Amb el temps s'oblida o s'aprn
Amb el temps s'oblida o s'aprn?
Quan recorde aquella can es formen en el meu cap records
d'aquells tres meravellosos dies, cada un amb la seua histria.
Encara recorde la primera vegada que vaig escoltar eixa can, aquell
24 de novembre. Durant la can era a mi, a la que tota la gent
miraria. Vaig creuar la porta i vaig caminar pel llarg corredor
fins a trobar-me amb ell, que com sempre, em va rebre amb un
somriure. Per la msica va acabar i va comenar el llarg silenci noms
interromput per l'eco de les paraules del sacerdot. Desprs, en el
restaurant tot van ser rialles i balls. Per la felicitat va durar
poc, la veritat s, que Peter va ser molt poc original, ho vaig
descobrir en el llit amb la seua secretria quan vaig tornar abans
del meu viatge.
La segona vegada que vaig escoltar la can va ser quan em vaig
casar amb Charles. El meu segon marit va ser ms creatiu,
m'enganyava amb la meua germana. Per clar ell em va fer dubtar, em
va cridar boja quan vaig desconfiar d'ella. Aix que m'ho va posar
un poc ms difcil el que va fer ms interessant l'engany.
Per la tercera vegada que vaig caminar pel corredor del jutjat
escoltant aquella can va ser, amb diferncia, la que ms va valdre la
pena. Harry va ser el millor. Amb ell em vaig haver d'esforar i
recrrer a multitud de recursos: li vaig espiar, vaig manar que li
seguiren, vaig registrar entre els seus documents Per mai vaig
trobar res, mai vaig trobar rastre de cap dona que es relacionara
amb ell. Fins al dia del seu funeral, que vaig descobrir al seu
amant, i no era precisament una dona, ja m'estranyava. Sens dubte,
el meu preferit dels tres.
La ms astuta en esta histria? Crec que jo, tres marits, multitud
d'amants i ning em va descobrir.
