Upload
others
View
11
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
Adonais: Elegia a la mort de John Keats.
P.B. Shelley
Maria Stockli Esparducer
Percy Bysshe Shelley (1792-1822)
● Escriptor romàntic angles (prosa i vers)Grup dels poetes rebelsIdeals Revolució Francesa
● Accedeix a una bona educació i viatja molt
● Passió política i filosòfica, es decalara ateu.
● Escriu l'elegia al 1821, en assabentar-se de la mort de John Keats (conegut 5 anys abans)
● Mort prematura (29 anys) degut a un naufragi de camí a rebre al seu amic Byron.
Altres obres de Shelley
Defensa de la poesia: els poetes són els legisladors no reconeguts del món.
Epipsychidion.Prometeu alliberat.
Què és una elegia?
● Poema líric
● Dedicat a algú mort de gran estima
● Shelley utilitza els versos clàssics en elegies (pentàmetres, hexàmetres) peró són iàmbics
Cada paraula compta amb una síl.laba no accentuada seguida d'una accentuada anglés
Shakespeare
Tema i tòpics
● Temes principals: mort natura = bellesa (NEOPLATONISME)
● Tòpics: La vida com un somni breu / La Mort ha mort.
● Adonais
Heroi mort, fill d'Urània, en el cotext de l'elegia pastoral
Adonai hebreu
Diví Adonis grec
Estructura externa
● Quatre estrofes de cinquanta-cinc.
● Molt ús d'adjectius
● Vuit pentàmetres iàmbics + un hexàmetre iàmbic
● El poema es pot distingir en dos parts
Somni de la vida La Mort ha mort
XXXIX
Peace, peace! he is not dead, he doth not sleep,
He hath awaken'd from the dream of life;
'Tis we, who lost in stormy visions, keep
With phantoms an unprofitable strife,
And in mad trance, strike with our spirit's knife
Invulnerable nothings. We decay
Like corpses in a charnel; fear and grief
Convulse us and consume us day by day,
And cold hopes swarm like worms within our living clay.
Rima consonantABABBCBCC
Inici de la primerapart (somni de la vida)
Crit desesperat dedolor i negació dela mort.
Pau, pau!, no és mort, no dorm encara
-ha despertat del somni de la vida-;
nosaltres som, perduts en visions de tempesta,
els que lluitem sense profit amb els fantasmes,
I en transport foll, clavem el coltell de l'esperit
en no-res invulnerables. Nosaltres ens podrim
com cadàvers a l'ossera; temença i pena
ens sacsegen i corsequen dia a dia,
i fredes esperances com cucs pul·lulen pel nostre fang viu.
Exclamació
Referint-se a Adonais
La vida com un somni*
Comparacions
Metàfores
*Shelley presenta al difunt com algú que
no es mort, sinó que s'ha despertat del
somni de la vida.
Verd: Encabalgaments
Lila: Jo poètic
XL
He has outsoar'd the shadow of our night;
Envy and calumny and hate and pain,
And that unrest which men miscall delight,
Can touch him not and torture not again;
From the contagion of the world's slow stain
He is secure, and now can never mourn
A heart grown cold, a head grown gray in vain;
Nor, when the spirit's self has ceas'd to burn,
With sparkless ashes load an unlamented urn.
Rima consonantDEDEEFEFF
Primerapart (somni de la vida)
Crit desesperat dedolor i negació dela mort.
Paral·lelisme i enumeració
Símbol
Hipèrbaton
Ell s'ha envolat més amunt de l'ombra de la nostra nit;
enveja i calúmnia, odi i aflicció,
i aquest neguit que els homes erròniament anomenen goig,
no el poden colpir ja ni el tornaran a torturar;
del contagi de la màcula* lenta del món
és estalvi, I ara ja mai més no podrà plànyer
el cor que s'anava refredant, el cap agrisat debades*;
ni, quan el jo de l'esperit ha deixat de cremar,
amb cendres sense caliu omplir una urna que ningú no
lamentarà.
*màcula – taca
Verd: Encabalgaments
XLI
He lives, he wakes--'tis Death is dead, not he;
Mourn not for Adonais. Thou young Dawn,
Turn all thy dew to splendour, for from thee
The spirit thou lamentest is not gone;
Ye caverns and ye forests, cease to moan!
Cease, ye faint flowers and fountains, and thou Air,
Which like a mourning veil thy scarf hadst thrown
O'er the abando
Rima consonantGHGHHIHJ
Inici segona part (la Mort ha mort)
Consol. Ell no ha mort,viu a la natura.
Paradoxa + personificació*Alba = joventut
Adonais = Jon Keats
Apostrofe
Personaificació
Viu, i es desperta – la Mort ha mort, no ell;
no ploreu per Adonais. Tu, alba jove,
fes esplendor tot ton gebre, puix de tu
l'esperit que lamentaves no ha marxat;
cavernes i boscos, vosaltres, deixeu de plànyer!
Pareu, pàl·lides flors I fonts, I tu, aire,
que com un vel endolat has posat el teu mantell
sobre la terra abandonada, deixa-la ara nua
fins dels estels joiosos que somriuen al seu desesper!
* La mort només té valor quan ets viu. La persona continua el seu camí
Verd: Encabalgaments
Taronja: Imperatius
XLIII
He is a portion of the loveliness
Which once he made more lovely: he doth bear
His part, while the one Spirit's plastic stress
Sweeps through the dull dense world, compelling there
All new successions to the forms they wear;
Torturing th' unwilling dross that checks its flight
To its own likeness, as each mass may bear;
And bursting in its beauty and its might
From trees and beasts and men into the Heaven's light.
Rima consonantKLKLLMLMM
Segona part (la Mort ha mort)
Consol. Ell no ha mort,viu a la natura.
Procés detransformació
CLÍ
MAX
Ara és part de la bellesa
que altre temps ell féu més bella: en té la part
que li pertoca, mentre la tensió plàstica de l'Esperit u
escombra el món dens i bla, irresistible allí,
totes les noves successions a les formes que duen;
torturant les involuntàries deixes que en destorben el vol
a la seva pròpia identitat, com ocorre amb cada massa;
i esclatant en la seva bellesa i poder
des d'arbres, bèsties i homes cap a la llum del cel.
Bellesa dels seus poemes
Apostrofe/Personatge alegòric
Personificació
Verd: Encabalgaments
Conclusió
● John Keats no ha mort, ja que està a la natura, la qual vol dir bellesa.
● Es presenta la vida com un somni breu.
● Shelley juga amb el jo poètic i els imperatius.
● El clímax és l'última estrofa: el procés de transformació.
Obres relacionades...
● Pel·lícula: “Remando al viento”
Històres sobre Shelley, Mary i Byron.
● Recitació per un dels components dels Rolling Stones, Hyde Park 1969
● Representació esculpida de l'escena de la mort d'Adonais (per Edward Onslow)
● Pintura de Mary i Shelley als seus últims moments (George J. Stodart)
Reflexió
● Quin sentit pot tenir?
Ateu Somni de la vida
No hi ha vida més enllà
● La Mort ha mort John Donne
???