Aferrament

DESENVOLUPAMENT DEL TEMARI: El vincle de l'aferrament

1.4 EL VINCLE DE L'AFERRAMENT

J. Bowlby és un dels màxims exponents de l'etologia (ciència que estudia la conducta dels animals en el seu entorn). Les influències de Konrad Lorenz (un etòleg que revelà que alguns animals podien desenvolupar un fort vincle amb la mare sense que l'aliment s'interposen en aquest vincle), de Harry Harlow (que descobrí que el contacte és una necessitat universal) i la seva experiència en institucions on residien infants privats de la figura materna, el conduiren a formular la seva “TEORIA DE L'AFERRAMENT”.

1.4.1 EL CONCEPTE D'AFERRAMENT:

L'aferrament és el vincle afectiu que el nadó estableix amb les persones que s'ocupen d'ell, que cobreixen les seves necessitats bàsiques, el cuiden i li donen seguretat emocional. Aquestes persones s'anomenen figures d'aferrament i generalment són la mare o el pare.

A més, existeix una jerarquia entre aquestes figures ja que es parla de “cuidador principal” que és aquella figura per qui l'infant sent preferència.

Així, l'aferrament és una conducta que assegura la supervivència de l'espècie humana. Per tant, té una rellevança universal, ja que la importància del contacte

continu amb el nadó, les seves necessitats i la sensibilitat de les seves demandes estan presents en tots els models de criança, amb algunes variacions segons el medi cultural, però mantenint-se la universalitat de la importància de l'aferrament.

1.4.2 LA TEORIA ETOLÒGICA DE J. BOWLBY:

Segons Bowlby la relació del nadó amb la persona adulta s'inicia amb una senyal innata que la crida cap al nadó. A partir de la cura sensible i gràcies a les capacitats emocionals i cognitives que la criatura va adquirint es va consolidant un vincle afectiu vertader. A més, aquest vincle ferm que s'estableix entre infant i figura d'aferrament, resultarà clau per l'establir el sentiment de seguritat bàsic que necessita tot ésser humà per progressar davant l'adversitat de la vida adulta.

La tesis fonamental és que l'estat de seguretat, l'ansietat o la por del nen, és determinat en gran mesura per l'accesibilitat i capacitat de resposta de la seva principal figura d'aferrament.

Tal com afirmà J. Bowlby, en un informe elaborat a petició de l'Organització Mundial de la salut “és essencial per la salut mental que l'infant experimenti una relació càlida, íntima i continuada amb la mare (o el substitut matern permanent) on ambdós trobin satisfacció i goig”.

1

CURA SENSIBLE DEL ADULT + CAPACITATS EMOCIONALS I COGNITIVES DEL NADÓ = CONSOLIDACIÓ VINCLE AFECTIU SEGUR


En la formació d'aquest vincle es distingeixen 4 FASES imprescindibles pel desenvolupament normal:

1. Fase de pre-aferrament: des del naixement fins les 6 setmanes el nadó té preferència pels estímuls humans i, en especial, pel rostre humà. No obstant, no es pot parlar encara d'aferrament, ja que el nadó no reconeix les figures, encara que reconeix les olors i la veu de la seva mare. Per tant, el nadó es sentirà bé acompanyat de qui cobreixi les seves necessitats primàries independentmnet de qui sigui.

2. Fase de formació de l'aferrament (6 setmanes – 6-8 mesos): el nadó manifesta preferència per les persones familiars i encara no refusa a les persones desconegudes. La interacció privilegiada és amb la mare, la qual comença a ser reconeguda per l'infant donat les proves de: somriure diferencial, vocalitzacions diferencials i plor diferencial. A més, quan la mare marxa plora i quan aquesta torna es calma.

Segons uns experiments portats a cap en infants petits, demostren que, resulta esencial per la supervivència dels nadons, que sàpiguen comunicar les seves necessitats, a través del plor, així les mares (o persona d'aferrament) es familiaritzen amb les expressions emocionals dels petits i saben com actuar en tot moment. De la mateixa manera, els nadons aprenen a interpretar les emocions de la veu de sa mare als 12 mesos aproximadament, una setmana desprès la d'una altre dona i uns mesos desprès la del seu pare, això partint del fet que la persona d'aferrament sigui la mare.

Així doncs hem de pensar que les emocions és el llenguatge que utilitzen els nadons abans de començar a parlar.

3. Fase de l'aferrament ben definida (6/8-18 mesos): l'infant al principi de la fase demostra l'ansietat de la separació quan la figura d'aferrament s'allunya i, associat a ella, al final de la fase, demostren la por a les persones extranyes: ploren davant els desconeguts i cerquen la figura d'aferrament. Això, està relacionat amb la noció de “PERMANÈNCIA” de l'objecte del que parla Piaget (encara que no vegin a la mare saben que segueix existint).

4. Fase de formació d'una formació recíproca: al llarg del seu desenvolupament els infants van construint representacions mentals dels objectes, les persones i els fenòmens del seu entorn. En aquest moment ja han elaborat una representació interna del vincle de l'aferrement establert.

La formació d'una relació recírpoca de l'aferrament s'inicia als 18 mesos quan les noves capacitats mentals i lingüístiques de l'infant permeten que la interacció amb les figures de l'aferrament evolucionin i siguin més simètriques.

Cap als 2 anys l'infant pot entendre i preveure que la mare quan marxa, torna a venir.“Un niño que sabe que su figura de apego es accesible y sensible a

sus demandas les da un fuerte y penetrante sentimiento de seguridad, y la alimenta a valorar y continuar la relación” (John Bowlby).

1.4.3 La extranya situació de Mary Ainsworth:

Mary Ainsworth realitzà experiments per mesurar la seguretat de l'aferrament amb una tècnica denominada “Situació Extranya” que pretenia estudiar el comportament d'infants d'entre 12-24

2


mesos davant una persona i entorn desconegut, alternant la presència i l'absència de la figura d'aferrament principal, la seva mare. Els episodis de la “Situació extranya” són:

1. La persona extranya acompanya a la mare i a l'infant a una sala de joc i surt de l'habitació.

2. La mare es seu i l'infant juga i explora l'entorn. Això permet osbervar fins quin punt l'infant utilitza la mare com a base segura per a l'exploració.

3. La persona extranya entra a la sala i parla amb la mare. Mentre, és possible estudiar la reacció de l'infant.

4. La mare surt i la persona extranya juga i consola a l'infant. Aquí és possible observar si l'infant mostra ansietat i com reacciona davant la persona extranya.

5. La mare entra i la persona extranya surt de l'habitació. Aquí és possible observar el retrobament.

6. La mare surt i l'infant queda sol. Es pot observar si hi ha ansietat.

7. La persona extranya entra i consola l'infant. Aquí es pot descobrir si una persona extranya pot consolar o no a l'infant.

8. La mare torna i es pot observar com és el retrobament.

CONCLUSIONS: Segons les respostes s’identifiquen uns patrons que són els TIPUS D'AFERRAMENT:

1. Aferrament segur (65-70%): els infants amb un aferrament segur juguen i exploren sense por mentre la mare és amb ells. Quan la mare no és amb ells es senten ansiosos i quan aquesta torna manifesten alegria.

2. Aferrament evasiu (20%): són infants que no fan gaire cas a la mare i que per tant no s'immuten per la seva presència i/o absència.

3. Aferrament d'oposició: mentre la mare està amb ells cerquen la seva proximitat i no juguen ni exploren l'entorn. Per tant, s'angustien per la seva absència i, a més, mantenen l'enuig quan ella torna (és complicat consolar-los). Es pot dir que cerquen el seu contacte però al mateix temps el refusen.

4. Apego desorganitzat: aquests infants tenen conductes confuses, contradictòries, insegures i desorientades. Ex: eviten la mare quan es present i la s'allunyen de la mare quan hi ha una persona extranya.

L'aferrament segur doncs, guarda relació amb la sensibilitat de la mare a les senyals del infant, mentre que les tres formes d'aferrament insegur estan relacionades amb el rebuig matern i la falta de predictibilitat de la mare.

L'aferrament segur incrementa el desenvolupament de la seguretat interna, de l'autovaluació i de l'autonomia.

1.4.4. Factors que influeixen en la formació del “vincle de l'aferrament”.

La desaparició de la figura de l'aferrament: R. Spitz realitzà uns estudis amb nadons de diferents institucions que demostren que quan la figura d'aferrament desapareix i no és possible establir un vincle afectiu íntim, sorgeixen dificultats emocionals. Ex: vídeo de Loczy

Per tant, perquè es produeixi un desenvolupament emocional normal és necessari haver pogut establir un vincle afectiu estable en els primers anys de vida.

3


La qualitat de les cures i les característiques del nadó:

• Característiques pròpies de la cuidadora: l'element clau és la sensibilitat de la mare entesa com la capacitat de donar-se compte de les senyals de l'infant i saber respondre adequadament a aquestes. Això suposa modificar la cura ajustant-la a les caracterítiques concretes del nadó. També és important acceptar l'infant tal com és, la capacitat de cooperació i l'accessibilitat i disponibilitat de la mare cap al nadó.

• Característiques pròpies de l'infant: en circumstàncies normals el temperament de l'infant no condiciona el tipus d'aferrament. En canvi, en el cas de malalties i/o discapacitats el vincle emocional es pot resentir, ja que la cura del nadó suposa un esforç agotador i no hi ha gaires ajudes socials.

• La sincronia en la relació: aquesta consisteix en una interacció coordinada, un diàleg en el qual la sensibilitat de la figura de l'aferrament és fonamental per respondre a les senyals del nadó. Aquesta, es produeix en un 30% de les interaccions i la resta del temps és quan s'està reajustant la relació després d'una asincronia provocada pel cruiximent de l'infant o la distracció de la mare.

Gràcies a aquesta sincronia i asincronia els nadons desenvolupen les habilitats bàsiques de la interacció social, com actuar per torns. Així, establir una bona sincronia es relaciona amb el vincle d'aferrament segur.

• El context familiar: la relació de la parella, la participació del pare i altres familiars, els canvis en les circumstàncies familiars...pot influir en la formació del vincle emocional.

• El context cultural: cada cultura té uns costums i normes diferents que influeixen en el vincle de l'aferrament.

TIPUS D'AFERRAMENT DE LA MARE I EL PARE:

Algunes investigacions demostraren que els pares i mares es poden classificar segons el tipus d'aferrament que establiren els seus pares amb aquests, durant i després de l'embaràs i el seu record: és la relació que els que ara són pares i mares, que inconscient o conscientment recorden de quan els seus pares i mares tenien cura d'ells, això els influeix a com ara són ells pares i mares.

• Autònom: tenen nadons segurs.

• Desentesos: solen tenir fills evasius.

• Preocupats pel passat: solen tenir fills rebels.

• Pendents de resolució: no està clar.

1.4.5 La estabilitat de “l'aferrament”

Hi ha estudis que demostren que existeix una relació amb el tipus d'aferrament que rep un infant i la seva posterior conducta social.

Un vincle segur facilita adquirir millors i majors habilitats socials. Als 3 anys seran més empàtics, prosocials, curiosos, extrovertits es relacionaran millor i sabran demanar ajuda.

Un vincle insegur probablement implicarà que l'infant tingui problemes per relacionar-se socialment. L'aferrament és la base segura damunt la qual construïr una personalitat i un desenvolupament socioafectiu positiu. Però això no vol dir que, si des del naixement el nadó no ha tingut la persona amb qui crear aquest vincle segur, no es pugui arribar a l'aferrament als primers anys de vida, si la situació familiar canvia i així desenvolupar bones relacions socials en el futur.

4


Stern (1990), “en sus investigaciones y desarrollos en primera infancia, ha tomado los aportes de la teoría del apego poniendo énfasis principalmente en que el apego constituye también un modo de ver la experiencia subjetiva del infante en relación con un modelo de vínculo con la madre, acentuando en sus conceptualizaciones el sentido subjetivo del sí mismo como principio organizador del desarrollo”.

IDEES PRINCIPALS DEL LLIBRE:

“E L A P E G O E N E L AU LA”1ª PART:

BOWLBY I L’ORIGEN DE LA TEORIA DE L’AFERRAMENT

La teoria de Bowlby neix arrel de les observacions fetes a un centre per a joves delinqüents, en què, segons Bowlby, l’origen de les dificultats residia en una infància infeliç i alterada.

Bowlby estava convençut que la manca de cures maternes tenia conseqüències perdurables: si es separava precoçment a l’infant de la mare es podien produir danys psicològics a llarg plaç. Per això el millor per mantenir la salut mental, era necessari experimentar durant la

infància una relació contínua, íntima i càlida amb la mare. La deprivació d’aquesta pot afectar greument el desenvolupament mental, emocional, intel·lectual, etc. de la persona.

A partir de la teoria de Bowlby i els múltiples estudis posteriors de Mary Ainsworth i molts altres s’han produit canvis socials. Per exemple, avui dia no es separa a l’infant just després de nèixer etc.

CONCEPTES FONAMENTALS

- Qualitat de l’aferrament: La qualitat de l’aferrament es reflexa en la capacitat de la mare per reconèixer i reaccionar davant les senyals de l’infant per establir contacte i aproximament (això s’anomena conducta d’aferrament).

- El rostre: Els nadons responen a la interacció humana. El rostre és una potent eina de comunicació que desenllaça reaccions emocionals. La mare sol traduir la comunicació del bebé a través de gestos facials, sons i respostes reals. Així, els nadons aprenen sobre les seves necessitats i sentiments segons la comprensió que reben, és a dir, segons l’empatia.

- LLENGUATGE: Els més petits aprenen que els sentiments es reconeixen i tenen un significat perquè se comprenen i se’ls dóna un nom. Les senyals que l’infant fa són verbalitzades per la mare i representen experiències. Aquesta interacció és la base de l’educació emocional. El llenguatge i el pensament poden controlar l’ansietat.

Un bon vincle d’aferrament té més probabilitats de mantenir un sentit del JO POSITIU i d’establir relacions perdurables i estretes amb els altres. Això és un dels reptes de l’aprenentatge. La negociació de l’aferrament, la separació i la pèrdua es troben en el nucli de desenvolupament social humà.

5


ALTRES ESTUDIS

El més importants són els de Mary Ainsworth de la Situació extranya, on es comprova la teoria de l’aferrament i es categoritza per aferrament segur o insegur.

L’AFERRAMENT SEGUR A L’ESCOLA

Sroufe (1983 1986) va fer estudis sobre l’aferrament a preescolar. Va comprovar que els infnats amb un vincle segur demostraven una clara capacitat per adaptar-se a l’escola i respondre a les demandes de l’entorn social i acadèmic on té lloc l’aprenentatge. En canvi, els infants amb un vincle insegur tenen problemes socials i d’aprenentatge en l’entorn escolar. Sroufe no fou l’únic, hi ha molts més estudis sobre aquest fet.

LA RELLEVÀNCIA DE L’EXCLUSIÓ: Els fillets que no rendeixen a l’escola i que tenen sèries dificultats d’aprenentatge, socialització etc, són motiu de preocupació. Els alumnes que vénen d’entorns socioemocionals pobres i dificultosos, són exclosos a les escoles, tant per part dels companys com per part del professorat. Això pot suposar aïllament, desafecció i exclusió social. També el docent no està preprat, no té recursos i sent angoixa. La família es sent culpable i perseguida i tot això influeix en què hi hagi un nivell baix de salut mental entre el jovent de la societat.

Tot i les polítiques d’inclusió socials a les escoles no es reflexen les necessitats de l’alumnat ni la disponibilitat personal i professional del personal docent. Cal ampliar la mirada cap a la comprensió del que signifiquen les dificultats socials i emocionals dels alumnes. De la capacitat de resposta en depèn. L’alumne pot mostrar-se més receptiu i pensar que l’escola no és una etapa més de la seva vida traumatizant i que pot aconseguir autoestima i tenir èxit.

UNA PREMISA BÀSICA: LA CONDUCTA TÉ UN SIGNIFICAT. Comprendre la comunicació implícita en la conducta d’un infant és fonamental.

Bowlby: “Deprivació materna”: Aquells infants que no han pogut tenir un vincle d’aferrament, necessiten establir-lo amb algú representatiu (per ex. LOCZY). Per aquest motiu, s’ha d’establir un marc de recolzament per la figura docent, per tal que pugui ajudar a canviar la conducta infantil problemàtica.

EL COMENÇAMENT DE L’APRENENTATGE

Hem de tenir en compte que des de la perspectiva de l’aferrament, la primera interacció directa de l’infant és cap a l’adult que li cobreix les necessitats i té relacions íntimes d’implicació. Això fa que la vinculació sigui fiable. Amés, pot provocar pors que la mare anirà calmant si té la capacitat per fer-ho i l’infant anirà calmant-se.

Una de les maneres d’interactuar i manipular els objectes de l’entorn és el JOC amb les persones amb les que està vinculat. Aquest tipus de joc alhora l’ajuden a explorar el seu propi potencial per arribar a comprendre una situació i, per tant, aprendre. És necessari tolerar les rabietes i la incertesa al voltant d’allò que no es comprèn, ja que d’aquesta manera l’infant assenta una base segura com a font de contenció de l’angoixa mentre explora l’entorn.

L’angoixa provoca que en l’infant una amanaça isoportable que ha d’aprendre a controlar mitjançant la interacció amb l’adult (és a dir, la comprensió d’aquest cap ell) i la frustració.

TRIANGLE DE L’APRENENTATGE: Aquest reflexa les relacions entre l’alumnat, professorat i l’activitat, tot permetent centrar-se en l’aplicació de la teoria de l’aferrament de Bowlby tot vinculant-lo a les intervencions de les pràctiques educatives. En la situación de aprendizaje, las

6


relaciones, la tolerancia a la incertidumbre y la tarea estan relacionados. Heather Geddes (2010). Aquest triangle, a més, està carregat de potencial, flexibilitat i resistència cognitiva i emocional.

Els més petits que tenen un aferrament segur amb la mestra reflexen en el triangle una dinàmica fluida en tots els sentits. A més, també reflexa el creixement emocional i el desenvolupament social dels infants.

L’activitat és una part crítica de l’experiència educativa, tot i que és allà on s’ubica gran part del procés. La mestra ha de motivar els infants mentre tenen curiositat i ganes de descubrir coses, fent de l’activitat coneixement i experiència.

Val a dir també que la mestra i l’aula arriben a representar la base segura en l’educació. El triangle de l’aprenentatge amb aferrament estarà equilibrat quan les necessitats de l’infant estiguin cobertes, la mestra hi sigui present i les exigències de l’activitat siguin ben tolerades per aquest.

El resultat que hem d’intentar aconseguir ha de ser que els fillets tenguin l’habilitat per desenvolupar una ment independent i una percepció d’eficàcia personal. Això fa augmentar la resilència.

CONTEXT GENERAL DE L’ESENYANÇA I L’APRENENTATGE

L’escola ha de promoure el benestar de l’alumnat i oferir un contorn on els filletes puguin experimentar una base segura i de confiança. Quan el professorat s’obsessiona amb el contingut i el rendiment acadèmic, pot inhibir la seva capacitat per prestar atenció a l’experiència emocional de l’aprenentatge.

Històricament sempre ha estat difícil identificar infants amb problemes afectius, ja que els que millor s’identificaven eren aquells que s’etiquetaven com a “pillos”. A la resta, els tímids, els pocs socials… com que no donaven problemes no es detectaven les possibles mancances afectives que poguessin tenir. L’altra problema és que el professorat ho considerava un problema i tampoc tenia les eines suficients per ajudar al petit. Poc a poc això ha anat canviant: cada vegada hi ha més recursos, més suports… per a detectar de manera precoç i treballar amb aquest tipus d’alumnat a més de les polítiques d’inclusió.

COM ES DEFINEIX LA CONDUCTA

La diferència entre problema neuròtic (aquell que hi ha una anormalitat en les emocions però sense pèrdua de la realitat) i problema de conducta (aquell que causa desaprovació i tensió en els altres). La conseqüència d’aquest darrer són els transtorns de personalitat i de conducta durant la resta de la vida.

Els estudis que es feien sobre aquests infants van confirmar que el nivell socioeconòmic, el sexe i la conducta estan relacionats amb un rendiment escolar deficient.

QUI TÉ EL PROBLEMA?

En els estudis de Shepherd et al. al 1971 es van identificar claramet els problemes de conducta, de sexe i la pertinença a una classe social baixa vinculats a un rendiment escolar deficient. Aquests

7

SITUACIÓ D'APRENENTATGE

ALUMNAT

PROFESSORAT ACTIVITAT


són els que córren més riscos pel que fa a l’ajustament social i emocional a l’escola de primària. I és també més probable que es detecti abans a un fillet que a una filleta, ja que aquestes són més callades i reservades. També passa amb infants immigrants (sobretot afroamericans).

La resposta a les dificultats socials i emocionals de l’alumnat a l’aula depèn en gran mesura de la respota de la figura docent davant situacions problemàtiques i d’entendiment.

QUÈ INFLUEIX EN LA CONDUCTA ESCOLAR?

Influeix l’entor social, familiar i genètic. També podríem dir que en vincle de l’aferrament es defineix com a influència considerable en la conducta i el rendiment escolar.

QUÈ APORTA LA FIGURA DOCENT DE L’AULA?

Partim del fet que els alumnes amb problemes emocionals i de conducta suposen un desafiament pel professorat. La qualitat de la relació entre docent-alumne té conseqüències emocionals per ambdós i els resultats acadèmics. Si un professor manifesta una superioritat negativa (confrontació i humiliació) davant aquests infants els alimenta pels sentiments de rebuig, fracàs escolar i baixa autoestima. En canvi, si un professor li agraden els seus alumnes, els respecte i evita humiliar-los de manera pública, els infants es sentiran valorats, estimats i recolzats i això repercutirar en el seu aprenentatge. Açò vol dir que el fer del mestre influeix i condiciona els nivells d’èxit de l’infant.

El mestre ha de tenir en compte la “motxil·la” que dur l’infant i ser comprensiu amb la seva conducta, ja que desenvolupen conductes a través de les que aconsegueixen cridar l’atenció.

FACTORS DE PREDISPOSICIÓ

A LA CONDUCTA DESAFIANT

- Conflicte explícit dels pares

- Ruptura familiar

- Disciplina incoherent

- Relacions hostils i de rebutjament

- Abusos sexuals, físics i emocionals

- Delinqüència,drogodependència o transtorns de personalitat dels pares

- Malalties mentals en la família

- Mort i pèrdues

- Nivell econòmic precari

LA CONDUCTA TÉ UN SENTIT

Gran parte del comportamiento aparentemente irracional o inadmisible de muchos niños cobra sentido si tenemos presente que, a menudo, hacen a los demás lo que sienten que se les hace a ello, tanto interna como externamente. Boston i Szur, 1993

Les escoles poden ser una font de salut per la comunitat, ja que poden oferir recursos i recolzament al que tenen necessitats emocionals i socials no satisfetes en la família o en el seu entorn i que interfereix en el procés d’aprenentatge.

8


Quins significats poden tenir les conductes? La dificultat per l’aprenentatge pot considerar-se un símptoma de les preocupacions infantils. Cal millorar el benestar dels alumnes i augmentar l’accés a l’èxit educatiu i la inclusió social.

Exemples on es relaciona la conducta de l’infant amb les dificultats per aprendre i poder explorar així la teoria del vincle de l’aferrament:

- Ansietat que produeix no poder fer una activitat

- Inquietud frustrada davant la pèrdua d’una persona estimada i no poder-ho manifestar (en la pràctica escolar és important mostrar sensibilitat davants els principis i els finals, les absències i els abandonaments).

- La frustració: no sempre podem donar tot el que desitja a un infant, ja que sinó no poden aprendre que es pot sobreviure a la ràbia i a la frustració o a que els seus desitjos no són ordres. Per tant, l’ifant mostra hostilitat.

Vincular les experiències externes amb l’escola i el comportament de l’infant dins l’escola, pot ajudar a donar sentit a la confusió i ajuda a donar significat a la mestra, protegint-la així i millorant la capacitat de resistència de l’infant i les seves habilitats per aprendre.

ELS PARES I L’APRENENTATGE

El paper del pare és molt important en l’aprenentatge. L’infant no només ha d’establir un vincle segur amb la mare, sinó que també ho ha de fer amb el pare, tot i que no és fàcil. Freud ens diu que la salut mental madura es reflexa en la capacitat per estimar i treballar, per establir relacions participar activament en la comunitat. El pare juga un paper fonamental en la participació i la implicació emocional d’aquesta socialització de l’infant, ja que pot constribuir no tan sols a nivell educatiu, sinó també pot contribuir significativament a la inclusió social. Les capacitats que té el petit per aquesta inclusió social està estretament lligat al fet que les seves experiències d’aferrament hagin estat segures o no.

2ª PART: Vinculos entre el apego y el aprendizaje”

Introducció: Les relacions en la infància influeixen en les expectatives i respostes de la vida.

Alumnes que no poden demanar ajuda: Aferrament evitatiu.

- Són infants que ignoren, eviten el contacte visual i miren cap a baix.

- Rebutjament:

- Repercussions:

o Bowlby ens parla de “l’infant no desitjat”. No només no ser estimat pels seus pares, sinó sentir-se no desitjat. “Conducta d’evitació”: tenir por a la dependència i necessitat d’unes persones i adoptar independència com a mecanisme de defensa”. Amb això aparenta no tenir por, ni necessitar ajuda.

- Separacions:

o Bowlby associa la separació amb l’ansietat (per mantenir l’aproximitat) i la ràbia (retret de l’absència de figura de l’aferrament).

o Erickson els defineix “Són infants portadors de ràbia interna que no han après a expressar-la directament a la persona (mare). Ho projecten o manifesten cap altres persones o objectes”.

9


o Holmes: L'origen ve perquè pares són dèbils, no saben controlar-se ni expressar sentiments, això es transmet als infants els quals eviten l’aferrament i manifesten la seva agressivitat amb objectes o altres persones.

Aquesta conducta potser entesa com:

o personalitat reprimida i emocionalment distant

o personalitat autista o esquizofrènia

o manco moderat forma d’independència i seguretat

Dins l’aula es pot ajudar amb aquests infants fent activitats les quals els motivin i els agradi d’aquesta manera s’aproparà més a l’infant.

- Com són dins aula? No expressen sentiments ni opinions, distants, callats, inadorables, no demanen ajuda, eviten relació amb mestre i es centren amb feina (manté mateixa relació viscuda ell amb el mestre), senten pànic cap a la desconeixença per tal d’haver de demanar ajuda o no saber fer, per això és recomanable deixar pautes i normes molt clares i realitzar activitats molt estructurades.

S’ha d’esbrinar el seu talent i interessos per fer-los sentir partícips, importants.

Eines dins aula: contes, metàfores, jocs estructurats amb regles, matemàtiques amb operacions definides i resultats concrets, ordenació d’objectes—els possibilita participar amb seguretat.

- Mitjançant l’ansietat es detecta als infants aquesta conducta, la qual els suposa un risc l’apropament d’una figura de seguretat, perquè l’infant manté una barrera per aquesta manca anys endarrera. Tindrà un paper molt important el docent i la seva sensibilitat cap a l’infant.

Els alumnes amb por a la separació. Aferrament ambivalent/resistent dins l’aula.

Ocurreix quan s’experimenten separació entre mare i fill perquè ho faci independentment i explori un món més ampli. Suposa un problema per a les mares deixar anar al seu fill que pot tenir conseqüències en seu aprenentatge. Normalment són mares dèbils i poc control parental (NEGOCIACIÓ DE SEPARACIÓ, AUTONOMIA, I NOVES FORMES DE RELACIÓ).

- Senten: angoixa, ansietat davant la separació, són vulnerables

- Mares insensibles a les senyals dels fills.

- Poden manifestar-se dues maneres. Impulsius i tensos, o fràgils i temorosos. En aquest cas dirigeixen ràbia cap a la mare directament. Tenen dependència cap a la mestra.

Poden tenir problemes per fer activitats si no tenen el recolzament de la mestra

- Mestres: ajudar a ensenyar-li les seves habilitats, pensar en ella mateixa.

- Eines: contes, jocs de tauler, objecte especial, treball en petit grup.

- eines dins aula: implicar-se amb la feina, que mestre reconegui l’ansietat que pateix l’infant durant la separació, seu desig és estar fusionats amb mestre i ho fan mitjançant el suport, avisar amb prou temps dels canvis.

- Separació els suposa un “desafiament” i por perquè no s’ocupin d’ells.

Els alumnes que més preocupen. Conducta de l’aferrament desorganitzat/ desorientat dins l’aula.

- Grup minoritari.

- A vegades es confon amb el trastorn d’atenció i hiperactivitat.

10


- Com actuen? acudeixen a l’escola amb conducta complicada i desafiant, no mostren conductes coherents per afrontar l’estrès, conductes contradictòries i irracionals.

- Com ho manifesten: angoixa, estar en estat alerta permanent, desconfiar, insensibilitat, donar més importància als objectes i no persones, ficar-se en problemes, sensible a crítica i humiliació, no reflexionar massa, desconfiança cap al mestre, els costa ser creatius, seu rendiment escolar sol ser baix,

- Fillets que han patit: abús emocional, físic o sexual dels pares, dol no resolt, drogaddicció, violència, experimentat abandó.

- No gaudeixen de seguretat davant l’amenaça emocional o física.(sempre estan en alerta)

- Conseqüències: desfavorables pel desenvolupament emocional.

- Necessiten una persona al seu costat.

- Prioritats a treballar o oferir: seguretat, confiança, predilecció.

- Mestre: reforços positius, poder mantenir una relació sensible i harmònica, entendre el missatge amagat (punt partida), comprendre crisis, pateix ansietat per situacions i comportament.

- Docents fer reunions periòdiques com a recolzament també amb participació serveis externs.

L’escola com a base segura per l’alumnat i professorat. De la reacció a la reflexió.

- No formació dels mestres per rebre les projeccions dels sentiments no desitjats dels infants.

- Fracàs en el recolzament entre mestres.

- Reflexió en grup ajuda molt al mestre sentir-se millor, trobar solucions.

- Importància de les escoles per ser institucions potencials en emocions i sanes, fer escola de base segura.

- Importància de la prevenció.

- Escoles fer contribució al benestar emocional dels infants i famílies.

BIBLIOGRAFIA:

– CRIAR: Revista de la Asociació “Criar con el corazón, nº1, otoño 2008. El apego, número especial.

– GEDDES, Heather. EL APEGO EN EL AULA, Relación entre las primeras experièncias infantiles, el bienestar emocional y el rendimiento escolar. Editorial Graó.

– BABY HUMAN, desarrollo i comportamiento; (video d'experiments).

11

Documents

Aferrament