Any II - III Epoca • N.° 49 Redacció I Administració: Alt de Sant Pere, 29, pral.-Barcelona-Tel. 22442 11 de Juny de 1932

P R E U :15 CTS.

La prohibició deimíting antifeixistade la U. S. C. ésuna vergonya pera la República

O R G A N D E L A U N I Ó S O C I A L I S T A D E C A T A L U N Y A

Als vuit anys de l'assassinat infame

GIACOMO MATTEOTTIUn dels documents polítics

que més impressió m'han causatés el llibre de Giacomo Mat-teotti Un any de dominació fei-xista. El seu gran valor consis-teix que és una obra comple-ta, en la qual s'examina la com-plexitat de la vida feixista du-rant el seu primer any d'exis-tència. Matteotti posa el feixis-me al nu, penetra fins el més re-còndit de la política del grup deMussolini. No és un pamflet,sinó una exposició dels propò-sits i de les realitzacions feixis-tes, basada sempre en la méspura realitat. L'objectivitatd't/w any de dominació feixistaés quelcQiji *Qtprenstit; poquesobres poden igualar-la en rique-sa de coneixements i de docu-mentació sobre la matèria trac-tada.

L'obra comença la seva in-troducció amb aquestes parau-les:

"El Govern feixista cerca dejustificar la conquista per lesarmes del poder polític, l'ús dela violència i el risc d'una guer-ra civil, per la necessitat urgentde restaurar l'autoritat de lallei i de l'Estat, i de restablirla situació econòmica i financie-ra, amenaçades de completaruïna.

"Les xifres, els fets i els do-cuments recollits en aquestespàgines demostren, ben al con-trari, que mai com durantaquest any de dominació feixis-ta la llei no havia estat substi-tuïda per l'arbitrarietat, quemai no s'havia sotmès l'Estat atantes de faccions. En realitat,el feixisme ha dividit la nació

Sota la República no es potparlar contra el feixisme

Fa anys els "fasci" varen assassinar, per ordre de Mussolini,Giacomo Matteotti, diputat socialista. Varen assassinar-lo elmateix dia en què Matteott! devia revelar a la Cambra de Dipu-tats l'origen del feixisme, els seus contactes amb la burgesia in-dustrial i pagesa, els seus crims.

L'assassinat commogué el món civilitzat, i any darrera any lahumanitat recorda Matteotti i expressa la seva condemnació con-tra els assassins.

La Unió Socialista de Catalunya volgué fer-ho aquest any,en l'aniversari de l'assassinat. No podent creure la Unió Socia-lista de Catalunya que, sota un govern republicà d'esquerra, elfeixisme fos cosa intangible. Contràriament, havia de suposarque, essent un govern democràtic, veuria en la lluita oberta con-tra el feixisme, avui llebrosia internacional, una garantia d'esta-bilitat i una imposició democràtica.

No ha estat així.Sota la República no es pot parlar contra el feixisme. Car el

míting antifeixista organitzat per la Federació Comarcal de Bar-celona ha esat suspès pel governador, i segons instruccions delministre de Governació i pressions del ministre d'Estat.

Protestem amb energia d'aquesta decisió governamental, que« ns situa entre països d'ànima colonit/.ada, i expressem, alhora,la nostra ferma resolució de lluitar contra lots els feixismes!

Matteotti és una llum en el camí que péniblement segueix lahumanitat vers la seva integral emancipació.

Visca Matteotti!Visca el Socialisme Internacional!

El míting de la Unió Socialista de Catalunya prohibit pelgovernador havia de realitzar-se demà al Palau de les Arts De-coratives de Montjuïc, a les onze del mat!. Hi haurien fet ús dela paraula els següents companys:

Eurico Bertoluzzi, ex-diputat a les Corts Constituents d'Itàlia.Felice Musso, ex-alcalde socialista italià.F. Rossell Montané.Ramon Vinyes.Joan Comorera.Felip Barjau.Josep Xirau.

en dos clans: el dels amos i eldels súbdits."

Giacomo Matteotti examinatotes i cadascuna de les activitatsfeixistes, i ho fa, només—comdiu ell—'amb xifres, fets i do-cuments. Matteott! fa que elfeixisme mateix acusi el feixis-me. A través de la lectura delllibre es veu d'una manera res-plendent que aquest règim és lacosa més repugnant que, en po-lítica, s'ha donat mai. És el na-cionalisme, característic del sis-tema capitalista; però el nacio-nalisme conduït al darrer grau,escudat en l'arbitrarietat mésindignant, en la injustícia mésinaudita i en el crim més in-humà.

En cada activitat, el feixismeha fet el contrari del que hapromès, anul·lant tot allò que eldestorbava. Ha volgut sanejarla hisenda, i ha fet baixar lamoneda; ha empitjorat la situa-ció del país, ha perjudicat enor-mement la nació en beneficid'interessos privats, s'ha men-jat reserves, ha esgotat caixesd'utilitat pública, ha fet aug-mentar els preus, ha rebaixat elssalaris, ha agreujat els proble-mes de l'atur i de la crisi detreball. Ha predicat el compli-ment de la llei, i governa pel de-cret-llei; ha reduït al no-res lesinstitucions estatals, ha empre-sonat tots els antifeixistes queha pogut i ha alliberat tothom,compresos els de delictes co-muns i àdhuc els adúlters, queha declarat que complia con-demna per un acte en interès delfeixisme; ha protegit el capi-talisme en perjudici de les clas-ses ubrera i petit-burgesa, haatacat l'economia privada quanera de no feixistes, ha negat eldret de vida als adversaris i, encanvi, ha omplert de privilegisels amics del règim. Predicà,amb la més perfecta demagò-gia, una política d'equitat, i hadissolt les organitzacions obre-res, creant, per contra, els sin-dicats feixistes ; ha destroçai lescooperatives, ha sotmès l'obreren una mena de servitud—unaservitud més accentuada—, hanegat el dret de vaga, ha abolitla festa del Primer de Maig i,en canvi, l'ha reemplaçada perla del 2i d'abril, aniversari de

J. ROURE i TORENT(Continua a !a pàgina 3 )

R E C O R DAvui s'han complert vuit anys

de l'assassinat, de Matteotti.Malgrat veure com els anyss'escolen amb una rapidesa es-glaiadora, i malgrat trobar-nosen un moment crucial d'alta fe-brositat patriòtica, no per aixòels socialistes catalans deixa-rem de retre homenatge al màr-tir del socialisme, al brau heroide la Itàlia irredempta que sa-crificà la seva vida en ares dela llibertat.

Els que recordem encara lesvergassades de la dictaduraborbònica sabem copsar totl'abast de la follia feixista ra-bejant-se en la tortura i en lasang dels rebels. Per això els so-cialistes no podrem compartirmai per mai les vel·leïtats dicta-torials preconitzades per certsredemptoristes del proletariat.

Si revoltant és una dictadurade dreta, que anorrea les pro-longacions de l'esperit liberal,injusta, inhumana i contrapro-duent és la dictadura roja.

Si no existissin altres raonspoderosíssimes que ens fessinodiar la tirania de tota dicta-dura, el record sol de la mort,de l'assassinat de Matteotti fa-ria possible el blasme i l'execra-ció.

És massa enlairat l'ideal so-cialista per a fonamentar el seutriomf en un contingut despò-tic.

Segurament, el naixement delsocialisme no ha plasmat en laconsciència de l'home fins quela democràcia ha tret florida enla societat arrencada de la Re-volució francesa. I seguramentel socialisme no realitzarà tot elseu comès fins que les democrà-cies tinguin plena consciència dela responsabilitat que comportal'obra de govern.

Això no vol dir que els socia-listes siguem enemics de la dic-tadura proletària quan aquestaes produeix i procura projectar

JOAN FORMENT(Contìnua a 11 pàgina 4)

Pag. 2 Justícia Social

LA SETMANA POLÍTICALa revolució xilena

A Xile ha triomfat una revo-lució. La Junta revolucionàriatriomfant ha obtingut la dimis-sió del president més o menysconstitucional. I ha publicat unmanifest prometent moltes co-ses que a hores d'ara han estatja ajornades.

Revolució socialista?Potser sí.Però, hi veiem molts generals

i massa coronels per a creure-ho de primer antuvi.

Millor que fos així, car sola-ment una revolució socialistapot reparar les innúmeres injus-tícies, bandejar l'oligarquia la-t ifundista sotmesa al capitalis-me ianqui i recusar una econo-mia primitiva i opressora. ¿Hoserà?

El problema màxim perma-nent de Xile és el de la terra.No creurem en una revoluciósocialista mentre els revolucio-naris no decretin com a prime-ra mesura i d'urgència, el re-partiment de les terres. Perquèsense la revolució agrària el po-der econòmic restarà en mansde l'oligarquia que es vulguiaterrar, i el "roto" seguirà es-sent "roto".

Des de la primera caigudad'Alessandri, polític petit bur-gès demagog, advocat delsbancs ianquis, specimen de Ler-roux sud-america, Xile ha viscutpoliticamente convulsionai. I or-fe, i aquesta és la seva gran tra-gèdia, de maduresa política declasse en els millors dels seuslíders obreristes. A Xile no hiha hagut mai un partit socialis-ta científic. Va florèixer un co-munisme sui generis, cridaner,de fraseologia buida, de gestosfaistes i de confusions burgeses.

Succeí a Alessandri, Ibáñez,i a Ibáñez, Alessandri, i a Ales-sandri, Ibáñez, i a Ibáñez,Montero. Alessandri sortí duesvegades exilât de Xile i hi re-tornà altres <$ues, triomfalment,per a desencisar les multitudstan bon punt arribat. Les re-pressions de la dictadura varenésser cruels, ben sud-americanes.I la prepotència dels oligarquestradicionals, una mena d'aris-tòcrates racials—els fills delsconquistadors espanyols i d'in-dis araucans—damunt la massaanalfabeta, alcoholizada, de-pauperada, dels "rotos", terri-blement feixuga.

Però ni la dictadura, ni lessimulacions constitucionals del'oligarquia, han pogut vèncerles conseqüències de la crisi eco-nòmica : desvalorització de laregió salitrera, feudalisme agro-pecuari, depreciació de la mo-neda, immobilització del pres-supost pel deute públic, aturforçós. Crisi que ha remogut afons l'ànima conformista del"roto" i ha gestat la darrera re-volució.

Revolució socialista?No hi creurem, ho repetim,

si el problema capital, a Xile ien tot Centre i Sud-Amèrica, elde la terra, no és resolt revolu-cionàriament.

L'EstatutVolem ésser optimistes, di-

guérem no fa gaire.Volem ésser optimistes, rt-

petim.

Però, amb amargor d'ànima.No era això, no, el que espe-

rava el poble català el 14 d'a-bril. No era això, no, el que es-perava Catalunya de la Repú-blica. Aquest tira i afluixa, re-gateig innoble que treu a super-fície el pòsit degradant del vellimperialisme reaccionari i anal-fabet. Aquesta oposició Caste-lla-Catalunya, de l'esperit mag-nànim castellà i de l'esperitegoista, jueu, català. Aquest re-vifament de l'orgull immanentd'un poble que no ha sabutcrear sinó repúbliques oligàr-quiques, analfabetes, d'economiafeudal, de polítics mercenarisde mà oberta a l'or ianqui, su-persticioses, de misèria aclapa-radora, fàbriques de dictadorscruelíssims i de generals d'ope-reta ; de republicans que es re-drecen, i perden llurs caracte-rístiques solament quan es sot-meten a la cura de transfusióde sang, de sang de tots els po-bles europeus, de les grans cor-renties immigratòries (Argenti-na, Uruguay).

Castilla, Castilla, Castilla/¿Què vol dir aquest cant,

aquest crit, aquest udol, si nos-altres diem Catalunya, Catalu-nya, Catalunya?,

Castella ha creat el Quixot.

Catalunya ha creat el Tre-ball.

Literàriament, Castella ensguanya. Poèticament, també,puix rima millor. Però en va-lors humans permanents, Cata-lunya és quelcom.

¿I per què aquesta degenera-ció patriòtica?

Ortega Gasset, florit traductorde l'alemany. Sánchez .Román,advocat que viu del centralisme.Maura, demagog reaccionari.Lerroux, incinser, aventurer,comediant. ¿Què es pensenaquests senyors de la Repúbli-ca, d'Espanya, de Catalunya?Preferim els Alba, els Royo Vi-llanova, els Abilio Calderón, to-ta la fauna agrària i "marchia-na", car porten el punyal a lamà i no somriuen hipòcritament.

L'Estatut no és una dèria deCatalunya. És l'ànima nostra.Amb l'Estatut afirmem la vo-luntat d'ésser espanyols. Peròespanyols a la nostra manera.A la manera que escau a un po-ble que treballa i que sols ha dedesplaure a un poblé paràsit.Qui pot refusar-lo? ¿Qui potretallar-lo? ¿Espanya? ¿I quiés Espanya, si nosaltres no hisom, i els bascos tampoc, i l'es-perit renaixent dels gallecs i delsvalencians menys? ¿Quina Es-

panya? ¿La del renaixement ola dels buròcrates? ¿La delscamps treballats, enriquits pelsespanyols, pesi a la xurma mo-nàrquica, o la dels pulcres mi-nisterials de Madrid, dels ho-telers, dels advocats que plede-gen pagant els "provincianos",de Madrid, del món estèril igandul i paràsit que un centra-lisme absurd i paralizador haconcentrat a 'Madrid?

Volem ésser optimistes, enca-ra.

¿El deixar d'ésser-ho no seràla tragèdia irremeiable?

Sindicat agricola o sucursal dela Lliga?Professionalment, tenim el

deure de llegir cada dia La Veude Catalunya. Però, sovint, ensmanca el coratge. Això fa queens hàgim assabentat un xic tarddel míting realitzat a la plaçadel Sindicat Agrícola de Cerve-ra i ressenyat per l'òrgan de lescoses ben enteses.

Va parlar en aquest mítingun senyor Sala, .el qual, desprésde dir que "només" l'EsquerraRepublicana de Catalunya i laUnió Socialista de Catalunya"refusaren de cooperar a ladefensa" del Sindicat amenaçatd'embargament injust, es des-

penjà amb una sèrie de consi-deracions polítiques contra l'ac-tuació dels partits esquerransque governen Catalunya. I vaatrevir-se a afirmar que, fora laLliga, ningú no té escrúpols.

Cal assenyalar, en primerterme, que la Unió Socialistade Catalunya no ha estat maiinvitada oficialment per ningúa sortir en defensa del SindicatAgrícola de Cervera,

Fet l'aclariment, preguntem:¿Què és el Sindicat Agrícola deCervera? ¿Un sindicat de pa-gesos o una sucursal de la Lli-ga? Convé saber-ho, car en co-neixem molts de pagesos delSindicat que s'han divorciat jade Sant Isidre—aquest sant ésel patró dels grossos propieta-ris, els paràsits de la terra ca-talana, o que ho digui, si no,l'Institut de Sant Isidre—i sa-ben per experiència i fonda con-vicció, que la Lliga és el pitjorenemic de la República, de Ca-talunya lliure i del poble quetreballa i no gaudeix dels mi-llors fruits del seu treball.

¿No és ja hora que els page-sos de Cervera, els petits pro-pietaris i els que menen terresd'altri, pensin en la necessitatd'organitzar-se en sindicat declasse? JOAN COMORERA

ELS POBRES PROPIETARISEl dia 15 de maig se celebrà

al teatre Tivoli d'aquesta ciu-tat una assemblea de Cambresde la Propietat Urbana, Asso-ciacions de Propietaris, Col·le-gis d'Arquitectes i Centres deContractistes d'Obres d'Espa-nya. Els assembleistes, en qua-litat de forces vives de la na-ció, es reuniren per a protestarde l'últim decret del Governactual referent als lloguers.

El primer que varen fer eniniciar la protesta va ésser fal-sejar completament el text deldecret. No podien començard'altra manera. El capitalismede tots els temps sempre ha es-tat conseqüent amb els seus sa-grats principis, els quals no sónaltres que tota una sèrie de tò-pics que componen l'art de ter-giversar el concepte de justíciai falsejar l'origen de totes lescoses per tal d'assegurar el seupredomini de classe. En l'es-mentada assemblea aquests se-nyors es planyien que se'ls vol-gués obligar a pagar tots elsaugments que pesen damunt lacontribució sobre la propietat,i a cobrar en concepte de llo-guers les mateixes quantitatsque cobraven l'any 1914.

Això no és cert, i ells ho sa-ben tan bé com nosaltres matei-xos.

El decret els autoritza a co-brar un augment que oscil·laentre un vint i un trenta percent (segons les reformes o mi-llores que hagin introduït alsimmobles) sobre els lloguersque es pagaven l'any 1914.

Però encegats en el que ellscreuen una gran injustícia, noes recorden que han passatquinze anys, en el transcurs delsquals llur avarícia no ha estatfrenada per ningú; i així, d'aug-

ment en augment, han arribaten nombrosíssims casos fins aquintuplicar els preus dels llo-guers que es pagaven en aquelladata.

Ara que, naturalment, aixòells no han considerat mai quefos injust, ' i respon perfecta-ment a llur concepte de la jus-tícia que fa que totes les lleissiguin extremadament elàsti-ques i lleugeres o enormementpesades i rígides, segons siguinaplicades a la gent privilegiadao als desheretats de la fortuna,pàries i forçats de tota mena.

Tots aquests senyors propie-taris i llurs col·laboradors enl'explotació i espoliació delpròxim, després d'evacuar sen-gles parlaments, tots ells im-pregnats de fervorós patriotis-me (de cara a l'armilla natural-ment), varen juramentar-se pertal d'impedir per tots els mit-jans haguts i per haver que l'es-mentat decret tingui la més pe-tita efectivitat, portant la llui-ta a tots els terrenys fins aaconseguir la seva derogació.

Entre les conclusions aprova-des en l'assemblea n'esmentemdues que reflecteixen d'una ma-nera clara i evident l'avarícia ila tàctica de l'alta burgesia.

En l'una demanen "que si-guin derogats en termini breutots els decrets del ministeri deJustícia amb referència a llo-guers de finques urbanes, ananta la lliure contractació, sensemés tràmits". (Això és el pa-triotisme ben entès.)

L'altra consisteix en el no-menament d'u'na Comissió per-manent de representants de lapropietat, subdividida en tresgrups, tornant cadascun d'ellsperquè d'una manera continua-

da i constant actuï a Madrid,comprometent-se tota la propie-tat urbana d'Espanya a acatarabsolutament tot quant ordeniaquella Comissió, complint es-trictament les seves decisions,per greus que siguin, àdhuc lesque es refereixin a la vida deles Cambres.

Això vol dir que han traçatun veritable pla de combat, as-senyalant i cobrint posicions es-tratègiques, i que a hores d'araja han començat a rompre elfoc, fent sentir tot el pes dellur influència damunt els queestan encarregats de fer com-plir les lleis, per tal de posartota mena d'entrebancs a lesjustes reclamacions dels pa-cients llogaters.

Sembla que en el nou règimrepublicà, democràtic i socialit-zant , hauria d'ésser difícil, sino impossible, la perpetuaciód'una sèrie d'atropells contrael poble productor. Però tambéés evident que aquest pobletampoc s'ha preocupat massad'exigir individual i col·lectiva-ment totes les millores i bene-ficis que de fet li pertanyen perestar compreses dins la legisla-ció obrera des de molt temps.La qüestió dels lloguers és unafer que els propietaris s'hi ju-garan l'última carta per tal d'a-conseguir la intangibilitat de lalliure contractació. Cal, doncs,que els llogaters responguinamb la mateixa energia si novolen ésser burlats una vegadamés. És precís que totes les en-titats obreres emprenguin unacampanya perquè el complimentde l'últim decret sobre lloguerssigui una realitat. La negligèn-cia i la inconsciència dels tre-balladors són els elements més

importants que ha trobat el ca-pitalisme de tots els temps pera fonamentar el seu predominide classe. Aquesta vegada el ca-pitalisme també creu vèncercomptant per endavant amb laindiferència i la poca sensibili-tat del poble que paga. Seriatrist i vergonyós no veure re-accionar el poble davant l'acti-tud provocativa dels propieta-ris; d'aquells propietaris que alteatre Tivoli digueren que lapropietat urbana està fonamen-tada en el treball, però no di-gueren, està clar, que el treballno era el seu, sinó el dels al-tres.

Esperem que el poble sabràfer valer els seus drets malgrattot el poder i totes les amena-ces del capitalisme.

F. VII.ADOMAT

Viatge d'estudis cooperatiusEn la seva reunió del passat dilluns,

el Consell de la Generalitat de Cata-lunya va acordar atorgar al nostre com-pany i amic Lluis Ardiaca una subven-ció per tal de realitzar un viatge d'es-tudis cooperatius per Europa durant elproper mes de juliol.

El nostre company passarà !a primeraquinzena del mes a Praga, on estudia-rà el moviment cooperatiu txec i seguiràels cursos de la 'XII Escola Coopera-tiva Internacional. De la capital deBohèmia passarà a Basilea, on estudia-rà d'una manera especial l'organitzaciói el funcionament de la CooperativaGeneral de Consum de les dues Basi-]ees — una de les cooperatives deconsum més interessants d'Europa perla perfecció de la seva organització tèc-nica i comercial—alhora que visitaràles instal·lacions de la Unió de Coope-ratives Suïsses de Consum, del BancCooperatiu i la vila cooperativa de Frei-dorf. I, finalment, la darrera setmanadel mes de juliol la passarà f. Ginebra,a l'Oficina Internacional del Treball,on estudiarà l'organització del Serveide Cooperació que dirigeix el nostrebon amic Georges Fauquet, i el meca-nisme del Comitè Internacional de Re-lacions Intercooperatives.

Just íc ia Social . 3

La cremació de cadàversLa prestatitelo fana proposi-

ció demanant la Implantació a I»nostra ciutat d'un fjrn de eremarcado v t n dona lloc, com tola tíanostres /fetori saben, a un debatllarg I »passional en la sessió mu-nicipal del dia 3, durant el qualles minories dretistes portaren acap un atac vlolentlsslm i barroercontra la proposició I els partitsque la aefensaven Posada a vo-tació, la proposició tou guanyada,amb els vots en contra de les dre-tes. Dunat el debat, el nostrecompany Josep Duran I Guardia,com a signant de la proposició Icom a president de la Comissióde Cementiris, tingué ocasió dereali/zar una brillant intervencióamb el discurs que en resum do-nem a continuació.

La presentació d'aquesta proposició haeitat inspirada en raons de dos ordre«:raon» d'ordre sanitari i raons d'ordrepràctic; les primeree tenint en comptela necessitat de vetllar per la salubritatde la nostra ciutat, i les segones davantles exigències de l'expansió de la urbs,Dificultada per les necròpolis que la vol-ten, les quals, a llur torn, necessiten unaconsiderable ampliació si és que han decontinuar acollint els 17.000 cadàversque registra cada any la mortalitat deBarcelona. Aquestes, precisament, són lesraons que han inspirat el decret del Cïo-vern de la República, de data de 8 degener de 1932, el qual en el seu preàm-bul diu: "Entre las numerosas disposi-ciones sobre policía sanitaria dictadaspor los Gobiernos anteriores al 14 deabril de 1931 no existe ninguna que serefiera a la posibilidad de cremación decadáveres humanos. Esta práctica, co-rriente en todos los países civilizados,facilita la resolución de los problemasinherentes al ensanche de las grandesurbes, muchas veces dificultado por lasenormes extensiones de terrenos próxi-mos al núcleo de población, que es ne-cesaiio habilitar para la práctica de losenterramientos. Asimismo, son innega-bles las ventajas que desde el puntode vista higiénico ofrece la incinera-ción para la destrucción de los cadá-veres infecciosos, particularmente losde aquellas personas que fallecieron aconsecuencia de enfermedades transmi-sibles por gérmenes que conservan enla tierra, durante largo tiempo, su vi-rulencia."

Precisament Barcelona — i jo ho pucdir millor que ningú pel càrrec queocupo de president de la Comissió deCementiris — té plantejat un problemaagudísaim en els cementiris. Tots, senseexcepció, estan completament ocupats, iles poques ampliacions que els mitjanseconòmics de l'Ajuntament permeten ferno poden donar satisfacció a les deman-des que quotidianament es reben. Enaquestes condicions, és un afer d'extre-ma urgència l'estudiar una solució de-finitiva per aquest problema i és també

Revue de la CoopérationInternationale

El número de maig d'aquesta revistaconté, entre altres, els regjens articles:

"La nova política comercial des delpunt de vista del consumidor", per H. J.May, secretari general de l'A. C. I., elqual demostra que les politiquts econò-miques nacionals elaborades per tal deprotegir els productors són inadequadesper a remeiar la crisi. En «quist article,l'autor traça les bases econòmiques de laCooperació de Consum i demustra els re-sultats aconseguits en el sentit de l'ofer-ta i demanda.

"Els problemes econòmics actuals, ITI .Progrés i el nivell dels preus", per Do-reen Warriner, D. A. Ph. D., el qualsosté que la contracció i l'expansió espas-mòdiques del volum dels nepocis són co-ses normals en el sistema capitaüsta, per-què són essencials a la realització de be-neficis. La fluctuació és el preu amb quècal pagar el sistema econòmic per al'augment ràpid de la riquesa. Si el mo-viment cooperatiu creu que l'estabilitati la igualtat són els veritables objectiusd'un sistema econòmic, ha d'ncceptar unritme més lent de progrés material.

"La venda governamental i col·lectiva,IV. Política d'estabilització i restricciódel sucre". Un estudi pel servei de re-cerques econòmiques de l'A. C I. so'irel'acció econòmica en els països produc-tors de sucre de remolatxa i tie canya.

"Progressos cooperatius nacionals":La Cooperació de Consum de la U. R.

S. S.La Cooperarfva Majorista Alemanya

(G. E. G.) en 1931.El moviment de consum finlandès pro-

gressista en 1931.La Unió Cooperativa Suïssa (V. S. K.)

en 1931.La Cooperació en la Presidència de

Bombay.Seixanta anys d'assegurança coopera-

tiva."La col·laboració entre productors i

consumidors":La cooperació entre els agricultors i

els consumidors a Suècia.La Cooperació i la crisi."La campanya contra les Cooperatives

de Consum a Austria", per EmmyFreundlich.

Notes educatives, Notes femenines,etcètera.

Discurs de J. Duran i Guàrdiauna excel·lent ocasió per a considerar elsmolts avantatges que l'establiment d'unforn crematori representa per a la sevasolució. El sistema de conservar, tempo-ralment o definitivament, els cadàversen nínxols, és antibigiènic i antieconò-rnic. És antihigiènic perquè obliga a re-soldre tot ef procés de la descomposiciódels cadàvers en compartiments de pa-rets poroses i permeables que deixen fil-trar a llur través les emanacions putri-des i els gasos deleterii que es despre-nen del cos en descomposició, els quals,per la proximitat de la necròpolis alnucli urbà, es confonen amb l'aire querespira la població vivent. I és antieco-nòmic perquè exigeix la immobilitzacióde sumes quantioses, que, per bé querepresentin una bona renda a l'Ajunta-ment, pesen d'una manera directa da-munt l'economia dels ciutadans, especial-ment els treballadors.

Contra el sistema antiquat i defectuósde la inhumació dels cadàvers, hi ha elmés perfecte i pràctic—especialment enles grans aglomeracions urbanes de lacategoria de Barcelona—de la incinera-ció per mitjà de forns especials. Els ar-guments d'ordre sentimental i religiósque els catòlics invoquen contra la inci-neració de cadàvers han estat superatspel sentiment modern, i avui dia la inci-neració és admesa per tots els pobles delmón i la seva pràctica va cada dia enaugment, com ho proven les xifres se-güents, relatives a l'any 1927, i, pertant, molt més modernes que les que elsenyor Sagarra ha extret de ¡'"Enciclo-pèdia Espasa":

Estats Units: Nombre de crematoris,87; nombre d'incineracions, 17.000.

Alemanya : Nombre de crematoris, 77 ;nombre d'incineracions, 40.000.

Itàlia: Nombre de crematoris, 36;nombre d'incineracions, 18.000.

Suïssa: Nombre de crematoris, 18;nombre d'incineracions, 3.788.

Arreu del món la incineració té uncaràcter voluntari, el mateix que ha ins-pirat el decret del Govern i que inspirala proposició que defensem. No es tracta,doncs, d'imposar a ningú un sistema querepugni a les seves creences ni a lesseves opinions, sinó senzillament de tenira la disposició dels ciutadans que hodesitgin una instal·lació que permetrà lacombustió perfecta i ràpida del seu ca-dàver i que permetrà també, en casosde necessitat, anar a l'encontre de lacontingència que el mateix decret del8 de gener preveu quan diu que: "Sinembargo, el Gobierno podrá «establecer,mediante decreto y por tiempo ¡limitado,la obligatoriedad de la incineración ca-davérica, justificada por la existenciade grandes epidemias o catástrofes,oyendo previamente al Consejo Nacio-nal de Sanidad."

De manera, que només fou per pieveu-re la contingència que en un dia donat,com a conseqüència d'una epidèmia, elGovern declarés obligatòria la crema-ció, és necessari disposar del forn oforns apropiats; aquesta, però, seria unaraó molt pobra per a llur establiments! no estiguéssim convençuts que la im-plantació d'un forn crematori a la nostraciutat produiria un fort corrent a favor

de la seva utilització. Durant l'any pas-sat s'efectuaren a Barcelona 16.885 en-terraments, dels quals 4.765—dits de ca-ritat—anaren a la fossa comú i 4.273 fo-ren compresos en les dues categoriesinferiors, això és, de 50 i de 175 pessetesper enterrament. De manera que mésdel cinquanta per cent de la xifra totald'enterraments pertany a les classes po-bres de la nostra població, la immensamajoria de les quals, sortosament, estanlliures dels prejudicis que espesseeixenel cervell dels impugnadors del sistemai, per tant, voldran acol·lir-se als avan-tatges del forn crematori, sobretot si lesincineracions s'ofereixen a un preu igualo inferior als enterraments.

Però, per damunt de totes aquestesconsideracions i de tots els argumentsque es puguin esgrimir contra la propo-sició, hi ha un fet d'ordre legal al seufavor que podrà més que la nostra de-fensa. I aquest fet legal és que ambdata del 3 de maig de 1906 l'Ajunta-ment de Barcelona va aprovar ja laconstrucció d'un forn crematori, desprésde quatre mesos de discussió i d'unaaferrissada resistència dels represen-tants de la Lliga, els quals, pel que esveu, ja utilitzaven—tot i no haver-hiRepública — els mateixos procedimentsobstruccionistes d'ara, ja que veiem queen la mateixa sessió en què la construc-ció del forn es va aprovar, el senyorDuran i Ventosa va proposar, no gensmenys, que es sotmetés la proposició a unreferèndum popular. En compliment del'acord pres per l'Ajuntament, el dia 3d'agost de 1906 l'aleshores alcalde acci-

dentar, senyor Albert Bastardas, signà itrameté, per mediació del governadorcivil, una instància al ministre de la Go-vernació, en la qual es demanava auto-lització per a fa instal·lació del forn cre-matori. Els ministres de la monarquiano trobaren altra solució, davant el pro-blema que els plantejava l'Ajuntamentde Barcelona, que fer-se el desentès i dei-xar passar el temps, segurs que aquest,amb la complicitat dels ajuntaments mo-nàrquics que després seguiren, farienoblidar la qüestió. Encertaren; però eldecret del Govern de la República havingut no 90)9 a ressuscitar la qüestió,sinó a donar efectivitat a aquell acord.Ara, doncs, no hem de fer altra cosaque complir-lo.

Demostrada ja l'obligació que té Bar-celona d'anar a la construcció d'un forncrematori, no fos més que per respectarl'acord pres per aquest Ajuntament, cor-respon ara parlar de l'aspecte tècnic ieconòmic de la qüestió. L'amic regidorArmengol del Llano és el més cridat afer-ho, car ell, per encàrrec de la Co-missió de Cementiris, ha fet un estudidel projecte i ha recollit una sèrie dedades que ens provaran la possibilitatde portar-lo a terme amb facilitat Jo,per la meva banda, i com a criteri departit, no més vull indicar al Consistorila necessitat que l'Ajuntament ofereixiel servei de cremació de cadàvers a unpreu ben reduït i àdhuc inferior al decost, car són precisament les classes ne-cessitades les que se sentiran més inte-ressades pel projecte i les que donaranun major contingent de cremacions. Elperjudici que això pugui representar pera l'Ajuntament pot compensar-se fàcil-ment amb un impost especial sobre elaenterraments de luxe.

GIACOMO MATTEOTTI(Continuació de la pàg. 1)

la fundació de Roma; ha aug-mentat les hores de treball, hasuprimit les assegurances so-cials i àdhuc la quasi totalitatde les caixes particulars contral'atur. Ha volgut sanejar l'ad-ministració i ha omplert de fei-xistes totes les oficines; ha aug-mentat els sous dels funcionarisque guanyaven més de 30 liresdiàries i ha rebaixat els d'a-quells que no hi arribaven, hacreat la milícia feixista ambenormes masses d'homes i ambmés drets que els cossos armatsestatals. Ha reduït a la insigni-ficança la instrucció. Ha muti-lat les autonomies locals.

El feixisme governa pel ter-ror. Matteotti, en el seu llibre,reporta 156 assassinats come-sos en tretze mesos; i només hi

~ha els assassinats oficialmentconeguts, confessats en la Prem-sa feixista. Ni el "Duce" ni elsseus s'amaguen de llurs actes,i en l'oració o en l'article ame-nacen amb el crim i es fan res-ponsables de tots els fets come-sos pels feixistes. No se n'ama-guen, com no s'amaguen de lesimmoralitats dels militants.

La menció d'uns decrets i lareproducció de paraules de capsfeixistes diran bé el que és elrègim que impera a Itàlia.

Escoltem ara algunes de lesparaules dels caps feixistes, re-produïdes en el llibre de Mat-teotti :

"La nostra propaganda seràfeixista, feixista i feixista; i pera aquells que siguin durs d'ore-lles, declarem que la porra po-drà funcionar a meravella."(Interviu de Bolzon, de la di-recció del partit feixista; 8 dedesembre de 1922.)

"... Però, si demà, per atzar,aquests mateixos senyors es tro-ben de retorn a Itàlia, amb und'aquests gots de ricí o una d'a-questes santes porres que fan

tots colors..." (Del Popolo d'I-talia, diari de Mussolini; 29 detant de bé als antifeixistes dedesembre de 1922.)

Parlant dels fets de Torí—dels quals en un altre lloc tra-duïm el que en diu Matteotti—,De Vecchi, sots-secretari d'Es-tat, digué el primer de gener de1923 que en prenia personal-ment tota la responsabilitat.

"L'assistència als que treba-llen; el plom als que conjuren."(Comunicat oficial de 26 de ge-ner de 1923 resumint la síntesidel President del Consell sobreles intencions del Govern.)

"Digueu als feixistes de Sig-na i de Toscana que cal conser-var el plom per als enemics dela pàtria i del feixisme." (Al·lo-cució de Mussolini, l'n de fe-brer de 1923, als feixistes deSigna.)

"Tot el que ocorre, ocorreper voluntat meva precisa i perordre meva, del qual en prenc,naturalment, plena i personalresponsabilitat. I aquells quetenen la intenció de difamar-lo—(el feixisme)—a l'estranger ide minar-lo a l'interior, han desaber que llur acció comportariscos duríssims. Els enemics del'Estat feixista no s'han d'es-tranyar si jo els tracto severa-ment com a tais." (Discurs deMussolini a la Cambra, l'n defebrer de 1923.)

"El feixisme avui paga l'er-ror d'haver fet la revolució so-lament amb la sang dels seus ino pas amb la sang dels adver-saris. És justament per això quecal, per a reparar aquest errorinicial, que la milícia resti al seulloc, puix que podrà servir tam-bé per als quatre canalles queencara no s'han sabut situar."(Del Popolo d'Italia, diari deMussolini, de 23 d'agost de!923-)

El llibre de Giacomo Mat-

teotti .només examina un any devida feixista. N'hi ha ben béprou. El feixisme, de llavorsençà, ha comès més, molts mésactes com els que explica el com-pany Matteotti, però tot l'es-perit feixista està retratat en elllibre.

Giacomo Matteotti, pel seugran talent, per la seva signifi-cació, per la seva tenaç volun-tat, perquè sabia massa, era undestorb massa gros al feixisme.Estava amenaçat abans de pu-blicar el llibre; en aparèixer,doncs, havia de decretar-se ladesaparició del seu autor. Unany de dominació feixista ésuna d'aquelles obres que, vul-gues o no, pesen de debò, perla seva serenitat i per la sevacomplexa documentació. I, en-cara, elegit diputat per Romai per Venècia, anuncià noves de-núncies.

El io de juny de 1924 unsterroristes a sou del Govern,amb un automòbil llogat a nomdel Ministeri, en plena ciutatde Roma, al mig del dia, da-vant dels ciutadans astorats,agafaren Giacomo Matteotti ise l'endugueren. El martiritza-ren. Ho ha contat un dels assas-sins materials. Matteotti morí,en mig dels turments, lligat,proclamant la fe en els seusideals i maleint els feixistes.

La mort de Matteotti pro-duí una veritable indignació. Sien aquell moment els socialis-tes, comunistes i anarquistes—als quals uní l'horror—hagues-sin tingut prou decisió per aabrandar el poble, el feixismehauria caigut i a Itàlia s'hauriaoperat un canvi sensible.

Avui, encara, corrues d'ho-mes, dones i infants acuden alLungo Tevere Arnaldo de Bres-cia, el lloc on fou assassinat, aretre-li el devot homenatge i adepositar-hi flors. La policias'encairega de llençar, de segui-da, les flors a l'aigua.

I avui, encara, el feixismecontinua perseguint Matteottien la seva vídua i fills. Ellai ells es veuen contínuamentmortificais i s'han d'amagar elnom gloriós. Tenen privada lasortida d'Itàlia; un metge elqual es preocupà de fer-los emi-grar, ha estat empresonat is'ignora el seu parador i àdhucsi és viu o mort.

* * *.No m'he proposat fer la bio-

grafia de Giacomo Matteotti.El seu valent comportament enfront del feixisme i la solidesadel llibre comentat són la granapologia d'aquest socialistaexemplar, nervi del socialismeitalià durant alguns anys, modeldel proletariat internacional.El seu gest magnífic, que el con-duí a la mort, diu quin era elseu tremp.

L'eficàcia de l'activitat i deltalent polític de Matteotti vafer que el partit socialista ita-lià unitari prosperés en els mo-ments difícils de l'avantdicta-dura i del començament del fei-xisme; nomenat el seu secretaripoc abans de la marxa sobreRoma, va saber donar-li unapuixança encara major. I, a més,va saber-ne fer l'arma contun-dent contra el feixisme. I és queGiacomo Matteotti es lliuravatot a la seva idea—la nostra—i a les seves tasques. Per això,en morir pogué dir als assas-sins : "Voleu matar-me, però nopodreu matar la idea que hi haen mi... Si la meva sang poguésservir per a alliberar-vos, esta-ria content... Visca el socialis-me!"

En aquest vuitè aniversari dela seva mort repetim amb aquellantifeixista que signa amb lesinicials E. C.: "Giacomo Mat-teotti és la llum de la llibertatitaliana. Les mans sagnants delsfeixistes no podran apagar-la!"

Dels articles signats en són res-ponsables llurs autors

Pag. 4 Justícia Social

JOCS P E R I L L O S O SAquesta últ ima pallassada re-

volucionària dels anarco-sindi-calistes de la C. N. T. ha estatobjecte de variats comentaris,però, amb tot, no s'ha apuntatvers un punt interessant de de-nunciar.

Aquest grup d'homes, elsquals estan estratègicament re-partits entre els distints llocsdes d'on es condueix l'organis-me confederal, són víctimes dela seva pròpia inconsciència quetan mestrívolment saben mane-jar els del "Partido ComunistaEspañol" que aquí tothom sapque juguen a fer revolucions asou.

Els pobres fanàtics que tenenel monopoli de la Confedera-ción no poden tolerar que hihagi ningú més revolucionarique ells, i exciten aquesta debi-litat morbosa dels faistes; elsfuncionaris de Moscou, o dequi pagui, saben que els porta-ran al terreny que vulguin i elsfaran fer el del pallas, allò de"más difícil todavía". l'!s igualque els diguin traïdors a lesidees revolucionàries, incompe-tents, febles o quatre paraulesper l'estil; si els diuen que elsprendran l'organització, llavorsja és el desideràtum.

Però aquí l'interessant í dolo-rós és veure la incapacitat delshomes que tenen la responsabi-litat de la C. N. T.; com se lajuguen estúpidament pel capricii l 'habilitat d'un grupet d'indi-vidus que darrera seu no hi hares ni tenen ningú que valgui lapena de parlar-ne.

És la conseqüència lògica a laseva pròpia actuació. Han acos-tumat les multituds treballado-res al llenguatge fort i els handit que solament les actuacionsviolentes són les que obtenenòptims resultats, i ara tenen porque se les endugui un altre quecridi tan fort com ells.

Amb totes aquestes pugnes elproletariat veu que el seu granproblema de l'hora actual no hiha ningú que l 'h i resolgui. Acíel problema magne és la mancade feina, i aquesta actitud suï-cida de l'organització no solsno el resol, sinó que l'agreuja.

No som pas dels que diuen :"Que hi hagi ordre, que hi hau-

La lluita de la Cooperaciócontra el« cartelsL'exemple de Suècia

La fàbrica de bombetes elèctriques"Luma", propietat d« lá CooperativaMajorista Escandinava (Nordist Andel-jorbundet), constitueix un arma formi-dable contra el monopoli internacionalde bombetes elèctriques. A Suècia ja haaconseguit fer ba ixar el príu de lesbombetes dels tipus rnés corren"», de1,85 a 0,85 corones. Amb tot, hi haviaencara tipus de bombetes per a objec-te» especials que la fàbrica i-imperativano fabricava lins ara. Una de les va-rietats compreses en aquesta sèri«? ésla bombeta per als fars d'automòbils.La depreciació de la divisa sueca haempès les empreses privades, subjectesal Must, a augmentar el preu d'aques-tes bombetes. Davant d'aquesta situa-ció, la fàbrica cooperativa1 "Luma" de-cidi que fabr icar ia també aquts';a clas-se de bómbete« i procedí tot seguita la instal·lació de la maquinàr ia neces-sària. Com a conseqüènciíi d^aquestamesura, el preu de les bomhe'es baixàen un vint per cent. Aquesta baixa depreus fa rà , sense cap mena de dubte,augmentar la demanda, i, per tant, laproducció en Iotes les fàbriques, creantd'aquesta manera nou treball per alsobrer» sense feina. El nombre de bom-betes per a fa rs d'automòbils venu-des anualment a Suècia és de 1.200.000,cada una de les quals cos'.;iv.i fina ara4 corones. La baixa de preus represen-ta, doncs, una grossa economia per atota la població.

rà treball." No. Que hi hagitreball, que després es podràdemanar ordre, f/home que eldissabte no pot portar setmana-da a casa, té dret a tot, a dir-hotot, a fer-ho tot. El treball ésl'únic mitjà de vida que té l'o-brer; el dret a la vida és supe-rior a totes les filosofies, a totsels sistemes de govern i a totesles propietats establertes; sil'obrer no té treball, la societatli treu aquest dret que és ante-rior a tots els codis establertsper la societat burgesa.

El fet que el proletariat perla seva manca de direcció i desentit constructiu perdi les ba-talles i es jugui estúpidament laseva força no vol pas dir que si-gui honrat ni humà abusar dela seva situació i prolongar els

seus sofriments sense posar-hiremei.

No se'ns digui que aquestproblema no es pot resoldreimmediatament, quan hem visten un moment donat que per uncas d'aquells que se'n diu unaagressió nacional s'han abocatmilions i més milions als campsafricans, pastats amb la carn iels ossos d'aquest mateix poble,contra el qual ara s'està come-tent l'autèntica agressió nacio-nal de deixar-lo morir de gana.

Si els homes de la Repúblicatambé ho veuen així, alià ells.Ja veurem si, finalment, aquestmalestar, sumat al joc perillósa què s'han lliurat ara algunspolítics espanyols, produirà unremolí que en un instant ens fa-rà a tots la seva joguina.

JOAN FRONJOSÀ

C O M A R C A L SConstitució de la Federació de la Maresma

afiliatsEl passat dia 5 es reuniren els dele-gats de les-Seccions de la U. S. C. dela Maresma per a constituir la Fede-ració Comarcal de Seccions.

La reunió tingué lloc a Mataró, puntcentral de la comarca, i h! assistiren elscompanys: Daniel Zumat'uero ! RafaelAsensio, per la Secció de Badalona ; Ma-nuel Pijoan i Antoni Pujadas, per lad'Alella; Joan Compte, Ramon Novell iJoan Cabruja, per la de Mataró; Ra-mon Paytuhí ! Antoni Ribas, per la deArenys de Munt; Joaquim Pou, per lade Sant Pol; Jaume Vilardel l , JosepAmbrós i Joaquim Nogueras, per la deCalella ; Esteve Biayna i Josep Barcons,per la de Pineda, i Joan Borrell i Al-bert Pujolar, per la de Tordera. El com-pany Xavier Xaparro hi assistí com adelegat del Comitè Executiu.

Els reunits discutiren i aprovaren elssegüents Estatuts, pels quals ,'haurà deregir la Federació:

Article i. Constitueixen la FederacióComarcal de la Maresma les Seccionsconstituïdes actualment i les que es va-gin creant, podent constar de tantes Sec-cions com unitats municipals hi hagi.

Art. 2. La Federació Comarcal de laMaresma, com a organisme estatutari dela U. S. C. per mitjà de la Junta Cen-tral, tindrà cura de l'organització i pro-paganda del Socialisme—d'acord amb latàctica i principis generals del Partit—en el terme de la seva jurisdicció, i tél'obligació de notificar oficialment a to-tes les Seccions la celebració dels actesque organit7¡.

Art. 3. La Federació Comarcal de laMaresma serà dirigida per una JuntaCentral i una Junta Executiva.

La Junta Central la constituiran elsdelegats que nomenin les Seccions en as-semblees generals i per majoria absolutade vots, a raó d'un delegat per dretpropi i un per cada fracció completa devint-i-cinc associats, mentre el nombretotal de delegats no sigui superior a cin-quanta ; en aquest cas, s'augmentarà làbase a fi que el nombre total de dele-gats no sigui superior a aquella quan-titat.

La Junta Executiva serà elegida perla Junta Central, entre els seus mem-bres, i es compondrà de cinc companys,els quals seran responsables davant lapròpia Junta Central.

La Junta Central es reunirà ordi-nàriament una regada cada tres mesos,t extraordinàriament quan ho demani unterç dels seus membres o ho ciegui con-venient la Junta Executiva.

La Junta Executiva es reunirà al-menys una vegada cada setmana.

Art. 4. La Junta Central, en iniciarel seu mandat, es donarà un pla d'accióa realitzar per la Junta Executiva.

Cada membre de la Junta Central téel deure de controlar les activitats de laJunta Executiva, ja que del conjunt del'acció a desenrotllar seran responsablescol·lectivament els dos òrgans directiusdavant el Consell Central de la U. S. C.

Art. 5. En el si de la Junta Centrales nomenaran les següents Comissionsassessores: Sindical, Politica, Cul tural ,Cooperativa i d'Assistència Social.

Aquestes Comissions es r e u n i ï a n sem-pre que ho creguin convenient, sense te-nir data fixa. La Junta Executiva pro-curarà sempre assessorar-se d'aquestesComrnisions, le» quals seran, al mateix

temps, consultives per a tots elsa la Federació. ,

La Junta Central tindrà cura de no-menar d'entre ella el delegat al ConsellCentral, i aquest haurà de donar comptea aquella dels acords que et, aquestes prenguin.

Art. 6. Les Seccions podran anul·larels mandats dels delegats elegits quanla majoria absoluta dels assistents a leaassemblees ho decideixi.

No podrà pr^posar-se l'anul·lació d'unmandat sinó en una reunió convocadaa l'efecte.

Art. 7. Cada any la Junta Central esrenovarà per meitat, i la Junta Execu-tiva totalment.

Art. 8. La Federació Comarcal de laMaresma col·laborarà amb el ConsellCentral del Partit en les eleccions ge-nerals.

Quant a les : eleccions municipals, estindrà en compte el consignat en l'arti-cle 42 de l'Estatut general del Partit.

Art. 9. Els candidati a regidor sig-naran, prèviament a l'elecció, la renún-cia de l lurs càrrecs. Aquesta renúnciaserà lliurada a la Junta Central de laFederació, i serà presentada a l'Ajunta-ment corresponent, cas d'ésser expulsatde la U. S. C. el regidor.

Art. io. La caixa de la Federaciótindrà els següents ingressos:

El 25 per loo dels segells federals.El ió per ïoo de totes les dietes que

s'obtinguin en càrrecs de representaciódel Partit.

Donatius i quote« extraordinàries quea càrrec de lea Seccions que integrenla Federació pot imposar la Junta Cen-tral.

Art. ti . Per a les matèries no legis-lades en aquest Estatut regiran les nor-mes de l'Estatut general de la U. S. C.

Els reunits acordaren que la Secció deCalella s'encarregués dels treballs pre-liminars fins obtenir la constitució legali definitiva de la Federació. Així tambées distribuïren els temes per a la redac-ció del programa federatiu i municipal,el qual haurà d'ésser aprovat en la pro-pera reunió del Consell Central, que esconvocarà tan bon punt estiguin apro-vats els Estatuts per l'autoritat provin-cial.

Tots els delegats s'expressaren en ter-mes de gran coratge, la qual cosa signi-fica una vida d'intens treball per lanova Federació de la V. S. C.

R E C O R D(Continuada de la pagina t)

tot el seu dinamisme en benefi-ci dels desvalguts i soferts, comactualment és el cas de Rússia.Nosaltres blasmem de la tàcti-ca dictatorial, sobretot en paï-sos com el nostre, en què la Re-pública, suara implantada, en-clou una suma de possibilitatsque, endegades convenientment,-poden fruita r en una llavor fe-cundament socialitzadora.

Ens colpeix massa la sang ro-ja dels nostres germans per ano ésser avars en prodigar-la.Sentim massa a flor de pell lapunyida dolorosa del caigut enla lluita per a no esdevenir cautsi recelosos. Per altra part, te-nim plena confiança en l'esdeve-nidor cultural del nostre obrerper a deixar de creure que elsocialisme no es pot implantarnomés que amb barricades iconvulsions estrepitoses.

El socialisme no és un idealde ferments venjatius, no és unideal destructor.

Veritat és que el capitalismeha cavalcat damunt el treballa-dor des que el món es món. Ve-ritat és que el capitalisme és iha estat golafre, inhumà, in-just, criminal, bàrbar, desapren-siu... La seva voracitat és tangran que, a estil del jésuitisme,tots els mitjans són bons per aabastar els fins que es proposa.

Mítings i ConferenciesAVUI

Conferència de Rafael Campalana ala Secció del Districte III, La Noguera,12 (S. G.), a les deu del vespre. Tema:"L'Estatut de Catalunya al Parlament."

Commemoració de l'assassinat deMatteotti a la Secció del Districte VIII,Montseny, 35, pral., a les deu del ves-pre.

J U N Y 15Conferència de Joan Forment a les

Seccions primeres dels Districtes IX iX (Clot, 32, baixos), a les deu del ves-pre. Tema: "L'escola i l'obrer."

JUNY 18Conferència d'Emili Saleta a la Sec-

ció de Manresa,Tema: "La ruta

a les deu del vespre,del socialisme."

Conferència de Joan C'omorera a laCasa del Poble de Tarragona, a lesnou del vespre. Tema: "EI socialisme aCatalunya."

JUNY 19Míting inaugural de la Secció de Ma-

taró, a dos quarts d'onze del matí. Ora-dors:

E. Granier-Barrera.Àngela Graupera.Josep Xirau.M. Serra i Moret.

Conversa de Joan Comorera a Reus,a les onze del matí.

Però això no justifica pas' quenosaltres hàgim de pretendrefer el mateix en cap moment.El socialisme tendeix no sola-ment a canviar l'estructura eco-nòmica i social de la humani-tat, sinó també el seu con-tingut moral. El que no ha sa-but fer el cristianisme, malgrathaver tingut un Jesús, ho faràel socialisme. Però el socialismeho farà extensiu a tota criaturahumana. Si el socialisme té araentaulada la lluita de classes,ho té com a instrument revolu-cionari; però amb l'afany defer-la desaparèixer tan bell puntles circumstàncies que ¡la vic-tòria comporta ho permetin.No som partidaris de vessarsang. Per això blasmem i fusti-guem la guerra. No som parti-daris de vessar sang. Per aixòavui vindiquem la memòria deMatteotti i, fent nostres les pa-raules del vell Turata, li diem :"En nom de tots els companyssincers, plens de dolor; en nomde tots els oprimits, de tots elsque han estat víctimes, ho sóni ho seran; en nom del socialis-me que tu posseïes plenament;en nom dels mateixos assassins,als quals aquesta sang vessadapotser algun dia els redimeixi,com la sang de Crist; en nomdels que et conegueren... jom'agenollo idealment davant lesteves despulles que. no tornarana veure la llum mai més, perquèen l'emoció de l'horrible misterifacin tremolar cada dia i cadanit tots els pèrfids, tots els dè-bils i tots els còmplices. I ama-nyago el teu front que tants depensaments elaborava i, san-glotant, invoco el teu perdó siés que no fórem dignes de tu,i proclamo que el sacrifici ensha regenerat a tots."

Secció I del Districte XE! proper dimecres, a les deu de la

nit, reunió general ordinària per als

socis de la Secció.Ordre del dia:Càrrecs de Junta vacants.Proposicions.

TIP CATU.ANA-V.CÍI. 16 Tel. 737.H - Barcelona