Ajuntament de Mataró - mataro.cat€¦ · MPG-87 MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGO de MATARÓ referent a la introducció de l’ ÚS COMERCIAL en la indústria urbana, clau 2a - març

MPG-87 MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGO de MATARÓ referent a la introducció de l’ ÚS COMERCIAL en la indústria urbana, clau 2a - març 2014 3

Ajuntament de Mataró

M E M Ò R I A M.I. M E M Ò R I A D E L A I N F O R M A C I Ó.

1. ÀMBIT, OBJECTE I MOTIUS DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL (MPGO).

1.1. ÀMBIT de la Modificació puntual (Plànol I.1).

Aquesta ‘Modificació puntual del PGO referent a la introducció de l’ús comercial en les zones d’ industria urbana, clau 2a’, comprèn un àmbit discontinu corresponent a totes les zones zona 2a d’indústria urbana, actualment qualificades així segons el planejament vigent, d’acord amb els plànols informatius ‘I.1. Emplaçament i situació en relació a la ciutat’ i ‘I.3. Planejament vigent’.

Als efectes informatius, aquests àmbits qualificats de zona 2a es situen en el quadrant urbà entre l’Av. Maresme, i el semicercle de les rondes L. O’Donnell, Camí de la Geganta Alfons XI el Savi, i M. de Cervantes, i als efectes informatius i d’anàlisi, s’agrupen en tres subàmbits:

A. Àmbit BALANÇÓ I BOTER.

B. Àmbit EIXAMPLE DE PONENT.

C. Àmbit EIXAMPLE DE LLEVANT.



1.2. OBJECTE I MOTIUS de la Modificació puntual.

Aquesta modificació puntual del PGO-96 s’emmarca en el programa municipal sobre les “PROPOSTES I LINEES D’ACTUACIÓ EN RELACIÓ AMB LA INCENTIVACIÓ I PROMOCIÓ ECONÒMICA DE LA CIUTAT”. Aquest programa es basa en un treball previ sobre l’”ANÀLISI I EVOLUCIÓ DEL TEIXIT D’ACTIVITAT ECONÒMICA a la ciutat de MATARÓ”, que part d’aquest treball s’adjunta com annex 1: les dades generals de la ciutat, i les més concretes dels àmbits qualificats actualment de zona 2a.

L’objectiu principal de la present MPGO és donar coherència urbanística a la pròpia evolució del planejament general i adaptar-se a la dinàmica actual de la diversitat de les activitats econòmiques del segle XXI, resolent la problemàtica de la demanada real en relació a l’entorn on s’ubiquen aquestes zones, actualment rodejades d’usos residencials, terciaris i comercials. La regulació actual dels usos de la zona 2a són els usos generals industrial (compatibles amb l’ús residencial) i terciari, excepte l’ús comercial. Per tant, l’objecte d’aquesta MPGO és completar els usos terciaris admetent l’ús comercial amb la dimensió màxima de 1.299 m2 de superfície de venda, corresponent als mitjans establiments comercials (MEC), i també en caràcter condicionat, els grans establiments comercials, amb una superfície de venda màxima de 4.999 m2 de venda. Aquests últims es condicionen a que el solar doni a un carrer de 15 m mínim, i a un estudi de mobilitat generada. En cap cas no es modifica l’índex d’edificabilitat net de la zona.

A tals efectes, i amb aquest objectiu es modifica l’apartat 5 ‘Condicions d’ús de la zona 2a’, de l’article 301 ‘Zona d’indústria urbana entre mitgeres. Clau 2a’.



2. PLANEJAMENT VIGENT (Plànol I.3).

El planejament vigent d’aquestes zones 2a d’indústria urbana entre mitgeres, ve definit per dos documents:

a) La delimitació de les zones 2a que conté el plànol I.3 d’aquesta MPGO. Abans de les diferents i successives MPGO, els plànols d’ordenació del PGO-96 que determinaven el conjunt de la qualificació urbanística de les zones 2a, són els de la sèrie ‘3. Qualificació, desenvolupament i gestió de sòl’ a escala 1:2.000, i els de la sèrie ‘4. Ordenació detallada del sòl urbà’ a escala 1.1.000. Però en l’actualitat no són vigents, per les successions MPGO aprovades. Els plànols d’ordenació no són objecte d’aquesta modificació, ja que la qualificació urbanística no es modifica.

b) L’article 301 de les NN.UU. ‘Zona d’indústria urbana entre mitgeres. Clau 2a’, on regula per aquesta zona les condicions de parcel·lació, edificació i usos, i es descriu literalment a continuació:

article 301. Zona d'indústria urbana entre mitgeres. Clau 2a

1. Comprèn els sòls industrials situats dintre del nucli urbà consolidat i en general envoltat de construccions de caràcter residencial o que està previst que ho siguin en el desenvolupament d'aquest Pla General. L'objectiu d'aquesta zona és reforçar i mantenir el paper d'aquest tipus de sòl productiu proper a la residència, tot establint les regulacions oportunes que garanteixin una compatibilitat entre les dues activitats, residència i indústria.

S'identifica en els plànols d'ordenació amb la clau 2a.

2. Subzones. El Pla General no estableix subzones. Els possibles Plans Especials o Estudis de Detall que es redactin posteriorment podran establir subzones en la mesura que regulin de forma més precisa els paràmetres establerts en aquesta zona.

3. Condicions de parcel·lació de la zona 2a

Paràmetre Cond. gral. Condicions particulars Parcel·lació i reparcel·lació - Parcel·la mínima art.61 250 m2 Front mínim de parcel·la art.62 10mts Fons de parcel·la art.63 - Fondària mínima de parcel·la art.64 20mts



4. Condicions de l'edificació de la zona 2a

4.1. Paràmetres referits al carrer de la zona 2a Paràmetre Cond. gral. Condicions particulars

Alineació de carrer art.68 Segons plànol de regulació del sòl urbà Rasant de l'alineació de carrer art.69 - Rasant de carrer art.70 - Amplada de vial art.71 - Alineació de l'edificació art.72 Segons plànol de regulació del sòl urbà. L'edificació es

situarà sobre l'alineació de carrer. Tanmateix s'admetrà situar les edificacions a l'interior de la parcel·la d'una altra forma justificant-se mitjançant un estudi de detall la integració en el entorn construït i de forma que resolgui millor la necessària situació dels patis de servei de càrrega i descàrrega de mercaderies

Alç. Reguladora referida al carrer art.73 Es respectarà el que assenyala el punt 4 d'aquest art., sense sobrepassar en cap cas el màxim de 13mts

Punt aplic. A.R. referida al carrer art.74 - Nombre de plantes referit al carrer art.75 El nombre de plantes vindrà limitat per l'alçada

reguladora referida al carrer i les necessitats de les alçades lliures interiors de cada activitat i planta

Planta baixa referida al carrer art.76 -

4.2. Paràmetres referits a la parcel·la de la zona 2a Paràmetre Cond. gral. Condicions particulars

Solar Art.80 - Coeficient d'edificabilitat neta Art.81 2 m2 sostre/m2 sòl Edificabilitat màxima de parcel·la Art.82 - Ocupació màxima de la parcel·la Art.86 90% i amb la condició de que els edificis de nova planta

assegurin la càrrega i descàrrega al interior de la parcel·la

Sòl de parcel·la lliure d'edificació art.87 Destinat a càrrega, descàrrega i aparcament Dimensions i mida de la parcel·la art.89 Segons paràmetres de parcel·lació.

S'admeten les parcel·les inferiors existents amb anterioritat a l'aprovació inicial d'aquest Pla General (12-1-95) Qualsevol sol·licitud de llicències d'obra major (consolidació d'estructura, ampliacions i nova planta) en parcel·les de més de 2.000m2 haurà de tramitar prèviament un Estudi de Detall que demostri la capacitat i desenvolupament de les noves activitats previstes i la seva compatibilitat amb el entorn. Els nous locals hauran de tenir accés directe des de els vials definits en el Pla General i preveure la zona de càrrega i descàrrega en l’interior de la parcel·la.

Tanques art.95 Alçada màxima de les tanques exteriors 3,30mts Adapt. Togràf. i mov de terres art.96 Els que tenen tendència a anivellar el terrenys segons

les parcel·les veïnes



4.3. Paràmetres referits a l'edificació de la zona 2a Paràmetre Cond. gral. Condicions particulars

Posició de l'edificació art.98 L'edificació es col·locarà segons l'ocupació relativa definida en aquestes normes

Edificació pral. i auxiliar art.99 - Planta baixa art.100 L'alçada lliure mínima serà de 3,5mts. Les alçades

superiors a 4,8mts de llum lliure s'hauran de justificar a través de l'activitat concreta i la integració en el entorn construït

Planta soterrani art.101 - Plantes pis art.102 Les alçades de plantes pis superiors a 4,8mts

s'hauran de justificar a través de l'activitat concreta i la integració en el entorn construït

Planta coberta art.103 - Planta sotacoberta art.104 - Volum màxim d'un edifici art.105 - Regles sobre mitgeres art.106 - Cossos sortints art.107 Prohibits, excepte voladissos puntuals i integrats al

projecte arquitectònic Elements sortints art.108 - Composició de façana art.110 La façana es resoldrà adequada al caràcter urbà

del sector en el que estan ubicades les indústries

5. Condicions d'ús de la zona 2a Habitatge Unifamiliar

Habitatge Plurifamiliar

Habitatge rural

Hoteler Comerç petit Comerç mitjà

Comerç gran

Condic. (1) Incompatible Incompatible Incompatible Incompatible Condic. (2) Condic. (2) Oficines i serveis

Restauració Recreatiu Magatzems Indústria I Indústria II Indústria III

Compatible Compatible Condic. (3) Compatible Dominant Dominant Incompatible Educatiu Assistencial Sanitari Sòcio-

cultural Esportiu Administrat.

Compatible Compatible Compatible Compatible Compatible Compatible Serveis tècnics

Estac. i aparcament

Agrícola Pecuari Forestal Altres usos

Compatible Compatible Incompatible Incompatible Incompatible Condic. (4)

Els diferents condicionants per a cadascun dels usos responen a la necessitat prèvia de justificar que l'ús no crearà distorsions en el teixit edificat, s'integrarà en el conjunt urbà consolidat i no crearà conflicte respecte de l'ús dominant establert pel Pla General per a cada sector, zona o subzona. La justificació de què l'ús condicionat és compatible amb la zona o subzona corresponent es realitzarà mitjançant sol·licitud, llicència, Pla Especial o qualsevol altre document que estableixi l'ordenança corresponent: (1) S'admet tan sols l'ús de vivenda pel personal de vigilància conservació o guarda de l'establiment



(2) Es consideren compatibles els destinats a la venda al detall de maquinària, elements auxiliars a la indústria i, en general, aquells productes que per les seves dimensions o naturalesa precisen de grans superfícies (vehicles, mobiliari, piscines...) i la venda a l'engròs excepte del sector alimentari (3) Condicionats al compliment de la corresponent ordenança municipal reguladora dels usos recreatius (4) Condicionats a la definició general prèvia definida anteriorment

6. Condicions de l'ús d'aparcament de la zona 2a Regulació particular de l'ús d'aparcament D'acord amb l'art.140 i següents de les NNUU.

En relació a la present modificació, bàsicament s’ha de tenir en compte el referent a l’ús de comerç petit, comerç mitjà i comerç gran, i la condició (2) relacionada amb la regulació corresponent als ‘comerços singulars’ de la Llei 1/2009 (LOEC) amb l’exclusió de l’ús comercial a l’engròs alimentari, i l’apartat 6 en relació a l’aparcament.



3. LEGISLACIÓ D’APLICACIÓ per aquest tipus de MPGO.

3.1. Legislació urbanística.

A partir de l’objecte d’aquesta modificació descrita en l’apartat anterior 1.2 d’aquesta ‘Memòria de la informació’, li és d’aplicació els articles principals i més genèrics de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (TRLU-2012) que tenen relació amb les modificacions de les figures de planejament urbanístic.

En aquest cas es tracta només de la modificació puntual de l’article que regula la zona 2a “indústria urbana entre mitgera” per poder admetre l’ús comercial condicionat, sense modificar el sostre edificable ni la intensitat de l’ús, i per tant tampoc es modifiquen els plànols d’ordenació. Per aquest motiu, només li són d’aplicació directa els següents articles del TRLU-2012:

- Art. 96. Modificació de les figures de planejament urbanístic. Li és d’aplicació només el primer paràgraf de l’article, de caràcter molt genèric, ja que és una modificació del planejament que no es proposa augment de sostre edificable, ni augment de la “intensitat de l’ús”. Només s’afegeix la compatibilitat d’un ús terciari comercial, tenint en compte que la zona 2a ja admet altres usos terciaris, com oficines i serveis. Aquest primer paràgraf es descriu a continuació:

“La modificació de qualsevol dels elements d’una figura de planejament urbanístic se subjecta a les mateixes disposicions que en regeixen la formació....”. Aquest paràgraf t’obliga a remetre’t al següent article 59 del TRLU-2012.

- Art. 59. Documentació dels plans d’ordenació urbanística municipal. Aquest article té relació directa amb el paràgraf primer de l’article 96 descrit anteriorment, i per tant la documentació d’una Modificació puntual s’ha de justificar a partir dels requeriments documentals del POUM. Hi ha molts diferents tipus, rangs i dimensionats de modificacions puntuals, i per tant, la documentació necessària per a cada una pot ser molt diversa. Per aquest motiu aquesta Memòria de la informació hi dedica l’apartat 5, on es justifica cada un dels documents necessaris, d’acord amb el contingut d’aquest article 59.

- Art. 97. Justificació de les figures de planejament urbanístic. També li és d’aplicació el primer paràgraf de caràcter general:

“1. Les propostes de modificació d'una figura de planejament urbanístic han de raonar i justificar la necessitat de la iniciativa, i l'oportunitat i la conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents. L'òrgan competent per aprovar la modificació ha de valorar adequadament la justificació de la proposta i, en el cas de fer-ne una valoració negativa, ha de denegar-la.”



Els motius de possibles denegacions per part de l’òrgan competent en l’aprovació definitiva, que regula l’apartat 2 d’aquest article, no li són d’aplicació.

Així doncs, en relació a aquesta modificació concreta, prenen rellevància els apartats de la Memòria que motiven i justifiquen aquesta proposta. Per tant el primer apartat 1 “Objecte d’aquesta Modificació”, i l’apartat següent 4 referent a estudis i anàlisis de la situació actual de la indústria urbana a Mataró, esdevenen fonamentals.

En relació a l’article 100 ‘Modificació de les figures de planejament urbanístic que requereixen un increment de les reserves per a sistemes urbanístics’, no és d’aplicació perquè no hi ha ‘una reordenació general d’un àmbit’, ni ‘una transformació dels usos preexistents’, ni ‘increment de sostre edificable’, ni ‘transformació de sostre edificable d’activitat econòmica a sostre residencial’.

3.2. Legislació sectorial de comerç.

Com que la MPGO tracta d’implantar un nou ús comercial, li és d’aplicació la Decret Llei 1/2009 d’ordenació d’equipaments comercials, en relació al que es refereix al tipus d’establiment comercial i la seva ordenació a través de la ‘Trama Urbana Consolidada’, i les seves modificacions recents a través de la Llei 9/2011 de Promoció de l’Activitat econòmica. També és aplicable el decret 378/2006 anterior a la llei esmentada, pel que es refereix a la previsió d’aparcaments segons tipus i dimensions dels establiments comercials.

Per aquest motiu, cal ajustar la regulació de l’ús comercial que conté l’article 130 de les NN.UU. del PGO-96, per aquesta MPGO concreta, i per tant s’introduirà les noves definicions en el mateix apartat 5 de article 301 que regula les condicions d’ús de les zones 2a. Aquest contingut té relació amb l’ Ordenança d’activitats municipal recentment aprovada, i a continuació es detalla, independentment del que s’introdueix específic per a la regulació de la zona 2a:

Ús comercial: és el destinat a la venda de productes de tota naturalesa al detall o a l’engròs, sigui en establiments individuals o col·lectius, o singulars, d’acord amb la legislació sectorial de comerç. En la zona 2a no s’admetran comerços singulars que generin molèsties o risc a les zones residencials de l’entorn Segons la superfície de venda es distingeixen quatre categories:

a) Petits establiments comercials (PEC): són establiments amb una superfície de venda inferior a 800 m2.

b) Mitjans establiments comercials (MEC): són establiments amb una superfície de venda igual o superior a 800 m2 i inferiors a 1.300 m2.

c) Grans establiments comercials (GEC): són establiments amb una superfície de venda igual o superior a 1.300 m2 i inferiors a 2.500 m2, que es condicionen en la zona 2a a que donin a un carrer d’ample mínim 15 m, o si és menor que doni a un parc urbà contigu al carrer d’accés. També es condiciona a elaborar un estudi de la mobilitat generada, previ a la concessió de la llicència urbanística o d’activitats corresponent, introduint les mesures que corresponguin.

a) Grans establiments comercials territorials (GECT): són establiments amb una superfície de venda igual o superior a 2.500 m2, i no s’admeten a la zona 2a.



4. ESTUDI DE L’ESTAT ACTUAL DE LES ZONES 2a, i en relació amb als altres ÀMBITS I EIXOS D’ACTIVITAT ECONÒMICA DE LA CIUTAT.

4.1. Estat actual de l’edificació i usos en les zones 2a vigents. Plànol I.4.

Aquest apartat està vinculat al plànol informatiu I.4 del document i se’n treuen unes conclusions de l’anàlisi fet, que s’ordena segons els tres subàmbits (A, B i C) de les zones d’indústria urbana entremitgera, descrits en els apartats anteriors.

En la primera part de l’annex referent a aquesta Memòria de la Informació, hi ha els quadres de les dades numèriques relacionades directament amb el plànol I.4 esmentat, amb els següents continguts:

- superfície de sòl per parcel·la i illa.

- sostre edificable edificat i nombre de locals per parcel·la i illa.

- sostre del planejament vigent per parcel·la i illa, i comparança entre realitat i planejament vigent.

- usos existents i locals buits per parcel·la i illa.

Les identificacions de l’illa i parcel·la per relacionar els plànols amb els quadres numèrics, és un número per a cada illa d’un subàmbit, i la parcel·la s’identifica amb una lletra majúscula rere el número d’illa.

En la zona 2a ‘indústria entremitgeres’, no hi ha limitació del nombre d’establiments o locals, ja que s’admeten els usos terciaris d’oficines i serveis, i amb el mateix criteri es regulen les zones d’indústria terciària, claus 2c i 2d. En canvi en altres zones industrials 2e i 2f, només s’admet ‘un establiment per parcel·la’.

A continuació sobre aquestes dades s’extreu el que es creu rellevant de l’estudi, ja que és un reflex d’una realitat, que és essencial per a la documentació justificativa de les futures propostes del planejament. Cada un d’aquests àmbits (A, B i C) hi ha dos apartats que resumeixen la informació:

a) En relació amb el sostre edificable, nombre de locals i tipologia.

b) En relació als usos existents i els locals buits.



A. Àmbit de BALANÇO I BOTER.

Aquest va ser un polígon urbanitzat a finals de la dècada dels 80, i actualment pràcticament està consolidat, amb algunes cases sobre el Camí Ral o antiga carretera d’entrada a la ciutat.

b) En relació amb el sostre edificable, nombre de locals i tipologia. En general, les parcel·les no exhaureixen l’edificabilitat neta (En) de 2 m2st/m2S, però puntualment trobem algun volum disconforme. No són disconformitats rellevants, ja que les illes que sobrepassen el sostre (illes 5, 8 i 10), no superen l’escreix del 8%. L’altre dada interessant és la mitja de la superfície de sostre edificable per local, que tenint en compte que el total de sostre existent a Balanço i Boter és de 96.019 m2 amb 196 locals, la mitja és al voltant de 500 m2 (490 m2) per local, una ràtio major respecte als altres àmbits d’indústria urbana, que són teixits urbans més antics.

c) En relació als usos existents i els locals buits. La situació d’aquest polígon urbà, envoltada d’eixos principals urbans d’entrada i sortida de la ciutat, fa que es localitzin comerços singulars, maquinària i automoció: - Oficines: 36% del total de locals ocupant el 33% del sostre edificable. - LOCALS BUITS: 35% del total de locals ocupant el 25 % del sostre.



- Comercial singular i general de venda al detall: Els locals destinats a comerç són el 12% del total dels locals. La majoria són de venda de cotxes ocupant locals grans a l’Av. del Maresme, i representen el 18% del sostre del subàmbit.

- Serveis: 10% del total de locals ocupant el 5% del sostre edificable. Com que són locals més petits la relació entre el nombre de locals i el sostre és al meitat.

- Indústria: 8% del total dels locals ocupant el 19% del sostre, en aquest cas el % del sostre és més del doble del % del nombre de locals, amb la lògica de que la indústria ocupa locals més grans.

La dada que més destaca és la del 35% de locals buits que de manera lògica s’acumulen en les illes més interiors que no tenen façana als eixos estratègics que envolten l’àmbit, el Camí Ral i l’ Av. Maresme, que són les illes 7 i 8 amb un 73% de locals buits i un 60% respectivament. Per altre costat, es destaca la realitat del topònim de la qualificació “industrial”, poc ajustada, en tant que la indústria només representa un 8% del total dels locals i un 19% de sostre edificable, essent el terciari la resta d’usos (oficines, comercial i serveis) que no són locals buits, amb un total del 58% dels locals i 56% del sostre edificable totals en el subàmbit de Balançó i Boter. L’altre tema a destacar és que en les illes 2 i 3 hi ha en total 5 parcel·les que donen al Camí Ral amb habitatges unifamiliars i plurifamiliars i un solar buit que dona al C. de l’Ictineo, que ja existien abans del desenvolupament de l’antic polígon de Balançó i Boter, i no s’han transformat. També hi ha sostre residencial amb 935 m2 (pis + àtic) en la illa 4 en la finca del Camí Ral en la cantonada amb el C. J. Abril. En total aquests 4.853 m2 de sostre residencial, representa un 5 % del total del sostre a Balançó i Boter (en els quadres s’indica en verd el sostre residencial).

B. Àmbit de l’EIXAMPLE DE PONENT.

Aquest àmbit es caracteritza per l’àmbit de l’antic PERI de Ca l’Ymbern que desenvolupa un sector d’indústria urbana en la dècada dels 90, i inclou també un petit àmbit sobre el C. M. Biada.



a) En relació amb el sostre edificable, nombre de locals i tipologia. Aquest àmbit té la singularitat que en les zones 2a hi ha edificacions molt antigues consolidades abans del PG de 1977, i per aquest motiu algunes estan en volum disconforme. Els tipus de locals són de mida inferior respecte de l’àmbit de Balanço i Boter, ja que es troben en un teixit urbà més antic amb carrers més estrets i parcel·les més petites. La mitja de sostre edificable per local és de 302 m2, sense tenir en compte la residència actual del C. Biada (en volum disconforme), ja que és un ús dotacional singular.

b) En relació als usos existents i els locals buits.

En aquest àmbit els percentatges dels diferents usos existents en relació als sostre que ocupen són similars i l’ordre de la majoria d’usos s’inverteix respecte al polígon de Balançor i Boter, essent el majoritari l’ús industrial, però la relació percentual dels locals buits la manté en el mateix segon lloc: - Industria urbana: 41% del total de locals ocupant el 40% del sostre edificable. - LOCALS BUITS: 27% del total de locals ocupant el 20 % del sostre. - Serveis: 14% del total de locals ocupant el mateix 14% del sostre edificable, no

propi dels locals de serveis, però a l’incloure la residència queda distorsionada la comparació.

- Comercial singular i general de venda al detall: Els locals destinats a comerç són el 10% del total dels locals amb una ocupació de sostre del 17%, i això representa que també els comerços existents són de dimensió gran.

- Oficines: 8% del total de locals ocupant el 8% del sostre edificable, això vol dir que la mitjana de local d’oficines és el estàndard mitjà del sector al voltant d’uns 300 m2.

- En relació a l’ús residencial, en aquest àmbit només hi ha un habitatge en el C. J.M. Torrijos amb 208 m2 de sostre.

C. Àmbit de l’EIXAMPLE DE LLEVANT.

Aquest àmbit es caracteritza per haver disminuït en un 50% les zones 2a mitjançant propostes de MPGO per la transformació d’usos a residencial, restant només cinc illes amb aquesta qualificació. Les illes que resten qualificades de 2a estan completament envoltades de zones residencials, amb la particularitat que dues de les cinc en total fan façana al recent Parc de la Llibertat, generat per la transformació urbana de Cal Collut. Això degrada l’entorn i la qualitat dels espais públics, i en aquest àmbit li convindria una transformació d’usos en un planejament futur. De totes maneres, l’alt índex de sostre en



algunes de les parcel·les fa inviable el desenvolupament d’aquesta àmbits pel mecanisme habitual del polígon d’actuació urbanística, ja que les indemnitzacions de l’edificació existent no serien assumibles pels àmbits esmentats.

a) En relació amb el sostre edificable, nombre de locals i tipologia. Aquest subàmbit té una casuística diferent, perquè hi ha puntualment parcel·les que sobrepassen el sostre edificable, per l’existència d’antigues edificacions de B+3 i B+4. Les tipologies de les edificacions es caracteritzen per tenir poques obertures en la façana del carrer, i són edificacions envellides amb molt poca llum natural per activitats terciàries, i en carrers amb escassa mobilitat urbana i amb una accessibilitat complexa per situar noves indústries competitives. L’altre casuística de l’àmbit és l’illa 5 és que hi ha una gasolinera i que al mig té el Passatge d’en Matas en cul de sac que s’accedeix des del C. J. Sabater i Sust, i dóna accés a varis locals a una cota molt diferent a la dels altres carrers que envolten la illa. En total en el sector hi ha 62 locals ocupant 49.277 m2 de sostre edificable. Això representa que la mitja de sostre edificable per local és de 795 m2, molt distant de la tipologia de l’Eixample de Ponent, al voltant de 290 m2.

b) En relació als usos existents i als locals buits.

En aquest àmbit el percentatge més alt dels diferents usos, el trobem precisament en els locals sense ús o locals buits. A continuació l’ordre de major a menor en percentatges d’usos:



- LOCALS BUITS: 44% del total de locals ocupant el 50 % del sostre, i per tant es pot dir que la meitat de les edificacions existents estan buides, i això suposa una dinàmica urbana recent molt negativa, tant pels mateixos propietaris com l’efecte ambiental del barri en general des dels carrers i espais públics.

- Industria urbana: 31% del total de locals ocupant el 26% del sostre edificable. - Serveis: 3 % del total de locals ocupant el 9% del sostre. En aquest ús de serveis

està inclòs l’equipament municipal de la Direcció de Promoció econòmica situat al carrer F. Herrera, que ocupa 1.085 m2 de sòl amb 2.790 m2 del sostre edificable. Aquesta parcel·la qualificada de zona privada 2a, té un increment de sostre edificable respecte a l’ admès al planejament i per això distorsiona la relació dels % entre sòl i sostre destinats a serveis.

- Comercial singular i general de venda al detall: Els locals destinats a comerç són el 8% del total dels locals amb una ocupació de sostre del 5%, que s’inclou com a comerç singular la gasolinera de la C. de Mata en una parcel·la, que part està qualificada de clau I ‘infraestructures tècniques’ i part afectada de vial.

- Oficines: 15% del total de locals ocupant el 10% del sostre edificable, això vol dir que la mitjana de local d’oficines és el estàndard mitjà del sector al voltant d’uns 300 m2.

- En relació a l’ús residencial, trobem en tot aquest àmbit un 3% de sòl residencial respecte al total del subàmbit ocupant 1.973 m2 de sostre, que representa un 4% del total del sostre amb 12 habitatges existents.

La dada més rellevant en aquest àmbit C, és que la meitat de sòl i sostre de locals per activitat econòmica, en l’actualitat no té cap actiu econòmic per la ciutat. I per tant, podem qualificar la situació actual com un àmbit d’urgent actuació.

A part d’aquesta dada rellevant, les singularitats afegides a aquest àmbit són: - L’equipament de les oficines de l’ Àrea de Promoció econòmica de l’Ajuntament,

qualificat de zona 2a d’indústria urbana, que no deixa de ser un actiu patrimonial municipal que s’ha de tenir present. En l’estudi s’inclou com a ús de ‘serveis’.

- La gasolinera sobre la C de Mata, que està situada i afectada amb la qualificació de sistemes públics amb clau I, ‘Infraestructures de Serveis tècnics i clau C, viari.

- Els 12 habitatges existents, bàsicament en les illes 1 i 2, entre el C. Pacheco i C. Floridablanca.

Per tot lo exposat, amb l’anàlisi d’aquest àmbit C de 5 illes qualificades d’indústria urbana (clau 2a), es justificaria una remodelació o ampliació d’usos i sostre, per revitalitzar aquest barri actualment amb poca activitat urbana en general, i envoltat de zones residencials i zones verdes. La proposta actual és un primer pas d’actuació urgent, i en el marc d’un nou planejament futur es podrien plantejar nous usos amb la coexistència de diversitat d’usos d’activitat econòmica i residencials.



En el global dels tres àmbits (A, B i C) de totes les zones clau 2a d’ indústria urbana trobem les següents dades generals d’usos per ordre de més a menys en relació a l’ocupació dels diferents usos:

- LOCALS BUITS: el 35% dels locals per activitat econòmica estan buits representant el 32% del sostre existent per activitat econòmica.

- Oficines: representen el 26% del locals ocupant el 23% de sostre d’activitat econòmica.

- Indústria urbana: el 19% del locals ocupant el 24% de sostre d’activitat econòmica.

- Comercial: el 11% del locals ocupant el 14% de sostre d’activitat econòmica.

- Serveis: el 9% del locals ocupant el 7% de sostre d’activitat econòmica.

- Residencial: les zones 2a és l’àmbit d’activitat econòmica en relació a tota la ciutat, on trobem més sòl amb ús residencial disconforme (3%), amb el corresponent i també volum edificable disconforme amb el 4% del total del sostre de l’existent, ja que és la indústria urbana vinculada als teixits més antics de la ciutat.

El total dels usos terciaris (oficines + comercial + serveis) en front als usos industrials urbans, tenim la relació de 2,4 vegades més locals terciaris que industrials, ocupant 1,8 vegades el sostre industrial segons els següents percentatges:

- TERCIARI: 46% del locals ocupant el 44% de sostre.

- INDÚSTRIA: 19% del locals ocupant el 24% de sostre

La resta d’aquests % fins arribar al 100, són els locals buits (35%) amb el corresponent sostre buit (32%).

Malgrat la contundència de la majoria terciària (el doble que les zones industrials), resulta una compatibilitat i barreja d’usos terciaris amb indústria urbana, que es considera molt positiu a conservar i potenciar.

Aquestes dades també demostren la realitat del paper propi de la ciutat de Mataró, com a ciutat de serveis i capital de comarca en el marc del conjunt metropolità, deixant la gran indústria a les zones més interiors i amb planes adequades, com el Baix Llobregat i el Vallès. El planejament urbanístic, malgrat és d’àmbit municipal, no pot obviar realitats tan clares com les que aquestes conclusions expressen, i analitzar les dinàmiques urbanes dins del context de la regió metropolitana de Barcelona, per encertar un correcte política d’usos i dimensionat per a l’activitat econòmica a la ciutat de Mataró.

4.2. El marc general de l’evolució del PGO-96 en relació a totes les zones d’indústria urbana (claus 2a, 2b i 5).

L’Estudi informatiu “Anàlisi i evolució del teixit d’activitat econòmica a la ciutat de Mataró”, que s’adjunta en l’ annex a aquesta Memòria informativa, s’estructura amb 6 àmbits d’activitat econòmica a la ciutat, on un d’ells (3) és el conjunt de la indústria urbana:

1. Eix terciari Rengle-Hortes. 2. Polígons industrials de Ponent.



3. La indústria urbana. 4. Polígons industrials-terciaris de Llevant. 5. Àmbit terciari-nord. 6. Àmbit terciari del front marítim.

En relació a l’àmbit de la present MPGO, aquest estudi té relació amb l’àmbit “3. Indústria urbana” (zones 2a, 2b i 5).

A part de l’estudi concret en relació a l’estat actual de les zones 2a que es detalla en el següent apartat 4.2, són rellevants les conclusions de l’evolució del PGO-96 fins a l’actualitat, en relació a les indústries urbanes existents en el moment. Independentment dels sectors de transformació i remodelació en sòl urbà (PERI i PEMU) proposats pel PGO-96, les indústries urbanes en funcionament en el moment s’identifiquen segons les següents zones:

- 2a ‘zona d’indústria urbana entremitgeres’

- 2b ‘zona de gran indústria urbana’

- 5 ‘zona de remodelació’ que admet desenvolupar indústria urbana mentre no es redacti el PERI (actualment PMU).

L’ instrument de la modificació puntual del PGO (MPGO), ha canviat considerablement les previsions de sòl d’indústria urbana-terciària en aquests darrers anys respecte a les previsions del PGO-96, proposant en aquestes zones àmbits de transformació d’usos passant a zones de sòl residencial, tenint en compte però, que part d’aquest nou sostre (25% aproximadament) és terciari i comercial de les noves plantes baixes. Com que l’índex d’edificabiltat bruta de les noves actuacions residencials és menor de 2 m2st/m2S (índex de la indústria urbana), amb un promig aproximat de 1,6 m2st/m2S, el sostre que es perd és un 20% del total inicial previst pel PGO.

Les xifres que mostren l’estudi en relació a aquesta evolució del PGO-96, en relació amb les zones industrials urbanes a través del instrument de la MPGO, es resumeixen amb les següents dades rellevants:

- Es perden inicialment 284.814 m2 de sostre industrial-terciari corresponent a 173.221 de sòl d’indústria urbana, representant un 51% i un 57% respectivament del total previst pel PGO en l’àmbit central urbà. (Veure quadre: 3 ‘Indústria urbana’). S’ha de tenir en compte que aquest sostre és el que el PGO-96, destinava a zones destinades a petites indústries-terciàries urbanes (oficines, serveis i indústria petita) i noves zones comercials urbanes (clau 6).

- Analitzats els àmbits de transformació del nou planejament, es dedueix que el 20% d’aquest sostre terciari-industrial que es perd, es resitua en les plantes baixes dels blocs



residencials. Això vol dir que per fer més reals el sostre terciari que es perd, s’ha de restar una cinquena part dels números inicials, per tant es perden en realitat 227.851 m2 (0,8 x 284.814 m2) de sostre d’activitat econòmica en el centre urbà de Mataró.

- El total de sòl qualificat de zona 2a pel PGO-96 eren 138.814 m2 (277.628 m2 de sostre edificable). A partir de les diverses MPGO, en l’actualitat mantenen la qualificació de zona 2a, 105.126 m2, amb un potencial de 210.252 m2 de sostre industrial-terciari, que no admeten l’ús comercial divers i general.

- En relació a la qualificació de les zones 2b que determinava el PGO-96, aquestes tenen molta importància en aquesta modificació (veure apartat següent 4.2). El PGO-96 només preveia en sòl urbà noves zones de clau 6 ‘Dotacions i serveis privats’ amb usos comercials admesos, en el desenvolupament dels PERI previstos en les zones 2b. Aquestes zones 2b inicials amb un total de 81.770 m2 de sòl i amb un potencial de 163.540 m2 de sostre terciari i comercial, totes han estat objecte de MPGO per transformar-se en sòl residencial. Per tant, s’ha perdut directament la majoria d’aquest sostre potencial comercial, però tenint en compte que el 20% d’aquest es resitua en les plantes baixes de les noves zones del sector residencial, es perd en l’àmbit inicial de les zones 2b, 130.832 m2 de sostre terciari.

- A més s’informa en caràcter general, que actualment hi ha un 35% del locals buits respecte del total dels existents en les zones actuals qualificades d’indústria urbana, clau 2a. En especial es fa esment de l’àmbit de l’Eixample de Llevant

Aquestes dades són suficients i rellevants per justificar qualsevol augment de possibilitats per a la implantació de noves activitats econòmiques, ja que es perd molt sostre edificable d’activitat al centre de la ciutat.

4.3. Les zones 6 ‘Dotacions i serveis privats’ del PGO-96.

L’altre aspecte a analitzar és la proposta de la qualificació de zona 6 del PGO-96, per àmbits d’activitat econòmica destinada exclusivament a ‘dotacions i serveis privats’, on l’ús principal que s’hi desenvolupa és precisament l’ús comercial, i l’evolució del PGO-96 fins a data d’avui.

Si s’observa el plànol de les ‘Zones d’activitat econòmica’ del PGO vigent que conté l’estudi esmentat segons l’annex informatiu adjunt, es detecta que les zones 6 urbanes són molt poques i provenen només de planejament derivat de creixement o de modificacions puntuals del PGO. Per tant, es sobreentén que l’ús comercial urbà previst pel PGO, inicialment s’ha de desenvolupar només en les plantes baixes de les zones residencials, i el PGO no qualifica pràcticament d’inici en l’any 1996 cap zona 6 exclusiva en sòl urbà, a no sé que provingui d’un planejament derivat anterior.



Alhora, el PGO preveu àmbits estratègics per aquests usos comercials en els sectors de creixement del sòl urbanitzable (terciari nord del Turons i àmbits del front del litoral de llevant) i en els sectors de remodelació urbana en les zones 2b, per dotar a la ciutat dels establiments comercials que la ciutat necessita, ja que en la trama de la ciutat consolidada vigent del moment feia i fa difícil ubicar aquests centres comercials.

Aquesta proposta urbanística coherent, en el marc de la planificació general d’un municipi de més de 100.000 habitants, topa amb la legislació sectorial de comerç (Llei 1/2009 d’ordenació dels equipaments comercials, LOEC, i les seves modificacions posteriors), on no s’admet la implantació de mitjans i grans establiments comercials fora de la ‘Trama Urbana consolidada’ (TUC), a no sé que siguin de la classe d’establiments comercials singulars. Alhora, aquesta limitació de la LOEC, és coherent amb la previsió que feia el PGO-96 amb les zones 2b, gran industria urbana a remodelar-se amb noves zones terciàries i comercials, però ara aquestes s’han eliminat, i per tant aquesta situació actual del planejament vigent, reforça la present modificació puntual.

Per tant, cal donar solucions a aquesta situació plantejada entre les previsions del PGO-96, en contraposició als canvis notoris de la reducció i/o eliminació del sostre de zona 6 ‘Dotacions i serveis’, destinada bàsicament a usos comercials, segons el següent resum:

- Eliminació de les zones 2b (MPGO), amb un potencial de sostre inicial industrial urbà, terciari i comercial de 163.540, però com que un 20% es resitua en les noves plantes baixes, al final es perden 130.832 m2.

- Eliminació dels sectors de SUNP del Litoral (PDUSC) amb un potencial inicial terciari i comercial de 62.779 m2.

- Limitació per part de la legislació sectorial de comerç (LOEC-2009) dels usos comercials singulars en els sectors de sòl urbanitzable dels Turons de Mataró (àmbit 5 ‘terciari Nord’ de l’estudi informatiu), per no estar inclosos en la TUC.

Alhora, en el marc del necessari equilibri dins de la ciutat consolidada, entre activitat econòmica i usos residencials, i la realitat de les dinàmiques urbanes de demanda de diversitat i flexibilitat en les diferents activitats econòmiques compatibles amb l’ús residencial, és fonamental resoldre aquesta demanda comercial dins del sòl urbà consolidat, donant opcions diverses que no passin per l’exclusivitat d’admetre aquest ús comercial només en una zona 6 del PGO-96 de Mataró.

Davant la realitat d’aquestes dades, la proposta d’admetre l’ús comercial condicionat, en el marc de l’ús dominant industrial urbà (compatible amb usos residencials) i terciari (oficines i altres serveis personals/dotacionals), en un sòl qualificat actualment de 2a ‘industria urbana entremitgeres’, és més que justificat, o dit diferent absolutament necessari.



4.4. Situació i entorn de les actuals zones 2a ‘indústria urbana entremitgera’, en relació als eixos comercials de la ciutat.

L’altre aspecte a analitzar és l’encaix actual d’aquestes zones en relació als eixos comercials, històrics i els usos existents dels carrers que les envolten.

Per aquest motiu, el plànol informatiu I.1 ‘Emplaçament i situació en relació a la ciutat’, t’informa de que els àmbits de les poques zones 2a que queden en el centre urbà estan rodejades d’eixos estratègics comercials, o donen a un carrer on l’edificació enfrontada a la zona 2a és una zona residencial (clau 1b o 1c) amb plantes baixes comercials o habitatge.

Fent un anàlisi en relació als tres àmbits (A, B i C) definits a l’inici de la Memòria informativa s’informa del següent:

- A. L’àmbit de Balanço i Boter és un àmbit sensiblement triangular per tres eixos estratègics comercials de l’eixample urbà, on el front edificat de l’altre costat de la zona 2a, està qualificat de zones residencials. Aquests eixos són: l’Av. Maresme, el Camí Ral i la Rda. Barceló, aquest darrer pendent de consolidar. La part més est de l’àmbit, són mitges illes que limiten directament amb zones residencials, i potser que algun ús admès de tipus més industrial en la zona 2a, portés friccions funcionals en un pati d’illa que es comparteix amb usos residencials.



També es fa esment de la qualificació 6a (terciari-comercial) d’un àmbit enfront de la Plaça dels Jutjats, que va ser de les poques que el PGO-96 va qualificar directament. L’Eix històric i estratègic d’entrada a la ciutat pel Camí Ral, fa que a l’entorn de la plaça esmentada, també hi ha comerços al detall en zones 2a, no ajustats a la norma. També s’observa com aquest àmbit de Balanço i Boter està rodejat de noves transformacions d’ús d’industrial a residencial, algunes encara per desenvolupar però amb planejament aprovat definitivament.

- B. L’àmbit de l’ Eixample antic de ponent, a l’entorn del C. Biada continuació de l’antic Camí del Mig i entrada històrica a la ciutat de Mataró, té el gran projecte veí del gran establiment comercial previst ocupant l’illa complerta situada entre els carrers Rda. Alfons XII, Camí del Mig, Passatge de Torrijos i carrer J.M. Torrijos. Aquesta premissa genera un eix comercial molt potent entre aquest futur centre comercial i la Riera, reforçant molt l’eix Biada - Sant Benet - Sant Josep. Aquesta situació, fruit de darreres modificacions puntuals del PGO, inclosa la dels entorns del C. Biada, provoca un desajust en la qualificació urbanística vigent i ‘restant’, pel que es refereix al conjunt de les zones 2a d’aquest àmbit nomenat ca l’ Ymbern. Sense haver-se implantat encara el centre comercial, el C. Sant Benet i el C. Sant Josep de fort caràcter comercial, condiciona l’entorn pròxim de l’àmbit de l’antic PERI de Ca l’ Ymbern, que es configura al voltant de la placeta de l’antiga xemeneia. En aquest entorn es troben diversos comerços al detall, destacant un gran comerç de bricolatge i altres productes relacionats en el C. Torrijos.

- C. L’àmbit de l’Eixample antic de llevant, té com dos subàmbits: l’lla a la cruïlla entre el C. de Mata i Rda. Alfons X, i les quatre illes de l’entorn del Parc de la Llibertat. És un àmbit amb un entorn caracteritzat per vàries MPGO en l’Eixample antic de Llevant que proposen la transformació d’usos industrials urbans a usos residencials amb plantes baixes comercials. Algunes d’elles ja s’han executat, i algunes formen part d’un planejament aprovat definitivament pendent de gestió i/o execució. Aquests àmbits de zones 2a que encara són vigents, es caracteritzen per situar-se sobre l’”Eix Herrera”, topònim sorgit de la MPGO entre la Plaça Fivaller i l’antic Escorxador (ara biblioteca i altres serveis), i donant front al parc de la Llibertat, actualment amb unes edificacions decadents que no són pròpies per configurar un espai públic de qualitat. Es fa necessari incentivar la regeneració en aquests edificis existents, quan en l’actualitat hi ha molts locals buits, com s’analitza en el pròxim apartat. Actualment aquest àmbit necessita una nova reordenació urbanística general, i aquesta MPGO té caràcter transitori per potenciar l’activitat econòmica i evitar aquest percentatge elevat de locals buits.



5. DOCUMENTACIÓ DE LA MPGO.

Aquesta Modificació puntual és una modificació que només afecta a l’article 301 “Zona d’indústria urbana entre mitgeres (clau 2a)” de les normes urbanístiques de PGO-96, sense modificar el sostre edificable, però s’introdueix la compatibilitat de l’ús comercial.

Es proposa introduir l’ús comercial, i per aquest motiu requereix molta documentació informativa, tant de plànols i dades diverses, que configuren una memòria informativa i justificativa molt àmplia. Aquesta Memòria informativa es contraposa amb una Memòria de l’ordenació molt senzilla, ja que tracta de modificar puntualment un article, per introduir aquest ús comercial de detall en les zones 2a, i un apartat referent a les condicions de gestió vinculades a aquests lleuger augment d’aprofitament a les parcel·les que sol·licitin la llicència per la implantació o legalització del nou ús.

Per tractar-se d’una Modificació puntual del PGO, d’acord amb l’apartat 3 ‘LEGISLACIÓ D’APLICACIÓ’ d’aquesta Memòria informativa, s’han de justificar els documents d’aquesta modificació d’acord amb els continguts regulats en l’art. 59 ‘Documentació dels plans d’ordenació urbanística’ del TRLU, segons els següents continguts: a) Memòria descriptiva i justificativa, amb els estudis complementaris que s’escaiguin, i que

haurà de contenir a més dels continguts propis, el següent (apartat 3 de l’article 59):

- a.1. El programa de participació ciutadana. D’acord amb l’article 105 del Reglament de la Llei d’Urbanisme D 305/2006, no és d’obligat compliment aprovar un Programa de participació ciutadana per una modificació puntual, però sí fer la participació adequada al contingut del document. Aquest procés de participació s’explica en l’apartat següent 6 ‘Participació ciutadana i procediment’ d’aquesta memòria informativa.

- a.2. Justificació d’un desenvolupament sostenible tenint en compte la mobilitat generada i el transport públic. L’únic que es modifica és la introducció de l’ús de comerç mitjà, no superior a 1.299 m2 de venda, en algunes illes de al trama consolidada urbana (TUC). D’acord amb l’article 3.b del D 344/2006 no requereix cap estudi d’avaluació de la mobilitat generada.

- a.3. Informe de sostenibilitat econòmica relacionat amb la suficiència d’usos productius i de les finances públiques. Com que s’amplien usos encara es genera més activitat econòmica i s’estimula l’ocupació dels locals buits, i per tant no es produeix ‘mancança d’usos productius’. Tampoc té efectes a la sostenibilitat



econòmica de les finances públiques, perquè els àmbits de la MPGO no afecten ni generen nous sistemes públics.

b) Plànols d’informació i ordenació amb els serveis urbans corresponents. Com que no es modifica cap plànol d’ordenació, ni s’augmenta sostre edificable, només requereix plànols informatius, que es relacionen amb la Memòria informativa.

c) Normes urbanístiques. Segons l’índex d’aquest document, que resulta ser un document molt senzill, perquè només es modifica un article de les vigents NN.UU. del PGO, i per tant les normes pròpies d’aquesta MPGO nomé té tres articles.

d) Catàleg de béns a protegir. No procedeix per no haver-hi cap element catalogat en les zones 2a vigents.

e) Agenda i avaluació econòmica de les actuacions. No procedeix per la naturalesa i abast d’aquesta MPGO, que no requereix cap instrument de gestió urbanística.

f) Documentació mediambiental adequada i com a mínim l’informe ambiental. No procedeix perquè no hi ha cap augment de sostre edificable ni de volums.

g) El programa d’actuació urbanística, si s’escau. No s’escau.

h) La memòria social. No s’escau, per no tractar temes d’habitatge.

Així doncs, aquesta modificació puntual d’escassa complexitat conté els següents documents justos i necessaris:

• MEMÒRIA: diferenciant la MEMÒRIA INFORMATIVA i una MEMÒRIA DE L’ORDENACIÓ.

• NORMES URBANÍSTIQUES, amb 3 articles.

• PLÀNOLS INFORMATIUS:

- I.1. Emplaçament i situació en relació a la ciutat. E. 1:10.000

- I.2. Plànol comparatiu d’evolució de les zones 2a: PGO-95 i planejament vigent. E. 1:5.000

- I.3. Planejament vigent zones 2a E. 1:2.000 I 1:1:1.000

- I.4. Estat actual i usos existents en zones 2a. E. 1:2.000 I 1:1:1.000



6. PARTICIPACIÓ CIUTADANA I PROCEDIMENT.

6.1. Participació ciutadana.

Tal com s’apunta en l’apartat 1.2 d’aquesta memòria informativa, la proposta d’aquesta MPGO s’emmarca en el programa municipal sobre les “PROPOSTES I LINEES D’ACTUACIÓ EN RELACIÓ AMB LA INCENTIVACIÓ I PROMOCIÓ ECONÒMICA DE LA CIUTAT”. Aquest programa es basa en un treball previ sobre l’”ANÀLISI I EVOLUCIÓ DEL TEIXIT D’ACTIVITAT ECONÒMICA DE LA CIUTAT” que conjuntament amb les propostes és un estudi informatiu que s’adjunta com annex 1, i és fonamental per aquesta MPGO.

Aquest estudi i propostes d’actuació es van debatre en la sessió del Consell d’Urbanisme de Mataró de data 16 de juliol de 2013.

També totes aquestes propostes es treballen en el marc general del PAM-2014 (Programa d’actuació municipal en relació al pressupost 2014), que fa el seu procés ampli i general de participació ciutadana. Un dels apartats de conclusions del Consell d’Urbanisme de data 12 de novembre de 2013 referent al PAM-2014 té relació directa amb potenciar el comerç al centre de la ciutat i resoldre algunes disfuncions urbanístiques. Una de les entitats que participen en el Consell d’Urbanisme de Mataró, és la Unió de Botiguers de Mataró, i es fa fer esment de resoldre aquestes disfuncions de la regulació d’usos en el centre de la ciutat, ja que en un mateix carrer, en un costa s’admet l’ús comercial, i en l’altre no.

A més, i en concret en el barri de l’Eixample de Llevant (àmbit C), abans de qualsevol tràmit d’aprovació del present document, s’han fet dues sessions informatives i de participació per als propietaris i veïns d’aquest àmbit, en dates 17-09- 2013 i 10-12-2013.



6.2. Procediment de tramitació del document.

Per tractar-se d’una Modificació puntual del PGO-96, d’acord amb l’article 96 del TRLU-2012, la tramitació es subjecte a les mateixes disposicions que en regeixen la formació.

Per tant, posteriorment a la participació ciutadana ja iniciada, el document segueix la següent tramitació:

- Aprovació inicial pel Ple Municipal que inclou l’acord d’exposició al públic al BOP i on procedeixi, als efectes d’establir el termini d’un mes per formular al·legacions. S’ha de sol·licitar informe a la Direcció general de la Generalitat amb competències de Comerç.

- Aprovació provisional pel Ple Municipal que inclou l’acord de resolució en relació a les al·legacions presentades, i si s’escau, la inclusió de condicions dels informes d’altres administracions públiques competents en la matèria que tracta la MPGO.

- Aprovació definitiva pel Conseller de Territori i Sostenibilitat, posteriorment al procediment relacionat amb els òrgans i comissions del mateix departament, publicació al DOGC per a la seva executivitat.

Documents

Ajuntament de Mataró - mataro.cat€¦ · MPG-87 MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGO de MATARÓ referent a la introducció de l’ ÚS COMERCIAL en la indústria urbana, clau 2a - març