Clara Prat i Roig

Les llàgrimes de Sant Llo-renç, també anomenades lesPersèides, és la pluja de mete-ors més popular i observadade l’hemisferi nord. És provo-cada per la cua de pols còsmi-ca que el cometa 109/Swift-Tuttle deixa al seu pas. Aquestcometa descriu una trajectòriaque dóna la volta al Sol cada135 anys, però cada any laTerra travessa la seva cua i lespartícules de pols i sorraentren a l’atmosfera terrestrea una velocitat de 59 quilòme-tres per segon (212.400km/h). És a causa d’aquestavelocitat que les petites partí-cules poden produir impres-sionants traces de llum en elcel. Durant uns segons, la par-tícula brilla tant com unaestrella, i per això rep el nomd’estrella o estel fugaç.

El registre més antic quees té de l’activitat de les Per-sèides és de l’any 36 d. C,

però no va ser fins el 1835que l’astrònom belga AdolfoQuetelet va observar que esproduia una pluja de meteors

de forma cíclica al mes d’a-gost. El cometa que produïaaquest fenomen, però, va serdescobert per Lewis Swift el

nº

07juliol’13

Aquest fenomen és visible a ull nu durant les nits de juliol i agost

Les llàgrimes de Sant Llorenç

Suplement cultural del Diari de l’Ametllaamindola@live.com

Meteorologia

Ametllatans almón

Bernat Rodrí-guez: un xefa l’Àsia.

A curtadistància

Un any viat-jant per sudamèrica.

Any Espriu

Repàs a lavida delpoeta delpoble.

Sumari

16 de juliol del 1862, i perHorace Parnell Tuttle el 19 dejuliol del mateix any. És undels cometes que han estatobservats amb més atencióper la por que tenien els cien-tífics que no pogués impactarcontra la Terra. En un principis’havia especulat que aquestfet podria ocórrer el 2126,però càlculs recents ho handesmentit. Si bé el cometa ésen una òrbita que probable-ment el durà a col·lidir amb laTerra o la Lluna, aquest fet nopassarà en aquest mil·lenni.

El nom de Persèides té aveure amb el seu radiant(punt d’origen aparent sobrela volta del cel), que és laconstel·lació de Perseu. Unaconstel·lació és un conjuntd’estels fixos o estrelles senserelació entre ells i que formenun dibuix imaginari, el quepodem veure des de la Terra.

El nom de Perseu estàassociat a l’heroi grec que vamatar el monstre Medusa. Ésuna de les 48 constel·lacionsPtolemaiques i també una de

les 88 constel·lacionsmodernes, segons la UnióAstronòmica Internacional.

El nom de llàgrimes deSant Llorenç prové del fetque el dia que hi ha elmàxim d’activitat del feno-men coincideix amb la fes-tivitat d’aquest sant, el dia10 d’agost. Sant Llorenç vamorir cremat en una grae-lla, i per això es diu quesón les seves llàgrimes.

El període d’activitat deles Persèides, però, ésllarg, doncs comença el 17de juliol i acaba el 24 d’a-gost.

Els estels fugaços espoden observar a ull nudes d’indrets elevats o enplatges apartades de nuclisurbans, de contaminaciólumínica baixa, però tambéhi ha moltes agrupacionsastronòmiques que orga-nitzen observacions i duena terme caminades popu-lars nocturnes per podergaudir del fenomen.

Per acabar-ho d’arrodo-nir, la tradició ens recordaque és molt important nooblidar-se de demanar undesig cada vegada quevegem un d’aquests estelsfugaços travessant el cel.

Els estels fugaços/ Internet

Com trobar les Persèides al cel / Internat

Josep Maria Carreras Quilis

Confuci, que va viure entre el 551 i el 479aC, ha estat una figura clau de la cultura uni-versal. Té el mèrit d’haver proposat per primeravegada una visió ètica universal, on tots elsmembres d’una societat tenen el seu paper.

Aprendre

Aprendre és aprendre a ser humà.La nostra humanitat no és quelcom que ens

ha estat donat, sinó que s’ha de guanyar, ques’ha de construir, de teixir en l’intercanvi entreels éssers en la recerca d’una harmonia comú.Esdevenir humà és el valor suprem al quepodem aspirar i és una tasca que no s’acabamai.

L’home, que és en origen un ésser sotmès ales necessitats i pulsions pròpies de la restadels animals, té l’oportunitat d’assolir, a tra-vés de l’aprenentatge, un nivell de dignitatmoral que el fa diferent de la resta del mónviu.

El sentit del concepte “humà”

Confuci utilitza un concepte que anomenaREN i que podríem traduir per “qualitat huma-na”.

El REN no és, però, un ideal que hem deprendre com a model, sinó més aviat un prin-cipi que orienta i estimula una pràctica per sermés humans. Però, no podrem ser humansdes de l’aïllament social, sinó al contrari, hoserem des de la convivència amb els altres.Perquè és aquesta convivència la que ensensenya i la que modula el nostre comporta-

ment.El que proposa Confuci no ens porta a un

estat, sinó que adquireix el seu sentit en elmoviment de la nostra vida i és una pràctica onl’equilibri entre l’autoexigència i la indulgènciarespecte els altres és fonamental.

El ritual

Per a Confuci, ser humà és estar en relacióamb els altres, relació que és concebuda deforma ritual. Comportar-se humanament éscomportar-se ritualment.

“Vèncer l’ego per tornar a seguir les passesdel ritus” és una sentència confuciana que indi-ca la necessitat d’una ascesi dirigida a discipli-nar la tendència a l’egocentrisme i a interiorit-zar ritualment la humanitat de les relacionsd’un mateix amb els altres.

Els ritus socials, ben entesos, ajuden a l’ho-me a comportar-se, en relació als demés, ambqualitat humana i això li dóna una dignitat quetranscendeix la seva naturalesa egoista. Almateix temps el ritus és una forma d’organitzarles relacions socials.

Reflexió final

En un context històric on només els senyorsfeudals tenien drets, Confuci va introduir unaconcepció ètica que s’adreçava a tothom, noúnicament als aristòcrates. Però, en aquellacultura fortament classista no s’esperava elmateix de tothom. Segons quina fos la classesocial a la qual hom pertanyia li corresponia undeterminat grau de qualitat ètica. Per això dequi més s’esperava era del príncep.

En qualsevol cas, Confuci dóna al comporta-ment humà una dimensió èpica, que s’esdevéquan sabem discriminar entre el que ens agra-daria i el que és millor, i som prou savis i fortsper fer el millor, encara que ens hi vagi la vida.

Bibliografia: Anne Cheng 1997. Historia delpensamiento chino.Edicions Bellaterra(2002).

Amíndola, juliol de 2013II

El confucionisme

Llaminadures de l’ànima

Els tres grans corrents del pensament xinès: una breu aproximació al pensament filosòfic de Confuci.

Confuci. Pintura i caligrafia sobre paper./Autor anònim. Segle XX. Museu oriental de Valladolid

Núria Farràs i Giol

La nit del 23 al 24 de juny celebremla revetlla de Sant Joan. Segons latradició cristiana aquest va ser eldia del naixement de Sant JoanBaptista. Reconegut com a profetaper diverses religions, vivia de ma-nera molt austera i recorria al ba-teig, d’acord amb el ritus jueu, perexpiar els pecats dels arrepentits.

La tradició cristiana va fer coin-cidir aquesta festivitat amb la pràc-tica pagana del solstici d’estiu. Desd’èpoques remotes se sap que lanit del dia 21 de juny és la méscurta de l’any. I aquest fet s’ha re-lacionat amb la fertilitat dels campsi els animals. A partir d’aquí, s’han

anat afegint sentits diversos a lafestivitat. Rituals amb l’aigua delmar, que es considera purificadorala nit del solstici; rituals de recollirherbes remeieres, com l’herba deSant Joan, pericó o hipèric; el mo-ment propici per la visió de bruixes,follets i dones d’aigua; i, sobretot,els rituals a l’entorn del foc, han fetd’aquesta festa una de les més po-pulars de les terres catalanes.

Des de fa alguns anys les fogue-res de les nostres contrades s’en-cenen a partir de la Flama delCanigó. Aquesta tradició parteix delpoema “Canigó” de Mn Cinto Ver-daguer.

Durant l’any, la flama es guardaa la cuina del Museu de la Casa Pai-

ral o Castellet de Perpinyà. Cadajuny, el cap de setmana abans de lafesta, s’encén una gran foguera alcim del Canigó i, des d’allà, repre-sentants de diversos pobles, s’en-duen una teia amb la flama, quefaran servir per encendre la foguerade la seva vila.

Al Pirineu és molt bonic veure lesserps de foc, és a dir, les teies ence-ses que són baixades des dels cimsde les muntanyes per encendre lafalla de cada població.

La festa de Sant Joan s’acom-panya de focs artificials i petards perallunyar els mals esperits i les des-gràcies, i de coques dolces i saladesper simbolitzar la unió de la gentque comparteix la foguera.La foguera de Sant Joan/Internet

La revetlla de Sant JoanLa celebració pagana que exaltava les propietats positives del sol, ha anat adaptant-se al llarg del temps

Tradicions

Amíndola, juliol de 2013 III

Ametllatans al món

Bernat Rodríguez CandelPropietari de El Col·leccionista, ha fet de cuiner a Bali i ara treballa a Kuwait

JoanGuarch iCalvet

En Bernat és un xef moltjove, 29 anys, però ambuna més que considerableexperiència. Nascut a Bar-celona, va estudiar a l’es-cola d’hoteleria i turismeSant Narcís de Girona,una de les millors del nos-tre país. Propietari i cui-ner en cap del restaurantEl Col·leccionista de l’A-metlla des del 2004 fins el2011, en el darrer any imig ha estat xef del res-taurant Dejavu a la zonaturística de Legian, a l’illade Bali (Indonèsia), i aramarxa contractat per ferde xef a Kuwait.

Com va ser que vasinaugurar el Col·leccionis-ta, i per què aquest nom?

Des de petit jo ja haviavolgut ser xef. El 2001, men-tre encara estudiava, a tra-vés d’uns amics de l’Ametlla,va sortir la possibilitat d’obrirun restaurant en un local queestaven reformant. El localem va encantar i el 24 d’oc-tubre del 2004 inaugurava ElCol·leccionista.

El nom va venir rodat per-què de petit feia col·leccionsde tot: cromos, bitllets detransport, paper moneda,llaunes (en tenia prop dedues mil)... Volia ser xef i feiacol·leccions, així que a l’obrirun restaurant li vaig posar elnom de El Col·leccionista.

L’Ametlla m’agradava tantque el 2006 em vaig traslla-dar a viure-hi.

Com és que aquestdarrer any i mig has fet dexef en un restaurant aBali?

A la primavera del 2011vaig marxar amb uns amicsde vacances a Bali. Allà vaigconèixer una noia indonèsia,l’Anita. Em va portar a dife-rents restaurants d’allà i emvaren sorprendre. Com queem va agradar Bali, i em vaagradar ella (ara és la mevaparella), vaig decidir quedar-m’hi.

Al poc temps va sortir unanunci a la premsa demanantun xef internacional especia-litzat en cuina occidental peruna ex discoteca de les mésconegudes de Bali que, per

un canvi d’orientació turísticade la zona on era, la volienconvertir en un restaurant.Em van entrevistar, vaig cui-nar uns plats a casa dels pro-pietaris del futur restaurant,els va agradar i em varencontractar. El 6 d’abril del2012, curiosament el dia delmeu aniversari, vam obrir elrestaurant. I fins ara.

Quina era la teva feina?Si un estranger treballa a

Bali ho fa a les regions turísti-ques. Aquesta gent són elsexpats (expatriats) i ocupencàrrecs de direcció o són elspropietaris dels negocis. Enla restauració són xefs, maî-tres o mànagers de sala. ElDejavú és una empresa amb60 persones en la que jo eral’únic estranger, amb la difi-cultat afegida que tots elsmànagers venien de discote-ques, i no de la restauració, ies van haver de reconvertir.

Per altra banda, els natiusno saben organitzar la cuinacom la gent de fora: podenser grans cuiners, però viuenal dia i no fan previsió, i sifalta alguna cosa, surten enaquell moment a comprar-la.

El meu segon era un cuinerexcel·lent però era així.

A més, els natius estanmolt viciats amb la sevamanera de cuinar, amb la uti-lització de les espècies, i notenen experiència de cuinainternacional, ni occidental,per això contracten gent defora, com jo. Si cuines pelturisme has de fer un menjarclàssic, com les hamburgue-ses, però també fer menjarinternacional i tapes com lesd’aquí. El nostre menú era el“Dejavu Catalunya tapes” .També fèiem, lògicament,menjar indonesi bàsic.

Com ha estat l’expe-riència?

Molt positiva i a la vegadamolt diferent de la que teniaaquí. He hagut de canviarmolt per adaptar-m’hi.

Dirigia un equip de 18 per-

sones a la cuina,havent d’estar semprea l’aguait dels torns dela gent perquè no ensfaltés personal. En unrestaurant de 160 pla-ces, teníem la cuinaoberta de 8 del matí a 8del vespre. Parlàvemsempre en anglès, emvaig haver de buscarcol·laboradors natiusque, com a mínim l’en-tenguessin, tot i que ala zona turística és mésfàcil trobar-ne. Però elscostums culturals sónmolt diferents.

Una cuina és un llocde treball amb molt d’estrès,tot ha d’estar al moment i béi, per tant, és molt fàcil quees cridi demanant les coses, ials indonesis no els pots cri-dar perquè es col·lapsen.Sempre et fan bona cara i etpenses que tot va bé però, enuna reunió general, et podenpresentar una queixa moltdura que et sorprèn per ines-perada.

Però el balanç final és queamb el que hem aconseguital restaurant tothom hi estàcontent.

I ara, marxes a treba-llar a Kuwait. Com és?

A Bali, un amic em va pre-sentar una princesa kuwaitíque havia vingut al restau-rant. Ella tenia una amigafrancesa mànager d’un Clubde Kuwait. Buscaven un xefper obrir un restaurant en ungimnàs del Club. Em va pro-posar que marxés a Kuwaituns dies, que em volienconèixer. Vaig fer-hi unaestada i em varen contractar.Ara, per tant, he plegat deBali i començo a Kuwait.

A on treballaràs?L’empresa de Kuwait que

m’ha contractat és molt grani d’alt nivell. Per entrar al clubhas de pagar una entrada de10.000€. El Club i el Gimnàssón una part de l’empresaque té quatre hotels a païsosdiferents del golf. Després demuntar el restaurant del gim-nàs, tenen més projectes.

Kuwait és un país moltoccidentalitzat dins els païsosàrabs. És el tercer productorde petroli del món, on hi hamés cotxes per habitant. El

burka no és obligatori, a dife-rència d’altres països del vol-tant com Dubai i ArabiaSaudí, però la tradició religio-sa encara juga un paperimportant: l’alcohol i el porcestan prohibits. Però la gentés molt oberta de ment.

Kuwait ha perdut unamica la seva identitat com apaís perquè hi ha moltainfluència americana. Hi hauna gran base naval i tothomparla l’anglès americà. Pelque he vist, és un tipus devida molt diferent al de Bali.

Què et planteges ambaquesta feina?

Me l’agafo com una opor-tunitat. Crec que hi estaré béperquè a Kuwait ser europeui espanyol està molt ben vist.Ens identifiquen amb lamoda, el menjar i el futbol.Quan parles de Barcelona (anivell mundial, perquè tambého he comprovat quan heestat als Estats Units), lagent et fa un gran somriureja que per a ells és un objec-tiu paradisíac. I no parlemdel nom que té el Futbol ClubBarcelona i en Leo Messi.

Ja he vist que als païsosàrabs la llibertat personalestà una mica més limitadaque a Bali. La meva idea finalés treballar uns anys als Emi-rats Àrabs per fer guardiola idesprés marxar. De totamanera ara el que vull és ini-ciar aquest projecte perquèem fa molta il·lusió.

Quina feina faràs?El primer: les tapes del

Col·leccionista. I com que ésun gimnàs, hi haurà unabona base de menjar saluda-ble: amanides, planxa, etc.També farem menús de càte-ring i menús degustació, peròcom que el restaurant quevolen obrir és molt selecte, elque volen és que els sorpren-gui amb el menú que els ofe-reixi cada dia.

Al lloc on està el restau-rant hi un espigó sobre laplatja que s’endinsa en elmar, i allà hi posarem unestaules per fer-hi àpats.També hi haurà taules demenús privats en els que ésel xef el que decideix el menúque dóna als clients i va, per-sonalment, a les taules aexplicar en què consisteix icom està fet. Això els encan-ta i paguen el que vulguis.

En fi una feina molt elitistaperò, com a professional,molt interessant.

Tens alguna recomana-ció final?

Quan ets a l’estranger t’a-dones de la gran culturasobre el menjar que tenimaquí. Sabem tocar molt elproducte, en parlem a casa, iaixò ens fa força entesos enalimentació i cuina. És la cul-tura mediterrània.

A més, crec que és moltrecomanable sortir del país,viure sol un temps i aprendreun altre idioma. Els joves del’Ametlla, sobretot, que esposin les piles amb l’anglès,que és imprescindible. Detota manera, han de serconscients del país on van i lafeina que poden oferir.

“A Kuwait ser europeu iespanyol està molt ben

vist. Ens identifiquen ambla moda, el menjar i el

futbol. ”

“Sabem tocar molt el pro-ducte, en parlem a casa, i

això ens fa força entesos enalimentació i cuina.”

En Bernat al Dejavú de Bali/ B. Rodríguez

Amíndola, juliol de 2013IV

Garbuix de lletres

-MNAC: “ Tàpies. Des de l’interior” del 21 de juny al 3 de novembre de 2013. Selecció d’obres des de 1946 fins 2009 centrades en l’ interès queva tenir l’artista pels materials pobres i els objectes-CAIXAFÒRUM: “Qué hacer”. Col·lecció d’art contemporani “La Caixa”, del 17 de maig al 8 de setembre de 2013. Obres de Janine Antoni, JoanMiró, Bruce Naumann, Doris Salcedo, etc. Algunes obres d’aquests artistes exposades per primer cop.-Museu de Reus: “Fortuny, el mite” del 26 d’abril al 7 de setembre de 2013. Mostra que segueix la trajectòria de l’artista Marià Fortuny a travésde quaranta-cinc obres.-Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid: “Pissarro” del 4 de juny al 15 de setembre de 2013. Primera exposició monogràfica del pintor a l’EstatEspanyol. Es mostren més de 70 obres. Aquesta exposició vindrà al CaixaFòrum de Barcelona.-Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofía: “Dalí. Todas las sugestiones poéticas y todas las posibilidades plásticas. Del 27 d’ abril al 2de setembre de 2013.

No et pots perdreUna tria d’Anna Gonzàlez

Salvador EspriuAquest any 2013 se celebra el centenari del naixement de l’escriptor català: és l’Any Espriu

Núria Farràs i Giol

Salvador Espriu i Castelló va néixer a Santa Co-loma de Farners el 10 de juliol de 1913. Quantenia dos anys la família es va traslladar a Bar-celona. També sovintejava la localitat costanerad’Arenys de Mar, població que va esdevenir sig-nificativa en l’obra de l’escriptor.

Als setze anys ja va publicar el seu primer lli-bre, Israel, en llengua castellana. Mentre estu-diava Dret i Història antiga, Espriu no va deixarde publicar novel·les. Després va continuar elsseus estudis iniciant la llicenciatura de LlengüesClàssiques. La Guerra Civil el va fer abandonarla universitat i es passà els tres anys mobilitzata la secció d’Arxius de l’Auditoria de Guerra dela columna Macià-Companys.

Durant la postguerra, Espriu va compaginarla seva feina d’advocat amb l’escriptura. Ales-hores, les obres de teatre com Primera històriad’Ester o els llibres de poemes com Les cançonsd’Ariadna o El Caminant i el mur van sorgir dela seva ploma.

Amb La pell de brau, publicada el 1960, Es-priu es va convertir en símbol de la literaturacatalana: és el poeta del poble.

El cantautor del País Valencià, Raimon, vamusicar alguns dels seus poemes. Una mostraque podeu reconèixer amb facilitat és l’Inici deCàntic en el Temple, que trobareu a sota, queEspriu va fer per homenatjar a Salvat-Papas-seit. Forma part del volum El caminant i el mur.

Antígona, Ronda de mort a Sinera o Unaaltra Fedra, si us plau són algunes obres tea-

trals que han estat representades en multitudd’ocasions a l’escena catalana.

Salvador Espriu va morir a Barcelona el 22de febrer del 1985 amb més de 35 volums a lesespatlles, i va ser enterrat al cementiri d’Arenysde Mar, la seva mitificada Sinera.

Tot i haver estat proposat com a Premi Nobelde Literatura en dues ocasions i no haver-loguanyat, sí que fou distingit amb el Premid’Honor de les Lletres Catalanes, la Medallad’Or de la Generalitat de Catalunya i la de laCiutat de Barcelona i fou Doctor Honoris Causaper les universitats de Barcelona i Tolosa deLlenguadoc.

Podeu trobar totes les seves obres en diver-sos volums o bé a Obres Completes, editadesper Edicions 62.

Inici de Càntic en el Temple

Ara digueu: "La ginesta floreix,arreu als camps hi ha vermell de roselles.Amb nova falç comencem a segarel blat madur i amb ell, les males herbes."Ah, joves llavis desclosos desprésde la foscor, si sabíeu com l'albaens ha trigat, com és llarg d'esperarun alçament de llum en la tenebra!Però hem viscut per salvar-vos els mots,per retornar-vos el nom de cada cosa,perquè seguíssiu el recte camíd'accés al ple domini de la terra.Vàrem mirar ben al lluny del desert,davallàvem al fons del nostre somni.Cisternes seques esdevenen cimspujats per esglaons de lentes hores.Ara digueu: "Nosaltes escoltemles veus del vent per l'alta mar d'espigues".Ara digueu: "Ens mantindrem fidelsper sempre més al servei d'aquest poble".

Amíndola, juliol de 2013 V

A curta distància

Eva Aymerich

CarminaMoncau

L’EvaAymerich vanéixer a l’Amet-lla fa 38 anys. És mestra d’Educa-ció Infantil i, juntament ambel seucompany, van emprendre un viat-ge d’onze mesos cap a Sudamèri-ca l’any 2011, que els portaria avisitar onzepaïssosdiferents. Con-dició bàsica a l’hora de marxar:capacitat de tenir els ulls moltoberts, il·lusió per conèixer i expe-rimentar i ganes d’aprendre de toti de tothom.Ella diu que van marxar amb la

motxilla buida de pes, però és evi-dent que van tornar carregats deconeixement i de vitalitat renova-da.

Quèusvaportar a iniciar aques-ta experiència?

Una nit de cap d'any parlàvem ambun amic, mig fent broma, com moltesd'altres vegades, de per què no ho dei-xàvem tot i marxàvem a viatjar. Enaquell moment, en Jordi i jo ens vamposar a pensar i no vam trobar capmotiu per no fer-ho. Això va encendreuna guspira que ens anava voltant pelcap un dia rere l'altre: “i per què no?”El 20 de gener (el dia del meu aniver-sari) ens vam fer el millor regal de lameva vida, vam decidir que ens agafà-vem un any sabàtic per anar a viatjar...i marxàvem al setembre.

Durant els mesos de preparació se'tplantegen diferents interrogants. Unés: què poso a la motxilla? Encara quepot semblar una pregunta banal, en elfons és pensar què necessitaràs en unany de la teva vida i descartar-ne lameitat perquè, per anar bé t'ha decabre tot en un sac de roba que no hade pesar més de deu quilos. Així quehas de pensar què et serà imprescindi-ble i què no. En el moment en queestàs fent la motxilla no et sembla fàcil.

Una altra cosa interessant quepassa en aquests mesos és que, arreld'anar explicant el nostre projecte, vasveient que hi ha dos tipus d'opinió: elsque pensen que estàs boig i els que etdiuen "tant de bo ho pogués fer jo".Vas veient com es posiciona la gent...

També se't plantegen dubtes perso-nals: m'adaptaré a les noves situa-cions que em pugui trobar? Serà dur?serà perillós? 365 dies en parella?enyoraré la família? Tot el que passaràen aquell any és una incògnita.

Quan tens un any per endavant. Etpreguntes: cap a on anem? Per oncomencem? Teníem clar que volíemveure el Machu-Pichu (Perú) i el glaciarPerito Moreno (Argentina), llocs quedes de petits teníem il·lusió per veure.Així que vam començar a mirar guiesde viatge i pàgines d'internet per veure

quina ruta podria ser lamés atractiva per viat-jar per Sudamèrica. Elbitllet d'avió més eco-nòmic era Barcelona-Salvador de Bahía(Brasil) així que aquellva ser el nostre primerdestí, podríem dir quetriat gairebé a l'atzar.

Teniem clar per oncomençàvem i que novolíem córrer, que volí-em "un any sense pres-sa", un any on la nos-tra única preocupaciófos: cap on anem? Capa la dreta o cap a l'es-querra? Teníem laintenció de disfrutar.Vam acordar que ensquedaríem a cada llocel temps que ens vin-gués de gust decidint-ho a cada moment,sense fer plans. Tant era conèixer unsol país, dos, tres...

Així que, carregats amb les nostresmotxilles plenes a vessar de roba, dedubtes i d'il·lusions vem emprendre elviatge. El gran dubte: serà una expe-riència positiva? Ens hem equivocatdeixant-ho tot?

El primer mes de viatge vam traves-sar l’Argentina, d'Iguazú a Ushuaia, ala vora de 4000 quilòmetres! Encaraportàvem el ritme d'aquí!

Poc a poc et fas a la idea que noestàs de vacances d'estiu, que estàsviatjant, i abaixes el ritme, t'adaptes,vius allà. Un cop allà se't fa estrany el"no fer res", en comparació a la vidaque portàvem aquí on tot el dia corríemamunt i avall, quin canvi!

Com va canviar la vostra visiódelmón?

Durant onze mesos hem canviat demoneda nou vegades, hem creuatonze fronteres, hem fet vuit canvishoraris, hem vist catarates, volcans,cordilleres muntanyoses, deserts,valls, oasis, llacs, glaciars, illes desha-bitades, ciutats sorolloses... Hem vistwanacos, pingüins, balenes, armadi-llos, óssos morruts, micos al mig de laselva, orquídies de cent varietats, tor-tugues gegants...

Totes aquestes coses t’enriqueixenels sentits però no et canvien tant... Elque et fa canviar són les persones.

Ens hem creuat amb persones quet'expliquen la seva vida, ja sigui xerranten un viatge d'autobús de trenta hores,xerrant en un mercat, als hostals com-partint habitació amb d'altres viat-gers... Coneixes diferents maneres deviure i sobreviure. Això et dóna tantspunts de vista diferents sobre totes les

coses! Qui és ric? Qui és pobre? Quinvalor té el temps per cadascú? Comdetermina la teva vida el lloc i la situa-ció on neixes? Quin paper té la religió almón? Què és necessari per fer gransamistats? Com es posiciona a nivellpolític la gent de cada país i com ensarriba a través dels mitjans de comuni-cació a nosaltres? Quines són les pers-pectives de futur d'un ex-guerriller, aracamperol guatemaltec? Quines són lesnostres perspectives de futur?

Mentre vius aquest "any sense pres-sa" tens molt temps per qüestionar-te,per pensar i per disfrutar de cada petitmoment, de cada conversa... perquèno has d'anar a treballar, no has d'anara dormir perquè t'has de llevar aviat...Només has de fer el que et ve de gust acada moment i cada cosa té el seumoment, el seu temps... Aprens a anaral teu ritme, no al ritme dels altres, noal ritme de la societat. Fas cas al teupropi rellotge intern. És una gran sen-sació de llibertat!

És, doncs, un aprenentatge pera la vida?

Per tot el que vas vivint, cada vega-da et vas coneixent millor com a per-sona, fins on arribes a nivell físic, men-tal i emocional.

És molt interessant perquè cada diaet superes, et fas més fort, menysporuc, poses a prova la teva capacitatd'adaptació. Aprens com afrontar unaalerta de tsunami, com estar devoluntari en un hospital de nadonsdesnodrits, que a Chile l'alvocat es diupalta i el blat de moro es diu choclo,que viure a 4000 metres d'altitut faque el teu cos necessiti aclimatar-se,que no passa res si fas un trajecte devint-i-quatre hores en un autobús que

té trenta anys i no canvia de conductoren tot el trajecte, que ets capaç demenjar-te un animal al que anomenencuy i a tu et sembla el que aquí endiem “rata”, que ets capaç de tancar elllum i adormir-te sabent que dormsacompanyat d’animalons... i aprensque la gent és bona per naturalesa it’ajuden i donen tot el que poden aqualsevol, a tu, a un estranger que noconeixen de res.

És curiós que al principi del viatge hiha moltes coses que t'impacten i lestrobes molt estranyes: olors, colors,sabors, convencions culturals quotidia-nes de cada país, i vas incorporanttots aquests aprenentatges. Alguns etserviran un temps determinat i d'al-tres per tota la vida.

Com resumiries aquesta expe-riència?

Per nosaltres ha estat una granexperiència, difícil de resumir i difícild'explicar perquè hi ha moltes cosesque les portarem sempre al cor.

Quan vam tornar aquí tot seguiaigual, la mateixa crisi, la gent amb lesmateixes feines, algun comerç quehavia tancat i d'altres que s'havienobert... però tot igual. Nosaltres sí quehem canviat. No som els mateixosd'abans del viatge, hem crescut com apersones.

Hi ha gent que ens ha dit que hemsigut valents de fer aquest viatge, que-dar-se aquí si que és de valents!

El més difícil és dir “Marxo”, la restaflueix per sí sol...

Pels que us ho estigueu plantejant,dir-vos que amb el que alguns paguende rebut de la corrent aquí, allà vius unmes sencer. La veritat és que és moltmés fàcil del que sembla.

L’Eva i en Jordi durant el seu viatge per SudAnèrica/E.Aymerich

Un any viatjant per sudamèrica li va permetre conèixer altres realitats i a ella mateixa.

Amíndola, juliol de 2013VI

El Carrer Nou

Joan Guarch i Calvet

A finals de segle, amb el creixement de la població cap el sud, el carrerNou (avui carrer Major) arribava ja fins a Can Cariteu (les caixes actuals).

L’any 1904 tingué lloc la construcció de la primera carretera municipal.Comunicava Can Cariteu, (i a través del carrer Nou, la Sagrera) amb lacarretera provincial de la Garriga a Sant Feliu i la de Belulla a l’Ametlla, cons-truïdes pocs anys abans, en el punt de confluència del paratge conegut comde les Quatre Carreteres (actual Can Quico).

Durant els primers anys del segle foren diverses les cases noves que esconstruïren fora del nucli del casc antic del voltant de la Sagrera.

Al Camí del Raval de Dalt (avui Torregassa), el 1905 en Jaume AlermMonrós, fill de la mestra d’escola Sra. Vicenta Monrós, inaugura la seva casa

amb saló de barberia (la casa modernista Cal Barber). Poc després, enMiquel Blancher, en la seva nova casa obrí una espardenyeria. Passats unsmesos, s’edificaren les cases Lucas i Grifols, les primeres d’estiuejants. El1907 el Doctor Bassa demanà permís per construir una casa destinada avivenda i obertura d’un cafè i sala d’esbarjo. El mateix 1908 ja es féu la pri-mera representació teatral pel primer grup d’aficionats de la secció de teatrede la Coral Lo Lliri.

A causa de tots aquests canvis urbanístics, l’Ajuntament, el 1906, enca-rregà a l’arquitecte municipal Manel Raspall la confecció d’un Pla Generald’Urbanisme. Aquest comprenia l’ordenació de l’espai entre el Casc Antic i laCarretera de Sant Feliu i entre el Bosc de la Mina i el Torrent de Ca l’Arenys.Fixava els traçats dels nous carrers i establia que el centre de la poblaciócalia fixar-lo on avui hi ha la Plaça de la Vila.

Joan Guarch i Calvet

Una conseqüència de la Revolució Fran-cesa i la posterior Guerra per la Indepen-dència amb França (1808-1814), és l’arri-bada al nostre poble de la immigració demolts occitans, els uns amb diners fugintde la Revolució, altres com a mà d’obra.D’aquesta època són noms que han per-durat fins els nostres dies com: Balzac,Blancher, Catafau, Dantí, Cariteu, Girbau ialtres.

A la nostra comarca no tenim quasinotícies escrites de la guerra, malgrat quesuposem que com a tot el país, estiguéocupada per les tropes franceses.

De tota manera, sabem que el 2 denovembre de 1812 tingué lloc la Batalla dePuiggraciós. L’exèrcit francès comandatper Decaen, amb més de 12.000 homes i

600 cavalls, de camí cap a la conquesta deVic topà, sota els Cingles de Bertí, amb unaemboscada de l’exèrcit dels generals Lacy iManso que, amb només 900 homes, prete-nien barrar-los el pas cap a Vic.

L’ermita de Puiggraciós fou el centre dela resistència. Defensada pel batalló deCaçadors de Catalunya amb només unatrentena d’homes comandats pel tinent Bui-xeras, resistiren allò inimaginable contra elsfrancesos fins que, en una situació deses-perada i quasi envoltats, s’escapoliren peruna finestra del darrera sota les descàrre-gues dels tirs dels francesos.

La batalla produí uns 700 morts i 400ferits per la banda francesa i uns 200 mortsa la tropa dels generals Lacy i Manso. Lestropes franceses ocuparen l’endemà la ciu-tat de Vic.

A primer cop d’ull

Foto de l’arxiu històric municipal de l’Ametlla, 1913 Foto: AFA

El Santuari de Puiggraciós cap el 1930/Arxiu Municipal

Esdeveniments militars: La batalla de PuiggraciósLa defensa aferrissada de la terra: nou-cents catalans contra dotze mil francesos

Fets i curiositats del segle XIX

Amíndola, juliol de 2013 VII

Anna Gonzàlez

Michelangelo Buonarroti(Caprese 1475 – Roma1564), des de molt jove vamanifestar les seves dotsartístiques per a l’escultura, iel 1488, entrà al taller delsfamosos germans Ghirlan-daio com a aprenent de pin-tor. Un any després, passaràa la tutela de l’escultor Ber-toldo di Giovanni, deixeblede Donatello, organitzador imestre de l’escola d’escultu-ra creada per Llorenç el Mag-nífic en el jardí del seu palaude la Via Longa a Florència.

De seguida va obtenir elfavor i l’admiració del granLlorenç de Mèdici. Quanaquest va morir el 1492 icomençà la decadència deFlorència, Miquel Àngel vamarxar cap a Venècia i des-prés a Bolònia on va esculpirsota la influència de Jacopodella Quercia.

El 1496 arribà a Roma onva esculpir la cèlebre Pietàdel Vaticà. El 1505, el PapaJuli II li encarregà el seumonument funerari, encà-rrec que fascinà a l’artista,fins al punt que va romandreuns mesos a Carrara triantels blocs de marbre que hau-ria d’utilitzar per fer l’obra.

Quan tornà a Roma, sesentí decebut perquè el Papaestava totalment lliurat, jun-tament amb Bramante, a lareforma de la Basílica deSant Pere, i deixà de bandael monument fúnebre.

Molest, Miquel Àngel mar-xà novament a Florència. Afinals de 1506, però, des-prés de reiterats avisos perpart del Papa (que va ame-naçar amb excomunicar-lo)es tornaren a trobar a Bolò-nia.

L’hivern de 1508 MiquelÀngel acceptà d´enfrontar-se a un gran repte. No teniagran experiència en la pintu-ra al fresc, a excepció d’algu-na tasca que va fer al tallerdels Ghirlandaio. L’encàrrecfou la decoració de la voltade la Capella Sixtina. Lacapella la va manar construirel papa Sixte IV el 1477. Ésun gran rectangle molt regu-lar, tres cops més llarga queampla i amb una alçada de lameitat de la seva longitud:

40,20 x 13,40 x 20,70 m.La seva superfície, de

1200m2, s’havia de pintarmirant cap amunt i tenint encompte les deformacionsque produeix la superfíciecorba. Per tant, Miquel Àngels’havia d’enfrontar a dosgrans reptes: la gran exten-sió a decorar i la importànciaque tenia la capella per a lacristiandat.

El primer gran problemaera la bastida que s’havia deconstruir a la capella consi-derant que, alhora, s’haviende continuar les celebra-cions. En un primer moment,Bramante, com a arquitecteoficial del Vaticà, va proposarfer una bastida que anéssubjecta al sostre, perforant-lo. Evidentment, MiquelÀngel la va rebutjar perquèno podia pintar un sostreuniforme amb uns forats queserien ben evidents unavegada treta la construcció.Aleshores ell mateix va dis-senyar les seves pròpiesbastides que consistien en

unes plataformes de fustaajustades a uns suportsenganxats en uns forats fetsal mur, i no al sostre, sobreles finestres.

Resolt aquest tema,Miquel Àngel havia de ferfront a una altra dificultat: esrequerien uns coneixementstècnics extraordinaris atèsque era un treball que haviade durar uns anys i que, pertant, havia de passar pertotes les estacions climàti-ques.

La pintura al fresc consis-teix en dissoldre en aiguauns pigments que s’han d’a-plicar sobre el que s’anome-na arrebossat abans queaquesta capa s’endureixi(entre 24 i 48 hores). Lesvariacions d’humitat i tem-peratura dificulten obtenir lamateixa qualitat d’empasta-ment. El color es preparabarrejant aigua amb un pig-ment molt fi i, si varia míni-

mament la finor oquantitat del pigment ila porció d’aigua, elresultat és distint. Elpitjor és que l’efectedefinitiu només es potcomprovar quan l’arre-bossat està completa-ment sec i, en el casque no fos igual quel’anterior, no es pot fercap correcció. Només hiha un remei: desfer-lo itornar a començar.

Un altre aspecteimportantíssim és queel dibuix no es potimprovisar. S’ha de pre-parar una còpia enpaper de totes les escenesper després traslladar-les ala paret. Això es realitza dedues maneres: el primermètode consisteix en fixar ala paret el cartró amb eldibuix amb uns petits claus iaquest es ressegueix amb unestilet punxegut, aconse-guint, així, un calc sobre l’a-rrebossat. S’ha de tenirmolta cura en subjectar bé elcartró per tal que no s’escorrii no pressionar massa l’esti-let. El segon mètode consis-teix en perforar el cartróamb el dibuix, ja subjecteamb claus a la paret, passarun saquet amb carbó pel car-tró per tal que es filtri a tra-vés dels forats a l’arrebos-sat, quedant unes línies quedesprés l’artista, amb unaploma, mullada del color quesigui necessari, ressegueiximmediatament per a repro-duir el dibuix.

Totes aquestes fases detreball exigeixen un grup depersones totalment coordi-nades. Miquel Àngel va tre-ballar sempre amb artistesflorentins, i va ser molt hàbil,perquè eren artistes tècnica-ment millor preparats queell.

La iconografia de la voltaés extraordinària i va revolu-cionar la manera més tradi-cional de decorar els sostresa Itàlia. Si hem de creure aMiquel Àngel, la intenció delPapa Juli II era representarels dotze apòstols a les pet-xines de la volta i un cel blauestelat, però l’artista, conei-xedor de la gran passió delpontífex per l’art més refinat,li va proposar una decoració

més arriscada i nova. La ico-nografia de la volta se centraria en la figura humana ireduiria al mínim el paisatgearquitectònic i natural.

La decoració es disposàde la següent manera: enprimer lloc, uns joves nussostenen fistons de rourecom a homenatge heràldic aJuli II (Giuliano della Rove-re).

A més, Miquel Àngel vatenir total llibertat creadoragràcies al suport incondicio-nal de Juli II i d’Egidio diViterbo, el conseller papalmés culte i defensor, com elshumanistes i homes més cul-tivats de l’Europa delmoment, de la fusió entre latradició pagana i la culturacatòlica. D’aquí que, a lespetxines de la volta, apare-guin asseguts en trons demarbre sibil·les paganes,que van predir l’advenimentdel cristianisme, barrejadesamb els profetes: eren lesSibil·les Líbica, de Cumes,Dèlfica, d’Eritrea i Pèrsica.Els profetes: Jonàs, Daniel,Isaïes, Zacaries, Joel, Eze-quiel i Jeremies.

A les llunetes i triangles,els avantpassats de Jesu-crist, representació genshabitual iconogràficament.

A la volta, nou escenes del’antic Testament: la separa-

ció de la llum i de les tene-bres, la creació dels astres,la separació de les aigües, lacreació d’Adam, la creaciód’Eva, el pecat original, elsacrifici de Noè, el diluvi uni-versal i l’embriaguesa deNoè.

La primera que es va rea-litzar va ser el diluvi. Lasegona, l’embriaguesa deNoè, el sacrifici de Noè i, enla quarta escena, en el cen-tre de la volta, el Pecat Origi-nal. En aquesta escena ja esveu el salt qualitatiu i deseguretat tècnica en l’equipde Miquel Àngel. En moltesparts de l’escena ja es veuque no va fer falta ni el car-tró preparatori.

Hem de fer referència,però, a una greu crisi que vapatir l’artista el 1509 quan vaacceptar per primera vegadaque era incapaç de continuaruna obra com aquella.

Finalment, el 31 d’octubrede 1512, el Papa, acompan-yat de disset cardenals, esva dirigir a la “seva capella” acelebrar una missa solemne.Era un nou triomf de Juli II.

Miquel Àngel tenia 37anysi ja havia esdevingut un genien vida. Tot i la seva inex-periència en l’inici de l’obra,les crisis personals que vapatir durant el procés i elsproblemes amb alguns delsseus col·laboradors, encaraavui ens sorprèn la saviesatècnica i formal que va sercapaç de desenvolupar fins acompletar la resta de lavolta. Tal i com deia Vasari:“una realització personalque, entre les difícils i belles,és bellíssima i dificilíssima”.

Miquel Àngel, sense massa experiència en pintura al fresc, va decorar la Capella Sixtina

La Capella Sixtina /Internet

“La iconografiade la volta va re-volucionar la ma-

nera méstradicional de de-corar els sostres”

“La superfícies’havia de pintarmirant cap amunti tenint en compteles deformacionsd’una superfície

corba”

Art

Il Divino: virtuosisme en estat pur

Amíndola, juliol de 2013VIII

Els cronistes del nostre poble, Josep Badia, Mn. Anton Bassoles, Mn. Joan Bellavista i altres ens han anat aportantles dades generals de la vida del nostre poble. Amb tot, i també en honor a ells, volem aportar una visió més con-creta dels grans moments de canvi experimentats per l’Ametlla amb aportacions sobre aspectes concrets de la vidaquotidiana fetes des de la visió particular de la família Fontanals.

L’Amíndola és el suplement cultural del Diari de l’Ametlla. Es publica trimestralment. Direc-ció i coordinació: Joan Guarch i Núria Farràs. Consell de redacció: Núria Farràs, JoanGuarch, Carmina Moncau i Clara Prat. Col·laboradors en aquest número: Clara Prat i Roig,Núria Farràs i Giol, Josep Maria Carreras Quilis, Joan Guarch, Bernat Rodríguez,Anna Gonzàlez,Carmina Moncau, Eva Aymerich, Crisant Tengo, AFA, Franc Marín-Camp i família Fontanals.Maquetació: Núria Farràs i Àrea de comunicació de l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès.

La direcció de l’Amíndola vetlla perquè tots els articles siguin respectuososamb tothom, però no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors.

Si voleu col·laborar amb l’Amíndola o publicar algun conte,article o fotografia, poseu-vos en contacte amb la redaccióal correu electrònic amindola@live.com

L’arribada del telèfon

L’Ametlla avança

Joan Guarch i Calvet

La gestió de l’Ajuntament, encapçalatpel Dr Sebastià Bassa, continuà brillant-ment i el 1913 s’inaugurà a l’Ametlla elservei de telèfon públic. La central Inte-rurbana més propera era la de La Ga-rriga, inaugurada un parell d’anys abansi connectada a la línia Barcelona-Vic. Vacaldre doncs, construir una línia de 3Km de llargada des de La Garriga. El DrBassa va oferir-se a instal·lar la Centralal seu propi domicili i encarregar-se delservei telefònic.

Segons ens explica Miquel JosephMayol en el seu llibre La impremta delmeu pare. El regionalisme a la comarca.“La instal·lació del telèfon al Vallès esdeu a un grup de rics propietaris i es-tiuejants de La Garriga, fundadors del’empresa que s’anomenà CompanyiaTelefònica del Vallès. Juntament amb elspromotors, subscriviren accions algunsaltres propietaris rics d’altres pobles dela comarca: l’Ametlla, Llerona, el Figaró,etc, esperançats de poder gaudir d’a-quest servei que els aproparia a la capi-tal”.

Tots aquest fundadors pertanyien a laLliga Regionalista o simpatitzaven ambel seu programa polític. El 1913 varenoferir a les autoritats de Granollers lapossibilitat d’instal·lar-hi el telèfon, peròcom que els caps eren adversaris polí-

tics, varen rebutjar la possibilitat.Aquesta decisió féu que la central anésa parar a la Garriga. El telèfon no co-mençà a funcionar a Granollers fins el1916.

És de destacar que, a l’Ametlla, tin-guérem el telèfon uns anys abans que ala capital de comarca gràcies a la pre-sència al nostre poble d’un grup de pro-homs benestants i amb una certainfluència social i política.

A l’Ametlla tenien telèfon 6 o 7 per-sones: el mateix Dr. Bassa, el Sr. Se-bastià Torres, propietari de Can Camp,el Sr. Draper i poques cases més. Finsels anys 50 pocs abonats més en te-nien. Recordo quan el meu pare va arri-bar a l’Ametlla l’any 53 que, com ametge, a casa teníem telèfon, el nº 13.Per parlar amb algú havies de donarvoltes a la maneta i et contestava laCati a la centraleta i li demanaves:“Cati, posa’m a Can Xic” i la Cati, quesabia el nº que tenien tots els abonats,et posava a Can Xic. I no en parlem dequan havies de posar una conferència:la petició anava passant de poble enpoble fins que, vés a saber quant tempsdesprés, arribava al seu destí. Conti-nuant amb les anècdotes personals,quantes vegades la meva mare haviatelefonat a la Cati i li havia demanatque intentés localitzar el meu pare per-què hi havia una urgència per anar aatendre. Li deia a quines cases haviad’anar a fer visites i la Cati telefonava ales cases més properes que tinguessintelèfon perquè avisessin el meu pare ili donessin l’encàrrec. Això era col·labo-ració ciutadana!

La centraletaFranc Marín-Camp

“L'ajuntament era el número 1; la rectoria, el 2; el Casal,el 3; La Masia, el 4...” i fins a més de cent números de te-lèfon que la Cati Batlles se sabia de memòria. A finals delsanys 40, ella i la seva germana Remei van anar a viure ala central telefònica que hi havia en un pis del carrer To-rregassa, davant la plaça de la farola.

En aquella època poques cases disposaven d'un aparellper fer i rebre trucades. És per això que a la central tele-fònica hi havia un locutori de fusta, amb els vidres glaçats,encastat dins d'una habitació. Així ho recorda en JosepFontanals, el fill de la Cati, que va viure els seus primersvint anys entre clavilles de telèfon. L'horari per a realitzarconferències era de 8 del matí a 10 del vespre, els 365dies de l'any. Tot i així, amb l'arribada dels estiuejants ve-nien els mesos de més feina, i les trucades es triplicaven.A la sala també hi havia un faristol on consultar els nú-meros, i unes quantes cadires on més d'un s'hi havia que-dat adormit. De les moltes imatges que li vénen al cap, enJosep recorda les persones que “tot esperant la conferèn-cia, aprofitaven el temps per llegir un llibre”.

La centraleta, que era manual, al principi constava d'unquadre de dos pams on s'hi endollaven les trucades. Ambels anys i l'augment de nous abonats, el quadre va anarcreixent fins a tenir la mida d'un piano. En aquells tempsuna trucada convencional de tres minuts tenia un preu de2,50 pessetes. Superat aquest temps, ni que fos per unssegons, calia abonar les 5 pessetes que costaven els sisminuts de conferència. Per aquest motiu, sovint eren moltsels que pronunciaven la frase: “Cati, als tres minuts avi-sa'm!”

Com que la telefonista de l'Ametlla se sabia de memò-ria els números de tots els abonats, els clients s'havienacostumat a demanar les trucades amb el nom de la casa.Tal com explica la Remei, “hi havia persones que despen-javen el telèfon i demanaven una conferència amb la car-nisseria”. Pretenien que des de la central sabessin, fins itot, a quin establiment tenien pensat comprar el pollastre.

Connectar l'Ametlla amb altres indrets de la penínsulapodia durar hores. Per començar, l'accés telefònic ambBarcelona depenia de la bona empatia que la Cati tinguésamb l'operadora de la Garriga, que era qui li donava la líniadirecta amb la capital. Des d'allà calia esperar que les te-lefonistes fessin l'operació inversa, connectant amb la pro-víncia, la comarca i, finalment, el poble que rebria latrucada. També es feien conferències internacionals. La fà-brica de conserves Feliubadaló, cèlebre pel seu romesco,realitzava trucades als països nòrdics o a Itàlia.

Lentament, la transformació dels camins en carrers vafer possible que la línia telefònica arribés a tots els raconsdel poble. Alguns ametllatans havien hagut d'esperar-sefins a tres anys per tenir un telèfon a casa. Amb l'arribadadel servei automàtic, la central de l'Ametlla va perdre laseva funció d'epicentre de la telefonia local.

Un telèfon antic del poble /Foto: J Guarch

La Cati davant la centraleta/Foto: Família Fontanals