÀLISI DE LES POLÍTIQUES

ACTIVES D’OCUPACIÓ EXECUTADES PEL

SERVEI D’OCUPACIÓ DE CATALUNYA

Barcelona, juny 2008

1

ÍNDEX

1. Presentació, 2

2. Metodologia i col·lectius participants a l’estudi, 4

3. Anàlisi crític dels sistemes d’informació, 8

4. Estudi de les diferents Polítiques Actives d’Ocupació, 11

Formació Professional Ocupacional, 11

Escoles Taller, Cases d’Ofici i Tallers d’Ocupació, 27

Itineraris Personals d’Inserció, 31

Observatoris del Mercat de Treball, 33

Desenvolupament Local, 42

Nous Jaciments d’Ocupació, 58

Igualtat d’Oportunitats, 76

Plans d’Ocupació, 92

5. Propostes sindicals, 94

6. Annex, 100

2

1. PRESENTACIÓ

El present estudi forma part de l’anàlisi de les polítiques actives d’ocupació

a Catalunya que hem portat a terme les organitzacions sindicals CCOO de

Catalunya i UGT de Catalunya i, en el marc de les Unitats de Promoció i

Desenvolupament (UPD) d’assistència tècnica als agents socials per al

desenvolupament local i la concertació territorial, amb la coordinació del

SOC en el període abril 2007 - abril 2008.

L’objectiu d’aquest estudi ha estat analitzar les polítiques actives que

s’executen des del Servei d’Ocupació de Catalunya a través d’una anàlisi

històrica, quantitativa i qualitativa dels diferents programes en diversos

territoris. S’ha analitzat la situació actual de les Polítiques actives d’ocupació

al territori per tal de detectar les necessitats, mancances i problemes que

presenten.

L’elaboració del present estudi ha sorgit de l’establiment d’un mapa

territorial amb les diferents Polítiques actives d’ocupació i el consegüent

repartiment de cadascuna d’elles per cada territori i organització sindical pel

seu posterior anàlisi.

La complexitat de la metodologia emprada, atenent la magnitud de l’estudi,

ha superat les previsions inicials i finalment ens ha portat a optar per fer

dos documents separats, un per cada organització sindical, tot i que tant el

plantejament inicial com l’objecte de l’estudi no s’han modificat. Entenem

doncs que les propostes que aquí es recullen fan referència únicament a les

parts de les polítiques elaborades per la nostra organització sindical i a més

a més que tenen validesa i han servit per a l’elaboració del darrer apartat

de propostes sindicals.

Aquest document s’ha estructurat en diferents apartats que recullin totes

les fases d’elaboració de l’anàlisi i que a continuació passem a detallar:

El primer punt excloent el que ara ens ocupa, recull la metodologia

utilitzada i els col·lectius participants a l’estudi. Aquest apartat explica els

tipus d’anàlisi que s’han desenvolupat i les tècniques que s’han aplicat en

3

cada fase (històrica, quantitativa i qualitativa). A més a més, s’especifiquen

els col·lectius que han participat en cada política així con l’àmbit territorial

del present estudi.

El següent apartat recull un anàlisi crític dels sistemes d’informació que

disposa el Servei d’Ocupació de Catalunya. Concretament, s’expliquen les

limitacions de l’aplicatiu informàtic que es fa servir pel seguiment de les

Polítiques actives d’ocupació i les dificultats que ens hem trobat en el

tractament de les dades d’aquest estudi, així com les conseqüències que

han tingut en el resultat final.

A l’apartat de l’estudi de les Polítiques actives d’ocupació es fa un anàlisi en

profunditat de les següents polítiques – Formació Professional Ocupacional,

(FPO) Escoles Taller/Cases d’Ofici/Tallers Ocupacionals (ET/CO/TO),

Itineraris Personalitzats d’Inserció (IPI’s), Observatori del Mercat de Treball

(OMT), Desenvolupament local (AODL, E+C i I+O), Nous Jaciments

d’Ocupació (NJO), Igualtat d’Oportunitats (IO) i Plans d’Ocupació (PO) -. En

aquest punt es recullen diferents aspectes de les mateixes com són el

context històric, un resum executiu, els punts forts i febles i les propostes

de millora per a cada política.

Concretament, a l’apartat de context històric s’explica breument l’evolució

històrica de la política en qüestió. Al resum executiu es fa un petit esment

de les dades quantitatives més significatives. L’apartat de punts forts i

febles explica les febleses i fortaleses detectades a l’anàlisi qualitatiu. I per

últim, el punt de propostes de millora recull les propostes expressades pels

participants a l’estudi.

Finalment, s’ha elaborat un punt de propostes sindicals, en aquest cas

elaborades per CCOO, a partir dels continguts extrets del present anàlisi on

es plasmen recomanacions adreçades a l’Administració per la millora de les

actuals Polítiques actives d’ocupació.

4

2. METODOLOGIA I COL·LECTIUS PARTICIPANTS A L’ESTUDI

Tal i com s’ha explicat a l’apartat anterior, aquest estudi consta de tres

parts: anàlisi històrica, anàlisi quantitativa i anàlisi qualitativa, que s’han

treballat separadament pel que fa a les diferents Polítiques actives

d’ocupació (PAO) vigents a Catalunya.

El treball s’ha desenvolupat a partir d’un repartiment de tasques inicial

entre les organitzacions sindicals que han realitzat l’estudi, CCOO de

Catalunya i UGT de Catalunya, tal i com es detalla a la taula 1 de l’Annex.

En l’anàlisi històrica s’ha analitzat la definició, l’origen i l’evolució de

cadascuna de les PAO estudiades, tenint en compte les particularitats

observades en el seu desplegament al llarg del temps.

La metodologia emprada en aquesta primera part s’ha basat en una recerca

documental prèvia utilitzant les diferents fonts d’informació a l’abast.

L’objectiu ha estat recopilar tota la informació rellevant relativa a la política

estudiada: documents publicats per diferents institucions, estudis i informes

anteriors, legislació i normativa vigent, pàgines web de referència, etc. A

partir d’aquest material primari i després d’un treball d’anàlisi, selecció i

síntesi d’aquesta informació, l’anàlisi històrica ha quedat estructurada en

una sèrie de subapartats que inclourien la definició de la PAO, una breu

introducció a la mateixa, un resum de la normativa aplicada i un recorregut

pel procés d’evolució experimentat per la política objecte d’estudi. L’àmbit

territorial contemplat inclou una breu referència al marc europeu i estatal,

sobretot pel que fa als apartats d’introducció i normativa aplicada, per

centrar-se finalment en l’àmbit català.

L’anàlisi quantitativa parteix d’un recull d’indicadors estadístics i

mesurables pel que fa a cadascuna de les PAO analitzades, circumscrits a

l’àmbit territorial català. Es tracta concretament de les dades d’atorgament i

execució de cada programa, relatives al pressupost i al nombre de persones

beneficiàries, que han estat facilitades pel Servei d’Ocupació de Catalunya

(SOC). Posteriorment s’ha procedit al tractament d’aquestes dades, amb

l’elaboració de taules i gràfics, i a la seva anàlisi, que ha quedat dividida en

5

tres grans subapartats: evolució de l’atorgament, perfil de les persones

beneficiàries i relació amb el mercat de treball.

El anys contemplats per l’anàlisi quantitativa han estat el 2001 i el 2006,

sent les dades d’aquest darrer any les més recents de les quals disposava el

SOC en el moment d’iniciar l’estudi. No obstant això, en alguns casos els

períodes estudiats han variat en un any i s’ha treballat amb dades de 2002

o de 2005, degut a problemes amb la disponibilitat d’aquesta informació per

als anys inicialment establerts.

Al primer subapartat s’ha estudiat l’evolució de l’atorgament, tant

pressupostari com de persones beneficiàries, previst per al

desenvolupament de les polítiques. En aquest punt s’ha primat l’anàlisi per

comarques, amb l’objectiu de detectar diferències en la distribució territorial

dels programes. S’ha inclòs també l’anàlisi del tipus d’entitats que gestionen

la política objecte d’estudi, en aquest cas en l’àmbit de tot Catalunya, des

del punt de vista de la previsió pressupostària pel període analitzat. Cal

assenyalar que l’estudi del pressupost i del nombre de participants d’aquest

capítol treballa dades d’atorgament i, per tant, de planificació inicial, que

poden diferir en algun cas de les que recullen l’execució final.

El segon aspecte analitzat ha estat el perfil de les persones beneficiàries,

segons la seva distribució per sexe, edat, nacionalitat i nivell d’estudis. En

aquest cas les dades treballades fan referència a l’execució final i, per tant,

a les persones que han accedit realment als programes en els períodes

analitzats.

Finalment, s’ha inclòs dintre de l’anàlisi quantitativa un apartat que

anomenem de relació amb el mercat de treball, per tal d’analitzar la

correspondència entre els programes i alguns indicadors d’atur i d’ocupació

a Catalunya. En concret, es relacionen les dades de beneficiaris finalment

inscrits facilitades pel SOC amb el registre d’aturats i aturades i les

estimacions de població ocupada de l’Enquesta de població activa.

6

Els casos en què aquest esquema genèric pel que fa al contingut de l’anàlisi

quantitativa ha patit alguna variació, degut a les particularitats de la PAO

analitzada, han quedat especificats en l’esmentada taula 2 de l’Annex.

Finalment, l’anàlisi qualitativa s’ha portat a terme a partir del treball amb

diverses submetodologies de tipus qualitatiu. S’han emprat les entrevistes

en profunditat i els grups de discussió i en molt dels casos aquestes dues

tècniques s’han combinat.

Entre les PAO per l’anàlisi de les quals només s’ha emprat la tècnica de

l’entrevista en profunditat trobem els Itineraris Personals d’Inserció, els

Nous Jaciments d’Ocupació, els Plans d’Ocupació, els programes d’Igualtat

d’Oportunitats, els d’Estudis i Campanyes i els Iniciatives d’Ocupació. Hi ha

d’altres on s’ha combinat aquesta tècnica amb una segona fase on s’ha

realitzat un grup de discussió, és el cas de l’anàlisi dels programes d’AODL i

els Observatoris del mercat de treball.

Per fer els grups de discussió, la pràctica generalitzada ha estat la de

seleccionar un grup representatiu de persones per cadascun dels col·lectius.

El nombre de participants ha estat generalment d’entre 4 i 8 persones. De

manera freqüent el grup ha pogut disposar d’una introducció o guió previ

amb el plantejament d’alguns punts clau referents a la PAO en discussió,

identificats a partir de les enquestes o les entrevistes en profunditat

prèviament realitzades.

La major part de les entrevistes i grups han estat enregistrades en format

digital mitjançant gravadores, després que els i les participants haguessin

estat informats d’aquest fet i haguessin donat el seu consentiment.

Posteriorment s’ha procedit a la transcripció, buidatge d’informació i anàlisi

de continguts. En tots els casos, l’anonimat de les opinions ha estat

garantida als membres dels diferents col·lectius.

La tècnica de l’enquesta, tot i ser de tipus quantitatiu, s’ha utilitzat com a

tècnica complementària en alguns casos, com ara en l’anàlisi del programa

de Formació Ocupacional, amb qüestionaris diferenciats per cada col·lectiu,

com a pas previ a la celebració d’un grup de discussió.

7

En relació amb els col·lectius analitzats, s’ha tractat bàsicament del

personal tècnic i dels i les responsables de les entitats contactades,

encarregades d’aplicar les diferents PAO al territori. Hi ha casos on només

s’ha entrevistat als i les responsables, com ara el dels Observatoris o els

Plans d’Ocupació. En la majoria, però, el personal tècnic també s’ha trobat

entre els col·lectius participants. A aquests dos col·lectius s’ha afegit el

col·lectiu de beneficiaris i beneficiàries (FO, AODL) i de vegades també el

món empresarial (cas de la FO i els programes d’I+O).

L’àmbit territorial ha variat segons la política analitzada, centrant-se en la

majoria de casos en una o diverses comarques de Catalunya, per després

tractar d’extreure conclusions que puguin ser aplicades a la totalitat del

territori. S’ha intentat, en tot cas, que aquesta distribució presentés un cert

equilibri territorial i quedés repartida per tot Catalunya. Per obtenir

informació més detallada respecte al disseny de l’anàlisi qualitativa es pot

consultar la taula 3 de l’Annex.

8

3. ANÀLISI CRÍTICA DELS SISTEMES D’INFORMACIÓ Una vegada finalitzat l’estudi de les Polítiques Actives d’Ocupació a

Catalunya, hem considerat adient dedicar un apartat d’aquest informe a

comentar les incidències relatives als sistemes d’informació dels que disposa

el SOC. A continuació detallem les dificultats que ens hem trobat amb les

bases de dades facilitades pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i que

han proveït de les dades necessàries per realitzar aquest treball, així com

les conseqüències que l’existència d’aquestes deficiències ha tingut en el

resultat final.

Les carències detectades a nivell dels sistemes d’informació han afectat

principalment a la part quantitativa i qualitativa de l’estudi.

Pel que fa a l’anàlisi quantitativa les bases de dades d’Accions, emprades

per analitzar l’evolució de l’atorgament presentaven deficiències relatives a

l’aparició de casos amb pressupost assignat però amb el camp de

beneficiaris igual a 0, tant per a l’any 2001 com per al 2006 i, en moltes de

les polítiques, per ambdós. Com a conseqüència, en aquests casos aquests

dos aspectes no s’han relacionat.

En alguns programes analitzats no constaven els beneficiaris atorgats ni el

tipus d’entitat per al 2006. Aquesta incidència no es va poder solucionar i

consegüentment no es va poder fer la comparativa entre el 2001 i 2006.

A les bases de dades d’Execució es van trobar també una sèrie de dades

incompletes o incorrectes que van afectar a la totalitat de les polítiques

analitzades per CCOO, tret dels programes d’Estudis i Campanyes i

Iniciatives per l’Ocupació, en els quals no hi ha beneficiaris directes. Es van

trobar molts camps en blanc (sexe, edat, nivell d’estudis), errors en el nivell

d’estudis dels i les participants, etc., que en molts casos han impedit

treballar durant un temps i en altres han implicat renunciar a analitzar

alguns dels aspectes relatius al perfil de les persones beneficiàries.

Així, inicialment van faltar les dades de beneficiaris del 2006 dels

programes Itineraris Personals d’Inserció, Nous Jaciments d’Ocupació i

9

Escoles Taller i la variable “comarca” en aquestes mateixes bases de dades.

En el cas de les Escoles Taller, finalment es van haver de fer servir dades de

2005.

Aquestes mancances en la informació proveïda han estat presents fins la

finalització de l’informe quantitatiu, i han obligat a adaptar l’estudi de les

diferents PAO a les esmentades carències, el que ha implicat renunciar en

molts casos a l’anàlisi d’aspectes que inicialment havien estat contemplats

per a totes les polítiques i que finalment només s’ha pogut tenir en compte

en relació amb algunes d’elles.

Una de les conseqüències principals ha estat el fet que, si bé com a norma

general els anys estudiats per l’anàlisi quantitativa han estat el 2001 i el

2006, tal i com ja explicàvem a l’apartat anterior, en alguns casos els

períodes estudiats forçosament han hagut de variar en un any, i s’ha

treballat finalment amb dades de 2002 o de 2005. Com a resultat de tot

plegat, no totes les polítiques han estat analitzades en el mateix període i,

per tant, la comparativa perd en molts casos el seu sentit, en no haver-hi

una correspondència exacta pel que fa a la foto fixa (l’anàlisi de totes les

PAO en referència a un any concret) que es volia mostrar.

A més, el fet que alguns dels problemes no s’hagin pogut solucionar en el

moment d’ésser detectats, ha implicat un increment de la càrrega del treball

de coordinació i ha obligat a mantenir oberts informes fins a apurar un

termini que d’altra manera hagués estat menys ajustat.

Per obtenir una visió detallada de totes aquestes incidències en relació amb

l’anàlisi quantitativa pot consultar-se la taula 4 de l’Annex. Destaquem que,

molts dels problemes van quedar solucionats molt a prop en el temps de la

data del 31 de gener, el dia que concloïa el termini inicialment establert per

al lliurament de tots els informes i altres es van solucionar posteriorment.

També per dur a terme la part qualitativa alguns dels tècnics i tècniques

han trobat dificultats relacionades amb els sistemes d’informació del SOC.

10

És el cas de la falta d’informació a alguns dels participants amb prou temps

sobre la realització de l’estudi o les dificultats relacionades amb el retard del

llistat definitiu de les entitats i les empreses facilitat pel SOC perquè fossin

contactades per a l’estudi.

Si bé la interlocució amb el SOC durant tot el període per solucionar totes

aquestes incidències ha estat fluida i la comunicació ha estat bona i

correcta, considerem que cal posar especial atenció a la qualitat del sistema

d’informació que actualment disposa el Servei d’Ocupació de Catalunya.

Aquestes deficiències afecten tant a nivell intern com extern, sobretot si els

sistemes d’informació disponibles es volen fer servir com a instrument de

recollida fiable d’informació i com a base de dades per futurs estudis

relacionats amb las Polítiques actives d’ocupació implementades des del

SOC.

Amb aquest estudi es posa de manifest que l’aplicatiu informàtic que es fa

servir per al desenvolupament de totes les polítiques actives d’ocupació és

el mateix i no està pensat ni dissenyat per treballar amb itineraris ni

processos d’inserció sociolaboral al recollir dades parcials d’un mateix

usuari. Així doncs, genera dificultats en la seva aplicació per a realitzar

seguiments, avaluacions i/o altres tipus d’actuacions.

Tot i que el SOC porta temps posant de manifest aquesta deficiència, els

esforços realitzats per intentar solucionar l’actual situació no han estat del

tot eficaces i continuen treballant cap a la subsanació d’aquest problema.

11

4. ESTUDI DE LES DIFERENTS POLÍTIQUES ACTIVES D’OCUPACIÓ

FORMACIÓ PROFESSIONAL OCUPACIONAL

Resum executiu

Entre 2001 i 2006, el creixement, en termes percentuals, de la xifra

d’alumnes de Formació Professional Ocupacional (13,6%) va ser més

del triple que el de l’atorgament pressupostari (4%).

Quant a la distribució territorial de la FPO, s’observa força variabilitat

entre comarques. Algunes d’elles, tot i doblar el nombre de persones

beneficiàries previstes, veuen créixer el seu pressupost en només ¼ part (el

Garraf), mentre que d’altres veuen reduir-se de forma proporcional les

xifres de pressupost i participants (el Solsonès i l’Alt Urgell). El Barcelonès i

les comarques properes són les que més pressupost i persones beneficiàries

agrupen, i s’observa una clara tendència de les comarques nord-occidentals

a la reducció, i fins i tot pèrdua, de l’atorgament en termes de pressupost i

alumnat. Les comarques gironines presenten nivells alts d’atorgament, tant

pressupostari com de persones beneficiàries.

Pel que fa al tipus d’entitats, entre les Societats de responsabilitat

limitada i les Associacions i altres tipus no definits es gestiona al voltant del

60% del pressupost de tots dos períodes, sent també les que aglutinarien el

major nombre de persones beneficiàries. Les Societats de responsabilitat

limitada són, a més, les que més augmenten l’atorgament en nombre de

persones beneficiàries.

La tendència de la FPO en aquest període és la de centrar-se en

especialitats formatives emmarcades dins del sector serveis, en

consonància amb les característiques del mercat laboral català, totalment

sustentat pel sector terciari. Tanmateix, es detecten insuficiències per cobrir

mancances formatives tant en especialitats del sector industrial com de la

construcció.

12

En relació amb el perfil dels i les beneficiàries finals, s’observa un

augment de la feminització del programa, que pot venir donada

indirectament per l’increment de cursos del sector serveis. A l’igual que al

mercat de treball, la FPO presenta sectors molt feminitzats davant d’altres

amb molt poca presència de dones. D’altra banda, el pes relatiu de les

persones majors de 30 anys (especialment a partir de 45 anys) s’ha vist

incrementat de forma important, com també ho ha fet el nombre de

persones amb un nivell d’estudis més baix. La FPO ha acusat igualment

l’increment de la població estrangera en aquests anys i la seva

incorporació al mercat de treball català, amb un augment considerable dels i

les alumnes que no disposen de la nacionalitat espanyola.

Respecte a l’abast del programa entre les persones que estaven

registrades a l’atur al 2006, la FPO com a política activa d’ocupació té una

incidència inferior al 20%. També es comprova com el col·lectiu de persones

aturades menors de 20 anys accedeix en major mesura que la resta a la

FPO. Finalment, en relació a l’atur registrat segons el nivell formatiu,

l’alumnat sense estudis o amb estudis primaris sense certificar, tot i ser el

col·lectiu amb un major creixement al període analitzat, és el que menys es

beneficia de la FPO.

Punts forts i punts febles

Punts Forts

Característiques del programa

I. Es valora la transparència en el procés de sol·licitud i la

facilitat i senzillesa d’aquesta.

II. L’augment en la dotació pressupostària dels cursos permet

pagar millor als formadors i formadores.

13

Desenvolupament del programa

I. Es destaca la qualitat en l’ensenyament i el valor del treball

docent, que repercuteix de manera positiva en el nivell de

coneixements de l’alumnat.

II. L’actualització dels coneixements per part dels formadors i

formadores és constant.

III. La formació impartida és molt real, pràctica i aplicada.

IV. Els cursos s’inicien des d’un nivell bàsic i assequible a

tothom.

V. Les pràctiques en empreses impliquen una formació ràpida i

concreta.

VI. Es valora de manera positiva la possibilitat de fer estades a

l’estranger.

VII. El fet que hi hagi grups reduïts comporta que es pugui

treballar millor amb la gent.

VIII. Des del punt de vista dels i les responsables dels centres, el

sistema de gestió GIA és un aplicatiu eficaç, àgil i que

permet una gestió immediata. Possibilita l’economia de

temps i recursos i la transparència de criteris.

Àmbits d’actuació i/o col·lectius beneficiaris

I. Els i les alumnes surten dels cursos de FPO motivats per

treballar.

II. La realització dels cursos permet descobrir noves

expectatives de feina per part dels i les assistents i

completar el seu itinerari formatiu.

14

III. Els cursos també faciliten l’establiment de noves relacions

personals.

IV. El fet d’assistir a aquests cursos suposa una teràpia

psicològica positiva i un reforç positiu per l’autoestima per

als i les alumnes en situació d’atur.

V. Cada cop participen als cursos més persones amb molt

baixa qualificació i risc de patir exclusió laboral i social.

Coordinació, seguiment i avaluació

I. Hi ha bona comunicació amb el personal tècnic de la

Generalitat (promotors).

II. Es considera positiva la descentralització del personal tècnic

de seguiment i aquest personal es percep ara com més

pròxim als territoris.

III. La gestió a l’OTG facilita la feina.

Resultats i/o utilitat del programa

I. Es valora positivament l’oferta laboral per part de les

empreses, que donen cert pes a la formació en el moment

de realitzar les contractacions.

Altres

I. El reforç de la llengua catalana que comporta assistir als

cursos.

II. Els cursos de FPO són també un mecanisme d’alfabetització

informàtica i de reciclatge professional.

15

Punts Febles


I. Lentitud en l’atorgament. Es critica el retard en les dades

de la convocatòria i el fet que el procés entre la sol·licitud i

la seva aprovació o denegació és tremendament lent.

II. Les convocatòries, pel que fa al període de temps, són poc

flexibles i es produeix un manca de continuïtat (de vegades

no s’atén a la demanda).

III. Els criteris d’atorgament no són reals ni clars, i es considera

negatiu el fet que n’hi hagi d’ocults. (Es critica, per

exemple, que com que ara es treballa

descentralitzadament, fins el dia de la sol·licitud no se sap

el que sol·licitarà el del costat, i no s’entén que a un centre

que demana uns cursos molt necessaris no els hi donen i sí

d’altres no tan necessaris). En alguns casos no es respecta

la priorització.

IV. L’atorgament i l’execució no responen a les necessitats dels

sectors productius (primari, secundari, terciari).

V. Hi ha un excés de documentació. També hi ha molta

burocràcia per aconseguir l’homologació d’espais.

VI. Poca efectivitat dels instruments de concertació territorial.

VII. Es critica la indefinició del paper que juguen els centres

entre el Departament de Treball i el d’Educació.

VIII. La dotació pressupostària no permet fer inversió en

materials i instal·lacions. Es considera que el pressupost no

s’ajusta a les necessitats i que s’hauria de realitzar un

augment similar per a tots els cursos, ja que hi ha

16

especialitats que continuen descompensades (per exemple,

les especialitats que requereixen la utilització de materials

fungibles). A més, hi ha poca flexibilitat en la distribució

pressupostària.

IX. El pagament (75% i 25%) es fa amb retard i sense terminis

clars, fet que obliga als centres a actuar de financers.

També el pagament de les subvencions per fer l’estada a

l’estranger arriba molt tard i això pot comportar que

l’alumne es tiri enrere.

X. Pel que fa als conceptes a justificar, la rigidesa de les

partides dels mòduls A i B provoca que personal docent

d’especialitats similars se’ls hagi de pagar diferent en funció

del mòdul on està el curs que imparteixen.

XI. El procés “d’aminoració” no és clar. Es critica que aquest

procés faci recaure sobre els gestors les conseqüències del

mercat de treball i de l’estat financer de l’Administració. Es

considera que no s’hauria de cobrar en funció dels alumnes

que acaben el curs, ja que la responsabilitat no és del

centre sinó del mateix alumne o alumna.

XII. Es critica que l’accés als cursos estigui restringit a persones

no ocupades.


I. Rigidesa i poca adaptació de l’oferta formativa de la FPO als

canvis que es produeixen en el mercat de treball. Els

continguts dels cursos sempre van darrere de la demanda i

no estan contrastats amb els interlocutors (empresaris).

II. La manca de revisió de les diferents certificacions fa que

aquestes quedin obsoletes. Per tant, ens trobaríem

freqüentment amb programacions o continguts que

17

corresponen als certificats de professionalitat, però no a la

realitat del mercat de treball.

III. Falta consolidar el tema de les acreditacions professionals.

IV. En disposar d’un perfil d’aturats amb un baix nivell, s’hauria

de poder tenir més flexibilitat per adaptar els continguts.

V. Pel que fa als continguts: el professorat considera que es

valoren molt més els continguts teòrics que els pràctics i

que no es fan suficients hores de pràctiques, l’empresariat

es queixa de què els i les alumnes tenen poc assimilats els

coneixements i l’alumnat critica el fet que hi ha molts

continguts i poc temps per desenvolupar-los.

VI. La dicotomia treball-educació dificulta la qualitat de

l’ensenyament.

VII. Hi ha poca diversitat en l’oferta de cursos i, per tant, molta

gent que no hi pot accedir a certa formació. Al mateix

temps, es produeix un excés d’oferta en determinades

especialitats.

VIII. Els cursos són massa llargs en el temps i en la durada

diària, el que impossibilitaria poder compaginar-los amb

una ocupació. Aquest fet també dificulta la conciliació

familiar per a molts i moltes alumnes.

IX. Segons han destacat els i les tècniques, quan el sistema

GIA no funciona genera greus problemes de gestió. A més,

hi ha vegades en què resulta poc àgil. (S’ha criticat, per

exemple, el fet que la informació que s’introdueix es guarda

a un servidor al qual no s’hi té accés).

18


I. Hi ha poca motivació per part de l’alumnat. Entre les causes

principals d’aquesta desmotivació es troben el no adequat

encaix entre oferta formativa i demanda laboral (no hi ha

garantia d’ocupació un cop acabat el curs) i el fet que els

cursos no s’articulin en una oferta modular. A més, hi ha la

percepció que, pel fet de ser gratuït, l’abandonament del

curs no implica cap cost per a l’alumnat. Que el col·lectiu

d’alumnes sigui tan volàtil implica un gran esforç per part

del centre per poder posar una altra persona en el seu lloc.

II. Els i les alumnes presenten un baix nivell educatiu

(educació bàsica, bagatge cultural, TIC, coneixements de

castellà i/o català, etc.) i el seu perfil i expectatives a

vegades no són adequats per seguir els cursos.

III. Es dóna un canvi de perfil de l’alumnat (menys formació,

més diversitat de col·lectius, dificultats amb l’idioma), amb

noves necessitats, i els centres no disposen dels recursos

suficients per atendre-les.

IV. Una problemàtica afegida és el fet que un gran nombre

d’alumnes són persones immigrants, ja que les dificultats

de comprensió de l’idioma i de les pautes socioculturals del

país fan augmentar les dificultats dels i les docents per

explicar els continguts.

V. Manca d’orientació i informació prèvia als i les alumnes

abans d’inscriure’s als cursos.


I. No hi ha col·laboració entre les diferents entitats que

imparteixen cursos i només es comparteix informació entre

entitats que habitualment mantenen contactes.

19

II. El personal tècnic de seguiment continua tenint mancances

d’informació, el que fa que s’hagi de continuar demanant

informació als serveis centrals del SOC. Les OTG no tenen

criteris comuns en la gestió i, en funció de l’oficina, són més

col·laboradors o no.

Resultats i/o utilitat

I. Poc valor real d’un títol de Formació Ocupacional, en un

mercat laboral que es regula per temes econòmics i que

desconeix què és la FPO, la qual pot quedar reduïda a

feines precàries.

II. Es considera que el prestigi de la Formació Ocupacional s’ha

devaluat i que aquesta està infravalorada per les

administracions, els empresaris i els sindicats.

Propostes de millora Aquest apartat tracta d’elaborar una visió general dels aspectes que caldria

millorar en el programa de la Formació Ocupacional recollits a partir de la

identificació de algunes de les necessitats detectades pels i per les

participants en el present estudi. Presentarem les nostres propostes de

millora a partir de la mateixa estructura de continguts que hem recollit a

l’apartat de punts forts i febles del programa quedant dividit en:

Característiques generals del programa, desenvolupament del programa,

àmbits d’actuació i/o col·lectius participants, coordinació, seguiment i

avaluació del programa i resultats i/o utilitat del programa. Quan parlem de

FO hem de tenir en compte que ens referim a l’oferta formativa dirigida

prioritariament per a persones aturades, atenent les característiques dels

programes actuals i el nou marc regulador.

20

Característiques generals del programa

Uns dels aspectes que més han ressaltat els i les participants d’aquest

estudi són els relatius a la convocatòria dels cursos de Formació

Ocupacional. L’actual mercat laboral caracteritzat per contínues

transformacions i canvis fa que sigui necessari l’adaptació dels continguts

de la mateixa a les noves realitats per poder superar les limitacions actuals

que presenta.

Hem d’apostar per un model de formació ocupacional que elabori un

itinerari formatiu personalitzat al llarg de la vida, que permeti

orientar i planificar la carrera professional dels i les participants,

sense excloure de l’activitat formativa a les persones per la seva

situació laboral d’aturats/des o ocupats/des. Actualment en el sistema

de Formació Ocupacional no es dona una vinculació directa entre oferta

formativa i ocupació per tant, es fa necessari potenciar els programes

mixtes perquè els i les alumnes un cop finalitzada la formació

puguin tenir un compromís de contractació per part de les empreses

i garantir la seva inserció laboral.

Un altre aspecte tractat per les persones participants a l’estudi és el

calendari d’execució del programa de la FO. Actualment a les convocatòries

no existeix ni una planificació prèvia ni una continuïtat en el temps, el que

fa que no es sàpiga amb la suficient antelació la data concreta en que surt

la convocatòria i la seva durada no s’estén durant tot l’any. Amb tot això,

per una banda resulta molt difícil poder planificar les activitats a

desenvolupar en els marges establerts i per l’altra es produeixen períodes

on la persona en situació d’atur no pot formar part d’una activitat formativa

i a conseqüència d’això no pot desenvolupar altres competències que li

permetin trobar feines més qualificades.

Per tant, s’haurien d’establir unes convocatòries plurianuals amb uns

períodes més concrets pel que fa a la publicació de la mateixa,

d’aquesta manera es planificarien les activitats formatives

21

anualment i es podria garantir la continuïtat dels cursos durant tot

l’any.

Tot i que algunes de les persones participants a l’estudi han ressaltat la

senzilla de la sol·licitud per demanar el programa de FO, la major part

pensa que existeix un excés de documentació que dificulta i endarrereix els

tràmits inicials. Per tant es fa necessària una intervenció per part de

l’Administració per establir un sistema més àgil i eficaç de sol·licitud

que mantingui els standards de qualitat exigibles.

Al llarg del present estudi s’han detectat algunes crítiques en torn a la

lentitud de l’atorgament del programa de FO que fa que sigui una de les

causes perquè es produeixi un desajust entre l’oferta formativa i les

necessitats dels sectors productius. A més els criteris d’atorgament no

resulten transparents i la informació de l’oferta formativa arriba massa tard

com per a planificar els cursos correctament. Davant d’això, es fa

imprescindible agilitzar tots els tràmits relatius a l’atorgament del

programa de la FPO perquè els terminis s’acompleixin el més aviat

possible.

Per part de les persones entrevistades queda constància que tot i que s’ha

augmentat la partida pressupostària del programa de FO aquesta resulta

encara insuficient per adaptar-la a les despeses que ocasionen els cursos de

formació ocupacional. Aquestes rigideses de la normativa estatal fan que no

es puguin ni modificar ni adaptar els costos del programa a les necessitats

de la demanda i els centres no tenen recursos econòmics per adaptar les

seves instal·lacions a l’oferta formativa més adient al seu territori, el que

dificulta que els continguts s’actualitzin adequadament.

Arrel del que es menciona al paràgraf anterior, pensem que s’hauria de

modificar l’actual sistema d’atorgament de subvencions al programa

de la FO per poder invertir més en material i instal·lacions que

s’adaptin als cursos impartits. Un augment de la partida

pressupostària actual o un model de subvenció basat en la

facturació diferenciat per cada activitat formativa o per grups

22

similars serien algunes de les respostes que es podrien donar en

aquest aspecte.


Al llarg d’aquest estudi es posa en evidència la manca d’ajust que existeix

entre l’oferta dels cursos que s’imparteixen a la FPO i les necessitats actuals

del mercat de treball. Moltes vegades els continguts es proposen en base a

certificacions professionals obsoletes i per tant que no corresponen a les

necessitats reals del territori ni estan contrastades amb els sectors

productius.

En aquesta línia, pensem que es fa necessària una acurada detecció de

les necessitats formatives del territori per tal de conèixer els perfils

professionals amb major potencial d’ocupació. Al mateix temps, és

necessari utilitzar els mecanismes de concertació al territori, com

poden ser els Pactes Territorials i d’altres. D’aquesta forma la

planificació de la FPO es faria d’acord amb la realitat territorial del moment

tenint en compte també les necessitats de les empreses. A tal efecte, s’ha

d’implantar un Observatori permanent del Mercat de Treball i de

Formació Professional al territori que estigui immers dins d’una

xarxa d’observatoris per a tot Catalunya i que s’encarregui

d’analitzar de forma quantitativa i qualitativa les necessitats del

mercat de treball per vincular-ho amb les especialitats formatives

que cal impartir per a cobrir les noves ocupacions que s’estan

desenvolupant.

Pel que fa a l’oferta formativa es detecta que el nombre de cursos que

s’imparteixen dins del programa de la FO són insuficients per a totes les

persones que hi volen participar i a més no es distribueixen equitativament

per a totes les especialitats existents el que fa que a vegades es produeixi

un excés d’oferta en determinades àrees i en altres sigui insuficient. Resulta

de vital importància que es millorin els mecanismes de coordinació

entre els centres que executin el programa de la FPO per tal de

garantir una oferta més nombrosa i més equilibrada a tot Catalunya

que doni resposta a les necessitats territorials que es detectin.

23

Un altre aspecte que han destacat els i les participants en aquest estudi és

que el contingut del cursos que s’imparteixen a la FPO presenten una

excessiva part teoria en front de la quasi insignificant part pràctica. A més

els i les alumnes participants en els cursos tenen grans dificultats en assolir

els coneixements impartits per la manca de temps en els que s’executen.

Per tot això, resultaria de gran utilitat que es pogués compatibilitzar la

formació teòrica amb períodes de pràctiques en empreses per tal

d’afermar els coneixements teòrics adquirits.

Un altra dificultat que s’ha remarcat en el present estudi és que els cursos

tenen una durada molt llarga en el temps i un horari molt estens. Degut a la

tipologia dels col·lectius que participen al programa de la FPO i les seves

necessitats es fa molt complicat que puguin seguir les classes i en molts

casos finalitzar el curs. No poden compaginar la formació amb la seva vida

familiar i a més no poden passar-se períodes molt llargs de temps sense

cap ingrés econòmic. És important que els cursos de la FPO siguin més

flexibles i adaptats a les circumstàncies dels col·lectius que hi

participen per tal d’assegurar que es completi amb èxit l’activitat

formativa.

A efectes de gestió observem com els i les responsables dels centres

participants en el present estudi valoren positivament els sistema informàtic

GIA considerant-ho una eina àgil i eficaç que permet una gestió immediata,

mentre que el personal tècnic opina que el present programa genera greus

problemes de gestió al ser poc àgil i limitat. Es imprescindible una

millora de les eines informàtiques dels que disposen i així garantir

l’eficàcia i eficiència del servei.

Àmbits d’actuació i/o col·lectius participants

Pel que fa als col·lectius a qui va adreçat aquest programa s’han percebut

algunes variacions en quant al perfil dels i les alumnes participants en els

cursos de la FO pel que fa al seu nivell de formació bàsica i les seves

24

necessitats. Es detecta que cada vegada són més les persones amb un

nivell baix de formació bàsica i/o cultural que reben formació ocupacional i

que pertanyen, en moltes ocasions, a col·lectius amb risc de patir exclusió

social (dones, immigrants, persones en situació d’atur de llarga durada,

etc...) i per tant tenen mancances que les impedeixin assolir amb èxit els

continguts formatius. A més la seva situació familiar y les necessitats

econòmiques fan que no estiguin ni compromesos ni motivats cap a la

formació i per tant l’abandonin abans de finalitzar-la.

Donat això, cal adaptar l’oferta formativa i els seus continguts al nou

perfil de persones participants en el programa i per tant a les seves

necessitats. Aquesta formació els ha de proporcionar les eines necessàries

per tal de completar satisfactòriament l’itinerari formatiu treballant les

competències professionals i/o socials en general i impartint una formació

bàsica instrumental, informació i orientació prèvia a l’inici del curs. A més,

cal flexibilitzar l’estructura dels cursos de la FO perquè els i les

participants puguin conciliar les seves circumstàncies personals i/o

familiars amb els mateixos.

Algunes de les mesures a aplicar serien per una banda, diferenciar entre

el certificat d’assistència i el d’aprofitament sense comptar únicament

amb l’assistència a les classes i donar-li aquest últim a qui realment hagi

assolit els continguts dels curs. Per altra banda es podrien modificar els

criteris de selecció dels i les alumnes establint cursos inicials

dirigits a les persones que necessiten una formació bàsica com a fase

prèvia per poder assolir les competències professionals impartides en els

cursos. Per últim, s’ha de planificar una oferta modular estructurada

per etapes que afavoreixi que la persona assoleixi parts dels continguts de

la formació i que independentment de la seva situació personal i/o familiar

completi la seva formació.

Coordinació, seguiment i avaluació del programa

Tot i que les persones entrevistades en aquest estudi valoren positivament

la bona comunicació que existeix amb els tècnics i tècniques de seguiment

de l’Administració perceben una manca de coordinació entre els centres que

25

imparteixen cursos de formació ocupacional i una centralització excessiva

del seguiment que es fa del programa. Això es transmet en una manca

d’informació i un desaprofitament dels recursos existents que dificulta la

posada en marxa i el desenvolupament diari del programa.

En aquest sentit, ens sembla de vital importància que es faci un esforç

per part de l’Administració en potenciar el treball en xarxa per

assegurar l’optimització dels recursos disponibles de les entitats i

centres d’un mateix territori. D’aquesta manera es podria reduir de

forma considerable el cost actual del programa de la FO fent servir alguns

dels centres on les seves infraestructures es trobin infrautilitzades o inclòs

augmentar la qualitat de les mateixes establint uns standards mínims de

qualitat. Això faria que les instal·lacions s’adeqüin millor als cursos que

s’imparteixen i a les empreses demandants de futura ma d’obra.

Al mateix temps, la comunicació entre el personal de seguiment de

l’Administració i el personal tècnic dels centres hauria de ser més

fluida i dinàmica per tal de fomentar una figura més propera.

Resultaria de gran utilitat que es realitzessin estudis d’avaluació del

programa per valorar el seu funcionament i millorar les seves

possibles deficiències.


Totes les persones que han participat al present estudi pensen que aquest

programa resulta necessari i de gran utilitat als col·lectius als qui va adreçat

com a mecanisme, en alguns casos, d’integració en el món laboral

fomentant actituds positives entorn als hàbits personals i professionals, en

altres, aportant noves expectatives laborals als seus i les seves participants.

Tot i així coincideixen que un dels aspectes que caldria millorar és el seu

valor en l’actual mercat de treball ja que la formació professional

ocupacional està infravalorada per la majoria dels agents que intervenen en

ell, i en la pràctica no esdevé una eina efectiva per la recerca de feina en

termes de competitivitat amb altres tipus de formació com és la formació

reglada. Davant d’això es fa necessària una intervenció per impulsar i

26

aconseguir que els certificats de professionalitat dels i les alumnes

participants en la FO adquireixin un reconeixement oficial amb més

pes en el món laboral.

En moltes ocasions són els i les propis participants dels cursos de la FPO els

que denoten una manca de motivació vers la formació que estan rebent,

sembla que entres altres coses, no valorin que tenen a la seva disponibilitat

un abast de formació gratuïta que les permetrà accedir en millors condicions

al mercat de treball. Davant d’això s’hauria de treballar per

augmentar la sensibilització dels costos que representa fer cursos

de FPO.

La FO com la resta de polítiques actives d’ocupació el que pretén és la

inserció laboral dels seus i les seves participants però es detecta que molt

sovint, aquesta actuació no s’assoleix amb ocupacions de qualitat posant als

treballadors davant d’una dinàmica de contínues entrades i sortides en el

mercat laboral caracteritzades per una gran inestabilitat i precarietat.

Per tal de combatre aquest vincle negatiu entre formació i ocupació,

entenem que s’ha d’orientar la formació ocupacional cap a activitats

formatives que preparin als i les seves participants en sectors

d’activitat en creixement i en ocupacions de difícil cobertura per tal

de fomentar l’estabilitat laboral i garantir una ocupació de qualitat.

27

ESCOLES TALLER, CASES D’OFICI I TALLERS D’OCUPACIÓ

Resum executiu Escoles Taller

El primer aspecte que cal destacar és la gran davallada pressupostària, en

termes d’atorgament, que experimenten els programes d’Escoles Taller

entre 2001 i 2005, tot i que caldria contrastar les dades d’atorgament

pressupostari amb les de justificació econòmica un cop finalitzat el període

d’execució per acabar de confirmar l’abast d’aquest descens.

L’anàlisi per províncies ens mostra que, efectivament, totes elles han

patit l’esmentada reducció, però un tret es manté invariable: Barcelona

continua sent la demarcació que rep més part del total, i es produeix, a

més, una altíssima concentració en només tres comarques. Pel que fa a la

resta, Girona amplia l’abast territorial i, paral·lelament, es dóna al 2005 una

distribució més equitativa del pressupost. Lleida, en canvi, és la demarcació

que més acusa la davallada, i juntament amb Tarragona veu reduït l’abast

territorial. Aquestes diferències territorials es confirmen també amb l’anàlisi

del nombre de persones beneficiàries de les accions finalment executades.

Respecte al tipus d’entitats, es pot dir que la gestió del programa és

bàsicament municipal, amb una presència majoritària de les corporacions

locals que s’ha vist incrementada de forma important en els darrers anys.

En relació amb el perfil de persones beneficiàries finals, es redueix més

del 57% la xifra de dones (la seva proporció al 2005 no arriba ni a 1 de

cada 10 participants), mentre que la quantitat d’homes augmenta

significativament, amb un espectacular augment d’homes estrangers.

De 25 especialitats impartides al 2005, en 15 d’elles les dones o bé no hi

són presents o bé estan subrepresentades, en gran part perquè hi ha una

concentració de l’oferta formativa al voltant de la construcció. Pel que fa a

l’edat, guanya pes l’interval de les persones majors de 20 anys, si bé els

més joves (entre 16 i 19 anys) continuen sent la franja majoritària, amb

prop del 70%. Es produeix també una ampliació en la franja d’estudis

28

majoritàriament ostentats pels/per les beneficiaris/àries i, per tant, una

diversificació en el seu nivell de formació.

Finalment, respecte a l’abast del programa, les ET recullen només la

participació d’un petit percentatge (no arriba al 6%) del total de persones

menors de 25 anys registrades al 2005 com a aturades a les oficines del

Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).

Cases d’Ofici

Un dels aspectes més destacables que es desprenen de l’anàlisi quantitativa

del programa de Cases d’Ofici entre els anys 2002 i 2006 és

l’impressionant augment del pressupost atorgat i el nombre de persones

beneficiàries previstes. Tanmateix, el tret menys positiu és l’alta

concentració del nombre de beneficiaris/àries en la província de Barcelona.

Tot i que la situació varia una mica en favor sobretot de Tarragona, en el

2006 el gran pes de Barcelona es manté, Lleida té un pes baix i Girona

manté una presència molt testimonial.

En l’anàlisi per comarques aquesta constatació és fa encara més palesa.

A Barcelona és la comarca del Barcelonès la que s’emporta el gruix de

persones beneficiàries i pressupost, tot i que la tendència es suavitza en el

2006. Si bé es dóna un reduït abast territorial del programa tant a les terres

gironines com a les terres de Ponent, la tendència a Tarragona és cap a una

modesta ampliació d’aquest. A Lleida, que rep una important dotació al

2006 (al 2002 no en va rebre cap), i a Tarragona, les comarques que

concentren el gruix de pressupost i beneficiaris són les que acullen la capital

de província.

Entre les entitats que desenvolupen els projectes predominen els

òrgans de l’Administració de l’Estat i Comunitats Autònomes. Tot i això, es

dóna una lleugera tendència cap a la major presència de les corporacions

locals. Les associacions o les societats anònimes tenen una participació molt

menor.

29

Respecte del perfil de les persones beneficiàries finals, es tracta d’un

programa amb predomini masculí. A més, aquesta hegemonia tendeix a

augmentar en els darrers anys, una realitat que s’explica en gran part pel

tipus d’especialitats formatives que s’imparteixen. També s’observa un

predomini de les persones menors de vint anys, dins de les tendències

previsibles, donat que com més grans els/les participants, més gran és el

seu dinamisme a l’hora de trobar una feina. També és una tendència

previsible el fet que més de la meitat de l’augment global de

beneficiaris/àries al 2006 hagi estat degut a l’increment de persones de

nacionalitat estrangera. Pel que fa al nivell d’estudis, es perfila la

tendència a captar participants entre els nivells de formació més baixos.

Per últim, si analitzem l’abast del programa entre les persones en situació

d’atur per sota dels 25 anys registrats al 2006, veiem que tot i l’augment de

beneficiaris previstos en els darrers anys l’índex de participació no arriba al

13,5%.

Tallers d’Ocupació

Entre els anys 2001 i 2005, s’observa una tendència a l’alça de

l’atorgament pressupostari destinat a Tallers d’Ocupació, amb un

augment del 129%. Al seu torn, el nombre de beneficiaris previstos s’ha

duplicat.

Pel que fa a la distribució territorial de persones beneficiàries i

pressupost, es dóna una alta concentració a la demarcació Barcelona, tot i

que la tendència és cap a la reducció d’aquesta centralitat en benefici de la

resta. No obstant això, quan observem la distribució comarcal veiem com es

produeix, al seu torn, una tendència a la concentració a l’interior de les

quatre demarcacions, sobretot en favor de les comarques que acullen la

capital de província. A Tarragona, però, es redueix la concentració territorial

de les persones beneficiàries, tot i que sí que es produeix l’augment de la

concentració pressupostària. Amb tot, a Girona, Lleida i Tarragona s’amplia

l’abast territorial del programa.

30

Pel que fa al tipus d’entitats executores, d’un període a l’altre es

constata la incorporació de nous tipus d’entitats participants, tot i que el

gruix del pressupost és gestionat per les corporacions locals.

Pel que fa al perfil dels i les alumnes, el pes de les dones es redueix i de

superar el 60% al 2001 no arriba al 49% al 2005. Entre els trets definitoris

de l’oferta formativa dels TO en aquest darrer període, comprovem com hi

ha dotze especialitats al 2005 on l’alumnat és exclusivament femení, i cinc

especialitats més on les dones representen entre el 90 i el 99%. Aquestes

estarien majoritàriament relacionades amb l’assistència social i domèstica,

així com amb el medi ambient i el turisme. Si ens fixem en la distribució per

edats al 2005, veiem que els trams majoritaris són el dels alumnes entre

els 30 i els 44 anys i la franja dels de 45 anys o més grans. Segons el

nivell d’estudis, es comprova una tendència cap a la concentració en els

trams més baixos. Per últim, la proporció de persones beneficiàries

estrangeres experimenta una lleugera tendència a l’alça.

Finalment, en relació amb l’abast del programa entre els aturats i

aturades de 25 anys o més registrats a les oficines del SOC al 2005, només

el 0,95% va participar en TO, xifra que denota un baix grau de penetració

del programa en la població a la qual està adreçat.

31

ITINERIS PERSONALS D’INSERCIÓ

Resum executiu

En termes d’atorgament, cal destacar l’augment pressupostari d’un 8,1%

que ha experimentat el programa d’Itineraris Personals d’Inserció entre

els anys 2001 i 2005. Per contra, cal mencionar que el nombre de

beneficiaris/es ha disminuït. Concretament el programa IPI ha passat a

atendre 444 beneficiaris/es menys.

L’anàlisi per comarques ens permet veure, com la major partida de

pressupost es concentra en tres comarques concretes, Barcelonès, Baix

Llobregat i Vallès Occidental. La primera d’elles, aglutina més del 63% del

pressupost total. Aquesta tendència no varia en els dos anys estudiats. De

la mateixa manera, el nombre de persones beneficiàries també recau

majoritàriament en aquestes tres comarques.

L’anàlisi per tipus d’entitat, ens indica que per als dos anys estudiats, són

les corporacions locals i les associacions i altres tipus no definits, les entitats

que ofereixen el programa IPI, majoritàriament. Cal dir que, el major

atorgament i el major nombre de persones beneficiàries, també recauen en

aquests dos tipus d’entitats. En aquest sentit, l’evolució segueix una

mateixa tendència.

Segons el perfil de persones beneficiàries, podem dir que ha augmentat

considerablement la presència masculina (7,6 punts percentuals), tot i que

la femenina també ha augmentat. Aquesta evolució no és del tot precisa, si

tenim en compte que manca informació d’un 10% del total de

beneficiaris/es segons les dades facilitades per a l’any 2001. Segons el perfil

de persones beneficiàries per edat, podem dir que majoritàriament són

homes i dones que tenen entre 31 i 40 anys d’edat, tendència que es

manté al llarg dels dos anys estudiats. Tenint en compte la nacionalitat,

podem dir que la tendència ha sigut d’augmentar la presència estrangera,

tot i que majoritàriament, les persones beneficiàries del programa IPI són

persones espanyoles. Cal dir però que per col·lectius diferenciats per

32

gènere, trobem una major presència de dones espanyoles i d’homes

estrangers, tot i que la diferència entre dones i homes estrangers no és tan

accentuada.

En relació amb el mercat de treball, podem dir que les persones

beneficiàries del programa IPI per a l’any 2005, representen un 8,1% del

total del registre de persones aturades. Segons el gènere, un 8,6% del total

de dones aturades i un 7,4% del total d’homes aturats, s’han pogut

beneficiar del programa IPI l’any 2005. La tendència segons l’edat, de les

persones que s’han beneficiat d’aquest programa és molt similar a la del

registre general d’aturats/es. De la mateixa manera que l’anàlisi per nivell

d’estudis també presenta la mateixa tendència entre les persones

beneficiàries i el total d’aturats/es. En aquest sentit, entorn al 70% es situa

amb un nivell d’estudis de certificat escolar, EGB i BUP.

33

OBSERVATORIS DEL MERCAT DE TREBALL

Context històric Sota el nom genèric d’Observatori del mercat de treball es defineix un

instrument més o menys estable en el temps, amb uns recursos econòmics i

humans suficients, que realitza tasques d’anàlisi quantitativa i qualitativa de

la realitat del mercat de treball i les polítiques actives d’ocupació d’un

territori concret.

Els primers observatoris apareixen al 1990, a nivell local i comarcal. Al

1995 es crea la Xarxa d’Observatoris del Mercat de Treball de la

Província de Barcelona, coordinada per la Diputació de Barcelona, que

facilita l’accés a dades estadístiques, projectes i a la documentació i als

materials dels observatoris que la constitueixen. En els darrers anys han

proliferat els observatoris del mercat de treball arreu de Catalunya, en

molts casos com un instrument al servei de l’Àrea de promoció econòmica

dels ajuntaments.

Respecte a la tipologia d’observatoris, en trobem de diferents tipus i amb

una distribució territorial desigual: els de fora de la província de

Barcelona (només dos, Lleida i Terres de Girona) i els que formen part

de la Xarxa, en total 25, on també hi ha diferències entre municipals i

supramunicipals.

Pel que fa a la normativa, no tenim constància de cap normativa

específica o de referència en la qual s’indiquin els requisits i els

procediments de creació d’un observatori del mercat de treball. Tampoc

ens consta cap normativa de funcionament més enllà de la normativa

interna de l’ens responsable d’aquest servei (ajuntaments, consells

comarcals, etc.).

En relació amb l’evolució d’aquesta política, el principal canvi experimentat

és l’augment de la seva complexitat i en les activitats que duen a

terme. Un nombre elevat es va constituir com una eina funcional de

34

recollida ràpida de dades, d’actualització periòdica de la informació més

rellevant en el territori en matèria laboral –en molts casos complementària

a la informació ja existent i elaborada per l’Observatori del Departament

de Treball de la Generalitat, creat al 2003 i pendent de reforma des

de 2005–, i d’elaboració d’indicadors d’evolució del mercat de treball.

Actualment, bona part d’ells ha esdevingut un punt d’observació de la

realitat laboral, de difusió d’informació recent, i d’elaboració i

suport tècnic als processos de presa de decisions dels actors implicats

en la planificació i la implementació de les PAO.

Punts forts i febles

Punts forts


I. L’aplicació de tècniques de prospectiva, projecció i

planificació, permet pensar i dissenyar actuacions per a la

futura activitat del territori.

II. Els productes que es suggereixen donen resposta a una

demanda concreta.

III. Disposar d’eines informàtiques d’anàlisi i tractament de les

dades (SPSS o GIS) enriqueix els resultats dels productes

que ofereix el programa.

IV. La pròpia iniciativa i l’elevat compromís del personal tècnic

fan que es puguin tirar endavant les accions i seguir

evolucionant.

35


I. La Xarxa d’Observatoris de Desenvolupament Local

(XODEL) ofereix ajuda i dóna suport al desenvolupament

del programa.

II. Des de la Xarxa d’Observatoris es dóna resposta efectiva a

través de productes com l’anuari estadístic, els informes de

conjuntura i els específics.

III. Implicació per part del XODEL que ha agrupat tots els

observatoris de la província de Barcelona.


I. Resulten de gran utilitat per als territoris, els productes que

es realitzen i els serveis que ofereixen els observatoris, en

especial el Servei de Consultes.

Punts febles


I. Aquest programa pateix una manca de recursos tant

econòmics com humans. Aquest fet obstaculitza el poder

treballar amb tota la informació que es desitja.


I. En el desenvolupament del programa s’ha detectat que és

poc visible l’activitat que realitzen els observatoris. Això fa

que no es conegui la seva existència i les tasques que s’hi

desenvolupen.

36

II. Es denota una gran diferència entre observatoris municipals

i supramunicipals. En aquest cas, el grau d’implicació en la

presa de decisions ni l’estructura organitzativa no són

iguals.

III. El perfil tècnic que desenvolupa la tasca d’observador, és

heterogeni. Això pot comportar el fet involuntari de centrar-

se en temàtiques més conegudes deixant de banda altres

aspectes rellevants pel mercat de treball.

IV. La normativa del secret estadístic restringeix l’accés i/o

publicació de dades necessàries per desenvolupar els

Observatoris el que pot comportar el tancament d’alguns

d’ells.

Àmbit d’actuació i/o col·lectius

I. Hi ha províncies que no disposen de cap observatori del

mercat de treball. Hi ha un repartiment força desigual en el

territori català.


I. S’ha detectat una col·laboració i implicació insuficients per

part del SOC. Aquest fet ha comportat deixar desemparats

alguns observatoris, sobretot els més petits o els que estan

fora de la XODEL.

II. Manca una forta aposta política, en termes econòmics, vers

els observatoris, fet que condiciona el volum d’activitat.

III. Manca de consens entre les línies d’actuació de la XODEL i

les línies d’actuació política, ja que plantegen dues realitats

diferents.

37

IV. La majoria d’observatoris no realitzen ni el seguiment ni

l’avaluació de les polítiques actives d’ocupació.

Propostes de millora

Aquest apartat intenta elaborar una visió àmplia dels aspectes que caldria

millorar del programa d’Observatoris del Mercat de Treball. La detecció dels

aspectes a millorar han sorgit a partir d’evidenciar certes necessitats

esmentades pels i per les participants del present estudi.

Les propostes de millora les hem estructurat de la mateixa manera que en

l’apartat de punts forts i punts febles del programa, quedant així:

característiques generals del programa, desenvolupament del programa,

àmbits d’actuació i/o col·lectius participants, i coordinació, seguiment i

avaluació del programa.


Un bon observatori local ha de tenir tres prioritats: donar suport a la

planificació estratègica, oferir suport a la concertació territorial i saber

gestionar el coneixement. Per tal de realitzar unes bones polítiques

d’ocupació, que siguin exitoses, és molt important i bàsic, saber quina és la

realitat sociolaboral del territori, per tal de poder planificar les accions més

adients per a cada sector o col·lectiu. Per tal d’obtenir aquest coneixement

més exhaustiu, cal disposar d’informació més qualitativa. Aquesta es pot

aconseguir a partir de la comunicació amb la ciutadania, agents socials i les

empreses.

És per això que ja que els observatoris treballen amb dades estadístiques,

caldria dotar-los d’informació més qualitativa obtinguda a partir

d’enquestes i/o entrevistes a determinats agents socials per tal de

tenir un coneixement més ampli. Això permetrà fer una anàlisi

qualitativa més exhaustiva amb opinions d’experts i anàlisi de les

notícies. Aquest tipus d’informació enriquirà en gran part el producte final

desenvolupat des de l’observatori.

38

Els observatoris no es poden limitar a oferir unes dades, han de poder

treballar-les, analitzar-les i comparar-les per tal de treure’n

conclusions i fer propostes de millora de la situació.

Una coincidència de quasi tots els observatoris és la manca de recursos dels

què disposen, tant humans com econòmics. Aquesta manca de recursos

dificulta la possibilitat d’evolucionar cap als observatoris de tercera

generació com vol la Diputació de Barcelona. Per tant, caldria disposar de

més recursos, tant econòmics com materials i humans que siguin

proporcionals al territori que analitzen i en concordança amb el volum

d’activitat que desenvolupen. Tot això ampliaria l’àmbit de coneixement i els

productes que es realitzen des dels observatoris i al mateix temps

s’aconseguiria tenir les mateixes oportunitats per tal de realitzar estudis de

prospecció, planificació i projecció alhora que aquests serien de més

qualitat.

Al llarg de l’estudi s’ha comprovat que en un futur proper, es pot donar la

situació d’haver de deixar de fer accions per la manca de recursos

econòmics. Front aquest obstacle, i per tal que els observatoris puguin

gaudir d’una categoria dins les polítiques actives d’ocupació, cal crear una

partida pressupostària específica destinada al finançament dels

observatoris, que garanteixi la seva estabilitat i existència en el temps.


En el desenvolupament del programa, es creu que hi ha determinats

indicadors que caldria continuar elaborant o que s’haurien de

considerar a l’hora de fer les anàlisis ja que es coneix que aquests són els

que aporten una informació més precisa i comprensiva del territori. Els

indicadors són els següents: demogràfics, de mercat de treball,

d’activitat econòmica, d’activitat empresarial, de formació,

d’urbanisme i habitatge, de consum, de transport i de societat de la

informació.

39

L’anàlisi en profunditat d’aquests indicadors permetrà parlar d’eficiència i

ampli àmbit de repercussió dels observatoris, ja que els observatoris es

conceben com a instruments de generació i difusió de coneixement.

S’han detectat una certa diversitat en el tractament de les dades i en les

tasques que desenvolupen cada Observatori. Per tal d’assegurar un nivell de

tractament de les dades homogeni, s’han d’unificar les metodologies

utilitzades malgrat ser una tasca difícil. Per aconseguir això, els tècnics/es

haurien de poder tenir els mateixos recursos a l’hora d’obtenir i analitzar la

informació. I per això, caldria realitzar formació tant de determinats

programes informàtics com d’aspectes més generals d’un

observatori.

Per això, també es considera necessari contemplar dins el programa la

formació per al personal tècnic dels observatoris ja que es considera

important formar als tècnics/es per tal que sàpiguen com fer un ús correcte

de l’observatori, explotant al màxim totes les possibilitats que ofereix com a

tal.

Realitzant tota aquesta formació adequada a les necessitats dels propis

tècnics, es podrà treballar d’una manera més àmplia i profunda, qualitat

que repercutirà als productes resultants.

Tanmateix, també es podrien organitzar jornades amb experts on

s’exposessin temes referents als àmbits de coneixement específic que

poguessin interessar als tècnics/es dels observatoris.

Àmbits d’actuació i/o col·lectius participants

Els observatoris estudien la realitat sociolaboral i són una eina útil que

permeten conèixer el territori i l’entorn on es desenvolupa el mercat de

treball. Molts dels entrevistat, creuen que els observatoris han de funcionar

com una eina útil de suport a les Polítiques Actives d’Ocupació, sent una

referència a l’hora de planificar i avaluar o elaborar qualsevol acció sobre

aquestes.

40

És per això que es creu que l’àmbit d’estudi dels observatoris hauria

d’ampliar-se, ja que hi ha aspectes que poden donar molta informació per

pensar, dissenyar i planificar noves polítiques que afecten a la ciutadania,

amb temàtiques com salut, educació, formació, transport i mobilitat, les

TIC, etc.

Degut a la certesa que no hi ha observatoris en determinats territoris

catalans i que aquests resulten molt útils, es considera que el Departament

de Treball de la Generalitat, hauria d’impulsar la creació de més

observatoris del mercat de treball o de desenvolupament local a tots

aquells territoris on no n’hi ha. D’aquesta manera, hi hauria territoris

que disposarien de la seva pròpia informació sociolaboral.


L’observatori ideal hauria de formar part en tot el procés de planificació,

execució i avaluació de les polítiques actives d’ocupació. S’ha detectat que

hi ha una manca de coordinació entre departaments de la pròpia entitat.

Aquesta coordinació interna es podria millorar impulsant i difonent

el paper de l’observatori dins de l’organització a la qual s’adscriu.

D’aquesta manera l’observatori deixarà de ser una eina poc integrada i poc

coneguda. Per fer això, cal desenvolupar mecanismes de comunicació i

col·laboració interdepartamentals. Aquesta comunicació cal que sigui

fluïda per tal de donar una màxima difusió dels productes i els serveis que

proporciona l’observatori.

Es considera molt important l’existència d’un feedback per part d’agents

polítics, socials i econòmics del territori que enriquiria i afavoriria la bona

coordinació externa. Conèixer l’opinió d’aquests actors, es faria a través de

la realització d’enquestes d’opinió i debats estratègics. D’aquesta manera,

es fomentaria la participació tant dels processos de concertació com

la d’altres espais de decisió de la programació d’actuacions.

Aproximant-nos a la idea de comunicació, caldria contemplar l’opció que

ofereix el treball en xarxa, ja que aprofitant les possibilitats

d’aquest, es pot realitzar una millor coordinació. Cal tenir en compte

41

que les noves tecnologies agiliten l’intercanvi de coneixement i

d’experiències de cada territori.

La normativa de secret estadístic dificulta als observatoris l’obtenció de

dades primàries amb les quals treballar, el que fa que molts observatoris

puguin desaparèixer per la manca d’informació a la que podem accedir.

Aquest obstacle fa que es consideri important establir convenis per

garantir l’accés a les dades generals del Observatori del Mercat

Laboral de Catalunya i d’aquesta forma assegurar el traspàs

d’informació de dades entre les entitats i els observatoris locals.

D’aquesta manera, s’hauria de poder arribar a un acord entre observatoris i

el Departament de Treball per tal d’establir una metodologia de

funcionament comuna amb la finalitat de que l’accés a les fonts d’informació

fos més àgil i sense obstacles.

Aquesta dificultat a l’hora d’accedir a les dades primàries provoca un

desequilibri en el tractament de dades entre els observatoris locals. S’ha

d’impulsar el treball en xarxa entre els diferents observatoris locals

per tal que els límits territorials no suposin un obstacle per a la mobilitat de

les persones que cerquen ocupació.

A més, també caldria establir convenis de col·laboració entre els

observatoris i agents socials com sindicats i associacions empresarials,

per tal de facilitat la tramesa de dades i informació.

42

DESENVOLUPAMENT LOCAL (AODL, E+C I I+O)

Context històric

L’objecte del programa és afavorir l’activitat econòmica i la generació

d’ocupació en l’àmbit local, amb tres tipus d’iniciatives: Agents d’ocupació i

desenvolupament local, Estudis i Campanyes i Iniciatives locals d’ocupació.

Els AODL són “treballadors i treballadores de les corporacions locals o

entitats dependents o vinculades a l’Administració local que tenen com a

missió principal col·laborar en la promoció i implantació de les polítiques

actives de treball relacionades amb la creació d’activitat empresarial”.

Inicialment, sorgien sempre lligats al desenvolupament d’iniciatives locals

d’ocupació. Avui tenen com a missió col·laborar en la promoció i la

implantació de les PAO relacionades amb la generació d’activitat

econòmica i d’ocupació. També, havien de ser diplomats o llicenciats

preferentment en l’àmbit de les ciències socials o bé enginyers industrials o

agrònoms, mentre que ara no s’especifiquen titulacions. Pel que fa a

subvencions i pròrrogues, anteriorment l’import ascendia al 75% dels costos

salarials totals, fins un màxim de 12.000 €/any per AODL, i les pròrrogues

eren com a màxim, d’un any. Actualment, la subvenció pot ser fins d’un

80%, amb un màxim de 27.045,55 €/any, amb pròrrogues anuals fins a un

màxim de quatre anys.

Així mateix, es subvencionen parcialment els costos d’estudis, informes i

campanyes amb la finalitat de conèixer les possibilitats de

desenvolupament i implantació d’empreses a la zona, sempre que siguin

alienes a les entitats beneficiàries. La seva aparició data de 1999, a

diferència dels AODL i I+O (1994), sense haver experimentat variacions

significatives, tret de la introducció, al 2006, d’una tercera tipologia

d’accions: Jornades, seminaris i intercanvis de coneixements i

experiències.

L’objecte del programa I+O és el suport a les petites empreses de nova

creació, viables i que generin llocs de treball de caràcter estable, en els

àmbits o sectors que es vagin determinant, si cal amb la col·laboració local.

43

Els canvis més destacables els trobem a les subvencions, ja que la nova

normativa, de 2006, inclou la subvenció per a la integració de socis

treballadors desocupats en cooperatives i societat laborals, i la

subvenció per a l’assistència tècnica per contractar experts d’alta

qualificació. També baixa la reducció dels tipus d’interès per

inversions I+O (de 6 punts a 3).

Resum executiu

Agents d’Ocupació i Desenvolupament Local (AODL)

Entre l’any 2001 i 2006, el pressupost econòmic per al programa AODL,

ha augmentat considerablement. El primer any es va dedicar un import

econòmic del 7.712.136,46€ i el segon un import de 12.540.378,48€. Això

representa un augment del 38,5%. Tot i ser la província de Barcelona la

que rep més atorgament, aquest s’ha vist reduït en aquests anys. L’any

2001 va rebre el 61,49% del total d’atorgament per Catalunya i l’any 2006

va passar a rebre’n el 59,01%. En aquest últim any, la comarca de

Barcelona que ha rebut més pressupost, ha estat el Vallès Occidental.

Respecte als tipus d’entitats que participen en el programa, es pot dir que

en els dos anys estudiats, són les corporacions locals les més nombroses.

Aquestes reben alhora el major percentatge d’atorgament, un 89,86% del

total per a l’any 2001 i un 85,13% del total per a l’any 2006.

Pel què fa al perfil de persones beneficiàries, en tots dos anys, la major

presència ha sigut femenina. Les dones representen un 66% per al primer

any i un 69% per al segon. Per edats, es pot dir que el col·lectiu contractat

com a AODL, majoritàriament comprèn edats entre 30 i 44 anys. L’any

2001, en aquesta franja d’edat hi havia un 89% del total d’AODL i a l’any

2006 un 69%.

44

Estudis i Campanyes (E+C)

Per a la realització del programa d’estudis i campanyes a Catalunya, l’any

2001 es va atorgar un pressupost econòmic de 781.366,31€. D’aquest

pressupost, entorn al 80% es va atorgar a la província de Barcelona, sent la

comarca del Baix Llobregat, la que més en va rebre.

A l’any 2006, l’atorgament ha sigut de 2.433.366,36€, suposant un

augment del 67,89%, però en aquest cas, la província de Barcelona, tot i

ser la que rep més pressupost, només va rebre’n un 46,87% del total. Dins

d’aquesta província, la comarca que ha rebut més pressupost ha sigut el

Vallès Occidental. Per tant, l’atorgament per aquest últim any, a més de

d’haver augmentat considerablement, ha estat més repartit entre les

províncies catalanes.

Respecte el tipus d’entitat que han desenvolupat aquest programa, per als

dos anys estudiats, són les corporacions locals les més nombroses i les que

reben més atorgament. Aquest tipus d’entitat va rebre un 80,64% del total

d’atorgament per a l’any 2001 i un 81,07% del total atorgat per a l’any

2006.

Iniciatives Locals d’Ocupació (I+O)

Per al programa de qualificació d’empreses com a iniciatives d’ocupació,

l’any 2001 es va dedicar un pressupost econòmic de 2.586.378,76€, sent

la província de Barcelona la que va rebre més atorgament, en concret un

72,1% del total.

En canvi, per a l’any 2006, el pressupost atorgat a aquest programa va ser

de 2.055.155,55€. Això representa un 25,84% menys. En aquest any,

també va ser la província de Barcelona la que va rebre més pressupost tot i

que aquest és força més reduït, en concret un 52,77% del total. Amb

aquests resultats, cal destacar la forta davallada en la subvenció total

rebuda a tot el territori català.

45

Respecte el tipus d’entitat que han participat en aquest programa en els

anys 2001 i 2006, aquestes són bàsicament societats de responsabilitat

limitada. Al primer any, aquest tipus d’entitat va rebre el 67,59% del

pressupost total atorgat i el segon any en va rebre un 69,23%. En un segon

lloc, trobem les associacions i altres tipus no definits. Aquestes entitats han

rebut al voltant del 16% del total atorgat per als dos anys estudiats.

Punts forts i punts febles A l’hora d’analitzar els punts forts i febles, per a cada un dels programes de

Desenvolupament Local (AODL, Estudis i Campanyes i I+O) hem pogut

constatar que tots tres tenen un punt feble en comú. Aquest fa referència a

la manca de recursos econòmics, materials i humans. En aquest sentit

doncs, els entrevistats han destacat que tant l’atorgament com les

infrastructures i els tècnics/es que duen a terme els programes, són

insuficients. A part d’aquest inconvenient comú a tots tres programes, la

resta de punts els hem tractat per separat en cada programa, ja que

presenten característiques diferents.


Punts forts


I. És destacable el fort suport que rep el programa per part

d’altres departaments d’alguns dels ajuntaments on es

desenvolupa el mateix.

II. Existeix una bona coordinació entre els diferents departaments

i els propis tècnics/es que duen a terme el programa.


I. L’execució del programa permet plantejar noves polítiques

d’ocupació, provocant cert canvi en la visió política existent. En

46

aquest sentit, permet una avenç polític en matèria de

desenvolupament.

Resultats i/o utilitats del programa

I. El programa d’AODL, fomenta el creixement econòmic,

d’aquesta manera es duen a terme accions que repercuteixen

positivament en el desenvolupament del territori creant riquesa

i extraient les potencialitats del mateix territori.

II. Es crea ocupació al territori, a partir de l’activació del patrimoni

dels municipis en els que s’aplica el programa, per evitar el

despoblament sobretot dels col·lectius més joves.

III. Dóna una diagnosi prèvia de les necessitats del territori i els

seus col·lectius.

IV. Es canvia la mentalitat dels polítics de l’Administració Local, en

matèria de desenvolupament econòmic a partir dels resultats

obtinguts del programa d’AODL.

V. Ampliació dels serveis als territoris com a resultat del

programa, això provoca molta acceptació per part de la

ciutadania.

VI. És un programa que afavoreix la contractació de més personal

tècnic.

Punts febles


I. A l’hora de desenvolupar el programa, es detecta una manca

de recursos financers. Es dóna el cas que un tècnic AODL ha de

desenvolupar les seves tasques per a diversos municipis.

47

II. La limitació dels programes en quant a temps perjudica a la

continuïtat dels tècnics/es. Després de quatre anys, els

projectes no veuen continuïtat i això pot desmotivar al

personal contractat com a AODL.

III. Manca d’anàlisi d’indicadors claus en el programa AODL.

IV. L’atorgament dels programes estan basats més en criteris

polítics i no tècnics, quan haurien de regir-se més, per aquests

últims.

V. Les funcions pròpies dels tècnics/es AODL, no estan clarament

delimitades. Aquesta situació pot desenvolupar a la llarga,

“burn-out” (estat de buit i desgast interior per part d’un

treballador, aquest ha gastat les seves energies

recarregables).


I. La manca d’una diagnosi concreta per als territoris provoca que

no es detectin les necessitats reals. Caldria doncs, fer una

diagnosi per tal de veure quines necessitats presenta el

territori i poder-les cobrir.

II. Manca de reconeixement de les decisions del personal tècnic a

l’hora de desenvolupar la part tècnica del programa. Això és

degut a l’excessiu pes polític en decisions tècniques.


I. S’ha detectat poca difusió dels resultats obtinguts, quan fer-ne

la màxima difusió permetria un millor coneixement del

programa, dels seus objectius i dels seus resultats beneficiosos

per al desenvolupament econòmic dels territoris.

48


I. Manca de contacte i coordinació amb altres tècnics/es AODL.

Manca una xarxa d’AODL que permeti intercanviar opinions,

experiències i en moments, servir d’ajuda i recolzament.

II. Manca de suport del SOC en el desenvolupament del

programa.

III. Manca d’informació a l’Administració Local sobre la figura dels

tècnics/es AODL. Aquest fet dificulta la coordinació que podria

haver-hi entre les entitats i la pròpia Administració Local.

IV. El programa AODL en el territori respon massa a interessos

polítics.

V. Manca una visió més global del territori ja que hi ha

ajuntaments que mostren una visió molt limitada de

desenvolupament del territori.

VI. La manca d’infrastructures aïlla els territoris en tant que

dificulta la mobilitat el que provoca una manca de coordinació i

comunicació entre ells.

Altres

I. La formació dels tècnics/es AODL és assumida per la pròpia

entitat.

II. La formació està massa centralitzada a Barcelona i Tarragona.

Manca de formació contínua necessària per a desenvolupar

correctament la tasca com a tècnics/es AODL, i manca

d’informació sobre aquesta.

49

III. No hi ha plans d’acollida en alguns territoris per als AODL.

Aquesta necessitat sorgeix de la poca continuïtat laboral que

s’ofereix a aquests tècnics/es.


Punts forts


I. L’estructura del programa permet realitzar accions concretes i

a llarg termini.


I. El programa permet disposar d’una actualització permanent

dels resultats que s’obtenen a través dels estudis realitzats.


I. Permet fer una diagnosi de l’estat actual de les entitats que

participen en el programa.

II. Representa una eina molt útil per tal de conèixer el territori i

les seves necessitats.

III. Els projectes que es duen a terme dins el programa es

contextualitzen dins el pla d’acció de desenvolupament

econòmic del territori.

50

Punts febles


I. Discontinuïtat laboral dels tècnics/es que desenvolupen el

programa després de la finalització del període de quatre anys.

Aquest fet afecta a la qualitat dels projectes.

II. Manca de recursos econòmics i materials adequats a les

necessitats del territori.

III. S’ha detectat poca agilitat en l’atorgament i la resolució de la

subvenció.

IV. Els criteris d’atorgament de la subvenció segueixen bàsicament

criteris polítics i no tècnics.


I. La difusió dels resultats es duu a terme des de les mateixes

entitats. En aquest sentit, es fa poca difusió a més d’haver

d’assumir, les entitats mateixes, les despeses d’aquesta.


I. Manca consciència de globalitat del territori per part d’alguns

ajuntaments, fet que fa que tinguin una visió molt limitada del

desenvolupament al territori.

II. Manca de seguiment i avaluació per part del SOC.

51

Iniciatives locals d’Ocupació (I+O)

Punts forts


I. El programa impulsa la creació d’empreses en tant que

fomenta l’ocupació i l’autoocupació al territori.

Punts febles


I. Excessiva documentació i tràmits inicials massa complexos.

Aquesta excessiva burocràcia, dificulta el desenvolupament del

programa.

II. Els ajuts econòmics que s’atorguen a les empreses, són

préstecs i no subvencions.

Propostes de millora Aquest apartat ha sorgit a partir de les aportacions tant dels tècnics/es com

dels representants de les pròpies entitats que apliquen els programes

d’AODL, Estudis i Campanyes i I+O dins la Política Activa d’Ocupació de

Desenvolupament Local. En aquest informe, es presenta una visió general

dels aspectes que caldria millorar en el programa de Desenvolupament

Local a partir dels dèficits detectats pels participants en l’estudi.

Les propostes de millora es presenten amb la mateixa estructura de

continguts que s’han recollit a l’apartat de punts forts, punts febles,

amenaces i oportunitats per a cada un dels tres programes. Així doncs,

aquest informe queda estructurat de la següent manera: característiques

generals del programa, resultats i/o utilitats del programa i coordinació,

seguiment i avaluació.

52

A partir del coneixement de les opinions recollides podem dir que en general

per a tots tres programes, s’ha detectat certa precarietat laboral dels

tècnics/es que duen a terme aquests programes a la vegada que s’ha fet

palesa la infravaloració de l’aportació tècnica, a favor de la recepció

econòmica de les subvencions i de l’opinió política. A més, s’ha constatat

que faria falta afavorir la connexió entre els diferents programes i el treball

en xarxa de les entitats incidint en la millora general de la coordinació,

seguiment i avaluació del SOC.

Davant aquesta situació, es proposa una millora de la situació laboral

dels tècnics/es equiparant les condicions laborals entre els

tècnics/es AODL, Estudis i Campanyes i I+O. A més, es considera que

s’hauria de millorar l’oferta formativa i especialitzada cap a aquest

col·lectiu, ja que també s’ha detectat que es dóna poca formació específica,

tot i que les entitats no posen obstacles per tal que els tècnics/es assisteixin

a cursos de formació externa a l’entitat.


Característiques generals del programa

Després de constatar que manca estabilitat laboral per als tècnics/es

d’AODL, ja que un cop finalitzat el programa automàticament se’ls acaba el

contracte, cal doncs més implicació dels i les responsables de les

entitats per tal de poder consolidar les places dels tècnics/es,

buscant la continuïtat dels projectes. Aquesta consolidació de la plaça de

tècnic/a AODL es podria definir per normativa i seria viable ja que és una de

les polítiques actives d’ocupació amb més possibilitats de continuïtat.

Moltes vegades, per tal que les entitats rebin la subvenció corresponent al

programa, es tendeix a no escoltar tant les aportacions que fan els

tècnics/es del programa i considerar més les propostes de caire polític. En

aquest sentit, es proposa que l’atorgament de les subvencions es

sustenti fonamentalment en criteris tècnics i no només polítics, ja

que els primers són els que coneixen més el terreny i les situacions en les

53

que es troben dia a dia. La figura d’AODL pot ser un interlocutor clau entre

societat civil i l’Administració ja que està plenament en contacte amb la

realitat i els instruments polítics.

Alguns dels responsables de les entitats i tècnics/es del programa d’AODL,

han afirmat que per al correcte desenvolupament del programa, manquen

infrastructures a la vegada que recursos tant materials com econòmics. En

aquest sentit, es proposa establir un reequilibri territorial en el

repartiment dels recursos i les subvencions destinades al programa

a la vegada que augmentar les infrastructures. Amb tot això,

s’afavorirà a la comunicació entre entitats i a la realització d’accions a curt i

a llarg termini.

En aquest estudi, s’ha detectat que les funcions pròpies dels tècnics/es

AODL, no estan clarament delimitades. Caldria doncs, establir un protocol

clar de les funcions a desenvolupar per part del personal tècnic per

tal d’evitar a la llarga experiències de “burn-out” o desgast psicològic dels

treballadors a la feina.


El programa d’AODL, parteix de realitzar primerament una diagnosi del

territori per tal de detectar les necessitats d’aquest i actuar fent propostes

de dinamització del territori i generar idees per tal de crear riquesa

fomentant el creixement econòmic. Si bé, es duen a terme aquestes

diagnosis prèvies, s’ha detectat que aquestes no són del tot concretes.

D’aquesta manera cal doncs, ressaltar la necessitat de realitzar

diagnosis prèvies, concretes i rigoroses de les necessitats i

mancances que presenten els territoris. Amb aquest bon

començament, es podrà elaborar el pla de treball sent aquest, l’eix

vertebrador per al desenvolupament idoni de les actuacions del programa.

A més, també s’ha detectat un excessiu pes polític en les decisions

tècniques en el desenvolupament del programa. En aquest sentit, caldria

més reconeixement de les decisions del personal tècnic, ja que

54

aquest personal és part implicada i amb ple coneixement de la realitat a

l’hora de dur a terme el programa.


Els productes que sorgeixen de l’aplicació del programa d’AODL, són de

gran utilitat i promouen el desenvolupament local i la dinamització

territorial.

Quan es finalitzen aquests productes, seguidament i perquè tota la feina

feta sigui útil i reconeguda, cal que es procuri per fer-ne una màxima

difusió.

En aquest estudi s’ha detectat que un cop obtinguts els productes, a

aquests no se’ls fa tota la difusió que caldria. És per aquest fet que es

proposa fer una màxima difusió dels resultats obtinguts, per tal que es

tingui un millor coneixement del programa, dels seus objectius i resultats

beneficiosos per al desenvolupament econòmic dels territoris.


A vegades, la manca de recursos humans que s’ha fet notable a nivell

general del programa de Desenvolupament Local, fa que un mateix tècnic

AODL sigui utilitzat com a “comodí” i que faci altres tasques i funcions que

no li corresponguin pròpiament.

Per això, es proposa que existeixi un control més minuciós per part del

SOC en el seguiment de les activitats que desenvolupen els i les

AODL en les seves respectives entitats, per tal d’evitar una situació que pot

dur a aquests treballadors/es a patir “burn-out” (estat de buit i desgast

interior per part del treballador, aquest ha gastat les seves energies

recarregables). D’aquesta manera el tècnic/a AODL podrà centrar-se en les

seves funcions com són: dinamització del territori, detecció de necessitats i

generació d’idees per tal de contribuir a la promoció econòmica i al

desenvolupament local.

55

Al llarg de l’apartat de punts forts i febles de l’estudi present, s’ha destacat

la pèrdua de percepció global de desenvolupament del territori que tenen

alguns ajuntaments. Front això, es considera convenient la creació d’una

xarxa d’AODL des d’on es pugui tenir una visió global de tots els tècnics/es

que treballen al territori. Això permetrà una major coordinació entre entitats

i una complementació compartint opinions, experiències i projectes.

D’aquesta xarxa sorgiran també propostes d’activitats, informació de cursos

i altres activitats formatives. D’aquesta manera s’evitarà caure en la visió

local limitada al territori en el que desenvolupen la seva activitat.



El programa d’Estudis i Campanyes, és una eina molt útil en tant que

treballa aspectes molt concrets del territori, centrant-se sobretot en

l’ocupació. Permet fer una diagnosi de l’estat actual i fomenta l’ocupació en

el territori.

Per a poder desenvolupar correctament el programa s’ha detectat que hi ha

problemes de gestió en el sentit que no arriben els recursos econòmics per

a realitzar els estudis. Per tant, es proposa que s’adeqüin els recursos

econòmics i el volum d’estudis a desenvolupar. D’aquesta manera, es

podran complir les expectatives creades, sempre i quan no hi hagi

endarreriments dels atorgaments.

A més, s’ha detectat que les entitats no tenen un coneixement exhaustiu

dels recursos i oportunitats que el propi programa genera i això dificulta

l’aprofitament just i el bon ús que se’n pot fer d’ell. Per tant, es considera

important que s’agilitin les resolucions de les convocatòries per tal

que els tècnics/es puguin preparar-les adequadament.


Moltes vegades els responsables de les entitats han remarcat que al llarg

del desenvolupament del programa, el SOC no ha fet cap tipus d’intervenció

56

a nivell de seguiment. Conseqüentment, existeixen només mesures internes

que a partir de reunions entre tècnics/es i responsables de les entitats es fa

un cert seguiment i avaluació del programa. És per això, que es demana

més suport tècnic per part del SOC. D’aquesta manera, es podran

solucionar problemes sorgits al llarg del desenvolupament del programa així

com actualitzar resultats i anar-se adequant al programa i a les dificultats

que poden anar sorgint.

Si aquesta demanda es compleix i s’afegeix més control en

l’atorgament, automàticament s’evitaran duplicats de propostes al territori

dins els projectes d’estudis i campanyes, com s’han donat en alguns

territoris.


Al llarg de l’estudi, s’ha detectat que la difusió que es fa dels resultats

obtinguts, és mínima. A més, les despeses que genera fer aquesta difusió

van a càrrec de les pròpies entitats, fet que també limita la difusió. Per tant,

creiem que cal fer més difusió dels resultats obtinguts, per tal que es

donin a conèixer al màxim els productes obtinguts i si cal, que les entitats

deixin d’assumir la totalitat de les despeses d’aquesta.

Iniciatives locals d’Ocupació (I+O)


En l’anàlisi del programa d’Iniciatives per a l’Ocupació, s’ha recollit la

problemàtica de l’excessiva burocràcia del programa en quant a la

documentació prèvia que cal presentar per part de les empreses. Per tant,

caldria facilitar els tràmits tant de sol·licitud de qualificació com de

compliment de les ajudes.

Al començament de l’activitat empresarial, les empreses que es beneficien

d’aquest programa, reben préstecs inicials per tal d’iniciar la seva activitat.

Caldria doncs, rebre subvencions enlloc de préstecs, al menys en els

primers anys de començament de l’activitat.

57

Tenint en compte que el programa ajuda a la creació d’empreses i

representa un forta injecció per a les empreses fomentant l’ocupació i els

valors socials, hauria de ser un programa del que se’n fes molta difusió per

tal que els emprenedors/es poguessin sol·licitar la qualificació prèvia, un

cop tinguin la seva idea empresarial. Per tant, caldria disposar d’un

millor coneixement i difusió del programa d’I+O i d’una informació

renovada sobre ajuts i subvencions per a les empreses que estan en

fase de creixement.


Alguns participants de l’estudi comenten que, les empreses que s’inclouen

dins el programa d’I+O i han rebut algun tipus d’ajuda, no han estat

sotmeses a cap control de seguiment per part del SOC. Creuen que això pot

provocar pràctiques deshonestes per part d’algunes empreses. És per això,

que es considera important que el SOC faci un seguiment exhaustiu i

una avaluació posterior a les empreses que s’han beneficiat d’aquest

programa. Aquest control servirà per assegurar el compliment de tots els

requisits a les empreses participants.

Malgrat aquesta demanda, representants d’entitats i tècnics/es del

programa valoren molt positivament el suport rebut per part del SOC a

l’hora d’elaborar el pla d’empresa inicial.

58

NOUS JACIMENTS D’OCUPACIÓ

Resum executiu Les dades analitzades en aquest informe i recollides en el present resum

només inclouen projectes de formació ocupacional o formació en el lloc de

treball dins els programes de nous jaciments d’ocupació (NJO).

El programa de NJO va rebre un pressupost econòmic a Catalunya de

6.443.020,30 € per l’any 2001 i 6.488.395,87€ pel 2005 el que significa una

augment del 0,7% respecte a l’any 2001.

Pel què fa a la distribució territorial d’aquest pressupost, podem dir que

les dues províncies que van rebre un major atorgament per a l’any 2005,

van ser Barcelona (4.218.670,12€) i Girona (1.056.573,42€). Aquestes

dues províncies són també, les que han rebut un major nombre de persones

beneficiàries.

En ambdós anys d’estudi els tipus d’entitats que han gestionat la major

part del pressupost total han estat les associacions i altres tipus d’entitats

no definits i les corporacions locals, concentrant així mateix a gran part de

les persones participants al programa.

En quant a les persones beneficiàries del programa a l’any 2001 van

participar 1.281 persones front a les 975 persones de l’any 2005, és a dir

que es va produir una disminució del 23,9% respecte a l’any 2001.

Respecte el perfil d’aquestes persones beneficiàries, es pot dir que s’ha

donat una certa feminització del programa, ja que les dones han passat

d’un 59% l’any 2001 a un 70% l’any 2005. Per tant, la presència masculina

s’ha vist força reduïda en aquest últim any. Per edats, les persones que van

accedir als projectes de formació ocupacional o formació en el lloc de treball

dins el programa de NJO tenen edats compreses entre 30 i 44 anys,

majoritàriament.

59

Per nivell d’estudis, el col·lectiu que ha accedit més al programa de NJO,

l’any 2005, és aquell que té estudis universitaris. Aquest, representa quasi

el 40% de beneficiaris amb estudis de grau mitjà i superior. Per

nacionalitat, podem dir que al llarg dels dos anys estudiats, les persones

beneficiàries estrangeres han doblat la seva presència. Cal fer l’incís que

aquest augment l’han protagonitzat dones estrangeres. Exactament s’ha

passat d’un 3% a un 6% d’estrangers/es beneficiaris/es.

En relació amb el mercat de treball, podem dir que sobre la mitjana

d’atur registrat durant l’any 2005, només un 0,4% de persones s’han

beneficiat del programa de NJO. Concretament, les dones beneficiàries

representen un 0,4% sobre l’atur femení i els homes un 0,2% sobre l’atur

masculí. Per edats, hem pogut veure que el col·lectiu de 30 a 44 anys, és el

que aglutina més persones beneficiàries del programa. No obstant això,

quan relacionem les dades del total de beneficiaris/es i el registre d’aturats,

cal destacar que és el col·lectiu de joves d’entre 20 i 24 anys i de 25 a 29

anys, el que presenta un major pes. Aquests col·lectius, suposen un 0,7%

cadascun d’ells sobre el total del registre de persones aturades per a l’any

2005. Finalment, segons el nivell d’estudis, s’ha vist que el col·lectiu que té

estudis superiors és el que més accedeix a aquest programa. En relació amb

el mercat de treball aquest col·lectiu representa un 2% sobre el total de

l’atur registrat.


Punts Forts


I. En relació amb les mancances percebudes en altres polítiques

actives d’ocupació (PAO), els programes de NJO impliquen una

millora pel que fa als següents aspectes: foment de

l’experimentació i la innovació; interrelació estreta amb el territori

i el mercat treball, i treball a mig i llarg termini, i que passem a

descriure a continuació:

60

II. Així, es considera un valor afegit el fet de poder treballar en

sectors d’ocupació novedosos o emergents, amb

l’experimentació que això implica, i poder fer-ho sense una

temporalitat massa estricta.

III. Pel que fa a la interrelació amb el territori i el mercat laboral,

es valoren aspectes com la formació en el mateix lloc de

treball, l’oportunitat d’afermament per les entitats beneficiàries

del programa i la possibilitat de realitzar estudis per obtenir

una diagnosi sobre les necessitats del territori, els perfils

professionals o les necessitats productives.

IV. Respecte als terminis d’actuació, es valora l’horitzó del llarg

termini contemplat per aquest programa (en contrast amb el

caràcter excessivament temporal d’altres PAO) i el seu caràcter

proactiu, tenint com a principal objectiu la creació de nous llocs

de treball i l’estimulació de la demanda.

V. Pel que fa als terminis es valora així mateix la capacitat

d’aprofundir en l’estudi o consolidació d’una línia de treball a

mig i llarg termini.

VI. Es considera molt positiu el fet de poder demanar el mateix

projecte en diferents convocatòries i poder així donar

continuïtat al servei, ja que això permet millorar la planificació,

treballar de manera paral·lela a l’evolució del projecte i

procedir a la seva reformulació en funció dels resultats

obtinguts. La continuïtat facilita, a més, poder fer un acurat

seguiment de tot l’itinerari formatiu i laboral que realitza la

persona beneficiària.


I. Es tracta d’una de les polítiques actives que permet

desenvolupar una feina molt vinculada a les condicions i la

61

dinàmica del mercat de treball, tot facilitant a la persona

beneficiària potenciar unes aptituds que altres PAO no

potencien.

II. El programa constitueix una oportunitat de creació d’ocupació

per a col·lectius femenins que han estat inactius laboralment.


I. Es tracta d’un programa amb un gran potencial de creació

d’ocupació. Facilita la generació de noves activitats i/o la

consolidació d’altres ja iniciades, amb la consegüent creació i

consolidació de nous llocs de treball que, d’altra manera, o bé

no es podrien generar o trobarien molta més dificultat per fer-

ho.

II. Relacionat amb el punt anterior, aquesta política permet

generar i consolidar noves figures professionals i constitueix un

al·licient per incorporar noves línies d’actuació en les entitats,

o bé consolidar-ne les ja existents.

III. Es valora positivament la possibilitat de consolidació i

enfortiment que significa per a les entitats, ja que aporta la

possibilitat de realitzar activitats que generin beneficis per

aquestes, en vista a consolidar-les.

IV. Els projectes tenen valor no només per a les entitats i les

persones beneficiàries sinó també a nivell comunitari.

Punts Febles


I. Si bé el finançament proporcionat per aquest programa permet

endegar projectes i contractacions que d’altra manera no es

62

podrien realitzar, la dotació econòmica no cobreix totes les

despeses generades i es perceben desigualtats en la seva

assignació a les diferents partides.

II. Relacionat amb el punt anterior, es critica la no cobertura de

totes les despeses vinculades a les contractacions i es

destaquen com a negatives les dificultats que experimenten les

entitats per finançar la part de la contractació que no

contempla el programa.

III. Donat que el finançament és parcial, i unit al fet que la

temporalitat de la contractació és força alta i que la retribució

mínima establerta no és excessivament elevada, aquesta

situació es pot utilitzar en alguns sectors com una eina de

precarització de la contractació.

IV. Pel que fa a la durada de les actuacions, si bé aquesta és

superior a la que contemplen altres programes, en ocasions

pot no ser suficient per la realització de projectes amb el nivell

de complexitat propi dels NJO. Així doncs, la temporalitat

estricta en referència a la data de finalització dels projectes pot

no acomodar-se a les necessitats reals d’aquest.

V. Respecte a la gestió de les convocatòries, es critica la manca

de flexibilitat i la complexitat i el volum excessiu de les

gestions administratives requerides a l’hora d’accedir al

programa.

VI. Pel que fa a les justificacions de la subvenció, tenint en compte

que es tracta de projectes tan amplis i vinculats freqüentment

a diversos àmbits, es critica la complexitat de les justificacions

i la no coincidència d’aquesta amb el moment de

desenvolupament del projecte.

VII. Es considera un aspecte negatiu el retard de sortida de la

convocatòria i el retard i la incertesa en les dates de resolució i

63

de cobrament de les subvencions, fets que dificulten la

planificació de l’activitat i poden endarrerir l’execució de les

actuacions, a més de generar problemes a les entitats a l’hora

d’haver d’avançar els pagaments.

VIII. L’obligatorietat de consolidació de llocs de treball per poder

tornar-se a acollir al programa per a l’acció de creació directa

de llocs de treball és vista com una dificultat afegida per

algunes entitats, com també ocorre amb l’obligatorietat de

contractar a persones aturades inscrites al Servei d’Ocupació

de Catalunya (SOC).


I. El programa d’estimulació de la demanda, dins dels NJO,

treballa en un sector molt feminitzat (segregació ocupacional

horitzontal) que es caracteritza per la precarietat laboral

(horaris, contractació, rotació, retribucions econòmiques, etc.).

II. Es critica la manca de formació per capacitar el personal dels

serveis en el marc de les accions d’estimulació de la demanda

dins dels NJO.

III. El programa no preveu la incidència en les problemàtiques

familiars i personals que poden dificultar la posterior inserció

de les persones beneficiàries.

Resultats i/o utilitat dels programa

I. No sempre un nivell alt d’inserció en el marc dels programes de

NJO implica una estimulació del mercat en l’àmbit en el qual es

desenvolupava l’acció, sinó que aquest pot estar més aviat

vinculat a una millora en el nivell d’ocupabilitat de la persona

beneficiària.

64

II. S’observen dificultats d’inserció en àmbits novedosos, ja que es

pot estar formant una persona en un sector que no està lo

suficientment desenvolupat i/o consolidat com per incorporar a

professionals.

III. D’altra banda, en el cas dels llocs de treball excessivament

protegits, es pot estar dificultant la posterior inserció laboral de

la persona beneficiària.

IV. En el marc de les accions d’estimulació de la demanda, la

presència d’estereotips de gènere en la societat, en

l’Administració i en les persones usuàries del servei, es

tradueix en una manca de valoració social i econòmica

d’aquestes funcions, considerades pròpies del sexe femení.

V. Directament relacionat amb el punt anterior, existeix una

manca d’accions positives per trencar amb estereotips de

gènere i amb la segregació ocupacional horitzontal present en

el programa d’estimulació de la demanda.

VI. Alguns dels serveis que es posen en marxa a través del

programa de creació directa de llocs de treball són cars i, per

tant, difícils de mantenir quan finalitza la subvenció.

VII. Hi ha el risc que els programes de NJO s’interpretin com una

via més de finançament de les entitats.

VIII. Pel que fa a les accions d’estimulació de la demanda, un cop

finalitzats els cinc anys establerts per sol·licitar la subvenció es

percep un cert grau d’incertesa en la continuïtat del programa,

davant d’una nova necessitat creada.


Aquest apartat presenta una visió global dels aspectes que caldria millorar

en el marc dels programes de Nous Jaciments d’Ocupació (NJO), a partir de

65

la identificació de necessitats obtinguda a través de l’anàlisi de les opinions

dels i les participants en el present estudi. Les propostes s’articulen seguint

la mateixa estructura de continguts emprada a l’apartat de punts forts i

febles del programa: característiques generals del programa; àmbits

d’actuació i/o col·lectius participants; resultats i/o utilitat del programa i,

finalment, altres aspectes a destacar.


Una part important de les propostes de millora recollides entre els

participants del present estudi fa referència a aspectes relacionats amb la

temporalitat i el finançament. I és que, tot i que en comparació amb altres

PAO les accions de NJO són uns dels que presenten més flexibilitat i

continuïtat pel que fa a la durada i finançament dels projectes, també són

els que poden contemplar una combinació d’actuacions més complexa, a

més de requerir una avaluació d’objectius a mig i llarg termini.

Així, es dóna el fet que, si bé el termini per realitzar aquestes accions és

superior a l’estipulat per a altres PAO, la temporalitat establerta fins al

moment resulta en molts casos insuficient a l’hora d’assolir els objectius de

determinats projectes. És per això que resulta necessari augmentar la

durada i la flexibilitat en els terminis establerts, com a mínim pels

projectes per als quals s’argumenti suficientment la necessitat d’un temps

de desenvolupament més llarg per la seva consolidació.

S’hauria de facilitar, doncs, que la durada de les accions es pogués

adaptar a les característiques de l’activitat sol·licitada, per tal d’oferir

possibilitats reals d’engegar aquestes en els terminis que determina el

programa i contribuir així a una optimització dels resultats.

D’altra banda, també pel que fa als marges temporals establerts en el marc

dels NJO, destaca especialment la problemàtica relativa a la temporalització

de les convocatòries.

En primer lloc, es comprova com la periodicitat actual de les convocatòries

(només és anual en els casos d’estimulació de la demanda), no està

66

pensada en termes de continuïtat, ja que perquè aquesta fos real i efectiva

es requeriria necessàriament una planificació interanual. Es fa palesa, per

tant, la necessitat de modificar la periodicitat de les convocatòries

perquè aquestes siguin com a mínim de periodicitat anual, amb

l’objectiu de facilitar una continuïtat real i efectiva dels projectes.

Així mateix, el fet que l’aparició i posterior resolució de les convocatòries de

NJO no tingui una data prefixada (o, a falta d’això, que no es puguin

preveure aquestes dates amb una aproximació més o menys fiable)

comporta que hi hagi indeterminació i inseguretat pel que fa a la posada en

marxa i execució de les actuacions previstes, i impossibilita que des de les

entitats es pugui realitzar una planificació realista del desenvolupament

d’aquestes.

Caldria, per tant, que es fos més rigorós a l’hora d’establir i complir

amb els terminis de les convocatòries i resolucions, ja que això

redundaria en una millora de la planificació de les activitats a les entitats

que s’acullen al programa.

Si ens centrem en els aspectes relacionats amb el finançament dels NJO, tot

i que es valora positivament que cobreixi una part important de la despesa

en contractació, veiem com les crítiques es concentren bàsicament en el fet

que aquest és parcial i que moltes vegades resulta insuficient. També és

vista negativament l’existència d’un finançament desigual pel que fa a les

diferents actuacions.

Així, s’ha destacat al llarg de l’estudi que el finançament és molt generós

per a algunes accions (75% del cost total de l’estudi, la difusió o els

seminaris i jornades), però que en canvi no cobreix adequadament les

despeses vinculades a les contractacions (en el cas dels projectes

d’estimulació de la demanda, el tercer, quart i cinquè exercici només es pot

subvencionar el 50% dels salaris bruts).

En aquest sentit, caldria portar a terme una avaluació que s’ajusti a la

realitat de les demandes relatives al finançament dels diferents tipus de

67

projectes i facilitar, en la mesura del possible, una adaptació més

acurada a l’evolució dels mateixos.

Continuant amb els temes de finançament, s’ha comprovat com les entitats

experimenten freqüentment dificultats per finançar la part de contractació

que no contempla el programa. Aquest seria, per tant, un altre aspecte

important a revisar.

Caldria, doncs, tractar de fer possible el finançament de les

contractacions en el marc del NJO al cent per cent. Això sí, tenint

sempre molt present que l’objectiu últim és aconseguir que els projectes

encetats puguin tenir continuïtat com a projectes autònoms.

Pel que fa a la necessitat de garantir la viabilitat econòmica dels projectes,

s’ha observat el cas d’entitats que, tot i haver-se complert els terminis,

arribades al final del període de subvenció no han pogut consolidar els llocs

de treball per manca de temps suficient.

És per això que considerem que caldria donar facilitats, en els casos que

sigui necessari i sempre que aquesta necessitat s’hagi argumentat

adequadament, a les entitats que es trobin en aquesta situació. Una de les

possibles solucions a aquesta problemàtica, sorgides arran del present

estudi, és la proposta de què el SOC continués finançant un

percentatge dels sous dels llocs de treballs generats durant un

període de temps determinat posterior a la finalització de la

subvenció.

Una problemàtica on conflueixen temporalització i finançament és el fet que

sovint els retards i l’allargament del període d’espera per rebre el pagament

de les subvencions poden arribar a constituir un impediment important a

l’hora de desenvolupar el projecte.

Per tal d’evitar aquest efecte negatiu, es fa necessari insistir en la

necessitat d’una agilització en el pagament de les subvencions que

pugui facilitar la tasca a les entitat beneficiàries. En aquest sentit, caldria

així mateix adequar els pagaments al ritme de desenvolupament de

68

l’activitat, ja que complint rigorosament amb els terminis de

pagament s’evitarien possibles problemes de solvència de les

entitats i es podria ampliar la participació de moltes d’elles en el

programa. Sense perdre de vista, com ja hem assenyalat, que l’objectiu

final és aproximar-se el màxim possible a l’autofinançament.

Pel que fa a les ocupacions generades en el marc dels NJO, s’ha destacat com

la subjecció d’alguns projectes a la presència de subvenció pot acabar implicant

que tant les persones beneficiàries com el personal tècnic acabin sotmesos a les

dinàmiques pròpies d’aquesta situació (temporalitat, discontinuïtat,

finançament parcial de la contractació, establiment d’una retribució mínima no

massa elevada, etc.). Per tant, hi ha un alt risc que tot plegat pugui conduir cap

a la precarització dels llocs de treball generats.

En relació amb això, es ressalta que el treball protegit hauria de ser

exemplificant com a bona pràctica en contractació i relació laboral i

que, amb aquest fi, caldria realitzar un seguiment molt més estricte i

normativitzar especialment les relacions laborals i contractuals que es

realitzen en el marc dels NJO.

Un altre dels aspectes assenyalats com significativament millorables són els

tràmits administratius necessaris per accedir al programa. Aquests han

estat criticats pels participants en l’estudi com excessivament burocràtics i

complexos, tot constituint a efectes pràctics una mena de barrera d’entrada

per entitats “no iniciades” en aquests tràmits.

En aquest sentit, seria molt convenient fer les convocatòries del

programa NJO més accessibles per a totes les entitats.

Entre les mesures a contemplar per tal d’aconseguir-ho, s’hi hauria de

facilitar l’accés, millorar-ne la difusió, agilitar els tràmits, utilitzar

un llenguatge més comprensible i oferir un suport continuat des del

SOC a les entitats interessades en el programa, per tal que totes elles,

tinguin més o menys recursos tècnics, disposin de les mateixes facilitats per

accedir a les subvencions.

69

Finalment, s’han recollit una sèrie de queixes relatives a alguns requisits

establerts a la convocatòria de NJO.

En primer lloc, el fet que les ofertes per cobrir els llocs de treball hagin de

passar obligatòriament pel SOC. Si bé es troba comprensible des de la

lògica del programa, es considera que en certes ocasions dificulta el poder

trobar perfils específics adients als serveis que es volen engegar. En

conseqüència, el fet d’haver de contractar una persona sense aquesta

formació específica fa que el procés s’endarrereixi.

En el cas concret de llocs de treball que requereixen uns requisits o

formació específiques, s’hauria d’oferir a les entitats la possibilitat de

presentar ofertes específiques per aquests llocs de treball a

personal ja format. Es tractaria, per tant, de separar els projectes en

funció de la seva finalitat i establir aquesta opció únicament per als

projectes amb una determinada necessitat de perfils molt específics, que un

cop posats en marxa contribuiran a la generació de més llocs de treball.

L’obligatorietat de consolidació d’un percentatge important (com a mínim, el

75%) dels llocs de treball creats per poder tornar-se a presentar en

posteriors convocatòries, en el cas de les accions de creació directa de llocs

de treball, és un altre dels aspectes assenyalats com problemàtics pel que

fa als requisits de la convocatòria, ja que constitueix una limitació per les

entitats a l’hora de tenir una segona oportunitat.

Com a possible solució, es planteja la demanda d’intentar flexibilitzar

aquest requisit i donar la possibilitat de tornar-se a acollir una

vegada més al programa a les entitats que no hagin aconseguit

consolidar els llocs de treball durant la primera convocatòria per manca de

temps.


Pel que fa als àmbits d’actuació, la primera observació que caldria fer és

que els projectes de NJO s’han vinculat de forma prioritària a l’àmbit dels

70

serveis relacionats amb la vida diària i l’atenció a les persones, descurant

possiblement altres àmbits que també presenten grans potencialitats com a

jaciment d’ocupació i que possiblement no s’han explotat de manera

suficient. Destacar, doncs, en primer lloc, la necessitat d’aprofitar a fons

el potencial d’aquesta política activa pel que fa a l’abast dels seus

àmbits d’actuació.

Per tant, tot i que és necessari mantenir aquesta línia de serveis a les

persones, cal incentivar i potenciar altres àmbits d’activitat que

s’identifiquen com a nous filons d’ocupació on es generarien

nombrosos llocs de treball, prèvia estimulació de la realització d’estudis

al territori.

En relació amb els col·lectius en els quals incideix preferentment el programa,

en el cas específic de les accions d’estimulació de la demanda s’observa una

important presència del col·lectiu de dones en recerca d’una primera feina

remunerada.

Com a problemàtica associada a aquest col·lectiu, a la possible precarització

laboral derivada de les condicions de contractació en el marc d’aquest

programa (temporalitat, jornades parcials, etc.) s’hi afegeix el fet que els

serveis d’atenció a les persones i de la vida diària estan socialment

menystinguts i, com a conseqüència de tot plegat, econòmicament mal

retribuïts i poc valorats pels mateixos usuaris i usuàries del servei.

Es fa necessari en aquest punt una intervenció per part de les

administracions que lluiti efectivament contra la precarització laboral

del sector i acabi amb la segregació ocupacional horitzontal existent a

hores d’ara.

I és que, si bé per una banda es valora positivament el fet que aquest

programa permeti la incorporació en el mercat laboral de dones que fins ara

havien estat inactives o havien treballat en l’àmbit informal, no s’estan

tenint en compte, però, mesures que evitin fer més evidents i àmplies les

desigualtats socials entre dones i homes. Així, es deixa que les dones

s’ocupen en els sectors més precaris i es continuen atribuint al sexe femení

les tasques de cura i atenció, basant-se en raons biològiques.

71

En aquest sentit, cal plantejar-se seriosament, mitjançant l’establiment d’una

sèrie d’objectius a curt, mig i llarg termini, la superació d’inèrcies d’aquest

tipus i l’assoliment d’una valoració i un reconeixement ple de les

funcions de cura i atenció a les persones, amb la consegüent planificació

de mesures concretes que contribueixin a la conscienciació del conjunt de la

societat en aquest sentit.

Relacionat directament amb el punt anterior, també pel que fa

específicament les accions d’estimulació de la demanda es perceben

carències en la formació i capacitació del personal contractat. Hi ha una

preocupació, explicitada fonamentalment per les persones responsables dels

Serveis Socials, vers la manca de formació de les persones que es

contracten per desenvolupar aquestes activitats remunerades.

Es tracta d’unes mancances que es fa urgent pal·liar mitjançant

accions específiques de formació i capacitació, si es vol realment

professionalitzar i dignificar socialment el sector. Aquesta formació hauria

d’adequar-se a les carències detectades i ser qualificada i

reconeguda.

També caldria prendre les mesures per tal de facilitar als i les potencials

alumnes poder compaginar la formació, el treball i les

responsabilitats familiars i personals.


Tot i que l’estreta relació dels projectes engegats en el marc dels NJO amb

el mercat de treball és contemplada com un aspecte molt positiu, s’han

detectat diversos efectes no desitjats que poden sorgir arran d’aquest

vincle. Si bé no tots, potser alguns d’ells es podrien minimitzar posant una

major cura en el disseny de les accions.

S’han comprovat, per exemple, dificultats d’inserció de les persones

beneficiàries quan es treballen jaciments d’ocupació novedosos. D’aquesta

dada es pot deduir que el fet de formar a una persona en un sector que no

72

està preparat per incorporar-la potser impliqui que alguna part del treball

coordinat entre la persona treballadora i l’estimulació del mercat no està

sent prou incentivada.

Es fa per tant imprescindible un treball d’estimulació de la demanda

que no està coberta i es fa aflorar, i que aquest es faci de manera

coordinada amb la generació d’ocupacions en àmbits nous. En cas

contrari, s’està formant a persones en ocupacions no suficientment

demandades, el que suposa una dificultat afegida en el seu procés

d’inserció.

Una problemàtica relacionada amb la inserció laboral de les persones

beneficiàries que ha aparegut també durant l’estudi són les dificultats

d’inserció relacionades amb aspectes com la conciliació o les problemàtiques

de salut de les persones formant part del procés.

S’ha detectat que en aquests tipus de projectes no s’estan treballant tant

com en altres PAO els aspectes personals i de conciliació, els quals, en

no ser resolts satisfactòriament, dificulten l’accés al mercat de treball i

poden dificultar enormement la inserció. Es tracta d’uns aspectes en els

que caldria incidir si es vol millorar l’eficiència del programa i

obtenir una millora significativa dels seus resultats en termes

d’inserció.

Concretament pel que fa als temes de conciliació, així com a les

problemàtiques de salut específiques observades, es proposa un doble

enfocament basat en la necessitat d’un treball previ més gran per tal

que aquests aspectes no dificulten la inserció.

Per una banda, s’hauria de poder portar a terme un enfocament global

de la situació de la persona i un diagnòstic d’ocupabilitat molt més

ampli i acurat. Per altra, és igualment necessari un treball amb les

empreses en les quals aquestes persones es puguin inserir, per tal

que els temes de conciliació no constitueixin un impediment per a la

contractació del treballador o treballadora.

73

D’altra banda, s’observa que les característiques pròpies d’alguns dels

serveis que es posen en marxa en l’acció de creació directa de llocs de

treball limiten la seva consolidació, donat que són cars i, consegüentment,

són també difícils de mantenir quan finalitza la subvenció.

En aquests casos es fa palesa, per tant, la necessitat de buscar fórmules

per poder potenciar els serveis generats i afavorir la seva viabilitat,

més enllà de la finalització de les accions.

Pel que fa específicament a les accions d’estimulació de la demanda

mitjançant el xec-servei, és encara més manifesta la necessitat d’establir

algun mecanisme que asseguri la continuïtat dels projectes encetats,

un cop finalitzats els cinc anys establerts per sol·licitar la subvenció i una

vegada l’acció ha aconseguit el seu objectiu d’augmentar la demanda social

d’aquests serveis.

Cal insistir, doncs, en la importància de buscar fórmules de suport a les

activitats generades amb el programa un cop la subvenció finalitza,

potenciant els serveis perquè aquests puguin continuar en el cas que

l’activitat no generi suficients recursos per poder funcionar de forma

completament autònoma.

Pel que fa al risc que les subvencions es prenguin com un mitjà per ampliar

les vies de finançament de les entitats, caldria evitar que aquest

esdevingués un dels objectius implícits del programa. Des del SOC s’hauria

de vetllar per tal d’evitar atorgar subvencions a través del programa

de NJO a entitats que només busquen obtenir finançament per

donar continuïtat a una activitat que tenen dificultats de finançar

per altres vies.

Caldria ser especialment vigilants en aquest sentit, sobretot quan es pugui

preveure, ja des de l’inici, la impossibilitat de consolidar els llocs de treball

creats un cop finalitzada la subvenció. No s’ha d’oblidar que el que cal és

potenciar que la finalitat real sigui que les entitats es puguin

expandir mitjançant la posada en marxa de nous serveis o activitats

74

adreçats a cobrir noves necessitats detectades, amb criteris de qualitat, i

arribar sectors i àmbits on no arribarien per si mateixes.

Com a reflexió global entorn dels resultats del programa de NJO, no es pot

deixar de destacar l’enorme potencialitat dels projectes en aquest marc, ja

que aquest és un programa que no només enriqueix professionalment a les

persones que hi participen sinó que també reverteixen molt positivament en

la comunitat i el territori.

Es tracta d’una de les PAO més versàtils, flexibles i que més poden aportar

si s’explota tot el seu potencial. És per això que limitar-la a ser un mitjà

per facilitar la contractació resultaria certament empobridor, una

reflexió que caldria tenir-se molt present a l’hora de la seva implementació.

Altres

Com aspecte a destacar en aquest últim apartat, cal apuntar que projectes

tan innovadors com els que poden sorgir en el marc d’aquest programa

posseeixen un valor afegit en termes de l’augment i ampliació de

coneixements que impliquen. Tanmateix, durant el transcurs del present

estudi s’ha detectat una manca de mecanismes de transferència del

coneixement generat en aquest marc. Es tracta sens dubte d’un

coneixement que seria molt interessant poder transferir a altres entitats que

treballen temes de NJO o hi estiguin interessades a fer-ho.

Es fa necessari, per tant, algun mecanisme d’aquesta mena que resulti

eficaç pel programa de NJO, per la qual cosa seria molt recomanable o bé

crear-los o, en el cas que existeixin, donar-los difusió, millorar-los i

optimitzar-los.

Finalment, com a proposta per futures recerques entorn del programa de

NJO, s’hauria de destacar el fet que en moltes de les entitats contemplades

inicialment per participar d’aquest estudi i finalment descartades, el

projecte de NJO, tot i haver estat un projecte potent, no havia tingut

continuïtat i les persones que l’havien gestionat ja no treballaven a l’entitat,

75

el que ha dificultat en gran mesura l’anàlisi portada a terme per a aquesta

PAO.

Es tracta d’un darrer aspecte que s’hauria d’estudiar amb més profunditat

del que permet el present estudi, ja que tanta informació sobre un

projecte pot aportar saber quines són les característiques que en

faciliten l’èxit com saber quines són les que el fan fracassar.

76

IGUALTAT D’OPORTUNITATS

Context històric Les polítiques d’igualtat d’oportunitats tenen com a objectiu garantir l’accés,

presència i permanència de les dones i dels col·lectius amb especials dificultats

per a la inserció sociolaboral al mercat laboral en condicions dignes i de qualitat,

en funció de les seves necessitats específiques. Els programes es classifiquen en

programes per al foment de la igualtat d’oportunitats home-dona en el mercat de

treball i programes d’inserció sociolaboral de col·lectius amb especials dificultats.

Fins l’aprovació de l’Ordre TRI/95/2006, de 3 de març, reguladora de les accions

per al foment de la igualtat d’oportunitats en el mercat de treball, les accions

dutes a terme han estat actuacions concretes adreçades a cada col·lectiu.

Respecte a la promoció de la dona, el 1989 es crea l’Institut Català de la

Dona. Després s’aproven quatre plans: 1989-1992, 1994-1996, 1998-2000,

2001-2003, més l’actual V Pla d'acció i desenvolupament de les polítiques de

dones a Catalunya 2005-2007.

Entre les actuacions adreçades a persones amb discapacitat destaca el Pla

interdepartamental d’integració laboral per a persones amb disminució (1990) i la

creació de la Comissió tècnica interdepartamental per a la coordinació

d’actuacions adreçades als infants i adolescents amb disminució (1993) i del

Consell per a la promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres

arquitectòniques (1995). Al 1998 es posa en marxa el Pla d’inserció

sociolaboral. Per últim, es crea el Consell Sectorial d’Atenció a Persones

amb Disminució.

Pel que fa a les persones extracomunitàries, al 1992 es crea la Comissió

interdepartamental per al seguiment i la coordinació de les actuacions en matèria

d’immigració. Més tard s’elabora el I Pla interdepartamental d’immigració. Al

2000 es crea la Secretaria per a la Immigració, que elabora el II Pla

interdepartamental. Actualment hi ha el Pla de ciutadania i immigració 2005-

08.

77

La llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, modificada per 8/2000, de 22 de

desembre, garanteix als estrangers el dret d’exercir una activitat remunerada per

compte propi o aliè. Per això, s’ha de garantir l’accés al Servei Públic

d’Ocupació de Catalunya, i als programes de formació professional

ocupacional, orientació laboral i altres accions de foment de l’ocupació.

En el cas de les persones amb risc d’exclusió social, al 1990 s’inicia el

Programa integral de la renda mínima d’inserció (PIRMI), al 1995 s’aprova

el Pla integral de lluita contra la pobresa i l’exclusió social i, al 2006, el Pla

d’inclusió i cohesió social a Catalunya 2006-2009.


Punts Forts


I. Es valora positivament l’existència del programa en si mateix i

de les subvencions per desenvolupar les accions, donat que

això permet abordar la problemàtica actual de la desigualtat en

el món laboral.

II. Es valora la flexibilitat metodològica del programa, ja que

aquest permet un gran ventall d’accions, i es destaca que la

normativa és molt més flexible en la darrera convocatòria, fet

que permet treballar amb més comoditat amb col·lectius

vulnerables i de difícil inserció.

III. Relacionat amb l’anterior punt, es considera molt positiva la

possibilitat de treballar amb itineraris personalitzats d’inserció,

en front d’altres polítiques actives d’ocupació (PAO) menys

flexibles i no personalitzades.

78

IV. Es considera que la darrera convocatòria és més concisa que

les anteriors, descrites com més genèriques, i que aquesta

classifica més els programes i dóna opcions més clares.

V. El programa permet la imputació a la justificació econòmica

d’una part dels sous dels tècnics i tècniques que executen el

programa.


I. El programa permet llibertat de disseny de les actuacions i

accions concretes, així com flexibilitat de planificació i

execució.


I. És un programa molt específic, dedicat a uns col·lectius amb

unes característiques concretes, que permet així cobrir

carències addicionals a la problemàtica laboral d’aquests grups,

com poden ser l’aprenentatge de l’idioma, rebre informacions

bàsiques o desenvolupar recursos socials.

II. En el cas de les accions adreçades al col·lectiu de dones, es

valora el poder treballar sempre amb dones, i que aquestes

provinguin de diferents col·lectius.


I. Es considera positiva la col·laboració directa amb el/la

responsable de la delegació territorial del Servei d’Ocupació de

Catalunya (SOC).

79


I. La valoració del programa és molt positiva: els objectius

s’assoleixen i hi ha una participació elevada i molt activa.

II. Importància de l’obtenció de certs materials formatius o

productes finals elaborats durant l’execució del programa, que

poden ser aprofitables i útils per a futures accions.

Altres

I. Recolzament en la Llei orgànica per a la igualtat efectiva de

dones i homes. Es considera positiu per al desenvolupament

dels programes per al foment de la igualtat el fet que es vagi

avançant en l’àmbit legislatiu en aquestes polítiques.

Punts Febles


I. Es critica l’excés de burocràcia i l’elevada càrrega

administrativa al llarg de tot el procés: en la sol·licitud, en

l’execució i en la justificació.

II. Pel que fa a la temporalitat, el fet que el programa no tingui

una durada anual implica que no es puguin oferir les accions

vinculades a aquests programes durant tot l’any, el que fa que

en aquest període de temps les persones usuàries no se’n

puguin beneficiar. Es considera negativa la curta durada del

programa (entre 6 i 8 mesos) i el fet de no poder comptar amb

una continuïtat dels mateixos en anys posteriors.

III. D’altra banda, la temporalitat del programa dificulta també la

consolidació de l’equip tècnic i dóna lloc a la precarització, amb

contractacions laborals inestables, temporals i de baixa

80

qualitat. Es ressalta que aquest fet repercuteix negativament

en la qualitat de les accions.

IV. Manca de recursos suficients: econòmics, humans i tècnics.

V. Tot i que existeix una gran flexibilitat metodològica, es critica

la insuficient adaptació dels programes a les necessitats reals

de la població i del territori, degut en gran part a què es basen

en polítiques obsoletes. En termes generals, es critiquen els

plantejaments de les PAO com massa teòrics i allunyats de la

realitat.

VI. El pagament retardat de les subvencions per part de

l’Administració obliga a les entitats participants a haver

d’autofinanciar-se. Aquest fet pot provocar que les entitats

més petites desisteixin en la seva participació, degut al fet que

aquest avançament dels diners no és assumible per a elles.

VII. Es critica la incertesa pel que fa a les dates de publicació de la

convocatòria i, posteriorment, a la data de comunicació de

l’atorgament del programa, el que condiciona l’inici de

l’actuació i de les accions previstes.


I. Existeix una manca de planificació, deguda principalment a la

incertesa respecte a la data de publicació de les convocatòries

del programa.

II. Es critica que l’aplicatiu informàtic que controla el programa, el

GIA, no està pensat per treballar amb itineraris ni per

processos d’inserció sociolaboral. Els i les entrevistades el

consideren ineficaç i es queixen de què dificulta els aspectes

burocràtics i provoca pèrdua de temps.

81


I. Falta de participació i implicació per part del gènere masculí i

del teixit empresarial, tant a nivell de les accions del programa

com de la Llei per a la igualtat efectiva de dones i homes.


I. Hi ha un dèficit de coordinació entre els agents implicats. En

general, es percep una manca de treball transversal i la

necessitat que el traspàs de la informació sigui més fluid (entre

les mateixes entitats, entre les entitats i el SOC, entre les

entitats i les OTG). En aquest sentit, hi ha també una falta

retorn d’informació per part de l’Administració, el que

condueix, entre altres coses, al desconeixement, per part de

les entitats, del conjunt de programes similars que es

desenvolupen en el territori.

II. Es critica la poca coordinació i suport per part del SOC. A més,

els canals de comunicació entre les entitats beneficiàries i el

SOC no funcionen correctament: hi ha massa interlocutors,

una falta d’espai comú, etc.

III. També és vist com negatiu el baix nivell d’autonomia dels i les

responsables territorials, ja que es considera que aquests

haurien de tenir més capacitat d’actuació per no dependre tant

dels serveis centrals del SOC.

IV. Es critica que, a diferència dels primers anys d’existència del

programa, en l’actualitat el SOC és més rígid i controlador, tant

en el plànol administratiu com pel que fa a l’aplicació del

programa. A més, es critica també que només es resolen

dubtes a nivell de gestió, pel que fa a aspectes administratius

o econòmics, però no hi ha un suport a nivell tècnic.

82

V. Pel que fa al seguiment i avaluació del programa, es critica el

fet que es dóna més rellevància a la part quantitativa

(assistència de participants, nombre de persones beneficiàries,

compliment estricte dels terminis, etc.) que a la part

qualitativa. Relacionat directament amb aquest aspecte, es

critica que la inspecció realitzada per part del SOC només

tracta el punt de vista de les persones beneficiàries, amb un

qüestionari estàndard, quan el que caldria és una anàlisi i

avaluació més profunda del programa.

Resultats i/o utilitats

I. Es critica la inestabilitat del programa (manca de planificació,

no continuïtat, etc.), el que pot ocasionar una disminució en la

qualitat dels resultats.

II. Es percep la necessitat de millores en els processos d’inserció

dels i les beneficiàries, que hauria d’anar més enllà de la

simple orientació cap a la recerca de feina.

Altres

I. El desconeixement de la Llei per a la igualtat efectiva de dones

i homes, per part dels agents participants en els programes, fet

que pot afectar a l’eficàcia d’aquest.


Aquest apartat presenta una visió global dels aspectes que caldria millorar

al programa d’Igualtat d’Oportunitats, a partir de la identificació de

necessitats obtinguda a través de l’anàlisi de les opinions dels i les

participants en el present estudi. Les propostes s’articulen a partir de la

mateixa estructura de continguts emprada a l’apartat de punts forts i febles

del programa: característiques generals del programa; desenvolupament

del programa; àmbits d’actuació i/o col·lectius participants; coordinació,

83

seguiment i avaluació del programa; resultats i/o utilitat del programa i,

finalment, altres aspectes a destacar.

Cal tenir en compte, però, que aquesta política activa d’ocupació (PAO)

compta amb poc més de dos anys de recorregut. Això pot fer que algunes

de les propostes de millora que tot seguit presentem s’incorporin al

programa d’Igualtat d’Oportunitats de forma natural amb l’evolució dels

mateixos, mentre que d’altres poden constituir l’oportunitat de solucionar

algunes de les problemàtiques detectades des dels inicis del programa i

evitar així que es converteixin en dificultats inherents al mateix.


Una de les queixes més recurrents aparegudes al llarg d’aquest estudi fa

referència a l’excessiva càrrega burocràtica i administrativa que comporta

tot el procés, des de la sol·licitud fins a la justificació final de la subvenció.

El fet d’haver d’invertir tant de temps en aquestes tasques pot fins i tot

reduir el temps dedicat a l’atenció directa a les persones beneficiàries,

sobretot en el cas d’entitats petites. A més, pot provocar que es prioritzin

accions que impliquin menys temps per desenvolupar-se, en lloc de les que

realment serien necessàries al territori.

És per això que es considera que l’establiment de processos

administratius més fàcils i ràpids de desenvolupar afavoriria

l’assoliment d’uns resultats més òptims. Així, seria convenient realitzar una

millor organització de les tasques i portar a terme una revisió de les eines

utilitzades per als procediments burocràtics, per tal d’evitar possibles

duplicitats i justificacions innecessàries.

Tot reconeixent que les tasques administratives són necessàries per al

correcte desenvolupament de qualsevol PAO s’ha detectat que la majoria

dels participants en aquest estudi pensen que poden restar temps a

l’atenció personal de l’usuari del programa. Així doncs, resulta necessària

una reducció d’aquesta càrrega burocràtica, per a la qual cosa caldria

minimitzar i estandarditzar la gestió del programa.

84

Un dels aspectes més destacats que s’han comentat en aquest estudi és el

fet que no existeixen unes dates concretes pel que fa al moment de

comunicació de l’atorgament de la subvenció del programa, el que provoca

situacions d’incertesa que impedeixin fer una correcta planificació de les

accions a portar a terme dins del programa d’Igualtat d’Oportunitats.

Així mateix, seria necessari l’establiment d’un calendari de gestió del

programa on es determinés de manera clara quan està previst que surti la

convocatòria. També és molt important que la concessió de la subvenció

no es demori en el temps i que la justificació es realitzi de manera

immediata després de la finalització del programa.

El fet que les accions desenvolupades en el marc del programa d’Igualtat

d’Oportunitats no tinguin una durada anual repercuteix directament en la

qualitat del mateix. En aquest sentit, cal tenir present que els col·lectius als

quals s’adrecen aquests programes són moltes vegades persones en risc

d’exclusió, amb els quals l’actuació s’ha de fer de la manera més immediata

possible per evitar que aquesta es pugui cronificar. Tampoc no és gens

positiu que el benefici que el programa aporta a aquestes persones es vegi

limitat per la seva temporalitat i manca d’estabilitat.

En relació amb aquest aspecte, es considera imprescindible augmentar la

durada dels programes d’Igualtat d’Oportunitats perquè siguin, com a

mínim bianuals. S’ha de treballar perquè hi hagi una prorrogació

automàtica, concreta i ràpida de les accions. També es considera que

seria necessari apostar pels contracte-programa com a modalitat de

subvenció d’aquest tipus d’accions.

En relació amb la temporalització del programa s’ha detectat que degut als

períodes discontinus en els que es desenvolupa aquest programa, els i les

professionals que l’executen pateixen una situació de precarització de les

seves condicions laborals el que repercuteix negativament en la qualitat de

les accions.

Per això és imprescindible la millora de les condicions de contractació

d’aquest personal tècnic, per tal d’oferir-los contractes estables i de

85

qualitat que garanteixin la continuïtat de manera bianual i redueixin

la rotació. D’aquesta manera es podria evitar la pèrdua del coneixement

transversal que acumulen els equips de treball estables i que la

discontinuïtat de programes pot acabar limitant.

Caldria, així mateix, fer atenció a la insuficient dotació de recursos

econòmics i materials denunciada pel personal de les entitats. A més a més,

un tema important a solucionar és la demora en el cobrament de la

subvenció, ja que això provoca que hi hagi petites entitats que no poden

assumir el cost de l’autofinançament inicial i en conseqüència poden veure’s

obligades a deixar de realitzar els programes.

Pel que fa a la millora dels recursos econòmics, el fet d’augmentar les

subvencions i adequar-les a les necessitats concretes associades a

cada tipus d’acció redundaria en benefici de la seva qualitat, que moltes

vegades pot veure’s afectada per les mancances materials i econòmiques

referides.

És essencial que es tingui en compte aquest fet, per tal d’acomplir

puntualment els terminis establerts pel pagament de la subvenció, i

fins i tot contemplar la possibilitat d’avançar aquests terminis en el

cas concret d’entitats amb pocs recursos econòmics.


A l’hora de desenvolupar el programa es denota una manca de recursos

tècnics posats a l’abast dels i les agents del programa (responsables de les

entitats, tècniques i tècnics, etc.), sobre tot amb el sistema informàtic GIA.

Es tracta d’una eina bàsica de gestió per a la feina del personal tècnic, que

ha estat descrita per aquest col·lectiu com ineficaç, feixuga i amb molts

errors, la qual cosa influeix negativament en les tasques que es realitzen.

Aconseguir transformar aquest aplicatiu en una eina àgil, flexible i

simple amb la qual es pugui treballar amb la major eficiència

86

possible seria, doncs, un objectiu bàsic i urgent, al qual caldria dedicar els

esforços que fossin necessaris.

Com ja hem comentat anteriorment es destina més temps a la gestió

burocràtica del procés que no pas a l’aplicació i l’execució del mateix i això

pot incidir en la qualitat de les accions que es desenvolupin. Aquest fet es

vist per part dels agents com que pel SOC la part quantitativa és més

important que la qualitat de l’acció duta a terme i que, consegüentment, els

majors esforços es dediquin als aspectes de presentació i justificació de la

convocatòria.

Per tant, es considera que cal una minimització i estandardització dels

tràmits administratius associats al desenvolupament dels programes,

sent necessària una millora de la planificació temporal del procés. S’ha

d’aconseguir que hi hagi un equilibri entre el temps destinat a la

convocatòria, a l’execució, a la concessió i a la justificació de l’acció.

En aquest mateix sentit, considerem que cal comptar amb el temps

dedicat a les tasques administratives a l’hora de planificar les

tasques del personal tècnic, de manera que l’atenció directa a les

persones beneficiàries no es vegi perjudicada qualitativa ni

quantitativament per l’existència d’aquestes.


El programa d’Igualtat d’Oportunitats presenta com a punt fort la gran

quantitat de col·lectius als qual pot arribar, i el fet de fer-ho de forma molt

personalitzada. Fins ara aquest programa s’ha centrat sobretot, en el

desenvolupament de projectes on la dona n’és la beneficiària principal

Malgrat les dones han de representar el col·lectiu principal d’aquest

programa es considera que un dels seus reptes de futur hauria de ser

el d’ampliar el seu camp d’actuació a altres col·lectius en risc

d’exclusió i aprofitar el potencial que aquests programes ofereixen.

87

Durant l’estudi els experts han posat de manifest que la llei no planteja

aportacions pel homes i que per tant no els implica plenament i el mateix

ocurreix amb les empreses que no veuen l’obligació de dur a terme el seu

compliment.

Aquesta falta de participació i implicació tant del col·lectiu d’homes com de

l’empresariat, fa necessari que el programa contempli com a agents

directament implicats a participants del gènere masculí i a

empreses del territori amb una planificació del programa que tingui en

compte, més del que ho fa ara, a totes les parts implicades en la

problemàtica, per tal d’aprofundir en la realitat existent i generar un canvi

efectiu cap a la igualtat de gènere.


Les necessitats detectades pel que fa als temes de coordinació es poden

traduir en dos dèficits bàsics que passem a detallar a continuació: manca de

coordinació des dels diferents àmbits i un deficient traspàs de informació

fluida.

En referència al primer aspecte, la major part dels entrevistats i

entrevistades en el present estudi pensen que la coordinació que fa des del

SOC no és eficient i que es centra principalment en temes relacionats

merament amb la gestió per donar un suport administratiu o econòmic.

Considerem, per tant, imprescindible que la figura del tècnic/a col·labori

de manera activa en el desenvolupament dels programes d’Igualtat

d’Oportunitats, a fi de millorar la coordinació global i augmentar la

comunicació i el suport a les entitats, sobretot pel que fa als aspectes

tècnics, on s’han detectat carències en l’atenció a les entitats per part del

SOC.

Caldria també afavorir la implicació en el programa per part de l’OTG

al territori, la qual cosa es podria aconseguir augmentant el nivell

88

d’autonomia dels responsables territorials, sense que això sigui

incompatible amb la coordinació efectiva des dels serveis centrals del SOC.

Pel que fa a la informació s’han detectat deficiències en els canals de

comunicació establerts entre els agents que treballen en les entitats que

desenvolupen el programa, les Oficines de Treball de la Generalitat (OTG) i

el SOC produint-se una manca de informació sobre el programa i un no

retorn de la mateixa cap a les entitats, el que dificulta el desenvolupament

de les respectives accions.

S’hauria d’afavorir el treball en xarxa entre els diferents agents implicats

i la creació d’espais comuns de treball on es pogués produir l’intercanvi

d’experiències i es poguessin donar a conèixer exemples de bones

pràctiques. Aquest espai podria articular-se en forma de xarxa virtual i en

ell haurien de participar la totalitat d’entitats implicades en el

desenvolupament de programes d’Igualtat d’Oportunitats.

Per tant, es necessari reduir als interlocutors que hi participen en el

procés i establir protocols clars que facilitin la ràpida comunicació i

millorar, al mateix temps, els canals de comunicació entre els

diferents nivells del SOC i els agents que treballen a les entitats.

Aquestes millores, però, haurien d’anar acompanyades d’un augment de

les vies d’implicació en el desenvolupament del programa per part de

l’Administració.

En general, un augment en la qualitat en la comunicació, la coordinació i el

suport del SOC repercutirà directament en la millora de la qualitat del

programa, donat que això comportarà una millora en les condicions de

treball dels agents implicats, una ràpida i efectiva resolució dels dubtes i

possibles contratemps, un augment del coneixement compartit, etc.

Un altre aspecte a millorar és el seguiment i control que actualment

exerceix el SOC sobre el programa d’Igualtat d’Oportunitats que en moltes

ocasions resulta insuficient, massa rígid i poc flexible. En ocasions, el

personal responsable de les entitats no disposa de la suficient llibertat per

desenvolupar certes accions necessàries per al territori per tal d’aconseguir

89

una major adaptació dels objectius i de les accions concretes del programa

al seu territori.

Així doncs, resulta necessari que es produeixi un augment del seguiment

que els tècnics i tècniques del SOC realitzen a les entitats beneficiàries.

Aquest seguiment hauria de ser constant i conseqüent amb els objectius del

programa, i s’hauria de traduir en una major implicació per part del

personal tècnic del SOC envers aquest.

Tot i així, caldria donar cert grau d’autonomia i flexibilitat a les

entitats per poder planificar les actuacions concretes al territori.

En la mateixa línia, és important que hi hagi un retorn d’informació o

feed-back per part del SOC cap a les entitats beneficiàries pel que fa als

resultats obtinguts al llarg del seguiment i l’avaluació dels

programes.

S’ha detectat la manca d’una eina continua i integral que servés per a

avaluar de forma efectiva les accions que es porten a terme en el marc

d’aquest programa. Aquest fet provoca que es tingui la percepció que

l’Administració només està interessada en els aspectes quantitatius i no pas

en els qualitatius, fet que podria desembocar en certa desmotivació per part

dels agents avaluats.

Seria convenient contemplar la possibilitat de realitzar una avaluació

contínua amb la introducció de més indicadors de tipus qualitatiu en

el seu disseny, que evités als i les agents haver de passar cada any un

control exhaustiu de tot el que s’està fent. Una possibilitat seria posar en

marxa aquesta avaluació a través de comissions mixtes de seguiment

dels projectes que resultarien molt útils a l’hora de reduir les tasques

administratives i com a bon instrument d’integració d’experiències i

intercanvi de bones pràctiques.

A més a més, s’ha constatat la necessitat d’augmentar l’abast d’aquesta

avaluació, tot afavorint la posada en marxa d’iniciatives més

ambicioses per analitzar i avaluar amb profunditat les PAO.

90

Així, la realització del present estudi ha estat valorada molt positivament

pels agents participants i ha estat vista com una iniciativa que permetrà

l’anàlisi profunda i l’avaluació dels programes d’Igualtat d’Oportunitats.

S’han generat expectatives elevades respecte a la seva utilitat per

modificar, actualitzar i adaptar els programes del SOC, sense oblidar, però,

que aquesta avaluació ha de tenir continuïtat i ha de servir com a eina

metodològica real.

Resultats i/o utilitats

Tot i que la valoració general d’aquest programa a nivell de resultats és

molt positiva, es detecten algunes carències que provoquen certa

desmotivació per part dels i les beneficiàries participants al mateix amb

accions que s’orienten en moltes ocasions cap a la simple orientació en lloc

de cap a la recerca de feina.

Amb l’objectiu de millorar els resultats del programa, es fa necessari

planificar i executar tècniques per incrementar la motivació dels i

les participants.

En aquest sentit, convindria poder comptar amb una planificació de

mesures que permetin incrementar la motivació dels i les

participants cap els programes oferts per les entitats. Aquestes accions

s’haurien de portar a terme de manera prèvia a l’inici del programa i

s’haurien de fer efectives a les diferents delegacions del SOC.

Considerem que d’aquesta manera milloraria la implicació assolida durant el

desenvolupament del programa i es podrien obtenir uns resultats més

efectius.

Altres

Entre les diverses accions concretes del programa d’Igualtat d’Oportunitats,

la major part de les entitats beneficiàries han impartit accions formatives a

les persones participants al programa. En aquest sentit, creiem que és

necessari el reconeixement dels coneixements adquirits en les

91

accions formatives a través de l’homologació dels diplomes o

certificats corresponents en cada cas.

Per finalitzar, davant el baix nivell de coneixement detectat respecte a la

Llei per a la igualtat efectiva entre dones i homes, veiem necessari proposar

la realització d’accions de difusió per donar a conèixer amb més

profunditat els aspectes innovadors o claus de la normativa entre

els agents que desenvolupen el programa.

Això permetrà que responsables i tècnics/ques apliquin els principis en

cadascuna de les accions i que, de la mateixa manera, puguin fer un millor

traspàs d’aquesta informació als beneficiaris i beneficiàries. Tot i que encara

queden per desenvolupar molts aspectes de la llei pel que fa a la seva

aplicació, cal superar aquesta primera fase per aprofundir en el seu

desplegament i difusió al conjunt de la població.

92

PLANS D’OCUPACIÓ

Context històric

Els plans d’ocupació són projectes destinats a la contractació de

treballadors/es desocupats/ades per a la realització d’obres i serveis

d’interès general i social en col·laboració amb corporacions locals o entitats

dependents o vinculades a una administració local o sense ànim de lucre.

Aquesta és una de les polítiques de suport a l’ocupació relacionades amb

el desenvolupament local que tenen caràcter estatal, és a dir, les

denominades “mesures transversals” aplicables a tot l’Estat espanyol amb

independència que la seva gestió correspongui a les comunitats

autònomes, que tenen, a més, la possibilitat d’establir polítiques

actives i de mercat de treball que complementin les polítiques

estatals i que, generalment, responguin a plans d’ocupació de la comunitat

consensuats amb els agents socials. Així mateix, les comunitats autònomes

poden presentar, davant la Comissió Europea, plans locals d’ocupació

per ser finançats pel FSE d’acord amb els processos de transferència

respectius.

Tot i la seva antiguitat –la primera normativa és de 1982–, han estat pocs

els canvis patits per aquesta política.

Respecte a la quantia de la subvenció, en un inici estava estipulada entre

el 40 i el 100% dels costos totals de mà d’obra. Al 1984 es va passar a

subvencionar entre el 40 i el 75% i, a partir del 1985, l’INEM finança els

costos salarials totals.

Pel que fa als criteris de selecció dels treballadors, una de les

modificacions més importants ha estat la desaparició del criteri “major

adequació al lloc de treball ofert”. Aquests criteris engloben una gran

quantitat de col·lectius i es pot dir que qualsevol aturat/ada pot

participar d’un pla d’ocupació.

93

Referent al tipus de contracte, a partir de l’ordre TRE/32/2002, de 28 de

gener, s’estableix que els treballadors seran contractats en la modalitat de

contracte temporal d’inserció. Arran de les queixes dels municipis petits,

la normativa actual no impossibilita que sigui la mateixa persona qui realitzi

periòdicament un pla d’ocupació en la mateixa entitat, només estableix que

aquesta serà contractada en la modalitat de contracte de duració

determinada, preferentment el d’obra o servei determinat.

94

5. Propostes sindicals

Seguidament fem un seguit de propostes, de caràcter general i transversal

a tots els programes de les Polítiques actives d’ocupació.

a) Plurianualitat dels programes – Tot i tenir els pressupostos anuals, això

no ha de ser obstacle per a elaborar projectes pluriranuals amb

pressupostos anuals, però aplicant un criteri similar als programes dels

FSE.

b) Articulació entre programes per tal que hagi continuïtat en el temps i

itineraris clars de transició entre programes.

c) Treballar en xarxa, a nivell telemàtic i entre entitats, per tal de conèixer

les bones pràctiques, compartir experiències i optimitzar recursos.

d) Estabilitat en la contractació del personal tècnic/experts que

desenvolupen els diferents programes de les PAO per tal de potenciar la

qualitat de l’ocupació.

e) Beneficiaris de les accions - Revisar les PAO per tal de que es facin el

màxim d’accions que continguin un itinerari integrat d’orientació-

formació-ocupació. Reserva de major partida pressupostària per a

aquests programes.

f) Creació d’un observatori de les polítiques i programes de

desenvolupament local i tots aquells que impliquen actuacions directes

des dels ens locals, per tal de conèixer amb antelació suficient, les

mancances reals existents i permetin ajustar els programes per tal de

ser més eficients i útils.

g) Organitzar Fires – exposicions itinerants que permetin difondre les

activitats del conjunt de polítiques actives i sobre tot els productes

elaborats.

95

h) Seguiment in situ i ex-post de les accions que es realitzen dins les PAO,

per part del SOC. Avaluació i implementació d’aquestes.

i) Participació dels agents socials en els processos de seguiment i avaluació

de resultats.

j) Simplificació de tràmits administratius de les convocatòries.

96

En relació a en alguns d’aquests programes, fem un seguit de propostes

específiques, complementàries a les de caràcter general.

OBSERVATORI MERCAT DE TREBALL

L’Observatori del Mercat de Treball és una peça clau per a la planificació de

les Polítiques actives.

El seu funcionament ha de permetre disposar dels indicadors quantitatius i

qualitatius que es determinin per a la realització de la diagnosi de les

necessitats del mercat de treball, de forma continuada i estable, amb

recursos tècnics i humans suficients i connectats en xarxa amb altres

observatoris, de caràcter local, sectorials o específics com els de la indústria

i amb metodologies comunes.

IGUALTAT D’OPORTUNITATS

En aquest programa s’evidencien els dèficits de motivació que tenen

algunes persones, per diverses raons, que incideixen negativament en el

seu desenvolupament.

Es fa necessari modificar l’enfocament de la formació d’aquest programa en

dues vessants:

1) amb accions de motivació, prèvies a les accions formatives

específiques, per millorar els resultats del programa.

2) Incloure el reconeixement i acreditació de la formació rebuda, per

tal d’afavorir la inserció posterior i incrementar l’estabilitat de

l’ocupació.

Una mesura complementaria pot ser la implicació de les Oficines de Treball

en el desenvolupament del programa.

97

DESENVOLUPAMENT LOCAL (AGENTS D’OCUPACIÓ I

DESENVOLUPAMENT LOCAL – ESTUDIS I CAMPANYES –

INICIATIVES LOCALS D’OCUPACIÓ)

Tots els programes de desenvolupament local han d’estar vinculats i

coordinats entre sí. No te sentit que es facin per separat i sense connexió,

tant des del punt de vista tècnic com de resultats.

NOUS JACIMENTS D’OCUPACIÓ

Aquest programa s’ha de redefinir, tant per la rigidesa de la seva aplicació

com per la necessitat d’adequar-lo als constants canvis del mercat de treball

en relació als perfils professionals demandats, molt més polifacètics i

qualificats que no pas en especialitats concretes, tot i la seva característica

de “nou jaciment”, que realment pot ser no ho sigui, sinó que és el resultat

de la transformació de perfils obsolets en perfils emergents o de futur.

FORMACIÓ OCUPACIONAL

Les rigideses de la normativa no permeten actuar amb agilitat, per donar

resposta als perfils més adequats a l’evolució dels sectors, tot i la seva

vinculació amb els certificats de professionalitat.

Els grans dèficits en la detecció de necessitats formatives del territori, no

resolts encara, es sumen a l’esmentat anteriorment de la normativa.

Aquests factors incideixen molt negativament en els resultats de la inserció

de les persones aturades però sobre tot en el reconeixement social, des del

punt de vista de les empreses, de la utilitat i qualitat de la formació

ocupacional.

Cal doncs insistir en la necessitat d’estructurar l’oferta de forma modular,

vinculada als Certificats de professionalitat i al Catàleg de qualificacions, i

garantir les pràctiques durant el procés formatiu, però especialment vincular

98

aquesta formació amb l’orientació i l’ocupació per afavorir un itinerari

complert d’inserció professional.

Finalment, manifestar que esperem tenir ocasió de tractar aquests temes en

profunditat, per tal de reflexionar sobre les propostes formulades,

consensuar les vies de solució dels problemes actuals i conèixer les

previsions de terminis de revisió i implementació de les PAOs.

99

100

6. Annex

Taula 1: Repartiment de tasques CCOO – UGT

Anàlisi històrica

Anàlisi quantitativa Anàlisi qualitativa

IPI’s UGT CCOO En cada territori per separat segons metodologia acordada FP Ocupacional UGT - En mateix territori segons metodologia acordada TO ET CO UGT CCOO En mateix territori segons metodologia acordada PEMO UGT UGT UGT Igualtat Oportunitats CCOO UGT En cada territori per separat segons metodologia acordada Plans Ocupació CCOO UGT En cada territori per separat segons metodologia acordada Desenvolupament local CCOO CCOO CCOO NJO UGT CCOO En cada territori per separat segons metodologia acordada Observatoris CCOO CCOO CCOO Observació, anàlisi i innovació ocupacional UGT UGT UGT Pactes territorials UGT UGT UGT

101

Taula 2: Anàlisi quantitativa. Continguts

Programa Comparativa Evolució atorgament

Perfil persones beneficiàries Relació amb el mercat de treball

Observacions

AODL 2001-2006 Sí

Les persones beneficiàries serien els i les tècniques contractades per dur a terme el programa. S'afegeix un apartat amb el perfil de les entitats beneficiàries

No

E+C 2001-2006 Sí Perfil de les entitats beneficiàries No

I+O 2001-2006 Sí Perfil de les entitats beneficiàries No

FO 2001-2006 Sí Sí Sí

En les dades facilitades no apareix tota la informació respecte al nombre de persones beneficiàries atorgades a les entitats durant els anys 2001 i 2006. Coneixem el pressupost atorgat per entitats però en alguns casos ens manca saber el nombre de beneficiaris previstos. La tipologia més afectada per aquesta manca d’informació són els Òrgans de l’Administració de l’Estat i Comunitats Autònomes, dels quals sabem l’assignació pressupostària per a 2006 però no el nombre de beneficiaris atorgats.

IPI 2001-2006 Sí Sí Sí

NJO 2001-2006 Sí Sí Només s’han analitzat les dades d’aturats i aturades i no les de l'EPA

ET 2001-2005 Sí Sí Sí

L’anàlisi del nombre de persones beneficiàries del programa d’ET ha estat realitzat amb les xifres de beneficiaris d’accions finalment executades, i no ja amb les d’accions atorgades, tal i com s'ha fet amb els altres programes, degut a que a les bases de dades d’atorgament facilitades pel SOC aquesta informació no era disponible

CO 2002-2006 Sí Sí Sí

TO 2001-2006 Sí Sí Sí

Observatoris No s'ha fet anàlisi quantitativa per no disposar de dades mesurables quantitativament

102

Taula 3: Anàlisi qualitativa. Definició de metodologies i col·lectius

Programa Àmbit territorial Col·lectius Tècnica d’investigació Observacions Personal tècnic Responsables del servei Itineraris Personals

d’Inserció Baix Llobregat Responsables IPI a l’OTG

Entrevista en profunditat

Persones beneficiàries Personal docent

Responsables del servei Formació

Ocupacional Vallès Oriental, Maresme Mon empresarial

1a fase: Enquesta 2a fase: Taller de valoració (tots els col·lectius)

S’ha treballat amb entitats de diferents municipis, tenint en compte elements com ara la seva tipologia, presència al territori, diversitat d’especialitats i de grups formatius.

Persones beneficiàries Enquesta Tècnics Grup de discussió

Escoles Tallers, Cases d’Ofici i

Tallers d’Ocupació Vallès Occidental Responsables del servei Entrevista en profunditat Persones beneficiàries Enquesta Personal tècnic Nous Jaciments

d’Ocupació Girona Responsables del servei Entrevista en profunditat

Plans d’Ocupació Lleida Responsables de les entitats Entrevista en profunditat

Personal tècnic

Igualtat d’Oportunitats Osona, Bages, Berguedà

Responsables de les entitats Entrevista en profunditat

1a fase: Entrevista en profunditat Persones beneficiàries (AODL) Agents d’Ocupació i

Desenvolupament Local

Responsables de les entitats 2a fase: Grups de discussió AODL

Estudis i campanyes Responsables Entrevista en profunditat I+O

Alt Penedès, Garraf, Anoia, Camp de

Tarragona i Terres de l’Ebre Mon empresarial Entrevista en profunditat

1a fase: Entrevista en profunditat

Observatoris del Mercat de Treball Barcelonès (Catalunya)

Responsables dels observatoris

2a fase: Grup de discussió

L’àmbit territorial d’anàlisi ha sigut tot Catalunya (només 2 Observatoris es troben fora de la demarcació de Barcelona.

103

Taula 4: Resum d'incidències dels informes quantitatius Programa Comparativa BD Accions BD Beneficiaris

AODL 2001-2006 Alguns casos de pressupost assignat i Benef = 0 (2001 i 2006). No s'han relacionat.

Camps en blanc i errors en el nivell d'estudis (2001 i 2006). No s'ha treballat.

E+C 2001-2006

I+O 2001-2006 Alguns casos de pressupost assignat i Benef = 0 (2001 i 2006). No s'han relacionat.

* No quadren els totals entre la BD de Beneficiaris 2006 incialment rebuda amb la BD de Beneficiaris 2006 que inclou les especialitats formatives. S'ha treballat amb la segona. * Alguns casos de pressupost assignat i Benef = 0 (2001 i 2006). No s'han

relacionat. * No quadra la distribució per sexe, edat, nacionalitat entre la BD de Beneficiaris 2006 amb especialitats formatives i la mateixa BD amb l'afegit del nivell d'estudis.

FO 2001-2006

* Alguns casos en blanc en la columna de tipus d'entitat (2001 i 2006). S'ha explicat en l'informe.

* Camps en blanc en sexe, edat, nivell d'estudis (2006). S'ha explicat en l'informe.

* Camps en blanc en sexe (2001). S'ha explicat en l'informe.

* Columna de nivell d'estudis completament en blanc (2001). No s'ha treballat.

IPI 2001-2006

* Falta BD Beneficiaris 2006. Es treballa amb la BD Beneficiaris 2005

* Camps en blanc en edat (2001). S'ha explicat en l'informe. * Alguns casos de pressupost assignat i Benef = 0 (2001). No s'han relacionat. * Columna de nivell d'estudis completament en blanc (2001). No

s'ha treballat. NJO 2001-2006

* No consten beneficiaris atorgats 2006 (columna amb 0). No s'ha pogut fer la comparativa de l'atorgament de beneficiaris 2001-2006. * Falta BD Beneficiaris 2006. Es treballa amb la BD Beneficiaris 2005

* Alguns casos de pressupost assignat i Benef = 0 (2001 i 2006). No s'han relacionat.

ET 2001-2005 * No s'ha pogut fer la comparativa de l'atorgament de beneficiaris 2001-2006. S'ha fet amb les dades d'execució.

35 persones amb nivell d'estudis 3r cicle universitari (2005). Error sol·lucionat amb el SOC.

CO 2002-2006 * Camps en blanc en edat (2001). No s'ha treballat.

TO 2001-2006 1 camp amb pressupost assignat i Benef = 0 (2001). No s'ha treballat *BD Beneficiaris 2006 només 65 persones. Es treballa amb la BD Beneficiaris 2005

104

Documents

ANÀLISI DE LES POLÍTIQUES ACTIVES D’OCUPACIÓ ...1 ÍNDEX 1. Presentació, 2 2. Metodologia i col·lectius participants a l’estudi, 4 3. Anàlisi crític dels sistemes d’informació,