A.E. Talaia BRC19870100_218

Restaurante, . .

:..Passeiq de Ribes Roges~ 3-5 Reserves al Tel. 815 4392,

·VILANOVA I LA GELTRU .... ' OBERT A PARTIR DE LES 21'30 HORES~ - .~ . .

CENA ESPECTACULOCADA SABADO DESFILE DE ESTRELLAS

LOCALES PARA REUNIONES , CONVENCIONES , CASAMIENTOS.

• AMPLISIMA CARTA• MENU ESPECIAL «DO»• y su especialidad BULL DE TUNYINA

escortsRamb la Vidal, 17

8151917C/. Sant Gervasi, 39

8937850

SUMARI

EDITORIALEquip de RedaccioPARTICIPACIO MASSIVA ENL'ITINERARI GR-4Anton i SagarraPLANTES BOSCANESM a Carme BarceloELS FORNS DE PEDRESJosep VoltaXIV MARXA D'ORIENTACIO PERDESCRIPCIO -XXIX MARXA SO­CIAL -DADES TECNlaUES IANECDOTARI CLASSIFICA­CIONSJoan VirellaITINERARI GR-4-BREU RESSENYA DE LESDARRERES ETAPESAntoni SagarraSECCIO oesout-NEU ENGUANY? ...NO GAIRE!Josep MiraCLASSI FICACIONS II DESCENSTALAlASECCIO DE CULTURA-INFORMACIONS DE LA SECCIONOTICIES I COMENTARISJoan Vi rellaEXPEDICIO VI LANOVA ALSANDES-CHACRARAJU-87Toni MassanaG.E.A.M.-FITXA TECNICA-RESUM ACTIVITATS ESCALADA-PENYES DECAN MERCERSECRETARIA-MOVIMENT DE SOCIS-CAMPAMENT INFANTILMEMORIA D'UN RAL.LI o-sscurAnton i OrdovasENTRE EL CADI I EL PIRINEU (II)Joan Virella

BUTLLETI PER ELS ~V~I.';;"

GENER-FEBRER-M "<

IR~j/

/

~"""i..: ...,/ 1, 1 /

~j~,-.) :1" '~I

- ..agrupacloexcursionistatalaiaCt . Cornerc n° 4. Tel. 8931257

VllANOVAllAGElTRU

REDACCIC BUTLLETiSecci6 Cultura

DIRECCIC I MUNTATGEJosep Blanes

EDICICToni Sagarra

EDICICTon i SagarraSalvador ButiBlanca Forgas

COL.LABORADORSJoan VirellaBlanca ForgasJosep VoltaToni SagarraJosep BlanesSalvador Buti

Nota de la Redacci6:Aquesta edici6 com podreu veure,conte publicitat.Afavoriu amb les vostres compresals nostres anunciants, puix ellscol.laboren al Butlleti.

3

Feia esment, la darrera edito­rial, dels aniversaris, i que concre­tavern en el Centenari verdaqueriai en el reconeixement 0 I'oblit, quees tenen aquestes efemerides.

Caldra que a la nostra Entitat ,algu vagi pensant en un parelld'esdeveniments que, maltempsa­des apart, compleixen anys, al 87I'una, i I'altra a principis del 88.

Aquest Butlleti nalxia en el seuN° 1, al Setembrede 1957, es a dir,a la tardor tara els seus primerstrenta anys. Un petit opuscle , migescrit en (lei idioma oflclal» -puixlIavors no es permetien gaires ale­gries sobre el tema- on es parlavade la Vall d'Ordesa i el Santuari deBellmunt , previa una salutaci6 aprimera plana, generica, ampulosai farcida de bones intencions, fina­litzant al darrera un noticiari ons' lnclola un reduit programa d'ex­cursions i les eng runes recollides aSecretarla. Aixi , amb rnes voluntatque arnbiclo , una comissi6 de tressocis , donava lIum aquesta publi­caclo , que amb els daltabaixos pro ­pis de la evoluclo , haura complertja la trentena . Ho celebrarem . Laproposta resta en peu.

L'altre, que tarnbe compleixtrenta anys, es la Marxa Social ,aixo si, a la pr im avera vinent. .Hocomentavem amb algu en el trans­curs de la dar rera edlclo de la cursai creiem que tarnbe cald ria magnifi­car -ho una mica. Mentrestantaquest algu deixetava nostalgia dela primera marxa i el tunel deltemps ens tornava a la Irnpresslod'un planol a tres tintes fet ambuna multicopista que tarnbe serviaper editar rnes de quatre fulletons-llavors altament subversius­perc que damunt la taula del men­jador d'un dels organitzadors, po­sava els fonaments de trenta edi­cions d'un dels actes de mas presti ­gi i solera d'aquesta agrupaci6 ex­cursionista.

Aprofitem dones, per revifar lamemoria col.lectiva de la nostraEntitat, que tot mirant em era,veurem els nostres origens, i que sino ho fern aix i , qui sap, si perdremI 'identitat .

editorial

Participacio massivaen I'itinerari GR-4

Que a cada sortida de I'itinerarihi concurreix rnes gent es ja un fetinnegable i que cal estudiar en pro­funditat. Una activitat reeixida quesatlsta els organitzadors i els ma­teixos participants. Quan varemcornencar , ara fa dos anys i escaig,poe podiem imaginar una asslsten­cia tan rnultltudlnarla -152 excur­sionistes en la darrera etapa- quesupera qualsevol altra activitatsimilar duta mai a terme en la nos­tra Entitat.

Qui no s'ha queixat mai d'unamanca de participaclo excusant-seen el proqres i en els temps quehan canviat? Semblava que lessortides col.lectives en autocar jaera un fet que havia passat a la his­torta i, yes per on, ara el descobri mcom un rnitja practic, economic,socialment agradable i on s'hi potprojectar la cinta de video que homha gravat durant la jornada. Lacomoditat no s'ha millorat gaire,certament, perc els trajectes perbones carreteres tampoc es fanpesants.

I quins alicients motiven I'ex­cursionista a venir? Poden sermolts i ben variats 0 conjuntats; in­tentare descriure'n alguns.

Una cosa deu quedar clara quandespres d 'una primera ocaslo homte I' interes de tornar en les etapessequents; i, es que s'hi deuen tro­bar be... malgrat I 'ambient desco­negut del primer dia. S'evidenciaque no es gens dificil fer coneixen­ces que despres poden esdevenirbones amistats.

La particlpaclo global d'unafamilia pot esser un aspecte impor­tant: pares i fills conviuen intensa­ment durant la jornada despresd 'haver restat relativament allu­nyats per les ocupacions respecti­yes d'escola i de treball. Moltsmatrimonis joves deuen consideraruna bona ocaslo per a transmetrelIurs coneixements i normes deconducta als seus fills.

D'altra banda veuen com elsseus fills passen a formar part d'ungrupet, amb nois i noies 0 be nens inenes de la mateixa edat, que for­gen el seu ambient i dissenyen lesseves proples iniciatives; fet,aquest, que propicia a la interco­rnunlcaclo dels mateixos pares.

Tarnbe es frequent la benvingu­da d'algun conegut, amic 0 familiarque decideix venir, en part pres­sionat per les explicacions que se Iihan donat. Despres se n'adona queconeix rnes gent del que es creia,facilitant-ne una lnteqraclo mestlutda; i es que Vilanova tampoc estan gran ...

La period icitat de les sortides-una cada mes- ajuda, tarnbe, aque no sigui una activitat feixuga nitampoc esporadica. Permet unaconcepclo del Ileure ben variat enque pot programar-se les festesdominicals amb I 'antelaclo sufi­cient i poder real itzar, aixi, altresactivitats del seu gust. Tarnbe caldir que s'ha intentat trobar I'equili­bri just en la durada de cada etapa;es a dir, ni massa curtes ni massalIargues. Tot i saber que el progra-

5

ma no deu satisfer plenament tot­hom , si hem cregut que deu com­plaure a una majoria.

EI criteri d'un itinerari conti­nuat en que el punt de sortida coin­cideix amb el de I'arribada de I 'eta­pa precedent , crea una sensaci6 decontinu"itat en que hom es resisteix ,

. a voltes, a interrompre. La variaci6del paisatge, de I'orografia, de lesedificacions, sovint vol esser indivi­dual ment interpretada com a canvinatural d' una comarca a una altra i,sin6 es alxl, cada u intenta treure'nla seva propla conclusi6. Es, endefinitiva, una ferma possibilitatde traspassar el nostre pars i co­neixer-Io pam a pam.

L'aspecte cultural d 'aquest iti­nerari GR-4, amb una muni6 demonuments rornanlcs a tocar delcarni, te, per altres, un notable pesespecffic . EI fet que la mateixaorganitzaci6 el potenci'i convertintaquests punts en lIoc de reagrupa­ment es sovint agra"it -hom practi­ca altres afeccions: dibuix, fotogra­fia, etc-. D'altra banda, el marxa­dor en resulta ben informat pelsreculls documentals que puntual­ment se Ii ofereixen.

Cal esmentar , darrerament,

I ' Interes constant de I'organitzaci6en millorar tots els aspectes , mal ­grat alguns fets ocasionals 0 for­tutts que sempre poden produir-se.Alxi, s'intenta mantenir un preuajustat i invariable, amb notablesdescomptes familiars. Un equipconjuntat, ampli i obert alhora ofe­reix els complements indispensa­bles perque la gran majoria s'hitrobi be; no cal dir noms pero lesaportacions s6n molts variades:documentaci6 (descripci6 de I'iti­nerari , qratlques i mapes , recullmonumental , ressenyes retrospec­tives) aspectes tecnlcs (autocars,cobraments , Ilistes, preparatius,farmaciola, algun dinar , etc) 0 bepuntuals (video, walki-talky, jocsflorals , massatgistes ... ) es obra detot un equip que actua amb respon­sabi Iitat i esperit de sacrifici, enbenefici de tota una col.lectivitat.Una col.lectivitat excel. lent ques'ha comportat sempre amb unacorreccio absoluta -no podrlernesmentar cap fet anormal- i queaporta una intercomunicaci6, enri­quidora de I'esperit excursionista idel fet social catala.

ANTONI SAGARRA I MAS

GRUPDAVANTDESANTBENETDEBAGES

NO VAGI A CEGUES PER LA VIDA

SOM EXIGENTS AMBNOSALTRES MATEIXOS

PERQUE VOSTE TINGUI VISTA

• Reparem les seves muntures al moment• Adaptem les seves lentilles (3 anys de garantia)• Aparells per a sords (gabinet especialitzat)• Cristalls de meys pes i millor estetlca• Sempre les darreres novetats

c X ~optica

holandesaF. Macia , 92Vilanova i la GeltrtiTel. 8934046

VOSTE HO TE PERFECTAMENT CLARTINGUI LA VISTA I VINGUI A VEURE'NS

NO VEGI COMPLICACIONS.... !

PI. Cotxes, 6Vilanova i la GeltruTel. 89341 69

7

flE[RDRTR~ENSENYAMENT I SERVEIS

INFORMATICS

8

meca-rapid fJI~~CENTRE DEL GARRAF -..: IJ

MECANOGRAFIA AUDIOVISUAL

EN 28 HORES 200 PULSACIONS IMINUT.--~

* AMB TOTS ELS DITS.* SENSE MIRAR AL TECLAT.* VELOCITAT OPOSITORS .

CURS DE COMPT ABILITAT.

En les caminades efectuadespels diversos senders de Gran Re­corregut, hem observat un grannombre de plantes que sovint des­coneixem.

Una de les rnes boniques i pri­merenques que poden veure justa­ment en aquesta epoca, es elCUCUT 0 PAPAGALL (Primulaveris ssp. columnae), on en moltesocasions la trobem dins de la roure­da amb boix, 0 tarnbe formant partde I 'estrat herbaci del pi roig.

EI seu nom prove del lIati. «Pri­mula» significa «la prlrnera», voldir com hem esmentat anterior­ment, que es una de les plantesque floreix rnes aviat i «verts» sig­nifica «prlrnavera».

Eis cucuts, papagalls 0 prima­veres comunes, son plantes peren­nes, amb fulles basals en forma deroseta. La tija oscil.la entre 5-10

em. d 'alcada, trobant-se la partapical ocupada per una umbel.la deflors de color groc viu. La corol.laesta formada oer cine lobuls ambcine taques ataronjades. EI calce esde color verd i acampanat.

Des de I'edat mitjana s'ha usatcom a calmant del dolor.

Actualment s'utilitzen les arrelsper preparar una tisana per calmarla tos. Tarnbe s'utilitza per curar elmal de cap i alguns transtornsdigestius.

Hem de tenir cura que algunspels glandulars de les fulles d 'a­questa especle i d 'altres primave­res cultivades en jardineria, pro­dueixen notables irritacions cuta­nies a algunes persones sensiblestocant tant sols les fulles, son moltmolestes les localitzades en les par­pelles.

M· Carme Barcelo

\

9

Vidrios yCristales

RA S CONCOLOCACION E INSTALACION

DE TODA CLASE DE CRISTALES

COLOCACION DE MAMPARAS DE DUCHA,VENTANAS GRADUABLES Y PERFILES DE AlUMINIO

EN GALERlAS

VlDRlERAS ARTlSTICAS

8XPOSI CI ON Y VENTA c/ AGUA, 77

Talleres: C. Per. y Ricart. 6 Tel.: 893.84.66 VIlANOVA I lA GELTRU

10

TOT PER L'ESPORT

PLACA SOLER I GUSTEMS, 5

(antigua placa Carros)

a 893 0470 VILANOVA I LA GELTRU

Cam inant per Catal unya esmolt frequent veure aprop delscam ins en 1I0cs desn ivellats fornsde calc 0 de guix, n'hi ha tants quequan els ve"iem ho trobem de 10 mesnatural i no Ii donem mes impor­tancia.

Pero els forns durant segles hanrepresentat una industria, una in­dustria local, perc molt important.Tots sabem que en la construcci6antiga el guix i la calc; eren de pri­mera necessitat. Eis mateixos pa­gesos feien de forners quan calia iquasi sempre per el seu us particu­lar i molt poques vegades per en­carrec, la tecnlca la passaven de

pares a fills i alxo fins fa poco Perocom tantes altres coses, les novestecniques han deixat en desus,aquests forns. Enrera queda unaIlarga hlstorla.

Eis forns primitius de calc; 0 deguix, son constitu"its per una grancavitat, alguns pams per sota terra,lim itada lateral men t, per parets depedra iamb una obertura inferiorper alimentar-Ios.

Es precisament en la producci6de calc; que es consumida la majorpart de calcaria, amb escalfament atemperatura per damunt dels 1.000a 1.200 graus, reacci6 que produeixla calcinaci6.

FORN DE CALC EN SECCIO

11

Aquests forns antics en diuende PROCES, actual ment han estatsubstttuits pels ROTATI US.

EI guix segueix la mateixa tec­nica que la calc, ompl ien la cavitat

. amb pedres calcaries 0 de guix,deixant I 'espai suficient per la Ile­nya i la combusti6 del foe, la calordel qual s'escola pels roes amunt aI'obertura superior que produeix eltiratge i sortida del fum.

De pedres calcaries i de guixn'hi ha moltes a tot Catalunya, per10 tant, podrem trobar forns arreu,perc sempre en llocsboscosos, per­que la Ilenya es inprescindible.

Caminant pel GR4, hem trobatdos forns que a rnes de les caracte-

ristiques que hem descrit, tenenuna construcci6 molt interessant.Son deIs unlcs que tenen I'habitat­ge constru"it junt amb I'obra delforn. Frontalment a la mateixaIinia es veuen la porta de I 'habitat­ge i la cavitat de I 'alimentaci6.

En I'altre te una finestra laterala la nau del forn, per permetre sivolien fer mitges fornades, 0 en totcas, facilitar l'extraccio de la pedracurta.

Avui per avui els forns de calc ide guix son testimoni d'una epocano gaire Ilunyana. Hauriem d'estu­diar-Ios i de protegir-Ios abans quedesapareixin del tot.

Josep Volta

lt1: ..I.

ALTRE FORN AMB FINESTRA SUPERIOR LATERAL

lJ

XIV Marxa d'Orientacioper Descripcio

XXIX MARXA SOCIAL

Dades tecnlquesEI diumenge 22 de man; passat,

se celebra aquesta tradicional cur­sa. EI dia anterior ploque amb cer­ta intensitat, fet que feia terner quela jornada no fos massa favorable.Afortunadament el dia es presentaamb un cel on alternaven els nuvolsi els espais clars i, cap al migdia, elsol bri lla fortament, fent i tot un xicde calor . Malauradament els nu­vols i boires privaven la contempla­cia del rnassls montserrati des d 'unindret privilegiat.

La marxa s'iniciava en I'incon­cret Ilogaret de Pierola, format permasies escampades. La sortidaestava situada en la gran clarianade bose immediata a la masia decan Pone, i els marxadors seguiencap a la Torre, capella de Sant Cris­totot, coil de Sant Crtstotol, serrade can 'Termens, coli del Sabater,Solei de can Terrnens, can Sirneo,can Grau Veil, can Pujol de la Mun­tanya, Riera Xica, serra de la Rec­toria, esqlesia de Sant Pere i claria­na de can Pone, on finia la cursa.

EI Control de sortida era consti­tult per Josep Julia, Manel Parniesi Ramon Mart i .

Control A (regularitat), situaten un collet d'una esprimatxada

esquena d 'ase . Controls: DarnlaPerez i Teresa Amela. Longitudtrajecte: 1.015. Horari: 16 minuts.M itjana: 3.806 km.1 h.

Control B (neutralltzaclo), si­tuat al coli de Sant Cristofol. Longi­tud trajecte: 903 m. Horari: 14minuts. Mitjana: 3,870 km./h.Controls: Josep Elias , Marina Mas­so.

Control de pas 1, situat en elcorriol d'enllac entre el caml debast i la pista carenera. Controls:Jord i Forgas, Josep EI ias.

Control C (regularitat), situaten una cruilla de cinc pistes, a laserra de can Terrnens. Controls:Victoria Carbonell, Lidia Farras,Longitud trajecte: 1.618 m. Horari:22 minuts. Mitjana: 4,412 km./h.

Control 0 (neutralltzaclo), si­tuat a la masia de can Simeo. Con­trols: Jaume Carbonell, TeresaCarbonell, Josep Torras, Paca San­chez. Longitud trajecte: 2.060 m.Horari: 29 minuts. Mitjana: .4,262km./h.

Control de pas 2, situat en undoble carnl d'un serrat baixador.Controls: Ramon Lopez, DelfinaGarcia.

Control E (regularitat), situat ala masia de can Grau Veil. Controls:

13

Ramon Casas, Victorio Carbonell.Longitud trajecte: 1.448 m. Horari:18 minuts. Mitjana: 4,826 km ./h.

Control F (neutral itzacio), si­tuat al nucli de can Pujol de laMuntanya. Controls: Andreu Usie­to, Maria Araqones, Anton i Ordo­vas, Montserrat Miquel. Longitudtrajecte: 852 m. Horari: 12 minuts.Mitjana: 4,260 km./h.

Control ·G (regularitat), situaten una descurada pista, a la sortidad'un bose. Control: Totol Fabre.Longitud trajecte: 735 m. Horari:16 minuts. Mitjana: 2,756 km./h.

Control H (neutralltzac!o), si­tuat en una cru"illa de pistes de laserra de la Rectoria. Controls: MariCollado, Teresa Alba. Longitud tra­jecte: 837 m. Horari: 13 minuts.M itjana: 3,863 km.1 h.

Control de pas 3, situat en unenllac de corriols, prop del Galld'indi. Controls: Blanca Forgas,Nuria Forgas.

Control I (regularitat), situat aI 'antiga esqlesla de Sant Pere.Controls: Francese Sanmiguel. LoliCastarier, Salvador Artigas, Longi­tud trajecte: 1.901 m. Horari: 25minuts. Mitjana: 4,562 km./h.

Control d'arribada, situat albose de can Pone. Controls: JosepJulia, Manel Parnles. Longitud tra­jecte: 642 m. Horari: 8 minuts . Mit­jana: 4,815 km./h.

Equip de dlstrlbuclo i coordina­clo de controls: Blanca Forgas,Vlcenc Carbonell, M a Carme Bar­celo, Salvador Butf. Tancament decursa: Ramon Marti, Teresa Ameia,Dam ia Perez.

EI recorregut total de la marxaera de 12.011 metres, i I 'horariefectiu de 2 hores i 53 minuts que,sumant-hi les neutralitzacions, to­talitzaven 4 hores i 18 minuts.

14

Hi participaren 64 equips, que­dant-ne classificats 63.

ANECDOTARIAquesta darrera marxa ha estat

prodlqa en lncldencies. I no es potdir que siguin minimes si no esposa afany en esmenar-Ies. EI diade la cursa foren molts els partici­pants, i tarnbe gent de I 'organitza­clo, que es dirigiren cap a Hosta­lets de Pierola, en comptes de fer­ho al minso nucli fundacional delterme. Anteriorment ja s'havienfets uns fulls amb mapa lnclos idetails per escrit, pero aquestsfu lis estaven programats per al 8de marc. Un malaurat trasllat dedates els deixa inutile i foren subs­titults per un fragment de mapainexacte i sense precisions. Tarnbeaquest trasllat de data fou fatal , jaque coincidi amb el lIarg pont bar­celoni de Sant Josep. Un detail atenir en compte en altres ediclons.

Una innovacio fou la lnstal.laciod'un taulell on eren servides begu­des calentes 0 per a refrescar '. agust dels consumidors, ja que en el1I0c de sortida-arribada no hi haviacap establiment per a fer aquestservei. Una altra, decisio unilateralpresa a darrera hora, era la d 'en­tregar als marxadors tots els fullsdescriptius en una sola remesa, alasortida. Aixi es trobaren punts decontrol amb quatre persones i pocafeina, i un control amb un homesol itari, en Totol.

I finalment considerar que elscontrols de pas foren posats sensegaire picardia, per tal de cobrirI'expedient, ja que el tracat de lamarxa no donava 1I0c per a inno­cents trapalleries. Tot i alxo forenbastants els equips que «plcaren»en uns paranys tan candorosos.

Joan Virella

XIV MARXA D'ORIENTACIC PER DESCRIPCICCLASSI FICACIC PROVISIONAL

LLOCD'ORDRE

123456789

10111213141516171819202122232425

NOMS

J. CATASUS - J. M a CASASI. SURRALLES - J. CASANOVAM. RIBAS - M. CUATRECASASJ. PLANAS - F. VILAJ. CARALT - I. CARALTR.HERVAS-A.LLOPARTS. CASTELLVI-J. MARTINEZS. CAMPANA - S. ARROYON. GOMEZ - T. MONFORTA. LLECHA - M. LLECHAB. TORRAS - A. GOMEZJ. MILA - J. CAMPLLOCHD. ORIOL-J. M a LEANTTXJ. MIOCHE - J. SELLARESC. RODRIGUEZ - C. VALLESM. HILL - M. SOLERJ. FONT - C. JIMENEZJ. MITJAVI LA - J. NUN EZS. PUIG - M. PITARCHD. AYMANI- G. AYMANIF. LUCAS - A. LAFFITTEJ. PUIG - J. SEGURAJ. NUNEZ-O. NUNEZC.RECASENS-L. TOMAS-O. AYMAMI

NO CLASSI FICATD. SOLER - N. HILL

ENTITAT

C.E.P.C.E.C.IGUALADAU.E.C.S. VICENSU.E.C.MOLINSMOLINSMOLINSMOLINSMOLINSC.E.P.U.E.C.C.E.P.C.E.P.C.E.P.C.E.P.U.E.C.C.E.P.U.E.C.MOLINSC.E.P.U.E.C.C.E.P.U.E.C.

C.E.P.

PUNTS

7999

101112121313131517172024282833333435373847

1r.2n.3r.

CLASSIFICACIC PER ENTITATSU.E.C. 37 puntsMOll NS . 37 puntsC.E.P. 39 punts

Aquesta classificaci6 es donara per definitiva el proper 10 d'abril.Les possibles esmenes s'hauran de fer abans d'aquest dia. . .L'entrega de trofeus es tara el dia 15 de maig ales 8 del vespre al nostrelocal social. Ct. Cornerc, 4. Vilanova i la Geltni.

15

XXIX MARXA SOCIALCLASSIFICACIO PROVISIONAL

PUNTS688899999

1010101011111212141515161717182020212122252728303031323438

NOMSJ. PLANAS - R. MUELAM.FERRER-M.PATERNAM. BERNADO-C. ROIGM. MONTOLIU - J. MONTOLIUD. FABRE-X. MONTANERJ. MARTI-A. MARTIM. DALMAU - A. Ma AVILESR. VILANOVA - M : GARRIGOJ. BALLUS - C. MONTSV.FERRER-P.ARTUSP. FERNANDEZ-A. POCHJ. M a PUJADES - M. FERRERJ. MARTI - R. MARTIJ. BLANES - P. MELENDEZR.FARRAS-R.LLENASM. SIMON - M. VIDALS. GUIMERA - L. MONTOLIUJ. GUIMERA - F. ROIGT. ROMAGOSA-J . MIROJ. ELIAS - M. ELIASR. MERCADE-J. BARNIOLC.FORGAS-N.OLTRAR. FALCO - R. GOMEZN. MARTI - M. PLANASP. ALBET - M. MONTOLIUM.ARCANONS-M .TERESJ. BURCET - M. RODRIGUEZA. TORNER-J. MASIPS. BACARDI - C. SOCIASI. MARIN - S. MONTANERJ. ROVIRA - M. JULIAF. LOPEZ - P. ROMAGOSAS. MASDEU - P. MASDEUF. SANCHO - X. PLANASC. FORGAS - E. PLANASA.FERRER-R.VENTOSAI. GIMENEZ - J. PUJOLJ. PLANAS - S. CALLAO

DORSAL66651867647424691322

238 ·27403711535846518990578233 0

20124439566080

379

89

5928

N° D'ORDRE124456789

1011121314151617181920212223242526272829303132333435363738

Aquesta classificaci6 es donara per definitiva el proper 10 d'abril.Les possibles esmenes s'hauran de fer abans d'aquest dia.L'entrega de trofeus es tara el dia 15 de maig ales 8 del vespre al nostrelocal.

16

B,REU RESSENYA DE LESDARRERES ETAPES

LA aUARTA ETAPA apleqa 90marxadors el dia 21 de desembredel 1986 disposats a recorrer el tra­jecte entre Cornet i Sant Pau dePinos . Tot just baixar de I'autocarun petit grup se separa momenta­niament per a visitar un dolmenproper. Una fita cabdal de la jorna­da es I'esqlesla de Santa Maria deCornet; conserva fnteg ra la sevaestructura de les darrer ies del s.XII malgrat les construccions so­breafegides; els murs, de carreupolit , no tenen altra decoracio quela cornisa motllurada que remataI 'absis i el finestral mitger; la portaes ornamentada amb una columnaper banda i unes arquivoltes que,dintre d'una simplicitat, doten elconjunt d 'una eleqancla de Ifnies iequilibri de proporcions. La fines­tra esmentada de I'absis tarnbe esdecorada a l'Interior: unes testesde 1I0ps i un home vestit amb tuni-

ca. No cal dir que tots aquests ele­ments foren retratats per moltsexcursionistes , copsant un lnterescreixent per I 'art rornan lc.

Quan arribem a la creu de ter­me de Santa Maria de Mertes alguens fa adonar que deixem la comar­ca del Sages per entrar a la delBerqueda.

A I 'ermita nova de Sant Miquelde Terradelles (s. XII), es produeixun reagrupament. Son molts elsque fan marrada per apropar-se ala visible capella rornanica de SantM iquel de Terradelles -a dos­cents metres de la seva hornonl ­ma-. Aquesta ha mi ll orat la imat­ge des que finf la darrera restaura­cia (1982) en que es repara la co­berta i s'aqenca la facana, Nemesun fanal lnoportu fa nosa als retra­tistes.

Sant Jordi de t.loberes (munici­pi de Gaia) es una altra capellarornanlca que ens ve de pas. No esI'original car correspon a una ree­dltlcaclo de les primeries del s. XIII,

ERMITAROMANICADESANTJORDIDELLOVEREs

17

feta segons el canon rornanlc ambuna petita nau i un absis de granscarreus ben treballats i polits iambuna volta torca apuntada. Interior­ment, el .. rejuntat de les Ilaguesdesfavoreix I 'acabat dels para­ments que algu assimila amb el joede construcci6 «Exin Castillos».

A Sant Pau de Pin6s no hi haninqu. L'hora es avancada. Unautocar espera els marxadors quealll mateix s'han disposat a dinar;I'altra lIeva el grup restant a dinara un local tancat.

La cinquena etapa s'escauI 'onze de gener del 1987, entreSant Pau de Pin6s i Sant Andreu deSagas. Hi participen 105 marxa­dors. EI punt de partida sembla

deshabitat, es un agregat del muni­cipi de Santa Maria de Mertes. Lesnoticies mes antigues d 'aquestapetita parr6quia rural daten deI'any 1169, quan fou erigit el tem­ple. Abans de partir alqu retrataI 'absis , mig amagat pel clos delcementiri.

L 'ermita rornanlca del Ginebreto de la Mare de Deu de Pin6s estaernplacada en un pia enlairat, desd 'on copsern una visi6 tantasticadels Pirineus, afavorida pel bon diaque fa. Malgrat els afegitons, con­forma un conjunt agradable i benconservat. EI costat hi ha la masiadel Ginebret que no hi desentonagens. '

Per no seguir massa estona per

CAPITELLS DE SANT BENET DE BAGES

18

SANTAMARIA

DEPINOS

la pista, els senyals ens porten perunes dreceres massa humides ilncornodes. Fent una bona inter­pretaci6 alguns segueixen per lapista i tenen la sort de veure lesrurnes del Castell de Pin6s , migamagades per la vegetaci6, quehom anomena tarnbe com a Torrede Ginebret.

La riera de Mertes es presentacompletament gelada. Una imatgeatractlva i silenciosa que captivarnes d'un. La traspassem per unpont, ascendint despres per I 'oba­ga de Cal Torres.

Quan passen uns roquissersse'ns presenta al davant la masiade Soencs, ben arranjada; al seudarrera, enlairat, el santuari de laGuardia.

L'abadia de la Guardia es unmirador excel.lent. No hi trobemninqu. Hi fem un reagrupament.L'edifici actual fou erigit el s. XVIIIdamunt els vestigis de templesanteriors. AI no poder-hi entrarse'ns escapa la possibilitat deveure la imatge de la Mare de Deu

que s 'hi venera .Havent passat les masies de

Can Vi lardaga i de Can Salvat Nou,fem cap en un pia on s'hi troba unatorre de vigia fores tal. Mentre esprodueix el darrer reagrupamentels mes intrepids s 'enfi len a la tor­reo Deu minuts rnes tard arribemdavant la Casa de la Vila de Sagas,al peu de la carretera que traspas­sem; es un edifici completamentalllat de les masies que formen eltemple municipal.

M itja hora rnes tard arri bem aI 'esqlesla de Sagas, dedicada aSant Andreu. Com que trobemobert el temple podem observar elstreballs arqueoloqlcs que s'hi estanportant a terme, ensems compro­var-ne les proporcions de volum ielements arqultectonlcs. En efecte,es un bell monument rornanlc, citata I'Acta de Consagraci6 deIa Seud'Urgell (839) arnbel nom de «Sa­qassa», de planta basi Iical moltmodificat en transcurs dels anys-tres naus amb els corresponentsabsis-.

19

LA SISENA ETAPA (15 de fe­brer) constitueix un nou record departicipaci6, agrupant 128 marxa­dors que es disposen a fer el trajec­te entre Sagas i Borreda: Quanarribem a la masia del Rourell coin­cideix que estan fen la matanca delporc i qui mes qui menys s'hi en­canta una estona.

l.'esqlesla de Sant Mauriciguarda la imatge rornanica de laMare de Deu de la Quar procedentdel santuari hornonlrn. Per entrar­hi hem d'avisar la santera que,sense contemplacions, ens etzivaun seguit de prerrogatives poe res­pectuoses que sorprenen, enutgeno fan riure el vianant. La imatge esuna bonica talla de fusta policro­mada, de 135 cm d 'alcada, malgratun repintat poc afortunat que Ii hafet perdre I 'encant original.

Des del coil de la Creu de Jovellcal fer una marrada per ascendir alSantuari de la Quar. Es un miradorde primer ordre. Un cop a dalt homassisteix gratuHament a una bonaclasse de geografia: entre en Voltai en But! descriuen tots els acci­dents fisics que poden veure 's.Restant obert, pot servi r de refug i.Observem elsetial buit de la Marede Deu de la Quar de quan fou por­tada en process6 per darrer cop.

Quan davallem cap el coil enscreuem amb el grup vilafranquique porta a terme la mateixa activi­tat i que, ben casualment , coinci­dim en aquest 1I0c. EI m6n de I 'ex­cursion isme es red urt : sovi ntegenles salutacions, molts coneguts estroben, s 'estableixen conversesque trascendeixen en una visi6 defutur . . .

La masia de Can Pou te el nomgravat a la tacana , entre alt res edi-

20

ficacions, enmig d 'un prat assole­lIat.

EI darrer reagrupament es pro­dueixal coli de Forcons (1000 m). AI 'altre costat ja fitem el poble deBorreda. Iniciem una forta baixadapel vessant obac tot fent amplesrevoltes pel mig d'un bosc moltfrond6s.

Poc abans d 'entrar a Borredapassem el ri u Merdancol sobre unample pont d'un sol ull.

Tots plegats anem a dinar alconvent d'unes monges, tal coms'havia previst. L'Oriol Ventosa,que ha gravat I 'etapa, passa la cin­ta del video per I 'aparell de televi­si6 que hi ha instal.lat al menjador .

A tothom Ii fa qracia veure 's.Es fa broma i hom gaudeix d 'unabona estona abans d 'emprendre elviatge de retorn.

co u, DE l A CREU DE J OVELl

LA SETENA ETAPA ha estat ladarrera, entre Barreda i el Castellde I' Areny (15 de marc) . La partici­paci6 ha superat les previsions: 143marxadors vilanovins a peu i 9acompanyants que col.loquem ent res autocars.

La porta de I 'esqlesla de Borre­da es interessant: conserva el fer­rallat d'epoca romanica. A I'inte­rior es venera la imatge de la Marede Deu de la Popa, de la qual aeon­seguim alguns exemplars de goigs.

EI 1I0c rnes atractiu de la jorna­da es Sant Sadurnl de Rotgers (965m), situat en un terreny bosc6s idespoblat, sobre el 110m d 'un ser­radet. Es coneguda des dels anys938 i 982 en que apareix [a com apropietat de Ripoll. EI segle XI se 'nva construir la capcalera, formadaper un absis amb faixes i arcua­cions cegues llornbardes i un prin ­cipi de nau que va acoblar-se ambla primitiva nau pre-rornanica .Com a caracteristica , aquest abs iste a dintre un fris de pedres enespina de peix 0 «opus sp icatum»que fa la volta a tota la conca absi ­dal. A mitjan seg le X II es reteuI 'ant iga nau ; la nova ed if icaci6 , quete un campanaret preci6s i esveltde torre al mig de la vo lta de la naui una cripta a sota d 'aquesta , quemolts poderen visitar , es va consa­grar el 1167 i es rnante encara comun dels edificis rornanics rnes evo­cadors del pais.

Davallant fins el lIit de la vall h itrobem el mol I del Forat . Una novaparada reagrupa tot el cont ingentque mentrestant omple la cantim­plora en la font de I 'altre costat delriu 0 be analitza I'obra d'enginye­ria que suposa una canalera penja­da formada per un tronc rebuidat

que traspassa I 'aigua d'una font aI 'alt ra riba.

En el Iloc anomenat la Riberadel Castell trobem I 'entroncamentamb la carretera de terra que va deVilada al Castell. La seguim un trosendinsant-nos, despres, per la dre­ta , per un corriol bosc6s que menarnes rapidarnent al Castell .

Una majoria de marxadors esqueden a dinar a la casa de colonieson, prevlarnent havlem concertatI 'apat ; despres, I 'Oriol Ventosapassa el video de I 'etapa i el Mar­cel.li i la Blanca Forgues, una deles organitzadores dels improvisatsprimers Jocs Florals de la Secci6,Ilegeix en la multitud de poemespresentats, algun d 'ells amb unremarcat valor literari. Es festejaI 'ent rada de la primavera i homreparteix vi dole i galetes abansd 'em prendre joiosament el viatgede retorn o

ANTONI SAGARRA I ·MAS

ARQUITECTURA POPU:"'AR DE BORREDA

21

NEU, ENGUANY? .. NO GAIRE!

Quan cauen les primeres fullesdels arbres, simptoma que la tar­dor ha arribat, els esquiadors,neguitosos, comencen a prepararels seus estris per afrontar unanova temporada . .

Enguany, tot i que, acabant jael mes de marc i per tant la tem po­rada, encara no han arri bat lesnevades, es hora de passar balanca una temporada que podem quali­ficar de nefasta des del punt de vis­ta de I'esquiador.

La Secci6 d'Esqui de la nostraEntitat encetava la temporada el 28de desembre passat amb una sorti­da d'un dia a l'estaci6 francesa dePort-Puymorens, amb gran nombred'assistents, i trobant l'estaci6 enun immillorable estat. Les cosescornencaven be i les nevades delsvoltants de Sant Anton ivan perme­tre trobar I 'estaci6 d'Arinsal enperfectes condicions per la practlcade I'esqui i fer «al.lucinar» rnesd' un centenar de persones que vanomplir per primera vegada dosautocars de la nostra Secci6.

Per6 practicament aqui s'acabatot, i en el VI Curset d'esqui cele­brat amb gran nombre de partici­pants ales estacions d' Arinsal iPortalne (Ia nova i preciosa estaci6del Pallars) les coses van canviar ies feia palesa una manca de neu, iel cornencarnent d'un patiment que22

encara dura. La resta de sortides aAri nsal, Porte Puymorens, Arcal isi Grau Roig-Pas de la Casa es vancaracteritzar per una acusada dava­Ilada de la quantitat i qualitat deneu.

Les inclemencies meteorol6gi­ques han fet que el programa desortides hagi estat retocat de cap apeus, i per alxo, per la resta de latemporada, i sempre que les condi­cions ho permetin, el calendariqueda de la sequent manera:

Sortida de cap de setmana aAndorra amb el sequent programa:

- Dissate 4 d'abril a ARCALISIV SLALOM GEGANT CIUTATDE VILANOVAXIX CURSA SOCIAL DE LATALAlA- Pernoctar a I' Hotel SANTELOI a SANT JULIA DE LORIA- Diumenge 5 d'abril a GRAUROIG - PAS DE LA CASAIII CONCURS DE SALTS «JOESQUI TALAlA».Si les condicions fossin favora­

bles al desig de I'esquiador es fa­rien dues sortides rnes:

-19d'Abril aANDORRA- 1, 2, 3 de Maig a ASTUNDonant aixi per conclosa la pre­

sent temporada, lIevat del ja tradi­cional Sopar de Fi de Temporada irepartiment de Premis i dlplornesrecordatoris del VI Curset que tin­dra lloc el proper mes de Maig.

CLASSI FICACIONS II DESCENS TALAlA AL'ARINSAL EL 15 DE MARC DEL 87

(Sobre una pista de 400 m. de desnivelli nevant feblement)

HOMES1.- XAVI ER MOYA 40.452.- FERRAN LOPEZ 41.333.- JOSEP MIRO 42.714.- ALFRED BENAVENT 42.755.- JORDI MONROI 43.126.- JORDI CONEADO 44.987.- TONI MARQUEZ 45.198.- JOSEP M a FERRANDO 47.159.- JORDI GONZALEZ 48.19

10.- DANI FABRE 54.4011 .- JOAN MARTI 56·.1912.- RAUL MUDARRA 56.5913.- FRANCESC FERRET 57.62

DONES1.- TERESA ROMAGOSA 43.102.- PILAR ROMAGOSA 44.033.- PILAR FORGAS 45.154.- MARGA FORGAS 47.335.- MONTSE IVERN 48.616.- MONTSE ALBA ~ 49 . 56

7.- M a JOSE ESCUER 49.888.- EMILIA CARMONA 59.97

II DESCENS SOCIAL1.- FERRAN LOPEZ 20.792.- JORDI MONROI 21.053.- JOSEP MIRO 21.564.- PILAR ROMAGOSA 22.105.- TERESA ROMAGOSA 23.466.- JORDI GONZALEZ 23.477.- JOSEP Ma FERRANDO 24·.528.- M a JOSE ESCUER 24.579.- FRANCESC FERRET 26.67

10.- DANIEL FABRE 27.1911 .- JOAN MARTI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.7.64

23

ALTRES INFORMACIONS DE LASECCIO DE CULTURA

CONEGUEM CATALUNYA.­Despres de les tres sortides real it­zades I 'any passat: Massis de SantHonorat-Roca del Corb (18 de maiq) ,Centenari del Poema Canig6 d 'enVerdaguer (12 d 'octubre), i G6sol­Vall de Gresolet-Pedraforca (31/1de novembre) , corresponents alessortides 11 , 12 i 13 respectivamenti que s'agrupen sota aquest nomgeneric, hom ha programat les sor­tides corresponents a aquest any ique passem ja a anunciar-vos .

sortida 14a SERRA DE PANDOLS IDE CAVALLS (Terra Alta).data 3 maig 1987. Vocal: Jan iFerrer i Ramon Casas.

sortida 15a EL CONGOST DEMONT-REBEl (Nog uera-PallarsJussa).data: 11-12 octubre 1987. Vocal:Miquel Bernad6.

sortida 16a SERRA DEL MONT­NEGRE (Maresme).data: hivern del 19,87 . Org.Equip habitual Secci6. '

sortida 17a LA COMANDA DELSCOMALATS.ELS VOLTANTS DE PASSA­NANT (Conca de Barbera) .data: primavera 1988. Vocal :

Joan Sivill.

PROPERA EXPOSICIO.- Pelsvoltants de Sant Jordi s 'exposarana la Sala d'Actes de l' Ent itat, elrecull de dibuixos que ha realitzat24

el bon amic Josep Volta en el de­curs dels itineraris GR7 i GR4 i quecorresponen als elements arquitec­tonics mes representatius del tra­jecte.

Tots els assistents han pogutcom provar com la seva rna destraes disposava rapidarnent a grafiarsobre el paper del bloc la v isi6 decada monument, amb un tracIleuger perc detallat, que conformauna obra senzilla perc amb unapersonal itat accentuada.

Durant I 'exposici6 es venera unrecull fotocopiat de I 'obra conve­nientment signat i numerat.

CONFERENCIA.- EI proppas­sat dia sis de marc; hi hague unainteressant conterencia del conegutqeoqraf Francesc Gurri i Serra,membre de CEC , que diserta sobreuna «Vis i6 Geoqrafica de Catalu­nya» .

Malgrat I 'abast de la ternaticaque pressuposa aquest titol ensoferi una disertaci6 amena i fami­liar amb un estil molt propi i carac­teristic que cornpleta amb el co­mentari subtil d 'una selecci6 dediapositives de Ilur propietat.

Esperem poder tenir-Io aviatentre nosaltres un cop rnes perquepug ui explicar-nos algun d 'aqueststantast lcs viatges que ha fet per totel mori . De moment , des d'aqui Iidonem les grades per la visita queen dedlca,

)

CATALUNYA·MEDIEVAL.- Sotaaquest nom volem encetar unanova activitat excursionista que enshauria de fer conelxer alguns ter­mes municipals de Catalunya. Estracta d 'unes sortides programadesper visitar totes aquelles restesmedievals i arqueol6giques queconserva un sol municipi, previa­ment escoll it per la seva riquesaartlstlca d'aquesta epoca. L'eleccloes fa tenint en compte els volumspublicats de I'obra «CATALUNYAROMANICA», -cinc- de I'edito­rial Enciclopedia Catalana.

La sortida pr61eg es feu alterme de FONOLLOSA (Sages) onels organitzadors copsaren els inte­ressants atractius que poden oferir­se a un public minimament interes­sat en aquesta faceta cultural. Lavarietat dels monuments, el seuernplacarnent -no sempre s'hiarriba en cotxe-, a voltes la difi­cultat en localitzar-Io, la improvisa­cio, la convivencia, etc. son algunsdels factors que poden donar viabi­litat a aquesta nova activitat.

Pel 29 de marc es real itza la 1a

sortida al terme de TAVERNOLES(Osona). Altres sortides s'avisaranoportunament, si be hom ha previstvisitar CASTELLAR DE N'HUG(Berqueda) i BALSARENY (Bages).

PUBLICACIONS.- Resten al­guns jocs de les Ressenyes Retros­pectives de cada etapa de l'itinerartGR7 que ve elaborant en RamonCases. Si us falta algun recull no­rnes cal sol.licitar-ho a ell mateix.D'altra banda, la Blanca Forguesve preparant una Ressenya similardel nou itinerari GR4; s'ha repartitja els jocs corresponents a la 1a i 2a

etapa.Recordem tam be que resten

alguns dossiers de les sortides rnesrecents del cicle «Coneguem Cata­lunya».

ARXIU DE GOIGS.- S'ha iniciatuna recopilacio de goigs per a I 'ar­xiu de la Seccio que classifica enJosep M. Also. Recordem als sim­patitzants col.leccionistes, que jasabem que son molts, que ensguardin un exemplar pel fons quantinguin I 'ocaslo d'ampliar Ilurcol.leccio particular.

REUNIONS DE LA JUNTA DELA SECCIC.- Informem als nostressocis que, ames dels dies que tro­bareu oberta la secclc de Cultura,que son, normalment, els dimecresi divendres, la Junta es reuneix totsels darrers dimecres de mes, ales 8del vespre. Estimaren molt, doncs,la vostra presencia i tarnbe els vos­tres suggeriments i opinions .

CALENDARI DE

LES PROPERES

ETAPES DE LA

TRAVESSADA

G.R.-4

Sabril- Etapa 8 - Castell de I 'Areny - La Pobla de Lillet (passat per SantRoma de la Clusa i la capella rornanlca de planta circular de SantMiquel de Lillet). 1S,15O km. Sh. 1S'

26 abril- Etapa 9 - La Pobla de Lillet - Coli de Pal.

17 maig- Etapa 10 - Call de Pal - Collada de Toses.

14juny- Etapa 11 - Call de Toses - Puigmal (Nurla) .

28juny "- Etapa cloenda - Nuria - Setcases.

I a rnes, una data molt important per a tenir en compte ala vostra Agenda:Sjuliol

-II Trobada a ROCACRESPA d'Excursionistes Vilanovins - DINAR.

25

EMBOLICA QUE FA FORT

Qui mes qui menys, quasi totshem passat per Jafre, aquest mal­parat Ilogaret del Garraf. En datesrecents s 'ha fet la sensacional des­coberta que aquest indret esta sot­rnes a estranyes influencles male­voles, a causa que en temps antl- .quissims fou fundat per un taraoegipci que ana a raure en aquestsparatges despres de desembarcar ala punta del Congre (?).

D'haver-se sabut amb anteriori­tat aquestes «fldediqnes» dades,I 'entitat s'haques estalviat unaagra polernlca entre un ex-presi­dent i un soci [a malauradamenttraspassat, sobre si els destrossai­res de Jafre eren excursionistes,boletaires, motoristes, pastors 0cacadors.

Tanmateix ara veiem clars di­versos fets ocorreguts en aquestcaseriu. Ja fa un centenar d'anys,un Ilamp que entra per la xemeniarnata una minyona que estavacuinant. L'abando progressiu de lacontrada no fou perque les terreseren d'escas rendiment. L'esperitdel Farao estava darrera de totesles desqracles, impel.lint els page­sos a marxar. Eis drets successorisde la Baronia s'extinguiren i I'a­ventura de la colonia rural de laPlana Novella, tracassa estrepito­sament.26

Mes recentment hi hague ladestrossa i protanacio, a carrecdels sicaris taraonics. Ves qui hohavia de dir!. leis malfactors querobaren un carnlo i que tingueren elmal acudit de conduir-Io fins aJafre per a desballestar-Io, no sa­vien que es tractava d'un Ilocmalott, i per aixo els enxarnpa laGuardia Civil.

I aquella expedicio espeleotcqi­ca que pernocta al casalot en aque­lIa ocaslo en que un toea-discsqueda inservible perque en la fos­cor un dels excursionistes escolliprecisament aquell raco per a des­carregar-hi necessitats imperioses,tarnbe fou obra de les influenciestaraoniques.

Igualment en tlnque la culpaque en un petit massis, creuat peramples pistes de muntanya, s'hihagin perdut alguns excursionistesdurant un parell de dies. leis

.gemecs que hom senti tot passantcap al tard per alia, i que maliciosa­ment satrlburren a una parella ques'esplaiava tendrament, resultaque son fonemas, soroll produrt perles anlrnes en pena.

Recomanem, dones, als excur­sionistes que s'abstinguin de visi­tar un Iloc tan malefic, 0 en tot casfacin una of rena de farigola, roma­ni, pa de lIop, serves i cireretesd 'arboc al tarao Ja-Fra i als seussequacos perque els manes elssiguin propicis.

UN PARC CULTURAL AL PEUDE MONTSERRAT

Sabiem I'exlstencia de paresnacionals, pares naturals , espaisprotegits i altres denominacionssemblants. Ara n 'ha sortit una denova. Un pare cultural que elsorganitzadors del segon OonqresInternacional de la L1engua Catala­na, tenen la intenci6 d ' instal.lar ala finca de can Soteres , terme deCastelloli i comarca de l'Anoia, in­dret en el rodal del qual transcorriapart de la marxa per descripci6 deI 'any 1984, i que molts recordaranpeI xatec que ens calque a sobre.

Diuen que sera un gran parehistoric-cultural, amb reprod ucci6a petita escala d 'edif icacions repre­sentatives de les diferents comar­ques dels Parses Catalans . S'haescoll it can Soteres per la seva si­tuaci6 idonla , ben comunicada ambla carretera N-II i per trobar-sepract icarnent al cent re geografic deCatalunya. La intenci6 es que elprojecte estigui enllestit el 1992,any en el que es cornrnernorara el400 aniversari de la consagraci6 dela basilica montserratina. I , ai si l ,tarnbe el dels Jocs Olimpics .

TALLERSOISTRIBU foOR

EL PACTE DEL PENEDES

Vint a favor . Vint-i -quatre encontra. No es el resultat d 'un partitde basquet sin6 dels ajuntamentsque han signat el Pacte del Pene­des i dels que no ho han fet 0 hiestan en contra. Eis signants pro­posen integrar les comarques de'I 'Alt Penedes, Baix Penedes i elGarraf , en una sola supercomarca.No ens dluen com es pot fer aques­ta unio de comarques que estanseparades per la divisi6 provincial,i que creiem volien conservar elspromoters. Ni tampoc quina seriala capital comarcal, ni si les altresrenunciar ien bonament a la quefi ns ara ostenten.

Ja fa anys que funciona un Ins­titut d 'Estudis intercomarcal. Hi haun setmanari que es fa ress6 de lesactivitats d'aquest ambit , i funcio­nen algunes activitats mancomuna­des de serveis intermunicipals . Sil ' interes en millorar I 'asslstenclasan itaria , per exemple , i altres ser­veis per al poble penedesenc, estinguessin per sobre els interessospolitics , la cosa podria funcionar.

Perc s'atansen jornades electo­rals i tot se n 'antra en orri.

PU.JANTEVENDES, REPARACIONS

PNEUMATICS I ACCESSORIS

RAMBLA VENTOSA, 29Tel, 81541 86

CICLOMOTORS - BICICLETES - MOTOCICLETES

27

II

II

I ~~p~dJii<cii<6 a.e. t alaiavilcnovo aliI' a«))dJ~1'

CIHI fAlCrRfAlrRfAlJlUJ "87

UN PROJECTE QUE VOLFER-SE REALITAT

Com ja sabeu estem treballantde valent en el prop6sit de portar aterme aquesta expedici6 de la qualus volem fer particeps a tots vosal­t res, perque creiem que aquesta noes nornes dels quatre escaladors

. , , ,sino que es de tots vosaltres i de laqual en formeu part.

La feina es ardua i angoixant ,pero d'aix6 no ens en queixem pas,ja que tenim la certesa que ensornpllra de satisfacci6 arnpl larnent .

Volem posar-nos en acci6 i peraix6 cornencarern des del punt departida, ja al Peru, a la seva capitalLima, despres de fer els petits tra­mits de formalitzaci6 d'entrada alpais. Partirem cap a Guaraz, en unviatge per la costa on podrem«rneravellar-nos» dels paisatgescosters que ens ofereix el Pacific.28

Guaraz, a I'actualitat, converti­da en parada obi igat6ria per a totsels muntanyencs amb objectius a lazona, serveix de punt d 'aprovisio­nament de queviures i d 'estris ne­cessaris per ala ubicaci6 , rnes tard,del nostre camp base.

Nemes quedara contractar elsvehicles adients per efectuar eltransport i endinsar-nos pel Calle­j6n de las Guayavas , on es trobenles meravelloses Ilacunes de L1an­ganuco i un xic rnes amunt , justa­ment al coil , abandonarem aquestultirn transport per cornencar a por­tar-los fins on ubicarem el nostrecamp de base, al peu de la glaceradel Chacraraj u.

Des d 'aquest moment tots elsnostres estorcos els dedicarem arealitzar una bona alimentaci6 ,efectuant diverses ascensions, alxlcom tarnbe un pacient i detallatestudi de la paret i de la ruta aseguir. T .om Massana

ANGELVEDOFERNANDEZCap d 'expedlclo. Mecanlc ajustador. 33anys. Instructor de I'E .C.A.M. Membre delG.E.A.M. de I'A. E. TALAlA .

JOSEP A. MASANA CAELLESAux . Administratiu. 25 anys. President delG.E.A.M. de I'A.E. TALAlA.

ANGEL J. GUILLEM I JANEAts . grafiques. 25 anys. Membre delG.E .A.M. de /'A. E. TALAlA, C.E.P. deVilafranca del Penedes i Grup Excursionis­ta Sant Sadurni.

GABRIEL X. ROVIROSA I JANEViticultor. 26 anys. Membre del G.E.A.M.de I' A. E. TALAlA i del Grup MuntanyencLira Vendrellenca.

29

30

.. . ....

o

" ~O ' ~

S ANDES DEL PERUDE LA SERRALADA BLANCA ALPLANOL

CHACRARAJU 6.113 m.

31

FITXA TECNICAPREPARACIO D'UNA SORTIDA 2 8 PART

Ascencions subalpines i acces als refug is:P = CaminantPE % Caminant esper tRE = Excursionista expret

Escalada pura:En escalada art if ic ial la di fi cu ltat va del A1 al A3 ...; la ut i l itzaci6 de reblonss'indica amb Ae. En escalada Iliure I 'escala es formada amb xifres romanesque van de I (grau de dificultat mes baix ) a VIII (maxim grau de dificultataconseguit fins ara ).Ascencions alpines :Es classifiquen segons les apreciac ions globals sequents :F = Facil .PO = Poc dificilBO = Bastant dificilo = OificilMO = Molt dificilED = Extremadament d ificilEX = Excepcionalment dificilEn aquestes acotacions es tenen en compte els parametres sequents : ascens ,descens , tracat complicat de la via , per ills object ius, lIargada de I'ascenci6.. .etc.Precisa ames:Les caracter ist iques (tipus de roca , glaQ, possibi litats de retirada 0 itinerariscomplementar is).

Comparaci6 amb ascensions conegudes.Un estudi global de la situaci6 meteorol6gica es indispensable. Amb unamica de practlca , hom pot arribar a preveure el temps consultant els mapesmetereol6gics , escoltant les previsions de la radi o i la TV, 0 arnb les dadesque ens puguin donar els guardes dels refugis. Eis coneixements d'un alp i­nista s'enriqueixen si es preocupa d 'atendre la natura i I'estructura de lesroques , ide conelxer la fauna i la flora reg ionals i la historia de les grans ascensions . G.E.A.M.32

OCTUBRE 86

Vall d'AranLloc: Agulles de Travessany1a Sortida Curset d' Alta Munta­nya ECAM - 3a Vegueria.

Vall de PegueraLloc: Peguera2a Sortida Curset d'Alta Munta­nya ECAM - 3 a Vegueria.

TerradetsLloc: Paret de les BagassesVia: CADE (fins a la feixa gran ide la feixa fins al cim) Via Reina­Puig.

MontserratLloc: Gorro FrigitVia: Badalona

CiuranaLloc: Can MargesVies: «Morr6n i cuenta nueva»,«Me-rio de Janeiro», «No danbolsas», «Es cara la rnoza».

La RibaLloc: Les Penyes RogesVia: «Menjar Menjant de briant»

Can XimetV Trobada d'Escaladors

NOVEMBRE 86

TerradetsLloc: Paret de les BagassesVies: «Colors», «Color de Rosa»,Integral Reina - Puig (fins a la

falsa feixa), «Sergio» (fins a feixagran), Reina - Puig (fins al cim).Lloc: Roca ReginaVia: Gal i - Molero

Vilanova de MeiaLloc: Paret del Pas NouVies: «lrnaqenes», «Alerta lesbebes» .

Montsec d'EstallLloc: Paret d'AragaVia: CADE

MataraTrobada d'Escaladors

MontserratLloc: Aguila del Pas de la BurraVies: «Bastardo», «Setas magi­cas».Lloc: Eis TotxosVies: «Malditas Dolornltas»,«Duende estoy», «DlrecclonObi lqatorta».

La RibaVies: «Tejanas rellenas», «Nofeu fum», «Sang Llatlna», «Sang

dhorxata», «Makurnba --mafiilii;),«Punt Vermeil», «Mr. Tlalok»,

Roca GinestaVies: «202» , «201 », «Lorelei».

MaladetaLloc: Gelera de les Maledetes3a Sortida Curset d'Alta Munta­nya FCAM - 3a Vegueria

MontserratLloc: Monestir de MontserratAssembleade I'ECAM

Pirineu OrientalLloc: PuigmalAscensi6 normal

33

DESEMBRE 86

Montsec d'EstallLloc: Paret d'AragoVia: «Cupula Nocturna» 2a as­cenci6 - 1 a integral

Mallos de RiglosLloc: Mallo ViseraVia: Guirles - CamposLloc: Mallo CuchilloVia: «Tronco Fortone»

Roques del MamutVies: «Casq uetes», «De la Peste»

TerradetsLloc: Paret de les Bagasses

Via: «Serg io.Montserrat

Lloc: La QuillaVia: «Artista»Lloc: La Panxa del BisbeVies: «Titus», «Buriles Rojos»,«Olye» .

GENER 87

MontserratLloc: Cavall BernatVia: Punsola-Reniu (aresta Nord)

La RibaLloc: Les Penyes RogesVies : «Eduard», «Fisureibols»,«Prirnordiales» .

CiuranaVies: «AI vostre gust», «Aqonla»«Ets a tota».

34

FEBRER 87

Vilanova de MeiilLloc: Roca dels ArcsVies: «Rarnpas invertldas», «Ne­crom icon», «Cabra blanca».

PedraforcaLloc: Canal RojaPractlques de glac;

MARC 87

TerradetsLloc: Paret de les BagassesEncadenament de les vies:CADE (del peu al cim, descens iretorn a la paret) «Supertramp»(fins la falsa feixa) CADE (feixagran) i Reina - Puig (cim).

**

•

"30 m.

oberta per:VICEN~ BARBE RAJOAN TARRINOTONI ARNABAT

M~TERIALEQUIPADA

AO ba.,gues eXJ1re sBrcoins (SI es rrefer-~;x)

o Burr

~ Pit"Descens : rQJ diedre

- 6 .E.A.M.-

35

SUZUKI .I

Ara nou model amb 5velocitats i seientdarrer abatibleparcialment.

Des de 1.049.160,- Pts. totalmatriculat

27.216,- Ptes. mesSENSE ENTRADA

DINAUTO, S.A.Carrer Casernes, 34canto Ctra. Vilafranca Tel. 89344 12 Vilanova i la Geltrti

36

FLORS

Rbla. de La Pau, 63.Tel. 8153827

MOVIMENT DE SOCIS DE L'ENTITATA PARTIR DEL 18 DE DECEMBRE DEL 1986.

ALTES2759 Cati Bertran i Agusti2760 Sebastla Cerezo Cano2761 Gabriel Xavier Rovirosa Jane2762 Angel Joaquim Guillem Amat2763 Xavier Gil Tosete2764 Carlos Garces Lopez2765 Jose M a Colorado Gomez2766 Andres 01ivier 01 ivier2767 Josefina Lopez Lopez2768 Jordi Puig Egea2769 Nuria Ferrer Romeu2770 M a Josepa Rodriguez Gallego2771 Jordi Martinez Borbones2772 Miquel Angel Martinez Sanjuan2773 Nuria Bertran Busquet2774 Marti Noguera Feliu2775 Argimir Granell Guarch2776 Ernest Just Roig2777 Antoni Oliva Galvez2778 Joana Macia Saiz2779 Emilio Manso Montessinos2780 Crist6for Artiqos Ivern2781 M a Rosa ort lz Casas2782 Juan Pedro Vilches Castillo2783 M a Pilar Garreta Monfort2784 Montserrat Pallares Barrio2785 Xavier Pi de Cabanyes2786 Josep M a Gomez Balaguer2787 Joan Cano Marti2788 Adolfo Chico Nieto2789 Pedro Baeza Leyva2790 Apol inar Vi Ilan ueva Mari rio2791 Serg i Perez Borru II

BAIXES2445 Josep Manuel Castillon Beages2310 Sebastia Rosell i Ramirez2675 Francese San Miguel Mena1940 Ramon Lopez Ayats

Aqrupocio ExcursionistoTalaia

(Secci6 Muntanya)

25e. Campament GeneralInfantil de Catalunya'

Dies 1, 2 i 3 de Maig. 1987

L1oe: Sant Joan de I'Avellanet{Baqo], Alt Berqueda

Potrocinc . F.E.E.C. Organitza: A .E. Talaia

37

L'hivern s'acaba i una nova pri­mavera segueix el cicle del temps .Aquest any perc, no ha estat propi­ci en abundancla de neu. Ha nevatesporadlcarnent i les pujades sob­tades de temperatura I'han minvatde seguit.

La primavera es I'epoca idealper fer grans travessades -al Piri­neu; el dia s'allarga i el terrnorne­tre no es generalment tan rlquros.Perc no sempre han estat aquestesdates minses de neu i un dels anysque recorda amb especial predilec­clo fou aquell pont de dos dies deSt. Josep de 1960. Ja ha nevat torcades d'aleshores!.

Les cames i el cor estaven en elseu zenit i I 'esperit ardit; i encaracrec que ho esta.

Era el segon any que el CentreExcursionista de Catalunya orga­nitzava el Ral.li d'Esqui. L'A.E.Talaia, pocs dies abans, havia rea­Iitzat la II Marxa Social per Des­crlpclo.

Doncs be, els amics JosepBlanes, I' Argimir Granell i jo, va­rem decidir participar en dita provad 'esqui. La nostra preparaclo pot­ser era rnes d'empenta que d'unatecnlca ortodoxa, equilibrada perunes bones cames i un estil quenosaltres anornenavern dels «gar­ratenys» i haver estat apresa d'unamanera autodidacta de baixar compuguis i caminar moltes hores ambels esquis a I'espatlla a la recercade la neu.

EI dia 18 de man; sortim de Vi­lanova a la tarda i un cop a Barcelo-38

na vaig lIogar uns esquis mesIleugers que els propis, que tarnbeportava per si un cas. De seguidaagafem el tren de Pulqcerda i uncop a Ripoll aprofito la parada perdeixar els meus esquis a la cantinade I'estaclo. Seguim cap a Ribes deFresser i un cop all i pugem en elcremallera que ens entllara vers elSantuari de Nurla, on arribem alesnou 0 quarts de deu del vespre.Com a participants del Ral.li notenim problemes per I 'allotjament,doncs estem un xic escarmentatsd 'altres vegades. Prenem contacteamb els organitzadors i desprss demenjar quelcom de calent al barFinestrelles, yam anar ales lIiterescom rnes aviat millor.

t.'enderna ales vuit del mati esdona la sortida dels tretze equipsparticipants que podien ser de treso quatre esquiadors cada un, aintervals d'un minut. Nosaltrestenim el mirnero 5. Enfilem ambles fustes a I 'esquena en dlrecclo aI 'antic Hotel Puigmal i rnes amunton la pendent es tolerable, ens elsposem. A la motxi Iia portem elsestris i la lndurnentaria com podenser I 'espatula de reoanvi, cram­pons, roba i queviures.

EI dia es clar i fortes ratequesintermitents frenen la pujada iquan decidim treure les manoplesde les mans per manipular les fixa­cions un dolor molt agut paralitzaels dits i fins i tot notem I'impacteal cos, amb prou feines protegit peranoracs d'orella de gat, vull dir queno eren de ploma.

Creuem el collet de Font Negraentre el Torreneules Petit i el Puigde Font Negra i aqul encetem eldescens vers el Torrent de Coma deVaca per la gruixuda i flonja catifade neu verge. Baixem fent amples ifeixugues giragonces i si perdemI'equilibri, rodolem empolsats deneu amb el pes de la motxil.la. Sisalten les fixacions no veurem mesels esquis, doncs no portem Iligamsd 'assequranca. Despres de cinc­cents metres de desn ivell arri bemal fons de la Coma. Aixo es altracosa; ara si que gaudim amb unseguit de tobogans, cassoles i re­Ileus que segueixen el fil d'aiguaargentada mig soterrada pels tu­muls de neu. EI ras-ras dels can­tells metal. Iics de les fustes mos­seguen la neu endurida, apropant­nos aviat al refugi de Coma deVaca. Ja hi som! a I 'ampla jassa ones troba el Fresser. AI mes de junyaixo sera un [ardi. Celebrem la dia­da de St. Josep i sense perdre gairetemps ens acomiadem del controlde pas i enfi lem la Coma del Fres­ser. EI sol ja cau de pie. Per substi­tuir les reqlarnentaries pells defoca duem unes corretges lIigadesa lasola dels esquis, per cert no taneficaces, per poder avancar caraamunt sense desplacar-nos enrera.

Assolim el Coil de la Marrana ipugem al cim facultatiu del Gra deFajol Gran on es guanyen 50 puntsde bonificaci6. Des del coli a propdel refugi es fa un descens crono­metrat (amb unes quantes arram­bades pel terra). EI temps donatper aquesta etapa era de 5,30 horesperc hem estat quelcom meso Amitja tarda entrem al fa poe inau­gurat Xalet d'UII de Ter; organitza­dors i participants fem una anima­da impressi6 de la jornada i aprofi-

tem 'per eixugar al foc mitjonsmullats. Despres de sopar, al ves­pre fem una mica de xirinola . ianem a dormir cansats, arnb latibor de la pell de la cara enfebridaper la forta reverberaci6 de la neu.

A quarts de set de I'endernasortim del jag i a les set iniciem lasegona etapa en direcci6 al coil dela Marrana i cim del Bastiments.Per realitzar el recorregut d'avuitenim vuit hores i nornes sortimvuit equips. Des del cim i per lacresta anem a trobar la collada deles Comes de Mal Infern i ens en­dinsem per la vessant francesa, lacara nord es molt glagada i s'had'anar amb precauci6, tot, i aixil'Argimir rellisca perque, com ja hedit, la part superior del pendis estamolt gelada arnb esmicolats esquis­tos despressos de la carena quesobresurten.

Compte Granell, el cap, frenaamb els peus!. Per sort no te rnesconsequencles que una esquincadade dalt a baix del camal del panta­16, que Ii deixa la cama nua i se lad 'embolicar amb una bufanda.Sens dubte haviern d 'haver-noscalcat els crampons, perc ...

Ais nostres peus sesten acolli­dora, immutable en la immensasolitud de I'alta muntanya, la ComaMitjana, solejada amb un seguitd 'ondulacions continuades que ensconvida a un perllongat descens iamb una neu de gran qualitat, percai! despres vindra remuntar I'es­torcada pujada fins creuar la crestafronterera.

Ben a prop de la jassa de Caran­ca trobem una avancada del m6nvegetal, representada en unshumils arbusts 'mig atapeits pelblanc mantel I, on hi ha un control iper un collet comencem a ascendir

39

per la ve"ina Coma i circ de Bassi­bes,

Amb un sol que estavella, almigdia, seguim cap el coli de laGeganta i Pic de la Dona, escollintun itinerari per esquivar algun pos­sible allau.

Hem acabat I 'aigua i estern benassedegats quan passem .pel cim,(el control tampoc te el preciatliquid).

Pels Plans de Morens, amb unaneu feta pastetes i un IIiscamentfeixux, ens va seguint les tracesI 'equip de la Germandat Munta­nyenca de St. Bernat, que tanca lacursa.

Des de les romanalles venera­bles del veil refugi al nou xaletd'UII de Ter, hi ha un tram crono­metrat, que superem amb una quealtre, les darreres patacades, queposen a proba la reslstencia ossiade les extremitats inferiors.

AI xalet fern un apat de cir­cumstancies, recuperant part deles energies amb rnes set que ganai per post res davallem dos hores, jasense neu cap a $etcases per curu­liar aquest jorn.

Un autocar va portar-nos aRipoll on vaig recollir els meusesquls, i pugem en el darrer tren

Playa de les Cols, 2Tel. 893 67 64

08800 VILANOVA I LA GELTRU(Barcelona)

40

cap a Barcelona. A I 'estacio delbaixador de Gracia, en surt alesvint-i-tres hores el darrer rnttja decomunlcaclo, un tren expres ano­menat «el valenclano», amb centqullornetres de recorregut minim.Les '.places ja son despatxades, ipugem al vaqo amb la desgradablesltuaclo d 'anar sense bitllet. Quanpassa I'interventor Ii exposem lesnostres raons, pero ell es mostrainflexible i paguem la factura «do­ble» Barcelona-Tarragona. Son elsproblemes quotidians per a la .gentde provincia que s'aventura anar-hipel rnon a deshora.

Hem fet el vuite 1I0c 0 sigui I 'ul­tim en la classlticaclo, perc aquestafer competitiu resta a segon ter­me. Ans valorem mes les experien­cies viscudes d 'amigable compa­nyonia, en aquesta trobada anyal,per un grup de esquiadors de mun­tanya, que ha tingut per escenariles neus primaverals del PirineuOriental.

Encara vaig participar-hi en tresrar.us rnes als anys segOents, perc,alxo son altres histories.

Man; de 1987Antoni Ordovas

KodakPRODUCTES

PERQUE SOM PROFESSIONALS DEL MOBlE

MOBLES DECORACIO

41

Vilanova i la Geltru

LEA Y COMPARE

RADIO CASSETE COCHE desde 2.900 Pts.RADIOS desde 490 Pts .MINICADENA

Internacional Crown , etc. desde 9.800 Pts.CINTAS VIDEO (3 horas) desde 750 Pts.

,VENGA 'A VERNOS!,Ojo! TODO CON IVA INCLUIDO

li ofereix , amb models en exclusiva,cal itat , estil i disseny a un preu just.

l i dissenyem el mobi liari de la seva liarsense cap compromis

perq ue som decoradors.

A rnes a mes Ii guardem el temps que voste vulguii sense cap carrec ,

Transport i muntatge gratuit a tot Catalunya.

Y MUCHOS MAs ARTfcULOS

EN ANDORRA SE COMPRA BARATOYD. LO CONSEGUIRA MAs CERCAEN FRANCESC MACIA, 92 BAJOS

VILANOVA

B A Z A R()RCj~J~L

Rbla . Sarna, 95 - Tel. 81521 54

CONFECCIONE SUS EXCURSIONES ENA.E. TALAlA

PARA CONFECCION DE .SENORA, CABALLERO y NINO

Le interesa visitar

OFEBTASe/: Jardin, 11

ahorrara tiempo y dinero

Servei a Domicili:Mantes, «Alfombras», Cortines

.-l~ nnMBll

42

VILANOVA I LA GELTRUC/. Tomas , 14 - 16. Tel. 8930676C/. Llibertat, 119. Tel. 815 1621

SITGESC/. Santiago Rusifiol, 9. Tel. 8943843

~~~5J~~~ l~~~bJ~Ul. *' ..-•••••-.ro. ~. •• • • • • • • • • • • • • • • •• • •••••••••••••••,•••_,.... c.. ,.., ~..... • • • • • • • • • • • • • • • • • •• ~.••••x-: .'Sf ••• ••••~••••••••••••••••••••:-•••••••••••••••••••••••~••••••••••••~~.~~~~~'!:.6:).:.:.,•••••••~............................ .•••••••••• ~e:e:-=-:--:e:~:!:~:~:!~.!.~:~~!:~~:!.~.!.!:!.!.!.!~!.!.!.!.!.!.!.!.!.!.!.!.!.~!.!.!._.!e!6!~.!~tC...-..:o:q~;SSx.:.!.!.~!.!.!~.!.!.!.!.!.!~.!.!.!.!.!:!:!:!:!:!:!~:!:!~~ ~

Avui seguim amb el relat de lanostra darrera estada a la Cerda­nya i el Barlda, que delxarern ambla visita a Bar. Des d 'aquest pobletes baixa directament a la carreterade la Seu. Des de Toloriu, haviemvist a la part oposada del congostdel Segre, un poblat enlairat persobre el Pont de Bar. Es Aristot,antic cap d 'un terme que des deI 'any 1970 ha estat fusionat amb elde Toloriu, formant un sol munici­pi. Per pujar a aquest niu d'allquescal seguir Forat de la Seu avail finsals Banys de Sant Vicenc, on hi hauna ampla pista que bifurca poernes enlla, i que porta respectiva­ment a Aristot 0 a Castellnou deCarcolze. Pugem primer a Aristot.Com tots els pobles d'aquesta con­trada , tenia tarnbe el seu castellque, segons es diu, fou desmuntatpedra a pedra per a bastir-ne I'es­glesia de Sant Andreu, avui quasisense teulat. Des del penyal ons'assentava el castell, s'atalaia unaextensa panorarnlca del Cadi i laVall del Segre, amb les romanallesde Pont de bar als nostre peus.

Baixem pista avail i anem aCastellnou de Carcolze, un altrepoblet-sentinella, posat en 1I0c es­trateqic. A rnes de la -repet idamuralla cadinenca, es veu desd'aqui el poble dArsequel. A lapart baixa del campanar de I'esgle­sia de Sant Gervasi hi ha una curio­sa arcada gotica que dona pas persota d 'ell. Per sobre I'esquena delpoble i les rutnes del castel lot esdrecen dos grups d 'espadats, den­tat un d'ells, denominats Roc Xic i

Roc Gros. La pista no puja al poblet.Seguint-Ia podriem anar a Besca­ran. Ho deixem per un altre dia.

A Arsequel encara hi onegenles banderoles posades amb motiude I 'aplec d 'acordionistes pirinencscelebrat el dissabte anterior. Escuriosa la caratula encastada a I'es­glesia de Santa Coloma. Enfront hiha una gran quantitat de grans potsde Ilet per a transportar. Una anti­ga torre subsisteix en un dels car­rerons. Vist des de la part de mig­dia, el poble presenta un bell as­peete, esgraonat en un coster de laserra, amb I 'esqlesla en la part rnesenlairada. La carretera des d'aquidavalla i queda encaixonada dinsel congost del Naval, oferint pinto­resques perspectives. En creuar eltorrent de Sola, la carretera gira ipoe mes enlla bifurca. La brancaesquerra puja a Ansovell, poble alqual no podem entrar ja que estacapgirat per les obres de clavegue­ram que s'hi estan fent. A la partoposada de la vall, al peu d'un grospenyot, hi ha el poble de Cava, an­tic cap del municipi d 'aquest nomque, ames, cornpren Ansovell, elQuer Foradat, el Boscal, cab Pubilli Vinyoles. Sobre I 'esmentat penyotde Cava, dit la Cadira del Senyor,hi ha les restes de I 'antic castell, iprop del barranc de Sola, en I'agru­paclo de Vinyoles, es veu una ro­busta casa forta que hom diu haviaestat hostal i 1I0c habitat per frares.En aquest petit agrupament hi haI 'esqlesla rornanlca de Sant Cristo­fol.

Deixem aquest sector del Bari-

"3

da amb recanca iamb I 'esperit deretornar-hi. Un amable martinenc,en Perot de Martinet, s'interessaper les nostres recerques dels ves­tigis medievals de la Cerdanya i elBarida. Ens indica I 'existenciad 'un castel lot per sobre la ribaesquerra de la vall de Ridolaina,nom que ens evoca ressonancles decontes infantils. Pugem cap a Mon­tella i, abans d'arribar-hi, tren­quem per una bifurcaci6 i despresper una altra. AI poe ens adonemque no anem per bon cam I i ens enconvencem en veure al lIuny I'incli­nat campanar de Santa Eugenia,apuntalat per una robusta biga.Tornem enrera fins al primer tren­call i pugem en direcci6 al PratAguil6. Prop d'uns camps veiemun xicot tripulant un tractor. Esquestlo d'informar-nos si anem be.

- Bon dia. Hi ha per aqui un Ilocanomenat la Torre del Sac?

- No I 'he sentit anomenar mai.- Perc existeix per aquest rodals

una torrota de moros?- Aix6 si! Tireu amunt i tren­

queu a I 'esquerra. Pista enlla, enun cap de la serra que davalla de lamuntanya, hi ha plantat el castellotdel Sac de la Torre.

- Aaah ... ! be, moltes qracies.

Aquesta construcci6 defensivaesta situada en un crestall roquerque baixa per la part de lIevant dela Roca Gran (2.084 m.), i que for­ma part del serrat que fa de contra­fort del Cadi, des de Prat Aguil6fins a Montella. Mes que un castelles una casa forta, situada en un pasestrateqlc d' un antic cami entre elBerqueda i la Cerdanya. Sembla,pel que ens han dit, que en els dar­rers temps havia estat hostal detraginers.44

Dediquem un altre dia a visitarels pobles i indrets situats als ves­sants meridionals de la serraladapirinenca. Des de Martinet, unacarretera ernpren la torta pujadacosters amunt. En un revolt es veuel trencall que porta als Banys deSenltles, un d'aquells balnearis ter­mals que tanta puixanca tinguerena principis de segle. Mes enlla lacarretera bifurca. La branca es­querra porta a Musser (M ussa perals seus habitants), pintoresc po­blet amb una esglesiola rornanlcadedicada a la Mare de Deu iambI 'entrada encaixonada al final d'unest ret carrer6. Cal entrar al cemen­tiri per a contemplar I 'absis d 'ar­cuacions lIombardes. Dos ancianspagesos ens expliquen que alsdefores del poble, dalt d 'un pujolet,hi ha les rumes del castellot, i enun promontori, cap a la part demigdia, hi ha la capella rornanlcade Sant Joan de Sobeig, on antanys' anava en process6.

Retornant a la carretera princi­pal es passa pel costat de Travesse­res, i rnes amunt s'entra a Lies,poblaci6 que trobem ocupada pernombrosos grups d 'excursionistesque van 0 venen. Donant un tombpel poble, es poden veure tres

.cases que conserven vestigis defortificaci6. Totes tenen el respec­tiu nom figurant en uns retolssobre la Ilinda de les portalades. LaRectoria conserva rnensules dematacans en quasi totes les canto­nades de I'edifici. Can Perantoni,solament a la tacana de migdia, iCan Fuster, unes rnensules debaixa altura, per sobre la portaladade dovelles. Es diu err6niamentque havien estat torres de I'anticcastell.

Alles fineix la carretera asfal-

tada i continua una pista forestalque passa per les immediacions dediverses masies en activitat. Lapista s'enfila descrivint fortesmarrades i el paisatge esdeve neta­ment pirinenc. Es fa cap al Cap delPia del Rec, on hi hael gran refugique a I 'hivern es estatge dels es­quiadors de fons. Avui. en pieestiu, es indret destinat a I 'acam­pada controlada i els prats s6ncurulls de tendes.

Seguim pista amunt, deixant aun costat el refugi Pradell, i al finals'arriba al parquing de les Polline­res. Alia hi ha una costeruda i pe­dregosa pista que sembla un tarte­rar i que s'enfila per abruptes in­drets. En un revolt es contornejaI 'estany inferior de la Pera quesembla, i ho es efectivament , unabassa d 'abeurar vaques. Ais quatrequil6metres de sotracs arribem alrefugi dels Estanys de la Pera. Hiha un gran ramat d 'ovel ies en unacleda immediata. L 'indret es unci rc glaciar , amb clotades sense

aigua i herboses. L 'estany superiorqueda cenyit per un alt espadat queIi resta bellesa i perspectiva. Sin6que el lIoc es un punt clau per ex­cursions pirinenques, especialmentcap ales muntanyes d' Andorra, elparatge resulta decebedor, pelmolt que n 'hav fem sentit parlar.

Des de Pollineres hi ha unaaltra pista que baixa en direcci6 aAranser. Te el pis molt regular i vabaixant pel 110m d 'un serrat. Des­pres fa un seguit de marrades i este al davant el Prat de Mir6, on hiha un refugi i una cabalosa font.Aqui hi ha una branca de pista quepuja cap al coil de Queralt. Desd 'aqui es pot anar fins a Bescaran.Aquesta ruta fou utilitzada intensa­ment el1982 pels camions de la lIeti altres vehicles, mentre estlqueespatllada la carretera de la Seu.

Des del coil de Queralt. unabranca de pista s'enfila fins a daltde I 'anomenat mirador del Pia deL1et (no de Lies com siu el mapa),on hi ha una placeta enllosada i

~:. .." ~ '..

VISTA DEL POBLE DE CASTELLNOU DE CARCOLZE

45

, I

I

centrada per un obelisc plantat perIcona. Malauradament hi ha moltacal itja i sols es veu Aranser i Aris­tot. Hetornant al Prat de M ir6 iseguint la pista principal, es tra­vessa el fam6s bosc d' Aranser on,temps era temps, hi campava elgall salvatge i altra fauna de bosc.La pista fa una marrada final i en­tra al poble d'Aranser (Aransa pelsseus velns). S'estant parant taulesen una placeta arnb balconada pera celebrar un ja tradicional sopard'estiu que cada any registra mesasslstencla. La carretera baixa finsa Lies ides d'aqui seguim fins aMartinet.

Un altre itinerari torca interes­sant es el de seguir des de Lies lapista que porta a Viliella i a Cabo­rri u de la L1osa. La majoria decases del primer Iloc estan esbal­dregades i I 'esqlesla de SantSebastla no te millor aspecte. Mesavail es passa per les Cases de Vilai la capella sense sostre de SantMarc. Es travessa el riu de la L10sai la pista ascendeix per a passar a lavall de Coborriu, i veiem aquestpetit i pintoresc poblet. Hi ha cot­xes i gent refrescant-se en lesalques transparents. Es va ascen­dint per la serra de Santa Anna.

A gran altura, en una raconadamuntanyosa, es veu la Bastida, an­tiga casa forta per a defensa i vigi­lancia d'un pas pirinenc. La pistabaixa i passa per sobre Ardevol,Poc rnes enlla, a un costat de la pis­ta, hi ha la fon Sobirana, abundo­sa, amb quatre brocs i I 'aigua a10°. Seguim baixant i entrem aPrullans passant per retorcatscarrers. Hi ha molts xalets i torca

..,Qent. Ara tenim carretera enquitra­nada que baixa a la de la Seu.

Amb la recanca que ens ha46

deixat la decebedora visita als es­tanys de la Pera, no volem deixar elPirineu sense veure un estany debona estampa. Dediquem la tardadel darrer dia a la visita a I 'estanyde Malniu. Ens dirigim vers Puig­cerda, per6, abans d'arribar a Ger,agafem el trencall de carretera queporta a Meranges. Des d'aquestapoblaci6 hi ha una pista asfaltadaen un trajecte de cinc quil6metres iquatre rnes de pis terros i empolse­gador. Es fa cap a un gran aparca­ment que fa costat a un retuqi­aixopluc. L'ascensi6 a peu no esgens pesada i el trajecte distret. AIcap d'uns vint minuts ens trobemde cop i volta davant de I 'estany deMalniu. Aquest st que te un bontel6 de fons. EI bony del castelldels L1adres i les canals que dava­lien del Puig Pedr6s abelleixenI 'entorn. Ens passem una bonaestona per les riberes del lIac. Ambaquest bon record deixem definiti­vament aquestes contrades delPirineu i anem baixant cap a Mar­tinet.

JOAN VIRELLA

**

A VILANOVA...

LENTS DE CONTACTEGABINET D'AUDIOMETRIA

VINGUI NoMEs A MIRAR.EL QUE VOSTE VEURA EL CONVENCERA

ULLERES DE SOL DESDE 490 PTES.

a VILANOVA I LA GELTRUOPTICANOVARambla Principal, 60Tel. 8938903

a VILAFRANCAOPTICA DEL PENEDESRambla Ntra. Sra., 22Tel. 8923156

a SANT SADURNICENTRE OPTIC SANT SADURNfC/. Sant Isidre , 28Tel. 891 2235

4 7

Para que elija

- Mot ores 14 gasohnay 1.6 diesel.

Disponible

- Techo so lar- Sistema de treno s

anubroqueo me caru co- Pmtura metahzada

Par denlro

- Conso:a ,;.:: ~ t rdl ,- Rad!oc2.ssetie stE:'£O• Espejo cor tes.a oasa iero• Retrovrsor taco ocrecr .oco nnct remot a

Par luera

- Tapacuoos rrueqrales blan cr: :·- Crrstales tin tados- Lavatrm pra trasero- Pllot o ant irueb la trasero- Neurnat rcos 155 con lIant as

de 5 x 13 pu lgadas.

~. Nuevo FordEscort1i.lll..~ . En el nuevo Escort XTAA toco tiene sent ido. Un sentido especial, XTAA,~~m I . " • para despertarle... en muchos senti dos.

Desprertese en muc nos senndos con et nuevo Ford Escort XTRA. ~.~ ~cao,o tt · . !· ·· ·o " ,,' " .1 lS~T 32 PS

Ford Escort XTRA. Oesorerta los senlidos

Serie LimitodoAUTO VENTA VILLANUEVA

Ctra. Barcelona, Km. 41Tel. 893 26 66-29 12

VILANOVA I LA GELTRU

Desde 1.348.800 Ptos.

Diseno y Calidad

Graf iques Ferpa la, CI . Pare Gari , 53. Vilanova i la Geltru