Upload
others
View
3
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
Actituds lingüístiques i
prejudicis envers els
dialectes: comparació
entre el tortosí i el
barceloní
Cinta Bertomeu Madueño
Tutor: Josep M. Fontana
Seminari 101: Descripció i comparació de llengües
Curs 2015-2016
ABSTRACT
Language is a social identifier that conveys information about speakers and thus allows us to
evaluate our interlocutors on a range of social and cultural parameters. All languages have
dialectal variation and one specific variety that is usually considered standard. For many
languages, it has been demonstrated that speakers with a standard accent are evaluated better
than those with a non-standard accent with respect to a variety of personality traits. However,
there are very few studies measuring attitudes toward Catalan dialects and, as far as we know,
there are no studies contrasting relative perceptions of the specific varieties of Catalan spoken
in Barcelona and Tortosa. The present study wants to investigate the degree in which the
variety of Catalan spoken in Barcelona might have more social prestige than that spoken in
Tortosa. The matched-guise technique (Lambert et al., 1960) has been used to compare
attitudes among teenagers, young people and elder people from both Barcelona and Tortosa.
The results demonstrate that rates given to Barcelonian speakers were significantly more
positive on the status dimension, but rates on the solidarity dimension, contrary to the initial
research hypothesis, were significantly more positive towards Tortosian speakers in all cases.
It has also been found that people in Barcelona and Tortosa tend to think that Barcelonian
Catalan is the most correct variety. However, the opinions and rates are different when the
participants are college students enrolled in language and linguistics related degrees. These
findings provide useful insights on the prevalent biases among Catalan speakers towards their
own language and its different varieties and show that there is a lack of linguistic awareness
among most of the population.
AGRAÏMENTS
Aquest treball no hagués estat possible sense la bona predisposició i l’amabilitat de tots els
professors d’institut, professors d’universitat i responsables dels casals de gent gran que em
van deixar anar a les seves classes per tal de dur a terme la prova que ha permès la realització
d’aquest treball. També han tingut un paper molt fonamental tots els participants, als quals
vull agrair la seva col·laboració i paciència.
També vull donar les gràcies a Ivan, Joan, Eduard, Gerard i Ramon per «deixar-me la seva
veu» per enregistrar els estímuls de la prova. Moltes gràcies també a tots els companys de
feina que m’han ajudat quan he trobat alguna dificultat durant l’elaboració del treball. No em
vull oblidar de la meva família, que han viscut el treball de prop i han vist tot l’esforç
d’aquests mesos. Finalment, vull donar les gràcies al meu tutor, Josep Maria Fontana, per
haver-me assessorat durant el procés l’elaboració d’aquest treball.
TAULA DE CONTINGUTS
1. INTRODUCCIÓ ................................................................................................................. 1
2. ESTAT DE LA QÜESTIÓ .................................................................................................. 3
2.1. Actituds lingüístiques i percepció social a través de la llengua ................................. 3
2.2. El model de llengua en català ..................................................................................... 4
2.3. Els dialectes: el cas del tortosí .................................................................................... 6
2.4. Estudis i publicacions sobre el tema .......................................................................... 7
3. METODOLOGIA ............................................................................................................... 9
3.1. Preguntes de recerca i hipòtesis ................................................................................. 9
3.2. La prova: matched-guise technique .......................................................................... 10
3.2.1. Elaboració dels estímuls ....................................................................................... 10
3.2.2. Material ................................................................................................................ 12
3.2.3. Selecció dels participants ..................................................................................... 13
3.2.4. Procediment .......................................................................................................... 15
3.3. Procediment per a l’anàlisi de les dades ................................................................... 16
4. RESULTATS .................................................................................................................... 17
4.1. Resultats per grups d’edat i procedència geogràfica (seqüència A) ......................... 18
4.1.1. Adolescents de Tortosa .......................................................................................... 18
4.1.2. Adolescents de Barcelona ...................................................................................... 19
4.1.3. Joves de Tortosa ..................................................................................................... 21
4.1.4. Joves de Barcelona ................................................................................................. 23
4.1.5. Gent gran de Tortosa .............................................................................................. 26
4.1.6. Gent gran de Barcelona .......................................................................................... 28
4.2. Resultats per grups d’edat i procedència geogràfica (seqüència B) ......................... 29
4.2.1. Adolescents de Tortosa .......................................................................................... 29
4.2.2. Adolescents de Barcelona ...................................................................................... 31
4.2.3. Joves de Tortosa ..................................................................................................... 32
4.2.4. Joves de Barcelona ................................................................................................. 34
4.3. Resum dels resultats de tots els grups ...................................................................... 36
4.3.1. Seqüència A ............................................................................................................ 36
4.3.2. Seqüència B ............................................................................................................ 38
4.4. Resposta a les preguntes de recerca i hipòtesis ........................................................ 39
4.5. Opinions i prejudicis sobre el català ........................................................................ 40
5. ENTREVISTES ................................................................................................................ 50
5.1. Professora de català de l’Institut Infanta Isabel d’Aragó de Barcelona ................... 50
(Mireia Queraltó) ..................................................................................................... 50
5.2. Professora de català de la Universitat Rovira i Virgili (Mònica Sales) ................... 51
5.3. Parlant bidialectal tortosí-barceloní (Ramon Massoni) ............................................ 51
5.4. Resum de les entrevistes .......................................................................................... 52
6. FUTURS ESTUDIS .......................................................................................................... 53
7. CONCLUSIONS ............................................................................................................... 54
8. BIBLIOGRAFIA............................................................................................................... 56
ANNEX 1. ESTÍMULS DE LA PROVA ................................................................................ 59
ANNEX 2. QÜESTIONARI DE LA PROVA ......................................................................... 61
ANNEX 3. ENTREVISTES .................................................................................................... 67
ANNEX 4. ANÀLISI DE LES DADES: MITJANES ARITMÈTIQUES, DESVIACIONS
ESTÀNDARD I RESULTATS DE LA PROVA T-TEST ................................................ 73
1
1. INTRODUCCIÓ
La llengua és un identificador social molt potent a través de la qual podem jutjar les persones.
Molts cops ens oblidem que dins de cada llengua hi ha varietat i tendim a valorar més
negativament no només les varietats lingüístiques que s’allunyen de l’estàndard, sinó també
els seus parlants. En el cas del català, la llengua estàndard se sol relacionar erròniament amb
el català central, ja que és la varietat més usada pels mitjans de comunicació i la que
s’ensenya a l’escola. En aquest treball es pretén analitzar les actituds sociolingüístiques de
parlants de català davant de dues varietats geogràfiques diferents i amb prestigi diferent: el
barceloní, més proper a la varietat que es considera estàndard, i el tortosí, més allunyat
d’aquesta varietat.
Per fer-ho s’utilitza la tècnica quasiexperimental anomenada matched-guise (Lambert et al.
1960), en què es demana als oients que valorin diferents qualitats de parlants enregistrats
prèviament relacionades amb dues dimensions: la d’estatus (intel·ligència, èxit, etc.) i la de
solidaritat (simpatia, generositat, etc.). Es parteix de la hipòtesi que els parlants de barceloní
valoraran sempre millor els parlants amb accent barceloní, ja que aquesta varietat és la que té
més prestigi i, a més a més, és la seva. Els parlants de tortosí, en canvi, valoraran de manera
diferent el barceloní i el seu propi dialecte en funció de la dimensió que es puntuï. En concret,
valoraran millor l’accent barceloní en la dimensió d’estatus, però en la de solidaritat
puntuaran millor la seva varietat.
En aquest treball s’analitzaran les opinions no només en funció de l’accent del parlant, sinó
que també es faran servir enregistraments on apareixen diferències de caire lèxic i morfològic.
Els participants d’aquest estudi seran adolescents, joves i gent gran de Tortosa i de
Barcelona. Es duran a terme dues anàlisis: una de quantitativa, a partir de les puntuacions dels
participants de la prova, i una de qualitativa, a través de les preguntes realitzades als
participants i algunes entrevistes a professores i a un parlant bidialectal tortosí-barceloní.
La motivació per fer aquest treball es deu al fet que no hi hagi cap estudi conegut a Catalunya
en què s’hagi comparat el prestigi del tortosí i el barceloní i, per tant, hi havia un buit que
calia omplir. A més a més, també hi ha una part de motivació personal, ja que com a parlant
de tortosí molts cops he sentit dir que la meva varietat dialectal és inferior o pitjor que les
altres i que al sud de Catalunya es parla mal català. Amb aquest treball es vol veure si
aquestes opinions són compartides per la població. Si és així, es demostrarà que no s’està
2
vetllant per mantenir la diversitat de la llengua i que, per tant, la població en general disposa
de poca consciència lingüística.
El treball parteix de la observació de l’estat de la qüestió que existeix en sociolingüística i
psicologia social sobre aquest tema. A continuació, es presenta detalladament la metodologia
que s’ha fet servir i les dades obtingudes a partir de la prova matched-guise i de les entrevistes
dutes a terme. Finalment, s’exposen les conclusions extretes i les possibles futures línies de
recerca sobre aquest tema.
3
2. ESTAT DE LA QÜESTIÓ
2.1. Actituds lingüístiques i percepció social a través de la llengua
La sociolingüística i la psicologia social són les dues principals disciplines que s’han
encarregat de l’estudi de la percepció social a través de la llengua. Des de la psicologia social
del llenguatge s'ha demostrat que la interacció social humana fa que formem impressions dels
altres i els jutgem. La informació no verbal, com ara les expressions facials, els gestos o la
manera de caminar són algunes fonts d’informació que ens permeten crear opinions sobre
altres persones. L’altra gran font d’informació és el llenguatge, que ens permet no només
comunicar-nos, sinó que esdevé l’identificador social més potent en les societats modernes.
En efecte, som avaluats i avaluem constantment segons les nostres formes de parlar (Christine
Bierbach, 1988), ja que el llenguatge ens permet reconèixer propietats indexicals de la
persona que ens parla com, per exemple, el gènere, edat, dialecte, classe social o l’estat
emocional, entre altres (Bradlow, Nygaard i Pisoni, 1995).
Com a identificador social el llenguatge fa que es creïn comunitats de parla. Des de ben petits
som conscients que formem part de diferents grups, als quals estem estretament connectats als
grups. Aquests grups s’anomenen endogrups i tendim a avaluar més favorablement i tractar
amb més privilegis els seus membres; la resta de grups s’anomenen exogrups (Giles i Giles,
2013). Les comunitats de parla es poden considerar un endogrup, però s’ha de tenir en compte
que aquestes comunitats no són homogènies, ja que dins d’una mateixa llengua hi ha
variacions, que són percebudes pels parlants.
La variació i, per tant, les diferències poden crear diferents estereotips. En el cas de les
comunitats de parla els estereotips funcionen tant a nivell interlingüístic com intralingüístic,
és a dir, entre llengües diferents i dins d’una mateixa llengua. (Casesnoves, 2012). Els
dialectes són una de les formes de variació més importants dins d’una mateixa llengua i
segons Malaver (2009:55), «la única diferencia existente entre lengua y dialecto es el
prestigio que se asocia a la primera, pero, con bastante restricción; cuando se trata de lenguas
como el inglés, español o portugués, se relaciona el prestigio con el adjetivo de estándar». Tot
i que lingüísticament parlant cap dialecte no és superior a un altre, la societat pot percebre’n
un com a superior o considerar que la seva gramàtica i vocabulari tenen més prestigi que el
d’un altre. Aquesta superioritat és imposada per la societat (O’Neil, 1972, citat per Schilaty,
s.d.) i, normalment, els dialectes que «no són estàndard» es consideren inferiors i això fa que
s’atribueixin estereotips negatius als seus parlants (Dent, 2004).
4
Així doncs, a partir de la llengua sorgeixen prejudicis sobre característiques personals i
socials dels seus parlants. En concret, segons la teoria de l’accent de prestigi (accent prestige
theory) (Giles, 1970), quan sentim parlar algú fem servir el seu accent per jutjar aquesta
persona (Fuertes, Potere, i Ramirez, 2002, citat per Anderson et al., 2007). Qualsevol accent
diferent de l’estàndard provoca una sèrie de reaccions en la persona que l’escolta, que
desenvolupa una sèrie de judicis sobre aquella persona. Aquests judicis es poden dividir en
dues categories, on es valoren diferents aspectes (Clopper i Pisoni, 2005):
Dimensió d’estatus: intel·ligència, educació, classe social i èxit
Dimensió de solidaritat: simpatia, confiança i amabilitat
Segons Dent (2004), «if the speaker happens to speak with a stigmatized accent, the reaction
will likely be negative». Així doncs, si la persona que parla té un accent estàndard, que se sol
associar amb el del grup dominant de la societat, serà valorada millor per les persones que
tenen aquest mateix accent (ja sigui perquè és un accent regional o estranger) tant en la
dimensió d’estatus com en la de solidaritat. En canvi, els parlants amb un accent no estàndard
puntuaran millor l’estàndard en la dimensió d’estatus, però en la de solidaritat puntuaran
millor els parlants del seu grup. Es pot veure, doncs, que les persones que parlen de la mateixa
manera se senten membres d’un grup i que la parla és una eina molt poderosa a través de la
qual som jutjats (Dent, 2004).
2.2. El model de llengua en català
Si ens fixem en la majoria de llengües que tenim prop es pot veure que totes tenen una
varietat considerada estàndard. En el cas del català, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) és
l’encarregat de fixar la norma i de vetllar pel bon ús de la llengua. Amb la intenció de
respondre a aquestes necessitats, la Secció Filològica de l’IEC va presentar l’any 1990 la
primera edició de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana I. Fonètica i
l’any 1992 la primera edició de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana II.
Morfologia. El model de llengua que es vol crear és una varietat composicional i polimòrfica
flexible, és a dir, que contingui trets comuns perquè tothom s’hi pugui sentir identificat, però
que alhora incorpori alternatives que representin totes les varietats geogràfiques del català
sense dificultar la comprensió entre parlants de procedències geogràfiques diferents (IEC,
2009).
Tal com expliquen Aragonés, Duran i Ingla (2004), l’estàndard no és una varietat monolítica
en què només és possible una solució, sinó que molts cops hi ha més d’una solució possible i
5
igual de vàlida i respectable per a un mateix fenomen lingüístic. Tot i això, una gran part de
la població associa erròniament aquest varietat estàndard1 amb el català central. Aquest fet es
deu a la forta presència que té aquesta varietat en els mitjans de comunicació i a l’escola. En
una entrevista feta al diari El País (2015), el dialectòleg Joan Veny parla sobre la presència
dels dialectes a TV3 i explica el següent:
«Hi ha una mica de tot. A vegades tens la sensació que és una català sobretot central.
És evident, si els treballadors de la televisió són d’aquesta àrea, on la demografia és
molt alta, i molts escriptors són de per aquí... doncs tot plegat té una certa explicació.
Però hi hauria d’haver una obertura més gran cap a aquestes formes pròpies de
dialectes marginals, perifèrics, el balear, el valencià...».
Tot i que sembla que actualment hi ha més presència d’altres parlars, tal com demostra Ramos
(2015:36) en el seu treball de fi de grau, «als mitjans de comunicació [audovisuals] de
Catalunya hi ha un predomini clar del dialecte central. […] En aproximadament un 86% de
les intervencions del corpus que s’ha establert, el dialecte que se sent és el central».
Pel que fa a l’escola, Solís (1996:175) explica a les Actes de les Jornades d’estudi del català
nord-occidental que «tot i la presència de la varietat catalana en el camp de l’educació, de
l’ensenyament en català i del català, seria interessant veure quina és la varietat lingüística que
se segueix –o bé que s’hauria de seguir en aquest àmbit–». Solís (1996) també explica que en
un buidat dels llibres de text de llengua catalana es va poder observar que la majoria
d’activitats de fonètica i ortografia estan pensades per a estudiants del bloc oriental i que no es
tracta «la diversitat dialectal des de l’òptica de la sociolingüística per tal de bandejar
prejudicis i actituds negatives davant de determinades varietats dialectals, o l’autoodi davant
de la pròpia varietat dialectal».
Com que la varietat estàndard s’ensenya a l’escola, es fa servir als mitjans de comunicació, la
fan servir les institucions i la majoria de personatges públics, guanya prestigi perquè es
considera la varietat del grup dominant, de referència o que té poder. Això fa que la varietat
estàndard es vegi com un recurs per a les oportunitats socials i educatives, que es qualifiqui de
«millor» i «correcta» i que hi hagi una estreta relació entre l’educació i parlar «bé», que fa
que aquells que no parlen la varietat estàndard puguin ser vistos com menys intel·ligents o no
disposats a parlar «bé». En el cas del català, com ja s’ha dit, aquesta la varietat que s’ensenya
1 A llarg d’aquest treball, per evitar repeticions i per no fer el text feixuc, es farà referència al barceloní com a
«varietat estàndard» o «varietat més estàndard», tot i ser conscients que no és cert que hi hagi un dialecte més
estàndard o proper a l’estàndard, sinó que cada dialecte té el seu propi estàndard.
6
a l’escola i que apareix als mitjans de comunicació sol ser el català oriental. Això provoca
inseguretat lingüística en els parlants d’altres varietats i pot fer que alguns parlants intentin
corregir-se o fins i tot abandonin la seva varietat o l’estàndard de la seva varietat en situacions
formals o quan es dirigeixen a parlants d’altres dialectes, ja que veuen la seva varietat com a
«inferior» o «incorrecta» (Casesnoves, 2012).
Així doncs, els mitjans de comunicació i l’escola tenen un paper molt important en la difusió
de la llengua i, en concret, l’escola té un rol molt important en l’aprenentatge de la llengua i
en la configuració d’actituds envers aquesta. Tal com diu Solís (1996:175), «l’educació, que
afecta pràcticament la majoria de la societat, també hauria de familiaritzar els catalans amb la
resta de dialectes no propis perquè, d’aquesta manera, la llengua catalana, el tot, fos
reconeguda com a tal sota diverses formes».
2.3. Els dialectes: el cas del tortosí
En el cas del català ens trobem davant d’una llengua que es parla en una zona molt extensa
geogràficament i molt diversa. Segons Veny (1993), el català es pot dividir en dos grans blocs
dialectals: el català oriental i el català occidental. Al seu torn, aquests dos blocs es poden
dividir i dins del primer trobem el català central, el balear, el septentrional i l’alguerès, i dins
del segon bloc hi ha el nord-occidental i el valencià. Tot i això, aquesta subdivisió no és
suficient, ja que dins de cadascun d’aquests dialectes trobem subdialectes. En aquest treball,
en concret, s’estudiarà el cas del tortosí, un subdialecte que comprèn les comarques del Baix
Ebre, el Montsià, la Terra Alta, el Matarranya, la Ribera d’Ebre, el Maestrat i els Ports de
Morella, i que es pot definir com un parlar de transició entre el català nord-occidental i el
valencià, ja que participa de les característiques lingüístiques d’aquests dos dialectes (Massip,
1991).
El tortosí té una sèries de trets característics tant a nivell fonètic, morfològic, lèxic i sintàctic,
que el diferencien de la resta de dialectes del català. Tal com explica Casesnoves (2012:13),
«un únic tret lingüístic pot esdevenir símbol de diferenciació social, d'identificació amb un
grup, es pot convertir, en definitiva i seguint la terminologia de Labov, en indicador. En
sociolingüística de la variació s'entén que un indicador és una variable lingüística que, tot i
que els parlants no en siguin conscients, es troba distribuïda diferentment entre els grups
socials d'una comunitat de parla [...]». Per tant, l’existència d’aquests trets lingüístics en el
tortosí fa que els seus parlants formin part d’una comunitat de parla comuna que es pot
considerar un endogrup.
7
L’any 1991 Massip (1991:5) explicava que «no hi ha cap variant innovadora prestigiosa, si no
és, moderadament, el català que difon TV3. En el cas del C. de T. [català de Tarragona] era
més fàcil que és donés el fenomen de l’existència d’una variant més progressiva davant d’una
variant més innovadora perquè el bloc amb el qual està en contacte és el cat. central. Però no
és el cas del tortosí –el cat. nord-occ. no té força d’atracció, ni tampoc el valencià–, tot i que
d’ara en endavant sí que és possible que el model difós per les televisions catalana i
valenciana actuï, seguint la divisió administrativa, en un sentit o en un altre». Uns anys
després, és molt possible que el model difós per la televisió catalana (que com s’ha vist en
l’apartat 2.2 és bàsicament el català central) s’estigui imposant com a variant innovadora i de
prestigi i que això afecti la percepció dels dialectes, en condicioni l’ús i vagi en detriment
d’algunes formes o fenòmens propis que es poden arribar a perdre.
2.4. Estudis i publicacions sobre el tema
Actualment es poden trobar diversos estudis sobre les actituds i reaccions envers les persones
que parlen amb un accent o llengua diferent. A continuació, es farà un resum d’aquests
estudis. La majoria s’han fet els Estats Units o al Regne Unit, però també en trobem alguns
fets a Catalunya entre el castellà i el català, i entre dialectes del català.
Lambert, Hodgson, Gardner i Fillenbaum (1960) van dur a terme el primer estudi fet amb la
tècnica anomenada matched-guise per examinar les reaccions de parlants d’anglès i francès de
Montreal davant d’aquestes dues llengües. Sorprenentment, van trobar que els parlants de les
dues llengües van puntuar millor en termes d’estatus els parlants d’anglès. Aquest estudi ha
servit de model per a un gran nombre d’estudis sobre actituds lingüístiques que s’han fet
posteriorment.
Uns anys més tard, Linn i Pichè (1982) van fer servir la mateixa tècnica per estudiar les
actituds d’adolescents i preadolescents blancs i afroamericans envers el Black English per
mitjà de la comparació amb l’anglès americà estàndard. Es va veure que el Black English ja
no tenia connotacions tan negatives per a cap dels grups i que els afroamericans se sentien
més orgullosos d’ells mateixos que uns anys enrere. Luhman (1990) també va utilitzar aquesta
tècnica per comparar actituds envers l’anglès americà estàndard i l’anglès de la zona dels
Apalatxes. El resultat més significatiu és que els parlants d’anglès de la zona dels Apalatxes
van acceptar puntuacions més baixes de la seva varietat en termes d’estatus, però no en termes
de solidaritat.
8
En un altre estudi, Dent (2004) va veure que tant parlants nadius d’anglès con no nadius que
havien viscut als Estats Units durant més de dos anys puntuaven millor els parlants amb
accent estàndard en totes les dimensions i pitjor els parlants amb accent no estàndard en totes
les dimensions, a diferència d’estudis previs en què se’ls puntuava millor en termes de
solidaritat. Recentment, McKenzie (2015) va observar que parlants nadius d’anglès del Regne
Unit nascuts al nord d’Anglaterra avaluaven les varietats parlades al nord més positivament
tant en termes de prestigi com de solidaritat quan es comparaven amb varietats d’anglès
parlades a Àsia.
A Catalunya també trobem estudis duts a terme per Woolard (1989, 1992, 2009), entre altres,
en què s’estudien les actituds d’adolescents i joves de Barcelona envers el català i el castellà.
En tots els estudis fets es va trobar que el català era puntuat millor en termes d’estatus tant
pels parlants que tenien el català com a llengua materna com pels que tenien el castellà. En
termes de solidaritat va haver-hi una diferència entre els primers estudis i l’últim: en els
primers es va trobar que els catalans puntuaven millor els parlants que feien servir el català,
però en l’estudi més recent es va veure que els participants puntuaven igual els parlants de
català i castellà. També trobem un estudi a Catalunya que avalua les actituds entre dialectes
del català (Solís, 1996), en què nens d’una escola de Lleida d’entre 10 i 12 anys van haver de
puntuar parlants de tres dialectes: central, valencià i lleidatà. Els nens van puntuar millor en
termes d’estatus el català central, que també va ser la varietat que més els va agradar. En
termes de solidaritat es va puntuar positivament (tot i que en diferents aspectes) tant la
varietat central com el lleidatà. Així doncs, es pot veure que els nens de Lleida tenien en
general una actitud negativa cap al seu dialecte i una actitud totalment positiva cap al català
central.
9
3. METODOLOGIA
3.1. Preguntes de recerca i hipòtesis
En aquest treball es vol continuar en la línia dels estudis anteriors fets mitjançant la tècnica
matched-guise per analitzar les actituds davant de dos dialectes del català, el tortosí i el
barceloní. Com a diferència amb altres estudis destaca el fet que es durà a terme no només
amb participants adolescents o joves, sinó també amb gent gran. A més a més, no s’analitzarà
només l’actitud en funció de l’accent, sinó que s’estudiarà també l’actitud dels participants
quan la llengua presenta diferències morfològiques i lèxiques. L’objectiu és comparar les
diferents actituds dels parlants de barceloní i tortosí davant de parlants d’aquests dos dialectes
i veure quin es valora millor tenint en compte dues dimensions, la d’estatus i la de solidaritat.
Tenint en compte estudis previs sobre el mateix tema es va partir de les preguntes de recerca i
hipòtesis següents:
Pregunta 1: Els participants de Barcelona puntuen millor els parlants de la seva varietat
tant en la dimensió d’estatus com en la de solidaritat?
Hipòtesi 1: Els participants de Barcelona puntuaran millor als de la seva varietat en les
dues dimensions perquè formen part del seu endogrup i, a més a més, la seva varietat es
considera més estàndard i de prestigi.
Pregunta 2: Els participants de Tortosa puntuen millor l’accent barceloní tant en la
dimensió d’estatus com en la de solidaritat?
Hipòtesi 2: Els participants de Tortosa puntuaran millor els parlants amb accent
barceloní en la dimensió d’estatus, perquè fan servir la varietat estàndard i de prestigi,
però puntuaran millor els parlants de tortosí en la dimensió de solidaritat, perquè formen
part del seu endogrup.
Pregunta 3: Les puntuacions són més altes quan el text que es llegeix està escrit en
català estàndard que quan està escrit en català tortosí?
Hipòtesi 3: Les puntuacions seran més altes quan el text estigui escrit en català tortosí,
ja que hi ha més trets considerats no estàndard que poden influir en la valoració.
10
3.2. La prova: matched-guise technique
3.2.1. Elaboració dels estímuls
Per realitzar la prova s’ha fet servir la tècnica anomenada matched-guise (Lambert et al.
1960), en què es presenten una sèrie d’estímuls auditius produïts per diferents persones,
menys una parella d’estímuls, que és completament igual i és produïda pel mateix parlant,
però canvia el domini que es vol estudiar, que pot ser la llengua, el dialecte o un determinat
tret lingüístic. En aquest cas el domini que canvia és el dialecte.
La prova consta d’un total de sis gravacions enregistrades per cinc persones: dos parlants de
barceloní, dos parlants de tortosí i un parlant bidialectal tortosí-barceloní. El parlant
bidialectal llegeix dos cops el mateix text, però un cop ho fa amb accent tortosí i l’altre amb
accent barceloní. Aquest parlant permet fer una primera anàlisi per veure com es perceben els
dos dialectes sense haver de tenir en compte factors extralingüístics com el to de veu, la
manera de llegir, etc., ja que es tracta de la mateixa persona i l’única variable que canvia és
l’accent. Tot i això, es pot donar el cas que la veu o alguna característica d’aquesta persona no
agradi o agradi molt als participants i per això s’han enregistrat dos parlants més de cada
varietat. Aquests parlants no només serveixen de distractors perquè els participants no
s’adonin que senten la mateixa persona i el mateix text dos cops, sinó també per fer una
segona anàlisi amb tots tres, ja que en aquest cas com hi ha diverses persones és més difícil
que els resultats es vegin influïts per factors extralingüístics.
Les cinc persones enregistrades són nois universitaris d’entre 19 i 22 anys, la qual cosa
permet controlar l’efecte de gènere i edat. La llengua materna de tots és el català i sempre han
viscut a Tortosa o Barcelona, respectivament. En el cas del parlant bidialectal, sempre ha
viscut a Tortosa, però els seus pares i tota la seva família són de Barcelona. Així doncs, el seu
dialecte matern i el que fa servir amb la família és el barceloní. El tortosí, en canvi, el va
aprendre quan va començar l’escola als tres anys i el fa servir amb els amics de Tortosa i de
les Terres de l’Ebre. Actualment estudia a Barcelona i amb els amics de la universitat fa servir
un dialecte o l’altre en funció de la seva procedència geogràfica. Així doncs, es tracta d’un
parlant totalment bidialectal que té la mateixa fluïdesa i naturalitat en les dues varietats.
11
Per elaborar els estímuls cada persona va llegir el mateix text dos cops. El primer cop el text
estava escrit en català estàndard, com es pot veure a l’exemple que hi ha a continuació:
«Quan va passar per la plaça hi havia una dona escombrant el carrer i dues nenes jugant
amb una pilota. Les nenes el van saludar molt simpàticament. Primer no les va
reconèixer, però després es va adonar que eren la seva germana i la seva cosina»
El segon cop, en canvi, el text era el mateix, però amb el lèxic i la morfologia propis del
tortosí, com es pot veure a continuació:
«Quan va passar per la plaça hi havia una dona agranant lo carrer i dos xiquetes jugant
en una pilota. Les xiquetes lo van saludar molt simpàticament. Primer no les va
reconéixer, però después se’n va donar conte que eren san germana i sa cusina»2
El resultat són dotze gravacions: sis en català estàndard llegides amb la fonètica pròpia de
cada parlant, que van servir per elaborar una seqüència de gravacions que d’ara endavant
anomenarem A, i sis en català tortosí llegides amb la fonètica de cada parlant, que d’ara
endavant anomenarem seqüència B. Durant la prova, cada seqüència és escoltada per un grup
de participants, de manera que el fet de tenir aquests dues seqüències permet no només
analitzar les diferències entre accents sinó també observar si les valoracions són les mateixes
quan l’única variable és l’accent o si hi ha diferències quan a més de l’accent també
s’incorporen paraules i aspectes de morfologia dialectal. Així doncs, s’ha fet servir un disseny
intrasubjecte, ja que un mateix participant escolta i puntua totes les veus i formes possibles
d’una seqüència, però també intersubjecte, ja que es pot dur a terme una comparació entre les
dues seqüències, que han estat escoltades per diferents participants.
Pel que fa a l’elaboració dels textos (per consultar tots els textos, veure annex 1), es van crear
cinc frases diferents, però a la vegada molt semblants per evitar que els participants
s’adonessin que escoltaven una frase dos cops i perquè el contingut no influís en les
valoracions. Per elaborar-les es va partir de dos requisits: (1) les frases havien de ser
descriptives per no donar informació sobre com és o com pensa la persona que llegeix i (2)
havien de contenir determinats trets lèxics i morfològics que presentessin diferències entre el
barceloní i el tortosí per tal de poder elaborar la seqüència B. Els trets que s’han incorporat a
la seqüència B són bàsicament lèxics (agranar, xiquets, menuts, roja, después, etc.) i
morfològics (san germana, dos xiquetes, lo van saludar, vore, etc.).
2 El text està escrit en tortosí i per això es poden trobar alguns accents del revés o alguns castellanismes, entre
altres.
12
La lectura de cada text dura entre 10 i 15 segons i s’ha optat per l’opció de llegir i no parlar
espontàniament per poder controlar els diversos factors lingüístics que podrien intervenir-hi i
així assegurar que a la seqüència A l’única variable és l’accent. L’ordre en què s’han disposat
les gravacions és el següent:
1 2 3 4 5 6
Parlant
barceloní 1
Parlant
bidialectal en
tortosí
Parlant
tortosí 1
Parlant
tortosí 2
Parlant
barceloní 2
Parlant
bidialectal en
barceloní
Taula 1. Ordre en què s’han disposat les gravacions de les dues seqüències
Les dues gravacions del parlant bidialectal han d’estar tan separades com sigui possible per
evitar que els participants s’adonin que es tracta de la mateixa persona. Així doncs, una es
troba en segon lloc i l’altre en el sisè, de manera que entre una i l’altra hi ha tres gravacions
diferents. No s’han col·locat en primer i sisè lloc, ja que en les proves pilot es va veure que
costava més valorar el primer parlant perquè era el primer cop que els participants feien la
tasca i per evitar perdre informació o obtenir dades poc fiables es va decidir col·locar-lo en
segon lloc.
3.2.2. Material
La prova consta d’un qüestionari amb tres parts (veure annex 2): en la primera els participants
havien de valorar les persones que sentien, en la segona havien de respondre quatre preguntes
obertes i en l’última havien de contestar preguntes sobre informació personal per poder saber
quina és la seva llengua materna i veure a quines varietats del català estan més acostumats. A
continuació s’explicarà amb més detall cadascuna d’aquestes parts:
En la primera part, després de sentir cada veu, els participants havien de puntuar en una escala
Likert de l’1 al 5, on 1 és molt poc i 5 molt, com creien que era la persona que havien escoltat
a partir de nou adjectius. Cinc adjectius estaven relacionats amb la dimensió d’estatus
(intel·ligent, pobre, culte, treballador i amb èxit) i els altres quatre amb la dimensió de
solidaritat (simpàtic, generós, digne de confiança i divertit). Tots els adjectius es troben en
positiu menys un, pobre, ja que es va considerar que si es feia servir l’adjectiu ric els
participants podrien tenir més prejudicis a l’hora de valorar altres aspectes com, per exemple,
la seva generositat. El fet que sigui l’únic adjectiu en negatiu pot afectar les respostes, ja que
s’ha de pensar de manera contrària que amb la resta d’adjectius a l’hora de puntuar. Això pot
fer que les puntuacions siguin estranyes i per aquest motiu se’n va incorporar un més en
aquesta categoria per si es trobaven resultats estranys durant l’anàlisi de les dades i s’havia de
13
prescindir de l’adjectiu pobre. Després de puntuar la persona que havien sentit, els
participants també havien de dir d’on creien que era la persona que havien sentit parlar. Les
opcions de resposta eren les següents: Barcelona, Girona, Lleida, Terres de l’Ebre, València o
Illes Balears.
En la segona part es plantejaven quatre preguntes obertes per esbrinar quin parlant els havia
agradat més i per què; quin parlant els semblava que parlava un català més correcte i per què;
on creien que es parla millor el català i per què i, finalment, si havien conegut alguna de les
persones que havia parlat. Amb les tres primeres preguntes es volia veure quins prejudicis
tenen els parlants sobre el català i les seves varietats dialectals, i amb l’última es pretenia
controlar si algun participant coneixia algun dels parlants, ja que en aquest cas les seves
valoracions no servirien per a l’estudi perquè no serien objectives i no es deurien a la manera
de parlar.
Finalment, en la tercera part es demanava als participants que responguessin preguntes sobre
informació personal com el sexe, l’edat, el nivell d’estudis, la seva llengua materna i altres
preguntes diverses com quines cadenes de televisió veuen, quins grups de música escolten,
etc., per veure amb quina varietat del català estan més familiaritzats.
3.2.3. Selecció dels participants
Els participants seleccionats per fer l’estudi són de Tortosa o de Barcelona3 i es poden dividir
en tres grups d’edat. En primer lloc, trobem el grup d’adolescents d’entre 12 i 15 anys de
Tortosa i de Barcelona. Els de Tortosa són alumnes de l’Institut-Escola Daniel Mangrané de
Jesús (Tortosa) i els de Barcelona són alumnes de l’Institut Infanta Isabel d’Aragó de
Barcelona.
El segon grup està format per joves universitaris d’entre 19 i 29 anys de Tortosa i Barcelona.
Els de Tortosa són estudiants de tercer i quart d’Educació Infantil de la Universitat Rovira i
Virgili (Campus Terres de l’Ebre) i els de Barcelona són estudiants de tercer curs de
Traducció i Interpretació i de segon curs de Llengües Aplicades de la Universitat Pompeu
Fabra de Barcelona. El fet que els de Barcelona estudiïn carreres relacionades amb les
llengües fa que tinguin més consciència lingüística i pot fer que hi hagi algunes diferències en
3 En el cas dels participants de Tortosa, la majoria són o han viscut la major part de la seva vida en aquesta
ciutat, però també n’hi ha alguns de ciutats i pobles propers com Amposta o l’Aldea, en altres, ja que tots són
parlants de la mateixa varietat dialectal. En el cas de Barcelona, la majoria són d’aquesta ciutat, però igual que
en el cas de Tortosa també n’hi ha de ciutat dels voltant com Sabadell o Badalona, entre altres.
14
els resultats. Per aquest motiu, es va seleccionar un altre grup de joves de Barcelona de la
mateixa edat que no estudiessin graus relacionats amb llengües o amb la lingüística.
Finalment, l’últim grup està format per gent gran d’entre 59 i 86 anys. Els participants de
Tortosa són alumnes d’informàtica de l’Associació de Jubilats l’Esplai de Tortosa i els de
Barcelona són alumnes de la classe de creixement personal del Casal de Gent Gran Sant Martí
de Barcelona.
El nombre de participants varia en funció del grup seleccionat, però per analitzar les dades
se’n van seleccionar 22 de cada grup d’adolescent i joves de Tortosa i Barcelona per a cada
seqüència. Així doncs, per exemple, 22 adolescents de Barcelona van escoltar i valorar la
seqüència A i uns altres 22 adolescents de Barcelona van escoltar i valorar la seqüència B. En
el cas de la gent gran es van seleccionar vuit participants, ja que va ser difícil trobar gent
disposada a participar en l’estudi.
Per seleccionar els 22 participants adolescents i joves es va seguir el procediment següent: es
van suprimir els que no havien valorat algun dels parlants o no n’havien valorat cap; al grup
de Tortosa, es van suprimir els que eren d’una procedència geogràfica que no fos de les Terres
de l’Ebre, per exemple, els de la Comunitat Valenciana, i al grup de Barcelona, es van
eliminar els que no eren de la província de Barcelona, ja que en aquest cas ens interessa
només l’opinió dels parlants de les dues varietats analitzades. Entre els que van quedar es van
seleccionar els participants dels pobles i ciutats més propers a Tortosa i Barcelona, i d’aquests
se’n van seleccionar 22 de cada grup de manera aleatòria per tal de tenir la mateixa mostra en
tots els casos.
Amb la gent gran el procediment va ser diferent, ja que, com ja s’ha dit, el nombre de
participants era molt baix. Pel mateix motiu, només hi ha gent gran en la mostra que va
escoltar la seqüència A, ja que va resultar impossible trobar un altre grup semblant per poder
dur a terme la tasca amb la seqüència B. Un total de vuit persones de cada procedència van ser
seleccionades, ja que la resta no havien puntuat alguna o cap de les veus.
15
Així doncs, el nombre de participants analitzats per grup d’edat, procedència geogràfica i
seqüència escoltada és el següent:
Adolescents Joves Gent gran
Barcelona Tortosa Barcelona Tortosa Barcelona Tortosa
Seqüència A
22
22 22 22 8 8
Seqüència B
22
22 22 22 - -
Taula 2. Classificació dels participants per grup d’edat, procedència geogràfica i seqüència escoltada
3.2.4. Procediment
La persona encarregada de dur a terme l’estudi es va desplaçar als diferents centres (instituts,
universitats i casals de gent gran) per tal de poder administrar la prova. En primer lloc, es van
repartir els fulls de resposta entre els participants i se’ls va explicar que sentirien unes veus i
que haurien de puntuar els adjectius que tenien a les graelles de resposta en funció de la seva
opinió personal, és a dir, havien de dir com els semblava la persona sense pensar-s’ho gaire i
tenint en compte que no hi havia cap resposta correcta o incorrecta, sinó que simplement
havien de donar la seva opinió. Després de respondre alguns dubtes que van sorgir, els
participants van escoltar les veus una per una, amb un interval de quaranta segons entre
cadascuna per poder-les puntuar. Tot seguit se’ls va demanar que responguessin a les
preguntes finals i a les preguntes d’informació personal. La tasca va tenir una durada d’uns
quinze minuts en total a les universitats i d’uns vint minuts als instituts i als casals de gent
gran, ja que no va ser tan ràpids a l’hora de contestar les preguntes d’informació personal.
Durant la realització de la prova es va voler evitar l’efecte halo, és a dir, que els participants
realitzessin una generalització errònia a partir d’una qualitat d’una persona, que en aquest cas
hagués estat per la manera de parlar. Per aquest motiu, la persona encarregada d’administrar
la prova va intentar dirigir-se a cada grup amb una varietat semblant a la dels participants.
Així doncs, als participants de Tortosa els va parlar en tortosí i amb els de Barcelona va fer
servir un català més semblant al barceloní, ja que parlar en barceloní no hagués estat natural
perquè no és la seva varietat dialectal. Si la persona encarregada de dur a terme l’estudi
hagués parlat en tortosí als participants de Barcelona (sobretot als de l’institut), aquests
haguessin pogut pensar que aquesta persona està a la universitat i que, per tant, és intel·ligent
i que les persones que parlen igual que ella són també intel·ligents.
16
3.3. Procediment per a l’anàlisi de les dades
Per analitzar les dades s’ha dut a terme una comparació entre les puntuacions donades a
l’accent tortosí i a l’accent barceloní per a cada grup d’edat i procedència geogràfica. En
primer lloc, s’han analitzar les puntuacions del parlant bidialectal, és a dir, entre el fragment
en què parlava amb accent tortosí i el fragment en què parlava amb accent barceloní. Per fer-
ho, s’ha calculat la mitjana aritmètica i la desviació estàndard per a cadascun dels adjectius
puntuats i s’ha aplicat la prova t-test per comprovar si les diferències són estadísticament
significatives. Després s’ha fet el mateix, però amb els adjectius agrupats en les dues
dimensions que s’han valorat, és a dir, estatus i solidaritat. A la taula següent es poden veure
els vuit adjectius analitzats agrupats segons la dimensió a la qual pertanyen.
Estatus4 Solidaritat
Intel·ligent Culte Treballador Amb èxit Simpàtic Digne de confiança Generós Divertit
Taula 3. Característiques analitzades agrupades segons la dimensió a la qual corresponen
En segon lloc, s’ha seguit el mateix procediment, però amb les puntuacions de tots els
parlants agrupades segons l’accent, és a dir, per una banda tots els parlants amb accent tortosí
(bidialectal amb accent tortosí, tortosí 1 i tortosí 2) i per l’altra tots els parlants amb accent
barceloní (bidialectal amb accent barceloní, barceloní 1 i barceloní 2). Amb això es pretén
tenir una segona anàlisi on els factors extralingüístics quedin anul·lats, ja que, per exemple,
seria estrany que no hagués agradat gens la veu de tres persones diferents. A més a més,
també permet veure si les puntuacions segueixen la mateixa tendència que les del parlant
bidialectal.
4 Es pot veure que s’ha omès l’adjectiu pobre de la dimensió d’estatus, ja que com ja s’ha explicat en l’apartat
3.2.2, el fet de ser l’únic adjectiu en negatiu podia afectar les respostes.
17
4. RESULTATS
A continuació, es farà una descripció dels resultats a partir de cada grup d’edat i procedència
geogràfica. En el primer apartat es comentaran els resultats de la seqüència A i en el segon
apartat es comentaran els resultats de la seqüència B. Per analitzar els resultats s’han observat
tant les vuit característiques puntuades per separat com les vuit característiques agrupades en
les dimensions d’estatus i solidaritat.
Als dos primers gràfics que es mostren en cada subapartat es pot veure la mitjana aritmètica
de les puntuacions donades al parlant bidialectal, i als dos últims, es pot veure la mitjana
aritmètica de les puntuacions donades a tots els parlants agrupats pel seu accent, és a dir, els
que tenen accent tortosí per una banda i els que tenen accent barceloní, per l’altra. Com ja
s’ha dit, per comprovar si la diferència entre les puntuacions donades a cada accent és
estadísticament significativa s’ha aplicat la prova t-test. Quan la diferència és significativa
s’indica al llarg del text i es proporciona el resultat de la prova t-test entre parèntesi amb la
fórmula següent: t (gl) = valor t, p = valor p5. En els casos en què el valor de t és negatiu és
perquè s’ha puntuat millor l’accent barceloní i en els casos en què és positiu s’ha valorat
millor l’accent tortosí. Per tal que la diferència sigui estadísticament significativa i que, per
tant, els resultats no siguin deguts a l’atzar, el valor de p ha de ser inferior a 0,05 (per
consultar totes les dades, veure annex 4).
Els resultats esperats són una puntuació millor per al barceloní en tots els casos en la dimensió
d’estatus, ja que és la varietat estàndard i, per tant, de prestigi. En el cas de la solidaritat els
resultats seran diferents: quan els participants són parlants de tortosí puntuaran millor els
parlants de la seva varietat, ja que mostren solidaritat amb els membres del seu endogrup,
però quan els participants són parlants de barceloní puntuaran millor els de la seva varietat pel
fet de ser la varietat de prestigi i, a més a més, la varietat del seu endogrup (Fuertes, Potere i
Ramirez, 2002, citat per Anderson et al., 2007).
Les abreviacions que s’han fet servir als gràfics són les següents: in, intel·ligent; tre,
treballador; cu, culte; èxit, amb èxit; conf, digne de confiança; sim, simpàtic; ge, generós; di,
divertit.
5 S’ha fet servir aquesta fórmula, ja que és la manera convencional d’expressar els resultats de la prova t-test.
L’abreviació gl correspon als graus de llibertat.
18
4.1. Resultats per grups d’edat i procedència geogràfica (seqüència A)
4.1.1. Adolescents de Tortosa
En el cas de les puntuacions del parlant bidialectal es pot veure com els adolescents de
Tortosa puntuen millors l’accent de Barcelona en la dimensió d’estatus, però en la de
solidaritat valoren millor l’accent de la seva varietat. Tot i això, les diferències entre les
puntuacions donades a l’accent tortosí i a l’accent barceloní no són significatives ni en el cas
de l’estatus ni en el cas de la solidaritat.
Gràfic 1. Mitjana de les puntuacions dels adolescents de Tortosa per a les dimensions d’estatus i solidaritat del
parlant bidialectal
Gràfic 2. Mitjana de les puntuacions dels adolescents de Tortosa per a cadascuna de les característiques
valorades del parlant bidialectal
En canvi, quan analitzem tots els parlants agrupats en funció de l’accent es pot veure que les
puntuacions segueixen la mateixa tendència i a més, augmenta la solidaritat amb els parlants
de Tortosa, ja que els valoren millor en les quatre característiques i la diferència entre les
puntuacions dels dos accents en la dimensió de solidaritat és estadísticament significativa
(t (263) = 4,664, p = 0,000).
1
1.5
2
2.5
3
3.5
4
4.5
5
Estatus Solidaritat
Accent tortosí
Accent barceloní
1
1.5
2
2.5
3
3.5
4
4.5
5
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
Accent tortosí
Accent barceloní
19
Gràfic 3. Mitjana de les puntuacions dels adolescents de Tortosa per a les dimensions d’estatus i
solidaritat de tots els parlants
Gràfic 4. Mitjana de les puntuacions dels adolescents de Tortosa per a cadascuna de les característiques
valorades de tots els parlants
4.1.2. Adolescents de Barcelona
En el cas dels adolescents de Barcelona, es pot veure una clara tendència a valorar millor al
parlant bidialectal quan s’expressa amb accent de Barcelona en la dimensió d’estatus, en què
la diferència és estadísticament significativa (t (87) = -2,978, p = 0,004). Al gràfic 6, es pot
veure que les quatre característiques d’aquesta dimensió es valoren millor quan l’accent és de
Barcelona. Pel que fa a la solidaritat, es pot veure als gràfic següents que en conjunt es valora
millor l’accent de Barcelona, però si observem les característiques per separat es pot veure
com en dos casos (simpàtic i generós) es valora millor l’accent de Tortosa per mostrar
solidaritat amb els membres de l’altre grup.
1
1.5
2
2.5
3
3.5
4
4.5
5
Estatus Solidaritat
Accent tortosí
Accent barceloní
1
1.5
2
2.5
3
3.5
4
4.5
5
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
Accent tortosí
Accent barceloní
20
Gràfic 5. Mitjana de les puntuacions dels adolescents de Barcelona per a les dimensions d’estatus i
solidaritat del parlant bidialectal
Gràfic 6. Mitjana de les puntuacions dels adolescents de Barcelona per a cadascuna de les característiques
valorades del parlant bidialectal
Quan observem els resultats de les valoracions de tots els parlants, podem veure que en la
dimensió d’estatus se segueix la mateixa tendència i els adolescents barcelonins valoren
millor els parlants de la seva varietat. En canvi, en la dimensió de solidaritat es pot veure que
hi ha un canvi i que en aquest cas, al contrari del que s’esperava, es valoren millor els parlants
de tortosí. El fet que no es produís el mateix efecte quan es valorava només el parlant
bidialectal pot ser a causa de les diferències individuals com la veu, l’entonació, el ritme, etc.
Tant en el cas de la dimensió d’estatus (t (263) = -3,093, p = 0,002) com en el cas de la
solidaritat (t (263) = 2,596, p = 0,01) les diferències entre les puntuacions dels parlants de
barceloní i dels parlants de tortosí són estadísticament significatives.
1
1.5
2
2.5
3
3.5
4
4.5
5
Estatus Solidaritat
Accent tortosí
Accent barceloní
1
1.5
2
2.5
3
3.5
4
4.5
5
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
Accent tortosí
Accent barceloní
21
Gràfic 7. Mitjana de les puntuacions dels adolescents de Barcelona per a les dimensions d’estatus i
solidaritat de tots els parlants
Gràfic 8. Mitjana de les puntuacions dels adolescents de Barcelona per a cadascuna de les característiques
valorades de tots els parlants
4.1.3. Joves de Tortosa
En el cas dels joves de Tortosa, es pot veure una clara tendència a valorar millor l’accent de
Barcelona en les dues dimensions quan puntuen el parlant bidialectal. En el cas de la dimensió
d’estatus les diferències són estadísticament significatives tant en conjunt (t (87) = -5,993,
p = 0,000) com en cada característica per separat (veure annex 4, apartat 4.1.3). En la
dimensió de solidaritat, en canvi, per separat només és significativa la puntuació donada a la
generositat, però en conjunt, la diferència entre totes les característiques és significativa
(t (87) = -3,305, p = 0,001).
1
1.5
2
2.5
3
3.5
4
4.5
5
Estatus Solidaritat
Accent tortosí
Accent barceloní
1
1.5
2
2.5
3
3.5
4
4.5
5
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
Accent tortosí
Accent barceloní
22
Gràfic 9. Mitjana de les puntuacions dels joves de Tortosa per a les dimensions d’estatus i solidaritat del
parlant bidialectal
Gràfic 10. Mitjana de les puntuacions dels joves de Tortosa per a cadascuna de les característiques
valorades del parlant bidialectal
Pel que fa a les puntuacions de tots els parlants, es pot veure que en la dimensió d’estatus es
continua amb la mateixa tendència que amb el parlant bidialectal i es valoren millor les
persones amb accent de Barcelona, amb una diferència significativa (t (263) = -4,999,
p = 0,000), En canvi, en el cas de la solidaritat, com s’ha observat també amb els adolescents
de Barcelona, hi ha un canvi de tendència. Quan es valora només el parlant bidialectal es
puntuava millor l’accent de Barcelona, però quan es tenen en compte tots els parlants es
puntuen millor els de Tortosa en les quatre característiques, com es pot veure al gràfic 12. A
més a més, les diferències entre les puntuacions d’aquests dos accents són significatives
(t (263) = 5,152, p = 0,000).
1
1.5
2
2.5
3
3.5
4
4.5
5
Estatus Solidaritat
Accent tortosí
Accent barceloní
1
1.5
2
2.5
3
3.5
4
4.5
5
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
Accent tortosí
Accent barceloní
23
Gràfic 11. Mitjana de les puntuacions dels joves de Tortosa per a les dimensions d’estatus i solidaritat de
tots els parlants
Gràfic 12. Mitjana de les puntuacions dels joves de Tortosa per a cadascuna de les característiques
valorades de tots els parlants
4.1.4. Joves de Barcelona
El cas dels joves de Barcelona és més complex, ja que inicialment es va seleccionar una
mostra d’estudiants de tercer curs de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu
Fabra. Aquests estudiants, després de tres anys a la universitat tenen força consciència
lingüística, ja que se’ls ha ensenyat que no hi ha cap varietat lingüística millor o superior a les
altres. A causa d’aquesta conscienciació lingüística els resultats són diferents als esperats.
Com es pot veure al gràfic següent, aquests estudiants han valorat millor el parlant bidialectal
quan parlava amb accent tortosí tant en la dimensió d’estatus com en la de solidaritat. El fet
que tinguin consciència lingüística pot fer que no hagin valorat els trets analitzats per la
manera de parlar, sinó per la veu o per altres característiques extralingüístiques.
1
1.5
2
2.5
3
3.5
4
4.5
5
Estatus Solidaritat
Accent tortosí
Accent barceloní
1
1.5
2
2.5
3
3.5
4
4.5
5
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
Accent tortosí
Accent barceloní
24
Gràfic 13. Mitjana de les puntuacions dels joves de Barcelona estudiants de llengües per a les dimensions
d’estatus i solidaritat del parlant bidialectal
Gràfic 14. Mitjana de les puntuacions dels joves de Barcelona estudiants de llengües per a cadascuna de
les característiques valorades del parlant bidialectal
Quan es valoren tots els parlants els resultats tampoc són els esperats, però les diferències
entre les puntuacions no són significatives.
Gràfic 15. Mitjana de les puntuacions dels joves de Barcelona estudiants de llengües per a les dimensions
d’estatus i solidaritat de tots els parlants
1
1.5
2
2.5
3
3.5
4
4.5
5
Estatus Solidaritat
Accent tortosí
Accent barceloní
1
1.5
2
2.5
3
3.5
4
4.5
5
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
Accent tortosí
Accent barceloní
1
1.5
2
2.5
3
3.5
4
4.5
5
Estatus Solidaritat
Accent tortosí
Accent barceloní
25
Gràfic 16. Mitjana de les puntuacions dels joves de Barcelona estudiants de llengües per a cadascuna de
les característiques valorades de tots els parlants
Per poder comprovar si les diferències en els resultats i el fet que cap d’ells fos significatiu
era degut al fet que els participants eren estudiants de llengües, es va seleccionar un altre grup
d’estudiants de graus diferents, que no estaven relacionats amb les llengües. En aquest cas, en
les valoracions del parlant bidialectal, tot i no tenir resultats significatius (excepte quan es
valora la intel·ligència (t (87) = -2,160, p = 0,042) se segueix la tendència esperada en la
dimensió d’estatus, però es valora millor l’accent tortosí en la dimensió de solidaritat, al
contrari del que s’esperava.
Gràfic 17. Mitjana de les puntuacions dels joves de Barcelona per a les dimensions d’estatus i solidaritat
del parlant bidialectal
Gràfic 18. Mitjana de les puntuacions dels joves de Barcelona per a cadascuna de les característiques
valorades del parlant bidialectal
1
1.5
2
2.5
3
3.5
4
4.5
5
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
Accent tortosí
Accent barceloní
1
1.5
2
2.5
3
3.5
4
4.5
5
Estatus Solidaritat
Accent tortosí
Accent barceloní
1
1.5
2
2.5
3
3.5
4
4.5
5
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
Accent tortosí
Accent barceloní
26
Quan es valoren tots els parlants es pot veure que se segueix la mateixa tendència. A més a
més, les diferències entre les puntuacions són estadísticament significatives tant en la
dimensió d’estatus (t (263) = -4,253, p = 0,000), com en la de solidaritat (t (263) = 7,221,
p = 0,000) i en el de les característiques per separat, excepte en dues: treballador i digne de
confiança (veure annex 4, apartat 4.1.4).
Gràfic 19. Mitjana de les puntuacions dels joves de Barcelona per a les dimensions d’estatus i solidaritat
de tots els parlants
Gràfic 20. Mitjana de les puntuacions dels joves de Barcelona per a cadascuna de les característiques
valorades de tots els parlants
4.1.5. Gent gran de Tortosa
Pel que fa a la gent gran, s’ha de dir que l’administració de la prova ha estat més difícil, tant
per la dificultat per trobar gent disposada a participar com pel fet que aquest col·lectiu no està
tan habituat a realitzar aquest tipus de tasques. Així doncs, la mostra obtinguda tant a Tortosa
com Barcelona d’aquest grup d’edat és més petita. Si ens fixem en la gent gran de Tortosa, es
pot veure que han puntuat millor el parlant bidialectal quan s’expressava amb accent de
Barcelona tant en la dimensió d’estatus com en la de solidaritat. Tot i això, en aquest cas cap
diferència en les puntuacions és estadísticament significativa.
1
1.5
2
2.5
3
3.5
4
4.5
5
Estatus Solidaritat
Accent tortosí
Accent barceloní
1
1.5
2
2.5
3
3.5
4
4.5
5
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
Accent tortosí
Accent barceloní
27
Gràfic 21. Mitjana de les puntuacions del la gent gran de Tortosa per a les dimensions d’estatus i
solidaritat del parlant bidialectal
Gràfic 22. Mitjana de les puntuacions de la gent gran de Tortosa per a cadascuna de les característiques
valorades del parlant bidialectal
Quant a la valoració de tots els parlants, es pot veure que aquest grup ha seguit la tendència
esperada i ha puntuat millor els parlants de Barcelona en la dimensió d’estatus i els de Tortosa
en la de solidaritat. No obstant això, les diferències només són significatives en el cas de
l’estatus (t (263) = -2,026, p = 0,046).
Gràfic 23. Mitjana de les puntuacions de la gent gran de Tortosa per a les dimensions d’estatus i
solidaritat de tots els parlants
1
1.5
2
2.5
3
3.5
4
4.5
5
Estatus Solidaritat
Accent tortosí
Accent barceloní
1
1.5
2
2.5
3
3.5
4
4.5
5
Estatus Solidaritat
Accent tortosí
Accent barceloní
1
1.5
2
2.5
3
3.5
4
4.5
5
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
Accent tortosí
Accent barceloní
28
Gràfic 24. Mitjana de les puntuacions de la gent gran de Tortosa per a cadascuna de les característiques
valorades de tots els parlants
4.1.6. Gent gran de Barcelona
En el cas de la gent gran de Barcelona, no s’ha trobat cap diferència significativa i les
puntuacions en les dues dimensions han estat contràries respecte allò que s’esperava, ja que
han valorat millor l’accent tortosí en els dos casos. També destaca el fet que tres de les
característiques valorades tinguin la mateix puntuació (treballador, digne de confiança i
divertit). En aquest cas és bastant possible que les diferències entre les puntuacions siguin
degudes a l’atzar.
Gràfic 25. Mitjana de les puntuacions del la gent gran de Barcelona per a les dimensions d’estatus i
solidaritat del parlant bidialectal
Gràfic 26. Mitjana de les puntuacions de la gent gran de Barcelona per a cadascuna de les característiques
valorades del parlant bidialectal
1
1.5
2
2.5
3
3.5
4
4.5
5
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
Accent tortosí
Accent barceloní
1
1.5
2
2.5
3
3.5
4
4.5
5
Estatus Solidaritat
Accent tortosí
Accent barceloní
1
1.5
2
2.5
3
3.5
4
4.5
5
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
Accent tortosí
Accent barceloní
29
Succeeix el mateix amb les puntuacions de tots els parlants, ja que es continuen valorant
millor en les dues dimensions els parlants de Tortosa, però com en el cas anterior, és força
possible que les diferències entre les puntuacions siguin degudes a l’atzar.
Gràfic 27. Mitjana de les puntuacions de la gent gran de Barcelona per a les dimensions d’estatus i
solidaritat de tots els parlants
Gràfic 28. Mitjana de les puntuacions de la gent gran de Barcelona per a cadascuna de les característiques
valorades de tots els parlants
4.2. Resultats per grups d’edat i procedència geogràfica (seqüència B)
En el cas de la seqüència B, la majoria de resultats no són significatius i en alguns casos són
diferents d’allò que s’esperava. Les diferències en els resultats es poden deure al fet que les
intervencions llegides amb accent de Barcelona no eren gaire naturals i, per tant, poden
sorprendre o fins i tot confondre els participants i influir en les seves respostes. Així doncs,
els resultats obtinguts en aquest cas no són tan fiables ni vàlids com els de la seqüència A.
4.2.1. Adolescents de Tortosa
En el cas dels adolescents de Tortosa, es pot veure als gràfics següents que han valorat millor
el parlant bidialectal quan s’expressava amb accent de Tortosa, menys en la categoria de
treballador. Possiblement aquests resultats es deuen al fet que als participants els va
1
1.5
2
2.5
3
3.5
4
4.5
5
Estatus Solidaritat
Accent tortosí
Accent barceloní
1
1.5
2
2.5
3
3.5
4
4.5
5
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
Accent tortosí
Accent barceloní
30
sorprendre i semblar estrany sentir algú parlar com ells, amb paraules i aspectes morfològics
del seu dialecte, però amb un accent diferent. En la dimensió de solidaritat, la diferència entre
les puntuacions és gairebé significativa (t (87) = 1,965, p = 0,053).
Gràfic 29. Mitjana de les puntuacions dels adolescents de Tortosa per a les dimensions d’estatus i
solidaritat del parlant bidialectal
Gràfic 30. Mitjana de les puntuacions dels adolescents de Tortosa per a cadascuna de les característiques
valorades del parlant bidialectal
Si mirem els resultats de tots els parlants, es pot veure que en aquest cas són diferents, ja que
en la dimensió d’estatus es valora millor l’accent de Barcelona, però en la de solidaritat es
puntua millor l’accent de Tortosa. En el cas de la dimensió de solidaritat la diferència és
estadísticament significativa (t (263) = 2,874, p = 0,004).
Gràfic 31. Mitjana de les puntuacions dels adolescents de Tortosa per a les dimensions d’estatus i
solidaritat de tots els parlants
1
1.5
2
2.5
3
3.5
4
4.5
5
Estatus Solidaritat
Accent tortosí
Accent barceloní
1
1.5
2
2.5
3
3.5
4
4.5
5
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
Accent tortosí
Accent barceloní
1
1.5
2
2.5
3
3.5
4
4.5
5
Estatus Solidaritat
Accent tortosí
Accent barceloní
31
Gràfic 32. Mitjana de les puntuacions dels adolescents de Tortosa per a cadascuna de les característiques
valorades de tots els parlants
4.2.2. Adolescents de Barcelona
Amb els adolescents de Barcelona és molt probable que les valoracions també s’hagin vist
afectades per fet d’haver sentit algú parlant amb el seu accent, però fent servir paraules i
aspectes morfològics que són estranys o poc habituals per a ells. Es pot veure que en la
dimensió d’estatus s’ha valorat millot l’accent de Tortosa tant quan es té en compte el parlant
bidialectal com quan es tenen en compte tots, la qual cosa és força sorprenent. Tot i això, les
diferències no són significatives i, per tant, és bastant possible que siguin degudes a l’atzar.
En el cas de la solidaritat, els resultats tampoc són els esperats, ja que han puntuat millor
l’accent corresponent a la varietat no estàndard en tots els casos. La diferència entre les
puntuacions no és significativa quan es valora el parlant bidialectal, però si que ho és quan es
tenen en compte tots els parlants (t (263) = 2,426, p = 0,016).
Gràfic 33. Mitjana de les puntuacions dels adolescents de Barcelona per a les dimensions d’estatus i
solidaritat del parlant bidialectal
1
1.5
2
2.5
3
3.5
4
4.5
5
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
Accent tortosí
Accent barceloní
1
1.5
2
2.5
3
3.5
4
4.5
5
Estatus Solidaritat
Accent tortosí
Accent barceloní
32
Gràfic 34. Mitjana de les puntuacions dels adolescents de Barcelona per a cadascuna de les
característiques valorades del parlant bidialectal
Gràfic 35. Mitjana de les puntuacions dels adolescents de Barcelona per a les dimensions d’estatus i
solidaritat de tots els parlants
Gràfic 36. Mitjana de les puntuacions dels adolescents de Barcelona per a cadascuna de les
característiques valorades de tots els parlants
4.2.3. Joves de Tortosa
En el cas dels joves de Tortosa els resultats són els esperats tant quan s’analitza només el
parlant bidialectal com quan s’analitzen tots els parlants. Així doncs, es puntua millor l’accent
de Barcelona en la dimensió d’estatus i el de Tortosa en la dimensió de solidaritat. No obstant
això, en aquests casos la diferència entre les puntuacions dels dos accents no és significativa.
1
1.5
2
2.5
3
3.5
4
4.5
5
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
Accent tortosí
Accent barceloní
1
1.5
2
2.5
3
3.5
4
4.5
5
Estatus Solidaritat
Accent tortosí
Accent barceloní
1
1.5
2
2.5
3
3.5
4
4.5
5
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
Accent tortosí
Accent barceloní
33
Gràfic 37. Mitjana de les puntuacions dels joves de Tortosa per a les dimensions d’estatus i solidaritat del
parlant bidialectal
Gràfic 38. Mitjana de les puntuacions dels joves de Tortosa per a cadascuna de les característiques
valorades del parlant bidialectal
Quan es tenen en compte les puntuacions donades a tots els parlants, se segueix la mateixa
tendència, tot i que les puntuacions de la dimensió d’estatus, com es pot veure al gràfic 39,
són pràcticament iguals. En la dimensió de solidaritat, en canvi, la diferència entre les
puntuacions és estadísticament significativa (t (263) = 5,643, p = 0,000).
Gràfic 39. Mitjana de les puntuacions dels joves de Tortosa per a les dimensions d’estatus i solidaritat de
tots els parlants
1
1.5
2
2.5
3
3.5
4
4.5
5
Estatus Solidaritat
Accent tortosí
Accent barceloní
1
1.5
2
2.5
3
3.5
4
4.5
5
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
Accent tortosí
Accent barceloní
1
1.5
2
2.5
3
3.5
4
4.5
5
Estatus Solidaritat
Accent tortosí
Accent barceloní
34
Gràfic 40. Mitjana de les puntuacions dels joves de Tortosa per a cadascuna de les característiques
valorades de tots els parlants
4.2.4. Joves de Barcelona
Els joves de Barcelona que van valorar aquesta seqüència són estudiants de segon curs de
Llengües Aplicades6, la qual cosa fa que els resultats no sigui del tot fiables, perquè com s’ha
vist en la seqüència A, els resultats obtinguts a partir d’estudiants de graus relacionats amb
llengües i els resultats d’estudiants d’altres graus són força diferents. En aquest cas, aquests
estudiants han valorat millor el parlant bidialectal quan parlava amb accent de Barcelona en la
dimensió d’estatus, però curiosament la mitjana de les puntuacions és exactament la mateixa
per als dos accents en la dimensió de solidaritat.
Gràfic 41. Mitjana de les puntuacions dels joves de Barcelona per a les dimensions d’estatus i solidaritat
del parlant bidialectal
6 En aquest cas va ser impossible trobar un grup que no fos d’estudiants de graus relacionats amb les llengües o
la lingüística.
1
1.5
2
2.5
3
3.5
4
4.5
5
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
Accent tortosí
Accent barceloní
1
1.5
2
2.5
3
3.5
4
4.5
5
Estatus Solidaritat
Accent tortosí
Accent barceloní
35
Gràfic 42. Mitjana de les puntuacions dels joves de Barcelona per a cadascuna de les característiques
valorades del parlant bidialectal
Pel que fa a les valoracions de tots els parlants, es pot veure que els resultats en la dimensió
de solidaritat tampoc són els esperats i es continua valorant millor l’accent tortosí. No obstant
això, les diferències entre les puntuacions no són significatives i el fet que els participants
siguin estudiants d’un grau relacionat amb les llengües fa que els resultats no siguin del tot
fiables, ja que no és una mostra de la població «neutra» o «objectiva».
Gràfic 43. Mitjana de les puntuacions dels joves de Barcelona per a les dimensions d’estatus i solidaritat
de tots els parlants
Gràfic 44. Mitjana de les puntuacions dels joves de Barcelona per a cadascuna de les característiques
valorades de tots els parlants
1
1.5
2
2.5
3
3.5
4
4.5
5
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
Accent tortosí
Accent barceloní
1
1.5
2
2.5
3
3.5
4
4.5
5
Estatus Solidaritat
Accent tortosí
Accent barceloní
1
1.5
2
2.5
3
3.5
4
4.5
5
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
Accent tortosí
Accent barceloní
36
4.3. Resum dels resultats de tots els grups
A continuació, es farà un resum dels resultats de cada seqüència. Per fer-ho es tindran en
compte les mitjanes de les puntuacions donades a tots els parlants, ja que és on s’han trobat
més diferències significatives i on, per tant, les dades són més fiables. Les abreviacions que
s’han fet servir als gràfics són les següents: A, grup dels adolescents; J, grup dels joves; G,
grup de la gent gran.
4.3.1. Seqüència A
En el cas de la seqüència A, totes les dades obtingudes són significatives, excepte en el grup
de la gent gran de Barcelona, en la puntuació de la solidaritat per part de la gent gran de
Tortosa i en la de l’estatus per part dels adolescents de Tortosa. Així doncs, les diferències
entre accents en vuit de les dotze dades que figuren als gràfics següents són estadísticament
significatives, ja que, com es pot veure a continuació el valor p inferior a 0,05.
Participants de Tortosa
Gràfic 45. Puntuacions mitjanes i valor p de les puntuacions de tots els grups de participants de Tortosa en la
valoració de tots els parlants
1
1.5
2
2.5
3
3.5
4
4.5
5
Estatus
A
Estatus
J
Estatus
G
Solidaritat
A
Solidaritat
J
Solidaritat
G
Accent tortosí
Accent barceloní
P = 0,000
p = 0,046 p = 0,000 p = 0,000
37
Participants de Barcelona7
Gràfic 46. Puntuacions mitjanes i valor p de les puntuacions de tots els grups de participants de Barcelona en
la valoració de tots els parlants
Si ens fixem en les dades dels gràfics anteriors, es pot veure que tots els grups, excepte la gent
gran de Barcelona, valoren millor l’accent barceloní en la dimensió d’estatus. Aquest resultat,
com ja s’ha dit, és degut al fet que el barceloní es considera una varietat més estàndard i de
més prestigi que el tortosí. Quant a la solidaritat, es pot veure que els participants de Tortosa
han puntuat millor els parlants amb accent tortosí, tal com s’esperava; en canvi, els
participants de Barcelona han fet el contrari d’allò esperat, és a dir, han puntuat millor els
parlants amb accent tortosí. El fet que en aquest cas els resultats no siguin els esperats es pot
deure a fet que el tortosí es tracta d’una varietat diferent per a la gent de Barcelona i que pel
simple fet de ser diferent la trobin més simpàtica o divertida, perquè està fora d’allò habitual i
comú per a ells. A més a més, si ens fixem només en el grup d’adolescents i joves (s’exclou
en aquest cas la gent gran perquè la mostra era molt petita), es pot veure que els prejudicis
augmenten amb l’edat, ja que les diferències en les puntuacions són cada cop més
significatives.
7 Els resultats dels joves de Barcelona que figuren en aquesta gràfic corresponen al grup dels estudiants de graus
que no estan relacionats amb les llengües, ja que és el grup més neutre i que es pot considerar equivalent a la
mostra de la mateixa edat de Tortosa.
1
1.5
2
2.5
3
3.5
4
4.5
5
Estatus
A
Estatus
J
Estatus
G
Solidaritat
A
Solidaritat
J
Solidaritat
G
Accent tortosí
Accent barceloní
p = 0,010 p = 0,000
p = 0,000
p = 0,000
38
4.3.2. Seqüència B
Quant a la seqüència B, es pot veure que només tres de les sis dades són estadísticament
significatives. En el cas dels participants de Tortosa els resultats són els esperats, però només
són significatius en la dimensió de solidaritat. El fet d’haver escoltat algú parlant amb accent
barceloní, però amb paraules i trets morfològics del tortosí els ha pogut sorprendre, però
curiosament han continuat valorant millor aquests parlants amb accent estàndard en la
dimensió d’estatus. Tot i això, els resultats d’aquesta dimensió no són significatius.
Participants de Tortosa
Gràfic 47. Puntuacions mitjanes i valor p de les puntuacions de tots els grups de participants de Tortosa en la
valoració de tots els parlants
En el cas dels participants de Barcelona, es pot veure al gràfic 48 que els adolescents han
valorat millor l’accent tortosí en les dues dimensions. Un altre cop, això es pot deure al fet
que els fragments escoltats els van resultar estranys, ja que contenien algunes paraules que
probablement no coneixien o no eren habituals per a ells, però, en alguns casos, la persona
que les feia servir tenia el mateix accent que ells, la qual cosa els va poder sorprendre. Pel que
fa als joves, els resultats són els esperats en la dimensió d’estatus, però no en la de solidaritat.
Aquesta mostra està formada per estudiants de llengües i, per tant, els resultats no són
representatius si els comparem amb els que s’obtindrien amb una mostra de població diferent.
1
1.5
2
2.5
3
3.5
4
4.5
5
Estatus
A
Estatus
J
Solidaritat
A
Solidaritat
J
Accent tortosí
Accent barceloní
p = 0,004 p = 0,000
39
Participants de Barcelona
Gràfic 48. Puntuacions mitjanes i valor p de les puntuacions de tots els grups de participants de Barcelona en
la valoració de tots els parlants
Com es pot veure al gràfic 48, la dimensió de solidaritat és l’única que es manté significativa
(excepte en el grup de joves de Barcelona, que, com ja s’ha dit, no és una mostra «neutra»),
de manera que es pot dir que aquesta dimensió es valora de la mateixa manera en funció de
l’accent i que el fet d’incorporar altres aspectes dialectals no fa que l’efecte canviï.
4.4. Resposta a les preguntes de recerca i hipòtesis
En aquest apartat es comentaran les hipòtesis que es van establir abans de començar l’estudi
per tal de veure si s’han demostrat o rebutjat. La primera hipòtesi que es va establir era que els
participants de Barcelona puntuarien millor l’accent de Barcelona tant en la dimensió
d’estatus com en la de solidaritat. Aquesta hipòtesi no ha estat corroborada pels resultats, ja
que els participants de Barcelona han puntuat millor els parlants de la seva varietat en la
dimensió d’estatus, però no en la solidaritat, on han valorat millor els parlants amb accent
tortosí.
La segona hipòtesi, que establia que els participants de Tortosa puntuarien millor els parlants
de barceloní en la dimensió d’estatus i els de tortosí en la de solidaritat, s’ha demostrat, ja que
ha estat així i en la majoria de casos les diferències en les puntuacions han estat
estadísticament significatives.
1
1.5
2
2.5
3
3.5
4
4.5
5
Estatus
A
Estatus
J
Solidaritat
A
Solidaritat
J
Accent tortosí
Accent barceloní
p = 0,016
40
Finalment, la tercera hipòtesi establia que les puntuacions serien més altes quan el text
estigués escrit en català tortosí. Aquesta tercer hipòtesi no es pot rebutjar ni demostrar amb
certesa, ja que a causa del disseny alguns dels estímuls no eren prou naturals i això pot haver
afectat els resultats. A més a més, el grup d’universitaris de Barcelona que van escoltar la
seqüència B no és una mostra representativa de la població en general.
4.5. Opinions i prejudicis sobre el català
Al final de la prova es van plantejar tres preguntes obertes, que alguns participants van
respondre i d’altres no. Destaca el fet que entre la gent gran de Tortosa i Barcelona només un
participant va respondre totes aquestes preguntes.
En la primera pregunta se’ls demanava quina persona els havia agradat més i per què. Entre
els participants de Tortosa hi ha diverses opinions; tot i això, la majoria dels que han respost
(un 44%) prefereixen un dels parlants de Tortosa, perquè se senten identificats i la seva
manera de parlar els resulta més propera. Alguns altres (un 19%) prefereixen un dels parlants
de Barcelona perquè «parlen més clar».
Gràfic 49. Respostes dels participants de Tortosa a la pregunta Quin parlant t’ha agradat més?
6%
8%
7%
26%
7%6%
1%
2%
2%
35%
Quin parlant t'ha agradat més?
Parlant 1 [B]
Parlant 2 [T]
Parlant 3 [T]
Parlant 4 [T]
Parlant 5 [B]
Parlant 6 [B]
El de Barcelona
El de les Terres de l'Ebre
Tots
NS/NC
41
Gràfic 50. Respostes dels participants de Tortosa agrupades segons la procedència geogràfica del parlant a la
pregunta Quin parlant t’ha agradat més?
A continuació, es poden veure algunes de les opinions dels participants tortosins a aquesta
pregunta:
L’ultima [B]8, perquè parla més com els de Girona i Barcelona i allí és més correcte
(adolescent).
La sis [B], perquè parla més clar i l’he entès millor (jove).
La quarta [T], perquè m’he sentit identificada amb el parlar (jove).
El parlar de les Terres de l’Ebre, perquè és més proper i genera més confiança (jove).
La quarta [T], perquè és més semblant al meu (jove).
La quarta [T], perquè és la més familiar (jove).
La primera [B], perquè crec que parla bé el català (gent gran).
Entre els participants de Barcelona, sorprenentment, el percentatge de persones a les quals els
ha agradat una persona amb accent tortosí (36%) i a les que els ha agradat una persona amb
accent barceloní (38%) és gairebé igual. En concret, el parlant més votat en aquesta pregunta
ha estat el 4, un dels de Tortosa. Aquest parlant tenia un accent tortosí molt marcat i un ritme
diferent, la qual cosa pot haver influït en els resultats, ja que era el que més destacava.
8 La T o la B serveixen per indicar si el parlant al qual es fa referència és de Tortosa o de Barcelona. Entre
parèntesi s’indica el grup d’edat al qual correspon la persona que ha emès la resposta.
19%
44%2%
35%
Quin parlant t'ha agradat més?
Parlants de Barcelona
Parlants de les Terres de l'Ebre
Tots
NS/NC
42
Gràfic 51. Respostes dels participants de Barcelona9 a la pregunta Quin parlant t’ha agradat més?
Gràfic 52. Respostes dels participants de Barcelona agrupades segons la procedència geogràfica del parlant a
la pregunta Quin parlant t’ha agradat més?
Algunes de les respostes concretes dels participants barcelonins a aquesta pregunta són les
següents:
La 4 [T], perquè parlava estrany (adolescent).
El 4 [T], perquè m’ha sembla el més simpàtic i graciós (adolescent).
El 5 [B], perquè em resulta més familiar i divertit (adolescent).
9 S’han omès les respostes dels participants que són estudiants de llengües, ja que canviarien la tendència que
segueix la població en general. No obstant això, quan es presenten algunes de les respostes literals dels
participants, s’han inclòs algunes opinions d’aquestes estudiants que eren curioses o destacables.
8%
7% 1%
27%
17%
14%
3%
1%
22%
Quin parlant t'ha agradat més?
Parlant 1 [B]
Parlant 2 [T]
Parlant 3 [T]
Parlant 4 [T]
Parlant 5 [B]
Parlant 6 [B]
Tots
El de Girona
NS/NC
38%
36%
3%
1%
22%
Quin parlant t'ha agradat més?
Parlants de Barcelona
Parlants de les Terres de l'Ebre
Tots
Altres
NS/NC
43
La 5 [B], perquè és la barcelonina i m’agrada més com parla (adolescent).
L’ultima [B], perquè l’accent és millor (jove).
Les dues últimes [B]. La manera de parlar em semblava més familiar a la meva (jove).
La 6 [B], perquè em transmetia confiança i estic més acostumada al seu accent ja que
sembla de Barcelona (jove).
La quarta [T], perquè és la persona que semblava més oberta i simpàtica, pel què
inspirava confiança (jove).
El primer [B], perquè és una varietat més estàndard (jove, estudiant de llengües).
El 4 [T], sembla més simpàtic i agradable (jove, estudiant de llengües).
La 5 [B], perquè m’identifico amb l’accent (jove, estudiant de llengües).
En la segona pregunta es va demanar als participants quina persona havia parlat un català més
correcte i per què. Entre els participants de Tortosa que han respost la pregunta trobem un
33% que ha escollit algun parlant de Barcelona, un 23% que ha respost que tots parlen igual
de correcte i un 17% que ha escollit algun parlant amb accent tortosí. Destaquen algunes
respostes com «tots menys el 4 [T]», que curiosament era el que més havia agradat.
Gràfic 53. Respostes dels participants de Tortosa a la pregunta Quin t’ha semblat que parla el català més
correcte?
13%
6%
4%
7%
8%
8%
3%1%1%
22%
27%
Quin t'ha semblat que parla el català més correcte?
Parlant 1 [B]
Parlant 2 [T]
Parlant 3 [T]
Parlant 4 [T]
Parlant 5 [B]
Parlant 6 [B]
El de Barcelona
El de Lleida
Tots menys el 4
Tots
NS/NC
44
Gràfic 54. Respostes dels participants de Tortosa agrupades segons la procedència geogràfica del parlant a la
pregunta Quin t’ha semblat que parla el català més correcte?
Aquestes són algunes de les opinions més destacables dels participants de Tortosa per a
aquesta pregunta:
El de Barcelona, perquè és la capital (adolescent).
Parla més correcte el català oriental perquè és el que ens ensenyen des de ben petits
(adolescent).
El dos [T] per la forma d’expressar les paraules i l’accent (adolescent).
Correcte és depèn del lloc d’on siguis, a mi m’ha agradat l’últim (adolescent).
El cinc [B], pareix un català de diccionari (adolescent).
El 4 [T], perquè ha utilitzat el parlar de les Terres (jove).
Tots, perquè tot ser de llocs diferents les paraules han estat estàndard (jove).
El quart [T], perquè és d’on visc jo (jove).
Els que parlen sense «lo» (jove).
Cap, perquè utilitzaven paraules pròpies del territori [aquest participant va escoltar la
seqüència B] (jove).
El primer (gent gran).
En el cas dels participants de Barcelona, la majoria (un 49%) opina que algun dels parlants de
Barcelona és el que ha parlat més correctament. Un 19% creu que ha estat algun dels parlants
amb accent tortosí, mentre només un 9% opina que tots han parlat correctament. Destaquen
les respostes d’alguns estudiants de llengües que creuen que un dels parlants de Barcelona
parla més correctament, perquè s’acosta més al català estàndard.
33%
16%22%
2%
27%
Quin t'ha semblat que parla el català més correcte?
Parlants de Barcelona
Parlants de les Terres de l'Ebre
Tots
Altres
NS/NC
45
Gràfic 55. Respostes dels participants de Barcelona a la pregunta Quin t’ha semblat que parla el català més
correcte?
Gràfic 56. Respostes dels participants de Barcelona agrupades segons la procedència geogràfica del parlant a
la pregunta Quin t’ha semblat que parla el català més correcte?
A continuació es mostren algunes de les respostes dels participants de Barcelona:
El primer [B], perquè sembla de Barcelona i hi estic acostumat (adolescent).
El cinquè [B], perquè fa millor les neutres (adolescent).
El de Barcelona, perquè no té un accent estrany (adolescent).
El cinquè [B], per la pronunciació sembla tenir un català més central. Segurament és
perquè estic més acostumada a aquest dialecte i em sembla més familiar (jove).
22%
5%
11%
3%12%
14%1%
1%
1%
10%
20%
Quin t'ha semblat que parla el català més correcte?
Parlant 1 [B]
Parlant 2 [T]
Parlant 3 [T]
Parlant 4 [T]
Parlant 5 [B]
Parlant 6 [B]
El de Barcelona
El de Lleida
Tots menys el 6
Tots
NS/NC
49%
19%
9%
3%
20%
Quin t'ha semblat que parla el català més correcte?
Parlants de Barcelona
Parlants de les Terres de l'Ebre
Tots
Altres
NS/NC
46
La primera [B], perquè parla un català neutre i ben vocalitzat (jove).
Tothom parla un català correcte amb les seves variants. Per als que vivim a Barcelona
és més fàcil d’entendre per exemple la gent de Girona que la de Terres de l’Ebre, però
tots el parlen correctament (jove).
El primer [B], perquè s’assembla més al català estàndard (jove, estudiant de llengües).
El primer, [B], tenint en compte l’estàndard (jove, estudiant de llengües).
Pel que fa a l’última pregunta, On creus que es parla millor el català?, les respostes han estat
molt variades. Els participants de Tortosa han tingut opinions diverses: un 31% creu que on es
parla millor és a Barcelona, un 21% opina que a tots els llocs es parla bé, un 18% creu que a
les Terres de l’Ebre és on es parla millor i la resta no ha contestat o han escollit altres opcions
com Girona, Lleida o Tarragona.
Gràfic 57. Respostes dels participants de Tortosa a la pregunta On creus que es parla millor el català?
Aquestes són algunes de les respostes concretes dels tortosins:
A Barcelona, perquè nosaltres mesclem llengües (adolescent).
A Barcelona, perquè és una ciutat important a Catalunya i es coneix més el seu català
(adolescent).
A Barcelona, perquè parlen més fi (adolescent).
A Barcelona, perquè nosaltres i tots els altres tipus de català fem massa faltes
(adolescent).
31%
18%
9%2%2%
21%
17%
On creus que es parla millor el català?
Barcelona
Terres de l'Ebre
Girona
Lleida
Tarragona
A tots els llocs
NS/NC
47
A Barcelona, perquè parlen català oriental que és el que més surt al diccionari
(adolescent).
A Tarragona o Girona perquè la manera de parlar no és tan exagerada com la de
Barcelona ni tan «basta» com la de les Terres de l’Ebre (adolescent).
A les Terres de l’Ebre, perquè pronunciem les paraules tal i com estan escrites la
majoria de les vegades (adolescent).
A les Terres de l’Ebre, perquè quan parlem no marquem cap accent (adolescent).
A Girona, perquè no utilitzen tants castellanismes com nosaltres (jove).
A Girona, perquè utilitzen un vocabulari similar al català estàndard (jove).
A Tarragona, perquè és una barreja de naturalitat i « correcció» (jove).
A Barcelona fan menys errors a l’hora de parlar (jove).
A les Terres de l’Ebre, perquè no utilitzem vocals neutres i hi ha més riquesa
lingüística (jove).
A les Terres de l’Ebre, perquè és on visc i m’agrada la nostra parla (jove).
A tota Catalunya, València i Balears perquè totes les formes i dialectes són
acceptables (jove).
Lleida i Girona, perquè és el verdader català (gent gran).
Els parlants de Barcelona també han tingut opinions diferents. Gairebé la meitat dels
participants (un 42%) han opinat que on es parlar millor el català és a Barcelona. Destaca
també el percentatge de participants que han respost que on es parla millor és a Girona
(17%), a Lleida (11%) o a tots els llocs (11%). Altres llocs que ha aparegut, però amb
percentatges més baixos són Tarragona, les Illes Balears, les Terres de l’Ebre, la Catalunya
central, i el nord. S’ha de dir que entre els estudiants universitaris de llengües la resposta més
freqüent (57%) és que no hi ha cap català més correcte que un altre. Al gràfic 59 es poden
veure les respostes dels estudiants de graus relacionats amb les llengües i al 58 les dels
estudiants d’altres graus.
48
Gràfic 58. Respostes dels participants de Barcelona a la pregunta On creus que es parla millor el català?
Gràfic 59. Respostes dels participants de Barcelona estudiants de llengües a la pregunta On creus que es parla
millor el català?
A continuació, es poden veure algunes de les respostes dels participants barcelonins:
A Barcelona, perquè és la capital (adolescent).
A Barcelona, perquè el de Lleida és estrany, però el de Tarragona i Girona s’assembla
al de Barcelona (adolescent).
A Girona, Tarragona i Lleida. Crec que encara tenen les arrels presents i no tenen tanta
influència estrangera com a Barcelona (adolescent).
Al centre, perquè fan millor les neutres i l’accent (adolescent).
42%
1%17%
11%
1%1%3%1%
11%
12%
On creus que es parla millor el català?
Barcelona
Terres de l'Ebre
Girona
Lleida
Tarragona
Illes Balears
Catalunya central
Al nord
A tots els llocs
NS/NC
27%
59%
14%
On creus que es parla millor el català?
Barcelona
A tots els llocs
NS/NC
49
A l’Ebre, perquè la pronunciació és correcta, però sense ser tan exagerada
(adolescent).
A Barcelona, millor accent i vocabulari més estàndard. No hi ha paraules típiques del
dialecte (jove).
A Barcelona o Girona, sobretot a Barcelona, perquè es pronuncien tots els sons
vocàlics normalment (jove).
A Girona i el centre de Catalunya, per l’accent i l’absència de barbarismes, ben
presents a localitats de Lleida i del sud de Tarragona (jove).
Crec que el català més correcte es parla a la regió de Lleida, ja que ha rebut menys
influència d'altres llengües i es manté, per tant, menys «contaminat» lingüísticament
(jove).
Crec que per Girona, ja que és un lloc on s'utilitza el català bastant. A Lleida considero
que tenen un accent molt tancat i difícil de comprendre (jove).
Tothom té el seu dialecte i cap és millor que un altre (jove, estudiant de llengües).
A Barcelona, perquè és la capital i els altres sonen com pagesos (jove, estudiant de
llengües).
A Barcelona, és un dialecte més neutre (jove, estudiant de llengües).
Els de Barcelona sonen una mica més estàndard, però això no vol dir que «parlin
millor» (jove, estudiant de llengües).
A Girona, s’hi parla el català «estàndard» (jove, estudiant de llengües).
Amb totes aquestes preguntes s’ha pogut veure que entre la població de Tortosa i de
Barcelona hi ha una clara tendència a pensar que el català més correcte és el que es parla a
Barcelona. Aquesta tendència és més exagerada entre els participants de Barcelona, ja que a
més de ser la varietat de prestigi és la seva pròpia varietat. Amb les respostes concretes dels
participants es pot veure que la majoria d’opinions i prejudicis sobre el català sorgeixen a
partir de la normalitat o l’estranyesa d’allò que han escoltat. Per tant, per evitar tots aquests
prejudicis simplement cal fer que totes les varietats siguin conegudes i no resultin estranyes
per a ningú. També hi ha molts prejudicis sobre l’estàndard i el fet que hi ha un accent més
neutre o menys marcat que un altre. En tots aquests casos, l’escola i l’educació en general
tenen un paper molt important a l’hora d’evitar aquests biaixos a favor d’un determinat
dialecte, ja que com s’ha vist, els estudiants universitaris de llengües, que disposen de més
consciència lingüística, en general no tenen prejudicis lingüístics.
50
5. ENTREVISTES
A més de la prova amb els diferents grups d’edat, també s’han dut a terme tres entrevistes. En
concret, es va fer una entrevista amb la professora de català de l’Institut Infanta Isabel
d’Aragó de Barcelona, Mireia Queraltó, i amb professora de llengua catalana de la Universitat
Rovira i Virgili de Tortosa, Mònica Sales. L’objectiu d’aquestes entrevistes era conèixer la
visió d’aquestes professores respecte el català i les seves varietats i controlar si en algun cas hi
havia alguna visió o pràctica a l’aula que pogués influenciar d’alguna manera les respostes
dels participants. Finalment, l’última entrevista va ser amb el parlant dialectal que va
enregistrar els estímuls per veure quina és la seva opinió sobre el tema tractat i per veure com
actua lingüísticament, és a dir, quan utilitza cada dialecte i per què.
5.1. Professora de català de l’Institut Infanta Isabel d’Aragó de Barcelona
(Mireia Queraltó)
Mireia Queraltó és professora de català des de fa 27 anys. Actualment treballa a l’Institut
Infanta Isabel d’Aragó de Barcelona, on imparteix classes de català als alumnes de segon curs
de l’educació secundària obligatòria i de segon curs de batxillerat.
Creu que la majoria dels seus alumnes desconeixen paraules dialectals com xiquet, bajoca,
agranar, etc., ja que només les han sentit si han treballat els dialectes a classe. Quant a la
permissivitat amb els alumnes de les Terres de l’Ebre, creu que amb la llengua oral es pot ser
més permissiu, però considera que amb la llengua escrita s’ha d’aplicar la normativa, ja que
amb els alumnes de Barcelona també es fa. A més a més, explica que a Barcelona hi ha una
dificultat afegida en l’ensenyament del català, ja que molts dels seus alumnes tenen el castellà
com a llengua materna.
Pel que fa als llibres de text, explica que estan previstos a partir d’un català estàndard, evitant
els localismes i que segons la seva opinió «l'adaptació l'ha de fer cada professor segons el lloc
on estigui donant classes i atenent als parlars propis de cada zona». Creu que l’estudi dels
diferents dialectes és un tema que cal tractar a la ESO i al batxillerat, però que en primer lloc
és necessari prendre consciencia lingüística amb la pròpia llengua, ja que «en algunes zones
no es dóna valor al català i és només una llengua acadèmica i d’ús molt poc freqüent». Això
fa que l’aprenentatge dels dialectes no sigui una prioritat, ja que en alguns llocs en primer lloc
s’ha de conscienciar de l’ús del català. Per augmentar el coneixement dels dialectes proposa
fer evidents les diferències a partir de professors que parlin diferents varietats, amb talls de
veus, amb cançons o amb reportatges on s’empri una varietat dialectal diferent a la central.
51
5.2. Professora de català de la Universitat Rovira i Virgili (Mònica Sales)
Mònica Sales és Doctora en Filologia Catalana (2012) i des de fa nou cursos acadèmics
imparteix assignatures de l’especialitat de llengua i literatura catalanes a la Universitat Rovira
i Virgili (Campus Terres de l’Ebre) als graus d’Educació Infantil i d’Educació Primària.
Explica que a l’aula fa servir sempre un català estàndard, però amb les formes més properes a
la seva varietat. A més de fer-les servir, explica que les reivindica i les ensenya als seus
alumnes per tal que ells també les utilitzin. No obstant això, explica que a l’hora d’escriure els
alumnes s’apropen al model oriental, ja que és el que han après a l’escola des de petits i és el
model que apareix als llibres de text, on els dialectes tenen molt poca cabuda. Mònica Sales
afirma que «els llibres de text no vetllen per aquesta qüestió. [Les editorials] Fan llibres amb
un únic objectiu: ingressar diners. Uniformitzen la llengua per a tot el territori i ja està».
Per tal que els alumes tinguin més consciència lingüística i puguin fer servir la seva varietat
dialectal «és fonamental que es conega bé com funciona la llengua catalana en registres
formals i quines formes pròpies de cada territori es poden utilitzar i quines no». Per tant, els
professors, i els estudiants que d’aquí pocs anys esdevindran professors, tenen un paper molt
important. Alguns d’ells, com Mònica Sales, ja vetllen pel coneixement de les veritats
dialectals i en defensen el seu ús. Tot i això, la mateixa professora explica que altres docents
penalitzen, des de la ignorància, formes que ella ha ensenyat als seus alumnes i que són
totalment correctes i adequades. Així doncs, el paper del professor és molt important i és
necessària una tasca de conscienciació lingüística per tal que professors com Mònica Sales
deixin de sentir que «lluiten contracorrent».
5.3. Parlant bidialectal tortosí-barceloní (Ramon Massoni)
Ramon Massoni és estudiant de Biologia Humana a la Universitat Pompeu Fabra. Tota la seva
família és de Barcelona, però van marxar a viure a Tortosa abans que ell nasqués. Així doncs,
ell va néixer i viure sempre a Tortosa fins als 18 anys, quan va marxar a estudiar a Barcelona.
Ell mateix afirma que es podria dir que el seu dialecte matern és el barceloní, ja que el va
aprendre a casa, i és la varietat amb què pensa i amb què se sent més còmode. El tortosí, en
canvi, el va aprendre quan va començar a anar a l’escola, però de manera totalment
inconscient. Tot i això, Ramon Massoni explica que «si em sents parlant en qualsevol dels dos
dialectes diries que és la meva manera de parlar habitual i no notaries res estrany».
52
A l’hora d’escollir un o l’altre, ho fa en funció de la procedència geogràfica de la persona a la
qual es dirigeix. Explica que amb les seves companyes de pis d’Andorra parla en tortosí, però
amb una altra companya de Reus fa servir el barceloní. Així doncs, si el dialecte que fa servir
l’altra persona és occidental, fa servir el tortosí, però si per contra és un dialecte oriental
utilitza el barceloní. A més a més, també explica que utilitza el tortosí d’una manera més
col·loquial, perquè sempre l’ha fet servir sempre amb els amics i que el barceloní el fa servir
de manera més formal. Si hagués d’escollir una de les dues varietats per fer una entrevista de
feina, diu que se sentiria millor parlant en barceloní, a menys que fos a Tortosa. Quan se li
pregunta si creu que la gent el pren més seriosament o el valora millor quan parla en tortosí
explica que segurament, com a primera impressió sí, ja que «és molt fàcil que tinguin alguna
mena de prejudici si no et coneixen i comences a parlar tortosí».
5.4. Resum de les entrevistes
A partir de les entrevistes amb les dues professores, es pot veure que, tot i que la realitat
lingüística a les Terres de l’Ebre i a Barcelona és molt diferent, les dues entrevistades
coincideixen en la importància que té el professor en la tasca de conscienciar els alumnes
lingüísticament i de fer-los conèixer les diferents varietats del català. Les necessitats són
diferents a cada territori, ja que a Barcelona, en primer lloc, es necessita conscienciar els
alumnes perquè facin servir el català. A més a més, és necessari fer-los conèixer altres
varietats diferents a la central i fer-los veure que totes són igual de vàlides i correctes. A
Tortosa, en canvi, es necessita que els alumnes coneguin quines formes de la seva varietat són
correctes i quan i on és adequat utilitzar-les, és a dir, és necessari que coneguin l’estàndard de
la seva varietat i que no pensin que l’estàndard és únicament el català dels llibres de text o el
que se sent majoritàriament als mitjans de comunicació.
53
6. FUTURS ESTUDIS
Com que aquest és un tema ampli i poc estudiat a Catalunya, hi ha moltes possibles línies
d’investigació que es podrien seguir en un futur. Per comprovar si hi ha més aspectes que
influeixen en les valoracions i els prejudicis a part de l’accent, es podria dur a terme el mateix
estudi, però cada parlant tindria el text escrit en la seva varietat dialectal i el llegiria amb el
seu accent, per tal d’evitar estímuls estranys o que poden resultar poc naturals per als
participants. També es podria estudiar si les opinions són diferents quan la persona que fa
servir una determinada varietat dialectal no és un parlant nadiu d’aquella varietat, ja sigui
perquè el català no és la seva llengua materna o bé perquè fa servir una varietat dialectal que
no és la seva. Es podria analitzar també si hi ha algunes variables que influeixin en les
valoracions com per exemple el fet de veure TV3, escoltar música de grups catalans de
diferents procedències, haver viscut a diferents zones de Catalunya on es parlen dialectes
diferents, etc.
També es podrien estudiar actituds envers altres dialectes. Per exemple, es podria comprovar
si amb dialectes com el gironí, un altre dialecte oriental, les puntuacions són semblants al
barceloní i si amb dialectes «més diferents de l’estàndard» com el mallorquí o el valencià les
puntuacions són semblants a les del tortosí. A més a més, seria interessant tenir mostres de
població de diferents indrets dels territoris de parla catalana, ja que per exemple, la majoria de
parlants de les comarques centrals de Catalunya consideren que el seu català és més correcte
que el de Barcelona. Per tant, hi ha moltes futures línies de recerca, ja que encara que no ho
sembli a Catalunya hi ha molts prejudicis lingüístics i seria molt interessant poder-los
estudiar.
54
7. CONCLUSIONS
L’objectiu principal d’aquest treball era estudiar les diferències entre les actituds i prejudicis
de parlants de tortosí i parlants de barceloní envers aquestes dues varietat dialectals. Aquest és
un tema poc estudiat a Catalunya i que pot tenir interès tant per a la societat en general com
per a l’educació o altres disciplines com la sociolingüística o la psicologia. A continuació es
comentaran les troballes més importants.
En primer lloc, amb l’administració de la prova matched-guise i l’anàlisi dels resultats s’ha
pogut veure que en català, pel que fa a la fonètica, hi ha una varietat que té més prestigi.
Aquesta varietat és el català central, en aquest cas en concret, el barceloní. Els participants
adolescents i joves de Tortosa i Barcelona i la gent gran de Tortosa (és a dir, tots els grups
menys la gent gran de Barcelona) han valorat millor en la dimensió d’estatus aquells parlants
que s’expressaven amb accent barceloní. Així doncs, aquests participants creuen que els
parlants d’aquesta varietat són més intel·ligents, treballadors, cultes i que tenen més èxit. En
canvi, tots els grups, sigui quina sigui la seva edat i procedència geogràfica, han valorat millor
l’accent tortosí en la dimensió de solidaritat. Així doncs, creuen que els parlants de tortosí són
més simpàtics, divertits, generosos i dignes de confiança que els parlants de barceloní.
S’ha pogut observar que aquests prejudicis lingüístics ja existeix durant l’adolescència i que
augmenten amb l’edat, ja que en el grup de joves les diferències entre les puntuacions dels
dos accents són més grans i més significatives. En el cas de la gent gran és més difícil
extreure conclusions i poder dir si els prejudicis continuen augmentat, ja que el grup analitzat
era poc nombrós i no representaria la continuïtat amb els grups més joves estudiats perquè el
seu contacte amb la llengua catalana ha estat molt diferent: han estat escolaritzats en castellà,
no han vist sempre la televisió en català, etc.
Pel que fa als prejudicis quan hi intervenen més factors a més de l’accent, com el lèxic o
aspectes morfològics propis d’un dialecte, només es poden extreure conclusions en el cas de
la dimensió de solidaritat, ja que les diferències en la dimensió d’estatus no han estat
estadísticament significatives. En el cas de la solidaritat, s’ha valorat millor l’accent tortosí
tant per part dels participants de Tortosa com per part dels de Barcelona. Així doncs, es pot
concloure que el fet d’incorporar altres aspectes dialectals manté el mateix efecte en la
solidaritat.
55
En segon lloc, gràcies a la prova i a les preguntes obertes formulades als participants es pot
veure que tant la població de Tortosa com la de Barcelona té una clara manca de consciència
lingüística, ja que un percentatge important dels participants (42% dels de Barcelona i 31%
dels de Tortosa) han opinat que on es parla millor el català és a Barcelona. El percentatge de
participants que ha defensat que a tot arreu es parla igual de bé és relativament baix (11% dels
de Barcelona i 21% dels de Tortosa). Però la situació és diferent quan la pregunta es fa als
participants que estan estudiant carreres relacionades amb les llengües. En aquests casos, la
gran majoria (un 59%) creu que a tot arreu es parla bé el català i les seves puntuacions en la
prova no segueixen la mateixa tendència que les de la resta de participants, probablement
perquè no tenen prejudicis envers les persones per la seva manera de parlar.
Finalment, s’ha pogut observar que hi ha un gran desconeixement dels dialectes i de la
llengua catalana en general, i que l’educació té un paper fonamental a l’hora d’evitar
prejudicis lingüístics. Així doncs, la conscienciació lingüística que es du a terme a la
universitat també s’hauria de dur a terme a l’escola per tal de donar a conèixer tots els
dialectes, poder gaudir de tota la riquesa lingüística de la qual disposem i evitar situacions
d’inseguretat lingüística i que els parlants de varietats no considerades (erròniament)
estàndard creguin que parlen «incorrectament». És molt important, per tant, la formació del
professorat de llengua catalana, sobretot d’aquells professors que parlen dialectes diferents al
català central i que treballen amb alumnat que parla aquests dialectes, ja que tenen un paper
decisiu i d’ells depèn que les futures generacions coneguin la nostra llengua en la seva
totalitat i aprenguin a fer servir amb la mateixa seguretat tant la varietat que apareix als llibres
com la seva.
56
8. BIBLIOGRAFIA
Anderson, A., Downs, S.D., Faucette, K., Griffin, J., King, T., Woolstenhulme, S. (2007).
How accents affect perception of intelligence, physical attractiveness, and
truthworthiness. Intuition: BYU Undergraduate Journal of Psychology, 3, p. 5-11.
Aracil, L. V. (1982). Educació i sociolingüística. Dins Papers de sociolingüística (p. 129-
217). Barcelona: Edicions de la Magrana.
Aragonés, A., Duran, J., Ingla, M. (2004). Català per a periodistes de les Terres de l’Ebre.
Valls: Cossetènia Edicions.
Bierbach, C. (1988). Les actituds lingüístiques. Sociolingüística i llengua catalana. A Albert
Bastardas, Joan Soler. Sociolingüística i llengua catalana (p. 155-183). Barcelona:
Empúries.
Bosch, J. M. (2006). L’àrea de llengua i els recursos dialectals. El dialecte pallarès als
centres escolars: Memòria de llicència retribuïda 2005-2006. Direcció General
d’Ordenació i Innovació Educativa, Departament d’Educació. Recuperat de
http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200506/memories/1067m.pdf
Bradlow, A. R., Nygaard, L. C., Pisoni, D.B. (1995). Indexical and linguistic attirubtes in
speech perception: a review of some recent findings. Indiana: Indiana University.
Recuperat de http://faculty.wcas.northwestern.edu/ann-bradlow/publications/1995/
methodsbradlow.pdf
Casesnoves, R. (2012). La sociolingüística variacionista. Barcelona: Universitat Oberta de
Barcelona. Recuperat de https://www.exabyteinformatica.com/uoc/Sociologia/ Socio lin
guis tica/ Sociolinguistica_(Modul_1).pdf
Cloper, C.G., Pisoni, D.B. (2005). Perception of Dialect Variation. Dins David B. Pisoni i
Robert E. Remez (eds.), The Handbook of Speech Perception (p. 313-337). doi
10.1002/9780470757024.ch13
Dent, S. R. (2004). Attitudes of native and nonnative speakers of English toward various
regional and social U.S.English accents (Tesi doctoral). Iowa: Iowa State University.
Recuperat de http://lib.dr.iastate.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=15450&context=rtd
Fuertes, J.N., Potere, J.C. i Ramirez, K.Y. (2002). Effects of Speech Accents on Interpersonal
Evaluations: Implications for counseling Practice and Research. Cultural Diversity and
Ethnic Minority Psychology, 8(4), 346-356.
Giles, H. (1970). Evaluative reactions to accents. Educational review, 22(3), p. 211-227. doi:
10.1080/0013191700220301
57
Giles, H., Giles, J. (2013). Ingroups and outgroups. Dins Anastacia Kurylo (ed.), Inter/Cultral
Communication (1a ed., p. 141-161). California: SAGE Publications. Recuperat de
http://www.sagepub.com/sites/default/files/upm-binaries/48648_ch_7.pdf
Institut d’Estudis Catalans. Secció Filològica. (1999). Proposta per a un estàndard oral de la
llengua catalana, I: Fonètica.(4ª ed.). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans Recuperat de
http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000062/00000073.pdf
— (2009). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, II: Morfologia (3ª ed.).
Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Recuperat de http://publicacions .iec.cat/ reposito
ry/pdf/00000039/00000072.pdf
Lambert, W. E., Hodgson, R.C., Gardner, R.C. Fillenbaum, S. (1960). Evaluational reactions
to spoken languages. The Journal of Abnormal and Social Psychology, 60 (1), p. 44-51.
doi: 10.1037/h0044430
Linn, M. D., Pichè, G. L. (1982). Black and white adolescent and preadolescent attitudes
toward Black English. Research in the Teaching of English, 16, p. 53-69.
Luhman, R. (1990). Appalachian English stereotypes: Language attitudes in Kentucky.
Language in Society, 19, p.331-348. doi: 10.1017/S0047404500014548
Malaver, I. (2009). Variación dialectal sociolingüística de ser y estar con adjetivos de edad
(Tesi doctoral) Alcalá de Henares: Universidad de Alcalá. Recuperat de
http://dspace.uah.es/dspace/handle/10017/8036
Massip, M. A. (1991). El lèxic tortosí: història i present (Tesi doctoral). Barcelona:
Universitat de Barcelona. Recuperat de http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/41618
McKenzie, R. (2015). UK university students’ folk perceptions of spoken variation in
English: the role of explicit and implicit attitudes. International Journal of The Sociology
of Language, 236, p. 31-53. doi: 10.1515/ijsl-2015-0020
O’Neil, W. (1972). The politics of bidialectalism. College English, 33(4), p.433-438
Ortega, R. (25 febrer 2015). Hem de fer una mica els ulls grossos amb l’ús incorrecte del
Català. El País Recuperat de http://cat.elpais.com/cat/2015/02/25/cultura/ 1424901452
_396623.html
Ramos, D. (2015). La presència de les varietats dialectals del català als mitjans de
comunicació audiovisuals (Treball de fi de grau). Barcelona: Universitat Pompeu Fabra.
Recuperat de http://hdl.handle.net/10230/25249
Schilaty, B. (s. d.). Bidialectalism: living in two worlds.
58
Solís, M. (1996). Les actituds davant del dialecte a l’escola: una aproximació empírica. Dins
Institut d’Estudis Ilerdencs (ed.), El nord-occidental entre dues llengües?: Actes de les
Jornades d’estudi del català nord-occidental (1a ed., p. 175-196). Lleida.
Veny, J. (1993). Els parlars catalans (10 ed.). Palma: Editorial Moll.
Wardhaugh, R. (2006). An introduction to sociolinguistics (5a ed.). Oxford: Blackwell
Publishing. Recuperat de http://home.lu.lv/~pva/Sociolingvistika/1006648_82038
_wardhaugh _r_an_introduction_to_sociolinguistics.pdf
Woolard, K. A. (1989). Double Talk: Bilingualism and the politics of ethnicity in Catalonia.
Stanford, CA: Stanford University Press.
— (1992). Identitat i contacte de llengües a Barcelona. Barcelona: Edicions de la Magrana.
— (2009). Linguistic Consciousness among Adolescents in Catalonia: A Case Study from the
Barcelona Urban Area in Longitudinal Perspective. Dins Zeitschrift für Katalanistik, 22,
p. 125–149.
59
ANNEX 1. ESTÍMULS DE LA PROVA
1.1. Estímuls de la seqüència A
En aquesta seqüència els textos estan escrits en català estàndard i cada parlant els va llegir
amb la fonètica pròpia del seu parlar. Els textos segueixen el mateix ordre que a les
gravacions.
Parlant barceloní 1
A les tres de la tarda no hi havia ningú al carrer. Només va veure dues nenes al fons que
jugaven amb una pilota i una dona que entrava dins de casa. La dona portava un jersei
vermell i un objecte a la mà, que des de lluny no va saber reconèixer.
Parlant bidialectal en tortosí
Quan va passar per la plaça hi havia una dona escombrant el carrer i dues nenes jugant
amb una pilota. Les nenes el van saludar molt simpàticament. Primer no les va
reconèixer, però després es va adonar que eren la seva germana i la seva cosina.
Parlant tortosí 1
Va arribar al migdia, gairebé a l’hora de dinar. Feia tanta calor que no hi havia ningú al
carrer, però de sobte va veure dos nens que corrien cap ell. Un portava una pilota a la mà
i l’altre portava un objecte que des de lluny no va saber reconèixer.
Parlant tortosí 2
Quan va arribar a casa, la seva germana estava escombrant el carrer i les seves nebodes
corrien de costat a costat amb la seva pilota preferida, la vermella. Quan el van veure,
com cada dia, van córrer cap a ell per saludar-lo i abraçar-lo amb moltes ganes.
Parlant barceloní 2
Va arribar a l’hora de dinar. Feia tanta calor que la plaça i el carrer estaven pràcticament
buits. Només va veure tres persones que l’estaven esperant davant de casa seva. De sobte,
els dos petits van començar a córrer cap a ell amb els braços oberts.
Parlant bidialectal en barceloní
Quan va passar per la plaça hi havia una dona escombrant el carrer i dues nenes jugant
amb una pilota vermella. Les nenes el van saludar molt simpàticament. Primer no les va
reconèixer, però després es va adonar que eren la seva germana i la seva cosina.
60
1.2. Estímuls de la seqüència B
En aquesta seqüència els textos estan escrits en català tortosí i contenen aspectes fonètics,
lèxics i morfològics d’aquest dialecte. Així doncs, és possible trobar alguns castellanismes i
algun accent obert escrit tancat, entre altres.
Parlant barceloní 1
A les tres de la tarde no hi havia ningú al carrer. Només va vore dos xiquetes al fondo que
jugaven en una pilota i una dona que entrava dins de casa. La dona portava un jarsé roig i
un objecte a la mà, que des d’allun no va saber reconéixer.
Parlant bidialectal en tortosí
Quan va passar per la plaça hi havia una dona agranant lo carrer i dos xiquetes jugant en
una pilota. Les xiquetes lo van saludar molt simpàticament. Primer no les va reconéixer,
però después se’n va donar conte que eren san germana i sa cusina.
Parlant tortosí 1
Va arribar a migdia, casi a l’hora de dinar. Fea tanta calor que no hi havia ningú al carrer,
però de cop va vore dos xiquets que corrien paca nell. Un portava una pilota a la mà i
l’atre portava un objecte que des dallun no va saber reconéixer.
Parlant tortosí 2
Quan va arribar a casa, san germana estava agranant lo carrer i les seues nebodes corrien
de costat a costat en la seua pilota preferida, la roja. Quan lo van vore, com cada dia, van
córrer cap a nell per a saludar-lo i abraçar-lo en moltes ganes.
Parlant barceloní 1
Va arribar a l’hora de dinar. Fea tanta calor que la plaça i lo carrer astaven pràcticament
buits. Només va vore tres persones que l’astaven asperant davant de casa seua. De repent,
los dos menuts van començar a córrer paca nell en los braços oberts.
Parlant bidialectal en barceloní
Quan va passar per la plaça hi havia una dona agranant lo carrer i dos xiquetes jugant en
una pilota roja. Les xiquetes lo van saludar molt simpàticament. Primer no les va
reconéixer, però después se’n va donar conte que eren san germana i sa cusina.
61
ANNEX 2. QÜESTIONARI DE LA PROVA
INSTRUCCIONS DE RESPOSTA
En aquest estudi volem saber com ens imaginem la gent quan la sentim parlar i no la veiem,
com per exemple, a la ràdio. A continuació escoltaràs sis persones parlant i hauràs de
respondre una sèrie de preguntes de manera espontània, sense pensar-ho més d’una
vegada. Per respondre tens una escala com la següent on hauràs de posar una creu per a
cada adjectiu, com es mostra a continuació, on:
1 2 3 4 5 poc normal bastant molt
1 2 3 4 5
Amable x
Intel·ligent x
Els fragments són molt breus i les persones descriuen una escena.
62
PARLANT 1
1. Com creus que és la persona que ha parlat?
1 Molt poc
2 poc
3 normal
4 bastant
5 molt
Intel·ligent
Pobra
Treballadora
Culta
Digna de confiança
Simpàtica
Generosa
Divertida
Amb èxit
2. D’on creus que és la persona que has sentit parlar?
Barcelona València Terres de l’Ebre Illes Balears Girona Lleida
PARLANT 2
1. Com creus que és la persona que ha parlat?
1 Molt poc
2 poc
3 normal
4 bastant
5 molt
Intel·ligent
Pobra
Treballadora
Culta
Digna de confiança
Simpàtica
Generosa
Divertida
Amb èxit
2. D’on creus que és la persona que has sentit parlar?
Barcelona València Terres de l’Ebre Illes Balears Girona Lleida
63
PARLANT 3
1. Com creus que és la persona que ha parlat?
1 Molt poc
2 poc
3 normal
4 bastant
5 molt
Intel·ligent
Pobra
Treballadora
Culta
Digna de confiança
Simpàtica
Generosa
Divertida
Amb èxit
2. D’on creus que és la persona que has sentit parlar?
Barcelona València Terres de l’Ebre Illes Balears Girona Lleida
PARLANT 4 1. Com creus que és la persona que ha parlat?
1 Molt poc
2 poc
3 normal
4 bastant
5 molt
Intel·ligent
Pobra
Treballadora
Culta
Digna de confiança
Simpàtica
Generosa
Divertida
Amb èxit
2. D’on creus que és la persona que has sentit parlar?
Barcelona València Terres de l’Ebre Illes Balears Girona Lleida
64
PARLANT 5
1. Com creus que és la persona que ha parlat?
1 Molt poc
2 poc
3 normal
4 bastant
5 molt
Intel·ligent
Pobra
Treballadora
Culta
Digna de confiança
Simpàtica
Generosa
Divertida
Amb èxit
2. D’on creus que és la persona que has sentit parlar?
Barcelona València Terres de l’Ebre Illes Balears Girona Lleida
PARLANT 6
1. Com creus que és la persona que ha parlat?
1 Molt poc
2 poc
3 normal
4 bastant
5 molt
Intel·ligent
Pobra
Treballadora
Culta
Digna de confiança
Simpàtica
Generosa
Divertida
Amb èxit
2. D’on creus que és la persona que has sentit parlar?
Barcelona València Terres de l’Ebre Illes Balears Girona Lleida
65
PREGUNTES FINALS
1. Quina persona t’ha agradat més? Per què?
____________________________________________________________
2. Quin t’ha semblat que parla el català més correcte? Per què?
____________________________________________________________
3. A quin lloc creus que es parla millor el català? Per què?
____________________________________________________________
4. Coneixies alguna de les persones que has sentit parlar? En cas
afirmatiu, escriu el seu nom
____________________________________________________________
INFORMACIÓ PERSONAL
Sexe: M F
Edat: ______
Nivell d’estudis:
Primària
Secundària
Batxillerat
Cicles formatius
Estudis universitaris
1. D’on ets?
______________________________________________________
2. D’on són/ eren els teus pares?
______________________________________________________
3. On has viscut la major part de la teva vida?
______________________________________________________
4. Has viscut en algun lloc més ja sigui dins o fora de Catalunya?
Sí No
Si la resposta anterior és sí:
On? Quan? Durant quant de temps?
____________________________________________________
5. Quina llengua parles a casa?
______________________________________________________
6. Quina és la llengua materna de la teva mare?
______________________________________________________
66
7. I la del teu pare?
_______________________________________________________
8. En quina llengua has estat escolaritzat?
______________________________________________________
9. Has estudiat altres llengües? Quines?
_______________________________________________________
10. Quines cadenes de televisió sols veure?
Tv3
Antena 3
Telecinco
La sexta
Cuatro
Altres:
11. En quines llengües escoltes música? Català
Castellà
Anglès
Altres:
12. Quins grups o cantants escoltes freqüentment?
______________________________________________________
13. Quines emissores de ràdio sols escoltar?
Flaix FM
Flaixbac
40 principals
Cadena dial
Cadena ser
Europa FM
Altres:
14. Si llegeixes, en quina llengua ho fas?
Català
Castellà
Anglès
Altres:
67
ANNEX 3. ENTREVISTES
3.1. Entrevista amb una professora de català de l’Institut Infanta Isabel d’Aragó de
Barcelona
Mireia Queraltó és professora de català des de fa 27 anys. Actualment imparteix
l’assignatura de llengua catalana als alumnes del segons curs d’educació secundària
obligatòria i del segon curs de batxillerat de l’Institut Infanta Isabel d’Aragó de Barcelona.
Quants anys fa que et dediques a l’ensenyament?
Fa 27 anys que em dedico a l’ensenyament.
Sempre has estat professora de català?
Sí.
Quina varietat fas servir a l’aula?
L’oriental, central
Creus que els teus alumnes coneixen paraules com xiquet, bajoca, agranar, etc.?
Alguns potser sí, però pocs. Posaria la mà al foc que dels meus alumnes actuals el 90%
desconeixen el significat d'aquestes paraules. El 10% seria els que tenen familiars d'aquesta
zona o bé hi estiuegen a prop. Potser encara tiro molt llarg. Quan expliquem el tema dels
dialectes sí que anomenem alguns mots representatius (com xiquet, granera, eixir...), però
si no ho fem no les han sentit mai.
Creus que s’ha de corregir els nens de les Terres de l’Ebre quan fan servir aquestes
paraules?
No. La meva opinió és que cal separar la llengua oral (més espontània i col·loquial) de la
llengua escrita. En el primer tipus penso que es pot ser més permissiu en l'ús de paraules
dialectals; en el segon (l'escrita) crec que cal aplicar la normativa i corregir el que calgui
(sobretot la gramàtica i la morfologia). Crec que els nostres alumnes de Barcelona també
fan una feina semblant tenint en compte que la seva llengua (la de molts d'ells) és el
castellà. Jo els permeto algun col·loquialisme quan parlen, però quan escriuen ho han de
fer amb estàndard sense barbarismes ni paraules impròpies.
68
Consideres que els llibres de text estan adaptats a les varietats dels alumnes o només
estan dirigits als alumnes d’una varietat?
Estan previstos a partir d' un català estàndard evitant els localismes i basant-se en la
normativa. Crec que l'adaptació l'ha de fer cada professor segons el lloc on estigui donant
classes i atenent als parlars propis de cada zona.
Creus que és necessari donar més importància a l’estudi dels diferents dialectes del
català i que els estudiants de tota Catalunya els coneguin i tinguin més consciència
lingüística?
Crec que és un tema que cal fer a l'ESO i al batxillerat. Sovint no es fa (no és el meu
cas...m'encanta). La consciència lingüística cal prendre-la en primera instància amb la
llengua. En algunes zones no es dóna valor al català i és només una llengua acadèmica i
d´'us molt poc freqüent (ja vas veure l'alumnat del meu institut). L'aprenentatge dels
dialectes i prendre consciència de les diferents varietats del català està en un segon ordre
de prioritats en algunes zones del nostre país.
Tens alguna idea o proposta sobre com es podria fer?
Penso que una bona manera és fer evident la diferència dialectal a partir de parlants
propers als alumnes (com els professors, per exemple). També es poden passar talls de veu,
cançons, reportatges on els parlants emprin una altra modalitat dialectal que no sigui la
central. Si viatgen durant l'estiu per diferents comarques de Catalunya també està bé que es
fixin en les diferències lèxiques i morfològiques pròpies.
3.2. Entrevista amb una professora de català de la Universitat Rovira i Virgili de
Tortosa
Entrevista a Mònica Sales, Doctora en Filologia Catalana (2012), màster en Estudis Superiors
de Llengua, Literatura i Cultura Catalanes (2008) i Llicenciada en Filologia Catalana (2007).
Actualment és professora associada de la URV (Campus Terres de l’Ebre), on imparteix
assignatures de l’especialitat de llengua i literatura catalanes.
Quants anys fa que et dediques a l’ensenyament?
Fa nou cursos acadèmics que vaig començar a impartir classes a la URV (des del 2007-
2008), primer com a becària predoctoral i des del 2010 com a professora associada.
69
Podries fer un breu resum de les assignatures que imparteixes al grau en educació
infantil?
Hi imparteixo assignatures de l'especialitat de llengua i literatura catalanes:
- Mòdul d'habilitats comunicatives escrites en el marc de l'assignatura "Habilitats
Comunicatives"
- Ensenyament i Aprenentatge de Llengües i Lectoescriptura I (adquisició
lingüística, consciència fonològica, teories psicolingüístiques...)
- Ensenyament i Aprenentatge de Llengües i Lectoescriptura III (literatura oral i
literatura infantil)
Creus que faria falta alguna assignatura més relacionada amb la llengua catalana?
Sí, sense cap mena de dubte. Abans de la implantació del Pla Bolonya, els alumnes de
magisteri cursaven una assignatura anual de Llengua i Literatura Catalanes. Amb els nous
plans d'estudis aquesta assignatura s'ha reduït a 3,3 crèdits de llengua escrita en català. Els
alumnes arriben a la universitat amb moltes mancances i, des del meu punt de vista, una
assignatura de llengua catalana és fonamental.
Quina varietat fas servir a l’aula?
A l'aula utilitzo sempre català estàndard, perquè entenc que estic utilitzant la llengua en un
context formal. Utilitzo sempre les formes estàndard més properes a la meua varietat
dialectal (nord-occidental tortosí) i així ho faig saber als alumnes en tot moment.
Fas servir paraules com xiquet, bajoca, agranar, etc. o les substitueixes per nen,
mongenta, escombrar, etc.?
Les faig servir, les reivindico i les ensenyo.
A l’hora d’escriure, els alumnes utilitzen solucions de l’estàndard que són més
properes al seu parlar o fan servir les solucions més properes als parlars orientals
(cante/canti, per exemple)? I a l’hora de parlar formalment?
Els alumnes tenen un gran desconeixement sobre l'estàndard i el redueixen a allò que han
treballat als llibres de text al llarg dels anys de formació. Les editorials no vetllen gens, o
gairebé gens, per aquesta qüestió i als llibres de text no es reflecteix l'estàndard amb totes
les seues opcions: lèxic, els possessius meua, teua, seua, per exemple. La tendència dels
alumnes és sempre la mateixa: apropar-se als models orientals que han après sempre i
70
deixar de banda les coses noves que aprenen amb mi o que han après si han tingut la sort
de tindre un professor sensible a aquesta temàtica.
Hi ha moltes formes que en determinats contextos són correctes i acceptables, però
que a l’escola o institut sempre ens han corregit. Creus que això hauria de canviar i
que a les Terres de l’Ebre s’hauria d’ensenyar quines solucions i formes d’aquest
parlar són acceptades i quan es poden fer servir?
Sí. Comparteixo totalment el que dius. Els professionals que imparteixen classes
desconeixen, en la majoria de casos, què és l'estàndard de la llengua catalana i penalitzen
paraules com calcetí, moixó, xiquet, possessions com seua, formes verbals com puga... La
formació és molt important en aquest sentit i l'hem de reivindicar.
Com a professora de futurs mestres, creus que els llibres de text que es fan servir a les
escoles estan adaptats a les varietats dels alumnes o només estan dirigits als alumnes
d’una varietat?
Tal com t'he avançat abans, crec que els llibres de text no vetllen per aquesta qüestió. Fan
llibres amb un únic objectiu: ingressar diners. Uniformitzen la llengua per a tot el territori i
ja està. Cada vegada més, però, els llibres estan sortint de les aules i el treball competencial
es fa d'una altra manera. El paper del mestre o del professor aquí és fonamental i per això
la formació és tant important.
Creus que és necessari donar més importància a l’estudi dels diferents dialectes del
català per tal que els estudiants tinguin més consciència lingüística?
Sí, tot i que per a mi el que és més important és que coneguem bé què és l'estàndard i
quines formes accepta. Conèixer la riquesa dialectal és positiu, però per a mi és fonamental
que es conega bé com funciona la llengua catalana en registres formals i quines formes
pròpies de cada territori es poden utilitzar i quines no.
Tens alguna idea o proposta sobre com es podria fer?
La clau és la formació. Cursos de 'reciclatge' per conscienciar els professionals. Et posaré
un exemple perquè pugues veure fins a quin punt hi ha ignorància sobre el tema. A primer
de carrera jo ensenyo què és l'estàndard i parlem de totes aquelles formes que ens són
pròpies i que podem utilitzar en registres formals. Faig una gran tasca de conscienciació i
els faig perdre la temor davant de formes com roig, espill, xiquet, catxel, fatxada, botella...
davant de formes de possessius, de formes conjugades del verb, etc.
71
Altres professors del mateix centre els penalitzen aquestes formes que jo els ensenyo, i ho
fan des de la total ignorància. Alguns fins i tot s'atreveixen a exigir als alumnes que quan
redacten treballs (com ara el TFG) obvien totes aquestes paraules perquè estan redactant un
treball científic i aquestes formes no hi tenen cabuda. Ja veus com està el panorama, no?
De vegades sento que lluito contracorrent i es fa molt pesat.
3.3. Entrevista amb un parlant bidialectal tortosí-barceloní
Ramon Massoni és estudiant de Biologia Humana a la Universitat Pompeu Fabra. Tot la seva
família és de Barcelona, però van marxar a viure a Tortosa abans que ell nasqués. Així doncs,
ell va néixer i viure sempre a Tortosa fins als 18 anys, quan va marxar a estudiar a Barcelona.
On has après els dos dialectes que parles? Recordes haver-ne après alguna de manera
conscient o els vas adquirir els dos des de petit inconscientment?
El barceloní podríem dir que és el meu dialecte matern, el que vaig aprendre primer a casa
i amb el que més còmode em sento. El tortosí el vaig aprendre al col·legi, a P3, arrel de
sentir-lo als meus companys, amics i mestres. Al principi era una mica estrany, però al
final m’hi vaig acostumar de manera totalment inconscient.
Et consideres un parlant totalment bidialectal? És a dir, tens la mateixa competència
amb els dos dialectes o n’hi ha un que dominis millor?
Podríem dir que tinc la mateixa competència amb els dos, perquè si em sents parlant en
qualsevol dels dos dialectes diries que és la meva manera de parlar habitual i no notaries
res estrany.
Et sents més a gust amb alguns dels dos o amb els dos per igual?
Com he dit abans, em sento més còmode parlant barceloní, ja que és el dialecte en què
penso.
Quin dialecte fas servir amb els amics?
Depèn de la procedència d’aquests. Si són els amics de tota la vida de Tortosa en tortosí,
però si són els que he conegut a Barcelona en barceloní. És curiós perquè depèn amb quin
em parlin em surt un o l’altre. Per exemple, tinc dues companyes de pis d’Andorra amb les
que em surt un dialecte més tortosí, mentre que amb la meva companya de Reus parlo
barceloní.
72
Quina és la reacció dels teus amics de Tortosa quan et senten parlar en barceloní? I la
dels de Barcelona quan et senten parlar en tortosí?
Per a tots és motiu de sorpresa i divertiment, ja que els resulta molt estrany. També
m’intenten imitar.
Quan coneixes una persona nova, quin dels dos dialectes fas servir?
Com he dit abans, depèn en quin em parlin.
Creus que un dels dos dialectes és més apropiat per a situacions formals?
No ho crec, tot i que com que he après el barceloní de la família i el tortosí dels amics,
potser parlo el primer d’una manera més formal i el segon d’una manera més col·loquial.
Alguna vegada has començat a parlar en un dels dos i has hagut de canviar a l’altre
perquè no t’entenien o veies que no era adequat fer-lo servir?
No, que jo recordi.
Creus que parlar barceloní et pot facilitar algunes coses, com per exemple trobar
feina?
Ho dubto, tot i que en una entrevista de feina o en alguna situació similar em sentiria molt
millor parlant barceloní, llevat que fos a Tortosa.
Creus que la gent et pren més seriosament o et valora millor quan parles en
barceloní?
Com a primera impressió segurament sí. És molt fàcil que tinguin alguna mena de
prejudici si no et coneixen i comences a parlar tortosí. Tot i això, si la relació amb aquesta
persona segueix, et passarà a valorar per qui ets i s’habituarà al teu dialecte.
Tens alguna anècdota que puguis explicar relacionada amb el fet de parlar dos
dialectes?
El primer cop que una amiga de Tortosa em va sentir parlar amb el meu pare no s’ho podia
creure. No sabia que el meu pare és de Barcelona i primer es va quedar molt sorpresa quan
em va sentir parlar en barceloní, però després li va fer molta gràcies i no podia parar de
riure cada cop que em sentia.
73
ANNEX 4. ANÀLISI DE LES DADES: MITJANES ARITMÈTIQUES, DESVIACIONS
ESTÀNDARD I RESULTATS DE LA PROVA T-TEST
A continuació, es poden consultar les mitjanes aritmètiques, les desviacions estàndard i els
resultats de la prova t-test obtinguts a partir de les dades de cada grup d’edat i procedència
geogràfica.
4.1 Dades de la seqüència A
4.1.1. Adolescents de Tortosa
4.1.1.1. Puntuacions del parlant bidialectal
In10 Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
M DE M DE M DE M DE M DE M DE M DE M DE
AT 3,136 1,283 3,227 1,152 3,273 1,077 3,045 1,174 3,045 1,090 3,545 1,262 3,091 1,109 2,636 1,177
AB 3,409 1,182 3,500 1,012 3,182 1,006 2,955 1,214 3,045 0,999 3,000 1,024 3,136 1,283 3,000 1,024
Taula 1. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels adolescents de Tortosa per al parlant bidialectal
Taula 2. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels adolescents de Tortosa agrupades en les
dimensions d’estatus i solidaritat per al parlant bidialectal
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
Valor t -0,946 -0,795 0,336 0,249 0 1,779 -0,153 -1,164
Valor p 0,355 0,435 0,740 0,806 1 0,090 0,880 0,257 Taula 3. Valors t i p de la prova t-test de les puntuacions dels adolescents de Tortosa de cada
característica per al parlant bidialectal
Estatus Solidaritat
Valor t -0,575 0,214
Valor p 0,567 0,831 Taula 4. Valors t i p de la prova t-test de les puntuacions dels adolescents de Tortosa agrupades en les
dimensions d’estatus i solidaritat per al parlant bidialectal
10 Les abreviacions de les taules, com al llarg de tot el treball, són les següents: in, intel·ligent; tre, treballador;
cu, culte; èxit, amb èxit; conf, digne de confiança; sim, simpàtic; ge, generós, di, divertit. Altres abreviacions
que apareixen en aquest apartat són les següents: M, mitjana aritmètica; DE, desviació estàndard; AT, accent
tortosí; AB, accent barceloní.
Estatus Solidaritat
M DE M DE
AT 3,170 1,157 3,080 1,615
AB 3,261 1,109 3,045 1,569
74
4.1.1.2. Puntuacions de tots els parlants
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
M DE M DE M DE M DE M DE M DE M DE M DE
AT 2,955 1,246 3,061 1,080 3,091 1,119 2,955 1,246 3,045 1,087 3,470 1,180 3,182 1,149 3,197 1,427
AB 3,242 1,124 3,273 1,089 3,061 1,135 2,727 1,247 2,879 1,060 2,879 1,209 2,955 1,246 2,530 1,112
Taula 5. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels adolescents de Tortosa per a tots els parlants
Taula 6. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels adolescents de Tortosa agrupades en les
dimensions d’estatus i solidaritat per a tots els parlants
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
Valor t -1,620 -1,196 0,188 1,209 0,992 3,080 1,339 3,850
Valor p 0,110 0,236 0,852 0,231 0,325 0,003 0,185 0,0003 Taula 7. Valors t i p de la prova t-test de les puntuacions dels adolescents de Tortosa de cada característica
per a tots els parlants
Estatus Solidaritat
Valor t -0,644 4,664
Valor p 0,520 0,000 Taula 8. Valors t i p de la prova t-test de les puntuacions dels adolescents de Tortosa agrupades en les
dimensions d’estatus i solidaritat per a tots els parlants
4.1.2. Adolescents de Barcelona
4.1.2.1. Puntuacions del parlant bidialectal
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
M DE M DE M DE M DE M DE M DE M DE M DE
AT 2,591 0,854 2,591 1,054 2,727 0,985 2,045 0,950 2,409 0,796 2,909 1,192 2,682 0,780 2,318 1,287
AB 3,000 0,926 3,136 1,037 2,818 1,006 2,545 1,224 2,682 0,995 2,773 1,020 2,591 0,959 2,636 1,293
Taula 9. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels adolescents de Barcelona per al parlant
bidialectal
Estatus Solidaritat
M DE M DE
AT 3,015 1,170 3,223 1,221
AB 3,076 1,164 2,811 1,164
75
Taula 10. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels adolescents de Barcelona agrupades en les
dimensions d’estatus i solidaritat per al parlant bidialectal
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
Valor t -2,113 -1,916 -0,295 -2,049 -0,923 0,449 0,295 -1,374
Valor p 0,047 0,069 0,771 0,053 0,367 0,658 0,771 0,184
Taula 11. Valors t i p de la prova t-test de les puntuacions dels adolescents de Barcelona de cada
característica per al parlant bidialectal
Estatus Solidaritat
Valor t -2,978 -0,638
Valor p 0,004 0,525
Taula 12. Valors t i p de la prova t-test de les puntuacions dels adolescents de Barcelona agrupades en
les dimensions d’estatus i solidaritat per al parlant bidialectal
4.2.1.2. Puntuacions de tots els parlants
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
M DE M DE M DE M DE M DE M DE M DE M DE
AT 2,394 0,892 2,848 0,965 2,652 1,045 2,409 1,150 2,667 1,043 2,864 1,135 2,742 0,997 2,606 1,391
AB 3,000 0,784 3,030 0,944 2,879 1,074 2,394 1,108 2,545 1,126 2,606 1,108 2,591 1,081 2,227 1,200
Taula 13. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels adolescents de Barcelona per a tots els
parlants
Taula 14. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels adolescents de Barcelona agrupades en les
dimensions d’estatus i solidaritat per a tots els parlants
Estatus Solidaritat
M DE M DE
AT 2,489 0,983 2,580 1,047
AB 2,875 1,059 2,670 1,058
Estatus Solidaritat
M DE M DE
AT 2,576 1,029 2,720 1,149
AB 2,826 1,013 2,492 1,134
76
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
Valor t -4,144 -1,257 -1,225 0,094 0,760 1,357 0,927 2,015
Valor p 0,0001 0,213 0,225 0,925 0,450 0,180 0,357 0,048
Taula 15. Valors t i p de la prova t-test de les puntuacions dels adolescents de Barcelona de cada
característica per a tots els parlants
Estatus Solidaritat
Valor t -3,093 2,596
Valor p 0,002 0,01
Taula 16. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions dels adolescents de Barcelona agrupades en les
dimensions d’estatus i solidaritat per a tots els parlants
4.1.3. Joves de Tortosa
4.1.3.1. Puntuacions del parlant bidialectal
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
M DE M DE M DE M DE M DE M DE M DE M DE
AT 3,227 0,752 2,955 0,722 3,045 0,899 2,864 0,941 3,364 0,848 2,682 0,995 3,000 0,926 2,364 0,902
AB 3,682 0,568 3,500 0,802 4,045 0,653 3,591 0,908 3,636 0,953 3,091 0,971 3,545 0,739 2,773 0,869
Taula 17. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels joves de Tortosa per al parlant bidialectal
Taula 18. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels joves de Tortosa agrupades en les dimensions
d’estatus i solidaritat per al parlant bidialectal
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
Valor t -2,664 -2,421 -4,062 -2,837 -1,547 -1,682 -2,658 -1,682
Valor p 0,015 0,025 0,001 0,01* 0,137 0,107 0,015 0,107
Taula 19. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions dels joves de Tortosa de cada característica
per al parlant bidialectal
Estatus Solidaritat
M DE M DE
AT 3,023 0,830 2,852 0,977
AB 3,705 1,142 3,261 0,941
77
Estatus Solidaritat
Valor t -5,993 -3,305
Valor p 0,000 0,001
Taula 20. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions dels joves de Tortosa agrupades en les
dimensions d’estatus i solidaritat per al parlant bidialectal
4.1.3.2. Puntuacions de tots els parlants
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
M DE M DE M DE M DE M DE M DE M DE M DE
AT 3,288 0,818 3,197 0,749 3,167 0,887 3,015 0,920 3,379 0,924 3,227 1,134 3,348 0,984 3,152 1,243
AB 3,576 0,725 3,409 0,744 3,667 0,829 3,288 1,034 3,348 1,015 2,727 1,075 3,136 0,991 2,394 1,051
Taula 21. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels joves de Tortosa per a tots els parlants
Taula 22. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels joves de Tortosa agrupades en les dimensions
d’estatus i solidaritat per a tots els parlants
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
Valor t -2,530 -1,808 -3,696 -1,936 0,217 3,481 1,672 4,817
Valor p 0,014 0,075 0,000 0,057 0,829 0,001 0,099 0,000
Taula 23. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions dels joves de Tortosa de cada característica per
a tots els parlants
Estatus Solidaritat
Valor t -4,999 5,152
Valor p 0,000 0,000
Taula 24. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions dels joves de Tortosa agrupades en les
dimensions d’estatus i solidaritat per a tots els parlants
Estatus Solidaritat
M DE M DE
AT 3,167 0,847 3,277 1,077
AB 3,485 0,850 2,902 1,092
78
4.1.4. Joves de Barcelona estudiants de llengües
4.1.4.1. Puntuacions del parlant bidialectal
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
M DE M DE M DE M DE M DE M DE M DE M DE
AT 3,273 0,767 3,182 0,795 2,909 0,684 2,773 0,922 3,136 0,774 3,000 0,873 3,000 0,873 2,682 1,041
AB 3,045 0,844 3,136 0,834 2,818 0,588 2,636 1,049 3,045 0,950 2,636 1,049 2,727 1,077 2,273 0,883
Taula 25. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels joves de Barcelona estudiants de llengües per
al parlant bidialectal
Taula 26. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels joves de Barcelona estudiants de llengües
agrupades en les dimensions d’estatus i solidaritat per al parlant bidialectal
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
Valor t 0,925 0,295 0,526 -0,890 0,385 1,502 1,101 1,523
Valor p 0,365 0,771 0,605 0,383 0,704 0,148 0,283 0,143
Taula 27. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions dels joves de Barcelona estudiants de
llengües de cada característica per al parlant bidialectal
Estatus Solidaritat
Valor t 1,107 2,309
Valor p 0,271 0,023
Taula 28. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions dels joves de Barcelona estudiants de llengües
agrupades en les dimensions d’estatus i solidaritat per al parlant bidialectal
4.1.4.2. Puntuacions de tots els parlants
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
M DE M DE M DE M DE M DE M DE M DE M DE
AT 3,121 0,795 3,045 0,812 2,864 0,892 2,773 0,740 2,985 0,936 3,212 1,060 2,985 0,868 2,712 1,078
AB 3,227 0,819 3,212 0,851 3,045 0,902 2,727 0,869 3,030 1,007 2,939 1,065 3,091 0,799 2,439 1,010
Taula 29. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels joves de Barcelona estudiants de llengües per
a tots els parlants
Estatus Solidaritat
M DE M DE
AT 3,034 0,809 2,955 0,896
AB 2,909 0,853 2,670 1,014
79
Taula 30. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels joves de Barcelona estudiants de llengües
agrupades en les dimensions d’estatus i solidaritat per a tots els parlants
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
Valor t -0,980 -1,470 -1,491 0,388 -0,409 2,181 -0,829 1,743
Valor p 0,331 0,146 0,141 0,699 0,684 0,033 0,410 0,086
Taula 31. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions dels joves de Barcelona estudiants de llengües
de cada característica per a tots els parlants
Estatus Solidaritat
Valor t -1,776 1,490
Valor p 0,077 0,137
Taula 32. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions dels joves de Barcelona estudiants de llengües
agrupades en les dimensions d’estatus i solidaritat per a tots els parlants
4.1.5. Joves de Barcelona estudiants de graus no relacionats amb les llengües
4.1.5.1. Puntuacions del parlant bidialectal
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
M DE M DE M DE M DE M DE M DE M DE M DE
AT 3,273 0,631 3,364 0,727 3,273 0,703 3,045 0,653 3,364 0,581 3,636 0,848 3,318 0,839 3,409 0,908
AB 3,636 0,581 3,318 0,716 3,409 0,854 3,227 0,752 3,409 0,734 3,409 0,854 3,273 0,935 3,182 0,907
Taula 33. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels joves de Barcelona per al parlant bidialectal
Taula 34. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels joves de Barcelona agrupades en les
dimensions d’estatus i solidaritat per al parlant bidialectal
Estatus Solidaritat
M DE M DE
AT 2,951 0,819 2,973 1,000
AB 3,053 0,879 2,875 1,004
Estatus Solidaritat
M DE M DE
AT 3,239 0,678 3,432 0,799
AB 3,398 0,736 3,318 0,852
80
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
Valor t -2,160 0,295 -0,530 -0,890 -0,213 0,794 0,188 0,794
Valor p 0,042 0,771 0,602 0,383 0,833 0,436 0,853 0,436
Taula 35. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions dels joves de Barcelona de cada
característica per al parlant bidialectal
Estatus Solidaritat
Valor t -1,599 0,890
Valor p 0,113 0,376
Taula 36. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions dels joves de Barcelona agrupades en les
dimensions d’estatus i solidaritat per al parlant bidialectal
4.1.5.2. Puntuacions de tots els parlants
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
M DE M DE M DE M DE M DE M DE M DE M DE
AT 3,015 0,734 3,197 0,827 3,045 0,711 3,015 0,754 3,485 0,749 3,773 0,925 3,364 0,797 3,606 0,990
AB 3,530 0,661 3,333 0,730 3,379 0,760 3,197 0,932 3,379 0,718 3,000 0,911 3,121 0,755 2,773 0,989
Taula 37. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels joves de Barcelona per a tots els parlants
Taula 38. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels joves de Barcelona estudiants de llengües
agrupades en les dimensions d’estatus i solidaritat per a tots els parlants
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
Valor t -4,138 -1,013 -2,462 -1,204 0,980 5,746 2,158 5,224
Valor p 0,0001 0,315 0,016 0,233 0,331 0,000 0,035 0,000
Taula 39. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions dels joves de Barcelona de cada característica
per a tots els parlants.
Estatus Solidaritat
Valor t -4,253 7,221
Valor p 0,000 0,000
Taula 40. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions dels joves de Barcelona agrupades en les
dimensions d’estatus i solidaritat per a tots els parlants
Estatus Solidaritat
M DE M DE
AT 3,068 0,757 3,557 0,879
AB 3,360 0,782 3,068 0,874
81
4.1.6. Gent gran de Tortosa
4.1.6.1. Puntuacions del parlant bidialectal
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
M DE M DE M DE M DE M DE M DE M DE M DE
AT 3,125 0,354 3,125 0,641 3,125 0,354 3,000 1,069 3,000 1,069 3,125 0,835 3,375 0,518 3,000 0,926
AB 3,000 0,535 2,875 0,991 3,500 0,535 3,375 0,916 3,250 0,463 3,125 0,991 3,375 0,744 3,250 0,916
Taula 41. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions de la gent gran de Tortosa per al parlant bidialectal
Taula 42. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions de la gent gran de Tortosa agrupades en les
dimensions d’estatus i solidaritat per al parlant bidialectal
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
Valor t 0,552 -0,424 -2,049 -0,664 -0,552 0,000 0,509 -0,798
Valor p 0,598 0,685 0,080 0,528 0,598 1,000 0,626 0,451
Taula 43. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions de la gent gran de Tortosa de cada
característica per al parlant bidialectal
Estatus Solidaritat
Valor t -0,551 -0,751
Valor p 0,586 0,458
Taula 44. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions de la gent gran de Tortosa agrupades en les
dimensions d’estatus i solidaritat per al parlant bidialectal
4.1.6.2. Puntuacions de tots els parlants
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
M DE M DE M DE M DE M DE M DE M DE M DE
AT 2,875 0,741 3,125 0,680 2,792 0,833 2,958 0,908 3,333 0,868 3,333 0,868 3,042 0,908 3,000 0,834
AB 3,125 0,741 3,000 0,885 3,375 1,013 3,250 1,073 3,375 0,711 3,083 0,929 3,125 0,850 2,917 0,881
Taula 45. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions de la gent gran de Tortosa per a tots els parlants
Estatus Solidaritat
M DE M DE
AT 3,094 0,641 3,125 0,833
AB 3,188 0,780 3,250 0,762
82
Taula 46. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions de la gent gran de Tortosa agrupades en les
dimensions d’estatus i solidaritat per a tots els parlants
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
Valor t -1,297 0,569 -2,228 -0,972 -2,005 0,972 1,155 0,549
Valor p 0,207 0,575 0,036 0,341 0,057 0,341 0,260 0,588
Taula 47. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions de la gent gran de Tortosa de cada característica
per a tots els parlants
Estatus Solidaritat
Valor t -2,026 0,373
Valor p 0,046 0,710
Taula 48. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions de la gent gran de Tortosa agrupades en les
dimensions d’estatus i solidaritat per a tots els parlants
4.1.7. Gent gran de Barcelona
4.1.7.1. Puntuacions del parlant bidialectal
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
M DE M DE M DE M DE M DE M DE M DE M DE
AT 3,250 0,463 3,125 0,354 3,125 0,641 2,750 0,707 3,250 0,707 3,500 1,195 2,750 0,886 3,125 0,835
AB 2,875 0,835 3,125 0,641 3,250 0,707 2,625 0,916 3,250 0,707 3,000 0,535 2,875 0,641 3,125 0,641
Taula 49. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions de la gent gran de Barcelona per al parlant
bidialectal
Taula 50. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions de la gent gran de Barcelona agrupades en les
dimensions d’estatus i solidaritat per al parlant bidialectal
Estatus Solidaritat
M DE M DE
AT 2,948 0,773 3,167 0,890
AB 3,188 0,933 3,125 0,849
Estatus Solidaritat
M DE M DE
AT 3,063 0,564 3,156 0,920
AB 2,969 0,782 3,063 0,619
83
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
Valor t 1,426 0 -0,552 0,552 0 1,323 -0,357 0
Valor p 0,197 1 0,598 0,598 1 0,227 0,732 1
Taula 51. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions de la gent gran de Barcelona de cada
característica per al parlant bidialectal
Estatus Solidaritat
Valor t 0,828 0,516
Valor p 0,414 0,609
Taula 52. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions de la gent gran de Barcelona agrupades en les
dimensions d’estatus i solidaritat per al parlant bidialectal
4.1.7.2. Puntuacions de tots els parlants
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
M DE M DE M DE M DE M DE M DE M DE M DE
AT 3,167 0,637 3,125 0,448 3,083 0,830 2,875 0,741 3,042 0,624 3,125 0,900 2,917 0,717 2,958 0,806
AB 3,125 0,850 3,125 0,612 3,292 0,908 2,667 0,868 3,250 0,608 3,042 0,751 2,667 0,816 2,792 0,932
Taula 53. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions de la gent gran de Barcelona per a tots els parlants
Taula 54. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions de la gent gran de Barcelona agrupades en les
dimensions d’estatus i solidaritat per a tots els parlants
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
Valor t 0,253 0,000 -0,840 1,155 -1,045 0,401 1,543 0,678
Valor p 0,802 1,000 0,410 0,260 0,307 0,692 0,137 0,504
Taula 55. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions de la gent gran de Barcelona de cada
característica per a tots els parlants.
Estatus Solidaritat
M DE M DE
AT 3,063 0,678 3,010 0,761
AB 3,052 0,838 2,938 0,805
84
Estatus Solidaritat
Valor t 0,109 0,709
Valor p 0,913 0,480
Taula 56. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions de la gent gran de Barcelona agrupades en les
dimensions d’estatus i solidaritat per a tots els parlants
4.2. Dades de la seqüència B
4.2.1. Adolescents de Tortosa
4.2.1.1. Puntuacions del parlant bidialectal
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
M DE M DE M DE M DE M DE M DE M DE M DE
AT 3,045 1,046 3,000 0,976 2,909 1,019 2,773 0,813 3,409 1,054 3,591 1,221 3,182 1,053 3,045 1,290
AB 2,909 1,231 3,136 0,941 2,727 1,077 2,545 1,405 2,909 1,065 3,227 1,152 3,000 1,234 2,864 1,125
Taula 57. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels adolescents de Tortosa per al parlant
bidialectal
Taula 58. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels adolescents de Tortosa agrupades en les
dimensions d’estatus i solidaritat per al parlant bidialectal
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
Valor t 0,439 -0,472 1,000 0,865 1,755 1,053 0,658 0,516
Valor p 0,665 0,642 0,329 0,397 0,094 0,304 0,518 0,611
Taula 59. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions dels adolescents de Tortosa de cada
característica per al parlant bidialectal
Estatus Solidaritat
Valor t 0,779 1,965
Valor p 0,438 0,053
Taula 60. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions dels adolescents de Tortosa agrupades en les
dimensions d’estatus i solidaritat per al parlant bidialectal
Estatus Solidaritat
M DE M DE
AT 2,932 0,956 3,307 1,158
AB 2,830 1,177 3,000 1,135
85
4.2.1.2. Puntuacions de tots els parlants
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
M DE M DE M DE M DE M DE M DE M DE M DE
AT 2,970 0,960 3,030 1,081 2,939 0,990 2,848 1,011 3,030 1,007 3,273 1,197 3,197 1,112 3,061 1,239
AB 2,970 1,007 3,167 1,075 2,924 1,194 2,909 1,262 2,894 1,204 2,955 1,129 3,015 1,102 2,697 1,312
Taula 61. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels adolescents de Tortosa per a tots els parlants
Taula 62. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels adolescents de Tortosa agrupades en les
dimensions d’estatus i solidaritat per a tots els parlants
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
Valor t 0 -0,837 0,083 -0,324 0,790 1,689 1,192 1,990
Valor p 1 0,405 0,934 0,747 0,432 0,096 0,238 0,051
Taula 63. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions dels adolescents de Tortosa de cada
característica per a tots els parlant.
Estatus Solidaritat
Valor t -0,525 2,874
Valor p 0,600 0,004
Taula 64. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions dels adolescents de Tortosa agrupades en les
dimensions d’estatus i solidaritat per a tots els parlants
4.2.2. Adolescents de Barcelona
4.2.2.1. Puntuacions del parlant bidialectal
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
M DE M DE M DE M DE M DE M DE M DE M DE
AT 3,043 0,706 3,478 0,665 3,000 1,087 2,478 0,730 2,957 0,878 3,043 0,976 2,957 0,767 2,478 0,947
AB 3,130 1,140 3,087 0,793 3,000 1,000 2,652 0,935 2,957 0,976 3,000 1,044 2,739 0,752 2,478 1,163
Taula 65. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels adolescents de Barcelona per al parlant
bidialectal
Estatus Solidaritat
M DE M DE
AT 2,947 1,008 3,140 1,140
AB 2,992 1,137 2,890 1,189
86
Taula 66. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels adolescents de Barcelona agrupades en les
dimensions d’estatus i solidaritat per al parlant bidialectal
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
Valor t -0,385 2,105 0 -0,778 0 0,188 1,553 0
Valor p 0,704 0,047 1 0,445 1 0,852 0,135 1
Taula 67. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions dels adolescents de Barcelona de cada
característica per al parlant bidialectal
Estatus Solidaritat
Valor t 0,303 0,298
Valor p 0,763 0,596
Taula 68. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions dels adolescents de Barcelona agrupades en
les dimensions d’estatus i solidaritat per al parlant bidialectal
4.2.2.2. Puntuacions de tots els parlants
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
M DE M DE M DE M DE M DE M DE M DE M DE
AT 3,000 0,859 3,318 0,636 2,848 1,026 2,500 0,932 2,955 0,983 3,030 1,007 2,727 0,887 2,439 1,025
AB 3,030 1,052 2,970 0,803 3,106 1,152 2,545 1,055 2,803 1,084 2,803 1,026 2,636 0,835 2,121 1,157
Taula 69. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels adolescents de Barcelona per a tots els
parlants
Taula 70. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels adolescents de Barcelona agrupades en les
dimensions d’estatus i solidaritat per a tots els parlants
Estatus Solidaritat
M DE M DE
AT 3,000 0,877 2,859 0,909
AB 2,967 0,977 2,793 1,000
Estatus Solidaritat
M DE M DE
AT 2,917 0,919 2,788 0,998
AB 2,913 1,041 2,591 1,064
87
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
Valor t -0,205 2,709 -1,562 -0,296 0,990 1,361 0,637 1,711
Valor p 0,838 0,009 0,123 0,768 0,326 0,178 0,527 0,092
Taula 71. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions dels adolescents de Barcelona de cada
característica per a tots els parlants
Estatus Solidaritat
Valor t 0,050 2,426
Valor p 0,960 0,016
Taula 72. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions dels adolescents de Barcelona agrupades en les
dimensions d’estatus i solidaritat per a tots els parlants
4.2.3. Joves de Tortosa
4.2.3.1. Puntuacions del parlant bidialectal
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
M DE M DE M DE M DE M DE M DE M DE M DE
AT 3,261 0,541 3,391 0,722 2,783 0,736 2,652 0,832 3,043 0,878 3,435 1,161 3,000 0,905 2,870 1,180
AB 3,043 0,976 3,435 0,992 3,087 0,996 3,130 0,968 3,130 1,014 3,130 1,140 2,870 1,014 2,826 0,984
Taula 73. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels joves de Tortosa per al parlant bidialectal
Taula 74. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels joves de Tortosa agrupades en les dimensions
d’estatus i solidaritat per al parlant bidialectal
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
Valor t 1,155 -0,196 -1,373 -2,121 -0,401 1,576 0,569 0,161
Valor p 0,260 0,847 0,184 0,045 0,692 0,129 0,575 0,874
Taula 75. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions dels joves de Tortosa de cada característica
per al parlant bidialectal
Estatus Solidaritat
M DE M DE
AT 3,022 0,770 3,087 1,045
AB 3,174 0,979 2,989 1,032
88
Estatus Solidaritat
Valor t -1,393 0,861
Valor p 0,167 0,392 Taula 76. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions dels joves de Tortosa agrupades en les
dimensions d’estatus i solidaritat per al parlant bidialectal
4.2.3.2. Puntuacions per a tots els parlants
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
M DE M DE M DE M DE M DE M DE M DE M DE
AT 3,273 0,692 3,258 0,847 2,758 0,805 2,955 0,919 3,167 1,017 3,364 1,104 3,091 0,872 3,121 1,183
AB 3,136 0,839 3,303 0,894 3,030 0,944 2,788 0,937 3,030 1,109 2,712 1,049 2,894 0,914 2,409 1,136
Taula 77. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels joves de Tortosa per a tots els parlants
Taula 78. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels adolescents de Barcelona agrupades en les
dimensions d’estatus i solidaritat per a tots els parlants
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
Valor t 1,241 -0,364 -1,813 1,313 0,885 4,289 1,782 4,231
Valor p 0,219 0,717 0,074 0,194 0,379 0,0001 0,079 0,0001
Taula 79. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions dels joves de Tortosa de cada característica per
a tots els parlants
Estatus Solidaritat
Valor t -0,058 5,643
Valor p 0,954 0,000
Taula 80. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions dels joves de Tortosa agrupades en les
dimensions d’estatus i solidaritat per a tots els parlants
Estatus Solidaritat
M DE M DE
AT 3,061 0,843 3,186 1,050
AB 3,064 0,919 2,761 1,075
89
4.2.4. Joves de Barcelona
4.2.4.1. Puntuacions del parlant bidialectal
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
M DE M DE M DE M DE M DE M DE M DE M DE
AT 3,364 0,848 3,318 0,780 3,000 0,976 2,682 0,646 3,182 0,907 3,182 1,140 3,045 0,899 2,591 1,054
AB 3,091 0,868 3,273 0,827 2,864 0,889 2,864 0,468 3,000 0,976 3,091 0,971 3,091 0,684 2,818 0,907
Taula 81. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels joves de Barcelona per al parlant bidialectal
Taula 82. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels joves de Barcelona agrupades en les
dimensions d’estatus i solidaritat per al parlant bidialectal
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
Valor t 1,821 0,295 0,720 -1,702 0,748 0,370 -0,204 -0,894
Valor p 0,083 0,771 0,480 0,104 0,463 0,715 0,840 0,381
Taula 83. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions dels joves de Barcelona de cada
característica per al parlant bidialectal
Estatus Solidaritat
Valor t 0,884 0
Valor p 0,379 1
Taula 84. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions dels joves de Barcelona agrupades en les
dimensions d’estatus i solidaritat per al parlant bidialectal
4.2.4.2. Puntuacions de tots els parlants
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
M DE M DE M DE M DE M DE M DE M DE M DE
AT 3,121 0,795 3,045 0,812 2,864 0,892 2,773 0,740 2,985 0,936 3,212 1,060 2,985 0,868 2,712 1,078
AB 3,227 0,819 3,212 0,851 3,045 0,902 2,727 0,869 3,030 1,007 2,939 1,065 3,091 0,799 2,439 1,010
Taula 85. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels joves de Barcelona per a tots els parlants
Estatus Solidaritat
M DE M DE
AT 3,091 0,853 3,000 1,017
AB 3,023 0,788 3,000 0,884
90
Taula 86. Mitjanes i desviacions estàndard de les puntuacions dels joves de Barcelona agrupades en les
dimensions d’estatus i solidaritat per a tots els parlants
In Tre Cu Èxit Con Sim Ge Di
Valor t -0,980 -1,470 -1,491 0,388 -0,409 2,181 -0,829 1,743
Valor p 0,331 0,146 0,141 0,699 0,684 0,033 0,410 0,086
Taula 87. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions dels joves de Barcelona de cada característica
per a tots els parlants
Estatus Solidaritat
Valor t -1,776 1,490
Valor p 0,077 0,137
Taula 88. Valors t i p de l’anàlisi t-test de les puntuacions dels joves de Barcelona agrupades en les
dimensions d’estatus i solidaritat per a tots els parlants
Estatus Solidaritat
M DE M DE
AT 2,951 0,819 2,973 1,000
AB 3,053 0,879 2,875 1,004