PONÈNCIAPOLÍTICA

bloc.compromis.net

unque avança

7é Congrés Nacional

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

Ponència Política

1. Introducció. De l’esperança a la responsabilitat.

2. Més BLOC= més Compromís.

2.1. Un moviment “pactista”: del naixement del BLOC al naixement de Compromís.

2.2. El BLOC i Compromís.

2.2.1. El model Joves-PV-Compromís.

2.3. Créixer mentre es governa.

2.3.1. Noves formes de treballar i lideratges compartits.

2.3.2. La necessitat de formació i dels espais de trobada.

2.3.3. El municipalisme com a motor del país, i del partit.

2.3.4. La implantació, encara.

2.4. Partit-govern. Una relació necessària (però complicada).

2.4.1. Institucions i organització. Dos espais, un sol projecte.

2.4.2. La (imprescindible) separació entre càrrecs orgànics i càrrecs institucionals.

2.5. El municipi i la comarca, les nostres principals fortaleses.

3. Nous reptes per a un nou país.

3.1. Primer, les persones.

3.2. Economia: per una nova via valenciana.

3.2.1. Cap al canvi de model productiu.

3.2.2. Creixement sostenible i intel·ligent.

3.2.3. Economia social i col·laborativa.

1

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

3.2.4. Un sistema de finançament just.

3.3. Fent xarxa. Per un model territorial.

3.4. Un partit per a un País en Femení i en Plural.

3.5. Educació i cultura, les nostres eines.

3.5.1. La nostra llengua no pot esperar.

3.6. El valencianisme, un projecte integrador i de futur.

3.6.1. L’autogovern, un instrument de prosperitat.

3.6.2. Un programa per incrementar l’autogovern.

3.7. Un partit, una veu, molts àmbits.

3.7.1. El nostre àmbit immediat.

3.7.2. El BLOC, el País Valencià i l’Estat Espanyol.

3.7.3. Una política mediterrània i europea.

3.7.4. Un futur per a un sector necessàriament de futur: el camp.

3.8. Nova política, aprofundiment democràtic i sobirania popular.

3.8.1. Innovació en participació ciutadana.

3.9. Per la sobirania.

3.10. Renda bàsica universal: no només un dret, també una necessitat.

3.11. Una perspectiva mediterrània per canviar l’economia.

3.12. Solidaritat activa amb els pobles del món.

3.13. La cultura: motor de riquesa (també econòmica).

3.14. Ecologia política.

4. Conclusió.

2

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

1. Introducció.

De l’esperança a la responsabilitat.

El mes de setembre del 2012 encetàvem el VI Congrés Nacional del BLOC amb una

ponència política que remarcava l’etiqueta #perunhoritzódevidadigna. Un congrés que

arrancava dins d’un període marcat, sense cap mena de dubte, per la profunda crisi que

travessava -i travessa- el país. Una crisi generalitzada que afectava - i afecta- tots el

àmbits —social, econòmic i polític— i que prenia especial rellevància en un País Valencià

ofegat per les polítiques centralistes i per una gestió dels recursos públics que, com ja

sospitàvem en aquell moment, estava a anys llum de la rigorositat i transparència que

seria exigible a qualsevol govern democràtic.

En eixa situació, el Congrés del BLOC es va plantejar com un instrument fonamental per

donar cos ideològic, estratègic i polític al corrent d'il·lusió i de canvi que s'estava

generalitzant al si de la societat valenciana. A les eleccions de 2011 s'havia posat de

manifest que Compromís era l’espurna que calia per tornar a encendre la llum de la

il·lusió entre la ciutadania. Una ciutadania ofegada davant de les polítiques dels grans

esdeveniments, dels grans sobre costos, dels grans tractes de favor i de la gran corrupció.

Unes polítiques que ens havien portat a un endeutament insuportable i que havien tingut

com a conseqüència més greu la manca de recursos —i de voluntat política— per a

desplegar les polítiques socials que necessitava un país en plena crisi econòmica.

La ponència d'aquell congrés va fer una radiografia exhaustiva de la pèssima situació en

què es trobava el país, amb una educació mal gestionada, devaluada, on les xiquetes i

xiquets acudien a escoles   amb aules prefabricades sense condicions i on la dotació

econòmica i recursos anaven minvant a l’escola pública front a les escoles concertades o

privades. Moments en què la sanitat es veia retallada tant en serveis com en qualitat

mentre algunes empreses feien negoci a costa de la nostra salut. Moments en què veiem

que el govern mirava cap a un altre costat quan les víctimes de la línia 1 del Metro de

València reclamaven, el dia 3 de cada mes, una investigació transparent i que es fera

justícia amb les víctimes del fatídic accident. Moments que presagiaven el que passaria

un any després del nostre Congrés: el tancament definitiu de RTVV després d'anys de

descrèdit, mala gestió, saqueig, malbaratament de recursos i manipulació.

Aquell país espoliat i aquella ciutadania menyspreada havien trobat, però, la claror al

fons del túnel. Eixa llum venia de la mà de Compromís, d'una coalició que naixia de la

cooperació, de la confiança i de la col·laboració entre diverses forces polítiques i, el que

3

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

potser fóra més important, de la incorporació de persones i col·lectius farts de les

polítiques del PP i que reclamaven un canvi en profunditat en la política valenciana.

L'any 2011 s'havien produït tres convocatòries electorals: a les municipals del mes de

maig, les diverses candidatures del BLOC i de Compromís havien arribat gairebé al 8% i

havien aconseguit regidories valencianistes en ajuntaments abans impensables com el

de la ciutat de València; a les eleccions nacionals s'havia superat el 7% i s'havien

obtingut 6 escons a les Corts Valencianes; al mes de novembre d'aquell mateix, per últim,

es va aconseguir situar una veu valencianista, progressista i ecologista al Congrés, un fet

que va resultar fonamental per donar visibilitat mediàtica al nostre projecte polític.

El VI Congrés del BLOC va assumir el repte de sotmetre a una profunda revisió el

funcionament intern i els supòsits ideològics a partir dels quals havia treballat el nostre

partit durant anys. El 2012 hi havia, potser per primera vegada en la nostra història,

motius per a l'optimisme i per creure que “la fórmula Compromís” podria consolidar-se

com un espai diferenciat —i amb vocació majoritària— en la societat valenciana. Perquè

això fóra possible calia, però, que el BLOC fera tot allò que estiguera en la seua mà per

aconseguir el funcionament orgànic de Compromís i, també, perquè els valors del

valencianisme, el progrés, l'ecologisme i el feminisme ameraren els programes, les

actuacions i els discursos d'eixe nou instrument polític que era Compromís.

Durant els quatre anys escassos que ens separen del VI Congrés Nacional del BLOC hem

assistit a una autèntica revolució democràtica al nostre país, una revolució que ha

permès convertir Compromís en partit de govern en desenes d'ajuntaments —entre ells

els de València, Alacant, Elx i Castelló— i que ens ha fet afrontar un repte que semblava

impensable fa només uns anys: haver de gestionar un País Valencià econòmicament

arruïnat des d'unes institucions absolutament desprestigiades després d'anys de

corrupció institucionalitzada.

Els quasi 300.000 vots que van convertir el nostre company Jordi Sebastià en eurodiputat

l'any 2014 van ficar el llistó molt alt, però a les municipals de 2015 vam ser capaços de

superar eixa xifra en més de 80.000 vots i d'aconseguir més de 450.000 vots a les

eleccions a Corts Valencianes. Amb més de 700 regidories, 19 escons al parlament

valencià, 1 eurodiputat i 1 diputat al Congreso semblava que havíem arribat al límit d'allò

possible per a una coalició electoral tan jove com la nostra.

La conseqüència més visible d'aquest espectacular creixement del nostre suport

electoral és la participació de Compromís —del BLOC en la major part dels casos— en

desenes d'equips de govern municipals, en el govern de la Diputació de València, en el

Consell —amb la vicepresidència i quatre conselleries— i en la presidència de les Corts

4

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

Valencianes. Un escenari radicalment nou que està obligant a dedicar bona part dels

esforços de la coalició, i també del BLOC, a donar suport a les companyes i companys que

han assumit el repte de posar cara i ulls als governs del canvi.

Revertir la situació en què els governs del PP han deixat la societat valenciana i desplegar

polítiques coherents amb els nostres valors són un important repte per a aquells que

tenen responsabilitat de govern des del mes de maig de 2015. Un repte fonamental, sense

cap mena de dubtes, però que compartim amb la resta de la coalició i amb les forces amb

què governem.

Hi ha, però, un repte que sols és nostre i que sols podrem assumir des d'una profunda

reflexió en clau interna: la transformació del BLOC en un partit de govern, que siga capaç

de treballar per dur a terme les polítiques que necessita la ciutadania però que, alhora,

puga aprofitar l'ocasió per reforçar l'estructura interna. I, el que potser siga més

important a mig termini, que un partit que aprofite l'oportunitat que ens han concedit el

poble valencià per eixamplar la base social del valencianisme i avançar cap a objectius

polítics més ambiciosos.

Governar implica arribar a acords i obliga a prioritzar, a adaptar i fins i tot ajornar

propostes electorals. Eixa és, segurament, una de les parts menys “agraïdes” de la tasca

institucional. Però el nostre moviment no s'esgota en eixe àmbit: en primer lloc, perquè

fora de les institucions hi ha molt d'espai per treballar políticament, al costat de les

persones i dels col·lectius i entitats ciutadanes, i en segon lloc, perquè la missió del BLOC

és, no cal oblidar-ho, la construcció —o reconstrucció— nacional del País Valencià, i

aquest objectiu no s'esgota amb la nostra participació en governs locals, provincials o al

govern de la Generalitat. Hem d'estar-hi, i hem de fer-ho bé, però no hem de perdre de

perspectiva que el valencianisme polític progressista és “més que un partit”.

Des de la constitució de Compromís fins ara hem treballat per aconseguir una presència

significativa en totes les institucions, i ho hem aconseguit. Ara per ara, les nostres

companyes i companys que tenen responsabilitats de govern estan demostrant que,

malgrat la situació heretada, es pot fer política d'una manera honesta, eficaç i

transparent. Però aquest no és el punt d'arribada. És el punt d'inici d'un nou moment en

la història organitzativa del BLOC: aquell que ens haurà de permetre governar i, alhora,

créixer; assumir les responsabilitats pròpies del treball institucional sense renunciar mai

a un horitzó polític que forma part indestriable dels nostres valors.

En l'actualitat, ens trobem davant d'importants reptes que exigeixen grans esforços per

part de les persones que formem part del BLOC, i particularment d’aquelles que tenen

responsabilitats de govern. Una situació que també aporta oportunitats per redreçar la

5

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

nefasta herència deixada pels governs del PP i per fer evident a la societat valenciana

que Compromís és l'única força política amb la valentia, la convicció i la capacitat per fer-

ho.

Un nou sistema de finançament per al nostre país és, sense dubte, la base imprescindible

per desplegar les polítiques que omplin els nostres programes electorals i que ens

permetran donar resposta a la situació d'emergència en què es troba la nostra terra. A

partir d'eixe punt, ens haurem de posar mans a l'obra per (re)construir el futur de la

nostra gent jove, condemnada a l'atur, la precarietat o l'emigració; caldrà (re)construir la

societat des de l'equitat i des d'una perspectiva feminista, que permeta acabar amb les

múltiples manifestacions de l'hegemonia patriarcal. Serà fonamental (re)construir

l'estructura econòmica del país per aconseguir una eixida sostenible econòmicament,

socialment i ambiental, a l'actual crisi del sistema, i haurem de posar tots els

mecanismes que estiguen al nostre abast per (re)construir l'estat del benestar, amb uns

sistemes sanitaris i educatius realment públics i universals, eines bàsiques per

aconseguir la justícia social i la igualtat d'oportunitats.

Aquesta ponència aborda l'anàlisi de la situació actual del BLOC, posa sobre la taula

alguns dels problemes que s'han detectat en els darrers temps en el funcionament del

partit i, en general, de la coalició Compromís, i proposa algunes solucions per encarar el

nostre futur immediat com a organització. S'hi tracta la necessitat de fer compatible les

responsabilitats de govern amb la tasca d'arrelament, reforçament i creixement de

l'organització, es plantegen diverses fórmules per evitar que “la gestió” monopolitze els

esforços de la nostra militància i, per últim, s'analitzen aquells elements programàtics

més estretament relacionats amb els valors del BLOC i amb la nostra missió, uns

elements que haurem de treballar perquè siguen prioritat dels governs del canvi als quals

contribuïm.

6

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

2. Més BLOC = més Compromís.

En molt poc de temps, el BLOC ha trencat els murs de vidre que havien impedit la

presència del valencianisme polític en totes les institucions. El Parlament Europeu, les

Cortes Generales, les tres diputacions del país, els ajuntaments de València, Alacant,

Castelló, Torrent, Gandia, Benidorm, Sagunt o Alcoi compten amb representació del

nostre partit, en la majoria dels casos, a més, amb responsabilitats de govern.

Els resultats de Compromís a les darreres convocatòries electorals han revelat dues

cares de la mateixa moneda: d’una banda, que aquell Espai Valencià de Progrés que

havíem identificat en les nostres ponències polítiques anteriors, no només existia, sinó

que necessitava un instrument útil per a la transformació política; en l’altra banda, però,

el trepidant ritme electoral ha posat de manifest no poques febleses organitzaves dins de

Compromís i evidents mancances internes dins del BLOC.

En altres apartats d’aquesta ponència, i en nombrosos documents interns elaborats

després de cada convocatòria electoral, han estat analitzades algunes de les raons de

l’èxit de la “fórmula Compromís”, però entenem que tan important com això és identificar

els nous problemes a què hem hagut de fer front per intentar donar-los solució. El darrer

any ha estat realment vertiginós per a la nostra organització. Ara, per tant, és el moment

idoni per fer una reflexió pausada que, amb una certa distància, puga posar les bases

perquè el nostre creixement no només es consolide numèricament, sinó perquè ho faça

sobre unes bases sòlides i que siguen coherents amb el projecte polític valencianista que

representa el BLOC.

2.1. Un moviment “pactista”: del naixement del BLOC al naixement de Compromís.

En l’ADN del valencianisme polític progressista ha estat present, pràcticament des del

seu naixement, la disposició a establir aliances amb altres forces polítiques. La

cooperació amb formacions properes en l’espectre ideològic ha estat present, de fet, en

la pràctica totalitat de les convocatòries electorals a què hem concorregut des de fa anys:

a les municipals, hi ha hagut acords, enteses i plataformes de tot tipus que responien a

casuístiques molt diverses; a les eleccions nacionals, el valencianisme polític s’ha

presentat pràcticament sempre formant part de coalicions més amples, com també a les

estatals, mentre que a les europees preferentment s’ha buscat la cooperació amb altres

forces nacionalistes de l’Estat espanyol.

7

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

Aquesta pràctica ha estat considerada en diverses ocasions, dins i fora de la nostra

organització, com una feblesa o com una manca d’autoconfiança. Més enllà de les

opinions, però, hi ha una dada objectiva: la tendència fins ara ha estat ascendent, i el

valencianisme polític ha sabut aprofitar totes aquestes plataformes electorals com una

eina per apuntalar el nostre projecte polític i per dotar el BLOC d’una estructura més

visible.

La formació de la major part d’aquestes aliances ha anat acompanyada d’intensos debats

interns i de profundes discrepàncies. De fet, el mateix naixement del BLOC entre el 1998 i

el 2000 va ser el fruit d’una confluència que no va ser fàcil ni va estar exempta d’unes

crítiques de tons apocalíptics. Però, vista la situació en perspectiva, qui enyora la situació

abans de constituir el BLOC?

Si aquell procés va permetre que el valencianisme polític fera un espectacular salt

qualitatiu i quantitatiu va ser, entre d’altres coses, per tres factors:

● En primer lloc, perquè es va fer una rigorosa anàlisi de la realitat sociològica i de

l’escenari polític que s’albirava al País Valencià als darrers anys del segle XX. L’any

1999 el PP va obtindre la seua majoria absoluta a les Corts, UV se’n va quedar fora

per primera vegada i els partits de l’esquerra van entrar en una profunda crisi

interna. A més, aquests fets van coincidir amb l’arribada a l’edat adulta de les

primeres generacions escolaritzades íntegrament en valencià i amb l’inici del

declivi del moviment anticatalanista. En aquelles circumstàncies, semblava obrir-

se un nou escenari polític que podria ser idoni per al creixement del valencianisme

progressista si aquest era capaç de superar determinats debats identitaris i

posicionaments ideològics i, a més, si això anava lligat a una oferta política nova.

● Així, el BLOC no es va limitar a sumar diversos partits valencianistes, sinó que es va

presentar davant de l’electorat com una formació útil, amb vocació de govern —si

més no, en l’àmbit municipal— i amb una estructura, una imatge i un discurs molt

innovadors. Aquell primer BLOC va ser pioner, per exemple, en l’ús d’Internet com a

eina de comunicació, en la implantació de mecanismes avançats de participació

interna i en un concepte d’organització que anava més enllà dels objectius estrictes

d’un partit polític. El BLOC era, i encara ho és, “més que un partit”.

● Per últim, al BLOC es va fer una aposta decidida per la implantació i per la eficàcia,

que van permetre identificar al llarg i ample del país col·lectius i persones que

compartien els nostres valors i que volien sumar-se al moviment. La major part de

la sòlida estructura territorial que dóna múscul en l’actualitat al BLOC es va

construir, precisament, en aquells primers anys, i això va permetre superar les

8

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

primeres reticències: el BLOC atreia persones militants i simpatitzants,

s’incrementaven els col·lectius i les candidatures locals, i tot això, a més, va tindre

la seua recompensa electoral. Tot plegat va fer que el BLOC, nascut com una suma

de partits, superara allò previst i es convertira, de facto, primer, i de iure, més tard,

en “l’organització unitària del valencianisme progressista”.

Les circumstàncies actuals presenten innegables semblances amb el moment

fundacional del BLOC. Ara, com aleshores, afrontem un important repte: convertir una

coalició electoral en una estructura sòlida i estable que puga donar resposta a les

responsabilitats que la ciutadania ens ha confiat en les darreres convocatòries

electorals. I si aleshores vam ser capaços de fer-ho, com no hauríem de fer-ho ara?

2.2. El BLOC i Compromís.

“Cooperativa política”, “coalició permanent”, “federació de partits”... En diverses ocasions

hem intentat trobar la fórmula exacta per definir Compromís des del punt de mira formal.

I Compromís ha estat, fins al moment actual, una coalició electoral. Una coalició entre

partits creada per concórrer a diverses convocatòries electorals. Una coalició, això sí, que

ha manifestat de forma reiterada la seua voluntat de dotar-se de mecanismes que la

facen més sòlida i estable, com ho demostren l’existència d’una Executiva Nacional, un

Consell General i unes Normes i Bases de Compromís.

No hi ha dubte que la fórmula ha estat electoralment reeixida. Compromís s’ha consolidat

com l’opció política preferida dins d’allò que fa més de deu anys vam anomenar “Tercer

Espai” i que més recentment van rebatejar com a “Espai Valencià de Progrés”: un espai

situat clarament en l’esquerra, el valencianisme i l’ecologisme, però sensiblement

diferent als partits progressistes tradicionals. És allò que en altres indrets de l’Estat

espanyol s’ha anomenat “espai de ruptura”, de canvi o de transformació, un fenomen

sociològic que el BLOC va identificar de forma intuïtiva l’any 2003, però que ha adquirit

autèntica rellevància electoral a partir de l’esclat de la crisi econòmica i política més

recent.

El segment de votants més joves, més urbans i més ben informats a través de mitjans no-

convencionals han estat, sense dubte, la major pedrera de vots per a Compromís en els

darrers anys. Un electorat exigent, que reclama una agenda, un discurs i una imatge

bastant allunyats dels que poden oferir les opcions polítiques tradicionals i que, en el cas

valencià, vincula a eixe mateix programa de transformació alguns dels elements que han

estat vertebrals en el discurs polític del valencianisme polític.

9

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

Eixe espai, doncs, existeix al País Valencià, però no és exclusiu del nostre territori. Hi ha

fórmules electorals “de la ruptura” que han obtingut resultats molt significatius que

demostren l’existència d’una massa crítica cansada del sistema de partits sorgit de la

transició i que reclama transformacions que vagen més enllà del “torn pacífic” de partits.

En el cas valencià, però, eixa demanda de canvi no només està lligada a una determinada

agenda social, econòmica, institucional i mediambiental, sinó que també hi té un pes

decisiu l’agenda nacional.

Si mirem els resultats de les eleccions autonòmiques de 2015 podem obtindre dades que

confirmen aquesta afirmació: les comarques on tradicionalment el vot al BLOC havia

estat més alt han estat, també ara, les que major suport electoral van atorgar a

Compromís el mes de maig de 2015. Així, si l’any 2003 la candidatura BLOC-EV aconseguia

superar el 10% a la Marina Alta, la Safor i el Comtat, i se situava entre el 7 i el 10% a la

Ribera Baixa, la Ribera Alta i la Vall d’Albaida, totes aquestes han estat, precisament, les

principals fonts de vots per a la coalició Compromís al 2015, i les úniques comarques on

s’ha superat el 20% del vot en les eleccions autonòmiques.

Què volem dir amb això? Que al País Valencià, efectivament, hi ha un espai que reclama

trencar amb el sistema tradicional de partits, que aposta per la regeneració democràtica,

per unes polítiques socials avançades i per la transparència en la gestió. Un espai que, a

casa nostra, entén que junt a eixos valors està, de forma inseparable, la defensa d’una

política valenciana feta en clau pròpia, feta en la nostra llengua i feta amb l’objectiu

d’assolir quotes cada vegada majors d’autogovern. Eixe és “l’espai valencià de ruptura”,

l’espai del BLOC.

Si el BLOC ha fet, doncs, una aposta decidida per Compromís com a oferta electoral i si, a

més, els tradicionals feus del valencianisme han aportat els percentatges més alts al

conjunt de la coalició, semblaria lògic que el BLOC tinguera un protagonisme indubtable

dins de Compromís. No només perquè així ho indiquen els reglaments de funcionament

de la coalició, que ens reserven una determinada quota en funció del nostre nombre de

militants, sinó perquè semblaria lògic que aquells que han aconseguit resultats

extraordinaris als seus pobles i comarques pogueren servir d’exemple de “bona praxi” per

a la resta del país. Això, però, no sempre ha estat així.

Tanmateix, malgrat la contundència dels resultats electorals hi ha pocs dubtes que, ni el

lideratge “quotidià” de Compromís, ni la imatge exterior de la coalició han estat un reflex

directe d’eixa realitat electoral (i organitzativa, no cal oblidar-ho). Altres partits de la

coalició han pogut —o han sabut— traure un major profit mediàtic i han assolit una

capacitat d’influència interna que sols s’entén per dues raons: per l’existència, fora del

BLOC, d’alguns lideratges molt potents mediàticament que han esdevingut

10

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

inqüestionables dins del conjunt de la coalició i, simultàniament, per la pròpia feblesa

interna del BLOC, que ha propiciat el context idoni per a la consolidació d’aquesta

“asimetria”.

Un document com aquest no té la capacitat, ni la voluntat, d’explicar el funcionament i

els problemes interns d’altres formacions polítiques, per molt properes que siguen a

nosaltres, però sí que ha d’assumir el repte d’intentar identificar les eixides a una

situació que, a hores d'ara, ha provocat que una part de la militància del BLOC perceba

que el nostre partit no està aprofitant totes les oportunitats que ofereix Compromís per

reforçar i consolidar el nostre missatge valencianista i la nostra estructura organitzativa.

La solució no és fàcil. Ningú no ens va dir en cap moment que fóra fàcil. Fonamentalment

perquè el futur de Compromís no passa solament per allò que decidim els militants i les

militants del BLOC, sinó que haurà de ser el resultat de les decisions que es prenguen

democràticament al si de la coalició i en cadascuna de les organitzacions que en formen

part. Hi ha dues qüestions, però, que semblen indefugibles: en primer lloc, clarificar

l'estatus jurídic que adquireix Compromís, pas previ imprescindible per dotar-nos

d'instruments de participació i d'òrgans de decisió realment representatius i

transparents; en segon lloc, i estretament lligat a l'anterior, caldrà definir amb tota

claredat quin ha de ser el paper del BLOC en aquest nou escenari. Fins ara s'han

presentat, bàsicament, dues opcions: o avancem cap a una fórmula que done a

Compromís estabilitat, naturalesa jurídica i que, en conseqüència, assumisca

progressivament la major part de les competències que fins ara hem tingut els partits, o

admetem que Compromís només és una coalició electoral, intentem millorar el seu

funcionament intern, però aparquem el “traspàs de competències” i continuem treballant

per reforçar cadascun dels partits fundacionals.

Existeix, però, una tercera opció que pagaria la pena explorar, i que resulta d'una

aproximació de les dues postures adés apuntades: passa per reforçar el BLOC, tant des

del punt de mira organitzatiu com en relació amb les nostres propostes i actuacions

polítiques, com a pas previ per reforçar Compromís. El fet que la nostra organització siga

majoritària dins de la coalició ens atorga alguns drets, és evident, però també algunes

responsabilitats, i entre aquestes últimes està contribuir a què Compromís arribe a ser

allò que la majoria de la seua militància volem i allò que el poble valencià necessita.

En la conjuntura actual, “reforçar el BLOC” no significa el mateix que fa uns pocs anys:

abans, les prioritats fonamentals eren l'increment de la implantació, la millora dels

nostres instruments de comunicació o l'elaboració d'una oferta política que poguera

trobar suport electoral. Ara, sense menystindre eixos objectius, allò més urgent és

enfortir una organització que, amb una militància reduïda, i amb una estructura orgànica

11

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

basada en la major part dels casos en el voluntariat, ha de donar suport, aportar idees i

nodrir de líders el govern de la Generalitat i el de centenars d'ajuntaments.

2.2.1. El model JovesPV-Compromís.

Una de les situacions complexes que hem viscut al sí de Compromís com a BLOC va ser,

sense dubte, l’intent fallit de crear una organització jove unitària al sí de la coalició. La

suspensió del Congrés de forma unilateral per una de les organitzacions convocants a

poques hores de la seua celebració podria haver suposat un punt i final en els intents de

treballar a nivell jove com a Compromís.

Però no va ser així. El BLOC JOVE va assumir coma propi el repte de fer realitat el seu

objectiu per camins alternatius i aconseguir espais on poder cooperar amb la resta de

joves de la coalició.

En primer lloc, participant i donant suport als “Fòrums” de treball convocats per diferents

organitzacions comarcals de Joves amb Compromís per dissenyar i gestionar les

campanyes electorals. En segon lloc, generant sinèrgies i teixint complicitats a través

d’eixe treball i deixant palesa la necessitat i conveniència d’eines de treball conjunt. En

tercer lloc, assumint en el Congrés de Tavernes (2014) la necessitat d’una obertura en

l’organització que permetera l’entrada de nova militància al referent jove del BLOC.

Hui, el BLOC JOVE és ja JovesPV-Compromís. Una organització assembleària i horitzontal

on poden treballar tota aquella militància jove de Compromís que ho desitge, així com

persones no afiliades a cap dels partits. Una obertura que no ha suposat la renúncia a

cap dels seus valors fundacionals, sinó que ha demostrat la valentia d’assumir la

responsabilitat de realitzar els canvis necessaris per continuar sent l’organització jove

més dinàmica i participativa del País Valencià.

D’esta experiència de la nostra militància més jove cal extraure que des de la deliberació

democràtica és possible albirar vies per resoldre fins i tot les situacions més complexes

al sí de Compromís.

2.3. Créixer mentre es governa.

El valencianisme polític ha assolit fites històriques. La nostra passió per la política, la

qual considerem un servei públic lligat a l’ètica i la responsabilitat, compromesa amb la

nostra terra i la nostra gent, ens ha conduït a aconseguir més de 85 alcaldies i formar part

12

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

del govern de la Generalitat Valenciana i la Diputació de València. Un somni fet realitat

per a la nostra formació gràcies a una trajectòria de servei exemplar a aquest país.

L’oposició seriosa i contundent, alhora que propositiva, de la mà de les bones pràctiques

de govern que podem exhibir allà on tenim eixa responsabilitat, ens han portat a uns

resultats excel·lents que no poden convertir-se en flor d’un dia. No podem balafiar

aquesta oportunitat històrica. Hem de ser conscients de tot allò que hem aconseguit; i tot

allò que encara ens queda per aconseguir en aquest llarg camí en el què cada dia som

més gent. Per això és imprescindible, i és una prioritat, consolidar la nostra proposta

política. Eixamplar la nostra base social amb una organització potent i eficient. No podem

ser un gegant amb peus de fang. Per això és imprescindible i prioritari consolidar-nos

com a una organització política transformadora socialment i nacionalment majoritària al

País Valencià.

La nostra organització és més forta qualitativament que a nivell quantitatiu. La quantitat

de persones afiliades i simpatitzants està per baix del que necessitem per tal de

continuar difonent la nostra proposta política de país i per consolidar el creixement

electoral experimentat els darrers anys. És absolutament necessari créixer en nombre de

persones. I per això també ens cal una estructura interna potent que consolide l’actual

base social del nostre missatge per convertir el BLOC en una organització política

majoritària.

Enfortir el BLOC passa indubtablement per reforçar la nostra estructura interna. Ser

eficients orgànicament per consolidar el nostre projecte de país. En aquest sentit, si

volem consolidar definitivament la nostra proposta política, hem d’assumir que cal

diferenciar la tasca purament orgànica d'aquella estrictament institucional. Amb el gran

repte de consolidar les fites que fins fa pocs anys eren impensables, la gestió del dia a

dia del BLOC ha d’anar separada de l’àmbit institucional. Així i tot, és evident que el

projecte valencianista de la nostra organització ha d’anar al mateix pas que nostres

representants institucionals per mantenir la coherència en tots els àmbits.

L’àmplia representació institucional als municipis, siga al govern o bé a l’oposició,

juntament amb els nostres grups parlamentaris a les diferents institucions, no ens pot

fer oblidar i relegar la gestió del BLOC. Per a la consolidació del nostre projecte polític ens

caldrà agilitat orgànica per afrontar el pas de la trinxera al govern i fer del valencianisme

polític la resposta a les inquietuds de la gent.

Per això és fonamental canviar el nostre marc cognitiu: som una organització de govern i

amb capacitat de governar per millorar la vida de les persones. Ja no som només una

opció d’oposició, sinó que cada dia la gent confia més en la nostra representació pública.

13

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

I, en conseqüència, hem de saber canalitzar la situació d’èxit de Compromís per fer

créixer el BLOC i assegurar la consolidació de la nostra opció política.

2.3.1. Noves formes de treballar i lideratges compartits.

La nostra aposta per articular i liderar un Espai Valencià de Progrés ha resultat una

fórmula exitosa i, el més important: és un projecte de present i amb futur. Un encert

estratègic gràcies al qual hem estat capaços de sumar veus, idees i valors per bastir un

discurs polític que, sense perdre de vista la nostra trajectòria de lleialtat al país, ha sabut

liderar i comunicar la nova etapa política al País Valencià.

La confiança de la ciutadania en favor de Compromís a les eleccions europees,

municipals, a les Corts Valencianes i al Congrés ha donat una altra dimensió al nostre

projecte. Per això cal fugir de les dinàmiques d’atomització i de caïnisme per gestionar la

nostra pluralitat i per continuar fent créixer el valencianisme polític.

Per això, és la nostra responsabilitat estar en continua adaptació als canvis de la societat

valenciana. Adaptar-nos a les microrealitats diàries de les persones per estar a

l’avantguarda dels nous temps i de les noves demandes ciutadanes. En definitiva, millorar

la capacitat d’obertura i d’integració del nostre projecte polític a la societat per fer d’ell

un dels nostres eixos principals d’actuació des de la convicció d’exercir de valencianes i

valencians.

La vocació transformadora del valencianisme polític ha de reflectir allò que som:

persones que formem part d’un projecte que no pensa en la tàctica política sinó en el

servei a la gent i l’economia productiva del seu país; de forma nítida i sense cap altre límit

que la voluntat de proposar un País Valencià viable, sostenible, democràtic, just i lliure.

La nostra militància és el principal actiu del BLOC. És la nostra base i les nostres

actuacions han d’anar sempre encaminades a donar-li un major reconeixement i una

major participació. I el treball de baix cap a dalt és el nostre valor afegit com a

organització política moderna del segle XXI.

En la nova etapa, plena de grans reptes i de noves formes de treballar, el BLOC ha

d’incrementar el lideratge social en tots els àmbits. Lideratges corals i generosos que

siguen capaços d’associar el nostre projecte a diversos perfils que amplien l’espectre

social dels destinataris de la nostra proposta política de país. Hem de saber combinar els

lideratges consolidats amb la creació de nous. Des de la suma d’experiències i noves

idees, impulsant i mantenint els valors que ens han fet arribar on som. Lideratges

14

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

cooperatius capaços de generar lligams amb la gent. Continuar associant els valors

democràtics, progressistes i valencianistes a les persones referents de la nostra

organització per continuar creixent.

I, com està al nostre ADN polític, des de la descentralització. De baix cap a dalt. Des dels

col·lectius locals als col·lectius comarcals i, des d'aquests, a l’estructura nacional.

Lideratges locals, lideratges comarcals i lideratges nacionals han d'estar formats per

persones referents en tots els àmbits que tinguen la capacitat de defensar idees potents

en moments concrets, però amb una continuïtat amb el pas del temps.

Lideratges regeneradors, formats i informats, eixits de la base i que mantinguen un

respecte exquisit cap a aquesta. Referents orgànics a les diferents estructures

territorials i referents institucionals als ajuntaments, diputacions, Corts Valencianes,

Congreso i Parlament Europeu. Lideratges conformats per equips multidisciplinaris amb

vocació de construir majories.

Al BLOC tenim una bona pedrera de dones i d’homes que podríem assumir eixe paper en

tots els àmbits. Possiblement ens ha faltat generositat o confiança per fer-los visibles,

especialment en els darrers temps, quan hem aconseguit comptar amb uns referents

institucionals a nivell nacional que són reconeguts per tota la militància, però que no

haurien d'enfosquir el protagonisme dels lideratges d'abast local i comarcal, d'aquells

que ho són en àmbits sectorials, dels lideratges més joves i, molt important, dels

lideratges femenins.

I com s'aconsegueix això? Amb una major visibilització en les plataformes mediàtiques

que depenen del BLOC, amb una major presència en actes públics, amb un contacte més

directe amb els referents d'àmbit nacional i, el més important, amb una voluntat decidida

de fer-los emergir. I, per dir-ho de forma gràfica, “si no vénen, haurem d'anar a buscar-los

i a buscar-les”.

2.3.2. La necessitat de la formació i dels espais de trobada.

Estretament lligada amb l'anterior hi ha la qüestió de la formació de la militància. És un

aspecte fonamental per a millorar la nostra acció diària en tots els àmbits de presa de

decisions. Ens hem de plantejar aquesta qüestió com un objectiu prioritari i l'hem

d'entendre com un eix estratègic per reforçar el partit en el present i per construir el futur

del BLOC i de Compromís sobre bases més sòlides.

15

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

En eixe sentit, sembla indefugible la creació d'estructures orgàniques que assumisquen

eixa responsabilitat, bé siga a través de la posada en marxa d'una Fundació vinculada a

l'estructura del partit, o bé a través de la convocatòria anual de jornades o escoles

formatives, que poden compatibilitzar l'aprenentatge en xarxa amb les trobades

presencials. Considerem, de fet, aquest últim factor com un dels principals riscos que pot

córrer la nostra organització en aquesta nova etapa: podem córrer el risc que les

responsabilitats i compromisos institucionals facen veure els moments de trobada —

lúdica o formativa— amb companyes i companys de militància com una pèrdua de temps.

Res més lluny de la realitat: és una eina bàsica per reforçar l'autoestima de la militància,

per fer emergir eixos lideratges a què hem fet referència, i perquè aquelles persones que

tenen càrrecs institucionals no deixen de “xafar carrer” i partit.

D'exemples en tenim diversos en el nostre entorn, així que no hauria de resultar difícil

desplegar un pla de formació i encontre de la militància en un termini breu. Una formació,

això sí, a l’abast de tota la militància, que servira per als interessos i necessitats dels

càrrecs públics, passant pels càrrecs orgànics i afiliats i simpatitzants.

En aquest sentit, entenem que cal potenciar tots aquells espais que permeten la

connexió entre la militància de la mateixa comarca i entre la militància de diferents

indrets del país i, així mateix, és clau que totes aquestes activitats atorguen especial

rellevància a les bones pràctiques i a les trajectòries reeixides de servei al país en càrrecs

públics i orgànics. Una persona que ha estat diputada, alcaldessa, regidora o secretària

comarcal no pot acabar la seua carrera pública sense el reconeixement de la resta de la

militància i, el que és més important, sense haver aportat el seu bagatge a les

generacions més joves.

2.3.3. El municipalisme com a motor del país, i del partit.

El municipalisme és una de les fortaleses i potencialitats del BLOC. Un projecte de

proximitat, arrelat al territori i vertebrador del País Valencià a través dels pobles i ciutats.

Els col·lectius locals i la seua representació pública als ajuntaments són el primer escaló

des d’on portem endavant el nostre treball polític.

Compromís ha arribat a ser una força consolidada i en creixement al llarg i ample del país

gràcies a la forta implantació territorial del BLOC. Poden haver-hi contribuït altres

factors, és evident, però sense l'aportació feta per centenars de militants i càrrecs

públics als municipis del país durant dècades, Compromís no seria, hui per hui, com és.

16

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

La nostra presència als municipis és un valor afegit i essencial del nostre projecte. Una

forma de treballar, des de la humilitat, per millorar l'entorn que tenim més prop. El BLOC, i

en definitiva el valencianisme polític, té una llarga trajectòria lleial al país i la seua gent.

Des de les primeres regidories a les alcaldies actuals. Un procés de treball de base

incansable que va fer seua —abans i tot que aquesta es convertira en un conegut eslògan

— la frase: “pensa globalment, actua localment.” Des dels ajuntaments i des dels

col·lectius locals i comarcals hem posat cara i ulls al nostre projecte polític, i hem traduït

els nostres valors en accions concretes, en polítiques adreçades al benestar de les

persones, a la preservació del nostre entorn, a la promoció de la nostra cultura i a la

participació ciutadana. Durant la llarga nit del PP, governs dirigits o participats pel BLOC

van ser exemple de l'existència d'una forma diferent de governar, i aquesta va ser la

nostra millor carta de presentació per al salt a les institucions nacionals.

Aquest important bagatge no s'ha de malbaratar, sinó que cal posar-lo en valor i donar-li

la màxima visibilitat. Quan no teníem presència a les Corts, ni a Madrid, ni a Brussel·les,

els nostres alcaldes i alcaldesses tenien un pes fonamental en l'estratègia mediàtica del

BLOC. Ara, evidentment, eixe protagonisme ha de ser compartit amb els referents d'àmbit

nacional. Però ha de ser compartit, no ha de ser monopolitzat en cap cas.

L'intercanvi de bones pràctiques locals i la construcció de totes aquelles eines que siguen

necessàries per facilitar la tasca institucional als nostres regidors i regidores han de ser

contemplades, doncs, no només com un servei als càrrecs locals, sinó com una inversió

de futur. No cal oblidar, en eixe sentit, que ha estat als col·lectius locals on s'han

incorporat al nostre projecte centenars de persones independents, i també partits locals

independents, atrets per una política transparent, honesta i que obri la porta a qui vol

contribuir al projecte polític del valencianisme progressista.

Aquesta estratègia de suma cooperativa és clau per consolidar la nostra presència

territorial, sobretot als municipis més menuts. Les reeixides aliances amb partits d'àmbit

local a Cocentaina, Tavernes Blanques, o Agres són la millor prova del que estem dient, i

són la nostra millor carta de presentació per demostrar com volem fer les coses, també, a

nivell nacional.

2.3.4. La implantació, encara.

S'enganya qui pense que les estratègies d'implantació perden importància ara que tenim

un “matalàs institucional” tan còmode. I s'enganya per dues raons: perquè som, encara,

un partit amb un nombre de militants insuficient i perquè, en última instància, sense una

17

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

militància activa i il·lusionada, i sense una presència territorial consolidada resulta

pràcticament impossible consolidar un projecte polític. Els fenòmens mediàtics tenen, és

cert, un important paper a l'hora de mobilitzar el vot, però estan sotmesos a les

capricioses fluctuacions de les línies editorials dels mitjans de comunicació de masses i,

el que és pitjor, són difícils de calcular. Tindre una militància nombrosa, formada, activa,

informada i participativa és, sense dubte, el matalàs més sòlid sobre el qual podem bastir

el nostre futur.

A través de Compromís, el BLOC ha pogut trencar la barrera psicològica que

representaven les grans ciutats i les comarques castellanoparlants i, de fet, tenim

representació als ajuntaments més grans del país i en municipis castellanoparlants com

Elda, Siete Aguas o Chiva. Hi ha, però, una pregunta cabdal: quina part d'eixe resultat es

pot atribuir al BLOC i quina a la resta de la coalició? La pregunta no té una resposta fàcil,

però, a priori, sembla evident que la marca Compromís no té algunes de les connotacions

que en eixes zones han sigut habitualment considerades negatives, particularment per la

qüestió lingüística, quan no hem sabut implementar les actuacions pedagògiques

adequades per fer entendre que el valencià ens uneix, és la llengua comuna (siga o no la

llengua materna) i un valor que ens diferencia i ens singularitza a tota la ciutadania del

nostre País.

La clau està, doncs, no sols en aprofitar l'obertura de les portes d'eixos espais per

consolidar la presència del valencianisme polític a les ciutats i a les zones

castellanoparlants, sinó també en retrobar els símbols que ens uneixen com a poble, on

la llengua no pot seguir separant-nos. Com podem fer això? Doncs ajudant als col·lectius

locals i comarcals del BLOC d’aquestes zones, donant-los suport logístic i formatiu,

facilitant-los la participació en tots els òrgans del partit i creant sinèrgies per a la

realització d’activitats amb comarques veïnes. Compromís serà fort si els nostres

col·lectius estan cuidats.

Tenim grans “espais buits”, particularment a l'extrem sud del país, on hi ha ciutats com

Oriola o Torrevella amb un volum poblacional que no es pot negligir. I és evident —ho hem

dit amb insistència— que caldrà treballar perquè el valencianisme polític no siga vist en

aquestes zones com un element que resta sinó com un valor positiu. Aquest serà el pas

previ necessari per a la nostra implantació en eixes zones. Fins que això arribe, però, hi ha

avanços que es poden anar fent en les zones aparentment més “fàcils” per al nostre

projecte polític.

Cal, per tant, un pla d'implantació territorial que, més enllà de la lògica electoral,

assegure la presència de col·lectius del BLOC —o de Compromís— en la totalitat dels

pobles del país. Si més no en aquells de les comarques valencianoparlants. És evident,

18

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

per exemple, que comarques com els Ports, l'Alt Maestrat o el Comtat tenen un nombre

d'habitants escàs, però això no hauria de ser un obstacle per aconseguir una presència

consolidada en aquestes zones. El nostre partit és, com hem dit, “més que un partit”, és

un projecte de redreçament nacional i, precisament per això, els nostres objectius a mitjà

i llarg termini s'han de fixar més enllà de les conteses electorals. Per (re)construir el País

Valencià cal molta gent, és cert, però també cal que hi haja gent disposada a fer-ho al

llarg i ample del territori.

De forma simultània, caldrà reflexionar sobre les raons que fan que el nostre nombre de

militants no s'incremente de forma exponencial. Hi ha una raó de fons, relacionada amb

la forma com la ciutadania es relaciona en l'actualitat amb els partits polítics. Hi ha poca

gent que estiga disposada a “lligar-se” de forma clara amb una determinada opció

política, però això no vol dir que a la gent no li interesse la política o que no estiga

disposada a treballar intensament. Cal, doncs, apostar per noves fórmules de

participació que siguen complementàries a la militància més clàssica i formal; donar

major protagonisme a les persones simpatitzants, votants enregistrades, voluntàries que

volen col·laborar en moments puntuals, etc.

I ací és fonamental plantejar-se tindre en compte un altre factor: el poder d'atracció que

té Compromís, més enllà de les estructures de partit. L’ afiliació directa a Compromís, tot i

els problemes d'encaix que sabem que està tenint, s'ha convertit en un fenomen molt

significatiu, fins al punt que en alguns col·lectius supera ja la militància del BLOC o dels

altres partits de la coalició. És clar que eixes persones han tingut la possibilitat d'afiliar-

se al nostre partit i no ho han fet, i s'han estimat més signar la fitxa de “Gent de

Compromís”, per la qual cosa injustament no tenen al sí de la coalició —des del punt de

mira legal, si més no— els mateixos drets i deures que als militants del BLOC. Però,

realment pensem que en l'actualitat, quan la marca Compromís ha adquirit una

rellevància pública extraordinària, podem esperar una afiliació massiva al BLOC? O caldrà

obrir les estructures del BLOC perquè hi participen —amb la fórmula que siga— les

persones afiliades a Compromís que comparteixen amb nosaltres la pràctica totalitat

dels valors, dels objectius i de la forma de treballar?

2.4. Partit-govern. Una relació necessària (però complicada).

El darrer cicle electoral, sense cap mena de dubte, ha marcat un punt d’inflexió en la

història del valencianisme polític. Els grans resultats que va aconseguir Compromís tant

en les eleccions valencianes com a les locals, van fer possible assolir fites fins fa pocs

anys impensables: participar al govern de la Generalitat, de la Diputació de València, així

19

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

com a l’Ajuntament de València, Alacant o Castelló; entre una altra setantena llarga

d’Alcaldies al llarg i ample de tot el País Valencià. La nostra organització ha passat de la

trinxera al govern.

2.4.1. Institucions i organització. Dos espais, un sol projecte.

Al llarg de la història del BLOC s’ha reflexionat en nombroses ocasions sobre el risc que

ha suposat per als nostres càrrecs públics locals “tancar-se en la gestió”, i s’han intentat

oferir eines per fer compatibles les responsabilitats de govern amb el treball organitzatiu.

Si eixe perill era evident en legislatures passades, en la que va començar el mes de maig

de 2015 es pot convertir en una greu amenaça per a la bona marxa, la consolidació i el

creixement de la nostra organització.

Actualment, Compromís forma part del govern d’un gran nombre d’institucions. Els

càrrecs públics del BLOC han estat, estan i estaran al servei de la ciutadania, de les

nostres institucions i a l’alçada del projecte de país que sempre hem plantejat. En aquest

sentit, les actuacions de l’organització política i les que portem a terme des de les

institucions han de tindre punts de connexió i ser complementàries. La interrelació entre

el BLOC i els nostres representants a les institucions és una peça clau per a la bona

gestió i, també, per al nostre èxit com a organització política.

En línia amb el que s’ha dit en apartats anteriors, la formació de la militància del BLOC és

fonamental per a millorar la qualitat de la nostra organització, però també resultarà una

eina clau per inspirar la política institucional. Eixa és la missió bàsica dels programes

electorals, però cal establir mecanismes d’actualització i ampliació permanent per donar

una resposta àgil a les necessitats de les persones de la nostra organització que ostenten

càrrecs públics. L’experiència de les comissions sectorials de Compromís durant la

passada legislatura ha estat un bon exemple de pràctica reeixida, que ha aportat als

governs actuals continguts programàtics, posicionaments i contactes amb la societat

civil i amb diferents sectors professionals. Ara, caldrà agilitzar i simplificar eixos

mecanismes de comunicació perquè resulten realment útils.

Per garantir que els governs de Compromís despleguen aquelles polítiques que formen

part dels valors del valencianisme polític caldrà que assegurem el bon funcionament de

tots aquells mecanismes que ens permeten nodrir els nostres governs d’idees, propostes

i projectes. El BLOC ha de ser una fàbrica d’idees, tasca que haurem de compartir amb

moltes altres entitats amb les quals compartim infinitat d’aspectes, que poden aportar

20

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

als nostres governs un doble valor: un contacte fluid amb la ciutadania i una font quasi

inesgotable de propostes.

El nostre partit està en una posició idònia per assumir la funció d’enllaç entre el govern i

la societat civil, gràcies a la nostra dilatada experiència de treball amb entitats culturals,

ecologistes, veïnals etc. i, també, a la nostra forta implantació territorial. Per fer això,

doncs, resultarà fonamental que l’organització es dote dels mecanismes necessaris per

garantir eixe paper d’interlocució amb els nostres governs.

En eixe sentit, considerem que els grups municipals, a nivell local, els grups polítics a les

diputacions i el grup parlamentari a les Corts Valencianes han d’assumir de major

protagonisme. Caldrà que el BLOC incorpore als seus estatuts mecanismes formals de

relació institucional, però creiem que és fonamental consolidar dos mecanismes de

diàleg que haurien de funcionar en paral·lel (però no de forma aïllada): per una part, la

relació estrictament institucional (Ajuntament-Diputació-Generalitat) i, per una altra, la

comunicació entre la militància i els representants públics de Compromís a les diferents

institucions (societat civil-militància-col·lectiu local-grup municipal-grup provincial-grup

parlamentari). La primera, està condicionada per les dinàmiques pròpies dels governs

(servei a tota la ciutadania, disponibilitat econòmica, relacions amb l’oposició i amb els

socis de govern —si els hi ha—), mentre que la segona respon a les dinàmiques pròpies

d’una organització política que, a més de governar, ha de tindre una actitud propositiva.

Finalment, caldrà assegurar una adequada coordinació efectiva i real entre totes les

institucions de govern on participa el BLOC a través de Compromís. És clau, en eixe sentit,

que les estratègies polítiques de les institucions no només compten amb el vistiplau dels

partits amb els quals compartim la major part dels governs, sinó que responguen, en la

mesura d’allò possible, a les directrius emanades de l’estructura orgànica del nostre

partit. El BLOC ha d’arribar a ser el punt de referència de totes les actuacions de les

persones que ens representen a les diverses institucions. Les grans línies de projecte de

país les hem raonat en nombrosos programes electorals, documents específics i

ponències. Tot eixe material ens haurà d’orientar, guiar i inspirar en el nostre

plantejament de gestió amb visió a mitjà i a llarg termini.

El BLOC ha d’enfortir els mecanismes de vinculació directa amb la seua representació

institucional. És vital un contacte fluid entre el govern valencià i els diferents grups de

càrrecs públics per fer coneixedor als òrgans de l’organització del treball que es porta a

terme des de tots els àmbits del país.  Per tant, és prioritari establir instruments que

facen possible una constant interrelació entre totes les persones que ostenten càrrecs

públics del BLOC. A més a més, cal establir rapidesa en els canals de relació.

21

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

Per desenvolupar tota aquesta tasca d’optimització de la coordinació, hem de disposar

d’eines que ens ajuden a desenvolupar-la i fer-la possible: reciprocitat real entre la

militància i la nostra gent a les institucions, diàleg constant per donar un millor servei als

col·lectius locals i a la militància. Espais de diàleg i trobada regulars i periòdics on es

compartisca el treball que es porta a terme i a l’hora, recollir propostes per iniciar noves

actuacions.

2.4.2. La (imprescindible) separació entre càrrecs orgànics i càrrecs institucionals.

La major part de les idees que s’exposen en aquesta ponència només es podran

desplegar de forma efectiva si s’aconsegueix una eficàcia dels càrrecs orgànics del BLOC,

i si s’aprofita l’actual conjuntura per fer una inversió en recursos humans al si de

l’organització.

Un projecte com el nostre sols s’ha pogut mantindre i arribar fins a on ha arribat amb el

treball voluntari de centenars de persones, però arribats al punt on estem és

absolutament necessari comptar amb un equip humà qualificat, coordinat i distribuït pel

territori. Si, com defensem en aquesta ponència, hem de garantir el protagonisme dels

col·lectius locals i comarcals, caldrà assegurar-se que aquests puguen comptar amb una

mínima infraestructura i amb el personal necessari per fer les tasques del partit. I que

això no es confonga amb la tasca pròpia de les institucions. És evident que tots els

col·lectius no tenen la capacitat de fer aquesta mena d’inversions, però l’estructura del

partit, a nivell nacional, s’haurà de fixar com un objectiu fonamental la formació i

manteniment d’una xarxa de persones que assegure el correcte funcionament de

l’organització al llarg i ample del país. I això no és una “ajuda” als col·lectius, cal tindre-ho

clar. Això és una inversió de futur imprescindible per garantir que el BLOC siga una

organització sòlida i eficaç.

Una diferenciació nítida entre càrrecs públics i càrrecs orgànics és, per les raons

apuntades, una qüestió bàsica, no només per incrementar la transparència i evitar

malentesos, sinó sobretot per assegurar la disponibilitat de temps d’aquelles persones

que es dedicaran a les tasques orgàniques. Si el BLOC ha de fer un treball intens

d’enfortiment intern, i ha de marcar línies polítiques més enllà de les estratègies

institucionals i dels condicionaments dels governs, les persones que han de prendre

eixes decisions no poden ser les mateixes que després les hauran d’executar dins de les

institucions.

22

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

En eixe sentit, s’haurà de regular la duplicitat de càrrecs públics mitjançant els Estatuts,

segons la norma una persona, un càrrec. I això, per diverses raons: en primer lloc, per una

qüestió, més que comprensible, de disponibilitat de temps. En segon lloc, per la “mala

premsa” que té eixe fenomen entre la ciutadania (encara que no hi haja doble salari) i, per

últim, per facilitar l’emergència dels lideratges múltiples a què ens hem referit abans. A

mitjà termini, a Compromís hauríem de ser capaços de delimitar, com ho fan altres

partits, uns perfils específics de les persones que ocupen càrrecs públics locals i

d’aquelles que els ocupen a nivell nacional. El tarannà, la forma de relacionar-se amb la

ciutadania i els requisits per ser alcaldessa o alcalde no són els mateixos que resulten

necessaris, per exemple, per ser diputada o diputat a les Corts Valencianes o al Congreso.

2.5. El municipi i la comarca, les nostres principals fortaleses.

Un dels punts forts del BLOC és el pes de la nostra estructura local i comarcal. Més enllà

d’una qüestió purament organitzativa, aquest fet evidencia la vocació de la nostra

formació de treballar de baix cap a dalt, obrint espais deliberatius que vertebren el nostre

territori. S’ha dit anteriorment: no només hem de tindre presència als municipis amb

objectius electorals, sinó que la hi hem de tindre perquè un projecte de (re)construcció

nacional ha d’estar present a tots els pobles i ciutats.

La implantació del BLOC com a projecte arreu del país ha sigut històricament desigual,

principalment a causa de la diversitat lingüística i cultural del nostre territori. Les

comarques castellanoparlants de l’interior i del sud han sigut des de sempre un territori

de difícil permeabilitat per a la nostra organització, però també les comarques —

aquestes sí, valencianoparlants— de l’interior nord.

Tot i així, a partir del 2003 comença a consolidar-se una estructura territorial que hui,

tretze anys després, ha crescut i s’ha consolidat. A hores d’ara vivim el moment de

màxima implantació territorial i institucional amb 215 col·lectius locals, 20 comarcals i

721 regidors i regidores aconseguits sota el paraigües de Compromís en les darreres

eleccions municipals. En eixa consolidació ha jugat un paper molt important el fet que les

persones que integren els nostres col·lectius i aquelles que han anat assumint càrrecs

institucionals a nivell local al llarg de tots aquests anys han fet de la decència, la

credibilitat, la constància i la coherència les principals eines per normalitzar el

valencianisme polític com a opció de dignitat enfront del saqueig a què les majories del

PP ens tenien sotmesos.

23

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

No obstant eixe creixement, si volem consolidar un valencianisme integrador, amb

vocació majoritària, aglutinador i global, no ens podem conformar amb el què hem

aconseguit fins ara. Cal, per això, continuar treballant perquè el BLOC tinga implantació

en totes les comarques del País Valencià, trencant la barrera d’aquelles que

històricament s’han mostrat més reticents als plantejaments valencianistes. Amb eixa

finalitat, cal definir una estratègia diferenciada, identificant la realitat i les necessitats

en cada cas.

Evidentment, el moment que estem vivint, amb la visibilitat i normalitat que ens dóna la

participació al govern autonòmic i a la majoria dels governs de les ciutats de referència,

és el més adient per intentar abordar la implantació allà on el BLOC encara no ha arribat.

Però, com dèiem, la implantació local i comarcal és alguna cosa més que una simple dada

mesurable des del punt de vista organitzatiu. Eixa implantació creixent al llarg i ample del

territori —i per això també la necessitat d’abastar totes les comarques valencianes—

ens permet tindre una visió més acurada de la realitat del nostre país. Com s’ha dit, la

militància i els col·lectius del BLOC han de tindre un paper determinant com a corretja de

transmissió de les propostes, reivindicacions i queixes de la ciutadania envers els nostres

càrrecs públics, i per garantir que això siga efectiu cal una organització local i comarcal

sòlida, que engresque la militància i n’encoratge la participació.

Les persones que militen, simpatitzen o treballen a les institucions dels nostres pobles

són el nexe d’unió més fort que tenim amb eixa realitat diversa a la qual hem d’estar

apegats per continuar responent de manera efectiva a les inquietuds de la nostra

societat a través de les nostres propostes polítiques.

Per reforçar eixa estructura, cal aplicar d’una manera rigorosa processos

democratitzadors que asseguren que les bases, actives en els col·lectius locals i

organitzades dins de l’estructura comarcal, siguen el fonament de qualsevol decisió. La

nostra essència és fer política de baix cap a dalt, amb absolut respecte per les decisions

preses democràticament.

Això ajudarà també a aprofundir en la descentralització de la nostra organització. Cal

defugir dels plantejaments més centralistes que fan servir altres formacions perquè, com

dèiem, ens allunyen de la realitat i ens resten democràcia. Cal, així mateix, recordar que

el nostre partit sempre ha apostat per la comarcalització i, per això, hem d’evitar que el

marc cognitiu provincial quede interioritzat en les nostres estructures de partit com si

fóra immutable.

En altres moments, quan no teníem representació més enllà de l’àmbit local, la política

que es duia a terme als municipis tenia una visibilitat i un protagonisme dins de

24

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

l’organització que ara s’esvaeix com a conseqüència de la nostra presència a les

institucions d’àmbit nacional. Això és una tendència comprensible, però que hem

d’intentar evitar si volem ser fidels a aquells que ens han portat fins ací i, també, si

volem, com diem sovint, que el BLOC “lidere Compromís”. El nostre lideratge no és, no pot

ser-ho, unipersonal, sinó que apostem pels lideratges múltiples i corals, i això passa per

donar major visibilitat i protagonisme a les nostres principals pedreres de líders: els

nostres col·lectius locals i comarcals. Cal, doncs, dedicar-hi recursos econòmics, humans

i organitzatius, i cal reforçar tots aquells instruments que permeten fer visible la nostra

major singularitat com a partit: la nostra presència consolidada al llarg i ample del

territori, garantida per centenars d’homes i dones que treballen incansablement, en

condicions no sempre fàcils, per reforçar el projecte polític que representa el BLOC. Les

assemblees de regidores i regidors, els espais de formació o les trobades comarcals i

locals són la nostra major fortalesa davant de projectes pensats “de dalt cap a baix” i que

menystenen la tasca que es fa a nivell local.

25

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

3. Nous reptes per a un nou país.

Reestructurar, adaptar i reforçar la nostra estructura interna com a organització és el

primer pas. El segon, posar en valor aquells elements que han donat cos a la nostra

proposta política i que ara s’han de convertir en eines fonamentals per al treball dels

governs on participa Compromís.

3.1. Primer, les persones.

#rescatempersones era l’etiqueta d’una de les primeres campanyes virals desplegades

des de Compromís, que va tindre una forta repercussió mediàtica i que va servir per posar

el focus en les polítiques socials, evident prioritat en una situació d’emergència com la

que ens ha deixat la crisi/estafa econòmica.

Les polítiques orientades a la integració, l’equitat, la igualtat d’oportunitats i el suport a

la dependència s’han convertit en una de les prioritats dels governs en què participa

Compromís, i són la nostra millor carta de presentació de cara al conjunt de la ciutadania.

Són la prova més clara que el nostre projecte polític es preocupa per temes identitaris

amb l’objectiu essencial de millorar la qualitat de vida de totes les persones que viuen en

el nostre país és un aspecte absolutament clau.

És fonamental, a més, que la ciutadania associe el BLOC amb aquest tipus de polítiques.

Aquesta serà una de les millors formes d’acabar amb alguns dels prejudicis que han

pesat sobre la nostra organització. Per això, doncs, haurem de fer que les polítiques que

“rescaten persones” siguen la nostra carta de presentació.

La construcció d’un “model valencià d’estat del benestar” s’ha de convertir en una

autèntica prioritat per a la nostra organització. En què consisteix això? L’estat del

benestar, com sabem, és el conjunt de polítiques que tenen com a objectiu millorar les

condicions de vida de les persones i assegurar la igualtat d’oportunitats de la ciutadania.

A grans trets podem dir que la concepció de l’estat del benestar té com a finalitat la lluita

contra la pobresa i la seua cobertura s’estén al conjunt de la societat, tenint com a

principis la igualtat, la solidaritat i la universalitat.

Però a partir d’eixa definició bàsica hi ha diferents models de concreció de les polítiques

de benestar, segons el grau o nivell d’implicació del sector públic en la provisió dels

serveis i prestacions socials i el seu nivell de cobertura, i també en funció de la

participació de l’anomenat “tercer sector”. Fins i tot podríem considerar com un model

d’estat del benestar el tipus de política desplegada pel PP durant anys, consistent a

26

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

privatitzar progressivament les polítiques socials i a mantindre una mínima estructura

pública limitada a oferir caritat a les persones amb risc greu d’exclusió social.

L’estat del benestar, en qualsevol cas, no ha de ser un mer gestor del capitalisme que

suavitze les seues conseqüències. És a dir, no es tracta de crear un estat de beneficència

que atenga unes situacions que es consideren “inevitables”, sinó d’un conjunt de

polítiques que busquen una solució de l’arrel d’aquests problemes.

Segons els estàndards europeus, es consideren despeses socials aquelles inversions

relacionades amb l’atenció a les malalties i promoció de la salut, accidents laborals,

vellesa, supervivència, maternitat, càrregues familiars, al foment de l’ocupació, a la lluita

contra l’atur, les garanties d’habitatge, educació i lluita contra la pobresa en totes les

seues formes. Totes eixes han estat, justament, les polítiques més desateses pels

governs del PP i, precisament per això, s’han convertit en l’eix vertebrador dels projectes

dels nous governs locals i del govern de la Generalitat.

Hi ha, però, una “especificitat valenciana” en eixe tipus de polítiques? Creiem que sí. Ací,

la crisi econòmica ha mostrat la seua cara més ferotge, i ha colpejat amb força sobre

comarques senceres, on les xifres de desocupació i de famílies que viuen sota el llindar

de la pobresa són impròpies d’un país de l’anomenat “primer Món”. Som, a més, un país

d’acollida per a centenars de persones que venen d’altres llocs del món buscant una vida

millor. I tenim, a més, uns sectors productius pràcticament desmantellats, amb una

indústria en procés de liquidació, una agricultura en crisi i un sector serveis centrat quasi

exclusivament en l’aportació estacional del turisme de sol i platja. Però també som un

país solidari, amb una rica xarxa associativa que treballa des de fa dècades per atendre

les situacions que l’administració pública havia deixat completament bandejades.

Entenem, doncs, que caldrà construir eixe model valencià d’estat del benestar des de la

participació del “tercer sector”, des de la coresponsabilitat, amb un paper propositiu i de

coordinació per part de les administracions, però deixant actuar aquells que, durant anys,

han ocupat que van deixar els governs del PP.

A més, el model de polítiques de benestar que cal implantar haurà de tindre en compte

tres elements que considerem essencials: les desigualtats laborals, les desigualtats per

raó de gènere i la manca d’oportunitats de la joventut. Aquests tres elements, que poden

ser comuns a altres països, tenen un pes determinant a casa nostra: el primer d’ells està

directament relacionat amb les polítiques regressives del PP en matèria laboral, que no

només no han reduït, sinó que han eixamplat la bretxa salarial entre aquells que menys

cobren i aquells que cobren més, entre aquells que tenen contractes indefinits (cada

vegada menys) i aquells que pateixen els contractes temporals (cada vegada més).

Evidentment, això té relació directa amb el que dèiem adés, perquè l’increment de l’atur

27

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

de manera estructural ha generat una davallada de la taxa de cobertura de les

prestacions per desocupació.

En un país on l’economia productiva recolza sobre petites i mitjanes empreses i sobre

treballadors autònoms, les receptes econòmiques i les eines de negociació no poden ser

les mateixes que a les grans regions industrials d’altres zones o als territoris amb una

economia amb major pes d’altres sectors com l’agricultura. Per això, eixe “estat valencià

del benestar” haurà de propiciar solucions específiques per a les problemàtiques pròpies

del nostre país, unes eixides que difícilment vindran de “las grandes centrales”, siguen

aquestes sindicals o empresarials.

La feminització de la pobresa és, al nostre país, una autèntica xacra. Les dones, encara a

hores d’ara, son un grup social abocat a l’exclusió social i a les condicions de pobresa per

raons de gènere. A l’Estat espanyol, les dones cobren aproximadament un 30% menys que

la mitjana dels homes, xifres que s’incrementen notablement en alguns trams d’edat, on

el treball no qualificat de les dones fa pràcticament impossible pensar en una

emancipació efectiva.

Per últim, no cal deixar de considerar com un element especialment preocupant la manca

d’oportunitats de la joventut valenciana, tant d’aquella que fa estudis superiors i es veu

obligada a emigrar com aquella que no els ha fet i no pot trobar eixides laborals dignes a

casa nostra. La desocupació, la inseguretat i la precarització del mercat laboral per a la

gent més jove es fa palesa d’una manera cruenta.

Front a això calen unes polítiques decidides dels nous governs adreçades a assegurar un

nou horitzó d’oportunitats per al nostres joves. Perquè són el futur, com es diu sovint, i,

també, perquè no cal oblidar que el jovent ha apostat massivament per Compromís en

totes les convocatòries electorals recents, i això vol dir que confien que nosaltres, i no els

partits tradicionals, oferirem solucions als seus problemes. I no els podem fallar.

3.2. Economia: Per una nova via valenciana.

El País Valencià s’ha trobat durant aquestes darreres dues dècades immers en una greu

crisi del model productiu tradicional. La caiguda relativa del PIB per càpita valencià ha

estat amplament perceptible, fins al punt que aquesta representa a hores d’ara poc més

del 80% de la mitjana estatal. En aquest sentit, podem identificar dues causes

estructurals que expliquen aquesta decadència. En primer lloc, la implementació d’unes

polítiques públiques que han afavorit el desenvolupament d’un model productiu

vulnerable, centrat en estratègies competitives via preus, i amb una baixa productivitat

28

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

relativa. En segon lloc, i no menys important, la persistència d’una discriminació

sistemàtica pel que fa al finançament i la inversió territorialitzada per part del govern

central.

Després dels excessos immobiliaris, dels grans esdeveniments turístics, d’unes

polítiques econòmiques devastadores, l’economia valenciana necessita retrobar aquell

camí d’èxit que va caracteritzar el procés d’industrialització a casa nostra. El canvi de

govern, del qual és en bona part partícip el BLOC, hauria de suposar necessàriament una

reorientació de prioritats pel que fa a la política econòmica del govern valencià. Cal

encetar, quan abans millor, reformes i nous programes dirigits a resoldre els problemes

estructurals que a hores d’ara presenta l’economia valenciana.

Necessitem una nova via valenciana. Un nou model de desenvolupament econòmic

cimentat sobre les bases d’un model productiu diversificat, que pose en valor els sectors

tradicionals, i que assumisca la sostenibilitat ecològica i la responsabilitat social com a

principis fonamentals.

3.2.1 Cap al canvi de model productiu.

La dècada dels seixanta va suposar al País Valencià l’inici d’un procés de transició d’una

economia eminentment agrícola cap a un model fonamentat en les activitats industrials.

La puixança dels nous sectors industrials emergents va eclipsar, en un període

relativament breu de temps, les activitats agrícoles que durant segles havien estat

predominants a casa nostra. Determinats sectors com el tèxtil o el taulell van

experimentar un fort creixement gràcies a la disponibilitat de mà d’obra amb un cost

reduït, així com a l’existència prèvia d’una forta tradició artesanal ben arrelada a

determinades zones del país. Tot plegat, va permetre consolidar un sector industrial

potent, competitiu internacionalment i generador de progrés econòmic i social.

Dissortadament, els mateixos factors que van propiciar l’èxit del procés industrialitzador

durant la segona meitat del segle XX, constituirien més endavant font d’importants

vulnerabilitats. Els nous escenaris econòmics mundials han erosionat profundament els

avantatges competitius que explicaven la bona marxa del sector industrial al País

Valencià. El cost salarial vinculat a les activitats industrials ha crescut de forma

significativa durant les darreres dècades, però aquest increment no ha estat acompanyat

de millores pel que fa a la productivitat. La conseqüència directa ha estat una pèrdua de

competitivitat, agreujada per les successives liberalitzacions aranzelàries en sectors

claus com el tèxtil.

29

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

En aquest context, les alternatives promogudes pels diferents governs del Partit Popular

han estat la construcció, el turisme i els serveis a gran escala. Sectors que per la seua

naturalesa compten amb una capacitat d’arrossegament molt limitada sobre la resta de

l’economia i amb una sensibilitat important respecte del cicle econòmic. Es tracta doncs,

d’un model productiu vulnerable, un model d’aparents èxits que s’esvaeixen d’un dia per a

un altre.

La globalització i les noves condicions del nostre entorn econòmic fan imperativa una

reorientació del model productiu valencià. Les polítiques públiques haurien de promoure

l’abandonament de les estratègies competitives via preus en favor d’altres que prioritzen

la qualitat, la innovació i la creativitat.

El sector industrial presenta potencialitats importants que hauríem de saber aprofitar.

L’experiència i la tradició artesanal no haurien d’actuar com a entrebancs, sinó com a

facilitadores d’aquest procés de transició. Pel que fa al turisme, resulta evident que cal

teixir una estratègia diferenciada a la política de grans esdeveniments impulsada pels

governs del Partit Popular. Cal promoure experiències turístiques que no siguen fàcilment

deslocalitzables, arrelades al territori i que transmeten la història i cultura valencianes.

D’altra banda, caldria considerar adequadament l’elevat potencial que presenta

l’agricultura valenciana per a desenvolupar nous models d’agricultura ecològica i de

proximitat. En aquest sentit, caldria implementar polítiques actives que milloren la

situació del camp, com la promoció de xarxes cooperatives que permeten reduir l’elevada

influència dels intermediaris en el sector. Pel que fa als serveis caldrà fer especial èmfasi

en l’anomenat sector econòmic quaternari promovent aquelles activitats intensives en

coneixements i que constitueixen el nucli de l’economia creativa que protagonitzarà el

proper canvi de model econòmic global. Finalment, cal fer menció també a la necessitat

de recuperar i potenciar l’existència d’un sistema financer propi d’obediència

estrictament valenciana.

Les valencianes i valencians hem demostrat històricament la nostra capacitat per a

reeixir, per a ser crítics amb nosaltres mateixos i construir fortaleses a partir d’aparents

debilitats. Ho vam fer durant la transició industrial i ho podem tornar a fer en el futur. La

creativitat i la innovació que tan bé es manifesten en diferents aspectes de la nostra vida

diària han d’impregnar també el nostre model productiu. Només així aconseguirem un

país que siga capaç de generar treball estable, de qualitat, accessible al jovent, que

gènere innovació i siga capaç de situar el País Valencià a l’avantguarda d’Europa.

30

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

3.2.2 Creixement sostenible i intel·ligent.

El creixement il·limitat s’ha convertit en el nou dogma de fe de la ciència econòmica.

Economistes, premsa i opinió pública en general, coincideixen en apuntar erròniament el

creixement econòmic com a l’únic —o com a mínim principal— objectiu del sistema

econòmic. Tot i això, les dades de creixement o evolució del PIB no són indicadors

adequats per a mesurar la qualitat de vida de la nostra societat. Ben poca informació ens

aporten respecte del benestar social, la felicitat, la qualitat dels serveis públics, l’oferta

cultural, etc. A més, cada vegada resulta més evident la profunda dicotomia entre

l’existència limitada de determinats recursos i un sistema econòmic que necessita del

creixement material per poder reproduir-se.

És per això, que en la línia dels objectius que ja s’han marcat diferents institucions

europees, el BLOC hauria d’apostar per un desenvolupament econòmic sostenible,

respectuós amb el medi ambient i que promoga les activitats innovadores i creatives. El

creixement econòmic no hauria de ser un objectiu per se, sinó una eina per al progrés

general de la nostra societat en clau de desenvolupament sostenible.

En el primer àmbit, caldria introduir programes de suport a empreses i entitats que

voluntàriament adopten iniciatives de responsabilitat social corporativa. Similarment,

s’hauria de cercar la forma adequada d’incorporar clàusules específiques en la

contractació pública que permeten discriminar les empreses proveïdores de serveis

segons la incorporació de criteris socials i mediambientals en les ofertes. A més, caldria

implementar tota una sèrie d’accions transversals, com millorar l’eficiència energètica,

promoure la producció sostenible i de proximitat, o millorar la conscienciació ciutadana.

En el segon àmbit, a grans trets, podem distingir dues línies principals d’actuació. En

primer lloc, la formulació d’una estratègia integral per al sistema d’innovació, investigació

i desenvolupament valencià. Aquesta hauria d’implicar activament a totes les

universitats valencianes, centres d’investigació, agents socials i empresarials. En segon

lloc, caldria valorar la importància estratègica de la cultura i la creativitat com activitats

econòmiques generadores de benestar i progrés. L’economia del futur estarà cada vegada

més condicionada per la qualitat i capacitat creativa del capital humà. Al País Valencià,

tenim institucions acadèmiques de primer nivell, persones investigadores, empreses

punteres en determinats sectors, i una capacitat sobradament demostrada de creativitat

i generació de valor a través de la cultura popular. Allò que algunes veus expertes han

batejat com “l’economia del comboi” és part consubstancial de la nostra forma de ser

com a poble, caldria saber valorar aquestes capacitats i traslladar la seua aplicació a

altres àmbits.

31

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

3.2.3 Economia social i col·laborativa.

Tot i que cada vegada el sistema econòmic global sembla estar caracteritzat per una

competència més agressiva, en els darrers anys han ressorgit les formes de treball social

i cooperatiu. Això ha estat possible en bona mesura gràcies a la difusió de les noves

tecnologies de la informació i de la comunicació, així com a la manca d’oportunitats en

les formes de treball tradicional.

Des del BLOC, sempre hem cregut fermament en l’economia social i cooperativa com una

eina útil per apoderar a les persones treballadores i promoure un nou model econòmic

més just, equitatiu i respectuós amb el seu entorn. En aquest sentit, caldria seguir

donant suport des del govern a fórmules empresarials que promoguen la participació

activa de les persones treballadores i la responsabilitat social corporativa. Caldrà però,

incorporar també els nous models de treball col·laboratiu que han aparegut en les

darreres dècades. Aquests models d’espais compartits o coworking necessiten ser dotats

de suport i d’una major estabilitat laboral. Serà necessari doncs, engegar mesures de

suport per a les persones autònomes i emprenedores, col·lectius que actualment es

troben amb nombrosos entrebancs burocràtics per a desenvolupar la seua activitat.

3.2.4. Un sistema de finançament just.

Les valencianes i valencians patim econòmicament un important greuge comparatiu pel

que fa a la distribució de recursos resultats del sistema de finançament autonòmic a

l’Estat espanyol. Aquest sistema que pren de referència en el seu origen el cost efectiu de

prestació de serveis durant el franquisme, ha perjudicat sistemàticament el poble

valencià. Ja en el 2002, el finançament per càpita del País Valencià era un 90,7% respecte

de la mitjana espanyola, agreujant-se encara més el 2008 amb un 85,3%. La situació és

tan greu, que la pròpia Generalitat Valenciana reconeix dificultats per a poder cobrir les

despeses principals en sanitat i educació.

D’altra banda, i com a conseqüència fonamental de l’infrafinançament, la balança fiscal

del País Valencià amb l’Estat espanyol és extraordinàriament deficitària. Ací cal, però, fer

un necessari incís en les discrepàncies pel que fa als mètodes de càlcul. En les últimes

balances fetes públiques pel Ministeri d’Hisenda, el mètode utilitzat minimitza de forma

intencionada els desequilibris. Utilitzant el criteri càrrega-benefici amb certes

modificacions, inversions radicades a Madrid (museus, teatres, ministeris) són

distribuïdes entre tota la ciutadania espanyola, en la mesura que s’entén que tota es

32

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

beneficia d’aquesta inversió. No obstant això, sembla lògic pensar que aquestes

inversions beneficien molt més la capital; la despesa que realitzen els visitants del

Museo del Prado difícilment reverteix en benefici de la ciutadania valenciana. És per això,

que altres veus autoritzades han preferit utilitzar altres criteris com el del flux monetari,

que comptabilitza estrictament els fluxos financers que s’intercanvien entre estat central

i comunitats autònomes. Si ens atenem a aquest darrer criteri, el 2005 el dèficit valencià

amb l’Estat espanyol ascendia al 6,40% del PIB, mentre que si acceptem el criteri del

Ministeri aquest dèficit va ser del 2,03% del PIB el 2011.

Aquests dos desequilibris, dèficit fiscal i de finançament, són especialment greus si

tenim en compte que la renda per càpita del País Valencià és sensiblement inferior a la

mitjana espanyola, representant vora el 90% d’aquesta. Addicionalment, el País Valencià

ha sigut repetidament marginat en les inversions directes de l’Estat (4,87% del total en la

mitjana entre 2009-2011) i en el repartiment dels objectius de dèficit (1% per a CCAA,

5,8% per a l’Estat). Més encara, les directrius estatals pel que fa a la gestió de la crisi

bancària han alienat la pràctica totalitat del sistema financer valencià, que ara es troba

en mans dels grans grups bancaris espanyols i catalans. La principals conclusió és que el

País Valencià és un territori relativament subdesenvolupat que finança a altres territoris

més rics.

En aquest context, el BLOC com ha fet des de la seua fundació i la Coalició Compromís

darrerament han fet de la reforma del sistema de finançament una de les seues

principals reivindicacions. La proposta del Concert Econòmic Responsable va situar la

qüestió del federalisme fiscal al centre del debat, reclamant a més la compensació del

deute històric de l’Estat amb el País Valencià. Va ser, i és, una proposta útil per a tractar

de definir i marcar l’àmbit del debat públic que volem generar.

Ara més que mai serà important continuar generant propostes i tractar de liderar el debat

sobre la reforma del sistema de finançament autonòmic. L’obertura d’un nou cicle polític

a Madrid és una oportunitat que els valencians i valencianes no podem desaprofitar. Els

criteris fonamentals hauran de ser l’assoliment d’una major equitat horitzontal i vertical

en la distribució resultant del sistema.

3.3. Fent xarxa. Per un nou model territorial.

En l’actual context de globalització econòmica es fa més necessari que mai teixir xarxes

de col·laboració que permeten als territoris d’aprofitar els seus avantatges conjunts de

localització i especialització. En aquest sentit, resulta imprescindible repensar

l’estructura territorial del País Valencià. Cal implementar nous models de governança

33

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

territorial que responguen a les realitats funcionals diverses que caracteritzen la

geografia econòmica en l’actualitat.

Per al BLOC, la vertebració territorial del nostre país sempre ha estat una prioritat.

Sempre ens hem identificat amb un model de país construït de baix cap a dalt, des dels

municipis, les comarques i l’administració autonòmica. Entenem que altres tipus

d’estructures, com les diputacions provincials, suposen límits administratius arbitraris i

que tenen els seus orígens en la voluntat centralista de fragmentar les diferents

nacionalitats històriques a l’Estat espanyol. No obstant això, no podem defugir les

nostres responsabilitats en algunes d’aquestes institucions provincials. Mentre no siga

possible aplicar una nova estructura de governança territorial, cal treballar per posar les

diputacions al servei de les persones i dels municipis.

Un dels grans reptes del nou govern valencià serà encetar un procés de debat i anàlisi

que permeta estructurar el nostre país a través de les comarques. Des del BLOC, entenem

que la realitat comarcal reflecteix d’una forma adequada els usos i costums de grups de

municipis que generalment mantenen estretes relacions funcionals de tipus econòmic,

social i cultural. Una prioritat hauria de ser doncs, treballar per dotar les mancomunitats

d’un major volum de recursos, competències específiques i mecanismes de coordinació

amb la resta de nivells administratius.

Paral·lelament al projecte de comarcalització, apostem també per explorar noves formes

de cooperació i governança territorial que milloren l’eficiència i l’efectivitat en la

implementació de polítiques públiques. Algunes d’aquestes propostes en les que caldrà

treballar són la integració de les àrees metropolitanes, la cooperació bilateral entre

municipis o la implementació estratègica de determinades polítiques a nivell

macroregional. En referència a la darrera proposta, resulta imprescindible teixir

complicitats i xarxes de col·laboració amb la resta de territoris que conformen l’Eix

Mediterrani.

3.4. Un partit per a un País en Femení i en Plural.

Cal distingir entre la llibertat política i la igualtat i paritat de drets. No naixem iguals, ens

tornem iguals gràcies a la nostra determinació, guiada pel principi de la justícia, de

garantir-nos mútuament la paritat en l’accés als drets d’igualtat. Però això no vol dir la

supressió de la diferencia, ja que igualtat i homogeneïtat en política no han de ser

sinònims, de fet un dret és el d’expressar qui som en la nostra irreductible singularitat, i

ho és pel que fa al gènere com ho és pel que fa a la nostra singularitat nacional.

34

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

El sistema de gènere és la base de la desigualtat i no és prou acomplir les lleis. Les

persones no som consumidores ni usuàries de drets, cal reivindicar la ciutadania, la

civilitat i el civisme entès com l’interès pels afers ciutadans. Des del feminisme

reivindiquem la lluita per la igualtat de dones i homes, reivindiquem que la participació

política ha de partir de la igualtat de drets de les persones més enllà de les seues

condicions socials, culturals, de gènere, d’opció sexual, d’edat, ètnia, dependència o

capacitat diverses, i totes les seues interseccionalitats.

Cal promoure la convivència i la cohesió des del reconeixement de drets, fomentar la

solidaritat, la participació i l’apoderament. La concepció de la ciutadania i de la

convivència ciutadana que ha d’atorgar un paper actiu i participatiu, bel·ligerant,

apoderador i alliberador. Reivindiquem la posada en valor de la cura de la vulnerabilitat

de la vida humana, la laïcitat, la coeducació, la sexualitat com un element bàsic de la

personalitat i del dret a viure-la lliurement d’acord amb la pròpia opció, i ens manifestem

contra l’apropiació i la cosificació del cos de les dones, s´ha de promoure l’acció política

coeducadora i transformadora, l’apoderament del col·lectius amb mecanismes, cal

promoure la codecisió, vehicular de forma inclusiva la relació entre els diversos ens

socials, la participació en xarxes solidàries des de l’àmbit local a l’internacional i la

inclusió sistemàtica de l’impacte de gènere al model de convivència.

La defensa d’una societat més justa i d’una democràcia real passa per la igualtat de

dones i homes. Els drets de ciutadania sols es consoliden quan una societat els garanteix

a la totalitat dels individus. El BLOC ha de tindre com a un dels seus objectius el treball

per un nou model de convivència des de la diversitat d’identitats a l’apoderament de les

dones, que ha de ser   promogut des de i en del nostre partit, a la societat i a les

institucions, per  que garantir el dret a la igualtat i aconseguir l’equitat per a tota la

ciutadania és la via per l’aprofundiment democràtic. La nostra acció política i el nostre

treball s’ha de basar en els principis transformadors desenvolupats des d’un

plantejament feminista.

L’organització del sistema de gènere s’expressa mitjançant la divisió sexual del treball i la

separació de l’espai privat i públic. L’àmbit públic, adjudicat als homes, té un valor

econòmic, social i de prestigi, mentre que al privat, sota la responsabilitat femenina, té

valor simbòlic i s’invisibilitza, no es comptabilitza com a activitat econòmica i s’obvia que

l’àmbit públic no pot existir sense aquell treball  de reproducció i cura de l’àmbit privat,

base material que sosté la vida.

Malgrat que les dones han accedit a l’àmbit del treball públic, continua existint la

dimensió de gènere que afecta negativament i que deixa les dones en inferioritat de

condicions en totes les activitats econòmiques, polítiques, culturals o socials. El rol

35

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

tradicional continua mantenint les dones en una presència condicionada i una absència

relativa en tots aquells els àmbits públics: el treball remunerat, la política o la cultura.

Tot i això, els canvis s’han produït de manera notable, dins un procés de canvi històric

atiat per l’activisme  feminista, ara les dones tenim reconegut legalment el dret a la

igualtat, a l’exercici dels actes polítics com a subjectes de ple dret, estem presents a les

organitzacions polítiques i als càrrecs institucionals. Això, però, per poc que observem les

xifres de militància a les organitzacions polítiques o la presència de dones als llocs de

presa de decisions, ens adonem d’aquella absència relativa i presència condicionada.

Per reconduir-ho s’utilitzen estratègies de paritat matemàtica, que s’han mostrat com a

eines útils, imprescindibles, ja que han permès l’accés a llocs de presa de decisions i

institucionals que altrament no s’haveren produït. La fal·làcia de la vàlua personal queda

palesa quan veiem les xifres d’alcaldes i d’alcaldesses quan no s’usen llistes cremallera,

Malgrat els trams de cinc que marca la llei d’igualtat estatal. Quan no es preveuen la

paritat queda oblidada.

Però hem de tindre en compte que per elles mateixes no reformen automàticament els

importants problemes que naixen de les relacions de desigualtat que continuen donant-

se. Es tracta d’un instrument, no d’una finalitat, i cal reivindicar-lo per anar més enllà,

parant atenció als conflictes i a les asimetries, i no caure en el parany de pensar que el

recurs a les normes i al dret exhaurirà totalment el problema de la marginalització de les

dones.

La infrarepresentació de les dones és un problema, un senyal de mala qualitat

democràtica, però sovint la qüestió es trivialitza i el debat se centra en la legitimitat o la

incomoditat de les mesures positives, quan el problema és la diferencia de poder i

l’exclusió de les dones, on les mesures d’acció positiva són la solució.

Cal ser conscient d’on està el problema i on el mecanisme de resolució. Per exemple no

ens farà avançar plantejar-ho com que “cal animar les dones per a què entren en política”

i que deuen abandonar unes determinades inseguretats. És un discurs molt simplista

d’una qüestió, recordem, estructural: la dominació masculina a la política que exclou les

dones dels àmbits públics, a ressóldreu ens ajudaran les mesures de conciliació

equitativa, les polítiques publiques compromeses, els canvis al llenguatge i a la

comunicació, els canvis simbòlics, qüestionar en profunditat els estereotips de gènere,

els Nous models de masculinitat, els canvis a l’educació formal i no formal, provocar

canvis a l’imaginari col·lectiu, etc.

A més la igualtat de les dones no s’assoleix automàticament amb la igualtat de drets i el

procés d’integració de les dones a la vida pública, a la política, és complex. La política i

36

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

l’exercici del poder a la nostra societat funciona amb models tradicionalment masculins

de jerarquia i competitivitat, i l’exercici de la llibertat, de l’autonomia i de l’autoritat de i

per dones corre el risc de quedar estèril, i un d’aquests riscos és la simple imitació de les

praxis masculines que plantegen un subjecte polític idèntic a ell mateix, el masculí. Amb

aquesta lògica les dones estem contínuament obligades a justificar-nos, a oblidar-nos o

a fer-nos oblidar. Altrament, cal reivindicar com a enriquidora per al conjunt de la societat

l’aportació de les dones, individualment i col·lectivament amb la renovació de mètodes de

treball més horitzontals i en xarxa. La igualtat és a tots els nivells, també el polític,

positiva per a dones i homes.

I encara pel que fa a la participació política —una altra cosa són els diversos tipus de

participació a moviments i de caràcter associatiu—, està molt marcada per la concepció

de poder i d’autoritat. Malgrat que les dones s’incorporen al món públic, la desigualtat no

desapareix. Els rols del món públic se segreguen immediatament en masculins i

femenins i el valor i la jerarquia mantenen el predomini d’allò masculí i la discriminació

de les dones. A les societats patriarcals el poder denota masculinitat, el poder femení no

connota en el mateix sentit ni és de la mateixa natura, és per això que en les dones el

poder polític és feble, inestable. A les dones els és permès detentar el poder, però no un

poder complet, i aquest no és percebut com a vertader i creïble; han de mostrar que el

mereixen, no gaudeixen d’una ‘completa investidura’. És per això que per a les dones

exercir el poder té un grau de complexitat exasperant. Les seues iniciatives són sovint

qüestionades amb duresa, les seues decisions es veuran suspeses mentre no siguen

avalades per qui té aquella investidura completa, o altrament estaran als marges entre

allò opinable, esperant ratificació. Aquesta qüestió de caràcter simbòlic produeix greus

disfuncions en l’exercici individual del poder que deu ser constantment justificat perquè

és percebut i viscut com a inestable, casual i accidental.

Llibertat, igualtat i autoritat es troben íntimament connectades, és per això que cal

replantejar les relacions i la concepció d’autoritat, cal treballar intensament i cal bastir

estratègies per transformar aquest element simbòlic que qüestiona l’autoritat de les

dones per revertir-lo en una nova concepció del poder i de l’autoritat de subjectes

diversos, més democràtica i enriquidora.

Les lleis, les normes i les estructures organitzatives són les condicions prèvies d’allò

polític, creen l’espai públic, el marc on és possible l’acció amb sentit i, per tant, la

llibertat i les diverses qualitats de relació. Llibertat i igualtat, una vida pública

compartida i ciutadania no homogènia. És imprescindible el funcionament d’estructures

de solidaritat, de confiança i d’apoderament de i entre les dones.

37

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

Al BLOC hem bastit d’una estructura específica per impulsar la reflexió i la formació en

igualtat, proposar accions i coordinar-les dins el BLOC i dins de Compromís per avançar

en igualtat tant dins d’organització del BLOC i Compromís com per proposar accions

polítiques coherents, així com crear una xarxa d’apoderament de les dones. Aquesta

estructura que el passat congrés es va concretar en Dones en Bloc, en l’actualitat

funciona en i com a Dones amb Compromís. DaC té una estructura nacional i està

organitzada en una xarxa comarcal per tal d’acomplir els seus objectius, en especial el de

dinamitzar la participació política de les dones i d’apoderar-les en la participació i en

l’acció política. L’ús de les xarxes socials és un element clau per visibilitzar el nostre

discurs per la igualtat.

A les nostres accions polítiques cal que diagnostiquem com s’expressa la desigualtat i

tindre en compte que les intervencions han d’anar en el sentit d’un canvi estructural. La

definició ideològica i política que cal fer és central per determinar què és el que es vol

canviar o eliminar i quines són les actuacions públiques que són necessàries. Les

propostes polítiques i ideològiques permeten dissenyar les línies estratègiques de les

polítiques públiques, però les actuacions concretes requereixen de diagnòstics

específics. Ambdues coses combinades porten a la definició de les estratègies generals

d’actuació política, tan des del propi funcionament del partit com en la dinamització

social i en la implementació de polítiques públiques i programes específics. Igualtat

d’oportunitats, acció positiva, estratègies d’apoderament i de “mainstreaming” o treball

de la transversalitat són els elements que cal tindre en compte.

A la nostra acció política cal reivindicar que el privat també és públic, cal denunciar

l’apropiació del cos de les dones, convertit en material econòmic i no en el seu propi dret,

cal reivindicar que la reproducció i la cura de la vida tenen un lloc social cabdal i que cal

que siga posada en valor i corresponsable entre dones i homes. Són necessàries accions

positives, estratègies d’apoderament de les dones i anàlisi sistemàtic de l’impacte de

gènere diferencial en dones i homes a totes i cadascuna de les nostres propostes.

Així cal impulsar polítiques d’objectiu de les quals siga el canvi estructural de les

relacions de gènere per modificar les característiques i les relacions entre el món públic i

el món privat, eliminar la base cultural i política que ha sustentat la jerarquia entre allò

masculí i allò femení, i és clau reivindicar que en un primer moment passa per l’aplicació

del principi constitucional d’aconfessionalitat de l’Estat des d’una perspectiva laica, més

enllà del respecte a les diverses opcions d’expressió de la transcendència i

l’espiritualitat, la necessitat de la laïcitat com un element alliberador i integrador.

És una tasca en profunditat, una veritable revolució que implica un canvi de praxi de

l’acció política, que no és possible sols amb les polítiques públiques sinó de tot un canvi

38

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

social, que cal que emergesca una política entesa com la possibilitat de fer habitable un

món comú concebut com un espai de relació dinàmic que creix a mesura que promou

noves xarxes de relació de diverses intensitats, qualitats i afectivitats. Cal donar valor a

elements, processos i subjectes que han estat designats pel pensament hegemònic com

a inferiors i han estat invisibilitzats. Reivindiquem els valors interrelacionats de l’ecologia

i de l’economia feminista, ja que la dependència i la vulnerabilitat són condicions

bàsiques de la existència de totes les persones i que sols reconeixent-ho i intervenint des

dels poders públics per equilibrar les complexitats inerseccionals (dona major, migrant,

lesbiana,...) de cada persona i de cada grup, avançarem en la igualtat efectiva entre

homes i dones i en un veritable aprofundiment democràtic.

El sistema neoliberal no es planteja l’ecodependència i no es planteja la

interdependència, els límits i les càrregues que imposa a les societats, així com les

possibilitats que té per a una vida bona el considerar-les com a fet centrals. L’economia

feminista assenyala que existeix una contradicció profunda entre la reproducció natural i

social de les persones i el valor central de l’acumulació de capital. És ingenu pensar que

es pot eixir d’aquesta situació mitjançant reformes puntuals. Els plantejaments de

l’economia feminista són fonamentals per produir aquest canvi per l’equitat, així com

canviar el focus d’atenció de l’acumulació de la riquesa a una vida digna. La conciliació de

la vida laboral i familiar, la incidència de la desigualtat de gènere en la política i en la

presa de decisions i les violències contra les dones són aspectes de la desigualtat. Les

violències contra les dones afecten la llibertat i la igualtat de les dones, de totes les

dones i la situació la podem qualificar de pandèmia, per la qual cosa és necessari un

pacte d’Estat.

3.5. Educació i cultura, les nostres eines.

S’ha dit sovint que el BLOC era un partit “de mestres” i preocupat “per la cultureta”, així,

en diminutiu. El prejudici és evident: com que hi havia dificultats per arribar a suports

electorals majoritaris, es considerava que el problema estava en el tipus de missatge que

es transmetia des del valencianisme polític, però no es qüestionava que, possiblement, el

problema estiguera en l’altre costat.

Els projectes polítics que plantegen una modificació complexa de referents identitaris i

de marcs cognitius sols tenen possibilitats de ser acceptats per societats —o per parts

d’aquestes— que donen valor i importància a aquestes coses, que hagen reflexionat

sobre “el nosaltres” i que no només es preocupen pel “jo” o per l’”ara mateix”. Això vol dir,

en la major part d’ocasions, que els valors relacionats amb objectius a mitjà o llarg

39

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

termini solen ser acceptats més fàcilment per persones amb formació acadèmica que per

persones que no la tenen.

La qüestió és important perquè permet explicar, en part, les raons que han portat

Compromís als resultats electorals dels darrers temps: ha sigut conseqüència d’una

profunda modernització del país, que s’ha fet palesa en l’increment de la participació de

les generacions més joves en moviments associatius i reivindicatius de tot tipus, així com

en una major atenció a problemes relacionats amb l’agenda cultural, mediambiental o

educativa. Potser una anàlisi quantitativa no permetria donar suport a aquestes

afirmacions, però sí una de qualitativa: la significativa mobilització de la Primavera

Valenciana, la massiva participació que aconsegueix cada any Escola Valenciana en el

circuit de Trobades, la consolidació dels festivals i dels grups de música en la nostra

llengua com a referents de centenars de joves o els moviments en defensa del territori i

del patrimoni que van proliferar arreu del país durant els anys de govern del PP, en són

una bona mostra.

Ara, quan els resultats electorals ens han situat en llocs de la màxima responsabilitat, no

podem fallar a aquells sectors que ens han portat fins ací. Seria una enorme torpor

abandonar-los per considerar que és un electorat fidelitzat i anar a buscar-ne altres que,

fins i tot, podrien ser contradictoris amb aquell. És una de les normes bàsiques de

l’estratègia política: mai no cal abandonar allò més proper per anar a buscar allò més

llunyà.

Per això, l’arribada de Compromís a diversos espais de gestió institucional ha de servir

per reforçar la nostra aposta estratègica per l’educació i per la cultura. Una educació

pública, laica, universal i en valencià, que siga eina d’integració social, que estiga

arrelada en l’entorn per garantir la formació de xiquets i xiquetes crítics, participatius i

protagonistes de la construcció del seu propi futur. Cal, en eixe sentit, aprofitar la

presència del BLOC a les institucions per superar l’educació de “doble via” que havia

vingut practicant-se fins ara: cal acabar amb el desequilibri entre escola pública i escola

concertada que ha estat tan beneficiós per a aquesta última durant anys, i cal, així

mateix, transformar el sistema de “línies en valencià” en un nou model que garantisca la

competència lingüística de l’alumnat en valencià, en castellà i en anglès, un model, però,

que tindrà com a vehicular la llengua catalana.

Cal una aposta valenta per la cultura, especialment maltractada pel PP. Una aposta que

haurà de passar per la reconstrucció dels ponts que han de connectar administració,

promotors i creadors culturals. La cultura ha de ser independent, ha de ser crítica i

necessita de recursos públics que no estiguen condicionats per la “simpatia” que

desperten les propostes culturals entre els responsables polítics, sinó només per la seua

40

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

qualitat. Una qualitat que ha de ser valorada per persones especialistes, no per

buròcrates ni per polítiques. Per això, els governs de Compromís han de garantir recursos

suficients perquè els sectors que treballen en el món de la cultura puguen desenvolupar

les seues tasques sense dificultats. El temps dels vetos ha passat, afortunadament, però

també el temps de les tuteles o de l’apropiació per part de l’administració d’un

protagonisme que hauria de pertànyer a les persones i entitats creadores i difusores dels

productes culturals.

3.5.1 La nostra llengua no pot esperar.

El valencià és la llengua que ens defineix com a poble. I es troba, de fa anys i panys, en

estat d’emergència. Sense el valencià, no seríem valencians. Poden semblar afirmacions

òbvies, però no per ser menys òbvies no deixen de ser menys certes ni menys urgents.

Perquè és urgència el que ens demana la nostra llengua per tal de posar en marxa una

política de normalització real. És un consens en el món sociolingüístic el fet de

considerar la LUEV -la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià- com una llei que ja va fer

curta en el seu moment de redacció -del qual ja fa 33 anys (1983)- i que, més encara, no

s’ha arribat ni tan sols a desenvolupar en la seua totalitat.

La definició de la política lingüística que s’ha portat a terme en aquestes dècades

d’autogovern no pot ser més dura: una política de “despenalització”. És a dir, després

d’anys en què el valencià va estar prohibit, en accedir a un règim de cooficialitat en règim

de subordinació a la llengua, a més, sociolingüísticament dominant, el parlant de

valencià simplement es trobaria que no seria punit en usar la seua llengua.

Els successius governs de PSOE i PP han oscil·lat entre el desinterès quan no la directa

persecució. El creixement de l’ensenyament en valencià, per posar-ne un exemple, ha

estat “a pesar del govern” i gràcies a la mobilització ciutadana. I això, en una llengua que

es troba en la situació sociolingüística com la nostra, és letal. El valencià necessita

d’accions decidides des del govern de la Generalitat, perquè deixar-ho a l’arbitri que els

seus parlants es convertisquen en “herois quotidians” és una eutanàsia assistida. Com en

tantes altres coses, no es pot demanar més del que és possible fer.

A més a més, el tancament de RTVV i la censura de la recepció de les emissions dels

mitjans de comunicació públics catalans han fet que els valencians i valencianes no

tinguem cap canal en la nostra llengua, ja que, si bé no es pot dir que Canal 9 fóra

realment un “canal en la nostra llengua”, sí que tenia una virtut importantíssima, com era

la programació infantil. Si els nostres infants no troben referències en la seua llengua,

41

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

jugaran en la llengua que els resulta atractiva i que associen a l’oci. I una vegada juguen

en una llengua, serà aquesta la que desenvoluparan com a pròpia. És per això que es

demanen accions imprescindibles per a la salut i la cura de la nostra llengua. Hem

aconseguit, però, una victòria: ja no es parla sobre el valencià, amb polèmiques falses i

induïdes per tal d’eliminar la nostra llengua, sinó que es parla del i en valencià.

És vital posar en marxa el requisit lingüístic en l’administració per igualar en drets i

deures la ciutadania valencianoparlant a la castellanoparlant. Una llengua que els

funcionaris de l’administració no tenen la necessitat de conèixer, senzillament, no és una

llengua oficial.

Per altra banda, és una altra urgència indefugible posar en marxa accions de difusió del

valencià a Alacant i la seua àrea d’influència, ja que ens trobem amb una situació que, de

demorar-se més, podrà no arribar a tindre reversió mai -si és que, malauradament,

encara en té-. Hem d’aprofitar que, per fi, el valencianisme polític té responsabilitats en

l’Ajuntament per coordinar amb la Generalitat una política que estiga arrelada en la

realitat local i que siga efectiva per promoure amb efectes reals el valencià, la llengua

pròpia d’Alacant.

Així mateix, és important que, després de dècades d’esquenes a les institucions de la

resta del domini lingüístic, amb una divisió que té un objectiu molt concret d’atacar el

valencià i fer-lo més feble per fer-lo desaparèixer, s’òbriga una etapa de col·laboració

intensa entre els governs de les dues Generalitats i les Illes Balears, així com l’Aragó,

Andorra, la nova regió francesa que englobe el departament dels Pirineu Orientals -és a

dir, la Catalunya Nord-, la ciutat sarda de l’Alguer i, també de manera estratègica per

nosaltres, els valencians, com poble, les autoritats murcianes perquè promocionen i

puguen fer oficial l’ús i l’escolarització en valencià en la zona del Carxe. Possiblement no

tinguem en molts anys a vindre una conjuntura tan favorable, amb forces nacionalistes en

els governs de Catalunya, País Valencià i les Illes Balears (i també, cal recordar-ho, en la

Presidència del Consell de Mallorca).

Un exemple d’aquesta col·laboració podria ser la configuració, per fi, de l’Institut Ramon

Llull de difusió exterior de la nostra llengua com un ens participat pels governs dels

principals territoris de la catalanofonia. Així mateix, és imprescindible que hi haja un

conveni per a la difusió dels mitjans de comunicació públics d’aquests territoris en tot el

nostre àmbit lingüístic (que nosaltres puguem rebre TV3 i IB3 sense excuses) i que, fins i

tot, es podria crear un canal cooperatiu de la catalonfonia entre els mitjans de

comunicació públics francesos, valons, suïssos romans i quebequesos, entre altres.

42

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

3.6. El valencianisme, un projecte integrador i de futur.

La societat valenciana pateix una crisi de referents arran la crisi econòmica, política i de

valors dels darrers anys. El model de societat dissenyat pel PPCV durant el seu quart de

segle de govern al nostre país, basat en la bombolla i l’especulació immobiliàries, ha

fracassat estrepitosament i ha vessat sobre la nostra societat un desconcert

generalitzat. Aquesta manca de certeses ens encomana, com a moviment de

transformació social, la tasca d’oferir al poble un nou paradigma de certeses, un projecte

engrescador i sòlid amb el qual poder encarar de manera reeixida els difícils reptes que

tenim com a societat.

El BLOC, com a instrument polític, es troba en la posició i el moment adequats per bastir

eixa alternativa que conjumine les legítimes aspiracions del valencianisme amb les

necessitats urgents del nostre poble, oferint un projecte que haurà d’aspirar a ser

hegemònic si veritablement volem que es produïsca un avanç substancial en la cohesió i

la consciència del nostre poble.

La identitat valenciana, actualment vinculada a conceptes majoritàriament negatius per

l’associació que, durant tants anys, s’ha donat entre el poble valencià i el PP, ha de ser

transformada en un nou referent vinculat a elements i conceptes positius. El ‘nom’ de la

identitat valenciana deu ser degudament netejat i reinstaurat com a pal de paller dels

valencians i les valencianes del segle XXI, i creiem fermament que és el valencianisme el

moviment capaç d’aconseguir eixa fita.

De la mateixa manera, som conscients que una gran part dels problemes que tenallen la

nostra societat no es poden entendre en tota la seua profunditat i magnitud si no són

observats des d’una òptica valenciana: qüestions com l’infrafinançament, la davallada

constant en PIB per càpita comparat, la situació dels serveis públics a casa nostra, la

manca de vertebració territorial, la manca d’un sistema de mitjans de comunicació de

qualitat en clau pròpia o d’un sistema financer propi són sols alguns exemples que

demostren que les solucions han de ser, per força, pensades i proposades des d’una

òptica desacomplexadament valenciana.

Per tot això, el valencianisme no sols té el deure d’oferir un projecte de futur sinó que, a

més a més, és ben probable que siga l’únic moviment polític del País Valencià que es

trobe en disposició i capacitat de fer-ho. Sols resta per part del valencianisme assumir el

paper històric que la nostra societat hui ens reclama i ser capaços de bastir eixe projecte

que s’erigisca com a nou model de societat. Un projecte que, per a reeixir, haurà de ser

integrador, amb vocació majoritària, aglutinador i global.

43

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

Un valencianisme integrador, capaç de trobar i potenciar elements d’unió entre les

valencianes i els valencians; de soca-rel, arribats fa temps i acabats d’aterrar. Un

valencianisme que oferisca una identitat valenciana atractiva i oberta per a les persones

nascudes ací i per a les nouvingudes, capaç d’evolucionar i adaptar-se per a poder ser

assumida per una majoria del poble. Una identitat inclusiva, compatible amb qualsevol

altra; una identitat que s’haurà de construir entre totes les persones amb mecanismes

d’integració i participació. Una identitat en què el valencià siga un patrimoni compartit,

en què els trets identitaris valencians no es tornen a convertir en una excusa per a dividir

al nostre poble.

Un valencianisme amb vocació majoritària que aspire a impregnar tots els àmbits de la

societat valenciana i també que s’impregne de tots aquells moviments que busquen el

progrés, el benestar i la prosperitat per al nostre país. Un valencianisme que traspasse el

reducte polític, sindical i cívic-cultural al qual se l’ha volgut recloure, i s’estenga per

l’àmbit econòmic, jurídic, professional, pels mitjans de comunicació, els esports, etc. Un

valencianisme, per tant, normalitzat en la vida diària de la ciutadania valenciana<.

Un valencianisme aglutinador que faça pròpies les causes del poble i faça les causes

pròpies causes del poble. Sent així la màxima defensa dels interessos del nostre poble.

Lluitant sempre per trobar solucions als problemes que patim com a societat. Buscant

objectius que siguen majoritàriament assumibles pel gruix de la població valenciana.

Esforçant-nos per explicar cada objectiu de la manera més adequada per ser entesa i

compartida per la majoria. Treballant en la recerca de nous objectius compartits que

vertebren el País Valencià i siguen motor de motivació i il·lusió per a la nostra gent.

I, finalment, un valencianisme global que tinga discurs, opinió i resposta a totes les

qüestions de tots els àmbits. Un valencianisme que parle de la guerra de Síria, de les

execucions en Aràbia Saudita, del canvi climàtic…, que estiga sempre actualitzat a les

noves preguntes que van sorgint a escala nacional, estatal, europea o mundial.

Eixe nou discurs necessitarà, per a tindre èxit, una agenda pròpia. L’objectiu extern a curt

i mitjà termini per al nostre moviment és construir una agenda pròpia, que redrece la

política i l’opinió pública valencianes cap a posicions autocentrades. De tal manera que

aconseguim que els temes més importants tinguen una lectura en clau valenciana i

s’identifiquen amb les demandes del nostre partit. Interessos valencians=qüestions

importants=preocupacions/temes del valencianisme.

44

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

3.6.1. L’autogovern, un instrument de prosperitat.

Hem de ser conscients que el model autonòmic no ha suposat, en la pràctica, un exercici

normalitzat de l’autogovern a casa nostra. Més aviat, amb la recuperació de la Generalitat

Valenciana, el Consell i les Corts i la creació de les diferents institucions autonòmiques el

que s’ha fet al País Valencià, com en molts altres territoris, ha estat reproduir l’esquema

de l’Administració General de l’Estat a una escala més menuda sense aprofundir en

models nous o recuperar-ne de manera actualitzada d’antics que es feien servir abans de

la Nova Planta borbònica.

Els diferents governs que s’han succeït al front de les institucions valencianes tampoc no

han tingut la voluntat d’aprofundir en la lògica de l’autogovern. Tradicionalment, el govern

valencià s’ha caracteritzat per plegar-se a les necessitats i voluntats emanades del

govern estatal, quan no de la seu del partit polític de torn radicat a Madrid. Així doncs, si

bé és cert que l’Estatut d’Autonomia recull importants avanços i instruments per a

l’exercici de l’autogovern, en la pràctica pocs d’ells s’han concretat més enllà d’aquells

que podem trobar en qualsevol altra comunitat autònoma —tret d’Euskadi, Navarra i

Catalunya.

Això ha propiciat també que una part de la societat valenciana desconega els avantatges

i beneficis que es podrien derivar de l’exercici de l’autogovern i que no hi haja una

percepció clara i distinta per a molta gent sobre què implicaria tornar a un model més

centralista o que moltes de les competències foren retudes a mans del govern estatal.

Des del BLOC pensem que l’autogovern no sols és la conseqüència lògica de l’existència

d’un poble valencià com a subjecte polític, sinó que, a més a més, l’autogovern és una

eina indispensable en el desenvolupament econòmic i social de la nostra societat. Per

això, el nostre treball en este àmbit s’ha de concretar en tres línies d’actuació, que hauran

d’impregnar la tasca dels nostres càrrecs públics i orgànics i que, a més, constitueix la

nostra especificitat més nítida dins del panorama polític valencià i dins de Compromís.

Aquesta agenda, si no la construïm nosaltres, no serà construïda per ningú.

La primera línia d’actuació, i la més important, ha de ser la de traslladar al nostre poble

per què l’autogovern és una eina útil per al seu dia a dia. L’autogovern va lligat a la sanitat

que tenim i podríem tindre, a l’educació que tenim i podríem tindre, a les polítiques

socials, al nostre patrimoni natural i cultural, a la nostra mobilitat. Més autogovern és

més benestar. I ha de ser la nostra tasca fer entendre aquest missatge a la nostra

societat, bé assenyalant les conseqüències que tindria que certes decisions foren preses

a Madrid, bé mostrant els avantatges que oferiria eixamplar l’autogovern en certes

matèries com la recaptació i gestió fiscals, per exemple. De la mateixa manera, s’ha de

45

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

denunciar i explicitar que darrere de les tendències recentralitzadores s’amaga la

voluntat de la vella política que pretén recentralitzar la democràcia, allunyant els espais

de decisió dels àmbits de més fàcil accés per part de la ciutadania. Així doncs, més

autogovern significa també més democràcia, més poder de decisió enfront d’aquells que

pretenen segrestar la democràcia i blindar-la de cara a la ciutadania.

La segona línia d’actuació es deriva de la nostra presència en el govern valencià i hauria

de ser l’exercici normalitzat de l’autogovern, és a dir, la utilització dels mecanismes de

què disposem al nostre abast en l’Estatut d’Autonomia de forma plena i desacomplexada,

sempre amb la finalitat de servir a la ciutadania, i fins i tot quan el desenvolupament

d’aquests mecanismes poguera ser mal vista des de l’Estat central. En definitiva, es

tracta d’esprémer al màxim i sempre que siga bo i adient totes les possibilitats de

decisió, disseny i gestió que el nostre present Estatut ens atorga per a millorar la vida

dels valencians i de les valencianes.

I per últim, la tercera línia d’actuació hauria de ser, òbviament, la d’eixamplar l’autogovern

valencià i avançar sempre cap a fórmules que acosten el poder de decisió al poble. En

primer lloc, perquè estem convençuts que amb un model més autogestionat en què, per

exemple, es disposarà d’una Hisenda pròpia, el País Valencià assoliria majors quotes de

benestar, de competitivitat i de qualitat de vida. En segon lloc, perquè la nostra és també

una lluita per la regeneració democràtica i pensem que s’ha de retornar la política a la

gent. “Autogovern” per tant no sols ha de significar més capacitat de decisió de les

institucions valencianes respecte d’altres institucions, sinó també més capacitat de

decisió dels valencians i valencianes respecte de les institucions.

3.6.2. Un programa per incrementar l’autogovern.

Dit açò, algunes de les causes en clau d’autonomia política i administrativa que caldria

potenciar i desenvolupar són:

● Un finançament just i una agència tributària valenciana: Exigència d’un sistema de

finançament adequat a les nostres necessitats, basat entre d’altres per criteris de

població (residents i de transit) i en serveis efectivament prestats. El nostre

autogovern no es podrà exercir mai de manera plena i efectiva si els recursos amb

què comptem per desenvolupar-lo són inferiors a les necessitats de la nostra

societat i molt inferiors als recursos que la nostra activitat econòmica genera. Per

això, és del tot prioritari assolir un model de finançament adequat. En este sentit, la

proposta del Concert Econòmic Responsable i la creació d’una agència tributària

46

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

valenciana han de marcar la nostra acció política envers un millor finançament i

l’autogestió dels nostres propis recursos.

● Nou Estatut d’Autonomia i nova Llei electoral. Per avançar en l’autogovern cal un

nou text estatutari que reculla les competències, amb una millor definició de les

mateixes, i eixample les matèries en les quals els valencians i les valencianes

podem disposar d’autonomia. De la mateixa manera cal desenvolupar en la present

legislatura una nova llei electoral que facilite l’expressió democràtica sense

distorsions de la voluntat popular valenciana sense barreres electorals abusives.

● Mitjans públics de ràdio i televisió. El valencià és l’únic poble de l’Estat amb llengua

pròpia que no compta amb un ens propi de ràdio-televisió públic. La nefasta gestió

de l’anterior govern de la Generalitat ha abocat la societat valenciana a un

anorreament mediàtic i una invisibilització que minva substancialment la percepció

com a comunitat humana diferenciada dins i fora del nostre país. És per això que la

consecució d’un nou ens de ràdio i televisió públiques és prioritari per a la

normalització de l’exercici del nostre autogovern que ens permeta fer una

programació íntegrament en valencià per a normalitzar l’ús de la nostra llengua.

● Llei de comarcalització. Per raons històriques, culturals i econòmiques el nostre

país està preparat per articular un nou model territorial que supere l’obsoleta

divisió administrativa centralista de les províncies i les diputacions provincials. És

hora de treballar per un nou model que vertebre millor el nostre territori, done

utilitat a l’àmbit comarcal, potencie les mancomunitats i les àrees metropolitanes.

● Llei Valenciana d’Educació. La LOMQE ha estat un dels exemples dels intents de

recentralització competencial engegats des de Madrid. Cal una llei d’educació

valenciana que consolide un model educatiu propi, des de baix, consensuat amb la

comunitat educativa i que responga a les especials característiques lingüístiques i

pluriculturals de les nostres escoles.

● Una sanitat pública real: Un sistema Valencià de Salut. L’autogovern no sols s’ha de

manifestar envers el govern central espanyol, també cap al control excessiu que

grans empreses multinacionals tenen sobre qüestions, com la sanitat pública, que

haurien de romandre sempre fora de les lògiques dels mercats, constituint una

peça fonamental de la nostra l’autonomia del benestar.

● Un model valencià de comerç. La regulació d’horaris comercials a les grans capitals

valencianes és una qüestió que haurien de poder decidir els respectius governs

afectats sense necessitat d’imposicions des de Madrid. Per això reclamem també

47

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

per al govern valencià i els governs municipals l’autonomia de poder decidir i

gestionar els seus propis models de comerç i de ciutat.

● Un model energètic net i sostenible. El monopoli de les grans companyies

elèctriques exerceix una imposició dels seus criteris i interessos que va en perjudici

del desenvolupament d’un model energètic alternatiu basat en les energies

renovables i l’eficiència energètica com a principal vector industrialitzador que

podria esdevenir un sector clau en l’economia valenciana. “Autogovern” siginifica

també caminar cap a la sobirania energètica i alimentària, i poder orientar

l’economia local amb total llibertat i planificació estratègica. És fonamental no

estar sotmès a la voluntat de grans companyies que imposen el seu interès per

davant de l’interès general de la ciutadania i del País.

● Xarxa valenciana de transport públic. La mobilitat al nostre país és un problema. El

sistema de rodalies és deficitari i dificulta la mobilitat de persones entre zones i

poblacions històricament vinculades per un gran fluxe d’intercanvis. La situació és

especialment sagnant al nord i al sud del país. La planificació radial i

madrilenyocèntrica de les comunicacions viàries i ferroviàries perjudica greument

la vertebració i l’intercanvi dins del nostre territori. Cal un disseny d’aquestes

infraestructures des d’una òptica valenciana i descentralitzadora que ajude a

dinamitzar i facilitar la mobilitat a casa nostra, i això sols es podrà assolir amb una

transferència de competències en aquesta matèria a la Generalitat Valenciana.

● Defensa del Dret Civil propi davant dels atacs, en forma de recursos, que el govern

central ha posat en marxa. Els valencians i les valencianes tenim dret a recuperar

aquells elements del Dret Foral valencià que poden ser útils i homologables a les

problemàtiques socials actuals.

● Policia valenciana. De la mateixa manera que altres territoris de l’Estat han

desenvolupat un cos de seguretat propi, el nostre actual text estatutari permet la

creació al País Valencià d’un cos de seguretat autònom i autonòmic, que permetria

coordinar millor les accions que actualment desenvolupen els diferents cossos de

seguretat al nostre territori i suposaria, a més a més, un estalvi per a les butxaques

de la ciutadania valenciana.

● Gestió portuària i aeroportuària. La gestió dels aeroports valencians i dels

aeroports d’arreu l’Estat està fortament centralitzada en l’empresa pública AENA,

fet insòlit en països de característiques semblants a les de l’Estat Espanyol, en els

quals allò habitual és la gestió descentralitzada. A través d’esta centralització s’ha

primat el paper de l’aeroport de Madrid-Barajas com a porta d’entrada i eixida

48

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

internacional, cosa que ha minvat la posició geoestratègica d’aeroports com el de

l’Altet o el de Manises. De la mateixa manera, la intervenció de l’Estat central en la

gestió del Port de València (un dels principals ports de mercaderies de la

Mediterrània) dificulta el desenvolupament del posicionament geo-estratègic

d’este. Per tot això el BLOC es compromet en treballar pel traspàs de les

competències en matèria portuària i aeroportuària al Govern valencià.

● Presència directa òrgans europeus. El BLOC, des de fa anys, aposta per un

europeisme modern i progressista que done espai a les regions i les nacions sense

estat de la Unió Europea, fomentant la participació directa d’aquests territoris en

àmbits de decisió europeus. L’autogovern del País Valencià passa també per ser

visibles a Europa i per contribuir a fer d’Europa un espai de llibertats, progrés i

democràcia, en què territoris com el nostre puguen participar d’òrgans estables de

decisió sobre matèries lingüístiques, culturals, mediambientals i econòmiques.

● Mecanismes de Democràcia Líquida i Participació popular. L’autogovern està

intrínsecament lligat amb la sobirania del nostre poble. Hem d’avançar en el dret a

decidir del poble valencià mitjançant la creació de mecanismes de consulta i de

decisió directa popular que milloren la qualitat democràtica del nostre país i que

contribuïsquen a fomentar la consciència valenciana i el sentiment de pertinença al

País Valencià, vinculant l’exercici democràtic amb l’àmbit polític i administratiu

valencià.

● Una nova Llei de Normalització Lingüística. La defensa del valencià, un dels nostres

trets d’identitat, s’ha de convertir en un dels objectius nuclears dels governs en què

participem. Amb tots els consensos que siguen necessaris, amb diàleg i amb

comprensió, però amb valentia i decisió. La legislació que ha regulat aquesta

qüestió durant dècades va tindre un paper important, però la societat actual té

plantejats nous reptes que necessiten un nou marc normatiu que garantisca que el

valencià no siga només la llengua de l’escola, sinó la llengua vertebradora de les

relacions socials al nostre país. En aquest sentit el requisit lingüístic en la funció

pública ha de tindre un paper fonamental.

3.7. Un partit, una veu, molts àmbits.

El BLOC ha superat recentment la fase de partit xicotet. Malgrat que els canvis s’han

produït ràpidament, no podem permetre’ns restar immòbils. Cal que siguem conscients

del nou paper que ocupem en el tauler de joc polític, no sols nacional, sinó també estatal

i europeu. El BLOC és ara una veu escoltada arreu, i per això hem de saber què volem dir i

49

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

oferir un discurs vàlid per a tots els àmbits i que no defuja abordar cap qüestió en cap

context; un discurs, com dèiem abans, global.

3.7.1. El nostre àmbit immediat.

La nostra ferma convicció que el País Valencià constitueix un subjecte polític propi ens

condueix a reclamar una posició autocentrada i proactiva del País Valencià en el seu

àmbit geogràfic immediat.

Així, s’han d’enfortir i normalitzar les relacions entre els territoris amb els que compartim

llengua i cultura. I s’ha de fer en peu d’igualtat, sense paternalismes ni intromissions. El

temps ha demostrat que la col·laboració i la cooperació entre territoris és la manera més

adequada per al nostre poble d’abordar les relacions amb Catalunya i les Illes Balears.

Una cooperació que s’ha de traduir en diversos àmbits, com, per exemple, el comunicatiu,

amb la creació d’un espai comunicatiu en valencià basat en la reciprocitat i l’intercanvi

cultural o l’àmbit econòmic, amb el treball conjunt pel corredor mediterrani o

l’alliberament immediat de l’AP-7.

De la mateixa manera, el País Valencià, fent ús del seu autogovern, ha de ser capaç

d’abordar qüestions i proposar solucions a problemàtiques que vagen més enllà del

nostre territori sense necessitat de passar constantment per Madrid. Pensem, per

exemple, en l’explotació i la gestió de les aigües del Xúquer per part de Castella-La

Manxa, el foment del valencià i les relacions culturals al Carxe o Cabdet, o la ubicació

dels femers i abocadors a les zones frontereres del sud amb Múrcia.

És a dir, volem un País Valencià capaç de gestionar les seues relacions de veïnatge,

també, amb autonomia i sense intromissions del govern estatal.

3.7.2. El BLOC, el País Valencià i l’Estat Espanyol.

El BLOC aspira, com a eina d’emancipació nacional, a la consecució de la sobirania del

poble valencià que emana dels valencians i de les valencianes. Aquesta sobirania no

exclou la participació en qualsevol projecte sempre que dita adhesió es produïsca de

manera voluntària. El BLOC, en el seu camí cap a l’autoconsciència del poble valencià,

reivindica que Espanya s’accepte tal i com és: plural, rica i diversa. Actualment, i des del

mateix naixement d’Espanya com a estat nacional, l’actitud i les polítiques

implementades des dels successius governs espanyols han anat encaminades a amagar

50

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

eixe model d’estat i substituir-lo per una Espanya oficial que és artificial i no representa

adequadament al conjunt dels pobles que la formen.

De la mateixa manera, des de temps recents, la sobirania popular espanyola ha estat

lliurada en safata de plata a poders econòmics i financers transestatals, fet que ha

provocat la instauració de polítiques d’austeritat neoliberals que han ofegat l’economia

del mitjà i el xicotet empresariat, de les persones treballadores i autònomes,

condemnant, a més, a tota una generació de joves a la precarietat.

El BLOC, per tant, com a partit democràtic, obert i amb vocació de diàleg, s’ofereix com a

eina de canvi per redreçar aquestes dues realitats perverses. S’ofereix, en primer lloc,

com a eina per a la visibilització de l’Espanya real plurinacional des d’una posició

valenciana, i en segon lloc com a eina per recuperar una política per a les persones, una

democràcia de qualitat i una sobirania retornada als pobles.

La nostra presència a les institucions representatives de l’Estat ens obliga a tindre

posicionament en els grans debats espanyols; no podem restar-ne al marge, ni tampoc

podem limitar-nos a ser “la veu valenciana” a Madrid. La nostra veu al Congreso ha estat

fins ara, i ha de continuar en eixa línia, una veu clarament situada en l’esquerra

transformadora, i des d’aquesta posició hem dit la nostra en els grans debats estatals.

Però, al mateix temps, hem aconseguit posar sobre la taula una agenda política

valenciana, que va lligada a una profunda transformació de les estructures polítiques de

l’Estat espanyol.

En aquest sentit, el BLOC apostarà sempre per aquelles polítiques tendents a la

descentralització de competències i, per tant, a l’acostament de la democràcia a la

ciutadania. El BLOC apostarà sempre per l’aprofundiment en els drets i les polítiques

socials, per polítiques de redreçament de l’economia cap a sectors productius i diversos,

per polítiques d’aprofundiment democràtic, etc., i estarà obert al diàleg i la negociació,

en les Corts Generals d’Espanya i en qualsevol altre àmbit, amb totes aquelles forces

polítiques que, com nosaltres, vulguen treballar en aquesta línia i des d’aquests principis.

3.7.3. Una política mediterrània i europea.

El País Valencià, com a territori del sud d’Europa, comparteix problemàtiques amb altres

països del seu entorn, moltes de les quals deriven de la gran crisi financera de 2008.

En un context de forta pressió migratòria, d’empobriment del sud d’Europa, de canvi

climàtic i d’auge dels moviments feixistes, es fa necessari l’establiment de canals de

51

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

comunicació amb aquells territoris com Grècia, Itàlia o Portugal que experimenten

problemes semblants als nostres en diversos àmbits.

El BLOC, com a moviment popular i d’esquerres, ha de ser present de manera proactiva en

totes aquelles iniciatives o estratègies de tipus regional encaminades a l’empoderament

del castigat sud d’Europa.

També en les institucions europees el BLOC té un paper fonamental: portar-hi la veu del

nostre poble. Però si volem bastir un discurs global, no ens hem de limitar a ser mera

corretja de transmissió.

En els darrers anys estem sent testimonis de com el projecte europeu es va plegant sobre

ell mateix. S’està produint una involució en la construcció de la Unió Europea que es

materialitza en la preponderància d’uns estats sobre els altres, unes polítiques

econòmiques pensades en clau del nord d’Europa, la paralització del projecte polític

europeu, l’allunyament del Regne Unit, la pujança de l’euroescepticisme i el tancament de

fronteres davant de la immigració i les persones refugiades.

Definitivament, aquesta no és l’Europa en la que creiem al BLOC. Pensem que cal tornar a

posar en marxa l’Europa que camina cap a la confluència econòmica i política, i apostem

per les polítiques socials i l’eixamplament dels drets individuals i col·lectius com el millor

mecanisme per tornar a engegar el projecte europeu.

La Unió Europea necessita trobar el seu lloc al món; actualment viatja a la deriva.

Necessita parlar amb una veu unida i convertir-se en l’avantguarda mundial en innovació i

recerca, alhora que la guardiana dels drets humans arreu del món. Europa ha d’apostar

decididament per la descarbonització, per l’economia verda i les noves energies

renovables com a motor industrial. Europa ha d’abordar la competitivitat des del prisma

del valor afegit i no des del prisma del preu. L’objectiu ha de ser que la ciutadania xinesa,

per exemple, acabe tenint drets laborals, no que l’europea els perda.

En tot això els valencians i les valencianes hem d’estar presents, a través del BLOC i de

Compromís, defensant una Europa diferent amb un projecte real i de futur per a tots els

europeus i les europees.

La societat valenciana s’ha de projectar al món. No necessitem que ningú ens pose en

cap mapa; al mapa ja hi som. El que necessitem és creure en allò que fem i saber

difondre-ho millor.

El BLOC ha de treballar des de totes les institucions i per totes les vies per fer visible el

nostre poble, la nostra cultura i la nostra identitat. S’ha de treballar també per netejar la

imatge que els anteriors governs del nostre país han deixat.

52

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

Més enllà d’això, al BLOC som conscients que en un món globalitzat molts problemes

s’han d’abordar de manera conjunta i coordinada. Són els problemes transfronterers

aquells que necessiten d’una implicació multinivell i deslocalitzada per a ser resolts. Per

això, al BLOC ens comprometem a treballar per la resolució coordinada d’aquestes

problemàtiques. Els reptes globals que afecten la societat valenciana són:

● Canvi climàtic i escalfament global. Des de la consciencia que el nostre País es

troba en una de les regions del planeta més vulnerables, el nostre Compromís no

pot ser altre que el de bastir polítiques i treballar per una economia circular i

sostenible, fonamentada en l’eficiència energètica i les energies renovables i per

adaptar els nostres sectors productius als impactes esperables amb absoluta

certesa derivats del canvi climàtic.

● Immigració i integració. El BLOC creu que cap persona és il·legal, cap persona fuig

de sa casa per voluntat pròpia, i per tant s’ha de treballar en el punt d’origen i en el

punt d’arribada per donar unes condicions de vida dignes a totes les persones.

● Narcotràfic. El País Valencià és un dels llocs d’Europa on es consumeix més

cocaïna. Els nostres ports i aeroports o les nostres costes també són sovint portes

d’entrada d’estupefaents. Com a país consumidor i com a porta d’entrada, s’ha

d’abordar la lluita contra el narcotràfic amb una perspectiva global i de

col·laboració amb les institucions internacionals, europees i dels països

exportadors.

● Tràfic de dones i xiquetes. L’esclavitud del segle XXI també té lloc a casa nostra.

Necessitem un profund debat social sobre la prostitució i apostar clarament per

polítiques enfocades a penalitzar el consumidor. La coordinació internacional per a

la detecció de les màfies i els fluxos del tràfic de persones és fonamental per a

acabar amb el problema.

3.7.4 Un futur per a un sector necessàriament de futur: el camp.

Potser després de tants anys que els nostres poders públics hagen oblidat l’agricultura,

algú pot haver reflexionat de l’error històric d’aquest fet i de com d’estratègicament

important és el nostre sector primari.

Cal avançar cap a la sobirania alimentària i al consum de quilòmetre zero, cal posar en

valor els productes valencians. Hem tingut una agricultura de primer nivell que hem

deixat perdre, malbaratant una oportunitat d’haver pogut modernitzar un sector que ens

haguera fet encara més competitius. En aquest sentit, és important combatre la

competència deslleial que arriba de països que actuen amb mà d’obra esclava,

semiesclava o precària i sense quasi cap dret, a més que no tenen els controls i els

53

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

protocols necessaris per a la salut del consum ací, en el que suposa un doble perjudici:

per al productor que no hi pot competir i per al consumidor, que veu menystinguts els

seus drets.

Cal apostar pel relleu generacional en el camp, un autèntic repte per aconseguir que el

sector es mantinga viu, davant de l’amenaça de l’envelliment dels seus treballadors i

l’abandonament de les terres per no tindre un futur assegurat, enmig de la incertesa

permanent en la qual es viu.

Així mateix, cal exercir clarament una defensa dels interessos dels agricultors valencians

a Europa, davant del desficaci de la Política Agrària Comuna, que ens discrimina de doble

manera: en primer lloc, per estar deixats de banda en una estructura que pensa més en

les configuracions agrícoles del nord d’Europa, i, en segon lloc, pel repartiment que es fa

dins de l’Estat Espanyol, que ens penalitza per la nostra estructura fonamentalment

minifundista. Un exemple ben clar de l’absurditat d’aquest repartiment és el que es cita

habitualment, però no per això deixa de ser més sagnant, com és que la principal

beneficiària de les ajudes agrícoles hagen estat anys i panys les plantacions de la

duquessa d’Alba.

En aquest sentit, cal fomentar la innovació, la cooperació i el posicionament de marca

dels productes valencians. L’agricultura tornarà a ser un sector estratègic a Europa i cal

que ens trobem preparats. És el moment de recuperar el nostre camp.

3.8. Nova política, aprofundiment democràtic i sobirania popular.

En els últims anys, el discurs de la regeneració democràtica, la lluita contra la corrupció i

la voluntat de canvi de paradigma han irromput amb força en la nostra societat. La

societat valenciana, com l’espanyola, han passat, des de 2011 ençà i a causa de la crisi

econòmica, social i política, d’un sistema polític on prevalia l’eix esquerra-dreta a un

escenari de dos eixos en què l’esquerra-dreta es combina amb l’eix regeneració

democràtica-statu quo. La irrupció del nou eix ha propiciat l’existència d’un nou espai,

que anomenem espai de l’esquerra regeneradora, que dibuixa una nova majoria social i

política en el quadrant esquerra-regeneració. Al País Valencià, Compromís ha estat la

força política capaç d’articular de manera més reeixida eixa nova majoria social i política.

D’aquesta manera, el valencianisme polític ha capitalitzat la voluntat de canvi, i s’ha

col·locat en una posició òptima per impulsar la transició identitària dels de la societat

valenciana des de postures pro-espanyoles cap a posicionaments pro-valencians. El

discurs de la regeneració democràtica, en gran mesura basat en el dret a decidir de la

54

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

ciutadania sobre les qüestions que l’afecten, planteja un nou ordre democràtic, en què

una democràcia representativa esgotada done pas a una democràcia líquida que combine

la representació parlamentària amb elements de democràcia directa i elements

revocatoris o de destitució. Estem parlant, doncs, d’una eixida cap endavant dels pobles

front al xoc de sobiranies que patim —entre unes sobiranies nacionals o estatals

defallides i una sobirania autoproclamada del poder econòmic a l’ofensiva—, basada en

l’empoderament popular, en l’aprofundiment democràtic i la descentralització del poder

pol ític, que ha de tindre com a objectiu final subvertir l’actual ordre

economia>política>ciutadania, donant pas a un nou ordre en què la ciutadania tinga

control real sobre la política i la política siga capaç de limitar i regular l’acció del poder

econòmic (ciutadania>política>economia).

El repte per al valencianisme, doncs, rau en lligar les demandes de regeneració

democràtica amb les demandes del valencianisme. Vincular la sobirania popular que

s’albira en el discurs regenerador amb el Poble Valencià, de tal manera que la ciutadania

valenciana tinga major capacitat de decisió sobre les qüestions que l’afecten, com a

valenciana però també com a ciutadania.

Si s’assolira un canvi de paradigma en el qual el concepte i les aplicacions de la sobirania

popular s’aconseguiren dur a terme, s’obriria per a la societat valenciana la possibilitat

d’autodeterminar-se en un primer estadi en qüestions relatives a aspectes concrets de

l’organització social, econòmica o política, obrint així la porta al dret a l’autodeterminació

en un sentit clàssic en un futur i en unes condicions que els mateixos valencians i

valencianes haurien de determinar a través de l’expressió de la seua voluntat col·lectiva.

En definitiva, en la mesura que el valencianisme polític siga capaç de lligar el projecte de

construcció nacional amb la voluntat regeneradora existent, serà possible l’èxit en la

presa de consciència nacional per part dels valencians i les valencianes. Serà a través de

la potenciació del concepte capacitat de decisió, el seu qui i el seu on que el

valencianisme podrà o no, obrir una escletxa que explicite el conflicte identitari valencià,

permetent així la irrupció d’un tercer eix —centre-perifèria— en la política valenciana.

Serà a través de l’exercici de la sobirania popular en clau valenciana que s’avançarà cap a

una major consciència i cohesió col·lectiva de la societat valenciana, que permeta en un

futur la consciència plena del poble com a subjecte polític diferenciat i per tant amb una

sobirania i una capacitat d’autodeterminació el més àmplies possible en el context

d’interdependència global que vivim.

En la pràctica, tot això s’hauria de traduir en:

55

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

● Una llei valenciana de referèndums i consultes. Una llei que articule mecanismes de

participació directa en la vida pública per part de la ciutadania en general. No sols

amb la intenció de reforçar i millorar la nostra democràcia, sinó també d’enfortir el

sentiment de pertinença al poble del qual es forma part i es participa activament.

● Una llei valenciana d’Iniciatives Legislatives Populars que reduisca el número de

signatures necessari i permeta la iniciativa legislativa popular veritablement.

● Una nova llei electoral amb llistes obertes o desbloquejades. Cal avançar cap a les

llistes obertes o desbloquejades en el sistema electoral i, mentre això no siga

possible, apostar per les primàries internes com el millor mecanisme de selecció de

persones candidates. A més, cal garantir una major proporcionalitat del sistema

electoral per augmentar la correspondència entre el vot de la ciutadania i

representació institucional.

● Augmentar l’autonomia municipal i local. Apliquem el principi de subsidiarietat,

acostem la política a l’àmbit més proper a la ciutadania.

● Educació en la participació i la democràcia. És imprescindible que el sistema

educatiu contemple també l’educació ciutadana i democràtica, ensenyant als

nostres xiquets i xiquetes com funciona el nostre sistema democràtic, les nostres

institucions i quins són els seus drets i deures així com els mecanismes de

participació que existeixen.

● Òrgans anticorrupció. Cal impulsar òrgans fiscalitzadors i anticorrupció sempre que

el context ho faça adient per evitar que en el futur torne a escampar-se de manera

generalitzada la corrupció com ha passat en els darrers anys.

● Foment de l’associacionisme i la participació mitjançant plataformes. Cal treballar

activament per l’enfortiment de la societat civil i la implicació ciutadana en la vida

política i civil. S’ha de donar cobertura a les noves maneres de participació, fins ara

difuses i no recollides, com les plataformes ciutadanes o les assemblees.

● Limitació temporal de càrrecs i separació de càrrecs orgànics i institucionals. A

nivell intern o extern, és a dir, dins del partit o a nivell legal, s’ha de treballar per la

limitació temporal en el mateix càrrec de responsabilitat per tal de fomentar la

higiene democràtica i reforçar el caràcter obert i de servei públic que ha de tindre

l’exercici d’un càrrec de representació.

● Eliminació de les Diputacions i la FVMP. Les diputacions funcionen per democràcia

indirecta on són els partits els que trien els representants. La FVMP és cara per al

servei que presta. Per apropar les institucions a la gent i evitar càrrecs públics

56

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

sense justificació, cal suprimir les diputacions i la FVMP. I, en conseqüència, cal que

els pobles que governem abandonem la FVMP.

3.8.1 Innovació en participació ciutadana.

El valencianisme ha sigut, des del seu primer moment, un motor de modernització social i

democràtica del país. En les èpoques de més obertura democràtica, el valencianisme hi

era a l’avantguarda per tal de portar un major progres social. En sentit contrari, en les

èpoques de foscor i dictadura, una de les primeres víctimes era el valencianisme, el qual

era perseguit sense misericòrdia.

És per això que el nostre moviment porta marcat en el seu ADN la innovació i el progrés

democràtic. Hem sigut i som un partit que s’ha estructurat des del primer moment amb la

filosofia de la política de baix cap a dalt i, quan hem arribat a les institucions, hem

impulsat eixa mateixa praxi als governs dels quals hem format part.

És per això que vàrem connectar d’una manera tan natural amb moviments com els dels

indignats, que reclamaven major democràcia, que denunciaven un sistema injust que els

havia exclòs i que només beneficiava al bipartidisme, perquè nosaltres ja havíem estat

vetats dins d’aquest mateix sistema des de feia temps i, per tant, ens trobàvem del

mateix costat, i de la Primavera Valenciana, dins de la qual no necessitàvem de

“disfressar-ho” per tal d’acompanyar el poble -com fan tantes vegades altres polítics-

perquè nosaltres hi érem per la nostra mateixa manera de ser.

En la legislatura de 2011 a 2015 vàrem aconseguir moltes fites en aquest sentit. Des dels

governs municipals vàrem impulsar mètodes participatius pioners i innovadors. Pensem,

per exemple, en la primera edició del procés #OntinyentParticipa, que vàrem impulsar

des de la Regidoria de Promoció Econòmica que gestionava Compromís per tal de donar

veu al poble perquè decidirà les inversions que volia que realitzara l’ajuntament. Aquell

procés va coincidir amb la revolta de Gamonal, un barri de Burgos que deia prou de tant

d’oblit per part de les institucions. La nostra aposta per la participació ciutadana, amb

totes les facilitats, com era el vot per internet, contrastava fortament amb les imatges

que ens arribaven de Castella. Això va portar a una televisió d’àmbit estatal a fer un

reportatge sobre el procés a Ontinyent i qualificar-lo com a “antídot davant dels

Gamonales”. I és que allò més important és fer corresponsable a la ciutadania de les

decisions del seu govern.

Així mateix, des de l’escó de Joan Baldoví al Congrés es feia el que ha sigut la primera

iniciativa de democràcia directa a una institució estatal a l’Estat Espanyol, l’anomenat

57

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

#CongrésTransparent. La ciutadania, de manera directa i a través d’internet, podia

decidir el vot que faria Baldoví sobre la Llei de (poca) Transparència que va presentar el

govern del PP. Aquesta iniciativa es repetiria una altra vegada amb el decret pel qual el

govern de Rajoy posava l’anomenat “impost al sol” mitjançant el qual penalitzava

l’autoconsum. Açò va portar l’influent diari britànic The Guardian a dedicar-nos una peça

amb el títol tan directe de “Meet Joan Baldoví, Spain’s Most Direct Democrat”. I, com a

últim exemple, podem posar també les Primàries que vàrem realitzar a Compromís, que

varen ser també un referent de posar les noves tecnologies al servei de la participació

respecte a xifres absolutes conjugades amb total de cens possible. En la Ponència

d’Estatuts del VIé Congrés vàrem introduir la figura del Referèndum Virtual, i és important

continuar recorrent un camí d’innovació participativa que és una senya d’identitat del

valencianisme i del BLOC en concret.

3.9. Per la sobirania.

L’objectiu pel qual va nàixer el Bloc Nacionalista Valencià és aconseguir la plena sobirania

del poble valencià, plasmada en una Constitució pròpia. Aquesta fita no l’hem de perdre

de vista mai i les accions que portem endavant han de tindre com a última finalitat

sempre les llibertats del poble valencià. Som conscients que la sociologia del nostre

poble ens demana avançar amb pas tranquil, però avançar també amb pas ferm i definir

visualment les dificultats amb què ens trobem el moviment sobiranista valencià.

Tanmateix, el riu ha d’acabar desembocant al mar.

En l’Estat espanyol, fonamentalment a través del moviment popular català, s’ha obert un

nou escenari que canviarà sense cap mena de dubtes els equilibris sorgits de la transició,

tant en l’arquitectura territorial com en la política, i el nostre poble no pot quedar-se al

marge, com va passar en els anys setanta, ja que les conseqüències en són ben

conegudes i només vora quaranta anys més tard hem pogut començar a redreçar-les,

amb la consecució que el maltractament en finançament siga un consens assolit en la

societat valenciana, així com la discriminació en inversions territorialitzades en els

Pressupostos Generals de l’Estat, per posar-ne dos exemples cridaners.

Els valencians no podem tornar a ser els qui paguem els plats trencats, com quaranta

anys enrere. Amb Catalunya que busca el seu horitzó de llibertat i els territoris bascos,

que gaudeixen del Concert Econòmic i no estan sotmesos a la LOFCA, el nou equilibri

territorial espanyol que sorgisca d’ací té tots els números per tornar a castigar el País

Valencià, ja que no en queden altres alternatives.

58

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

És per això que és imprescindible que posseïm unes forces polítiques, sindicals i socials

fortes per tal de defensar els interessos del nostre poble, perquè la sobirania dels

valencians i valencianes no és una altra cosa que el benestar de les persones que

conformem aquest poble, que no és ni millor ni pitjor que cap altre, sinó que és el nostre.

És imprescindible, per tant, posar en el centre del discurs polític els beneficis per al

benestar de les persones els efectes de l’ampliació de l’autogovern dels valencians per

tal de, en un futur que esperem ben proper, poder exercir el dret de decidir del nostre

poble en un horitzó de llibertat.

3.10. Renda Bàsica Universal: no només un dret, també una necessitat

La Renda Bàsica Universal és l’assignació d’un ingrés monetari a tota persona per la seua

simple condició de ciutadania. I la pregunta no és si és sostenible, justa o si és una

utopia. La pregunta és quan la implantarem, quant de temps tardarem a aplicar una

mesura que arribarà a ser indispensable en un futur proper. Si serem avantguarda o

anirem a remolc una vegada més en defensa dels drets i el benestar de les persones. La

crisi i la depressió següent de la qual encara no hem eixit no és una crisi més o un canvi

de cicle econòmic més. Té unes arrels estructurals que mostren que el sistema de treball i

de benestar en les economies occidentals està canviant -o ha canviat-definitivament de

paradigma i la pregunta és quan ens hi adaptarem.

Des dels anys 1980, en el nostre país, els anys en què la desocupació ha baixat del 20%

de la població activa han sigut les excepcions. Ens trobem en una nova revolució

industrial en la qual les fonts d’ocupació canviaran sense tornada enrere. La bombolla

immobiliària ha esclatat per no tornar mai. El sector de la construcció no podrà tornar a

assumir mai tanta quantitat de mà d’obra. S’ha construït prou per generacions a vindre. El

turisme, de la mateixa manera, és un sector que no pot assumir més ocupació i, per

definició, no de les característiques que podrien garantir uns nivells adequats. La

piràmide poblacional, a més a més, s’inverteix i és una tendència de totes les societats

occidentals a la qual no escapem.

A hores d’ara no només tenim uns nivells de desocupació inacceptables des d’un punt de

vista polític i ètic, sinó que, a més, són insostenibles en termes econòmiques i socials. I

eixa desocupació té totes les característiques per convertir-se en estructural.

En aquest sentit, la Renda Bàsica Universal planteja un canvi de paradigma. Es basa en la

premissa que és millor previndre que guarir. Actuar abans per evitar una gran quantitat de

subsidis que demanen una gran casuística entre ells i que sempre, per definició, arriben

59

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

tard, perquè actuen a posteriori. Amb la Renda Bàsica Universal es posa la persona en el

centre: es tracta la seua condició de ciutadana com un dret, i no com un ajut social.

A més a més, més enllà dels discursos apocalíptics, una gran quantitat d’estudis

econòmics determinen que aquest instrument és plenament viable, ja que reutilitza

recursos que es gasten ja en subsidis i n’estalvia altre, en considerar-se com a drets. És a

dir, el millor estalvi per als comptes públics és “estalviar-se” la pobresa, des d’un punt de

vista estrictament monetari. Per això, la Renda Bàsica Universal s’ha tractat fins i tot des

de punts de vista de l’economia neoliberal -qui n’és considerat el pare, Milton Friedman,

la va proposar en estudis-.

Des del nostre punt de vista d’una política econòmica social i avançada pensem que cal

posar en marxa els instruments per poder establir una Renda Bàsica Universal que, en un

primer moment, siga almenys major que la meitat del salari mínim interprofessional -com

es veu, no es tracta de cap maximalisme- per poder avançar cap a una societat del

benestar del segle XXI.

Suïssa votarà pròximament en referèndum aquesta iniciativa, a Alaska ve funcionant des

de fa temps, en certes ciutats canadenques s’hi aplica amb bons resultats com a projecte

pilot i, en certes variacions, existeix a Noruega i en altres estats europeus. Fins i tot, a

pesar que no ho siga sense polèmica, a la comunitat autònoma basca, alguns

economistes argumenten que l’articulació de la seua renda mínima d’inserció és una

renda bàsica universal modificada.

Així doncs, considerem que tenim una oportunitat com a poble per ser pioners en

l’assoliment de drets socials, després de tants anys d’haver estat líders a restringir-los i

laminar-los.

3.11. Una perspectiva mediterrània per canviar l’economia.

Som un poble del sud d’Europa. Som un 1% de la població de la Unió Europea i al voltant

també de l’1% del seu PIB. Formem part dels pobles endeutats que patim més

furibundament la crisi que els pobles creditors. Un sud que veu com ha d’aplicar més i

més retallades per poder fer passar les vides de la seua gent per la cotilla de les

previsions macroeconòmiques que imposen els Estats del nord. Aquestes són les

coordenades en què ens movem.

Cal dir-ho clar: sense una democratització real del sistema euro, del Banc Central

Europeu, i de les polítiques econòmiques, la moneda comuna -i la mateixa Unió Europea-

60

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

no tindran futur. En el moment de redactar aquesta ponència, el Regne Unit ja haurà votat

en referèndum la seua permanència o eixida de la Unió Europea cosa que, no cal dir-ho,

tindrà unes conseqüències impredictibles en tota l’arquitectura europea. Per no dir

quines conseqüències es poden derivar de fet que el Regne Unit vote eixir-se’n de UE

mentre Escòcia i Gal·les voten romandre-hi.

I, així mateix, cal dir-ho també clar: el deute dels Estats endeutats del sud d’Europa -

Portugal, Espanya, Itàlia, Grècia i amb França en el punt de mira- és insostenible,

inassumible i impagable. I menys encara amb les actuals polítiques de retallades,

d’austeritat mal entesa, de “l’austericidi” que venim denominant, ja que, conforme es

contrau el PIB, el deute nominal pot baixar mentre el percentatge pot pujar. Una espiral

endimoniada sense eixida. Així doncs, el debat sobre la condonació del deute, les

auditories, quitances estratègies i efectives -no com les que s’aplicaren a Grècia per tal

de salvar les inversions privades i atenallar encara més el sector públic- hauria d’estar

damunt la taula amb una prioritat fonamental.

En el nostre cas, dins de l’Estat espanyol, encara hem de patir una discriminació afegida,

en haver distribuït el govern de Madrid el repartiment de dèficit d’una manera no només

antieconòmica, sinó que, a més a més, socialment profundament injusta. L’Estat central

s’ha reservat la gran part del dèficit permès per Europa per a ell mateix, mentre deixava

les comunitats autònomes i els ajuntaments, que són les entitats que gestionen

bàsicament l’estat del benestar, uns objectius de dèficit francament impossibles de

complir.

Des de Compromís, amb el diputat al Congrés Joan Baldoví ja vàrem proposar de manera

pionera, amb una esmena a la totalitat per als Pressupostos Generals de l’Estat de 2012 i

que hem repetit any rere any, que es realitzarà una auditoria del deute i que no es pagara

aquell que consideràvem il·legítim; és a dir, aquell que era producte del servei del deute,

dels interessos que ens cobraven amb usura per damunt del preu nominal dels diners.

Així mateix, des de la Sectorial d’Economia de Compromís, vàrem realitzar una auditoria

del deute de la Generalitat per poder destriar-ne el legítim de l’il·legítim. Nosaltres

esmenem a la totalitat els objectius de dèficit que marca la política de l’austericidi. Però,

així mateix, el que tampoc no podem consentir és que la seua aplicació pràctica siga,

encara més injusta, si això és possible.

Amb la reforma de l’article 135 de la Constitució espanyola pactat en agost i al dictat de

Merkel per PSOE I PP, cal dir i denunciar que es posa la regla per laminar les polítiques

públiques de benestar a l’Estat espanyol. Les privatitzacions i les retallades en sanitat i

educació no només obeïen a una política ideològica de menyspreu del sector públic per

beneficiar el privat del PP, sinó que obeïen fidelment a la lògica d’aquell article 135

61

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

impulsat pel PSOE: abans es paga el deute sobre qualsevol altra consideració. I, si el

deute és prioritari i s’han de complir els objectius de dèficit, ja es pot enarborar qualsevol

pancarta contra les retallades que aquestes tindran lloc, perquè les regles del joc estan

marcades.

Es fa necessari, per tant, denunciar aquest sistema pervers i anar a l’arrel. No quedar-se

en una retòrica que faça de compliment impossible les promeses que fem. Cal denunciar

també la lògica centralista que hi porta aparellat, ja que, a costa del benestar de la gent,

es responsabilitza i es castiga els autonomies i els municipis. Cal denunciar que els

ajuntaments, per posar-ne només un exemple, han hagut d’estar amortitzant deute sense

capacitat de fer inversions i atendre les necessitats primeres dels veïns i veïnes, a pesar

de ser les institucions i atendre les necessitats primeres dels veïns i veïnes, a pesar de

ser les institucions més sanejades (exceptuant l’ajuntament de Madrid, que s’emportava

quasi la meitat del deute total de les corporacions locals a l’Estat espanyol), perquè

havien d’equilibrar la balança del deute de l’estat central. Cal denunciar, en definitiva,

que estem de facto intervinguts en la nostra autonomia a tots els efectes i que, sense la

capacitat de poder realitzar polítiques econòmiques pròpies ens trobarem contínuament

en un atzucac.

3.12. Solidaritat activa amb els pobles del món.

Recentment, quan es redacta aquesta ponència, hem sigut protagonistes d’un fet insòlit i,

al remat, molt significatiu: Compromís ha sigut la primera formació que ha emprat la

variant lleonesa de l’astur-lleonés en el Senat. D’aquesta manera responíem al President

de la Diputació de Lleó, Juan Martínez Majo, que va qualificar de “vergonzoso y

lamentable” que s’usara la nostra llengua al Senat, institució en la qual és possible el seu

ús en certs debats. Així doncs, vàrem mostrar que els valencians i les valencianes ens

agrada parlar les llengües que a altres no els agrada ni tan sols escoltar. Més encara,

vàrem mostrar la nostra solidaritat amb la llengua peninsular que pitjor protecció i salut

té, ja que no és oficial ni a Astúries, ni a les institucions del que hauria de ser el País

Lleonés, ni a Extremadura i només ho és a Miranda do Douro, concelho portugués.

Aquesta anècdota demostra una manera de ser. El respecte que demanem i practiquem a

casa, la nostra estima per la nostra llengua i el nostre poble, ha de ser compartit amb tots

els pobles del món. Ser valencians i valencianes és la nostra manera d’estar al món. I des

del BLOC hem de ser part activa per ajudar -i demanar ajuda- perquè tots els pobles del

món puguen aconseguir decidir lliurement el seu futur i respectar i difondre la seua

cultura.

62

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

Europa s’està reconfigurant. Pobles que semblaven haver quedat oblidats per la història,

hui en dia gaudeixen de la condició d’estat. Qui podria preveure fa només uns anys que

Montenegro seria avui un estat independent, quan en els anys 1990 el seu govern

s’alienava amb els deliris expansionistes de la Gran Sèrbia? Qui podria pensar que

Eslovàquia seria un estat independent en si mateix? Allò que sempre ens havien dit que

era impossible ha resultat que, com deia Nelson Mandela, només ho era, d’impossible,

fins que un dia es feia realitat.

Existeix una certa esquerra -o que així se’n reclama- que es fa solidària de causes

llunyanes en el món, i pot reclamar l’autodeterminació del Tíbet, de Palestina i del

Sàhara, mentre nega el mateix dret a casa seua. No hem de caure ni en la banalització de

la política internacional ni en la negació autoritària de qualsevol actuació justificada

sempre tàcticament per motius de política interna (pensem, sense anar més lluny, en la

negativa de l’Estat espanyol a reconèixer la intendència de Kosova, quedant aïllat dels

estats aliats tradicionals del seu voltant).

Així doncs, des del Bloc Nacionalista Valencià hem d’impulsar una cultura de la pau que

es base en la resolució de conflictes per les vies democràtiques. En aquest sentit, va ser

una fita per a nosaltres haver sigut reconeguts -per fi- com a membres de ple dret de

l’Aliança Lliure Europea i cal que enfortim aquests lligams amb la resta de pobles que es

troben en una situació política homologable a la nostra, per tal de mostrar la nostra

solidaritat i la recerca d’estratègies i sinèrgies comunes.

3.13. La cultura: motor de riquesa (també econòmica).

Un dels sectors més castigats per tots aquests anys de governs del bipartidisme

monocolor al País Valencià -si no el que més- ha estat el de la cultura. Perquè, en aquest

sentit, cal afegir que aquest sector, a més d’haver estat víctima de la desídia o el mal

govern de la mateixa manera que els altres, era també centre de la diana de

l’acarnissament d’uns poders públics que el veien com a “enemic”.

No es podria triar un pitjor enemic per a u mateix. La cultura -tal com entenem a la

perfecció estats com França- és un sector estratègic clau, ja que és creador de valor

afegit per ell mateix. Com es pot deslocalitzar la Cultura? En una economia neoliberal

com la que patim, sempre podrà quedar materials que no es podran produir més barats

en cap altre lloc del món, senzillament perquè la cultura és universal en la seua vocació

local.

63

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

En un món globalitzat, el camí més directe cap al fracàs, per molts que alguns

s’encaboten a afirmar el contrari és el que podríem anomenar de “McDonaldsització”.

Quin interès pot tindre per a ningú una còpia d’una còpia? En una economia amb un

sector turístic tan potent, és vital poder oferir una oferta única i singularitzada per poder

atreure més visitants de valor afegit.

A casa nostra tenim un exemple d’èxit en concret en la música en valencià. Vivint

absolutament d’esquenes a les ajudes públiques, entre d’altres coses perquè s’hi anava

més enllà i s’hi vetava, aquest sector, ha creat un circuit de grups i actuacions que podria

ser perfectament l’enveja dels nostres pobles veïns i de l’entorn.

La cultura, com veiem, és, a més, un sector que crea sinèrgies amb molts altres sectors.

Una cultura potent i reconeguda, amb forta personalitat pròpia, és una valorització de la

marca i la imatge pròpia que pot ajudar també a les nostres empreses a competir en

l’exterior, perquè es beneficiaran d’una primera impressió positiva, o, com explicàvem

adés, a posicionar-nos com una destinació turísticament atractiva que ofereix

experiències singulars.

3.14 Ecologia Política.

Entenem la política com un entorn de cooperació entre persones per a canviar la societat.

Cooperem per a aconseguir l’equitat i igualtat de gènere i impulsem la cooperació amb

totes les persones i els grups que estan d’acord amb l’objectiu de millorar el món. I ho

fem en tots els àmbits que estan al nostre abast.

Actualment duguem un tren de vida en el qual necessitem estar cremant la fusta dels

vagons per poder mantenir el ritme, la qual cosa és una manera de procedir que té els

dies comptats. Ens agradaria viure a un món millor que el que tenim hui per hui. És per

això quan a l’ADN del BLOC hi apareix la necessitat de fer una política no només

conscient amb la societat, sinó implicada al mateix nivell amb el planeta. L’ecologia

política ha de ser, per tant, un dels nostres punts forts. Si bé és cert que s’intenta que

l’ecologia política siga un tema transversal i que, se suposa, es té en compte en la resta

de punts de la ponència, no ens podem quedar amb això. Ha de ser una línia d’acció amb

actuacions ad hoc.

El nostre planeta ha patit dècades de creixement econòmic irracional, el qual ha provocat

una crisi social i econòmica sense precedents en la història. Per empitjorar-ho, tenim una

gran quantitat d’assumptes mal encaminats que van augmentant, i seran necessaris

64

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

molts anys per a reparar els danys que hem causat, a partir de quan per fi comencem

realment a actuar.

A llarg termini, de res servirà ninguna de les fites polítiques que aconseguim, si deixem

com a llegat un planeta inhabitable. No tenim més remei que atendre a les qüestions

mediambientals amb la màxima prioritat si desitgem un futur per a les nostres pròximes

generacions.

La nostra organització creu en la diversitat, no només social o cultural; també creiem

fermament en la diversitat a la natura i el seu valor. Aquesta és especialment clau en

l’àmbit del medi ambient. La diversitat és un element fonamental al voltant de la

protecció del qual han de girar gran part dels nostres esforços. En termes ecològics, està

relacionada amb la resiliència dels ecosistemes; reforçant-la estarem protegint-los de

les més que possibles pertorbacions a què són i seran sotmesos a mesura que creixem.

Ha de ser per tant objectiu innegable de la nostra organització impulsar un canvi de

paradigma, centrat en la sostenibilitat ambiental i l’economia verda, que permeta a les

persones i les societats créixer cap a dins. Abandonar el creixement econòmic del

liberalisme i el productisme i virar cap al decreixement. Qualsevols altra opció no és

sostenible.

Al que ja s’ha dit cal afegir un segon gran repte: promourà el coneixement i la sensibilitat

envers el medi ambient. Entre les persones conscienciades el problema és conegut, però

fora d’aquesta xicoteta bombolla, la immensa majoria de la societat desconeix la realitat

o suposa que és molt menys important del que és (insensibilitat). El primer pas per

valorar i protegir qualsevol cosa és conèixer-la. Si quelcom no es coneix, no existeix, Cal

apostar per una pedagogia per a fomentar els coneixements sobre el medi natural i per

promoure una sensibilització de la població.

Hi ha molta feina a fer per tal de revertir la nefasta situació en què ens trobem, perquè

tornem a veure els rius nets i mars transparents, perquè la terra deixe de ser un dipòsit

d’herbicides, deixalles i demés substàncies nocives, per deixar d’emetre gasos

contaminants a l’aire, per veure per fi una energia basada en les renovables, per detindre

la pèrdua de biodiversitat, i un llarg etcètera que si més no, evidencia la urgència amb què

cal començar a obrir aquest front de lluita com a un dels punts fonamentals de la nostra

acció política.

65

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

4. Conclusió.

“Hem de ser l’alternativa, i, en aquests moments, en tenim l’oportunitat. Una alternativa

política arrelada al país, amb base i amb complicitats ciutadanes, amb capacitat de

generar discurs global, que reculla els millors valors del progressisme modern. Els valors

de la solidaritat, de la cooperació, de la innovació i de la transparència com a pilars de

noves polítiques, que ens permeten plantejar una eixida justa a la crisi econòmica i

social. Una alternativa dirigida a la majoria social.”

Així ens expressàvem fa quatre anys, en la ponència política del 6é Congrés Nacional del

BLOC, un document que apostava per “construir l’esperança” en un moment il·lusionant

en què havíem aconseguit les nostres primeres grans fites a les municipals,

autonòmiques i generals de 2011.

Quatre anys més tard, ens hem fet grans. Potser de forma molt ràpida. Potser de forma

inesperada. Potser sense haver tingut temps per posar les bases que han d’assegurar que

eixe creixement electoral tinga solidesa organitzativa. Però la ciutadania ens ha volgut

donar una oportunitat, una ocasió històrica per revertir les polítiques reaccionàries i

depredadores del PP, i per fer renàixer el nostre país de les seues pròpies cendres. Ara

tenim l’ocasió de demostrar que, com hem dit en nombroses ocasions, tenim les idees,

tenim els valors, tenim les persones, tenim la capacitat i tenim la voluntat de governar

aquesta terra.

Hem fet un llarg camí fins ara. El BLOC és l’expressió política actual d’un moviment

arrelat en la nostra història recent i en els nostres pobles i comarques, un moviment

construït “de baix cap a dalt” i amb un compromís insubornable amb el redreçament

nacional del País Valencià. Un moviment que és molt més que un partit polític “a l’ús”,

perquè el nostre objectiu no es limita a tindre una presència puntual a les institucions,

sinó a contribuir, des de la política, a construir un país més lliure i més just.

Això té implicacions evidents en el moment actual: el BLOC forma part d’una coalició

electoral, Compromís, que s’ha convertit en un autèntic revulsiu en el panorama polític

valencià. El nostre encaix en Compromís, i la forma definitiva que aquest haurà de

prendre, haurà de ser el resultat d’un procés transparent i participatiu entre tota la

militància, un procés en el qual el BLOC apostarà decididament per convertir Compromís,

sense imposicions, en una estructura estable, transparent, participativa i innovadora.

Hi ha qüestions que depenen de nosaltres només i altres que exigeixen la construcció

d’amples consensos. Però perquè les segones siguen efectives, haurem de fer passos

decidits en les primeres, en aquelles decisions que estan en les nostres mans com a

partit. L’actualització de la nostra estructura interna, la posada al dia dels nostres valors

66

7é Congrés del BLOC - Ponència Política

�

polítics, la formació i la participació de la nostra militància, l’empoderament dels nostres

col·lectius, l’increment de la nostra implantació i la millora dels mecanismes de

comunicació interna i externa són alguns dels objectius que el BLOC haurà d’intentar

assolir en els propers mesos.

En aquestes planes hem apuntat algunes idees, reflexions i propostes per posar-nos a la

faena. El seu desplegament, però, dependrà de la implicació, la il·lusió i el compromís

dels centenars de persones militants i simpatitzants del BLOC. En altres moments de la

nostra història, quan les coses no ens anaven gens bé organitzativament, vam demostrar

una capacitat de treball i una fidelitat al projecte realment admirables. Per això, una

vegada conclòs el Congrés, una comissió de persones de diferents comarques, on el sud,

el nord i el centre estiga representat, realitzarà, junt a la nova executiva, un full de ruta o

pla d’actuació amb objectius concrets, activitats i una temporització concreta que ens

permeta materialitzar les intencions expressades en la ponència política i així

vertebrarem el País.

67