Embed Size (px)
Citation preview
Accents#639 Diari de Girona Suplement d’Oci i CulturaDIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DE 2009
CINEMAEl realitzador Spike Jonzetorna a les pantalles ambel conte fantàstic«Donde viven losmonstruos» >PÀG 3
ANIVERSARIVuit anys a La MironaLa sala saltenca ofereix aquest cap desetmana una festa amb Joan Rovira Acústik il’Orquestra Di-versiones per celebrar el seuvuitè aniversari >PÀG 8
LA FITXAProducció:
Espanya 2009.Durada: 126 min. Gè-nere: Drama. Direcció:Alejandro Amenábar.
Intèrprets: RachelWeisz, Max Minghella,
Oscar Isaac, RupertEvans. � Albèniz Cen-tre, Ocine (Gi.), Cinebox(Salt), Lauren (Blanes),CatCines (Figueres), Ci-nes Olot, Arinco (Pala-
mós), Ocine (Platja d’A-ro), Cines Roses.
�
Que James Cameron és un megalò-man incurable ho sap tothom, comtampoc no pot sorprendre ningú queaquest senyor hagi invertit una dèca-da de la seva vida en la filmació d’u-na pel·lícula perquè requeria que latècnica digital en tres dimensions es-tigués molt avançada.
PEP PRIETOEfectivament, si es consulten les he-meroteques, Cameron ja parlava d’A-vatar a les rodes de premsa de Titanic,i ja apuntava que l’elaboració del pro-jecte el portaria a no dirigir res més du-rant una bona temporada. L’estiu pas-sat es va estrenar a bombo i plateret elprimer tràiler del film i el resultat està ala vista de tothom: rècord absolut de des-càrregues per Internet, mig món enllu-ernat per les possibilitats de les tres di-mensions i, naturalment, la promesad’un espectacle audiovisual que nomésl’autor de Mentiras arriesgadas i StevenSpielberg saben fer amb aquesta pro-pietat. Vistes les expectatives, és fàcil ima-ginar-se que Avatares menjarà amb pa-tates totes les seves competidores a lestaquilles nadalenques, sense oblidar queaquesta mateixa època s’escullen lescandidates als Oscar.
I per què tan enrenou amb la filma-ció d’una epopeia de ciència-ficcióque, al capdavall, recicla velles històriesde civilitzacions alienígenes? Doncsper què Cameron integra imatge real ianimada com mai s’ha vist en unapantalla.
El protagonista, un exmarine ano-menat Jake Sully, és reclutat per viatjaral planeta Pandora per establir-hi unacolònia humana, però no triga a des-cobrir que les intencions dels seus pai-sans són la total eradicació de la cultu-ra nativa. Per aquest motiu, Jake s’aca-ba unint als habitants de Pandora a tra-vés d’una versió extraterrestre d’ell ma-teix (l’avatar del títol) en una guerra queté lloc per terra, mar i aire, i que canviaràel destí de la humanitat per sempre. Ca-meron ha comptat amb un interessantrepartiment encapçalat per Sam Wort-hington (atenció a aquest nom: l’any queve també estrenarà el remake de Furiade Titanes), Zoe Saldana, SigourneyWeaver (en el seu retrobament amb eldirector anys després d’Alien), Mic-helle Rodriguez, Giovanni Ribisi, JoelDavid Moore, C.C.H. Pounder, PeterMensah, Laz Alonso, Stephen Lang i WesStudi. La banda sonora és de l’autor deTitanic, James Horner.
LA FITXAPaís: Estats Units.Any: 2009. Títol Original: «Avatar». Direcció: James Cameron.Intèrprets: Sam Worthington, Zoe Saldana, Sigourney Weaver, Michelle Rodriguez,Giovanni Ribisi, Joel David Moore, C.C.H. Pounder, Peter Mensah, Stephen Lang, Wes Studi.� Albéniz Centre i Plaça (Gi.), Ocine (Gi.), Cinebox (Salt), Lauren (Blanes), Figueres,Olot, Arinco i Kyton (Palamós), Ocine (Platja d’Aro), Cines Roses.
�
CLUBBING
Dosem torna a casa per NadalEl DJ gironí, que ha triomfat arreu del món i ha punxat a les millors salesd’Europa i Àsia, ofereix el dia 24 al Blau Music Club una sessió perpresentar la seva posada de llarg en el segell Sino >PÀG 9
La revoluciódigitaldigitaldigital«AVATAR» � JAMES CAMERON TORNA A LA DIRECCIÓ DOTZEANYS DESPRÉS DE «TITANIC» AMB UNA EPOPEIA DE CIÈNCIA-FICCIÓ QUE VOL MARCAR UN ABANS I UN DESPRÉS EN ELGÈNERE
Girona 4.00Platja d’Aro 3.45
Girona 4.00 5.45Platja d’Aro 4.30 6.30
Girona 8.45 10.30 0.30*
Girona 4.15 7.15Platja d’Aro 4.15
Girona 4.10 7.10 10.20 (amb descans)
Platja d’Aro 4.10 7.10 10.20 (amb descans)
Girona 3.45 (3D)Platja d’Aro 3.45 (3D)
Girona 6.10 8.20 10.30 0.30*Platja d’Aro 8.30 1.30 0.30*
Girona 4.30 6.30Platja d’Aro 4.15
Girona 8.30 10.30 0.30* Girona 4.15 6.15 8.15 10.15 Girona 4.00 7.15 10.30 3DPlatja d’Aro 4.00 7.15 10.30 3D
Girona 7.15 10.30Platja d’Aro 8.45 10.45
* Sessions golfes els divendres i els dissabtes
Pàrquing gratuït • Telèfon 24 hores: GIRONA 972.207.152 - PLATJA D’ARO 972.826.697 • Venda d’entrades per Internet: www.cinesocar.com
www.ocine.es
GIRONA • PLATJA D’ARO
02PUBLICITAT AccentsDIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DE 2009 | Diari de Girona
Sens dubte, la carrera de Spike Jon-ze no deixa mai de sorprendre’ns:autor bàsicament de vídeos musi-cals per a la majoria de grans grupsdels Estats Units, l’home va decidir,conjuntament amb companys deviatge de camins similars com Ro-man Coppola o Michel Gondry, ferel salt envers el llargmetratge de fic-ció. No cal dir que la cosa ha fun-cionat d’allò més bé.
Si Cómo ser John Malkovich oferiauna bona i necessària dosi d’aire fresca l’originalitat de les històries que lesproductores de Hollywood oferien,Adaptation va esdevenir una menade senyal diví. Jonze, lluny «d’adap-tar-se» als gustos generals de la granindústria i de mirar-se el melic gràciesa assolir totes les bones crítiques quequalsevol humà pugui suportar, va
decidir continuar fent el que li veniade gust: els videoclips. Només de tanten tant realitza incursions al món delllargmetratge i, si ho fa, és per deixar
tothom des-concertat.Aquest és elcas de Dondeviven losmonstruos.
Partintd’un relat deMaurice Sen-dak, el ci-neasta nord-americà enssubmergeixen un mónque semblaresultar unhíbrid entrela mítica Lahistoria
interminable de Michael Ende i elclàssic de Saint-Exupéry El petit prín-cep.
Donde viven los monstruos ens
conta la història d’en Max, un nen quea causa de la incomprensió dels seuspares, decideix crear-se i viure en unmón paral·lel habitat per una faunaproducte de la seva imaginació.
Els habitants d’aquest regne veuenen Max com el guia idoni per dur-losa la més absoluta de les felicitats, peròmalgrat que el noi també desitgi go-vernar amb justícia i bon criteri, deseguida s’adonarà que tot plegat re-sulta més complicat del que sembla-va.
Com no podia ser d’altra manera,Spike Jonze ens ofereix un imaginarivisual capaç d’enlluernar qualsevolamb l’afegit de partir d’una històriaprou coneguda. Mèrit del director,d’un grup d’actors encapçalats per lasempre fabulosa Catherine Keener id’un equip tècnic que gaudeix de lapresència d’un músic com CarterBurwell.
CARLES RIBAS
El cinema francès ens té acostumatsen els darrers mesos a presentar-nos relats corals que giren entorn deles llums i ombres que s’estableixenen l’epicentre de qualsevol famíliaprototípica. Si la temporada anteriorOlivier Assayas confeccionava unaprofunda mirada a aquest universamb l’excel·lent Las horas del vera-no i Rémi Bezançon gaudia d’un inesperat èxit amb El primer día delresto de tu vida, ara toca parlar delper què tota la culpa és de la mare.
La família Celliers és com totes les fa-mílies, és a dir, estan completament
sonats. La mare, amb seixanta anys, espassa tot el sant dia criticant les sevesdues filles i el seu marit, l’Henry, unhome que després de jubilar-se mai hatornat a ser el mateix.
L’Antoine, el fill gran, gaudeix de lacaracterística que tot el que fa li surtmalament; l’Alice, la germana mitjana,és una pintora frustrada i finalmentl’Annabelle combina el seu ofici d’in-fermera amb les prediccions del tarot.Semblaria evident que el futur d’a-questa família no pronostiqués res debo, però l’aparició d’en Jacques, un po-licia que està de tornada de tot, faràque les coses canviïn, i més quan s’e-namori de l’Alice.
Comèdia amb un pensament detragèdia, Toda la culpa es de mi madreno deixa de jugar amb uns elementsbàsics els quals podem trobar en qual-sevol retrat familiar i coral amb uns mí-nims de dignitat.
El film, això sí, gaudeix de la sempreagradable presència de Mathilde Seig-ner i d’una actriu de cap a peus comCharlotte Rampling.
L’incombustible Oliveira La cartellera d’aquesta setmana escomplementa amb un home gairebéetern en el món del cinema com és elportuguès Manoel de Oliveira. Ambmés de cent anys a les seves espatlles,Oliveira ens ofereix una fresquíssima iirònica adaptació d’un relat d’Eça deQueiroz a Singularidades de una chicarubia.
CARLES RIBAS
CINEMA 03AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DE 2009
EL PROTAGONISTAAl servei dels
músics.Grups com REM,
Weezer, ChemicalBrothers, Beastie
Boys o SonicYouth han gaudit
del privilegi de te-nir Spike Jonze
com a mestre decerimònies de les
seves cançons tra-duïdes en imatges.
De fet, per Jonze,el cinema suposa
una mena de terà-pia entre filma-
cions de concerts iclips musicals.
LA FITXAEstats Units.
2009.Gènere: Fantàstic.
Durada: 101 min. Di-recció i guió: Spike
Jonze. Intèrprets: Ca-therine Keener, MarkRuffalo, Chris Cooper,
Forest Whitaker . � Lauren (Bla-
nes), Cines Figue-res, Ocine (Platja
d’Aro)
�
LA FITXAFrança. 2009.
Gènere: Comèdiadramàtica. Direc-ció: Cécile Teler-man. Intèrprets:
Mathilde Seigner,Charlotte Ram-
pling, Olivier Mar-chal, Pascal Elbé.
� OCine (Girona)
�
«TODA LA CULPA ES DE MI MADRE» �DESPRÉS DE «POR QUÉ LAS MUJERES SIEMPRE QUEREMOS MÁS?», LADIRECTORA CÉCILE TELERMAN ENS APROPA ALTRA VOLTA A UN UNIVERS EMINENTMENT FEMENÍ
Retrat de família
«DONDE VIVEN LOS MONSTRUOS»� EL DIRECTOR DE «CÓMO SER JOHN MALKOVICH» I «ADAPTATION»CENTRA LA SEVA FABULOSA IMAGINACIÓ EN UN FILM DESTINAT AL PÚBLIC MÉS JOVE
Vull ser unPETIT
PRÍNCEP
DIARI DE GIRONA
Clàssic de la literatura infantil per Maurice Sendak el 1963.
DIARI DE GIRONA
DIARI DE GIRONA
����� OBRA MESTRA
���� MOLT BONA
���BONA
��INTERESSANT
�REGULAR
�DOLENTA C
RÍTIQ
UES
LES E
STR
EN
ES D
E LA
SET
MA
NA
PASSA
DA
DdG
CartelleraLA PROGRAMACIÓDELS CINEMES DE
GIRONA A LAPÀGINA 54
04 CINEMA AccentsDIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DE 2009 | Diari de Girona
BLINDADO�����
Estats Units, 2009. Color. 85 min. Títol original: «Armored». Direcció: NimródAntal. Guió: James V. Simpson. Intèrprets: Matt Dillon, Jean Reno, Laurence Fishbur-ne, Amaury Nolasco, Fred Ward, Milo Ventimiglia, Skeet Ulrich, Columbus Short. Ocine (Gi.), Cinebox (Salt), Lauren (Blanes). En la tendència actual per recupe-rar l’austeritat narrativa i la immediatesa dels thrillers dels 70 s’ha produït un fe-nomen molt curiós: si bé alguns aposten per la sofisticació del context (a vegadesamb resultats immillorables, com en el cas de Zodiac), d’altres es limi-ten a recrear la sequedat expositiva i la condició de faula de lescintes policíaques d’aquella dècada. Blindado pertany al segonapartat; a partir d’u-na premissa tansenzilla com efecti-va, Antal construeixun conte de la llete-ra dinàmic, molt fí-sic, farcit de pols imala llet, en què enmenys de 90 mi-nuts s’aconsegueixfer un òptim retratcoral sense haverde recórrer a girsnarratius o a màsca-res argumentals. Ésun cinema sense ar-bitrarietats, on cadadiàleg prefigura ungest i que, com abona mostra del gè-nere, s’articula apartir d’una disjunti-va moral que dege-nera cap a un espi-ral de violència i, enconseqüència, cap ala revelació del mi-ratge de la lleialtat.Ens trobem, doncs,davant un westernurbà en tota regla
que s’emmiralla més en Walter Hill que en els clàssics, sense que això s’hagi d’en-tendre en sentit pejoratiu. Blindado no aspira a innovar o revisar, simplement s’es-força a servir-se de la narrativa cinematogràfica en la seva formulació més primà-ria i eficaç. Antal sap rodar-la amb els mínims elements (no hi ha càmeres lentes is’utilitza sàviament la claustrofòbia escènica) i, sobretot, sap treure punta a un es-plèndid planter d’intèrprets que apel·la, precisament, a aquelles desfiladesestel·lars de secundaris que caracteritzaven els thrillers de sèrie B de fa dues otres dècades. No passarà a la posteritat, però és un magnífic exemple de les vir-
tuts de la senzillesa en tempsd’abarrocament formal.
PEP PRIETO
�
MAL DÍA PARA PESCAR�����
Espanya-Uuguai. 2009. 110 min. Comè-dia dramàtica. Director: Álvaro Brechner.Estrenada en el Festival de Canes i escollidaper representar Uruguai en els Oscar, Mal díapara pescar suposa el debut en llargmetratgedel prestigiós curtmetratgista Álvaro Brech-ner. Es tracta d'un film d'ajustat pressupost,però grans i legítimes aspiracions, que assu-meix diferents codis genèrics (western, faula,picaresca) sense sotmetre's totalment a cap, iprotagonitzat per un grapat de desesperatsperdedors, extraviats temporal i emocional-ment en mig dels res, amb un passat difús iun present que es plantegen més com a fugi-da cap endavant que com a pla de futur. Im-possible no empatizar amb la seva acarnissa-da lluita per la supervivència, narrada ambexcel·lent pols i les dosis justes de melancoliaper Álvaro Brechner i el seu esforçat equip,en una pel·lícula que va creixent i que acabadonant una lliçó sobre l'ambició, la por, l'ho-nor, la dignitat, l'amistat i, és clar, la vida. Nose la perdin.
�
MALAMUERTE�����
Espanya-Colòmbia. 2009. Comèdia dra-màtica. Direcció i guió: Vicente Pérez Herrero.
Un barri portuari, un collage de personat-ges als quals el destí ha donat massa punta-des de peu, un segrest, la màfia, un exboxeja-dor, un deute pendent –vaja, tots els ingre-dients per a un film noir, però també per a uncapítol de la sèrie de Telecinco Sin tetas nohay paraíso–. El que té de dolent Malamuerteés que acaba assemblant-se més a la segonaopció que a la primera, i és que no tot ha derecaure en l'estètica de les pistoles, dels ma-fiosos i dels despullats, per molt atractius queaquests puguin resultar; a vegades, se'ns obli-da la importància d'un bon guió, exempt detanta artificiositat.
�
ALGO PASA EN HOLLYWOOD�����
EE UU. 2008. 110 min. Comèdiadramàtica. Títol original: «What just hap-pened?» Direcció: Barry Levinson. Guió:Francisco Cabezas i Eneko Lizarraga. Mú-sica: Marcelo Zarvos. Fotografia: Stépha-ne Fontaine. Muntatge: Hank Corwin. In-tèrprets: Robert De Niro, Catherine Kee-ner, Sean Penn, Kristen Stewart, StanleyTucci, John Turturro, Bruce Willis, MichaelWincott , Robin Wright Penn, Moon Blood-good. Albéniz Plaça, Ocine (Girona),Ocine (Platja d’Aro). No és una pel·lícu-la equiparable a d’altres que han indagaten la indústria hollywoodense amb méstalent, però, donades les circumstànciesactuals (veure un film interessant gairebéés impossible), aquesta comèdia (negra,pessimista i un xic estrambòtica) és unproducte comptat amb ofici (encara ques'enlaira als quinze minuts de projecció).Se sosté sobre intèrprets d'una eficàciaabsoluta, des de De Niro fins a Bruce Wi-llis, passant per la magistral CatherineKeener (glacial i immisericordiós cap delsestudis). Desfilen tots els personatges dela indústria (el productor, l'agent, el guio-nista o l'actor egomaníac), arquetips jaencunyats en tres superbes pel·lícules:Dues setmanes en una altra ciutat (Vin-cente Minnelli, 1962), La llegenda deLylah Clare (Aldrich, 1968) i The big knife/ El gran ganivet (1956, també d'Aldrich).L'estructura s'articula al voltant a lesdues setmanes prèvies a la presentaciód'una pel·lícula a Canes, les pressions del'estudi per canviar el final (ha de ser polí-ticament correcte), els estratagemes delproductor per acontentar a tots, i la sevavida familiar, en bancarrota. A estones«vitriòlica» i sempre ben narrada, la mer-caderia cinema dins del cinema funciona.Suficient, ¿no?
�
PUBLICITAT 05AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DE 2009
06LLIBRES AccentsDIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DE 2009 | Diari de Girona
La novel·la de la gent comunaDE VEGADES PENSEM QUE LA VIDA ÉS AVORRIDA, L’AUTOR DEMOSTRA QUE TOTESLES VIDES TENEN MOMENTS DIVERTITS I QUE NO CALEN GRANS ARGUMENTS
No és un altre llibre sobre Pep GuardiolaEls altres opinen i veuen l’entrenador
del Barça des de fora. La família, els pares iels germans, els companys i els professorsde l’escola, amics i enemics esportius, desde Guillermo Amor i Andoni Zubizarretafins a Fernando Hierro. Els entrenadorsvan de Cruyff a Van Gaal i Fabio Capello,directius, representants i fins i tot l’actualpresident del club, Joan Laporta.| DdG
�
JORDI PONS
No tindràs collons de fer-hoEDITORIAL BASE, 273 PÀGINES
Una història d’amor que ratlla l’obsessióLa història d’amor entre un jove
membre de la burgesia d’Istanbul i unaparenta llunyana seva comença com unaaventura innocent que evoluciona cap al’amor sense límits. Quan ella desapareix,ell no tarda gaire a descobrir l’efectecalmant que tenen sobre ell els objectesque alguna vegada van passar per lesmans de la seva estimada.| DdG
�
ORHAN PAMUKEl Museo de la InocenciaMONDADORI, 648 PÀGINES
Com un «autoretrat»En l’obra literària d’Espinàs hi ha una
línia «memorialista», al llarg de la qualparla de les seves experiències personals idel món que les envolta. Ara l’autoretrat esconsolida amb I la festa segueix, un textple d’observacions i reflexions sobre elsfets de la vida (la de la societat i la seva)exposades amb precisió, profunditat i unacalma lluminosa.| DdG
�
JOSEP M. ESPINÀSI la festa segueixLA CAMPANA, 174 PÀGINES
Els primers apunts de la novel·listaEls records de l’autora, que parla de la
seva infància a Dominica a finals del XIXper després relatar la seva vida a Londres iParís, les dues ciutats on va viure a partirdels anys 20 i on va haver de sobreviuretreballant com a nois del cor a cabarets,fent d’extra en les primeres pel·lículesangleses i deambulant d’una pensió a unaaltra a la recerca de l’afecte. | DdG
�
JEAN RHYSUna sonrisa, por favorLUMEN, 192 PÀGINES
El text que va batejar la generació BeatClellon Holmes recull les primeres pas -
ses i ensopegades dels seus amics Cas -sady, Kerouac i Ginsberg, que els llançariena l’eternitat literària. Aquesta història delsexe, el jazz, les drogues i els carrers delNova York de finsla dels 40 mostra que lageneració beat no es va limitar a inventaruna forma de vida: també una literatura iuna forma revolucionària de mirar.| DdG
�
JOHN CLELLON HOLMESGoEDICIONES ESCALERA, 443 PÀGINES
És el moment de la revolució de la llum!En el món d’avui dia, on vivim la
màxima expressió de la foscor i de la llum,tenim la necessitat de sanar-nos,d’equilibrar-nos i de trobar respostes a allòque no entenem. Tal com diu el títol delvolum, aquest llibre ofereix onzeraonaments que donen eines per sanar-sefísicament i mentalment| DdG
�
CARLES GALLEGO ARJONA11 raonaments perdespertar i alliberar-seINDIGO, 155 PÀGINES
LUIS LANDERO
Retrato deun hombre
inmaduro
TUSQUETS, 234 PÀGINES.
Luis Landero (Alburquerque,Badajoz, ), l’inoblidable autorde Juegos de la edad tardía (),publica una novel·la, aparentmentmínima. Però carregada desornegueria i d’escenes hilarants.Per cert, l’editorial que el publica,Tusquets, compleix anys, de lamà de Beatriz de Moura, referentdel nostre mercat editorial, per laqualitat dels títols publicats il’olfacte en consagrar grans autors.
Luis Landero basteix una novel·la quefunciona com una caixa de sorpreses.Una caixeta de ceràmica artesanal.Una joia que et posseeix al mateixtemps que la llegeixes, amarada de laseva aparent futesa. De vegades vore-ja l’humor de l’absurd i pren el rostre degent com l'inimitable Vian. L’autor do-mina el llenguatge i el posa en bocad’un personatge comú, tant comú comtots nosaltres. Un redactor de llengu-atge subtilment pedant d’una petita re-vista gratuïta Alló Chamberí, del barrimadrileny de Chamberí. Un protago-nista que recorda, des del llit d’hospi-tal, les escenes principals d’una vida,en un monòleg-riu que podria recor-dar Cinco horas con Mario, i, en canvi,es ple de sornagueria i cops d’efecte, depicades d’ullet al lector.
Perquè la major part de les nostresvides, les d’aquells que no són grans po-lítics, espies, grans advocats, futbolis-tes i demés feines llegendàries, són co-munes i alhora, precioses. Les seves his-tòries són quotidianes, i al mateix
temps funcionen com una paròdia dela vida diària. Com el protagonista, quese sent culpable davant d’una comis-saria, i tot seguit, voldria que tothom elreconegués com a innocent. Landeropenetra a voltes en el terreny de la poe-sia, per la seva habilitat en descriure elsestats d’ànim, i les coses mínimes.Així, el protagonista declara a la pàgi-na , tot i ser ateu, que té raptes mís-tics: «ansias de purificación. Ebriedadmoral. Impresión milagrosa de caminarsobre las aguas. Fanatismo y candorconfundidos en uno».
Així com no solem descobrir lespetites grans meravelles que ens en-volten, el protagonista del text, postraten el llit, per una malaltia que intuïmdefinitiva, les descobreix totes. Com laprimera operació econòmica en eurosamb una caixera de supermercat el. Verges tots dos en això de lanova moneda, una caixera amb la quedesprés quedarà, la Charo, per desco-brir les meravelles de la nova economiaeuropea planificada. Paraules, motsd’un home que repassa la seva vida ique es confonen en una pluja a voltesdesordenada de records.
Mots que ens expliquen que el pro-tagonista volia ser monjo ermità i vaacabar fascinat per les paraules. Des dela revista gratuïta i el retrat del seu di-rector, un personatge que li diuen donObvio perquè les seves sentències sónsempre de sentit comú. Bona galeria depersonatges, que semblen sortits d’u-na novel·la de Boris Vian, com aquestcreador de biografies de gent anònimaque pensa que la millor frase creada
mai és «se vende este local», perquè noli manca ni li és sobrer cap paraula.
Són moments quotidians, com tro-bar-te amb un veí de l’escala, tots dosamb bosses de brossa. I que, de micaen mica, es vagi ficant en la teva vida ite’l trobis un dia a casa teva. Instal·lat
en el teu propi espai, com la teva om-bra. Quan llegeixin aquest llibre, en-tenguin com un viatge vital a través deles escenes absurdes de la vida, de lesnostres vides. I l’altre costat d’una vidaque veiem monòtona i és una succes-sió de coses extraordinàries.
MOISÈS DE PABLO
L’autor de «Juegos de la edad tardía» publica «Retrato de un hombre inmaduro».
DIARI DE GIRONA
FICC
IÓ E
N C
ATA
LÀ 1�El símbolperdutDAN BROWNEMPÚRIES
2�Olor de colòniaSÍLVIA ALCÁNTARAEDICIONS 1984
3�Rere els mursNÚRIA ESPONELLÀCOLUMNA
4�InvisiblePAUL AUSTEREDICIONS 62
5�L’home inquietHENNINH MANKELLTUSQUETS
NO
-FIC
CIÓ
CAT
ALÀ
1�Memòries.Temps deconstruirJORDI PUJOLPROA
2�El llibre de La MaratóDIVERSOS AUTORSBROMERA
3�Barça. El millorany de la nostravidaMIGUEL RUIZANGLE
4 �A prop de lesestrelles del’NBAJORDI ROBIROSAVIENA
LA CONFECCIÓ D’AQUEST LLISTAT HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A LA COL·LABORACIÓ DE LA LLIBRERIA GELI DE GIRONA
Els més venuts
LLIBRES 07AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DE 2009
Torna l’autor d’«El món de Sofia»L’Steinn i la Solrun es retroben després
de 30 anys, i és l’ocasió de reprendre elcontacte. La correspondència per correuelectrònic entre els dos permetrà conèixerla seva trajectòria vital, l’estrany incidentque va desencadenar la seva separacióquan eren joves i ens submergirà en duesvisions del món: una de racional i unabasada en l’espiritualitat.| DdG
�
JOSTEIN GAARDEREl castell dels PirineusCRUÏLLA, 229 PÀGINES
Anàlisi del gran film del surrealismeA 80 anys de la seva filmació, Un perro
andaluz segueix impressionant l’esectadorcom ho va fer el 1929. Es tracta d’unimpacte incòmode, tal com volien els seusautors, Dalí i Buñuel. Un ull esquinçat quecrispa i provoca un calfred en el públicencara a principis del segle XXI, creant unestat de molesta indefensió.| DdG
�
LUIS BUÑUEL /SALVADOR DALÍ«Un perro andaluz» ochenta años despuésLA FÁBRICA, 271 PÀGINESUn insòlit retrat de la ciutat de les llums
Stein va viure durant 40 anys a París.En suggestiu desordre se succeeixen elsrecords d’infantesa, les singulars opinionssobre França i els francesos, la gastro -nomia, la moda, l’art, els gossos i la guerra,així com les anècdotes sobre la vida aParís i en el camp. Publicada el 1940,l’obra de Stein ha estat definida com unaimmensa reflexió sobre el llenguatge .| DdG
�
GERTRUDE STEINParís, FranciaMINÚSCULA, 119 PÀGINES
Les obres mestres dels principals museusPer a qui somia visitar una pinacoteca
ideal que inclogui el millor de la història del’art, el Museo de Museos reuneix les 13institucions museístiques més presti gio -ses del món, per la importància i la riquesade les seves col·leccions. Una selecció de600 obres que han deixat una profundaempremta en la història de l’art occidental,comentades i contextualitzades.| DdG
�
DIVERSOS AUTORSMuseo de MuseosELECTA, 369 PÀGINES
D’un dels autors més populars del CanadàInclou El cinquè en joc, La mantícora i El
món dels prodigis, que ressegueixen lesvides de Boy Stauton, Dunstan Ramson iPaul Dempster. El protagonista de Lamantícora és el fill de Boy Stauton, David, iel món dels prodigis narra la vida de PaulDempster, segrestat quan era petit per unmag que el convertirà en un dels prestidi -gitadors més importants d’Europa.| DdG
�
ROBERTSON DAVIESTrilogia de DeptfordEMPÚRIES, 876 PÀGINES
Servidors de la llei que passen a ser amosSegons l’autor, aquest llibre explica
veritats que oficialment no existeixen. Elvolum denuncia la falta a Espanya d’unaadvocacia lliure i independent, l’únicagarantia que tenen els ciutadans perenfrontar-se al Leviatán. Luis Bertelli,advocat a Madrid i Marbella, és l’autor deClan Judicial i de la Colección de DerechosFundamentales.| DdG
�
LUIS BERTELLIJueces a juicioFUNDACIÓN JUREI, 157 PÀGINES
5�Vint-i-cinc anys i un diaCARLES MONGUILODARA LLIBRES
FICC
IÓ C
AST
ELLÀ
1�El símboloperdidoDAN BROWNPLANETA
2�CaínJOSÉ SARAMAGOALFAGUARA
3�FinDAVID MONTEAGUDOEL ACANTILADO
4�EclipseSTEPHANIE MEYERALFAGUARA
5�InvisiblePAUL AUSTERANAGRAMA
NO
-FIC
CIÓ
CA
STEL
LÀ 1�El secretoRHONDA BYRNEURANO
2�El crash del 2010SANTIAGO NIÑOBECERRALIBROS DEL LINCE
3�La buena crisisÁLEX ROVIRAAGUILAR
4�Confesiones deuna vieja damaindignaESTHER TUSQUETSBRUGUERA
5�En legítimadefensaMONTSERRATNEBREDAPLANETA
«CUATRO HERMANAS», LA PRIMERA I ÚNICA NOVEL·LA DE JETTA CARLETON, ÉS UNA D’AQUELLES JOIES LITERÀRIES «D’ALÇADA» LA LECTURA DE LES QUALSENGRANDEIX L’ÀNIMA PER LA VIA DE LES SENSACIONS PER CONSTATAR LAMÀGICA CELEBRACIÓ DE LA MATEIXA VIDA Hi ha novel·les que són unacelebració de la vida. Poques,desgraciadament. Potser perquè lavida no és sempre una celebració. Operquè no sempre sabem celebrar-la com es mereix. Però quan percasualitat ensopeguem amb unad’aquestes novel·les, comprenemtota la grandesa delgènere, comprenem que allò queexpressa una novel·la no potexpressar-se per cap altre mitjà, ique alguns dels tòpics sobre ellafortament arrelats, fins i tot entrecrítics i novel·listes, com el quemitjançant la novel·la podem viurealtres vides i aventures quecompensen la nostra limitada iavorrida existència, no només no li fan justícia, sinó que la degraden.A la novel·la, i de passada a la vida.
Per la resta, si la novel·la només ser-vís per això, el cine i la televisió l’haurienesborrat del mapa fa temps. No, la vidaque la novel·la ens fa viure no és la de capridícul aventurer, és la nostra, que en re-alitat és l’única que ens importa, peròd’una forma més plena i més comple-ta, més conscient, més novel·lesca finsi tot si ho prefereixen. És clar que per aaixò la novel·la ha d’assolir una certa al-çada.
Cuatro hermanas, la primera i únicanovel·la de la nord-americana Jetta Car-leton (-), assoleix aquesta al-
çada amb escreix, i posa de relleu una ve-gada més que la novel·la no necessita ex-perimentar ni buscar noves vies, perquèles velles no estan ni molt menys esgo-tades. El que fa falta, això sí, el que ha fetfalta sempre, és tenir alguna cosa per ex-plicar, algú a qui explicar-li-ho, i, natu-ralment, saber fer-ho. Les tres coses te-nen la mateixa importància, i l’absènciade qualsevol d’elles sol ensorrar total’empresa.
Quan els fets són els personatges Cuatro hermanas, quan es va publicarper primera vegada el als EstatsUnits, va obtenir un èxit instantani, i en-
cara avui dia segueix sent consideradacom una d’aquelles rares novel·les de lesque més que recordar els seus episodis,la seva trama o el seu argument, un re-corda la sensació que li va deixar la sevalectura. En una novel·la hi ha fets que esnarren, cosa que es coneix habitualmentcom l’argument, i personatges que els vi-uen i els interpreten, això és l’habitual.Però que la descripció transcendeixiels fets i els personatges tinguin vida prò-pia, això ja és més estrany. En aquestanovel·la, aventuro l’hipòtesi, els fets sónels personatges. La família Soames, lesquatre germanes, el pare, la mare, i totala resta de personatges secundaris –els
MANUEL ARRANZ
personatges secundaris juguen en oca-sions papers decisius com tothom sap–que van apareixent i desapareixent de lesseves vides, però deixant, això sí, l’em-premta indeleble del seu pas.
L’interès que desperten aquests per-sonatges en el lector és per la resta un in-terès genuí. Res a veure amb cap sospi-tós procés identificatori. No ens as-semblem a ells, ni segurament vol-dríem assemblar-nos-hi, però desper-ten el nostre interès com només algunespersones són capaces de fer, aquell in-terès tenyit d’afecte irracional que és allòque més s’assembla a l’amor. Que esti-guin o no basats en persones reals, pera nosaltres és un tema secundari (tot ique no per a l’autora evidentment). Anosaltres ens és suficient amb la credi-bilitat que emanen per tots els seusporos.
Però una novel·la no se sustenta no-més en els seus personatges. En una no-vel·la hi ha més coses, moltes més coses,de les quals depèn que es converteixi ono en una d’aquelles novel·les d’alçadade les quals hem parlat al principi. Al-gunes d’aquestes coses, com la sevaestructura, el seu temps, el seu ritme, lesseves transicions, són més o menysperceptibles pel lector i estan tan per-fectament calculades en aquesta novel·laque gairebé passen desapercebudes.
D’altres, potser les més importants idecisives, solen ser imperceptibles, ino sabríem bé a què atribuir-les. A unaintel·ligència del temps i els afectes d’a-quest món? Pot ser. Però sobretot hi haen aquesta novel·la una desbordanthumanitat que la fa inoblidable. No sési aquesta novel·la es pot entendre aqualsevol edat, o només quan ja s’hanviscut uns quants anys. Un llibre bellís-sim. Una novel·la miraculosa.
JETTACARLETON
CuatrohermanasTRADUCCIÓ, MARÍATERESA GISPERT
LIBROS DELASTEROIDE, 2009
Una celebració
A «Cuatro hermanas», els personatges cobren vida pròpia.
DIARI DE GIRONA
Quan trobem una d’aquestesnovel·les, veiem que allò queexpressa una novel·la no es pot expressar de cap altra forma
08MÚSICA AccentsDIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DE 2009 | Diari de Girona
VUITÈ ANIVERSARIOrquestra Di-Veriones + Joan Rovira AcústikLA MIRONA (SALT)
� Dissabte 19, 22 h. � 5€ - 8€.
Parlar dels vuit anys de La Miro-na és parlar de vuit anys d’intensa ac-tivitat musical. La sala va comencarel desembre del , un desembremarcat per les nevades que van en-darrerir una setmana el concert in-augural, amb Els Pets i Adrià Puntí.
En aquests anys, La Mirona hapassat de tenir una sola nau amb unescenari a tenir dues sales i diversesconfiguracions d’espai. Al mateixtemps, el projecte Casa de la Músi-ca per dinamitzar l’escena musicalés avui dia l’eix principal d’activitat
a la sala. Amb una mitjana de mésde actes musicals anuals entreconcerts i activitats, s’ha convertit enun veritable espai de cultura i acti-vitats paral·leles formatives així comd’oci vinculat a la música.
El ha estat un any en elqual s’ha hagut de treballar mésque mai donades les circumstànciesde l’economia que afecten també ien especial la cultura i la música. Da-vant aquesta conjuntura, La Casa dela Música ha programat més activitats concerts que mai per ar-ribar al màxim de públic possible ifer viable la continuïtat del projec-te.
Tot i que La Mirona normalments’identifica amb concerts i música endirecte (és l’activitat de més ressò),
no és l’únic que s’hi realitza. Hi te-nen lloc moltes activitats de forma-ció, suport a la creació, dinamitza-ció i participació ciutadana, quesón les més importants de cares a lasensibilització del públic i al su-port als nous músics.
Aquest , a banda de jornadescom GironaGô o les de formació pera músics novells a Banyoles o el Bancde Proves mensual, l’escenari deLa Mirona ha acollit noms com El-bicho, The Pinker Tones, Los De-linqüentes, la Mala Rodríguez, TheDirty Club, Telephunken, Teràpia deShock, Estanislau Verdet, Miqueldel Roig, Calima, Toni Beiro, Dept.,Tote King, o Strombers, entre d’altres.També hi han passat artistes inter-nacionals com Bill Wyman’s Rhythm
Kings, Living Colour, Vitalic, TokyoSka Paradise Orchestra, Soulfly o «ri-nôçérôse».
La festa d’aniversariLa festa de dissabte serà un avan-
çament que dóna el tret de sortidaals actes de Nadal. I és que, a més deles originals versions de l’OrquestraDi-versiones i l’acústic d’autor deJoan Rovira per celebrar el vuitèaniversari, La Mirona ofereix aquestsdies festius propostes com la IIIBubble Christmas Party (dia ), elFredy Live Karaoke Especial Nadal,el Mironadal () i la revetlla de Capd’Any. La Nit de Reis ( gener), tin-drà lloc el primer concert del Colli-ta, un nova aposta per potenciar l’es-cena musical gironina.
Vuit anys de música a Salt LA MIRONA CELEBRA EL SEU ANIVERSARI AMB UNA FESTA PLENA DE RITME AMB L’ORQUESTRA DI-VERSIONES I JOAN ROVIRA ACÚSTIK, A MÉS DE LA JA CLÀSSICA SESSIÓ AMB SPUTNIK DJ’S
La banda de Palamós Orquestra Di-Versiones tornen a La Mirona per celebrar els vuit anys de la sala amb les seves particulars revisions musicals.
DIARI DE GIRONA
BALL DE NADALTràfic + The Pepper PotsPAVELLÓ FIRAL (LA BISBAL D’EMPORDÀ)
� Divendres 25, 00 h. � 10 €.S'acosta Nadal i amb ell la festa
que tothom espera a la Bisbal.Aquest any The Pepper Pots oferei-xen un concert ple d’energia per fermoure els assistents sense pararamb la seva música. Per acompan-yar-los, el grup de versions Tràficfarà ballar al ritme dels millors èxitsde tots els temps. I per completar lanit, els DJ locals faran una selecciódels seus repertoris.
CANÇÓ D’AUTORAMonCOAST TO COAST (GIRONA)
� Divendres 19, 22 h. � 4 €.Mònica Coronado és Mon, una can-
tautora catalana de pares manxecsque va començar a cantar i a tocar laguitarra des de molt jove. Artista de-dicada, ha cantat en diversos festi-vals nacionals de música, galeriesd'art, restaurants, pubs, ha tocat alcarrer i ha viatjat amb la seva guitar -ra des del riu Ganges fins al Mississi-pí. Les seves influències musicalssón moltes i variades: va estudiargospel a Nova Orleans, música clàs-sica hindú a Bombai i Varanasi, veu iteoria musical al Taller de Músics deBarcelona, jazz a Nova York i Massa-chusetts. Actualment viu a Holandaperò torna a Catalunya per presentarel seu darrer disc, Sueños.
Planning
CARFRESA - CARNS DAMIÀ - CASH DE CARNS AL TALL
Dies 21, 22, 23 i 24 Dies 21, 22, 23 i 24 OBERTOBERTAv. de França, 179
17840 SARRIÀ DE TERTel. 972 17 16 26
Pol. Ind. Mas XirguPl. de Salt, 9 · 17005 GIRONA
Tel. 972 23 03 13
Av. S’Agaró, 8917250 PLATJA D’ARO
Tel. 972 82 98 25
C/ Ramon Sambola17190 SALT
Tel. 972 24 26 02
• Cabrit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16,90 €/kg• Filet de vedella . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19,85 €/kg• Llata de vedella . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8,90 €/kg• Entrecot de vedella . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9,95 €/kg• Vedella de rostir . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6,95 €/kg• Cochinillo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 €/peça• Filet porc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6,95 €/kg• Galta farcida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5,80 €/kg• Cuixa pollastre farcida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6,95 €/kg• Pernil ibèric Jabugo pota negra (peça de 6 a 7 kg) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79 €/peça• Espatlla ibèrica Jabugo pota negra (peça de 3 a 4 kg) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 €/peça• Pernil ibèric Jabugo pota negra (sense os i al tall) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 €/kg• Pernil bodega (peça de 6 a 7 kg) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48 €/peça
Per festes no
apugem preus!!!
MÚSICA 09AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DE 2009
CLUBBINGMARC DOSEM
Blau Music Club (Girona). � Dijous 24, 23 h. � 12€ Nascut a principis dels vuitanta, Marc Dosem s’ha nodrit
de la massificació dels sintetitzadors i l’explosió de l’electrò-nica en els noranta. Va començar a remenar ordinadors depetit i ja d’adolescent va créixer fortament influït per la mú-sica electrònica de finals de segle. L’escena clubbing barce-lonina i gironina van ser les que el van veure néixer com aDJ. El gener de 2006, el gironí va realitzar el seu primer Liveact com a Dosem, actuació que el va consolidar i portar a sa-les com el Blau Club o Le Rachdingue. El 2007, es confirmala seva ascenció i viatja a Alemanya, França i arreu d’Espan-ya. Un any després comptava ja amb la presència en segellsde prestigi com Neue Lärmklassiker, Natura Sonoris, Para-digma, Cray1 Labworks, Zenit, Antezenit, Minisketch, Para-llel 125, Cutz, Upfront Records, 4Line, V-Label i Soundfate.Després del seu fitxatge per a SINO i la seva presentacióoficial a Fuse (Brussel·les), Rex Club (París), Florida 135 iRow14 (Espanya) es va fer un lloc a nivell internacional. Noha estat, però, fins a aquest passat mes de febrer que MarcDosem s’ha estrenat a SINO, amb Silent Drop. | DdG
CONCERT EXTRAORDINARI DE NADALCONJUNT XXI + ANNA ALÀS
Església Parroquial (Roses). � Dissabte 19, 21.30h. � Entrada Gratuïta.
En el marc de les festes nadalenques, el segon cicle Mo-ments Musicals ha programat un Concert extraordinari deNadal. L’actuació anirà a càrrec del Conjunt XXI i la mezzo-soprano Anna Alàs, que cantarà unes Nadales arranjadesper Salvador Brotons, escrites especialment per aquestaformació. S’escoltaran obres de Wagner, Mahler i Toldrà. | DdG
�
�
Escenaris
En la isla de las bufandas, el seu sorpre-nent debut, era un disc nu, gravat a basede veu, guitarra, pandereta i harmònica.Sense poder qualificar-se de bigarrat, En elcementerio peligroso ja conté algunsarranjaments (piano, steel guitar), conse-qüència de la producció de Jorge Muñoz-Cobo i Mike Mariconda, però la filosofia so-nora de la e Cartagena és la mateixa: sen-zillesa, històries entranyables, actitud vo-cal... Triomf doble per a Lidia Damunt, quetambé ha vist aquest any la publicaciód’Esplendor en la arena, recopilatori delseu grup de sempre, Hello Cuca. | E.G.
�
Lidia DamuntEN EL CEMENTERIO
PELIGROSOLUCINDA / SUBTERFUGE
El quartet format pel duet Albaialeix,Borja Rosal i Cacho Salvador, debutaamb un Lp coproduït per El Guincho enel qual brillen les sanefes de guitarrescristal·lines a l’estil Roddy Frame, elsritmes afro-pop d’Orange Juice (i TomTom Club i Vampire Weekend) i les infle-xions vocals del Germán Coppini de Gol-pes Bajos. Una combinació addictiva. Siés possible una connexió tropical-medi-terrània amb el punt de mira en el pop isense vocació simplement exòtica, Des-ayuno continental podria ser el seu pri-mer exponent. | E.G.
�
ExtraperloDESAYUNO
CONTINENTALMUSHROOM PILLOW
El nou àlbum de la cantautora bascaAnari (el seu primer llarg des de Zebra,editat el 2005) la situa, més que mai,en l’òrbita de companyes de viatge coml’americana Dayna Kurtz. Tensió instru-mental (entre els músics col·laboradors,Mikel Abrego o Joaquín Pascual), veuamb presència i capaç d’assolir regis-tres profunds i lletres de notòria càrre-ga literària (que, per desgràcia, no vantraduïdes en el llibret del CD) són elstres pilars sobre els quals s’aguanta undisc emocionant i dramàtic, directe alcor, destinat a perdurar. | E.G.
�
AnariIRLA IZAN
BIDEHUTS
La malaguenya Ana López és la can-tautora que més comparacions amb Rus-sian Red ha hagut d’aguantar, fruit delseu treball amb el productor Brian Hunt.No obstant això, una escolta atenta delseu notable primer disc demostra queAnni B Sweet aspira a convertir-se en unasolista pop d’ampli espectre, lluny de cli-xés folk (per exemple, a Oh I oh oh I, im-pregnada d’una atmosfera sonora pròximaa Tom Waits) i disposada a fer-se un llocen l’escena nacional gràcies a la validesade les seves cançons, i no de fenòmensde moda amb data de caducitat. | E.G.
�
Anni B SweetSTART, RESTART,
UNDOSUBTERFUGE
Tres anys després del quasi clandestíEki eki eki Kazaaam! (Práctico, 2006), eltrio madrileny Za! (els seus integrantstambé formen part de La Orquesta delCaballo Ganador) desplega a Macumba omuerte les enormes possibilitats de laseva proposta sonora, que beu en el rock(per exemple, The Ex), però que no sapde límits (jazz, música africana, soroll, ex-perimentació, improvisació). Un disc defree rock complex i addictiu, que té com aun dels seus majors mèrits haver sabuttraslladar al suport digital la versatilitatdel grup sobre l’escenari. | E.G.
�
Za!MACUMBA O
MUERTEACUARELA
Després de recórrer durant diversosanys els escenaris de tot el país, la can-tautora folk anglesa establerta a Múrciava debutar finalment amb Ashfield Ave-nue, un disc marcat per l’abundància i ni-vell de les col·laboracions (membres deLa Buena Vida, Ciudadano, The LadybugTransistor, Travolta, Schwarz), però en elqual els arbres deixen veure el bosc per-fectament: Cançons carregades de mà-gia, d’una subtilesa fora del comú i ambuna qualitat onírica (no és casualitat quealgunes hagin sorgit a partir de somnis)que sedueixen l’oient sense remei. | E.G.
�
AlondraBentley
ASHFIELD AVENUEABSOLUTE BEGINNERS
El debut del malagueny Álvaro Gas-tmans conjuga amb excel·lent encert iindiscutible bon gust l’influix de la chan-son francesa de Gilbert Becaud, GeorgeBrassens o Jacques Brel amb l’herènciapop anglosaxona, l’interès per les atmos-feres de caire cinematogràfic (Lalo Schi-frin, Ennio Morricone) i el sentit del dra-ma de Scott Walker. Gravat utilitzant elmaterial vintage de l’estudi granadí Pro-ducciones Peligrosas (Los Planetas, Ni-ños Mutantes), Nouvelles du grand pos-sible col·loca en el mapa un compositoramb moltes coses per dir. | E.G.
�
GastmansNOUVELLES DU
GRAND POSSIBLEDRESS FOR EXCESS
El nou àlbum dels granadins (inicial-ment titulat La marcas de mi larga dura-ción) és una lògica seqüela d’El shock deLeia, gravat de nou amb Paul Grau i a l’es-til sonor que van recuperar amb Lo im-previsto, després d’una discutible etapaen la qual van coquetejar amb el metalindustrial. Antonio Arias (que acaba dedebutar en solitari amb Multiverso) nobaixa la guàrdia del seu univers líric imanté el llistó per sobre de la mitjana es-tatal, tot i que l’Lp no conté hits tan ro-tunds com els del seu predecessor (Ano-che soñé demasiado, 20 versiones). | E.G.
�
Lagartija NickLARGA DURACIÓN
RECORDINGS FROM THE
OTHER SIDE
Vuit discos estatalsDISCOS
10ART AccentsDIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DE 2009 | Diari de Girona
COL·LECTIVAFactoria Cultural Coma-
Cros, Salt. Pujada de la Cate-dral, 12 � Del 10 de desem-bre al 15 de gener. De dillunsa divendres de 9 a 20h.
�
Maquetes i projectes escultò-rics de Pep Admetlla; llibretesd’apunts i esquemes de Salva-dor Juanpere; jocs de paper deMarc Padrosa; fotografies on lesescultures tèxtils de la DolorsPuigdemont es mimetitzen dinspaisatges bucòlics; projeccionsd’idees en diferents formats,profusament explicats, per partde Miquel Barceló (Ferrino)... Totplegat són projectes que no hanestat realitzats més enllà de laseva planificació inicial. Actual-ment s’exposen a la sala de l’E-RAM de la Factoria CulturalComa-Cros de Salt. | E. CAMPS
COL·LECTIVACastell de Sant Ferran, Fi-
gueres. Sala Martín Cermeño.� Del 5 de desembre al 9 degener. De dilluns a dissabted’11 a 14h i de 16 a 19 h. Fes-tius d’11 a 14h.
�
Segons Enric Tubert, Exten-sions és un projecte d’exposiciócol·lectiva gestat fa temps i quesorgeix a partir d’una doble re-flexió: «Hi ha un conjunt impor-tant d’artistes catalans actualsl’obra dels quals té una qualitatestètica sobradament provada ique, no obstant, no tenen espairepresentatiu en els museusd’art contemporani», i, en segonlloc, «la gestió de certs monu-ments que disposen d’espaisexpositius amb unes possibili-tats extraordinàries sovint estàsotmesa a limitacions que fanque es perdi l’oportunitat d’uti-litzar aquests espais per fer-hiexposicions». | E. CAMPS
LLUÍS VILÀGaleria Cort, Banyoles. Pla-
ça Major, 33. � Del 23 d’octu-bre al 23 de febrer. De di-marts a dissabte de 2/4 de 5 a2/4 de 9 del vespre.
�
Maria-Isabel Casal explica que«aquesta exposició que uspresentem és una novetattant pels temes com per lestècniques, que són pròpies dela cultura oriental, com ara elkatazome, la cal·ligrafia abs-tracta, els tintats sobre tèxtils,els enfilalls, etc., que s’han fetamb la delicadesa i la sensibili-tat tan representatives de l’artnipó, fet que diferencia aques-ta mostra de les que estemhabituats a veure fins ara». Entotal es poden veure a les Ber-nardes de Salt les propostesd’una dotzena d’artistes japo-nesos. | E. CAMPS
Lluís Vilà, fidel al seu deixirònic, utilitza la imatge de Po-llock però invertint-la: «Si ellfeia dripping —explica l’artistade Banyoles— jo faig undrip-ping, despinto les meves prò-pies obres amb aire a pressió oamb aigua fins que pràctica-ment han desaparegut. Si nom’aturo, torno al blanc inicial...».Aquesta és la seva síntesi: des-trucció de l’obra com en elsmandales budistes i, al mateixtemps, diàleg actiu amb la nos-tra memòria visual. | E. CAMPS
COL·LECTIVACasa de Cultura les Bernar-
des, Salt. Carrer Major, 172 �Fins el 31 de desembre. DeDe dilluns a dissabte de 10 a13h i de 16 a 22 h. Dissabtes de16 a 20h. Festius tancat.
�
LA DENSITAT I LA COMPLEXITAT DE LA BIOGRAFIA DE RAMON HERREROS (BARCELONA, 1947) NO SEMBLA, EN APARENÇA, TRADUIR-SE EN ELS SEUS DARRERS TREBALLS: MALGRAT TOT, L’ARTISTA SEGUEIX FIDEL A UNA CONCEPCIÓ DE L’OBRA D’ART PERFECTAMENT AUTÀRQUICA
RAMON HERREROSGaleia, Presenta..., Girona. Carrer del
Nord, 13. � Del l’11 de desembre al 25 degener. De dimarts a diumenge d’11 a 14h ide 17 a 20 h.
L’obsessió de la crítica feminista (com sila crítica hagués de tenir gènere) per ras-trejar elements remotament femeninsamb l’objectiu, declarat amb impudícia,d’elaborar un discurs a mig camí entre l’ha-giografia i el psicoanàlisi de manual, tro-ba en Ramon Herreros un farratge preciósque aconsegueix empudegar amb una(des)gràcia només a l’abast dels porcins. Te-nint en compte que Herreros també pin-ta arbres, aleshores ben bé –mutatis mu-tandis– li podríem adjudicar una críticaecologista que veiés en ell una vindicaciódel verd del món. Res més allunyat de la re-alitat. Encara ara és la història inventada, a pro-pòsit de l’artista, per Félix Ibáñez Fanés, laque millor ens explica el pinyol del pro-blema: un parell d’amics, retrobats desprésd’una llarga separació, passegen de maneradistesa per la ciutat fins que topen amb unstitellaires ambulants. L’espectacle de dan-sa i música transcorre amb una normali-tat tediosa que aconsegueix trencar un delsjoglars quan s’abraona contra una anòni-
ma espectadora per propinar-li un parellde mastegots sonors. L’estupefacció generaldóna pas al silenci. Unes hores més tard,els dos amics retroben el joglar incontinent,apalancat en una taverna, i el recriminenper la seva agressió gratuïta mentre ell, migabsent, segueix escurant el ossos del po-llastre. La resposta arriba de manera in-esperada: «L’entorn es mou mentre nos-altres romanem quiets. El fet que no ensmovem, que seguim essent els mateixos,vol dir que això és el que volem o, potser,vol dir que som incapaços de ser d’una al-tra manera? No poder respondre aquestapregunta em treu de polleguera». «I nomésper això has picat aquella dona?», li pre-gunten els dos amics: «M’ha semblat queella tenia la resposta i que no me la voliadonar...»Ni més ni menys: la dona que apareix a lespintures de Ramon Herreros és un conte-nidor hermètic de respostes que se’nsapareix en forma d’interrogant. Qui millorha descrit la fórmula és Borges: «La músi-ca, los estados de felicidad, la mitología, lascaras trabajadas por el tiempo, ciertos cre-púsculos y ciertos lugares, quieren decirnosalgo, o algo dijeron que no hubiéramos de-bido perder, o están por decir algo; esta in-minencia de una revelación, que no seproduce, es, quizá, el hecho estético». Peraixò Herreros sembla hermètic: per culpade la nostra obsessió per cercar respostes.
�
EUDALD CAMPS
Ramon Herreros o l’art que s’interrogaL’epicentrefemení
A les obresde Ramon He-rreros hi solhaver una fi-gura femeninaque sintetitzales diferentspulsions quel’autor vol ex-pressar.
�
Si de fragments, relats, ins-tants significatius o aplaça-ments volem parlar, no hi hamillor via que el metallen gu-atge fotogràfic inventat perJoan Fontcuberta, un delsnostres clàssics actuals, comse sol dir, de solvència sobra-dament demostrada: l’exposi-ció que presenta a la reinven-tada Fundació Espais (quetorna a un format més gale-rístic) es titula «Altres llengu-atges» per recordar-nos l’en-ganyosa solidesa de la nostraliteralitat suportada per unacultura essencialment visual.De les tres sèries presenta-des, és Semiòpolis (del 2006)
la que millor il·lustra la para-doxa que ens acompanya: estracta de fotografies de pàgi-nes-paisatge escrites en alfa-bet Braille que, segons sem-bla, contenen fragments fo-namentals de literatura uni-versal. Com que són imatgesplanes (aplaçades) i l’invidentnecessitat del tacte, no lespot llegir; com que estan codi-ficades en un llenguatge dife-rent al nostre, els que hi ve-iem sóm incapaços de copçar-ne el contingut. D’això es trac-ta: s’han convertit en pura fo-tografia en blanc i negre queconté tots els colors malgratnosaltres no els poguem veu-re. | E. CAMPS
JOAN FONTCUBERTAFundació Espais, Girona.
Plaça del Pou Rodó, 7-9. �Del 6 de novembre al 16 degener. De dilluns a divendresde 10 a 13h i de 16 a 19 h.Festius tancat.
�
ART 11AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DE 2009
La densitat i la complexitat dela biografia de Ramon Herreros(Barcelona, 1947) no sembla,en aparença, traduir-se en elsseus darrers treballs: artista po-lifacètic on n’hi hagi (la seva ca-rrera ha estat vinculada a múlti-ples formes d’expressió, des deldisseny fins al cinema), Herre-ros es trova instal·lat en una fi-guració simbòlica que, malgratel seu sintetisme, es desplegagràcies a un complex corpussimbòlic que pot ser desgranatper l’espectador atent. Inaugurala seva darrera exposició aquestvespre, a partir de 2/4 de 8, a lacèntrica Galeria Presenta... deGirona | E. CAMPS
RAMON HERREROSGaleia, Presenta.., Girona.
Carrer del Nord, 13. � Del l’11de desembre al 25 de gener.De dimarts a diumenge d’11 a14h i de 17 a 20 h.
�
Refugi és una instal·lació quesorgeix d’una nova aproximacióals temes i materials que for-men part dels espectacles cre-ats per Mal Pelo. Sota elscavalls, seqüència presentadaara a Girona, està gestionada in-formàticament i ideada com unapartitura d’il·luminació, so i ví-deo. Sota els cavalls parla de se-paració, de resistència, del llocde l’amor, de l‘absència de cosestimat, un treball fet a partird’algunes cartes del llibre D’A aX de John Berger i de poemesdel poeta palestí Mahmoud Dar-wish. | E. CAMPS
MAL PELOBòlit, Centre d’Art Con-
temporani de Girona. Capellade Sant Nicolau. � Del 16 desetembre al 10 de gener.Horaris: www.bolit.cat
�
Qui hagi tingut –per exemple–a les mans el Teatre de mitjanitde Kvéta Pacovská podrà mirarles pintures del portuguès RuiGomes (Matosinhos, 1973) desdel lloc que els pot fer justícia:es tracta d’acceptar el repte dedespullar la mirada a la recercad’aquell esguard encara afectatper l’enlluernament que provocala primera fascinació i viatjar perterres estranyes, per paisatgespoblats per ocellots impossi-bles, per arabescos convertitsen heures plàstiques, per frag-ments d’històries sense finalprotagonitzades per princesesque amanyaguen el cel amb lavareta màgica. | E. CAMPS
RUI GOMESGaleria Giart, Girona. Ram-
bla de la LLibertat, 34 � Del 2de desembre al 30 de gener.De dimarts a dissabte d’11 a 13i de 17 a 20,30h.
�
Primera Rèplica és un projec-te expositiu que, amb caràcterbianual, vol prendre el pols a lacreació artística que es realitzaa les comarques gironines ambl’objectiu darrer de donar cabu-da al ventall més ampli de disci-plines, idees o actituds. Enaquest sentit, Primera Rèplicano discrimina en funció de l’edatde l’artista ni del seu currículumprofessional: el que compta ésla singularitat de la proposta i,molt especialment, el seu caràc-ter alternatiu en relació a les di-ferents pràctiques «normals»que les diferents institucions (oel mercat de l’art) ja s’encarre-guen de fer visibles. | E. CAMPS
PRIMERA RÈPLICACasa de Cultura de Girona i
Espai Cultural de la Ciutade-lla de Roses. � Fins el 23 degener i el 14 de febrer res-pectivament. Horaris: consul-tar espais respectius.
�
«La història no és més quecoses petites en un cert des-ordre» és una coproducció en-tre l’Instituto Cervantes d’Es-tocolm (Suècia) i l’EspaiZER01 que compta amb laparticipació dels artistes Da-vid Bestué i Marc Vives, Car-les Congost, Dora García, Ru-bén Grilo, Adrià Julià i Àlex Re-ynolds. L’origen d’aquest pro-jecte, segons els seus respon-sables, es troba en la invitaciódel Cervantes per presentarl’activitat de l’Espai ZER01 aSuècia i convertir la seva seuen una plataforma d’exhibiciói d’intercanvi. A banda de l’ex-posició, es van dur a termeactivitats paral·leles com ara
projeccions a cinemes, troba-des amb gestors, artistes i cu-radors suecs o intercanvi dedocumentació. Ara la mostraarriba a Olot amb els mateixosartistes però amb treballs di-ferents per tal d’oferir als visi-tants obres inèdites o poc vi-sualitzades que amplien icomplementen exposicionsproduïdes aquí. En tot cas, lanaturalesa dels treballs, se-gons Martí, és clara: «Sónunes obres d'art que es mo-uen entre el vídeo i lainstal·lació, entre l'art i la lite-ratura, entre el teatre i la mú-sica. Obres que transiten en-tre la realitat i la ficció, entreel gest i la paraula. En toteselles destaca la voluntat perexplicar alguna cosa i el con-trol del to amb què s'explicaaquesta cosa» | E. CAMPS
COL·LECTIVAEspai ZERO1, Olot. Carrer
de l’Hospici, 8. � Del 21 denovembre al 17 de gener.De dimarts a diumenge de 10a 13h. i de 17 a 20h.
�
Realitatsenganyoses
Cada pintura deSolà escenificauna situació quesol estar prenyadade funestos presa-gis.
�
XEVI SOLÀMuseu Comarcal de la Garrotxa,
Olot. Carrer de l’Hospici, 8 � Del 12 dedesembre al 14 de febrer. De dimarts adivendres: de 10 a 13h i de 17 a 20h.
«Els personatges estan situats gaire-bé sempre en exteriors banyats per lallum del sol, només per despistar. Ladisfressa bucòlica desapareix de se-guida, sol ser difícil fins i tot en una pri-mera lectura eludir certa sensaciód’inquietud i no imaginar un destí»;
L’explicació de l’artista és pertinent, mésencara si tenim en compte que els pro-tagonistes de les seves obres solen seradolescents oferts a l’espectador coma mercaderia d’evidents connotacionssexuals i grisos homenots que s’ama-guen rere les seves ulleres de sol –comels feixistes d’abans– i les seves robesd’ésser convencional. A nivell pictòric,en tot cas, és on Xevi Solà resulta méssorprenent: la seva figuració destil·launa fredor propera a la de la pantallad’ordinador sense renunciar a aquellaambigüitat hopperiana que es mou en-tre el virtuosisme i el desencant. El seustreballs es poden veure a la Sala delMuseu Comarcal de la Garrotxa.
�
EUDALD CAMPS
L’EXPOSICIÓ ÉS A LA SALA 15DEL MUSEU COMARCAL D’OLOT
La porta d’entrada aun univers incòmode
DdG
GIRONALectura A les 10h, al Puntde lectura de Sant Narcís, 6 ho-res de lectura viva i participada,dedicades a M. Àngels Anglada.
A 2/4 de 8 del vespre, a laCasa de Cultura, Lectura «El Po-ema de Nadal» de Josep Mariade Sagarra, a càrrec de LluísTorner amb acompanyament dela Coral Pla de Girona.
GIRONATió A les 6 de la tarda, alCentre Cívic Santa Eugènia, Vo-calia de la Família: Fem cagar elTió i juguem a l'Amic Invisible.
Caps de setmana animatsA les 5 de la tarda, al Museu delCinema, Les Tres Bessones.Contes A les 12 del matí, ala Biblioteca Pública, És l'horadels bebès!: Llit, llitet... que tensun conte amagadet?.
GIRONAM. Àngels Anglada A les 4
de la tarda, al Punt de lecturade Sant Narcís, Xerrada-tertúliasobre el personatge i l'obra deM. Àngels Anglada.
GIRONAJornades A 2/4 d’11 delmatí, al Carrer M.de Déu del Re-mei, Passejada amb ponis.Jornades Joves escriptorsA 2/4 d’11 del matí, a la Casade cultura, presentació del con-grés i lliurament de material acàrrec del president Jordi Prena-feta.
A les 11 del matí, al Pont dePedra, ruta literària pel centrehistòric.
A la 1 del migdia, a la Casade Cultura, concurs de literaturaràpida.
A les 4 de la tarda, a la Casade cultura, Assemblea Generalordinària de l’AJELC.
A 2/4 de 6 de la tarda, a lacasa de Cultura, xerrada sobreEl modernisme gironí.Miquel dePalol i Camí de Llum.A càrrec deIolanda Vila i Esther Fabrellas.
A 2/4 de 10 del vespre, alBar La terra, sopar.
A 2/4 d’11 del vespre, Cincminuts de sileni.ESpectacle acàrrec de Litus.
A les 12 de la nit, La bocaacaricia. Espectacle de música ipoesia.
SALTConcert A 2/4 d’11 de la nit,a la Mirona, 8è aniversari de LaMirona.
GIRONACançó d’autora A 2/4 d’11
de la nit, al Coast Coast, Mon.Rumba A les 11 de la nit, alMón Apart, Rumb a la Rumba. Concert de Rumba en directe.
PALSConcert de nadal A les 8 delvespre, a Ca laPruna, concert deNadal.
SANTA CRISTINA D’AROConcert de nadal A les11.00h a l'Església parroquial,Concert de Nadal dels alumnesde l'escola de música.
GIRONAGastronomia A les 10 delmatí, a la Rambla de lLibertat,Presentació de l'oli de Denomi-nació d'Origen Protegida Oli del'Empordà.
GIRONACaps de setmana animatsA les 11 del matí, al Museu delCinema, Projecció de diferentscapítols de Les Tres Bessones.
GIRONAConcert A les 7 de la tarda,al Palau de Congressos, El Mes-sies Participatiu.Concert A les 10 de la nit, elCercle Cafè, Petrus.Concert A les 8 del vespre,al Món Apart, Rumb a la Rum-ba. Concert de rumba en directeConcert A les 12 del matí, ala Casa de Cultura, Concert tra-dicional de Nadal a càrrec de laCoral Saba Nova.
GIRONAClubs de lectura A les 9 delvespre, a la Biblioteca ErnestLluch, Club de lectura, a càrrecde Blai Gasull .
A 1/4 de 9 del vespre, a la Bi-blioteca Salvador Allende, Clubde lectura, a càrrec d'AssumGuardiola.
A les 8 del vespre, al Punt delectura de Sant Narcís, Club delectura de poesia, a càrrec d'O-riol Ponsatí.
GIRONAConcert A les 7 de la tarda, ala Plaça de la Constitució, Can-tada de Nadales a càrrec de lacoral Pla de Girona.
GIRONAEspectacle A les 11 delmatí, a l’Auditori Narcís de Ca-rreras, Chasing the dream =Perseguint un somni.
GIRONAAlumnes A les 7 de la tarda,al Palau de congressos, Concertde Nadal dels alumnes del Con-servatori de Música de Girona.
A les 6 de la tarda, a la Casade Cultura, Audicions de violídels alumnes de l'Escola Muni-cipal de Música de Girona.
GIRONAClub de lectura A les 8 delvespre, al Punt de lectura deSant Narcís, Club de lectura(Grup A), a càrrec de Lluís Gil.
GIRONAReligió A 2/4 de 8 del ves-pre, a l’Espai dels Amics del Mu-seu d’Art de Girona, Diàleg so-bre la Trinitat.
GIRONANadal A 2/4 de 9 del vespre,a la Casa de Cultura, Concert de
Nadal de la Capella Polifònica.
GIRONALiteratura A les 7 de la tar-da, a la Casa de Cultura, Recitalde Nadal de Paraula de Poeta.
GIRONANadal A les 5 de la tarda, almuseu del Cinema, Nadal Ani-mat! Taller de postals nadalen-ques animades.Titelles A les 6 de la tarda, ala Biblioteca Pública, Els pasto-rets, a càrrec de la Cia. Filidrap.
GIRONACine A 2/4 de 7 de la tarda, al’Auditori Narcís de Carreras, Es-colta el cinema mut!.Concert A 2/4 de 7 de la tar-da, a la Plaça del vI, Concert deNadal Solidari amb el cor denoies Preludi de Girona.
GIRONAConcert A les 11 de la nit, alLola Cafè, Rumb a la Rumba.
SALTConcert A les 11 de la nit, ala Mirona, Live Karaoke especialNadal.
GIRONARepresentació A 2/4 de 6de la tarda, al Teatre Municipal,Els Pastorets de Girona.
�
Teatre
�
�
�
Música
�
Música
�
�
Música
�
�
Infantils
�
Literatura
�
Música
�
Conferències
�
Literatura
�
Música
�
Infantils
�
Nadales
�
�
�
Literatura
�
�
�
�
Música
�
Infantils
�
Presentació
�
�
�
�
Música
�
�
�
�
�
�
�
�
�
Congressos
�
Conferències
�
�
�
Infantils
�
�
Literatura
DIVENDRES 25
DIJOUS 24
DIMECRES 23
DIMARTS 22
DILLUNS 21
DIUMENGE 20
DISSABTE 19
Agenda de la setmana
20/12/09 GIRONA«El Messies» Participatiu 2009
Estrenat durant la Setmana Santa de l'any 1741 a Dublín,després de la mort de Handel, és costum interpretar aquestoratori durant el Nadal. En el marc dels concerts participa-tius d'El Messies organitzats per la Fundació a Caixa a totl'Estat, l'Auditori de Girona acull novament la interpretaciód'aquesta obra emblemàtica, sota la direcció de Jordi Casas.
�
DIARI DE GIRONA
19/12/09 GIRONAJornades de Joves Escriptors
A partir de 2/4 d’11 del matí, la Casa de Cultura acull unesjornades que inclouen una ruta literària pel centre històricde la ciutat, un concurs de literatura ràpida, una xerrada so-bre El modernisme gironí. Miquel de Palol i Camí de Llum i unsopar en el bar La Terra. A 2/4 d’11 del vespre, Cinc minutsde silenci, i a les 12 de la nit, La boca acaricia.
�
DIARI DE GIRONA
Accents#639COORDINA Ana Rodríguez
12ÚLTIMA AccentsDIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DE 2009 | Diari de Girona
DIMARTS 22 DE DESEMBRE
Il TrovatoreEl Liceu a Girona s’estrena amb l’obra de Verdi
A les 8 del vespre, al Teatre Municipal, El Liceu a Girona: Il Tro-vatore de Giuseppe Verdi. Entrada Lliure. El Municipal de Gironaacull virtualment l’òpera de Giuseppe Verdi, que s’estarà esceni-ficant en directe en el Gran Teatre del Liceu. L'acte es durà a ter-me gràcies a l'Anella Cultural, un projecte d'innovació tecnològi-ca que permet el transport d'activitats compartides a diferentsindrets del territori català.
�
