<mtr Joan/*j)Ne 196 - 13 FEBRER 1.987

•fl Mff t>eje

LAS CcAvff* ftCvrivO...J

Sant Joan 1:2 - 270

Revista SANT JOANNQ 196 - 13 de febrer de 1.987Edita: Centre Cultural de Sant JoanAdreça: Carrer Princesa, 24Imprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)Deposit Legal P.M. 2-1979DIRECTOR; Josep Mayol FloritPRESIDENT; Carles Costa SalomCOL·LABORADORS;

Miquel Florit HuguetJoan Jaume NigorraAntònia Costa BauçàFranciscà Barceló C.Maria Company NicolauJaume Bonet CompanyToni Bauçà MatasJosep Gayà Rotger •Benigno Company PérezToni Bonet CompanyMateu Barceló MatasN. Caselles (Bellpuig)Sa Font (Son Servera)Revista Porto CristoBiel Massot i MuntanerJoan GuaspTrotamonsJaume MolaMonitorM.O.C. ManacorToni OliverBaltasarEl pensadorAntònia MatasPep J. BauçàEn Pere mentiderFotos Tolo Salieres

S U M A R I

MUNICIPALIAS.

ENTRETENIMENT I BULLA.

HA MORT MESTRE ANTONI CARLES.

FESTA DE SANT ANTONI.

SALUTACIÓ.

NECROLÓGICAS.

DEFUNCIONS.

PROA A L'ANY 92

PROCÉS OE BEATIFICACIÓ

EL MEC I LA NORMALITZACIÓ LINGUISTICA

CARRETERA DE MANACOR.

Oló

12

3

4

S

6

7

B

g10

n12

13

M

IS

16

17

18

19

20

21

22

73

14

25

26

27

26

29

30

31

PRECIPI-TACIÓN

mm

1 — Uv_

v-1?.'-24-'-

Z'5

(>'-^'•5

***•2Ï-

¿ •L—J

1— - 1

>'-

/0 -

o'-s2.'-3'-I3'6Írs<

MtltOROSOBSERVADOS

m

•

ÜÉ

•o

«•

•

•

»

•

»

•A•0

b

n

•

0

*P

a

a

'*«

«

•«

ta

«

VItNIODOMI-NANTI

N W

N tH tí/«V/

S\A/

n ujN VV

fc tolN FN F

NE

AIE.

W W"Vf

«x \í/s e:s E.

Precipitación total tie) mes

Nombre dt la Estación•S&V-»T AokW £

Provincia t ¿ 1 NúmwoBpLtpftF^/ - j}Mes Añof N E R O /9 £7

ObservadorMJ3TE.0 BARCEJj) /M/HAS

6 J 4 ,Suma

V-l

Suma

39

NUMERO DE DIAS DE:

Nieve -X-Granizo ATormenta [<INiebla ==Rocío XLEscarcha , ,Nieve cu brio suelo g^

DÍAS PRECIPITACIÓN<-- 0 1 f j0 1

•> oí5 1.0> 10,0^> 5(^0

PMCI PII ACIÓN 1 21- /¿MAXIMA EN UN DIA | ±J m(n <"° ¿__

Suma Viento dominante_ .oi Ei III ini El il du 11

•3 O g], ài Uni» mi ll.iii

; / 4* mm (M XV M É-

GOVERN BALEAR — PREMSA FORANA.

VAGA D'ESTUDIANTS.

PLOMES AMIQUES.

EFEMÉRIDES.

DUES OBRES MAGNIFIQUES.

EXCURSIÓ AL MASSANELLA.

NOTICIES FANTASTIQUES.

TROBADA DE GLOSADORS.

PAREIX MENTIDA.

SANT ANTONI.

EL CARNAVAL.

ELS CARNAVALS A SON GARRIÓ.

ESPORTS

3 - 271 Aquest pobleMUNICIPALIAS

Con la aprobación por partedel Consistorio, han sido solicitadaspara la inclusión en el Plan Provin-cial de Obras y Servicios del C.I.M.,un anteproyecto de reforma de laplaza General Franco, conocida como"plaça d'Es Centre" y la majora y pavimentación asfáltica del camino deSon Roig.

En el anteproyecto, en el queha colaborado un arquitecto de lalocalidad; se contempla el embaldosadoajardinamiento y ornamentación conuna fuente central. Con ello se embe-llecerá esta plaza y contribuiráa resaltar el bello edificio delCentre Catòlic. El solar que ocupaesta plaza fue en otro tiempo casarectoria y al construirse el casaldel Centre Catòlic, pasó a plazamunicipal en un proyecto que impulsóel Ecónomo Francisco Mas Calmes,el cual con su espíritu emprendedorcambió de alguna manera la fisonomíade la villa; por ello esta plazapodría pasar a denominarse en unfuturo plaza del Ecónomo Más y lacalle que hoy lleva su nombre podríadenominarse "carrer des Mestre Fuster"con ello esta denominación, vendriaa sumarse a las dedicadas ya a otrosmaestros que han dejado eco de sulabor pedagógica y por otra parteestos cambios por lo que hemos podidoindagar, serian muy bien aceptados.

La plaza aludida através delos años ha sufrido varias reformasy fue el 20 de Enero de 1.946 cuandoen un acto presidido por el CapitánGeneral de las Baleares Sr. Asensioy relevantes personalidades provincia-les y autoridades isleñas y localesse efectuó la colocación de la primerapiedra de un monumento que se pensabaerigir al Rey Jaime II de Mallorca,fundador de nuestra villa, bendijola primera piedra el Vicario Generalque ostentaba la representación delArzobispo Miralles y la tarde lluviosaempañó la partitura a la Banda deMúsica Santa Cecilia de Porrerasque amenizaba la ceremonia.

Este proyecto todavia se guarda,data de 1.946 y se debe a don AntonioGiménez, de la Diputación Provincial;

en el cual se contemplaba ya la insta-lación de una fuente o surtidor conbajorelieves alusivos al Rey Jaime II,y • el escudo de la villa, luego porvarias razones no llegó a realizarse,después en 1.956 cuando se procedióal asfaltado de la plaza fue retiradoel cuello del pozo que había y tambiénfue retirada la primera piedra bende-cida en 1.946 y el envoltorio quecontenía monedas y diarios fue deposi-tado en la Casa Consistorial parasu custodia. Mas tarde fue colocadala farola central y después le fueconstruido el zócalo actual.

Esperemos que esta ves si puedaser llevado a buen término este ambi-cioso proyecto y pueda verse saltarel agua como deseaban ya nuestrosmayores en el 1.946, convirtiendocon ello una plaza coqueta y acogedoraque tiene como gran fondo el belloedificio del Centre Catòlic, presididoen lo alto por la figura señera de'nuestro mártir Fray Luis Jaume.

Estos dias se han realizadolos trabajos para la canalizaciónde agua potable, que abastecerá alos vecinos del sector denominado"Sa Creu" y que llegará hasta elCentro de EGB y campo de deportesde Son Juny.

Otra mejora que se está ya reali_zando es la transformación de lasviejas escuelas en Casa de Cultura,cuya inauguración se prevé para lafiesta del "Quar<t Diumenge", a cele-brar el 29 de Marzo próximo.

Las oficinas de la Caja Postal,Correos y Telecomunicación, ya cuentancon nuevo local que habrán de acondi-cionar, por cuanto el Ayuntamiento,les ha cedido una parte del antiguoedificio escolar de la calle Consola-ción, junto al Centro Sanitario.

Y refiriéndonos al Pía de Obrasun año más queda sin contemplarsela posibilidad de la apertura dela calle San Juan la cual a partirde la calle Princesa quizás fueramás factible y que sería una viaparalela a la calle Mestre Mas ymuy próxima al centro. Con ello,

un año más los proyectos ambiciososse dirigen a la parte de poniente.

Aquest poble 4 - 272

ENTRETENIMENT I BULLA

Contant amb la vostra benevolèn-cia, intentarem que cada mes surtia llum aquesta secció que hem titulat"Entreteniment i bulla", perqué creimque refletxe el contingut que pensamposar-hi. Sera una breu memòria deles activitats duites a terme perles diferents seccions del Centre i

Cultural de Sant Joan, a les qualsmolts de joves i més joves encara,hi prenen part d'una o altra manera.

Vegem ido si ens sortirà trellat;-Com es pràctica normal el primerdiumenge de cada mes es celebra lareunió mensual de la Junta Directiva.-El dissabte dia, 6 de desembre elgrup de balls prengué part a la festaque el poble veinât de Vilafrancadedicà a la seva Patrona Santa Bàrbara-El dia següent i en similar ocasióel mateix grup es traslada a Son :

Mesquida, perticipant a la festaque a Crist Rei dedica aquella barria-da de Felanitx.-L'equip de redacció i col·laboradorsde la revista Sant Joan, celebràreunió el dia 11 de mateix mes.-Dos representants de la revista,el dissabte dia 20, assistiren aSineu a una reunió que havia convocatel PSOE.-Ja dins les festes de Nadal, eldia 24 després d'haver participata les Matines, es va fer en el localsocial una xocolatada amb ensaimadesi xampany.-Dia 25 després d'acadar la son,es va reunir la Comisió dels Reisper tal de parlar damunt la programa-ció de la cavalcada i comèdia delsReis.-El dia 27 te lloc un aconteixamenta tenir en compte, ena referim alcartvi del Director de la Banda deTambors i Cornetes, deixà el càrrecAntoni Matas Bover i entrà com aresponsable d'aquest grup En NinoCompany Pérez.-Per començar volem dir que no esbroma. El dia 28 tengué lloc unanova reunió de l'equip de la revista.-El grup de balls "Aires de Pagesia"el dilluns dia 29 es desplaçà a Ciutatper fer una actuació en el col.legide Sant Vicenç de Paul a on s'hostet-java un nombrós grup de catequistesde les Joventuts Marianes Vicencianes

de les quatre províncies catalanes,-de Serinyera, de Mahó i de Ciutat.

I acaba l'any 1.986. Sopar,xampany, 12 grans de reim, 12 capana-des, "juerga", molta "juerga" i unventurós any 1.987.

Començà l'Any Nou ple de desigi d'esperances.-El grup de teatre- d'aquest centrecultural "Atzavara" representà lapopular comèdia "Els Reis", els dies3 i 6 de gener, a un improvisat teatrea la vella escola dels nins.-Membre de la directiva assistirena les reunions celebrades els dies4» H i 18 del mateix gener, queen motiu de la festa de Sant Antonica convocar l'Obreria.-El dia 5 tengué lloc, com es costum,la tradicional cavalcada dels ReisMàgics que patrocinà l'Ajuntamenti organitzà la Comisió dels Reisd'aquesta entitat.-Una excursió al Puig Tornir, va tenirpoca participació, solsament 6 perso-nes hi anaren. Pot ser que el diano fos el més apropiat, dia delsReis, molt de fred i ganes de jugaramb els regals de la nit anterior.-Dia 11 "IV Dimoniada" a Muro a onhi participaren els dimonis del grupde balls santjoaner "Aires de Pagesia"acompanyats del grup de músics icantadors.-El vespre del dimarts dia 13 (pelssuperticiosos) dos representantsde la revista Sant Joan, assistiren'a Inca a un sopar, convidats pelPresident del Govern Balear.-Dia 16 fogarons en honor a SantAntoni, un total de 15 visità l'Obre-ria a companyats per les Xeremiesi Dimoni, i entregaren un obsequials organitzadors. Representantsdel Centre Cultural hi foren presents.-Dia^ 17 Sant Antoni, l'horabaixaBeneides de carrosses i animals prece-dides de la Banda de Tambors i Corne-tes del Centre Cultural.-Uia 25, excursió al Puig de Massane-Lla, igual que l'anterior sortidapoca participació, dos cotxes forensuficients. Bona excursió, molt bondia i molta neu.

I això es tot pel que fà référer^cia a les principals activitats durantels proppassats desembre i gener.

Monitor

5 - 273

HA MORT MESTRE ANTONI CARLES >•-

El pasat dia 15 de gener, dosdies abans d'arribar a Sant Antoni,el seu - sant i patró, moria a SantJoan, Antoni Costa Font, que fouconegut per tothom per mestre AntoniCarles. El dia 8 de febrer, haviade cumplir 84 anys.

Home molt popular, va exercial llarg de la seva vida, diferentsoficis i activitats.

Home de caràcter obert i bonconversador, va fer i conservar mòltsd'amics per tot arreu.

El seu primer treball o activi-tat laboral, essent molt jovenet,fou la de "maquinista" a la ferineravella (Gayá, Bauzá y Cia.S.L.), aon cuidava dels motors.

Més tard, essent fadrí, associatamb En Pep Betlem, un altre santjoanertambé popular i de la seva mateixaquinta, montaren un taller de bicicle-tes. El taller estava instalat enel carrer Mestre Mas, a una portasasituada al lloc que avui ocupa laBanca March.

Les primeres bicicletes quedugueren, foren importades de França.

Mestre Antoni va aprende l'oficide mecànic a Can Quec de Porreres,conservant tota la vida l'amistatamb aquella família porrerenca.

La bicicleta era en aquellsdies, no un vehicle esportiu i d'es-plai, era sobre tot un "utilitari",que empraven no sols els soldatsfent el servei militar, també elsjornalers i missatges per anar auna feina llunyana.

La bicicleta no era un vehicleque estàs a l'alcans de tothom. D'aquíque fossin molts -ens consta- queacudien, a mestre Antoni Carles, acomprar una bicicleta, sense capdobler.

Sempre trobaren en mestre Antonia l'amic que els fiava i entregavala bicicleta sense donar cap doblerd'entrada i que anaven pagant aixícom podien. Si tenies la teva bicicle-ta espanyada, mestre Antoni te treiade dificultats. -Dutén aquesta bicicleta i ja l'emtornaràs quan la tevaestigui arreglada-.

Quan es casà, ja deslligatd'En Pep Betlem, va mudar el taller

-que va tenir fins l'any 1.951- alcarrer Bons Aires a on va viure totala vida.

Una altre activitat que vaexercir durant molts d'anys va ésserla de xofer. Curiosament aquestaera la professió que figurava damuntel D.N.I. (Carnet d'Identitat). Moltsd'anys va ésser el xofer de Cas Notarifent-se mereixador de la confiançai afecte d'aquesta família.

Precisament aquesta era unade les qualitats, que tenia mestreAntoni. Sabia guanyar-se la confiançai apreci de la gent d'un nivell socialmes alt o superior al seu, es hadir de lo que en aquells dies endeien "els senyors".

Tal volta una de les activitats0 afeccions que més anys va practicar,va ésser la música. Fill d'un bonmúsic, aprangué i va heredar delseu pare Mestre Carles, el gust perla música.

Fou mestre Antoni molts d'anystitular de la Banda de Música deSant Joan, tocant el cometí.

Desfeta la Banda, per causade la Guerra Civil, mestre Antoni,segui tocant el cometí durant moltsd'anys, juntament amb un grup d'amics1 bons músics, en totes les festesi processons.

Altres activitats que tambéva exercir foren la de corresponsalper Sant Joan i Vilafranca del CrèditBalear, i la de fuster.

La gent, sabiduría populari anònima, sense adornar-se, senseun tàcit acort, dona el nom de "Mestre"a qui pel seu treball i qualitats,s'ha fet mereixador d'aquesta denomi-nació o títol de "Mestre", que implicareconeixement. Dons no es estranyque a Antoni Costa Font, s'el anomenàspopularment sempre per Mestre AntoniCarles.

Descansi—e«—pa« mestre Antoni.Miquel Florit Huguet

. AGRAÏMENTLa familia Costa-Salom, davant

les nombroses manifestacions de condolrebudes amb motiu de la mort d'AntoniCosta Font i en la impossibilitatde correspondrer-les totes personal-ment, ho vol fer per mitjà d'aquestanota.

A tots, moltes gràcies.

Aquest poble*

6 - 274

FhiSTA DE SANT ANTONI

La fredor no restà ambient a la festade Sant Antoni.

Amb una nit freda i ventosaque després va calmar, la nostre;vila va celebrar com cada any lanit dels fogarons de Sant Antoni.

La fredor no restà ambient1

ja que vàrem comptar més de quinzefogarons espargits per tot el poble,si be en el sector del camp era aon hi havia més reunions i concreta-ment al carrer Ramón Llull en contàremset; a tots ells ha va haver bonaanimació i les tonades de Sant Antonii les ximbombes es sentiren un anymés; tots els fogarons foren visitatspel dimoni i les xeremies i obsequiatsper l'Obreria de Sant Antoni, queen el f ogaró de baix del campanarobsequià amb vi a tothom.

L'experiència d'aquest fogaróa tothom al centre del poblepositiva i caldria potenciar-i

-la i estudiar-la per anys venidors.Les beneïdes del disabte horabai_

xa es veren poc participades en quantia carrosses ja que el temps ploguédel matí va fer dubtar la seva celebra_ció. Nins i nines portaren els seus;animalets a beneir i també hi desfila-ren alguns carros adornats i unscavalls; per a tots hi va haver premisi obsequis.

La festa acabà amb una missalsolemne amb honor de Sant Antonii va esser una demostració de laidevoció que de sempre ha tengut benarrelada la nostra vila cap a aquestisant anacoreta.

perfou

car als lectors, que en la revistanúmero 193 del 5 de desembre passat,a la pàgina 4, els oferíem una fotogra_fia d'un ex-vot a la Verge de Consala-ció i dèiem que actualment està alcor de l'església de Sant Jeroni,quan en realitat està al cor de 1*es-glésia del Temple de Ciutat, mesconegut pel Convent de les Vermelletes,

Perdonau aquest lapse.

SALUTACIÓ

En mi va recaurà fa pocs dies,la responsabilitat de dur a termela direcció d'aquesta revista. Pucdir sense por a equivocar-me, i refe-rint-me al que va escriure el nostrecompany i fins fa poc director de;la revista, Carles Costa, que feruna revista es molt difícil, no perque sigui una cosa complicada, no;es aquesta la raó. El motiu es ladedicació, la feina, i la constànciaque s'ha de tenir en la tasca, perque nosaltres com a revista informati-va i d'entreteniment, ens devem alslectors i subscriptors, i el queno podem fer es treura la revistaal carrer quan ens doni la gana,o quan tenguem ganes d'escriure algunsarticles. Per això es una tasca queno la podem aturar, que l'hem decontinuar dia a dia, i això es elque procuraré fer juntament amb elscol·laboradors, continuar la tascaque s'ens ha confiada.

JOSEP MAYOL FLORIT

ACLARACIO

La present nota es per a comuni- i SUBVENCIÓ DE "SA NOSTRA"

Com en anys passats, hem rebutde la Caixa de Balears "Sa Nostra"una ajuda econòmica que ens va moltbé per seguir amb la nostra festadels Reis, amb la seva cavalcadai la tradicional comèdia "Els TresReis de l'Orient"

Agraim a aquesta entitat laseva col·laboració.

Gràcies.

7 - 275

•NECROLÓGICAS

El pasado dia 24 falleció ennuestra villa a la edad de 80 añosdon Miguel Bauza Font, Comandantede Infanteria.

Participó de manera activaen la guerra civil española y fuesiempre una persona amable y granenamorado de nuestra villa dondeparticipó en sus años mozos en lasrepresentaciones de la "comedia d'ElsReis".

También falleció a la edadde 92 años Miguel Gaya Font conocidocomo l'Amo Miquel de Son Dameto.

Durante bastantes años desempeñóel cargo de Presidente de la CámaraAgraria y durante su mandato en elaño 1.968 fue adquirida la casa queocupan sus oficinas y sus bajos fueronsede del Tele Club y luego del CentreCultural; en este edificio vio suaparición el "Bolletí Sant Joan".

Maria Bauçà Juan "Tuniona", vamorir el 30 de gener del 87 al'edat de 50 anys, va néixer el23 de novembre de 1.936.

DEFUNCIONS

Catalina Oliver Copk "de s'Al-mudaina", va morir el dia 7 degener de 1.987 a l'edat de 78anys, va néixer el 27-10-1908.

Antoni Costa Font "Toni Carles"va morir el 15 de gener del 87a l'edat de 83 anys, va néixerel 8 de febrer de 1.903.

Miquel Joan Bauçà Font "Lligat"va morir el 24 de gener del 87a l'edat de 80 anys, va néixerel 31 de desembre de 1.90.6.

Maria Gayà Nicolau "Parreca",va morir el 31 de gener del 87a l'edat de 72 anys, va néixerel 12 d'abril de 1.914.

MallorcaPRESENTACIÓ DEL CURS"PROA A L'ANY 92"

Les instal·lacions del RealClub Nàutic de Palma serviren demarc a la presentació oficial del;curset "Proa a l'any 92", patrocinatpel Consell Insular de Mallorca,!curset inserit dins el programa "VelaBalear 92".

Aquest curset és el cinquè1

que fa el CIM de les mateixes caracte-rístiques, les dues darreres edicionses feren amb el nom de "Escola ala mar" al Club Nàutic de S'Arenal.]Les dues primeres edicions s'anomena-;ren "Catavent" i es varen fer a l'es-'cola de vela Calanova. ¡

El pressupost de "Proa a l'any -,92" arriba als cinc milions de pesse-ites. De moment ja es compta amb laiinscripció de dotze col·legis ambun total de tres-cents possiblesparticipants. S'espera que la xifratotal d'aquest arribi als set-cents.

Jeroni Alberti, President delCIMva fer la presentació del curseti parlà de la vela i del 92, afirmantque "estam capacitats per a aconseguirmedalles ja que comptam amb molt'bones badies, instal·lacions i elsclubs nàutics obrin les portes pera això. Carles Ferret, President,del RCN de Palma, també es va manifes-tar en aquest sentit.

PROCES DE BEATIFICACIÓde la Serventa de Déu,MARGALIDA AMENGUAL

El procés ja és a Roma, s'iniciàel 29 de maig de 1.969 que acabàel 25 d'octubre de 1.986; o millor|dit, fins el 6 de novembre, dia en¡que el Bisbe el va entregar a laSagrada Congregació per a les Causesdelfe Sants.

El programa dels actes quesé celebreren a Costitx el dia 30de gener de 1.987, 68 aniversaride la mort de la Serventa de DéuMargalida Amengual Campaner "Na Marga-lida Cativa", jove seglar, fou:A l'horabaixa a l'exglèsia Parroquialcelebració de l'Eucaristia per demanarla gràcia de la Beatificació de laServenta de Déu.El vespre, al saló parroquial elpostulador de la causa informà sobrel'estat actual del procés.

8 - 276

EL MEC I LA NORMALITZACIÓ LINGUISTICA

La Llei de Normalització Lin-güística a les Balears sembla queva topant amb nous entrebancs. La'negociació de la Llei entre represen-:tants de la Conselleria d'Educaciói Ciència i el Ministerio de Educacióny Ciència ha quedat sobre la tauladegut á la reestructuració del Minis-¡terio, el qual hores d'ara no comptaamb un responsable qualificat.

L'ensenyament de la llenguai la literatura catalanes a COU itercer curs del segon grau de FPtampoc serà possible aquest any acadè-mic. Ja no en parlem de l'ensanyamenten català, aquest està ajornat indefi-,nidament. Els professors de catalàtambé es veuen afectats per aquesta1

falta de pronunciament per part del'administració central de l'Estat,així com la prevista inclusió de!diferents assignatures en àrees de,geografia i història i en el Plansd'Educació per a Adults i d'Educació!Especial.

CARRETERA DE MANACOR

El Consell de Govern de la Comu-nitat Autònoma de les Illes Balears,reunit, en sessió ordinària, dia15 de gener proppassat, aprovà entred'altres temes, l'adjudicació definit-va del projecte d'enllaç entre láVia de Cintura i la carretera deMancor, com a via per a la desconges-tió en aquest punt.

El projecte contempla una opció1

mixta entre autopista i via urbana, jaque la via de cintura passarà deprimi-da per davall de la carretera deManacor, en lloc d'aixecar un pont.

Les obres suposaran un costde 362 milions i per a la posta enfuncionament es calcula un terminide mes i mig. També s'estudia lapossibilitat de tancar total o parci-alment el tràfic en aquell punt.

En el Consell de Govern s'estu-dià el tema dels pressuposts. S'esperaque en el proper Consell de Governes puguin aprovar definitivament,després d'ahver apropat posturesamb el grup regionalista.

9 - 277 __

EL PRESIDENT DEL COVER BALEAR,Gabriel Cañellas, es va reunir amb la

"PREMSA FORANA".

Com ja es habitual i coincidintamb el començament de l'any, el Presi-,dent del Govern Balear, Senyor GabrielCañellas, es va reunir amb els repre-sentants de les distintes publicacionsde l'Associació de Premsa Foranade Mallorca. La reunió va tenir llocal Celler de Ca'n Amer d'Inca, oferinta on es va oferir un sopar típismallorquí.

Ocuparen la presidència elSenyor Cañellas i el President de"Premsa Forana" Gabriel Massot, queestaven acompanyats dels responsablesdel Gabinet de Mitjans de Comunicaciódel Govern i membres de la JuntaDirectiva de l'APFM.

Acabat de sopar el PresidentCañellas va agrair als assistentsla seva presència a pesar d'ésser"dimarts i tretze". Animà als respons^bles de les publicacions a seguirtreballant amb la línea ja empresade fer poble, i seguir tots lluitantper aconseguir una "Llei per a laPremsa Forana" i es va oferir desdel lloc que ocupa a mantenir undiàleg per intentar solucionar lesnecessitats del col·lectiu. Mostràinterès per què aquestes trobadeses fassin més freqüents.

Després d'aquestes paraulesel President de l'Associació, ennom de les publicacions presents,va agrair l'atenció al Presidentdel Govern Balear i anumerà les prin-cipals necessitats i objectius queactualment te la "Premsa Forana".

Una padrina es una persona masstsabia, per no portar-se com una ninaamb els seus nets.

Tots volem realitzar alguna cosagrossa, i no ens donam conte de quela vida es compon de coses petites.

Mai hauria tengut èxit en la vidasi no hagués posat a la cosa mésinsignificant de que em vaig ocupar,la mateixa atenció i el mateix esmentque he posat a la més important.

El pensador

Presidència de l'acte

VAGA D'ESTUDIANTS

El dimarts dia 20 de gener,els alumnes de BUP. FP. i COU. detota Espanya reanudaren la vaga quehavien començat el desembre passati que continuaren fins el dia 25.

A Manacor, a on assisteixenla majoria d'al.lots del nostre poble,tant a l'escola de Formació Professiónal com a l'Institut Mn. Alcover,els estudiants continuen amb la sevasolidarització envers els altresestudiants de l'Estat Espanyol.

Aquesta vaga es per demostrarla seva oposició entre altres cosesa: l'augment de taxes universitàries,supresió de les recuperacions desetembre i contra la selectivitat.Mesures que afecten als estudiantsen general i de manera especial,als estudiants de COU.

Jaume Mola

Col·laboració 10 - 278

"Plomes amigues"

La part forana: Un mal que ve d'enrara.

Antoni Oliver.

Allò que ha fet que la PartForana -que aquí ja té premsa pròpia-assolís baldor i fesomies fou l'espo-nerós creixement de la ciutat, sobretot si a la ciutat ha havia la cortdel rei o els organismes administra-tius. Començà amb el moviment deles Comunes i més tard s'estenguéfora de les ciutats, dins la ruralia.Això era a l'Edat mitjana. Els nostrespadrins ja s'en rascaven la nafra.

Som anat a guaitar dins aquellBestiari, una de les millors pecesde tota la prosa medieval, que ésel Llibre de les bèsties -redactata l'hivern de 1285- de mestre RamonLlull, i en duc un parell de mostresde pinyol vermell.

Com que les teulades eren devidre -com encara ara- i el qui parla-va massa clar s'hi jugava la pellde cada dia, Ramón es val d'un recursinvulnerable, el mateix que un altreil·lustre mallorquí, Anselm Turmeda,emprà en la Disputa de l'ase; Elsanimals. Uns animalets que parlenclar i català, tot dret, ja que notenen pèls a la lengua, ni qui elsho talli per haver xerrat massa:Un dia "el lleó envià uns missatgersal rei dels homes". "Aquest rei aqui vosaltres sots tramesos, és homqui es confia massa en son conselle ha àvol consell e malvat, e devils homes; e caseu de son consellcuida mills ésser rei què'l rei mateixe ensems gasten son regne".

Això es diu tirar a ferir:Ramón, que coneix de prim comptetots els racons de la cort, assenyalatot dret amb el dit i retrata elsgrans culpables amb els trets inconfu-sibles del pica-soques: Els consellersintrigants, cobdiciosos, venals,mancats d'escrúpols, enfiladissos.

I ací compareixen els represen-tants de les Comunes (i de les queseran més tard les parts marginalsi foranes); al seu enfront, el rei,els consellers i els administratiusformaran ben prest un cos tancati tot esmús: "Quatre ciutats tramete-ren vuit preohòmes al rei, al qualfeien clams dels oficials, que tenia

en aquelles ciutats, los quals erenhomes mals i pecadors, e destroientota sa terra /(això era exactamentel que aconseguia la cobdícia rampantd'aquells oficials). Los prohòmespregaren lo rei per tota la universi-tat (universitat està ací en el seusentit original encara, equivalenta confederació^, de -les ciutats queelsdonàs bons oficials".

Una vegada més el rei, quefeia orelles de mercader, els varemetre al seu Consell: "E lo reitramés-los a son Consell, e dix queson Consell proveiria a lurs demandes"El sistema burocràtic que s'espolsales mosques i no funciona mai: "Comlos vuit homes foren denant lo conselldel rei e hagren mostrada lur raó,lo consell del rei los reprès fortmentcar en aquell consell havien amicslos oficials de les quatre ciutats,qui amb lur consell feien los malque feien, e qui dels diners quemalament guanyaven los feien part.Aquells vuit prohòmens se'n tornarensens que amb lo rei no acabassen".

En Consell idò donà la raóals oficials i una bona malmenadaals prohoms, que se'n tornaren acabus-sats i amb les mans buides cap aca-seva tirant llamps i pestes contrael rei. Hom creuria sentir encaraaquell xerrim ofegat dels missatgersanutjats retornants a casa, tot fe-llons, daixo-daixo, amb les mansbuides i el mal gust a la boca.

El rei, mentrestant, feia despe-ses per a reunir les corts, que noaclarien res, i, per pagar la famdels seus consellers, que no feienmés que embullar la troca, no liquedava més remei que manllevar alsjueus. De manera que el pobre reino havia tesaur, e tota sa terraempobria per la gran messió que feia.

I Ramon sap massa bé que elsmals consellers continuaran a viuredels mals consells que , donaran alrei i dels entrabancs que posarana les seves intencions condretesi dels embulls que faran per a llevar-se de davant tots els qui facin nosa.

Amb una intenció ben evident,i vàlida fins al dia d'avui, mestreRamon posa al cap de les representaci-ons foranes uns prohoms plens d'honra-desa, respetuosos del poder del reii sense gens ni una mica de por sempre

11 - 279

que es tracta de denunciar els abusosdels funcionaris. Tret dels animals,són aquests els únics humans quese moven per les pàgines d'aquestcapítol plens de transparència ±de dignitat.

A més del flagell de les influències hi havia ja aleshores el turmentde qualsevol visitant a la cort ode l'oficina: L'antesala. El senyorrei es deixava veure quan ell hotrobava, i ben sovint passava diesi dies abans de que ho trobàs: "Moltsdies estegren los mossatgers en aque-lla ciutat, abans que poguessen parlaramb lo rei, car aquell rei haviaen costum que no's deixava ver mésque tard, e per significança de noble-sa tenia's car. Un dia s'esdevencque els missatgers hagren estat totaquell dia a la porta del rei, queno pogren parlar amb lo rei. Aquellsdos missatgers foren molt despagatsdel rei, e foren ujats d'estar ensa cort". Clar que hi havia un sistemainfal·lible per a obtenir una audièn-cia. El mateix d'ara. I Llull lasabia de cor: "Los misstagers forenvenguts al palau del rei, e no pogrenentrar per parlar amb lo rei, troque hagren logats los porters". Aixòde llogar -o subornar- porters ésun mal que ve de vell. I dóna bonsresultats. Ja ho veis.

¿I no hi hauria a ciutat unaoficina sense porters a qui hom hajade donar dinars, ni consellers quiper dinars no facin malvestat niengany?

¿I no hi hauria un bon governantque no fos hom de lausangeries (delligoteries), ni fes veguers, jutges,baties o procuradors que sien orgullo-sos, vanagloriosos, avars, luxuriosos0 injuriosos?

¿I no hi haurà un senyor benenfilat o situat, a qui hom puguiparlar sense fer coa, i dir-li sesnecessitats sense haver de llegirun paper, o fer-li avinent les queixes1 agravis sense que s'enfotimi os'enfobioli?

Es mal de creure. I encaraavui semble que hom deurà recorreals animals, que no tenen res a témer,per a fer arribar a dalt de tot elsmal-de-ventres que li escruixen l'ànima,

De la curta estada a ciutatels animals, just igual que aquells

prohoms, tornaran a la seva pietàzoològica i forana tots coa baixaamb unes conviccions ben poc optimis-tes sobre el capteniment dels humans.El " leopard deia "que ell amava mésésser bèstia irracional,' jatsia queno fos res après sa mort, que siera rei dels hòmens".

L'argument del Llibre de lesbèsties és contundent. I actual.I ha trobat un excel·lent recursen fer dir als animals tan clar icatalà certes coses que ningú, situaten el capcaracull, hauria mai suportatque hom li fes avinent.

Es ben clar que la gent pervin-guda i enfilada ha deixat de serde la Part Forana.

(Col·laboració especial per a la Prem-sa Forana de Mallorca)

EFEMÈRIDES

La fiesta de San Sebastiánera celebrada por nuestros antepasadosque lo eligieron como copatrón dela villa. Però esta fiesta tuvo mayorexplendor en los años del 42 al 47cuando se celebraron aquellas veladashistórico-literarias que el pueblodenominó como "Fiesta de ses terenyinesV

Con este movimiento literarioe histórico que organizaba el Ayunta-miento con un grupo de santjoanersencabzados por el dinamismo del granFrancisco Oliver d'Els Calderers,se recogieron datos históricos querecopilaron en la publicación "Docu-menta".

Pues bien, el 20 de Enero deeste año acaban de cumplirse 40 añosde la última de estas manifestacionesque reunian en San Juan a las masrelevantes del mundo cultural isleñoasi como s las autoridades de laprovincia.

Cultura De per la vila 12 - 280

TEATRO

DUES OBRES MAGNIFIQUES

Un classic; El Hospital de los locos.Un modern; Hay que deshacer la casa.

Després d'unes quantes ensopega-des, el Teatre Principal de Ciutatha aconseguit dos encerts de primeralínia. En primer lloc, la companyiaestable Zampano Teatro va representarels passats 10 al 16 de novembrel'obra de José de Valdivieso "ElHospiat de los Locos". Es tractad'un Auto Sacramental del Segle XVIen el qual els personatges simbolitzendiferents estats de la convivènciahumana, així per exemple l'Enveja,l'Anima, la Culpa, etz. Tot i ambaixò allò que cal destacar no ésel que es diu a l'obra, sinó la maneracom es diu. Són els interpretes elsque soporten amb molta dignitat itables el pes del montatge, i enfan d'ell una representació de molta!qualitat.

L'altre obra a la qual hem asis-tit al Principal és la de' SebastianJunyet, "Hay de deshacer la casa"i que ve obtenir el Premi Lope deVega l'any 1.983. Aquí sí que raelmenthem de parlar d'una veritable excel.Ieneia a l'interpretació de les duesactrius que duen a terme el treball:Amparo Rivelles i Lola Cardona. Jano es pot demanar res més. La sevaaltura artistica i d'interpretacióés maravellosa, magnífica, excel·lent.Jo„ no sabria dir quina de les duesactrius hi surt guanyant, encaraque m'hauria de decantar per Amparo,però així i tot tinguent ben en compteel que el seu personatge tel vegadaaportava més "material" per el lluïmentpropi. L'obra tampoc no és res del'altre món, més bé és un melodramasaturat d'aspectes nostàlgics i senti-mentals i això, degut a l'escasesaactual, sempre té moltes possibilitatsd'èxit.

J.G.Premsa Forana

EXCURSIÓ AL MASSANELLA

El passat diumenge, dia 25 de ge_ner, un petit grup de santjoanersvaren anar al Puig de Massanella.Ens pensàvem trobar poca neu, peròmos vàrem equivocar de cap a peus.A partir dels 800 metres ja haviemde ficar-hi els peus, i a vegadesmitja cama.

Però en arribar a l'explenadaa una altaría de 1000 metres, lapesada pujada va tenir el seu premi,el petit pla estava tot ple de neu.S'hi podia caminar per damunt, peròa vegades s'hi aficava tota la cama.Vàrem haver de bandonar el camí ipujar per allà on no hi havia neu,i a la fi arribarem al cim.

La boira ens tapava tot elpla, però les muntanyes daven unapanoràmica extraordinària, estavenplenes de taques blanques de neu.Hi havia gent que esquiava i altresque havien duit "trineus". Noltrositambé ho provàrem, i no ens va anarmalament.

La baixada va ésser més ràpida.Ja anàvem banyats i no importavabanyar-se un poc més. Amb mitja horavàrem ésser a la Font de s'Avenç,casi tapada de neu, i amb dues horesmés ja érem a la bensinera, puntde partida i arribada.

Trotamons

13 - 281

NüTIClES FANTASTIQUES

El Pia de Ses Veles

La notícia que publicarem en da-'rrer número d'aquesta revista (desem-bre 1986), refrent als estudis encami-nats a la concentració parcelariadel Pla de Ses Veles, pareix queva encaminat a la despropiació d'unagran cantitat de finques, per laconstrució d'un aeroport.

Pareix que Aviació Civil, teen projecte la construcció d'un segonaeroport en el centre de l'illa.

Del primers estudis realitzats,pareix que el Pla de Ses Veles esuns dels llocs més adecuats, perla construcció del dit aeroport.

La pista se construiria d'ElsCalderers a Son Font. El projectepreveu la desviació de la carreterade Vilafranca, que enllaçaria desde la carretera de Petra, pussantpròxim a les cases de Son Perdut,per agafar el camí que atravessaEls Calderers i Son Gil. El camíd'Horta o de Son Font també seriadesviat.

Els únics obstacles, es a dir,els petits turons de Son Font i des'Alcinar serien aplanats i el materi-al serviria per omplir els desnivellsexistents dins la línea que va deSon Perdut a Son Font.

Pareix que aquest projectete moltes de possibilitats de serl'elegit, ja que no implica gransinversions per acondicionament delterreny.

La noticia ha estat agafadaamb molt d'optimisme per uns, i ambcerta precaució per part de^ grupsdiguem-ne ecologistes o "verds" con-cienciats de la gran tranquilitat deque disfruta actualment el poblede Sant Joan, i que es perdria pera sempre.

Es evident que la construcciód'un aeroport dins el Pla de SesVeles, camviaria per complet o engran manera el nostre poble, tanten lo econòmic com en el social.

El temps i Aviació Civil, tenenla paraula.

En Pere mentider.

TROBADA DE GLOSADORS

Dies passats, a una casa partíeular, després d'una torrada entreamics, es va improvisar una vetladade gloses.

Sortiren gloses de tota casta,unes mes bones i altres no tant,predominaren les de caire eròtic0 que feien referència al sexe itambé les de caire polític.

Per motius ben comprensibles,deixam de publicar les de caire eròtic1 hem triat una mostra de les decaire polític.

Els humoristes, han dit veritatstenim un exemple amb els que hanguaitat dins ca nostra per aqueixfinestró, que es la TVE (Pedro Ruiz,Tip i Coll, Armestoy, etz.), veritats,que d'altre banda no se podrien diren pla serio, ja sigui per TV o damuntdiaris i revistes.

Els glosadors també, entrecançó i cançó, des de temps inmemorialhan dit veritats, gloses de picat,que si "han picat a ningú, es perque no era d'or". Els glosadors hanestat, dins la pagesia, com els humo-ristes dins el pla cultural o urbà,que han dit veritats directes o desfr£sades, que han estat aceptades ambhumor i de bon grat, no sempre pels"ferits" o abjectes del xiste o glosa.

De les cançons gravades, aaquella vetlada, en donam una petitamostra, que esperam no molestin oagraviin a ningú.

Tots els d'Aliança Populari tota aqueixa companyiasi no canvien de camiamai les vorem governar.

Es partit des P(e)-D(e)-P(e)gent des centre i de dretesabans d'acabar l'any que vetots seran a fer punyetes.

Es socialista va estufat,ha guanyat altre vegada,fa deu anys ningú en donavani es délions d'un penjat.

Tota s'Unió Mallorquinade don Jeroni Albertija ha perdut es camíi no sap per on camina.

Entre els reunits es va tractard'organitzar una trobada de glosadorssantjoaners, convidant a tots els

er la vila 14 - 282

la llistaque en la

afeccionats del poble. Àque es va fer hi ha gentseva joventut va publicar unes quantesplaguetes de gloses molt bones ihan fet glosats molt bons.

En Pere mentider

(Nota de la Redacció)Aquesta secció (Finformació, amb"Notícies Fantàstiques", pretén seruna secció d'informació, amb notíciesversimils, es ha dir que pareixen ver-taderes, però sense realitat, pertenei^xen a la fantasia.

Empram l'adjectiu "fantàstic",per designar una cosa que mos agradamolt, una cosa bona. Volem doncsque en aquesta secció, sols surtinnotícies que mos puguin fer exclamar:!Aixó es fantàstic!

PAREIX MENTIDA

Però és així, ens pensam que la cosano ha de canviar, però quan canvia,passa el que passa.Resulta que aquests dies passats, iva ploure una cosa grossa, i comestàvem acostumats des de fa unsquants anys a que no fes més quequatre brusquines, que quasi no arri-|baven a terra, dons aquestes plogudesdels dies passats, ens han vessatper damunt. Si, per damunt de lescarreteres. Com resulta que hem deixatque la major part de les síquies1

de la vorera de les carreteres s'om-plissin de brutor, i a més a més,les que no s'han omplides per ellesmateixes, les hem omplides noltros.idoncs l'aigua ha vessat i ha convertitles carreteres en uns petits safaret-,jos.

«

Que continuem amb l'aigua, per" teneà dir que fa un poc beneit, que s'ajade criticar una crítica, i molt méssi dita crítica l'ha feta una mateixa!persona, però de vegades, no sabema que ens hem de veure.Doncs passa que a l'anterior númerod'aquesta revista, vaig dir que elsforavilers estaven empipats, perquèplovia i no podien sembrar.Però punyetes es que arribaren atenir reo, perquè la ruixada es vaallargar una mica massa.

A Sant Joan ha ha una costum queno se si deu venir de molt antic;o no, però que quasi es pot dir quees una costum que està bastant arrela-ida, això si que es cert. Resulta, ique en el nostre poble, hi ha persones1

generalment joves, que mantenen unacostum que començaren els seus pares;0 pedrins.1 aquesta es podria denominar-la!

"costum de les baralles", perquèaixí es ni més ni manco el que passa.Una sèrie de famílies, estan baralla-'des unes amb altres, per uns motiuso uns altres, això ells ho sabran.

Que ens aquivocassim d'aqueixa manera,però realment es així, ens equivocàremi ben equivocats els que ens pensàvemque la cosa quedaria embellida. Acla-riré l'assumpte. Resulta que a lapujada del futbol, al costat contraride l'escola es va fer una paradeta,i es clar molts gent es pensava queallà s'hi sembrarien algunes flors,i demés coses per embellir la pujada,doncs senyors ens vàrem errar i benerrats, perquè resulta que la paradetaera per l'herba.Com que avui en dia tot s'usa, talvegada consideren que l'herba embelleix,

Lo be que li va anar a n'En ToniBonet davers Vilafranca, fa uns quantsde diumenges. Em digueren que Vaanar a fer un monòleg, i que pareixésser ho va fer de lo més be.Enhorabona a aquest jove i que segues-quin els èxits.

Baltasar

15 - 283 D'aquell tempsSANT ANTONI

Si teniu l'avinentesa d'assistira la cavalcada que els artanencscelebren en honor del sant del porquetparau esment en una colla de jovençansengalanats amb mocador de fantasiaal coll que, agombolats dins unacarrossa ben emmurtada, canten aviva veu, sense acompanyament musical,una tirada de cançons coneguda ambel nom de "S'Argument" i no vos n'aneumans buides, adquiriu "sa plagueta"i tendreu en mà una de les manifesta-cions més particulars que encarasubsisteixen del folklore literaripopular del llevant mallorquí, entre-parentada amb els romanços de cecs,els trobos i la literatura de canyai cordill de temps llunyans. La llibre_ta conté un ventall de cançons de cre-ació espontània, obra d'un glosadorlocal, generalment home de poqueslletres, jornaler o menstral, emperòvirtuós en el art de glosar. Conformen"S'Argument" prop d'un centenar d'es-trofes de sis versos, de set motscadascun, amb rima consonant ABBAAB.Estan sotmesos a unes formalitatsque es respecten any rera any. L'Autorcomença sempre invocant Déu i laVerge, cumplimenta Sant Antoni, sol.lita llicència al Batle i al Sr. Rectorper la publicació de l'aplec i suplicala benevolència dels lectors a l'horade jutjar el treball. Fa balanç del'anyada, dels preus dels productesde la collita, parla del bestiar,de la meteorologia. Ret compte delmoviment demogràgic i fa una ressenyadels fets de més relleu ocorregutsal poble durant l'any proppassat.Enumera les desgràcies i mencionales festes i solemnitats escaigudesdurant la temporada. La darrera estro-fa acaba amb el ! Visca Sant Antoni!de ritual. I, a mode d'afegitó, insen-ta unes quantes cançons dedicadesals fadrins i fadrines, de to picant,com aquesta: "...Quan venen de sesriberes / sols no tenen toc ni moca,/ perdre es seny cada any los toca,/encalçant ses estranjeres./ Enviau-losartaneres / a fregir tots ous delloca.,"

"S'Argument" te tonada pròpia,monódica tirant a moresca, senzillai aferradissa. El cap de colla perevitar oblits, sol encetar el primer

vers. Antigament els quatre cantorstambé solien acudir a les cases parti-culars i als llocs públics a ferla cantada, fins ben entrat el carna-val. Una volta acabat, demanaven"perdó per l'enfado" si no haviaagradat. La madona els oferia "cocaamb teiades" i un glopet de vi mentreque l'amo els obsequiava a voluntat.

L'origen de S'Argument és boirósMn. Antoni Gili, gran coneixadorde les coses d'Artà, presuposa quetengué uns començaments orals, potsernat com a conseqüència del que varedactar En Tia de sa real recollintfets esdevinguts entre l'any 1744 i el1750. Els nostres primers que enshan arribat corresponen al 1874 iel 1881; foren escrits per BernatPons, agafats segons sembla, d'untal "Beño", persona vinculada a lapossessió de Ses Palnes, properaa la de sa Real, Mn. Gili va sentira dir a qualque frare franciscà d'edatavançada, que un home de nom ToniLlabrés acudia al convent a cantar-lo als frares vells abans de serexclaustrats, fet que tenia llocel 1835 amb motiu de la desamortitza-ció de Mendizabal.

Estan redactats en llenguaplanera del carrer, sense trucs expres^sius ni pretencions retòriques. Elsglosadors carrinclons recurreixen a larima fàcil, de mots aguts i termina-cions verbals. Els més destres juguenamb les frases i les paraules demos-trant el seu enginy. Com a cloenda,vos oferim la de l'Argument de 1983,obra d'En Toni Ginard "Butler", quefa les gloses ben avingudes:

"...No quedeu decepcionaissi ha res que no consoni.Això és cosa del dimonisi és que som dit desbarats.Diguem ara tots plegats:! Visca, visca, Sant Antoni!".

N. Caselles"Bellpuig"

CHISTES

Después del reuma...-Le felicito. Veo que su médico

cumplió la palabra al decir que anda-ría dentro de quince dias. -Lo consi-guió. Para pagarle la factura tuveque vender el coche.

D'aquell temps 16 - 284

EL CARNAVALEls darrers dies a Son Servera

Els darrers anys estam assistinta la recuperació d'una de les festesprofanes més bulloses del calendari:El Carnaval. Potser cal, en aquestsmoments, mirar una mica enrera irecordar com es vivien aquestes festesen temps dels nostros padrins, abansde que l'arribada de la dictaduracomportas la seva desaparició mitjan-çats els anys trenta.

Tot just en començar la festauna crida recordava al poble la prohi-bició de donar broma carregada, aixícom la sanció econòmica a que esfarien acreedors . els infractors deles normes; dit això es poble esclata-va en alegria mentre que anaven passantels dies més assenyalats: dijousHarder, i els tres darrers diesabans del dimecres de cendra.

Els nins eren els més agosaratsa la hora de tocar baules, tirartets dins les cases (olles plenesde terra) i partir correnços; tambéfeien uns esquitxadors de canya queomplien d'aigua i utilitzaven perbanyar a la gent. Els més grans afe-gien una mica d'erotisme als seusjocs: alçaven les faldes a les al.Io-tes i les fregaven un manat d'ortiguesper les cames.

Les ximbombades eren típiquesd'aquests darrers dies: es convidavaals veinats i amics a sonar la ximbom-ba devora el foc, i entre cançó icançó era freqüent que anas pujantel to de les bromes. Pel carrer,mentrestant, circulaven comparsesde desfressats que aixi mateix donavenbroma per les cases; quan demanavenper entrar les responien:

Entrau si voleu entrarque a defora em dau penaperquè sa meva carrerano és feta per escoltar.I eren ses normes que tots

podien anar cara tapada menys un:el més conegut en aquella casa. Lesbromes començaven lleugeres però,de vegades, s'enfilaven fins arribara provocar discusions en les qualsels propietaris engegaven als altresde la casa. Els motius solien tenirrelació amb temes amorosos:

"...a na Margalida li agradaen Tomeu, però no se n'ha temuda

que quan ell sen va de sa finestraja en te una altra ben oberta, onsi vol pot passar el vespre..."

Anaven passant els vespresfins arribar a Sa Rua, que tenialloc els tres darrers dies. Començavadevers les vuit i acabava passadesles deu. El recorregut era de saplaça de l'Església -fins en el descom-paregut molí d'en Boira. Hi participa-ven carrosses, cotxes i gent a peu.Es tiraven serpentines, farina, confet.ti, una polç negre -que es deia fumd'estampa-, i qualque poalada d'aigua.

Sa banda de música sempre acompa_nyava a ses fresses, i no era estranyque els instruments de vent, comels trombons i tubes, a lo darreracabassin embussats de confetti.

Sa festa acabava amb "L'enterrode sa sardina", que tenia lloc eldimecres de cendra. Un carro anganxata una mula duia el baúl on es col.loca_va un homo amortallat que, cada tant,s'aixecava de mig cos, mostrant sacara enfarinada. Amb ell començavala freda i llarga corema.

Potser, com deia abans, estemps avui de recuperar aquestesfestes que, pel camí, han perdutbona part de la seva frecura i picar-dia. La gent es desfressa dels seusherois televisius, però fins i totper això primer passa per la botiga.Ni tan sols un dia d'imaginació enspermet fugir de la societat consumistaque, així, reconverteix, integrant-les a les seves normes, les festesmenys convencionals de tot el calendari.

Sa Font (Son Servera)

En notari en es seu secretari:-Vostè era molt amig d'En Pere. ¿Sapper què va, dispondre en el seu testa-ment que tirassin les seves cendresa la mar?-Sempre li vaig sentir dir que laseva sogra havia jurat ballar sobrela seva tomba.

17 - 285 .

ELS CAKNAVALS A SON GARRIÓ

Parlarem de temps enrera. Moltesde les tradicions que aquí esmentaremja han passat a l'oblit. La gentde més edat , però, encara ho recordai en parla amb anyorança.

La festa començava a preparar-se tot just haver celebrat la diadade Sant Antoni. La gent més amantde la bulla ja es disfressava i s'or-ganitzaven balls de "fresses" a casesparticulars.

El dijous jarder era tradicióque els jovènots escurassin els fogonscasolans. Amb la màscara que en treienescometien les al·lotes i les mascara-ven tant com podien (també a vegadesles tiraven farina). Elles les rebienamb pealadas d'aigua freda. Aquestdia es tancava l'escola i tothomanava de gresca. Els pares que tenienfilles ja majoretes no les deixavensortir de casa per por que no lesmascarassin.

El dia de Sant Blai, com éstradició a molts altres pobles del'illa , es feien senyorets i lagent anava a l'església a beneir-se el coll i a beneir els senyoretsi altres llepolies.

Els "darrers dies" els jovesanaven de casa en casa disfressats.Entraven dient:

-Voleu "fresses"?N'hi havia que els rebien a

granerada neta. Si els acollien debones, l'amo de la casa tractavad'endevinar qui eren aquells al·lots,que procuraven despistar fent veusestranyes. Generalment ho endevinaven,dons els joves visitaven més aviatels veins amb qui tenien més amistat.L'amo o la madona de la casa elsobsequiava amb bassons d'ametlla,senyorets, confits o qualque debler.

Era també tradició a Son Garrióguardar durant tot l'any els trossosde les peces de test que es rompien.Quan arribaven els "darrers dies",els joves de la casa anaven de casaen casa, obrien la porta i tirantels trossos de tets, deien;-Aqui.vos ho deix.

I partien corrents. Com ésnatural, trianven les cases de perso-nes que no els eren gaire simpàtiques.

Més recentment es tiraven teulesue els al·lots trobaven a les casesabandonades o esbucades.

La "rua se solia fer el dijousjar'der. El darrer dia de tots esfeia "sa rueta", que era una curtadesfilada de disfresses, que duravamolt poc. A les deu s'havia acabatla festa.

El primer dia de Quaresma s'or-ganitzava "l'enterro de sa sardina".Tots els que ho desitjaven es vestiende dol per a acompanyar l'enterrament,presidit per algunes persones disfres-sades de capellants i escolans. Afica-ven una arengada dins un baúl i laduien a enterrar al cementeri, simbo-litzant la fi del carnaval.

Revista "Porto Cristo"

-Era un señor tan distraído,jtan destraído, que al despertarseIen la oscuridad encendía una cerillapara ver si había apagado la luz.

EsportsCon el ánimo y el deseo de

aproximarnos un poco más a lo queacontece en nuestras islas y concreta-mente en lo que a deporte se refiere,intentaremos darles aquella informa-ción relacionada con aquellos equiposque han conseguido estar en la cúpulade las categorias a nivel nacional.

Empezaremos en este númerocon dos equipos a los cuales podemoscalificar de muy significativos ennuestras islas i concretamente enMallorca.

Nos referimos al equipo delMallorca en el aspecto futbolísticoy al Royaltur Son Amar en lo quea voleibol se refiere.

VOLEIBOLCopa del Rey

En el Pabellón PolideportivoEl nuevo Pabellón Polideportivo

de Sa Pobla acogió los dias 17 y18 de enero la Copa del Rey de Volei-bol. Dicho final la disputaron losequipos que en la primera fase dela liga se clasificaron en los prime-ros lugares de. los dos grupos; estoscuatro equipos son: C.V. Cisnerosde Tenerife, C.V. Guaguas de LasPalmas, Royeltur Son Amar de Mallorcay Salesianos Atocha de Madrid.

Este recién estrenado polidepor-tivo de Sa Pobla está dotado de siste-ma de calefación por lo que se probósu funcionamiento en esta ocasión.

Las simifinales del sábado17 enfrentaron por una parte a losequipos de Royaltur Son Amar y Guaguasde Las Palmas y por otra parte Salesijanos Atocha y Cisneros de Tenerife.

El Son Amar partió desde elprincipio como favorito ya que actual-mente cuenta con el mejor equipode - 1a división y con un pretigiosoentrenador.

No hubo sorpresas en el pabellónya que los grandes favoritos SonAmar y Salesianos lograron pasara la gran final; el Son Amar derrotan-do al Guaguas por un claro 3-0 aunqueel juego podría haber sido més brillalite y el Salesianos derrotando trasun disputado partido al conjuntodel Cesneros por un definitivo 3-0

El domingo 18 se disputó enprimer lugar el tercer y cuarto puestoque enfrentó al Guaguas y Cisneros,

18 - 286

los dos equipos canarios, quedando'en tercer lugar el Guaguas al venceral Coronas por 3-1.

El equipo Royaltur Son Amarque actualmente está formado por:Ng Nombre1 Javi Dios2 José A Miralles3 Venancio Costa4 Pascual Sorin5 Francisco Sánchez Jover7 Luis Alvarez8 Angel Ortiz9 Sixto Jiménes10 Benjamin Vicedo12 J Fernández Barrosconsiguió su cuarto triunfo en laCopa del Rey imponiéndose de formaclara y profunda al Salesianos Atochapor 3-0 en tan solo 71 minutos, ycuyo marcador registrado en los tressets fue de 15-10, 15-7, 15-4.

El Son Amar salió a la canchatotalmente mentalizado de que debíandecidir la marcha del partido desdeel primer momento. Cabe destacarlas bajas de Barros y Alvarez quetodavia no estaban recuperados desus lesiones y la ausencia de suentrenador Bozic.

El Son Amar realizo un juegoimpresionante tanto en ataque comoen defensa dejando a sus contrariossin aliento ya que no sabian cualera la forma para detener la trombaque tenían encima. El primer setterminó con un marcador que registrabaun 15-10. En el segundo set se igualóen gran manera la lucha, sin lograrningún equipo separarse son claridadde su contrario pero una inoportunay lamentable lesión del joven jugadorCarlos Murgui dio al traste con lasaspiraciones de triunfo. En un bloqueojunto a su compañero Izarguirre,Carlos sufrió una lesión de tobilloteniendo que ser trasladado a unaclinica de Palma después de haberrecibido las primeras asistenciasen el propio pabellón. Fue despedidode la cancha con multitud de aplausospor parte del público asistente.Con esta lesión de Murgui hombreclave en el esquema del Salesianos,pareció como si cundiera el desánimoen el resto de sus compañeros quevieron como el Son Amar sumaba máspuntos haciéndose con el set por

19 - 287 _ .

un tanteo de 15-7. En el tercer setfue todavia -más claro, con algunoscambios de saque y con Sánchez Jovery Angel Ortiz que machacaban unay otra vez dando la nota de distincióndejando un marcador que registrabaun 15-4.

Al Son Amar ya solo le restaun título de Copa del Rey que comoes sabido, sólo se entrega al equipoque consigue vencer es esta competi-ción durante tres veces consecutivaso cinco alternas.

Los que sin duda deben estarcontentos son Sánchez Jover y JaviDios, pues además de ganar la copaaganaron los trofeos al mejor jugadory mejor colocador respectivamente.El trofeo a la Promesa Barcelona-92 se lo concedieron a Carlos Murguiel joven lesionado.

F Ú T B O L

RhiCULL ESPORTIU

Per Pep J. Bauçà

1a DIVISIÓIr. FC Barcelona 36 122n. Real Madrid 35 113r. RCD Espanyol 31 74t. Ath. Bilbao 265è. Ateo. Madrid -26 26è. Betis 25 37è. R. Sevilla 24 -28è. REIAL MALLORCA 24

COMENTARI ; El Reial Mallorca ocupala vuitena posició amb vintiquatrepunts, net de positius i negatius,a tan sols un punt del "play-off"pel títol, malgrat tot cal dir tambéque es troba a tan sols tres puntsde la zona del "play-off" per eldescens.

Fora pronosticar cap tipusd'aconteixament, creim que el Mallorcasense deixar fogir cap punt més del"Lluís Sitjar" -objectiu aquest queno serà gens fàcil- té la premanènciadins la Divisió d'Honor del futbolespanyol quasi bé assegurada.

3a REGIONAL (GRUP B)

SANT JOAN O - SENCELLES OBastant expectació despertà

la visita del "potent" equip de Sence-lles en el Camp de Son Juny. L'encon-tre, a la fi, no passà d'esser unaveritable caricatura de partit. L'abu-:rriment arribà a afectar als propisprotagonistes. Per no veure, no véremni tan sols gols o bé sí, dos, elsquals foren neutrelitzats pel col·le-giat de torn, Sr. Bueno, el darrermés que dubtós al nostre entendre.La majoria de la primera part, elSencelles, fou el vertader dominadordel joc, o bé quasi fou qui arribàen la majoria de vegades a la porterialocal, i tengué alguna ocasió ambvertader perill. Mentre tant el SantJoan seguia sense donar-s'en comptede que l'encontre havia donat inici:S'arribà a posar en perill la porteriavisitant al llarg d'els quaranta-i-cinc minuts inicials una sola vegada-el protagonista del fet En GuillemMas, amb un chut que sortí a foraper ben poc. Si els quaranta-i-cinsminuts inicials foren dolents i abu-rrits, els de la segona part forenencara pitjors, cap d'els dos equipseren capaços de treure fruit positiud'els seus respectius errors. UnSencelles que acabà per renunciara l'atac amb un Sant Joan que acabàamb la majoria d'oportunitats percaure dins el propi desconcert il'individualisme d'alguns jugadors.

L'àrbitre a l'encontre donàun autèntic recital de xiulet, aturanta la majoria d'ocasions el poc futbolque es veia, no concedint a moltesjugades la llei de l'advantatge,fet aquest, que va fer que l'especta-cle tornas més gris encara. Com notesa destacar, cal dir que va reepareixa,Miquel Matas, després d'una llargaausencia, fet aquest, que ens alegre.Per altre banda, Joan Font, fou unavegada més, d'una manera provisionalque reemplaçà a "l'entrenador oficial"Antoni Ferriol, ausent per enfermetat(un fort grip), canvi aquest, quefou prou satisfectori per lo quesignificà la suma d'un punt més ala pobre suma global d'aquest.

Esports3a REGIONAL (GRP C) JUVENILS

SANT JOAN O -MURENC 1

No es cap sorpresa que l'equip;juvenil vagi sumant derrotes. Araibé, lo que si es noticia és que la1

derrota de la que es protagonista;sigui d'un tanteix tant curt com!es el cas del 0-1, en qüestió.

Causes de que és pugui produiraquesta sorpresa. En primer termeel que l'equip anfitrió sigui objected'unes dotze clares jugades de goli que només sigui capaç d'aprofitar-ne una d'aquestes, i per ésser mésexactes, direm que és produí talcas l'últim minut del partit; i creimique amb la total eolaboració perpart del col·legiat de torn, concedint1

el decissiu gol quant el materialitza-1

dor es trobava dins un clar fora¡de joc: Seguit tal fet el propi col.leigiat del partit donà per finalitzat:l'encontre. i

El partit trancurri com tots,en la majoria de casos, domini totalide l'equip contrari emntre que l'equipisantjoaner seguia sense trobar soluciódavant tantes grosses barrumbadeSide joc que li venien damunt per partde s'altre equip. L'equip santjoaneres dedicà la major part del partit;a defensar la retaguardia, vistala facilitat en que arribaven elscontraris dins el marc defençat pelporter Niño, el qual sigui dit de|pas, tingué una més que aceptableactuació.

Com a notes a tenir en compteens veim obligats a puntualitzarque l'equip local al llarg de totl'encontre tant sols arribà a laporteria del visitant 6 vegades,de les quals tan sols dues forende vertader perill, l'encarregatfou En Pep Bauçà.

Senyalar, també, que AntoniCompany tingué que abandonar el te-rreny de joc degut a un xo'c que tinguéamb un jugador visitant, fet aquestque és notà encara més en el joclocal.

Poca cosa més que contar donàaquest partit, que es pot resumiren tres punts: primer, pobre joclocal, segon, desconcert davant lespoques ocasions de gol que es presen-ten i, finalment, un erros arbitral,que en aquest cas si fou decisiu

20 - 288

pel resultat final, a pesar de queel marcador no refletxi lo que succeídins el terreny de joc, gràcies aDéu, de lo contrari...

NOTA: Article escrit dia 27 de generde 1987.

BICICLETES

Novament les bicicletes surtena les carreteres.

El passat diumenge dia 25 degener es va fer una volta pel següentrecorregut: Sant Joan, Sineu, perdesprés agafar la carretera vellade Sineu a Palma, una vegada es vaarribar a Palma els corredors tornarenenrera, aquesta vegada per la carrete-ra general cap a Algaida, Montuïrii finalment com a punt d'arribadaaltre vegada el punt de partida,;

Sant Joan. Amb aquest recorregut es varen fer un total de 63 Km. Cal rese"nyar la poca participació en aquestavolta, ja que només foren dos elscorredors que hi participaren.

Altre vegada el diumenge dia1 de febrer la cosa va millorar,encara que no així com seria de desit-jar, aquesta vegada foren tres elscorredors participants que en aquestaocasió feren la ruta desde Sant Joana Vilafranca^, i una vegada arribatsal poble vei, agafaren la carreteraque du cap a Felanitx. Una vegadaarribats a Felanitx decidiren tornarper la mateixa ruta cap a Vilafrancai Sant Joan.

També ens varen comunicar quepròximament es farà una reunió, perveure de tornar a potenciar altrevegada l'esport de la bicicleta quetant d'èxit tengué aquest, any passatal nostre poble, però que, are pareixque la gent no acaba de decidir-se.

Nosaltres els que ens agradaaquest esport esperam que ara queel fred serà cada vegada menor, elsaficcionats a la bicileta la tornarana treure al carrer.

Antònia Matas