ACTA DE LA REUNIÓ DEL CONSELL DE DIRECCIÓ DE L’AGÈNCIA DE · 2019-10-18 · de Química en substitució del Dr. Fermín López • Sr. Jordi Gonzalo Ruiz, gerent de la Fundació

1

ACTA DE LA REUNIÓ DEL CONSELL DE DIRECCIÓ DE L’AGÈN CIA DE POSTGRAU Dia: 4 de desembre de 2017 Hora: 11:00 h Lloc: Sala de Juntes del Rectorat Sessió número 30 Assistents Dr. Joan Elías García. Rector (Presideix) Dra. Amelia Díaz Álvarez. Vicerectora de docència i ordenació acadèmica Dra. M. Cristina Sanz López. Directora de l’Agència de Postgrau Dr. Òscar Mascarilla Miró. Director adjunt de l’Agència de Postgrau Sr. Guillem Íñiguez Papell. Director General de l’Institut de Formació Contínua IL3-UB Dr. Max Turull Rubinat. Secretari de l’Institut de Ciències de l’Educació ICE Dra. Laura Baigorri Ballarin. Vicedegana de recerca, doctorat i postgraus de la facultat de Belles Arts Dra. Mònica Baró Llambias. Vicedegana de la facultat de Biblioteconomia i Documentació Dra. Montserrat Casanellas Chuecos. Adjunta al vicedeganat d’afers acadèmics per a màsters i postgraus de la facultat de Dret. Dr. Santiago Forgas Coll. Delegat del rector per a màsters i postgraus de la facultat d’Economia i Empresa Sr. Josep Alsina Masmitjà. Vicedegà de transferència i relacions amb la societat de la facultat d’Educació Dra. Josefa Badia Palacín. Vicedegana de la facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació Dra. Esther Pascual Miralles. Vicedegana d’afers acadèmics de la facultat de Física Dr. Daniel Piñol Alabart. Vicedegà acadèmic de la facultat de Geografia i Història Dr. Jaume Pous Fàbregas. Facultat de Ciències de la Terra Dra. Inmaculada Rodríguez Santiago. Delegada del Rector per a recerca, ocupabilitat i relació amb empreses de la facultat de Matemàtiques i Informàtica Dr. Fermín Huarte Larrañaga. Vicedegà d’ordenació acadèmica i qualitat de la facultat de Química Dra. Núria Roca Caparà. Secretària docent de l’Escola Universitària d’Infermeria Sant Joan de Déu Dra. Sara Magallón Pendón. Directora de l’Escola Superior de Relacions Públiques Sra. Montse Roche Puigdevall. Consellera de l’Escola de Noves Tecnologies Interactives (ENTI) Sr. Ferran Laín Devant. Administrador de l’Agència de Postgrau (Secretari) Convidats Sr. Antoni Forés Miravalles. Àrea de suport academicodocent Dra. Concepció Amat Miralles. Coordinadora d’estudiants, innovació i qualitat de l’Agència de Postgrau Dr. Manel Puigcerver Olivan. Coordinador d’estudis i prospectiva de l’Agència de Postgrau Sra. Helena Mestres. Administrativa de l’Agència de Postgrau Sra. Sandra Codina Amores. Administrativa de l’Agència de Postgrau Sra. Estefanía Márquez Campos. Administrativa de l’Agència de Postgrau

2

S’excusen Sr. Francisco Sánchez Montero. Gerent Dra. Montserrat Busquets Abio. Vicedegana de l’àrea acadèmica - postgraus i màsters de la facultat de Biologia Dra. Ana Sofia Moya Gutiérrez. Vicedegana d’ordenació acadèmica de la facultat de Filologia Dr. David Gallardo Pujol. Vicedegà de recerca i innovació de la facultat de Psicologia Dr. José Antonio Pérez Aranda. Director de l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT Sr. Miquel Amorós March. Secretari del Consell Social Ordre del dia: 1.- Lectura i aprovació, si escau, de l'acta de la reunió anterior. 2.- Informe del President del Consell de Direcció. 3.- Informe de la Direcció de l'Agència de Postgrau. 4.- Accions relatives a l’oferta formativa.

• Evolució de l’oferta formativa i el nombre d’estudiants • Estudi de l’anul·lació de cursos • Estudi de les necessitats per la virtualització dels cursos • Presentació i aprovació, si escau, de les directrius per la col·laboració amb

partners

5.- Avaluació i qualitat. • Presentació i aprovació, si escau, de l’etiqueta d’excel·lència UB per a cursos

propis • Anàlisi dels resultats de les enquestes d’opinió • Consideracions sobre l’enquesta de gestors

6.- Presentació de la memòria d’activitats de l’Agència de Postgrau 2016/2017 7.- Informació sobre Cursos de Postgrau i Extensió Universitària. 8.- Afers de tràmit. 9.- Torn obert de paraules.

1.- Lectura i aprovació, si escau, de l'acta de la reunió anterior.

S’aprova l’acta de la reunió anterior sense cap esmena

2.- Informe del President del Consell de Direcció.

3

El senyor Rector dona la benvinguda als membres del Consell de Direcció. També destaca i agraeix la feina de la Dra. Sanz i de tot l’equip de l’Agència de Postgrau, donat que repercuteix en el bon posicionament de la Universitat de Barcelona a nivell nacional i internacional en l’àmbit de la Formació Contínua.

S’informa de les visites als centres que realitza l’Agència per tal de copsar l’oferta, obrir noves línies de treball i per la internacionalització de l’oferta de la Universitat.

En referència a la virtualització de l’oferta, s’està treballant per poder disposar de les eines necessàries d’acord amb el vicerectorat de Transformació Digital i el CRAI, experts en aquest àmbit. A més es demana la col·laboració de tothom ja que es tracta d’un feina transversal. També s’està treballant amb l’Agència de Polítiques i Qualitat per potenciar i adequar aspectes de qualitat en els títols propis.

La dependència orgànica i funcional de l’Agència, del rector i del vicerectorat de docència i ordenació acadèmica respectivament, ha propiciat que la Dra. Sanz hagi pogut explicar en la Comissió Acadèmica de Consell de Govern, els objectius, les accions engegades i el treball de l’Agència de Postgrau, fet que possibilita que els centres ho coneguin més abastament.

Finalment s’informa que es reprèn a nivell estatal el tema del reconeixement de títols propis des de la sectorial de la CRUE acadèmica, la que ha creat una comissió específica en la qual la Dra. Díaz representa la UB.

3.- Informe de la Direcció de l'Agència de Postgrau.

La Dra. Sanz dona la benvinguda als nous membres d’aquest consell:

• Dr. Oriol Escardíbul Ferrà, vicerector d’Economia

• Dr. Max Turull Rubinat, secretari de l'Institut de Ciències de l'Educació en substitució del Dr. Xavier M. Triadó

• Dr. Daniel Piñol Alabart, vicedegà acadèmic de la facultat de Geografia i Història en substitució de la Dra. Mª Dolores Sánchez Aguilera

• Dra. Ana Sofía Moya Gutiérrez, vicedegana d'ordenació acadèmica de la facultat de Filologia en substitució de la Dra. M. Teresa Español

• Dr. Fermín Huarte Larrañaga, vicedegà d'ordenació acadèmica i qualitat de la facultat de Química en substitució del Dr. Fermín López

• Sr. Jordi Gonzalo Ruiz, gerent de la Fundació Finestres en substitució del Sr. Armand Arilla

També excusa l’assistència del Sr. Francisco Sánchez, gerent, la Dra. Montserrat Busquets de la facultat de Biologia, el Dr. David Gallardo de la facultat de Psicologia i el Dr. José Antonio Pérez Aranda, director de l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT.

S’ha incorporat un nou membre a l’equip de l’Agència de Postgrau, la Dra. Concepció Amat com a coordinadora d’estudiants, innovació i qualitat.

S’esmenten els documents de diversos punts de l’ordre del dia que es van publicitar al web de l’Agència:

• Evolució de l'oferta formativa i el nombre d'estudiants • Estudi de l'anul·lació de cursos • Presentació i aprovació, si escau, de les directrius per la col·laboració amb partners • Presentació i aprovació, si escau, de l'etiqueta d'excel·lència UB per a cursos propis

4

• Anàlisi dels resultats de les enquestes d'opinió • Cursos de postgrau i diplomes d'extensió universitària aprovats pel Consell Executiu

(període juny - setembre 2017) • Cursos d'extensió universitària aprovats econòmicament pel Consell Executiu (període

juny - setembre 2017) • Informe quantitatiu de cursos nous i de cursos amb superàvit (període juny - setembre

2017) • Cursos elevats a Consell Social (període juny - setembre 2017) • Relació de cursos no aprovats (període juny - setembre 2017) • Relació d'activitats de curta durada informades en el període juny - setembre 2017

S’informa de les visites als centres que s’han realitzat per potenciar l’oferta i veure les possibilitats dins de cada àmbit per augmentar l’oferta formativa. Es va demanar a l’equip deganal que participessin en aquestes reunions els caps de departament i de grups de recerca, per ser els qui coneixen més de prop les potencialitats del professorat.

Per part de l’Agència, assisteixen la direcció, Dra. Sanz, el Dr. Mascarilla, com a responsable de l’oferta, el Sr. Laín, com responsable de la part tècnica i el Dr. Puigcerver com a coordinador d’estudis.

S’han dut a terme les visites a les següents facultats: Física, Química, Dret, Economia i Empresa, Educació, Psicologia, Biologia i Ciències de la Terra i Geografia i Història. I ja hi ha una nova proposta de curs de la Facultat de Química en col·laboració amb la Universitat de Lleida.

Cal destacar que aquestes visites no reemplacen les noves idees que cada centre pugui iniciar, com per exemple, des del CETT s’està preparant un curs tipus fellowship, consistent en la immersió d’alumnes en diferents cuines, com el Celler de Can Roca.

Un altre projecte que es vol iniciar és la confecció de cursos per a persones de cicles formatius, mentre el cursen o un cop finalitzat. Es tracta d’acostar el món universitari a la formació professional. En aquesta línia es tindrà una entrevista amb el responsable d’educació i universitats de l’Ajuntament de Barcelona, per veure si poden donar suport logístic i de publicitació a aquesta iniciativa.

En el marc dels contactes que s’estableixen des de l’Agència, cal destacar la reunió que va mantenir el Dr. Mascarilla amb el president de l’Associació Internacional de Ports, per tal de copsar la necessitat de formació del personal dels creuers, tant a nivell de gestió com de cuina. També el Dr. Mascarilla manté contacte amb ambaixadors espanyols de diferents països a través del Centre d’Estudis Internacionals (CEI).

Es segueixen mantenint els contactes derivats de les xarxes en les quals participa la Universitat, com per exemple la Red de Educación Continua de Latinoamérica y Europa (RECLA) o la Unión Iberoamericana de Universidades (UIU), des d’on s’han fet contactes per realitzar cursos en col·laboració amb la Universidad Complutense de Madrid i la Universidad Nacional Autónoma de Mèxic (UNAM).

S’informa que l’estudi de paraules clau ja està finalitzat i que per poder implementar-ho és necessari suport informàtic. Degut a l’elevat cost d’aquest suport, de moment s’atura la implementació a l’espera de renegociació. Aquest estudi de paraules claus i el d’agrupacions per àrees temàtiques es podrien tractar de manera conjunta, i seria extrapolable als màsters universitaris.

5

També s’ha demanat autorització al Consell de Govern per formar part de la Asociación Estatal de Programas Universitarios para Mayores AEPUM, la qual està interessada que la nostra universitat en formi part. Aquesta proposta es va vehicular a través de la vicerectora Dra. Díaz i serà responsabilitat de la vicerectora d’Igualtat i Acció Social, Dra. Vilalta. La participació en aquesta associació pot ser beneficiosa en el sentit que s’està dissenyant un programa sènior com a títol propi, el qual haurà de ser viable i coexistir amb el que ofereix la Universitat de l’Experiència de la UB.

Es comenta que la Dra. Concepció Amat i la Sra. Olga Pujolràs, de l’Agència de Polítiques i Qualitat, han començat a treballar sobre la incorporació dels títols propis al Sistema Intern de Garantia de Qualitat del centre. Es recorda que la Facultat d’Economia i Empresa i la de Dret es van oferir per participar en la prova pilot.

S’esmenten alguns projectes i accions que s’aniran desenvolupant en el decurs de la reunió:

• Estudi d’anul·lació de cursos

• Estudi sobre les necessitats de virtualització dels cursos

• L’etiqueta d’excel·lència, per distingir els cursos que arribin a un estàndard de qualitat

• Valoració dels partners, per minimitzar el risc de les col·laboracions

• Adequació de l’enquesta de gestors

• Memòria d’activitats de l’Agència de Postgrau

Per últim s’informa de diverses qüestions:

• El reconeixement dels títols propis d’universitats espanyoles en dos països llatinoamericans, Perú i Equador, sota uns criteris, com per exemple la posició en els rànquings de la universitat.

• S’està analitzant el nombre de cursos que dirigeix una mateixa persona, exceptuant els cursos de caire institucional. En funció dels resultats es prendran les mesures pertinents.

• Tal i com ha comentat el senyor rector, la Dra. Díaz formarà part de la Comissió de Formació Contínua de la CRUE acadèmica. A més està previst que s'incorporin a aquesta comissió dos membres de la RUEPEP i possiblement un d’ells recaigui sobre la vicepresidència de la RUEPEP, que actualment exerceixo.

• S’ha mantingut una reunió amb UNPORTAL, pàgina web on es publiciten els títols de grau d’universitats catalanes, ja que s’estan plantejant publicitar també els màsters universitaris i propis. Aquest projecte és molt interessant i té el suport del vicerectorat d’ordenació acadèmica, Dra. Díaz, i del d’estudiants, Dra. Puig.

Finalment la Dra. Sanz agraeix a la Dra. Díaz la possibilitat d’intervenir en la comissió acadèmica de Consell de Govern del proppassat 6 d’octubre, per tal d’explicar quines funcions realitza l’Agència de Postgrau i les possibilitats i característiques dels títols propis.

El Sr. Ferran Laín informa de tres accions que s’han realitzat:

• En relació al nou circuit d’aprovació de les activitats de curta durada que es va aprovar en el darrer Consell de Direcció, s’informa que a hores d’ara l’Agència de Postgrau ja podrà activar l’activitat a GIGA, d’aquesta manera es podran revertir algunes disfuncions en la gestió d’aquestes activitats.

6

• S’està treballant perquè les despeses d’autorització de cursos, que es realitzen mitjançant el SAP, siguin col·legiades pels directors i pels administradors de centre o preautoritzades per aquests últims, a fi que les administracions de centre coneguin realment l’estat de despeses d’un curs.

• La Universitat de Barcelona s’ha inscrit a la fundació FUNDAE, la qual concedeix subvencions de formació per treballadors. El tràmit és dificultós i hi ha requeriments que si no es compleixen es retira la subvenció. Per aquest motiu en un principi es tutelarà des de l’Agència de Postgrau.

La Dra. Sanz remarca que la qüestió de FUNDAE s’ha de fer amb molta cura.

La reunió amb els directors de cursos propis es convocarà finalment al primer trimestre de 2018, atès que s’han d’acabar de matisar alguns temes.

La Dra. Roca pregunta si les reunions per centres es faran també pels centres adscrits.

La Dra. Sanz respon que es tindrà en compte i si es demana es faran.

El Dr. Turull demana prudència amb el tema de FUNDAE.

4.- Accions relatives a l’oferta formativa.

El Dr. Puigcerver presenta l’informe de l’evolució de l’oferta formativa i el nombre d’estudiants (annex 1). En els Consells Executius del curs 2016-2017 es va aprovar un total de 845 cursos, dels quals 188 eren vinculats, i es va informar de 55 activitats de curta durada. Si s’analitza per tipologia de curs el 43% dels cursos són màsters, el 85.8% dels cursos permeten l’obtenció de títols per a postgraduats i el 14.2% es tracta de títols d’extensió universitària. Segons la modalitat, el 51% dels cursos s’imparteixen de manera presencial, mentre que les modalitats semipresencial i online es distribueixen amb semblança. En l’oferta per centres, el 39.2% correspon a IL3-UB, i es destaca la facultat de Medicina i Ciències de la Salut i Dret. En relació a la gestió, el 49.3% dels cursos són gestionats per les diferents facultats i el 40.9% per IL3.

Pel que fa a l’evolució de l’oferta formativa des de l’inici de l’Agència de Postgrau la tendència és l’increment de cursos. Per altra banda l’increment del nombre de matriculats (12.1%) no és estadísticament significatiu, la qual cosa comporta una disminució en el nombre d’estudiants per curs si es compara amb l’increment de cursos.

A propòsit de l’informe de cursos anul·lats (annex 2), el Dr. Puigcerver destaca que d’un total de 623 cursos de l’any 2016 s’han anul·lat 88, és a dir, un 14.1%. D’aquests, un 53.4% són cursos nous. Tenint en compte el nombre de cursos ofertats no hi ha diferències significatives entre la modalitat presencial, la semipresencial i la a distància. Per tipologia de curs, s’anul·len menys màsters i més cursos superiors universitaris del que s’espera. Tampoc hi ha diferències significatives en quant a l’anul·lació de cursos atenent a qui els gestiona. Si s’analitza per nombre d’edicions, la probabilitat que un curs s’anul·li en primera edició és d’un 53.4%, mentre que com més edicions tingui un curs la probabilitat que s’anul·li és baixa. Per completar aquest estudi es va demanar als directors de cursos anul·lats les causes que ells consideraven que van portar a la cancel·lació d’aquests. En el cas dels centres UB, les raons més nombroses corresponen a la publicitat, on es demanen canals institucionals de difusió

7

més efectius, a que l’oferta no s’ha vinculat a les necessitats reals que es demanda, als horaris d’impartició i a la crisi econòmica. En el cas d’IL3-UB, la causa més remarcable és la poca demanda per la viabilitat econòmica del curs.

Finalment s’ha estudiat l’evolució dels cursos anul·lats des de l’any 2004 fins a l’any 2016, on es conclou que actualment la probabilitat que un curs es cancel·li és molt baixa, això vol dir que des de la direcció dels cursos es perfilen molt més les propostes.

El Dr. Mascarilla explica que l’estratègia clau per potenciar l’oferta i aconseguir més estudiants és la virtualització dels cursos, per aquest motiu s’està elaborant un estudi sobre les necessitats de virtualització dels cursos.

En les reunions que s’han fet als centres amb els directors de departament i de grups de recerca s’ha exposat aquesta qüestió i s’ha fet esment que l’oferta a distància de les facultats és molt ínfima i que caldria fer un esforç per reconduir els cursos en modalitat presencial a semipresencial o a distància. Un dels motius principals és que actualment realitzar un màster a la ciutat de Barcelona és molt car, i això que els preus que ofereix la Universitat de Barcelona són molt competitius però l’estada que comporta realitzar-ho és la causa principal d’encariment.

Una part d’aquest estudi s’enfocarà en les dificultats de caire administratiu que comporta un curs a distància, com pot ésser la matriculació, preinscripció, pagament, apostilla electrònica.

L’altra part tractarà sobre les eines per a la virtualització d’un curs. S’han fet reunions amb el CRAI i la unitat d’audiovisuals per veure les eines de les quals ja es disposa, com pot ser el moodle, el skipe empresarial, les píndoles de classe, com fer classes en temps real, gravacions, etc. A més es compta amb el compromís del Dr. Pujol, vicerector de Transformació Digital, per la millora d’aquestes eines.

També s’està valorant la formació que haurien de rebre els directors per passar un curs de modalitat presencial a semipresencial o online, ja que no només es tracta de canviar les hores sinó que s’han de valorar les competències, ser proactiu, etc.

S’ha d’aprofitar la marca UB i intentar aconseguir més estudiants.

La Dra. Baró comenta que des de la facultat de Biblioteconomia i Documentació s’ha fet un curs a distància, però que fer classes en streaming per què l’alumne les pugui recuperar té un cost bastant elevat i això encareix el curs, per tant el que es feia és que els mateixos professors gravaven les classes.

El Dr. Mascarilla respon que els preus que ofereix la unitat d’audiovisuals són bons i prou competitius, i que el canvi de modalitat en un curs ha de ser progressiu per poder suportar el cost que en primera instància comporta, és a dir, partint d’un curs presencial estable amb romanents canviar-ho a semipresencial a dos o tres anys i a distància a tres o quatre anys. D’aquesta manera es pot sufragar el cost que comporta un curs a distància.

La Dra. Sanz explica que està parlant amb la Dra. Díaz per establir un sistema d’incentius, també pel professorat, per a què tothom tingui la possibilitat de virtualitzar cursos.

El Dr Turull creu que la virtualització de cursos és molt bona notícia, ja que la UB té potencial acadèmic, social i econòmic. A més afegeix que un element clau per virtualitzar cursos és el model docent.

El Rector comenta que es tracta de fer les coses d’una altra manera i que la UB ha de decidir si aposta per la virtualització, la qual també es podria fer extensible en certs graus.

8

La Dra. Díaz apunta que està d’acord amb el Dr. Turull i explica que l’IL3 és un referent i expert en fer materials i docència virtual i que aquesta expertesa s’ha d’aprofitar.

El Dr. Mascarilla presenta el document per aprovació, si escau, sobre les directrius per la col·laboració amb partners (annex 3). La finalitat d’aquest document és regularitzar la relació dels partners que col·laboren en cursos propis, i donar als centres responsables directrius per elegir, controlar i fer seguiment d’aquestes entitats alienes a la UB. En trets principals les directrius són bàsicament tres: la primera, unes consideracions generals lligades a la qualitat acadèmica, les infraestructures, el sistema integral de la qualitat i criteris econòmics; una segona directriu, on s’especifica que s’ha de signar un conveni on quedi reflectit de manera explícita que el centre responsable del curs i la Agència de Postgrau poden exercir tasques de vigilància, auditoria i control; i l’última, anomenada seguiment, on consta que el centre responsable i l’Agència de Postgrau vetllarà per a què la informació publicada sigui la correcta, no generi falses expectatives a les persones interessades i es faci un ús adequat de la marca i el logo de la UB.

La Dra. Sanz afegeix que les facultats no tenen mecanismes de seguiment per controlar un partner extern, cas contrari del que passa amb l’IL3. És per aquest motiu que s’han confeccionat aquestes directrius, per ajudar als centres responsables que les vulgui aplicar ho pugui fer, sense necessitat que sigui una normativa. També comenta que el Dr. Mascarilla s’ha ofert personalment per fer aquest seguiment.

S’aprova el document.

5.- Avaluació i qualitat.

La Dra. Sanz presenta les tres qüestions d’aquest punt de l’ordre del dia: l’etiqueta d’excel·lència UB, l’anàlisi dels resultats de les enquestes d’opinió i les consideracions sobre l’enquesta de gestors.

La Dra. Concepció Amat presenta el document per aprovació, si escau, de l’etiqueta d’excel·lència UB per a cursos propis (annex 4). Es tracta d’atorgar un reconeixement als cursos de postgrau i als diplomes d’extensió universitària estables, això és que s’hagin impartit un mínim de tres edicions seguides i no hagin tingut canvis substancials, que compleixin un determinats criteris de qualitat, amb la finalitat de potenciar la millora dels cursos. La validesa d’aquesta etiqueta seria de dos anys, és a dir, les dues edicions següents del curs.

En les diferents reunions del Consell Executiu i en el darrer Consell de Direcció s’ha anat explicant el desenvolupament d’aquest projecte. A més s’ha comptat amb la participació de quatre representants de centre, Sr. Alsina, Dr. Turull, Sr. Pérez i Dra. Casanellas, en una reunió per valorar els indicadors que es tenen en compte alhora de concedir l’etiqueta.

En el document s’especifiquen els indicadors, que principalment es basen en aspectes generals que tenen relació amb l’organització del curs, aspectes acadèmics i l’opinió dels estudiants. Aquests indicadors seran revisats pel centre responsable del curs i l’Agència de Postgrau.

Alguns dels beneficis de l’etiqueta són la publicitat en la fitxa del curs, el reconeixement a efectes de l’avaluació docent del professorat i es tindrà en compte dins del contracte-programa acadèmico-docent del centre.

9

Finalment s’explica el procediment que s’emprarà per atorgar l’etiqueta, el qual principalment consisteix en l’elaboració per part de l’Agència de Postgrau d’un llistat amb els cursos susceptibles d’obtenció de l’etiqueta que s’enviarà als centres responsables, els centres valoraran els cursos i proposaran els que considerin adients, l’Agència revisarà els indicadors dels cursos proposats i, per últim, es crearà una Comissió Avaluadora per tal que resolgui quins cursos aconsegueixen l’etiqueta d’excel·lència UB.

El Rector pregunta quan es tindran els primers cursos amb l’etiqueta d’excel·lència.

Es respon que cap al mes de març d’enguany.

La Dra. Baró pregunta quin mínim de crèdits han de tenir els cursos susceptibles de l’obtenció de l’etiqueta.

La Dra. Amat respon que no s’ha establert un mínim de crèdits, sinó que tots els cursos de postgrau per a titulats i els diplomes d’extensió universitària serien susceptibles.

La Dra. Sanz afegeix que els certificats d’extensió universitària no entrarien a ser valorats a causa que no es tenen els indicadors de l’opinió de l’alumnat.

S’aprova el document.

El Dr. Puigcerver presenta l’informe de l’anàlisi dels resultats de les enquestes d’opinió (annex 5), que comprèn les d’estudiants, les de professorat, les dels cursos de formació corporativa i les de cursos fellowship.

En relació als resultats de les enquestes d’estudiants, s’ha analitzat les dues passacions corresponents al període octubre 2016 – gener 2017 i febrer – abril 2017 respectivament. En trets generals, la participació ha estat del 60.8%, el perfil de l’alumnat és d’estudiants de Catalunya, que provenen d’altres universitats, són majoritàriament dones, un percentatge elevat treballa a temps complert o gairebé, s’han graduat fa vuit anys (promig) i la seva edat és de 34 anys en promig. Pel que fa als resultats dels ítems de l’enquesta, el grau de satisfacció dels estudiants és molt elevat en general.

A propòsit dels resultats de les enquestes dels professors, pel curs 2016-2017 s’han analitzat 2611 enquestes que corresponen a 339 cursos. Majoritàriament l’activitat principal del professorat és de tipus professional, s’utilitzen metodologies de treball molt variades i els recursos més emprats a les aules són la bibliografia, els textos docents i el correu electrònic. Tal i com succeeix en les enquestes d’alumnes, el grau de satisfacció del professorat és molt elevat.

Pel que fa a les enquestes de cursos de formació corporativa, es comenta que es tracta de cursos que es fan per encàrrec d’empreses o institucions que formen al seu personal, per tant l’enquesta, que consta de 4 preguntes obertes i 24 ítems, l’emplena l’empresa. S’han analitzat els resultats de 35 cursos corresponents a 5 empreses (INESE, MC Mutual, Mútua Universal, Editorial Panamericana i Editorial Planeta) i en general el grau de satisfacció de les mateixes és molt satisfactori. Només l’editorial Panamericana va fer constar que els certificats es retardaven molt en generar-se.

Per últim, els cursos tipus fellowship, que són cursos que consisteixen en la immersió d’un reduït nombre d’alumnes en un servei hospitalari, institució o organització, amb l’objectiu d’adquirir coneixements teòrics i pràctics amb la tutela de professionals de la institució. S’han analitzat 9 cursos. Aquesta enquesta és emplenada pel director del curs i consta de 6

10

preguntes obertes. En general, el resultat és que aquests cursos es van desenvolupar molt satisfactòriament, amb l’anotació que van haver-hi algunes desavinences entre els estudiants i els metges residents i que hi ha complexitat administrativa en el cas dels alumnes estrangers.

La Dra. Amat comenta que s’està començant a treballar en la remodelació de l’enquesta de gestors. Aquesta enquesta és peculiar ja que la responen poques persones, atès que s’adreça als centres responsables dels cursos. L’objectiu principal de la mateixa és que a partir dels resultats es millori el procés de gestió, tant de l’Agència de Postgrau com el del propi centre. L’enquesta actual és massa general i com a conseqüència hi ha poca informació que es pugui utilitzar per millorar els processos. Per aquest motiu, en la nova enquesta s’intentaran concretar les preguntes i es desgranaran dins una pregunta general, determinant per una part la tasca de gestió del centre i per l’altra la dels directors dels cursos. També una altra novetat que s’incorporarà és que es recollirà en format paper i es farà una entrevista amb les persones responsables del centre de manera biennal.

La informació que es pot extreure de l’enquesta de gestors és molt important i necessària, entre d’altres, pel desenvolupament del sistema intern de garantia de la qualitat dels títols propis.

6.- Presentació de la memòria d’activitats de l’Agència de Postgrau 2016/2017.

La Dra. Sanz apunta que la memòria d’activitats de l’Agència de Postgrau 2016/2017 (annex 6) s’ha treballat conjuntament, per la banda administrativa, el recull de dades i el Dr. Puigcerver és qui ha ordenat i unificat aquestes dades.

El Dr. Puigcerver explica els principals apartats d’aquesta memòria. En primer lloc s’ha elaborat una presentació a càrrec de la directora de l’Agència de Postgrau. A continuació s’exposa la creació i funcions, els objectius, els òrgans de govern (Consell de Direcció, Consell Executiu i equip de direcció) i l’organigrama de l’Agència de Postgrau. En tercer lloc es descriuen les línies estratègiques: oferta, reconeixement, a nivell nacional i internacional, i internacionalització. En relació amb l’oferta, es desenvolupen diverses accions per millorar i potenciar l’oferta pròpia de la UB, i pel que fa a la internacionalització, on es pretén promoure accions relacionades amb la mobilitat d’estudiants i professorat, projectes de col·laboració, validació d’estudis amb altres universitats, etc.

El següent apartat correspon a l’activitat de l’Agència de Postgrau. Aquesta activitat es concreta en una descripció de les reunions dutes a terme i els temes tractats en les mateixes, les activitats realitzades en relació amb l’oferta, el reconeixement i la internacionalització, on es recullen els contactes i les xarxes en les quals es participa. Una altra activitat és la referent a la informació econòmica, on es fa una descripció dels ingressos que genera la matrícula dels estudis propis i el overhead, els ingressos del qual està destinat íntegrament a la UB. I per concloure aquest apartat, s’especifiquen algunes activitats puntuals que s’han produït.

Per últim, s’expliquen les perspectives de futur en relació a l’oferta, el reconeixement, la internacionalització, qüestions que s’han tractat en el decurs de la reunió, i la responsabilitat social, on es treballarà per endegar noves línies d’oferta per acostar la universitat a la societat i que es pugui comptar amb el suport de les administracions públiques.

El Rector comenta que és la primera memòria d’activitats de l’Agència de Postgrau i que seria convenient recollir els suggeriments que es facin per part dels membres d’aquest consell, per tal de completar-la, si escau.

11

7.- Informació sobre Cursos de Postgrau i Extensió Universitària.

La Dra. Sanz presenta la següent documentació:

La relació de cursos de postgrau aprovats en darrers Consells Executius, des de juny

fins a setembre 2017 (annex 7 de l’acta).

La relació de cursos d’extensió universitària, del mateix període que el llistat de postgraus (annex 8 de l’acta).

Un informe quantitatiu de cursos nous i de cursos amb superàvit presentats en el període des de juny fins a setembre 2017, que es recull en l’annex 9 de l’acta.

La relació de cursos elevats a Consell Social del període juny – setembre 2017, que es recull en l’annex 10 de l’acta.

La relació de cursos no aprovats en el període juny – setembre 2017, que es recull en l’annex 11 de l’acta.

La relació d’activitats de curta durada informades en el període juny – setembre 2017, que es recull en l’annex 12 de l’acta.

8.- Afers de tràmit.

No hi ha afers de tràmit.

9.- Torn obert de paraules.

La reunió es dona per acabada a les 13:10 hores

Vist i plau

El Secretari Rector

Sr. Ferran Laín Dr. Joan Elías

1

Agència de Postgrau

EVOLUCIÓ DE L’OFERTA FORMATIVA I EL NOMBRE D’ESTUDIANTS

(Punt 4.1 de l’ordre del dia)

L’oferta total de cursos de postgrau s’ha anat incrementant al llarg dels darrers

dotze anys, així com l’oferta de nous cursos.

Figura 1: evolució de l’oferta global, així com de l’oferta nova al llarg del període 2004-2016.

Oferta global bruta: total de cursos aprovats. Oferta global neta: total de cursos aprovats i no

anul·lats. Oferta nova bruta: total de cursos nous aprovats per l’Agència. Oferta nova neta: total

de cursos nous i no anul·lats.

Aquesta oferta global, concretament la neta, no es correspon amb un increment

en el nombre d’estudiants matriculats, el qual no ha variat significativament al llarg del

període 2004-2016 (Figura 2). Lògicament, això comporta una disminució en el nombre

d’estudiants per curs, que ha passat de 27 al curs 2004-2005 a 15 al curs 2016 (Figura

3). Caldrà estar amatents per si aquesta tendència a la baixa es manté en els propers

anys.

0

200

400

600

800

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

No

mb

re d

e cu

rso

s

Curs

EVOLUCIÓ DE L'OFERTA

Oferta global bruta Oferta nova bruta Oferta global neta

Oferta nova neta Lineal (Oferta global neta)

annex 1

2

Figura 2. Evolució de l’oferta global neta de cursos de postgrau i del nombre d’estudiants

matriculats al llarg del període 2004-2016.

Figura 3. Evolució del nombre promig d’estudiants per curs de postgrau ofertat al llarg del

període 2004-2016.

0

100

200

300

400

500

600

700

800

0

2000

4000

6000

8000

10000

12000

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

No

mb

re d

e cu

rso

s

No

mb

re d

'est

ud

ian

ts

Curs

Oferta global neta - matrícula

Matrícula Oferta global neta Lineal (Oferta global neta)

0

5

10

15

20

25

30

35

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

No

mb

re d

'alu

mn

es

Curs

Alumnes per curs

annex 1

3

El nombre de crèdits matriculats per alumne, però, no varia significativament en

el període 2011-2016 (Figura 4).

Figura 4. Evolució del nombre de crèdits matriculats per alumne al període 2011-2016 i evolució

del nombre d’alumnes matriculats per curs al període 2004-2016.

annex 1

4

En relació a l’evolució dels cursos anul·lats, en la seva totalitat no s’aprecia cap

tendència estadísticament significativa al període 2004-1016. Desglossant el nombre

total de cursos anul·lats en dos (nombre de cursos anul·lats en proposta, és a dir, que

no van arribar a tenir alumnes matriculats, i nombre de cursos anul·lats en actiu, és a

dir, que es va arribar a fer alguna edició abans de la seva anul·lació), s’observa que tots

dos tenen un comportament diferent. Així, els cursos anul·lats en proposta no mostren

cap tendència estadísticament significativa al període analitzat; en canvi, els cursos

anul·lats en actiu mostren una tendència negativa, és a dir, al llarg dels anys, s’anul·len

significativament menys cursos (Figura 5).

Figura 5. Evolució dels cursos anul·lats en proposta, en actiu i el total dels mateixos al llarg del

període 2004-2016.

0

5

10

15

20

25

30

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

% a

nu

l·lac

ion

s/O

fert

a gl

ob

al n

eta

Curs

Evolució cursos anul·lats

Anul·lats total 2 Anul·lacions actiu 2

Anul·lacions en proposta 2 Lineal (Anul·lacions actiu 2)

annex 1

5

Observant l’evolució dels cursos anul·lats en actiu, es pot apreciar que abans de

l’inici de la crisi econòmica (2007), la probabilitat que tenia un curs en actiu de ser

anul·lat era molt més alta (gairebé del 13%) que a partir d’aquest any (gairebé del 6%).

De fet, l’evolució dels cursos anul·lats en actiu des del període 2008 fins al 2016 no

mostra cap tendència estadísticament significativa (Figura 6). Aquests resultats

suggereixen la possibilitat de què, abans de la crisi econòmica, l’oferta de cursos de

postgrau es va afinar més, tenint en compte la previsible retracció del mercat per raons

de tipus econòmic.

Figura 6. Evolució dels cursos anul·lats en actiu al llarg del període 2008-2016.

annex 1

1


ESTUDI DE L’ANUL·LACIÓ DE CURSOS (2016/2017)


A partir de dades de l’any 2016, i sense incloure els cursos vinculats, d’un total de

623 cursos s’han anul·lat 88 (14.1%). D’aquests, 47 són cursos nous (7.5% del total de

cursos anul·lats respecte del total de cursos aprovats), per tant, un 53.4% dels cursos

anul·lats són nous.

Deixant de banda un reduït nombre de casos on les raons de les anul·lacions eren

clares i conegudes per l’Agència de Postgrau, com per exemple la necessitat d’efectuar

reestructuracions al curs, etc., la resta de cursos es va anul·lar a causa de la falta

d’estudiants suficients.

S’ha volgut aprofundir en les causes del perquè aquests cursos no han arribat al

nombre mínim d’estudiants matriculats per fer-ho viable. Per aquesta raó, des de

l’Agència de Postgrau es va enviar una carta als directors dels cursos per a què donessin

la seva opinió sobre les raons que han portat a aquest fet.

A la Taula I es recullen les principals opinions sobre les causes d’aquest baix nombre

d’estudiants matriculats als cursos anul·lats. Com es pot apreciar, es comenta

majoritàriament l’existència de problemes de donar publicitat als cursos per canals

efectius. S’apunta a la manca d’un canal institucional de distribució més efectiu.

També es posa de relleu amb força freqüència que la proposta formativa potser no

s’ha vinculat prou a les necessitats reals que el mercat laboral demanda, o bé que

aquesta proposta no s’ha ofertat en uns horaris adequats a la societat actual.

Sens dubte, la crisi econòmica pot ser un altre factor que freni la matriculació dels

estudiants als cursos ofertats. En aquest sentit, alguns directors suggereixen la

possibilitat de què es puguin fer pagaments fraccionats de les matrícules, per reduir

l’impacte de la crisi.

annex 2

2

A banda d’altres motius més particulars, es comenta també que hi ha una pèrdua

d’estudiants de la resta d’Espanya i de Llatinoamèrica; en aquest sentit, des de l’Agència

de Postgrau es considera important potenciar la transformació de cursos presencials en

semi-presencials o en cursos on-line.

CAUSA D’ANUL·LACIÓ NOMBRE DE RESPOSTES

La publicitat del curs no s’ha fet pels

canals més efectius, o s’ha fet massa tard

12

No s’ha vinculat l’oferta a les

necessitats reals demanades pel mercat

laboral, ni als horaris de mercat

9

La crisi econòmica. Es demana

pagament fraccionat de la matrícula,

subvencions, etc.

5

No es coneixen les causes. En algun

cas, la difusió va ser bona

4

Forta competència. Molta oferta al

mercat

3

Pèrdua d’estudiants de la resta

d’Espanya i Llatinoamèrica. Barcelona és

una ciutat cara per viure

2

Alguns estudiants no van pagar la

matrícula

1

El procés d’aprovació del curs es va

allargar més del previst

1

El curs del centre d’odontologia no

habilita per a exercir

1

Taula I. Possibles causes d’anul·lació de cursos per manca d’estudiants matriculats,

segons l’opinió dels directors dels cursos.

annex 2annex 2

3

Respecte dels cursos anul·lats gestionats per IL3-UB (21), s’aporten les

justificacions sobre els motius que explicarien la falta de matrícula i que queden

consignats a la Taula II.

CAUSA D’ANUL·LACIÓ NOMBRE DE RESPOSTES

Poca demanda per a la

viabilitat econòmica del curs

15

Gran quantitat d’oferta 2

No es veuen raons clares 2

Horaris no adients 1

No van tenir una conversió

òptima

1

Taula II. Possibles causes d’anul·lació de cursos gestionats per IL3 per manca

d’estudiants matriculats.

Si s’analitzen els cursos anul·lats per modalitats (presencial, semi presencial i a

distància), aquest percentatge es distribueix de la següent manera:

Figura 1. Percentatge de cursos anul·lats per modalitats.

annex 2annex 2

4

Com que el percentatge de cursos anul·lats està en funció dels cursos aprovats, cal tenir en

compte ambdues variables (Figura 2).

Figura 2. Cursos anul·lats/cursos aprovats per modalitats.

Com es mostra no hi ha diferències estadísticament significatives en el nombre de cursos

anul·lats a les diferents modalitats (Chi quadrat=2.99, 2 g.l., p=0.224), tot i que s’anul·len

menys cursos a distància dels esperats (Taula III).

Presencials Semi presencials A distància

Aprovats 311

(314.6)

138

(141.1)

174

(167.4)

Anul·lats 48

(44.4)

23

(19.9)

17

(23.6)

Taula III. Cursos aprovats i anul·lats a les diferents modalitats. Entre parèntesi, freqüències

esperades.

L’estudi de cursos anul·lats per tipologia (Màster, Diploma d’Especialització/Postgrau,

Expert, Curs Superior Universitari, Diploma d’Extensió Universitària, Certificat d’Extensió

Universitària), aquest percentatge es distribueix de la següent manera:

annex 2annex 2

5

Figura 3. Percentatge de cursos anul·lats per tipus.

Novament, atès que el percentatge de cursos anul·lats està en funció dels cursos aprovats, cal

tenir en compte ambdues variables (Figura 4).

Figura 4. Cursos anul·lats/cursos aprovats per tipologia de curs.

annex 2annex 2

6

S’observa que hi ha diferències estadísticament significatives en el nombre de cursos

anul·lats als diferents tipus (Chi quadrat=21.642, 5 g.l., p=0.001) perquè s’anul·len

menys cursos tipus Màster del que caldria esperar i més Cursos Superiors Universitaris

dels esperats (Taula IV).

Màster Diploma

d’especialització/postgrau

Expert Curs

superior

Diploma

d’extensió

Certificat

d’extensió

Aprovats 255

(239.2)

105

(108.7)

86

(90.3)

91

(101.6)

9

(9.6)

77

(73.6)

Anul·lats 18

(33.8)

19

(15.3)

17

(12.7)

25

(14.4)

2

(1.4)

7

(10.7)

Taula IV. Cursos aprovats i anul·lats als diferents tipus. Entre parèntesi, freqüències esperades.

Les cel·les de la taula de contingència responsables de la significació de la Chi quadrat es

marquen amb ombrejat gris.

D’altra banda, quan s’analitza el nombre de cursos anul·lats en funció de qui gestiona el

curs, es pot apreciar que no hi ha diferències estadísticament significatives (Chi quadrat=

6.77, 3 g.l., P=0.080, Taula V). Malgrat aquesta manca de significació, els cursos

organitzats per IL3 presenten un percentatge de cursos anul·lats respecte del total

inferior al de la resta (Figura 5).

Centre adscrit FFI IL3 UB

Anul·lats 5 7 24 52

No anul·lats 22 34 224 255

Taula V. Cursos aprovats i anul·lats en funció de l’entitat que realitza la gestió dels cursos. Entre

parèntesi, freqüències esperades.

annex 2annex 2

7

Figura 5. Percentatge de cursos anul·lats respecte al total de les diferents entitats que gestionen

els cursos.

Tampoc s’observen diferències estadísticament significatives entre els cursos anul·lats

en funció de si s’han publicitat a la web o no (Prova de la Probabilitat Exacta de

Fisher=0.68, Taula VI i Figura 6).

Publicitats a la web No publicitats a la web

Anul·lats 50 2

No anul·lats 247 8

Taula VI. Cursos aprovats i anul·lats en funció de si s’han publicitat a la web o no.

annex 2annex 2

8

Figura 6. Percentatge de cursos anul·lats respecte al total en funció de si s’han publicitat a la web

o no.

Finalment, hi ha una relació lineal directa entre la raó cursos anul·lats/cursos

aprovats i el percentatge de cursos nous anul·lats (Figura 7), que explica el 28.3% de la

variància total de les dades. Aquest resultat mostra que els cursos anul·lats depenen en

part de l’oferta de cursos nous: a més cursos nous, més cursos anul·lats.

annex 2annex 2

9

Figura 7. Relació lineal directa entre la raó cursos anul·lats/cursos aprovats i el % de cursos nous

anul·lats

Analitzant la freqüència d’edicions dels cursos anul·lats (Taula VII i Figura 8), es

pot apreciar que la mediana del nombre d’edicions és de zero, i que el rang

interquartíl·lic és de 2.75. Això suggereix fortament que la probabilitat de què un curs

s’anul·li a la seva primera edició és molt alta (53.4%), i que a partir de la tercera edició,

aquesta probabilitat disminueix a uns nivells molt baixos (21.5%). En forta concordança,

s’observa que hi ha una correlació negativa i estadísticament significativa entre el

nombre de cursos anul·lats i el nombre d’edicions (rS=-0.908, n=11, p<<0.001).

Nombre d’edicions Freqüència Percentatge

0 47 53.4

1 11 12.5

2 8 9.1

3 3 3.4

annex 2annex 2

10


4 2 2.3

5 3 3.4

7 5 5.7

8 2 2.3

10 1 1.1

12 1 1.1

16 1 1.1

19 1 1.1

Taula VII. Freqüència de cursos anul·lats per nombre d’edicions.

Figura 8. Distribució de cursos anul·lats per nombre d’edicions. A partir dels 3 anys

pràcticament no hi han anul·lacions (el 21.5%).

annex 2annex 2

11

CONCLUSIONS

1. S’anul·len menys cursos tipus Màster del que caldria esperar, i més Cursos

Superiors Universitaris dels esperats.

2. El nombre de cursos anul·lats no està associat ni a qui els gestiona ni si s’ha fet

publicitat a la web o no.

3. Els cursos anul·lats depenen en bona mesura de l’oferta de cursos nous: a més

cursos nous, més cursos anul·lats.

4. La major part dels cursos anul·lats són els que tenen una edició. A partir de la

tercera edició del curs, la probabilitat que s’anul·li un curs és molt baixa.

annex 2annex 2


1

DIRECTRIUS PER LA COL·LABORACIÓ AMB PARTNERS


ANTECEDENTS

Determinats cursos propis de postgrau i d’extensió universitària, tot i ser impartits sota la

responsabilitat d’un únic centre, col·laboren amb entitats alienes a la Universitat de Barcelona.

A fi de regularitzar la relació amb els partners, s’ha detectat la necessitat d’establir per part de

l’Agència de Postgrau unes directrius i consideracions generals per tal que els centres i responsables

dels cursos tinguin criteris per elegir, controlar i fer un seguiment dels partners que col·laboren amb

l’oferta de cursos propis.

DIRECTRIUS

Els centres i en última instància l’Agència de Postgrau són responsables de vetllar per l’acompliment de

les diferents directrius i consideracions que tenen per objecte regular l’elecció i col·laboració dels

cursos de postgrau i d’extensió universitària amb partners externs. Aquetes directrius afecten, només,

a les facultats de la UB.

Per l’aprovació d’un curs de postgrau i de les successives convocatòries, l’Agència de Postgrau tindrà

en compte l’acompliment de les següents directrius, prèvia recollida de la informació aportada pel

centre i/o les entitats col·laboradores:

1. Acompliment de diferents consideracions generals

a) Qualitat acadèmica i de recerca de l’entitat

� Prestigi i trajectòria acadèmica o de recerca de la institució vinculada al programa o curs.

� Els curricula professionals i acadèmics dels docents (doctors, titulats universitaris,

professionals)

b) Infraestructures

� Presencials: en una primera edició del programa o bé si es produeix un canvi en l’espai físic,

s’haurà de garantir que les instal·lacions on es realitzarà la docència siguin les adequades.

� Virtuals: com a part dels acords, caldrà disposar d’una clau d’accés a l’espai virtual per tal de

poder garantir que el funcionament de la docència sigui l’adequat.

annex 3


2

c) Sistema Integral de la qualitat

Informació sobre el sistema de gestió de la qualitat, si escau, i documentació referent a les

enquestes d’opinió i els seus resultats, si escau.

d) Criteris econòmics

Com a criteri general la gestió econòmica dels cursos l’ha de dur a terme el centre responsable

de la UB. En qualsevol cas, haurà d’aplicar els criteris econòmics establerts per la Universitat de

Barcelona sobre el pressupost i, posteriorment, sobre l’execució del curs (Normativa de cursos

de Postgrau i Extensió Universitària, aprovada pel Consell de Govern en data 29 de maig de

2013. Posterior modificació aprovada pel Consell de Govern en data 15 de febrer de 2016. Criteris econòmics per a la delegació de l'aprovació de cursos de postgrau i extensió

universitària per part del Consell Social.)

2. Signatura de conveni

Quan un col·laborador d’un títol propi de la Universitat de Barcelona sigui una entitat aliena a la

Universitat, cal la signatura d’un conveni que determini els termes en què aquesta es relaciona amb la

UB. En el conveni ha de constar explícitament que el centre responsable del curs i en última instància

l’Agència de Postgrau poden exercir una tasca de vigilància expressa concretada en inspecció, auditoria

i control, si escau.

3. Seguiment

El centre responsable del curs i l’Agència de Postgrau vetllaran per què la informació que es vagi

publicitant mitjançant web i altres mitjans sigui la correcta, no indueixi a engany o generi falses

expectatives i es garanteixi el correcte ús de la marca i logos UB. Tanmateix en el cas que hi hagi alguna

reclamació activa, depenent de les característiques de la mateixa, l’aprovació dels nous cursos quedarà

condicionada a l’espera de la resolució de la mateixa.

annex 3


[1]

ETIQUETA UB D’EXCEL·LÈNCIA PER A CURSOS PROPIS


ANTECEDENTS I OBJECTIUS

Els Màsters i Postgraus propis de la Universitat de Barcelona són titulacions de postgrau que s’enfoquen fonamentalment a aplicar les habilitats i competències adquirides en els estudis previs a l’exercici professional. Els cursos ofereixen una formació avançada que pot donar pas a una especialització acadèmica o professional. Amb el mateix enfoc, la UB programa cursos d’extensió universitària, adreçats a no titulats, que també formen part de l’oferta pròpia.

Des de principis del segle XXI les institucions i agències de l’Espai Europeu d’Educació Superior treballen per desenvolupar i establir els estàndards, les directrius i els procediments per assegurar la qualitat en la formació superior. Tota la comunitat educativa i la societat en general és sensible a la importància de la qualitat de l’educació superior, i coincideixen en la necessitat d’establir sistemes que permetin donar fe de la qualitat dels programes.

A partir de la nova ordenació dels estudis universitaris (RD 1393/2007) totes les titulacions oficials han de tenir un Sistema de Garantia de la Qualitat (SGQ). Això ha portat a les universitats a desenvolupar un sistema propi de garantia interna de la qualitat (SGIQ), a més d’establir les condicions per a l’avaluació externa de les titulacions. El SGIQ de la UB incorpora els estàndards a complir i les directrius a seguir pels centres i les titulacions. Es tracta d’establir expectatives i bones pràctiques en relació a la qualitat i a l’assegurament de la qualitat en els ensenyaments, sigui quina sigui la seva tipologia. La raó de ser d’un SGIQ en un ensenyament és la de facilitar l’anàlisi de les desviacions en la planificació i la d’identificar les àrees susceptibles de millora, i a partir d’aquí dissenyar i implantar propostes concretes. D’aquesta manera es garanteix que el sistema funcioni de manera eficient i es pot retre comptes a la societat sobre l’oferta universitària.

L’Agència de Postgrau treballa des de fa temps en la millora global de la qualitat de la seva oferta. La definició dels plans d’estudis seguint les directrius generals per a graus i màsters, l’estructuració dels ensenyaments en crèdits ECTS, la incorporació de les enquestes d’opinió a estudiants, professors i gestors com a part imprescindible per al seguiment dels cursos és el substrat a partir del qual es planteja un sistema de garantia intern de la qualitat.

Actualment, l’Agència de Postgrau de la UB està treballant per al desenvolupament d’un SGIQ per als cursos propis, en col·laboració amb l’Agència de Polítiques i Qualitat, amb l’objectiu de millorar l’oferta i la formació que es dona en aquests cursos. El desenvolupament d’un SGIQ és indispensable per al reconeixement internacional de les titulacions i la futura inscripció al RUCT1. 1 Registro de Universidades, Centros y Títulos, Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.

annex 4


[2]

D’altra banda és indispensable per al desenvolupament complet d’un SGQ, que ha d’incloure sistemes d’avaluació externa.

D’acord amb aquests objectius, es posa en marxa l’etiqueta d’Excel· lència-UB per a cursos propis.

L’ ETIQUETA D’EXCEL·LÈNCIA

L’etiqueta d’excel· lència té com a objectiu general identificar els cursos propis que compleixen uns determinats estàndards de qualitat. Els objectius que es pretenen són els següents:

� Posar en valor l’oferta pròpia � Potenciar la millora constant de la qualitat de l’oferta de cursos propis � Obtenir avantatges de posicionament de cara a la difusió dels cursos propis de la UB

El procediment que s’estableix es basa en una revisió d’aspectes generals dels cursos relacionats amb l’organització, els sistemes d’informació i l’opinió dels alumnes. L’obtenció de l’etiqueta és garantia d’estabilitat i qualitat dels cursos gestionats des de l’Agència de Postgrau.

L’etiqueta té una validesa de dues edicions, després de les quals el curs podrà ser sotmès novament a avaluació.

Beneficis d’obtenir l’etiqueta

Hi ha un grau elevat de confiança en la marca UB que cal mantenir amb una oferta de qualitat. El fet de tenir aquesta etiqueta d’excel· lència potencia el valor de la marca i pot servir d’element d’atracció per a nous estudiants.

Els cursos que obtinguin l’etiqueta:

� Tindran un tractament prioritari en la difusió de l’oferta de cursos propis de la UB. � Seran reconeguts a efectes de l’avaluació docent del professorat. El reconeixement

s’aplicarà al director o directors dels cursos que obtinguin l’etiqueta. � Es tindran en compte dins del contracte-programa acadèmico-docent del centre. � A la fitxa informativa del curs, accessible des del web de la UB, es farà ús i difusió de la

distinció. Els directors i els centres responsables dels cursos que hagin obtingut l’etiqueta rebran un diploma acreditatiu que es lliurarà en una cerimònia de caire institucional.

Quins cursos poden optar a l’etiqueta

Tots els cursos estables conduents a títols propis de postgrau i diplomes d’extensió de la UB aprovats acadèmicament i econòmicament per l’Agència de Postgrau, dels quals se’n tinguin

annex 4


[3]

resultats. Es considera que un curs és estable quan compleix els criteris següents: s’ha d’haver impartit com a mínim en tres edicions consecutives; no ha d’haver presentat canvis significatius en els objectius i el programa; no ha d’haver tingut incidències significatives en el funcionament.

S’exclouen els cursos subordinats a d’altres, els certificats d’extensió universitària, els cursos de formació corporativa i els cursos de tipus fellowship.

La comissió competent en cursos propis de cada centre farà la proposta de cursos a partir de la informació aportada per l’Agència de Postgrau i de l’anàlisi dels cursos dels quals n’és responsable. L’Agència farà una primera valoració de l’assoliment dels indicadors que s’han establert per a l’obtenció de l’etiqueta, segons els llindars mínims fixats.

I ndicadors

A revisar pel centre responsable del curs

� La liquidació econòmica de la matrícula s’ha d’haver fet en el temps i la forma adequades. � El tancament acadèmic del curs (actes, gestió de títols i diplomes) s’ha d’haver fet en el

temps i la forma adequades. � El curs ha de ser econòmicament sostenible. � Les queixes i suggeriments rebuts no han de comprometre la qualitat del curs.

A revisar per l’Agència de Postgrau

� La relació entre el nombre de matriculats i l’oferta de places ha de ser igual o superior a 0,8.

� El sistema d’avaluació del curs i dels mòduls que el puguin integrar ha de ser clar i complet.

� Cal que la valoració del curs pels estudiants sigui positiva. Es tenen en compte els elements següents:

- Participació en les enquestes d’opinió ≥ 60% - Acció tutorial. S’ha de posar de manifest que hi ha hagut activitats de tutories (≥

60% de respostes) i que han estat útils (≥ 60% de respostes positives). - Ítems de l’enquesta. Es consideren 10 dels 22 ítems que configuren l’enquesta

actual (veure Annex 1). La valoració ha de ser superior a 4,5 en el 80% dels ítems considerats. Cap dels ítems valorats pot tenir una valoració inferior a 4 (els ítems de l’enquesta es valoren en una escala entre l’1, totalment desacord, i el 6, totalment d’acord).

� Les queixes i suggeriments rebuts a l’Agència de Postgrau no han de comprometre la qualitat del curs.

� El curs ha de tenir WEB pròpia o un sistema d’informació complet i de fàcil accés on s’expliqui de forma clara l’estructura, els continguts del curs, l’avaluació i el sistema de matrícula. En aquest apartat no es té en compte la informació originada directament de la proposta (la fitxa del curs). A més, s’ha de visualitzar de forma correcta la participació de la Universitat de Barcelona en el curs.

annex 4


[4]

Aquests indicadors seran revisats anualment per l’Agència de Postgrau i aprovats en una sessió del Consell de Direcció de l’Agència de postgrau.

Qui resol

L’avaluació primera de les propostes és responsabilitat de l’Agència de Postgrau, que analitza els indicadors de cadascun dels cursos proposats pel centre i recull la informació d’aquells que depèn del propi centre.

Les propostes avaluades positivament es portaran a consideració a la Comissió Avaluadora, nomenada pel Rector, formada per membres de cadascun dels òrgans i col· lectius següents:

- Vicerectorat de docència i ordenació acadèmica (1) - Agència de Polítiques i Qualitat (1) - Agència de Postgrau (2) - Centres (2) - Expert en qualitat (1)

La Comissió Avaluadora comptarà amb el suport d’un tècnic de l’Agència de Postgrau, que assessorarà la Comissió en les reunions i actuarà com a secretari.

La Comissió Avaluadora revisarà la informació aportada per l’Agència de Postgrau i farà la valoració final del sistema de difusió i d’informació. Finalment, emetrà la resolució definitiva d’atorgació de l’etiqueta.

La comissió es reunirà un cop l’any per avaluar els programes finalitzats el curs acadèmic anterior.

Procediment

1. Durant la primera quinzena de gener l’Agència de Postgrau elaborarà la llista dels cursos finalitzats el curs anterior que compleixen els requisits. Es consideraran els cursos finalitzats abans del 31 de desembre.

2. Durant la tercera setmana de gener els centres rebran la llista dels cursos susceptibles de rebre l’etiqueta.

3. Els centres disposaran de tres setmanes per aplicar els criteris de concessió que atenyen al tancament econòmic i acadèmic dels cursos i a l’absència de queixes que comprometin la qualitat del curs. D’entre els cursos que compleixin amb els criteris els centres triaran els que considerin candidats a obtenir l’etiqueta, i enviaran la llista a l’Agència de Postgrau.

4. Durant la segona quinzena del mes de febrer, l’Agència de Postgrau revisarà la documentació i l’assoliment de les condicions establertes per a l’obtenció de l’etiqueta de tots els cursos proposats.

annex 4


[5]

5. Durant la segona quinzena del mes de març la Comissió Avaluadora es reunirà per revisar la documentació preparada per l’Agència de Postgrau i el sistema de difusió de la informació, i emetre la resolució.

6. Finalment, els centres i els directors dels cursos rebran la resolució.

annex 4


[6]

ANNEX 1 – ENQUESTA D’OPINIÓ SOBRE ELS CURSOS DE POSTGRAU

Es ressalten els ítems que es consideren per a l’obtenció de l’Etiqueta-UB d’excel·lència.

1. En general, estic satisfet/a amb el curs de postgrau 2. La informació que he rebut sobre el curs, abans de la matrícula, ha estat satisfactòria 3. El procés de matrícula ha estat ben organitzat 4. L’organització del curs, pel que fa a compliment d’horaris, informació i atenció a l’alumnat, etc., ha

estat correcta 5. L’oferta de mòduls/assignatures fa que el curs sigui molt interessant 6. Els objectius del curs han estat ben definits des del començament

7. Els continguts que s’hi ha tractat estan actualitzats

8. La seqüència temporal del desenvolupament dels mòduls/assignatures ha estat adequada

9. No hi ha hagut encavalcaments quant a contingut entre els diferents mòduls/assignatures del programa

10. La metodologia docent utilitzada ha estat adequada per al desenvolupament del curs

11. Els materials d’estudi i de consulta proposats han estat adequats als continguts del curs

12. (En cas que n’hàgiu fet) Els seminaris i les altres activitats complementàries han estat interessants

13. (En cas que n’hàgiu fet) Les pràctiques dutes a terme han estat adequades als continguts del curs

14. Les condicions i la qualitat de les instal· lacions han estat satisfactòries

15. La infraestructura (laboratoris, aules, aparells) de què disposa el curs és adient per a les activitats dutes a terme

16. El sistema d’avaluació del curs ha estat adequat per valorar la consecució dels objectius

17. Els procediments i els criteris d’avaluació s’ajusten al desenvolupament del curs

18. Estic satisfet/a amb la tasca docent que ha dut a terme el professorat del curs

19. El curs s’adequa a les funcions que requereix el món professional

20. El curs m’ha aportat nous coneixements, precisos i actualitzats

21. El curs m’ha obert noves perspectives en el món professional

22. Recomanaria el curs?

annex 4

1


ANÀLISI DELS RESULTATS DE LES ENQUESTES D’OPINIÓ


1. Enquestes dels estudiants

Al llarg del curs 2016 - 2017 s’han analitzat tres passacions d’enquestes:

- Passació 30, corresponent al període maig-setembre de 2016.

- Passació 31, corresponent al període octubre 2016- gener 2017.

- Passació 32, corresponent al període febrer-abril 2017.

En promig, el percentatge de respostes ha estat del 62.8%, que es troba

lleugerament per sobre del promig general de les 32 passacions (61.3%).

Respecte a les dades sociològiques que proporcionen les enquestes, es confirma

en les tres passacions analitzades que la procedència majoritària dels estudiants és de

Catalunya, amb una bona representació de la resta d’Espanya i de Llatinoamèrica.

Majoritàriament, aquests estudiants provenen d’altres universitats que no són la

Universitat de Barcelona, i el perfil general correspon majoritàriament a una dona

treballadora a temps complet o gairebé, d’uns 32-34 anys, que s’ha graduat o llicenciat

fa 8 anys o més.

L’enquesta consta de 22 ítems, que es valoren per part dels estudiants amb una

escala d’1 a 6, essent 1 total desacord i 6 total acord. Els resultats obtinguts mostren

que la mediana general és de 5 per a tots els ítems, la qual cosa comporta una satisfacció

general molt elevada. La puntuació mínima obtinguda a tots els ítems és 1 i la màxima

és de 6; per tant, es pot concloure què, malgrat que existeixen alumnes insatisfets, la

seva proporció és extremadament baixa.

Aquest elevat grau de satisfacció per part dels estudiants pot resultar

sorprenent, molt probablement, es produeix un procés de selecció natural de cursos

propis i pràcticament només es mantenen aquells que són capaços de generar una molt

alta satisfacció en els estudiants, mentre que la resta s’acaben anul·lant.

annex 5

2

A l’annex I es detallen els resultats obtinguts a les dues darreres passacions, de

les quals no s’ha rendit comptes encara en Consell de Direcció.

2. Enquestes dels professors

Pel curs 2016-2017 es disposa de 2.611 enquestes de professors, que es

corresponen a 339 cursos ofertats per centres de la UB i per IL3-UB.

Com es pot apreciar a la Figura 1, la major part d’aquests professors tenen una

activitat principal professional i no de tipus acadèmic. Metodològicament, treballen amb

l’alumnat emprant classes magistrals, estudis de casos, treballs en grup i treball

individual, emprant aquestes metodologies amb una proporció molt semblant (figura 2).

D’altra banda, els recursos majoritàriament emprats a les aules són la bibliografia, els

textos docents, el correu electrònic i, en menor proporció, comunitats d’aprenentatge

virtual, fòrums i dossiers electrònics; les videoconferències, els xats i altres recursos són

minoritaris (figura 3).

Figura 1. Activitat principal del professorat.

annex 5

3

Figura 2. Metodologies emprades pel professorat.

Figura 3. Recursos emprats pel professorat.

L’enquesta consta en aquest cas de 20 ítems que els professors valoren també

en una escala d’1 a 6, essent 1 total desacord i 6 total acord. Novament, els resultats

obtinguts mostren una alta satisfacció per part del col·lectiu enquestat, ja que en 15 dels

20 ítems la mediana és de 5, i als 5 ítems restants aquesta arriba a la puntuació màxima

(6). Anàlogament al que succeïa amb les enquestes dels estudiants, la puntuació mínima

annex 5

4

és d’1 i la màxima és de 6 a tots els ítems. Novament, les dades indiquen què, malgrat

que existeixen alguns professors insatisfets, la seva proporció és extremadament baixa.

A l’annex II s’adjunta un resum dels resultats obtinguts.

3. Enquestes de cursos de formació corporativa

En relació a les enquestes de satisfacció de cursos de formació corporativa, és a

dir, cursos organitzats per encàrrec d’empreses o institucions que volen formar el seu

personal, l’enquesta és emplenada per les empreses que encarreguen el curs i consta

de 24 ítems a valorar d’1 a 6, essent 1 total desacord i 6 total acord, així com 4 preguntes

obertes. Aquestes enquestes es varen passar a cinc empreses (INESE, Mc Mutual, Mútua

Universal, Ed. Panamericana i Ed. Planeta), cobrint un total de 35 cursos per encàrrec.

En aquest cas, de vegades resulta complicat donar valors globals de tendència

central, doncs l’empresa generalment contesta l’enquesta per al conjunt de cursos

encarregats, i el nombre de cursos encarregats per cada empresa és variable.

Als cinc cursos encarregats per l’empresa INESE, 14 ítems es van valorar amb un

6, tres amb un 5 i la resta d’ítems no es van valorar; respecte a les preguntes obertes,

només es va contestar una per posar de manifest que la col·laboració establerta amb IL3

va ser plenament satisfactòria.

L’empresa Mc Mutual va valorar 2 ítems del seu únic curs amb un 6 i 16 amb un

5, deixant en blanc els 7 ítems restants i les preguntes obertes.

Per la seva part, la Mútua Universal va encarregar tres cursos i el valor de la

mediana a tots els ítems contestats va ser de 6; a les preguntes obertes, només van

contestar una, per posar de manifest la seva plena satisfacció respecte als cursos

encarregats i fent el suggeriment de rebre a mig curs un informe de seguiment de

l’alumnat.

L’editorial Panamericana va encarregar 20 cursos de formació amb un ítem

valorat amb un 2 (“Expedició de diplomes/certificats”), un ítem valorat amb un 3, cinc

ítems valorats amb un 4, 11 ítems valorats amb un 5 i sis amb un 6; a les preguntes

obertes es va fer esment que els certificats triguen molt de temps en generar-se.

annex 5

5

Finalment, l’editorial Planeta va encarregar 6 cursos i es van contestar només sis

ítems, tots valorats amb un 6; les preguntes obertes no es van contestar.

Per tant, a la vista d’aquests resultats es pot considerar que els clients han quedat

globalment molt satisfets, amb algun aspecte millorable en el cas dels cursos organitzats

per a l’Editorial Panamericana.

4. Enquestes de cursos Fellowship

Els cursos fellowship són cursos que consisteixen en la immersió d’un nombre

reduït d’alumnes en un servei hospitalari, organització o institució, amb l’objectiu

d’adquirir i consolidar coneixements nous, tant teòrics com pràctics, amb la tutela de

professionals de la institució. En aquest tipus de curs es passa una enquesta als directors

dels cursos amb sis preguntes obertes. Al llarg del curs 2016-2017 es van passar

enquestes als directors de nou cursos, i es pot constatar que, generalment aquests es

van desenvolupar a plena satisfacció, sense incidències remarcables. Únicament en un

curs “Cirurgia reconstructiva de l’adult” es destaca que van haver certes desavinences

entre alumnes Fellowship i entre metges residents, així com que els primers tenien unes

expectatives d’operar com a primer cirurgià que anaven més enllà de l’oferta docent

que se’ls hi havia enviat. Finalment, al curs “Medicina d’alt rendiment esportiu” apunta

com a queixes dels alumnes la complexitat administrativa, especialment en el cas dels

alumnes que venen de fora del país.

annex 5

1

Annex I. Resultats de les enquestes d’opinió d’estudiants

Passacions 31 (període octubre 2016 - gener 2017) i 32 (febrer-abril

2017)

1. PERCENTATGE DE RESPOSTES

Hi ha un percentatge de respostes que es pot considerar dins del que és habitual (60.8%), i lleugerament per sota de la mitjana aritmètica general (61.3%).

2. ANÀLISI PERFIL DELS ESTUDIANTS

PROCEDÈNCIA LLOC FREQÜÈNCIA PERCENTATGE

VÀLID PERCENTATGE

ACUMULAT Catalunya 1026 54.4 54.4

Resta d’Espanya 346 18.4 72.9 Unió Europea 44 2.3 75.2

Resta d’Europa 32 1.7 76.9 Llatinoamèrica 313 16.6 93.5 Resta del món 36 1.9 95.4

Ns/Nc 86 4.6 100 Total 1883 100

La procedencia majoritària dels estudiants és de Catalunya, amb una bona representació de la resta d’Espanya i de Llatinoamèrica.

0

10

20

30

40

50

60

70

80

0 5 10 15 20 25 30 35

Pe

rce

nta

tge

de

re

spo

ste

s

Passacions

RESPOSTES A LES ENQUESTES

annex 5

2

UNIVERSITAT DE PROCEDÈNCIA UNIVERSITAT FREQÜÈNCIA PERCENTATGE

VÀLID PERCENTATGE

ACUMULAT UB 542 28.8 28.8

ALTRA UNIVERSITAT

1023 54.3 83.1

Ns/Nc 318 16.1 100 Total 1883 100

Majoritàriament, els estudiants provenen d’altres universitats.

SEXE SEXE FREQÜÈNCIA PERCENTATGE

VÀLID PERCENTATGE ACUMULAT

Home 511 27.1 27.1 Dona 1273 67.6 94.7 Ns/Nc 99 5.3 100 Total 1883 100

Hi ha un predomini de dones dins dels estudiants.

TREBALL TREBALLA? FREQÜÈNCIA PERCENTATGE


Si 1539 81.7 81.7 No 306 16.3 98.0

Ns/Nc 38 2.0 100

Total 1883 100

En general, els estudiants ja s’han incorporat al món laboral.

HORES TREBALLADES HORES FREQÜÈNCIA PERCENTATGE

VÀLID PERCENTATGE

ACUMULAT <12 hores 63 3.3 3.3

12-35 hores 343 18.2 21.6 >35 hores 1074 57.0 78.6

Treballa (no indica h)

59 3.1 81.7

No treballa 306 16.3 98.0 Ns/nc 38 2.0 100 Total 1883 100

Els estudiants treballen majoritàriament a temps complert o gairebé.

annex 5

3

ANYS PASSATS DES DE LA SEVA TITULACIÓ MEDIANA 8.0

RANG INTERQUARTÍL·LIC

13.0

MIDA MOSTRA 1596

Es tracta d’estudiants que s’han graduat fa vuit anys en promig.

(Prova de normalitat de Shapiro-Wilks: estadístic=0.901, 1596 g.l., p<<0.01)

annex 5

4

EDAT MEDIANA 34


14

MÍNIM 20 MÀXIM 77

MIDA MOSTRA 1770

Els estudiants tenen una certa maduresa.


annex 5

3. ANÀLISI DELS ÍTEMS

ÍTEMS

Satisf. Info. Matric. Organit. Mòduls Objectius Continguts Seqüènc. Encavalc Metodol. MEDIANA 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5


2 2 1 2 2 2 1 2 2 2

MÍNIM 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 MÀXIM 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6

MIDA MOSTRA 1868 1868 1864 1866 1869 1866 1867 1857 1835 1859

ÍTEMS Materi

als. Seminaris. Pràctiques. Instal. Infraest. Avaluació 1 Avaluació 2 Docència

MEDIANA 5 5 5 5 5 5 5 5 RANG

INTERQUARTÍL·LIC

2 2 2 2 2 2 2 2

MÍNIM 1 1 1 1 1 1 1 1 MÀXIM 6 6 6 6 6 6 6 6

MIDA MOSTRA 1841 1124 1034 1748 1577 1829 1825 1849

ÍTEMS

Adeq. Profess. Nous coneix. Noves persp. Recomanar. MEDIANA 5 5 5 5

RANG INTERQUARTÍ·LIC

2 1 2 2

MÍNIM 1 1 1 1 MÀXIM 6 6 6 6

MIDA MOSTRA 1837 1861 1835 1853

annex 5

1

Annex II. Resultats de les enquestes d’opinió de professors

Curs 2016-2017

Mostra: 2611 professors

ANÀLISI DELS ÍTEMS

ÍTEMS

Satisf. Programac. Hores Franja hor.

Instal. Recursos Aprofundim. Continguts Aprenent. Duplic.

MEDIANA 6 5 5 6 5 5 5 5 5 5 RANG

INTERQUARTÍL·LIC

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

MÍNIM 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 MÀXIM 5 6 6 6 6 6 6 6 6 6

MIDA MOSTRA 2565 2553 2564 2485 2522 2555 2542 2518 2506 2393

annex 5

ÍTEMS

Aval. 1 Aval. 2 Comunic. Ús rec.

Comprom. Tutor. Con. prev. Con.ass.

MEDIANA 5 5 6 5 6 6 5 5 RANG

INTERQUARTÍL·LIC

1 1 1 2 1 1 2 1

MÍNIM 1 1 1 1 1 1 1 1 MÀXIM 6 6 6 6 6 6 6 6

MIDA MOSTRA 1256 2217 2524 2397 2492 1423 2514 2464

ÍTEMS

Comp. esp. Comp transv. MEDIANA 5 5


1 1

MÍNIM 1 1 MÀXIM 6 6

MIDA MOSTRA 2442 2377

annex 5

annex 5

annex 5

annex 5

annex 5

1 2 3 4 5 6

1 2 3 4 5 6

1 2 3 4 5 6

En general, estoy satisfecha con el servicio ofrecido por el IL3-UB.

Facturación de la acción formativa.

Tarea de las consultorías.

Valore los siguientes aspectos generales:

El trato del personal del IL3-UB.

Se han resuelto con profesionalidad y eficiencia las reclamaciones o demandes expuestas.

Claridad de la información facilitada.

Calidad de los informes de seguimiento del alumnado.

Tarea de coordinación del programa.

Tarea de atención al alumnado.

Información sobre los requerimientos académicos de la certificación final.

Expedición de diplomas/certificados.

¿Recomendaría nuestra acción formativa?

En relación a la calidad del servicio, valore los siguientes elementos que haya contratado:

Acceso al campus/comunicación de las claves de acceso.

Procedimiento de matrícula/inscripción.

Producción del contenido/materiales.

Los objetivos de la acción formativa ha estado alineados con su desarrollo.

Los contenidos que se han tratado están actualizados

Los materiales de estudio y de consulta propuestos han sido adecuados a los contenidos de la acción formativa.

La metodología docente utilizada ha sido la adecuada para el desarrollo de la acción formativa.

La acción formativa se adapta a las funciones que se requieren en mi empresa o en el mundo profesional.

La acción formativa ha permitido el desarrollo de habilidades y competencias profesionales necesarias.

Agradeceríamos valore su grado de satisfacción con los siguientes aspectos en una escala del 1 al 6,

siendo 1 la puntación más baja y 6 la más alta.

En relación a la calidad de la formación recibida:

En general, estamos satisfechos con la acción formativa realizada.

La información que hemos recibido, antes del inicio de la acción formativa, ha sido satisfactoria.

La organización del curso, referente al cumplimiento de horarios, información y atención al alumnado, ha sido

correcta.

Cargo de quien realiza el cuestionario:

Fecha:

Agradecemos su colaboración en la respuesta del siguiente cuestionario el cual pretende valorar los siguientes aspectos:

la calidad de la formación recibida por parte del IL3-UB y la calidad del servicio ofrecido por parte del IL3-UB antes, durante y después de la

formación.

Su opinión es muy importante y nos será de utilidad para la realización de futuras mejoras.

Encuesta de satisfacción de servicios para socios y clientes de acciones

de formación a medidaCurso/Programa:

Código interno:

annex 5

Muchas gracias por su colaboración

¿Con qué dificultades se ha encontrado?

Respecto a la totalidad del servicio, por favor, anote cualquier comentario, sugerencia, observación que desee añadir o

los aspectos que consideree importantes (favorables o desfavorables).

Preguntas abiertas:

Qué información ha encontrado en falta.

Qué tipo de elementos recomendaría mejorar.

annex 5

Agència de postgrau

MODEL D’INFORME PER A CURSOS TIPUS “FELLOWSHIP” Preguntes obertes 1. Utilitat del curs Acompliment d’objectius del curs, interiorització de coneixements, aprofitament de pràctiques i activitats complementàries (si escau). 2. Seguiment del curs Assistència, participació, organització d’activitats, interès dels estudiants, implicació del Servei, interacció estudiant-Servei. 3. Aprofitament Implicació dels estudiants, acompliment d’objectius per part dels estudiants, assoliment de competències i habilitats. 4. Conflictes, queixes i/o suggeriments rebuts 5. Incidències Qualsevol mena de casuística que hagi pogut alterar la marxa prevista del programa. 6. Seguiment egressats En la mida del possible, qualsevol informació que indiqui quina ha estat la destinació dels estudiants i reflecteixi l’efectivitat del programa.

annex 5

MEMÒRIA D’ACTIVITATS CURS 2016-2017


annex 6

annex 6

SUMARI Presentació .................................................................................................................. 5

1. L’Agència de Postgrau ......................................................................................... 6

1.1 Creació i funcions 6

1.2 Objectius 6

1.3 Òrgans de govern 7

1.4 Organigrama 8

2. Línies estratègiques ......................................................................................................... 9

3. Activitat ............................................................................................................................ 11

3.1 Reunions.................................................................................................... 11

3.1.1 Aspectes generals ........................................................................................ 13

3.1.2 Cursos aprovats per sessions .................................................................... 14

3.1.3 Títols propis i de formació continuada ...................................................... 15

3.1.4 Cursos anul·lats ............................................................................................ 18

3.1.5 Evolució de cursos anul·lats ................................................................ 20

3.1.6 Evolució de l’oferta i del nombre d’estudiants ......................................... 21

3.1.7 Enquestes d’opinió ....................................................................................... 24

3.2 Reconeixement 28

3.3 Internacionalització 29

3.4 Informació econòmica 31

3.5 Altres activitats 33

4. Perspectives de futur ..................................................................................................... 33

4.1 Oferta 34

4.2 Reconeixement 35

4.3 Internacionalització 36

4.4 Responsabilitat social 36

5. Annexos ........................................................................................................................... 37

annex 6

annex 6

5

Presentació

Ens complau presentar a la comunitat acadèmica la memòria d’activitats del curs 2016-2017 de l’Agència de Postgrau de la Universitat de Barcelona. És el primer cop que hem confeccionat un document d’aquest tipus i esperem que, a més de ser de l’interès de tothom, ajudi a acostar al professorat i al personal d’administració i serveis de la Universitat de Barcelona el món de les titulacions pròpies i de la formació contínua, en el qual som un referent nacional i internacional i en el qual hem treballat a bastament des de l’Agència els darrers tretze anys.

La nostra oferta és molt variada en durada, perfils d’entrada i de sortida, modalitat docent i públic al qual s’adreça. En un marc veritablement flexible, intentem oferir tot allò que pugui ser útil i atractiu per a la societat.

La solidesa i coherència de l’equip de l’Agència de Postgrau, així com la seva dedicació i, sobretot, entusiasme, fan que sigui una unitat dinàmica, resolutiva, flexible i àgil en relació amb les demandes de la societat. Ens enorgulleix ser coneguts i reconeguts com una unitat que resol problemes i vehicula iniciatives.

Com podreu copsar, hem engegat i continuat diversos projectes sempre amb l’ànim de millorar i potenciar l’oferta formativa de la UB, però també per aconseguir el reconeixement de l’oferta pròpia amb els estàndards de qualitat que una universitat com la nostra pot i ha d’oferir.

El nostre director fins al 2015, el recordat Dr. Joan Maria Malapeira, deia sovint que els nostres cursos propis han de ser «acadèmicament vàlids, professionalment útils i personalment enriquidors». Tot l’equip de l’Agència de Postgrau treballa cada dia per aconseguir aquesta fita.

M. Cristina Sanz, directora

Barcelona, desembre de 2017

annex 6

6

1. L’Agència de Postgrau

1.1 Creació i funcions

L’Agència de Postgrau es va constituir per acord del Consell de Govern provisional l’11 de novembre de 2003 a proposta del rector, de conformitat amb l’article 46 de l’Estatut de la Universitat de Barcelona, segons el qual el Consell de Govern pot constituir agències «per dirigir i gestionar determinades activitats de tipus transversal». L’Agència té un caràcter instrumental, transversal, deliberatiu i directiu, i executiu o de gestió.

L’Agència de Postgrau és una estructura interna de la Universitat de Barcelona creada com a instrument de gestió administrativa, amb autonomia funcional i flexibilitat organitzativa, que coordina la seva activitat amb diferents vicerectorats, en especial el competent en matèria acadèmica, estableix objectius comuns i duu a terme les tasques encomanades d’acord amb les directrius marcades pels òrgans de govern de la Universitat de Barcelona. L’Agència va dependre jeràrquicament del rector fins al 2016; actualment la dependència orgànica continua sent del rector, mentre que la dependència funcional és del Vicerectorat de Docència i Ordenació Acadèmica.

1.2 Objectius

Segons el seu reglament, l’Agència de Postgrau de la Universitat de Barcelona té com a objectiu garantir el nivell i la qualitat acadèmica de l’oferta de formació continuada, bàsicament postgraduada, i respondre davant de la mateixa Universitat i davant de la societat pel que fa al rigor i a la transparència dels criteris acadèmics i econòmics que han de regular aquest tipus d’oferta. Així mateix, ha de garantir la coordinació entre els centres o facultats i les altres instàncies de la Universitat de Barcelona o del Grup UB que ofereixin formació en aquest àmbit. Finalment, l’Agència de Postgrau ha de ser la responsable de l’oferta formativa que complementa l’oferta reglada i qui en potenciï la transversalitat i l’heterogeneïtat.

En el marc de l’acord de 6 de juliol de 2010 del Consell d’Universitats i de la Conferència General de Política Universitària de 7 de juliol de 2010, l’Agència de Postgrau ha d’establir els criteris acadèmics i els mecanismes de seguiment i control, juntament amb l’Agència de Polítiques i de Qualitat de la UB, a fi que l’oferta pròpia tingui el rigor acadèmic i el control avaluador extern necessari per al seu reconeixement acadèmic i social a tots els efectes.

annex 6

7

L’Agència de Postgrau, en coordinació amb el vicerectorat responsable de temes acadèmics, vetlla per la coordinació entre els màsters universitaris i els màsters propis, a més d’altres tipus de cursos de formació no reglada. Així mateix, garanteix que l’oferta no s’encavalqui i cerca la necessària complementarietat entre els dos tipus d’estudis.

1.3 Òrgans de govern

Es consideren òrgans de govern de l’Agència de Postgrau: el Consell de Direcció, el Consell Executiu i l’Equip de Direcció.

CONSELL DE DIRECCIÓ

En formen part el rector, el vicerector amb competències en matèria acadèmica i fins a tres membres del Consell de Direcció de la Universitat, l’Equip de Direcció de l’Agència, un membre del Consell Social, el gerent, els representants dels centres de la UB i de l’ICE, una representació de les entitats del Grup UB implicades en aquest tipus d’activitats de formació, els directors d’agències relacionades amb l’oferta docent i els representants dels centres adscrits.

En el Consell de Direcció s’estableixen les estratègies i es prenen les decisions polítiques en matèria d’ensenyaments propis. El Consell de Direcció es reuneix un mínim de dos cops l’any.

Al llarg del curs 2016-2017 s’han produït nombrosos canvis en la composició del Consell de Direcció, que queden recollits en l’annex I.

CONSELL EXECUTIU

És nomenat pel Consell de Direcció a proposta del director de l’Agència. En són membres el vicerector amb competències en matèria acadèmica, un membre del Consell de Direcció de la Universitat, l’Equip de Direcció de l’Agència, un màxim de vuit membres dels diferents centres de la Universitat de Barcelona (ICE inclòs), un màxim de tres representants del Grup UB, un representant del Consell Social, un representant dels centres adscrits i un tècnic administratiu de l’Agència de Postgrau.

El Consell Executiu es reuneix com a mínim cada dos mesos per aprovar les propostes de cursos propis i s’encarrega dels temes relacionats amb la gestió acadèmica i econòmica dels cursos aprovats. Així mateix, analitza els documents i informes elaborats per l’Agència i supervisa l’avaluació dels cursos.

Al llarg del curs 2016-2017 s’han produït nombrosos canvis en la composició del Consell Executiu, que queden recollits en l’annex II.

EQUIP DE DIRECCIÓ

L’Equip de Direcció està format pel director o directora, que el rector nomena entre el personal acadèmic doctor de la Universitat de Barcelona; el director o directora adjunt, que el rector nomena a proposta del director de l’Agència, i l’administrador o administradora, que Gerència nomena d’acord amb el director de l’Agència.

annex 6

8

1.4 Organigrama

L’organigrama de l’Agència de Postgrau ha variat al llarg del curs 2016-2017. Al seu inici, la Dra. M. Cristina Sanz ocupava el càrrec de directora en funcions i tres acadèmics ocupaven càrrecs de coordinació: la Dra. M. Teresa Vadrí í Fortuny com a coordinadora de desenvolupament de línies d’actuació; el Dr. Sergi Valera Pertegàs com a coordinador de docència i estudiants, i el Dr. Òscar Mascarilla Miró com a coordinador de programes. Dins del personal d’administració i serveis, el Sr. Ferran Laín Devant ocupava el càrrec d’administrador, i les Sres. Helena Mestres Sebastià, Estefanía Márquez Campos i Sandra Codina Amores complementaven les tasques administratives (Figura 1).

Figura 1. Organigrama de l’Agència de Postgrau a l’inici del curs 2016-2017

A l’inici del curs 2016-2017, la Dra. M. Teresa Vadrí va renunciar al seu càrrec i el Dr. Sergi Valera ho va fer a finals de desembre de 2016. D’altra banda, amb data 1 de març de 2017 la Dra. M. Cristina Sanz va passar a ser la directora de l’Agència i el Dr. Òscar Mascarilla va passar a ocupar el càrrec de director adjunt. El Dr. Manel Puigcerver es va incorporar a l’Agència l’1 de maig de 2017 com a coordinador d’estudis i prospectiva i, finalment, a finals del curs 2016-2017 la Dra. Concepció Amat va començar a col·laborar amb l’Agència com a coordinadora d’Estudiants, Innovació i Qualitat, i en l’actualitat està pendent de rebre el seu nomenament amb data 1 d’octubre. Entre el personal d’administració i serveis no hi ha hagut cap novetat respecte a l’organigrama inicial, que finalment resta tal com es detalla a la Figura 2.

annex 6

9

Figura 2. Organigrama actual de l’Agència de Postgrau

2. Línies estratègiques

Des del curs 2015-2016 l’Agència de Postgrau treballa en tres línies estratègiques: oferta, reconeixement i internacionalització.

Malgrat que el curs 2015-2016 va ser un curs de transició entre dos equips rectorals i que des de l’Agència no es van voler emprendre noves accions que poguessin condicionar les línies estratègiques del nou equip de govern, s’ha emfasitzat el desenvolupament de les línies estratègiques ja iniciades:

• Oferta

Amb l’objectiu general de millorar, potenciar i donar més visibilitat a l’oferta pròpia de la Universitat de Barcelona, es desenvolupen diverses accions. Es busca, principalment, augmentar l’oferta dels diferents centres fomentant les seves potencialitats i les aliances estratègiques dins i fora de la UB i treballant, des d’una perspectiva d’oferta global, per agrupar els cursos per àrees temàtiques.

El punt de partida és donar a conèixer tota la formació contínua que es fa a la Universitat de Barcelona, intentant harmonitzar-la i potenciant i agrupant els cursos. Un dels objectius finals és també l’harmonització amb l’oferta oficial a fi d’arribar, com ja s’ha comentat, a conformar una oferta global de centre.

• Reconeixement

Amb aquesta línia es pretén fer valer l’oferta pròpia i, alhora, potenciar-ne la qualitat i fer-la visible.

Des del 2009 s’ha treballat pel reconeixement de l’oferta pròpia des de diverses instàncies, tant a nivell estatal com internacional. En especial, s’ha actuat des de la Xarxa Red Universitaria de Estudios de Postgrado y Educación Permanente (RUEPEP), on s’ha treballat per sensibilitzar de la importància de les titulacions

annex 6

10

pròpies i el seu valor i la conveniència que el Govern central, des del Ministeri d’Educació i Cultura, lideri les accions esmentades.

Malauradament, hi va haver pocs avenços a nivell ministerial, però no s’exclou cap via futura de converses amb el Ministeri i amb les agències de qualitat. Fruit d’aquesta via és l’acció d’incorporar els títols propis al Sistema Intern de Garantia de la Qualitat del centre, que s’ha estat preparant durant els dos darrers cursos acadèmics, així com altres accions relacionades que s’han dissenyat i s’han posat o es posaran en marxa properament, com és el cas de l’etiqueta UB d’excel·lència per a cursos propis. En aquest últim cas, s’ha fet un pla de treball, presentat al Consell Executiu de 21 de juny de 2017.

• Internacionalització

Aquesta línia estratègica inclou accions relacionades amb la mobilitat d’estudiants i professorat, projectes de col·laboració i reconeixement, i validació d’estudis amb universitats estrangeres. L’objectiu final és la millora constant, la visualització de l’oferta i la potenciació de la marca UB.

Els aspectes d’internacionalització relatius a la formació contínua i les titulacions pròpies per força passen per la col·laboració i el coneixement d’altres realitats, països i institucions d’educació superior, per la qual cosa es fa imprescindible la participació en xarxes.

L’Agència de Postgrau participa en l’Associació Catalana d’Educació Contínua Universitària (ACECU); Red Universitaria de Estudios de Postgrado y Educación Permanente (RUEPEP), European University Continuous Education Network (EUCEN); Red de Educación Continua de Latinoamérica y el Caribe (RECLA) i Asociación Universitaria Iberoamericana de Postgrado (AUIP).

Aquest tipus de relació i participació propicia l’intercanvi d’experiències, la col·laboració, la posada en marxa de programes compartits, l’establiment d’estades i passanties, i el disseny de nous cursos adaptats a les expectatives de diferents grups d’interès. Així mateix, fomenta la internacionalització del nostre professorat, que pot participar en diferents programes formatius o impartir conferències en diferents universitats, així com donar suport a diferents accions tant d’universitats com de les mateixes associacions a les quals pertanyem.

annex 6

11

3. Activitat

3.1 Reunions

El curs 2016-2017 s’han fet sis reunions de Consell Executiu i dos de Consell de Direcció, com es recull a la Taula I.

Tipus de reunió Data

Consell Executiu 28-09-2016Consell Executiu 18-11-2016Consell Executiu 20-01-2017Consell Executiu 28-03-2017Consell Executiu 24-04-2017

Consell Executiu 21-06-2017Consell de Direcció 28-09-2016Consell de Direcció 24-05-2017

Taula I. Relació de reunions del Consell Executiu i del Consell de Direcció mantingudes al llarg del curs 2016-2017

A les reunions del Consell de Direcció, a més dels afers que es podrien considerar de tràmit, s’han abordat altres temes, recollits a les actes, entre els quals destaquen els següents:

• L’elaboració d’un nomenclàtor per definir amb paraules clau els títols propisi els seus mòduls. Els objectius principals d’aquest projecte, gestionatconjuntament pel Dr. Valera i el Sr. Laín amb la col·laboració dels Drs. Suléi Gascón, de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, són avaluar enquins àmbits hi ha oferta i excés o carència d’oferta, classificar els mòdulsdels cursos per poder agrupar-los i, per tant, generar oferta nova, i a l’últimmillorar la visibilitat dels cursos per facilitar-ne la cerca en cercadors com araGoogle.

• L’elaboració, per encàrrec del Rectorat, d’un estudi descriptiu d’altra ofertaformativa de la UB i el Grup UB. Es tracta d’una visió global dels cursos ques’imparteixen des dels centres, tant des de les facultats com des del Centred’Estudis Internacionals (CEI), però que no tenen cap control de l’Agència.

• L’anàlisi de l’evolució de l’oferta. Es va elaborar un document sobre aquesttema, en què es pot apreciar que la tendència de l’oferta general ésascendent. Malgrat que, si s’observa l’evolució per tipologia de cursos, elsmàsters han sofert una petita davallada enfront de l’augment de cursos méspetits, com els d’expert i els cursos superiors universitaris, aquesta tendènciaes trasllada també a l’anàlisi de l’oferta nova. Un altre ítem a destacar és queel nombre d’alumnes per programa ha disminuït, encara que els cursoscontinuen sent econòmicament autosuficients.

• Les enquestes d’opinió dels estudiants. Es va donar compte dels resultatsobtinguts, en què destaca l’ascens del percentatge de resposta en lesdarreres passacions. El perfil majoritari dels estudiants es correspon ambpersones que treballen a temps complet i el resultat dels ítems és força

annex 6

12

satisfactori, ja que tots tenen una mitjana superior a 4,5 en una escala on 6 és la puntuació més alta i 1, la més baixa.

• Les enquestes d’opinió dels gestors. També es va donar compte dels resultats d’aquestes enquestes, que tots els agents implicats en la gestió dels títols propis de cada centre han d’emplenar conjuntament un cop l’any. De l’anàlisi de les respostes rebudes de 16 centres, es conclou que tots els ítems tenen una mediana superior a 4 (sent 6 la valoració màxima i 1, la mínima). Els elements a millorar proposats pels centres se centren principalment en el tancament econòmic de la matrícula (extrem en el qual s’està treballant), el calendari de reunions d’aprovació de l’Agència, l’aplicació informàtica per a la confecció de propostes i la gestió de les enquestes d’avaluació d’estudiants. I, en relació amb les línies estratègiques de l’Agència, s’ha valorat com a prioritari el reconeixement i la validació de títols propis, seguit del Sistema Intern de Garantia de la Qualitat, el màrqueting per a títols propis i, en últim lloc, la flexibilitat dels itineraris formatius dels estudiants.

• Mapa global d’oferta. Es va iniciar un projecte de confeccionar-lo, per tal que un estudiant pugui triar el que més s’ajusti a les seves expectatives i confeccionar els seus itineraris de formació al llarg de la vida. S’ha començat fent una anàlisi del mapa temàtic dels títols propis. Aquest estudi s’ha fet partint de les quinze àrees de publicitació dels cursos, i el que s’observa és que una gran part dels cursos estan adscrits a una sola àrea; per tant, es tracta de formació molt específica, i la que predomina clarament és la relacionada amb medicina i ciències de la salut.

• La diagnosi de la situació del grau d’aplicació del procediment establert per al reconeixement i la validació de crèdits, per comprovar si ha estat efectiu i si s’implementa de manera correcta.

• Desenvolupament d’un itinerari lliure per a estudiants de cursos propis. Es va aprovar al Consell de Direcció de 24 de maig de 2017 un document sobre aquest tema. En general, es tracta que cada alumne pugui configurar un itinerari de formació a mida segons les seves expectatives, és a dir, que pugui cursar aquella formació que vulgui sense haver de fer tot el que s’estableix en un programa tancat. Aquest itinerari es podria certificar pel nombre de crèdits cursats, ja que no es podria obtenir cap titulació i la unitat d’agrupació seria el mòdul.

• La incorporació dels títols propis al Sistema Intern de Garantia de la Qualitat del centre. L’Agència de Polítiques i Qualitat de la UB és la competent en aquest àmbit i pot proporcionar suport tècnic, juntament amb l’Agència de Postgrau, per desenvolupar aquesta acció. En aquest sentit, s’ha de fer un protocol per dur a terme la verificació interna per integrar els títols propis, però també hi hauria d’haver una verificació externa. En aquest aspecte, es proposa tenir una borsa d’avaluadors externs integrada per professors de la UB jubilats en contacte amb l’empresa, exalumnes de la UB que treballin en diferents àmbits o membres de consells assessors de centre.

• La creació d’una etiqueta UB d’excel·lència per a cursos propis. Alguns dels seus objectius principals són fer valer l’oferta pròpia, aprofitar la fiabilitat de la marca UB per atraure estudiants i obtenir avantatges, com per exemple de

annex 6

13

posicionament de cara a la difusió, més visibilitat i integració automàtica en llistats de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), el Registro de Universidades Centros y Títulos (RUCT) (la qual cosa comporta tenir un sistema de garantia de la qualitat completament desenvolupat), la Generalitat de Catalunya, etc. Els candidats a obtenir l’etiqueta serien tots els programes dels quals tinguem resultats (postgraus i diplomes d’extensió universitària). La sol·licitud seria voluntària a través del centre, a iniciativa de l’Agència de Postgrau.

Així mateix, en el Consell de Direcció de 24 de maig de 2017 es van aprovar els documents següents:

• Modificació de les directrius de l’oferta formativa de curta durada (punt 4.2de l’ordre del dia)

• Desenvolupament d’un itinerari lliure per a estudiants de cursos propis (punt4.4 de l’ordre del dia)

3.1.1 Aspectes generals

S’ha treballat —i es treballa— sobre el concepte d’oferta global de centre, ja que cada centre és responsable tant de graus i màsters universitaris com de títols propis i formació contínua. Aquesta acció està fortament lligada al projecte d’agrupació de l’oferta global en grans nuclis, de forma que es pugui visualitzar clarament tot el recorregut al qual pot optar un estudiant dins un mateix àmbit a la Universitat de Barcelona. Durant el curs 2015-2016 es va fer un estudi preliminar i es van simular possibles agrupacions únicament amb les titulacions pròpies, estudi que va tenir continuïtat el curs 2016-2017.

S’han dut a terme accions de potenciació de l’oferta a nivell general i específic d’alguns centres, establint noves línies d’actuació que continuaran —i que creiem que es consolidaran— durant el curs 2017-2018. A nivell institucional, des de l’Agència s’ha estat desenvolupant la possibilitat de crear un programa sènior per a majors se n’ha dissenyat l’estructura i el contingut, i s’està estudiant la seva relació amb la Universitat de l’Experiència a fi que ambdós projectes siguin complementaris i viables. També s’ha treballat en col·laboració amb l’Institut de Formació Contínua (IL3) en les directrius que s’haurien de tenir en compte a l’hora de proposar cursos amb partners externs, en el sentit de fixar les condicions que hauria d’acomplir per poder garantir els estàndards de qualitat propis de la UB.

També s’ha començat un estudi sobre les necessitats de virtualització dels cursos, una transformació indispensable per poder ser competitius, ja sigui en l’entorn proper o en l’internacional.

S’ha proposat el Programa d’itinerari lliure, aprovat en el Consell de Direcció de 24 de maig de 2017 a partir d’un primer document presentat al Consell de Direcció de 18 de setembre de 2016, consistent a facilitar que l’estudiant pugui triar els mòduls que vulgui cursar entre els que els centres determinin oferir, dels cursos dels quals són responsables. L’objectiu és que l’estudiant pugui dissenyar el seu propi itinerari segons les seves necessitats i expectatives i obtingui un

annex 6

14

certificat en el qual s’especifiqui el nombre i nom dels mòduls cursats. Amb aquest tipus d’acció es pretén obrir la Universitat a tota la societat, afavorir els interessos individuals de l’estudiant, diversificar l’oferta i possibilitar la captació i fidelització d’estudiants. 3.1.2 Cursos aprovats per sessions

En els sis consells executius que van tenir lloc al llarg del curs 2016-2017 es van aprovar un total de 845 cursos, així com 18 activitats de formació universitària específica proposades per 7 facultats i que queden recollides en l’annex III. A la Figura 3 es recull el nombre de tipologies diferents de cursos que van ser sotmesos per a la seva aprovació en aquestes sis sessions, mentre que a la Figura 4 es recull el nombre total de cursos aprovats per sessions.

Figura 3. Cursos aprovats a les diferents sessions dels sis consells executius de l’Agència de Postgrau celebrats el curs 2016-2017, desglossats per la tipologia

annex 6

15

Figura 4. Total de cursos aprovats a les sis sessions de Consell Executiu de l’Agència de Postgrau del curs 2016-2017

3.1.3 Títols propis i de formació contínua

Segons consta a la secció segona (Estructura dels cursos de postgrau i d’extensió universitària) de la vigent Normativa de cursos de postgrau i d’extensió universitària, un màster propi pot estar integrat per cursos d’especialització, cursos d’expert i cursos superiors universitaris que es poden cursar de manera independent; en el cas de presentar-se inclosos en aquest tipus d’estructura, reben el nom de cursos vinculats. Anàlogament, un curs d’especialització pot estar integrat per cursos d’expert i cursos superiors universitaris que es poden cursar de manera independent i que també tenen la consideració de cursos vinculats en aquest escenari.

El curs acadèmic 2016-2017 es van aprovar 845 cursos, dels quals 188 eren vinculats. Per tant, es pot dir que es va aprovar una oferta formativa de 657 cursos, dels quals 35 (5,3 %) corresponien a cursos organitzats per encàrrec d’empreses o institucions que volien formar el seu personal.

A la Figura 5 es desglossa aquesta oferta per tipus de curs, que pot comportar l’obtenció d’un títol de postgrau propi o la d’un diploma o certificat d’extensió universitària. En els cursos que comporten l’obtenció d’un títol de postgrau es requereix que l’estudiant tingui una titulació d’accés (grau, llicenciatura o similar), i inclou els títols propis següents: màster (MA), amb una càrrega lectiva igual o superior a 60 crèdits ECTS; diploma d’especialització o diploma de postgrau (DS), amb una càrrega igual o superior a 30 crèdits ECTS; curs d’expert (EX), amb una càrrega igual o superior a 15 crèdits ECTS, i curs superior universitari (CS), amb una càrrega inferior a 15 crèdits ECTS. D’altra banda, en els cursos que comporten l’obtenció d’un diploma o d’un certificat d’extensió universitària no es requereix que l’estudiant tingui una titulació universitària. Aquests cursos inclouen els diplomes d’extensió universitària, amb una càrrega lectiva de 30 o

annex 6

16

més crèdits ECTS, i els certificats d’extensió universitària, amb una càrrega de menys de 30 crèdits ECTS.

Figura 5. Oferta de títols propis i de formació contínua del curs 2016-2017, desglossats per tipologia

Com es desprèn de la Figura 5, el 85,8 % de l’oferta correspon a cursos que permeten obtenir títols de postgrau propis, mentre que el 14,2 % restant correspon a cursos d’extensió universitària.

Segons la modalitat, els cursos oferts poden ser presencials (PR), semipresencials (SP) o a distància (DI). A la Figura 6 s’aprecia que el 51 % dels cursos s’ofereixen en modalitat presencial, mentre que la semipresencialitat i els cursos a distància es distribueixen en una proporció molt semblant, amb un lleuger predomini dels cursos a distància. Com ja es comentarà a l’apartat 5 (Perspectives de futur) d’aquesta memòria, un dels objectius de l’Agència de Postgrau per als propers anys és potenciar l’oferta dels cursos a distància, cosa que permetrà captar estudiants d’altres països interessats a cursar cursos propis de la Universitat de Barcelona, però que per raons econòmiques no es poden permetre una estada de llarga durada a Barcelona.

annex 6

17

Figura 6. Oferta de títols propis i de formació contínua

del curs 2016-2017, desglossada per modalitat

Analitzant l’oferta formativa per centres (Figura 7), es posa de manifest que el 39,2 % correspon a l’IL3. Entre les diferents facultats de la Universitat de Barcelona, destaquen la de Medicina i Ciències de la Salut, amb un 21,7 %, i la de Dret, amb un 8,3 %.

Figura 7. Oferta de títols propis i de formació contínua

del curs 2016-2017, desglossats per centres

annex 6

18

Finalment, quant a la gestió dels cursos (Figura 8), es pot apreciar que el 90,2 % s’han gestionat entre els diferents centres de la Universitat de Barcelona (49,3 %) i l’IL3 (40,9 %). La resta els han gestionat la Fundació Josep Finestres (FFI) i centres adscrits a la Universitat de Barcelona (CAD).

Figura 8. Oferta de títols propis i de formació contínua del curs 2016-2017, desglossada per òrgans gestors

3.1.4 Cursos anul·lats

De tots els cursos aprovats el curs 2016-2017, se’n van anul·lar 53, la qual cosa representa el 6,2 % del total de cursos aprovats i el 8,1 % dels cursos aprovats sense comptar els cursos vinculats. Deixant de banda un reduït nombre de casos en què les raons de les anul·lacions eren clares i conegudes per l’Agència de Postgrau (necessitat de reestructurar el curs, etc.), la resta es van anul·lar per falta d’estudiants. S’ha volgut aprofundir en les causes de perquè no s’ha arribat al nombre mínim d’estudiants matriculats per a què el curs sigui viable. Per aquesta raó, des de l’Agència es va enviar una carta als directors dels cursos perquè donessin la seva opinió sobre les raons que van portar a aquest fet. A la Taula II es recullen les principals opinions sobre les causes d’aquest baix nombre d’estudiants matriculats als cursos anul·lats. Com es pot apreciar, es comenta amb més freqüència l’existència de problemes de fer publicitat dels cursos per canals efectius. S’apunta a la manca d’un canal institucional de distribució més efectiu. També es posa de relleu amb força freqüència que la proposta formativa potser no s’ha vinculat prou a les necessitats reals del mercat laboral, o bé que aquesta proposta no s’ha ofert en els horaris que la societat actual requereix.

annex 6

19

Sens dubte, la crisi econòmica pot ser un altre factor que freni la matriculació dels estudiants als cursos oferts. En aquest sentit, alguns directors suggereixen la possibilitat de pagar fraccionadament la matrícula, per reduir l’impacte de la crisi. A banda d’altres motius més particulars, els directors dels cursos comenten també que hi ha una pèrdua d’estudiants de la resta d’Espanya i de Llatinoamèrica. En aquest sentit, des de l’Agència de Postgrau es considera important potenciar la transformació de cursos presencials en semipresencials o en cursos a distància.

Causa d’anul·lació Nombre de respostes

La publicitat del curs no s’ha fet pels canals més efectius, o s’ha fet massa tard.

12

No s’ha vinculat l’oferta a les necessitats reals demanades pel mercat laboral, ni als horaris de mercat.

9

La crisi econòmica. Es demana pagament fraccionat de la matrícula, subvencions, etc.

5

No es coneixen les causes. En algun cas, la difusió va ser bona.

4

Forta competència. Molta oferta al mercat. 3 Pèrdua d’estudiants de la resta d’Espanya i Llatinoamèrica. Barcelona és una ciutat cara per viure.

2

Alguns estudiants no van pagar la matrícula. 1 El procés d’aprovació del curs es va allargar més del previst.

1

El curs (Odontologia) no habilita per exercir. 1 Taula II. Possibles causes d’anul·lació de cursos per manca d’estudiants

matriculats, segons l’opinió dels directors dels cursos

D’altra banda, els cursos anul·lats gestionats per l’IL3 (21) aporten les justificacions sobre els motius que explicarien la falta de matrícula i que queden consignats a la Taula III.

Causa d’anul·lació Nombre de respostes

Poca demanda per a la viabilitat econòmica del curs

15

Gran quantitat d’oferta 2 No es veuen raons clares 2

Horaris no adients 1 No van tenir un reajustament òptim

1

Taula III. Possibles causes d’anul·lació de cursos gestionats per l’IL3 per manca d’estudiants matriculats

annex 6

20

3.1.5 Evolució de cursos anul·lats

El curs acadèmic 2016-2017 s’ha portat a terme un estudi relatiu a l’evolució dels cursos anul·lats que mostra que, en la seva totalitat, no s’aprecia cap tendència estadísticament significativa en el període 2004-2016. Desglossant el nombre total de cursos anul·lats en dues categories —d’una banda, els cursos anul·lats en proposta, que no van arribar a tenir alumnes matriculats, i, de l’altra, els cursos anul·lats en actiu, és a dir, dels quals es va arribar a fer alguna edició abans de l’anul·lació—, s’observa que tenen un comportament diferent. Així, els cursos anul·lats en proposta no mostren cap tendència estadísticament significativa en el període analitzat; en canvi, els cursos anul·lats en actiu mostren una tendència negativa: al llarg dels anys, s’anul·len significativament menys cursos (Figura 9).

Figura 9. Evolució dels cursos anul·lats en proposta i en actiu,

i total al llarg del període 2004-2016

Observant l’evolució dels cursos anul·lats en actiu es pot apreciar que, abans de l’inici de la crisi econòmica (2007), la probabilitat que un curs en actiu s’anul·lés era molt més alta (gairebé del 13 %) que a partir d’aquell any (gairebé del 6 %). De fet, del 2008 al 2016 l’evolució dels cursos anul·lats en actiu no mostra cap tendència estadísticament significativa (Figura 10). Aquests resultats suggereixen que, amb posterioritat a l’inici de la crisi econòmica, l’oferta de cursos de postgrau es va afinar més, tenint en compte la previsible retracció del mercat per raons de tipus econòmic.

annex 6

21

Figura 10. Evolució dels cursos anul·lats en actiu al llarg del període 2008-2016

El curs acadèmic 2016-2017 s’han fet estudis amb dades corresponents als cursos acadèmics 2015-2016 i 2016-2017 per fer una anàlisi més profunda de les dimensions del problema de l’anul·lació de cursos, així com de les possibles causes d’aquestes anul·lacions (annexos IV i V). En síntesi, es pot concloure que, en funció del curs acadèmic, s’anul·len més cursos superiors universitaris i diplomes d’extensió, i menys màsters dels que es podria esperar. D’altra banda, la probabilitat que s’anul·li un curs en la seva primera edició és elevada, mentre que si un curs arriba a la tercera edició la probabilitat que s’anul·li és molt baixa. Finalment, es posa de manifest que hi ha 5-6 centres, en funció del curs acadèmic, que mostren una xifra de cursos anul·lats i aprovats per sobre de la mitjana aritmètica.

3.1.6 Evolució de l’oferta i del nombre d’estudiants Com es pot apreciar a la Figura 11, l’oferta total de cursos de postgrau ha anat incrementant al llarg dels darrers dotze anys, així com l’oferta de cursos nous.

annex 6

22

Figura 11. Evolució de l’oferta global (bruta i neta) i de l’oferta nova (bruta i neta) al llarg del període 2004-2016. Oferta global bruta: total de cursos aprovats per l’Agència.

Oferta global neta: total de cursos aprovats i no anul·lats. Oferta nova bruta: total de cursos nous aprovats per l’Agència. Oferta nova neta: total de cursos nous i no

anul·lats

Aquest increment de l’oferta global neta, d’un 106,5 %, no es correspon amb un increment en el nombre d’estudiants matriculats, que al llarg del període 2004-2016 (Figura 12) no ha variat significativament: ha crescut un 12,1 %. Lògicament, això comporta una disminució del nombre d’estudiants per curs, que ha passat de 27 el curs 2004-2005 a 15 el curs 2016-2017 (Figura 13).

0

200

400

600

800

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

No

mb

re d

e cu

rso

s

Curs

EVOLUCIÓ DE L'OFERTA

Oferta global bruta Oferta nova bruta

Oferta global neta Oferta nova neta

Lineal (Oferta global neta)

annex 6

23

Figura 12. Evolució de l’oferta global neta de cursos de postgrau

i del nombre d’estudiants matriculats al llarg del període 2004-2016

Figura 13. Evolució del nombre promig d’estudiants per curs de postgrau ofert

al llarg del període 2004-2016

El nombre de crèdits matriculats per alumne no varia significativament en el període 2011-2016 (Figura 14).

annex 6

24

Figura 14. Evolució del nombre de crèdits matriculats per alumne en el període 2011-2016 i evolució del nombre d’alumnes matriculats per curs en el període 2004-2016

3.1.7 Enquestes d’opinió

ENQUESTES DELS ESTUDIANTS

S’han analitzat les tres passacions d’enquestes passades al llarg del curs 2016-2017:

• Passació 30, corresponent al període maig-setembre de 2016

• Passació 31, corresponent al període octubre 2016 - gener 2017

• Passació 32, corresponent al període febrer-abril 2017 En promig, el percentatge de respostes a les enquestes ha estat del 62,8 %, que es troba lleugerament per sobre del promig general de les 32 passacions (61,3 %). Respecte a les dades sociològiques que proporcionen les enquestes, es confirma amb les tres passacions analitzades que la majoria d’estudiants provenen de Catalunya (59,2 %), amb una bona representació de la resta d’Espanya (17,4 %) i de Llatinoamèrica (15,9 %). Majoritàriament, aquests estudiants provenen d’universitats que no són la Universitat de Barcelona (61,5 %), i el perfil general correspon majoritàriament a una dona treballadora a temps complet o gairebé, d’uns 31 anys, que s’ha graduat o llicenciat fa set anys o més. L’enquesta consta de 22 ítems (vegeu l’annex VI), que els estudiants valoren en una escala d’1 (en total desacord) a 6 (totalment d’acord). Els resultats obtinguts mostren que la mediana general és de 5 per a tots els ítems, la qual cosa representa una satisfacció general molt elevada (la puntuació mínima obtinguda

annex 6

25

en tots els ítems és 1 i la màxima, 6). Per tant, es pot concloure que, malgrat que hi ha estudiants insatisfets, la seva proporció és extremament baixa. Aquest elevat grau de satisfacció dels estudiants pot resultar sorprenent. Molt probablement, es produeix un procés de selecció natural de cursos propis i pràcticament només es mantenen els que generen una molt alta satisfacció en els estudiants, mentre que la resta s’acaben anul·lant; alhora, el grau de satisfacció dels estudiants indica clarament que es té cura del producte ofert. A l’apartat 4.3 d’aquesta memòria ja es posa de manifest que més del 50 % dels nous cursos que s’ofereixen s’anul·len, mentre que els cursos que tenen més de tres edicions tenen una probabilitat molt baixa d’anul·lar-se. A l’annex VII es detallen els resultats obtinguts a les tres passacions el curs 2016-2017. ENQUESTES DEL PROFESSORAT DELS CURSOS

Del curs 2016-2017 es disposa de 2.611 enquestes de professors, que corresponen a 339 cursos oferts per centres de la UB i per l’IL3. Com es pot apreciar a la Figura 15, l’activitat principal de la major part d’aquests professors és de tipus professional i no acadèmic. Metodològicament, treballen amb l’alumnat mitjançant classes magistrals, estudi de casos i treballs en grup i individuals. Aquestes metodologies s’apliquen en una proporció molt semblant (Figura 16). D’altra banda, els recursos majoritàriament utilitzats a les aules són la bibliografia, els textos docents, el correu electrònic i, en una proporció més baixa, comunitats d’aprenentatge virtual, fòrums i dossiers electrònics. Les videoconferències, els xats i altres recursos són minoritaris (Figura 17).

Figura 15. Activitat principal del professorat

annex 6

26

Figura 16. Metodologies emprades pel professorat

Figura 17. Recursos emprats pel professorat

L’enquesta consta, en aquest cas, de 20 ítems (vegeu l’annex VIII), que els professors també valoren en una escala d’1 (en total desacord) a 6 (totalment d’acord). Els resultats obtinguts mostren una alta satisfacció del col·lectiu enquestat, ja que en 15 dels 20 ítems la mediana és de 5, i els ítems restants (5) arriben a la puntuació màxima (6). Anàlogament al que succeïa amb les enquestes dels estudiants, la puntuació mínima és d’1 i la màxima és de 6 per a tots els ítems. Novament, les dades indiquen que, malgrat que hi ha alguns professors insatisfets, la seva proporció és extremament baixa. A l’annex IX s’adjunta un resum dels resultats obtinguts. ENQUESTES DE CURSOS DE FORMACIÓ CORPORATIVA

En relació amb les enquestes de satisfacció dels cursos de formació corporativa, és a dir, cursos organitzats per iniciativa d’empreses o institucions, l’enquesta es passa als clients, que en aquest cas són les empreses que encarreguen el curs. El model d’enquesta que s’adjunta a l’annex X és el que utilitza l’IL3, segons el

annex 6

27

model aprovat pel Consell de Direcció de l’Agència de Postgrau. Aquesta enquesta consta de 25 ítems a valorar d’1 (en total desacord) a 6 (totalment d’acord), i inclou 4 preguntes obertes. Aquestes enquestes es van passar a cinc empreses (Inese, MC Mutual, Mútua Universal, Editorial Panamericana i Editorial Planeta) i van cobrir un total de 35 cursos per encàrrec.

En aquest cas, de vegades resulta complicat donar valors globals de tendència central, ja que l’empresa generalment contesta l’enquesta per al conjunt de cursos encarregats, i el nombre de cursos encarregats per cada empresa és variable.

Als cinc cursos encarregats per l’empresa Inese, catorze ítems es van valorar amb un 6, tres es van valorar amb un 5 i la resta no es van valorar. Respecte a les preguntes obertes, només en van contestar una per posar de manifest que la col·laboració establerta amb l’IL3 havia estat plenament satisfactòria.

L’empresa MC Mutual va valorar dos ítems del seu únic curs amb un 6, i setze ítems amb un 5, i va deixar en blanc els set ítems restants i les preguntes obertes.

La Mútua Universal va encarregar tres cursos i el valor de la mediana de tots els ítems contestats va ser de 6. Només van respondre una de les preguntes obertes per posar de manifest la seva plena satisfacció amb els cursos encarregats i per suggerir de rebre, a mig curs, un informe de seguiment dels estudiants.

L’Editorial Panamericana va desenvolupar vint cursos de formació amb un ítem valorat amb un 2 (Expedició de diplomes/certificats), un ítem valorat amb un 3, cinc ítems valorats amb un 4, onze ítems valorats amb un 5 i sis ítems valorats amb un 6. A les preguntes obertes van apuntar que els certificats triguen molt a generar-se.

Finalment, l’Editorial Planeta va desenvolupar 6 cursos i va contestar només a sis ítems, tots valorats amb un 6. No va respondre a les preguntes obertes.

Veient aquests resultats, es pot considerar que els clients han quedat globalment molt satisfets, amb algun aspecte millorable en el cas dels cursos organitzats per a l’Editorial Panamericana.

INFORMES DE CURSOS FELLOWSHIP

Els cursos Fellowship consisteixen en la immersió d’un nombre reduït d’alumnes en un servei hospitalari, organització o institució, amb l’objectiu que adquireixin o consolidin coneixements nous, tant teòrics com pràctics, sota la tutela deprofessionals de la institució. En aquest tipus de curs els directors emplenen uninforme que consta de sis preguntes obertes (vegeu l’annex XI). Al llarg del curs2016-2017 es van passar informes als directors de nou cursos, i es pot constatarque, generalment, es van desenvolupar amb plena satisfacció, sense incidènciesremarcables. Únicament en un curs (Cirurgia reconstructiva de l’adult) es destacaque hi va haver certes desavinences entre alumnes Fellowship i metgesresidents: els primers tenien unes expectatives d’operar com a primer cirurgiàque anaven més enllà de l’oferta docent que se’ls havia anunciat. Finalment, en

annex 6

28

el curs de Medicina d’alt rendiment esportiu, s’apunta com a queixa dels alumnes, especialment dels que venen de fora del país, la complexitat administrativa.

3.2 Reconeixement

Es van mantenir contactes amb el president de la Comissió Acadèmica de la Conferencia de Rectores de Universidades Españolas per poder fer les accions referents al reconeixement a diferents nivells i des de diversos fronts. Lamentablement, la comunicació amb el Ministeri va quedar interrompuda, però s’espera tenir nous contactes en breu.

A nivell internacional, durant el curs 2016-2017 els governs de l’Equador (RPC-SO-06-No. 103-2016, Consejo de Educación Superior, 1 de marzo de 2016) i del Perú (Resolución del Consejo Directivo Nº 005-2017-SUNEDU/CD, 31 de enero de 2017) han adoptat i publicat resolucions per les quals es reconeixen els títols propis de les universitats espanyoles sota determinades condicions i sempre que les universitats siguin a les llistes que han confeccionat tenint en compte els diferents rànquings internacionals (la UB figura la primera en aquestes llistes). Això, per descomptat, és un avantatge per a les nostres titulacions i un bon exemple a seguir en altres països llatinoamericans, per la qual cosa s’ha de treballar en la conscienciació dels rectors de diferents universitats de referència, en especial de Colòmbia, país amb el qual no hi ha cap mena de reconeixement dels nostres títols propis.

És evident que el grau de reconeixement extern pot dependre directament de la garantia de qualitat dels programes. Per això és absolutament indispensable que es concreti i desenvolupi un sistema intern de garantia de la qualitat fiable i públic, que en aquest moment no està dissenyat. L’Agència de Postgrau està completament compromesa amb la qualitat dels cursos que aprova. Així, l’aplicació de propostes de cursos és sensiblement similar al de les titulacions de màster universitari, es controla el desenvolupament dels programes sempre amb la col·laboració dels centres responsables, i s’enquesta estudiants, professors i gestors per poder validar la qualitat i satisfacció amb els programes, de tal manera que la constatació de la manca de satisfacció dels usuaris determina l’aprovació d’edicions successives del curs avaluat negativament.

No obstant això, és necessari que tots els processos estiguin diagramats i documentats, per tal que es pugui obtenir el necessari reconeixement extern que doni credibilitat a la nostra feina. Els diferents centres estan desenvolupant un sistema intern de garantia de la qualitat en el qual han d’aparèixer també les titulacions pròpies i de formació contínua, com és lògic si es té en compte que l’oferta de centre s’ha d’entendre com a global.

A tal efecte ja rebem l’ajut de dos centres (la Facultat d’Economia i Empresa i la Facultat de Dret), que actuaran com a prova pilot del projecte i amb els quals es començarà a treballar el curs 2017-2018 sota les directrius i la col·laboració de l’Agència de Polítiques i Qualitat. El procediment, ja pactat el 2015 amb les agències de qualitat i en especial amb l’AQU, és que, un cop creat el sistema intern de garantia de la qualitat SIGQ, pugui ser homologat per l’AQU. Això

annex 6

29

significarà la verificació dels títols propis dels centres amb el sistema intern de garantia de la qualitat homologat. Aquesta idea pot ser susceptible de modificació, però en qualsevol cas la qualitat de totes les titulacions ha d’estar garantida. Una altra acció proposada durant el curs 2016-2017 és el disseny i desenvolupament d’una etiqueta UB d’excel·lència per a cursos propis. Es tracta d’un reconeixement a les bones pràctiques i a la qualitat dels programes, no d’una competició. La idea és que els programes que compleixin una sèrie de característiques obtinguin l’etiqueta. Els objectius d’aquest reconeixement són principalment fer valer l’oferta pròpia, potenciar de manera constant la qualitat dels cursos propis i obtenir avantatges de posicionament d’aquests cursos.

3.3. Internacionalització

El curs 2016-2017 s’ha començat a participar, a través del CEI, en reunions amb ambaixadors de i en diferents països, a fi i efecte de poder copsar les possibilitats d’expansió de la nostra oferta formativa. S’han fet diferents trobades amb ambaixadors d’Espanya per tal de potenciar la internacionalització dels títols propis de la UB, tant directament amb l’ajut de contactes de l’ambaixada en països de parla hispana com mitjançant els instituts i aules Cervantes per als països de parla diferent del castellà. En concret, s’han establert els contactes següents:

• 30-05-2017 amb l’ambaixador d’Espanya a Costa d’Ivori

• 25-04-2017 amb l’ambaixador d’Espanya a Corea del Sud

• 14-02-2017 amb l’ambaixador d’Espanya a l’Iran

• 29-11-2016 amb l’ambaixador d’Espanya a Egipte

• 25-10-2016 amb l’ambaixador d’Espanya a l’Argentina L’establiment i seguiment de les tres línies estratègiques desenvolupades ha determinat que durant el curs 2016-2017 s’hagin redistribuït les tasques dels acadèmics que treballen a l’Agència. Els dos coordinadors nomenats s’ocupen de les tasques següents:

• estudiants, innovació i qualitat

• estudis i prospectiva La direcció adjunta s’ocupa de tots els aspectes relatius a l’oferta, i la internacionalització es porta des de l’Equip de Direcció. La presència activa en xarxes es considera imprescindible dins les activitats d’internacionalització de l’oferta de titulacions pròpies i de formació contínua. Durant el curs 2016-2017 s’han exercit els càrrecs següents a les diferents xarxes en les quals participa l’Agència de Postgrau:

• ACECU. Coordinadora: Mª. Cristina Sanz

annex 6

30

• RUEPEP. Vicepresidenta: Mª. Cristina Sanz

• RECLA. Vicepresidenta fins al novembre de 2017 i membre del Consell Consultiu des de la mateixa data: Mª. Cristina Sanz

• AUIP. Directora regional per a Catalunya: Mª. Cristina Sanz En el mateix context de participació en xarxes, s’ha assistit a les reunions anuals i assemblees generals de la RUEPEP, la RECLA i l’AUIP (en representació del rector), a la reunió de directors regionals i a les comissions executives (on s’ostenta una vicepresidència) de l’AUIP (en representació del rector) i al seminari d’hivern de l’EUCEN. A través de les relacions establertes a les xarxes en què es participa, s’ha propiciat la participació de professorat de la UB de la manera següent:

• Dr. Carlos Royo. Gestió del talent i lideratge. Doctorat en Gestió Estratègica administrat per la Pontificia Universidad Católica del Perú (PUPC) i ofert pel Consorcio de Universidades de Lima, en el qual, a més de la PUPC, participen la Universidad Peruana Cayetano Heredia, la Universidad del Pacífico i la Universidad de Lima.

• Avaluadors de programes candidats a obtenir el premi a la qualitat atorgat des de l’AUIP:

� Dra. Mercè Segarra. Doctorat en Enginyeria Química. Universidad Central de Las Villas (Cuba), del 7 a l’11 de novembre de 2016.

� Dr. Ginés Viscor. Doctorat en Ciències (Biologia). Universidad del Valle (Colòmbia), del 30 d’octubre al 2 de novembre de 2016.

� Dra. Elisabet Bosch. Mestratge en Ciències (Química). Universidad del Valle (Colòmbia), del 22 al 24 de maig de 2017.

� Dr. Joan Tort. Doctorat en Estudis Territorials. Universidad de Caldas (Colòmbia), del 22 al 24 de maig de 2017.

D’altra banda, la directora de l’Agència de Postgrau ha participat en tres activitats organitzades per l’AUIP:

• Impartició del Taller de Gestión del Postgrado, juntament amb la Dra. Patricia Martínez, de la PUCP, a la Universidad Centroamericana Simeón Cañas d’El Salvador, del 6 al 8 de setembre de 2016.

• Taula rodona «La internacionalización de la formación continua. Primeras jornadas sobre el postgrado en Iberoamérica», Universidad Internacional de Andalucía (La Rábida), el 21 de setembre de 2017.

• Reunió tècnica de l’AUIP a la Universidad Autónoma de Bucaramanga amb la Dra. Patricia Martínez, de la PUCP, amb la finalitat d’assessorar sobre l’enfortiment acadèmic dels programes de postgrau i doctorat, del 6 al 9 de juny de 2017.

També dins els avantatges que comporta la filiació a l’AUIP, s’han rebut els beneficis següents en forma de beques concedides de desplaçament internacional amb un valor de fins a 1.200 €:

annex 6

31

• Beques de mobilitat per fer estades en universitats llatinoamericanes:

� Dra. Montserrat Carbonell, professora titular del Departament d’Història i Institucions Econòmiques, per fer una estada acadèmica a la Facultat de Ciències Socials i Educació de la Universidad de Cartagena (Colòmbia).

� Dra. Gemma Orobitg, professora titular del Departament d’Antropologia Cultural i d’Història d’Amèrica i Àfrica, per participar com a professora visitant en el programa de postgrau d’Antropologia Social del Departament de Ciències Socials i Polítiques de la Universidad Iberoamericana Ciudad de México.

� Dra. Cristina Larrea, professora titular del Departament d’Antropologia Social, per fer una estada acadèmica al Departament d’Antropologia de la Universidade Estadual de Campinas (Brasil).

• Beques de mobilitat per fer estades a la Universitat de Barcelona:

� Verónica Díez de León, estudiant del doctorat de Filosofia de la Universidad Iberoamericana Ciudad de México, per fer una estada acadèmica a la Facultat de Filosofia.

� Cintia Menéndez, estudiant de doctorat i docent del Departament de Química de la Universidad Nacional del Sur (Argentina), per fer una estada acadèmica a la Facultat de Farmàcia.

Finalment, també s’ha vehiculat la visita a diferents centres de la UB d’un grup de docents de la Universidad Nacional de Trujillo (Perú) per rebre assessorament en diverses qüestions referents a la qualitat acadèmica. En concret, les professores Angelita Cabrera, Karina Fasanando, Emiliana Huaman i Lurdes Tuesta es van entrevistar amb responsables de l’Agència de Postgrau, l’Agència de Polítiques i Qualitat, la Facultat de Biologia, l’ICE i la Facultat d’Educació del 20 al 24 de març de 2017.

3.4. Informació econòmica

El curs acadèmic 2016-2017 (a data 18-10-2017), la matrícula dels títols propis va generar un total de 10.303.590,67 €. En concepte d’overheads es van ingressar 2.937.203,63 € que, en aplicació del que s’estableix a les Bases d’execució del pressupost de la Universitat de Barcelona, es van distribuir en tres grans apartats:

• Despeses directes, que tenen una repercussió en els centres responsables dels cursos propis oferts.

• Despeses indirectes, que tenen repercussió en despeses generals de la Universitat de Barcelona.

• Serveis acadèmics, que són ingressos derivats de la marca UB. Com es pot apreciar a la Figura 18, els cursos aprovats van representar uns ingressos totals de 973.002,32 € per als centres que van oferir títols propis, i 1.964.201,31 € (la suma de despeses indirectes i serveis acadèmics) per a la

annex 6

32

Universitat de Barcelona. Aquestes xifres suposen un increment del 14,6 % d’overheads respecte als darrers tres anys acadèmics (Figura 19).

Figura 18. Distribució dels overheads corresponents als títols propis

del curs 2014-2015 (a data 18-10-2017)

Figura 19. Evolució dels overheads entre el curs 2014-2015 i el 2016-2017

annex 6

33

3.5. Altres activitats

La participació en estructures de la Universitat de Barcelona s’ha donat a la Comissió Acadèmica del Consell de Govern (CACG) i en els patronats de la Fundació de l’IL3 i de la Fundació Josep Finestres. L’Agència de Postgrau ha continuat participant com a convidada en la CACG mitjançant la seva directora. Igualment, el Dr. Joan Maria Malapeira, com a director de l’Agència, havia participat com a patró de l’IL3. A partir de l’1 de setembre de 2015 i fins a l’actualitat, hi ha participat la Dra. Mª Cristina Sanz en qualitat de convidada. Finalment, l’actual directora de l’Agència de Postgrau participa com a patrona en el patronat de la Fundació Josep Finestres des del 21 de febrer de 2017. Així mateix, la directora de l’Agència ha assistit a les reunions de patronat següents:

• Fundació IL3 (convidada): 30 de novembre de 2016, 21 d’abril de 2017 i 27 de juny de 2017

• Fundació Josep Finestres (patrona des del 21 de febrer de 2017): 2 de març de 2017 i 5 de juliol de 2017

També ha assistit a les reunions de la CACG següents:

• 15 de setembre de 2016

• 6 de febrer de 2017

• 23 de març de 2017

• 31 de maig de 2017

• 3 de juliol de 2017

D’altra banda, al llarg del curs 2016-2017 s’han signat 31 convenis de col·laboració, la majoria per a cursos de formació contínua. Majoritàriament són d’àmbit nacional (87,1 %) i la resta, de caràcter internacional (12,9 %).

4. Perspectives de futur

Durant el curs 2016-2017 hi ha hagut un canvi en la direcció de la UB amb motiu del canvi de rector i d’equip rectoral. Això ha comportat també un canvi a l’Agència de Postgrau, que ha passat de dependre orgànicament i jeràrquicament només del rector a dependre també funcionalment de la vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica. Aquest canvi obre un marc molt més clar quant a la relació, sobretot, de les titulacions pròpies amb els màsters universitaris, la qual cosa es valora molt positivament a l’hora de posar en marxa diferents accions que ja teníem engegades o que es posaran en marxa en el futur.

annex 6

34

Tenint en compte també aquestes consideracions i l’estat actual dels projectes i les accions posades en marxa per l’Agència, s’estableixen les propostes d’accions incloses en cadascuna de les línies estratègiques per al curs 2017-2018.

4.1 Oferta A partir del setembre de 2017 està previst fer una sèrie de visites als diferents centres, amb l’objectiu principal de potenciar-ne l’oferta. Les visites s’allargaran en el temps per poder mantenir reunions en els centres que s’han considerat més adients. L’Agència ha suggerit que a les reunions, convocades pels degans, s’hi convidi els caps de departament i de grups de recerca, ja que són les persones que millor coneixen les possibles potencialitats (estan a prop del professorat i dels seus temes de treball, per la qual cosa poden ser font d’idees). Des de l’Agència de Postgrau s’aposta fortament per aquesta iniciativa, que s’espera que sigui molt profitosa. A les reunions s’explicaran diverses qüestions sobre projectes, accions i avançament general sobre postgrau i formació contínua. Tot això i els canvis normatius i d’orientació promoguts per l’Agència de Postgrau en particular i per la UB en general també s’explicaran en una reunió o jornada amb els directors de cursos, programada per al primer semestre del curs 2017-2018. Està previst desenvolupar el projecte de cerca de l’oferta de cursos de postgrau per paraules clau i l’aplicació informàtica corresponent. Aquesta acció està íntimament lligada a l’antiga aspiració de dissenyar grans agrupacions de cursos (propis, oficials, reglats i no reglats), amb l’objectiu que l’estudiant potencial copsi tot el que la Universitat de Barcelona pot oferir i trobi allò que més cobreixi les seves expectatives dins un marc global de l’oferta. Altres accions directament relacionades amb l’oferta pròpia que es preveu desenvolupar a partir del curs 2017-2018 són la valoració dels possibles partners abans d’establir cursos conjunts i la modificació de l’estructura i el desenvolupament de la formació universitària específica (activitats de curta durada). També es preveu posar en marxa el pla pilot de desenvolupament d’itinerari lliure, una acció que té com a objectiu que l’estudiant pugui configurar els seus estudis segons les seves necessitats i expectatives. Quant a metodologies docents, es preveu potenciar la formació semipresencial i a distància, per la qual cosa caldrà incentivar la virtualització de cursos i posar a l’abast del professorat les eines necessàries per fer-ho. En aquest sentit, s’estudiaran les necessitats de virtualització amb la finalitat de determinar quines millores fan falta en les eines TIC de què disposa la UB, i es participarà en el grup de treball sobre aquests temes que lidera el vicerector de Transformació Digital. En l’estudi de necessitats de virtualització, es farà un èmfasi especial en la descripció de la situació inicial i el punt de partida dels campus virtuals de què disposem, explicitant quines necessitats TIC té la UB per fer la transició de la

annex 6

35

modalitat presencial —que és la predominant en els títols propis oferts per les facultats— a la modalitat semipresencial o a distància, i que es puguin aplicar el proper curs. En concret, es col·laborarà amb el Servei d’Audiovisuals i amb el CRAI per fer ús del Moodle, no sols com a repositori sinó també com a transmissor de continguts, eina de traçabilitat de l’alumne, eina de comunicació síncrona i asíncrona, generador de feedback i sistema d’autoavaluació. Així mateix, es busca explorar altres recursos tecnològics, com els vídeos en temps real (streaming), YouTube i similars, cursos en obert i altre material digital, com ara vídeos elaborats pel mateix professorat i els estudiants.

4.2 Reconeixement

El gener de 2018 es posarà en marxa la primera edició de l’etiqueta UB d’excel·lència per a cursos propis, amb l’objectiu de fer valer l’oferta de cursos propis i potenciar-ne la millora. Se seguirà el procediment establert a les bases per a l’obtenció de l’etiqueta, de manera que es preveu que a finals de març s’hagi resolt la primera convocatòria. Hi ha previstes reunions amb membres del Consell Executiu per proposar indicadors a partir d’una primera simulació en dos centres pilot (la Facultat de Dret i la Facultat d’Educació), així com la presentació d’un document final amb les condicions i el procediment que se seguirà per a l’obtenció de l’etiqueta.

També es desenvoluparà el Sistema de Garantia Interna de la Qualitat per a cursos propis. Es començarà amb el disseny, que es farà en col·laboració i seguint les directrius de l’Agència de Polítiques i Qualitat de la UB, també en els dos centres pilot.

D’altra banda, durant aquest curs es revisaran i milloraran les enquestes als estudiants, professors i gestors que participen en els cursos propis de la UB. Per fer-ho, es treballarà juntament amb el Gabinet Tècnic del Rectorat.

L’enquesta actual que es passa als estudiants té 22 ítems que tenen com a finalitat avaluar diversos aspectes del curs (qualitat general, aspectes organitzatius i de gestió, idoneïtat en relació amb el món professional, pertinència i actualitat dels continguts, actuació docent del professorat i sistema d’avaluació). Des de l’Agència de Postgrau es considera que algunes preguntes són redundants i que, així, aporten la mateixa informació que d’altres, per la qual cosa es revisaran els ítems amb l’objectiu de reduir l’enquesta sense perdre informació. D’altra banda, l’enquesta inclou un apartat dedicat al sistema de tutories que caldria clarificar perquè els estudiants siguin més conscients del que estan responent (si es tracta de tutories del curs de forma global, de tutories d’assignatura o de tutories lligades al treball final).

En relació amb l’enquesta adreçada als gestors dels cursos, el model actual aporta poca informació rellevant perquè l’Agència pugui millorar la gestió dels cursos. Es farà una revisió a fons de l’instrument, doncs, perquè els resultats serveixin per millorar la gestió, tant a nivell de centre com de l’Agència de Postgrau.

annex 6

36

Finalment, es té previst, en el futur proper, elaborar documents informatius per millorar l’oferta de cursos propis, cosa que ajudarà a aclarir aspectes com ara:

• Què s’entén per tutories.

• Quins continguts mínims ha de tenir un curs per assolir l’estàndard dequalitat.

• Quina informació sobre l’avaluació ha de constar en la proposta.

• Com s’ha d’utilitzar la marca UB en les accions de difusió del curs.

4.3 Internacionalització

Es continuarà treballant des de les xarxes en les quals l’Agència de Postgrau participa de manera activa, per internacionalitzar l’oferta i el professorat de la Universitat de Barcelona. Esperem que els contactes amb els ambaixadors puguin ajudar a donar a conèixer l’oferta pròpia de la UB en diversos països. El desenvolupament del sistema intern de garantia de la qualitat dels cursos propis i la distinció d’alguns cursos amb l’etiqueta UB d’excel·lència un cop aprovats els protocols i procediments corresponents i la posada en marxa de les accions seran un bon suport per a la promoció de l’oferta.

Així mateix, està previst que professors de la Universitat de Barcelona imparteixin seminaris en línia dins el pla de formació de la xarxa RECLA per als seus associats i participin en el doctorat de Gestión estratègica impartit pel Consorci d’Universitats de Lima (PUCP, Cayetano Heredia, Lima i Pacífico). Igualment, es vehicularà la visita de responsables de formació d’universitats estrangeres a fi i efecte que coneguin la nostra oferta i explorin possibilitats de col·laboració.

Finalment, tenim la intenció de començar a dissenyar accions d’internacionalització per a cursos propis de la UB.

4.4 Responsabilitat social

La responsabilitat social és una línia estratègica que volem posar en marxa en breu. Es preveu que s’haurien de desenvolupar tres línies d’acció:

• integrar en el Pla estratègic de la Universitat i en el Pla de responsabilitatsocial universitària de la Universitat de Barcelona accions de formaciócontínua

• apropar els cursos de formació contínua al programa d’aprenentatge-servei,i

• engegar noves línies d’oferta que acostin la universitat a la societat i quepuguin rebre el suport de les administracions públiques.

annex 6

37

5. Annexos

Annex I. Canvis en la composició del Consell de Direcció el curs 2016-2017

Annex II. Canvis en la composició del Consell Executiu el curs 2016-2017

Annex III. Relació d’activitats de formació universitària específica del curs 2016-2017

Annex IV. Estudi d’anul·lació de cursos (2015-2016)

Annex V. Estudi d’anul·lació de cursos (2016-2017)

Annex VI. Enquesta d’opinió dels estudiants

Annex VII. Resultats obtinguts a les passacions 30 (maig-setembre 2016), 31 (octubre 2016 - gener 2017) i 32 (febrer-abril 2017)

Annex VIII. Enquesta d’opinió del professorat

Annex IX. Resultats obtinguts a les enquestes de professorat

Annex X. Enquesta d’opinió dels cursos de formació corporativa

Annex XI. Informe dels cursos Fellowship

annex 6

Equip de redacció: Mª. Cristina Sanz, Òscar Mascarilla, Ferran Laín, Concepció Amat, Manel Puigcerver, Helena Mestres, Sandra Codina i Estefanía Márquez.

Adreça: Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007 Barcelona (planta baixa del Pati de Ciències)

Telèfon: 934 020 404 Fax: 934 034 999 A/e: [email protected] Web: http://www.ub.edu/apostgrau/

annex 6

Annex I. Canvis en la composició del Consell de Direcció al curs 2016-2017

ANTERIOR NOU

Dr. Dídac Ramírez Sarrió

Rector

Dr. Joan Elias García

Rector

Dr. Gaspar Rosselló Nicolau

Vicerector de política acadèmica, estudiants i

qualitat

Dra. Amelia Díaz Álvarez

Vicerectora de docència i ordenació

acadèmica

Dr. Manel Viader Junyent

Vicerector de política docent i lingüística

Dr. Oriol Escardíbul Ferrà

Vicerector d’economia

Sr. Jordi Codina Sans

Gerent

Sr. Francisco Sánchez Montero

Gerent

Dra. Maria Cristina Sanz López

Directora en funcions de l’Agència de Postgrau


Directora de l’Agència de Postgrau

Dr. Òscar Mascarilla Miró

Coordinador de programes de l’Agència de

Postgrau


Director adjunt de l'Agència de Postgrau

Sra. Neli Caldentey Marí

Directora general Institut de Formació Contínua

IL3-UB

Sr. Guillem Íñiguez Papel

Director general Institut de Formació

Contínua IL3-UB

Sr. Armand Arilla Almunia

Director general de la Fundació Josep Finestres

Pendent

Dr. Xavier Triadó Ivern

Director adjunt de l’Institut de Ciències de

l’Educació ICE

Dr. Max Turull Rubinat

Secretari de l'Institut de Ciències de

l'Educació

Dra. Laura Guitart Tarrés

Delegada del rector per a màsters i postgraus de

la facultat d’Economia i Empresa

Dr. Santiago Forgas Coll

Delegat del rector per a màsters i postgraus

de la facultat d'Economia i Empresa

Dr. Francesc Salvat Gavaldà

Vicedegà de Recerca i doctorat de la facultat de

Física

Dra. Esther Pascual Miralles

Vicedegana d'afers acadèmics de la Facultat

de Física

Dra. Dolores Sánchez Aguilera

Vicedegana de la facultat de Geografia i Història

Dr. Daniel Piñol Alabart

Vicedegà acadèmic de la facultat de

Geografia i Història

annex 6

Dra. M. Carmen Cascante Canut

Degana de la facultat de Matemàtiques i

Informàtica

Dra. Inmaculada Rodríguez Santiago

Delegada del rector per a recerca,

ocupabilitat i relacions amb empreses de la

facultat de Matemàtiques i Informàtica

Dra. Maria Peraire Ardèvol

Vicedegana de la facultat d’Odontologia

Desapareix la Facultat, s’assimila a la

facultat de Medicina i Ciències de la Salut

Dr. José Fermín López Sánchez

Vicedegà acadèmic de la facultat de Química

Dra. Mercè Segarra Rubí

Vicedegana de la facultat de Química

Dra. Immaculada Clemente Lapena

Vicedegana de recerca i innovació de la facultat

de Psicologia

Dr. David Gallardo Pujol

Vicedegà de recerca i innovació de la

facultat de Psicologia

Dra. Carme Terré Rull

Vicedirectora de l’Escola Universitària

d’Infermeria

Desapareix l’Escola, s’assimila a la facultat

de Medicina i Ciències de la Salut

Dr. Alfredo Irurtia Amigó

Subdirector d’estudis INEFC Barcelona

Dr. Xavier Iglesias Reig

Director INEFC Barcelona

Sr. Fco. Javier Varea Soler

Director de l’àrea de formació complementària

de la UB

Desapareix l’àrea de formació

complementària

Dr. Sergi Valera Pertegás

Coordinador de docència i estudiants de

l’Agència de Postgrau

Dr. Manel Puigcerver Olivan

Coordinador d'estudis i prospectiva de

l'Agència de Postgrau

Dra. M. Teresa Vadrí Fortuny

Coordinadora de desenvolupament de línies

d’actuació de l’Agència de Postgrau

Pendent de nomenament d’un nou

coordinador

annex 6

Annex II. Canvis en la composició del Consell Executiu al curs 2016-2017

ANTERIOR NOU

Dr. Gaspar Rosselló Nicolau

Vicerector de política acadèmica, estudiants i

qualitat

Dra. Amelia Díaz Álvarez

Vicerectora de docència i ordenació acadèmica


Directora en funcions de l’Agència de Postgrau

Dra. Maria Cristina Sanz López.

Directora de l’Agència de Postgrau


Coordinador de programes de l’Agència de

Postgrau


Director adjunt de l'Agència de Postgrau

Dr. Xavier Triadó Ivern

Director adjunt de l’Institut de Ciències de

l’Educació

Dr. Max Turull Rubinat

Secretari de l'Institut de Ciències de l'Educació

Dra. Laura Guitart Tarrés

Delegada del rector per a màsters i postgraus de

la facultat d’Economia i Empresa

Dr. Santiago Forgas Coll

Delegat del rector per a màsters i postgraus de la

facultat d'Economia i Empresa

Dra. Dolores Sánchez Aguilera

Vicedegana de la facultat de Geografia i Història

Dr. Daniel Piñol Alabart

Vicedegà acadèmic de la facultat de Geografia i

Història

Dra. Immaculada Clemente Lapena Vicedegana

de recerca i innovació de la facultat de Psicologia

Dr. David Gallardo Pujol

Vicedegà de recerca i innovació de la facultat de

Psicologia

Dra. Carme Terré Rull

Vicedirectora de l’Escola Universitària

d’Infermeria

Desapareix l’Escola i s’assimila a la facultat de

Medicina i Ciències de la Salut

Sr. Guillem Íñiguez Papell

Gerent de la Fundació Finestres

Sr. Jordi Gonzalo

Gerent de la Fundació Finestres

Sr. Lluís Miret Catalan

Director de planificació i operacions de l’Institut de

Formació Contínua IL3-UB

Sr. Francisco Pérez

Director acadèmic de l'Institut de Formació

Contínua IL3-UB

Dr. Sergi Valera Pertegás

Coordinador de docència i estudiants de l’Agència

de Postgrau

Dr. Manel Puigcerver Olivan

Coordinador d'estudis i prospectiva de l'Agència

de Postgrau

Dra. M. Teresa Vadrí Fortuny

Coordinadora de desenvolupament de línies

d’actuació de l’Agència de Postgrau

Pendent de nomenament d’un nou coordinador

annex 6

Annex III. Relació d'activitats de Formació Específica Universitària (2016-2017)

Facultat de Biblioteconomia i Documentació

FORMACIÓ BÀSICA PER COL·LABORAR EN BIBLIOTEQUES

Facultat de Ciències de la Terra

SHORT COURSE IN GEMMOLOGY

Facultat de Matemàtiques i Informàtica

DEEP LEARNING FROM SCRATCH (SHORT COURSE)

Facultat de Medicina i Ciències de la Salut

CURSO MODULAR DE IMPLANTOLOGÍA ORAL

CURSO TEÓRICO PRÁCTICO DE BARRERAS OCLUSIVAS VII

CURSO TEÓRICO PRÁCTICO DE BARRERAS OCLUSIVAS VIII

NURSING AND HEALTH SYSTEMS IN CATALONIA

Facultat de Psicologia

COMUNICACIÓ EMPÀTICA PER LA MEDIACIÓ (TÈCNIQUES DE COMUNICACIÓ NO VIOLENTA-CNV)

INTRODUCCIÓ A LES TERÀPIES ASSISTIDES AMB CAVALLS I A L'EQUINOTERÀPIA SOCIAL

Facultat d'Economia i Empresa

HABLAR EN PÚBLICO. CONSTRUYENDO DISCURSOS EFECTIVOS

Pàgina 1 de 2

annex 6

Annex III. Relació d'activitats de Formació Específica Universitària (2016-2017)

Facultat d'Educació

CATALUÑA: CULTURA Y EDUCACIÓN

CURSOS CARME AYMERICH D'APROFUNDIMENT PRÀCT. PSICOMOTRIU AUCOUTURIER

CURSOS CARME AYMERICH D'INICIACIÓ A LA PRÀCTICA PSICOMOTRIU AUCOUTURIER

DISSENY I ELABORACIÓ DEL PROJECTE DE DIRECCIÓ DEL CENTRE EDUCATIU

GESTIÓ D'EQUIPS HUMANS EN CENTRES EDUCATIUS

OPTIMITZACIÓ DE REUNIONS DE TREBALL EN CONTEXTOS EDUCATIUS

PEDAGOGIA DEL ESPORTS OLÍMPICS DE COMBAT

PLANTEJAMENT I ELABORACIÓ DEL PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

Pàgina 2 de 2

annex 6

1

Annex IV. Informe sobre els cursos anul·lats al curs 2015-2016

A partir de dades del curs 2015-2016, i sense incloure els cursos vinculats, d’un total de

631 cursos, s’han anul·lat 113 (17.9%). D’aquests, 60 (10.4% del total de cursos

anul·lats respecte del total de cursos aprovats ) són cursos nous; per tant, un 53.1%

dels cursos anul·lats són nous.

Per modalitats (presencial, semipresencial i a distància), aquest percentatge es

distribueix de la següent manera (figura 1):


Com que el percentatge de cursos anul·lats està en funció dels cursos aprovats, cal tenir

en compte ambdues variables (figura 2).


Al fer-ho, es veu que hi ha diferències estadísticament significatives en el nombre de

cursos anul·lats a les diferents modalitats (Chi quadrat=6.59, 2 g.l., p=0.037) perquè

0,096671949; 54%0,045958796; 26%

0,036450079; 20%

Cursos anul·lats per modalitats

Presencial Semi presencial A distància

0

5

10

15

20

25

30

Presencial Semi presencial A distància

Cursos anul·lats per modalitats

annex 6

2

s’anul·len més cursos presencials i semipresencials del que caldria esperar, i menys

cursos a distància dels esperats (taula I).

Presencials Semipresencials A distància Aprovats 315

(318.9) 118

(124.7) 198

(187.4) Anul·lats 61

(57.1) 29

(22.3) 23

(33.6) Taula I. Cursos aprovats i anul·lats a les diferents modalitats. Entre parèntesi,

freqüències esperades.

Per tipus (Màster, Diploma d’especialització/Postgrau, Expert, Curs superior universitari,

Diploma d’extensió, Certificat d’extensió), aquest percentatge es distribueix de la

següent manera (figura 3):


0,04437401; 25%

0,050713154; 28%

0,020602219; 11%

0,039619651

; 22%

0,003169572; 2%

0,020602219; 12%

Cursos anul·lats per tipus

Màster Diploma d'especialització/Postgrau

Expert Curs superior

Diploma d'extensió Certificat d'extensió

annex 6

3

Novament, com que el percentatge de cursos anul·lats està en funció dels cursos

aprovats, cal tenir en compte ambdues variables (figura 4).

Figura 4. Cursos anul·lats/cursos aprovats per tipus de curs.

Si s’analitza, es veu que hi ha diferències estadísticament significatives en el nombre

de cursos anul·lats als diferents tipus (Chi quadrat=24.84, 5 g.l., p<<0.01) perquè

s’anul·len menys cursos tipus Màster del que caldria esperar, i més cursos de diploma

d’especialització/postgrau i cursos superiors universitaris dels esperats (taula II).

Màster Diploma d’especialització

/postgrau

Expert Curs superior

universitari

Diploma d’extensió

Certificat d’extensió

Aprovats 290 (269.7)

107 (117.9)

73 (72.9)

73 (83.1)

13 (12.7)

75 (74.6)

Anul·lats 28 (48.3)

32 (21.1)

13 (13.1)

25 (14.9)

2 (2.3)

13 (13.4)

Taula II. Cursos aprovats i anul·lats dels diferents tipus. Entre parèntesi, freqüències

esperades. Les cel·les de la taula de contingència responsables de la significació de la

Chi quadrat es marquen amb ombrejat gris.

Respecte dels resultats, seria altament recomanable concentrar els esforços

d’intentar esbrinar les raons d’aquestes anul·lacions als cursos tipus Diploma

d’especialització/postgrau i Curs superior universitari.

0

5

10

15

20

25

30

35

40

Cursos anul·lats per tipus de curs

annex 6

4

D’altra banda, per centres hi ha una mitjana aritmètica de 19.9% de cursos anul·lats

(desviació típica=12.59). Com es pot apreciar a la figura 5, hi ha sis centres que tenen

un percentatge de cursos anul·lats que està clarament per sobre d’aquesta mitjana (EU

d’Infermeria Sant Joan de Déu, Fac. de Belles Arts, Fac. de Farmàcia i Ciències de

l’Alimentació, Fac. de Filologia, Fac. de Filosofia i l’Institut de Ciències de l’Educació).

Per aquesta raó, seria convenient concentrar els esforços en aquests centres.

Figura 5. Percentatge de cursos anul·lats per centre.

Finalment, hi ha una relació lineal directa entre la raó cursos anul·lats/cursos aprovats i

el percentatge de cursos nous anul·lats (figura 6), que explica el 37% de la variància

-10

0

10

20

30

40

50

60

Pe

rce

nta

tge

Percentatge de cursos anul·lats

annex 6

5

total de les dades. Aquest resultat mostra que els cursos anul·lats depenen en bona

mesura de l’oferta de cursos nous: a més cursos nous, més cursos anul·lats.

Figura 6. Relació lineal directa entre la raó cursos anul·lats/cursos aprovats i el % de

cursos nous anul·lats.

A la figura 7 es pot veure com es distribueix per centres la raó cursos anul·lats/aprovats.

La mitjana aritmètica és de 19.89 (desviació típica=12.59) i n’hi ha sis centres que

clarament estan per sobre d’aquesta mitjana (EU d’Infermeria Sant Joan de Déu, Fac.

0

5

10

15

20

25

30

35

40

0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20

Cu

rso

s a

nu

l·la

ts/a

pro

vats

% cursos nous anul·lats

Relació cursos anul·lats/aprovats-% cursos

nous anul·lats

F(1,18)=10.54, P=0.004; R2=37%

annex 6

6

de Belles Arts, Fac. de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, Fac. de Filologia, Fac. de

Filosofia i l’Institut de Ciències de l’Educació).

Figura 7. Raó cursos anul·lats/aprovats per centres.

0

10

20

30

40

50

60

Cursos anul·lats/aprovats per centres

annex 6

7

La figura 8 mostra el percentatge de cursos nous anul·lats per centres. La mitjana

aritmètica és de 39.79 (desviació típica=28.49). En aquest cas, tots els centres amb

l’excepció de 7 (EU d’Infermeria Sant Joan de Déu, Fac. de Biblioteconomia, Fac. de

Ciències de la Terra, Fac. de Matemàtiques i Informàtica, Fac. de Medicina i Ciències

de la Salut (Medicina), Fac. de Medicina i Ciències de la Salut (Odontologia) i la Fac.

d’Economia i Empresa) estan per sobre d’aquesta mitjana. Clarament, doncs, es torna

a posar de manifest de nou que una part molt important del cursos anul·lats es correspon

a cursos nous.

Figura 8. Percentatge de cursos nous anul·lats per centres.

Estadísticos

0

20

40

60

80

100

120

Percentatge cursos nous anul·lats per centres

annex 6

8

Num_ed

N Válidos 62

Perdidos 0

Media 2,40

Mediana 1,00

Percentiles

25 ,00

50 1,00

75 3,00

Estadístics descriptius dels cursos anul·lats per nombre d’edicions. La mediana és a

l’1.

Num_ed

Frecuenci

a

Porcentaj

e

Porcentaje

válido

Porcentaje

acumulado

Válidos

0 29 46,8 46,8 46,8

1 11 17,7 17,7 64,5

2 5 8,1 8,1 72,6

3 5 8,1 8,1 80,6

4 1 1,6 1,6 82,3

5 2 3,2 3,2 85,5

6 1 1,6 1,6 87,1

7 5 8,1 8,1 95,2

12 1 1,6 1,6 96,8

21 1 1,6 1,6 98,4

25 1 1,6 1,6 100,0

Total 62 100,0 100,0

Freqüència de cursos anul·lats per nombre d’edicions.

annex 6

9

Distribució de cursos anul·lats per nombre d’edicions. A partir dels 3 anys pràcticament

no hi ha anul·lacions (el 27.4%).

(Prova de normalitat de Shapiro-Wilks. Estadístic=0.564, 64 g.l., p<<0.01)

Hi ha una correlació negativa entre el nombre de cursos anul·lats i el nombre

d’edicions (rS=-0.799, n=11, p=0.003).

annex 6

10

No hi ha diferències estadísticament significatives en el nombre de cursos anul·lats en

funció de qui gestiona els cursos:


Anul·lats 6 3 41 62

No anul·lats 15 32 184 287

Chi quadrat= 3.73, 3 g.l., P=0.292.

Tampoc hi han diferències estadísticament significatives entre els cursos anul·lats en

funció de si s’han publicitat a la web o no :


Anul·lats 28 13

No anul·lats 138 46

Chi quadrat=0.78, 1 g.l., P=0.377.

annex 6

11

CONCLUSIONS

1. S’anul·len més cursos presencials i semipresencials del que caldria esperar, i

menys cursos a distància dels esperats.

2. S’anul·len menys cursos tipus Màster del que caldria esperar, i més cursos de

diploma d’especialització/Postgrau i cursos superiors dels esperats.

3. Hi ha sis centres que tenen un percentatge de cursos anul·lats que està

clarament per sobre d’aquesta mitjana (EU d’Infermeria Sant Joan de Déu, Fac.

de Belles Arts, Fac. de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, Fac. de Filologia,

Fac. de Filosofia i l’Institut de Ciències de l’Educació).







annex 6

1

Annex V. Informe sobre els cursos anul·lats al curs 2016-2017

A partir de dades del curs 2016-2017, i sense incloure els cursos vinculants, d’un total

de 623 cursos s’han anul·lat 88 (14.1%). D’aquests, 47 (7.5% del total de cursos

anul·lats respecte del total de cursos aprovats ) són cursos nous; per tant, un 53.4%

dels cursos anul·lats són nous.

Per modalitats (presencial, semipresencial i a distància), aquest percentatge es

distribueix de la següent manera (Figura 1):


Com que el percentatge de cursos anul·lats està en funció dels cursos aprovats, cal tenir

en compte ambdues variables (Figura 2).


annex 6

2

Al analitzar-ho, es veu que no hi ha diferències estadísticament significatives en el

nombre de cursos anul·lats a les diferents modalitats (Chi quadrat=2.99, 2 g.l., p=0.224),

tot i què s’anul·len menys cursos a distància dels esperats (Taula I).

Presencials Semi presencials A distància Aprovats 311

(314.6) 138 (141.1)

174 (167.4)


23 (19.9)

17 (23.6)

Taula I. Cursos aprovats i anul·lats a les diferents modalitats. Entre parèntesi,

freqüències esperades.

Per tipus (Màster, Diploma d’especialització/postgrau, Expert, Curs superior universitari,

Diploma d’extensió, Certificat d’extensió), aquest percentatge es distribueix de la

següent manera (figura 3):


annex 6

3

Novament, com que el percentatge de cursos anul·lats està en funció dels cursos

aprovats, cal tenir en compte ambdues variables (Figura 4).

Figura 4. Cursos anul·lats/cursos aprovats per tipus de curs.

Si s’analitza, es veu que hi ha diferències estadísticament significatives en el nombre

de cursos anul·lats als diferents tipus (Chi quadrat=21.642, 5 g.l., p=0.001) perquè

s’anul·len menys cursos tipus Màster del que caldria esperar, i més cursos superiors

universitaris dels esperats (Taula II).

Màster Diploma d’especialització

/postgrau

Expert

Curs superior

universitari

Diploma d’extensió

Certificat d’extensió

Aprovats 255 (239.2)

105 (108.7)

86 (90.3)

91 (101.6)

9 (9.6)

77 (73.6)


19 (15.3)

17 (12.7)

25 (14.4)

2 (1.4)

7 (10.7)

Taula II. Cursos aprovats i anul·lats per diferents tipus. Entre parèntesi, freqüències

esperades. Les cel·les de la taula de contingència responsables de la significació de la

Chi quadrat es marquen amb ombrejat gris.

D’altra banda, quan s’analitza el nombre de cursos anul·lats en funció de qui gestiona

els cursos, es pot apreciar que no hi ha diferències estadísticament significatives (Chi

annex 6

4

quadrat= 6.77, 3 g.l., P=0.080, Taula III). Malgrat aquesta manca de significació, els

cursos organitzats per IL3 presenten un percentatge de cursos anul·lats respecte del

total inferior al de la resta (Figura 5).


Anul·lats 5 (3.8) 7 (5.8) 24 (35.0) 52 (43.4)

No anul·lats 22 (23.2) 34 (35.1) 224 (213) 255 (263.6)

Taula III. Cursos aprovats i anul·lats en funció de l’entitat que realitza la gestió dels

cursos. Entre parèntesi, freqüències esperades.

Figura 5. Percentatge de cursos anul·lats respecte al total de les diferents entitats que

gestionen els cursos.

Tampoc s’observen diferències estadísticament significatives entre els cursos anul·lats

en funció de si s’han publicitat a la web o no (Prova de la Probabilitat Exacta de

Fisher=0.68, Taula IV i Figura 6).


Anul·lats 50 2

No anul·lats 247 8 Taula IV. Cursos aprovats i anul·lats en funció de si s’han publicitat a la web o no.

annex 6

5

Figura 6. Percentatge de cursos anul·lats respecte al total en funció de si s’han publicitat

a la web o no.

Per centres, hi ha una mitjana aritmètica de 23.2% de cursos anul·lats (desviació

típica=23.8). Com es pot apreciar a la figura 7, hi ha sis centres que tenen un

percentatge de cursos anul·lats que està clarament per sobre d’aquesta mitjana (Escola

de Noves Tecnologies Interactives, Escola Superior de Relacions Públiques, Facultat de

Belles Arts i Facultat de Ciències de la Terra). Cal tenir present, però, que al primer

centre es va ofertar només un curs, que es va anul·lar posteriorment, la qual cosa explica

aquest 100% d’anul·lacions.

Figura 7. Percentatge de cursos anul·lats.

Finalment, hi ha una relació lineal directa entre la raó cursos anul·lats/cursos aprovats i

el percentatge de cursos nous anul·lats (figura 8), que explica el 28.3% de la variància

annex 6

6

total de les dades. Aquest resultat mostra que els cursos anul·lats depenen en part de

l’oferta de cursos nous: a més cursos nous, més cursos anul·lats.

Figura 8. Relació lineal directa entre la raó cursos anul·lats/cursos aprovats i el % de

cursos nous anul·lats.

A la figura 9 es pot veure com es distribueix per centres la raó cursos anul·lats/aprovats.

La mitjana aritmètica és de 23.73 (desviació típica=24.43) i n’hi ha cinc centres que

clarament estan per sobre d’aquesta mitjana.

annex 6

7

Figura 9. Raó cursos anul·lats/aprovats per centres.

La figura 10 mostra el percentatge de cursos nous anul·lats per centres. La mitjana

aritmètica és de 45.64 (desviació típica=37.12). En aquest cas, nou centres estan per

sobre d’aquesta mitjana. Clarament, doncs, es torna a posar de manifest de nou que

una part molt important del cursos anul·lats es correspon a cursos nous.

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

1,2

Cursos anul·lats/aprovats per centres

annex 6

8

Figura 10. Percentatge de cursos nous anul·lats per centres.

Analitzant la freqüència d’edicions dels cursos anul·lats (Taula V i Figura 11), es pot

apreciar que la mediana del nombre d’edicions és de zero, i que el rang interquartíl·lic

és de 2.75. Això suggereix fortament que la probabilitat que un curs s’anul·li a la seva

primera edició és molt alta (53.4%), i que a partir de la tercera edició, aquesta probabilitat

disminueix a uns nivells molt baixos (21.5%). En forta concordança, s’observa que hi ha

una correlació negativa i estadísticament significativa entre el nombre de cursos

anul·lats i el nombre d’edicions (rS=-0.908, n=11, p<<0.001).


0 47 53.4

1 11 12.5

2 8 9.1

3 3 3.4

annex 6

9

4 2 2.3

5 3 3.4

7 5 5.7

8 2 2.3

10 1 1.1

12 1 1.1

16 1 1.1

19 1 1.1

Taula V. Freqüència de cursos anul·lats per nombre d’edicions.

Figura 11. Distribució de cursos anul·lats per nombre d’edicions. A partir dels 3 anys

pràcticament no hi ha anul·lacions (el 21.5%).

CONCLUSIONS

1. S’anul·len menys cursos tipus Màster del que caldria esperar, i més Cursos

Superiors Universitaris dels esperats.



annex 6

10

3. Hi ha sis centres que tenen un percentatge de cursos anul·lats que està

clarament per sobre d’aquesta mitjana, i cinc cursos que tenen la raó cursos

anul·lats/cursos aprovats per sobre de la mitjana.





annex 6

annex 6

sandracodina

Texto escrito a máquina

sandracodina


Annex VI. Enquesta d'opinió dels estudiants

sandracodina


annex 6

1

Annex VII. Resultats de les enquestes de valoració d’estudiants

Passacions 30 (període maig-setembre 2016), 31 (període octubre 2016-gener 2017) i 32 (febrer-abril 2017)

1. PERCENTATGE DE RESPOSTES

Hi ha un percentatge de respostes que es pot considerar dins del que és habitual (62.8%), i

lleugerament per sota de la mitjana aritmètica general (61.3%)

2. ANÀLISI PERFIL DELS ESTUDIANTS

PROCEDÈNCIA

LLOC FREQÜÈNCIA PERCENTATGE VÀLID

PERCENTATGE ACUMULAT

Catalunya 2978 59.2 59.2 Resta d’Espanya 875 17.4 76.6

Unió Europea 125 2.5 79 Resta d’Europa 75 1.5 80.5 Llatinoamèrica 798 15.9 96.4 Resta del món 96 1.9 98.3

Ns/Nc 86 1.7 100 Total 5033 100

La procedència majoritària dels estudiants és de Catalunya, amb una bona representació de

la resta d’Espanya i de Llatinoamèrica.

0

10

20

30

40

50

60

70

80

0 5 10 15 20 25 30 35

Pe

rce

nta

tge

de

re

spo

ste

s

Passacions

RESPOSTES A LES ENQUESTES

annex 6

2

UNIVERSITAT DE PROCEDÈNCIA UNIVERSITAT FREQÜÈNCIA PERCENTATGE

VÀLID PERCENTATGE

ACUMULAT UB 1427 31.5 31.5

ALTRA UNIVERSITAT

2786 61.5 93

Ns/Nc 318 7.0 100 Total 4531 100

Majoritàriament, els estudiants provenen d’altres universitats

SEXE

SEXE FREQÜÈNCIA PERCENTATGE VÀLID

PERCENTATGE ACUMULAT

Home 1555 30.7 30.7 Dona 3418 67.3 88.0 Ns/Nc 99 2.0 100 Total 5072 100

Hi ha un predomini de dones dins dels estudiants

TREBALL TREBALLA? FREQÜÈNCIA PERCENTATGE


Si 4147 81.8 81.8 No 881 17.4 99.2

Ns/Nc 38 0.8 100 Total 5066 100

En general, els estudiants ja s’han incorporat al món laboral

HORES TREBALLADES HORES FREQÜÈNCIA PERCENTATGE

VÀLID PERCENTATGE

ACUMULAT <12 hores 195 4.5 4.5

12-35 hores 1101 23.3 29.8 >35 hores 2645 60.9 90.7

Treballa (no indica h) 59 1.4 92.1 No treballa 306 7.0 99.1

Ns/nc 38 0.9 100 Total 4344 100

Els estudiants treballen majoritàriament a temps complert o gairebé

ANYS PASSATS DES DE LA SEVA TITULACIÓ

MEDIANA 7.0 RANG INTERQUARTÍL·LIC 11.0

MIDA MOSTRA 4221

Es tracta d’estudiants que s’han graduat fa set anys en promig

annex 6

3


annex 6

4

EDAT

MEDIANA 31 RANG INTERQUARTÍL·LIC 13

MÍNIM 20 MÀXIM 80

MIDA MOSTRA 4808

Els estudiants tenen una certa maduresa


annex 6

3. ANÀLISI DELS ÍTEMS

ÍTEMS

Satisf. Info. Matric. Organit. Mòduls Objectius Continguts Seqüènc. Encavalc Metodol. MEDIANA 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5


2 2 2 2 2 2 1 2 2 2

MÍNIM 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 MÀXIM 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6

MIDA MOSTRA 2499 2499 2499 2499 2499 2499 2499 2499 2499 2499

ÍTEMS

Materials.

Seminaris. Pràctiques. Instal. Infraest. Avaluació 1 Avaluació 2 Docència

MEDIANA 5 5 5 5 5 5 5 5 RANG

INTERQUARTÍL·LIC 2 2 2 2 2 2 2 2

MÍNIM 1 1 1 1 1 1 1 1 MÀXIM 6 6 6 6 6 6 6 6

MIDA MOSTRA 2499 2499 2499 2499 2499 2499 2499 2499

ÍTEMS

Adeq. Profess. Nous coneix. Noves persp. Recomanar. MEDIANA 5 5 5 5


2 1 1 2

MÍNIM 1 1 1 1 MÀXIM 6 6 6 6

MIDA MOSTRA 2499 2499 2499 2499

annex 6

annex 6

sandracodina


Annex VIII. Enquesta d'opinió del professorat

sandracodina


sandracodina


sandracodina


annex 6

Annex IX. Resultats de les enquestes de valoració de professors (2016-2017)

Mostra: 2611 professors

ÍTEMS Satisf. Programac. Hores Franja

hor. Instal. Recursos Aprofundim. Continguts Aprenent. Duplic.

MEDIANA 6 5 5 6 5 5 5 5 5 5 RANG

INTERQUARTÍL·LIC 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

MÍNIM 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 MÀXIM 5 6 6 6 6 6 6 6 6 6

MIDA MOSTRA 2565 2553 2564 2485 2522 2555 2542 2518 2506 2393

ÍTEMS

Aval. 1 Aval. 2 Comunic. Ús rec.

Comprom. Tutor. Con. prev. Con.ass.

MEDIANA 5 5 6 5 6 6 5 5 RANG

INTERQUARTÍL·LIC 1 1 1 2 1 1 2 1

MÍNIM 1 1 1 1 1 1 1 1 MÀXIM 6 6 6 6 6 6 6 6

MIDA MOSTRA 1256 2217 2524 2397 2492 1423 2514 2464

ÍTEMS

Comp. esp. Comp transv. MEDIANA 5 5


1 1

MÍNIM 1 1 MÀXIM 6 6

MIDA MOSTRA 2442 2377

annex 6

1 2 3 4 5 6

1 2 3 4 5 6

1 2 3 4 5 6

Enquesta de satisfacció de serveis per socis i clients d’accions

de formació a midaCurs/programa:

Codi intern:

Càrrec de qui respon l'enquesta:

Data:

Agraïm la seva col·laboració en la resposta del següent qüestionari el qual pretèn valorar els següents aspectes:

la qualitat de la formació rebuda per part d’IL3-UB i la qualitat del servei ofert per part d’IL3-UB abans, durant i després de la formació.

La seva opinió és molt important i ens serà d'utilitat per a la realització de futures millores.

Recomanaria la nostra acció formativa?

En relació a la qualitat de la formació rebuda:

En general, estem satisfets amb l’acció formativa realitzada

L’organització del curs, pel que fa al compliment d’horaris, informació i atenció a l’alumnat ha estat correcta

Els objectius de l’acció formativa han estat alineats amb el seu desenvolupament

La informació que hem rebut, abans de l’inici de l’acció formativa, ha estat satisfactòria.

En relació a la qualitat del servei, valori els elements que hagi contractat:

Accés al campus/comunicació de les claus d’accés.

Procediment de matrícula/inscripció.

Agrairíem valori el seu seu grau de satisfacció en relació als següents aspectes amb una escala de l'1 al 6,

sent 1 la puntuació més baixa i 6 la més alta.

Els continguts que s’hi han tractat estan actualitzats

Els materials d’estudi i de consulta proposats han estat adequats als continguts de l’acció formativa

La metodologia docent utilitzada ha estat adequada per al desenvolupament de l’acció formativa

L’acció formativa s’adequa a les funcions que es requereixen a la meva empresa o al món professional

L’acció formativa ha permès el desenvolupament d’habilitats i competències professionals necessàries

Producció del continguts/materials.

Claredat de la informació facilitada.

Qualitat dels informes de seguiment de l’alumnat.

Tasca de coordinació del programa.

Tasca d’atenció a l’alumnat.

Informació sobre el requeriments acadèmics de la certificació final

Expedició de diplomes/certificats.

Facturació de l’acció formativa.

Tasca de les consultories.

S'han resolt amb professionalitat i eficiència les reclamacions o demandes exposades.

En general, estic satisfet amb el servei ofert per l’IL3-UB.

Valori els següents aspectes generals:

El tracte del personal d’IL3-UB.

annex 6

Preguntes obertes:

Quina informació ha trobat a faltar.

Quins elements recomanaria millorar.

Amb quines dificultats s'ha trobat?

Respecte a la totalitat del servei, si us plau, anota-hi qualsevol comentari, suggeriment, observació que vulgui afegir-hi o

els aspectes que consideri destacables (favorables o desfavorables).

Moltes gràcies per la seva col·laboració

annex 6


MODEL D’INFORME PER A CURSOS TIPUS “FELLOWSHIP” Preguntes obertes 1. Utilitat del curs Acompliment d’objectius del curs, interiorització de coneixements, aprofitament de pràctiques i activitats complementàries (si escau). 2. Seguiment del curs Assistència, participació, organització d’activitats, interès dels estudiants, implicació del Servei, interacció estudiant-Servei. 3. Aprofitament Implicació dels estudiants, acompliment d’objectius per part dels estudiants, assoliment de competències i habilitats. 4. Conflictes, queixes i/o suggeriments rebuts 5. Incidències Qualsevol mena de casuística que hagi pogut alterar la marxa prevista del programa. 6. Seguiment egressats En la mida del possible, qualsevol informació que indiqui quina ha estat la destinació dels estudiants i reflecteixi l’efectivitat del programa.

annex 6

sandracodina


Annex XI. Informe dels cursos Fellowship

CURSOS DE POSTGRAU I DIPLOMES D'EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA APROVATS PEL CONSELL EXECUTIU DE L'AGÈNCIA DE POSTGRAU (juny - setembre 2017)

Nom curs Tipus Director Crèdits Entitat Gestora Data AprovacióCurs Estable S/N

Facultat de Belles Arts

ART SONOR MA Cerdà Ferrè Josep 70 Universitat Barcelona 22092017N

Cursos de postgrau vinculats

CREACIÓ SONORA DS 30 Crèdits

DISSENY SONOR DS 30 Crèdits

ART SONOR MA Cerdà Ferrè Josep 70 Universitat Barcelona 22092017N


CREACIÓ SONORA DS 30 Crèdits

DISSENY SONOR DS 30 Crèdits

CONFIGURACIÓ DE L'ESPAI CONTEMPORANI MA Cerdà Ferrè Josep 70 Universitat Barcelona 22092017N


EXPERIMENTACIÓ EN L'ESPAI CONTEMPORANI DS 35 Crèdits

PROJECCIÓ EN L'ESPAI CONTEMPORANI DS 30 Crèdits

IL·LUSTRACIÓ CREATIVA EN MODA DS Masip Boladeras Roser 30 Universitat Barcelona 22092017S


COMPOSICIÓ DIGITAL AVANÇADA EX Vilaseca Corderroure Jaume-Elies 20 Universitat Barcelona 21062017N

CONTINGUTS SOCIAL MEDIA EX Guallar Delgado Javier 15 Universitat Barcelona 21062017N

EL LLIBRE ANTIC: HISTÒRIA I ANÀLISI DEL PATRIMONI BIBLIOGRÀFIC

CS Rueda Ramírez Pedro 8 Universitat Barcelona 21062017N

Pàgina 1 de 15MA=Màster DS= Diploma d'Especialització/Diploma de Postgrau EX= Expert CS=Curs Superior Universitari DE=Diploma d'Extensió Universitària

annex 7


FONS SONORS I AUDIOVISUALS ALS CENTRES PATRIMONIALS

CS Rueda Ramírez Pedro 3 Universitat Barcelona 21062017N

LLIBRERIA DS Agustí Ruiz Lluís 30 Universitat Barcelona 21062017S

Facultat de Dret

ANALISTA DE DADES PER A L'ANÀLISI POLÍTICA I LA GESTIÓ PÚBLICA

EX capo giol jordi 15 Universitat Barcelona 21062017N

COMPLIANCE PENAL EX CORCOY BIDASOLO MIRENTXU 15 Universitat Barcelona 21062017N

DIRECCIÓ DE SEGURETAT PRIVADA MA Villagrasa Alcaide Carlos 60 Universitat Barcelona 21062017S

DOCUMENTOSCÒPIA I GRAFOLOGIA MA Villagrasa Alcaide Carlos 63 Universitat Barcelona 21062017S


PERÍCIA CAL·LIGRÀFICA I GRAFOLÒGICA DS 30 Crèdits

PERÍCIA DOCUMENTAL I TECNOLÒGICA DS 30 Crèdits

DRET CIVIL CATALÀ DS Villagrasa Alcaide Carlos 30 Universitat Barcelona 21062017S

DRET CIVIL CATALÀ AVANÇAT MA Villagrasa Alcaide Carlos 60 Universitat Barcelona 21062017S

DRET DE FAMÍLIA I INFÀNCIA MA Villagrasa Alcaide Carlos 63 Universitat Barcelona 21062017S


NUL·LITAT, SEPARACIÓ I DIVORCI DS 30 Crèdits

INFÀNCIA, PROTECCIÓ DE LA PERSONA I ADOPCIÓ DS 30 Crèdits

DRET DEL CONSUM I MEDIACIÓ (ECM) EX BARRAL VIÑALS IMMACULADA 15 Universitat Barcelona 21062017N



DRET ECONÒMIC INTERNACIONAL / MASTER OF LAW IN INTERNATIONAL ECONOMIC LAW AND POLICY

MA Fernández Pons Xavier 60 Universitat Barcelona 21062017S

DRET I ADMINISTRACIÓ CONCURSAL MA ALONSO-CU SAYROL JAUME 60 Universitat Barcelona 21062017N


DRET CONCURSAL DS 30 Crèdits

ADMINISTRACIÓ CONCURSAL EX 20 Crèdits

DRET PRIVAT EUROPEU DS Arroyo Amayuelas Esther 30 Universitat Barcelona 21062017N

EXECUCIÓ PENAL I DRET PENITENCIARI DS RIVERA BEIRAS JOSE IGNACIO 30 Universitat Barcelona 21062017N

GESTIÓ DE SEGURETAT I POLICIA DE Cardenal Montraveta Sergi 30 Universitat Barcelona 21062017N

LOGÍSTICA I COMERÇ INTERNACIONAL MA Mascarilla Miró Oscar 60 Universitat Barcelona 21062017N

LOGÍSTICA I COMERÇ INTERNACIONAL MA Mascarilla Miró Oscar 60 Universitat Barcelona 21062017S


ADMINISTRACIÓ DEL TRANSPORT, LOGÍSTICA I COMERÇ INTERNACIONAL

DS 45 Crèdits

LOGISTICS AND INTERNATIONAL TRADE MA Mascarilla Miró Oscar 60 Universitat Barcelona 21062017S


TRANSPORT AND LOGISTICS ADMINISTRATION DS 35 Crèdits

INTERNATIONAL TRADE AND SUPPLY CHAIN MANAGEMENT DS 40 Crèdits

MEDIACIÓ EN SEGURETAT PRIVADA CS Villagrasa Alcaide Carlos 4 Universitat Barcelona 21062017N



PERÍCIA CRIMINOLÒGICA EX Soria Verde Miguel Ángel 18 Universitat Barcelona 21062017N

PREVENCIÓ, CONTROL I REACCIÓ DAVANT LA CORRUPCIÓ. PUBLIC COMPLIANCE, BON GOVERN I BONA ADMINISTRACIÓ

MA Queralt Jimenez Joan Josep 60 Universitat Barcelona 21062017N


ÈTICA I ADMINISTRACIÓ EX 15 Crèdits

TRANSPARÈNCIA I FINANCES PÚBLIQUES EX 15 Crèdits

SECTOR PÚBLIC I CONTROL EX 21 Crèdits

RELACIONS JURÍDIQUES FAMILIARS I SUCCESSÒRIES INTERNACIONALS

CS Garriga Suau Georgina 8 Universitat Barcelona 21062017N

RELACIONS JURÍDIQUES PATRIMONIALS INTERNACIONALS CS Garriga Suau Georgina 8 Universitat Barcelona 21062017N

RELACIONS PRIVADES INTERNACIONALS EX Garriga Suau Georgina 19 Universitat Barcelona 21062017N

TRANSICIÓ ALS ESTUDIS DE GRAU I FORMACIÓ EN DRETS HUMANS I CULTURA DE PAU

DE BONDIA GARCIA DAVID 36 Universitat Barcelona 21062017N

Facultat d'Economia i Empresa

ASSESSOR FINANCER EUROPEU MA Bertrán Jordana José 60 Universitat Barcelona 21062017S

ECONOMÍA Y ALTA GERENCIA MA TURMO GARUZ JOAQUIN 70 Universitat Barcelona 21062017N


ECONOMÍA Y GESTIÓN EMPRESARIAL DS 30 Crèdits

GESTIÓ EMPRESARIAL DS Carreira Gutierrez Paz 30 Universitat Barcelona 22092017S

GESTIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES DE MODA MA Grau Algueró Carles 60 Universitat Barcelona 22092017S



GESTIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES DE MODA MA Grau Algueró Carles 60 Universitat Barcelona 22092017S

LA GESTIÓ DE LA CREATIVITAT A LES ORGANITZACIONS: TÈCNIQUES I ESTRATÈGIES

CS Valls Pasola Jaume 10 Universitat Barcelona 21062017N

SISTEMES INTEGRATS DE GESTIÓ. CONSULTOR SAP ERP DS BACHS FERRER JORDI 30 Universitat Barcelona 22092017N


ACTUALITZACIÓ DE COMPETÈNCIES DOCENTS ORIENTADES A LA MILLORA DE LA QUALITAT EDUCATIVA

CS Soler Burgués Glòria 5 Universitat Barcelona 22092017N

ANÀLISI D'INFORMACIÓ EN L'ÀMBIT SOCIOEDUCATIU EX Torrado Fonseca Mercedes 15 Universitat Barcelona 21062017N

ART PER A LA TRANSFORMACIÓ SOCIAL, LA INCLUSIÓ SOCIAL I EL DESENVOLUPAMENT COMUNITARI: MEDIACIÓ ARTÍSTICA

MA Moreno González Ascensión 60 Universitat Barcelona 21062017N


ART PER A LA INCLUSIÓ SOCIAL DS 30 Crèdits

EXECUCIÓ PENAL A LA COMUNITAT I JUSTÍCIA RESTAURATIVA

MA Gómez Serra Miquel 60 Universitat Barcelona 21062017N


EXECUCIÓ PENAL A LA COMUNITAT DS 32 Crèdits

JUSTÍCIA RESTAURATIVA DS 32 Crèdits

INTÈRPRET PROFESSIONAL DE LLENGUA DE SIGNES I MEDIADOR EN LA COMUNICACIÓ: ÀMBITS D'INTERPRETACIÓ

MA Samadi Samadi Imad 60 Universitat Barcelona 21062017S

L'IL·LUSIONISME COM A RECURS: BASES I APLICACIONS EX Alsina Masmitjà Josep 15 Universitat Barcelona 22092017N

PRÀCTICA PSICOMOTRIU EDUCATIVA I PREVENTIVA EX Vives Peñalver Iolanda 16 Universitat Barcelona 21062017N



VOLUNTARIAT I MENTORIA CS Alsina Masmitjà Josep 5 Universitat Barcelona 22092017N

Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació

ESTUDIS DE FARMACOCINÈTICA POBLACIONAL CS Colom Codina Helena 2 Universitat Barcelona 21062017S

ORTOPÈDIA PER A FARMACÈUTICS MA Amat Miralles Concepció 60 Universitat Barcelona 22092017S

Facultat de Filologia

ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC I SERVEIS EDITORIALS DS Nogué Serrano Neus 30 Universitat Barcelona 21062017S

ASSIRIOLOGIA MA Millet Albà Adelina 60 Universitat Barcelona 21062017S

Facultat de Filosofia

FILOSOFIA PERENNE CS Méndez Lloret M Isabel 12 Universitat Barcelona 21062017N


INTRODUCCIÓ A LA DATA SCIENCE I EL BIG DATA CS Seguí Mesquida Santi 12 Universitat Barcelona 21062017S


ANATOMIA QUIRÚRGICA PER A METGES INTERNS RESIDENTS

EX Llusa Perez Manuel 15 IL3-UB 21062017S

ATENCIÓ INTEGRAL AL PACIENT CRÒNIC MA Pujol Farriols Ramon 60 Universitat Barcelona 22092017N



AVALUACIÓ D'ORGANITZACIONS DE SALUT I POLÍTICA DOCUMENTAL

EX Nicolas Arfelis José M. 15 Universitat Barcelona 22092017N

BIOESTADÍSTICA CS Sanz Bravo Sergi 4 Universitat Barcelona 22092017N

CARDIOLOGIA PEDIÀTRICA MA Bartrons Casas Joaquim 126 Universitat Barcelona 21062017S

CIRURGIA CARDÍACA PEDIÀTRICA MA Bartrons Casas Joaquim 60 Universitat Barcelona 22092017S

COMPORTAMENT NEONATAL I ENTRENAMENT AMB L'ESCALA DE BRAZELTON (NBAS)

CS Botet Mussons Francesc 8 Universitat Barcelona 21062017N

DETERMINANTS DE LA SALUT GLOBAL CS Casamitjana Badia Núria 3 Universitat Barcelona 22092017S

ECONOMIA DE LA SALUT CS Casamitjana Badia Núria 3 Universitat Barcelona 22092017S

FELLOWSHIP DE CIRURGIA CARDIOVASCULAR AVANÇADA I CURES INTENSIVES ESPECIALITZADES

MA Quintana Obrador Eduard 60 Universitat Barcelona 21062017N

FELLOWSHIP EN CIRURGIA D'ESPATLLA OBERTA I ARTROSCÒPICA

MA Cabo Cabo Francisco Javier 60 Universitat Barcelona 21062017N

FELLOWSHIP EN MEDICINA D'ALT RENDIMENT ESPORTIU MA Turmo Garuz Antonio 60 Universitat Barcelona 22092017N

FONAMENTS DEL SUPORT EN MALALTS CRÍTICS CS NICOLAS ARFELIS JOSE MARIA 4 Universitat Barcelona 22092017S






FONAMENTS D'EPIDEMIOLOGIA CS Casamitjana Badia Núria 5 Universitat Barcelona 22092017N

FONAMENTS EN EL MANEIG DE LES CATÀSTROFES CS NICOLAS ARFELIS JOSE MARIA 4 Universitat Barcelona 22092017N

FONAMENTS EN EL MANEIG DEL MALALT CRÍTIC I EMERGÈNCIES

DS Nicolas Arfelis Josep Maria 30 Universitat Barcelona 22092017N

GESTIÓ PER PROCESSOS I INICIACIÓ AL LEAN-SIS SIGMA EX Nicolas Arfelis José M. 15 Universitat Barcelona 22092017N

GOVERNANÇA I POLÍTICA INTERNACIONAL EN SALUT GLOBAL

CS Tallada Martinez Joan 4 Universitat Barcelona 22092017N

HEMATOLOGIA PEDIÀTRICA MA Cruz Martínez Ofelia 125 Universitat Barcelona 21062017S

INTERNACIONAL DE DONACIÓ I TRASPLANTAMENT D'ÒRGANS, TEIXITS I CÈL·LULES

MA Manyalich Vidal Martí 60 Universitat Barcelona 21062017S


DONACIÓ D'ÒRGANS CS 10 Crèdits

GESTIÓ DE LA QUALITAT I LIDERATGE EN DONACIÓ D'ÒRGANS I TRASPLANTAMENT

CS 10 Crèdits

TRASPLANTAMENT D'ÒRGANS CS 10 Crèdits

BANCS DE TEIXITS I TERÀPIES AVANÇADES CS 10 Crèdits

MALALT CRÍTIC I EMERGÈNCIES MA Nicolas Arfelis Josep Maria 120 Universitat Barcelona 22092017S

MALALTIES INFECCIOSES I SALUT GLOBAL CS Casamitjana Badia Núria 3 Universitat Barcelona 21062017N



MALALTIES NO TRANSMISSIBLES I SALUT GLOBAL CS Casamitjana Badia Núria 3 Universitat Barcelona 21062017N

MEDICINA DE MUNTANYA EX Nicolas Arfelis Jose M 15 Universitat Barcelona 22092017S

MEDICINA SUBAQUÀTICA I HIPERBÀRICA MA Desola Alà Jordi 75 Universitat Barcelona 21062017S

OFTALMOLOGIA PEDIÀTRICA MA FORTUNY GUASCH CLAUDIA 125 Universitat Barcelona 21062017S

RHEUMATIC DISEASES: BASIC PRINCIPLES AND CLINICAL APPLICATIONS

MA Moller Parera Ingrid 60 Universitat Barcelona 21062017N

SIDA MA Gatell Artigas Josep M. 65 Universitat Barcelona 22092017S


CURS BÀSIC DE SIDA DS 37 Crèdits

SISTEMES DE SALUT I POLÍTIQUES SANITÀRIES CS Plasència Taradach Antoni 4 Universitat Barcelona 22092017N

URGÈNCIES EN PEDIATRIA MA Luaces Cubells Carles 125 Universitat Barcelona 21062017S

Facultat de Psicologia

APRENENTATGES ESPECÍFICS, DIFICULTATS D'APRENENTATGE I TRASTORNS DEL NEURODESENVOLUPAMENT

DS Serra Grabulosa Josep M 30 Universitat Barcelona 21062017N

DETECCIÓ I TRACTAMENT DE LES DIFICULTATS ESPECÍFIQUES DE LECTURA: INTRODUCCIÓ AL PROJECTE BINDING

EX Rodríguez Ferreiro Javier 15 Fundació Finestres 21062017N



INTERVENCIÓ I GESTIÓ AMBIENTAL: PERSONA I SOCIETAT MA POL URRUTIA ENRIC 75 IL3-UB 21062017S


ANÀLISI I INTERVENCIÓ SOCIOAMBIENTAL. ENTORNS URBANS, COMUNITAT I SOSTENIBILITAT

DS 30 Crèdits

GESTIÓ AMBIENTAL A L'EMPRESA I A L'ADMINISTRACIÓ PÚBLICA. RECURSOS, COMUNICACIÓ I CANVI

DS 30 Crèdits

SALUT MENTAL I INTERVENCIONS PSICOLÒGIQUES AMB IMMIGRANTS, EXCLOSOS SOCIALS I MINORIES

EX Achotegui Loizate Joseba 15 Universitat Barcelona 21062017S

Institut de Ciències de l'Educació ICE

DOCÈNCIA PER A PROFESSORAT UNIVERSITARI MA Pagès Costas Teresa 60 Universitat Barcelona 22092017N

GESTIÓ DE PROJECTES D'EDUCACIÓ AMBIENTAL VINCULATS AL MÓN ANIMAL

DS Puigcerver Oliván Manel 30 Universitat Barcelona 21062017N

MÓN ANIMAL: APLICACIÓ DE PROJECTES D'EDUCACIÓ I SENSIBILITZACIÓ AMBIENTAL

MA Puigcerver Oliván Manel 63 Universitat Barcelona 21062017N


CONEIXEMENT DEL MÓN ANIMAL: EDUCACIÓ I SENSIBILITZACIÓ

DS 30 Crèdits

IL3-UB

ART CONTEMPORANI: CONTEXT, MEDIACIÓ I GESTIÓ MA Prat Armadans Ester 60 IL3-UB 21062017S


CONTEXT DE L'ART CONTEMPORANI EX 15 Crèdits

PROFESSIONALITZACIÓ EN ART CONTEMPORANI EX 20 Crèdits

MEDIACIÓ EN ART CONTEMPORANI EX 15 Crèdits

ARTS ESCÈNIQUES I PSICODRAMA CS Vaimberg Grillo Raúl 6 IL3-UB 22092017N



ASSEGURANCES PERSONALS CS Mayol Sentis Jordi 12 IL3-UB 22092017N

ASSESSOR COMERCIAL EN ASSEGURANCES CS MARTÍNEZ IVARS ISIDRE 12 IL3-UB 22092017N

BASES EN COMERÇ INTERNACIONAL CS Amat Ocaña Maria-Carme 3 IL3-UB 22092017N

BUSINESS ENGINEERING (MBE) MA Altimira Prat Jordi 90 IL3-UB 21062017N

DINAMITZACIÓ COMERCIAL EN EL SECTOR BANCARI CS Suari Aniorti Joan Carles 6 IL3-UB 21062017N

DIRECCIÓ DE MÀRQUETING I VENDES MA Ramírez Sarrado Carles 60 IL3-UB 21062017S

DIRECCIÓ DE MÀRQUETING I VENDES MA Ramírez Sarrado Carles 60 IL3-UB 21062017S

DIRECCIÓ DE RECURSOS HUMANS A L'EMPRESA MA Ramírez Sarrado Carles 60 IL3-UB 21062017S

DIRECCIÓ DE RECURSOS HUMANS A L'EMPRESA MA Ramírez Sarrado Carles 60 IL3-UB 21062017S

DIRECCIÓ DE SUCURSALS D'ENTITATS ASSEGURADORES CS Ruiz Caballero Araceli 7 IL3-UB 21062017N

DIRECCIÓ FINANCERA I CONTROL DE GESTIÓ MA Ramírez Sarrado Carles 60 IL3-UB 21062017S

DIRECCIÓ FINANCERA I CONTROL DE GESTIÓ MA Ramírez Sarrado Carles 60 IL3-UB 21062017S

DIRECCIÓ I ADMINISTRACIÓ D'EMPRESES (EXECUTIVE MBA) MA Ramírez Sarrado Carles 60 IL3-UB 21062017S



DIRECCIÓ I ADMINISTRACIÓ D'EMPRESES (EXECUTIVE MBA) MA Ramírez Sarrado Carles 60 IL3-UB 21062017S

DIRECCIÓ I ADMINISTRACIÓ D'EMPRESES (MBA) MA Ramírez Sarrado Carles 60 IL3-UB 21062017S

DIRECCIÓ I ADMINISTRACIÓ D'EMPRESES (MBA) MA Ramírez Sarrado Carles 60 IL3-UB 21062017S

EMPRENEDORIA CS Cabrera García Raquel 10 IL3-UB 21062017N

FARMACOVIGILÀNCIA DS Cuchi Alfaro Teresa 30 IL3-UB 21062017S


FARMACOVIGILÀNCIA APLICADA EX 18 Crèdits

GESTIÓ DE CENTRES DE SALUT PER ALS PROFESSIONALS DE LA MEDICINA

EX Delgado Hito Pilar 23 IL3-UB 22092017N

GESTIÓ DE CENTRES DE SALUT PER ALS PROFESSIONALS SANITARIS

EX Delgado Hito Pilar 25 IL3-UB 22092017N

GESTIÓ DE CLIENTS DS Marhuenda Calero Miguel Angel 30 IL3-UB 22092017N

GINECOLOGIA ESTÈTICA I FUNCIONAL I CIRURGIA GENITAL COSMÈTICA DE LA DONA

DS Sánchez Borrego Rafael 30 IL3-UB 21062017N

INTERVENCIÓ PSICOLÒGICA EN ELS TRASTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTÀRIA I L'OBESITAT

MA Feixas Viaplana Guillem 70 IL3-UB 22092017S


MODEL INTEGRAT DE TRACTAMENT DELS TRASTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTÀRIA I L'OBESITAT

DS 30 Crèdits

ENTRENAMENT EN LA PRÀCTICA CLÍNICA AMB ELS TRASTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTÀRIA I L'OBESITAT

DS 35 Crèdits



INTERVENCIONS D'INFERMERIA EN L'ÀMBIT LABORAL EX Romero Ruíz Javier 15 IL3-UB 22092017N

LA FORMACIÓ DE POSTGRAU EN LÍNIA EX Bartolome Pina Antonio Ramon 15 IL3-UB 22092017N

LEAN HEALTHCARE: ENFOCAMENT ESTRATÈGIC I APLICACIÓ PRÀCTICA

CS Gotsens Vila Rafael 10 IL3-UB 21062017N

MÀRQUETING DIGITAL I COMERÇ ELECTRÒNIC MA Ramírez Sarrado Carles 60 IL3-UB 21062017S

MÀRQUETING DIGITAL I COMERÇ ELECTRÒNIC MA Ramírez Sarrado Carles 60 IL3-UB 21062017S

MILLORA DE L'EXPERIÈNCIA DE CLIENT EN EL SECTOR BANCARI

CS Peón Rojo Óscar 6 IL3-UB 21062017N

OPTIMITZACIÓ DE PROCESSOS EN EL SECTOR BANCARI CS Ramonet Fernández Jaume 6 IL3-UB 21062017N

PATOLOGIA LABORAL PER A FISIOTERAPEUTES EX Romero Ruíz Javier 15 IL3-UB 22092017N

PATOLOGIA LABORAL PER A METGES EX Romero Ruíz Javier 22 IL3-UB 22092017N

PÈRIT D'ASSEGURANCES DE VEHICLES I AUTOMÒBILS DS RUIZ SIERRA RAFAEL 30 IL3-UB 22092017S

PÈRIT D'ASSEGURANCES DE VEHICLES I AUTOMÒBILS DS RUIZ SIERRA RAFAEL 30 IL3-UB 22092017N

PÈRIT D'ASSEGURANCES D'INCENDIS I RISCOS DIVERSOS DS CRESPO MUÑOZ MANUEL 30 IL3-UB 22092017S

PÈRIT D'ASSEGURANCES D'INCENDIS I RISCOS DIVERSOS DS Miquel Ogalla Josep 30 IL3-UB 22092017N



PÈRIT D'ASSEGURANCES D'INCENDIS I RISCOS DIVERSOS DS Miquel Ogalla Josep 30 IL3-UB 22092017S

POSICIONAMENT DE LA MARCA CORPORATIVA EN EL SECTOR BANCARI

CS Segarra Boza Francesc 6 IL3-UB 21062017N

PREVENCIÓ I INTERVENCIÓ DEL BULLYING I EL CIBERBULLYING

EX Panchón Iglesias Carme 17 IL3-UB 22092017N

PROGRAMACIÓ NEUROLINGÜÍSTICA (PNL) DS Araujo Camacho Fco. Javier 30 IL3-UB 22092017N


PRACTITIONER EN PROGRAMACIÓ NEUROLINGÜÍSTICA (PNL) EX 15 Crèdits

PROJECTES DE TRANSFORMACIÓ EN EL SECTOR BANCARI CS Ozores Barbany Fernando 6 IL3-UB 21062017N

PSICONEUROIMMUNOENDOCRINOLOGIA DS Verdaguer Renart Xevi 50 IL3-UB 21062017S

PUBLIC AFFAIRS, CORPORATE SOCIAL RESPONSIBILITY AND SOCIAL INNOVATION

MA Melo i Bulbena Xavier 60 IL3-UB 21062017N

RELACIONS PÚBLIQUES I ORGANITZACIÓ D'ESDEVENIMENTS MA Bachs Ferrer Jordi 60 IL3-UB 22092017N

TRACTAMENT DIETÈTIC DEL SOBREPÈS I L'OBESITAT EX Vidal Cortada Josep 21 IL3-UB 22092017S

VISUALITZACIÓ DE DADES I IDEES EX Corbera Segura Joan 15 IL3-UB 22092017N

EU d'Hoteleria i Turisme CETT

GESTIÓ D'EMPRESES D'ESDEVENIMENTS DE Lopez Carrillo Enric 60 Centre Adscrit 22092017N

EU d'Infermeria Sant Joan de Déu



TECNOLOGÍAS DEL APRENDIZAJE Y LA ENSEÑANZA EN LA FORMACIÓN VIRTUAL PARA TUTORES

EX Roura Masmitjà Júlia 15 Centre Adscrit 21062017N


CURSOS D'EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA AMB APROVACIÓ ECONÒMICA PEL CONSELL EXECUTIU DE L'AGÈNCIA DE POSTGRAU (juny - setembre 2017)

Nom curs Tipus Director Crèdits Entitat Gestora Data AprovacióCurs estable S/N

Facultat de Biologia

ANÀLISI DE DADES I DISSENY D'EXPERIMENTS AMB R CE Carmona Pontaque Francesc 3 Universitat Barcelona 21062017N

FOTOGRAFIA DE LA NATURA I: INICIACIÓ I TÈCNIQUES CE Serra Sorribes Antoni 2 Universitat Barcelona 21062017S

FOTOGRAFIA DE LA NATURA II: PERFECCIONAMENT CE Serra Sorribes Antoni 2 Universitat Barcelona 21062017S

FOTOGRAFIA DE LA NATURA: LABORATORI DIGITAL CE Serra Sorribes Antoni 2 Universitat Barcelona 21062017S

FOTOGRAFIA DE LA NATURA: TÈCNIQUES ESPECIALITZADES CE Serra Sorribes Antoni 2 Universitat Barcelona 21062017N

GESTIÓ DE DADES, PROGRAMACIÓ I GRÀFICS AMB R CE Carmona Pontaque Francesc 3 Universitat Barcelona 21062017N

Facultat de Dret

GESTIÓ DE RISCOS CATASTRÒFICS I ACTUACIÓ DAVANT AMENACES D'ARTEFACTES EXPLOSIUS

CE Villagrasa Alcaide Carlos 3 Universitat Barcelona 21062017S

GESTIÓ DE RISCOS: DETECCIÓ DE PERFILS DE RISC CE VILLAGRASA ALCAIDE CARLOS 3 Universitat Barcelona 21062017S

GESTIÓ DE RISCOS: MODELS DE GESTIÓ EN ELS ENTORNS DELS TRANSPORTS COL·LECTIUS

CE Villagrasa Alcaide Carlos 3 Universitat Barcelona 21062017S

PERÍCIA JUDICIAL EN SEGURETAT PRIVADA CE Villagrasa Alcaide Carlos 3 Universitat Barcelona 21062017S

TRAINING COURSE: FORCED MIGRANTS BEFORE THE EUROPEAN COURT OF HUMAN RIGHTS

CE Moya Malapeira David 3 Universitat Barcelona 21062017N

Facultat de Filologia

CULTURA I SOCIETAT BASQUES CE Galarraga Lopetegi Aritz 6 Universitat Barcelona 21062017N

EDICIÓ I CORRECCIÓ DE TEXTOS ESCRITS EN LLENGUA ESPANYOLA

CE Illamola Gómez Cristina 5 Universitat Barcelona 22092017N

LLENGUA I LITERATURA SÀNSCRITES I CE Millet Albà Adelina 9 Universitat Barcelona 21062017S

Pàgina 1 de 3CE=Certificat d'Extensió Universitària

annex 8


LLENGUA I LITERATURA SÀNSCRITES II CE Millet Albà Adelina 9 Universitat Barcelona 21062017S

LLENGUA I LITERATURA SÀNSCRITES III CE Millet Albà Adelina 9 Universitat Barcelona 21062017S

SUEC III CE MORENO TENA CAROLINA 6 Universitat Barcelona 22092017N

TEXTOS SÀNSCRITS II CE Millet Albà Adelina 6 Universitat Barcelona 21062017N

Facultat de Geografia i Història

CURS AVANÇAT DE LLATÍ MEDIEVAL, PALEOGRAFIA I DIPLOMÀTICA CE Comas Via Mireia 1 Universitat Barcelona 22092017N

EINES PER A LA RECERCA HISTÒRICA: LLATÍ MEDIEVAL, PALEOGRAFIA I DIPLOMÀTICA

CE Comas Via Mireia 3 Universitat Barcelona 22092017N

LECTURA I INTERPRETACIÓ DE DOCUMENTS MEDIEVALS CATALANS

CE Comas Via Mireia 3 Universitat Barcelona 22092017S


ACTIVITAT FÍSICA I ESTIL DE VIDA PER A PACIENTS DE CÀNCER CE Javierre Garcés Casimiro 15 Universitat Barcelona 21062017N

ADVANCED INTERNATIONAL PROGRAMME IN TRANSPLANT PROCUREMENT MANAGEMENT

CE Manyalich Vidal Martí 10 Universitat Barcelona 21062017N

INICIACIÓ A L'ECOGRAFIA EN PODOLOGIA CE Crespo Martínez Artur 2 Universitat Barcelona 22092017N

INTERNACIONAL DE DONACIÓ I TRASPLANTAMENT D'ÒRGANS I TEIXITS / TRANSPLANT PROCUREMENT MANAGEMENT

CE Manyalich Vidal Martí 10 Universitat Barcelona 21062017N

IL3-UB

CARDIOLOGIA FETAL AVANÇADA CE Martínez Crespo Josep Mª 1 IL3-UB 21062017N

GESTIÓ COMERCIAL I EL SEU ENTORN CE Forn de la Cruz Jordi 1 IL3-UB 21062017S

GESTIÓ DE L'APLICACIÓ DE FACTURACIÓ CE Forn de la Cruz Jordi 1 IL3-UB 21062017S

INFECCIONS EN MEDICINA MATERNOFETAL CE Goncé Mellgren Anna 1 IL3-UB 21062017N


annex 8


MALALTIA PLACENTÀRIA I CREIXEMENT INTRAUTERÍ RESTRINGIT I PREECLÀMPSIA

CE Figueras Retuerta Francesc 1 IL3-UB 21062017N

MANAGEMENT, PROCÉS COMERCIAL I VENDES CE Machín Martinez Rafael 8 IL3-UB 22092017N

NEUROLOGIA FETAL AVANÇADA CE Puerto Navarro Bienvenido 1 IL3-UB 21062017N

PATOLOGIA FETAL AVANÇADA: DIAGNÒSTIC I MANEIG PERINATAL CE Martínez Crespo Josep Mª 1 IL3-UB 21062017N

PRESTACIÓ DE SERVEIS CE Forn de la Cruz Jordi 1 IL3-UB 21062017S

PROCEDIMENTS I PROCESSOS INTERNS CE Forn de la Cruz Jordi 2 IL3-UB 21062017N


annex 8

CURSOS NOUS I AMB SUPERÀVIT

CONSELL DE DIRECCIÓ DE L'AGÈNCIA DE POSTGRAU (4-12-2017)

(PERÍODE JUNY - SETEMBRE 2017)

CENTRE Nº CURSOS APROVATSCURSOS AMB SUPERÀVIT* CURSOS NOUS

10Facultat de Belles Arts

1

5Facultat de Biblioteconomia i Documentació

5 3

6Facultat de Biologia

1 1

40Facultat de Dret

23 6

8Facultat d'Economia i Empresa

2 3

11Facultat d'Educació

2 4

9Facultat de Filologia

2

1Facultat de Filosofia

1

3Facultat de Geografia i Història

1

42Facultat de Medicina i Ciències de la Salut

2 6

6Facultat de Psicologia

2 1

4Institut de Ciències de l'Educació ICE

1 2

annex 9

CENTRE Nº CURSOS APROVATSCURSOS AMB SUPERÀVIT* CURSOS NOUS

65IL3-UB

57 22

1EU d'Hoteleria i Turisme CETT

1

1EU d'Infermeria Sant Joan de Déu

1

*S'exclouen els cursos de postgrau vinculats.

No es relacionen els centres que no han presentat cursos nous i/o amb superàvit en aquest període.

TOTALS 21299 51

annex 9

CURSOS DE POSTGRAU I EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA ELEVATS AL CONSELL SOCIAL (juny - setembre 2017)


No Compleixcost crèdit

No Compleix preuhora

Facultat de Dret

DRET ECONÒMIC INTERNACIONAL / MASTER OF LAW IN INTERNATIONAL ECONOMIC LAW AND POLICY

MA Fernández

Pons

Xavier

60 Universitat Barcelona

21062017S

Pàgina 1 de 1

MA=Màster DS= Diploma d'Especialització/Diploma de Postgrau CS=Curs Superior Universitari EX= Expert DE=Diploma d'Extensió Universitària CE=Certificat d'Extensió Universitària

annex 10


Consell de Direcció de l’Agència de Postgrau (4-12-2017)

Cursos no aprovats en el Consell Executiu (període juny - setembre 2017)

Nom curs

Centre tipus Observacions

DIETÈTICA I NUTRICIÓ HUMANA Facultat de Biologia Màster Presenta solapaments amb l'oferta de l'IL3-UB i amb la de màsters universitaris de la facultat de Farmàcia

ASSESSORIA LABORAL Facultat de Dret Màster Resultats de les enquestes d’opinió dels estudiants molt poc satisfactoris

RELACIONS PÚBLIQUES I ORGANITZACIÓ D'ESDEVENIMENTS

IL3-UB Màster Resultats de les enquestes d’opinió dels estudiants molt poc satisfactoris

annex 11

ACTIVITATS DE CURTA DURADA (període juny - setembre 2017)


Informat en el Consell Executiu: 21/06/2017DOCUMENTALS I REPORTATGES INFORMATIUS


Informat en el Consell Executiu: 21/06/2017DISSENY I ELABORACIÓ DEL PROJECTE DE DIRECCIÓ DEL CENTRE EDUCATIU

Informat en el Consell Executiu: 21/06/2017GESTIÓ D'EQUIPS HUMANS EN CENTRES EDUCATIUS

Informat en el Consell Executiu: 21/06/2017OPTIMITZACIÓ DE REUNIONS DE TREBALL EN CONTEXTOS EDUCATIUS

Informat en el Consell Executiu: 21/06/2017PLANTEJAMENT I ELABORACIÓ DEL PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE


Informat en el Consell Executiu: 21/06/2017DEEP LEARNING FROM SCRATCH (SHORT COURSE)


Informat en el Consell Executiu: 22/09/2017ANÁLISIS DE MICROEXPRESIONES Y LENGUAJE CORPORAL

Informat en el Consell Executiu: 21/06/2017CURSO MODULAR DE IMPLANTOLOGÍA ORAL

Informat en el Consell Executiu: 21/06/2017CURSO TEÓRICO PRÁCTICO DE BARRERAS OCLUSIVAS VII

Informat en el Consell Executiu: 22/09/2017CURSO TEÓRICO PRÁCTICO DE BARRERAS OCLUSIVAS VIII

Informat en el Consell Executiu: 21/06/2017NURSING AND HEALTH SYSTEMS IN CATALONIA

Pàgina 1 de 1

annex 12

Documents

ACTA DE LA REUNIÓ DEL CONSELL DE DIRECCIÓ DE L’AGÈNCIA DE · 2019-10-18 · de Química en substitució del Dr. Fermín López • Sr. Jordi Gonzalo Ruiz, gerent de la Fundació