Notíciesde la Institució

CIRCULAR DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURALMarç - abril de 2007

70

(Continua)

Els representants de la comunitat científica en els diferentsorganismes relacionats amb la conservació de la natura aCatalunya

Editorial

Cada vegada més la comunitat cientí-fica resta absent dels òrgans dedecisió relacionats amb la conservaciódel medi natural (juntes rectores d’es-pais naturals protegits, comissionsassessores, etc.) i moltes de lesdecisions relacionades amb la gestiódel medi natural tenen un componentmés polític o econòmic que científic,tot i que paradoxalment són precisa-ment els valors naturals posats demanifest pels científics els que aquestsòrgans tenen el mandat de conservar.

Aquesta situació no afecta només elsrepresentants de l’IEC i de les sevessocietats filials, sinó al conjunt delsrepresentants de la comunitatcientífica que participen en aquestsòrgans, com és el cas de les diferentsuniversitats i del Consell Interuniver-sitari de Catalunya.

I si en alguna cosa coincideixen els re-presentants de la comunitat científica iels gestors del medi natural és en reco-nèixer que la participació i la funcióassessora dels científics no funcionade manera adequada i que cal fer-hialguns canvis. Però mentre aquestscanvis no arriben, el desmobilitzamenti la desmotivació dels científics pel quefa a la seva funció assessora es vaincrementant.

La Llei 12/2006, de mesures en matèriade medi ambient, encomanava alDepartament de Medi Ambient i Habi-tatge la millora de la composició i deles funcions dels òrgans rectors delsespais naturals protegits de la sevacompetència, però solament tocavauna part del problema, ja que existeixenmoltes altres juntes, comissions iconsells que no entren dins els supò-sits d’aquesta llei que de moment, tot

cal dir-ho encara no ha comportat capcanvi. Potser ara que fa poc que hacomençat una nova legislatura, seriaun bon moment per reprendre laqüestió de la participació amb unacerta valentia i serietat.

Per encàrrec de la Secretaria Científicade l’IEC, la Institució està fent untreball de valoració de la participaciódels científics en aquests òrgansbasant-se en tres objectius: millorar laparticipació de l’IEC i de les sevessocietats filials; dinamitzar laparticipació de la comunitat científicaen general; aconseguir que l’Adminis-tració es prengui seriosament laparticipació dels científics.

El treball que s’ha començat a realitzares basa en l’elaboració d’un informeque, a partir de la revisió de lanormativa existent de tots els espaisnaturals protegits i comissions i del’entrevista amb representants de l’IECi d’altres institucions científiques, aixícom amb els directors de determinatsespais protegits i els secretaris dediferents comissions, permeti establirtot un seguit de propostes de millorade la participació de la comunitatcientífica en els organismes relacionatsamb la conservació de la natura aCatalunya.

Com a primeres dades d’aquest treball,s’ha constatat que els científics norepresenten més del 3 % dels més demil components de les juntes rectoreso comissions amb funcions executives—no simplement informatives— exis-tents, cosa que corrobora una vegadamés el poc que es consideren elsarguments científics a l’hora de pren-dre decisions susceptibles d’afectar elmedi natural.

Allium pyrenaicum

22

Projectes

En certs casos, també s’ha de reconèixer,han estat els propis científics els qui nosempre han estat a l’alçada del ques’esperava d’ells, però ara no es tracta tantde veure qui és més responsable de que laparticipació —no només dels científics— no

rutlli adequadament com de trobar solu-cions per aconseguir que millori. I és enaquest context que cal valorar de manerapositiva aquesta iniciativa conjunta de l’IECi de la ICHN, tant pel seu component auto-crític com per la seva voluntat propositiva.

Els sistemes naturals de les Planes de Son i la mata de València: el paisatge

L’estudi del paisatge vegetal s’afronta desde la relació establerta entre la societat i elseu entorn al llarg del temps i en l’interès perconèixer fins a quin punt l’empremta humanaha determinat l’actual paisatge vegetal.

Per això, l’escala temporal d’aquestaevolució no la marca l’origen de l’escenarinatural sinó la influència humana, més que eldecorat el que cal és situar els actors i el seupes sobre la vegetació. I segons indiquenles dades actuals, les primeres evidènciessegures de presència humanapostpaleolítica es remunten a fa uns 6.500anys abans del nostres dies, data en la ques’iniciarà aquest estudi.

Per tant, forçosament el tractament delpaisatge ha de ser transdisciplinar ja qued’una banda cal usar diferents tècniques imètodes per aproximar-se a l’estudi delpaisatge vegetal i d’una altra entendre elcontext social i tecnològic de cada momentde la història. Per aquest motiu, aquestestudi s’ha dissenyat a partir de l’anàlisi detres períodes temporalment desigualsproducte de la diferent informació iconeixement que es té de cada etapa.

Així, un primer període d’estudi es basarà enles dades publicades dels diagramespol·línics dels estanys Redó, Redon i Burg,que serviran de marc de referència perexplicar la història de la vegetació des de lesprimeres colonitzacions holocenes fins faaproximadament uns mil anys d’història. Laseva zonació permet posar en context lesevidències humanes conegudes durantaquests lapse temporal i interpretar fins aquin punt la creixent presència antròpica vaser significativa per a la distribució de lavegetació a l’entornde les Planes de Son.

El segon període eldetermina l’arribadadel feudalisme, quemarca un llindarcreixent de la pressióhumana amb un ampliconjunt d’activitatsdesenvolupades(agricultura,ramaderia, sal, mineriai metal·lúrgia,silvicultura, etc.),prou extenses isignificatives perquèes tinguin en compte

en el desenvolupament del paisatge vegetal.Sense oblidar algunes oscil·lacionsclimàtiques importants com l’Òptim ClimàticMedieval i la Petita Edat del Gel.

Finalment, es prendrà el segle XVIII com areferent del pas i transformació d’un mónfeudal i senyorial a un altre de capitalista ide mercat, a on el benefici econòmicindividual substitueix l’autosubsistència i lacreació d’excedent per mantenir els“senyors”. I per tant no es pot bandejarl’empremta humana just en el moment en elque l’especialització vers determinadesactivitats, com per exemple la metal·lúrgia ola silvicultura, condicionen profundament elpaisatge vegetal que ens ha arribat fins al’actualitat.

La Mata de València s’ha pres com areferent d’aquesta història, els diagramespol·línics posats en context permetenplantejar algunes hipòtesis interessantsrespecte la història de l’avetosa des delsseus orígens i establir moments d’un dominimés important d’aquesta espècie. Aldiagrama pol·línic de l’estany de Burg,Abies alba va ser l’espècie arbòria principalentre fa 6.200 i 2.800 anys cal BP, i si béinicialment es pot considerar una adaptacióde la vegetació al clima, en la seva etapa deconsolidació ja no es pot desvincular d’unaactivitat humana creixent a partir de l’any5.200 cal BP.

Al vessant nord dels Pirineus, algunsestudis han demostrat com l’avet era usatper a la construcció i es localitzava en vallsque eren navegables per riu, mentre ques’afavorien altres espècies, com per exempleel faig, en valls no navegables que sovint

(Continua)

L’Agró Negre, núm. 3Barcelona, 2006. DEPANA.15 p.

33

s’aprofitaven per carbonejar. Tot i quetambé està demostrat com almenys des del’Alta Edat Mitjana la fusta d’avets’emprava per a fer carbó.

Per aportar algunes dades sobre aquestadiscussió, el treball de camp plantejat al’avetosa de la Mata de València farà incísen l’ús d’aquesta fusta. La identificaciód’algunes places carboneres de les que esrecolliran carbons vegetals que es dataranper 14C i s’estudiaran antracològicament,serviran per conèixer la fusta carbonitzada i

aportar dades sobre aquesta activitat.Complementàriament, el repàs a les fontsdocumentals (escrites i gràfiques) permetràexplicar fins a quin punt l’explotació forestalha estat intensa o no.

En resum, del que es tracta és d’aportararguments per analitzar fins a quin punt lesactivitats humanes són tant o mésimportants que les condicions ambientalsper explicar el paisatge vegetal de la Mata deValència.

Els sistemes naturals de les Planes de Son i la mata de València: trobadad’experts

Durant el cap de setmana del 10 i 11 de febreres va celebrar una reunió de treball al Centrede Natura de les Planes de Son (PallarsSobirà) dels equips de recerca que participenen l’estudi dels sistemes naturals de lesPlanes de Son i la Mata de València. En totalhi va haver representants de 16 dels 21equips de que participen en aquest projecte.

Cada un dels grups de recerca va exposar laseva metodologia de treball i els primersresultats obtinguts. La profunditat del treballque s’està realitzant posa de manifestl’interès naturalista de les Planes de Son i lamata de València. Com a exemple d’algunsdels resultats obtinguts, es pot citar ladetecció d’algunes espècies fins ara noconegudes a Catalunya i, fins i tot, el ques’hagi descobert per a la ciència una novaespècie de formiga.

Els mateixos experts en formigues han citatque la comunitat de formigues que es troba ales Planes de Son és una de les mésexemplars de tot Catalunya. Per la sevabanda, els experts en l’estudi de lepidòptershan localitzat en aquesta zona quasi 600espècies diferents, el que representa mésd’un terç de totes les espècies existents aCatalunya.

Els estudis que s’estan realitzant sobregeologia i geomorfologia estan facilitant unainformació que permet obtenir visió moltdiferent del relleu i de la gènesi de la vall deSon, on molts dels dipòsits glacials, com elsgrans blocs de granitque s’hi poden veureactualment, noprocedeixen dels seusnivells culminals, on elgranit és inexistent,sinó que van arribar a lavall arrossegats per lagran gelera quecirculava per la vall del’actual NogueraPallaresa i quepossiblement teniaquasi mil metres degruix.

Un altre dels objectiusd’aquesta trobada, amés del de presentar elsresultats provisionals,

era facilitar el contacte i la col·laboració entreels diferents equips de recerca que participena l’estudi. L’intercanvi de mostres i de dadesentre aquests equips i la reorientaciód’alguns dels treballs que es realitzen enfunció dels resultats i qüestions plantejatsper altres experts, ha estat també una bonademostració de la utilitat de la trobada.

Aquests treballs tenen també força interèspels equips de gestió i educació del Centrede Natura de Planes de Son, ja que els hifaciliten noves dades i coneixements per a laseva tasca educativa. En altres casos, el seuajut en l’obtenció de mostres de camp haestat també notable.

La trobada, a l’igual que tot el treball derecerca, va comptar amb el suport de laFundació Territori i Paisatge de CaixaCatalunya.

EMYS. Butlletí del projecteeuroperu Life Emyster,núm. 3, desembre de2006. 8 p.

Sessions científiques

Sortides naturalistes

Programa de sortides naturalistes per a la primavera del 2007

Per a la primavera d’enguany s’ha programatun nou cicle de sortides naturalistes aespais naturals protegits dels PaïsosCatalans. L’objectiu d’aquestessortides és conèixer de la màd’experts locals alguns delsespais naturals menys visitats.Les sortides són gratuïtes i estanobertes a tots els interessats en elconeixement del medi naturalcatalà.

Els espais que es preveu visitarsón els següents: serra Llarga iserra de Bellmunt (Noguera); serradel Cardó (Ribera d’Ebre); serra deMontgrony (Ripollès); reservanatural marina de Banyuls-Cervèra(Vallespir); parc del Corredor-Montnegre (Maresme). El

programa complet es tramet conjuntamentamb aquest NOTÍCIES i també es potconsultar a la pàgina web de la Institució.

El proppassat dia 13 de febrer, en el marc deles sessions científiques del curs 2006-2007,en Cèsar Gutiérrez i Perearnau va impartir lasessió Funcionalitat i evolució delsecosistemes fluvials mediterranis. Anàlisidel cas de la Tordera a can Palauet (Museude Mataró). El ponent previst, FrancescSabater, no va poder dur-la a terme percauses imprevistes de darrera hora.

La sessió va fer una repassada a lafuncionalitat dels rius mediterranis,especialment des d’una perspectivageomorfològica i hidrològica, bo i emprantl’exemple de la Tordera, sobre la qual vaexposar un bon nombre de dades delsdarrers segles. La informació exposada ésfruit d’una recerca sistemàtica duta a termei que constata els nombrosos canvis patitspel curs d’aigua, principalment envers ladesnaturalització. Així, per exemple, per alcurs mitjà, entre 1956 i el 1985, es vaproduir un canvi de l’índex de sinuositatde 1,45 a 1,1, així com una pèrduad’amplada de la llera del 36 %.

La davallada pel què fa al nombred’hidròfits també ha estat molt important,així com també la de la fauna.

Pel què fa al funcionalisme del riu, caldestacar la desconnexió que s’ha produïtentre el riu i la seva plana al·luvial, amb unaminva acusada de les torderades i dels seusefectes. De retruc, el riu ha perdut capacitatde formar aiguamolls (els gorgs i estanys,desconnectats del riu i escampats arreu de laplana al·luvial, havien estat molt nombrososdècades enrere), i ha patit un retrocés en elcap del delta (terminació a mar) d’unamitjana propera a 2 metres/any.

De tota manera, el ponent va voler destacarels nombrosos valors que encara hostatja elriu i el seu entorn, que el fan mereixedor, araque encara s’hi és a temps, de mesuresurgents de preservació.

Funcionalitat dels ecosistemes fluvials mediterranis

Cursos naturalistes

Els dies 24 i 25 de febrer es va dur a terme elcurs naturalista El GPS i el SIG MiraMon.Les sessions teòriques es van realitzar a laseu del CREAF, a la Universitat Autònoma

El GPS i el SIG MiraMon

de Barcelona i la sortida de camp durant eldiumenge al matí, es va fer a Collserola, pelsvoltants de la torre de Collserola. El curs vaomplir el màxim de places, 16 inscrits, i un

(Continua)4

Guia de natura de Barce-

lona. Aproximació a la

història de la natura a la

ciutat. MARGARITA PARÉS IRIFÀ. Ajuntament deBarcelona

bon nombre d’interessats van quedar a lallista d’espera. Es constata novamentl’interès que genera el maneig d’aquestaparell i el treball de les dades sobrecartografia, ja que aquest curs s’organitzavaper segon any consecutiu amb un pleabsolut en ambdós casos. Els dosprofessors, en Lluís Comas i l’Eduard Luque,del Centre de Recerca Ecològica iAplicacions Forestals, van impartir un curson, a més de fixar el marc conceptualde les tècniques de localització icartografia, es va treballar de manerapràctica les aplicacions i possibilitatsque permeten el treball amb sistemesd’informació geogràfica. Elsparticipants van valorar moltpositivament els coneixements rebutsi van poder resoldre molts dubtesgenerats en l’ús del GPS. Un delsavanços en els darrers anys és lamillora en la disponibilitat decartografia digital gratuïta per part del’Institut Cartogràfic de Catalunyamitjançant internet. De la mateixamanera, es va destacar la possibilitat

de consultar cartografia on line sensenecessitat de descarregar arxius sovint moltgrans. Així, un dels comentaris més unànimesal final del curs, va ser constatar com eltractament de dades i la capacitat de realitzarprediccions per part dels naturalistes a partirde les observacions de camp amb l’ús detècniques de localització pot esdevenir unaeina cada vegada més important per aplicar larecerca a la gestió dels espais naturals.

Delegacions

El passat vint de gener es va celebrar, aManresa, a la seu de la delegació del Bagesde la ICHN, la primera reunió de coordinacióde delegacions i grups de treball de la Insti-tució amb l’objectiu d’establir unes líniescomuns d’actuació i afavorir la coordinaciópel que fa a les activitats i al funcionamentde les delegacions i grups de treball.

Un dels primers temes de debat va ser elrelacionat amb les activitats i els projectesque es realitzen des de les delegacions, tantpel que fa a la definició de la tipologia delsprojectes que haurien de ser característicsde la ICHN com a la coordinació d’aquestsprojectes entre delegacions i grups detreballs.

Tot i que cada delegació o grup de treballdecideix igestionaautònomamentles sevesactivitats aixís’estableix alReglament derègim intern dela Institució,s’ha de garantirque els seusprojectess’adaptin a lescaracterístiques,objectius iespecificitatsde la ICHN,com perexemple: han defonamentar-se

Trobada de delegacions i grups de treball

en la recerca o en la difusió dels seusresultats; han de fomentar i completar elconeixement naturalista i contribuir al’establiment de les bases científiques per ala gestió i la conser-vació del medi natural;han de facilitar la participació dels socis dela Institució i dels joves estudiants; han detenir un fort component de voluntariat; hande preveure una adequada difusió delsresultats obtinguts; etc.

Un altre aspecte important que es va tractarva ser el relacionat amb els socis de la ICHN,ja que mentre el nombre d’activitats haaugmentat significativament els darrers anysi s’han creat noves delegacions, el nombrede socis es manté estable. És en aquestsentit que es va dema-nar la col·laboració deles delegacions i grups de treball per

5(Continua)

Butllettí de la kñkñkñ.Revista delCentre de Biodiversitat,núm. 13. 2n semestre de2006. Dipòsit legal: AND-269-2000. 48 p.

Delegació del Bages

Proper alliberament de les cigonyes de Santpedor

Com ja vam explicar en un Notícies anterior,des de la delegació del Bages estem duent aterme un projecte de reintroducció de lescigonyes (Ciconia ciconia) al pla de Bages.Aquest projecte es va iniciar l’any 2005 i

(Continua)

incrementar-ne el nombre i aconseguir, així,un major suport a les activitats de laInstitució.

També es van tractar altres qües-tionsrelacionades amb la difusió de les activitats iel funcionament administratiu i econòmic,especialment en tot allò que fa referència a lasol·licitud de subvencions.

En conjunt, la valoracióde la trobada va serpositiva i es va acordarque, com a mínim,anualments’organitzarà unatrobada a principisd’any i centrada en lapresentació delsprogrames anualsd’activitats de cadadelegació i grup detreball i enl’establiment depropostes decol·laboració entredelegacions.

L’organització de la trobada va anar a càrrecdels companys de la delegació del Bages ino només va ser impecable sinó que vansorprendre els assistents amb un magníficdinar en una masia d’Artés i amb una sortidaal torrent Salat, on ens van comentar sobreel terreny algunes de les característiquesd’aquesta curiosa surgència d’aigüessalabroses.

Delegació d’Osona

Us adjuntem el calendari de les sortides delGrup de Naturalistes d’Osona. Com podeuveure se centren en un objectiu concret.Això no vol dir que no es comentin altrestemes no previstos. En aquest sentit, el grupcompta amb experts en botànica, en ocells,en libèl.lules, en rastres… i tota ocasió ésbona per apendre i anar comentant tot el queens anem trobant durant la ruta. Les datessón provisionals, ja que poden sorgirimprevistos que les modifiquin. Tot i això,s’intentarà mantenir-les al màxim, i així, lagent més previsora, podrà reservar-se el capde setmana.

Finalment, afegir que aquestes sortides,seguint amb la filosofia d’obrir les sortides ala participació de tothom, les fem totalmentgratuïtes (cosa difícil en els temps quecorren). Bé, esperem que us animeu a venir.És qüestió de fer el petit pas de venir unaprimera vegada, i després veureu com enacabar una sortida estareu esperant quanserà la següent. Que experts en diferentstemàtiques ens ofereixin els seusconeixements, gratuïtament, i fent unpasseig per la natura, és una oportunitatque no podem deixar escapar.

Sortides naturalistes

Calendari de sortides del GNO

18 de febrer de 2007.Sortida a Castellcir, a observar les fagedes iels arbres monumentals de la zona, a càrrecde Ramon Pou i Carles Martorell.25 de març de 2007Sortida de descoberta dels Espais Agrícolesa càrrec de Jordi Baucells.21 d’abril del 2007Sortida a les Fagedes de Milany, a càrrec deCarme Casas.20 maig de 2007Sortida a la recerca d’orquídies, a càrrec deCarme Casas.16 de juny de 2007Sortida de formigues a càrrec de Roger Vila.15 de juliol de 2007Sortida d’Odonats (espiadimonis,libèl.lules…) a càrrec de David Vilassís oPep García.23 de setembre de 2007Sortida al Sorreig a càrrec de CarlesMartorell.21 d’octubre de 2007Sortida de Bolets a càrrec de Carme Casas.

compte amb el suport econòmic i tècnic de laFundació Territori i Paisatge. El dia 30 demarç està previst alliberar les 16 cigonyesque el dia 1 d’agost de 2005 van serportades a un aviari d’uns 100 metres

6

Butlletí de la SocietatCatalana d’Herpetologia,número 17. Novembre de2006. 107 P. ISSN: 0212-6648.

Nens amb les cigonyes de Santpedor just abansde ser deslligades i introduïdes a l’aviari

quadrats que va ser construït per l’empresaGuaret Intervenció Ambiental al mas Lluçà(Santpedor). Durant els 19 mesos que lescigonyes han estat a Santpedor han sigutalimentades pel Narcís Sala, l’amo de Lluçà,bàsicament amb colls, caps, pedrers i fetgesde pollastre. Actualment una de lescigonyes és al Centre de Recuperació deFauna Salvatge de Torreferrussa perquè vaperdre un ull i se li va inflar molt la zonaocular, però esperem que aquesta cigonyaaccidentada també pugui ser alliberada el dia30 de març. Durant l’hivern hem fet gestionsperquè la companyia elèctrica FECSA-ENDESA fes les modificacions necessàries ales línies elèctriques del pla de Bages per ferdisminuir el risc d’electrocuciódels ocells, i sembla que aquestesgestions tindran un resultatpositiu.

Esperem que les cigonyes quealliberarem el 30 de març s’aparellini criïn, però no migrin. Precisamentel llarg captiveri a què les hemsotmès té com a objectiu queperdin l’instint migratori. En canvi,la descendència que desitgem queaviat tingui aquest grup decigonyes fundadores s’espera quemigri, però que retorni al Bagescada any i doni lloc d’aquestamanera a una població estable a la

comarca que faria de pont d’unió entre lespoblacions del Segrià i la Ribera d’Ebre i lesde l’Empordà.

A l’acte d’alliberament està previst convidarla mainada de les escoles de Santpedor queté entre 3 i 6 anys. Amb aquesta acció volemaconseguir que la població faci seu elprojecte de reintroducció de la cigonya.L’objectiu de tot plegat és, a més a mésd’afavorir l’expansió de les cigonyes,contribuir, a través de l’educació ambiental,a fer una societat humana més respectuosaamb el medi natural del qual forma part,perquè estem convençuts que aquest camíens portarà a viure en un món millor.

El dia 27 de gener vam fer una de lessortides naturalistes programades dins elcurs de coneixement del medi natural de laconca del Llobregat. Aquesta sortida va serun itinerari, de temàtica principalmentgeològica, per la conca del riu Anoia.

Des de Manresa, seguint l’antic camí deCastellfollit del Boix que remunta la vall deltorrent de l’Infern, vam anar cap a la serra deRubió, on hi ha instal·lat un parc eòlic, peròabans vam parar a la font del Rauric(Rajadell) on hi ha un interessant retallet debosc caducifoli vell amb aurons negres igrèvols. A la serra de Rubió, sota un ventintens, vam estudiar ràpidament el relleutabular i els cadequers (formacionsarbustives on domina el càdec[Juniperusoxycedrus]) i vam visitar undolmen proper. Vam continuar l’excursióvisitant les guixeres d’Igualada i pujant a laTossa de Montbui, un punt de pelegrinatgedels geòlegs on hi ha una original esglesiolapreromànica, abundància de fòssils marinseocens i una vista excel·lent sobre la concad’Òdena que permet interpretar molt bé elrelleu i distingir les diferents formacions

Curs sobre el medi natural de la conca del Llobregat: sortides naturalistes

Assistents a la sortida de la conca de l’Anoiadins la gran balma formada en els travertinsde les Deus de Sant Quintí de Mediona

geològiques. Vam anar a dinar al coll de lesLlenties (Carme), on abunden tant elnummulits que el terra sembla recobert d’unestranya grava formada per petits còdolsamb aspecte de llenties petrificades, i a latarda vam visitar les Deus de Sant Quintí deMediona, on hi ha unes formacions detravertins i una cova associades a unaimportant surgència d’aigua d’origencàrstic. La nostra intenció inicial era visitartambé l’Abric Romaní de Capellades, peròno ho vam poder fer perquè estava tancat.

El dia 24 de febrer vam dur a terme la cin-quena sortida del curs de coneixement delmedi natural de la conca del Llobregat.Aquell dia vam travessar a peu la serra del’Obac de sud a nord, des de la Casa Novade l’Obac fins a Mura. L’itinerari passaper carenes obertes i ventoses, de vegetació

eixarreïda i on es mostren grans panoràmi-ques, amb canals abrigades i humides ons’arreceren les falgueres i creixen esponero-sos els arbres. Pel camí ens vam enfilar alscims de Castellsapera i de la Pola, vamvisitar les boques dels avencs de Castellsa-pera i del Llest, vam admirar la magnífica

(Continua) 7

Agenda d’activitats delMuseu de CiènciesNaturals (febrer - maig2007). l’Institut de Cultura,Ajuntament de Barcelona.Http://www.bcn.cat/museuciencies.

(Continua)

Grup d’assistents a l’excursió de la serra del’Obac pujant per l’estreta canal que porta alCastellsapera envoltats de falgueres

Delegació de la Garrotxa

Línies de recerca i de conservació de flora de la delegació de la Garrotxa dela ICHN

La conservació de la flora ha estat un aspec-te poc desenvolupat si el comparem, perexemple, amb la fauna. Els professionals dela gestió i la vigilància del territori, normal-ment, no tenen ni informació ni formació enaquesta matèria, i per tant, la seva tasca nopot contribuir d’una manera determinant auna millor conservació de la flora.

Actualment, la delegació de la Garrotxa de laICHN està abordant la conservació de labiodiversitat botànica de la comarca, ambtres línies de treball:

• Flora amenaçada: Catàlegs florístics illista vermella de diferents grups vegetals,cartografia de detall, censos i seguimentd’indicadors dels tàxons de la llistavermella comarcal, amb actuacions demillora de poblacions, promoció de laconservació per part d’administracions, isensibilització.

• Flora invasora: Catàleg de plantes al·lòc-tones, i llista negra de plantes invasores,amb priorització d’espècies per impacteactual i potencial, capacitat invasora idificultat d’erradicació i control, cartogra-fia, control i/o eradicació i seguiment delstàxons invasors més perillosos a la comar-ca, Pla de detecció precoç, promoció demesures preventives i sensibilització.

• Comunitats vegetals amenaçades: Catà-leg de comunitats vegetals de la comarca,inventari de comunitats vegetals d’interèsde la Garrotxa, amb cartografia 1:5.000,seguiment d’indicadors, promoció de laconservació i sensibilizació.

A la pàgina Web de la delegació de laGarrotxa de la ICHN (http://130.206.88.24/ichngarrotxa/index.php) es podenconsultar les línies de treball, els projectes iels documents generats fins al moment.

La llista vermella de la flora vascular de la Garrotxa

Els anys 2003-2005 es va elaborar la “Llistavermella de la flora vascular amenaçada dela Garrotxa”. En aquesta diagnosi, es vananalitzar els tàxons considerats rars a lacomarca, amb els criteris de la Llista vermellade la UICN (2001), amb l’objectiu dedeterminar quins es podien consideraramenaçats a la comarca.

A la lista final apareixen espècies comLithodora oleifolia o Polygala vayredae,

El programa de seguiment i conservació de la flora amenaçada de la Garrotxa

A partir d’aquesta diagnosi, es va dissenyarel “Programa de seguiment i conservació dela flora amenaçada”, amb l’objectiu depromoure la recerca i conservació de lesespècies amb un gran valor com les endèmi-ques o localitats “úniques”, i por tant d’unaresponsabilitat d’ordre mondial, com amb lespoblacions aïllades d’espècies menyssingulars, però que la seva conservaciódepèn d’actuacions a nivell local (conservaa nivel local i també conservaràs a nivellglobal). L’objectiu perseguit és laconservació de la biodiversitat botànica delacomarca.

Fins a l’any 2006, ja s’ha cartografiat i cen-sat poblacions de 88 tàxons dels 131 de lallista vermella comarcal. La previsió es tenircartografiats, censats o estimades lespoblacions de tots els tàxons de la Llistavermall a finals de l’any 2008, amb l’ objetiude promoure la seva conservació, i poderelaborar una nova diagnosi l’any 2009, ambles noves dades. En la figura 1 es pot obser-var un esquema del Programa.

El desenvolupament del programa permetdetectar amenaces, y per tant ràpidamentaplicar o promoure mesures preventives. En

endémicas de la Garrotxa, Peucedanumschottii, Oplismenus undulatifolius oDryopteris remota, amb les úniquespoblacions conegudes actualment a lapenínsula Ibérica, fins a plantes menysexcepcionals, com Isopyrum thalictroides oIberis linifolia subsp. dunalii, però ambpoques localitats a la Garrotxa, aïllades de ladistribució general de la planta, i en perill dedesaparèixer,

alzina del Vent i vam observar les larves deltritó jaspiat a la bassa de la coma d’en Vila iles larves de salamandra de prop de la fontde la Portella. La caminada damunt la serrade l’Obac va ser també un primer tast deprimavera, pregonada a les codines i a lescarenes per la florida avançada de l’almesquí(Narcissus assoanus), el petit narcís de florgroga, i de la nadala menuda (Narcissusdubius) un narcís de flor blanca més gros imolt més rar que l’almesquí.

8

Natura Catalana. Lettredes réserves naturellescatalanes, núm. 6.Réserves NaturellesCatalanes. Novembre de2006. 11 p.

el cas de detectar impactes, es promouenaccions correctores.

Inicialment l’àmbit territorial era la Garrotxa,però posteriorment es va incloure els territo-ris externs que espais naturals protegits dela comarca comparteixen amb comarquesveïnes, i més endavant altres tàxons

importants de la resta d’aquestescomarques.

A la llista de tàxons de flora vascularamenaçada, s’han afegit aquest últim any,alguns tàxons de briòfits consideratsamenaçats a la Península (Sérgio, C., i al.,2006).

Figura 1: Procés del Programa de seguiment i conservació de la flora amenaçada

Diagnosi inicial: La llista vermella de

la Garrotxa, 2005

Planificació del programa:

objectius, actuacions, metodologia i recursos

en 4 anys

Execució del programa:

actuacions de seguiment, de

recerca i de conservació

(2004-2008)

Avaluació del

programa i diagnosi:

2008 (cada 4 anys)

Detecció d’amenaces: accions preventives

Detecció d’impactes: accions correctores

La cartografia digital de la flora amenaçada de la Garrotxa

Per promoure la conservació de la flora, unade les primeres actuacions va ser l’elabora-ció de la Cartografia digital de la floraamenaçada i/o protegida de la Garrotxa, v.2006. Aquesta cartografia digital, en formatmapa de MiraMon, presenta les localitats devint-i-cinc plantes, digitalitzades com apunts, línies o polígons segons el tipus dedistribució que presenten, i estan associa-des a una base de dades, amb informació,tant del tàxon com de la localitat. Les con-sultes han estat dissenyades tal com es potobservar a la figura 2.

En consultar una localitat, que ha estatajustada sobre ortofotomapes 1:5.000, esdesplega la consulta amb les dadessegüents:

Informació general del tàxon: nom científic,sinonímia, nom vulgar,si està protegida, si esconsidera amenaçada,amenaces, impac-tes,recomanacions,fotografies, links a lanormativa que elprotegeix i altrainformació útil perelaborar els informes ovalorar les possiblesafectacions que unaactivitat podriacomportar a lapoblació...

Informació concretade la localitat: topò-nim, municipi, espaiprotegit, impactes en lalocalitat...

Amb aquesta eina, quan un tècnic ha deplanificar o informar d’una activitat, obrint lacartografia,d e seguida pot veure si aquestaactivitat afecta alguna espècie protegida oamenaçada, i en aquest cas, des de la matei-xa consulta pot accedir a tota la informaciódisponible per valorar millor la situació irealitzar l’informe correcte. En situacionsmés complexes, en la mateixa consulta,s’ofereix l’adreça electrònica i el telèfond’una persona que controla la localitat i quepot ajudar-lo en la seva tasca.

En aquests moments, la majoria de lesadministracions de la Generalitat deCatalunya i de l’administració local ambcompetències ja disposen d’aquestacartografia digital.

9

Omnis cellula, núm. 12. So-cietat Catalana de Biologia,març de 2007. 50 p.

Figura 2: Imatge de la consulta de la cartografia digital dela flora amenaçada de la Garrotxa

La llista negra de la Garrotxa

L’any 2006 es va acabar el “Catàleg de laflora al·lòctona de la Garrotxa”, amb un totalde 297 tàxons detectats a l’àmbit estudiat. Apartir del catàleg, es va fer una primeraselecció dels tàxons al·lòctons quepresentaven a la comarca capacitatinvasora, i posteriorment es va valorarquins només afectaven els conreus, quinsaltres envaïen zones ruderalitzades ifinalment quins eren capaços de penetrar enambients seminaturals i naturals.

En el gràfic núm. 3 es pot observar aquest

procés de selecció de tàxons que potencial-ment podien afectar el medi natural, i sobreels quals es va realitzar una valoració delseu impacte actual i potencial, la sevacapacitat invasora i la dificultat d’eradicació/control a la comarca.

Aquesta valoració ha permès ordenar elstàxons invasors en una llista, la “LlistaNegra de plantes invasores de la Garrotxa”,per ordre de la seva perillositat i la urgènciaen desenvolupar actuacions de prevenció, id’eradicació i control.

El programa d’eradicació i control de plantes invasores

El programa promou especialment la preven-ció i les accions d’eradicació en la primerafase de colonització, o fins i tot en zonesproperes de la comarca perquè no entri a laGarrotxa.

Respecte a la prevenció, s’ha començat atreballar en la sensibilització i el compromísd’administracions en no utilitzar plantesinvasores. En el cas de la Garrotxa el 90 % deles plantes invasores, han arribat a la comar-ca pel seu ús en jardineria. En aquest sentit,l’ajuntament d’Olot, va descartar en el seu“Pla Verd”, la utilització de tota una sèrie deplantes invasores en la gestió dels espaisverds i en l’arbrat viari.

La detecció precoç ha permès realitzar eradi-cacions ràpides, fàcils i econòmiques delspocs individus que havien començat a colo-nitzar la comarca, d’alguns tàxons que enaltres espais han ocasionat un impacte moltalt, i actualment és impossible o molt difícil

d’eradicar-los (Pennisetum villosum, Esch-scholzia californica, Impatiens balfourii,Erigeron karvinskianus, Bidens aurea...).

També es realitzen tasques de control direc-tament i es promou accions de control comés el cas de Senecio inaequidens, Fallopiabaldschuanica, Buddleja davidii, Ailanthusaltissima, Acer negundo....

En alguns casos, la delegació ha negociatamb particulars, i els ha substituït exemplarsde plantes invasores plantats en llocsperillosos, com és el cas d’Erigeron kar-vinskianus, per altres plantes ornamentalsno perilloses.

A més, a la pàgina web de la delegació, s’hapenjat la cartografia digital de diversesplantes invasores (Senecio inaequidens,Fallopia baldschuanica i Ailanthus altis-sima) a la Garrotxa, per promoure actuacionsd’eradicació.

El catàleg de comunitats vegetals d’interès de la Garrotxa

Des de la delegació s’ha elaborat el catàlegde comunitats vegetals de la Garrotxa.Posteriorment, s’ha valorat cadascuna deles diferents comunitats vegetals perclassificar-les en nivells d’interès.

L’objectiu era determinar quines comunitatsvegetals són les més interessants, i per tantcal prioritzar-ne tant la recerca com laconservació.

Paral·lelament, l’any 2006 es va iniciar lacartografia i tipificació de les rouredes deroure pènol (Isopyro-Quercetum roboris).La cartografia es realitza sobre ortofoto-mapes 1:5.000, i per a cada rodal es realitzauna prospecció per tipificar diversescaracterístiques florístiques i fitosociològi-ques, que permeten valorar l’estat del rodal,i fer-ne el seguiment en el temps.

10

I Seminari sobre PatrimoniNatural de la Comarca dela Garrotxa. Delegació de laGarrotxa de la ICHN. Ambel suport de l’Institutd’Estudis Catalans i laDiputació de Girona. Generde 2007. 59 p.

El passat 13 de gener, va tenir lloc la 14Sessió conjunta d’entomologia ICHN-SCL.En conjunt es van presentar nou ponències,que comprenien diversos treballs sobrelepidòpters, hemípters, ortòpters i artròpodesen general. Els resum d’aquestes ponènciesja són consultables a la pàgina web de laICHN i pròximament es disposarà del textcomplert de les ponències.

Aquesta nova sessió s’ha realitzat amb uncert retard en relació al que hagués estathabitual, ja que aquesta sessió conjuntas’acostumava a celebrar cada dos anys. Tot i

Congressos i reunions

14 Sessió Conjunta d’Entomologia ICHN-SCL

aquest endarreriment, hi ha la voluntat demantenir questa sessió, atesa la importànciade l’estudi dels insectes i l’interès, tant de laSCL com de la ICHN, de promoure’n el seuconeixement.

La celebració de la sessió conjunta d’ento-mologia va coincidir amb una reunió a lamateixa seu de l’IEC del grup Oxygastra,grup de treball de la ICHN dedicat a l’estudidels odonats, de manera que a la pausa demig matí va congregar-se un bon nombred’entomòlegs, el que queda palès a lafotografia que acompanya aquesta nota.

Representants en organismes i institucions

Consell Consultiu del Parc de Collserola (12 de desembre de 2006)

A finals d’any se celebrà la segona reninódel Consell Consultiu del Patronat deCollserola del 2006, on el tema principal vaser la remodelació del parc d’atraccions delTibidabo i els efectes sobre els boscos delcim més alt de la serra. Però a més, també esvan tractar altres temes com la propostadefinitiva de pla cinegètic, el procésparticipatiu per a la gestió de la riera deVallvidrera, el trasvàs Ter-Llobregat pelvessant de Barcelona i la requalificació cap asòl públic de 84 hectàrees classificadesd’equipaments de can Monmany, a Valldoreix(s’han permutat per una zona boscosa de laFloresta però això permet conservar una zonade cultius, hàbitat tan poc freqüent ja alvoltant de la Serra). També es va informarsobre l’inacabable procés de declaració deparc natural...

La proposta definitiva del nou pla cinegèticté com a objectiu compatibilitzar els diferents

usos del parc amb el control de la poblacióde senglar (sense predadors naturals isegons sembla en dinàmica expansiva). Ja fatemps que es treballa des del parc en aquestareordenació i compta amb les contribucionsdel DMAH i de la Federació Catalana deCaça. Com ja havíem comentat en altresNotícies, la reordenació consisteix enconcentrar les zones de caça en dues àreescentrals i deixar la resta del parc com a zonade protecció. Val a dir, que aquesta és encarauna proposta i que no s’ha aprovatdefinitivament.

El procés participatiu a la riera de Vallvidreras’emmarca en el context general delsprocessos de conca iniciats per l’ACAseguint la Directiva Marc de l’Aigua. Enaquest cas, però, aquest procés participatiuestà impulsat pel Consorci del parc,l’Associació Hàbitats-Projecte Rius i eldepartament d’Ecologia de la UB. Durant el

(Continua) 11

Història Natural de laSegarra. Conté temes degeologia, ornitologia,impactes, vegetació, etc.Té 430 pàgines i més de400 il·lustracions.

El podeu trobar a lesllibreries de la Segarra, obé trucant al 973 530 488 oal web http://www.cmc-

cervera.com;cultura@cmc-cervera.cat.(demaneu per Anna). 79 €.

Seminari de Montserrat

sobre Natura i

Espiritualitat

En el marc de la IniciativaDelos del Grup de treballsobre valors culturals iespirituals de les àreesprotegides de la Comissiómundial d’àrees protegi-des de la UICN, del 23 al26 de novembre passat vatenir lloc a Montserrat elSeminari sobre Natura iEspiritualitat.

Les conclusions d’aquestatrobada es poden consultaren la seva versió anglesa ala pàgina web de laIniciativa Delos http://

www.medina.org/delos/montserrat.htm. També espot demanar la versió encatalà a la Secretaria de laICHN.

(Continua)

2007 es farà una jornada de la riera durant laqual es constituirà el consell participatiu deconca de Vallvidrera (podeu llegir més ahttp://rieravallvidrera.projecterius.org).

Seguint amb la temàtica de l’aigua, es vademanar informació al Consorci sobre lacanalització que s’està soterrant a la vessantnord de la Serra de Collserola (des de la vallde Sant Just fins a la Trinitat) i quecorrespon al trasvàs Ter-Llobregat. Segonssembla, el trasvàs discorrerà per fóra de lazona del PEIN i per tant no cal que es faci unEstudi d’Impacte Ambiental... tot i que s’hasignat un conveni entre el Consorci i AigüesTer-Llobregat per fer un projecte derestauració (150 milions d’euros) del’afectació de la zona boscosa a la vall deSant Just. Igualment, es farà un seguiment del’afectació als freàtics... De fet, part de lazona afectada per les obres (Horta, perexemple), coincideix amb la zona d’afectacióde les obres de la línia 9 del metro.

Sobre la declaració de parc natural... elprocés es va reactivar després de leseleccions, sembla que hi ha voluntat política:el 18 de desembre es van reunir els tècnicsdel Consorci amb el Conseller de MediAmbient i Habitatge i van reconfirmar lavoluntat i el consens institucional. El procésno farà marxa enrera... però on la declaracióde parc natural suposi una ampliació delímits... i hi hagi un contenciós administratiu(per exemple, a la Torre Negra)... doncs ladeclaració de parc natural quedarà aturadafins que es resolgui el contenciós... esperemque el 2007 tinguem la declaració de ParcNatural...

I ara ja entrem en el tema de la remodelaciódel parc d’atraccions del Tibidabo. Segonssembla, des de la direcció del parcd’atraccions (BSM), cal millorar les

instal·lacions (atraccions, edificis iequipaments adjunts com els aparcaments)per tal de fer sostenible econòmicamentl’activitat del parc. Es planteja un màxim de600.000 habitants /any amb un màxim de8.900 per dia i es proposa actualitzaratraccions, incloure un pèndol i unamuntanya russa, fer dos edificis nous, und’ells soterrat, revisar els jardins,reorganitzar l’accés, reordenar les zonesd’aparcament i limitar l’accés rodat. A més, esva encarregar un estudi de mobilitat aBarcelona Regional per tal d’aconseguirreduir l’accés amb vehicle privat i millorarl’accés amb transports públics (bus, funicu-lar), a peu i en bicicleta. S’ha de dir, que lazona d’afectació de les remodelacions inclouúnicament la zona classificada com a sòl urbàen el pla especial de Collserola (el parcd’atraccions pròpiament dit) que fou adquiri-da per l’Ajuntament de Barcelona el maig del2006. Amb tot, la zona d’afectació de lesobres de remodelació ha anat recuperant lavegetació des dels 1900 i hi ha arbres de portconsiderable que no foren tallats per produircarbó a finals del segle XIX. I algunsd’aquests arbres es veuran afectats per lesobres. Atès l’elevat valor simbòlic delTibidabo i dels seus arbres, i el rebomborisocial que s’ha creat al voltant d’aquestesremodelacions, sembla que el projecte inicials’ha anat modificant per tal de reduir-nel’impacte, possibilitar que les obres es facinrespectant al màxim aquests arbres i amb unprotocol estricte de control de l’afecciódurant l’obra. A veure què tal va... per mésinformació, l’Ajuntament de Barcelona, elparc d’atraccions i el Consorci de Collserola.

Bé doncs això és tot! Ben aviat es podran con-sultar les actes de la reunió a la secretaria de laICHN... Fins aviat!.

El 30 de novembre va tenir lloc a la seu del’Institut d’Estudis Catalans la jornada anualque celebren conjuntament el CREAF, laSocietat Catalana de Biologia i la InstitucióCatalana d’Història Natural.

Jornada sobre canvi global: efectes i estratègies de gestió

Tot i que molts dels efectes atribuïbles alcanvi global, ocorren a escala planetàriaglobal, són transfronterers i d’escala moltgran, la convocatòria tenia la inquietud decontribuir a una organització de la resposta

Col·laboracions amb altres entitats

12

Boletín EUROPARC22.Boletín de la Sección delEstado Español deEUROPARC. Desembre de2006. 52 P. ISSN: 1695-3479.

Catalunya

Resolució MAH/285/2007, de 7 de febrer, per la qual es dóna publicitat a l’Acord del Conselld’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua d’1 d’abril de 2004, de fixació de criteris enrelació amb la vigilància i el control de la qualitat de les aigües marines litorals i els paràmetresi límits dels abocaments de terra a mar. DOGC núm. 4818 de 09 de febrer de 2007.Ordre AAR/16/2007, de 19 de gener, per la qual s’estableix una veda en el parc d’esculls dellitoral de llevant de Barcelona. DOGC núm. 4815 de 6 de febrer de 2007.

Illes Balears

Decret 5/2007 de 2 de febrer, pel qual s’aprova el Catàleg d’agrupacions racials dels animalsdomèstics autòctons de les Illes Balears i es regulen les entitats dedicades a fomentar-los.BOIB núm. 020 de 8 de febrer de 2007.

País Valencià

Ordre de 23 de novembre de 2006, de la Conselleria de Territori i Habitatge per la qual esdeclaren sis reserves de fauna en la Comunitat Valenciana. DOGV núm. 5414 de 26 dedesembre de 2006.Decret 9/2007, de 19 de gener, del Consell, pel qual s’aprova el Pla de Recuperació del Farteten la Comunitat Valenciana. DOGV núm. 5435 de 24 de gener de 2007.Decret 10/2007, de 19 de gener, del Consell, pel qual s’aprova el Pla d’Ordenació dels Recur-sos Naturals de Chera-Sot de Chera. DOGV núm. 5435 de 24 de gener de 2007.Decret 4/2007, de 12 de gener, del Consell, pel qual s’aprova el Pla Rector d’Ús i Gestió delParc Natural de la Serra d’Irta. DOGV núm. 5431 de 18 de gener de 2007.Ordre de 30 d’octubre de 2006, de la Conselleria de Territori i Habitatge, per la qual es declarauna microreserva vegetal en la província d’Alacant. DOGV núm. 5429 de 16 de gener de 2007.Ordre de 1 de desembre de 2006, de la Conselleria de Territori i Habitatge, per la qual s’ampliaen el Catàleg valencià d’espècies de fauna amenaçada amb la inclusió de deu noves espèciesen la categoria de vulnerables. DOGV núm. 5427 de 12 de gener de 2007.

Legislació

Simposi científic sobre gestió i conservació de llacunes temporàniesmediterrànies

El Consorci de l’Estany i la Universitat de Gi-rona amb col·laboració de la InstitucióCatalana d’Història Natural, organitzen elSimposi Científic sobre gestió i conservacióde llacunes temporànies mediterrànies, quetindrà lloc a Banyoles, els dies 19, 20 i 21 demarç en el marc del Projecte LIFE Natura de«Restauració dels ambients aquàtics dePorqueres i Banyoles».

Per a més informació i inscripcions, adreceu-vos a la pàgina web http://www.estanyespainatural.net, on trobareu elprograma i la informació complementaria.

També podeu contactar amb la Secretaria dela ICHN (tel.: 933 278 582; a/e: ichn@iec.cat.Us adjuntem el programa amb la tramesad’aquest NOTÍCIES.

“de baix cap a dalt” en una integració des del’àmbit local cap a àmbits cada vegada mésamplis.

Així, doncs, la sessió pretenia proporcionaruna visió de l’estat de la situació actual i deles necessitatsd’actuació, tant des del’òptica de la gestiócom de la recerca,especialment enl’àmbit de lesadministracions locals.

Amb aquest objectiu,les tres institucionsvan proposar unadiscussió i reflexióobertes per contrastarels punts de vistad’investigadors, delstècnics i del’Administració sobreles pautes de canviglobal de les darreres

dècades en els seus components de canviclimàtic, atmosfèric i dels usos del sòl aCatalunya. També es van donar a conèixerles estratègies de resposta a aquest canviglobal per part de les entitats administrativesi de gestió.

13

III Sessió Científicasobre Invertebrats i

Medi Ambient

El proper dissabte 24 demarç, tindrà lloc, al’Ajuntament de Cervelló, laIII Sessió Científica sobreInvertebrats i Medi Ambient,organitzada amb el suportde l’Ajuntment de Cervelló,el Museu de CiènciesNaturals de Barcelona i elDepartament de MediAmbient i Habitatge i lacol·laboració de la ICHN.

fundada el 1899

Filial de l’Institut d’Estudis Catalans

Redacció: ICHNC. del Carme, 4708001 BarcelonaTel. 933 248 582Fax 932 701 180A/e: ichn@iec.cat

A/I: http://ichn.iec.cat

Imprimeix: IMPREMTA BADIA, SL

Maqueta: Albert BeltranDipòsit Legal: B.39829-1995

Amb el suport de

DiputacióBarcelonaxarxa de municipis

Agenda

Sessions científiquesDijous 15 de març de 2007, a les set de la tarda, a l’Aula Magna de la UdVic.Capacitat d’autodepuració de rius mediterranis que reben nutrients procedentsde l’activitat humana. El cas del riu Gurri a la Plana de Vic, a càrrec de GORA

CANALS MERSEBURGER, Departament d’Ecologia, UB.

Dijous 29 de març de 2007, a les set de la tarda, a l’Aula Magna de la UdG. L’estanyde Cal Tet: exemple de creació d’un estany litoral al delta del Llobregat , acàrrec de PAU ESTEBAN, Ajuntament del Prat del Llobregat.

Dijous 19 d’abril de 2007, a les set de la tarda, a Cal Bofill, Ajuntament deTorredembarra. Els rius catalans i la nova cultura de l’aigua: el cas de Flix coma exemple, a càrrec de NARCÍS PRAT, catedràtic d’Ecologia, UB.

Dimarts, 8 de maig de 2007, a les set de la tarda, a la UdL. Té sentit biològic fertipologies d’ecosistemes? Una reflexió a partir del cas dels estanys dels Pirineus,a càrrec de JORDI CATALAN, professor d’investigació del CSIC CEAB-CSIC.

Cursos naturalistes24 i 25 de març de 2007. Conservant tot conreant; bases per a la custòdia delterritori en finques agràries productives - II edició, a càrrec de JORDI PIETX i DAVID

GIRALT, biòlegs, Xarxa de Custòdia del Territori. Informació i preinscripció: XCT(C. de la Sagrada Família, 7; 08500 Vic). De dilluns a divendres, excepte dimecres, de9 a 12.30 h. Tel.: 938 866 135; a/e: info@custodiaterritori.org.24 i 26 d’abril de 2007. Conservació i documentació de mostres vegetals: elsherbaris i les bases de dades de biodiversitat vegetal, a càrrec de ROSER GUARDIA.CeDoc de Biodiversitat Vegetal de la UB. Informació i preinscripció: ICHN (C. delCarme, 47; 08001 Barcelona). De dilluns a divendres, de 12 a 14 h. Tel.: 933 248 582;fax: 932 701 180; a/e: ichn@iec.cat.12 de maig de 2007. La platja de Castelldefels, a càrrec de CARLES NOVELL i JUAN

CARLOS LÓPEZ, biòlegs. Informació i preinscripció: Centre d’activitats ambientalsCal Ganxo (Camí de Cal Ganxo, s/n, Castelldefels) De dilluns a divendres, de 9 a 14 h.i de 16 a 19h. Demaneu per Alfons López. Tel.: 935 971 937; a/e:alfons.lopez@castelldefels.org.

Han col·laborat en la redacció d’aquest NOTÍCIES:Miquel Campos, Xavier Escuté, Josep Germain, Moisès Guardiola, Marc Martin, CarlesMartorell, Xavier Oliver, Albert Pèlachs, Joan Pino, Andreu Salvat, Delfí Sanuy, FlorenciVallès i Roger Vila.

Fons bibliogràfic de laICHNPodeu consultar el fonsbibliogràfic de la Institucióa la Biblioteca Montilivi,Universitat de Girona, Àreade suport a l’estudi i ladocència. Horari: tardes de14.45 a 21.45 h; Tel.: 972418 290; o a l’adreçad’Internet: http://biblioteca.udg.es/fons_especials/ichn/index.asp.

Delegació del Bages

II edició del curs sobre El medi natural de la conca del Llobregat.

Sortides24 de març, de 8.15 a 20 h. Montserrat.21 d’abril, de 8.15 a 20 h. El cremat oest del Bages.12 de maig, de 8.15 a 20 h. La riera de Calders.

Les sortides són gratuïtes. Qui es vulgui apuntar tan sols a una o a algunes sortidesconcretes pot fer-ho, però cal que avisi que hi assistirà, com a mínim dos dies abans,mitjançant una trucada al telèfon 938 788 608 o enviant un correu electrònic al’adreça ichnbages@infonegocio.com.

Delegació d’Osona

Sortides naturalistes del Grup de Naturalistes d’Osona

25 de març de 2007. Sortida de descoberta dels Espais Agrícoles.21 d’abril del 2007. Sortida a les Fagedes de Milany.20 maig de 2007. Sortida a la recerca d’orquídies

IX Seminari de Gestió Ambiental de la ICHN

13, 14 i 15 d’abril de 2007, a l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell, de Mollerussa.L’Estany d’Ivars i Vila-sana. Us adjuntem el programa amb la tramesa d’aquestNOTÍCIES. També el podeu consultar al web de la ICHN.