Alerta fam, prevenim-la!Palau Robert, 2012

Foto: Pablo Tosco/ Intermón Oxfam

“La sequera en ella mateixa no és un desastre, és merament una casualitat natural. La catàstrofe només es produeix quan la sequera afecta

assentaments humans que no estan preparats i són vulnerables a ella”.

1

Sumari

1

1. Destaquem

L'Acció Humanitària és més àmplia que l'ajuda o l’assistència humanitària. A diferència del socors, que és el mer acte d'assistir, l'Ajut Humanitari està revestit d'una proposta ètica i d'elements de protecció de la població afectada i garantia de l'ajuda que li fan transcendir la noció de socors, i inclou components de testimoniatge i “advocacy”.

L'Acció Humanitària és només un dels àmbits de treball de la cooperació internacional, que inclou també projectes de desenvolupament, així com campanyes i accions d'informació i sensibilització com aquesta exposició. D’aquesta manera, responen al deure de fer visibles les situacions i de mobilitzar la societat civil i els governs per fer-hi front. Es tracta d'un treball integral ja que, en molts casos, estem parlant de crisis que s’han fet cròniques i són molt complexes, ja que exigeixen tractaments i accions a curt i a llarg termini.

La coordinació en el treball humanitari és obligada i necessària. Amb aquesta campanya, i després d'una primera iniciativa conjunta l'estiu passat, les institucions i les ONG membres del Comitè Català d’Ajut Humanitari d’Emergència tornen a alertar sobre la situació d'emergència en què es troben immersos els països de la Banya d'Àfrica i del Sahel; els països que tenen els Índexs de Desenvolupament Humà més baixos del món.

“Alerta fam: prevenim-la!” vol posar l'èmfasi en la prevenció, en la necessitat d'acabar amb les crisis alimentàries cícliques, mitjançant el coneixement i el tractament de les causes d'aquestes crisis. L’exposició vol ser també un espai de reflexió que convidi els ciutadans a col·laborar en el repte col·lectiu de la prevenció, a través de diferents propostes.

Treballar en la prevenció és molt més econòmic i més eficient que atendre emergències. Tal com explica Creu Roja, per la desena part del que costen sis mesos d’ajuda alimentària es pot dur a terme un projecte d’irrigació que proporcioni una font de renda i d’alimentació sostenible a gairebé 10.000 persones. I, sobretot, es pot prevenir molt sofriment i la mort de moltes persones amb programes de prevenció de riscos de desastres i de mitigació dels seus impactes.

En les regions de la Banya d'Àfrica i del Sahel conflueixen tota una sèrie de factors polítics, econòmics i ambientals que intervenen de manera interrelacionada, la qual cosa no permet anàlisis senzilles. Es tracta de crisis cícliques i cronificades d'una extraordinària complexitat.

Algunes de les causes principals de les crisis alimentàries son: la històrica manca d’inversió en el desenvolupament d’algunes zones i sectors econòmics; els problemes polítics derivats de conflictes interns o armats; l'augment dels preus dels aliments a escala mundial; l’arribada de la població desplaçada i refugiada a les zones afectades

1

per la sequera i les conseqüències del canvi climàtic, que agreugen la vulnerable situació de la població d’acollida.

La magnitud de les xifres fa perdre la perspectiva: gairebé 30 milions de persones pateixen aquesta crisi alimentària. Equival, més o menys, al 60% de la població de l'Estat Espanyol, com ara tota la població de Catalunya, Andalusia, Comunitat de Madrid i País Basc juntes.

A la Banya d'Àfrica, fins ara, el Programa Mundial d’Aliments ha pogut proporcionar ajuda alimentària a 7,4 milions de persones i s'ha destinat prop d’1 bilió de dòlars a respondre a l’emergència, però cal 1 bilió més per salvar milers de vides. Segons Nacions Unides, tret que s’incrementin les intervencions, 750.000 persones corren el risc de morir durant els propers 4 mesos.

Al Sahel és vital actuar amb urgència després de l'experiència prèvia a la Banya d'Àfrica, on els sistemes d'alerta primerenca van funcionar a temps però es va actuar tard. L'ONU ha estimat que es necessiten 724 milions de dòlars per fer front a les necessitats actuals, una quantitat que podria augmentar a mesura que avanci la crisi. Tot i que la Unió Europea i alguns països han començat a destinar-hi fons de manera generosa i primerenca, només s'ha arribat a la meitat de l'ajuda sol·licitada.

En general, els programes i projectes d'acció humanitària de les ONG proveeixen d’ajut alimentari i de serveis bàsics, i tracten d’establir les bases per reduir la vulnerabilitat i la pròpia dependència de l'ajuda externa. Els projectes de mig i llarg termini permeten garantir la seguretat alimentària i evitar noves crisis.

Quan hi ha una crisi alimentària, o es repeteix, és que prèviament hi ha hagut una cadena de fracassos. Més enllà del suport que les ONG puguin donar per pal·liar situacions crítiques, el treball de cooperació ha d’anar acompanyat de polítiques preventives.

Els estats han de garantir els drets de les persones i la funció de les ONGD no és suplir el seu rol i les seves funcions, sinó acompanyar-los i aportar una ajuda quan realment les capacitats locals de resposta s’hagin desbordat.

Els governs, com a part de la comunitat internacional i com a donants que col·laboren en situacions d’emergència, son elements clau en la prevenció a llarg termini d’aquestes crisi. Igualment és important que en els espais de decisió internacionals on són presents treballin en pro de polítiques més equitatives als països on es donen aquestes actuacions i que afavoreixin la pau i la seguretat a tot el continent.

El passat 4 de maig es va aprovar una resolució del Parlament de Catalunya mitjançant la qual tots els partits (excepte el PP) es comprometen a demanar a les instàncies estatals i europees la prohibició de l'especulació financera amb aliments, una de les causes fonamentals de les crisis alimentàries.

1

2. El Comitè Català d'Ajut Humanitari d'Emergència

El Comitè Català d’Ajut Humanitari d’Emergència (CCAHE) es va constituir l’any 2005 amb l’objectiu de coordinar i fer recomanacions en les actuacions de les institucions i entitats especialitzades en acció humanitària catalanes davant situacions d’emergència, ja siguin d’origen natural o humà, sorgides a països en vies de desenvolupament i en conflicte, a fi de facilitar i donar resposta ràpida a les actuacions humanitàries.

Entre les principals funcions destaquen definir criteris d’intervenció i prioritzar les necessitats; establir la metodologia d’aprovació de les propostes d’actuació per donar resposta immediata a les necessitats d’emergència dels primers moments; garantir que les actuacions respondran al criteri d’atendre les necessitats detectades per alleugerir el sofriment de les poblacions afectades; i, finalment, mantenir informada la ciutadania.

El CCAHE està format per la Secretaria d'Afers Exteriors i l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament del Departament de la Presidència, el Departament de Salut, el Departament d'Interior, l'Ajuntament de Barcelona, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, la Federació Catalana d'ONGD (FCONGD), tres ONG d’acció humanitària a proposta de la FCONGD: Intermón-Oxfam, Creu Roja Catalunya i Farmacèutics Mundi, i diverses ONG convidades per la seva expertesa en acció humanitària: ACNUR, UNICEF, Pallassos sense Fronteres, Ajuda en Acció, Metges sense Fronteres, Acció contra la Fam i Save the Children. Hi poden ser convidats experts en acció humanitària, cònsols o personal diplomàtic dels països o zones en què es produeixi l’emergència. Pel seu caràcter d’òrgan coordinador, també poden ser convidades persones que, pel seu grau d’expertesa, puguin ajudar als objectius del Comitè.

El protocol del CCAHE estableix que la secretaria d’Afers Exteriors convoqui sessions extraordinàries en funció de tres criteris bàsics:

1. La gravetat d’una emergència sobrevinguda, coordinant les actuacions que es fan des de Catalunya.

2. El deteriorament d’una crisi, ja sigui per causes naturals o humanes, i la seva resposta humanitària.

3. La necessitat d’analitzar un context determinat.

1

3. L'Acció Humanitària

S'entén per Acció Humanitària el conjunt d'activitats de protecció i assistència, a favor de les víctimes de desastres de causa natural o tecnològica, dels conflictes armats i de les seves conseqüències directes, orientades a prevenir i alleujar el sofriment, garantir la subsistència i protegir la dignitat i els drets de les víctimes. Inclou també les accions de testimoniatge i d’advocacy per vetllar per als drets de les persones afectades per l’emergència.

L'acció com a tal és més àmplia que l'ajuda o assistència humanitària (distribució de béns i de serveis en situacions de crisis en la quantitat i la qualitat adequades), ja que implica la garantia de l'accés de la població civil a tals béns –distribució– així com la protecció dels beneficiaris. A diferència del socors, que és el mer acte d'assistir, l'Ajuda humanitària està revestida d'una proposta ètica i d'elements de protecció i garantia de l'ajuda que li fan transcendir la noció de socors. L'extensió conceptual quant a principis i abast fa que s'entenguin també com a part de l'Acció Humanitària altres activitats, com l'advocacy o el testimoniatge, i les activitats de prevenció i preparació que disminueixen la vulnerabilitat i augmenten les capacitats de persones i comunitats.

Principis de l'acció humanitària acordats internacionalment:

La humanitat. El dret de totes les persones a rebre ajuda amb l'objectiu de prevenir i alleujar el seu sofriment.

La imparcialitat. Inclou les idees de no discriminació i no condicionalitat per motius de raça, sexe, creença o uns altres, i de prioritat en funció de les necessitats.

La independència. Com a garantia d'imparcialitat enfront de pressions polítiques, econòmiques o d'un altre tipus.

La universalitat. Deure assistir a qualsevol persona a qualsevol país.

La neutralitat. També com a garantia d'imparcialitat, no prenent part en els conflictes. D'això es dedueix el respecte a l'espai humanitari i a la llibertat d'accés. No suposa una neutralitat intel·lectual sinó un comportament neutral en un conflicte.

L'acceptació. Inclou les idees de consentiment per part dels beneficiaris, de no imposició i de participació d'aquests en el procés, i de respecte a la seva cultura.

El testimoniatge. Sense prejutjar en cada cas com es concreta, suposa el compromís amb les víctimes en la defensa dels seus drets.

1

L'Acció Humanitària està fonamentada en el Dret internacional de Drets Humans, entre d’altres, el qual especifica que el dret a la vida es reconeix com a «inherent a la persona humana» en l'article 6 del Pacte de Drets Civils i Polítics, i respecte a la dignitat de la vida, l'article 11 del Pacte de Drets Econòmics, Socials i Culturals diu que tota persona té dret «a un nivell de vida adequat per a si i la seva família, fins i tot alimentació, vestit i habitatge adequats, i a una millora contínua de les condicions d'existència», i l'article 12 afegeix el dret «al gaudi del més alt nivell possible de salut física i mental». Per tant, l'acció humanitària ha de fer compatibles un enfocament basat en les necessitats, amb un enfocament basat en els drets de les persones com a éssers humans dignes.

L'Acció Humanitària, a la vegada, és només un dels àmbits de treball de la cooperació internacional, que inclou també els projectes de desenvolupament i l'educació per a la ciutadania global als països més rics (sensibilització, “advocacy”, etc.). Es tracta d'un treball integral ja que, en molts casos, estem parlant de crisis cronificades i complexes que exigeixen abordatges i accions de curt i llarg termini. El treball d'ajuda humanitària i de desenvolupament cal acompanyar-lo, a la vegada, de campanyes i accions d'informació i sensibilització com aquesta exposició primer, per respondre al deure del testimoni fent visible la situació i, després, per mobilitzar la societat civil i els governs per fer-hi front.

1

4. Alerta fam, prevenim-la!

La coordinació en el treball humanitari és obligada i necessària . Sobre el terreny les ONG coordinen la seva actuació amb Nacions Unides segons la seva especialització i coneixement de la situació. A Catalunya, a més de l'activitat tècnica del Comitè Català d'Ajut Humanitari d'Emergència, existeixen experiències prèvies d'organització d'activitats de sensibilització col·lectives sobre emergències humanitàries (Haití, Un terratrèmol que dura segles) per tal d'aconseguir un major impacte en la societat. L’Agència Catalana de Cooperació va decidir impulsar l'estiu passat un espai específic de coordinació de comunicació entre totes les entitats i institucions del CCAHE per millorar l’eficàcia de la comunicació, en aquell moment sobre la Banya d’Àfrica. En els darrers mesos ha treballat en la nova situació d'emergència dels països del Sahel, una zona extensa i heterogènia amb els Índexs de Desenvolupament Humà més baixos del món.

1

El títol de l’exposició, “Alerta fam: prevenim-la!”, ja indica que la campanya vol posar l'èmfasi en la prevenció, entesa aquesta com la necessitat d'acabar amb les crisis alimentàries cícliques, mitjançant el coneixement i el tractament de les causes . En general, les situacions de desastre arriben perquè hi ha situacions prèvies de greu vulnerabilitat on les persones, comunitats o institucions no disposaven de les capacitats necessàries per enfrontar-s'hi. Com assegura Creu Roja: “La sequera en ella mateixa no és un desastre, és merament una casualitat natural. La catàstrofe només es produeix quan la sequera afecta assentaments humans que no estan preparats i són vulnerables a ella”.

L'estructura de l'exposició respon a aquesta voluntat i per això fa un repàs de les causes, intenta reflectir la precarietat i fragilitat de la vida quotidiana de milions de persones, i també promoure un espai de reflexió entre la ciutadania sobre la necessitat d’actuar per prevenir situacions de fam extrema com aquesta.

La campanya de sensibilització està formada per l’exposició de la Sala Cotxeres i les fotografies del jardí del Palau; també està previst organitzar dues sessions tècniques per analitzar aspectes diversos, com ara el context, la situació actual, les intervencions de les entitats, temes com l’aigua, la salut, l’alimentació, les fonts de finançament i l’educació pel desenvolupament, entre d’altres; i diverses activitats paral·leles.

1

5. Causes de la crisi alimentària a la Banya d'Àfrica i Sahel

En aquestes dues regions conflueixen tota una sèrie de factors polítics, econòmics i ambientals que intervenen de manera interrelacionada. Es tracta de crisis en molts casos cícliques o cronificades d'una extraordinària complexitat. Les principals causes son les següents:

a) No haver treballat prou en prevenció: la històrica manca d’inversió en el desenvolupament d’algunes zones i sectors econòmics claus, i la pròpia inseguretat alimentària crònica (el Sahel encadena crisis des del 2005), afecten els sistemes productius i econòmics generant-se un cercle viciós d'empobriment que impedeix o dificulta qualsevol perspectiva de desenvolupament.

b) Problemes polítics derivats de conflictes interns o armats: tot i que hi els governs i les societats civils de cada país són diferents, cal destacar especialment el cas de Somàlia o Mali per les greus repercussions que tenen a nivell regional. En el cas de Somàlia el conflicte armat no permet funcionar els sistemes d'alerta temprana ni la distribució d'ajuda alimentària, i les ONG ham estat expulsades per les autoritats locals en vuit regions del centre i el sud del país.

c) L'augment dels preus dels aliments a escala mundial: la combinació de males collites i manca d'agricultura de subsistència, dependència de les importacions de grans i productes bàsics, i l’especulació financera amb els aliments resulta particularment perversa. Al Sahel els preus dels aliments s'han incrementat en una mitjana d'entre el 25% i el 50% en comparació amb la mitjana dels últims cinc anys. En el cas del blat de moro, un aliment bàsic en la regió, l'increment ha arribat al 85 per cent. Les previsions són molt preocupants, ja que s'estima que els preus podrien augmentar fins a un 30 per cent més entre juliol i agost.

d) La interrelació entre sequeres i canvi climàtic: la sequera de 2011 a la Banya ha estat la pitjor dels darrers 60 anys i les previsions meteorològiques no són bones. L'escassetat de pluges comporta collites insuficients que desencadenen un cicle pervers: manca d'aliments per al ramat, manca de reserves, venda de béns, endeutament. Altres aspectes com la sobreexplotació de l’aigua subterrània o la desforestació formarien part d'aquests factors de tipus ambiental.

e) Els moviments de població d'un país a un altre generen problemes en cadena: els majors camps de refugiats del món estan a la Banya d'Àfrica; al Sahel, el conflicte entre el govern i els rebels tuareg ha obligat prop de 200.000 malians a fugir a Níger, Burkina Faso o Mauritània i a més de 90.000 a desplaçar-se dins de Mali. Les crisis d'altres països també afecten a aquesta regió i així la guerra de Líbia o la inestabilitat a Costa d'Ivori han empobrit a milers de llars que depenien de les remeses dels familiars emigrats.

1

6. Situació actual

La magnitud de les xifres fa perdre la perspectiva. Gairebé 30 milions de persones pateixen aquesta crisi alimentària, l’equivalent a un 60% de la població de l'Estat espanyol, és a dir, tota la població de Catalunya, Andalusia, Comunitat de Madrid i País Basc juntes. Cal actuar amb urgència. Desprès de l'experiència prèvia a la Banya d'Àfrica, on els sistemes d'alerta primerenca van funcionar a temps, però es va actuar tard. No podem tornar a repetir els mateixos errors. Avui estem a temps de prendre mesures preventives i salvar els mitjans de subsistència de milions de persones.

Banya d’Àfrica

Tot i que l’ONU va declarar la fi de la fam extrema el passat mes de febrer, la situació d’inseguretat alimentària a la zona de la Banya d’Àfrica es perllongarà durant el 2012.

Prop de 13 milions de persones s’han vist afectades per la crisi alimentària. Fins ara, el Programa Mundial d’Aliments ha pogut proporcionar ajuda alimentària a 7,4 milions de persones i s'ha destinat prop d’1 bilió de dòlars a respondre a l’emergència, però cal 1 bilió més per salvar milers de vides. Segons Nacions Unides, tret que s’incrementin les intervencions, 750.000 persones corren el risc de morir durant els propers 4 mesos.

La situació als camps de refugiats és crítica: la taxa de mortalitat infantil de menors de 5 anys ha baixat, però encara es situa just per sota el llindar de l’emergència. Gran part de les morts d’aquests nens han estat causades per la diarrea, provocada per l’ús d’aigua insalubre, i per una desnutrició aguda. L’ACNUR considera que, malauradament, haurà d’ampliar la seva capacitat de resposta a l’interior de Somàlia i seguir millorant en la resposta sostinguda a les persones que ja es troben en situació de refugi a Kenya, Etiòpia, Djibouti.

Com sempre, la part més vulnerable de la població s’emporta la pitjor part: més d'un milió de nens i nenes pateixen desnutrició a la regió; 1 de cada 3, a Somàlia; i al camp de refugiats de Dollo Ado (Etiòpia) el 50% dels infants menors de 5 anys pateixen malnutrició aguda.

Somàlia

Uns 4 milions de persones, gairebé la meitat de la població, estant patint aquesta crisi humanitària. L’ajuda alimentària que arriba a Somàlia només cobreix el 10% de les necessitats del país. 20 anys de conflictes fan de Somàlia un país en un estat d'emergència crònica i un dels més complexos en termes d'assistència humanitària.

Amb prou feines ha plogut durant els últims sis mesos i les previsions apunten que les collites el 2012 estaran per sota de les necessitats de les poblacions, segons informa l'agència de Nacions Unides per a l'Anàlisi de la Nutrició i la Seguretat Alimentària. Al voltant d’un 30% de la població de les zones afectades per la sequera pateixen malnutrició i una tercera part de la població de Somàlia s’ha hagut de desplaçar des que

1

es va decretar la situació de sequera. Els moviments migratoris dels refugiats a Kenya i Etiòpia han continuat, augmentant la pressió en les comunitats d'acollida.

La capacitat de resistència de les llars s'ha vist greument afectada i la població més vulnerable, especialment els infants menors de 5 anys, estan en un major risc de mort davant la desnutrició i els brots de malalties com el xarampió i el còlera.

Kenya

Les taxes de desnutrició estan per sobre del 30% en algunes zones afectades per la sequera. La mortalitat del bestiar ha augmentat un 15%-30% i el preu dels aliments estan molt alts provocant una greu inseguretat alimentària.

Les famílies amb menys recursos han estat les més afectades per les escasses collites. Tot i que en els últims mesos la situació ha millorat gradualment per a les poblacions agropastorals, es calcula que gairebé 4 milions de persones més segueixen en una situació d'inseguretat alimentària.

Etiòpia

Encara que la situació s'ha estabilitzat gràcies a la combinació d'una bona temporada de pluges i al treball de l'assistència humanitària a les zones més fràgils, més de 4 milions de persones encara són molt vulnerables.

Djibouti

La manca de pluges ha afectat greument les poblacions agropastorals a Djibouti. Més de 200.000 persones encara es troben en una situació de gran vulnerabilitat i molt aviat començarà l'estació seca. El deteriorament de la seguretat alimentària ha augmentat durant els últims sis mesos i la situació podria empitjorar. Les llars, especialment en àrees urbanes amb l'increment dels preus dels aliments, són més vulnerables i la seva capacitat per resistir les crisis s'ha vist reduïda.

Sahel

15 milions de persones estan afectades per la crisi, i un milió d’infants estan en risc de patir desnutrició aguda Les properes collites al Sahel no tindran lloc fins a l'octubre. És fonamental fer un esforç d'ajuda concertat des d'ara. L'ONU ha estimat que es necessiten 724 milions de dòlars per fer front a les necessitats actuals, una quantitat que podria augmentar a mesura que avanci la crisi.

Tot i que alguns països ja han destinat recursos i la Unió Europea, que ha donat de manera generosa i ha actuat amb celeritat, només s'ha aconseguit arribar a la meitat de l'ajuda sol·licitada. Nacions Unides estimava el mes d’abril més de 2,6 milions de persones amb desnutrició aguda. A diferència amb la Banya d'Àfrica, no es tracta d'una situació estesa a tota la regió, sinó concentrada en determinades bosses de població. Moltes persones han adoptat ja mecanismes de supervivència extrems, com reduir el nombre d'àpats diaris o alimentar-se amb fulles silvestres.

1

Níger

És el penúltim país menys desenvolupat del món, amb una gravíssima escassetat d'aliments per múltiples i encadenades raons. Segons el govern de Níger, més de 5’4 milions de persones (un 35% de la població) està en situació d’inseguretat alimentària, incloent 1,3 (més del 8%), que pateixen inseguretat alimentària severa. Les sis regions més afectades del país són les següents: Diffa, Dosso, Maradi, Tahoua, Tillabery i Zinder, on prop de 3 milions de persones estan afectades per l’escassetat d’aliments.

Durant els anys considerats “normals”, l’estat nutricional dels infants menors de 5 anys ja és un problema i la taxa de malnutrició aguda del país s’ha situat entre el 10 i el 12% de la població des de 2005. Segons un estudi realitzat entre maig i juny de 2011, a totes les regions del país enquestades existeix una taxa de malnutrició d’entre el 10 i el 14% entre els infants d’entre 6 mesos i 5 anys, tret al centre urbà d’Agadez. Durant el 2011, 3.245 infants amb malnutrició severa han estat derivats a Centres de Recuperació Nutricional i 6.278 amb malnutrició moderada també han estat derivats a d’altres centres, després que es detectés el seu cas. Segons UNICEF, durant el 2011 s’han registrat 299.358 casos de malnutrició severa i 411.031 de malnutrició moderada.

D’altra banda, les inundacions severes que van afectar les regions de Tillabery, Tahoua, Dosso i Maradi l’agost de 2011, també han agreujat la vulnerabilitat de la població, amb més de 5 mil llars severament afectades.

L’escassetat d’aliments està afectant prop de 3 milions de persones. La temporada agropastoral 2011-2012 està marcada per un dèficit de 519.629 tones de cereals (el 14% de les necessitats de cereals de la població) i de 10.222.308 de farratge

La producció agrícola del país s’ha reduït per la combinació de diferents factors com la sequera, les plagues de paràsits com llagostes o erugues, etc. La reducció de la producció ha provocat una pujada de preus als mercats i, segons la FAO, hi ha hagut un una pujada del preu del mill a Niamey del 15% entre octubre i novembre de 2011.

Els conflictes interreligiosos, els conflictes tribals o les vagues pel preu del petroli a la veïna Nigèria també han empitjorat la inseguretat alimentària de la regió. Aquests factors dificulten les importacions de productes alimentaris al país, cosa que, al seu torn, també està provocant una pujada dels preus al mercat de Níger.

Davant d’aquesta situació, moltes famílies s’estan desfent del seu ramat per poder comprar cereals amb el que n’extreuen de la venda. A més, molts infants estan deixant d’anar a escola per posar-se a treballar i donar suport a les seves famílies (Departament del Sud de Tessaoua, regió de Maradi) i la gent està començant a abandonar els pobles per cercar feines temporals a les principals ciutats. A aquestes ciutats les manifestacions de protesta de la població són força comunes i, ocasionalment, deriven en violència.

Mauritània

El novembre de 2011, el govern maurità va llençar el Pla Emel d’ajuda alimentària i humanitària, i va demanar assistència a la comunitat internacional. Durant el 2011, les

1

pluges han estat per sota dels nivells mitjans dels anys anteriors. Això ha provocat una caiguda de la producció agrícola: la producció de cereals ha disminuït un 38% respecte la mitjana dels darrers 5 anys. A més, l’escassetat d’aliments també està afectant la ramaderia. Aquesta situació està agreujant la vulnerabilitat crònica que ja viu aquest país, un dels més pobres de l’Àfrica occidental.

Les taxes de malnutrició moderada entre els menors de 5 anys estan creixent i poden derivar en casos de malnutrició severa, si no es prenen les mesures oportunes.

El juliol de 2011, un 21% de les llars de les àrees rurals (428.000 persones) es trobaven en una situació considerada d’inseguretat alimentària. S’estima que aquesta xifra ha crescut fins els 838.000 habitants fins el novembre de 2011 i que pot haver-se elevat fins a 1,2 milions el gener de 2012.

Mali

El país ha perdut el 60% de la biomassa. El 75% de les llars a les regions agropastorals i pastorals han reduït el nombre d'àpats diaris i s'han esgotat les pastures. Hi ha uns nivells de desnutrició aguda del 15% a les zones de Ansongo i Meñaka i es calcula que un 175.000 nens i nenes ja pateixen desnutrició severa.

Txad

A la regió de Kanem, el 60% de les comunitats no han recollit collita i el 40% s'ha recol·lectat només per alimentar entre un i dos mesos. Hi ha hagut moviments dels grups pastorals cap al sud amb risc de sobreexplotació de les pastures en aquesta zona. Hi ha nivells de desnutrició aguda superior al 20% a les regions de Kanem i BEG. A la primavera 127.000 nens i nenes podrien tenir desnutrició severa.

Burkina Faso

El dèficit de pluges a Gnagn ha suposat pèrdues superiors al 80% del blat de moro i del 75% del cotó i el niebé. 1,6 milions de persones pateixen ja inseguretat alimentària i hi ha nivells de desnutrició aguda del 15% en Tapoa i del 9,7% en Gnagn. A la primavera 99.000 nens i nenes podrien tenir desnutrició severa.

1

7. L’actuació de les ONGD i dels governs

Les ONGD

La dificultat i la complexitat del treball d'emergències en els països més empobrits del món no permet sovint donar dades exactes sobre nombre de persones afectades i/o beneficiàries perquè, entre d'altres motius, varien cada dia. En molts casos no existeixen ni censos oficials fiables i, a més, hi ha grans grups enormes de població movent-se d'un país a l'altre per buscar refugi.

Pel que fa a la recaptació de recursos econòmics a Catalunya, no és fàcil disposar de dades globals o de número de persones ateses amb el suport econòmic dels catalans i les catalanes. L'atenció de grans emergències i catàstrofes exigeix la mobilització de molts recursos econòmics i de personal especialitzat, i només està a l'abast de grans organitzacions constituïdes en federacions i xarxes internacionals. Sempre sobre el terreny, i sovint també a les oficines centrals, els equips de treball són internacionals i multiculturals. La majoria d'ONG catalanes recapten diners per a fons comuns de projectes internacionals, de manera que amb les aportacions de moltes persones aconsegueixen fons per atendre milions de persones. Les entitats reben aportacions públiques i també recursos dels socis/es habituals, d’aportacions privades i d’activitats puntuals.

Experiència sobre el terrenyLa majoria d'ONGD que treballen a aquestes dues regions africanes tenen molta experiència i dediquen molts esforços a la prevenció i la detecció de les situacions de crisi alimentària. D’acord amb els organismes internacionals, han establert sistemes d'alerta temprana que permeten començar a actuar immediatament i de manera integral, coordinant programes diversos i complementaris de nutrició, aigua i sanejament, mitjans de subsistència o protecció de la infància.

Malgrat l'extensió de la situació de pobresa i desnutrició a àmplies zones, els camps de refugiats concentren moltes energies pel gran nombre de persones que allotgen en pèssimes circumstàncies. L'atenció sanitària d'emergència, la distribució d'aliments i materials de subsistència bàsics, el tractament de la malnutrició, facilitar l'accés a l'aigua o la promoció de la salut i la higiene són algunes de les tasques habituals, però també gestionar peticions d'asil o evitar la violència de gènere.

En general, els programes i projectes d'atenció d'emergències de les ONG proveeixen d’ajut alimentari i de serveis bàsics al mateix temps que miren de posar les bases per reduir la vulnerabilitat i la pròpia dependència de l'ajuda externa. Els projectes a mig i llarg termini tenen com objectiu garantir la seguretat alimentària i evitar noves crisis, és a dir, potenciar la prevenció.

Una de les línies tradicionals de treball de la cooperació catalana és l’enfortiment dels sistemes públics de salut (sector més finançat per la Generalitat entre els anys 2006-2010) i moltes ONG complementen la seva acció d'atenció d'emergència amb els

1

programes de suport als ministeris de salut dels diferents països, com ara Farmacèutics a Kenya, o Acció contra la Fam a Djibouti.

La promoció de la seguretat alimentària passa per l'impuls i el finançament de projectes que garanteixin la producció i emmagatzemament d'aliments, com ara donar suport a l'agricultura i ramaderia locals, facilitar eines per al control de les reserves de gra, o promoure la diversificació d’ingressos i mitjans de vida en poblacions afectades per la sequera.

També és missió de les ONG donar suport a les comunitats per tal que reclamin una millor prestació de serveis i assistència per part dels seus governs o els donants internacionals. Les ONG treballen perquè les comunitats puguin influir en la política nacional amb l’objectiu que es promogui el desenvolupament del país i s’adoptin les mesures prioritàries des d’un punt de vista humanitari.

Importància de la prevencióQuan hi ha una crisi alimentària, o es repeteix, és que prèviament hi ha hagut una cadena de fracassos. Més enllà del suport que les ONG puguin donar a pal·liar situacions crítiques, el treball de cooperació, per ser eficaç, el treball de cooperació ha d’anar acompanyat de polítiques preventives.

Recentment, els governs d'Àfrica Occidental van signar la Carta per a la Prevenció i Gestió de crisis alimentàries. En aquest sentit, les ONGD fan seguiment dels compromisos dels governs africans i dels compromisos dels governs dels països donants amb la Banya d'Àfrica i el Sahel, i treballen per generar canvis socials i polítics que garanteixin la seguretat i la sobirania alimentàries per tal d'eradicar definitivament les crisis alimentàries, en un món on existeix excés d’aliments.

Els governs, els donants i les organitzacions humanitàries han de treballar junts en una aproximació a llarg termini per combatre crisis cròniques. Cal centrar-se en la prevenció de futures crisis, fent una inversió intel·ligent a favor d’un canvi sostenible. Treballar en la prevenció, a més, és bastant més barat que atendre emergències: com explica de Creu Roja, per la desena part del que costen sis mesos d’ajuda alimentària, es pot dur a terme un projecte d’irrigació, gràcies al qual es pot proporcionar una font de renda i d’alimentació sostenible a gairebé 10.000 persones.

Els governs africans han d'adoptar una estratègia integral per promoure la seguretat alimentària, l’accés a l’aigua potable, l’enfortiment dels mitjans de vida i l’atenció sanitària i social. Els petits ramaders i agricultors han de rebre suport de manera preferent: inversions en mètodes de gestió, innovació dels recursos naturals, augment de l’accés a la informació, sistemes adequats i flexibles de finançament, introducció de ramats i de varietats de conreus amb major resiliència etc. Cal treballar en reserves estratègiques de gra i aliments davant la volatilitat dels preus dels aliments, i els governs han d’incrementar també la inversió en les infraestructures de les comunitats i en serveis socials i mesures de protecció social per disminuir la vulnerabilitat de les seves poblacions.

1

Els governs, com a part de la comunitat internacional i com a donants que col·laboren en situacions d’emergència, son elements clau en la prevenció a llarg termini d’aquestes crisis. Igualment és important que en els espais de decisió internacionals on són presents treballin en pro de polítiques més equitatives als països on es fan les actuacions i afavoreixin la pau i la seguretat a tot el continent.

En aquest sentit, el passat 4 de maig el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució mitjançant la qual tots els partits (excepte el PP) es comprometen a demanar a les instàncies estatals i europees la prohibició de l'especulació financera amb aliments; una demanda valenta per buscar canvis realment estructurals.

1

L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament

L’Agència Catalana de Cooperació disposa d’una àrea especialitzada en Acció Humanitària que fa el seguiment de les situacions d’emergència arreu del món i gestiona la relació amb les entitats que actuen directament en el territori afectat.

El Govern de Catalunya, i en particular l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, han expressat la seva voluntat per tal que l’Acció Humanitària fos una línia estratègica de la cooperació catalana, que es reflexa en el Pla Director 2011-2014. El Pla Director recull com a objectiu estratègic d’acció humanitària “ajudar a prevenir o pal•liar el sofriment de les persones afectades per catàstrofes d’origen natural, socionatural o humà, a restablir llurs drets fonamentals i llur dignitat humana, i reduir llur vulnerabilitat i fomentar llurs capacitats”.

L’ACCD ha apostat per millorar la qualitat i el tipus d’actuacions que es realitzen a Catalunya en el marc de l’Acció Humanitària. Aquest procés s’ha basat en la utilització per part de l’Agència del concepte d’Acció i no d’Ajut Humanitari, la creació de nous instruments per desenvolupar les intervencions humanitàries i la creació de mecanismes de coordinació (Comitè Català d’Ajut Humanitari d’Emergència).

El 2011 la partida d’Acció Humanitària pràcticament es va destinat tot la crisi alimentària de la Banya d’Àfrica, amb més d’un milió d’euros. Aquest pressupost va finançar projectes d’Acció Contra la Fam, Intermon-Oxfam, Ajuda en Acció i Pallassos Sense Fronteres a Kenya i a Etiòpia.

Suport de l’Agència Catalana de Cooperació a la Banya d’Àfrica durant el 2011

Nom entitat Títol projecte País Subvenció atorgada

ACNUR Somàlia: resposta humanitària al desplaçament intern- Crisi de la Banya

d'Àfrica 2011

Somàlia 200.000€

PMA Operació d’Emergència a Somàlia 200281 – Enfrontant la fam i la

inseguretat alimentària a Somàlia

Somàlia 150.000€

Pallassos Sense Fronteres

Suport a la recuperació mèdica de la infància desnodrida del camp de

refugiats de Dadaab

Kenya 11.900€ (finalment, per problemes de seguretat als camps de Dadaab, no es va poder fer la

intervenció)

Ajuda en Acció Projecte de resposta a la sequera de Kenya

Kenya 60.000€

Creu Roja Operació de la Unitat d'Emergència de Cures Bàsiques de salut als camps de

Kenya 276.000€

1

refugiats de Dadaab, Kenya

Intermón Oxfam Resposta d'emergència a la sequera a les zones de Liben i Afder de la Regió

Somalí (Etiòpia)

Etiòpia 150.000€

Acció Contra la Fam Resposta d'emergència nutricional per a la crisis de refugiats somalís (Etiòpia)

Etiòpia 130.000€

Metges Sense Fronteres

Intervenció de suport nutricional als woredes de Bensa i Aroressa, regió

SNNPR, Etiòpia

Etiòpia 200.000€

Creu Roja Assistència humanitària a la població afectada per la sequera a la Banya

d’Àfrica

Djibouti i Kenya 115.148€ (és pressupost de 2010)

TOTAL 1.293.048€

1

El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament

El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament és una organització formada per 310 ajuntaments catalans i altres ens supramunicipals (diputacions, consells comarcals i mancomunitats), que destinen una part del seu pressupost a finançar accions de Cooperació al Desenvolupament i de Solidaritat amb els pobles dels països més desfavorits. Gestiona de forma conjunta els recursos econòmics. Promou amb les seves actuacions, tant al nostre país com en els països desfavorits, la creació i la consolidació d’una societat civil activa i compromesa amb els valors del desenvolupament humà i els drets humans. Vol ser, la veu conjunta dels ajuntaments catalans compromesos amb la cooperació al desenvolupament i la solidaritat davant d’altres institucions nacionals, estatals i internacionals. Institucionalment, és l’agència de cooperació dels municipis de Catalunya. Des de l’any 1994, en el marc de la crisi dels Grans Llacs, el Fons Català fa la tasca de coordinació de les voluntats d’actuar en situacions d’emergència a proposta dels seus ajuntaments socis i col·laboradors.

En el camp de l’Acció Humanitària (AH) cal destacar que el Fons Català no té mandat humanitari, per la qual cosa el rol dels ens locals com actors d’AH és involucrar-se durant les fases de postemergència per ser coherents amb el mandat municipalista. Partint del mandat municipalista, la identificació i la implementació de la resposta de postemergència ha de ser en clau local. Això implica fer èmfasi en la participació dels municipis i les entitats locals en el procés de recuperació del seu territori.

Sector d’intervenció i projectes a la zonaLes respostes s’han d’emmarcar dins el que es coneix com a VERD- Vincle entre Emergència, Rehabilitació i Desenvolupament.

Població beneficiàriaNo es poden valorar encara

ContrapartsEn principi, treballarem amb el Comitè Català d’ACNUR i amb UNICEF, a partir dels convenis marc de col·laboració signats amb aquestes organitzacions humanitàries.

Recursos humans destinats a la crisi (a la zona i a Catalunya)Catalunya: 2 persones

Recursos econòmics: Càlcul global de l’entitat per atendre aquesta crisi: 135.000€

Si és possible, valoració del percentatge recaptat a Catalunya:100%

D’aquest recaptat, quin % és públic i quin % és privat: 99,38% públic i 0,62% privat

1

Ajuntaments que han fet a la Campanya per la Banya d'Àfrica: Ajuntament de BagàAjuntament de BanyolesAjuntament de Barberà del VallèsAjuntament de BeguesAjuntament de BesalúAjuntament de Caldes de MontbuiAjuntament de CalellaAjuntament de CampllongAjuntament de Castellar del VallèsAjuntament de CastelldefelsAjuntament de CastellbisbalAjuntament de la Cellera de TerAjuntament de CelràAjuntament de DosriusAjuntament d’Esplugues de LlobregatAjuntament de FigueresAjuntament de la GarrigaAjuntament de GavàAjuntament de GironaAjuntament de l’Hospitalet de LlobregatAjuntament d’HostalricAjuntament de LlagosteraAjuntament de Lliçà de VallAjuntament de Lloret de MarAjuntament de ManresaAjuntament de Malgrat de MarAjuntament de MataróAjuntament de MartorellesAjuntament de Montcada i ReixacAjuntament de Molins de ReiAjuntament de Mollet del VallèsAjuntament d’ÒdenaAjuntament d’OliolaAjuntament d’OlotAjuntament de Pallejà

Ajuntament de Parets del VallèsAjuntament de la Pobla de MafumetAjuntament de PolinyàAjuntament de PorqueresAjuntament de les PresesAjuntament de RiudarenesAjuntament La Roca del VallèsAjuntament de RoquetesAjuntament de RubíAjuntament de SabadellAjuntament de Sant Boi de LlobregatAjuntament de Sant Cebrià de VallaltaAjuntament de Sant Feliu de CodinesAjuntament de Sant Fost de CampsentellesAjuntament de Sant GregoriAjuntament de Sant Just DesvernAjuntament de Sant Llorenç SavallAjuntament de Sant Pere de RibesAjuntament de Sant Sadurní d’AnoiaAjuntament de Santa Coloma de GramenetAjuntament de Santa Margarida i els MonjosAjuntament de Santa Perpètua de MogodaAjuntament de SetcasesAjuntament de la Seu d’UrgellAjuntament de TarragonaAjuntament de TerrassaAjuntament de VacarissesAjuntament de VallromanesAjuntament de ViladecansAjuntament de la Vall d’En BasConsell Comarcal del Vallès Oriental

Fons Català de Cooperació al DesenvolupamentVia Laietana, 33, 9è 208003-BarcelonaTel. 93 412 26 02 - Fax. 93 301 90 88www.fonscatala.org

62

L’Ajuntament de Barcelona

L’Ajuntament de Barcelona té un compromís ferm i prioritari en la col•laboració per pal•liar els efectes de la crisi alimentària a l’Est d’Àfrica. L’Ajuntament va destinar una partida pressupostària d’emergència de 130.000 euros a la millora de l’atenció sanitària bàsica de les persones refugiades al camp de Dadaab. Aquesta aportació es va vehicular a través de Farmacèutics Mundi. Posteriorment, el passat 21 de setembre, l’Ajuntament de Barcelona va presentar una Mesura de Govern per refermar el compromís de la ciutat amb la Banya d’Àfrica, expressant els següents objectius:

Sensibilitzar a la població sobre l’abast de l’ emergència humanitària

Demanar la col·laboració de la ciutadania donat suport a les entitats solidàries de la ciutat.

Agrair el treball de les organitzacions no governamentals i la coordinació davant la crisi.

Comprometre l’acció de govern municipal impulsant accions concretes tant a nivell de informació, d’acció i de coordinació.

En aquest compromís ferm i decidit expressat en la Mesura de Govern, l’Ajuntament de Barcelona va prioritzar l’ajuda humanitària d’emergència a la Banya d’Àfrica i va actuar a partir de 3 eixos bàsics de treball:

Assegurar la informació i la coordinació entre els actors implicats.

Activar el conveni d’emergència humanitària amb Farmamundi per actuació urgent sobre el terreny.

Donar la màxima informació a la ciutadania perquè es conegui la situació i les organitzacions de la ciutat que es actuen sobre el terreny.

62

8. Una societat compromesa en la lluita contra la fam

L’objectiu de la campanya “Alerta fam, prevenim-la!” és donar a conèixer els greus problemes d’inseguretat alimentària i de subsistència que pateixen gairebé 30 milions de persones que viuen a les regions africanes del Sahel i la Banya d’Àfrica ; i també promoure un espai de reflexió sobre la necessitat d’actuar per prevenir situacions de fam extrema com aquesta.

La nostra és una societat civil compromesa en la lluita contra la fam i les causes que l’originen. A Catalunya, només les ONG que organitzem aquesta exposició, comptem amb el suport de gairebé 300.000 persones sòcies, donants i voluntàries; de més de 300 ajuntaments catalans; i de la Generalitat de Catalunya i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Totes les persones podem col·laborar i totes les contribucions, per petites que siguin, ajuden en situacions d’injustícia com les de fam extrema i desnutrició al Sahel i la Banya d’Àfrica i ens permeten revertir aquesta situació. Podem prevenir la fam i fer-ho és un gran repte col·lectiu. Necessitem sumar esforços, tal com hem fet totes les entitats i institucions, públiques i privades, que formem part del Comitè Català d’Ajut Humanitari d’Emergència. Fins i tot les més petites actuacions son grans avenços en l’exercici de la nostra responsabilitat ètica envers la nostra societat i el nostre món.

Com podem ajudar a prevenir la fam

Prenent consciència de la situació: els webs de les ONG i de molts organismes internacionals ofereixen dades, estudis i estadístiques  sobre els països que pateixen crisis alimentàries; també hi ha articles que analitzen la incidència dels preus dels aliments bàsics, els desastres meteorològics, les condicions socials i culturals, etc. Tot ajuda a comprendre les causes de la fam.

Participant en la difusió d’aquesta situació i de les activitats que organitzem les entitats i institucions implicades en aquest repte.

Col·laborant personalment, ja sigui de forma directa o indirecta, en les activitats que organitzen les entitats del sector.

Els professionals de l’educació, consultant els nombrosos materials didàctics del Centre de recursos educatius de les ONGD: www.confederacio.org/recursos/

Incorporant pràctiques de consum responsable en la nostra vida diària: confiant en els moltíssims productes de comerç just, en la gestió de la banca ètica, exercint un consum responsable, etc. millorarà el desenvolupament de molts països de forma més justa.

62

Interessant-nos pel funcionament dels ajuts a l’acció humanitària i a cooperació al desenvolupament que donen les diferents administracions públiques i demanant responsabilitats.

Fent donacions econòmiques, ja sigui de forma periòdica o puntual, a les entitats que treballen per aquesta causa: ara les necessitem més que mai.

Campanyes de sensibilització i activitats Les entitats organitzem contínuament activitats i campanyes de sensibilització, unes vegades sobre aspectes i situacions molts concretes, com és el cas d’aquesta exposició, i en altres ocasions de temàtiques generals.

Algunes de les campanyes que estan en marxa actualment son les següents:

Campanya Emergència Sahel: www.accioncontraelhambre.org/landing_emergencias/emergencia-sahel/

Campanya Mai Més, acabem amb la fam extrema: www.intermonoxfam.org/ca/que-fem/campanyes-educacio/campanyes/mai-mes

Campanya Tots compten http://todoscontamos.savethechildren.es/

Campanya Dret a la salut a l'Àfrica: www.dretalasalutalfrica.org

Campanya África qüestió de vida www.africacuestiondevida.org

Campanya Posa't a les sabates d'un refugiat: www.ensuszapatos.es

Campanya CRECE: www.intermonoxfam.org/es/campanas/proyectos/crece

Campanya Banca sota control: www.especulacionalimentaria.org/

62

9. La feina feta per les ONGD

Farmamundi

Farmamundi és una ONGD constituïda l’any 1991, centrada en la universalització del dret a la salut i especialitzada en garantir l’accés als medicaments a poblacions vulnerables de països empobrits, mitjançant intervencions de tipus humanitari i de cooperació al desenvolupament. Alhora Farmamundi desenvolupa una important tasca d’Educació per al Desenvolupament per promoure una societat informada i crítica al voltant del dret a la salut i de l’accés als medicaments essencials als països empobrits.

Farmamundi compta amb el suport de més de 4000 sòcies i socis, molts d’ells especialitzats professionalment en el sector farmacèutic.

La resposta de Farmamundi en el marc de la crisi a la Banya d'Àfrica s'ha centrat en l'atenció a la població arribada als voltants de les instal·lacions del complex de Dadaab (Kenya), fronterer amb Somàlia, que busca protecció internacional.

El treball de Farmamundi a la zona es realitza amb la contrapart estratègica a la zona, l'ONG local Foundation for Health and Social Economic Development Africa (HESED-Africa), amb qui Farmamundi treballa des de 2007, en l'atenció de la població desplaçada en diferents campaments establerts arreu del país. En els darrers anys, concretament, l’any 2009 Farmamundi i HESED van treballar en projectes d’assistència mèdica per a la població desplaçada interna a Kenya, com a conseqüència de la violència postelectoral d’aquell any. L’any 2010 després de les greus inundacions que va patir la zona, el treball es va centrar en la millora de l’assistència sanitària, l’accés als medicaments essencials i la provisió d’aliments bàsics i de béns de primera necessitat.

Al llarg de 2011, les principals activitats es van centrar en la provisió d'atenció sanitària d'emergència i en la distribució d'aliments i de Non Food Items (articles d’higiene personal, tendes, estris de cuina, matalassos, llençols, etc) que degut a les difícils condicions i llargues distàncies que recorre la població fan impossible el seu transport, prioritzant les dones embarassades, lactants i les nenes i nens menors de 5 anys. Paral·lelament, Farmamundi col·labora amb el Ministeri de Salut de Kenya en campanyes d'immunització de menors de 12 anys, i de dones embarassades, en el subministrament de vitamina A, desparasitació i tallers de promoció de salut.

Actualment, Farmamundi i HESED treballen conjuntament en l'ampliació del seu suport a la xarxa de salut pública de la zona, mantenint el suport específic de les necessitats bàsiques de les comunitats de població refugiada i de la població local, amb l'objectiu d'augmentar la seva capacitat de resiliència front un eventual deteriorament de les condicions al llarg de 2012.

Així, i en coherència amb aquesta línia de treball, els objectius per a aquest 2012 a la Banya d’Àfrica inclouen:

62

L’enfortiment de l’accés als servies mèdics i als medicaments, especialment antibiòtics, solucions de rehidratació oral i tractaments contra la malària.

La provisió de refugi digne que minimitzi els efectes dels clima àrid i ventós o les possibles inundacions dels terrenys més baixos, quan arribin les precipitacions.

L’accés a servis d’aigua i sanejament amb perforació de pous en les instal·lacions de salut.

La millora de la protecció de la població més vulnerable, reforçant la seguretat per a dones, nens i nenes i la provisió de mitjans pal·liatius.

62

Catalunya amb ACNUR

El Comitè Català per als Refugiats, Catalunya amb ACNUR, es crea l’any 2001 amb l’objectiu de donar suport a les tasques de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR – UNHCR) arreu del territori català. Ho fa tant en la difusió de la realitat i les necessitats de les refugiades i refugiats, mitjançant accions de sensibilització i educació per al desenvolupament, com en la tasca de recaptar fons públics i privats per ajudar a finançar els projectes d’assistència i protecció dels drets a persones refugiades, desplaçades, retornades i reassentades.

Des de la seva creació el 1951, l’ACNUR ha ajudat a milions de persones a reprendre les seves vides. Avui, més de 6.600 treballadors a més de 125 països segueixen donant suport a aproximadament 34 milions de beneficiaris. Aquesta tasca ha estat mereixedora de reconeixements como el Premi Nobel de la Pau dels anys 1954 i 1981 així com el Premi Príncep d'Astúries de la Cooperació l’any 1991.

El Comitè Català de l’ACNUR compta, per al seu desenvolupament i enfortiment, amb la participació d’una àmplia representació de la societat catalana, tant des del camp institucional com des del civil. Té més de 15.000 socis a Catalunya i compta amb la col·laboració de les Administracions Públiques catalanes així com la implicació de diverses empreses, fundacions i entitats.

Sectors d’intervenció i projectes a la zonaBanya d'ÀfricaSomàlia És l'epicentre de la crisi humanitària. Vint anys de conflicte i onades de sequeres han provocat el desplaçament forçós de més de 2 milions de persones, més d’una quarta part de la població del país.

Des de la declaració de la fam, el 20 de juliol de 2011 i fins a gener de 2012:

S’han distribuït 49.500 paquets d'ajuda d'emergència (PAE) a 297.000 persones desplaçades internament (PDI) a Mogadiscio i el sud de Somàlia.

394,434 persones van rebre NFI’s (mantes, matalassos, bidons, lones de plàstics, estris de cuina i material sanitari), fins el 23 de gener de 2012.

 800 persones van rebre una ajuda de subsistència a través de projectes de l'ACNUR el 2011.

 8.330 sol·licitants d’asil, desplaçats interns i refugiats han rebut protecció i assistència mèdica

Els principals objectius de l’ACNUR al 2012 són:

Monitorització de la protecció i documentació:

62

Les normes de registre es mantenen i milloren

S’enforteix l’accés als procediments d’asil

Seguretat davant la violència i l’explotació

El risc de violència sexual i de gènere es redueix i es millora la qualitat de la resposta: reducció en un 60% dels casos mitjançant l’augment del recursos legals i l’assistència informativa

Serveis i necessitats bàsiques

Millora i manteniment d’infraestructures i aixoplucs: Distribució de paquets d’assistència per a 120.000 llars, que representen el 46 per cent de la població total, i distribució de 12.000 paquets d’ajuda d'emergència

Apoderament de la Comunitat i potenciació de l’autosuficiència

Millora dels mitjans de vida: augmentar les oportunitats per a unes 4.000 famílies vulnerables per a mitigar els riscos d’explotació.

Etiòpia Hi ha 5 camps liderats per ACNUR a la zona de Dollo Ado - Hilaweyn, Bokolmanyo, Kobe, Melkadida i Bur Amino - amb una població total superior a 190.000 persones. De fet, fins i tot abans de la gran afluència de nouvinguts des de juliol del 2011, els serveis bàsics en aquests camps eren insuficients i l'afluència massiva de somalis només ha empitjorat la situació.

Els/les refugiats/des que han anat arribant durant l’any passat als camps instal·lats a Etiòpia, concretament a la regió de Dollo Ado es trobaven en un estat de salut lamentable, deshidratats/des i, majoritàriament, en el cas dels/les nens/es, desnodrits/des.

L'increment sense treva d'arribades durant tot l’any passat ha suposat un repte en relació a la cobertura de serveis bàsics en aquests camps, com ara l'accés a l'aigua (per exemple al camp de Bokolmanyo, es pateixen freqüents talls de subministrament d'aigua assolint-se únicament una cobertura de 9,4 litres per persona al dia, tenint en compte que l'estàndard necessari se situa en 15 litres), la lluita contra la malnutrició (actualment es dóna una taxa del 35% de malnutrició aguda global, una taxa de malnutrició severa del 13%, i una taxa de mortalitat al voltant del 0,6%, de cada 10.000 nens/es menors de 5 anys al dia), així com la lluita contra les infeccions respitaròries (la taxa de mortalitat a causa de tals infeccions se situa en un 31,5%).

Pal·liar aquesta emergència nutricional constitueix una de les prioritats de l'ACNUR. Amb aquesta finalitat, s'estan implementant accions dins dels centres terapèutics de recuperació nutricional instal·lats als camps, com l'aportació de personal mèdic especialitzat i la utilització d'aliments terapèutics per a casos d'urgència. A més s'està donant cobertura a necessitats bàsiques com el poder disposar d'articles domèstics de primera necessitat i la construcció d'habitatges duradors. Les negociacions de l'ACNUR

62

amb el govern etíop per aconseguir l'obertura de dos nous camps i solucionar el problema de capacitat dels 3 camps esmentats.

Durant el 2012, l'ACNUR centrarà les seves actuacions en aquest país en proveir d'assistència, assegurar l'accés a necessitats bàsiques i mantenir els nivells estàndards de protecció internacional. Es donarà prioritat fonamentalment a aquelles activitats de salut i nutrició.

El nombre més gran de refugiats/des l'està rebent els camps instal·lats per l'ACNUR a Kenya, amb 520.495 somalis, principalment els camps de refugiats/des de la regió de Dadaab. Els tres campaments de refugiats a Dadaab van ser dissenyats per albergar un total de 90.000 persones però actualment alberguen a prop de 463,000 persones, més de quatre vegades la seva capacitat. Amb aquest influx de persones, cal seguir escalant les operacions a totes les àrees del complex Dadaab: registre, H2O, sanejament, aixopluc, salut....

Principals objectius i metes per al 2012:

Les lleis i polítiques s'han desenvolupat o enfortit: Una política nacional sobre els refugiats, revisada la legislació de refugiats i d'apatrídia, una política nacional de desplaçats interns d'acord amb la legislació internacional i / o les normes regionals.

L'accés al territori s'ha millorat i s’ha reduït el risc de devolució: Es duran a terme campanyes de promoció, reunions i sessions periòdiques amb els funcionaris del govern i les autoritats policials per millorar la llei de refugiats segons les directrius de protecció internacional.

Millora i manteniment de la qualitat de registre i condicions d’acollida dels nouvinguts

El benestar nutricional de la població d'interès s'ha millorat: La prevalença de la malnutrició aguda entre els nens d'edats compreses entre sis mesos i cinc anys es redueix.L'estat de salut de la població d'interès s'ha millorat: Les taxes de mortalitat, en particular entre els nens menors de cinc anys s’estabilitza en menys d'1 per 1.000 per mes a través de la dotació de personal adequada i els recursos dels hospitals i centres de salut.

El subministrament d'aigua potable s'incrementa o es manté: de 17 a 20 litres per persona i dia.

La població té un accés òptim a l'educació: El 52% dels nens entre sis i 11 anys sota l’empara de l’ACNUR estan matriculats en l'ensenyament primari.

Les solucions duradores: Més del vuit per cent de les sol·licituds presentades per al reassentament a tercers països són acceptades.

El nombre total de refugiats somalis a Djibouti actualment és de més de 19.000

62

persones, de les quals el 70% són dones i nens. Basant-nos en les taxes actuals de noves arribades, ACNUR espera que la població total de refugiats a Djibouti arribi a les 21,000.

La majoria dels refugiats (el 85%) està actualment en camp d'Ali Addeh on reben protecció i ajuda humanitària. El camp va ser construït per albergar aproximadament 7,000 refugiats, però amb l'augment de la població de refugiats, ha excedit dramàticament la seva capacitat, causant una enorme pressió sobre els serveis i infraestructura. Per això, recentment s’ha reobert el camp de Holl-Holl per a acomodar als nouvinguts.

Objectius per al 2012:1. Millora del benestar nutricional:  La prevalença de la malnutrició aguda entre els

nens de sis mesos i cinc anys es redueix des del 16,3% fins el 10%

2. Tots els nens d’entre 6 i 11 estan matriculats a l’educació primària

3. S’incrementa el subministrament d’aigua potable: accés a més de 18 litres d’aigua potable per persona i dia

En relació als camps instal·lats per l'ACNUR al Iemen, els 208.566 refugiats/des que en l'actualitat resideixen al Iemen es troben distribuïts entre 3 camps: Al Kharaz, Ahwar i Mayfa'ah. L'increment de la situació de violència en aquest país és notable. El juny de 2011 van cessar les seves funcions els serveis públics com a conseqüència de l'escalada del conflicte armat.

El nombre de desplaçats interns no deixen d'incrementar-se: a l'agost 2011 es van registrar uns 100.000 desplaçats interns al sud, a més dels 299.000 ja existents al nord del país, com a resultat de la guerra entre el Govern i el moviment rebel al Houthi. En aquests camps, l’ACNUR està duent a terme les mateixes mesures d'assistència humanitària per pal·liar la crisi que també afecta la resta de països esmentats. El principals reptes segueix sent assegurar l'accés a aigua potable en quantitats suficients per dia i persona, l’accés a serveis bàsics de salut com a serveis de laboratori, vacunació, salut reproductiva, serveis obstètrics i cures neonatals, educació per a la salut, tractament de la malnutrició severa i moderada, alimentació terapèutica, promoció de la higiene, instal·lació de plantes de tractament de l'aigua i de xarxes de subministrament d'aigua, construcció de latrines familiars i comunals, reunificació familiar per a menors no acompanyats/des i separats/des de les seves famílies, suport als/les ancians/es, registre de naixements i defuncions, construcció de centres d'atenció per a la dona, suport a la mobilitat dels/de les refugiats/des amb discapacitats, millora de la qualitat de l'ensenyament i suport a la posada en marxa de projectes de generació d'ingressos i distribució de tendes de campanya i productes no alimentaris de primera necessitat.

Experiència a la zonaACNUR treballa a Somàlia des de setembre de 1992 i ha prorrogat el mandat de la Missió de la Unió Africana (AMISOM). L'objectiu de la missió és facilitar l'assistència humanitària i enfortir el procés de pau, contribuint a la creació de les condicions de seguretat

62

necessàries perquè l'ajuda arribi a la població desplaçada que es troba en una situació d'extrema vulnerabilitat.

Nombre de beneficiarisEl nombre total de refugiats somalis a Kenya, Etiòpia, Djibouti, Iemen i altres països ascendeix a 30 de març a 975.207 persones. L'ACNUR també ha demanat que es faciliti encara més l'accés a Somàlia per atendre els desplaçats interns, prop de 1.46 milions de persones. Així doncs, la població sota l'empara de l'ACNUR a la zona és de més de 2,4 milions de persones. Cal tenir en compte l'impacte d'aquestes moviments humans a les comunitats d'acollida d'aquests refugiats i IDP's ja que s'està produint una elevada tensió pels recursos locals.

País i lloc d’intervencióVeure Punt núm. 2

ContrapartsPer respondre eficaçment a les urgents necessitats del gran nombre de refugiats nouvinguts, el Govern de Kenya, ACNUR, el PMA i contraparts implementadores han començat a actuar d'emergència. Entre d'altres UNICEF, CARE, DRA - Africa Humanitarian Action, Relief International, Save the Children, MSF, Oxfam. Tota la informació sobre les contraparts a la web (en anglès): http://data.unhcr.org/horn-of-africa/partnerlist.php

Recursos humans destinats a la crisi a la Banya d’Àfrica (i a Catalunya)Donada la magnitud de la crisi humanitària i la resposta multisectorial i conjunta de les agències, és difícil conèixer amb exactitud el nombre de persones que treballen a terreny per part de l'ACNUR, als camps i als centres de trànsit, assistint a la població desplaçada, enregistrant les noves arribades, i coordinant les actuacions dels diferents socis de manera que aquestes siguin el més adequades, eficients i segures possible, i permetin establir les bases per la definició i consecució de solucions a mig i llarg termini.

Recursos econòmicsCàlcul global de l’entitat per atendre aquesta crisiPer a la seva actuació a Somàlia, l' ACNUR ha establert un pressupost addicional de 8,6 milions de dòlars per la zona del sud i al centre de Somàlia, per proveir al voltant de 180.000 somalis, majoritàriament "desplaçats interns" (IDPs), de paquets d'assistència d'emergència i altres bens no alimentaris; per enfortir el sistema de seguiment dels desplaçaments i de la xarxa de protecció, i augmentar la presència de l’ACNUR a les zones frontereres estratègiques -Somàlia central i Mogadiscio- fins al 31 desembre 2011. El pressupost és suplementari a l'existent actualment, de 66,9 milions de dòlars, aprovat pel Comitè Executiu de l'ACNUR i eleva els requisits financers totals de l'ACNUR per a Somàlia l'any 2011 a 75,5 milions de dòlars.

Per a la seva actuació a la regió, l'ACNUR va fer una crida, per donar resposta a la crisi de desplaçats somalis a Etiòpia, Djibouti i Kenya, de 136,3 milions de dòlars a principis del

62

mes de juliol. Aquest pressupost suplementari eleva el total dels requisits financers de l’ACNUR per respondre a l'actual crisis a Somàlia i als països veïns a 144,9 milions de dòlars.

Càlcul aproximat del percentatge d’aquest global recaptatA 31 de desembre de 2011 es va obtenir el 70% dels fons sol·licitats per 2011. A 30 de març de 2012 s’ha finançat el 10% dels fons sol·licitats en el pressupost regular.

Recaptació a CatalunyaPer part de Catalunya amb ACNUR, s'han obtingut durant el 2011 uns 400.000€ y vora uns 90.000 € l’any 2012 (Total recaptat a Catalunya durant el 2011/2012 +/- 500.000). D'aquests 65% fons públics i 35% a fons privats (socis, donants i empreses).

SahelSector d’intervenció i projectes a la zonaDiversos avions han transportat material d’ajuda als tres països, on ACNUR té equips de treball en coordinació amb els governs amb l’objectiu de traslladar els refugiats lluny de les perilloses zones frontereres.

Els equips d’emergència de l’ACNUR a Níger, Burkina Faso i Mauritània porten a terme avaluacions ràpides de protecció, de les poblacions desplaçades, el seu registre i reubicació a llocs segurs, en col·laboració amb els respectius governs, altres agències de l’ONU i socis a la regió del Sahel.

S’està oferint aixopluc, menjar i paquets d’ajut humanitari als -milers de persones que s’estan dirigint a Níger, Burquina Faso i Mauritània, on l’assistència humanitària és crítica per la greu crisi alimentària que està patint la regió a causa de la sequera. Tot i així, a tots els països d’acollida, l’ACNUR continua augmentat la seva capacitat logística per al trasllat de refugiats i la distribució d’articles no alimentaris (lones, mantes, estores, mosquiteres, kits d’higiene...), així com l’establiment de serveis bàsics d’infraestructures i aixopluc. Juntament amb els seus socis, es continua identificant als nouvinguts als camps de refugiats per facilitar-los l’accés a serveis bàsics de salut i nutrició de l’ajuda d’emergència.

62

A data de 2 d’abril de 2012, l’ACNUR té registrats 95.189 persones refugiades malianeses: 46,316 refugiats es troben Mauritània acollits a dos camps (Fassala i Mbara). S’han distribuït articles de primera necessitat no alimentaris (mantes, mosquiteres, tendes de campanya, kits d’higiene...), i subministrat aigua i racions d’aliments per més de 20.000 refugiats. L’ACNUR en coordinació amb els seus socis ha instal·lat tres tancs d’aigua en el camp de Mbera i un altre a Fassala. Des que començà la crisi, ACNUR ha distribuït racions de d’aliments per a 15 dies a uns 24.500 refugiats.

Níger ha acollit 25,436 refugiats malianesos en quatre grans regions on s’hi ha instal·lat camps de refugiats (Tillaberi, Ouallam, Fillingue, Tchin Tabaradine). Les necessitats immediates són proveir de protecció als nouvinguts, incloent un accés segur al territori i el subministrament d’articles d’ajut humanitari d’emergència. L’ACNUR amb les seves contraparts proporcionarà transport i ambulàncies per als refugiats, i es compromet a rehabilitar i ampliar els centres de salut i a comprar l’èquip mèdic bàsic a les regions de Tillaberi,Ouallam i Fillingue.

23,437 persones han buscat refugi a Burquina Faso, on estan sent acollits majoritàriament en 4 camps de refugiats (Fereiro, Damba, Mentao i Goudoubo). El camp de Fereiro acull la majoria de la població malianesa provinent de Oudalan (uns 16.000 refugiats), mentre que Goudoubo acull uns 6.000 refugiats (el 40%) . El camp de Damba acull uns 2750 refugiats malianesos, mentre que a Mentao viuen 4.091 persones. L’ACNUR dóna protecció a aquests refugiats dels camps a través de la formació dels agents de la CONAREF (Comissió Nacional per als Refugiats) de Mali, i realitza les tasques d’identificació i enregistrament dels nouvinguts. Al mateix temps, proporciona les infraestructures d’aixopluc per a les famílies.

Experiència a la zonaFins a finals de 1980, les successives sequeres al nord del país van agreujar la disputa per l’aigua i les terres de pasturatges entre la població de Mali. Aquestes tensions van provocar un conflicte armat que va provocar unes 1.000 morts i va provocar la fugida d'uns 150.000 refugiats entre 1990 i 1994. Quan es va restablir la pau, al 1999 l'ACNUR va ajudar a repatriar a més de 135.000 persones.

L’ACNUR havia planejat originalment eliminar la seva operació al nord de Mali a finals de 1998. No obstant això, a causa de la disparitat de condicions entre la regió nord-oest (regió de Tombuctú) i la regió nord-est del país (regions de Gao iKidal), l'agència va acordar ampliar les seves activitats en els sis primers mesos de 1999 en les regions menys a favor del retornament de refugiats.

Avui dia, al començament de la crisi, l’ACNUR tenia un mínim de personal als països afectats pel gran nombre desplaçats forçats malianesos. Ara està reforçant ràpidament la seva dotació de personal, i creació d’oficines.

Nombre de beneficiarisLa població a la regió del Sahel sota l’empara de l’ACNUR és de més de 97.000 persones refugiades, la gran majoria dones i infants procedents de Mali:

62

País i lloc d’intervencióVeure Punt núm. 2

ContrapartsPer respondre eficaçment a les urgents necessitats del gran nombre de refugiats nouvinguts, l’ACNUR treballa amb els Governs de Mauritània, Níger i Burquina Faso, així com amb les contraparts per respondre a les necessitats de les persones desplaçades. Entre d’altres, l’ACNUR es coordina amb UNICEF, MSF, IOM, UNFP i MdM.

Tota la informació sobre les contraparts a la web (en anglès): http://data.unhcr.org/MaliSituation/partnerlist.php

Recursos humans destinats a la crisi a la regió del Sahel(i a Catalunya)Donada la magnitud de la crisi humanitària i la resposta multisectorial i conjunta de les agències, és difícil conèixer amb exactitud el nombre de persones que treballen a terreny per part de l'ACNUR,

Recursos econòmicsCàlcul global de l’entitat per atendre aquesta crisiPer a donar resposta a l’emergència de Mali, l’ACNUR ha establert un pressupost addicional de 35.6 milions de dòlars per proveir de protecció i d’assistència immediata als

62

refugiats malianesos que busquen refugi a Níger, Burquina Fasso i Mauritània.

Les necessitats més urgents dels nouvinguts a aquest països d’acollida, previstes per als propers sis mesos, són alimentació, aixopluc, articles no alimentaris, aigua i sanejament, salut, així com protecció. Per tal d’oferir aquesta assistència, l’ACNUR demana 10.3 milions de dòlars addicionals al pressupost aprovat al 2011 per les operacions a Mauritània, i de 25.3 milions per les de Mali, Burquina Faso i Níger.

El pressupost inicial per a les operacions de l’ACNUR a la regió del Sahel per a l’any 2012 era de 58.2 milions de dòlars, però pels requisits financers per a respondre a l’actual crisi de Mali s’eleva a un total de 93.8 milions.

62

Ajuda en Acció

Objectius Salvar vides però amb un enfocament a llarg termini.

Construir la resiliència de les comunitats perquè puguin preparar-se, mitigar i limitar els impactes negatius de la crisi en el futur.

La capacitat de resiliència pot ser entesa com a fruit d’una anàlisis de tots els factors que impulsen la vulnerabilitat i com aquest poden ser mitigats i administrats.

La nostra experiència mostra que els factors són crucials per a la construcció de resiliència global:

La participació comunitària: la mobilitat de tots els sectors de la comunitat, especialment les dones i els grups marginats, per identificar els riscos múltiples i desenvolupar plans d’acció.

La combinació dels coneixements científics i locals: facilitar la comprensió dels processos científics entorn al canvi climàtic i el subministrament d’informació sobre tecnologies apropiades (alta i baixa tecnologia) per mitigar els seus impactes.

Apoderament de la comunitat: un enfocament basat en els drets per empoderar els membres de la comunitat per parlar i exigir accions en temes relacionats amb el clima.

La valoració de l’experiència de les dones: el reconeixement que les dones estan a la primera línia del canvi climàtic, i facilitar l’intercanvi dels seus coneixements i experiència d’adaptació així com la introducció d’alternatives adequades

El procés com una acció social i una eina d’apoderament: l’ús d’una metodologia que involucra les dones i construeix la seva confiança a prendre la iniciativa per identificar i abordar les vulnerabilitats.

Facilitar els vincles local-internacional: donar poder a les comunitats per portar les seves veus als debats a nivell nacional i internacional i garantir també que les veus de les dones es reflecteixin en el canvi climàtic i en les polítiques de RRD

Programa d’Action Aid a KenyaEl nostre programa de resposta de 3 anys té com a objectiu recolzar les comunitats afectades per la sequera per construir la seva resiliència davant les amenaces múltiples.

El programa té 6 objectius estratègics:

1. Donar suport a les persones en situació de pobresa i exclusió i a les seves institucions per abordar i garantir els drets fonamentals.

2. Promoure la diversificació d’ingressos i mitjans de vida entre aquestes persones

62

que viuen a les terres àrides i semiàrides.

3. Donar suport a la comunitat liderada per la RRD i l’adaptació al canvi climàtic.

4. Facilitar la participació de les dones i el seu lideratge en la gestió de l’aigua i els recursos naturals i els processos de presa de decisions.

5. Millorar la protecció de les dones pobres i exclosos i les nenes vulnerables a la violència.

6. Donar suport a les comunitats per tal que reclamin una millor prestació de serveis i assistència per part del govern, dels donants i d’altres responsables.

62

Creu Roja a Catalunya

Presentació breu de l’ONGLa Creu Roja és una institució humanitària, de caràcter voluntari i d'interès públic que es regeix sota els principis fonamentals del moviment internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja: humanitat, imparcialitat, neutralitat, independència, voluntariat, unitat i universalitat.

A Catalunya, la institució compta amb 16.323 voluntaris i voluntàries, que són els que, amb la seva tasca solidària, ens permeten executar el gran gruix de la nostra activitat humanitària en àmbits com la Cooperació Internacional, la Intervenció Social, el Socors i les Emergències o la difusió dels Drets Humans, entre d’altres.

La base social de la Creu Roja també compta amb 181.239 socis i sòcies, que, a través de les seves aportacions econòmiques desinteressades, ajuden a sostenir l’activitat de la Creu Roja. La institució humanitària també promou el treball en xarxa amb les administracions públiques, altres organitzacions del Tercer Sector o entitats privades.

País i regió/zona d'intervenció La Federació Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja (FICR) juntament amb les Societats Nacionals del Sahel, han finalitzat les missions d'avaluació en tots els països d’aquesta zona. També s’han destinat recursos propis de la FICR a pal·liar la inseguretat alimentària en països com Burkina Faso, Níger, Txad, Senegal, a més de fer crides de recollida de fons per a Mauritània, Níger i Txad.

La FICR ha llançat un pla de treball a curt termini enfocat a la disminució aguda de la inseguretat alimentària i la desnutrició, així com a la protecció de mitjans de vida, a través d'establiments d'estoc de seguretat d'aliments bàsics, aprovisionament d'eines agrícoles, fertilitzants i llavors, alimentació per al bestiar i programes d'aigua i sanejament a nivell comunitari.

En el marc de l’operatiu desplegat per la FICR, la Creu Roja Espanyola està centrant les seves actuacions a Níger, Mali i Burkina Faso. A més, la delegació estatal està treballant a la franja del Sahel des de fa anys en projectes d’acció humanitària com el que la Creu Roja a Catalunya desenvolupa al departament de Guidam Roumdji (Regió de Maradi) del Niger.

El context social del Níger La República de Níger és un territori caracteritzat per unes condicions climàtiques hostils, una desertificació progressiva i una pressió demogràfica molt intensa. La seva població està distribuïda de manera irregular dins del seu territori: el 75% de la població viu al Sud del Paral·lel 16, i la resta del territori es troba molt despoblat. Amb un total de 15.203.822 habitants (2010), la densitat mitjana està estimada en 10 habitants per Km² , amb un 80% d’ells en zones rurals. La taxa de fecunditat és de 7,7 fills per dona i la taxa de creixement demogràfic es del 3,3% per any, una de las més altes del món.

Durant l’any 2008, el 61% de la població de Níger vivia en pobresa extrema, amb menys

62

d’un dòlar al dia, i l’ingrés mig per càpita s’estimava en 330 dòlars el 2008 (Banc Mundial).

Segons l’Informe sobre Desenvolupament Humà 2010 del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), Níger ocupa el lloc 167 de 169 amb un Índex de Desenvolupament Humà (IDH) de 0,261. Així doncs, el país es troba entre els més pobres i menys desenvolupats del món, amb un 65,88 % de població sota el llindar de la pobresa.

Experiència a la zona La Creu Roja Espanyola (CRE) va començar la seva tasca al Níger el 1984, donant suport a la Creu Roja al Níger (CRN) en les seves accions diverses al país. Les relacions amb la CRN, així com la tasca de CRE al país van ser consolidades després de les intervencions realitzades durant la crisi alimentària del 2005. Aquell any, la CRE va posar en marxa, en col·laboració amb la Federació Internacional de la Creu Roja (FICR), un pla d’urgència per al Sahel, on es va integrar Níger com a país prioritari. Mitjançant aquest pla, van rebre assistència 6.000 menors desnodrits i les seves famílies víctimes de la crisi alimentària.

En els últims anys, la CRE i la CRN han implementat, entre d’altres, els següents projectes al Níger en el mateix sector d’actuació:

Millora de les condicions de vida de les dones i nens menors de 5 anys, mitjançant l’educació nutricional i la promoció de la salut.

Promoció de la seguretat alimentària a les regions de Dosso i Tahoua, a través d’un programa integral per donar suport a la diversificació de les activitats rurals.

Projecte integral de seguretat alimentaria a les zones afectades per la crisi alimentària (Maradi, Tahoua i Agadez), en consorci amb Acció contra la Fam, Cáritas i Save the Children.

Millora de les condicions laborals en 15 centres de salut al districte de Madarounfa (Maradi).

Assistència humanitària a les comunitats més vulnerables a las crisis alimentàries de la regió de Maradi (7.000,00 €).

Bancs de cereals i distribució de cabres a grups de dones de Guidan Roumdji.

Millora de les capacitats socioeconòmiques de las dones de la regió de Tahoua 2008 - 2012 (1.500.000 €).

Ajuda d’emergència per donar suport al tractament i la prevenció de la malnutrició a Níger (Fundación “la Caixa” 130.000 €).

Ajuda humanitària per mitigar als efectes de la crisi alimentària de Níger.

Ajuda humanitària per mitigar els efectes de la crisis alimentària de Níger en el

62

marc del Conveni d’Emergències de l’AECID de 2010-2011.

Projecte integral de Seguretat Alimentària a las zones afectades per la crisis alimentària a Maradi.

Projectes i sector d’intervenció El projecte d’ajuda humanitària per a la prevenció i tractament de la desnutrició a la regió de Maradí (Níger) té una durada de 18 mesos i els beneficiaris directes són 14.401 persones.

L’objectiu general és millorar les condicions de vida de la població del departament de Guidan Roumdji, a la regió de Maradí, i, en concret, la millora de l’estat nutricional dels nens/es de 0 a 59 mesos, les dones embarassades i les dones en període de lactància, mitjançant la prevenció, diagnòstic i tractament de la malnutrició moderada.

BeneficiarisEls beneficiaris directes del projecte són 14.401 persones. Aquesta xifra s’ha calculat a partir del nombre d’infants menors de 5 anys, de dones embarassades i en període de lactància que viuen al departament de Guidam Roumji, segons les dades de la Direcció Regional de Salut Pública de Maradi, a les quals s’ha aplicat el percentatge prevalença de malnutrición del 15,5%.

A Maradi, els infants amb desnutrició severa tenen accés als tractaments, però els que pateixen de desnutrició moderada tenen un accés més limitat, ja que l’Estat no te els recursos suficients i els actors de salut a la regió centren tot l’esforç en el tractament dels casos de desnutrició severa.

Aquest context provoca que les persones, majoritàriament infants, amb un quadre de desnutrició moderada desenvolupin un quadre sever. Per això les persones beneficiàries directes de la intervenció seran aquells col·lectius que pateixen desnutrició moderada i es troben a la zona d’intervenció.

Contraparts localsCruz Roja al Niger (CRN)

B.P. 11386; Nº 655 Rue NB 045

NiameyDins del marc de cooperació entre la CRE i la CRN, aquesta última és l'encarregada de l'execució del projecte. La CRE ofereix el seu suport a la CRN, a través del delegat en terreny i l'equip de la seu estatal, que també col·labora en l'execució i seguiment de la intervenció a realitzar.

La Creu Roja al Níger va ser establerta el 1963. Va ser reconeguda pel Comitè Internacional de la Creu Roja i admesa com a membre de la Federació Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja el 1965. Per aquest motiu, es beneficia del suport tècnic, financer, material i humà de la FICR, en els seus diferents projectes i programes. La FICR

62

és una institució auxiliar dels poders públics en cas de crisi humanitària i és la principal organització nacional en resposta davant emergències.

A l'inici del projecte, la Creu Roja al Níger i la Creu Roja Espanyola van establir un conveni i un protocol, en el qual es defineixen i estableixen els continguts, els fons disponibles, les condicions d'implementació i les responsabilitats de cada Societat Nacional durant l'execució del projecte.

La Creu Roja Espanyola (CRE) va iniciar la seva intervenció al Níger el 1984, donant suport a la Creu Roja Nigerina (CRN) en les seves accions a les diferents regions del país. Des de llavors, s'ha mantingut un suport constant i unes relacions estretes entre les dues organitzacions. Aquestes relacions s'han consolidat a través de les intervencions realitzades arran de la crisi alimentària que va afectar el país el 2005, a causa de la greu sequera i una plaga de llagosta que va afectar les collites. En els anys posteriors, la CRE ha executat al costat de la CRN diferents projectes en l'àmbit de la seguretat alimentària, aigua i sanejament, salut, lluita contra la malnutrició i millora de les capacitats socioeconòmiques de les dones.

A la regió de Maradi, la CRE porta treballant des de 2004, quan es va produir un dèficit de cereals al país, com a conseqüència fonamental de la sequera persistent i l'atac de la plaga de la llagosta amb una influència molt nociva en la collites.

Recursos humans destinats a la crisi El personal de suport i laboral del projecte compta amb un equip de 69 persones. Entre elles, figuren: el director de l’àmbit de Cooperació Internacional, un tècnic de projectes d’acció humanitària, el delegat expatriat, un tècnic en nutrició, un comptable, un agent de salut, 4 persones voluntàries i un carreter per a cada Centre de Salut.

Aquest equip coordina les activitats del projecte, supervisa i fa un seguiment dels treballs i les accions realitzades als centres de salut i, definitiva, gestiona directament el projecte. Els centres de salut també compten amb personal de suport per desenvolupar tasques de prevenció, diagnòstic, tractament i transport dels pacients.

Per desenvolupar el projecte també es compta amb el suport del xofer i guardià del Comitè Regional de Maradi i de personal laboral que presta els seus serveis en suport al personal del projecte.

Recursos econòmics

El pressupost total de l’operació és de 299.918,30 €. A més de comptar amb fons propis de la Creu Roja, el projecte compta amb el suport financer de “la Caixa”, tant a través de la seva obra social (Fundació “la Caixa”) com del seu dipòsit solidari.

62

UNICEF

Presentació breu de l’ONGUNICEF és l’agència de les Nacions Unides per a la Infància. Es va crear l’any 1946 per atendre els infants afectats per la Segona Guerra Mundial. La seva missió és respondre les necessitats de la infància i protegir els seus drets recollits en la Convenció sobre els Drets de l’Infant.

UNICEF treballa sobre el terreny a més de 150 països i territoris per ajudar els nens i les nenes a sobreviure i avançar en la vida des de la primera infància fins a l’adolescència. El més important proveïdor de vacunes dels països en desenvolupament, UNICEF, dóna suport a la salut i a la nutrició infantil, a l’abastiment d’aigua i sanejament de qualitat, a l’educació bàsica de qualitat, i a la protecció dels infants contra la violència, l’explotació i la SIDA. UNICEF es finança en la seva totalitat per les contribucions voluntàries d’individus, empreses, fundacions i governs.

UNICEF dóna resposta a les emergències per tal de protegir els drets dels infants afectats. UNICEF lidera l’acció d’emergència en temes d’aigua i sanejament, nutrició, educació i protecció de la infància.

Sector d’intervenció i projectes a la zona El Fons de les Nacions Unides per la Infància treballa en els 4 països afectats en totes les àrees que poden salvar la vida dels afectats: aigua i sanejament, salut, nutrició, educació i protecció, ampliant la seva resposta a mesura que augmenten les necessitats.

En AIGUA I SANEJAMENT, UNICEF assegura l’accés a un mínim d’aigua potable subministrant desinfectants, pastilles potabilitzadores i sabó. També dóna informació sobre higiene.

En NUTRICIÓ, dóna suport a l’alimentació dels lactants i infants petits, suplements nutricionals, i almentació terapèutica per infants amb desnutrició greu severa.

En EDUCACIÓ, estableix espais d’aprenentatge i dóna suport a la reobertura d’escoles subministrant materials i realitzant activitats lúdiques.

En PROTECCIÓ, avalua la situació dels infants i dones, i estableix espais segurs per evitar la separació de la família, la violència o el reclutament.

En SALUT, proporciona vacunes, medicaments bàsics i farmacioles d’emergència sota la coordinació de l’Organització Mundial de la Salut.

Banya d'ÀfricaEls principals problemes de la infància a la Banya d’Àfrica són la desnutrició i les pobres condicions de vida dels infants desplaçats i les seves famílies.

Resultat de l’acció d’UNICEF:

UNICEF ha distribuït un total de 9.740 tones mètriques de subministraments de

62

supervivència.

108 mil infants amb desnutrició aguda han estat tractats amb alimentació terapèutica.

1,2 milions d’infants han estat vacunats contra el xarampió.

2,1 milions de persones tenen accès a aigua potable.

48.999 infants han estat acollits en els Espais Amics de la Infacia.

SahelL’emergència del Sahel afecta zones del següents països: Mauritània, Mali, Níger, Txad, Sudan, Burkina Faso, Nigèria, Camerún i Senegal.

Els principals problemes de la infància en aquesta emergència són la desnutrició, els problemes d’accès a l’educació, les malalties lligades a la desnutrició i complicacions que porten a una mort prematura si hi ha desnutrició.

Principals accions d’UNICEF:

Distribució d’aliment terapèutic

Compra de subministrament de salut per tractar la desnutrició.

Distribució de subministraments d’emergència.

Promoció d’hàbits d’higiene.

Disseny d’un pla de recuperació per combatre les causes subjacents de la desnutrició a la zona.

Experiència a la zonaUNICEF hi és abans, durant i després de l’emergència. Això vol dir que cobreix tot el cicle de la mateixa, treballem en prevenció i preparació en la resposta immediata i en accions encaminades a la sostenibilitat i a passar de l’acció humanitària al desenvolupament.

A Somàlia, UNICEF hi és des de l’any 1972. A Etiòpia des de l’any 1952 i a Kenya des de 1971.

A la zona del Sahel fa més de 60 anys que UNICEF hi està treballant.

Nombre de beneficiaris L’emergència nutricional a la Banya d’Àfrica afecta 13.3 milions de persones que necessiten ajuda humanitària.

Tot i això, aquestes dades són aproximades, ja que hi ha un gran nombre de persones desconegudes que també poden estar afectades per la sequera i no s’han pogut

62

identificar.

Aquesta emergència s’ha convertit en una crisi de supervivència infantil, i com a conseqüència d’això, més de 2 milions d’infants pateixen desnutrició.

Es calcula que l’emergència del Sahel afecta uns 10 milions de persones, dels quals 2 milions i mig són infants. Es preveu que un 1,6 milions d’infants podrien arribar a patir desnutrició aguda moderada i més d’un milió d’infants podrien arribar a patir desnutrició aguda severa en els pròxims mesos.

Contraparts A la Banya d’Àfrica: La Federació Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja Creixent és la principal col·laboradora. Però UNICEF també treballa amb Care Internacional, Oxfam, Concern. Veterinaris sense fronteres, Terra Nouva, World Visions Internacional i Save the Children.

Al Sahel: Acnur, PMA, Acció contra la Fam i Save The Children, principalment.

Recursos econòmicsBanya d'Àfrica: La crida de 2012, és de gairebé 403 milions de dòlars. Unicef España ha recaptat 6,764,66 milions de dòlars. El tant per cent públic és del: 83% aproximadament, la resta son ingressos provinents del sector públic.

Sahel: Per aquest 2012, UNICEF ha fet un crida de 120 milions de dòlars. A dada de 9 de febrer, UNICEF havia recaptat 10,3 milions d’euros a nivell global. El tant per cent públic és del: 83% aproximadament, la resta son ingressos provinents del sector públic.

62

Acció Contra la Fam

Acció Contra la Fam és una organització humanitària internacional, neutral i independent que combat la desnutrició a l’hora que garanteix aigua i mitjans de vida segurs a les poblacions més vulnerables.

La nostra missió és salvar vides eliminant la fam a través de la prevenció, la detecció i el tractament de la malnutrició. Des de les crisi fins a la sostenibilitat, fem front a les diferents causes de la malnutrició i els seus efectes utilitzant el nostre coneixement i experiència en nutrició, seguretat alimentària, aigua i sanejament, salut i incidència política. Totes les nostres activitats tracten de mantenir i/o restaurar la dignitat humana.

Recursos d’ACF-E destinats a l’emergència alimentària a la Banya d´ÀfricaAcció contra la Fam-Espanya (ACF-E) treballa directament amb les missions de cada un dels països de la zona de la Xarxa Internacional d’Acció contra la Fam. Concretament, davant la situació d’emergència, ACF-E ha disposat d’un total de 1.204.663,5€.

344.000 € provenen de fons privats (28,55%), i aproximadament un 10% són de fonts catalanes. Mentre que 860.663,50€ provenen de fons públics (71,45%). D’aquests, 130.000 són d’organismes catalans.

Dades Zones d’intervenció Àmbits d’intervenció

Somàlia

Inici missió: 1992

Equip local:181

Expatriats: 14

Destinataris: més de 283.000 persones

Acció contra la Fam, al costat d'altres 15 organitzacions humanitàries, ha estat expulsada per les autoritats locals en vuit regions del centre i el sud del país. Roman encara a Mogadiscio.

Nutrició i salut Seguretat

alimentaria Aigua,

sanejament e higiene

Kenya

Inici missió: 2002

Equip local:75

Expatriats: 12

Destinataris: més de 115.000 persones

Nord del pais Isiolo West Pokot Regió de Garbatulla Camp refugiats Dadaab

Nutrició i salut Seguretat

alimentaria Aigua,

sanejament i higiene

Djibouti

Inici missió: Agost 2011

Equip local:55 persones nacional i internacionals

Destinataris: 981

Ciutat Djibouti i suport de centres de salut a nivell nacional

Fada (Province de la Kompienga et de la Gnagna)

Nutrició i salut

Etiòpia

Inici missió: 1984

Equip local:172

Expatriats: 10

Destinataris: més de 462.000 beneficiaris

Campaments de refugiats Dollo Ado i Hilowen

Dogdoré Oromia Mao. Diverses regions del

sud del país

Nutrició i salut Seguretat

alimentaria Aigua,

sanejament e higiene

62

Projectes d’ACF a la zona a la Banya d´ÀfricaSomàlia Fins Febrer de 2012 els equips d’ACF han atès prop de 774.640 persones.

Acció Contra la Fam va arribar al país durant la crisi política de 1992, en la que el país vivia una guerra civil que l’anava sumint en la fam. El 1995 es van decidir ampliar les operacions a Mogadiscio i a vàries zones rurals. Des de 2003, els nostres equips realitzen programes d’emergència i de suport a mig termini. Recentment, des de final de 2006, ACF també proporciona assistència humanitària distribuint aliments i aigua. Recentment Acció contra la Fam, al costat d'altres 15 organitzacions humanitàries, ha estat expulsada per les autoritats locals en vuit regions del centre i el sud del país. Pero roman encara a Mogadiscio.

Nutrició i salut: 7.000 nens atesos amb desnutrició severa (entre març i juliol).

Prevenció de la desnutrició aguda moderada de més de 12.000 nens.

A Mogadiscio es treballa actualment en la distribució d’aigua i aliments pels desplaçats.

Així mateix, s’han ates més de 12.724 dones embarassades i nenes menors de 5 anys amb desnutrició severa en els centres d’alimentació terapèutica.

A Mogadiscio, al voltant de 10.000 nens i dones embarassades i lactants van ser vacunats; 6.800 nens malalts atesos; i prop de 3.000 dones embarassades i lactants van romandre en observació. 10.000 llars rebran racionaments de farina amb soja durant 8 mesos.

Seguretat alimentària: 12.500 persones van rebre a l’agost 225 tones de cereals, llegums, oli i sal.

A Wajid, 80.500 persones reben distribució d’aliments, suport a l’agricultura i cuidat de la salut del bestiar.

Aigua, sanejament i higiene: A Mogadiscio s’han distribuït 15.000 kits d’higiene i més de 6.000 kits

d’emergència a més de 42.000 persones i eines per 11.250 persones per cavar punts d’aigua.

A Mogadiscio s’ha limitat la propagació de malalties i assegurat accés a aigua potable a més de 81.000 persones mitjançant la cloració de 326 punts d’aigua.

Més de 115.000 persones han assistit a sessions de promoció de la higiene.

Més de 283.000 persones s’han beneficiat dels programes d’aigua, sanejament e higiene.

62

Kenya Des de la seva primera intervenció al 2002, Acció contra la Fam segueix ampliant el seu abast d’actuació a través de programes de nutrició i d’accés a l’aigua, sanejament i formació i promoció en matèria d’higiene. Les famílies amb menys recursos han estat les més afectades per les escasses collites que s'han repetit. Tot i que en els últims mesos, la situació ha millorat gradualment per a les poblacions agropastorals, 3,75 milions de persones segueixen en una situació d'inseguretat alimentària. Prop de 450.000 refugiats somalis resideixen actualment en els campaments de Dadaab, segons l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). Les condicions en els campaments s'han deteriorat després dels greus incidents de seguretat i l'alarmant augment de casos de còlera.

Nutrició: Nens atesos pels programes de nutrició: més de 9.000.

Seguretat alimentària: Beneficiaris de programes de suport a l’agricultura: més de 36.000 petits

agricultors i famílies.

A Garbatulla, a més de les activitats de nutrició i accés a aigua, s'ha posat en marxa un projecte global per mitigar l'impacte de la sequera i la vulnerabilitat de les famílies agropastorals. Des del passat mes d'abril, l'organització treballa en la indemnització a les famílies (9.800 beneficiaris) que han perdut el seu bestiar, la distribució de carn (19.200 beneficiaris), i donant suport agrícola a 560 famílies i capacitant en tècniques agrícoles a 559 persones

Aigua, sanejament i higiene: Beneficiaris de rehabilitació de punts d’aigua i construcció de preses: més de

21.000 persones.

DjiboutiLa manca de pluges ha afectat greument les poblacions agropastorals a Djibouti. Més de 200.000 persones encara es troben en una situació de gran vulnerabilitat i molt aviat començarà l'estació seca. El deteriorament de la seguretat alimentària ha augmentat durant els últims sis mesos i la situació podria empitjorar. Les llars, especialment en àrees urbanes amb l'alça dels preus dels aliments, són més vulnerables i la seva capacitat per resistir les crisis s'ha vist reduïda.

Nutrició: El passat mes de juliol, Acció contra la Fam va obrir una base a Djibouti ciutat. En

col· laboració amb el Ministeri de Salut, a través del seu Programa Nacional de Nutrició, l'organització treballa en la resposta a l'emergència mitjançant el suport a sis centres de salut comunitària.

Alhora, al novembre es va iniciar la formació del personal nacional de salut en el

62

tractament de la desnutrició. Des de l'obertura de la missió, més de 4.900 persones s'han beneficiat dels programes de nutrició.

EtiòpiaDesprés de l’arribada d’Acció contra la Fam al país el 1984 per a realitzar una intervenció a les zones agrícoles, l’organització continua treballant per respondre a emergències, donar suport als medis de subsistència (ramaderia, agricultura,...), així com a la prevenció i el tractament de la desnutrició aguda, i per rehabilitar o construir les infraestructures que assegurin l’accés a l’aigua de manera sostenible. Des de principis d’any s’ha assistit a més de 450.000 persones afectades per la sequera. Encara que la situació s'ha estabilitzat gràcies a la combinació d'una bona temporada de pluges i al treball de l'assistència humanitària a les zones més fràgils, més de 4 milions de persones encara són molt vulnerables. Els focus d'inseguretat alimentària persisteixen, com passa en els campaments de refugiats somalis en Dollo Ado, on habiten prop de 140.000, segons dades de ACNUR.

Nutrició: Atenció i prevenció de la desnutrició: més de 3.150 nens.

Realització de 155 sessions nutricionals de capacitació a 1.582 participants.

Seguretat alimentària: Programa de salut animal per limitar l’impacte de la sequera: 200.000 animals.

132.000 animals vacunats al juliol per ajudar més de 4.300 famílies.

Aigua, sanejament i higiene: Més de 75.000 persones en tot el país s’han beneficiat de la distribució d’aigua

potable.

S’han construït i rehabilitat 12 pous, per 3.020 persones.

Millora d’accés a aigua potable per més de 26.000 persones.

Distribució de kits de potabilització de l’aigua a més de 22.000 persones.

Distribució de kits d’emergència per a més de 3.000 persones.

Sessions de promoció de la higiene per a 3.700 persones.

Recursos d’ACF-E destinats a l’emergència alimentària al SahelAcció contra la Fam-Espanya (ACF-E) treballa directament amb les missions de cada un dels països de la zona de la Xarxa Internacional d’Acció contra la Fam.

62

Save the Children

Save the Children és l’organització independent líder a nivell mundial en el treball a favor de la infància. Comptem amb organitzacions en 29 països i estem presents en més de 120 amb programes d’ajuda. Des de 1919 treballem a les principals àrees que afecten als nen/as: educació, salut, nutrició, treball infantil, prevenció de l’abús sexual, reunificació dels nens amb les seves famílies després de catàstrofes i guerres, etc. Tenim 90 anys d’experiència a donar resposta a crisis humanitàries complexes i emergències.

La nostra missió és impulsar avanços significatius en la forma que el món tracta als nens i nenes, amb la finalitat de generar canvis immediats i duradors en les seves vides.

A Espanya portem més de vint anys treballant en programes d’ajuda a nens i nenes espanyols i d’altres parts del món. Creiem que el respecte als drets humans comença per la infància. Per això, lluitem perquè ser menor d’edat no signifiqui ser menor en drets, tant dins com fora de les nostres fronteres. A Catalunya, treballem des del 1999 i comptem a dia d’avui amb 12.063 socis i donants així com 341 persones voluntàries que ens ajuden a defendre els Drets dels Infants.

Les respostes d'emergència i acció humanitària de Save the Children sempre estan dissenyades per complir amb les prioritats operatives: salvar vides i alleujar el sofriment de nens/as vulnerables i de les seves famílies en relació amb les múltiples amenaces a les quals s'enfronten: salut, malalties derivades de la malnutrició, falta de cura, de menjar, aigua i aixoplucs, sustento i educació, violència, abús, explotació i abandó, integrant sempre un enfocament de drets humans. L'estratègia de Save the Children en emergències posa especial èmfasi en la protecció dels nens i les nenes des de les primeres fases de la resposta fins al tancament de la intervenció. Es vol assegurar la seguretat física i psicològica, o almenys, reduir la inseguretat, per a la infància i altres grups de població sota amenaça; i minimitzar les amenaces de violència i coacció.

Banya d'Àfrica Sector d’intervenció i projectes a la zona Save the Children ha treballat a l'Àfrica oriental durant els últims 40 anys. Reconeixent els signes d'alerta primerenca, vam començar a ampliar els programes existents a tota la regió a finals de 2010, als àmbits de la nutrició, aigua i sanejament, seguretat alimentària i mitjans de subsistència, protecció de la infància i educació. Ràpidament, la situació va arribar a nivells catastròfics i Save the Children va realitzar una crida d'emergència per a Etiòpia, Kenya i Somàlia al juliol de 2011. Es va convertir en la major crida d'emergència a la història de Save the Children. En els últims sis mesos, amb el generós suport dels nostres donants, hem treballat amb els governs locals, les organitzacions humanitàries internacionals i les comunitats afectades per arribar a més de 2,5 milions de persones a l'Àfrica oriental. Continuarem la nostra resposta d'emergència al llarg de 2012, mentre que també seguirem treballant per reduir l'impacte dels desastres i enfortir la capacitat de les comunitats per fer front a un clima canviant. La nostra meta de recaptació de fons original era de 74 milions d’Euros, el que ha estat augmentat a 149 milions d’Euros considerant la continuació de la gravetat de la crisi.

62

Gràcies a la nostra presència i treball previ a l’emergència, estem construint amb una visió de llarg termini una estratègia en tots els sectors. Alguns dels punts que formen part del nostre treball en les properes setmanes i mesos inclouen:

Mantenir l’ajuda d’assistència que estem oferint als nens, nenes i mares amb desnutrició severa, incloent aquells més seriosament afectats pel conflicte.

Protecció a través del suport i la provisió de serveis bàsics com a assistència mèdica, aigua neta i educació.

Protecció dels mitjans de vida a través de xarxes de seguretat social per als pastors i ramaders més pressionats per la sequera. Aquests programes han estat testats per tota la regió i han provat la seva eficàcia; ara necessitem incrementar la seva posada en funcionament.

Comprometre més recursos per a la prevenció destinats a la protecció del medi ambient, a un ús més sostenible de l’aigua, major preparació enfront de les sequeres i reducció dels riscos als quals s’exposen els més vulnerables.

Treballar cap a la creació de sistemes de vida alternatius i noves oportunitats per a la gent que viu en els llocs més afectats a través de programes de formació més amplis.

Mostrant-nos oberts a solucions radicals enfront del problema de les terres àrides, hem d’estar disposats a invertir en programes i personal innovador i que assumeixin riscos, reconeixent que els fracassos són tan importants per al procés d’aprenentatge com qualsevol èxit.

Treballar amb donants, amb l'ONU i amb altres organitzacions internacionals per a modificar la divisió artificial entre ajuda humanitària i desenvolupament, una divisió que no es correspon amb la realitat sobre el terreny; hem de treballar des d’ambdues perspectives al mateix temps; assegurar que els sistemes d’alerta primerenca es tradueixen en acció immediata; dur a terme una programació humanitària per al llarg termini, a semblança del problema al que es tracta de donar resposta i posar l’atenció cap a la planificació urbanística i la infraestructura.

Població beneficiàriaEntre abril i desembre de 2011 Save the Children ha aconseguit atendre a més de 2,5 milions de persones afectades al nord-est de Kenya (Wajir, Mandera i Dadaab), el sud i est d'Etiòpia (SNNPR, Oromiya, Dollo Ado i la regió Somali) i Somàlia (sud i centre del país, Puntlandia i Somalilàndia).

62

SECTORS D'INTERVENCIÓ NÚMERO DE POBLACIÓ BENEFICIÀRIA

ADULTS INFANTS TOTAL

Ajut no alimentaria (NFI)* 21.021 38.075 59.396

Protecció de la infància 26.608 77.793 104.401

Educació 907 68.246 69.153

Salut 132.485 140.086 272.571

Nutrició 171.310 279.503 450.813

Seguretat alimentària i mitjans de vida

850.490 540.480 1.390.970

Aigua, sanejament i higiene 388.232 399.153 787.385

TOTAL** 1.420.639 1.162.703 2.583.342

* Articles per a la llar (matalassos, bidons, estris de cuina) i kits d’higiene (mosquiteres, sabons)** els números totals ha sigut reajustats per evitar la doble comptabilitat.

País i lloc d’intervencióKenyaDurant més de 20 anys, Save the Children ha desenvolupat programes de desenvolupament a gran escala en nutrició, salut i seguretat alimentària així com activitats de protecció infantil, educació i emergència en el nord-est de Kenya.

Gràcies a una campanya de incidència política i uns programes efectius hem pogut arribar a 445.086 persones.

S’ha fet incidència per que tots els nens i nenes menors de cinc anys a la regió afectada siguin alimentats. Com a resultat més de 121.500 nens i nenes menors de cinc anys, dones embarassades i mares lactants van rebre aliments.

Hem implementat programes de protecció de la infància al campament de refugiats de Dadaab, oferint a 23.000 nens i nenes un espai adequat per aprendre i jugar en els nostres Espais Segurs per la Infància (CFS).

S'han identificat nens i nenes no acompanyats, separats i altres infants vulnerables, i es va treballar per la reunificació amb les seves famílies o es va trobar pares adoptius per a ells i elles.

Estem i seguirem distribuint cada mes racions d’aliments suplementaris per més de 181.000 nens i nenes menors de 5 anys, dones embarassades i mares lactants a les

62

zones on desenvolupem el nostre treball. De la mateixa manera, s’oferirà recolzament en els mitjans de vida i en seguretat alimentària a més de 352.000 persones i entorn de 10.000 famílies comptaran amb accés a aigua potable i sanejament.

En el nostre treball per reduir l'impacte de la sequera sobre els nens i les nenes del nord-est de la regió, en les properes setmanes anem a ampliar els nostres programes a altres zones, com el Mandera oriental, Wajir occidental i Garissa, així com augmentar la seva cobertura i el nombre de beneficiaris.

SomàliaSave the Children compta amb 20 anys d’experiència treballant a Somàlia i Somalilàndia i concretament responent a aquesta emergència des de març de 2011, incrementant la intensitat dels nostres programes a la zona.

Save the Children ha arribat a 285.325 persones a algunes de les zones més perilloses i assolades per la guerra.

Hem triplicat la mida de la nostra resposta d'emergència, augmentant els nostres programes de llarga durada i a noves àrees per arribar a la població més afectada al Centre-Sud de Somàlia i Puntlàndia.

S’ha subministrar la aigua potable a través de camions així com sistemes d'abastament d'aigua i pastilles de purificació que van ajudar a mantenir a 99,250 persones i el seu bestiar viu i sa.

S’ha previngut o tractat la desnutrició de 110.000 dones i infants.

Hem ajudat per la millora de la infraestructura escolar i la formació dels professors que van permetre l’accés a l'educació de 7.700 nens i nenes, molts d’ells per primera vegada en les seves vides. El suport continuat als programes d’educació en emergències han de continuar per garantir la protecció, crucial per als nens i nenes desplaçats, així com donar suport a la defensa d’altres drets fonamentals.

En resposta a les inundacions sobtades a Mogadiscio, es va proporcionen aliments, aigua, atenció mèdica i altres serveis immediats, arribant a 9.000 persones.

S’han concedit préstecs monetaris sense condicions a més de 10.600 famílies. Aquests préstecs permeten a les famílies comprar aliments bàsics de manera que no siguin obligats a vendre tot el que tenen per sobreviure, inclòs el bestiar.

S’ha subministrat atenció mèdica bàsica per més de 150.000 persones. La desnutrició deguda a la falta d’accés als aliments fa que les persones, especialment els nens i nenes, siguin més vulnerables a malalties que, com la diarrea, poden provocar-los fins i tot la mort. Save the Children està oferint medicaments i atenció per ajudar a la recuperació dels infants malalts.

62

Etiòpia El nostre treball a Etiòpia va començar en 1973 on col·laborem amb el govern i altres organitzacions a més dels programes ja establerts, centrant-nos ara a respondre a les necessitats a llarg termini de la infància i les famílies afectades per la sequera.

Save the Children ha ampliat els seus programes per arribar a més de 1,8 milions de persones.

El nostre programa de mitjans de vida a Etiòpia ha beneficiat a més de 1,1 milions de persones amb vals alimentaris i comercials, així com una àmplia distribució de productes agrícoles com ara carn de llavors, combustible i animals. També realitzem activitats d'alimentació de bestiar, vacunació i tractament.

El nostre programa de WASH (distribució d'aigua, rehabilitació, distribució de productes químics de tractament d'aigua, rehabilitació dels sistemes tradicionals d'aigua i promoció de la higiene) ha beneficiat a 499.536 persones.

La intervenció d'emergència en salut ha beneficiat a 71.773 persones.

Els nostres programes de nutrició i alimentació han proporcionat serveis de primera urgència a prop de 118.752 dones embarassades, noves mares i nens i nenes menors de cinc anys.

El programa de protecció dels infants ha arribat a més de 63.000 nens i nenes als campaments de refugiats tal com el de Dolo Ado on viuen més de 135.000 refugiats i les comunitats d'acollida, entre d’altres mitjançant la instal·lació de Centre segurs per la Infància.

Durant el proper any, els valors fonamentals de Save the Children - la rendició de comptes, l'ambició, la col·laboració, la creativitat i la integritat - seguiran guiant als nostres programes, enfront de les necessitats dels infants i salvar les seves vides. A mesura que avancem en la fase de recuperació primerenca de la crisi en el 2012, continuarem per proporcionar un conjunt de programes de serveis bàsics als nens afectats i les seves famílies. També continuarem la nostra feina amb les comunitats i els governs per tal de que puguin fer front i sobreviure a futures sequeres, i es seguirà donant suport als mercats locals. Això assegurarà que els nens més vulnerables tinguin accés a aliments, aigua, suport nutricional, salut, educació i protecció infantil.

Recursos humans destinats a la crisi A Espanya: 2 tècnics de cooperació i emergències (1 Madrid, 1 Barcelona), 1 responsable del departament d’Acció Humanitària i emergències, 1 tècnica AH que es dedica al 100% a l’emergència a la Banya d’Àfrica, el suport del departament de comunicació per ambdues crisis.

Recursos econòmics

62

Save the Children ha fet una crida internacional per recaptar en total 125 milions d’euros per donar resposta a l’emergència a la Banya d’Àfrica. Per a cada Euro recaptat, 87 cèntims estan utilitzats per ajudar directament a nens i nenes, i els 13 cèntims romanents per recaptar el següent Euro.

  Kenya Somàlia Etiòpia Regió

Fons recaptats al 31/12/2011 22.461.245 € 24.866.826 € 27.580.013 € 74.908.084 €

Save the Children Espanya ha recaptat 411.553 Euros en forma de subvencions públiques (AECID, FAE, Ajuntament de Lleida i 6.000 de fons privats (Fundación Armonía) per recolzar una intervenció en atenció Primària de Salut a Mandera i 100.000 Euros en forma de donacions privades.

SahelSave the Children ha realitzat una crida internacional per recaptar fons per l’emergència al Sahel i està ampliant ràpidament les seves operacions a l'Àfrica occidental.

Save the Children a l’Àfrica de l’OestSave the Children ha estat treballant a la regió per més de 30 anys i està donant resposta a Níger, Mali, Mauritània i Burkina Faso. Estem treballant en algunes de les comunitats més afectades, i estem ampliant els nostres programes per salvar vides, però tenim fons limitats. Hem enviat especialistes a aquests països i han analitzat l'actual inseguretat alimentària de les llars a Níger, Mali, Burkina Faso i Mauritània. Fins ara hem aconseguit a atendre a més de 15.800 persones i l’objectiu és ajudar a més de 2,5 milions de persones al 2012.

Resposta a l’emergènciaSave the Children se centrarà en la primera resposta i la prevenció de la malnutrició aguda i crònica a Níger, Mali, Mauritània i Burkina Faso. Es prevé una ampliació dels programes de seguretat alimentària i mitjans de vida, nutrició, salut, protecció de la infància, educació i aigua, sanejament i higiene per tal de proporcionar un suport integral a les persones afectades.

Seguretat alimentària i mitjans de vida Save the Children està donant prioritat a la seguretat alimentària i mitjans de vida per garantir un enfocament preventiu i la creació de capacitats de resiliència. Als quatre països volem atendre a les necessitats de més de 2 milions de nens, nenes i adults amb una àmplia gamma de suport, inclosa la millora de les pràctiques agrícoles i de jardineria i el subministrament d'aliments i vacunes per al bestiar.

A Níger, ja hem donat suport a més de 15.000 nens i nenes i les seves famílies per accedir als aliments i altres béns essencials.

62

Save the Children és el líder en la utilització de l'enfocament innovador d’HEA (Enfocament Econòmic de la llar – Household Economy Approach en anglès), que analitza la vulnerabilitat de les llars i pot actuar com una part important del sistema d'alerta primerenca. Hem estat involucrats en l’anàlisi HEA al Níger, Nigèria, Mali, Mauritània i Burkina Faso i totes indiquen un increment substancial de la vulnerabilitat de milers de famílies pobres a l'Àfrica Occidental. Aquesta anàlisi HEA ha assegurat una resposta informada i adequada.

Aigua i sanejament Save the Children sap que per millorar la nutrició dels nens i nenes i la resistència de les seves famílies a la sequera i la fam, s’ha de millorar l'accés a l'aigua potable, el sanejament i les pràctiques d’higiene de manera immediata i a llarg termini. El nostre objectiu és arribar a 178.000 nens, nenes i adults amb els nostres programes de aigua i sanejament, que inclouen la distribució de kits d'higiene, la rehabilitació de pous i latrines a les escoles i els hospitals, i la sensibilització del professorat en pràctiques d'higiene.

A Níger s'ha acabat recentment una avaluació en aigua, sanejament i higiene i un pla d’acció per atendre les necessitats de 20.000 persones vulnerables.

A Mali, Níger i Burkina Faso, donarem suport als centres de salut per tal de proporcionar un entorn mèdic segur mèdica i aigua potable als pacients i les comunitats properes.

NutricióHem de treballar per prevenir i tractar la malnutrició a l'Àfrica occidental, on molts països ja pateixen d'alts nivells de desnutrició crònica, causant retard en el creixement dels nens i les nenes. Tenim la intenció d'arribar a 736.000 nens, nenes i adults a Mali, Mauritània, Burkina Faso i Níger a través de l'ampliació del nostre suport integral en salut i nutrició, entre d’altres, mitjançant tallers d’educació nutricionals amb les mares sobre alimentació i la distribució de racions d'aliments suplementàries.

A Níger i Mali, en breu començarà un programa d'alimentació suplementària per estabilitzar les taxes de malnutrició entre els nens i nenes menors de cinc anys i dones embarassades i en període de lactància.

A Mauritània, es durà a terme tallers d'educació nutricional a les comunitats en les quals paral·lelament estan en execució programes de seguretat alimentària i altres activitats de subsistència, per garantir una ajuda integral.

A Burkina Faso, ja hem pogut realitzar un examen de la nutrició a un camp de refugiats prop de Ouagadougou.

Prestació d'assistència sanitàriaSave the Children dóna suport a una xarxa de treballadors comunitaris de salut a l'Àfrica occidental. El nostre objectiu és arribar a 900.000 nens, nenes i dones al llarg de 2012 a l'Àfrica occidental, amb la formació de centenars de voluntaris comunitaris i del personal

62

de salut per detectar i tractar els signes primerencs de la desnutrició, i la capacitació de llevadores tradicionals.

A Burkina Faso, Níger i Mali, treballarem per millorar el coneixement i l'ús de lactant i les pràctiques d'alimentació infantil, així com vacunar els infants contra les principals malalties de la infància, com el xarampió.

Protecció i Educació dels nens i nenesL’augment de la migració sovint significa que els nens i nenes estan sols i per tant, vulnerables vers als abusos i l'explotació. També existeixen informacions indicant que els infants abandonen l'escola per donar suport als ingressos de les seves famílies i reduir els costos. En tota la regió tenim la intenció d'arribar a més de 380.000 nens i nenes amb activitats de protecció i permetre l’accés a l’educació de més de 178.000 nens.

A Burkina Faso, Save the Children ja ha distribuït kits d'educació i kits de nadó a famílies a un campament de refugiats prop de Ouagadougou.

A Níger s'han dut a terme una avaluació de necessitats als àmbits de la protecció de la infància i l'educació que posa en relleu les amenaces estructurals subjacents a la protecció dels infants, com ara el treball infantil i les barreres per que als nens i nenes accedeixin a l'educació.

Previsió FEWSNET de la situació de seguretat alimentària Abril - Juny 2012

Recursos humans destinats a la crisi

62

A Espanya: 2 tècnics de cooperació i emergències (1 Madrid, 1 Barcelona), 1 responsable del departament d’Acció Humanitària i emergències, 1 tècnica AH que es dedica al 100% a l’emergència al Sahel, el suport del departament de comunicació per ambdues crisis.

Recursos econòmicsSahel Save the Children ha iniciat una campanya de recaptació de fons públics i privats per l’emergència al Sahel però encara no disposem de les dades. Save the Children Espanya ha recaptat 200.000 Euros en forma de subvencions públiques (AECID) per una intervenció a l’àmbit de la nutrició a Níger.

62

Intermón-Oxfam

La situació és extremadament preocupant a Mauritània, Níger, Burkina Faso, Mali, Txad, Gàmbia i Senegal a causa de l'escassetat de precipitacions, a les males collites, els preus dels aliments, així com la falta d'inversió en infraestructures i serveis socials i els conflictes regionals a Nigèria i Mali, on més de 320.000 persones des de gener han fugit del seu país, la meitat d'ells buscant refugi en alguns països veïns, i necessiten urgentment aigua, aliments i refugi.

A Intermón Oxfam treballem a la regió del Sahel des de fa dècades amb l'objectiu de buscar solucions sostenibles per abordar les causes profundes de les crisis alimentàries. Així, donem suport a les comunitats perquè siguin capaços de fer front a la vulnerabilitat crònica de la regió i treballem en el desenvolupament de mitjans de vida en programes tant de prevenció com de desenvolupament, així com en intervencions d'emergència puntuals. En el context actual, estem reforçant la nostra actuació per arribar a les poblacions més vulnerables amb ajuda humanitària. El nostre objectiu és subministrar principalment serveis bàsics com aigua, sanejament i higiene i menjar a un total de 1,2 milions de persones.

A Burkina Faso, estem treballant en més de 80 llogarets en les que hem identificat a les persones més vulnerables i començat amb programes de "treball per diners", que involucra a les comunitats en activitats preventives relacionades amb el medi ambient. També proveïm aliments per al bestiar, que és la principal font de subsistència per a les comunitats de pastors. D'altra banda, davant l'escenari actual dels milers de refugiats que estan arribant al país provinents del conflicte de Mali, estem ultimant els preparatius per donar assistència principalment en aigua, sanejament i higiene a 28.500 persones que han fugit del país veí. A tot el país nostre objectiu és arribar a 290.000 persones.

Hem reactivat un projecte de distribució de diners en efectiu a Gao després de la suspensió de les nostres operacions en aquesta zona del nord de Mali a causa de la deteriorada situació i inseguretat. La ciutat de Kayes, a l'oest del país, s'ha vist greument afectada per l'actual crisi alimentària i Intermón Oxfam intervindrà amb projectes de transferència en efectiu, així com activitats que assegurin l'accés a menjar i aigua per a les poblacions més vulnerables. El nostre objectiu és arribar a 350.000 beneficiaris, 100.000 dels quals a la regió de Gao.

Des Intermón Oxfam sabem que no es pot perdre temps i ja hem adaptat els nostres programes de llarg termini en països com Mauritània per començar les actuacions d'ajuda humanitària. Oxfam va començar a treballar en estreta col·laboració amb les famílies més pobres, principalment de les regions de Gorgol i Brakhna, i el nostre objectiu és arribar a 70.000 persones aquest any. A més, hem ampliat programes ja existents d'aigua i sanejament per impedir que la població contregui malalties relacionades amb l'aigua.

D'altra banda, a Mauritània també està buscant refugi milers de persones que estan fugint de Mali. El nostre objectiu, gràcies a l'aportació d'ECHO, és assistir a 56.000 persones en el camp de Mbera ja 10.000 persones de la població local.

62

Al Txad, on som presents des de fa més de 45 anys, el període d'escassetat ha començat per a les famílies més vulnerables. Per això, a Intermón Oxfam estem ampliant els nostres programes dirigits a les comunitats agrícoles i de pastors en Guera, Sila i Bahr El Gazal, tres de les regions més afectades amb l'objectiu d'arribar a 185.000 persones. Les actuacions combinen un enfocament a llarg termini amb una resposta d'emergència a la crisi alimentària, incloent distribució d'aliments, transferències d'efectiu, treball per diners, suport a l'agricultura, el bestiar, així com a la construcció i rehabilitació de pous i promoció de la salut pública.

Al Níger el nostre objectiu, al costat dels socis locals, és arribar a 450.000 persones amb projectes que inclouen distribució de vals canviables per menjar a les persones més necessitades en Tillabery i Tahoua. A més s'estan desenvolupant programes d'aigua i sanejament, així com la restauració de bancs de cereals, entre altres activitats. El país també s'està veient afectat pels refugiats de Mali i Nigèria i per donar resposta a l'augment de necessitats humanitàries de la població refugiada, estem proveint de menjar, aigua i sanejament als refugiats i les comunitats d'acollida en tres punts de la regió de Tillabery.

A més, estem desenvolupant un programa de tres fases al Senegal per fer front a la crisi alimentària des de la protecció dels mitjans de vida, incrementant l'accés a menjar, i la construcció de resiliència. El nostre objectiu és arribar a més de 85.000.000 persones.

Finalment, a Gàmbia complementarem la resposta del Govern amb l'objectiu d'arribar a 10.000 persones facilitant-los diners per menjar, llavors i treballant en la promoció de la higiene, Aquesta actuació serà implementada amb el nostre soci Concern Universal.

Quadre resum treball d’Intermón Oxfam a la regió

La resposta a Burkina Faso:

Treball a més de 80 comunitats amb programes de "treball per diners", que involucren a les comunitats en activitats preventives relacionades amb el medi ambient.

Proveïm aliments per al bestiar, principal font de subsistència per a les comunitats de pastors.

Assistència a 50.000 persones que han fugit de Mali.

La resposta a Mali:

Reactivació d’un projecte de distribució de diners en efectiu a Gao, on arribem a 20.000 persones

A l'oest, a la ciutat de Kayes, intervenim amb projectes de transferències en efectiu que arriben a més d’11.000 persones,

Actuacions que assegurin l'accés al menjar i a l’aigua per a les poblacions més vulnerables per arribar a 350.000 persones a tot el país.

La resposta a Mauritània:

Actuacions d'ajuda humanitària, principalment a les regions de Brakhna i Gorgol, amb l'objectiu d'arribar a 70.000 persones aquest any.

62

Ampliació dels programes ja existents d'aigua i sanejament per impedir que la població contregui malalties.

Assistir a 56.000 persones al camp de Mbera i a 10.000 persones de la població local, gràcies a l'aportació d'ECHO

La resposta al Txad:

Ampliació dels nostres programes dirigits a les comunitats agrícoles i de pastors de Guera i Bahr el Gazal per arribar a 185.000 persones.

Distribució d’aliments, realitzem transferències en efectiu, impulsem programes de treball per diners, donem suport a l'agricultura i al bestiar, construïm i rehabilitem pous i promocionem la salut pública.

La resposta al Níger:

Projectes de distribució de vals canviables per menjar, aigua i sanejament i la restauració de bancs de cereals per a 450.000 persones

Donar resposta a les necessitats humanitàries de la població refugiada de Mali i Nigèria, estem proveint menjar, aigua i sanejament en 3 punts de la regió de Tillabery.

La resposta al Senegal:

Desenvolupament d’un programa de mitjans de vida, incrementant l'accés a menjar, i la construcció de resiliència per arribar a més de 85.000 persones.

La resposta a Gàmbia:

Complementar la resposta del Govern amb l'objectiu d'arribar a 10.000 persones facilitant-los diners per menjar, llavors i treballant en la promoció de la higiene.

62

10. Enllaços d’interès

Diccionari d'Acció Humanitàriahttp://www.dicc.hegoa.ehu.es/

ACNUR

Banya d'ÀfricaSecció de l'emergència d'ACNUR-Espanya (NP, fotos, vídeos) (en castellà):acnur.es/situacion-humanitaria-empeoraGlobal Appeal (en anglès): www.unhcr.org/ga12/index.xml Operacions 2012 a Banya d'Àfrica (en anglès): http://data.unhcr.org/horn-of-africaOn es poden descarregar les diferents crides per la zona:www.unhcr.org/pages/4e1ff4b06.html

AudiovisualsFotos: www.flickr.com/photos/unhcrVídeos: Presentació ACNUR:

En català: www.youtube.com/user/ACNURCatalunyaEn anglès: www.youtube.com/user/unhcrEn castellà: www.youtube.com/user/eACNUR

Sahel Actualització 19 de març sobre l’operació de l’emergència a Mali (en anglès):www.unhcr.org/4f79b7c09.htmlSecció de l'emergència d'ACNUR-Espanya (NP, fotos, vídeos) (en castellà):http://acnur.es/crisis-en-mali Operacions 2012 a la regió del Sahel (en anglès):www.unhcr.org/pages/49e45a846.htmlPortal d’informació sobre l’operació a Mali (en anglès): http://data.unhcr.org/MaliSituation/regional.php

Ajuda en Acció i Acció contra la Fam: materials de la Campanya Dret a l'alimentació

www.derechoalimentacion.org/webkwderecho/materiales/materiales.asp

Creu Roja: Informe desastres 2011

www.ifrc.org/es/publicaciones/world-disasters-report/informe-mundial-sobre-desastres-2011/

Drought in the Horn of Africa. Preventing the next disasterhttp://www.ifrc.org/PageFiles/90680/1203800-Drought%2520in%2520the%2520Horn%2520of%2520Africa-Preventing%2520the%2520next%2520disaster-EN-LR.pdf&sa=U&ei=fM1MT9YKhKXyA9yK8cMC&ved=0CAQQFjAA&client=internal-uds-cse&usg=AFQjCNHsp8vMgq-3fhPQnwmwD99zwI0pqw

Intermon Oxfam

62

Un retraso peligroso. El precio de la respuesta tardía a las alaertas tempranas durante la sequía de 2011 en el Cuerno de África:http://www.intermonoxfam.org/es/documentos/18/01/12/un-retraso-peligroso-precio-de-respuesta-tardia-alertas-tempranas-durante-sequia

Crisi en un nuevo orden. Un desafío para la acción humanitària:http://www.intermonoxfam.org/es/documentos/07/02/12/crisis-en-un-nuevo-orden-mundial-un-desafio-para-accion-humanitaria

Save the children

Emergència a la Banya d’Àfrica i al Sahel Informe “Saving lives in East Africa: 6 months into the food crisi” publicat per Save

the Children (2012)

Informe “Una vida sin hambre: como combatir la malnutrición infantil” en el marc de la Campanya “Tots comptem” – publicat per Save the Children (2012)

Informe “A life free from hunger” publicat per Save the Children (2012)

Aquest informe sobre nutrició infantil revela que si no es pren mesures, 450 milions de nenes i nens a tot el món patiran retard en el seu desenvolupament físic i mental durant els propers 15 anys. Es pot descarregar al link:www.savethechildren.es/ver_doc.php?id=127

Informe conjunt: “Un retraso peligroso” publicat per Save the Children i Intermón Oxfam (2012)

Informe conjunt d’IO i Save que analitza la situació de la Banya d’Àfrica 6 mesos després de la declaració oficial de la fam a Somàlia. Es pot descarregar al link: www.savethechildren.es/ver_doc.php?id=126

UNICEF

www.unicef.es/actualidad-documentacion/noticias/emergencias-humanitarias-en-2012

Especulació financera amb aliments Especulación financiera y crisis alimentaria. Campanya “Derecho a la alimentación.

Urgente”. Edició: Mª Teresa de Febrer i José Mª Medina (Madrid: Prosalus, 2011) Navegando por los meandros de la especulación alimentaria. Mónica Vargas i

Oliver Chantry (Observatori del Deute en la Globalització – Càtedra UNESCO de Sostenibilitat Universitat Politècnica de Catalunya, 2011)

Informe Mundial sobre Desastres 2011: Hambre y malnutrición. Ginebra. International Federation of Red Cross and Red Crescent Societies (ed. Lindsay Knigh, 2011)

Broken Markets: How financial market regulation can help prevent another global food crisis. Murray Worthy (World Development Movement, 2011)

No es un juego: la especulación frente a la seguridad alimentaria. Regular los mercados financieros para cultivar un futuro mejor. Marc-Olivier Herman, Ruth Kelly

62

i Robert Nash (Oxford: Oxfam, 2011) Escalating food prices: The threat to poor households and policies to safeguard a

Recovery for All. Isabel Ortiz, Jingqing Chai, Matthew Cummins (UNICEF: Nova York, 2011)