Any segon- II. ^EpocaV N. 35 Dissabte 28 Junyl.de 1»24\

Justícia15 ets.

jr Visca la lluita de classes inter-'i nacional per l'emancipació dels

I treballadors i contra la guerra!LIEBKNECHT

SETMANARI SOCIALISTAí^*sr'^mwm^M^^^^ia9^l^m^muKaK^si^¿. '.'^œ&UHHÊÊmmaaaammaaum

Redacció: Pi, 11. - BARCELONA

Ratifiquem-nosAllà on ha arribat a ésser un principi indiscutible l'a-

politicisme dels treballadors i es considera que l'únic ne-xe que pot ajuntar-los és l'abstenció, no es pot permetretothom el luxe de parlar de la supremacia de l'acció polí-tica sense arriscar-se a l'apòstrof més violent. Però tenimel singular privilegi de no ésser llegits ni escoltats i lesnostres idees gaudeixen per aquest t'et de rara impunitat.En ]a nostra solitària posició tenim lleure de sobres per aposar els peus plans i sotjar atentament els horitzons. Sidesprés resulta que no som tan radicals com'els de labotiga del costat i el ressò de les nostres paraules noarriba a l'altra banda de carrer, tenim el consol de cons-tatar que la nostra veu s'eleva a l'infinit i s'ajunta i s'ar-monitza amb les veus disperses que en països remotss'esforcen com nosaltres per a formar el gran choral^dela realitat i eficiència socialistes.

En el mes de*novembre darrer admiràvem l'argumen-tació contundent del gran company Claudi Treves en elCongrés socialista de Milà. «La qüestió «obrera — veniaa dir — és només una fase del moviment socialista. Resno pot superar en magnitud i importància el movimentpolític que es desplega entorn del nostre ideal. El movi-ment polític ho abraça tot i està per sobre les qüestionsde detall de la vida obrera.

Ara, en el Congrés Socialista de Txecoslovàquia, elcamarada Meissner declarava, contestant als impacientsque tot ho vinculen en les millores d'ordre material oeconòmic:

«No vull menyspreuar les reformes socials, però sos-tinc que no constitueixen el nostre objectiu final. Ellesaixequen el nivell del proletariat però no el lliuren de lacàrrega que pesa no tant sols sobre la classe obrera, si-nó sobre tota la societat....

«Pot dir-se que l'estudi científic dels aconteixementsd'aquests darrers anys ens porta a una revisió dels mèto-des de la nostra lluita i en conseqüència es demostra" quel'adveniment del règim socialista ha d'ésser preparat perun llarg treball de legislació, d'administració i d'educacióque el Socialisme no pot promoure per decret ni per mit-jà de la dictadura. Però la burgesia caurà en una erradagreu si creu que el prolatariat està reconciliat amb el sis-tema capitalista o que es conforma amb qualques refor-mes superficials.

«El proletariat socialista de Txecoslovàquia va mésenllà. No abandona el seu propòsit de transformar el sis-tema social capitalista en sistema col·lectivista, és dir, elPartit social-demòcrata Ixecoslovac continua treballantper la transformació social. El fet de que ens trobem araen un estat independent, les experiències de la guerra iposteriors, els esdeveniments de Rússia, no han modi-ficat en res el nostre pensament, sinó que l'han ratificati és per ço no'ns limitem a ésser un partit de simples re-formes socials.»

Kautsky i Branting, Stauning i Toelstra, Mac Donaldi Blum, tots han expressat pensaments concordants ambaquesta idea essencial de la gran lluita socialista. Un es-forç ample i múltiple, una acció combinada í harmònica,un treball intens í extens, és la guia i la llei per una em-presa sense terme ni confins. Però la política no pot és-ser una tasca subalterna, sinó primordial en l'obra detranformació que cal realitzar.

La política és la clau on convergeixen totes les mani-festacions de l'activitat social. Es el nus que cenyeix laimmensa xarxa dins de la qual es mouen tots els intere-sos humans. La clau i el nus estan en altres mans. Elstreballadors ho saben i haurien de saber que mentre llui-ten en el cercle viciós de les ventatges econòmiques, men-tre distreuen llur força en el frenesí de la negació política,la mà que aguanta l'eix de la societat capitalista no perdla serva i la lluita queda reduida a un simple episodid'acomodació en l'òrbita del mateix règim. Sols la fe enla democràcia pot dar-nos el poder. No més amb ellapodrem vèncer.

ciáis», i ela elements més selectes dolcomunisme, d« l'anarquisme i del so-cialisme, els obrers manuals i elsobrers intel·lectuals que senten la se-vu condició de proletària, han respostamb entusiasme ¡i la crida. 1,'«Ateneul'opular d'Estudis Srtcials», doncs, havingut, sinó a fer aquella freturadaunió dels obrers, n preparar les mas-ses per mitjà de l'estudi per a aquestaunió.

Tot just creat, l'«Ateneu», ja té bennodrides les columnes de militants.Tot j.ust creat, ha realitzat ja dos ac-tes ben interessants: la inauguraciópública, en la qual per boca dels com-panys Jové, Hofes, Campalaiis, Xiraui Domènec, donà a conèixer l'obra afer, i la inauguració del cicle de con-ferències, encarregant-se al seu vice-president, company Dr. Cosme Hofes.

Ara, després d'uns dies d'interrup-ció de la ta«ca empresa, per causes

D'aiyiestes pagines estant hem par-lat amb l'atenció que es mereix d'a-questa bella entitat creada suara, for-nai de cultura obrera i de llevat revo-lucionari, que es diu «Ateneu l'opu-lar d'Estudis Socials». Aquest Ateneu,el genuí Ateneu del proletariat bar-celoní, ha acomplert el que tant de-sitjava: la unió dels obrers de ten-dències distintes. Mentre els homesde la «Unió Socialista de Catalunya»demanàvem des de les columnes deJUSTÍCIA SOCIAL el front úuic detreballadors, tan necessari en aquestscrítica moments, una amics nostress'emprenien la noble tasca d'organit-zar r«Ateneu Popular d'Estudis So-

Aquest 'número ha

passat per la censura

militar.

ben f i l iónos i insospitades, l ' «Ateueu»anuncia oi seu cicle de eonfi-rèucios,que promet t'wnr interessant i profi-tós. Ahir ¡i la nit, al sou local social,I , l u n a , 1 1 , el eoui |wnv Dr. K. Munta-li \ n pariu de « l , a dona davant dolsproblemes ac tua ls» ; en un altre iurmero ressenyarem la conferència. Di-

jous que vi i el company Dr. U m i l i M i -ra donarà una altra conferència sobre

•tol t'Milà. *l.a v i l l a subjec t iva» , dr laqual també parlarem.

l'n altre di;\ dedicarem un extens'•comentari a l'obra de [ '«-Ateneu l'o-j iular d 'Kstndis Socials» i donaremdetalls dol ciclo d«- conferències.

Política i obrerismePerò, què? Es que sistemàti-

cament, per una horror dogmà-tica, l'obrer, ha d'ésser essen-cialment apolític?—Hi ha algunaraó pràctica, convincent, sensa-ta, precisa, irrebatible,—mateixacarn de la realitat,—que li impo-sin una símil, quasi suicida,abstinència? — A n a l i t z e m - h olleíalment i amb bella brevetat.

Què desitja, a què aspira

«afribistes de tota espècie, portinal poder, precisament, a qui

„menys ha d'atendre les vostreslegítimes aspiracions; a qui, des

' del govern, rnés sorrudament i!amb més dura eficàcia,—amb"-tots els recursos de la força i^la manca de poder alhora,—^lluitarà contra vosaltres."I Què ha guanyatì'obrer apolí-tic i què pot guanyar? Quet nv * viu<*- p^1 ¿í i 4 t A í iyu i í v^ LU, nuï"

aquell que predica l'allunyament j ,gú representi els seus veritablesde l'obrer de la política? Es una [ interesps,-—que el dia de demà,mesura immunitiva i i imniini t"- i - j fnn mi's'erable audaç qualsevulla,i _ i _:_.í ,. - _ _ _ r A.-, l'-,tt„., K.,„,1 , ,.,í .'.t u: :.. :dora, quelcom així com una vvi-

cuna contra aquesta estranyamalaltia d 'enlluernament públic,que fa víct ima a l'obrer «lei pro-fessional de la política,- -del fa-mós orador que una volta ha,conseguii l'acta i amb l'acta unainfluència, honors, càrrecs i di-'ners, ja no es recorda de cum-plir els actes que en els discur-sos prometia?—Hi ha uns actesabans de l'acta, que semblemimpossibles després de les actes,—Es per a isolar el burgès, fent-li un fantàstic buit, donant-li lainfantil sensació de menyspreu?—Que n'ha de fer, obrers, elburgès del vostre menyspreu, siencara pot comptar atnb el vos-tre treballi—mentre siga amo dela fàbrica, l'establiment o ma-gatzem!

L'interès primordial del bur-gès, avui, és aquest,—que treba-lli l'obrer,—i ajornar tant compugui les concessions que liexigiu. Així encara guanya elcapital,—Cal advertir que nosal-tres no prejutgem raons, ni mo-tius: nosaltres, científicament icruelment, si voleu, establimfets. Que aquests fets siguin fa-vorables a les nostres particu-lars idees i anhels, serà tangrandiós o desfavorable per anosaltres com es vulgui, peròno «Jns donen dret a enganyar-nos, mitjançant una interessadadeformació. Cal ésser lleial ambles coses: cal ésser lleial, àdhucamb els nostres enemics.

I bé, suposem que així sigui:que heu evitat el polític profes-sional, de comú un veritablegandul egòlatra i vessànic, atentimpudorosament només al seulucre personal, i heu encara iso-lat el burgès; qui us governa,qui porta al govern i a la direc-.ció dels assumptes de la vida dela col·lectivitat, als que res vo-len saber de vosaltres?—No se-ríeu, per ventura, vosaltres ma-teixos amb la vostra abstenció?Quin mal heu evitat amb la vos-tra casta, austera i recta decis-sió? No hauria estat igualmentcasta, austera i recta la contrà-ria—de bona fe presa?—Queheu guanyat, apart la demostra-ció palesa de l'organització i dis-ciplina de les vostres forces?—Res. — Indirectament, atn.b lavostra (abstenció, heu permèsque la turba d'irresponsables i

de l'altra banda estant, hi juguiamb l'inconsciència i (a brutali-tat satisfeta d'un nin jugant abales.

Què calia, que era urgentís-sim organisasse? Molt be: pe-/rò aquesta tasca, no excluía la'd'imposar un home o bé homes,dignes de merèixer les vostresmés clares garanties. Aquell ho-me o quells homes, eren unaquantitat de força eficaç demenys que tenien els vostresenemics naturals.„ Què calia una severíssimadisciplina? Es que aquesta dis-ciplina devia necessàriamentd'anul·lar la vostra potència po-

' lítica? No. Què guanyaven elsobrers fugint de tot cpntacte àrabla política?—Fer-se respectar?Precipitar la seva veritable or-ganització? Tampoc. En realitat,no es feia altra cosa que perme-tre els llocs a qui no els deviaocupar.

I una últim i pregunta: aquestano-cooperació política,—com sino degués haver-hi una políficaobrera, í una preparació a la po-lítica obrera,—era inconscièn-cia, temença, desconfiança omenyspreu?—Potser era tot ai-xò amb un adítament de rancú-nia iriesbravada. I a fe que tan-ta energia acumulada, podiaprodigiosament aprofitar se!

Què els obrers, potser obeiena un fort desencís dels homespolítics conductors d'un dia?Cert. Raó tenien. Però fugir, ne-gar, abstenir-se, no és pas lamillor i més pràctica manera deimposar-se. Potser calia un des-cans, però després del descans,era imprescindible tornar d lalluita amb totes les possibles-armes.

Però, és què quan l.i reorga-nització obrera serà complertahi haurà manera de fugir la política? Es què una revolució—-necessària, ben o mal feta, triom-fant o derrotada,— no és políti-ca, és a dir: no és realitzar unacte polític,—de p<?//s, ciutat, íi per extensió, totalitat? La pit-jor de les malures, és una granidea en un cervell petit.

Nosaltres conclouríem : Enefecte, no en diem política, peròcomencem d'estructuritzar, jades d'ara, una perfecta èpocarevolucionària, allò que se'n diuuna bella revolució nobilíssima

CRONICA HEBDOMADARIA

Política internacional/

El cas MatteottiEl dia 8 de juny, Mussolini feia el discurs de resposta* als di-

ferents oradors que ert el Parlament italià havien combatut el mis-satge de la Corona. Després d'uns copiosos comentaris a les elec-cions alemanyes, angleses i franceses, Mussolini afirmava que lestendències d'Europa no eren pas manifestament anticonservado-res i que per ço que a Itàlia fa referència, la llista feixista haviatingut tants vots com totes les oposicions juntes.

«Però els partits vençuts—dèia Mussolini—es fixen massa enels resultats de les eleccions. L'adhesió al govern feixista es de-mostrada per les manifestacions populars i per l'existència de 7.000«feixos» que reuneixen 700.000 membres. Mai hi havia hagut a Ità-lia un moviment polític de tanta importància.»

1 d'aquest fet Mussolini en treia la conseqüència de que nocalia mirar a l'estranger quan Itàlia posseia una organització tanremarcable. Endevinava que la comparació no l'afavoria gaire.Quant a la milícia,—la qual molts oradors havien atacada—és, se-gons Mussolini, una institució admirable i superba, formada pert ina part dels membres del feixisme els quals demés de sotmetre'sa la disciplina fàcil de la carta, són sotmesos a una disciplina mi-litar molt rígida. I acabava dient: «Nosaltres no disoldrem mai lamilicia. Fixeu-s'hi bel»

Desseguit d'això atacava les oposicions i deia que volia feruna «selecció« dels diputats a fi de veure quins eren útils i quinstenien de figurar a simples comparses. La «selecció» ha començat afer-se. Júpiter fulmina, però no pot dirigir el llamp. El duce, aquellque ha ressucitat la frasseologia de l'Imperi, i per el qual s'ha in-ventat el títol exprés de Civís romanas sum, el que ha posai laprimera pedra de la Ciutat Mussolíana, ha rebut en el front un es-qui tx de sanfc' que ha 'inondât els horitzons i s'ha vist des delsquatre punts cardinals, més, molt més que tots els honors, que totsels lítols, que totes les glòries que havia agavellat en tres anys detriomf monstre, o més que monstre, monstruós.

Ningú suposava al cap del govern italià complicat amb l'as-sassinat de Giacomo Matteotti. Per això les paraules que el dipu-tat republicà Chiesa va dirigir-li, tenen un sentit molt restringit.«Vos sou el còmplice»—va dír-li, atribuint a Mussolini no la pa-ternitat directa del crim, sinó la direcció d'un govern que represen-ta un partit que té en el seu «haber» ultra el cadàver de Matteottialtres quatre mil víctimes que no han sigut reivindicades. Que téuna milicia i una organització que ha treballat impunement realit-zant els crims més execrables. Que no serveix cap ideal ni realitzacap acció que no sigui vituperable. Que no té el poder derivat delnoble sinó de l'estaca, de la violència més desenfrenada, de lacoacció més inaudita, de la fieresa i el canibalisme erigits en únicargument i única pràctica constant i mediotitzada.

La violència devora necessàriament als que la practiquen. AItàlia, malgrat haver assolit iots els resultats desitjables, malgrathaver-se revestit dels atributs de govern, malgrat haver sigut con-sagrada com una mesura indispensable, per al bé general, ha vin-gut el moment en que s'ha manifestat nua i brutal com és en sí,sense cap sentit ètic, sense cap línia tímidament humana. El feixis-me, fill de les fúries capitalistes, mancat de tota raó d'existència,havia d'adoptar la violència com a única filosofia. Però el feixismeva néixer petit i havia de mostrar-se més violent que els altresper a guanyar-los a tots i dominar-los a tots. Com més avançava,més paleses es feien les causes del seu triomf. Quedava només l'es-

'perança de que en apoderar-se del poder, la prudència i el bonsentit de l'home escullít per a governar tingués una personalitatprou forta per a eclipsar el passat i canalitzar les forces pels ca-mins d'ordre i de profit general. Per aquesta raó, homes eminentsd'Itàlia varen contribuir a donar relleu a la figura de Mussolini, elqual des dels primers dies va posar en evidència que no era el se-nyor, sinó l'esclau dels que l'havien enlairat. Com més aixecava laveu, més ressonava en el buit. En un any i mig de governar, la se-va paraula i el seu gest no ha fet res més que descubrir una la-mentable egolatria.

Matteotti assassinat, representa el sol que surt de nou per ladissortada Itàlia. Els quatre mil morts s'aixequen amb ell i recla-men el fruit de llur sacrifici. Tot el món s'ha extremit quan ha vist.la processó sinistre. Fins aquells que aquí i allà feien l'apologiadel feixisme s'han tingut de tapar la cara. Tot el món ha sentit Limateixa impressió d'horror i repugnància. Fins els propis feixistestenen consciència de llur desgràcia. El feixisme cau, el feixisme ésmort! Moralment ja no podrà redreçar-se. La sang de Matteotti nohaurà sigut estèril.

No podia ésser d'altra manera. Giacomo Matteotti, l'home ex-cepcional, lluitador, gentil, intel·ligent i abnegat, l'home rigurosa-ment moral i per tal atrevit i després, l'home de l'atac certer i te-inible, l'home noble i ric qne es consagra a la causa dels humils,l'home de sòlid prestigi que no necessita reclams subvencionats opagats vergonyosameiit pels ministeris amb el diner del pais, Gia-como Matteotti, brau fins a l'instant de la mort, (ho diuen els propis assasins) no va demanar pietat, ni clemència, ni humanitat pera ell ni per als seus. Va morir com havia viscut, pensant amb elsaltres, segur del triomf del Socialisme que serà el triomf dels ho-mes rectes i senzills que poden sufrir la violència, però no podenusar-la, ni perdonar-la, ni tolerar-la.

Salut, noble company sacrificat! Matteotti anava a publicar unllibre intitolai «Un any de dominació.feixista». Amb la seva morttràgica, Matteotti ha escrit un llibre rnós extens i més convincentque aquell que deixa inèdit. Només que el llibre de la seva moriportarà un altre títol. Tots ho podem cert i f icar des d'ara. El volumque llegirem d'aquí endevint es t i tu l í «La fi de la dominació f e i -xista».

M. Serra í Moret

i equitativa, que se'n riurà àd-huc del mot república, per ex-cessivament burgès,

I això, només no diem nosal-tres que, és clar!, no som polí-tics, no volem tractes amb polí-tics... però no amem més queels fets rotun Is.

Cristòfor de Domènec

Ara, vivim en una horael que es vivia en un diaabans de la guerra. Lagran borrasca marca

una era nova.G. G. LEBEDINSKY

* Ä - JUSTICIA S O C I A L «• •> Juny O* 1M4

EL FEIXISME TAL COI! ÉS

L'ASSASSINAT DEL COMPAMI MATTEOTTI.»i

Kl temps transcorregut dea'de l'as-sossinat d* Matteotti, malgrat certesaupoaieioua d'esperiti que a força devolfuer émr mesurats resulten mes-quins, no ba pas servit pas per a min-var l'efecte que a tot el món ba cau-sât aquest crim.

Matteotti «ra l'encarnació de totala raó ntlfel lista.

Alguni diaris de casa nostra banvolgut explicar equest crim repug-nant del feixisme com un delicte co-mea per »Iguns temperaments vio-lenti que existien entre l'organitza-ció feixista, com una simple filtracióproduïda en ela temps bèl·lics de lalluïu peli carrers; establint d'aquestamuer« ana separació entre el con-junt d'aquella organització 1 els ele-ments d'tecla. Solament certos devo-cions per un home lliberal inconfes-sables, solament l'efecte d'una des-il·lusió política més o menys clan-destina pot inspirar una explicaciósemblant.

El feixisme a Itàlia i a tot arreu ésla violència. Si no fos així, unesquantes paraules de Mussolini hau-rien tingut el poder d'isolar aquellfet criminal; i els esforços que s'hanrealitzat per a provocar una reacciófeixista haurien reeixit des del pri-mer moment.

Però lea coses ban anat d'una altramanera. I es compren; perquè els quetenen les mans brutes de sang nosón quatre individus gregaris entrela multitud dels camises negres, sinóels homes de més confiança del «du-ce» els que formaven el seu consellprivat, els veritables directors delfeixisme.

Altrament, una poderosa circums-• '.'icla agreuja encara el fet, donant-liT u trascendencia decissiva. Matteot-¡ HD ha estat pas víctima d'un acte• lürivat d'una exacerbació del sentitrtuC'onaUita dels seus adversaris. Oh,no; Matteottl ba estat assassinat per-què anava a acusar d'una, manerairrefutable les més altes autoritatsfeixistes; els anava a descubrir lluramiserables tractes des del Governnmb certes companyies de petroli ir mb certes cases de joc; els anava apasar davant l'opinió tqj com són, co-li Tts de fang i deshonrats.

Kl cop fort contra el feixisme l'ha- |\tenja,portant,donat abans deque• ligués Matteotti, aquesta aventurerst.'incanti, aquests 'profiteurs que• mpaveu els primers llocs d'un rè-tri, ta assentat damunt d'uns quanti1 1 is de cadàvers dels enemics iu ts amics. L'assassinat, després, ha•. i.igut d'un cop a consagrar tota l'o- i1 i d'una eolla di degenerats i a pre- ,••' >ltar la e&iguda definitiva d'aques-.1 fantasia feixista que ha passat pel

... Jücorn una moda que ha volgut•g»r amb sang els sentiments de

j. Itertat 1 democràcia.

LES DARRBRK8 PARAULESDE MATTEOTTI

Segons Caporali, ex-diputat italià,I triant amb un periodista francès,':• : ktteotti va dir abans de morir: «Vo-I u matar-mi, pero no podreu matarI 1 idea que hi ha en mi. Els meus fillsi mrtran la meva glòria. El proletariati'm posarà entre els teus màrtirs.

Hi la meva sang pogués servir per

a alliberar vos estaria content... Viscael socialisme!»

L'ALTA RESPONSABILITATDEL CRIM

Dumiul, cap dels assassins, autormaterial del crim, en ésser detingutexclamà:

«Que hom pari compte. Tot el quehe fet, ho he fet per manament. SócSamso i esclafant-me esclafaria els fi-listeus.»

CONTRA LA VIOLÈNCIA NO HIPODEM OPOSAR LA VIOLÈNCIA

Eu aquoftt mateix número repro-duïm l'admirablo article que LeónBlum ha escrit arran de l'assassinatde Matteotti; cal no obstant que sub-ratllem les segtinnts paraules: «Nopensem en venjar crims amb crims,guerres amb guerres; nosaltres nodesitgem pels altrvf» el mal que enshan fet».

A un terror no hem d'oposar-hi unaltre terror, sinó una coïa més forta,una superació del terror.

Bi els socialistes som ben cons-cients del moment que travessa l'Hu-manitat e) demà és nostre. Aquest ésel nostro moment. Ara hem de de-mostrar davant dels homes cansats dematar-se qne per damunt de la lluitasagnant hi sura una idea. Es el nos-tre estel en mig del món en tenebre».

fils principis del socialisme sónprincipis de pau. Llenceu les armri,diem. Que l'home superi la bèstia.Altrament do què servirien vint se-gle* dn civilització?

SOLIDARITAT INTERNACIONALQuan els pobles s'aixecaren armats

en la Gran Guerra, homes d'esperitmigrat, i amb grotesc posat de profe-ta no vaacilaron «n dir que oi socia-lisme era mort, perquè no havia evi-tat la guerra.

No obstant, avui el socialisme eimés fort que mai. El socialisme és,en aquests moment«, l'única defensadels pobles que ban de sofrir el terrord« l'absolutisme enlairat.

Si cada poble de la terra anés perles seves, manat per una audàcia im-perialista, s'apagaria una guerra pera enceúdre-se,'n una altra. Els homeslliures de cada poble no tindrien capgarantia de seguretat, i el seu escla-vatge fora sense apel·lació humana.

Pur damunt de les muralles de laxenofòbia cul que els hornos lliuresos douguin les man*. Cal crear unaconsciència internacional a laquai hipugnin acudir els vexats i els atrope-llats quan an el trog de terra on viuenhi ressuscitin els furors dels tempstroglodítica.

Els ho oíos febles, les minories fe-bles, són els que més necessitat tenende quo aquesta consciència interna-cional sigui forta, si volen alliberar-se.

Aquesta é» la raó dol nostre abso-lut anti-naoiooalisme.

Aquest sentiment de repugnànciaque tota l'Humanitat avui sent perl'assassinat de Matteotti, aquesta for-ta protesta qne arrou d'Europa s'haaixecat, com fora comprensible si elssocialistes de les primeres potènciesno fossin al poder? Si en el seu llocs'hi haguéssiu trobat governs burge-sos, de quina manera l'hauria volgutapagar el ressò d'aquest clam d'ira d«la llibertat nitrat)ada. Segurament

les idiotes raona d'Estat haurien pre-valgut per damunt de tot. I en lloo-.jd'aquest crit de la naturalesa forkla, 'per tot s'haurien'sentit veus excla-mant cínicament: «Matteottl ba mortassassinat a Itàlia. KJ un atur intu-rior. No hi puc intervenir.»

Era un italià; hauria dit la diplo-màcia.

Era un home; diem ara nosaltres.VISCA LA LLIBERTAT!

El poble de Roma ba sabut reaccio-nar coratjosament contra els assas-sins. Pels carrers de la Ciutat Etera«les multituds s'agiten aquests diet;demanant j ustìcia i llibertat.

Llibertat. Ahi de quina uianeraelpoble havia oblidat aquesta paraula.;Als obrers la llibertat ens semblavapoca cosa i anàvem furgant i consu-imint les nostres inquietuds, per tro-'bar la concreció dels conceptes mésabstractes. J

Hem abandonat el pa de la llibertati h^nTvoîgut'disTreûrTla'nostra ~fàm|| J?! "0™11 *1?

Jo recordo una anècdota que, fa un-• any, ell mateix Jm'havta contat a Roma Alguna amics seus durant la pen-última campanya electoral van éssersorpresos i amordaçats per les bandes

. feixistes, llençats després al fonsd'una cova, on hi varen restar durantquatre dies sense aliments, i abando-nats més tard a cent quilòmetres d'a-quell lloc, a la nit, en un bosc a la vo-

• fa de la carretera.Aquest record m'obsessiona 1 ali-

\ menta en ml, jo no sé perquè, unaresta d'esperança.

Però mentrestant el temps passa.Per tot ço que resulta de l'enquesta,

|, el que sembla més probable és l'assas-sinat. .

Por què no s'han fet públiques lesdeclaracions dels detinguts? Ja quesembla que es coneixen els homes| que van deixar l'automòbil criminal,• com és que s'ignori encara o que esUngeixi ignorar, a on van anar, que

somniant lei delícies d'una abuudàu--^ela futurista. ,

Hom perdut el temps. La llibertat«és encara una paraula actual. j

UN COMENTARI «INGULAB'JExtraiem d'un editorial de «La P u-f

blicitat»:«S'ha donat la ven de prou.', l *»H»

continuen' per llur icompiu la feinasinistra. Tal és cl cas do la fracció ex-trema del feixisme italià. Tal és l'ex«plicació de la mort horrenda del dipu-tat italià Giacomo Matteottl.». j

dit coses semblants.Tota han volgut isolar el« criminai«,

salvant el prestigi de Mussolini i del'organització feixista.

No obstant, hi ha fets eloqüents.Els instigadors del crim i fins algunsdels seus autors material eren perso*"

Tot passa com si les autoritats fei-xistes ja sabessin tota la veritat i tre-molessin pensant amb la seva divul-

! jr»cló, després de tot inevitable. I elsf' nostres amics italians de Paris, els re-if fnglats, els cxilats, després, de tres"dies ja diuen que han perdut tota¡ l'esperança.

BI mateix Matteotti sabia bé des de] fi» temps la terrible amenaça que da-

munfti'ell tenia suspesa..* Hom pot ben dir, sense molèstia"pels nostres companys Turati, Treves,

Tot» els defensors del feixisme nan;j|^Modlgliani i tots els altres, que esta-ríeu d'acord amb nosaltres, que Mat-teotti havia sigut l'ànima de la resis| tència contra el feixisme. Ha sigut al

voltant d'ell que el Partit italià s'ha| lostlugut durant aquesta crisi crudel.¿pi va ésser qui va organitzar í ani-mar la darrera batalla electoral. Ell

nes do confiança i ostontaven els prt-*W»abla tot el que això representava, i| de quina manera havia atret sobre lamers càrrecs del govefn i del partit

feixista.La policia italiana no va començar

les recerques fins al cap de dos dies fde comès el crim.

Al cap de deu dies de l'assassinat idetinguts alguns dels seul automiMussolini ha declarat que no se sabia .encara on era el cadàver. "

Si això no és una far su, quina altra,cosa pot ésser senyors reaccionaris? -

DIU UN PERIODISTA CATALÀDes de Paris, Josep Pla ha escrit

unes belles i vives paraules dedicadesa Matteotti. Reproduïm Ics següents:

«L'assassinat de Matteotti portaràuna llarga cua. El socialisme a Itàliano és pas mort. Ni a Itàlia ni enllocdel mon; al contrari. Mussolini aguan-tarà l'oposició mentre tingui força perespantaria. Però assassinats com eldel pobre Matteotti produeixen resul-tats contraris. Matteottl podria ésserper al feixisme el que fou l'assassinatde Giordano per al maxlmalisme. Resno és etern, i » Itàlia menys que en-lloc del mon. Quan més aviat pufuiquedar Europa netejada d'aquesta tu-mors, millor per a tothom.»

Un drtlcle de Uon BlumMATTEOTTI

Van passant els dies i jo encaradubto. Em sembla espantós d'haverde parlar-ne com d'un mort, quan novoldria considerar perdudes les espe-,rances de tornar-lb a veure viu.

lleva persona l'odi i la represàlia.t Haureu sentit a parlar alguna ve-

fada de l'ordre feixista, djent-vos queív

|íea de que Mussolini és al poder elsNtrens d'Itàlia arriben puntualment, la,qual coïa no és veritat, i que els can-jris de la lira s'han aproximat a la par6» í'or, lá qual cosa tampoc és veritat.

» Però vegeu ço que és l'ordre feixis-ttt. L'any passat, per Pàsqua, Matteot-,tt havia resolt reunir a Roma por pri-mera vegada des de l'adveniment del«duce» al grup parlamentari socialis-ts. D'uiï centenar de diputats, amb£rou feines sí v*n ésser una quaren-tena els que van afrontar el viatgelease posar massa en risc llur vida.D'aquest nombre, quatre o cinc van«¿Mer reconeguts durant el trajecte ivan arribar flagellata o ferits.

Confiant-me la seva adressa priva-li i «1 seu número de telèfon, Matteot-m'havia recomanat: «No domgueu

$$ meva adressa a ningú. Telefoneu-me solament davant d'amics segurs.Aquí cal tenir temor de tot.»

Heu's aquí l'ordre, heu's aquí la es-guretat dels adversaris del règim.• Pobre i estimat Matteottl! Semblaque el veig a casa meva i després faalgunes setmanes a la casa de Roma,1« que b a abandonat per a desaparèi-»X«r, on vivia amb la seva mare, la se-va esposa i tres infanti petitets. Veri-tablement pertanyia a IVélite» humà-»t

mana. Era discret, savi i grave comun vell; ardent i iotrèpit com un ado-lescent. Uru a la vegada un militant iun director, un soldat i un .cap.

I heu's aquí que ja parlo d'ell comd'un mort, jo, qua vull, no obstant,nnintunir encara les il·lusions de quevisqui.

Perù si veritablement és mort, ellserà oi nostre mort. Ah! jo nopenso pas en la venjança; nosaltresno pensem pas venjar crims ambcrims, guerres amb guerres, nosal-tres no ens hi tornem, no desit-gam pels altres el mal que ens hanfet. Per als assassins de Matteottl,com per a Tassassi de Jaurès, no seràpas l'antiga llei de Talió la que invo-carem.. Però cal que tot el món sàpiga quinés el règim ou són possibles aquestscrims.

l nosaltres, socialistes, cridarem,prou fort perquè tot el món ho sàpi-ga, perquè la nostra veu ressoni enla consciència universal, contra Jaqual, en aquefct món, res s'hi pot Opo-sar.

' (De Le Qwiidie»)

N. de la -A.—Les excepcionals clr-en que avui s'han de publicar els pe-riòdics i en especial el fet de que lanostra Impremta estigui instal·ladalluny de Barcelona, són les causes deque JUSTÍCIA SOCIAL no pugui trac-tar dels esdeveniments .interessantspels nostres lectors dintre d'una ac-tualitat immediata.

Per aquesta raó i no altra va esser-iios impossible la setmana passadaocupar-nos d'un succés tan importantcom és, per nosaltres, l'assassinat d-eMatteotti; i per aquest mateix motiu,amb referència a aquest afer, no po-dem parlar en aquest número del dis-curs de Mussolini a la Cambra, anun-ciat pel dimarts dia 24 del corrent, lque a l'hora en que escrivim aquestesratlles, la premsa despera conèixeramb interès grandíssim, per conside-rar que ha d'in fluir fortament en lesderivacions de tot ordre que pot tenirla mort del diputat socialiste. Ho fa-rem en el número pròxim.

Voleu matar-me, peròno podreu matar l'ideaque hi ha en mi. Elsmeus fills tindran la me-va glòria. El proletariatem posarà entre els seus

martres.Si la meva sang poguésservir per a alliberar-vosestaria content... Visca

el Socialismel/ MATTEOTTI '

ECOS i COMENTARISFabio Igl·iUi

Han estat lliurats catone autes deprocessament per altros tants delíciesal nostre company espanyol PabloIglesias, el qual els signà i es donàper assabentat.

A hores d'ara, Pablo Iglesias ja téuna vintena de processaments. Supo-sem que en tindrà més. Quan s'agafade cua d'ull un home...)

En llibertatAl nostre company figuerenc el

pintor Salvador Dalí, que es trobavaa là presó de Girona, li ha estat dic-tada la llibertat provisional. Mentres-tant, però, està obligat a presentar-setres cops diaris davant eljuflat de Fi-gueres.

Els companys Martí Vilanova i Eu-geni Arolas continuen a la presó deGirona, essent molt visitata pelsobrers d'aquella bella ciutat.• ¿Fm

Dols- nombrónos detinguts tmnpsourera a Barcelona n'han estat ¡illlbo-rats uns quants, entre ells l'ex dipu-tat republicà Eïtt Lluli Companys.

K Metropolità,ili ha hagut un altre esllevissauiunt

al Metropolità Transversal. Un obrermort i dos de ferits!...

Quan sera que la companyia tiudrVun xic d'encrúpols. Després d'unahorrible catastrofe, de la qual forenvíctimes onze companys, no hi ha po-sat cap cura. Sabem el que és la bur-gesia, però, si més »o pera cubrir lesapariències—no els podem demanarmés—caldria que es preocupés un xicde la vida dels seus treballadors.

Desprès d'haver escrit aquest ecoens adonem que el troc de terrenyoaUevissat no pertany al Metropolità,sinó a la Companyia de. FerrocarrilsCatalans. Tant li fa; no vai la pena derectificar! Al cap d'avall, totes lesgrans empreses són iguals!

Ali aoitriii ami«Amb relativa freqüència bons amics

nostres se'ns dirigeixen, intereasaut-se per un estimadíssim company queha intervingut molt directament enles tasques de JUSTÍCIA SOCIAL desde la seva aparició.

El nostre company, encara quetemporalment absent de la'nostra re-dacció, com ja en donàrem compteoportunament als nostres lectors, con-tinua en esperit amb nosaltres.

Actualment està portant a terme latraducció de l'obra de Barrés «Sousl'œil des barbares».

«Lei Vftohei»Recordaran els nostres lectors què

fa alguns mesos els amos do les va-querles establertes a la nostra ciutatreberen una ordre encaminada a ferdesaparèixer, en un te/mini que s'as-senyalava, les quadres de les vaques,qne hi ha dintre la ciutat, la qual co-sa constituïa un motiu de vergonyapels barcelonins i un perill per la se-va salut. ' . '

Hom pot recordar també, que lapremsa va parlar d'uns individusd'una associació de vaquers que pas-sant-se de lleatos havien fet determi-nades gestions misterioses per a evi-tar de que fos exigit el cumpllmentd'aquell ordre, que els perjudicavaien els seus particulars intereses.Fins eorregué el rumor que aque-lles gestions havien donat resultat.

L'assumpte mogué soroll. Foren de-tinguts alguns vaquers per intentarrealitzar el que se'n digué un negocibrut, i s'anuncià públicament que esdepurarien responsabilitats.

Hau passat molts dies; ba arribat lacalor i les mosques. Per tant, ha aug-mentat el perill contra la salut, querepresenta el i fet que les quadresde lea vaques continuïn instal·ladesentre els ciutadans. Hem arribat finsavui i de ta denúncia contra els va-quers i altres personatges ja no se'nparla.

Ei pour cause.'Qne DOM è» nua »quarto?

Això és el que hauria de preguntara una persona entesa, un escriptorcatalà que elabora cròniques Interna-cionals molt brillant i variades.

Fa pocs dies les va empendre amben PainleVé: Observada degudamentla figura d'aquest polític fhome deciència francès a través de les ullaresd'aquell escriptor de casa nostra,-varesultar la següent definició, que nopot ésser més completa i aguda.

«Un matemàtic, amb el cap ple d'e-quacions i logaritmos, sovint es trobadesorientat en la vida pràctica.»

I després afegia: «A l'Elisi, potserhauria trobat Painlevé alguna equa-ció nova.» . ,

Decididament aquell escriptor cata-là que elabora cròniques internacio-nals per a tots els gustos no sap quecosa és una equació.

Fulletons de JUSTICIA SOCIAL' 28|unylW4

C O M P f l H V !per MÀXIM GORKI

É» prou conegut de tothom elfamós escriptor rus Màxim Gorkiper a que ara en fem la presen-tada als nostres lectors. Les se-tes obres, amarades d'an pregonsentit revolucionari i humanis-ai m, són traduïdes a totes lesllengües i llegides amb fruïcióarreu. En català té vertlts algunsconies i obres dramàtiques.

En aquella ciutat tot era es-trany i incomprensible. Innùme-re« esglésies tributaven al celles seves cúpules lluentes i po-licromades; les parets i les xe-meneies de les fàbriques, però,eren més altes que els campa-nars, i els temples estaven con-fosos pels edificis industrials,perdent-se entre les regularsmuralles de pedra, com florsfantàstiques entre la pols i ladessolació de les ruïnes.

I quan les esglésies llençavenal vent les campanes cridant aoració, les seves veus metàl·li-ques, arrossegant-se damunt delferro de les taulades, perdien el.so en mig dels carrers estrets ilortuosos i dels profunds labe-r.ntes de cases.

Els edificis eren immensosi molt pocs bonics. Les gentsdeformes i mesquines. Durantel dia, els homes, com a cor-rents grises, obscures, opaques,marxaven precipitadament peraquells carrers bruts, i amb fa-mèlics esguards cercaven uns elpa „altres les diversions, altres,finalment, parats a les cantona-des, espiaven angoixoses i hos-tils l'espectacle dels dèbils ren-dint-se resignats a la voluntatdels forts.

Els forts eren els rics. Tothomcreia que només el diner podiadonarl'omnipotència i la lliber-tat a l'home. Tothom freturavael poder, perquè tothom,era es-clau. El luxe dels rics feia néi-xer l'enveja i l'odi dels pobres.Ningú coneixia més dolça mu-sica que la que fa el diner endringar, i, en conseqüència, tot-hom era enemic del veí i lacrueltat els dominava a tots.

Rares vegades el sol llufa da-munt de la ciutat; la vida, però;sempre era tètrica i els homessemblaven ombres. De nit s'en-cenien molt llums, tots alegres;llavors, els carrers s'omplena-ven de dones famolenques quevenien els seus besos; arreu fe-rien les narius flaires agudes derics menjars, i a qualsevol lloc

hom veia brillar àvidament elstristos ulls dels morts-de-gana.Lentament,omplenava l'espai dè-bils laments d'una immensa, d'u-na horrible infelicitat, tan agudaque ni veu tenia per a clamaramb més força.

Tothom vivia afadigat i pled'agitació; tothom se sentia cul-pable, molts pocs eren els quees creien posseir la raó, i aquestspocs eren els més selvatges,els més cruels, els més impla-cables...

Tothom volia viure i ningú nosabia com; ningú no podia se-guir lliurement Tes seves aspira-cions, i a cada pas cap endavantes veia obligat involuntàriamenta tornar enrera, car el presentamb les seves mans fortes i pe-sades com les d'un monstre atu-rava l'home en el seu camí i liofrenava les seves llòbreguesabraçades.

L'home, angpixós i espaordit,es deturava davant d'aquella façlletja i monstruosa de la vida. Idia, amb els seus mil ulls tris-tos, li mirava el cor implorant-liquelcom, i aleshores l'ànima de1 home sentia com se li debilita-ven les imatges diverses de l'es-devenidor i el seu plany d'impo-tència es perdia entre el cor in-harmonic de les lamentacions,

dels crits de tots els infeliçosmàrtirs de la vida.

f A tothora es notava el fàsticp l'agitació o la por; i entornd'aquella gent, immòbil, com un

• penal, reflexant els càlids raigs, .del sol, hi havia aquella ciutatf imelancònica í paorosa, aquells;grups regulars i desagradables,3e pedres que voltaven els tem-ples.

La musica d'aquella vida no-més era un plany de dolor, d'odii de rancúnia, un feble remoreig.d'animositat temorega, un critsec i commovedor de crueltat,un anhel voluptuós de vio-lència...

Entre el trist i inútil afany,entre dolors i desventures, laconfosa convulsió de la neces-sitat insatisfeta en el llot de l'e-goisme més baix, pels soíar-rians de les cases on vivienaquelles misèries creades per lariquesa de la ciutat, es removiensomniadors invisibles, solitarisamarats de fe en la humanitat,inquiets predicadors de rebe-lió, espurnes sedicioses del focBanyà de la veritat.QS enduien amb ells als sotar-rians, secretament minúscules,llavors sempre fructifère? d'una

doctrina simple, bella i noble,austerament, dolçament, amoro-sament, amb una mirada apos-tòlica. Sembraven aquella veri-tat evident. i salvadora en elscors foscos dels homes esclaus,transformats, per la força delsavars i per la voluntat delscruels, en instruments orbs i ta-citurns de profit pels altres,

I aquests homes obscurs i es-claus, encara desconfiats, escol-taven el so de les noves parau-les, música agradable que satis-feia llurs cors que, inconscient-ment, ja ho esperaven des defeia temps. Aixecaven poc a pocla testa, i anaven trencant lescadenes dels enganys amb lesquals els havien lligat els po-tentats. !

A la seva vida, plena d'ani-mositat callada i concentrada;al seu cor, emmetzinat per lesmúltiples ofenses; a la sevaconsciència, morta; a aquellaexistència difícil i trista, plenad'amargors, d'humiliacions, dedolors, arribava una paraulasimple i serena : — Company!..,

No era nova per ells, aquellaparaula; alguna vegada l'haviensentida ja i àdhuc pronunciat,però fins aquell moment haviatingut un significat buid, sensecalor d'humanitat, com totes les

paraules conegudes que es po-den oblidar sense sentiment.

Ara, però, aquella paraula,clara i forta, tenia un altre so,una altre emoció, un altre espe-rit; tenia quelcom de brusquetat,d'enlluernadora, de polièdrica,així com un brillant. L'accepta-ren i començaren a dir-la ambcura, donant-li tota la dolcesadel cor, amanyagant-la com unamare que breccia el fillet.

Com més profundament pe«netraven en rànima'serenà de-ia paraula, la trobaven més sig-nificativa, més bella, més clara.

— Company! — deien.Sentien que aquesta paraula

havia vingut per a unir tol elmón, per a enlairar tots els ho-mes fins a la llibertat, per a lli-gar-los 'amb uns nous llaços deforta estimació i de desig cap ala redempció.

Quan la paraula es gravà enel cor dels esclaus, els esclauscomençaren a deixar d'ésser-feo;'I un dia anunciaren a la ciutat ia totes les seves activitats unaaltre gran paraula humana:

-No vull!Llavors, là vida es deturi,

perquè ells, els esclaus, són laf orça'que U dóna el moviment.Es deturà la corrent d'aigua,s'apagà el foc, Ia fosqoetat s's-

»t <U Juny d. 1M4 ïiussjn ci A S$C^A:L

Cròniques argentines

LES ELECCIONSCAMPANYA ELECTORAL' vi

Dos mesos abans de les alecciona alPartit Socialista va començar la cam-panya.

Com qua les eleccions do diputat«ereti nacioua'e tot el país va é«sercommogut per la nostra campanya.

Però espacialment la'capital fede-; ral, pep a oa s'havien d'elegir 19 di-

putats i un senador.Segons la llei cap partit pot «copar»

la llista: el nostre sistema et) per ma-joria i minoria. Un sol partit pot aspi-rar solumaut els dos terços de tes va-eauts, inéa xtn.

Rl Partit que j u havia guanyat lesmajories mantes vegades, es preparàper & coaqulatar-les altra volta.

Abans d« parlar-vos de la campa-nya, permeteu-mo que us expliquiconi el Partit Socialista va fer les llis-

1 tes de candidats.La capital és un sol districte,poro es

conserven encara les 20 seccions elec-torals-de l'antic sistema. A. cada sec-ció hi ha ua Centre Socialista i quan lasecció és molt gran eu extensió, lasubdividim Í a cada subsecció hi fun-dem un altro Centre. Bn oi ben ontèsqms no na tracta de Centres (¡lecto-rats, sinó permanents, obert sempre,amb els sous afiliats cotitzant*, laseva biblioteca a disposició d«ls com-

• panys i dels veïns, amb la seva Çomissió administrativa, constituint ca-da Centre un nncli de propagandapermanent, una llum sempr« encesaper mantenir viu l'esperit socialistadui poble.

Cada Centre, en assemblea generald'afiliats, eligetx en votació secreta onominal, segons es vulgui, la candi-data a candidats a diputat i un candi-dat a candidat a senador. Los llistesdels Centres són trameses a la Junt%Executiva de la Federació Socialistade la capital, que le« publica on But-lletí del Partit i e» el seu diari, «LaVanguardia».

Cumplerts aquests requisits, la Janta Kxecutivo convoca a tots els afiliatsde la capital a nua assemblea magnapor a elegir la llista de candidats a di-putats. L'Assemblea es celebra en un

« focal públic i sols tenen dret a entrar-hi els aflUats no endarrerits'eii la'co-tització.

Dintre el local la Junta distribueixles urnes, donant-ne una a cada co-missió d'escrutini, formada general-ment per Secretaris de Centres i al-tres companys de les Comissions ad-ministrativas.

Arriben els afiliats, tan la llista elsque no la porten feta i la depositen al'urna. El vot és secret.

L'escrutini és públic i tots els afilatspoden controlar la tasea dels com-panys escrutadora.

Automàticament queden elegitscandidats del Partit aquells que obte-nen majoria. Ks fa a tantes votacionscom són necessàries fins a completarla llista de 13 noms.

Després comença la propaganda-La Comissió electoral de la Junta

edita centenars de milers do follets,de manifestos, de fulles vibrants ambel cartell electoral del Partit, llista decandidats, que són repartits profusa-ment a la sortida d'obrera, i empleatsdel treball.

Els mitins, 1» major part es fan t les

l cantonades. L'orador del partit pujad H m u u t d'utuï taula o d'una tritninaportàtil que touan tots els ' Centres, idiu el que ha de dir. Altres actes soleufcr-se un locals tancats.

La campanya oral pot considerar-seen dos períodes: abans de la proclama-ció pública dels candidats i després dela proclamació.

La proclamació és l'acte més impor-tant de la campanya. Aquest any s'hafet al carrer 1 des de les tribunes esca-lonades.

Abans de la proclamació la campa-nya és parcial; després de la procla-mació tí'thom treballa febrosament.Els Centres organitzen concentracionsservicials. Expliquem això, que potésser útil als companys de Catalunya.El jorn escollit es pronuncien als qua-tre punts cardinals de la secció con-ferències parcials reunint un bon es-camot de eiutadant*, s'organitzeu co-lumnes parcials, algunes d'elles ambbanda de música i soguint un itinera-ri convingut es concentren totes enun punt cèntric.de la secció, una pla-ça generalment. Arribades totos loscolumnes parcials, els; oradors ¡inun-dats, cnixlidats, i l i p u t n t s n regidors,pronuncien eU «ous discursos 1 s'acaba l'acte cJHiitiiat himno* socialistes iorgauit/.ant-se aspontiinies manifestu-ciono vibrants.

Gràcies n aquesta activitat ois so-cialistes reunim i parlem a milers dociutadans totes les nits i por tota laciutat que és, pel'cap baix, tres vo-gados més gran que Barcelona.

Com a termo mig, puc dir-vos quedurant-els últims quinze dies de pro-paganda els socialistes donàrem mésde 40 conferències diàries.

Per mandat de la llei, la propagan-da deu acabar-se 24 hores abans deldeies eleccions.

Aquest últim dia ha sigut extraordinàriament actiu. 60 conferències,repartició de falles i dels últims car-tells de propaganda, grans manifestacions. Tota la ciutat és remoguda.

Escric aquestes ratlles el 22 del co-rrçntj demàsón les eleccions. A la vi-gília del dia de les eleccions la ciutatestà tranquila i els ciutadans uo, exci-tats por la propaganda tenen un diade serenitat per pensar a qui donaranel seu vot. Quina serà la sort dol Par-tit Socialista demà? Triomfarem?

Nosaltres confiem, aquosta vegada,que el poble argentí de la capital ensdonarà oi triomf: que el Parfit Socia-lista guanyarà el senador i les tretzediputacions de la majoria.

Joan ComoreraBuenos Aires, març de 1924 •

Pertànyer fanàticamenta un partit revoluciona-ri no és suficient per aconstituir, en el momenthistòric en que ens tro-bem, la demostració quel'es'perit polític ha nas-

cut ja,HENRI HERT?

Poema aMESTRE.

s».BaudelaireUn món vol nèixê , *,a la llinda oriental.... l 1;,L'or, el fang i la sang, a..feren, en aquest temps, ?B;una pálida coroiid. ''L'auba canta, triomfal. , *.\L'auba tremola *4 'amb ses múltiples llums finjrljí cel anterior,a l'altra riba del somni i AtM> yida,on el ritme coneix la seva hlrmonia,on el Verb coneix sa radiant grandesa. 'Crits de festa, fàstic. ¡J

, ,* ' Esplín, ideal.MEèTRE.

L'or, el fang i la sang,feren, en aquest temps,una pálida corona.Hem eixit a la finestra, , \davant el teu paisatge d'idilfi,i sondegem la multitud en l'itopedrat de te ciutat,ona que passa i que es solleva,oh multitud qui fas ressonar |«s petjadesentre la guerra i la mort. • ^Dies estupits, temps tràgics i maleïts,tristesa de -la tasca ínfima i «ase vetlla....

y, , A mitja veu.Tu ens dius: t JO.Obra i eleva't, vet-áquí I'hor4 suprema,entre la mort, te vida i te bl^pfèmia,

'.c/ A. Schneeberger/, dels D^ tradx. < , iT '

T r

Els SegadorsTarda de Juny, calurosa.Terra i cel s'han aflamat.La guatlla luxuriosacauta per dins del sembrat.Es una mar l'ampla planade ros i espigat forment,i apar, ai lluny, la calumauna barca sense veut. , (Ni un'ombra ni un arbre, eixutesles céqules i les clamors.De les alterosos rutesde valle n els segadors. 'Devalleii muts, a collades,com exèrcits de la fam,amb lus eines esmoladesi la po|l eolor d'aram.Veuen de viles obscuresque agonitzen erms endins,i haii'bfgut aigles impuresi han sojornat pels cumins.Enfveuru la mar dauradaque fulgura al sol de Juny,hi entren, l'ànima arboradadu dalit, la falç al puny.I recomença la feinadocad'any, i el braó cruix;i a mida que avença l'einal'ampla mar retrocedeix,deixant illes de garbcresamarades de tresors ' |que, ois buidaràu a le» vres , ' jels mariners-batedors. • ;

' • i

, «Dura, dura és la jornada,'bons companys—crida una veu—Serà amarga la becadaque als fills vostres portareu!Ml verí de la Copdíciaha fet dels homes, tirans.No hi ha Amor, no hi ha Justícia,s'apunyalen els germans.Com si fos una desferraxafa al pobre el ric cor-buit;l'un llaura i sembra la terrai l'altre arrabassa el íruit.Unim-uos, amics, amb llaçosfraternals i vencerem.Tenim raó i • teuton braços 'i patim perquè volem!»

LJa paraula ani m osa,en la tarda agonitzant,devallava lluminós»Com un nou Esperit Samtque als escullits cor-ungia*de místic enardiment...I tot el camp .s'extremi aen un dolç pressentiment,-

J. Estadella Arno

LA FRUITA PODRIDA NOPODREIX L'ARBRE: ANS

BÉ CAU.

tíí

mettre»terodoxet.

De les Introduccions

:<j*rRscolt9, entre ta / /o,—/ enconfiança sigili dit: quantes In-troduccions bas arribat a llegir,í'pjgtíter fer en ta vida?

* "-faltest Però moltes! Mol-imésl

i que si?</a ho crec. Per exemple: In-

viò a la Filosofia, Inlro-a l'estadi de les ciències

'íqties, Introducció a la >So~_T«, Introducció a... qui sap

iMtieterogénies coses més, co-mp/vaat pel Manual de ¡'Intro-dw$ùr o1 Ambaixadors í acá-ba $,per les més vulgars de les/^fooucc/ons, — les introduc-

to lletra minúscula,lolt bel Vint punts, que

testes editores dé cate-ícs.'Iquè passa amb les iíl·faccions!

rrQoé fenen tot un aire d'e-,gs encisador.

, ^Admirable!:','^Es que em sembla que noanem nies enllà de les introduc-cións mateixes,—que la Intro-cfRCC/ö a la Filosofia, posem per

f faque sembla deuria d'ésser-naturalment el començament,introducció, ja és tota la Fib-

Wffy possible.**—Ks darf En la majoria de

m'toseü ocorre com amb la vir-gíüitat de les dones, que en co-aeacai- de perdre-la una mica,jarpan peifàud*açl iso/,—s^TvoelTar ü omisión. Després no ftmaítfjà cosa que reiterar ¡es ifl-tjjfflfíccions, perquè apar quen&gevem, per ara els homes,pigliar de la introducció.

Lloient bruta}.—Bon profit elsf^ËÏtQue més voldrien aquestsèérfereí?„ v* ''

- i v BRAND

ilLo dolco Fronen"Sempre hem sentit una pro-

funda amor per la dolça Fran-ça, Ja en la nostra adolescèn-cia, quan encara no capíem latrascendencia dels ideals ni lasignificança dels , homes, sen-tíem com el nostre jo se supe-rava, sempre que llegíem lãFrança de les acaballes del se-gle XVIII.

L'enderrocament d'aquella er-gàstula ignominiosa, on queda-ven oiegad.es les veus dels il-luminats; la proclamació delsdrets 4ç l'home, que tanta re-percussió havia de pendre en lessocietats Juturesj l'abolició del'esclavatge «oficial»; l'enfonsa-ment de la noblesa i el triomfde tantes altres valors univer-sals, obriren tan clarament lanostra visió humana que hemconsiderat la Revolució Fran-cesa com l'aconteixement niésformidable i més intens de l'a-venç social.

Perxò amorosament henj aco-llit les paraules del poeta i f«nt-les nostres hem dit amb ell;«L'home de sentiments lliberalsté dues pàtries : la seva i ladolça França»,

Així com l'home, per íntegreque sigui, en els moments d'unagreu crisi espiritual sent l'in-fluència malèfica que el vol ab-sorvir i que intenta desviar-lode llur tragectòria assenyalada,França també ha tingut els seusinstant de defallença ,i vacil-lació.

En ple segle xx, apaivagadesja les remors cosmopolites dela Revolució Gloriosa, torna aesclatar, en el cor de la nostraben amada segona pàtria, unaltre dels esdeveniments mésfantàstics i també més cosmo-polita que registra la universalhistòria : la guerra.

Momentàniament ens sentimarborais d'una sagrada amorper ella i moralment anem sen-tint totes les dolceses de l'horri-ble tragèdia. Vénen les escome-ses furientes dels enemics i vé-nen els dies d'angoixa i de mar-tiri; no obstant, el foc de l'opti-misme flameja en nostre cor.Pensem que l.a dolça Françalluita pel triomf d'uns ideals sa-grats i humans i mai podemcreure en la derrota. No pot és-ser — clamem rçosaltres — queles urpes vandàliques d'un im-peri golafre, s'arrapin al cord'un poble que dóna la sevasang en bé de l'amor »universal.

Pot haver-hi indecisions, mo-ments de paura i trastorns in-sospitats;, per ò els homes de corgenerós, els homes d'ideals su-blims li infonen braó i coratge ila victòria ha d'ésser nostra.

, Però veiem com la influènciamalèfica, lentament s'apoderadel cos flagellât de la França \la intriga bdstardeja la pura inoble ideologia de, la lluita. I co-mença el desordre, campeja ladesmoralització i quiscuns esta-ment aijònims i, aparenment,inofensius^ furguen i es reabilit-zen, escampant «1 pànic arreu.Llavors és 'quan sentim l*amar>gor de là 119 ( equivocació, iadolorits sentim morir, igualque el Me%§ Atondar, Itamor.per la dolça França. I anem

barbotejant entre dents : «Fran»ça és morta per, nosaltres».

I fineix la guerra. Apoteòsicsespleta de victorià es remouenpels aires i sembla: qu« l'horaluprema ja ha arribat." Però "elaóstre entusiasme—si bé sentin!,tadiferents, l'alegria de no haj

ver triomfat l'enemic—dormitaen les pregoneses del nostre coresperant altres jorns menys pos-tissos i,, realnient, més .vibrants,-; I, dissortadament^ fto ens en-'ganyett». El Híón sencer cau etìun agiotisme canalla i en undesenfré cobdiciós que esborro-na. Ha arribat l'hora dels espar-vers. L'home,..¿«brusa; en »eldring del dinísFi ' »èoiés dettlaenriquir-se» Es unabogeriatunaráfaga que avassalla f'aniquilal'esperit. El Qtífetot ha^p'erdutnovament la batajla. E^ ventreha vençut ej,cervell. , : .

'• Transcoftea els diès^ ^a^e-nyen els anys i ía- 'dolca $*tócaestà embolcallada en les tene-bres, El reaccionarisme aixecala testa i atreu' prégofca 'el re,-torn d'una politica Mncia isui-,cida. Les veus dels yisjonaris iabnegats emmudeixen i un des-fici eixorc i venjatiu «itesboleixles consciències. Fianca ha per-dut llur personalitat. Llurs pro-longacions espirituals s'háíí vist'anorreades í del seu passat janomés ne resten les cenare!. Haesdevingut com les germanes deraça. Es ben mortal Pobre Fran/- 'cal I, pobres dV «osaltrjrsi'fuàorfes de la llum que pàl·lidairradia la nos.tia primera pàtria,perdem l'esperança de retrobawla, en la segona

I així hem passat un, dos,tres... cinc anys. I heu's-aquíque quan ja sols oïem en llu-nyanança els corns apagats dela Rússia heroica, «n 'gest su-blim, un redressament vigorósha vingut a despertat el nostreentusiasme oerdut. França haressuscitât! LeseÍecdòns tot justverificades ha injectat a.1 nostrecor l'optimisme més pregón. Eltriomf de les esquerres—del po-ble lliberal—ha retornat d unsol cop totes les pestilènciesque emanaven del cos ja decrè-pit de la França. I l'esperit delpoble torna a elevar-se esplendo-rosamçnt en aferrissada i noblelluita, gnanyant el prestigi c|uehavia perdut, França ha torttata la vida. Tornarà a senyalar }aruta que el món tya de seguir.Morta ella, tots els homes desentiments generosos i profun-dament huraäh's, ta*mbé e'renmorts. Cantem la victòria]

—Mestre Aloma'r: la dolçaFrança ha ressuscitat per nos-altres, r =• i , • , i . ,- . i

Joan Forment

El gos que hom amorda- J

ça, lladra amb fel? cuVplpensament! que, '«s. veu -tforçat de pendre una di-recció desviaéa, éevémal oient perla pe^ípia'Cl

• de l'expressió'. f? ' • • *' / < c < i ÁEÍHB

poderá de la població, i els apa-rentment forts se sentiren in-fants.

La por planà pel damunt del'ànima dels violents, els qualses veieren en la necessitat decobrir la seva vida contra elsrebels, incerts i atemorits da-vant de la força que es dei-xondia.

L'espectre horrible de la famsels presentà, i el seus fills plo-raren.

Les cases i¡ els temples, vol-tats de tenebres, es confongueui formaren una massa de pedresi ferro sense ànima; un silencisinistre omplenà els carrers; lavida es parà, perquè la forçaque la feia moure s'havia cone-gut ella mateixa; l'home esclauhavia trobat la paraula justa,màgica, invencible, per a expres-saria seva voluntat, s'havia alli-berat de l'opressió i s'havia re-conegut la seva emprempta decreador.

Eren dies d'angoixa pels po-derosos, pels que es creien amosde la vida. Cada nit ne valia mil,tan espeses eran les tenebres,tan apagadament brillaven elsfanals de la ciutat morta. Aques-ta ciutat, creada pels segles,monstre immens que xuclava lasang dels homes, flavors es pre-

sentà amb tota la seva mons-truosa nul·litat, com una carcas-sa de pedra; ferro i fusta. Lesfinestres de les cases, fredes itristes, estaven ben closes, i pelscarrers deambulaven gosada-raent ,els veritables amos de lavida. Ells també tenien fam, pot-ser més qne els altres, però jahi estaven habituats i els sofri-ments del cos no els eren tan >.coents com pels potentats. Resno podia apagar el foc sagratde la seva ànima. La conscièn-cia de la pròpia força els abran-dava i el pressentiment de la vic-tòria els feia espurnejar els ulls.

Caminaven pels carrers de lacitat, d'aquella presó melangio-sa i estreta on havien viscutmenyspreuats, on havien estatultratjats, i veien la gran impor-tància de la seva obra, la qualels feia veure el sagrat dret quetenien d'ésser els amos de la vi-da, d'ésser els saus creadors.Llavors, amb nova energia, ambuna corprendora claretat, se'lspresentà la paraula capaç d'ani-mar i unificar tothom:

— Company!Retrunyí entre les paraules

mentides del present com unanunci de l'avenir, d'una novavida bella igualment per tothom,

— Quan?— es preguntaren, i

comprengueren que això depe-nia de là seva voluntat, perquènomés ells podien acostar QAllunyar la data de la sWa alli-beració, '

* * *La prostituta, adés bèstia migfamolenca, que esperava anhe-losament en la fosquelat del ca-rreró l'arribada d'algú que se liacostés i li comprés per unesmonedes les seves manyaguesforçanes, també sentí aquella pa-raula; la sentí mig somrient,confosa, i no es decidia, a re-petir-la. Un home que no ba-via vist mai se li acostà, li posàuna mà a l'espatlla i li djguéamb to germanjvoli

—Companya!ï ejla somrigué tímidament

per no plorar d alegria, Perquèera el primer cop que el seu corultratjat sentia el plaer d'unaveritable dolcesa plena d'emo-ció. En els seus ulls, que adésmiraven el món descaradament,hi aparegueren les llàgrimesd'una primera felicitat ßura.

Aquest gaudi de la comuniódels abjectes amb la gran famí-lia dels treballadors regnava ar-reu de la ciutat, mentre tèrbolsulls ho observaven des de lescases tancades,

El captaire, el qual s'allunya-

Vf ÏÏénçant-U una mísera mone-dar>preu de la compassió delsfafb. també senti aquesta parau-la^í U semblà la primera almoi-na üapaç de donar-li una micade .gratitud en el seu pobre cor,cojromçut per te misèria«,: %%tiríga. iòve ridícol, l'homequè $éntia l'espatlla tustada pelssenyors per a que trametés elcop al cavall^ extenuat, aquestnome colpeja't tantes vegades,arfossegat per la fressa de lesrodes damunt l'empedrat, tambédigué al vianant, obrint els lla-vis a -on somrís franci

^Qn et porto, company?fio dfgué amb por i agafà les

regnes a punt d'escapar-se, i esposà a mirar el vianant no sa-neai dissimular en el seu rostreample i vermell la javialitat il'alegria, El vianant l'esguardàbenèvolament i respongué, in-clinantel cap:

—Gràcies, company! Hi pucanar a peu, no vaig gaire lluny.

—Qhl.Mare Immaculada!...—exclamà reanimat el cotxer; ixiulant de satisfacció, marxà,

E^s homes caminaven engrups per les voravies, i comuna espurna s'imflamava entreelíl, * cada cop més sovint, lagran paraula destinada a qnirel «oní

—Company!Un policia de bigotis espes-

sos, pensatiti, s'acostà amb aired'importància a la multitud que

! escoltava a la cantonada d u ucarrer un vell orador, i des-prés de sentir un tros del seudiseors digué, encongit, lenta-ment:

r-Estan prohibides les reu-nions..., separeu-vos... senyors...

I després d'un, moment de si-lenci, mirà a terra i digué enveu baixa:

—Companys!....En els rostres dels que duien

aquesta paraula al cor, que lihavien donat carn i sang i emo-ció i el seu alt sentit de crida ala unió, regnava el sentimentd'orgull dels joves creadors i esveia per la força que li donavenque la paraula mai niés no po-dria ésser destruïda. , ' /

Ja es reunien contra ells mas-ses grises i cegues d'homes ar-mats que formaven silenciosesfileres regulars^ l'enemiga delsviolents es preparava a refu-sar les ondes de la justícia. •

I en els carrers estrets, angoi-xosos i tortuosos de la immensaciutat, entre els murs quiets i si-lenciosos erigits per la, mà decreadors inconeguts, cada copcreixia més Ï madurava la gran

fe dels homes amb la fraternitatde tots arobtots: ,

— Companysi ' . s - t ? ; , ,Aci i allà s'enceaía un petit

foc cridat a ésser'una flama queabrusarà la terra amb la pu-nyent i fèrvida esperarà fle lafraternitat, de totes les gents. j

Abrusarà tota la teira t cre-marà i transformarà «•«•cendresl'odi Í la crudeltat què ' «TSs"**ff •-" Cformen; abrusarà tots els eors iels fondrà en un de sol: ,1 «j rdels homes justos i nobles en ;una família indisoluble, iMüre itreballadora. , ( , ,.

En els carrers de lá duta't :morta, creada per esclaus, en *aquells carrers on imperava^ i i Jcrueltat, va créixer'i *f^Tõf^a?lâ,lfe en l'home, en la, seva victòria,damunt d'ell mateix i damuntdels mals del món. , . * .

I en el caps confós d« la ,vidaagitada i privada d'alegries, comun estel lluminós, com un far del'esdevenidor, brillà la paraulasimple, senzilla, profunda com,el cor :

— Company! '

R. f., trad.J v

tftfiM « i9 «ta o AÃ Aomin at dû Jw(jr ite*

•J. WPROUSi VILA

* ÜHI« W El Uil(CANÇONS ï P01MBS) •

Pei1 'cü&áiiaes a lallibreria Bibliothíka,IWm,* H üï Reus!

mi Asffiwfitioíos : aétmfàettt tfw

ptetöjßc co» el nösthcompatta n n sacrificiconstant. L * áúòtiàatít&tactoa/ tßm^ tyçet encara/¿fáA^s/MSi-JèW SO-epç^- ' • '^Pmgji^^a tots, >/¥«!•'•mevj, ^ymfâ::]ajtiaip^ (

ntfítttí&ncs fämportdelessmtto&Sfiï1 q& s ' erti

"5rP!?S?Öl^fc^ÖBNTItVi U<

IÍK

de Llers(POEMA)

Pòrtic de Tentura Oaasoln<ü>tMagbri»aé Salvador üali

"^"ÍfijtfOil^ pdLÍQLÓTÁ^

De vtoHfrtMeiii:,JBim¡gm$$*.¿ lloveré, 13.

fil'ffiD!!J^& érè^èAf a/s nostFés

ctii$¡ijp^s$$,¡j£ttéí les li-qvifladgns. A?» practi-católes cada fi demés. Alsnegligents qve no ho efec-tuïn çfo gifatem, carre-.<7¿p§«íj; jvfär peseta per

No admetem retorns depabül·l/ítep això factúrela^imtíífíafs'aWcts^

iCis&WÍ-fl*-- •

TrítirtlÉtfotl !¿ig])« de U .fcrva condi-

dûCoa • borne, t'hai de sentir

«m«*! ÍaKftar amb el racia-lime per l'adveniment d'osa

o.«« impact or, !*«• d'a-'.'"ploepr din* les organitzacionsobrÄ<l freDBltir pel millora-aKft» la«i*Jiát deli ttus ger-

CÜOMiiAïtVADEÍCOÑSUM

OIL

C.A,deJX.4elC.ide!aI.Entitat Obrera

QUEVIURES demotesCAMISERIA

PLUMERÍAFÁNYERIA

Bepartiiment > demloiliPeri tót»el« »oci» del Cçntre

-(-

Què- fas pel milloramentd« ¡Mostra societat? Comcontribueixes al manteni-meHt de la premsa socia-

lista i obrerista?

BJtt^^M IA^^HArann MUNIC H A R L E S G I D EVersió castellana de /. Cardó

Preu: l'50 Ptes,

»11.1-lrtïítttfiiiiltüíïtoopírïtlïnJ . S A L A S A N T Ó N

l'reu: 0'15 Ptes.Publicacions 40 Propaganda de

¿WÉ CooperaíitlaEncàrrec*: Aurora, 11 bis.

irti»«dela pf

Volgiwftrpujar els vostres fillssèfrj^i fúrfs: serà per elis el mi-nor·'ttbt.· Per això, escuìliìi per adorínirla cambra niés il'íomí-«Éda. TtnguSÉu-la setfipre obertaca* raiíe é^ de tanta inicòrtàíí^eia com faliïBent. Nb tapeu1 ¿api boca dels rescetiMiâScttfsi ' alllit. l

Porteu l'infatet a passeig 'tan-tes hores'com pogtíéu. La Viariaj l'afre Unire és la què «és for*tifica.

No els abrigueu tíiassa. L'ex-cés fe tööa disposà a le^;bròn-cfrAtií&!''

Réfftëti^oS amb aigtíâ frediaf(jtiíjHtts delspífrtih'^i ifies'ä 'mtide 1lf ètëfâ'^estrvareo el cos«*>k«. ¿«^L^M :Íi%lL*ií*fi»«»í f • 'contra xis rcrrecrats.: VesAtìiìps^s^é Ss ttaiìtettcraa TawoéW&ft» pèf a 4tìtepttóoi|raio»èèls'itìenibi'és i1 es-tiluiil'tte^^èts1: No ^rfètfAlês faixes aguantin Tespthaaä;'eltffeláf èWficiilíítfla 'rës|i-rlc%. W'4cV«^ ''<$&' :&0W'trWcdäiifa: i& coWffarï; amjb îafáÍJta'-'VttÀWm Í'herliW Iti&A-nal. '

No escombrevr on 'hi 'haginens ¡(el millor fora fregar §em-pre) impels ßortei ¿tf ilôt Mepols1.

La iflâte queï>ot ha de dottardé mamar al nen: és la märt'eramés pi-öbaMe de sglvar-lo.Abhfl^;4i fécórrer al vivevo, si•es, ptrt:' se Màcàfâ didàv La Wd,àdè1s!/criats'amb''áttrés flets míela de la dona, és més migrala; i :

la mortoHtal éèls nens^crïàtsamb vi^éipó'més gran. Els ^uèforçiotíaÀent; tegm d'ètt^raf*; elviverô/«r fautìifàn cafdä vég***,suTtìintstraràn cada dues' horesi mitja o tréS'ünà facció' aproxi-madaâë IdO grafts tfuna bàire-jadtfíetíaigiía'ii'oi'dííno per-lât, si se'l pren) a parís igoa|sdttfánt els 3 prfmërf *mésÒs;augmentant després poc a potla preprcló ée Ijét i lleóoèta*meat na quafitìtafìtofal SI eïsnen'í tenen día'rfea ^o fatt Wins 'blattes afegitt aigua a la 'ÏJèit idonëû-në toéA!ys quantHà!t,ìL'eS'Jtarâmes gras no "deiJéfñ vde'qtìeen manlm m^s sirio de !què ïapaeixhi. Penseo que la njáíorpart' dels nens que moren ésd'itìfeccions de ventre produïdesper énpattfqs.

Pèseu aoinAenalmíttt-el nen iveweu -si €rei* a^gttflá*¿Ati

Nò deixeu posar" res a fa botadela ttgtiá.. -

Nò dòhSetì raerijàr als infafl.lá'abans del* vtritê ó novè nies. 'Co-méAceÜí flavors per àttgtrielrttatla s«v^ 3lim«ntätiö ámb-tínáfä-!

rifla cuità al dial ert-petita'qtízííi-;titàt^tíná cullëràdèïà' â^ les/ âéfcafè); faritìa d^àrr^s, äe tì»*^,fafttâ!1acfèaaa, ef¿. Alscap 'ífti-nal qtóMtòà. pb<!íà pendré 'ÄaörzfccKJttS·, i aí raef tres; AI líiéssegAèfit1 se Hs ionTatàtt'3 o 4 plátsde"^òirf «i fartnèis al ëiMi auö-mentant les quantitats a duescülkradeltós; posent tolerí al'atly unk cólÍeráda ?ópéía Idefartóa pet- facd^ ö el stò eqtìÌ-valéttl èn 'sópa 'de pay s^èniqja,tapioca; «te; átírerf-' dëïes s6-pes pöt VeWe=t'irifa|ftt'ruii • 'ttò$tde m de Î25 a iWjtà^'Sé-gdns él àémtoKmm"'<& tíicriärWö. ;D'lq&fesfe Aera' se'fpot desmamar poc a poc.

TiflÉnwifrtsètìt que* fins aca-bada la dentició els infans.nopoden mastegar i per tant s'em-passaran el - menjar í senser, atrossos,,si no se'ls dona desfet;(Trunfa i llegums en formar depurés, fruita cuita, arròs, etc)Observeu que les malalties que-ia gent anomena de la denticiósón moltes vegades indigestions :que han provocat una infecció.Un conseqüència, quan veieuque el petit no paeix .bé, sospe-neu el menjar i modifiqueu l'a-limentació. No us enamoreu d'unventre gros i un pit enfoiísat,signe de raquitisme, produit pelmal règim, alimentici, que torca-*rà les cames i us formarà un fillfeble i malaltís. El ventre had'ésser petit i el pit ample per aque d'aquella forma menuda ibella en surti l'home de l'avenir.

Dr. C. Rofesifciiii__-____nji:xi:iiijiu_—Llj--jr

Un llibre exigeix temps,el mateix que una cria-tura. Tota obra escritaràpidament, en unes set-manes, em fa malfiardel seu autor. Les doneshonrades no pareixen

abans de terme.HEINE

Dg ntMMMjLa generalitat dels qua «s '

preocupen de les qüestion¿i|p- 'ciais s'hauran cregut potser'iroequan demanem l'indult 4w°Joan Baptista Ach« r obeitn 4^a-cos d'amistat i no sentimentshumans. •

Nosaltres no negaremmanera absoluta que asuposició sia veritat, pe.bera que la convivència* a1

homes fa néixer l'amistat*ca, fa que les alegries i lelors repercuteixin en els curs

si documents

**-.A ^.>'•

>;s

" . • . -1 ìTal YflJJÍ^çïs „nostres cn^ttées

vegin en aquesta campauyd unadefensa del crim. No,sé si':iwmde dir, dpaes, que 'el nostre „màpíinx ióra* veure tots «ktvi,..mes units'pe* un llaç de-f^rtàf •nitafqneds foragités' de lav^-sa les idees de venjança i'la flfl^sa creencia que la sang esboï fsanß- ''Ja.La nostra missió, la mísi|cVdels humanistes, és aquesta^ me-rò mentrestant evitem tot^íA'sofnmentsjpossibies als hc^"^d'avui. Per 'tant, ara ens ço:pon demanar*l'tndttît d'EnBaptista;Acher.

Els que creguin el conels demanem que siguinconseqüents en les seves,Si creuen que l'home té laponsabilítat del 'sens' zrctei i? s%gpns ells, ha d'ésser punit o pï&miat, els demanem que dawjjj^també, contra els responsablesde qu< mils i mils d'infants fta-t!

rin per manca d'higifene, que'psaben prou que la vida de 1«»barraques es un focus d'ihfec

;No diuen res, stéìl

els que perjudiquen els Sjlffsemblants passen com honòra/íbles ciutadans. , /*

Bartomeu Albei^i

El Teotre intlraLa tercera sessió del Teatre .lotti

dirigit per Adrià Gual, que esbrá ta setmana passada, resulta' em,,ra més, potser, que lés altres due»« ",, ,

Es posà en escena en primer Hoc' «lmagnífic diàlec dèi romànìtio Aifrfi^Musaet, bellament traduit pel nostriAliona Maseras, «La nit d'oci ubre»,,lies'prés es reestrena el árama de IBIÍ&en dos actes d'Adrià Gual, «Sileno!*,anys ha no representat. E? tracta deuna obra, especialment el sefeón actöjd'un gran Interés 1 emoció i peí 'lapunyent tragèdia intima que viuejíels porSonatyes; «Silenci» està1 moltben portat/molt ben1 resolt, ocopifif1

un bon lloc entré la nostra lítoratu».'Finalment, s'estrenà là'farsa setttV

mental en un acte de Josep Míría àjpSamarra «La careta». Sense éasef rei)profund, sinó un simple passatempiaquest nou acte d'En Sagarra és unacoïa fina, finíssima, un diàleg cornilsentimental tan deliciós que VeípèC-tador el trobà massa breu; per l'a sevtfteatralitat, que ha guanyat molt, peV'la manera d'ostar resolt, per la dellca,-desa de les paraules, pels seus versoli,especialment per aquella convits a ladanta, creiem que *Ln carota» és lamillor obra teatral de Josep Maria deéagarra. ./,

Les obres foren molt ben interprg*tàdos per Mercè Nicolau, Enric Oim|-uez, els alumnes de l'Escolà Catalanad'Art Dramàtic H- 'Vira,Lliteras,Cu^ie-llas, Cristòfol 1 restants, i especialmentper Carles Capdevila, excel·lent actorque posseeix com a mestratge 14 na-turalitat, que feia set anys qua nos'havia presentat a l'escena.

Inni rinn li luepu b ttiiin

K01PTE.-B1 oomnnUm»( El OoverO d'Bgipte, després d'unaenquesta especial, Ua empresonat aonze persones 1 està gestionant ambels representants diplomàtics l'extra-dicló d'un noffibre d'estrangers quejuntament'aníb elajonze egipcis esdedicaven a fomentar organitzacions

: contraries a Ix seguretat de l'Estat.Es tracta simplement d'extirpar les

ftrrsls que anava prenent a Egipte eljove partii; comunista. En 1920, unJueu rus d'Alexandria, d'oflcl argen-tar, anomenat Josep Rosen thai, vafundar al Partit i, Socialista egipci.QrejJda el partit ràpidament, quan vaaparèixer un indigena anomenatHousnl HI Orabi capitanejant un grupd'axtrooíistes i produint la inevitable«lotaió; En 1028, Bi Orabí, fou enviata-'Moaoou d'on va tbraar amb instruc-etoofli'*ubsMi8 p'er tal de crear elPartit Cotníitiïatfc'adherit a la TercerajAtèrtJMlaàali El grup' de Bosenthalftirt absorbit, i «n el camp obrerègip-ci no va quedar pitra força que ElOrabi i eli aeuswégufdors.

Ei primer- *etejdf> força dels comu-nistes fou la ocupació de fàbriques italleri.d'Alexandr{a realitzada a pri-mers de mar/ç darrer. Fou una petitaparòdia de ço que varen intentar elsobrera italiani quatre anys enrera".*Un advocat d'Alexandria, AntpunMarftMfydseféetaji.-il·l Partit Ccrómjfg-ta,A%«MèMf^ÉS<As'-l ceïloVÉaoli pactes amb el» burgesos Una fa-brica va funcionar amb direcció i ad-ministració comunistes una sèrie de(H'-s. El nou Govern d'Egipte ocupatuquolls dies en la pròpia constitució iconsolidació, no va pendre mesures *•especials, però ara ha volgut -depurarels fets i sembla disposat a adoptardisposicions rigurosos per tal de queno es repeteixin els aconteixemontsd'Alexandria. Com que no existeixenlleis repressives, probablement lespromulgarà, i aquest deurà ésser l'ú-nic resultat pràctic de/ l'acció comu-nista conduint als treballadors a vio-leur- ios si no inadequades, almenysevidentment prematures. :

ITALIÀ.—Ooavani aaglo-ltaJUEn virtut del pacte de Londres de

20 U'abríi de 1915 que va precedir laentrada d'Ittilla a la guerra europea,va acordar-se que si França i la GranBretanya augmentaven llurs colònies

,a, costes d'Alemanya, Itàlia fora com-pensada amb l'extensió del seu terri-tori colonial a l'Africà. Franca va«um pi i r ja fa temps, modificant lasfronteres entre Tuuíssia í Líbia, i araAnglaterra cedeix a ItM!a el territoriconegut per Jubalàndia ' que formavapart do la colònia de Kenya al süd-oe»t de la Spmolàndia italiana.

Bl territori cedit, malgrat la sevaconsiderable extensió, és d'escassís-fim valor, sémi àrid, sense aigua, ipoblat per tribus d® somalis qua qmi-fren, segons les estacions, en buscade pastures i aigua. 'Malgrat això, elParlament de Kenya ha protestat d'a-questa desintegració territorial i re-clama al Govern de l'Imperi una'in-demnització per les despeses fetesper a sanejar i fer produir la terra deJubanlàndia.

MALTA.-Laa eleoelomEl resultat de les eleccions legisla-

tive« vèríficAlèB-el flia 8 de juny és elsegüent: Constitución alistas, 10 dipu- ''tats;'raintsterA, 10; sodWtttés, 7;nacionalít.demoor'ates; 5.

Com as veu cap partit Ha obtingutmajoria en l'Asiemblea nacional. Desd?JLP*l!JH» de,Majyt»«a«dainl!oiiaampla autonomia-í la aeva Assembleapot legislar ien matèrie's de govern íadministració local que no s'oposin alrègim ¿onerai Me l'Imperi britànic,Un intens *entlment nacionalista s'hadesenrotllat en la üla de Malta i lesdarreres eleccions en són una prova.El govern local va pasear una* llei enl'anreçior legiçlatiíra per la qual esteja compulsori l'ensenyament del'itsïià i l'anglès en les eseoles supe-riors.' El partit constituéionalista quedirigeix èir .Gerald Strichland erapartidari de la lliure elecció d'idioma.Els ministerials capitanejats pel doc-tor Buhagian són uns'moderats de-fenaors'de la cultura italiana. Els na-cionals demòcratéi que dirigeix elDr. Enrico MÍzzi són els advocat» del'italianisme a ultrança. Ara, els mi-nisterials han perdut quatre llocs,tres-deis guals els han guanyat elsconstitucfanaltstes i un els nacionaldemòcrates.

TXECOSLOVAQUIA.-Btdliwio «•l'azérolt

Bl Parlament de Txecoslovàquia haaprovat una llei per la qual es redueix& força angada de 150.000 home» a120.000, en temps normal. El períodede servei queda réduit a divuit melou,de manera que durant mig any, men-

: fre s'entrenen els conscriptos, la for-ça serà de 150.000 homes i l'altre migany, de 90.000, en virtut del Hieen-ciament.

El* socialistes vareji*presentar unaesmena demanant la supressió delservei forçós sustituint l'exèrcit peruna milícia voluntària. El (ioveru vamanifeíts^ífiue rueatre 1* pawAtero-pa no sigui més segura, no podia su-primiria conicripeió i va esmentar elcas "de Bèlgica invadida pels ale-manys. Totes les oposicions varenvotar amb els soolaHstes, però l'esme-na fou rebufada.

JAPÖ.-B1 MU GovernEl visco rate Kato ha format un go-

vern da coalició en el qual hi figuracom a ministre de l'Exterior el BaróShidehara, ex-ambaixador a Was-hlngton, l'almirall ïakarabe, com aministre de Marina, el general Ugakicom a ministro de la Guerra, R. Wa-katsukl, ministre de l'Interior, S. ïo-kora, de Justicia, R. Okada, d'Educa-ció, K. Takalashi, d'Agricultura i Co-merç, K. Inukai, de Cumunicaaions iM. Sengjoku, da Ferroearrils.

El ministre de la Guerra és el ma-teix que hi havia en el gabinet quepresidia el viscomte Kiyoura»

IRAC.-EI tractat amb ' Oraa Bre-taaya. •

¿1 Govern d'Irac va rebre el dia 9u na nota del representant del Governbritànic manifestant que abans demitja nit necessitava una respostaconcreta respecte a si el tractat haviaestat rebutjat a ratificat per l'Assem-blea nacional. A corre-cuita\ l'Assem-blea fou convocada arribant a reunir-se 70 dels 80 diputats que la compo-sen.

Una moció d'ajornament fou rebut-jada i altra demanant la modificaciódel tractat abans d'ésser ratificat fourebutjada per 42 vots contra 25. Unaaltra moció ratificant el tractat ambprotesta va ésser aprovada per votscontra 25 i 8 abstencions'.

La protesta conté la declaració deque Irac no pot assumir les responsa-bilitats que el tractat li imposa, peròconfía en que la Gran Bretanya nointenta oprimir la nació i esperança-da en les seguretats que li dona l'Alt.Comissari de modificar les condicionsfinancières, l'Assemblaa requereix alRei Felsal per, a que ratifiqui el trac-tac a condició de negociar immedia-tament les modificacions que han, deinirodulr-se a base del report de laComissió do l'Assemblea. Acaba dientque el tractat no serà vàlid si la GranBretanya no defensa tots els dretsd'Irac sobre el Uilayel; de Mossul.

Veu's-aquj la solució del plet ques'exposava en la crònica de politicainternacional del nostre periòdic, edi-ció del 14 .dp juny, La qüestió de Mos-sul serà sotmesa a l'arbitratge de laSocietat de les Nacions.

ALEMÁN Y A. — Congre» •ooitlifU

E' Copgrés anyal del Partit Socia-lista unificat d'Alemanya va reunir-se * Berlin els dies 1¿, 18114 de ]un,ysota la presidència del company Dltt-mann i amb assistència dels com--panys Brouchère, delegat- dels socia-listes belgues, Miss Bell pels angle-sos, Anderson pels danesos, Voigtpels holandesos i Pohl pels txecoslo-vacs. Hi havia també representantsdels socialistes espanyols i dels socia-listes revolucionaris russos. Els dele-gats francesos ho hi pogueren concó-rrer a causa de la crisi presidencial.

Va donar-se compte de l'estat delPartit el qual és sumament satisfac-tori. Compt» amb 1.261.07 y cotitzants,130.000 dels quals són dones. Des doprimer d'any, les altes en_el Partitsón freqüents Í nombroses. Les elec-cions darreres varen cottar al PartitSocialista 845.000 marks or.

Otto Well», en nom dá Comité, vadonar compte de l'actuació del mateixen els darrers dos anys i va fer l'hls-tòria politica del Socialisme a Aloma,nya en ela darrers tei&p», particular-ment amb relació amb el Comunisme.Sostingué que la unitat del Reich e»basa en la garantia de llibertat queofereix la República instaurada parla revolució del 1918 i en el respectea l'autonomia dols diferents Estat*'que la integren.

Ei flíb'at politic fon molt' interes-sant, déítíoatít-iíe els disèürtoa delde SarrebruCk i el de Colònia sobrel'eficàcia de-la resistència passivacontra ft* ftfirce» franceses-dlDftufiactoi les forces reaccionàries que ambaquest pretext vollen revi»cötor-9e.L'ex-prèsldènt del Reichstag; Eoéfcé,va defensar la política de coalició i'viinvitar al Partit »•sostenir el Governactual per tal d'evitar qüe ein nacio-nalistes l'apoderin del poder. Acabàdient: 4Jo lluito wquilMí et retiroper la República alemanya.»

La proposició del company Her-mann Müller autoritzant all socialis-tes per a participar eventualiüent enun Govern constituït per 'elèineiitiburgesólva é*%er aprovada per 036vots contra f 15. Una moció invitantals diputats socialistes * votar'contra•1 préssapoefcae la. BeiBhawtt Ve> to-

ser rebutjada jier 249 voto eentr« 98.Loebe va vot-ir a favor d'mjinssla moció.

Finalment va elegirse el diwseturtdei Partit, osso it designats pera tor-mar-!o els companys Hrrmnnu M f i -lleri Otto Well« i ( ¡rispien.

Entre totes les més al-tes veritats, nosaltressols devem explícar-neaquelles que podranservir per bé diel món.Les altres, devem re-

1 captar-les a dins nos-tre; semblants a tes dol-ces lluïssors d'un solabscondit, elles expan-diran la llur claror1 da-munt de totes les nos-

tres accions.

GOETHE.

SETMANARI SOCIALISTA

cfelfcía2 . a è p o c a -

CIÈNCIES - LITERATURA - ARTS/RED1CCIÓ:

i m r M N , it-BüEDiUADMINISTRACIÓ;

Marnai Baila, Uoïfra, 13.-BEKREDACTORS i COLXABOBAPOIW:

filtrili Ura« - Sim I Knit.. Jmy tm-mit - llim Mwrii - Br, ilfUM iliMòto li DnlMc C FHH ¿i amat

^J .UwMlMliu-r . filli Min-j. H\l hmtw - fc. Jupa 8m - Ffiwit tCiuli • "Ui" - MIMI lili«. Dr. MitHnfiMn filMipnii - litoti Mirviii - HugtlUlfa - »ini Ijr - Jo» onoiiri - IHM Ii-Ihrt-Bi. Urti 8njm-JmpllnrlSiliMinsil EKIRI - Jmp M.' PealUhit«J. trami I Mtrtiti - ifMl bBpilnu • Ji-Hf M.* WWl - JHB MHllirill -,M\ b-Wi - tm toni - f. Ciiidn - Joui »liimi. Ion I Twmt -Minii mOilni fa-Hrl-lí.Cíwilhte-ltiiiililHln - MMHf-MI BilBH- JngNijiK-Bil.,»«tari -1. him cm . I. Finti! - InniCirtfc-I. tou i Gavdli-Wf Piiiln-Jw Or«.

Br.Jmplntii-D,.). Eiudilli taé.

PREUS D'ABOHAMBNt:Catalunya i Províncies:

Trlmeitre, 2'50 ptei. - Mlï any, 4'ÜO ptes.Un any, 8 pies.

Estranger:Mig any, {73 ptct. 'Un aay, 10'50 pi«.

JUSTÍCIA Socuu, és Fiinic periòdicsocialista que es publica a Cata-lunya. Ttniu*t deure d'ajudar-lo,

SUSCRIVIU-VOS-HIpersonalment a la redacció o ar administració, o bi trataetàiíf

' T import de T abonament a ftidM*nistrador, amb segells decorrevi,

gir postal, etc.ï ,

Obrers del campiLlegiu ï propagueu

'ÌA TERRA"SETMANARI POPULAR

PORTAVEU DB Ù. «UNIÓ D* BASAIRBS OB CATALUNYA»

St publica cada dittabtt. iS'Cít.

Wi^líiilsimtííiUrtin.lM.*, BAX0XX.OHA

Portati« de la Federació 4e 066-ptratitit d» Catalunya

Afttcks doctrinals sobreootfperlitìdì®! movi«s«fttcooperatiu a Catalunyai a Espanya : Problemessocials relacionats amb

la coopetadó.APAREIX CADA QUINZENA

Soscripció anyal: 4 ptes.tjut.tttvtiIl·lIÉlillHliï '

Si etieonsçíent vcnii»daratnait cl carol 4cl tendcnM^* • .; •

Com a hóme, hai d'éi-»er «gdáíggta; .^ / t • _Coni -A obrer! vtedloUft>< i

1*1 m******'*ífàfmfffiMiiif$9in HÜ qTfw