6_Pedro_et_al.pdf

7/17/2019 6_Pedro_et_al.pdf

http://slidepdf.com/reader/full/6pedroetalpdf 1/12

IN#!OD$CCI

Els darrers anys s’han posat al descobert a l’àrea delPenedès, algunes inhumacions en contextos de la primera

edat del ferro. Es tracta dels jaciments de Mas d’en Boixos-1 (Pacs del Penedès) i del Turó de la Font de la Canya(Avinyonet del Penedès) (fig. 1). En el primer cas, s’handocumentat inhumacions individuals i dobles a l’interiord’estructures tipus sitja amortitzades; en el segon cas,s’ha excavat una inhumació individual dins una sitja. Enalguns d’aquests enterraments, apareixen associades

restes d’èquid. Al Turó de la Font de la Canya, a més,tenia un vas ceràmic com aixovar.El jaciment de Mas d’en Boixos-1 es situa en una suauondulació del terreny al costat del riu Foix, al centre de la

depressió prelitoral del Penedès. La zona, situada entreuns 217 i 225 metres sobre el nivell del mar, té unacomposició geològica quaternària –principalment d’argilesi graves–, encara que al sector de llevant també hi aflorenargiles miocèniques. L’espai intervingut fins ara és d’unes6 hectàrees, si bé les restes arqueològiques semblenestendre’s pels sectors limítrofs. Fins a dia d’avui s’hi han

435

ASPECTES METODOLÒGICS I TEMÀTICS

* SERP, Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques, Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. Universitat de Barcelona. C/ Montalegre

6-8, 08001, Barcelona.

** MÓN IBER ROCS SL. Recerca i difusió de la Cultura Ibèrica. C/Santa Anna, 25, 08800, Vilanova i La Geltrú.

*** GROB, Grup de Recerca en Osteobiografia, Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia. Universitat Autònoma de Barcelona.

**** MÓN IBER ROCS SL. Recerca i difusió de la Cultura Ibèrica. C/Santa Anna, 25, 08800, Vilanova i La Geltrú. Universitat Autònoma de Barcelona.

Universitat de Barcelona.***** VINSEUM. Museu de les Cultures del Vi de Catalunya.

****** CRAC, Centre de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola.

P!?C#I$E" DINH$MACI EN CON#E&#O" DEP!IME!A EDA# DEL FE!!O ("EGLE %II AC): NO%E"

#!OBALLE" A L?!EA PENEDE"ENCAPrimera Edat del Ferro, Inhumacions, Penedès, Mas d’en Boixos, Turó de la Font de la Canya

M/+/ P+* &/+ E++* !,+ J+** D/ L>+** #= F/+*** D/ A+/**** J/ F<*****J+ M. F+/***** M G;/****** J+ M++***** J/ M+**

In the present work we examine early Iron Age burial contexts from two sites located in the Catalonian central coast:Mas d’en Boixos-1 (Pacs del Penedès) and Turó de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedès). Recent excavations

have revealed the reuse of silos as individual and double burials. In some cases, these inhumations were related to

equine bones.

Early Iron Age, burials, Penedès, Mas d’en Boixos, Turó de la Font de la Canya

Ce travail est consacré à la présentation d’inhumations, découvertes ces dernières années dans le Penedès (côte

centrale de Catalogne), qui datent du premier âge du Fer, à travers les exemples des sites de Mas d’en Boixos-1

(Pacs de Penedès) et de Turó de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedès). Il s’agit de structures de type silo

contenant des inhumations individuelles et doubles. Dans certains des cas décrits, les inhumations sont associées à

des restes d’équidé.

Premier âge du Fer, inhumations, Penedès, Mas d’en Boixos, Turó de la Font de la Canya

En el presente trabajo presentamos las inhumaciones descubiertas durante los últimos años en contextos de la

primera edad del hierro del área catalana del Penedès, concretamente los casos de los yacimientos de Mas d’en

Boixos-1 (Pacs del Penedès) y del Turó de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedès). Se trata de silos con

inhumaciones individuales y dobles. En alguno de los casos descritos, los enterramientos aparecen asociados a

restos de équido.

Primera Edad del Hierro, Inhumaciones, Penedès, Mas d’en Boixos, Turó de la Font de la Canya



dut a terme nou campanyes d’excavacions arqueològiquespreventives, entre els anys 1997 i 2008, en les quals s’han

deixat al descobert 451 estructures excavades al subsòlque estarien associades a cabanes i altres estructuresconstruïdes no conservades (fig. 2.1). Es tractamajoritàriament de sitges, però també s’han documentatforns, forats de pal, grans retalls (extracció d’argiles i/obasses), enterraments, etc, que abracen des del neolíticantic cardial fins a època ibèrica (Farré et al. 2002; Bousoet al. 2004).El jaciment del Turó de la Font de la Canya se situa a labanda més septentrional del Penedès, al costat de laSerra de l’Ordal, la qual, juntament amb la Serra del Garraf,conformen una important barrera física entre aquestes

contrades i la vall del Llobregat. L’assentament protohistòrics’ubica a les planes interiors penedesenques, en un puntintermedi des del qual s’hi accedeix fàcilment tant dels

camins vers la costa com del corredor que mena a la valldel Llobregat. D’altra banda, es troba a només 3 o 4 km

en línia recta de la petita serra d’Olèrdola (perfectamentvisible des del turó), la darrera estribació de la serraladalitoral i el lloc des d’on arrenca el camí que mena a Vilanovai la Geltrú, és a dir, a la costa.Les excavacions arqueològiques han permès constatarels trets característics d’un assentament amb una funciópreeminent de centre d’acumulació d’excedents agrícoles,en concret d’ordi vestit i blat nu, tal com demostren lesanàlisis arqueobotàniques de llavors i fruits(Asensio/Cela/Morer 2005; López 2004). Aquesta funcióexplica la naturalesa i l’existència d’aquest tipusd’assentament, definit amb el concepte de nucli d’activitats

econòmiques especialitzades (Asensio et al. 1998), ambun caràcter transformador, comercial i especialitzat.Presenten una zona d’hàbitat de dimensions petites en

436

F/. 1. Situació dels jaciments de Mas d’en Boixos-1 (Pacs del Penedès) i del Turó de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedès).



comparació amb la dedicada a les activitats econòmiques,

com es fa palès a aquest jaciment, on la part més extensade la seva superfície està ocupada íntegrament i densaper sitges, mentre que la part d’hàbitat és molt reduïda(fig. 2.2).El Turó de la Font de la Canya presenta un tret diferencial,únic. Evidencia una estructuració d’aquest tipus ja desd’un moment molt antic, amb seguretat des del períodeibèric antic i, fins i tot, possiblement també ja des de laprimera edat del ferro. Això certament és del tot atípic,ja que, si jutgem per la resta de jaciments coneguts finsa l’actualitat, aquest fenomen d’aparició de nuclisespecialitzats en la reserva d’excedents cerealístics tan

sols sembla desenvolupar-se plenament ben entrat elperíode ibèric ple, és a dir, al llarg dels segles IV-III aC(Asensio/Francès/Pons 2002). D’altra banda, la fase de

les darreries del segle III aC, de l’inici de la conquestaromana d’aquests territoris, representa el moment finald’ocupació del jaciment; fet que ens mostra que aquestmodel entra en crisi i desapareix a partir del controlpolític i econòmic de la zona per part de l’administració

romana.

LE" INH$MACION" DE MA" DEN BOI&O"-1

Al jaciment de Mas d’en Boixos-1, durant la campanyad’excavació dels anys 2000-2001, es posà al descobertuna estructura tipus sitja, l’E-196, amb una inhumacióindividual i materials ceràmics atribuïbles a la primeraedat del ferro. Es tracta d’una sitja de forma troncocònicaexcavada al subsòl d’argiles carbonatades i graves, ambuna profunditat de 190 cm. És de boca circular, fons plai parets rectes convergents. Mesura 130 cm de diàmetre

de boca per 185 cm de diàmetre de base (fig. 3.1).Al nivell V de rebliment d’aquesta estructura, format perargiles de color marró amb blocs petits i mitjans, esdocumentaren algunes restes òssies humanes atribuïblesa un individu subadult. Consistien en un crani sensemandíbula, algunes costelles i quatre ossos llargs.Malauradament, l’estudi antropològic resta encara per fer,i el mateix s’ha de dir de les estructures que descriurema continuació, les quals s’excavaren durant la darreracampanya.El mateix nivell de rebliment contenia fragments ceràmicsamb formes i decoracions atribuïbles al primer ferro. Elcrani es diposità sense estar descompost, atès que encaraconservava dues arracades de bronze i estava orientat al’oest. Els abundants fragments de ceràmica a mà delsnivells de rebliment d’aquesta sitja, corresponen a urnesovoides de vora exvasada amb cordons digitats i llavisincisos/impresos; urnes globulars/bitroncocòniques devora exvasada recta i decorades amb acanalatshoritzontals; plats-tapadores de vora exvasada recta;plats-tapadores hemisfèrics; plats-tapadores troncocònics,un dels quals amb una llengüeta vertical perforada; tassesglobulars/bitroncocòniques de vora exvasada; un peuamb perforació i un peu calat. Les decoracions sónacanalats majoritàriament horitzontals i de triangles farcits.

Durant la darrera campanya d’excavació, l’any 2008, esdocumentà un conjunt d’estructures conformat per dosgrans retalls (E-446 i E-447), els quals seccionaven vàriessitges i altres fosses (E-444, E-445, E-448, E-449, E-450)(fig. 3.2), algunes de les quals presentaven inhumacions.La majoria d’aquest conjunt d’estructures contenia materialsceràmics atribuïbles a la primera edat del ferro. Únicamenten el cas del gran retall E-447 s’han recuperat, entre unpredomini de la ceràmica a mà, comptats fragments atorn d’importació fenícia i alguns fragments més a tornd’imitació, fet que ja ens ubica a la primera meitat delsegle VI aC.

L’estructura E-448 és una sitja que contenia una inhumaciódoble amb materials ceràmics de rebliment atribuïblesal primer ferro. Es tracta d’una sitja de forma troncocònica

437


F/. 2. Plantes de Mas d’en Boixos-1 (1) i del Turó de la Font dela Canya (2) amb les estructures descrites al text, senyalitzades.



438

F/. 3. 1. Planta i secció de l’E-196; 2. Conjunt d’estructures de la primera edat del ferro conformat per dos grans retalls (E-446 i E-447), els quals seccionaven vàries estructures tipus sitja i altres fosses (E-444, E-445, E-448, E-449, E-450); 3. Inhumació doble del’estructura tipus sitja E-448; 4, inhumació de l’E-449.



excavada al substrat d’argiles carbonatades i graves,amb una profunditat conservada de 107 cm. És de bocacircular, fons pla i parets rectes convergents. Mesura150 cm de diàmetre de boca per 204 cm de base. Estàparcialment seccionada pel gran retall 447 en la seva

part sud-est. Presentava dos nivells de rebliment, ambdósamb fragments ceràmics de la primera edat del ferro. LaUE44801 estava formada per sediment de color marrófosc barrejat amb argiles carbonatades del mateix substrati blocs de mida petita i mitjana ubicats perimetralment ala seva base. Contenia una inhumació doble d’un individuadult i un subadult, sense materials directament associatsa mode d’aixovar (fig. 3.3). Es tracta de dipòsits primarisarticulats amb les extremitats flexionades i col·locats junta les parets de la sitja. L’individu adult, ubicat junt a laparet sud-oest de l’estructura, està en decúbit lateraldret i amb el crani orientat al sud-est i la cara en direcció

nord-est, cap a l’interior de la sitja. L’individu subadult,junt a la paret nord-est i a unes cotes lleugeramentsuperiors a l’anterior, està en decúbit lateral esquerre iamb el crani orientat a l’oest i la cara en direcció nord,però cap a les parets de la sitja. Amb el sediment derebliment apareixien barrejats, a més dels fragments deceràmica a mà, restes d’èquid (una dent i una escàpula),un parell de valves de petxina i un fragment de molí degranit. Els escassos fragments de ceràmica a màcorresponen a un plat-tapadora de vora exvasada rectai amb nansa; una urna ovoide de vora exvasada rectaamb cordons horitzontals digitats; un peu anular ambperforacions obliqües i acanalats verticals. També hi haalguns fragments amb decoracions acanalades (fig. 4).Com que es tracta d’una estructura amb la mateixamorfologia troncocònica que les sitges E-444 i E-445, laconsiderem una sitja amortitzada per a l’ús sepulcral.L’estructura 449 està seccionada pel gran retall 446 isolament se’n conservava l’angle est amb una potènciade 43 cm. Devia ser una fossa, possiblement tipus sitja,en la qual hi havia, també arraconada junt a la paret,una inhumació primària articulada dipositada directamentsobre la base de l’estructura i en part també seccionada(ambdós peus, el coxal i les costelles esquerres i partde la columna vertebral). El rebliment estava format per

una matriu argilosa compactada de color marró clar inòduls de carbonat. El fons de l’estructura era plalleugerament còncau i les parets devien ser convergents,amb un diàmetre màxim preservat de 143 cm. L’individuinhumat és un adult -possiblement femení- dipositat endecúbit lateral dret amb el crani orientat al sud i la caraen direcció sud-est cap a les parets de l’estructura, elsbraços en extensió sobre el ventre i les camessemiflexionades (fig. 3.4). No presenta cap tipus dematerial directament associat, ni d’aixovar ni amb elsediment de rebliment de la inhumació. Tenim un parellde fragments ceràmics atribuïbles al primer ferro, malgrat

que es recuperaren a les cotes de contacte amb l’E-446. Podem considerar-la també una inhumació de laprimera edat del ferro, encara que és imprescindible

una datació radiomètrica sobre les restes òssies del’individu, la qual encara no tenim. La podem atribuir aaquest període si tenim en compte d’una banda, el parellde fragments ceràmics suara esmentats i també el tipusd’inhumació, el qual és paral·lelitzable a les inhumacions

del primer ferro de l’E-448. Així mateix presenta una graude conservació de les restes òssies humanes similar ald’aquestes inhumacions. D’altra banda, es troba dins elconjunt d’estructures de la primera edat del ferro.Finalment, l’estructura-450 està seccionada pel granretall 447 i també en restava només una part de 34 cmde potència. Es tracta d’una estructura de fons pla iparets convergents i de 128 cm de diàmetre de boca. Elseu rebliment constava d’un únic nivell d’argilescarbonatades i blocs calcaris de mida mitjana, amb elsfragments d’una calota humana ubicada al fons, en moltmal estat de conservació. El material arqueològic es

redueix a una petita anella de bronze recuperada entreels blocs que just recobrien la calota. En conseqüència,tenim les nostres reserves a l’hora de determinar-ne laubicació cronocultural.

LA INH$MACI INDI%ID$AL AMB AI&O%A! ("I#JA111) DEL #$! DE LA FON# DE LA CAN'A

Durant la campanya de l’any 2006, es documentà i excavàuna sitja (SJ111) amb una cronologia atribuïble a la fasemés antiga de l’assentament, datada, clarament, de laprimera edat del ferro, dins del segle VII aC. Presenta undiàmetre de 210 cm i una profunditat de 130 cm, essentl’estructura de la primera edat del ferro amb més potènciaconservada que es coneix al jaciment (fig. 5.1).L’estratigrafia està formada per un primer nivell d’argilescompactes (UE1231) que cobreix la inhumació, ambpocs materials arqueològics, entre els quals algunsfragments de ceràmica a mà. El segon nivell (UE1252)on es recolza la inhumació, està format per un abocamentd’argiles barrejades amb abundant matèria orgànica(cendres, carbons i ossos) i abundant material ceràmic,tant indígena com d’importació. Predominen lesceràmiques indígenes a mà corresponents majoritàriamenta urnes bitroncocòniques de vora exvasada recta

decorades amb acanalats horitzontals (fig. 6.6), urnesde peu alt, urnes de peu calat amb perforacions triangularsi circulars amb decoració incisa (figs. 6.8 i 6.9), plats-tapadores de perfil troncocònic (fig. 6.5), olles-tenallesglobulars de vora exvasada amb cordons digitats i incisosi algunes amb llavis incisos (fig. 6.2, 6.3 i 6.7). La petitaproporció de ceràmica a torn, tota ella importada, estàformada per una nansa i fragments informes d’àmforafenícia occidental, molt probablement del tipus T. 10. 1.2. 1. de J. Ramon (fig. 6.4), que data la seva amortitzaciód’un moment molt avançat de la primera edat del ferro,cap a finals del segle VII aC.

L’estudi antropològic situa l’individu inhumat, segons elprocés de fusió epifisària en determinats ossos i d’erupciódental, al grup d’edat juvenil (14 anys, +/-12 mesos). Pel

439




440

F/. 4. Materials ceràmics del rebliment de l’E-448.



que fa al sexe, si tenim en compte la immaduresaesquelètica, es determina com a probablement femenísegons caràcters de crani i mandíbula.El ritual funerari respon a una inhumació individualprimària, acompanyada d’elements d’aixovar ceràmic irestes faunístiques. Dipositada sobre el peu esquerre,

es trobava una olleta sencera de forma globular de voraexvasada i llavi recte amb la superfície lleugeramentbrunyida (fig. 6.1). Les restes de fauna associadescorresponen a un crani d’èquid dipositat a l’est de lainhumació i en una cota lleugerament superior i restesd’ovicàprids sense connexió anatòmica (fig. 5.2). Laposició aparentment anòmala del cos permet pensarque la sitja es va reomplir de sediments quan el procésde descomposició del cadàver estava en una fase inicial:així ho demostra la conservació de connexions estrictesen les articulacions làbils, com les cervicals, lesinterfalàngiques, les de les costelles i l’escàpulo-humeral

i, per suposat, les persistents, com la tíbio-femoral il’atlanto-occipital. Cas apart són les articulacions sacro-ílíaques, considerades persistents però on la posició

en equilibri en la que es trobaven per la postura endecúbit pron del cadàver, van fer que cedissin per laforça de la gravetat i per la pressió dels sediments mésperjudicialment que a la resta de l’esquelet.La posició final del cadàver fou en bocaterrosa, amb elcap girat a la dreta, el coll molt forçat i la boca tancada.

S’observa rotació a nivell de la pelvis cap al costatesquerre, provocant que l’esquena estigués lleugeramentaixecada i desviada per l’elevació del maluc dret. Aquestmoviment forçat constrenyia l’abdomen i feia que el genolldret estigués a l’alçada del costat esquerre de la cinturai el peu dret, en visió plantar, a l’altura aproximada delgenoll esquerre. L’extremitat superior dreta té el braçestès i en abducció, amb el colze en un angle d’uns 60ºi l’avantbraç en supinació, on probablement la mà estrobaria en visió palmar, pròxima a la zona del ventre.L’extremitat superior esquerra presenta el colze flexionaten un angle aproximat de 45º, amb el braç lleugerament

en abducció i l’avantbraç en supinació i on la mà estrobaria en posició palmar per sota el pit i sobresortintparcialment per l’aixella dreta. Respecte les extremitats

441


F/. 5. 1. Planta i seccions de la SJ-111; 2. Detall de la inhumació amb aixovar als peus i crani d’èquid; 3, reconstrucció de la posicióoriginal del cadàver. Les zones ombrejades en les mans i el peu corresponen, respectivament, a les visions palmar i plantar. El peuesquerre estaria amagat sota la ceràmica, mentre que part de la cuixa esquerra estaria coberta per una roca, tot indicat amb líniadiscontínua.



442

F/. 6. Materials ceràmics del rebliment de la SJ-111 (UE-1231 i UE-1252).



inferiors, la cama dreta està força flexionada, amb unangle d’uns 70º en el genoll. La rotació interna del malucdret devia fer que el genoll estigués col·locat just vora elcoxal esquerre i que el peu dret se situés molt a prop delgenoll esquerre. D’altra banda, la cama esquerra estaria

en extensió, amb el peu en posició plantar parcial ocompleta per sota de la ceràmica (fig. 5.3).Finalment, en l’anàlisi paleopatològica no s’han observatfractures perimortem o altres alteracions associables a laposició aparentment anòmala de l’esquelet. Respecte lesdents, la presència de tosca, l’important presència decàries i les lesions d’hipoplàsia, semblen indicar (atenentaltres factors fonamentals com la genètica) la influènciad’una dieta monòtona i carencial, amb un paper destacatdels carbohidrats, pròpia d’una d’economia agrària desubsistència (Hillson 2003). Destaca la presència decàries, amb un 26.67% de les dents afectades. Les peces

superiors mostren lesió a la superfície oclusal, amb majorgravetat en l’hemimaxil·lar esquerre, on es localitza el casmés greu, amb la pèrdua quasi total de la dent. A lamandíbula es concentren les càries originades a la corona.La majoria de les càries observades responen a lesanomenades “de fissura o orifici” (el 54.55% dins del totalde les dents infectades). Aquest tipus s’origina sobretoten premolars i molars, amb l’acumulació progressiva debactèries o restes orgàniques dins dels solcs de lamorfologia pròpia de la superfície oclusal. El 66.67%d’aquest tipus de càries es troben al grau més lleu delesió, probablement per la joventut de l’individu.

INH$MACION" EN CON#E&#O" DE LA P!IME!A EDA#DEL FE!!O AL NO!D-E"# PENIN"$LA!

L’estudi de les pràctiques funeràries de la primera edatdel ferro al Penedès resulta ara per ara força limitat.Únicament s’ha excavat una necròpolis d’incineració: CanCanyís (Banyeres del Penedès) (Vilaseca/Solé/Mañé 1963;Bea/Carilla/Chimisanas 1996). En aquest cas esdocumentaren tres tombes d’incineració i una tomba deguerrer datables del segle VI aC, dins del període ibèricantic. Pel que fa a la Bòbila Majem (Vilafranca del Penedès),no ens han arribat gaires dades i no en podem concretar

ni morfologia ni nombre; solament disposem de la tipologiadels fragments ceràmics salvats que situen el jaciment alprimer ferro ple (Mestres/Senabre/Socias 1994/96, 248).D’altra banda, cal mencionar l’existència també al Penedèsde tombes d’incineració aïllades. A l’Hort d’en Grimau(Castellví de la Marca) (Mestres/Sanmartí/Santacana 1990,87-92) tenim, en un context de primer ferro ple, una sitjareutilitzada amb les restes disperses incinerades d’unadona jove juntament amb un èquid inhumat, probableofrena funerària. Al mateix Mas d’en Boixos-1 (Esteve2007; Esteve et al., en aquest mateix volum) s’hadocumentat recentment una tomba de prestigi (E-378), ja

de l’ibèric antic. Amb algunes reserves, també podria serel cas de la propera tomba del Molí d’en Rovira (Vilafrancadel Penedès) (Ros 2005, 159-160).

En aquest panorama, els casos d’inhumació en sitgesen els assentaments de Mas d’en Boixos i del Turó de laFont de la Canya que aquí hem exposat representen lapervivència fins la primera edat del ferro de les tradicionsfuneràries del bronze inicial, les quals ja tenim ben

documentades al mateix Mas d’en Boixos amb nombrososexemples (Bouso et al. 2004, 93-95). Altres casosd’inhumacions en fossa durant el bronze inicial a l’àreadel Penedès els trobem als jaciments de Pou Nou(Olèrdola) i dels Cirerers (Vilafranca del Penedès). Alprimer, es tracta d’una sitja el·lipsoïdal, la qual conteniatres individus inhumats amb un tractament primarisimultani (Mestres/Socias 1993, 64-70). Quant a ElsCirerers, és una inhumació individual en una fossa tipussitja (Feliu 2002).En el mateix context del nord-est peninsular, a la properaàrea vallesana també hi ha nombrosos exemples

d’inhumacions en fossa del bronze inicial, ja siguinindividuals o col·lectives. Pel que fa a fosses simples tipussitja com les que exposem en aquest treball, citarem entred’altres, els jaciments ja coneguts de Can Soldevila III(Santa Perpètua de Mogoda) (Costa et al. 1982, 20-24);la Bòbila Madurell (Sant Quirze del Vallès) (Mercadal1991); Can Ballarà (Terrassa) (Díaz/Carlús 1997); CanRoqueta (Sabadell) (Bouso et al. 2004, 93-95; Carlús et

al. 2002). Mencionarem també la mínima referènciapublicada de La Serreta (Rubí) (Martín/Mestres 2002,124). Altres casos també ben coneguts són els de SantPau del Camp, al pla de Barcelona (Granados/Puig/Farré1993, 28-29) i Minferri (Juneda) a l’interior, a la planalleidatana (GIP 2001).La pervivència d’aquestes pràctiques funeràries esdocumenta ja a l’interior del nord-est peninsular en unasitja d’inhumació al jaciment solsoní de La Codina (Pinellde Solsonès), amb fragments de ceràmica a mà ambdecoracions acanalades complexes pròpies del bronzefinal i un parell de datacions radiomètriques (Carrascal et

al. e.p.; Martínez/Camats/Cardona e.p.). Consisteix enuna inhumació primària d’un individu masculí adult dipositaten decúbit lateral dret amb les extremitats semiflexionadesi sobre restes de dos cérvols –un en connexió anatòmica-, sobre els quals s’han realitzat les datacions.

Així mateix, a Can Roqueta – Torre Romeu (Sabadell,Vallès Occidental) (Carlús et al. 2007, 185-188), esdocumenten quatre casos d’inhumacions individuals enfosses tipus sitja -de secció troncocònica-, ja datables ala primera edat del ferro. Es tracta, d’una banda, de tresinhumacions primàries, d’un adult i d’un parell d’individusinfantils. Quant a aquests darrers, estaven en decúbitpron i, la seva disposició no fa pensar en un dipòsit acurat,sinó en unes posicions fruit de l’atzar en el moment deldipòsit. D’altra banda, hi ha un individu adult senseconnexió anatòmica ni disposició intencional segons ladispersió de les seves restes. Cap d’aquestes inhumacions

té materials arqueològics directament associats. No esconsideren subjectes a un ritual funerari i es planteja lapossibilitat que es tracti d’individus exclosos de la

443




comunitat. Finalment, a Can Roqueta - Can Revella(Sabadell i Barberà del Vallès)1 recentment s’ha documentatuna nova sitja amb un inhumat masculí.Pel que fa a les inhumacions de Mas d’en Boixos-1 aquídescrites (E-448 i E-449), malgrat que els materials

arqueològics pertanyen al rebliment del nivell sepulcralde les estructures i no representen elements d’aixovar,resulta evident que els individus inhumats han format partd’una pràctica funerària atès que s’han dipositat amb laintenció de col·locar-los d’una forma determinada, si ensatenim a les seves posicions anatòmiques forçadamentflexionades. Tanmateix, no presenten un aixovar funerari,al contrari de la sitja del Turó de la Font de la Canya, onl’individu inhumat va acompanyat amb un vas ceràmic irestes d’èquid. Aquesta associació entre la inhumació i elcrani d’èquid resulta singular, especialment en relació ala significació social que adquireix aquest animal per

l’aristocràcia o les elits indígenes (Quesada/Zamora 2003).En definitiva, s’evidencia per al territori del Penedès, laconvivència d’ambdues pràctiques funeràries(inhumació/incineració) durant un període de tempsrelativament curt i que pot ser indicatiu de la dinàmicad’augment de la complexitat social durant el procésd’iberització (Asensio et al. 2006).

AG!A@MEN#"

A Eva Orri i a la Dra. Silvia Valenzuela (UB) per lesdeterminacions taxonòmiques preliminars de les resteszooarqueològiques de Mas d’en Boixos i del Turó de laFont de la Canya, respectivament. A Cristina García-Dalmau pels treballs d’infografia del Turó de la Font dela Canya.

BIBLIOG!AFIA

ASENSIO, D., BELARTE, C., SANMARTÍ, J., SANTACANA,J. 1998, Paisatges ibèrics: tipus d’assentaments i formesd’ocupació del territori a la costa central de Catalunyadurant el període ibèric ple, Actes del Congrés

Internacional: Els Ibers, prínceps d’Occident (Barcelona

1997) , 373-385.

ASENSIO, D., FRANCÈS, J., PONS, E. 2002, Lesimplicacions econòmiques i comercials de la concentracióde reserves de cereals a la Catalunya costanera en èpocaibèrica, Cypsela 14, 125-140.ASENSIO, D., CELA, X., MORER, J. 2005, El jacimentprotohistòric del Turó de la Font de la Canya (Avinyonetdel Penedès, Alt Penedès), un nucli d’acumulaciód’excedents agrícoles a la Cossetènia (segles VII-III aC),Fonaments 12, 177-195.ASENSIO, D., LÓPEZ, D., MESTRES, J., MOLIST, N., ROS,A., SENABRE, R. 2006, De la primera edat del ferro al’ibèric antic: la formació de les societats complexes a la

zona del Penedès, Actes de la III Reunió Internacional

d’Arqueologia de Calafell: de les comunitats locals als

estats arcaics (Calafell, 25 al 27 de novembre de 2004) ,Arqueomediterrània 9, 289-307.ASENSIO, D., CELA, X., JORNET, R., LÓPEZ, D., MORER,J. 2008, El jaciment protohistòric del Turó de la Font de la

Canya (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès): un nuclid’acumulació d’excedents agrícoles a la Cossetània (seglesVII – III aC.), Tribuna d’Arqueologia 2007 , 123-126.BEA, D., CARILLA, A., CHIMISANAS, E. 1996, La necròpolide Can Canyís (Banyeres del Penedès, Baix Penedès):una revisió de material funerari, Miscel·lània Penedesenca

XXIV, 35-52.BOUSO, M., ESTEVE, X., FARRÉ, J., FELIU, J. M.,MESTRES, J., PALOMO, A., RODRÍGUEZ, A., SENABRE,M. R. 2005, Anàlisi comparatiu de dos assentaments delbronze inicial a la depressió prelitoral: Can Roqueta II(Sabadell-Vallès Occidental) i Mas d’en Boixos-1 (Pacs

del Penedès-Alt Penedès), Cypsela 15, 73-101.CARLÚS, X., LARA, C., LÓPEZ-CACHERO, F.J., OLIVA,M., PALOMO, A., RODRÍGUEZ, A., TERRATS, N., VILLENA,N. 2002, El paraje arqueológico de Can Roqueta (Sabadell,Vallès Occidental): diacronía i tipología de las ocupaciones,XXVII Congreso Nacional de Arqueología (Huesca, 6-8

de mayo de 2003) , Bolskan 19, 121-139.CARLÚS, X., LÓPEZ-CACHERO, F.J., OLIVA, M., PALOMO,A., RODRÍGUEZ, A., TERRATS, N., LARA, C., VILLENA,N. 2007, Cabanes, sitges i tombes. El paratge de Can

Roqueta (Sabadell, Vallès Occidental) del 1300 al 500

aC , Quaderns d’arqueologia de Sabadell 4, Museud’Història de Sabadell, Sabadell.CARRASCAL, S., ARMENTANO, N., RISSECH, C.,CAMATS, A., CARDONA, R., MARTÍNEZ, P. en premsa,La Codina, un caso tardío de inhumación en el BronceFinal, Genes, Ambiente y Enfermedades en Poblaciones

Humanas. XV Congreso Internacional de la Sociedad

Española de Antropología Física (Saragossa, 4-7 de juliol

de 2007) .COSTA, F., GARCIA, P., MARCET, R., MAS, J. 1982, Eljaciment prehistòric de Can Soldevila (Santa Perpètua dela Mogoda), Fulls d’Arqueologia i Història de Santa

Perpètua de la Mogoda , 9-48.CRÉTOT, M. 1978, L’arcade dentaire humaine

(Morphologie), Julien Prélat Ed., Paris.DÍAZ, J., CARLÚS, X. 1997, El yacimiento de Can Ballarà(Terrassa, Vallès Occidental). Las inhumaciones en fosatipo silo del Bronce Inicial en Catalunya, II Congreso de

Arqueología Peninsular, Tomo II - Neolítico, Calcolítico y

Bronce (Zamora, del 24 al 27 de septiembre de 1996) ,591-603.ESTEVE, X. 2007, Mas d’en Boixos-1. Pacs del Penedès

(Alt Penedès, Barcelona), Memòria de la intervenció

preventiva, 23 d’agost a 7 de setembre de 2005. TríadeSCP, inèdit.ESTEVE, X., ROVIRA, M. C., FADRIQUE, T., ALLUÉ, E. en

aquest mateix volum, L’estructura 378 de Mas d’en Boixos-

444

1 Comunicació personal, Mònica Oliva.



1 (Pacs del Penedès, Alt Penedès): una tomba de cremacióaïllada de l’ibèric antic, Les necròpolis d’incineració entre

l’Ebre i el Tíber (segles IX-VI aC). Metodologia, pràctiques

funeràries i societat, Taula Rodona Internacional (Barcelona,

21 i 22 de novembre de 2008) .

FARRÉ, J., MESTRES, J., SENABRE, M. R., FELIU, J. M.2002, El jaciment de Mas d’en Boixos (Pacs del Penedès,Alt Penedès). Un espai utilitzat des del Neolític fins al’època ibèrica, Tribuna d’Arqueologia 1998-1999 , 113-134.FELIU, J. M. 2002, Memòria de la prospecció i l’excavació

arqueològica d’urgència – Els Cirerers (Vilafranca del

Penedès) . Tríade SCP, inèdit.FEREMBACH, D., SCHWIDETZKY, I., STLOUKAL, M. 1980,Recommendations for Age and Sex Diagnoses ofSkeletons, Journal of Human Evolution 9, 517-549.GIP 2001, Colors de la Terra. La vida i la mort en una

aldea d’ara fa 4000 anys. Minferri (Juneda) , Quaderns dela Sala d’Arqueologia 1, Lleida.GRANADOS, O., PUIG, F., FARRÉ, R. 1993, La intervencióarqueològica a Sant Pau del Camp: un nou jacimentprehistòric al Pla de Barcelona, Tribuna d’Arqueologia

1991-1992 , 27-32.HILLSON, S. 2003, Dental Anthropology , CambridgeUniversity Press, Cambridge.LÓPEZ, D. 2004, Primers resultats arqueobotànics (llavorsi fruits) al jaciment protohistòric del Turó de la Font de laCanya (Avinyonet del Penedès), Revista d’Arqueologia

de Ponent 14, 149-177.MARTÍN, A., MESTRES, S. 2002, Periodització des de lafi del Neolític fins a l’Edat del Bronze a la Catalunya sud-pirinenca. Cronologia relativa i absoluta, Pirineus i veïns

al 3r mil·lenni AC. XII Col·loqui Internacional d’Arqueologia

de Puigcerdà (Puigcerdà, 10-12 de novembre de 2000) ,77-130.MARTÍNEZ, P., CAMATS, A., CARDONA, R. en premsa,Una de les darreres inhumacions de l’edat de bronze aCatalunya: la Codina, Home i Territori. Darreres

investigacions al Pre-Pirineu Lleidatà, II Col·loqui

d’Arqueologia d’Odèn (Solsonès), 2006-2008 (Centre de

Natura d’Odèn, 3, 4 i 5 d’abril de 2009) .MERCADAL, O. 1991, Bòbila Madurell: un bon exemple

en la relació arqueologia-antropologia, Limes 1, 36-44.MESTRES, J., SANMARTÍ, J., SANTACANA, J. 1990,Estructures de la Primera Edat del Ferro de l’Hort d’enGrimau (Castellví de la Marca, Alt Penedès), Olerdulae ,any XV, núms. 1-2-3-4, 75-117.MESTRES, J., SOCIAS, J. 1993, Pou Nou: un assentamentde l’Edat del Bronze a la plana penedesenca (Olèrdola,Alt Penedès), Olerdulae , any XVIII, 45-120.MESTRES, J., SENABRE, M. R., SOCIAS, J. 1994-1996,L’Alt Penedès a la Primera Edat del Ferro: consideracionsa l’entorn d’un model d’ocupació del territori, Models

d’ocupació, transformació i explotació del territori entre

el 1600 i el 500 ane a la Catalunya meridional i zones limítrofes de la depressió de l’Ebre, Actes de la Taula

Rodona, (Sant Feliu de Codines, 18/19 de novembre de

1994), Gala 3-5, 247-263.QUESADA, F., ZAMORA, M. 2003, El caballo en la antigua

Iberia. Estudios sobre los équidos en la Edad del Hierro.

Biblioteca Archaeologica Hispana 19. Madrid.ROS, A. 2005, Ideologia i ritual: aportació a l’estudi sobre

la religiositat de la Cessetània, Revista de la Fundació

Privada per a l’Arqueologia Ibèrica 1, 147-181.SCHEUER, L., BLACK, S. 2000, Developmental Juvenile

Osteology , Academic Press Ed., London.VILASECA, S., SOLÉ, J. M., MAÑÉ, R. 1963, La necrópolis

de Can Canyís (Banyeres, provincia de Tarragona) ,Trabajos de Prehistoria VIII, Madrid.

445




446

Documents

6_Pedro_et_al.pdf