ADVERTIMENT. Lʼaccés als continguts dʼaquesta tesi queda condicionat a lʼacceptació de les condicions dʼúsestablertes per la següent llicència Creative Commons: http://cat.creativecommons.org/?page_id=184

ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis queda condicionado a la aceptación de las condiciones de usoestablecidas por la siguiente licencia Creative Commons: http://es.creativecommons.org/blog/licencias/

WARNING. The access to the contents of this doctoral thesis it is limited to the acceptance of the use conditions setby the following Creative Commons license: https://creativecommons.org/licenses/?lang=en

Grau d’integració del tortosí en l’estàndard planificat i difós pels

mitjans de comunicació i pel sistema d’ensenyament

Amanda Ulldemolins Subirats

Tesi doctoral

Director: Dr. Daniel Casals i Martorell

Programa de doctorat: Llengua i Literatura Catalanes i Estudis Teatrals

Departament de Filologia Catalana

Facultat de Filosofia i Lletres

Juny 2018

1

Abstract

The present dissertation aims to analyze, from the language planning point of view and

with a synchronic prospective, the spoken standard spread by the Tortosin educational

system and public television. Research is divided into two main areas: the education

sector and the mass media.

Firstly, regarding the education sector, this dissertation focuses on the spoken

standard spread by first grade elementary school teachers in nine Catalan and eleven

Valencian towns. We study a total of 29 first grade elementary school instructors and

we contrast their data with that of their students; in other words, we use data

collected from 416 children to filter the linguistic model they learn from their

teachers.

Secondly, concerning the media, we examine the spoken standard spread by

three Tortosin journalists that appear in two separate editions of the newscast

Telenotícies, broadcasted by TV3: Glòria Boquizo, Fàtima Llambrich and Víctor Sorribes.

The research corpus is comprised of 101 informative pieces. This dissertation has been

divided into four chapters.

In Chapter I, we explain the theoretical framework of this thesis: the concept of

linguistic ecology, standard variety and standardization. In Chapter II, we contextualize

several details of the research. First, we delimit the area of study

within la Mancomunitat de la Taula del Sénia with demographic and economic

information. Secondly, we describe the Tortosin geolect that is spoken in

the Montsià, Baix Maestrat and Ports regions. Also, we expose the process of

standardization inside the area of focus. Finally, we show a panoramic view of the

Catalan spoken standard spread by TV3 for the last 30 years.

In Chapter III, we analyze the collected data in two different ways: according to

the language system (phonetics, morphology and vocabulary) and regarding the sector

examined (education and media). From the first perspective, data from the

educational system reveals the lack of discernment between the Tortosin codified

standard and colloquial forms. Additionally, it reveals the spread of Eastern Catalan

2

standard variants at the expense of Tortosin variants. Accordingly, the

disappearance of the Tortosin standard focuses on vocabulary, and to a lesser extent,

nominal morphology. However, the degree of Tortosin features in the standard spread

by Valencian teachers is higher than that spread by Catalan teachers, due to the

dominant standard in País Valencià being the Western variety. From the second

perspective, linguistic analysis of the media shows the heterogeneity of models among

the studied journalists. Nonetheless, the general tendency is the disappearance of

the Tortosin standard verbal forms. In contrast, this research shows that phonetics

most strongly resists the influence of Eastern Catalan standard features.

Finally, in Chapter IV we present the conclusions of this dissertation, such as the

partial vehiculation of the Tortosin codified standard. Particularly, this study reveals

that the grade of integration of Tortosin into the spread standard is high in phonetics,

medium in nominal morphology and irregular in verbal morphology and vocabulary

(we must distinguish between these two latter sections). Moreover, we propose

a Tortosin spoken standard model for the Tortosin speaking area to each studied

sector and future lines of research regarding standardization in administrative border

areas.

3

Resum

Aquesta tesi té per objectiu analitzar, des del punt de vista de la planificació lingüística

i amb una perspectiva sincrònica, el model de llengua estàndard oral vehiculat pel

sistema d’ensenyament i pels mèdia públics de televisió de l’àrea tortosina. Així,

aquesta investigació es divideix en dos eixos: el de l’àmbit educatiu i el dels mèdia.

En primer lloc, pel que fa a l’ensenyament, ens centrem en l’estudi de

l’estàndard oral difós pels mestres del primer curs de primària de les escoles de 9

poblacions catalanes i d’11 valencianes, situades a banda i banda de la frontera

administrativa. En total, analitzem 29 tutors d’aquest nivell educatiu i contrastem les

seues dades amb les dels alumnes, això és, prenem com a filtre de l’objecte de recerca

els usos lingüístics adquirits pels 416 alumnes d’aquests ensenyants.

En segon lloc, amb relació als mèdia, examinem el model lingüístic emprat pels

tres periodistes tortosins que apareixen en les dos edicions del Telenotícies de TV3:

Glòria Boquizo, Fàtima Llambrich i Víctor Sorribes. El corpus de treball està format per

101 peces televisives d’informació.

Quant a l’estructura, la tesi té quatre parts. A la part I n’exposem el marc teòric:

les nocions d’ecologia lingüística, de llengua estàndard i d’estandardització. Dediquem

la part II a la contextualització de diversos aspectes de la investigació. En primer lloc,

definim l’àrea objecte d’estudi, circumscrita a la Mancomunitat de la Taula del Sénia,

mitjançant dades de caràcter demogràfic i econòmic; en segon lloc, descrivim

geolectalment el tortosí de les comarques examinades: el Montsià, el Baix Maestrat i

els Ports. En tercer lloc, centrant-nos en aquesta àrea central del domini lingüístic,

resseguim el procés d’estandardització en aquest territori a partir del model de llengua

vehiculat. Finalment, mostrem una panoràmica de l’estàndard oral català difós a TV3

durant els darrers 30 anys.

Bastim la part III amb l’anàlisi de les dades recollides distribuïdes, d’una banda,

tenint en compte el nivell de llenguatge —fonètica, morfologia i lèxic— i, de l’altra,

segons l’àmbit d’investigació: ensenyament i mèdia. En primer lloc, quant a l’àmbit

educatiu, les dades revelen la manca de discerniment dels docents entre les variants

tortosines codificades per l’estàndard i les col·loquials i també la difusió de formes

estàndards del català central en detriment de les tortosines. En aquest sentit,

4

l’arraconament de les solucions estàndards tortosines es concentra, sobretot, en el

lèxic i, en menor mesura, en la morfologia nominal. Tanmateix, el grau d’integració del

tortosí en el model de llengua dels docents valencians és superior al dels catalans, atès

que l’estàndard imperant al País Valencià és l’occidental. En segon lloc, de l’anàlisi

lingüística dels mèdia se’n desprèn l’heterogeneïtat de models entre els locutors, tot i

que la tendència general és l’abdicació de les variants verbals estàndards tortosines.

Per contra, es demostra que la fonètica és el nivell lingüístic més refractari a

l’estàndard del català central, per bé que hem documentat realitzacions al·lòctones

com la reducció vocàlica.

En darrer terme, en la part IV, per un cantó, presentem les conclusions de la

tesi, en què es posa de manifest la vehiculació parcial de l’estàndard planificat tortosí.

Més concretament, es revela que el grau d’integració del tortosí en l’estàndard difós és

elevat en la fonètica, mitjà en la morfologia nominal i irregular en la morfologia verbal i

en el lèxic —nivells en què convé distingir entre els resultats a l’ensenyament i als

mèdia. Per l’altre cantó, proposem un model de llengua d’estàndard oral per a la zona

tortosina per a cada sector analitzat a partir de les dades recollides, les quals permeten

traçar futures línies de recerca sobre l’estandardització d’àrees administrativament

frontereres.

5

Replà

El replà és el tros estable que hi ha enmig d’un terreny costerut, això és, un espai ferm

i segur al bell mig d’un indret amb pendent, irregular. Aquesta tesi que teniu a les

mans s’ha pogut anar coent gràcies al replà que han format totes les persones i els

espais que m’han acomboiat durant aquests darrers vuit anys. Des d’aquesta part del

treball, vull agrair-vos, de la manera més personal possible, el temps que m’heu

dedicat:

A la Universitat Autònoma de Barcelona, per haver estat, durant vuit anys,

l’embolcall d’incomptables moments esplèndids no només de la meua trajectòria

acadèmica, sinó també personal. Aquí ens vàrem convertir en experts de l’accent

mallorquí i valencià i, al recer de la carpa, vam crear una llar enmig de la gran ciutat.

També aquí he rebut lliçons no només de lingüística, sinó també de literatura, que han

fet que mai, ni per un segon, haja dubtat del camí que vaig escollir aquell setembre del

2009.

A la literatura, perquè un filòleg, no ho oblidem, mai s’ha de distanciar de la

novel·la, ni de la poesia. Ans al contrari, troba refugi, durant els vespres crítics, en les

pàgines de Jaume Cabré i en algun vers d’Estellés, que li aporten aire fresc i li

desentumeixen la ment.

A Daniel Casals i Martorell, per la dedicació constant i plena dels darrers sis

anys. És més, cal que li agraïsca la tasca demiúrgica d’ajudar-me, sense que jo mateixa

en siga gaire conscient, a crear l’orde a partir del caos. Tot el que he après durant

aquesta etapa m’acompanyarà sempre.

A Emili Casanova, Mar Massanell i Claus Pusch per haver acceptat ser part del

tribunal d’aquesta tesi doctoral i, sobretot, per la disponibilitat i l’aprenentatge que

m’han proporcionat al llarg d’aquest trajecte. Emili i Claus, gràcies per l’acolliment que

m’heu oferit a les vostres universitats: aquest treball i —encara més— la seua autora

s’han enriquit de les estades a València i Friburg, llocs on m’he sentit com a casa

gràcies, també, a altres persones que m’he anat trobant pel camí (us ho agraeixo,

Annes!).

6

També vull donar les gràcies a l’Àngela Buj Alfara per la reivindicació constant

del nostre territori i per l’ajuda en qüestions dialectals i bibliogràfiques. És un goig

tindre un referent de casa.

De la mateixa manera, vull aprofitar aquestes ratlles per a referir-me a Joan

Borràs, Àngels Campos, Aitor Carrera, Joan Costa, James Hawkey, Rolf Kailuweit, Josep

Lacreu, Josep Martines, Lluís Polanco, Berta Sans, Ramon Sistac, Natxo Sorolla i

Vanessa Tölke i agrair-los el fet que m’han ajudat en diverses qüestions relacionades

amb aquesta tesi.

D’altra banda, vull donar les gràcies a totes les escoles, als equips directius i a

les mestres per haver-me deixat entrar a les aules, però, per damunt de tot, als 416

xiquets que van compartir amb mi un trosset de les seues vides, durant aquells minuts

de l’enquesta. Per la sensibilitat que mostren, per la intel·ligència i, molt especialment,

per ensenyar-me que la curiositat és una qualitat que mai no he de perdre. També, vull

reconèixer als tres periodistes ebrencs l’oportunitat d’entrevistar-los.

L’aventura doctoral m’ha permès ensenyar a la meua facultat, la que reivindica,

constantment, que la universitat no és només un lloc on vas a classe, sinó un espai on

prendre partit de la realitat, per, si convé, intentar capgirar-la. D’aquests tres anys de

treball m’enduc la certesa que la docència és una de les meues passions. Per això,

agraeixo als meus alumnes dels grups d’Expressió Escrita en Llengua Catalana totes les

estones que m’han permès desconnectar de la tesi. Alhora, ells m’han assegurat que

l’educació és l’única via cap a l’excel·lència. Ha estat, doncs, un procés

fonamentalment recíproc.

Com veieu, la majoria d’agraïments fan referència a processos d’aprenentatge i

d’intercanvis, i això es deu al fet que, per damunt de tot, en aquests tres anys, he après

moltíssim. Això és així gràcies a totes les persones que he anat esmentant ja que

m’han dedicat el bé més preuat que tenim, el temps, i això, avui en dia, convé agrair-

ho explícitament.

Del darrer temps a la universitat m’emporto l’Anna i l’Ares, per fer-me tornar a

sentir com a casa quan les parets de l’Autònoma m’eren estranyes. Tanmateix, aquests

7

últims anys he seguit comptant amb els amics de sempre, els de casa, a qui demano

que seguisquen fent que la vida sempre siga un camí de baixada.

Finalment, sé del cert que res de tot això hauria estat possible sense la

presència omnipresent de mos pares, perquè, tot i que encara pensen que hauria estat

una gran advocada, sempre m’han animat a seguir el camí que m’esperonava per dins.

I, principalment, per demostrar-me que la millor manera d’estimar és ensenyar a ser

lliure. Mai ho farem millor. Txell, Gina, som el vincle invisible i indivisible que només

creem els germans. Naia, per haver-te corregit milers de vegades i dir-te que no eres

«petita» sinó que eres «menuda» quan, en realitat, eres molt gran. A ma iaia, per la

petjada immesurable que has deixat a tots els Subirats i per haver-nos professat amb

l’exemple que la constància i el treball han de ser màximes a les nostres vides.

A tu, because you have been such an inspiration and the best company I could

ever have had. I gràcies, especialment, per haver-te deixat acollir tan bé en aquest país

i per haver-te’l fet teu.

8

9

Índex 1. Introducció.......................................................................................................................... 29

1.1. Motivació de la investigació.......................................................................................... 29

1.2. Detecció del problema ................................................................................................. 30

1.3. Precedents ................................................................................................................... 32

1.4. Objecte d’estudi ........................................................................................................... 40

1.5. Objectiu i preguntes de recerca .................................................................................... 49

1.6. Hipòtesis inicials ........................................................................................................... 51

1.7. Metodologia ................................................................................................................. 53

1.7.1. Sector de l’ensenyament ....................................................................................... 54

1.7.1.1. Dades dels ensenyants .................................................................................................. 57 1.7.1.1.1. Enregistrament d’una lliçó de cada tutor ................................................................ 57 1.7.1.1.2. Qüestionari per als docents .................................................................................... 57

1.7.1.2. Dades dels alumnes ...................................................................................................... 59 1.7.1.2.1. Àlbum d’imatges .................................................................................................... 62 1.7.1.2.2. Qüestionari morfològic .......................................................................................... 64

1.7.1.3. Estructura de l’anàlisi en el cos del treball ..................................................................... 65

1.7.2. Sector dels mèdia .................................................................................................. 71

1.7.2.1. Recollida de les dades i constitució del corpus d’estudi ................................................. 71 1.7.2.2. Entrevista als locutors ................................................................................................... 73 1.7.2.3. Estructura de l’anàlisi en el cos del treball ..................................................................... 73

1.8. Estructura de la tesi ...................................................................................................... 75

PART I. MARC TEÒRIC ................................................................................................................... 77

2. Ecologia lingüística .............................................................................................................. 77

3. Planificació lingüística i estàndard ....................................................................................... 93

3.1. Les etapes de planificació lingüística segons Haugen .................................................... 96

3.2. L’aplicació del model de Haugen................................................................................. 108

3.2.1. La planificació lingüística de llengües cooficials minoritzades a l’Estat espanyol: aranès, gallec, èuscar i català ........................................................................................ 108

3.2.2.1. La planificació lingüística de l’aranès ........................................................................... 110 3.2.2.2. La planificació lingüística del gallec ............................................................................. 112 3.2.2.3. La planificació lingüística de l’èuscar ........................................................................... 113 3.2.2.4. La planificació lingüística del català ............................................................................. 115

PART II CONTEXTUALITZACIÓ........................................................................................................ 137

4. Contextualització de l’àrea d’estudi: Mancomunitat de la Taula del Sénia ......................... 137

4.1. Ubicació ..................................................................................................................... 137

4.2. Demografia ................................................................................................................ 139

4.3. Economia ................................................................................................................... 143

10

4.4. Relacions intercomarcals ............................................................................................ 144

5. Descripció geolectal del tortosí de la M-TdS ...................................................................... 147

5.1. Filiació i extensió del tortosí ....................................................................................... 147

5.2. Descripció geolectal.................................................................................................... 152

5.2.1. Fonètica............................................................................................................... 152

I. Vocalisme ............................................................................................................................. 152 i. Vocals tòniques ................................................................................................................ 153 ii. Vocals àtones .................................................................................................................. 153 iii. Diftongs .......................................................................................................................... 155

II. Consonantisme .................................................................................................................... 156 i. Consonants oclusives ........................................................................................................ 156 ii. Consonants sibilants alveolars ......................................................................................... 158 iii. Consonants sibilants palatals .......................................................................................... 158 iv. Consonants nasals .......................................................................................................... 159 v. Consonants laterals ......................................................................................................... 160 vi. Consonants vibrants ....................................................................................................... 160 vii. Formes de la preposició amb .......................................................................................... 161

5.2.2. Morfologia ........................................................................................................... 162

I. Morfologia no verbal ............................................................................................................ 162 i. Article .............................................................................................................................. 162 ii. Plural dels antics proparoxítons llatins ............................................................................. 163 iii. Demostratius .................................................................................................................. 163 iv. Possessius ....................................................................................................................... 164 v. Numerals ......................................................................................................................... 164 vi. Pronoms personals ......................................................................................................... 166

II. Morfologia verbal ................................................................................................................ 167 i. Formes no personals......................................................................................................... 167 ii. Present d’indicatiu ........................................................................................................... 168 iii. Imperfet d’indicatiu ........................................................................................................ 169 iv. Passat (simple o perifràstic) ............................................................................................ 170 v. Condicional ...................................................................................................................... 170 vi. Present de subjuntiu ....................................................................................................... 171 vii. Imperfet de subjuntiu .................................................................................................... 174 viii. Imperatiu ...................................................................................................................... 174

5.2.3. Lèxic .................................................................................................................... 175

i. Mots compartits amb la resta de bloc occidental .................................................................. 175 ii. Mots compartits amb l’àrea nord-occidental........................................................................ 175 iii. Mots compartits amb el valencià ........................................................................................ 177 iv. Mots genuïns del tortosí ..................................................................................................... 178

11

6. Estandardització i situació sociolingüística de la zona tortosina ......................................... 179

6.1. El model de llengua en l’ensenyament ........................................................................ 182

6.1.1. La comunitat de parla tortosina ........................................................................... 191

6.2. El model de llengua difós pels mitjans de comunicació tortosins ................................ 199

7. L’estàndard català a TV3 ................................................................................................... 213

PART III RESULTATS I ANÀLISI DE LES DADES OBTINGUDES ................................................................... 231

8. Anàlisi de les dades del sector de l’ensenyament .............................................................. 231

8.1. Fonètica ..................................................................................................................... 232

8.1.1. Vocalisme ............................................................................................................ 232

8.1.1.1. Vocals tòniques .......................................................................................................... 232 8.1.1.2. Vocals àtones ............................................................................................................. 237 8.1.1.3. Diftongs ...................................................................................................................... 252

8.1.2. Consonantisme .................................................................................................... 256

8.1.2.1. Consonants oclusives .................................................................................................. 256 8.1.2.2. Consonants sibilants alveolars..................................................................................... 264 8.1.2.3. Consonants sibilants palatals ...................................................................................... 267 8.1.2.4. Consonants nasals ...................................................................................................... 274 8.1.2.5. Consonants laterals .................................................................................................... 275 8.1.2.6. Consonants vibrants ................................................................................................... 279 8.1.2.7. Formes de la preposició amb ...................................................................................... 286

8.2. Morfologia ................................................................................................................. 289

8.2.1. Morfologia no verbal ........................................................................................... 289

8.2.1.1. Article ......................................................................................................................... 289 8.2.1.2. Plural dels antics proparoxítons llatins ........................................................................ 295 8.2.1.3. Demostratius .............................................................................................................. 299

8.2.1.3.1. Graus de dixi en els demostratius ......................................................................... 304 8.2.1.4. Possessius................................................................................................................... 307

8.2.1.4.1. Possessius tònics .................................................................................................. 307 8.2.1.4.2. Possessius àtons .................................................................................................. 313

8.2.1.5. Numerals .................................................................................................................... 314 8.2.1.5.1. Variabilitat del numeral dos ................................................................................. 314 8.2.1.5.2. Vuit o huit ............................................................................................................ 317 8.2.1.5.3. Dèsset i les seues variants .................................................................................... 319 8.2.1.5.4. Divuit i les seues variants ..................................................................................... 324 8.2.1.5.5. Denou i les seues variants .................................................................................... 326

8.2.1.6. Pronoms personals ..................................................................................................... 334 8.2.1.6.1. Formes fortes....................................................................................................... 334 8.2.1.6.2. Formes febles ...................................................................................................... 337

8.2.2. Morfologia verbal ................................................................................................ 340

12

8.2.2.1. Formes no personals ................................................................................................... 340 8.2.2.1.1. Infinitiu ................................................................................................................ 340 8.2.2.1.2. Gerundi................................................................................................................ 352 8.2.2.1.3. Participi ............................................................................................................... 353

8.2.2.2. Present d’indicatiu ...................................................................................................... 354 8.2.2.2.1. Primera persona del singular dels verbs regulars de la primera conjugació ........... 354 8.2.2.2.2. Increment dels verbs incoatius ............................................................................. 360 8.2.2.2.3. Tercera persona del singular dels verbs regulars de la primera conjugació ............ 367 8.2.2.2.4. Variants de la segona persona del singular del verb ser ........................................ 370 8.2.2.2.5. Primera i tercera persona del plural dels verbs acabats amb -ure .......................... 371

8.2.2.3. Imperfet d’indicatiu .................................................................................................... 373 8.2.2.4. Passat (simple o perifràstic) ........................................................................................ 377 8.2.2.5. Condicional ................................................................................................................. 377 8.2.2.6. Present de subjuntiu ................................................................................................... 379

8.2.2.6.1. Primera conjugació .............................................................................................. 381 8.2.2.6.2. Segona i tercera conjugació .................................................................................. 385

8.2.2.7. Imperfet de subjuntiu ................................................................................................. 387 8.2.2.8. Imperatiu.................................................................................................................... 390

8.3. Lèxic ........................................................................................................................... 393

8.3.1. Àguila i àliga ........................................................................................................ 393

8.3.2. Ametla i ametlla .................................................................................................. 394

8.3.3. Ans i abans .......................................................................................................... 395

8.3.4. Arena i sorra ........................................................................................................ 396

8.3.5. Barco i vaixell....................................................................................................... 399

8.3.6. Bellota i aglà ........................................................................................................ 402

8.3.7. Botella i ampolla .................................................................................................. 403

8.3.8. Burro i ruc ............................................................................................................ 404

8.3.9. Carabassa i carbassa ........................................................................................... 407

8.3.10. Caragol i cargol.................................................................................................. 407

8.3.11. Cartó i cartró ..................................................................................................... 411

8.3.12. Coa i cua ............................................................................................................ 412

8.3.13. Dolent i malalt ................................................................................................... 417

8.3.14. Efe, ele, eme, ene, erre, esse i efa, ela, ema, ena, erra, essa ............................... 418

8.3.15. Ensalada i amanida............................................................................................ 419

8.3.16. Espill i mirall ...................................................................................................... 420

8.3.17. Estisores i tisores ............................................................................................... 421

8.3.18. Faena i feina ...................................................................................................... 423

8.3.19. Farola i fanal...................................................................................................... 426

13

8.3.20. Fesol i mongeta seca .......................................................................................... 427

8.3.21. Fumeral i xemeneia ............................................................................................ 428

8.3.22. Granera i escombra ........................................................................................... 430

8.3.23. Iaio i avi ............................................................................................................. 432

8.3.24. Joguet i joguina ................................................................................................. 434

8.3.25. Llima i llimona ................................................................................................... 436

8.3.26. Maçana, mançana i poma ................................................................................. 438

8.3.27. Menut, xicotet i petit ......................................................................................... 445

8.3.28. Mitat i meitat .................................................................................................... 451

8.3.29. Orde i ordre ....................................................................................................... 452

8.3.30. Panís i variants ................................................................................................... 452

8.3.31. Patata i variants ................................................................................................ 455

8.3.32. Polp i pop ........................................................................................................... 458

8.3.33. Redó i rodó ........................................................................................................ 461

8.3.34. Roig i vermell ..................................................................................................... 463

8.3.35. Romer i romaní .................................................................................................. 464

8.3.36. Safranòria i variants ........................................................................................... 466

8.3.37. Sépia i sípia ........................................................................................................ 472

8.3.38. Temor i por ........................................................................................................ 473

8.3.39. Tomaca i variants............................................................................................... 474

8.3.40. Xic i noi .............................................................................................................. 480

8.3.41. Xiquet i nen ........................................................................................................ 480

8.3.42. Xocolate i xocolata ............................................................................................. 484

8.4. Barbarismes d’origen castellà ..................................................................................... 491

8.4.1. Adelantar ............................................................................................................ 492

8.4.2. Ademés ............................................................................................................... 492

8.4.3. Adivinar ............................................................................................................... 493

8.4.4. Algo ..................................................................................................................... 493

8.4.5. Antes ................................................................................................................... 494

8.4.6. Arriesgar.............................................................................................................. 494

8.4.7. Atrassat ............................................................................................................... 494

8.4.8. Averiguar ............................................................................................................. 495

8.4.9. Bassura................................................................................................................ 496

8.4.10. Bitxo .................................................................................................................. 497

8.4.11. Bocadillo ............................................................................................................ 497

8.4.12. Borrar ................................................................................................................ 498

14

8.4.13. Bueno ................................................................................................................ 499

8.4.14. Casi.................................................................................................................... 499

8.4.15. Claro .................................................................................................................. 500

8.4.16. Desarrollar ......................................................................................................... 500

8.4.17. Después ............................................................................................................. 500

8.4.18. Detràs ................................................................................................................ 501

8.4.19. Donar-se compte ............................................................................................... 502

8.4.20. Entonces ............................................................................................................ 502

8.4.21. Hasta ................................................................................................................. 503

8.4.22. Lio ..................................................................................................................... 503

8.4.23. Llimpiar ............................................................................................................. 503

8.4.24. Mal .................................................................................................................... 504

8.4.25. Mançanilla......................................................................................................... 504

8.4.26. Menos ............................................................................................................... 504

8.4.27. Motxila .............................................................................................................. 505

8.4.28. Pato ................................................................................................................... 505

8.4.29. Pos .................................................................................................................... 506

8.4.30. Puesto ............................................................................................................... 506

8.4.31. Quilòmetro ........................................................................................................ 507

8.4.32. Rato ................................................................................................................... 507

8.4.33. Ruïdo ................................................................................................................. 507

8.4.34. Sentar-se ........................................................................................................... 507

8.4.35. Solo ................................................................................................................... 510

8.4.36. Susto i asustar ................................................................................................... 510

8.4.37. Tarde ................................................................................................................. 511

8.4.38. Tatxar ................................................................................................................ 511

8.4.39. Turno ................................................................................................................. 512

8.4.40. Vale ................................................................................................................... 512

8.4.41. Venga ................................................................................................................ 513

9. Anàlisi de les dades del sector dels mèdia ......................................................................... 515

9.1. Fonètica ..................................................................................................................... 516

9.1.1. Vocalisme ............................................................................................................ 516

9.1.1.1. Vocals tòniques .......................................................................................................... 516 9.1.1.2. Vocals àtones ............................................................................................................. 518 9.1.1.3. Diftongs ...................................................................................................................... 529

9.1.2. Consonantisme .................................................................................................... 530

15

9.1.2.1. Consonants oclusives .................................................................................................. 530 9.1.2.2. Consonants sibilants alveolars..................................................................................... 536 9.1.2.3. Consonants sibilants palatals ...................................................................................... 542 9.1.2.4. Consonants nasals ...................................................................................................... 549 9.1.2.5. Consonants laterals .................................................................................................... 551 9.1.2.6. Consonants vibrants ................................................................................................... 555 9.1.2.7. Formes de la preposició amb ...................................................................................... 557

9.2. Morfologia ................................................................................................................. 559

9.2.1. Morfologia no verbal ........................................................................................... 559

9.2.1.1. Article ......................................................................................................................... 559 9.2.1.2. Plural dels antics proparoxítons llatins ........................................................................ 562 9.2.1.3. Demostratius .............................................................................................................. 564 9.2.1.4. Possessius................................................................................................................... 568

9.2.1.4.1. Possessius tònics .................................................................................................. 568 9.2.1.4.2. Possessius àtons .................................................................................................. 569

9.2.1.5. Numerals .................................................................................................................... 570 9.2.1.5.1. Variabilitat del numeral dos ................................................................................. 570 9.2.1.5.2. Vuit o huit ............................................................................................................ 571 9.2.1.5.3. Dèsset i les seues variants .................................................................................... 572 9.2.1.5.4. Divuit i les seues variants ..................................................................................... 573 9.2.1.5.5. Denou i les seues variants .................................................................................... 574

9.2.2. Morfologia verbal ................................................................................................ 575

9.2.2.1. Formes no personals ................................................................................................... 575 9.2.2.1.1. Infinitiu ................................................................................................................ 575 9.2.2.1.2. Gerundi................................................................................................................ 579 9.2.2.1.3. Participi ............................................................................................................... 580

9.2.2.2. Present d’indicatiu ...................................................................................................... 582 9.2.2.2.1. Primera persona del singular del present d’indicatiu dels verbs regulars de la primera conjugació ........................................................................................................................... 584 9.2.2.2.2. Increment dels verbs incoatius ............................................................................. 584 9.2.2.2.3 Tercera persona del singular dels verbs regulars de la primera conjugació ............. 587 9.2.2.2.4. Variants de la segona persona del singular del verb ser ........................................ 588 9.2.2.2.5. Primera i tercera persona del plural dels verbs acabats amb -ure .......................... 588

9.2.2.3. Imperfet d’indicatiu .................................................................................................... 588 9.2.2.4. Passat (simple o perifràstic) ........................................................................................ 591 9.2.2.5. Condicional ................................................................................................................. 591 9.2.2.6. Present de subjuntiu ................................................................................................... 592

9.2.2.6.1. Primera conjugació .............................................................................................. 593 9.2.2.6.2. Segona i tercera conjugació .................................................................................. 597

9.2.2.7. Imperfet de subjuntiu ................................................................................................. 600

16

9.2.2.8. Imperatiu.................................................................................................................... 602

9.3. Lèxic ........................................................................................................................... 603

9.3.1. Ametla i ametlla .................................................................................................. 603

9.3.2. Ans i abans .......................................................................................................... 603

9.3.3. Arena i sorra ........................................................................................................ 604

9.3.4. Botella i ampolla .................................................................................................. 606

9.3.5. Caragol i cargol.................................................................................................... 607

9.3.6. Coa i cua .............................................................................................................. 608

9.3.7. Cementeri i cementiri ........................................................................................... 609

9.3.8. Efe, ele, eme, ene, erre, esse i efa, ela, ema, ena, erra, essa ................................. 610

9.3.9. Faena i feina ........................................................................................................ 611

9.3.10. Juí i judici ........................................................................................................... 612

9.3.11. Mitat i meitat .................................................................................................... 615

9.3.12. Menut i petit ...................................................................................................... 615

9.3.13. Xiquet i nen ........................................................................................................ 616

9.4. Interferències del castellà ....................................................................................... 618

9.4.1. Tarde ................................................................................................................... 618

PART IV: CONCLUSIONS .............................................................................................................. 619

10. Conclusions generals ....................................................................................................... 619

10. General conclusions ........................................................................................................ 653

11. Transferència del coneixement ....................................................................................... 665

12. Perspectives d’estudi ...................................................................................................... 681

Referències bibliogràfiques .................................................................................................. 685

Annexos ............................................................................................................................... 725

Qüestionari per als docents ............................................................................................... 725

Àlbum de dibuixos ............................................................................................................ 727

Entrevistes als locutors tortosins ....................................................................................... 749

1. Entrevista a Glòria Boquizo ........................................................................................ 749

2. Entrevista a Fàtima Llambrich .................................................................................... 757

3. Entrevista a Víctor Sorribes ........................................................................................ 763

17

Índex de mapes

Mapa 1. Localitats de la M-TdS objecte d’estudi d’aquesta tesi …………………………………41

Mapa 2. Territori de la M-TdS ………………………………………………………………………………….137

Mapa 3. Variació territorial del significat ‘mançana’ a les poblacions de la M-TdS.....176

Mapa 4. Respostes sobre el numeral 17 dels enquestats per poblacions...................321

Mapa 5. Distribució de les formes genuïnes del significat ‘mançana’ a la M-TdS........438

Mapa 6. Formes més concorregudes de ‘mançana’ entre l’alumnat...........................444

18

Índex de taules

Taula 1. Llista de les poblacions i de les escoles analitzades..........................................43

Taula 2. Registre de les poblacions, el nom dels centres i el nombre d’alumnes

enquestats per col·legi...................................................................................................47

Taula 3. Codi dels centres, localitats en què es troben i noms dels col·legis.................66

Taula 4. Població dels municipis objecte d’estudi........................................................140

Taula 5. Habitants dels municipis objecte d’anàlisi i nombre d’escoles per localitat..142

Taula 6. Publicacions d’abast territorial que cobreixen la zona de la M-TdS...............207

19

Índex de figures

Figura 1. Representació del concepte d’ecologia lingüística d’Eliasson (2013: 34)

segons Haugen (1972f).......................................................................................83

Figura 2. Esquema d’Eliasson (2013: 52) sobre la interrelació de factors en una situació

monolingüe.........................................................................................................84

Figura 3. Esbós dels estadis de planificació lingüística segons el model de 1987 de

Haugen................................................................................................................96

Figura 4. Les etapes del procés de planificació lingüística en la versió de 1966 de

Haugen..............................................................................................................103

Figura 5. Esquema definitiu de Haugen, el 1987, de les fases de planificació

lingüística......................................................................................................................107

Figura 6. Superposició de la comunitat de parla tortosina a les comunitats

lingüístiques..................................................................................................................193

Figura 7. Percentatges de població de Catalunya segons coneixements del català.....197

Figura 8. Percentatges de població de la regió de Castelló segons coneixement del

valencià.............................................................................................................198

Figura 9. Realització de la nasal en mots com setmana per les acadèmies.................261

Figura 10. Classificació de la realització de la ele geminada per les acadèmies...........279

Figura 11. Representació del primer context lingüístic esbossat de l’aula..................291

Figura 12. Distribució del to interpersonal a l’aula......................................................316

Figura 13. Esquema del patró lingüístic present a l’aula..............................................634

Figura 14. Representació del tortosí en l’estàndard vehiculat dels docents................626

Figura 15. Interpretació del tortosí en l’estàndard vehiculat dels periodistes.............643

Figura 16. Representació de les relacions entre els sectors analitzats........................650

20

Índex de gràfics

Gràfic 1. Percentatges de les realitzacions del significat ametla a Catalunya..............275

Gràfic 2. Percentatges de les realitzacions del significat ametla al País Valencià........276

Gràfic 3. Resultats de les formes de la 3a persona del singular del verb llegir entre les

docents catalanes.............................................................................................365

Gràfic 4. Resultats de les formes de la 3a persona del singular del verb llegir entre els

tutors valencians..........................................................................................366

Gràfic 5. Classificació de les dades dels informants catalans al significat barco..........400

Gràfic 6. Classificació de les dades dels informants valencians al significat barco.......400

Gràfic 7. Resultats del significat caragol entre els enquestats catalans…………………….408

Gràfic 8. Resultats del significat caragol entre els informants valencians...................409

Gràfic 9. Distribució dels resultats del significat coa entre els alumnes catalans........413

Gràfic 10. Distribució dels resultats del significat coa entre els alumnes valencians...414

Gràfic 11. Resultats del significat xocolate entre les mestres catalanes......................483

Gràfic 12. Resultats del significat xocolate entre els mestres valencians....................485

Gràfic 13. Respostes del significat xocolate dels informants catalans.........................486

Gràfic 14. Respostes del significat xocolate dels informants valencians......................486

21

Índex d’imatges

Imatge 1. Fotografia número 3 de l’àlbum de dibuixos ................................................59

Imatge 2. Fotografia número 1 de l’àlbum de dibuixos.................................................63

Imatge 3. Fotografia de l’activitat 1 del qüestionari morfològic....................................64

Imatge 4. Implementació de les Normes de Castelló en els manuals valencians.........234

Imatge 5. Entrada del substantiu oculista al DIEC........................................................241

Imatge 6. Entrada d’oculista al DNV.............................................................................241

Imatge 7. Entrada de diumenge al DNV, amb la forma fonètica..................................255

Imatge 8. Entrada de pont, amb la pronúncia orientativa...........................................258

Imatge 9. Entrada de poble amb la realització fonètica recomanada..........................259

Imatge 10. Entrada de panxa al DNV amb la pronúncia orientativa............................268

Imatge 11. Inclusió de formes locals en l’escriptura d’un alumne...............................286

Imatge 12. Exemple del model de llengua escrit de la mestra d’Alcanar.....................309

Imatge 13. Formes tortosines en l’escriptura, a l’escola d’Alcanar..............................310

Imatge 14. Captura del llibre escolar en què apareix la variant dinou.........................329

Imatge 15. Captura del manual escolar en què hi ha el pronom us.............................338

Imatge 16. Entrada del verb escomençar al DNV.........................................................342

Imatge 17. Imatge de la Proposta amb el doblet nàixer/néixer...................................347

Imatge 18. Ús de l’infinitiu traure en el material escolar.............................................348

Imatge 19. Mostra de la presència de l’infinitiu vore en el manual escolar.................350

Imatge 20. Activitat en què hi ha la 1a persona del singular del present d’indicatiu..357

Imatge 21. Guia del manual de Coneixement del medi de l’editorial Santillana.........358

22

Imatge 22. Vehiculació de la forma llig en l’imperatiu.................................................391

Imatge 23. Vehiculació del mot àliga en el material escolar de Catalunya..................394

Imatge 24. Forma escrita per l’alumne........................................................................394

Imatge 25. Ús de la forma arena en els exemplars valencians....................................398

Imatge 26. Vehiculació de la variant botella en el material escolar.............................404

Imatge 27. Activitat del manual català en què apareix la variant ruc………………………..405

Imatge 28. Resposta de l’alumne en què escriu ruc.....................................................406

Imatge 29. Text lliure escrit per un alumne on apareix cargol………………………………….409

Imatge 30. Activitat en què es promociona únicament la forma cargol......................410

Imatge 31. Escriptura d’un alumne de la forma cartó..................................................411

Imatge 32. Difusió en el material escolar valencià de la forma cartó..........................412

Imatge 33. Exemple extret del manual d’un alumne de Santa Bàrbara.......................416

Imatge 34. Entrada de dolent al DNV...........................................................................417

Imatge 35. Vehiculació del geosinònim mirall en el material escolar..........................421

Imatge 36. Exemple d’ultracorrecció entre estisores i tisores.....................................422

Imatge 37. Recomanació de la forma tisores...............................................................422

Imatge 38. Extensió del geosinònim faena en un manual valencià.............................425

Imatge 39. Introducció del mot iaio en el material escolar..........................................432

Imatge 40. Mostra de la inferència del model dels manuals en els alumnes...............433

Imatge 41. Exemple d’un alumne que usa la solució joguina......................................435

Imatge 42. Vehiculació de la variant llima en els manuals valencians.........................437

Imatge 43. Exercici en què l’alumne escriu poma........................................................439

23

Imatge 44. Vehiculació del mot menut en el material escolar català..........................448

Imatge 45. Entrada de l’adjectiu xicotet al DIEC..........................................................449

Imatge 46. Entrada de l’adjectiu petit al DIEC..............................................................449

Imatge 47. Entrada del mot menut al DIEC..................................................................449

Imatge 48. Veu de la forma xicotet al DNV..................................................................449

Imatge 49. Entrada de l’adjectiu petit al DNV..............................................................450

Imatge 50. Veu de la forma menut al DNV...................................................................450

Imatge 51. Vehiculació dels geosinònims blat de moro/panís/panotxa a l’aula..........453

Imatge 52. Escriptura de patata per part d’un alumne................................................456

Imatge 53. Vehiculació del sinònim regional patata....................................................457

Imatge 54. Escriptura del mot pop d’un alumne..........................................................458

Imatge 55. Difusió de la forma redó en el material escolar valencià...........................462

Imatge 56. Escriptura de tomata per part d’un alumne...............................................476

Imatge 57. Solucionari en què es proposa la variant tomaca......................................476

Imatge 58. Vehiculació de la solució tomàquets en una circular ebrenca...................478

Imatge 59. Escriptura de la variant tomaca per l’alumne............................................479

Imatge 60. Entrada de xicó en el DIEC..........................................................................481

Imatge 61. Entrada de xiquet en el DIEC......................................................................482

Imatge 62. Entrada de xiquet al DNV...........................................................................483

Imatge 63. Entrada del mot algo al Vocabulari de barbarismes..................................493

Imatge 64. Vehiculació del geosinònim fem en un manual valencià............................496

Imatge 65. Entrada de borrar al DNV...........................................................................498

24

Imatge 66. Entrada d’assentar al DNV.........................................................................508

Imatge 67. Entrada d’asseure al DNV...........................................................................509

Imatge 68. Ús de seure en un manual escolar valencià................................................509

Imatge 69. Pronúncia recomanada del mot existència a l’ésAdir................................517

Imatge 70. Entrada en què es té en compte el vocalisme occidental a l’ésAdir..........521

Imatge 71. Pronúncia recomanada del mot seixanta a l’ésAdir...................................528

Imatge 72. Entrada amb la pronúncia proposada de segle a l’ésAdir..........................533

Imatge 73. Entrada de segle al DNV amb la pronúncia recomanada...........................533

Imatge 74. Entrada de repressió a l’ésAdir amb les pronúncies recomanades............541

Imatge 75. Realització recomanada del mot Xina a l’ésAdir........................................543

Imatge 76. Entrada de ja a l’ésAdir amb la realització recomanada............................549

Imatge 77. Pronúncia recomanada del grup tll a l’ésAdir............................................552

Imatge 78. Realització recomanada del mot altre a l’ésAdir........................................553

Imatge 79. Realització aconsellada del verb prendre a l’ésAdir...................................556

Imatge 80. Veu de jove al DNV.....................................................................................564

Imatge 81. Entrada d’home al DNV..............................................................................564

Imatge 82. Paradigma dels demostratius a la Gramàtica catalana de Fabra..............567

Imatge 83. Formes de ‘traure’ a la Proposta................................................................577

Imatge 84. Variants de ‘nàixer’ a la Proposta...............................................................577

Imatge 85. Entrada d’inflar al DNV...............................................................................579

Imatge 86. Veu d’unflar al DNV....................................................................................579

Imatge 87. Entrada de l’ésAdir en què apareix botella................................................606

25

Imatge 88. Fitxa de l’ésAdir en què surt ampolla……………………………………………………..606

Imatge 89. Entrada de caragol a l’ésAdir………………………………………………………………….608

Imatge 90. Fitxa l’ésAdir en què s’empra feina…………………………………………………………612

Imatge 91. Entrada de l’ésAdir en què surt judici……………………………………………………..614

Imatge 92. Entrada de l’ésAdir en què surt petit………………………………………………………615

Imatge 93. Fitxa de l’ésAdir en què s’usa nena…………………………………………………………617

Imatge 94. Relació de geosinonímia al LEMAV entre xiquet i noi……………………………..617

26

27

Abreviacions ALDC Atles Lingüístic del Domini Català

AVL Acadèmia Valenciana de la Llengua

CCMA Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

CEIP Centre d’educació infantil i primària

CRA Col·legi rural agrupat

DCVB Diccionari català-valencià-balear

DECat Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana

DGLC Diccionari general de la llengua catalana

DIEC Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis

Catalans

DNV Diccionari normatiu valencià

GNV Gramàtica normativa valenciana

GIEC Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis

Catalans

IEC Institut d’Estudis Catalans

IIFV Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana

LEMAV Llibre d’estil per als mitjans audiovisuals en valencià

M-TdS Mancomunitat de la Taula del Sénia

PLC Projecte lingüístic de centre

Proposta Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana

UAB Universitat Autònoma de Barcelona

28

ZER Zona escolar rural

29

1. Introducció

En aquest primer capítol presentem al lector les claus i els punts bàsics d’aquesta

recerca. En primer lloc, es mostra la motivació per engegar la present tesi (§ 1.1.); en

segon lloc, el descobriment de la qüestió que es planteja en aquesta investigació (§

1.2.); en tercer lloc, els precedents del tema d’aquesta tesi doctoral (§ 1.3.); en quart

lloc, l’objecte d’estudi de la recerca (§ 1.4.). També, s’indica al lector, en quint lloc,

l’objectiu d’aquesta anàlisi i s’enumeren les preguntes d’investigació (§ 1.5.). A més,

s’enuncien les hipòtesis de partida (§ 1.6.); es detalla la metodologia (§ 1.7.), i,

finalment, s’exposa l’estructura de la tesi (§ 1.8.).

1.1. Motivació de la investigació

La motivació per engegar aquesta investigació està lligada a la presa de consciència

que cal normalitzar la presència dels geolectes occidentals de la llengua catalana en

l’estàndard en els àmbits en què aquesta varietat té més influència i impacte en la

societat: l’ensenyament i els mitjans de comunicació de massa. Aquesta normalització

és necessària, d’una banda, perquè els parlants se senten representants en l’estàndard

i, de l’altra, perquè el model dels mestres i dels periodistes s’adapte a les propostes de

l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).

En aquest sentit, per un cantó, el fet d’haver nascut a la cruïlla dels Països

Catalans, a Alcanar, i, per tant, tindre el tortosí com a varietat geolectal pròpia, em

permet discernir entre els trets genuïns d’aquest geolecte d’aquells que no ho són. Per

l’altre, haver cursat estudis universitaris, de grau i de màster, en Filologia Catalana i,

més concretament, haver après la idiosincràsia de l’estàndard de la llengua catalana

em permeten apreciar que el model d’estàndard que difonen mestres i periodistes

tortosins és allunyat de la llengua genuïna i real que coneixem la meua comunitat de

parla i jo mateixa. Consegüentment, quan els usuaris d’aquest grup geolectal sentim

aquest model de llengua1, la reacció és de desarrelament i de no identificació amb el

1 En aquesta tesi entenem i emprem el concepte model de llengua amb la definició que proposa Baldaquí Escandell (2006: 21), això és, com «el conjunt de formes lingüístiques seleccionades i usades predominantment per un individu o grup social».

30

patró que la resta de públic —que no comparteix ni coneix de primera el tortosí—

vincula amb el meu territori.

És per això que és indispensable investigar i valorar la situació de l’estàndard

occidental difós en un territori que, tot i que es presenta administrativament

transfronterer, estava situat en «la tranquil·la deriva evolutiva» fins que es va veure

destorbat per «l’aparició de models lingüístics amb una gran capacitat d’atracció

mimètica, a causa del prestigi que generen els àmbits d’ús on es vehiculen», segons

Pradilla (2006: 28).

En darrer lloc, convé indicar que aquesta tesi doctoral s’ha elaborat gràcies a la

concessió de la beca de Personal Investigador en Formació del Departament de

Filologia Catalana i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb una durada de

36 mesos (octubre 2015 - octubre 2018). També s’emmarca en el projecte FFI2016-

80191-P, (AEI/FEDER, UE) «Extensión social de la norma lingüística en los medios de

comunicación durante el siglo XX», dirigit pel doctor Daniel Casals i Martorell i finançat

pel Ministeri d’Economia i Competitivitat (2016-2020), i en el Grup de Recerca en

Història de la Llengua Catalana de l’Època Contemporània (2017 SGR 1696).

1.2. Detecció del problema

El pes econòmic, polític, cultural i demogràfic de Barcelona, tot en territori oriental,

contribueix al fet que es vincule —erròniament— el català central amb l’única varietat

vàlida i apta per als registres formals, és a dir, amb l’estàndard, i, de retruc, que es

releguen els parlars del bloc occidental a varietats vàlides únicament en els registres

informals. Consegüentment, les poques ocasions en què es pot sentir el geolecte

tortosí en registres formals en la televisió pública catalana —TV3— és en els

Telenotícies mitjançant dos periodistes que informen sobre notícies d’àmbit més

general i el corresponsal de les Terres de l’Ebre2. Per tant, el fet que hi haja, d’una

banda, des dels inicis de TV3, poques veus occidentals i, de l’altra, que el model

planificat occidental no s’haja vehiculat entre els ensenyants té com a conseqüència

2 Les Terres de l’Ebre és un dels vuit àmbits funcionals territorials de Catalunya i comprèn les comarques més meridionals de Catalunya: Ribera d’Ebre, Terra Alta, Baix Ebre i Montsià. Convé tindre en compte que totes les localitats catalanes objecte d’estudi d’aquesta investigació se situen al Montsià.

31

que, a hores d’ara, l’estàndard oral estès pels periodistes tortosins tinga trets fonètics i

morfològics del català central. Recíprocament, els mestres prenen com a referència la

llengua dels mèdia3 atès que identifiquen la varietat estàndard amb la llengua que

aquests difonen, això és, la varietat apta per a les relacions secundàries —fora del nucli

familiar i del grup d’amistats.

De fet, aquesta tesi és la culminació de diversos projectes que tenen com a

objecte d’estudi la difusió de l’estàndard oral en el territori tortosí d’un dels dos

àmbits que s’estudien en aquesta investigació —sector de l’ensenyament i els mèdia.

En primer lloc, hem estudiat el model de llengua dels periodistes tortosins que

treballen al Telenotícies Comarques Tarragona de TV3 en el marc del Treball de Fi de

Grau del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UAB durant el curs 2012-2013 i

recollit a «La presència del tortosí al Telenotícies comarques Tarragona de TV3» (en

premsa).

En segon lloc, hem continuat aquesta línia d’investigació ampliant el corpus

d’estudi en el Treball de Fi de Màster del Màster Oficial Interuniversitari d’Estudis

Avançats en Llengua i Literatura Catalanes el curs 2013-2014 amb el títol El model

d’estàndard occidental al Telenotícies de TV3, una síntesi del qual està publicada a

«Integració dels dialectes occidentals a l’estàndard formal televisiu» (en premsa).

En tercer lloc, sobre el model de llengua que aprenen els alumnes situats en la

zona tortosina, a «”Lo color vermell serà lo roig”. Ús dels geosinònims en la població

escolar d’Alcanar» (2018) hem analitzat l’anivellament lingüístic, sobretot en el pla

lèxic, al primer curs del cicle inicial de primària de l’escola d’Alcanar —població que

també és objecte d’estudi en la present investigació— amb la intenció de comprovar

l’existència o la pèrdua de determinades variants autòctones dins de l’aula entre

l’alumnat canareu. La interrelació entre els dos objectes d’estudi esmentats —el model

de llengua dels mitjans de comunicació i el de l’escola— és clara: tant els periodistes

com els ensenyants són agents potents d’estandardització lingüística a la societat. En

canvi, a «A Alcanar ja no volen palometes. Presència del lèxic tortosí a les aules de

primària» (en premsa), examinem el model de llengua de les docents d’aquests 3 Entenem aquest mot segons la definició que trobem en l’entrada del DNV, això és, «conjunt dels mitjans audiovisuals».

32

alumnes. Aquests dos darrers treballs s’emmarquen en l’assignatura La Llengua

Catalana en el seu Context. Ús i Realitat Social, del Màster Oficial Interuniversitari

d’Estudis Avançats en Llengua i Literatura Catalanes.

Així, la present investigació esdevé un estadi més del procés que vam començar

el 2013 i continuar el 2014. A més, ara se’ns permet desenvolupar i estudiar en

profunditat aquest tema a fi de demostrar a la comunitat científica la importància de

vetllar, de potenciar i d’usar l’estàndard en la modalitat occidental i d’ensenyar-lo a

l’escola, ja que en el medi educatiu s’assenten les primeres pautes lingüístiques de

l’estàndard.

1.3. Precedents

Diversos autors han estudiat el model de llengua referencial que estenen els dos

àmbits que s’analitzen en aquesta tesi doctoral en la zona tortosina: això és, el món

educatiu i el dels mèdia.

En primer lloc, la llengua de l’ensenyament en algun punt de la Mancomunitat

de la Taula del Sénia (M-TdS) —o, per extensió, de les localitats de l’antiga diòcesi de

Tortosa— la va tractar, en primer lloc, Beltran i Caballé, que, el 1986, va publicar

L’estàndard occidental. Una proposta sobre l’estàndard català a les terres del darrer

tram de l’Ebre, un manual en què l’autor desgrana les principals variants tortosines —

sobretot de morfologia— que els docents d’aquest territori poden vehicular en

l’escriptura.

A partir de llavors, destaquem especialment els articles de Buj Alfara (1999,

2000, 2001b i c, 2002a i b, 2003b, 2008) per difondre i reivindicar l’ús de les formes

tortosines estàndards al món educatiu. D’entre tota la seua producció, sobresurt el

projecte Model de llengua per a l’ensenyament. Montsià, Baix Ebre, Terra Alta i Ribera

d’Ebre, del 2001, adreçat als docents d’aquestes comarques, en el qual s’inventarien

els trets tortosins estàndards que convindria que els mestres incorporessen al seu

patró lingüístic dins de l’aula. D’altra banda, trobem «Model de llengua a l’aula», de

Pont (2003), en què es recalca la incidència de la llengua de l’entorn al centre educatiu.

33

L’anivellament lingüístic cap a formes estàndards del català central que es

propicia des de l’escola ha estat denunciat, també, en diverses publicacions per

Navarro (1995), Aragonés (2000), Subirats Aleixandri (2000), Ginebra/Navarro (2003) i

Pradilla (2006), que, alhora, alerten del desconeixement, entre els docents, de les

formes estàndards del català occidental.

Quant a estudis empírics que tracten —amb més o menys aprofundiment—

sobre el model de llengua que es vehicula en aquest territori —recordem-ho, tant en

l’administració catalana com valenciana—, disposem de la tesi doctoral de Pradilla,

titulada Variació i canvi lingüístic en curs al català de transició nord-occidental/valencià

(1993), que examina la transformació de la realització de l’ordre prepalatal sonor (/ʒ/-

/dʒ/) en la posició intervocàlica —que, per exemple, afecta el substantiu pagès, en el

qual podem trobar les realitzacions pa[ʒ]ès, pa[jʒ]es i pa[dʒ]ès— al municipi valencià

de Benicarló. Pradilla (1995: 178) conclou que «s’observen símptomes [en la població]

de la “valencianització” [...] en el discurs formal, fins i tot en el nivell fonètic».

A l’altra banda del Sénia trobem el treball de Massip (1996), «La variació lèxica:

un assaig d’estudi en el dialecte tortosí», que es desprèn d’una part de la seua tesi

doctoral, El lèxic tortosí: història i present (1991), en la qual analitza, a partir de

parelles de geosinònims, quina variant —la tortosina o la del català central—

prefereixen 154 alumnes de 14 a 18 anys de l’institut Joaquim Bau de Tortosa i també

del centre de Formació Professional d’aquesta localitat. Els resultats mostren «un

procés d’innovació en alguns mots [...] que comporta una pèrdua dels més propis»

(Massip, 1996: 158).

De la mateixa manera, Izquierdo (2003), a l’article «Els xiquets i xiquetes de

Tortosa diuen nen i nena», investiga el model de llengua escrita que s’aprèn a l’escola

a través de l’enquesta a 178 alumnes entre 5 a 11 anys d’un col·legi públic de Tortosa.

Dels resultats d’aquestes enquestes, l’autora interpreta que en la llengua dels

informants es detecta un component endodiglòtic, és a dir,

el fet que dins d’una mateixa llengua s’establisca una situació diglòssica: unes formes

A, normatives, aptes per als contextos formals, es veuen substituïdes per unes formes

34

B de la mateixa llengua, a causa de la infravaloració i el desconeixement de les formes

pròpies normatives.

Izquierdo (2003: 355)

D'altra banda, Aragonés (2005, 2006) presenta l’estudi centrat en el buidatge de tots

els llibres de text de l’assignatura de Llengua dels instituts públics d’ensenyament

secundari de les Terres de l’Ebre i de sis centres de les comarques valencianes dels

Ports, Alt Maestrat i Baix Maestrat per a comprovar si vehiculen un model respectuós

amb la resta de domini lingüístic. Com a conclusió, l’autor extrau que els manuals de

banda i banda del Sénia, frontera natural i administrativa entre el Principat i el País

Valencià, no difonen un model de llengua a partir del qual els alumnes es poden sentir

identificats.

Pel que fa a estudis d’questa índole en la resta de territori occidental del

Principat, trobem la recerca d’Alonso/Suïls (1993), que posa de manifest

l’arraconament de la desinència tradicional4 -o en les formes del present de subjuntiu

en la comarca del Segrià —en registres formals— a favor de l’adopció de la solució

estàndard del català central, això és, terminades amb -i. Concretament, els autors

parteixen «de la suposició que aqueixa jerarquització [de registres] no és del tot clara,

per al parlant català. De manera que el que ha de ser la varietat estàndard o

referencial porta camí d’imposar-se [...] en els nivells menys formals» (Alonso/Suïls,

1993: 15).

Així mateix, la investigació de Romero (1995) demostra el procés de substitució

de l’article etimològic lo al Pallars Jussà entre la primera generació de població

escolaritzada en català. També Carrera-Sabaté (1995, 2002) analitza la incidència de

l’escolarització entre els escolars d’Alguaire i de Lleida a partir de la vocal pretònica /a/

en posició absoluta, això és, en mots començats, per exemple, per es- i en-. Els

resultats de l’estudi indiquen «que els parlants que produeixen menys la solució [a]

són els de 6 a 20 anys, que coincideixen a ser els que han tingut una escolarització en

català» (Carrera-Sabaté, 2002: 231). Finalment, Romero (2001), en la tesi doctoral que

4 De fet, aquesta és la variant característica del nord-occidental. A § 5. «Descripció geolectal del tortosí de la M-TdS» veurem que hi ha poblacions de la M-TdS que també tenen aquest morfema com a solució genuïna.

35

porta per nom Canvi lingüístic en morfologia nominal a la Conca d