ACTA DEL PLE DE L'AJUNTAMENT DE LA SEU D'URGELL

A. IDENTIFICACIÓ DE LA SESSIÓ

Número: SE-PLE-2015/011Caràcter: OrdinariData: 11 de novembre de 2015.Lloc: Sala d'actes de l'AjuntamentConvocatòria PrimeraHora d'inici: 20.00 h.Hora d'acabament: 22.00 h.

B. ASSISTENTS

Presideix: Albert Batalla Siscart, Alcalde.A l'inici Grup de Convergència i

Unió (CiU)Jesús Fierro i Rugall, Anna Vives i Tarrés, Mireia Font i Gras,Montserrat Bonet i Porqueras, Isidor Alberich i Torruella i Sílvia IsclaAlviñà.

Grup de Compromís X laseu (CXLS).

Òscar Ordeig Molist, Concepció Rabasa Castellarnau, AntoniNadal Majoral, Paquita Gomez Raya, Miguel Perruca Martín i JoanBarrera Aranda

Grup d'EsquerraRepublicana deCatalunya (ERC)

Francesc Viaplana i Manresa, Berta Vidal i Berron i Xavier Munt iSantacruz.

Grup de Candidaturad'Unitat Popular (CUP)

Pau Lozano i Peruchet

Excusen l'absència: Ningú.S'incorporen durant la sessió: Ningú.L'abandonen abans d'acabar: Ningú.Secretari Ramon Miñambres RebésAltres assistents: Roser Solano Galán, interventora accidental

C. ASSUMPTES TRACTATS

C.1. INCLOSOS A L'ORDRE DEL DIA

1. Aprovació de l'acta de la sessió de 13.10.2015.

2. Expedients de canvi de destí de préstec.

3. Expedients de modificació del pressupost.

4. Contractació d'un préstec.

5. Contractació d'una pòlissa de Tresoreria

6. Informes trimestrals sobre morositat en operacions comercials.

7. Donar compte del període mitjà de pagament global a proveïdors.

8. Informes d'Alcaldia.

9. Donar compte dels Decrets d'Alcaldia.

10. Moció del grup d'ERC sobre Atacs del govern de l'Estat a la normativa catalana sobre pobresa energèti-ca.

11. Moció del grup CUP sobre la Gestió dels actius propietat dels bancs i empreses per a lloguer social.

12. Mocions del grup CXLS sobre: a) Modificació de la quota mensual de la llar d'infants “Els Minairons” i b)Modificació sobre els pisos buits propietat de bancs i/o SAREB per destinar-los a lloguer social.

13. Precs, preguntes i interpel·lacions.

C.2. URGENTS

1r. Moció de suport a la resolució 1/XI del Parlament de Catalunya

D. DEBATS I ACORDS

D.1. INCLOSOS A L'ORDRE DEL DIA

1. APROVACIÓ DE L'ACTA DE LA SESSIÓ DE 13.10.2015.

Per unanimitat, S'ACORDA:

* Aprovar l'acta de la sessió de 13.10.2015.

2. EXPEDIENTS DE CANVI DE DESTÍ DE PRÉSTEC.

Aquest assumpte queda sobre la taula

3. EXPEDIENTS DE MODIFICACIÓ DEL PRESSUPOST.

El tinent d'alcalde de Serveis Centrals, Sr. Fierro, explica la proposta.

El Sr. Lozano, del grup de CUP s'absté.

El Sr. Viaplana, d'ERC, diu que el seu grup hi vota a favor.

El Sr. Ordeig, del grup CXLS; diu que,malgrat està d'acord amb algun aspecte, el seu grup s'absté perquèl'origen és un pressupost amb què no estan d'acord.

IN-MCR-2015/011. Vist el que disposa l'art. 177 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes localsamb l'abstenció del regidor de CUP (1) i dels regidors de CXLS (6) i amb el vot favorable dels regidorsd'ERC (3) i els regidors de CIU (7) sobre el total de 17 que conformen el nombre legal de regidors,S'ACORDA:

* Primer. Aprovar inicialment la modificació del pressupost de 2015 amb el resum per capítols següent:

A. DESPESESCapítols Altes Baixes1. Despeses de personal 0,00 0,002. Despeses de béns corrents i serveis 21.449,40 45.800,593. Despeses financeres 0,00 55.000,004. Transferències corrents 52.092,16 0,005. Fons de contingència i altres imprevistos 0,00 0,006. Inversions reals 5.479,06 0,007. Transferències de capital 0,00 10.682,258. Actius financers 128.000,00 0,00

9. Passius financers 55.000,00 0,00TOTAL 262.020,62 111.482,84

B. INGRESSOSCapítols Altes Baixes1. Impostos directes 00,00 00,002. Impostos indirectes 00,00 00,003. Taxes i altres ingressos 10.121,00 00,004. Transferències corrents 12.416,78 00,005. Ingressos patrimonials 00,00 00,006. Alienacions d'inversions reals 00,00 00,007. Transferències de capital 00,00 00,008. Actius financers 128.000,00 00,009. Passius financers 00,00 00,00TOTAL 150.537,78 00,00

* Segon. Sotmetre-la a informació pública durant el termini de 15 dies als efectes que s'hi puguin presentaral·legacions.

* Tercer. Considerar-la aprovada definitivament de forma automàtica si transcorregut aquest termini no sen'hi han presentat.

4. CONTRACTACIÓ D'UN PRÉSTEC.

El Sr. Fierro, explica la proposta.

El Sr. Lozano s'absté.

El Sr. Viaplana diu que el seu grup hi vota a favor.

El Sr. Ordeig diu que el seu grup s'absté. Creu que certament cal canviar la màquina d'escombrar elscarrers,però té dubtes de si és millor finançar-ho amb romanent de tresoreria i, si no, destinara questromanent a despeses socials. Finalment, diu que cal fer una reflexió sobre l'abast i la tasca del servei deneteja.

El Sr. Fierro diu que, vist l'estat del mercat financer, han considerat millor finançar la despesa amb unpréstec. Recorda que, com s'ha dit altres cops, el romanent de tresoreria només es pot destinar a despesesfinancerament sostenibles.

IN-OPR-2015/001. A proposta de la Comissió de Serveis Centrals, amb l'abstenció dels regidors de CUP (1)i dels regidors del grup CXLS (6) i el vot favorable dels regidors d'ERC (3) i dels regidors de CiU (7), dels 17que conformen el nombre legal de regidors, S'ACORDA:

* Primer. Concertar una operació de crèdit, en la modalitat de préstec a llarg termini, amb BANCO DESANTANDER S.A., per un import de 208.000 €, per finançar la despesa d’inversió següent:

Aplicació pressupostària: 16301.63321

Concepte Adquisició d’una màquina escombradora

Import 208.000€

* Segon. Aprovar el projecte de contracte amb l’entitat Banco de Santander S.A., el qual consta al'expedient, amb les condicions financeres següents:

Import del préstec 208.000€

Tipus d’interès inicial: 0,601%

Tipus d’interès de la primera revisió i successives: Variable referenciat a l’Euribor a 3 mesos més unmarge de 0,67%

Revisió del tipus d’interès: Trimestral

Termini: Set anys

Quota d'amortització: Constant

Comissió d’obertura: No n’hi ha

Comissió d’estudi: No n’hi ha

Comissió per amortització anticipada: 0% (zero per cent)

Interessos de demora: Tipus d’interès vigent de l’operació més 2%, anual

Garantia El pagament de les obligacions derivades d’aquestaoperació de crèdit no queda garantit específicament.

* Tercer. Comunicar aquest acord a la Direcció General de Política Financera del Departament d’Economiai Coneixement de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb l’Ordre ECF/138/2007, de 27 d’abril, sobreprocediments en matèria de tutela financera dels ens locals.

* Quart. Facultar l’alcalde per formalitzar l’operació de préstec, en el projecte de contracte aprovat en elsegon punt, amb l’entitat Banco Santander S.A.

5. CONTRACTACIÓ D'UNA PÒLISSA DE TRESORERIA

El Sr. Fierro explica la proposta.

Tots els grups hi voten a favor.

IN-OTR-2015/001. A proposta de la Comissió de Serveis Centrals, per unanimitat dels 17 regidors queconformen el nombre legal de regidors, S'ACORDA:

* Primer. Concertar una pòlissa de crèdit amb el Banco Santander S.A., per un import d’1.000.000 €.Aquesta operació entrarà en vigor el dia 20 de desembre de 2015 i es cancel·larà el 19 de desembre de2016.

* Segon. Aprovar el projecte de contracte amb l’entitat financera Banco Santander S.A., el qual consta al'expedient com a part integrant d’aquest acord, amb les condicions financeres següents:

Crèdit màxim autoritzat: 1.000.000€

Tipus d’interès inicial 0,301%

Tipus d’interès de la primera revisió i successives: Variable referenciat a l’Euribor a 3 mesos més unmarge de 0,37%

Data de la primera revisió: 20/03/2015

Termini: Un any, des de 20/12/2015 a 19/12/2015, ambdósinclosos

Comissió d’obertura: No n’hi ha

Comissió d’estudi: No n’hi ha

Comissió per amortització anticipada: No n’hi ha

Comissió per saldos no disposats: 0,10% anual

Interessos de demora: Tipus d’interès vigent de l’operació més 2%, anual.

Garanties El pagament de les obligacions derivades d’aquestaoperació de crèdit a curt termini queda garantida pertots els comptes i dipòsits d’efectiu o valors quel’Ajuntament de la Seu d’Urgell te o pugui tenir en elBanco Santander S.A. on hi figuri com a titular únic oindistint.

* Tercer. Comunicar aquest acord a la Direcció General de Política Financera del Departament d’Economiai Coneixement de la Generalitat de Catalunya, en el termini dels deu primers dies del mes següent a laformalització, d’acord amb l’article 5 de l'Ordre ECF/138/2007, de 27 d’abril, sobre procediments en matèriade tutela financera dels ens locals.

* Quart. Facultar l’alcalde per formalitzar l’operació de préstec a curt termini, en el projecte de contracteaprovat en el tercer punt, amb l’entitat financera Banco Santander.

6. INFORMES TRIMESTRALS SOBRE MOROSITAT EN OPERACIONS COMERCIALS.

El Sr. Fierro es remet a les explicacions que es van donar a la Comissió Informativa.

Tots els grups hi voten a favor.

A.

IN-MOR-2015/003.A la vista del que preveu l'article 4 de la Llei 3/2004 per la què s'estableixen mesures de lluita contra la mo-rositat en les operacions comercials, per unanimitat dels 17 regidors que conformen el nombre legal, S'A-CORDA:

* Prendre coneixement de l'informe trimestral sobre l'acompliment dels terminis de pagament de les obliga-cions de l'Ajuntament en el tercer trimestre de 2015.

B.

PS-MOR-2015/003.A la vista del que preveu l'article 4 de la Llei 3/2004 per la què s'estableixen mesures de lluita contra la mo-rositat en les operacions comercials, per unanimitat dels 17 regidors que conformen el nombre legal, S'A-CORDA:

* Prendre coneixement de l'informe trimestral sobre l'acompliment dels terminis de pagament de les obliga-cions de Parc del Segre, SA en el tercer trimestre de 2015.

C.

HU-MOR-2015/003.A la vista del que preveu l'article 4 de la Llei 3/2004 per la què s'estableixen mesures de lluita contra la mo-rositat en les operacions comercials, per unanimitat dels 17 regidors que conformen el nombre legal, S'A-CORDA:

* Prendre coneixement de l'informe trimestral sobre l'acompliment dels terminis de pagament de les obliga-cions d'Habitatge i Urbanisme la Seu, SL en el tercer trimestre de 2015.

D.

TS-MOR-2015/003.A la vista del que preveu l'article 4 de la Llei 3/2004 per la què s'estableixen mesures de lluita contra la mo-rositat en les operacions comercials, per unanimitat dels 17 regidors que conformen el nombre legal, S'A-CORDA:

* Prendre coneixement de l'informe trimestral sobre l'acompliment dels terminis de pagament de les obliga-cions de Turisme la Seu, SL en el tercer trimestre de 2015.

E.

EM-MOR-2015/003.A la vista del que preveu l'article 4 de la Llei 3/2004 per la què s'estableixen mesures de lluita contra la mo-rositat en les operacions comercials, per unanimitat dels 17 regidors que conformen el nombre legal, S'A-CORDA:

* Prendre coneixement de l'informe trimestral sobre l'acompliment dels terminis de pagament de les obliga-cions del Patronat de l'Emissora Municipal en el trimestre de 2014.

7. DONAR COMPTE DEL PERÍODE MITJÀ DE PAGAMENT GLOBAL A PROVEÏDORS.

El Sr. Fierro es remet a les explicacions que es van donar a la Comissió Informativa.

Tots els grups hi voten a favor.

IN-PMP-2015/0031. L'article 4.1b) de l’Ordre HAP/2105/2012, d’1 d’octubre, que desenvolupa les obligacions desubministrament d’informació previstes a la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’Estabilitat Pressupostària iSostenibilitat Financera preveu que correspon a la intervenció municipal centralitzar la remissió d'aquestainformació econòmic-financera.

2. El Reial Decret 635/2014, de 25 de juliol, pel qual es despleguen la metodologia de càlcul del períodemitjà de pagament a proveïdors de les administracions públiques i les condicions i el procediment deretenció de recursos dels règims de finançament, que preveu la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril,d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, en la seva Disposició transitòria única, Publicació delperíode mitjà de pagament a proveïdors en comunitats autònomes i corporacions locals, estableix que:

“Mentre no es produeixi la modificació de l’Ordre HAP/2105/2012, d’1 d’octubre, les comunitats autònomes iles corporacions locals incloses en l’àmbit subjectiu que defineixen els articles 111 i 135 del text refós de laLlei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, han deremetre al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, per a la seva publicació i seguiment, i han depublicar abans del dia trenta de cada mes en el seu portal web, la informació a la qual fa referència l’article 6referida al mes anterior. La resta de corporacions locals han de publicar i comunicar al Ministeri d’Hisenda iAdministracions Públiques aquesta informació referida a cada trimestre de l’any abans del dia trenta del messegüent a la finalització del trimestre esmentat.

3. La intervenció municipal ha fet els càlculs per a determinar Període mitjà de pagament global a proveïdorstrimestral per al tercer trimestre de 2015.

A la vista del que s'ha dit, per unanimitat dels 16 regidors presents del total de 17 que conformen el nombrelegal, S'ACORDA:

* Prendre coneixement del Període mitjà de pagament global a proveïdors trimestral, de l’Ajuntament de laSeu d’Urgell i els seus ens dependents, que en el tercer trimestre del 2015 és de - 4,55 dies.

8. INFORMES D'ALCALDIA.

No n'hi ha.

9. DONAR COMPTE DELS DECRETS D'ALCALDIA.Per tal de complir el que disposa l'art. 42 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de lesentitats locals, l'alcalde ordena al secretari que indiqui els números dels decrets dictats des del darrer ple.

El secretari informa que, des del darrer ple, s'han dictat 115 decrets i cita el nombre de decrets per matèriesi corresponents al mes d'octubre:

Variacions del padró d'habitants 25Assumptes de personal 44Expedients sancionadors 30Connexions a la xarxa d'aigua 6Assumptes d'intervenció 3Altres 7TOTAL 115

10. MOCIÓ DEL GRUP D'ERC SOBRE ATACS DEL GOVERN DE L'ESTAT A LA NORMATIVA CATALA-NA SOBRE POBRESA ENERGÈTICA.

El Sr. Viaplana llegeix la moció que ha presentat el seu grup:

El 23 de desembre de 2013 s’aprovà el Decret-llei 6/2013, pel qual es modifica la Llei 22/2010 de 20 dejuliol, del Codi de Consum de Catalunya incloent:

a) Definició de pobresa energètica (nova lletra v a l’article 111-2)b) Protocol a seguir en cas de talls de subministrament d’electricitat o gas (afegir 3 punts a l’art. 252-4)

Aquesta llei impedia els talls de novembre a març i negociar el deute acumulat.El govern de l’Estat va emetre recurs d’inconstitucionalitat la qual cosa suposà la suspensió de lavigència i aplicació de la normativa

El Govern de la Generalitat aprova la Llei 20/2014, de 29 de desembre, de modificació de la llei 22/2010, de20 de juliol, de Codi de Consum de Catalunya

En aquesta llei:-L’art. 3 defineix que és pobresa energètica i persones en situació de vulnerabilitat-L’article 17 especifica el procediment per evitar els talls de subministrament d’aigua, energia i gas -L’art. 18 inclou un telèfon d’informació gratuït per als serveis bàsics en les factures-La disposició addicional primera, crea el Fons d’atenció solidària de subministraments bàsics per tal que lesunitats familiars que no poden complir els compromisos de pagament dels serveis de subministramentd’aigua, electricitat o gas-Inclou una disposició derogatòria sobre el Decret Llei 6-2013 raó per la qual el Tribunal constitucional(TC) va acorda no pronunciar-se sobre la constitucionalitat de l’esmentat Decret.

A instàncies de la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques (PAH), l’Aliança per la Pobresa Energètica(APE) i l’Observatori pels drets econòmics, socials i culturals (Observatori DESC) el Parlament de Catalunyava aprovar la Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit del’habitatge i la pobresa energètica provinent d’una ILP promoguda per aquestes entitats. Aquesta llei ésvigent des del 6 d’agost

En aquesta Llei s’inclou l’article 6. Mesures per evitar la pobresa energètica

1.- Les administracions públiques han de garantir el dret d’accés als subministraments bàsics d’aigua, gas ielectricitat2.- S’ha d’establir la comunicació als Serveis Socials i la seva intervenció previament a la concessió d’ajutsper evitar els talls de subministraments3.- Les administracions públiques han d’establir acords amb les companyies de subministrament pergarantir que concedeixin ajuts a fons perdut o apliquin descomptes molt notables en el cost dels consumsmínims

4.- Abans d’un tall de subministrament cal l’informe dels serveis socials municipals i s’ha de garantir elsubministrament i l’aplicació dels ajuts necessaris del punt 35.- L’empresa ha d’informar d’acord amb l’art 17 de la Llei 22/2010

Ha estat aquest mateix mes d’octubre que el TC ha admès a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat emès pelgovern de l’estat sobre els articles de la Llei 20/2014 relacionats amb la pobresa energètica, en concret pelque ens afecta els articles 3, 17 i 18, 2 i disposa de 5 mesos per estudiar el recurs.

En relació a la Llei 24/2015, de 29 de juliol, el Govern de l’Estat ha comunicat a la Generalitat que consideradiscutible la constitucionalitat d’algun dels seus articles i per aquest motiu demana una comissió bilateralEstat-Generalitat de tal manera que s’allarga el termini per presentar recurs davant el TribunalConstitucional del 6 de novembre al 5 de maig de 2015. Durant aquest termini, doncs, la llei va ser vigent.

El grup municipal d’ERC , davant la gravetat que suposa aquest nou intent del govern de l’Estat de derogarlegislació que garanteix els serveis bàsics a les persones en situació de pobresa energètica tot just enaquest període de l’any, i agreujat per la duresa del clima en el nostre territori, presenta aquesta moció iproposem al Ple que acordi els punts següents:

1.- L'Ajuntament de la Seu d’Urgell rebutja enèrgicament l'actitud del govern de l'estat espanyol en allò quefa referència a recórrer al TC qualsevol resolució que la Generalitat de Catalunya porta endavant per pal·liarla pobresa energètica

2.- Insta el Govern de la Generalitat a seguir impulsant polítiques de suport a les persones que es troben ensituació d'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica

3.- Donarà compliment a l’article 6.3 de la vigent Llei 24/2015, de 29 de juliol, en allò que fa referència al’establiment d’acords amb les companyies de subministrament per garantir que concedeixin ajuts a fonsperdut o apliquin descomptes molt notables en el cost dels consums mínims a càrrec del benefici queaquestes empreses obtenen amb la prestació d’aquests serveis

4.- Traslladarà aquest acord al Govern de l'Estat i al de la Generalitat de Catalunya per al seu coneixement iefectes.

El Sr. Viaplana, fa un resum del que conté el Decret-llei 6/2013, la Llei 20/2014, de 29 de desembre, demodificació de la llei 22/2010. Explica que a petició de la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques, l’Aliançaper la Pobresa Energètica i l’Observatori pels drets econòmics, socials i culturals, el Parlament de Catalunyava aprovar la Llei 24/2015(enumera els trets més rellevants). El Govern de l'Estat a entrat a tràmit un recursal TC sobre aquesta Llei 20/2014 i qüestiona alguns articles de la Llei 24/2015. Arran d'aquests fets, diu quecal rebutjar l'actitud del govern de l'Estat espanyol.

La Regidora d'Atenció a les Persones. Sra. Vives, diu que el seu grup hi vota a favor. Remarca la bona feinaque s'ha estat fent en els darrers anys des de l'Ajuntament en aquesta qüestió, evitant així molts talls desubministrament.

El Sr. Lozano hi vota a favor.

El Sr. Ordeig, fa una proposta de transacció en l'escrit de la moció per diversos motius:

– La llei tenia algunes mancances, es va quedar curta.– El segon punt de la moció sembla un acord amigable amb Convergència.– Es mira a Madrid i no a la Generalitat i l'Ajuntament de la Seu.– La transacció que proposa en el punt 2 és “lamentar la passivitat del govern de la Generalitat i demanar

que s'impulsin polítiques de suport a les persones que es troben en situació d'emergència en l'àmbit del'habitatge i la pobresa energètica.

El Sr. Viaplana no accepta la proposta de modificació del Sr. Ordeig. Creu que la responsabilitat ésúnicament del govern de l'Estat.

El Sr. Ordeig, diu que el seu grup s'absté.

SE-MOC-2015/0221. El 23 de desembre de 2013 s’aprovà el Decret-llei 6/2013, pel qual es modifica la Llei 22/2010 de 20 dejuliol, del Codi de Consum de Catalunya incloent:

a) Definició de pobresa energètica (nova lletra v a l’article 111-2)b) Protocol a seguir en cas de talls de subministrament d’electricitat o gas (afegir 3 punts a l’art. 252-4)

2.Aquesta llei impedia els talls de novembre a març i negociar el deute acumulat.

3. El govern de l’Estat va emetre recurs d’inconstitucionalitat la qual cosa suposà la suspensió de lavigència i aplicació de la normativa.

4. El Govern de la Generalitat aprova la Llei 20/2014, de 29 de desembre, de modificació de la llei 22/2010,de 20 de juliol, de Codi de Consum de Catalunya.En aquesta llei:

-L’art. 3 defineix que és pobresa energètica i persones en situació de vulnerabilitat-L’article 17 especifica el procediment per evitar els talls de subministrament d’aigua, energia i gas -L’art. 18 inclou un telèfon d’informació gratuït per als serveis bàsics en les factures-La disposició addicional primera, crea el Fons d’atenció solidària de subministraments bàsics per tal que lesunitats familiars que no poden complir els compromisos de pagament dels serveis de subministramentd’aigua, electricitat o gas-Inclou una disposició derogatòria sobre el Decret Llei 6-2013 raó per la qual el Tribunal constitucional(TC) va acorda no pronunciar-se sobre la constitucionalitat de l’esmentat Decret.

5. A instàncies de la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques (PAH), l’Aliança per la Pobresa Energètica(APE) i l’Observatori pels drets econòmics, socials i culturals (Observatori DESC) el Parlament de Catalunyava aprovar la Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit del’habitatge i la pobresa energètica provinent d’una ILP promoguda per aquestes entitats. Aquesta llei ésvigent des del 6 d’agost.

6. En aquesta Llei s’inclou l’article 6. Mesures per evitar la pobresa energètica.

1.- Les administracions públiques han de garantir el dret d’accés als subministraments bàsics d’aigua, gas ielectricitat2.- S’ha d’establir la comunicació als Serveis Socials i la seva intervenció previament a la concessió d’ajutsper evitar els talls de subministraments3.- Les administracions públiques han d’establir acords amb les companyies de subministrament per garantirque concedeixin ajuts a fons perdut o apliquin descomptes molt notables en el cost dels consums mínims4.- Abans d’un tall de subministrament cal l’informe dels serveis socials municipals i s’ha de garantir elsubministrament i l’aplicació dels ajuts necessaris del punt 35.- L’empresa ha d’informar d’acord amb l’art 17 de la Llei 22/2010

7. Ha estat aquest mateix mes d’octubre que el TC ha admès a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat emèspel govern de l’estat sobre els articles de la Llei 20/2014 relacionats amb la pobresa energètica, en concretpel que ens afecta els articles 3, 17 i 18, 2 i disposa de 5 mesos per estudiar el recurs.

8. En relació a la Llei 24/2015, de 29 de juliol, el Govern de l’Estat ha comunicat a la Generalitat queconsidera discutible la constitucionalitat d’algun dels seus articles i per aquest motiu demana una comissióbilateral Estat-Generalitat de tal manera que s’allarga el termini per presentar recurs davant el TribunalConstitucional del 6 de novembre al 5 de maig de 2015. Durant aquest termini, doncs, la llei va ser vigent.

A la vista del que s'ha dit, amb l'abstenció dels regidors del grup de CXLS (6) i el vot favorable dels regidorsde CUP (1), d'ERC (3) i del CiU (7), del total de 17 que conformes el nombre legal, S'ACORDA:

* Primer. Rebutjar enèrgicament l'actitud del govern de l'estat espanyol en allò que fa referència a recórreral TC qualsevol resolució que la Generalitat de Catalunya porta endavant per pal·liar la pobresa energètica

* Segon. Insta el Govern de la Generalitat a seguir impulsant polítiques de suport a les persones que estroben en situació d'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica

* Tercer. Donar compliment a l’article 6.3 de la vigent Llei 24/2015, de 29 de juliol, en allò que fareferència a l’establiment d’acords amb les companyies de subministrament per garantir que concedeixinajuts a fons perdut o apliquin descomptes molt notables en el cost dels consums mínims a càrrec delbenefici que aquestes empreses obtenen amb la prestació d’aquests serveis

* Quart. Traslladar aquest acord al Govern de l'Estat i al de la Generalitat de Catalunya per al seuconeixement i efectes.

11. MOCIÓ DEL GRUP CUP SOBRE LA GESTIÓ DELS ACTIUS PROPIETAT DELS BANCS I EMPRESESPER A LLOGUER SOCIAL

Aquest punt es debat conjuntament amb la moció del grup de CXLS sobre Els pisos buits propietat de bancsi/o SAREB per destinar-los a lloguer social.

El Sr. Lozano llegeix la moció que ha presentat:

INTRODUCCIÓL'actual crisi ha impactat de manera dramàtica en la vida de milers de persones, que a causa de dificultatseconòmiques sobrevingudes no poden cobrir les seves necessitats més bàsiques. Aquesta situaciód’emergència social és especialment greu en l’àmbit de l’habitatge, de manera que la traducció ha estatmilers de desnonaments als Països Catalans i centenars de milers de persones que han vist vulnerat el seudret a un habitatge digne, enfrontant-se a situacions de greu vulnerabilitat, precarietat extrema, pobresa, iexclusió social, econòmica i residencial. Segons dades del Consell General del Poder Judicial i l'Institut Nacional d'Estadística des de 2007 i fins2014, a l'Estat Espanyol, s'han iniciat més de 600.000 processos d'execucions hipotecàries, de les quals119.613 a Catalunya. Entre l'1 d'abril i el 30 de juny del 2015 es van fer 18.739 execucions hipotecàries atot l'Estat, només 10 menys que en el mateix període del 2014. El 23% del total van tenir lloc a Catalunya .En molts casos, aquests procediments comporten no només la pèrdua de l’habitatge habitual, sinó tambél’adquisició d’un deute exorbitant amb les entitats financeres. Ens trobem doncs davant d’una situació d'emergència habitacional que constitueix una autènticaanomalia en el context europeu. Com denuncia l'informe «Emergencia Habitacional en el estadoespañol», elaborat per l'Observatori DESC i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, aquesta situació esveu agreujada pel fet que l'estat espanyol és el país d'Europa amb més habitatge buit, 13,7% del parc total– 3 milions i mig de pisos segons el darrer cens estatal d’habitatge de 2011 - i amb un parc sociald'habitatge clarament insuficient - menys d'un 2% de l'habitatge existent-. La manca de recursos de les administracions locals per fer front a la problemàtica contrasta amb elsmilers de pisos en desús que acumulen les entitats financeres i les seves immobiliàries, actorsprincipals i part responsable de la bombolla immobiliària. Aquests immobles, sovint obtinguts com aconseqüència d'execucions hipotecàries, es mantenen buits ja sigui a l'espera de que el preu de mercattorni a elevar-se, o bé perquè es troben a la venda o a lloguer a preus inaccessibles per part de la població.El resultat són milers d'habitatges destinats exclusivament a una funció especulativa, eludint la funció socialque segons l'article 33 de la Constitució Espanyola (CE) ha de complir el dret de propietat. L’empitjorament d’aquesta situació d’emergència social i l’escassetat dels ajuts que reben les personesafectades contrasten amb els ingents beneficis obtinguts per entitats financeres i empreses desubministraments. Les cinc entitats financeres més grans de l’Estat espanyol –Santander, BBVA,Caixabank, Popular i Sabadell– van tancar l’any 2013 amb un benefici de 7.674 milions d’euros. Gran partd'aquestes entitats financeres han estat, d'una manera o altra, rescatades amb diners públics, ja que des del’inici de la crisi les administracions públiques han transferit vora 165.000 milions d’euros a les entitatsfinanceres. Algunes directament gestionades pel govern de l'Estat a través del Fons de ReestructuracióOrdenada Bancària (FROB), i del traspàs d'actius a l'anomenat ”banc dolent”, la Societat de Gestió d'ActiusProcedents de la Reestructuració Bancària (SAREB). Paradoxalment, però, la forta inversió pública no haanat destinada a cobrir les necessitats de la ciutadania i els ajuts milionaris a la banca, molts d'ells afons perdut, no han implicat cap contrapartida social, ans al contrari, ja que segons l’informe

«Emergencia habitacional en el Estado español», de l’Observatori DESC i la Plataforma d’Afectats per laHipoteca (PAH), algunes de les entitats que més desnonen són precisament les que han concentrat la majorpart d’ajudes públiques La situació descrita requereix actuacions per part de l'administració que possibilitin l'accés a l'habitatge detots aquells ciutadans que se'n veuen exclosos, acomplint el mandat constitucional de l'article 47 de la CE.Encàrrec als poders públics que reiteren l'article 26 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (EAC) i el 11 delPacte Internacional de Drets Econòmics Socials i Culturals (PIDESC). EXPOSICIÓ DE MOTIUS: Mitjançant el Reial Decret Llei 24/2012, de 31 d’agost, al desembre del 2012 es va constituir la Societat deGestió d’Actius Procedents de la Restructuració Bancària (SAREB, banc dolent), entitat per gestionar elsactius tòxics, tant de pisos, com sòls i hipoteques de caixes i bancs nacionalitzats.El Síndic de Greuges per donar resposta a la problemàtica generada per dificultats en el pagament del’habitatge habitual, amb col·laboració de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, de l’Il·lustre Col·legid’Advocats de Barcelona, del Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya, del Col·legi de Notaris deCatalunya, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de Càrites Diocesana de Barcelona i entitatsfinanceres ha elaborat un informe amb diverses propostes relacionades amb la Societat de Gestió d’Actiusprocedents de la Restructuració Bancària (SAREB) en considerar que aquests actius tòxics són propietat del’Estat pel fet de pertànyer a les caixes nacionalitzades. En el moment actual els bancs intervinguts són:Bankia, Catalunya Caixa, NovaCaixa Galícia i Banco de Valencia. Atès que la SAREB té la missió de comprar actius tòxics amb diner públic i capital privat amb un mínim del50% (el capital públic representa un 45% del fons total, i el capital privat un 55%). Atès que el capital privat que entra a la SAREB tindrà possibilitat de demanar préstecs avalats amb fonspúblics. Atès que aquests actius es posaran a la venda en el mercat per tal que els fons d’inversió especulatius, queen molts casos seran estrangers, puguin comprar-los. Atès que d'aquesta manera s'aconsegueix eliminar dels bancs els actius tòxics que provoquen desconfiançai així facilitar que se'ls torni a donar crèdit en el mercat interbancari. Atès que els legisladors europeus i els espanyols amb la SAREB estan establint un marc de sanejament decaràcter comptable i financer per a les entitats financeres intervingudes, però no estan establint cap tipus denormes sobre la conveniència de destinar els immobles a algun tipus de finalitat social. És a dir, noestableixen cap tipus de marc relatiu a una necessària i imprescindible política urbanística i d’habitatge Atès que la creació de la SAREB origina la possibilitat de disposar d’un parc públic o social d’habitatge delloguer i una oportunitat històrica irrepetible i d’una màxima responsabilitat social. Per tots aquests motius, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) la Seu d'Urgell, proposa, a tots els grupsmunicipals amb representació al ple municipal, que l’Ajuntament de la Seu d'Urgell, adopti els següentsACORDS: PRIMER.- Instar al Ministerio de Economía de l'Estat i al president del Congrés a fer possible laterritorialització de la gestió de la SAREB i fer-la pròxima amb informació, transparència i participació, alconjunt de veïns i veïnes i al teixit associatiu de la ciutat. SEGON.- Instar l'ajuntament a elaborar i aprovar un Pla Municipal d’Habitatge, o actualitzar el planejamentexistent, que vetlli pel contempliment i que reguli degudament les mesures de foment de la desocupaciópermanent i injustificada d’habitatges tal i com estableix la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de Mesures Urgentsper a Afrontar l’Emergència en l’Àmbit de l’Habitatge i la Pobresa Energètica, i/o la Llei 18/2007 del Dret al'Habitatge. TERCER.- Instar a que el municipi de la Seu d'Urgell, dins el Pla Municipal d'Habitatge, crei un Parc públicd’habitatges en règim econòmic assequible, que incorpori habitatges destinats al lloguer social i que siguide gestió directa des del municipi per facilitar-ne la informació i transparència al ciutadà. QUART.-Instar a l'ajuntament a ampliar aquest Parc públic d’habitatges en règim de lloguer social, ambl'aplicació i compliment de l'article 7 i la disposició final tercera de la llei 24/2015, que obliga a la cessió pertres anys, dels habitatges buits propietat de bancs i empreses que romanguin en desús o infrautilitzats de

manera injustificada durant almenys dos anys. CINQUÈ.- Instar a l'ajuntament de la Seu d'Urgell a ampliar aquest Parc públic d’habitatges de lloguersocial, amb la integració de la totalitat dels actius de la SAREB presents al municipi, com a actius pellloguer social de forma permanent i sense limitació de 3 anys, ja que entenem que al formar part de bancs icaixes rescatades i nacionalitzades ja han estat pagats pels ciutadans. SISÈ.- Instar a l'ajuntament municipal i al Consorci d’Atenció a les Persones de l’Alt Urgell a supervisar elcompliment de l'article 5 i disposició final segona de la Llei 24/2015, pel que fa al seguiment delsdesnonaments, de manera que es garanteixi que no es poden produir desnonaments ni talls desubministraments que vinguin de grans tenidors d'habitatge o que puguin generar una situació de mancad’habitatge en persones i unitats familiars que es troben en situació de risc d’exclusió residencial; i pel quefa a l'aplicació de les sancions pertinents quan es produeixi una situació de manca d’habitatge. SETÈ.- Que es traslladin els presents acords al govern de l’Estat espanyol, al Congrés dels Diputats, alGovern i al Parlament de la Generalitat de Catalunya, al Consorci d’Atenció a les Persones de l’Alt Urgell, a HIULS i a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de l'Alt Urgell.

El Sr. Lozano, presenta aquesta moció per la urgència en què ens troben a la nostra ciutat pel que fa ahabitatge social. Aprofitant l'obra social de la PAH, proposa solucionar les emergències actual. Enumeraalgunes dades a nivell de l'Estat Espanyol. A partir del mandat constitucional de l'article 47 de la CE.,proposa aplicar mesures sobretot en els pisos adquirits per la SAREB. Remarca la llei 24/2015 de MesuresUrgents per a Afrontar l'Emergència en l'Ambit de l'Habitatge i la Pobresa Energètica i la llei 18/2007 delDret a l'Habitatge. Cal que des de l'Ajuntament i dins del parc vacant d'habitatges es crei un parc públicd'habitatges en règim econòmic accessible.

La Sra. Vives, tal i com a mencionat el Sr. Lozano, han canviat una mica els acords de la moció per arribar aun consens. Diu que l'Estudi del Parc Vacant del Municipi, ja ha detectat el nombre d'habitatges buits i quinsd'aquests es poden destinar a habitatge social. Recorda el conveni signat recentment entre l'Ajuntament il'Agència Catalana d'Habitatge, per col·laborar conjuntament les dues institucions. Remarca també, quel'Alcalde fa pocs dies, va trametre una petició a la SAREB en aquest sentit. El seu grup hi vota a favor.

El Sr. Viaplana, hi vota a favor i creu que es podria haver presentat una sola moció conjunta.

El Sr. Ordeig, defensa la moció que presenta el seu grup, per bé que hi ha punts de vista diferents en relacióa l'habitatge. Diu que aquest tema ja se'n ha parlat en altres ocasions, concretament al febrer del 2014. Jademanaven mesures concretes per fer front a la demanda. És cert que es va fer el parc d'habitatges vacantperò creu que tot s'està perllongant en el temps. Hi ha qüestions concretes que es podrien solucionar ambun període curt de temps. Posa com a exemple la societat HIULS, que es podria aprofitar per fer polítiquesd'habitatge. Creu que no s'està arribant a tots el ciutadans i la gestió no acaba de ser bona. És conscientque la realitat és complexa i amb tot això hi incideix la situació actual d'Andorra. El seu grup hi vota a favoramb la transacció que s'ha proposat.

En relació a la seva moció, un dels punts que proposa, és l'opció de compra amb col·laboració amb laGeneralitat, d'habitatges dels bancs a preus rebentats, i posar-los en règim de lloguer social. Han comptatque hi ha uns 160 habitatges del bancs desocupats. La seva proposta és incorporar el segon i el tercer puntde la seva moció a la moció de la CUP.

El Sr. Lozano, referent al punt 2 de la moció creu que és un error que la societat pagui uns pisos que ja hapagat. És cert que s'estan subhastant, però el que s'està demanat és que es posin el lloguer social. Fer lacomprar tendiria a equilibrar el mercat, quan el que cal fer és anar a la baixa. Sobre el punt 3, diu que ja horecull el punt 6 de la seva moció.

El Sr. Ordeig, diu que les diverses opcions de compra de les que ha parlat, es referia a bancs o la SAREB,encara que no estiguin rescatats. Creu que d'aquí a un any, l'Ajuntament no actuarà com a propietari delspisos de la SAREB. La seva proposta és mantenir la seva moció. El seu vot és a favor de la moció de laCUP.

El Sr. Viaplana, diu que al punt dos de compromís, ja hi diu “estudiar”.

La Sra. Vives, diu que coneix les dificultat en què es troben molts ciutadans. No està d'acord en el que s'hadit de que no s'està resolent la problemàtica del pisos de lloguer social. Diu que s'està fent el que es potamb els mecanismes que es tenen i, a més s'està fent un seguiment conjuntament amb els professionals.Referent a la moció de CXLS, no està d'acord amb alguns punts, com per exemple que la situació actual noté res a veure amb les dades que es mencionen de l'any 2011. Actualment hi ha 440 pisos vacants, però notots son de bancs i hi ha algun bloc que encara no té el certificat de final d'obra. En conclusió creu que lamoció no recull cap resultat satisfactori i vol reflectir que no s'està fent res en matèria d'habitatge. Finalment,sobre el primer punt d'acord , diu que ja s'està fent, el segon diu hi està d'acord, el tercer no hi està d'acord iel quart ja s'està fent. En conjunt el seu grup vota en contra de la moció presentada per CXLS.

El Sr. Viaplana, no vol entrar a argumentar els punt. Amb el punt dos hi està d'acord i els altres diu que jas'estan fent. El seu vot és a favor si és conjunt.

SE-MOC-2015/0231. L'actual crisi ha impactat de manera dramàtica en la vida de milers de persones, que a causa dedificultats econòmiques sobrevingudes no poden cobrir les seves necessitats més bàsiques. Aquestasituació d’emergència social és especialment greu en l’àmbit de l’habitatge, de manera que la traducció haestat milers de desnonaments als Països Catalans i centenars de milers de persones que han vist vulneratel seu dret a un habitatge digne, enfrontant-se a situacions de greu vulnerabilitat, precarietat extrema,pobresa, i exclusió social, econòmica i residencial.

2. Segons dades del Consell General del Poder Judicial i l'Institut Nacional d'Estadística des de 2007 i fins2014, a l'Estat Espanyol, s'han iniciat més de 600.000 processos d'execucions hipotecàries, de les quals119.613 a Catalunya. Entre l'1 d'abril i el 30 de juny del 2015 es van fer 18.739 execucions hipotecàries atot l'Estat, només 10 menys que en el mateix període del 2014. El 23% del total van tenir lloc a Catalunya .En molts casos, aquests procediments comporten no només la pèrdua de l’habitatge habitual, sinó tambél’adquisició d’un deute exorbitant amb les entitats financeres.

3. Ens trobem doncs davant d’una situació d'emergència habitacional que constitueix una autènticaanomalia en el context europeu. Com denuncia l'informe «Emergencia Habitacional en el estado español»,elaborat per l'Observatori DESC i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, aquesta situació es veuagreujada pel fet que l'estat espanyol és el país d'Europa amb més habitatge buit, 13,7% del parc total – 3milions i mig de pisos segons el darrer cens estatal d’habitatge de 2011 - i amb un parc social d'habitatgeclarament insuficient - menys d'un 2% de l'habitatge existent-.

4. La manca de recursos de les administracions locals per fer front a la problemàtica contrasta amb elsmilers de pisos en desús que acumulen les entitats financeres i les seves immobiliàries, actors principals ipart responsable de la bombolla immobiliària. Aquests immobles, sovint obtinguts com a conseqüènciad'execucions hipotecàries, es mantenen buits ja sigui a l'espera de que el preu de mercat torni a elevar-se, obé perquè es troben a la venda o a lloguer a preus inaccessibles per part de la població. El resultat sónmilers d'habitatges destinats exclusivament a una funció especulativa, eludint la funció social que segonsl'article 33 de la Constitució Espanyola (CE) ha de complir el dret de propietat.

5. L’empitjorament d’aquesta situació d’emergència social i l’escassetat dels ajuts que reben les personesafectades contrasten amb els ingents beneficis obtinguts per entitats financeres i empreses desubministraments. Les cinc entitats financeres més grans de l’Estat espanyol –Santander, BBVA, Caixabank,Popular i Sabadell– van tancar l’any 2013 amb un benefici de 7.674 milions d’euros. Gran part d'aquestesentitats financeres han estat, d'una manera o altra, rescatades amb diners públics, ja que des de l’inici de lacrisi les administracions públiques han transferit vora 165.000 milions d’euros a les entitats financeres.Algunes directament gestionades pel govern de l'Estat a través del Fons de Reestructuració OrdenadaBancària (FROB), i del traspàs d'actius a l'anomenat ”banc dolent”, la Societat de Gestió d'Actius Procedentsde la Reestructuració Bancària (SAREB). Paradoxalment, però, la forta inversió pública no ha anatdestinada a cobrir les necessitats de la ciutadania i els ajuts milionaris a la banca, molts d'ells a fons perdut,no han implicat cap contrapartida social, ans al contrari, ja que segons l’informe «Emergencia habitacionalen el Estado español», de l’Observatori DESC i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), algunes de

les entitats que més desnonen són precisament les que han concentrat la major part d’ajudes públiques

6. La situació descrita requereix actuacions per part de l'administració que possibilitin l'accés a l'habitatge detots aquells ciutadans que se'n veuen exclosos, acomplint el mandat constitucional de l'article 47 de la CE.Encàrrec als poders públics que reiteren l'article 26 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (EAC) i el 11 delPacte Internacional de Drets Econòmics Socials i Culturals (PIDESC).

7. Mitjançant el Reial Decret Llei 24/2012, de 31 d’agost, al desembre del 2012 es va constituir la Societatde Gestió d’Actius Procedents de la Restructuració Bancària (SAREB, banc dolent), entitat per gestionar elsactius tòxics, tant de pisos, com sòls i hipoteques de caixes i bancs nacionalitzats.

8. El Síndic de Greuges per donar resposta a la problemàtica generada per dificultats en el pagament del’habitatge habitual, amb col·laboració de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, de l’Il·lustre Col·legid’Advocats de Barcelona, del Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya, del Col·legi de Notaris deCatalunya, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de Càrites Diocesana de Barcelona i entitatsfinanceres ha elaborat un informe amb diverses propostes relacionades amb la Societat de Gestió d’Actiusprocedents de la Restructuració Bancària (SAREB) en considerar que aquests actius tòxics són propietat del’Estat pel fet de pertànyer a les caixes nacionalitzades. En el moment actual els bancs intervinguts són:Bankia, Catalunya Caixa, NovaCaixa Galícia i Banco de Valencia.

9. Atès que la SAREB té la missió de comprar actius tòxics amb diner públic i capital privat amb un mínimdel 50% (el capital públic representa un 45% del fons total, i el capital privat un 55%).

10. Atès que el capital privat que entra a la SAREB tindrà possibilitat de demanar préstecs avalats amb fonspúblics.

11. Atès que aquests actius es posaran a la venda en el mercat per tal que els fons d’inversió especulatius,que en molts casos seran estrangers, puguin comprar-los.

12. Atès que d'aquesta manera s'aconsegueix eliminar dels bancs els actius tòxics que provoquendesconfiança i així facilitar que se'ls torni a donar crèdit en el mercat interbancari.

13. Atès que els legisladors europeus i els espanyols amb la SAREB estan establint un marc de sanejamentde caràcter comptable i financer per a les entitats financeres intervingudes, però no estan establint cap tipusde normes sobre la conveniència de destinar els immobles a algun tipus de finalitat social. És a dir, noestableixen cap tipus de marc relatiu a una necessària i imprescindible política urbanística i d’habitatge

14. Atès que la creació de la SAREB origina la possibilitat de disposar d’un parc públic o social d’habitatgede lloguer i una oportunitat històrica irrepetible i d’una màxima responsabilitat social.

A la vista del que s'ha dit, per unanimitat dels 17 regidors presents, S'ACORDA:

* Primer. Instar al Ministerio de Economía de l'Estat i al president del Congrés a fer possible laterritorialització de la gestió de la SAREB i fer-la pròxima amb informació, transparència i participació, alconjunt de veïns i veïnes i al teixit associatiu de la ciutat.

* Segon. Instar l’Ajuntament a finalitzar l’estudi endegat sobre el Parc vacant d’habitatge del municipi, ambdata límit de 31 de gener del 2016, i vetllar per la implementació i el compliment de les mesures de fomentde la desocupació permanent i injustificada d’habitatges tal i com estableix la Llei 24/2015, del 29 de juliol,de Mesures Urgents per a Afrontar l’Emergència en l’Àmbit de l’Habitatge i la Pobresa Energètica, i/o la Llei18/2007 del Dret a l'Habitatge.

* Tercer. Instar a que el municipi de la Seu d’Urgell, dins del Parc vacant d’habitatge creï un parc públicd’habitatges en règim econòmic accessible , que incorpori habitatges destinats al lloguer social i que siguide gestió directa des del municipi per facilitar-ne la informació i transparència al ciutadà.

* Quart. Instar a l'ajuntament a ampliar aquest Parc públic d’habitatges en règim de lloguer social, ambl'aplicació i compliment de l'article 7 i la disposició final tercera de la llei 24/2015, que obliga a la cessió pertres anys, dels habitatges buits propietat de bancs i empreses que romanguin en desús o infrautilitzats demanera injustificada durant almenys dos anys.

* Cinquè. Instar a l'ajuntament de la Seu d'Urgell a ampliar aquest Parc públic d’habitatges de lloguersocial, amb la integració de la totalitat dels actius de la SAREB presents al municipi, com a actius pel lloguer

social de forma permanent ja que entenem que al formar part de bancs i caixes rescatades i nacionalitzadesja han estat pagats pels ciutadans.

* Sisé. Instar a l'ajuntament municipal i al Consorci d’Atenció a les Persones de l’Alt Urgell a supervisar elcompliment de l'article 5 i disposició final segona de la Llei 24/2015, pel que fa al seguiment delsdesnonaments, de manera que es garanteixi que no es poden produir desnonaments ni talls desubministraments que vinguin de grans tenidors d'habitatge o que puguin generar una situació de mancad’habitatge en persones i unitats familiars que es troben en situació de risc d’exclusió residencial; i pel quefa a l'aplicació de les sancions pertinents quan es produeixi una situació de manca d’habitatge.

* Setè. Traslladar els presents acords al govern de l’Estat espanyol, al Congrés dels Diputats, al Govern i alParlament de la Generalitat de Catalunya, al Consorci d’Atenció a les Persones de l’Alt Urgell, a HIULS i ala Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de l'Alt Urgell.

12. MOCIONS DEL GRUP CXLS SOBRE: A) MODIFICACIÓ DE LA QUOTA MENSUAL DE LA LLARD'INFANTS “ELS MINAIRONS” I B) MODIFICACIÓ SOBRE ELS PISOS BUITS PROPIETAT DE BANCSI/O SAREB PER DESTINAR-LOS A LLOGUER SOCIAL.

A. MOCIÓ DEL GRUP CXLS SOBRE MODIFICACIÓ DE LA QUOTA MENSUAL DE LA LLAR D'INFANTS“ELS MINAIRONS” I

La regidora del grup de CXLS Sra. Rabassa, llegeix la moció:

Atès que diferents grups municipals de l’Ajuntament varen afirmar, durant l’últim plenari municipal, queestarien d’acord en reduir la quota mensual de la Llar d’Infants Municipal.

Atès que l’educació infantil entre 0 i 3 anys és de vital importància per als nostres infants i per a laconciliació de la vida laboral i familiar de les famílies i que cal garantir-ne l’accés amb preus mésassequibles.

Atès que els continus canvis en les quotes de les Llars d’Infants, el seu encariment, el tancament de “LaGrandalla” o la baixada de la població ha portat a un descens dels infants matriculats de més del 60%,passant de 179 infants al curs 2009/2010 a 69 el curs 2015/2016.

Atès que la situació de precarietat laboral que viuen moltes persones de La Seu requereix poder disposard’un servei de Llar d’Infants de qualitat i adaptat a les necessitats de les famílies.

Proposem al Plenari de La Seu que adopti els següent acord:1.. Modificar la quota mensual de la Llar d’Infants Municipal “Els Minairons” amb una quota fixa de 100€/mes per l’horari escolar i una quota global per horari extraescolar de 125€, a partir de l’1 de gener de2016.

2. Fer arribar aquest acord a l’AMPA i a la direcció de “Els Minairons” i al Consell Municipal de les Llard’Infants.

La Sra. Rabasa, diu que la finalitat d'aquesta moció va en avançar en qualitat assistencial. Recorda que al2007es va començar a treballar en el reglament on la normativa era d'1/3, 1/3 i 1/3. Ara aquestes xifres hanbaixat i l'Ajuntament assumeix un 50%. La seva proposta és que l'Ajuntament assumís uns 20.000 euros,que és el cost que suposa les quotes dels infants que no hi poden arribar econòmicament. Creu que aquestimport és assumible. La inversió en educació i coneixement comença als 0 anys, i reduir les quotes a unsnivells que siguin sostenibles seria un bon pas. Creu que cal avançar en un projecte educatiu específica ales llars d'infants dins d'un projecte educatiu de ciutat.

El Sr. Fierro, diu que són l'únic govern municipal que sempre ha donat resposta a totes les sol·licituds que hiha hagut a la llar d'infants. Al 2007 diu que hi havia una llars d'infants en dos edificis i ells van unificar-lesperquè hi havia capacitat suficient. Recorda que l 2003, es va inaugurar una llar d'infant que l'anterior governhavia construït i que va quedar petita des de el primer moment. El seu equip ràpidament va creureconvenient solucionar aquest problema construint una nova llar d'infants, i això ho van fer perresponsabilitat. Recorda que mai cap família de la Seu que ha demanat una plaça s'ha quedat sense, i maicap família s'ha quedat sense llar d'infants per no poder pagar-la. Explica que al curs 2013-2014, les

matrícules van disminuir considerablement en 84, en aquell mateix sentit de responsabilitat, el seu equip vacreure necessari tancar una de les llars d'infants, entre altres raons perquè es malbarataven 60.000 euros.Actualment tenim 75 matricules, no 69 com diuen per tant, es suficient amb una llar d'infants. Pel que fa alrepartiment de les quotes, diu que ara l'Ajuntament està assumint bastant més del 50%, estem molt per sotade la mitja de les quotes d'altres ciutats. Remarca que s'han ampliat prestacions i horaris sense incrementarles quotes. La realitat diu que les causes que han fet disminuir el nombre de matrícules és el descens de lanatalitat, la crisis econòmica i el fet que a altres municipis també s'han creat centre, com la de Montferrer ol'Escoleta. Aquesta moció no té en compte el sentit de la responsabilitat, recorda que els impostos es vandebatre al maig i al setembre passat. Presenten mocions sense valorar la conseqüència de la sevaaplicació, encaminades a debilitat els ingressos de l'Ajuntament. El seu grup hi vota en contra.

El Sr. Lozano, hi vota a favor. Creu però que la moció és bastant limitada. Podria anar acompanyada per unestudi de viabilitat, i replantejar i aprofundir més en quin és el model que volem, ja que aquest és un serveibàsic. La quota hauria de ser de menys de 100 euros i els àpats gratuïts entre altres coses.

La regidora d'ERC, Sra. Vidal, diu que com a partit està d'acord en que l'Administració assumeixi tot el cost;però, per altra banda, veient la situació actual, i els números que reflecteixen el pressupost, creu que el mésconvenient és saber de quines quantitats concertes parlem i en tot cas, debatre aquesta qüestió alpressupost del 2016. Per altra banda, diu que no està del tot d'acord amb els antecedents que s'han explicatja que, el tancament de la Grandalla creu no ve donat per el descens de la demanda. Cal tenir en compteque els nens no necessiten anar a les Llars d'Infants, sinó que és més una necessitat de les famílies. Si laconciliació de la vida familiar i personal fos com la d'altres països, potser no hi hauria tants nens a les llarsd'infants. El seu grup hi vota a favor si es pot incloure aquesta qüestió als pressupostos del 2016.

La Sra. Rabasa, respon a la intervenció del Sr. Lozano, està d'acord en que cal aprofundir més. Pel que fa ala intervenció de la Sra. Vidal, diu que cal com ha mencionat en algunes ocasions el Sr. Fierro, el pressupostestà viu per tant, es poden fer aportacions per millorar i si cal modificar-lo. La xifra de la quota evidentmentque és discutible. No es tracta de veure qui fa més rebaixa, sinó que cal fer aportacions, el reglament deregim intern a totes les reunions hi va participar molta gent. Diu que si hi ha un romanent de tresoreria, calveure si es poden treure els recursos necessaris per afrontar aquesta despesa. La realitat ens diu que hi hafamílies que no poden portar els seus nens a la llar d'infants, ja sigui per uns motius o per uns altres. En capmoment a dubtat que en que no es busqui la qualitat.

El Sr. Fierro, diu que és cert que el pressupost és viu. Abans explica que hi havia un marge de maniobra quepodien fer més canvis però ara no tenen tant marge. Reconeix que la Sra. Rabasa sempre ha estat moltactiva, i si el seu grup continua amb la mateixa actitud, segur que es posaran d'acord amb el pressupost del2016. La predisposició de l'equip de govern a ajudar sempre hi ha sigut, les famílies que no poden portarels seus fills per manca de recursos, han pogut demanar beques i sempre s'han donat. És cert que cal veurecom es fa, si s'ha de discriminar qui té menys necessitats de qui en té més o no.

La Sra. Rabasa, diu com a grup confia en els seus companys.

El Sr. Fierro, diu que amb els seus companys no ha tingut cap problema. Es referia a que ara hi ha regidorsnous a la Comissió d''Hisenda i que si amb el debat del pressupost hi ha la mateixa intensitat i predisposició,està segur que és posaran d'acord.

SE-MOC-2015024. El grup de Compromís per la Seu, ha presentat una moció sobre modificació de la quotamensual de la llar d'infants “els Minairons”.

Hi voten a favor els regidors de CUP (1) i de CXLS (6), s'abstenen els regidors d'ERC (3) i hi voten encontraels regidors de CiU (7).

A la vista del que s'ha dit, S'ACORDA:

* No aprovar la moció del grup de CXLS sobre Modificació de la quota mensual de la llar d'infants “els

Minairons”.

B. MOCIÓ DEL GRUP CXLS SOBRE ELS PISOS BUITS PROPIETAT DE BANCS I/O SAREB PERDESTINAR-LOS A LLOGUER SOCIAL.

Aquest punt s'ha debatut conjuntament amb el punt núm. 11.

La moció del grup de CXLS és la següent:

El grup municipal de Compromís X La Seu a l’Ajuntament de La Seu d’Urgell vol impulsar mesures quepermetin que una part dels pisos buits i propietat dels bancs i/o la SAREB es destinin a lloguer social per ajoves i famílies sense recursos a preus assequibles (150/200 € al mes).

És intolerable que moltes famílies de La Seu no puguin accedir a un habitatge digne mentre hi ha tantspisos buits a la ciutat. Cal tenir en compte que segons l’IDESCAT, amb dades de 2011, a La Seu hi havia untotal de 1.119 habitatges familiars buits. Per aquest motiu, cal fer efectives les opcions de comprad’habitatges buits de les entitats bancàries i/o SAREB (entitat participada amb un 45% de capital públic) oinstar-les a oferir en règim de lloguer social els mateixos.

Al mateix temps, es recorda que ens els darrers anys des de l’Ajuntament de La Seu gairebé no s’haimpulsat cap nova oferta d’habitatge de protecció oficial. A més, al passat Ple Municipal de 17 de febrer de2014, és va aprovar al Consistori una moció presentada conjuntament pels grups del PSC-Progrés – ICV, aproposta de la PAH, on, entre d’altres, és va acordar: elaborar un Pla Municipal d’Habitatges o un estudi deparc vacant, instruir procediments administratius en els casos de desocupació permanent i iniciar elsprocediments sancionadors que preveu la llei 18/2007 pels pisos permanentment desocupats. D’aquestsacords, a data de la firma d’aquesta moció, no s’ha concretat cap resultat satisfactori.

Compromís X La Seu també vol remarcar i agrair la feina de les diferents entitats i associacions del tercersector de La Seu que treballen per ajudar a les persones que es troben en risc d’exclusió social i ambproblemes de desnonaments o per accedir a un habitatge. Sobretot, de la Plataforma d’Afectats per laHipoteca.

Cal remarcar que les lleis defensen el dret de tots els ciutadans a gaudir d’un habitatge digne i insta alspoders públics a promoure’l. Es poden citar:

- Article 47 de la CE: “Tots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat. Els poderspúblics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per a fer efectiu aquestdret[...]”.- Article 26 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya: “Les persones que no disposen dels recursos suficientstenen dret a accedir a un habitatge digne, per a la qual cosa els poders públics han d’establir per llei unsistema de mesures que garanteixi aquest dret, amb les condicions que determinen les lleis”.- La llei 18/2007, de la Generalitat de Catalunya, del dret a l’habitatge.

Proposem al Plenari de La Seu que adopti els següents acords:

1. Establir urgentment mecanismes de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de LaSeu per tal que les entitats bancàries i/o SAREB facilitin els pisos buits dels que són propietaris per a lloguersocial.

2. Estudiar, amb col·laboració amb la Generalitat, les opcions de compra d’habitatges dels bancs i/o SAREBper dedicar-los a lloguer social des de l’Administració pública.

3. Complir els acords de les mocions aprovades el febrer del 2014, on s’instava a imposar multes coercitivesals habitatges permanentment desocupats dels bancs.

4. Encarregar el seguiment dels punts anteriors a la Comissió Informativa corresponent de l’Ajuntament deLa Seu.

SE-MOC-2015/025.1. El grup municipal de Compromís X La Seu a l’Ajuntament de La Seu d’Urgell vol impulsar mesures quepermetin que una part dels pisos buits i propietat dels bancs i/o la SAREB es destinin a lloguer social per ajoves i famílies sense recursos a preus assequibles (150/200 € al mes).

2. És intolerable que moltes famílies de La Seu no puguin accedir a un habitatge digne mentre hi ha tantspisos buits a la ciutat. Cal tenir en compte que segons l’IDESCAT, amb dades de 2011, a La Seu hi havia untotal de 1.119 habitatges familiars buits. Per aquest motiu, cal fer efectives les opcions de comprad’habitatges buits de les entitats bancàries i/o SAREB (entitat participada amb un 45% de capital públic) oinstar-les a oferir en règim de lloguer social els mateixos.

3. Al mateix temps, es recorda que ens els darrers anys des de l’Ajuntament de La Seu gairebé no s’haimpulsat cap nova oferta d’habitatge de protecció oficial. A més, al passat Ple Municipal de 17 de febrer de2014, és va aprovar al Consistori una moció presentada conjuntament pels grups del PSC-Progrés – ICV, aproposta de la PAH, on, entre d’altres, és va acordar: elaborar un Pla Municipal d’Habitatges o un estudi deparc vacant, instruir procediments administratius en els casos de desocupació permanent i iniciar elsprocediments sancionadors que preveu la llei 18/2007 pels pisos permanentment desocupats. D’aquestsacords, a data de la firma d’aquesta moció, no s’ha concretat cap resultat satisfactori.

4. Compromís X La Seu també vol remarcar i agrair la feina de les diferents entitats i associacions del tercersector de La Seu que treballen per ajudar a les persones que es troben en risc d’exclusió social i ambproblemes de desnonaments o per accedir a un habitatge. Sobretot, de la Plataforma d’Afectats per laHipoteca.

5. Cal remarcar que les lleis defensen el dret de tots els ciutadans a gaudir d’un habitatge digne i insta alspoders públics a promoure’l. Es poden citar:

• Article 47 de la CE: “Tots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat. Els poderspúblics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per a fer efectiu aquestdret[...]”.• Article 26 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya: “Les persones que no disposen dels recursos suficientstenen dret a accedir a un habitatge digne, per a la qual cosa els poders públics han d’establir per llei unsistema de mesures que garanteixi aquest dret, amb les condicions que determinen les lleis”.• La llei 18/2007, de la Generalitat de Catalunya, del dret a l’habitatge.

A la vista del que s'ha dit, amb els vots contraris dels regidors de CUP (1) i de CIU (7) i els vots favorablesd'ERC (3) i de CXLS (6) del total de 17 que conformen el nombre legal de regidors, S'ACORDA:

* Primer. Establir urgentment mecanismes de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntamentde La Seu per tal que les entitats bancàries i/o SAREB facilitin els pisos buits dels que són propietaris per alloguer social.

* Segon. Estudiar, amb col·laboració amb la Generalitat, les opcions de compra d’habitatges dels bancs i/oSAREB per dedicar-los a lloguer social des de l’Administració pública.

* Tercer. Complir els acords de les mocions aprovades el febrer del 2014, on s’instava a imposar multescoercitives als habitatges permanentment desocupats dels bancs.

* Quart. Encarregar el seguiment dels punts anteriors a la Comissió Informativa corresponent del’Ajuntament de La Seu.

13. PRECS, PREGUNTES I INTERPEL·LACIONS.

A. PRECS.

A.1.

El Sr. Viaplana proposa que si hi ha material en desús als magatzems municipals s'ofereixi als municipisveïns a través del Consell Comarcal.

L'alcalde respon que es comprovarà.

A.2.

La regidora de Promoció Econòmica, Sra. Font proposa felicitar a tothom qui ha treballat pel bon resultat dela Fira de Sant Ermengol:

B.PREGUNTES

No n'hi ha.

C. INTERPEL·LACIONS.

No n'hi ha.

D.2. URGENTS

L'alcalde proposa tractar com a punt urgent el suport a la Resolució 1/XI del Parlament de Catalunya. Diuque el seu grup hi vota a favor.

El Sr. Ordeig diu que aquesta moció no era l'Ordre del Dia i recorda que el termini per a presentar mocionses tanca a una data concreta. Creu que només te a veure lateralment amb la Seu i que no es limita areproduir la moció del Parlament. El seu grup vota encontra de la declaració d'urgència.

El Sr. Lozano vota a favor de la declaració d'urgència.

El Sr. Munt, d'ERC; diu que el seu grup vota a favor de la declaració d'urgència.

En compliment del que disposa l'art. 83 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de lesentitats locals, amb el vot contrari dels regidors del grup de CXLS (6) i el vot favorable dels regidors de CUP(1), d'ERC (3) i de CiU (7), S'ACORDA:

* Declarar urgent el debat i la votació dels assumptes que s'expliquen seguidament.

1rr MOCIÓ DE SUPORT A LA RESOLUCIÓ 1/XI DEL PARLAMENT DE CATALUNYA.

L'alcalde explica la proposta.

El Sr. Lozano recorda que en la consulta del dia 09.11.2014, hi va haver més vots per a la independènciaque per a l'Estatut. Hi vota a favor

El Sr., Munt diu que ERC hi vota a favor.

El Sr. Ordeig diu que que als problemes polítics cal donar-hi solucions polítiques. Diu que no es pot saltar lalegalitat i planteja si l'Ajuntament també deixarà de complir la reforma laboral o la llei d'estabilitat. Recordaque la candidatura de Junts pel Sí ha guanyat el diputats,però no en vots i que hi ha diferents sensibilitats ilegalitats que cal respectar. Considera que cal obtenir de l'estat un respecte per la llengua i la cultura pelreequilibri territorial. El seu grup hi vota en contra.

SE-MOC-2015/0261. El Ple del Parlament de Catalunya, en la sessió del dia 9 de novembre de 2015, va aprovar la següentRESOLUCIÓ:

“Primer. El Parlament de Catalunya constata que el mandat democràtic obtingut a les passades eleccionsdel 27 de setembre del 2015 es basa en una majoria en escons de les forces parlamentàries que tenenl’objectiu que Catalunya esdevingui un estat independent i en una àmplia majoria sobiranista en vots iescons que aposta per l’obertura d’un procés constituent no subordinat.

Segon. El Parlament de Catalunya declara solemnement l’inici del procés de creació d’un estat catalàindependent en forma de república.

Tercer. El Parlament de Catalunya proclama l’obertura d’un procés constituent ciutadà, participatiu, obert,integrador i actiu per tal de preparar les bases de la futura constitució catalana.

Quart. El Parlament de Catalunya insta el futur govern a adoptar les mesures necessàries per fer efectivesaquestes declaracions.

Cinquè. El Parlament de Catalunya considera pertinent iniciar en el termini màxim de trenta dies latramitació de les lleis de procés constituent, de seguretat social i d’hisenda pública.

Sisè. El Parlament de Catalunya, com a dipositari de la sobirania i com a expressió del poder constituent,reitera que aquesta cambra i el procés de desconnexió democràtica de l’Estat espanyol no se supeditaran ales decisions de les institucions de l’Estat espanyol, en particular del Tribunal Constitucional, que consideramancat de legitimitat i de competència arran de la sentència de juny del 2010 sobre l’Estatut d’autonomia deCatalunya, votat prèviament pel poble en referèndum, entre altres sentències.

Setè. El Parlament de Catalunya ha d’adoptar les mesures necessàries per a obrir aquest procés dedesconnexió de l’Estat espanyol, d’una manera democràtica, massiva, sostinguda i pacífica que permetil’apoderament de la ciutadania a tots els nivells i es basi en una participació oberta, activa i integradora.

Vuitè. El Parlament de Catalunya insta el futur govern a complir exclusivament les normes o els mandatsemanats d’aquesta cambra, legítima i democràtica, a fi de blindar els drets fonamentals que puguin resultarafectats per decisions de les institucions de l’Estat espanyol, com els especificats en l’annex d’aquestaresolució.

Novè. El Parlament de Catalunya declara la voluntat d’iniciar negociacions per tal de fer efectiu el mandatdemocràtic de creació d’un estat català independent en forma de república i acorda posar-ho enconeixement de l’Estat espanyol, de la Unió Europea i del conjunt de la comunitat internacional.

Annex. Mesures que haurà d’aplicar el futur govern destinades a blindar drets fonamentals afectats perdecisions de les institucions de l’Estat espanyol.

1. Pobresa energèticaPer tal de garantir que cap persona no es vegi privada de l’accés als subministraments bàsics, el futurgovern ha de desplegar les mesures per a evitar la pobresa energètica aprovades per la Llei 24/2015, del 29de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, demanera que es garanteixi el dret d’accés als subministraments bàsics d’aigua potable, de gas i d’electricitata les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial, mentre duri aquesta situació.

2. HabitatgePer tal de garantir que cap persona no es vegi privada de l’accés a un habitatge digne, el futur govern ha detreballar en l’aplicació del nou marc normatiu que regula la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgentsper a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. En aquest marc, el futur governha de garantir que en processo de desnonament de l’habitatge habitual que afectin persones i unitatsfamiliars en situació de risc d’exclusió residencial es compleixi, per a poder fer efectiu el desnonament, elprincipi de reallotjament adequat de les persones i unitats familiars afectades.

Així mateix, de forma urgent, el futur govern ha de dur a terme modificacions normatives que permetin ferefectives les disposicions de la dita Llei 24/2015, com és el cas del reglament de funcionament de les meses

de valoració per a l’adjudicació d’habitatges per a situacions d’emergències econòmiques i socials i per aaltres casos de necessitats especials en l’àmbit de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

3. SanitatEn l’àmbit de les polítiques de salut, el futur govern ha de garantir l’accés universal a l’atenció sanitàriapública i de qualitat, per mitjà del Servei Català de la Salut (CatSalut), a totes les persones que viuen aCatalunya. Cap persona no en pot quedar exclosa per raó d’origen, tingui o no la condició d’assegurada obeneficiària del Sistema Nacional de Salut, i amb independència de si consta o no en el padró. Així mateix,cap ciutadà no es pot veure privat d’assistència farmacèutica per motius econòmics.D’acord amb diverses resolucions aprovades pel Parlament, no es poden dur a terme nous concurso per ala gestió de centres d’atenció primària.

4. EducacióEl Parlament de Catalunya va interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra bona part de l’articulat de laLlei orgànica 8/2013, del 9 de desembre, de millora de la qualitat educativa, recurs que fou admès a tràmit el3 d’abril de 2014. En aquesta impugnació, avalada pel dictamen del Consell de Garanties Estatutàries,s’argumentava que els preceptes impugnats de la dita llei orgànica són contraris a les competències quecorresponen a la Generalitat en aquesta matèria, contraris al model educatiu català determinat per la Lleid’educació de Catalunya i contraris als consensos obtinguts pels conjunt de la comunitat educativa. Encoherència amb aquest recurs, el futur govern ha de vetllar en la seva actuació en matèria d’educació per laplena vigència i el respecte de les competències establertes en favor de les administracions catalanes i permantenir-hi els consensos obtinguts pel conjunt de la comunitat educativa.

5. Garantia de les llibertats públiquesEl Parlament de Catalunya va interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra alguns articles de la LleiOrgànica 4/2015, de protecció de la seguretat ciutadana, recurs que fou admès a tràmit el 21 de juliol de2015. En aquesta impugnació, avalada pel dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, s’argumentavaque els preceptes impugnats de la dita llei orgànica són contraris a drets fonamentals emparats per textosinternacionals com la Declaració universal dels drets humans o el e Conveni europeu dels drets humans iper la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans. En coherència amb aquest recurs, el futurgovern ha de vetllar en la seva actuació en matèria de seguretat ciutadana per la plena vigència i el respectedels drets fonamentals esmentats.

6. Administracions localsAmb l’afany de garantir les plenes competències de les administracions locals catalanes en servei del’interès general, el futur govern ha de proporcionar-los les eines de suport necessàries per a deixar senseefecte els preceptes de la Llei de l’Estat 27/2013, del 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat del’Administració local, promulgada de resultes de la Llei orgànica 2/2012, del 27 d’abril, d’estabilitatpressupostària i sostenibilitat financera, dictada en desplegament de l’article 135 de la Constitucióespanyola, relatius a la limitació de competències als ens locals, al control del cost dels serveis i a l’obligacióde la priorització de l’activitat econòmica privada.

7. RefugiatsA fi de poder donar resposta a la greu situació humanitària que viuen els refugiats, el futur govern ha degenerar un marc de relacions amb l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) ambl’objectiu de donar acollida i asil al màxim nombre de persones refugiades, més enllà de les decisionsadoptades en aquest àmbit pel Govern espanyol.

8. Dret a l’avortamentEn matèria de dret a l’avortament, el futur govern s’ha de regir pel que estipula la Llei 17/2015, del 21 dejuliol, d’igualtat efectiva de dones i homes.

9. Finançament d’un pla de xoc social i gestió del deutePer tal d’alliberar recursos per a dotar financerament un pla de xoc social, el futur govern ha d’establir, entrealtres mesures, vies de negociació que permetin reduir la càrrega del deute en el conjunt de la despesa.

2. Prioritàriament, el futur govern ha d’impulsar la renegociació de tots els finançaments estructurats,separant els pagaments que compensen un servei (inversió i manteniment) d’aquells que constitueixen unpagament excessiu respecte als tipus d’interès a les taxes d’inflació actuals. Així mateix, el futur govern had’instar els concessionaris o superficiaris a redefinir els contractes estructurats, transformant l’amortitzacióde les inversions en finançament ordinari mitjançant deute públic i eliminant el cost excessiu del capital.

3. Aquesta transformació, que ha de permetre una rebaixa de costos per a la Generalitat que es pugui

aprofitar per a finançar el pla de xoc social, ha d’anar acompanyada d’una revisió a fons dels programespressupostaris de despesa que permeti avaluar-ne i contrastar-ne la utilitat en moments en què atendre laurgència social ha esdevingut la màxima prioritat de la despesa de la Generalitat, expressada en l’esmentatpla de xoc. Els estalvis que s’obtinguin de la revisió de programes han d’anar íntegrament dedicats al pla dexoc social.

4. Per tal de fer un seguiment de l’efectivitat d’aquest objectiu i compromís, el futur govern ha de crear ungrup de treball obert als grups parlamentaris.

5. Així mateix, el futur govern ha d’establir un calendari de reunions amb els responsables de la bancaresident per a estudiar la possibilitat de renegociació del pagament dels interessos amb finalitats socials.”

6. Des del món municipal català volem estar, una vegada més, al costat del Parlament de Catalunya enl’exercici de la voluntat del nostre poble i expressar la nostra total coincidència de plantejaments amb lacambra catalana.

Per aquest motiu els grups municipals amb el vot contrari dels regidors del grup de CXLS (6) i el votfavorable dels regidors dels grups de CUP (1), d'ERC (3) i de CiU (7), S'ACORDA:

* Primer. Manifestar el ple suport i l’adhesió de l’ajuntament de la Seud'Urgell a la resolució 1/XI delParlament de Catalunya.

* Segon. Trametre aquest acord a la presidenta i als grups del Parlament de Catalunya, al president de laGeneralitat de Catalunya, a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i a l’Associació Catalanade Municipis (ACM).

A l'hora indicada a l'encapçalament, s'aixeca la sessió de la qual, com a secretari, estenc aquesta acta.

El secretari . . . L'Alcalde

Ramon Miñambres Rebés Albert Batalla Siscart