8 - 25 Feb 2018 > barcelona

6è FESTIVAL SÂLMON< MOVIMENT I MÉS

Per tercer any consecutiu us presentem el PROGRAMA D’AUTOR del SÂLMON<. Enguany hem encarregat a la Beatriz Sánchez i a La Tecla Studio que s’unissin a l’equip del festival per pensar el llibret que ara tens a les mans i la pàgina web que esperem que visitis aviat. Així, els bitxos i els personatges de la Bea han passat per les mans gràfiques de les TECLA i ens acompanyaran durant aquesta 6a edició del festival. Aquest any, a més a més, comptem també amb un HALL D’AUTOR al Mercat de les Flors, gràcies al disseny col·laboratiu de Makea Tu Vida.

A totes se’ns fa evident que les condicions han canviat. L’escenari és un altre i el paisatge ha començat a dibuixar-se d’una altra manera. Som davant l’adveniment d’allò que vindrà. El que vindrà no és exactament el futur. De fet, la continuació no té res a veure amb la seqüència lineal clàssica que ens obliga a pensar el temps a partir de moments que s’exclouen entre ells. El que toca ara és fer servir tota la nostra energia i talent per parar atenció a les possibilitats concretes que la realitat ens ofereix.

El que vindrà és la conseqüència. I la conseqüència sempre implica un canvi, una reformulació de posicions, metodologies, horitzons i distàncies. Aquesta nova edició del SÂLMON< és una oportunitat d’assumir les conseqüències del que ja ha passat i, sobretot, de dibuixar un nou horitzó en el qual imaginar una continuació.

El SÂLMON< es troba davant del que vindrà. Lluny de la idea de festival com allò que interromp la quotidianitat una estona i després desapareix, durant sis anys el SÂLMON< ha produït temps diversos que s’han anat entrellaçant per donar lloc no només a una programació sinó, i sobretot, a una complexa coreografia per on han transitat artistes, gestors, programadores i espectadors procedents de contextos molt diferents.

Mirant enrere, es fa evident que tota aquesta riquesa d’entramat temporal ha creat una espècie d’organisme on tot ha estat sempre part d’un procés. Així, en aquest temps, la tasca de comissariat ha consistit no tant a concebre un esdeveniment per a l’exhibició d’obres, sinó més aviat la gestió i l’acompanyament de processos de creació, atenent les seves naturaleses temporals específiques.

Això només es pot fer parant atenció a la singularitat dels projectes i de les artistes amb les quals hem col·laborat.

Aquests sis anys formen un tot d’experiències úniques i profundament irrepetibles, que van més enllà del model de festival en voga que actualment es repeteix a qualsevol ciutat del món i que mercantilitza la tasca de les artistes.

El SÂLMON< s’ha construït pensant tant en els punts d’arribada com en les trajectòries, tant en les obres com en els camins que fan que s’hi arribi. Per això, seria absurd resistir-se a l’arribada de les conseqüències: tot el que ha succeït ha transformat l’escena i, simplement, és el moment d’assumir responsabilitats, gaudir del que hem aconseguit i donar cos a allò que vindrà.

A partir d’aquí, el SÂLMON< inicia un període de transformació en el qual entraran en escena nous agents i es definiran nous contextos, els quals desconeixem a dia d’avui.

També és el moment d’imaginar i d’invocar: i si allò que segueix fos un canvi d’escala? I si a partir d’ara aquesta ciutat reconegués la necessitat d’un espai que tingui en compte de forma estable allò singular, allò que només es pot donar en entorns així, allò que ha succeït aquí? I si l’entramat tan ric que s’ha anat teixint al llarg de sis edicions s’entengués com una oportunitat per a la ciutat? Una ciutat que entomi el repte i que reforci els seus lligams de col·laboració reals amb els seus i les seves artistes i amb altres ciutats. I si ens hi atrevim?

Aquesta és la nostra invitació: SÂLMON<, un festival singular de ciutat.

El que vindrà

SÂLMON< és un festival de creació i algunes durades de les propostes són aproximades.Trobaràs informació ampliada a salmon-dance.com

E-S-c-è-N

-I-c-A

06 -

- P-

R-O

-G-R

-A-M

-A-c

-I-Ó

E-S

-c-è

-N-I-

c-A

33 -

- G

-R-A

-E-L

-L-A

P-O

-R-T

-À-T

-I-L

41 -

- P-

R-O

-G-R

-A-M

-A-c

-I-Ó

E-X

-P-A

-N-D

-I-D

-A

59 -

- E-

S-P-

A-I-

S

62 -

- I-N

-F-O

-S P

-R-À

-c-T

-I-Q

-U-E

-S

06 \\ // 07

Sinopsi<Des de sempre l’ amenaça colonialista, aquella donada per la intrusió “de l’altre” en el propi territori, ha estat una de les majors preocupacions de les societats humanes. La paraula OVNI al.ludeix a l’arquetip d’aquesta amenaça que és la invasió extraterrestre, i el títol d’aquesta peça se serveix d’aquesta imatge d’aparició fugaç i estranya d’un cos desconegut provinent de l’ espai per activar en escena una semiòtica visual al voltant dels objectes. O.V.N.I. es planteja com una obra de dansa que interroga quin és el lloc del cos i la seva utilitat com a màquina orgànica i estructura sensible per relacionar-se amb l’entorn i amb la matèria degradable que ens acompanya des del naixement fins a la mort. L’ escena, al principi concebuda sota una lògica expositiva, esdevé aviat un camp de batalla en el qual es van acumulant runes, moviments convulsos, paraules i gestos residuals i incomplets: despulles escampades d’alguna cosa que va ser unitat, impulsades ara cap al buit, abduïdes, condemnades a seguir existint, a la recerca d’una nova raó de ser. // Tanya Beyeler

O.V.N.I. se plantea como una obra de danza que se interroga sobre cuál es el lugar del cuerpo y su utilidad como máquina orgánica, estructura sensible para relacionarse con el entorno y materia degradable que nos acompaña desde el nacimiento hasta la muerte. La escena, al principio concebida bajo una lógica expositiva, se convierte pronto en un campo de batalla donde se van acumulando ruinas, movimientos convulsos, palabras y gestos residuales e incompletos: despojos desperdigados de algo que fue una unidad, impulsados ahora hacia el vacío, abducidos, condenados a seguir existiendo, buscando una nueva razón de ser. // Tanya Beyeler.

O.V.N.I. can be perceived as a dance piece that questions the place of the body and its utility as an organic machine, a sensitive structure for interaction with the environment and a degradable material that accompanies us from birth to death. The stage, initially conceived under a expository logic, soon becomes a battlefield in which debris, convulsive movements, words and incomplete residual gestures are being accumulated: scattered remains of something that used to be a whole, now thrown into a vacuum, abducted and doomed to exist in the search of a new reason for existence. // Tanya Beyeler.

Dire

cció

: Col

·lect

iu B

ig B

ounc

ers

(Cec

ilia

Col

acra

i, M

ireia

de

Que

rol i

A

nna

Rub

irola

). C

reac

ió i

inte

rpre

taci

ó: C

ecili

a C

olac

rai,

Mire

ia d

e Q

uero

l, A

nna

Rub

irola

, Urs

a S

ekirn

ik.

Col

·labo

raci

ó ar

tístic

a:

Tany

a B

eyel

er.

Text

os: B

ig B

ounc

ers

i Tan

ya B

eyel

er.

Veu

en o

ff: T

anya

Bey

eler

. D

isse

ny d

’il·lu

min

ació

: Jo

ana

Ser

ra.

Dis

seny

de

l’esp

ai e

scèn

ic i

obje

ctes

: Mar

ia A

leja

ndre

. D

isse

ny d

e ve

stua

ri: J

orge

Dut

or.

Dis

seny

d’à

udio

: Pab

lo M

o R

amír

ez.

Víd

eo i

foto

: Tris

tán

Pér

ez M

artín

. P

rodu

cció

: Ann

a B

ohig

as.

Cop

rodu

cció

: Fes

tival

Sim

ògra

f, G

rane

r -

Mer

cat d

e le

s Fl

ors

i A

ntic

Tea

tre.

A

mb

el s

upor

t de:

La

Vis

iva,

S

harin

g&M

ovin

g / I

nter

natio

nal

Res

iden

cies

, Fes

tival

Inte

rpla

y,

La C

alde

ra, L

’Est

ruch

, L’A

nim

al a

l’E

sque

na, F

estiv

al G

rec,

OS

IC.

Agr

aïm

ents

: Ser

gio

Roc

a,

Iris

Hei

tzin

ger.

Big

Bou

ncer

sO

.V.N

.I.

Dj. 8 +Dv. 9 ━ feb 19:30 hSala PB Mercat de les Flors60 min.Preu: 10€

> > > > > > > > > > > > >

“Som un col·lectiu format per l’Anna Rubirola, la Cecilia Colacrai i la Mireia de Querol. Treballem juntes perquè creiem en el potencial del pensament col·lectiu i ens interessa generar un llenguatge propi que resulti d’una visió múltiple i complexa de

la realitat. Entenem l’escena com un terreny que ens permet desplegar el nostre imaginari, l’humor, l’error, el pensament crític i el potencial evocador del llenguatge del cos.”

08 \\ // 09

Sinopsi<En la mitologia grega, Atlas és a qui Zeus va condemnar a carregar el cel sobre les seves espatlles. Atlas és una performance teatral que reuneix 100 persones de diferents professions a l’escenari. En aquesta obra, Ana Borralho i João Galante pretenen construir l’atles de l’organització social humana, una representació dels éssers humans a través de la seva funció en la societat on viuen. Un dels motors d’aquesta obra és la inspiració en les idees de l’artista plàstic Joseph Beuys: La revolució som nosaltres i Cada home un artista. Una revolució silenciosa. Una obra motivada per la creença que l’art ha d’exercir un rol actiu en la societat. Unir l’art i la vida.

En la mitología griega, Atlas es el que fue condenado por Zeus a cargar el cielo sobre sus hombros. Atlas es una performance teatral que reúne a 100 personas de distintas profesiones en el escenario. En esta obra, Ana Borralho y João Galante pretenden construir el atlas de la organización social humana, una representación de los seres humanos a través de su función en la sociedad donde viven. Uno de los motores de esta obra es la inspiración en las ideas del artista plástico Joseph Beuys: La revolución somos nosotros y Cada hombre un artista. Una revolución silenciosa. Una obra motivada por la creencia que el arte debe desempeñar un rol activo en la sociedad. Unir el arte y la vida.

In Greek mythology, Zeus condemned Atlas to carry the sky on his shoulders. Atlas is a theatre performance that brings together a hundred people on the stage, all from different professions. In this piece, Ana Borralho and João Galante attempt to put together the atlas of human social organization. They try to represent human beings through their function in the society they live in. One of the forces driving this work is the inspiration born of the pieces of the plastic artist Joseph Beuys: The revolution is us and Every man an artist. This is a silent revolution. A piece motivated by the belief that art has the obligation to play an active role in society. Joining art to life.

Con

cept

e i d

irecc

ió a

rtís

tica:

A

na B

orra

lho

i Joã

o G

alan

te.

Il·lu

min

ació

: Ana

Bor

ralh

o i

João

Gal

ante

. A

sses

sor

d’il·

lum

inac

ió:

Thom

as W

algr

ave.

S

o: C

oolg

ate.

C

ol·la

bora

ció

dram

atúr

gica

: Fe

rnan

do J

. Rib

eiro

i R

ui C

atal

ão.

Col

·labo

rado

rs a

rtís

tics

i co

ordi

nado

rs d

e gr

ups:

A

ndré

Uer

ba, T

iago

Gan

dra,

M

icka

ella

Dan

tas.

D

irecc

ió d

e pr

oduc

ció:

M

ónic

a S

amõe

s.

Pro

ducc

ió i

gira

: And

rea

Soz

zi.

Pro

ducc

ió E

xecu

tiva:

Joa

na D

uart

e.

Intè

rpre

ts: 1

00 p

erso

nes

de

dife

rent

s pr

ofes

sion

s.

Pro

ducc

ió: c

asaB

ranc

a.

Cop

rodu

cció

: Mar

ia M

atos

Te

atro

Mun

icip

al.

Res

idèn

cies

art

ístiq

ues:

A

telie

r R

EA

L, A

lkan

tara

. A

mb

el s

upor

t de:

Jun

ta d

e Fr

egue

sia

da E

stre

la.

casa

Bra

nca

és u

na e

stru

ctur

a fin

ança

da p

el M

inis

tério

da

Cul

tura

/ D

G A

rtes

.P

rodu

cció

Atla

s B

arce

lona

: S

ara

Cae

iro.

“Ana Borralho e João Galante conheceram-se enquanto estudavam artes plásticas. Na década dos 90 trabalharam juntos como actores/co-criadores com o grupo de teatro Olho. Desde 2002 trabalham em parceria nos campos da performance art, dança, instalação, fotografia, som e vídeo. Ana Borralho & João Galante são um casal na vida, uma entidade com dois corpos, elemento biográfico essencial para a compreensão do seu trabalho, já mostrado em muitos países.Eles criaram com Mónica Samões a associação cultural casaBranca e são directores artísticos do festival Verão Azul no Algarve.”

A casaBranca é uma estrutura de criação e difusão artística sedeada em Lagos / Portugal, e tem como membros fundadores a dupla de artistas Ana Borralho & João Galante e Mónica Samões. Constitui-se como um espaço de acção cultural interdisciplinar que promove a investigação e a difusão da arte contemporânea através da produção de objectos artísticos, um Programa de Pedagogia e Formação e a realização do Festival de Artes Performativas Festival Verão Azul.

Dj. 8 +Dv. 9 ━ feb 21:00 hSala MAC Mercat de les Flors70 min.Gratuït Reserves a confirmacions@mercatflors.cat

Ana

Bor

ralh

o i J

oão

Gal

ante

(PR

T)AT

LAS

Dialoguem amb Iberoamèrica.Espectacle comunitari que s’emmarca dins el programa ART i PART.

El programa ART i PART de creació artística comunitària als barris és una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona, gestionada a través de l’Institut de Cultura de Barcelona i que s’ engloba en el marc del programa Barcelona Districte Cultural. ART i PART acompanya, en aquesta primera fase, cinc creacions comunitàries en cinc barris de Barcelona.

> > > > > > > > > > > > >

10 \\ // 11

Sinopsi<Aquest projecte escènic neix de la necessitat de repensar la creació escènica com un esdeveniment lligat a allò que no podem entendre del tot. L’ objectiu desenfocat d’aquesta peça és generar materials que diguin més pel que no són que pel que són. Amb l’acompanyament artístic d’Ammarantha Vass Dolx (invident i transsexual) hem creat materials poètics encaminats a allò que no es veu, allò que no es pot nombrar, allò estrany, allò màgic i a la il·lusió. Encegar-se amb la llum, veure amb els sons o escoltar amb els ulls són eines de creació en les quals el cos de l’intèrpret es concentra en els sentits. L’ experimentació de les imatges des d’altres mètodes de llenguatge evoca una exploració més introvertida, profunda i gairebé visceral del cos. Llegir el moviment de les cèl·lules, voler i fer, o el joc lúdic dels sons carregats de símbols fan que aquesta peça sigui una successió d’imatges, records i moviments que s’instauren en el cos, la ment i els sentits.

Este proyecto escénico nace de la necesidad de repensar la creación escénica como un evento ligado a lo que no podemos entender del todo. El objetivo desenfocado de esta pieza es generar materiales que digan más por lo que no son, que por lo que son. A través del acompañamiento artítico de Ammarantha Vass Dolx (invidente y transexual) hemos creado materiales poéticos encaminados a lo que no se ve, lo que no se puede nombrar, lo extraño, lo mágico y la ilusión. Cegarse con la luz, ver con los sonidos o escuchar con los ojos son herramientas de creación en la que el cuerpo del intérprete se activa a los sentidos. La experimentación de la imagen desde otros métodos de lenguaje evocan una exploración mas introvertida, profunda y casi visceral del cuerpo. Leer el movimiento de las células, el querer y el hacer, o el juego lúdico de los sonidos cargados de símbolos, hacen que esta pieza sea un devenir de imágenes, recuerdos y movimientos que se instauran en el cuerpo, la mente y los sentidos.

This project is born out of the need to reformulate stage creations as events linked to things that we cannot fully understand. The unfocused aim of this piece is to generate materials that tell us more because of what they are not than because of what they are. With the artistic accompaniment of Ammarantha Vass Dolx (who is blind and transsexual) we have created poetic materials aimed at what cannot be seen, what cannot be named, the strange, the magical and the illusionary. Being blinded by light, seeing through sound or listening through our eyes are all creative tools in which the body of the performer concentrates on his or her senses. The experimentation with images from other types of language evokes a deeper, more introverted and almost visceral exploration of the body. Reading the movement of our cells, wanting and doing, or playing with sounds loaded with symbolism make this piece a succession of images, memories and movements that imprint themselves in the body, mind and senses.

Dire

cció

i in

terp

reta

ció:

Ja

vier

Vaq

uero

, A

leja

ndro

Pen

agos

i C

amilo

Aco

sta.

A

com

pany

amen

t ar

tístic

: Am

mar

anth

a Va

ss D

olx.

A

mb

el s

upor

t de:

Ib

eres

cena

, La

Fact

oría

L’

expl

ose,

La

Cas

ona

de la

Dan

za,

Ant

ic T

eatr

e i F

estiv

al

SÂ

LMO

N<

- M

erca

t de

les

Flor

s.

Javi

er V

aque

ro i

Stre

etjiz

z (c

OL)

DE

LO IN

VISI

BLE

y L

O IN

NO

MB

RA

BLE

Dv. 9 +Ds. 10 ━ feb 21:00 hAntic Teatre50 min.Preu: 12€ (10€ ant.)

> > > > > > > ESTRENEM

Javier Vaquero > “Soy bailarín, coreógrafo, profesor, gestor y terapeuta manual. Estudié en Holanda donde bailé mucho con compañías de esas que hacen danza. Después me trasladé a Barcelona, donde empecé a crear y gestionar diferentes espacios de eso que ahora llaman Artes Vivas. Posteriormente crucé el charco y viví en Perú y Colombia. Estudié una maestría, di clases en la Universidad, escribí un libro y comí mucho ceviche. En la actualidad estoy intentando mudarme a Madrid pero no me dejan del todo, así que me tiro media vida sobrevolando el Atlántico.”

El colectivo Streetjizz (Camilo Acosta y Alejandro Penagos) nace de la necesidad de trabajar con diferentes técnicas y transitar entre disciplinas. Nace del deseo de crear sin responder a los marcos específicos que el ámbito artístico ofrece. El colectivo nace de la vida misma, pretende estar inmerso en ella, como potencia vital, allí el crear se vuelve únicamente un foco sobre lo que ya existe. Streetjizz se basa en lo obvio, en lo que acontece a su alrededor y nos atraviesa.

Fundado en el año 2012, Streetjizz plantea varias posturas en relación a la sexualidad y la intimidad. Integrando técnicas como el vídeo, fotografía, instalación y performance, este proyecto de creación se desenvuelve en constantes interrogantes ambiguos sobre la imagen y la estética.

Dia

logu

em a

mb

Llat

inoa

mèr

ica.

En d

iàle

g am

b A

ntic

Tea

tre.

12 \\ // 13

Sinopsi<n o s o t r e s = paisatges d’accions pelvianes.nosotres som indeterminats.noso-tres actuem en potència.no sotres no som amfitrions estables dels nostres cossos.nosotres descentralitzem les zones erògenes dominants.no so tres sotmetem la pelvis a una sèrie de reorganitzacions.nosotr(e)s transitem per cossos desgeneratizats.n oso tres tenim límits osmòtics.noso3 reivindiquem els orificis del cos.nosotres som desgenerats.nosotres podríem ser una comèdia postporno.

n o s o t r e s = paisajes de acciones pélvicas.nosotres somos indeterminados.noso-tres actuamos en potencia.no sotres no somos anfitriones estables de nuestros cuerpos.nosotres descentralizamos las zonas erógenas dominantes.no so tres sometemos la pelvis a una serie de reorganizaciones.nosotr(e)s transitamos por cuerpos desgenerizados.n oso tres tenemos límites osmóticos.noso3 reivindicamos los orificios del cuerpo.nosotres somos desgenerados.nosotres podríamos ser una comedia postporno.

n o s o t r e s = landscapes of pelvic actions.nosotres are indeterminate.noso-tres act powerfully.no sotres are not the stable hosts of our bodies.nosotres decentralize the dominant erogenous zones.no so tres put our pelvises through a series of reorganizations.nosotr(e)s are transiting through degendered bodies.n oso tres have osmotic limits.noso3 reclaim our orifices.nosotres are degendered.nosotres could be a post-porn comedy.

Dire

cció

: Ja

vier

a P

eón-

Veig

a.

Inve

stig

ació

i cr

eaci

ó:

Mac

aren

a C

ampb

ell,

John

atan

Inos

troz

a,

Ais

che

Sch

war

z.

Intè

rpre

ts: M

acar

ena

Cam

pbel

l, Jo

hnat

an

Inos

troz

a, J

avie

ra

Peó

n-Ve

iga.

D

isse

ny in

tegr

al:

Ant

onia

Peó

n-Ve

iga,

C

laud

ia Y

olín

. D

isse

ny s

onor

: A

ngél

ica

Via

l. O

pera

dora

d’il

·lum

inac

ió:

Letic

ia S

kryc

ky.

Doc

umen

taci

ó i

acom

pany

amen

t teò

ric:

Nat

alia

Ram

írez

Püs

chel

. A

ques

t pro

ject

e va

ser

fin

ança

t pel

Fon

s N

acio

nal

de la

Cul

tura

i le

s A

rts

de

Xile

, FO

ND

AR

T 20

12.

Dg. 11 ━ feb 19:30 hSala PB Mercat de les Flors50 min.Preu: 10€

Dialoguem amb Llatinoamèrica.En diàleg amb NAVE. Ja

vier

a Pe

ón-V

eiga

(cH

L)N

OSO

TRES

“Mi práctica está asociada a explorar la potencialidad del cuerpo, sus márgenes perceptivos, y a estudiar la corporalidad como un sistema en construcción, abierto, dinámico, múltiple, difuso, afectivo, relacional, poroso, energético, que está transitando constantemente por zonas de ambigüedad, indefinición y contradicción. Estudié primero psicología y luego danza y observo cada vez más las posibilidades de fricción y cruce entre

estos campos en la activación de situaciones de encuentro. Hoy me inquieta bastante seguir explorando en torno al sonido y la vibración como materialidad de contacto, relación y transformación. Desde 2009 vivo en Santiago de Chile y también soy Codirectora Artística de NAVE, Centro de Creación y Residencia para las Artes Vivas.”

> > > > > > > > > > > > >

14 \\ // 15

Sinopsi<C

once

pte

i dire

cció

: A

mal

ia F

erná

ndez

. In

tèrp

rets

: A

nto

Rod

rígu

ez, C

athe

rine

Sar

della

, Pab

lo H

erra

nz,

Ósc

ar B

ueno

i A

mal

ia

Fern

ánde

z.

El resistente y delicado hilo musical és fil perquè ens hi aferrem per poder anar i tornar, és delicat perquè està fet de material humà, fal·lible, vulnerable i mortal, és resistent perquè la unió de diversos fa la força i és musical perquè és matemàtic i poètic a la vegada.Aquesta és una proposta artesanal i coral on les inquietuds individuals a vegades s’ensenyen, a vegades es transformen i a vegades, feliçment, desapareixen.Una clau per a l’espectador d’aquesta proposta podria ser no preguntar-se’n el perquè ni la finalitat fins una estona després que hagi acabat el xou... Al capdavall, aquesta ha de ser també l’actitud del viatger i del que es llença a l’aventura amorosa.Tant de bo puguem anar tots plegats a un bon lloc...

El resistente y delicado hilo musical es hilo porque a él nos agarramos para poder ir y volver, es delicado porque está hecho de material humano, falible, vulnerable y mortal, es resistente porque la unión de varios hace la fuerza y es musical porque es matemático y poético a la vez.Ésta es una propuesta artesanal y coral donde las identidades individuales a veces se muestran, a veces se transforman y a veces, felizmente, desaparecen.Una clave para el espectador de esta propuesta podría ser no preguntarse por qué ni para qué hasta un rato después de finalizado el show... Al fin y al cabo, ésa debe ser también la actitud del viajero y del que se lanza a la aventura amorosa.Ojalá que podamos ir todos juntos a un buen lugar...

El resistente y delicado hilo musical is a thread that we clutch at to go back and forth. Delicate because it is made of human, fallible, vulnerable and mortal material; resistant because joining many together makes it strong and it is musical because it is mathematical and poetic at the same time. This is an artisanal project, and is a group experience, where individual concerns are sometimes visible, sometimes transformed, and sometimes are lucky enough to disappear altogether. One of the keys to this project might be for the viewer not to ask the purpose of it all until a while after the end of the show... After all, this must be also the attitude of the traveller and of lovers throwing themselves into a love affair.Hopefully we can go all together to a beautiful place...

Dg. 11 ━ feb 21:00 hSala MacMercat de les Flors1 h 30 min.Preu: 12€

> > > > > > > > > > > > >

Am

alia

Fer

nánd

ezEL

RES

ISTE

NTE

y D

ELIc

AD

O H

ILO

MU

SIc

AL

“Yo quise ser bailarina porque vi la película ‘Flash Dance’ con 12 años, pero creo que no era tanto por el hecho de bailar, sino porque el personaje era una chica que no encajaba en ningún sitio. Pero ella tenía una fuerza ciega que la impulsaba apasionadamente hacia delante sin saber muy bien lo que había delante y al final, como en todos los cuentos de hadas, el mundo se rindió a sus pies...

Me identifiqué tanto con ella que mi periplo como artista al final ha sido algo así, menos lo del mundo rendido a mis pies, pero gracias a Dios, creo que no necesito tanto (jajaja).

Con los años mi trabajo ha ido expandiéndose de lo corporal-coreográfico hacia lo específicamente musical, a tal punto que la música es en este momento mi eje principal de interés. Ahora no son los cuerpos los que hacen música, sino la música la que dispone los cuerpos, la coreografía y la dramaturgia...

Siempre que tengo que hablar de mi trabajo me gusta mencionar y agradecer a Mónica Valenciano y a Juan Domínguez, pues ellos compartieron conmigo sus herramientas y su imaginario; y con esa maletita he ido yo haciendo lo mío...”

16 \\ // 17

Sinopsi<Un dia em vaig creuar amb una dona que es deia Inês. No en tenia prou amb mirar-la, havia d’apropar-m’hi. Immediatament vaig començar a reconèixer-me en ella. Fou dins els seus ulls, dins el seu rostre, dins una xarxa energètica, que vaig aprendre a percebre’m. Vaig deixar el meu paper d’observador i vaig començar a viure amb aquest ésser de carn i ossos. No en tenia prou amb capturar-la, necessitava empassar-me-la. La meva principal intenció és fer-la emergir, convertir-la en una pregunta, donar-li un escenari. Com puc trobar el sentit de la seva existència dins meu i fer que el seu immens cos guaridor habiti el meu cos minúscul? Vull que el públic visqui la meva experiència: que es confronti amb algú totalment estrany, absolutament desconegut i inexplorat. Així com és ella, Inês em sembla essencial amb tot el que carrega: des del seu objectiu insolent de ser una celebritat fins a les restes d’alegria, malícia, tristesa i vergonya que la fan ballar.

Un día me crucé con una mujer que se llamaba Inês. No tenía suficiente con mirarla, tenía que acercarme a ella. Inmediatamente empecé a reconocerme en ella. Fue en sus ojos, en su rostro, en una red energética que aprendí a percibirme. Dejé mi papel de observador y empecé a vivir con ese ser de carne y huesos. No tenía suficiente con capturarla, necesitaba tragármela. Mi principal intención es hacerla emerger, convertirla en una pregunta, darle un escenario. ¿Cómo puedo encontrar el sentido de su existencia dentro de mí y hacer que su inmenso cuerpo sanador habite mi cuerpo minúsculo? Quiero que el público viva mi experiencia: confrontarse con alguien totalmente extraño, absolutamente desconocido e inexplorado. Así como es ella, Inês me parece esencial con todo lo que acarrea: desde su objetivo insolente de ser una celebridad hasta los restos de alegría, malicia, pena y vergüenza que la hacen bailar.

One day, I met a woman called Inês. It wasn’t enough just to look at her, I had to get near her. I immediately began to see myself in her. I stopped simply watching and began to live with this flesh and blood creature. It wasn’t enough to capture her, I needed to swallow her. My main intention is to bring her out, make her into a question, give her a stage. How can I make sense of her existence in me and let her immense healer’s body inhabit my tiny one? I want the audience to live my own experience, that is, to be confronted with a total stranger, someone entirely unknown and unexplored. As she is, Inês seems essential to me with all that she brings: from her insolent desire to belong to the world of celebrity to the remnants of joy, malice, sadness and shame that make her dance.

Cor

eogr

afia

i in

terp

reta

ció:

Vo

lmir

Cor

deiro

. D

isse

ny d

’il·lu

min

ació

: Bet

o de

Far

ia.

So:

Cris

tián

Sot

omay

or.

Vest

uari:

Syl

vie

Seg

uin.

C

ol·la

bora

ció

artís

tica:

A

nne

Lise

Le

Gac

, Pau

line

Sim

on,

Pau

line

Le B

oulb

a.

Pro

ducc

ió e

xecu

tiva:

Mar

got V

idec

oq.

Pro

ducc

ió: M

arge

lles.

C

opro

ducc

ió: M

usée

de

la d

anse

, Th

éâtr

e de

Van

ves,

Mén

ager

ie

de V

erre

, Cen

tro

Cul

tura

l de

Bel

ém, M

ater

iais

Div

erso

s i

Ope

n La

titud

es.

Pro

ject

e fin

ança

t en

el m

arc

d’un

pr

otoc

ol tr

ipar

tit e

ntre

el D

epar

tam

ent

de C

ultu

ra /

DG

Art

es p

ortu

gués

, M

ater

iais

Div

erso

s i l

es c

iuta

ts d

e To

rres

Nov

as, A

lcan

ena

i Car

taxo

. A

mb

el s

upor

t de:

Mon

tevi

deo,

C

entr

e N

atio

nal d

e la

Dan

se -

Pan

tin i

els

Labo

rato

ires

d’A

uber

villi

ers.

Dj. 15 ━ feb 19:30 hSala PB Mercat de les Flors50 min.Preu: 10€

“O bom da dança será amanhã. O bom do discurso virá amanhã. O bom do sexo também. Enquanto isso vou desfazendo o medo do ridículo, do patético, do mais belo, do melhor. Escrevo essas linhas na companhia de Inês. Mulher, exemplo, citação, noção, conceito, problemática e referência de quem não tem medo de se aproximar da amargura da história das exclusões. Inês ou o artista vão aproximar o medo dessas coisas com a promessa de uma dança-discurso-sexo do amanhã, muito melhor do que essa que se vive no presente. O prazer vai juntar-se na dicção articulada e arrastada de um texto que é feito para outro. Que para ouvir, é preciso fechar alguns segundos os olhos e retorná-los para o interior. Inês ou o artista vão falar, dançar, sensualizar, causar contra os poderes que impedem a voz daqueles cujas volúpias se multiplicaram tanto que

ficaram sem lugar estável no mundo careta. O sonho de Inês e do artista é o de lançar a cada espaço entre cada palavra e gesto, um jardim de delícias, grosseiro; obsceno, indecente, direto, sem vergonha, sem embaraço, sem medo do escândalo e a favor de uma transgressão visível. Inês existe para ser vista, conhecida, sabida. E o artista tem percurso quando contribui para interromper o sistema de condenação e de desaparecimento e de silêncio e de inexistência dos corpos e rostos que penam a aparecer. Ou que penam para ser reconhecidos no meio de uma estridente hypervisibilidade. Inês não conhece o mutismo, nem o artista que pretende se expor ao expô-la. É hora de mudar o futuro - pensa ela, pensam eles. Pensam eles no porquê dizer com tanta paixão esse fato triste de que estamos divididos, separados, afastados por uma desigualdade cheia de precedente. O passado pede passagem, e Inês vem cobrar a nossa genealogia desconhecida, vem atravessar como se atravessasse um muro, passando pelas histórias de negligências que administraram a sua exclusão. Inês é a artista, é com ela que eu pretendo conversar e ir para o mundo. Desde que a conheci, penso com ela; ela libertou minha vontade de penetrar nas coisas.”

Volm

ir c

orde

iro

(BR

A /

FRA

)IN

êS

Dia

logu

em a

mb

Llat

inoa

mèr

ica.

> > > > > > > > > > > > >

18 \\ // 19

Sinopsi<M.C. és el nou procés creatiu d’El Conde de Torrefiel. Al llarg d’un any M.C. ens permet exposar embrions d’idees que busquen un terreny fèrtil per materialitzar-se en una peça escènica. Anteriorment ja s’han realitzat tres M.C. a Atenes, Madrid i Barcelona, i ara al SÂLMON<. Aquesta última entrega es basa en l’articulació d’escenes instal·latives de caràcter monumental creades per objectes i atmosferes que es complementen amb moviments sonors concrets. Imatges i paraules són eines estructurals per descodificar, reconèixer i ordenar el món que ens envolta. Aquest diagnòstic subjectiu de la realitat radica en la matriu d’aquesta peça per al SÂLMON<, que pretén perfilar en escena l’enigma que amaga la dificultat de trobar un punt de vista únic i comú del món que ens envolta.

M.C. es el nuevo proceso creativo de El Conde de Torrefiel. Durante el tiempo de un año M.C.nos permite exponer embriones de ideas que buscan un terreno fértil para materializarse en unapieza escénica. Ya se han realizado tres M.C. en Atenas, Madrid y Barcelona, y ahora en el SÂLMON<. Esta última entrega se basa en la articulación de escenas instalativas de carácter monumental creadas por objetos y atmósferas que se complementan con movimientos sonoros concretos. Imágenes y palabras son herramientas estructurales para descodificar, reconocer y ordenar el mundo que nos rodea. Este diagnóstico subjetivo de la realidad radica en la matriz de esta pieza para el SÂLMON< que pretende perfilar en escena el enigma que esconde la dificultad de encontrar un punto de vista único y común del mundo que nos rodea.

M.C. is the new creative process of El Conde de Torrefiel. In the course of a whole year, M.C. lets us display ideas in their infancy that are looking for fertile ground to develop into stage pieces. Three M.C.’s have already taken place in Athens, Madrid and Barcelona, and now there is one at SÂLMON<. This latest project is based on integrating monumental scenes created by objects and atmospheres, complemented by specific sound movements. Images and words become structural tools for decoding, recognizing and ordering the world around us. This subjective diagnosis of reality lies at the very heart of this piece for the SÂLMON<. It aims to describe on stage the perplexing task of finding a unique and common point of view of the world that surrounds us.

Idea

i cr

eaci

ó:

El C

onde

de

Torr

efie

l en

col·l

abor

ació

am

b l’e

quip

ar

tístic

. D

irecc

ió: T

anya

Bey

eler

i P

ablo

Gis

bert

. E

scen

ogra

fia: B

lanc

a A

ñón.

D

isse

ny d

’il·lu

min

ació

: A

na R

ovira

. D

isse

ny s

onor

: P

ablo

Gis

bert

i A

dolfo

Gar

cía.

R

egid

oria

: Is

aac

Torr

es.

Con

stru

cció

: Los

Rey

es

del M

ambo

, NE

O

Esc

enog

rafía

, Val

enci

a.

Veus

: Alb

ert P

érez

, Dav

id

Mal

lols

, Mòn

ica

Alm

irall,

G

lòria

Mar

ch, N

icol

ás

Car

baja

l i A

mar

anta

Vel

arde

. P

rodu

cció

: Fe

stiv

al S

ÂLM

ON

< -

Mer

cat

de le

s Fl

ors

i El C

onde

de

Torr

efie

l. A

mb

el s

upor

t de:

G

rane

r. El c

onde

de

Torr

efie

lM

.c. :

LA

S H

ISTO

RIA

S N

ATU

RA

LES

Dj. 15 feb ━ 21:00 hDv. 16 feb━ 21:30 hSala OMMercat deles Flors50 min.Preu: 12€

> > > > > > > ESTRENEM

“El Conde de Torrefiel está encabezado por Tanya Beyeler y Pablo Gisbert pero la concepción del trabajo es, en amplios aspectos, colaborativa. Hacemos piezas escénicas cuya calificación se diluye entre la literatura, las artes plásticas y la coreografía para acabar en la manoseada

categoría de la multidisciplinariedad, aunque desde hace años nos autodefinimos como teatro raro. Trabajamos la escena desde el más inmediato presente histórico, llevando a la representación poética esos aspectos que conforman las incógnitas propuestas por este siglo XXI.”

20 \\ // 21

Sinopsi<Aquesta és l’ oportunitat que tant de temps has esperat. És el teu moment. Et toca ballar. El viatge ja ha començat i el pla és molt senzill:

èpica#1: emancipar-se.èpica #2: abandonar la mirada.èpica #3: aliar-se enmig de la foscor amb altres cossos per dur a terme un pla dissident d’alliberament cel·lular a través del ball.èpica #4: hola, mitosi del futur!

En aquesta nova peça d’Aimar Pérez Galí sis ballarins entreguen la seva energia i s’ ofereixen com agents d’excitació espai-temporal en una sessió de techno èpic. Ho fan en un espai efímer que utilitza la maquinària teatral per produir una experiència estètica que operi a un nivell afectiu i sensorial i ofereixi una plataforma per introduir una reflexió crítica feminista, donant veu a l’èpica d’aquelles lluites que no operen dins del cànon heteronormatiu occidental per generar un paradigma alternatiu cap a la llibertat.

En esta nueva pieza de Aimar Pérez Galí seis bailarines entregan su energía y se ofrecen como agentes de excitación espaciotemporal en una sesión de techno épico. Lo hacen en un espacio efímero que utiliza la maquinaria teatral para producir una experiencia estética que opere a un nivel afectivo y sensorial a la vez que ofrezca una plataforma para introducir una reflexión crítica feminista, dando voz a la épica de aquellas luchas que no operan dentro del canon heteronormativo occidental para generar un paradigma alternativo hacia la libertad.

In Aimar Pérez Galí’s new show six performers deliver their energy and offer theirselves as space-time excitation agents in a session of epic techno. They do it in a temporary space that uses the theatrical resources to produce an aesthetic experience operating on an affective, sensory level, while also providing a platform for feminist, giving voice to the epic struggles that do not conform to the western canon of heterosexual norms to generate an alternative paradigm to freedom.

Con

cept

e i d

irecc

ió: A

imar

Pér

ez G

alí.

Dan

sa: M

ar M

edin

a, M

ique

l Fio

l, A

lmud

ena

Par

do, C

lara

Ten

a, X

avie

r M

anub

ens,

Aim

ar P

érez

Gal

í. M

úsic

a: O

kkre

. A

rqui

tect

ura

efím

era:

M

AIO

– e

stud

io d

e ar

quite

ctur

a.

Il·lu

min

ació

: Cub

e.bz

. Ve

stua

ri: X

evi F

erná

ndez

. D

ram

atúr

gia:

Jai

me

Con

de-S

alaz

ar i

Aim

ar P

érez

Gal

í. A

ssis

tènc

ia d

el d

esen

volu

pam

ent

cons

cien

t: M

aría

Fer

nánd

ez F

raga

. C

onfe

cció

: Ver

ónic

a Le

iva.

B

oira

èpi

ca: C

lear

ing

mis

t B

RAV

AN

AR

IZ.

Víd

eo: P

ol G

onzá

lez

Nov

ell.

Tran

spor

t: Jo

an P

érez

. P

rodu

cció

: AN

TES

/ Is

abel

Bas

sas.

Ve

us i

text

os: J

ara

Roc

ha, A

man

da

Bag

gs, A

ngel

a D

avis

, Pau

l B. P

reci

ado,

Jo

hn C

age,

Nin

a S

imon

e, V

anda

na

Shi

va, L

aurie

And

erso

n, L

ouis

e B

ourg

eois

, Ano

hni,

M. N

ourb

eSe

Phi

lip,

Mar

ía S

alga

do, E

rnes

to C

arde

nal,

Reb

ecca

Clo

se, J

aim

e C

onde

-Sal

azar

i A

imar

Pér

ez G

alí.

Foto

: Món

ica

Lou.

C

opro

ducc

ió: M

erca

t de

les

Flor

s,

amb

la c

ol·la

bora

ció

de S

ónar

, Gra

ner,

Art

s S

anta

Mòn

ica,

Cal

Gra

s i

Esp

acio

Prá

ctic

o.

Dj. 15 feb━ 22:30 hDv. 16 feb━ 23:00 hSala MACMercat de les Flors60 min.Preu: 12€

> > > > > > > > > > > > >

Aim

ar P

érez

Gal

íèP

IcA

“M’agrada definir-me com a ballarí perquè és el que vertebra la meva pràctica, ja sigui en el camp de la coreografia, l’escriptura, la pedagogia, la investigació o la interpretació; tot i que les penso de manera interrelacionada. M’interessa la dansa no com un fi en ella mateixa sinó com una eina de transformació crítica social, política i cultural. Em plantejo què passaria si la dansa, o el moviment, formés part del currículum acadèmic del sistema educatiu. M’agrada treballar amb gent, generar comunitat i pensar-me des d’un nosaltres ampli i inclusiu. M’interessa molt el feminisme, la teoria crítica, els estudis de gènere i postcolonials. Des

de petit que els meus pares em deien que era massa crític, però aquest esperit crític és el motor que em motiva a seguir investigant i pensant altres maneres de relacionar-nos, sempre entenent el cos com el lloc de l’experiència. Els projectes que desenvolupo parteixen d’aquesta premissa, precisament: el cos com a lloc de l’experiència i com aquesta s’encarna, quins discursos encarnem i la possibilitat que aquests discursos ens ajudin a construir una certa utopia d’emancipació i llibertat. Parteixo sempre d’una investigació profunda sobre un tema o concepte en concret que em desperta un interès particular i busco la manera com aquest es relaciona amb el cos, el moviment i la dansa. Però és important dir que el motor principal és l’amor i la devoció.”

22 \\ // 23

Sinopsi<Referents ficcionalitzats, innovacions fracassades, intencions desestructurades. Espais de definició que no troben acollida, només transformació constant. Repetició complexa de valors individuals, de comunicacions codificades per a l’espectador. És en aquesta amalgama de pèrdua referencial on l’observador ha de centrar els seus esforços. El signe apareix trencat, com rebutjat, i així deixa a l’aire la possibilitat de llegir a través d’aquesta ruptura.

Referentes ficcionalizados, innovaciones fracasadas, intenciones desestructuradas. Espacios de definición que no encuentran asilo, sólo constante transformación. Repetición compleja de valores individuales, de comunicaciones codificadas para el espectador. Es en esa amalgama de pérdida referencial donde el observador debe centrar sus esfuerzos. El signo aparece roto, como desechado, dejando en el aire la posibilidad de leer a través de esa ruptura.

Fictionalized references, failed innovations, unstructured intentions. Defining spaces that find no reception, only constant transformation. Complex repetition of individual values, of communications which have been coded for the spectator. Observers must focus their efforts on this mass of lost references. The sign appears as broken, as though it has been rejected, and leaves us the possibility of understanding through this very rupture.

Dire

cció

i in

terp

reta

ció:

C

arm

elo

Fern

ánde

z.

Com

posi

ció

sono

ra i

inte

rpre

taci

ó:

Toño

del

Bar

co.

Aco

mpa

nyam

ent d

uran

t la

crea

ció:

Sòn

ia G

ómez

. Il·

lum

inac

ió:

Car

mel

o Fe

rnán

dez.

Ve

stua

ri:

Javi

er M

urug

arre

n.

Am

b el

sup

ort d

e: L

eal L

AV,

Labo

rato

rio d

e A

rtes

en

Viv

o.

Tene

rife,

Gra

ner

i SIT

(S

ala

Insu

lar

de T

eatr

o).

Dv. 16 ━ feb20:00 hSalaHiroshima60 min.Preu: 13€

> > > > > > > > > > > > >

car

mel

o Fe

rnán

dez

IND

IcA

cIO

NES

AR

TIFI

cIA

LES

En diàleg amb Sala Hiroshima.

“Mis intereses y necesidades en este trabajo andan en la observación de las interferencias entre centros y funciones, en la refracción que resulta entre lenguaje y comportamiento, en el misterio que surge de la experiencia y la apariencia, en

la codificación del diálogo a través de la mirada, en armar un dispositivo interno desde el que exponerse, atrapar, contener, movilizar y conservar los manifiestos del cuerpo.”

24 \\ // 25

Sinopsi<Pelucas en la Niebla és un microconcert, un musical de butxaca, un assaig sobre l’emoció a la música, el subidón i l’ espectacularitat des d’un món ocult, petit i personal. Pelucas en la Niebla és entrar a una cova amagada en el cervell on hi ha càntirs i sintetitzadors. És intentar arribar al lloc on rau la música.

Pelucas en la Niebla es un microconcierto, un musical de bolsillo, un ensayo sobre la emoción en la música, el subidón y la espectacularidad desde un mundo oculto, pequeño y personal. Pelucas en la Niebla es entrar en una cueva escondida en el cerebro donde hay botijos y sintetizadores. Es intentar llegar al lugar donde está la música.

Pelucas en la Niebla is a mini-concert, a pocket-sized musical, a study on emotions in music, on the high obtained in a spectacularly small, hidden and personal world. Pelucas en la Niebla enters a hidden cave in the brain with amphoras and synthesizers; it tries to find the place where music truly lies.

Un

proj

ecte

de

Cris

Bla

nco.

M

úsic

a: Ó

scar

Bue

no

Rod

rígu

ez i

Cris

Bla

nco.

Ve

stua

ri i a

ssis

tènc

ia e

spai

es

cèni

c: J

orge

Dut

or.

Aco

mpa

nyam

ent a

rtís

tic:

Jorg

e D

utor

i Ó

scar

Bue

no

Rod

rígu

ez.

Pro

ducc

ió e

xecu

tiva:

C

ris B

lanc

o i E

lclim

amol

a.

Cop

rodu

cció

: Fe

stiv

al S

ÂLM

ON

< -

Mer

cat d

e le

s Fl

ors

i Tea

tre

Prin

cipa

l de

Pal

ma

Grà

cies

a J

orge

y G

uille

m,

Ósc

ar B

ueno

i A

nto

Rod

rigue

z,

Tany

a B

eyel

er, A

mar

anta

Vel

arde

, R

ubén

Ram

os, G

loria

Mar

ch C

hulv

i, A

yara

Her

nánd

ez, L

etic

ia S

kryk

y,

proy

ecto

“S

usan

a” (

Cla

ra T

ena,

A

imar

Pér

ez G

alí,

Ale

jand

ría

Cin

que

i Qui

m B

igas

) E

lena

C

arm

ona,

Cris

tina

Alo

nso

i M

arin

e B

udin

.

cri

s B

lanc

oPE

LUc

AS

EN L

A N

IEB

LA

Ds. 17 ━ feb18:00 hDg. 18 ━ feb17:30 hGraner60 min.Preu: 10€

> > > > > > > ESTRENEM“Hola, ¿qué tal? me llamo Cris Blanco, nací en el barrio de Peñagrande en Madrid y vivo en el Raval en Barcelona desde hace años, soy hija de Angelines Blanco y Werner Renzhof, soy bierzo-alemana. Por eso igual me gustan las castañuelas y los sintetizadores de los 80, el megamix en general. Hago cosas en escena, pero lo que más me gusta es la música. De pequeña soñaba con cantar en estadios abarrotados. Quería ser Madonna. Casi siempre hay algo de música en mis piezas escénicas. En la que estoy preparando mientras escribo esto espero que haya algo de escénico en la música. Se va a llamar Pelucas en la Niebla. El

nombre viene de la pieza anterior, Bad Translation, en la que en un momento nos preguntamos unos a otros si alguno había visto la peli Pelucas en la Niebla. Me parecía que ese título merecía ser de algo que existiera de verdad. Además, me lo pasé tan bien con el equipo de Bad Translation que quería traerme algo de ellos y ellas a este trabajo en el que estoy sola en escena. La verdad es que solo se está un poco solo, nos tenemos que juntar y que querer y que cuidar entre todas y todos, hacer piña. Lo que podemos llegar a hacer todas juntas no lo sabe nadie. Oye, os quería decir que si venís a verme actuar saludadme al acabar, que me hace ilusión hablar un poco con la gente que ha estado entre el público, ¿vale? Si habéis llegado hasta aquí leyendo esto decidme hola luego, cuando me veáis, guiñadme un ojo o algo. Venga, un abrazo, hasta luego.”

26 \\ // 27

Sinopsi<En l’espai més mínim un lloc es gronxa. Entre les paraules creix un gest, fins que es descompon un gemec. I la pregunta? El que neix d’un desequilibri! Enmig d’una indagació al voltant de la meteorologia del cos i l’acústica del moviment ens submergim en els mapes furtius del subconscient propi i col·lectiu. Les memòries antigues i futures, les que no es van poder plasmar en cap paper, aquelles que ens fan ser d’una o d’altres maneres. Som dipòsits de vestigis, essències i absències que operen secretament en el procés d’una dansa atencional i alquímica. En aquest exorcisme sigil·lós ens permetem crear el passat, donar a llum la memòria, com si es tractés d’un acte creatiu. Tot això, en companyia d’aquests cossos orquestrals, les seves bufades, les seves llengües i impregnacions.

En el más mínimo espacio se balancea un lugar. Crece un gesto entre las palabras, hasta la descomposición de un gemido. ¿Y la pregunta? ¡Lo que nace de un desequilibrio! En plena indagación en torno a la meteorología del cuerpo y la acústica del movimiento, nos sumergimos en los mapas furtivos del subconsciente propio y colectivo. Las memorias antiguas y futuras, las que no pudieron plasmarse en ningún papel, esas que nos hacen ser de unas y otras maneras. Somos depósitos de vestigios, esencias y ausencias que operan secretamente en el proceso de una danza atencional y alquímica. En este sigiloso exorcismo, nos permitimos crear el pasado, dar a luz a la memoria como si de un acto creativo se tratara. Todo esto, en compañía de estos cuerpos orquestales, sus soplos, sus lenguas e impregnaciones.

In the tiniest of spaces, there is a place held in a precarious equilibrium. A gesture between words grows larger, until a groan is decomposed. And the question? What is born of an imbalance! Inquiring fully into the meteorology of the body and the acoustics of movement, we immerse ourselves in the furtive maps of our own and of the collective subconscious. There are old and future memories, some that cannot be written down, that mean that we have turned out one way and not another. We are deposits of vestiges, essences and absences that operate secretly in a dance of attention and alchemy. In this stealthy exorcism, we allow ourselves to create the past, to give birth to memory as if it were a creative act. All this, in the company of these orchestral bodies, their whispering, their tongues and impregnations.

Cre

ació

i in

terp

reta

ció:

M

ónic

a Va

lenc

iano

i P

atric

ia C

abal

lero

. C

opro

ducc

ió:

Fest

ival

SÂ

LMO

N<

- M

erca

t de

les

Flor

s, L

a P

oder

osa

i M

es d

e D

anza

. A

mb

el s

upor

t i le

s re

sidè

ncie

s de

: eS

paci

o S

ilves

tre

i el

Gra

ner.

Aqu

est t

reba

ll so

rgei

x de

l pro

ject

e ‘C

ruza

dos’

, ge

nera

t per

La

Pod

eros

a (E

spai

per

a la

dan

sa i

els

seus

con

tam

inan

ts).

Patr

icia

cab

alle

ro i

Món

ica

Vale

ncia

noM

NEM

OSI

NA

Ds. 17 ━ feb20:00 hDg. 18 ━ feb19:30 hSala PBMercat deles Flors60 min.Preu: 10€

> > > > > > > ESTRENEMMónica Valenciano > “Bailo... como quien escava en el cuerpo, desobstaculizando, abriendo nuevos circuitos posibles que me permitan acceder a su voz... la voz del cuerpo escondido en el cuerpo que baila. Me muevo al encuentro de sus posibilidades acústicas, a través de la respiración del movimiento. El cuerpo desplegable, polifónico, dilatando el contacto entre la piel y el espacio. Asisto al descubrimiento de texturas, tonalidades, calidades que emergen en un proceso de revelado, desde la práctica cotidiana hasta el suceder en la escucha del cuerpo como instrumento, música o lugar de resonancias. Continúo explorando en la escritura del movimiento, en la formulación de un lenguaje que no trata de explicar nada, sino de implicar, convocando el encuentro desde la capacidad de percepción del instante y así hallar ese estado de presencia en el espectador. Aspiro a la posibilidad de habitar cualquier espacio, a colaborar con

el acto de aparición y así, construir. Segregar el tejido de un espacio para que algo aparezca es casi el movimiento fundamental. Aprendo en cada danza a desaparecer mejor.”

Patricia Caballero > “Nací en Chiclana de la Frontera el 8 de marzo del 1987 y ésta es una de las versiones de mi historia: mientras me machacaba el cuerpo como deportista (primero mediocre entusiasmada y luego de élite frustrada), pasé por un colegio de monjas, luego de curas, después de artes plásticas, de danza, de coreografía... muchos coles. Ahora, sin cole, sigo estudiando el cuerpo y sus movidas, la gente, las religiones, las relaciones, las percepciones, las tradiciones, la física, la botánica, los números, el tiempo, la geometría, la música y todo lo que consigo pillar de este universo entero que no es ni un 0,000000000000000000000000000000000001%. Por alargar un poco esto y así parecer una persona aún más entregada, digamos que también me dedico (a vivir la vida y explorarla) a bailar, a cantar, a pensar (a mi pesar), a hacer documentales escénicos, objetos danzantes, laboratorios de movimiento...y ofrezco a quien se aventura unos viajes acuáticos maravillosos. Crear y criar, sí, sí ¡una madraza! Ah y a veces hago de asistente, de directora o de escritora fantasma para algunas personas.”

En d

iàle

g am

b La

Pod

eros

a.

28 \\ // 29

Sinopsi<A

utor

/a: S

ocie

tat D

octo

r Alo

nso

i Te

atro

de

Bab

el.

Dire

cció

: Sof

ia A

senc

io i

Aur

ora

Can

o.

Dra

mat

úrgi

a: T

omàs

Ara

gay

i C

amila

Vill

egas

. C

reac

ió i

inte

rpre

taci

ó:

Sof

ia A

senc

io, N

ilo G

alle

go,

Hip

ólito

Pat

ón, R

amon

Giró

i Ll

uc B

años

. C

onvi

dat e

spec

ial:

Ren

é P

ache

co

(Ass

ocia

ción

por

la r

ecup

erac

ión

de la

Mem

oria

His

tóric

a).

Esc

enog

rafia

: Llu

c B

años

. Ve

stua

ri: S

ocie

tat D

octo

r Alo

nso.

D

isse

ny d

’il·lu

min

ació

: Cub

e.

Dis

seny

de

so /

Con

cepc

ió s

onor

a:

Nilo

Gal

lego

i E

rnes

to A

naya

. V

ídeo

: Ivó

Vin

uesa

. Im

atge

: Llu

c B

años

. P

rodu

cció

: Im

ma

Bov

é i

Mar

iana

Tej

eda.

C

omun

icac

ió i

dist

ribuc

ió:

Soc

ieta

t Doc

tor A

lons

o (E

span

ya)

i Te

atro

Bab

el (

Mèx

ic).

Cop

rodu

cció

: Gre

c 20

16 F

estiv

al

de B

arce

lona

, am

b la

col

·labo

raci

ó de

l’IC

EC

(In

stitu

t Cat

alà

de le

s E

mpr

eses

Cul

tura

ls),

INA

EM

, Ib

eres

cena

i l’A

junt

amen

t de

Bàs

cara

.

Excavem una paraula? Us ho proposaran els membres d’aquesta companyia, que recuperen un concepte fonamentat en el procés d’investigació del Desenterrador, una experiència escènica on investiguen el que ells mateixos anomenen corpologia de les paraules, és a dir, la seva capacitat de generar un món ètic, un sistema polític i un ordre social concret a partir del moment en el qual designen (i fins i tot creen) la realitat.

Les paraules i les respostes físiques a aquestes paraules treballades des del cos són la base de l’espectacle, que gira al voltant d’uns actes de violència que formen part de la història i del present del nostre país. Una sèrie de tallers oberts al públic van ser el primer pas en la creació del muntatge. Ara, l’espectacle arriba per desenterrar i fer visibles conflictes que han quedat amagats pel discurs oficial en favor d’una suposada estabilitat política i social al llarg de la història.

Un espectacle que sí, parla de violència i de desaparicions, però especialment d’aquelles que, com paràsits invisibles, nien en els nostres cossos de generació en generació.

¿Excavamos una palabra? Os lo propondrán los miembros de esta compañía, que recuperan un concepto fundamentado en el proceso de investigación del Desenterrador, una experiencia escénica en la cual investigan lo que denominan la “corpología” de las palabras, es decir, su capacidad de generar un mundo ético, un sistema político y un orden social concreto a partir del momento en que designan (e incluso crean) la realidad. Un espectáculo que sí, habla de violencia y de desapariciones, pero especialmente, de aquellas que como parásitos invisibles de generación en generación anidan en nuestros cuerpos.

Shall we dig up a word? This is precisely the suggestion of the members of this company. They are revisiting a concept based on Desenterrador, a performing arts experience that investigates what they themselves call the corporology of words, that is, the ability of words to generate a world that is ethical, a political system and a specific social order from the moment in which specific words designate (and even create) a reality. This is a show that speaks of violence and disappearances, but especially the silent ones that, like invisible parasites, nest in our bodies from generation to generation.

Ds. 17 ━ feb21:30 hSala MACMercat deles Flors60 min.PREU: 12€

> > > > > > > > > > > > >

Soci

etat

Doc

tor

Alo

nso

y LO

S H

UES

OS

HA

BLA

RO

N

“La Societat Doctor Alonso somos Sofía Asencio y Tomàs Aragay.

Nos interesa situar algo fuera de su lugar, ámbito o espacio propio, para indagar en cómo este desplazamiento modifica el lenguaje tanto en su gramática constitutiva como en la lectura que un observador puede hacer: desplazar para desvelar algo.

Este poema tiene que ver con nuestra manera de ver las cosas. Gracias Juan! “

Para venir a gustarlo todono quieras tener gusto en nada.

Para venir a saberlo todono quieras saber algo en nada.

Para venir a poseerlo todono quieras poseer algo en nada.

Para venir a serlo todono quieras ser algo en nada.

Para venir a lo que gustashas de ir por donde no gustas.Para venir a lo que no sabeshas de ir por donde no sabes.

Para venir a poseer lo que no poseeshas de ir por donde no posees.

Para venir a lo que no ereshas de ir por donde no eres.

Fragmento de Monte de Perfección de Juan de la Cruz.

Pots

com

plem

enta

r aqu

est e

spec

tacl

e am

b l’a

cció

“P

aella

augm

enta

da” d

e la

pàg

. 53,

que

com

pta

amb

la

part

icip

ació

de

René

Pac

heco

.

30 \\ // 31

Sinopsi<Dios tiene vagina planteja una espècie de retaule de la carn travessat per diversos aspectes que denominem identitat permeable; un exercici col·lectiu per repensar una festivitat desposseïda de deïtats fixes, que no ret homenatge a cap tòtem i que té el do de la reconstrucció. La idea que la nostra identitat no és una cosa inherent i que existeix perquè sí, sinó que s’imagina, inventa i representa, ens serveix aquí per fer permeables (la idea de Déu i altres) qüestions relacionades amb el gènere i identitat, a través d’un repertori dissident del nostre imaginari iconogràfic andalús.Dios tiene vagina és la primera part de Díptico por la identidad, una particular investigació portada a terme des de 2013 al voltant de qüestions de gènere i identitat, amb el desig de proposar un context de pensament i acció que ofereixi, a través de pràctiques artístiques i polítiques dissidents, conceptes permeables sobre la identitat.

Dios tiene vagina plantea una suerte de retablo de la carne atravesado por diversos aspectos de lo que denominamos identidad permeable; un ejercicio colectivo para repensar una festividad despojada de deidades fijas, que no rinde homenaje a ningún tótem y que posee el don de la reconstrucción. La noción de que nuestra identidad no es algo inherente y que exista porque sí, sino que se imagina, inventa y representa, nos sirve aquí para hacer permeables (la idea de Dios y otras) cuestiones relacionadas con género e identidad, a través de un repertorio disidente de nuestro imaginario iconográfico andaluz. Dios tiene vagina es la primera parte de Díptico por la Identidad, una particular investigación llevada a cabo desde 2013 en torno a cuestiones de género e identidad, con el deseo de proponer un contexto de pensamiento y acción que ofrezca, a través de prácticas artísticas y políticas disidentes, conceptos permeables sobre la identidad.

Dios tiene vagina (God has vagina) set out a kind of altarpiece of the flesh crossed by diverse aspects of what we call permeable identity; a collective exercise to rethink a festivity devoid of fixed deities, which does not pay homage to any totem and who possesses the gift of rebuilding. The idea that our identity is not something inherent that exists just because -but it is imagined, invented and represented-, it serves us here to make permeable (the idea of God and others) questions related to gender and identity, through a dissident repertoire from our iconographic andalusian imaginary. Dios tiene vagina is the first part of Díptico por la Identidad (Dyptich for Identity), a particular research carried out since 2013 on issues of gender and identity. The main purpose with this piece is to propose a context of thought and action able to offer, through artistic and dissident political practices, concepts permeable about identity.

Ger

men

i di

recc

ió:

Juan

Die

go C

alza

da.

Cre

ació

: Áng

ela

Lópe

z,

Naz

ario

Día

z, J

uan

Die

go

Cal

zada

. In

terp

reta

ció:

Áng

ela

Lópe

z, J

uani

Gon

zále

z,

Ana

God

oy, N

azar

io D

íaz

Mor

eno,

Naz

ario

Día

z,

Enr

ique

Cal

zada

, Ju

an D

iego

Cal

zada

. Il•

lum

inac

ió: A

na R

ovira

. P

rodu

cció

: Vér

tebr

o.

Cop

rodu

cció

: TN

T Te

rras

sa

Nov

es T

endè

ncie

s i

Vér

tebr

o, a

mb

la

col·l

abor

ació

d’E

mbr

ions

, E

scen

a P

oble

nou,

G.R

.U.A

. La

Fra

gua/

Art

ist R

esid

ency

, L´

Est

ruch

, Fàb

rica

de

crea

ció

de le

s ar

ts e

n vi

u,

La C

alde

ra, C

entr

e de

cr

eaci

ó de

dan

sa i

arts

es

cèni

ques

i G

rane

r-M

erca

t de

les

Flor

s.

Vért

ebro

DIO

S TI

ENE

VAG

INA

. DíP

TIc

O P

OR

LA

IDEN

TID

AD

PA

RTE

I

Dg. 18 ━ feb21:00 hSala OMMercat deles Flors1 h 40 min.Preu: 12€

“VÉRTEBRO somos Ángela López, Juan Diego Calzada y Nazario Díaz. Desde 2007 funcionamos como colectivo, generando nuestras poliédricas propuestas. En Córdoba, donde vivimos, comisariamos Beautiful Movers, un encuentro que acerca la escena contemporánea a la ciudad. Desde 2013, dentro del proyecto Díptico por

la Identidad, realizamos una serie de piezas y acciones en torno a cuestiones identitarias que llamamos Ciclo de las peregrinaciones. El interés por la mixtura de disciplinas nos confiere una permeable identidad. EN NUESTRO BAILE, RITMOS FLORIDOS.”

> > > > > > > > > > > > >

Arr

enca

la G

RAEL

LA i

port

a-la

sem

pre

amb

tu!

32 \\ // 33

Sinopsi<Els vigilants d’un edifici de classe mitjana de Bogotà romanen rere el taulell de la recepció durant un torn de dotze hores. Ells, com jo, també es dediquen a observar mentre passa el temps. Per a ells és una tasca, una necessitat; per a mi és una obsessió sense cap utilitat. Ells estan obligats a deixar inscrites i registrades les seves observacions en un llibre (la minuta), jo m’obligo a registrar les meves per mitjà d’un artefacte (la càmera). Aquesta trobada s’ha produït durant l’acte de veure com passa el temps. La isla bonita és una acció cinemàtica que es desplega en viu, en l’ espai i que exposa, des de diferents angles i amb la presència de diferents operadors, les ‘novetats’ d’un edifici de classe mitjana del centre de Bogotà. Fent una analogia amb les anotacions que fan els vigilants a la minuta de l’ edifici, l’ artista registra amb la seva càmera els espais comuns i manlleva les històries insòlites de les persones que passen per allí i els dona veu a través dels personatges ficticis d’una pel·lícula del cineasta hongarès Bela Tarr.

Los vigilantes de un edificio de clase media de Bogotá permanecen detrás del mostrador de la recepción durante un turno de doce horas al día. Ellos, como yo, también se dedican a observar mientras pasa el tiempo. Para ellos, se trata de una labor, por necesidad. Para mí, de una obsesión sin utilidad. Ellos están obligados a dejar inscritas y registradas sus observaciones en un libro (la minuta), yo me obligo a registrar las mías por medio de un artefacto (la cámara). Este encuentro se ha producido durante el acto de ver cómo pasa el tiempo. La isla bonita es una acción cinemática que se despliega en vivo, en el espacio y que expone en distintos ángulos, y con la presencia de distintos operadores, las “novedades” de un edificio de clase media en el centro de Bogotá. De manera análoga a las anotaciones hechas por los vigilantes en la minuta del edificio, el artista registra con su cámara los espacios comunes y toma prestadas las insólitas historias de las personas que por allí transitan, dándole voz a esas historias reales a través de los personajes fictícios de una película del cineasta húngaro Bela Tarr.

The security guards of a middle class building in Bogotá sit behind the reception desk every day, in twelve-hour shifts. They, like me, spend their lives observing things as time passes. For them, it is a job; they have to do it. For me, it is an obsession, with no practical use. They are paid to write their observations in a book (the logbook); I make myself register mine using an artefact (the camera). This encounter occurred in the act of seeing how time passes. La isla bonita (The pretty island) is a cinematic action that unfolds, live, in the space, exposing the “novelties” of a middle-class building in downtown Bogotá, from different angles, and with the presence of different operators. In an analogous way to the notes taken by the security guards in the building’s logbook, the artist records the common spaces with his camera and borrows the unusual stories of the people who walk by, giving voice to these real stories through the fictional characters of a movie by the Hungarian filmmaker Béla Tarr.

Con

cept

e, d

ram

atúr

gia

i di

recc

ió: S

antia

go S

epúl

veda

. A

sses

sora

men

t art

ístic

: H

eidi

Abd

erha

lden

. A

mb

la p

artic

ipac

ió d

e:

Ale

jand

ro P

enag

os,

Cam

ilo A

cost

a, S

antia

go

Sep

úlve

da, J

avie

r Va

quer

o i r

esta

de

l’equ

ip p

er

dete

rmin

ar.

Càm

era

i edi

ció:

S

antia

go S

epúl

veda

. A

ssis

tent

s de

càm

era:

A

leja

ndro

Pen

agos

, C

amilo

Aco

sta

i Xim

ena

Varg

as.

Veu:

frag

men

ts d

’alg

unes

es

cene

s de

‘Las

Arm

onía

s de

Wer

ckm

este

r’.

Text

: ‘M

inut

a’ L

libre

es

crit

pels

vig

ilant

s de

l’E

dific

io P

roas

.

Dv. 23 ━ feb20:00 hGraner50 min.Preu: 10€

> > > > > > > > > > > > >

Sant

iago

Sep

úlve

da (A

RG

/ c

OL)

LA IS

LA B

ON

ITA

, UN

A A

cc

IÓN

cIN

EMá

TIc

A

Dialoguem amb Llatinoamèrica.

“Soy artista plástico, como mi gato, con una práctica transdisciplinar, como mi perro y egresado de la Maestría Interdisciplinar en Teatro y Artes Vivas de la Universidad Nacional de Colombia. He sido colaborador artístico y cómplice de Mapa Teatro durante los últimos seis años. Abordo la creación artística a partir del vínculo entre el cuerpo y la

imagen en movimiento. Desde allí transito por diferentes ámbitos del quehacer artístico, a saber: la fotografía, el teatro, el videoarte, la performance y el cine vivo. Además, para ganarme la vida haciendo algo que me gusta compartir, soy docente en dos universidades de Bogotá.”

Abans de veure ‘La isla bonita’ pots venir al Graner a les 19h. a l’ obertura de dos processos de creació (pàg.51) que complementen el programa.

34 \\ // 35

Sinopsi<Este lugar entre: Prethink and Free Action reuneix tres coreografies per a dos intèrprets, que transiten diferents estats físics desenvolupats durant un llarg procés d’investigació de Beatriz Fernández. És la recerca d’un cos involucrat amb una manera d’estar i de ser, o d’un cos que esdevé o emergeix sense anticipació. Aquest lloc intersticial genera l’expectativa d’una narrativa i, tot i així, evita la creació d’un significat per irradiar, en tot cas, una voluntat de ser alguna cosa.

Este lugar entre: Prethink and Free Action reúne tres coreografías para dos intérpretes, que transitan distintos estados físicos desarrollados durante un largo proceso de investigación de Beatriz Fernández. Es la búsqueda de un cuerpo involucrado con un modo de estar y de ser, o un cuerpo que deviene o emerge sin anticipación. Este lugar intersticial genera la expectativa de una narrativa y, sin embargo, evita la creación de un significado para irradiar, en todo caso, una voluntad de ser algo.

Este lugar entre: Prethink and Free Action brings together three choreographies for two dancers, who pass through different physical states developed during a long process of investigation by Beatriz Fernández. The search for a body involved in a particular way of being, or a body that becomes such or emerges with no warning. This interstitial place generates the expectation of a narrative and, nevertheless, avoids the creation of a meaning in order to radiate, in any case, a willingness to be something.

Con

cepc

ió i

dire

cció

: Bea

Fer

nánd

ez.

Ass

istè

ncia

art

ístic

a i c

onst

rucc

ió

mus

ical

: Car

mel

o S

alaz

ar.

Cre

ació

i in

terp

reta

ció:

O

hian

a A

ltube

i C

lara

Ten

a.

Il·lu

min

ació

: Cub

e.bz

. Ve

stua

ri: J

orge

Dut

or.

Pro

ducc

ió: B

ea F

erná

ndez

, am

b el

sup

ort a

la c

reac

ió d

e La

Pod

eros

a.

Cop

rodu

cció

: Gra

ner,

Mer

cat d

e le

s Fl

ors

i Ant

ic T

eatr

e.

Am

b el

sup

ort:

La P

oder

osa,

L’

Ani

mal

a l’

esqu

ena,

Aza

la, T

eatr

o Le

al-L

av i

Teat

ro P

radi

llo.

Agr

aïm

ents

: Jav

ier

Vaqu

ero,

O

ihan

a A

ltube

, Cla

ra T

ena,

C

arm

elo

Sal

azar

, els

AR

TAS

, M

ónic

a P

érez

, Jor

ge D

utor

, La

s Fe

rnán

dez

i tot

hom

que

m’h

a ac

ompa

nyat

en

aque

st p

rocé

s.

Dv. 23 +Ds. 24 ━ feb20:30 hSalaHiroshima50 min.Preu: 15€ (13€ ant.)

> > > > > > > > > > > > >

Bea

Fer

nánd

ezES

TE L

UG

AR

EN

TRE:

PR

ETH

INk

AN

D F

REE

Ac

TIO

N

En d

iàle

g am

b Sa

la H

irosh

ima.

“Desde muy niña sentí un gran deseo por bailar, estudié la carrera de bailarina y luego me licencié en coreografía en el Institut del Teatre, poco después estaba bailando profesionalmente con Danat Danza dando vueltas por el mundo de bolo en bolo, de teatro en teatro…de lo que aprendí mucho y me agoté otro tanto. Viví y estudié un año en la Gran Manzana y eso ha significado un antes y un después en todo, vida y profesión.A partir de ese momento comencé a colaborar con otros artistas en especial con Carmelo Salazar que se ha convertido en una constante en mi camino desarrollando procesos de investigación y la creación de piezas que inciden muy profundamente en cómo se mueve un cuerpo.

Formé parte de Las Santas junto a Mónica Muntaner y Silvia Sant con las que arrancamos La Poderosa _ espacio para la danza y sus contaminantes_, este proyecto que después de 15 años, sigue vivito y coleando agitando nuestro entorno más inmediato.Después de haberme sumergido durante unos años en la memoria del intérprete y el cuerpo del bailarín como archivo vivo del trabajo de los otros, con trabajos como Los que se ven entre si, Tres personas todos los cuerpos y Restos de mis series, he estado desarrollando el proyecto Muy Experimental por medio de laboratorios y encuentros entre estudiantes y profesionales, poniendo en juego herramientas que activan percepción, atención y decisión en la escena y en tiempo real. De estos años de investigación nace Este lugar entre en colaboración con Oihana Altube y Clara Tena.En estos momentos mi foco de atención está en Estela un bebé de dos años que me ha cambiado la vida y desde ahí practico el multifoco y la atención dispersa, algo que me interesa sobremanera.”

36 \\

Sinopsi<Blink Flash Duncan és una proposta artística per als més menuts que busca despertar la dansa com a llenguatge d’expressió i obrir la consciència de les pròpies emocions i les dels altres. Isa, una noia valenta i curiosa, descobreix objectes amagats per l’espai escènic. Cada objecte guarda una experiència vital en relació amb una emoció, un color i una música.

Blink Flash Duncan es una propuesta artística para los más pequeños que busca despertar la danza como lenguaje de expresión y abrir la conciencia de las propias emociones y las de los demás. Isa, una chica valiente y curiosa, descubre objetos escondidos en el espacio escénico. Cada objeto guarda una experiencia vital en relación con una emoción, un color y una música.

Blink Flash Duncan is a show for children that seeks to awaken dance as a language of expression and open up an awareness of one’s own emotions and those of others. Isa, a brave and curious girl, finds hidden objects on the stage. Each object represents a life experience connected to an emotion, a colour and a piece of music.

Cre

ació

i in

terp

reta

ció:

M

onts

e R

oig.

C

oreo

graf

ia:

Mar

ina

Car

dona

i M

onts

e R

oig.

D

ram

atúr

gia:

Jo

an C

asas

. M

úsic

a or

igin

al:

Aid

a O

set.

Esp

ai s

onor

: Aid

a O

set i

Tot

i Arim

any.

D

isse

ny

d’es

ceno

graf

ia:

Mar

ia A

leja

ndre

. C

onst

rucc

ió

d’es

ceno

graf

ia i

acce

ssor

is:

Mar

ia A

leja

ndre

i Q

uico

Sàn

chez

. Il·

lum

inac

ió:

Mar

c Ll

eixa

. V

ídeo

: S

ílvia

Isac

h.

Vest

uari:

M

irand

a M

énde

z.

Pro

ducc

ió:

Car

olin

e G

iffar

d.

Cop

rodu

cció

: M

erca

t de

les

Flor

s.

Dg. 25 ━ feb11:00 h40 min.GranerPreu: 5€Espectacle familiar.

Edat recomanada: 2-4 anys.

Ass

ocia

ció

Blin

k Fl

ash

BLI

Nk

FLA

SH D

UN

cA

N“La fascinació i la força amb què els infants viuen cada instant em captiva. He format part del projecte educatiu del Mercat de les Flors durant tres anys, anant a escoles bressol a ballar amb els més petits. Amb Blink Flash Duncan hem traduït aquesta experiència al teatre. En el moviment hi busco el punt on conflueixen el sentit i la forma, on l’intèrpret queda nu i esdevé clown i superheroi alhora. La Marina hi ha posat el sentiment i la tècnica i en Joan tant el sentit, com el sentit de l’humor.”

E-X-P-A-N

-D-I-D

-A

>/>/>accions

conferènciesinstal·lacions

laboratoris paellerospensament

pràctiques artístiquesprocessos

ràdiotallers

trobades</</<

Acol

lim re

sidè

ncie

s, p

ropo

sem

trob

ades

, vol

em

gene

rar d

iàle

g, c

ompa

rtir c

onei

xem

ent,

obrir

al

públ

ic p

roce

ssos

de

crea

ció,

apr

endr

e el

s un

s de

ls a

ltres

, des

cobr

ir co

ses

nove

s en

els

talle

rs,

parti

cipa

r i c

onèi

xer p

ràct

ique

s ar

tístiq

ues,

deb

atre

so

bre

met

odol

ogie

s, d

onar

cab

uda

a ac

cion

s co

mun

itàrie

s i a

labo

rato

ris p

aelle

ros

i sob

reto

t, se

ure

junt

s i b

en a

pro

p.

> > > > > > > > > > > > >

// 39

Sinopsi<

Els redactors de Radio Nikosia, una de les primeres emissores realitzades per persones que han estat diagnosticades de problemes de salut mental, participen al SÂLMON< amb l’artista Bárbara Bañuelos. Hi duran a terme tres emissions especials que cobriran periodísticament la seva programació. Els redactors visitaran els artistes, coneixeran els espais de representació, parlaran amb els seus creadors, reflexionaran sobre les seves peces i es generarà un espai de diàleg on tothom compartirà reflexions, inquietuds i punts de vista, des de les seves maneres de fer i les seves maneres d’estar.

Aquestes trobades són una acció expandida dins el procés d’investigació de Mi padre no era un famoso escritor ruso, un documental escènic de Bárbara Bañuelos.

Los redactores de Radio Nikosia, una de las primeras emisoras realizadas por personas que han sido diagnosticadas de problemas de salud mental, participan en el SÂLMON< junto a la artista Bárbara Bañuelos. Realizarán tres emisiones especiales que cubrirán periodísticamente su programación.Los redactores visitarán a los artistas, conocerán los espacios de representación, hablarán con los creadores, reflexionarán sobre sus piezas y generarán un espacio de diálogo donde todos compartirán reflexiones, inquietudes y puntos de vista, desde sus modos de hacer y sus formas de estar.

Estos encuentros son una acción expandida dentro del proceso de investigación de Mi padre no era un famoso escritor ruso, un documental escénico de Bárbara Bañuelos.

The reporters of Radio Nikosia, one of the first radio stations run by people who have been diagnosed with mental health problems, participate in SÂLMON< with the artist Bárbara Bañuelos. They making three special broadcasts all through the festival. The reporters will visit the artists in the festival, get to know the performance spaces, talk with the creators, reflect on their pieces. This will create a space for dialogue where everyone can share reflections, concerns and points of view, each approaching things their own way and from their unique perspective.

This special broadcasts are part of the research process of the on-stage documentary Mi padre no era un famoso escritor ruso.

38 \\

Bár

bara

Bañ

uelo

s i R

adio

Nik

osia

RA

DIO

NIk

OSI

ADe Dj. 8 a Dg. 18━ febFoyerMercat deles FlorsGratuïtHorari d’obertura del Mercat de les Flors.

Iñaki álvarez

AIR

PUR“Sóc l’Iñaki Alvarez. El meu treball procedeix de la

performance i es desenvolupa en els àmbits del vídeo, la fotografia i, ja fa uns anys, també en les arts en viu. En Miquel Bardagil diu que dos temes constants en la meva obra són el cos i la paraula. Del primer deriva l’acció, mentre que el segon em porta a la poesia, la veu, el text i la reflexió sobre la capacitat i limitacions expressives de les paraules. Des del 2012 també coordino la plataforma i espai Nyamnyam conjuntament amb l’Ariadna Rodríguez.”

AIR PUR és un projecte d’Iñaki Álvarez dins el marc d’Air-Condition* En col•laboració amb: Ariadna Rodríguez i Sarai Cumplido. Amb el suport de: Generalitat de Catalunya. Agraïments: Joana Hurtado. *Air-Condition va néixer el 2015 en col·laboració amb Carme Torrent, i ha comptat amb Carolina Lapa, Gil Ramos, Martí Sales, Ariadna Rodriguez i Sarai Cumplido. Air-Condition s’ha presentat al Teatro de Campo Alegre de Porto, la FID, Festival SÂLMON<-Mercat de les Flors, Festival Circular de Vila do Conde, MNAC, el MACBA i al CA2M de Madrid.

Air Pur és una investigació que gira entorn de la història de la pel·lícula que porta aquest títol. Amb guió de Robert Bresson i dirigida per René Clair l’ any 1939, la pel·lícula va quedar inacabada a causa de la guerra; n’ existeix el guió i se’n van enregistrar algunes escenes. Air Pur pren un grup de nens i adolescents dels barris marginals de Paris i els desplaça a l’ aire lliure en contacte amb “l’aire pur”. Al Festival SÂLMON< 18, el projecte es desplega com a instal·lació videogràfica, per tal d’aproximar-nos al material, i així recuperar i crear noves narratives que l’ envolten. Aquesta aproximació es realitza des d’ òptiques variades que inclouen la recerca històrica, la possibilitat d’activació “tangencial” del guió, la comprensió del material conceptual a través d’entrevistes o la documentació de la pròpia recerca del material enregistrat i arxivat.

Air Pur se despliega como una instalación videográfica, para aproximarnos al material de la película homónima de René Clair y Robert Bresson, recuperando y creando nuevas narrativas que lo rodean.

Air Pur unfolds as a videographic installation that recovers the material of the homonymous film by René Clair and Robert Bresson, also creating new narratives around it.

> > > > > INSTAL·LACIÓ

Dc. 7, 14, 21━ febDe 16:00 ha 18:00 hRadio NikosiaContrabanda FM 91.4 i facebook.com/radionikosia

RÀDIO < < < < < < < < <

40 \\ // 41

Sinopsi<La suma de les parts no fa el tot. Una orgia és més que els seus cossos.

Artistes residents de la Fabra i Coats - Fàbrica de Creació, del Graner i del Festival SÂLMON< compartim un espai i una paella. Busquem una experiència comuna amb el públic, amb una paella com a eix vertebrador (cuinar, menjar i fer el ressopó). Una trobada on poder fondre’ns en un comú i on només es pugui acabar ballant i cantant a l’aire. Una recerca d’un TOT que ens permeti anar més enllà de les parts.

Comissariat pel col·lectiu Compartir Dóna Gustet i el Festival SÂLMON<.

Bacanal SÂLMON< forma part de Laboratori Paellero: la paella com a un punt de trobada on es genera un comú, un espai escènic sense escena, un ritual que renova la seva litúrgia cada vegada que succeeix. La base és sempre la mateixa: asseure’s al voltant d’una paella mentre es cuina i viure el moment. De vegades no hi ha artistes i d’altres no hi ha públic. La majoria de vegades són el mateix. La paella com a eina d’investigació social i escènica. Per nosaltres és un referent la manera de viure el cant i la paraula d’abans de la industrialització de la cultura.

La suma de las partes no hace el todo. Una orgía es más que sus cuerpos.

Artistas residentes de la Fabra i Coats - Fàbrica de Creació, del Graner y del Festival SÂLMON< compartimos un espacio y una paella. Buscamos una experiencia común con el público, con una paella como eje vertebrador (cocinar, comer y alargar la sobremesa). Un encuentro donde poder fundirnos en un común y donde solo se pueda acabar bailando y cantando al aire. Una búsqueda de un TODO que nos permita ir más allá de las partes. Comisariado por el colectivo Compartir Dóna Gustet y el Festival SÂLMON<. Bacanal SÂLMON< forma parte del Laboratorio Paellero.

The sum of the parts does not make the whole. An orgy is more than its bodies.

Resident artists at Fabra i Coats - Fàbrica de Creació, Graner and the SÂLMON< festival share a space and a paella. We are looking for an experience to share with the public; the paella is the framework that brings us together (cooking, eating and also having a late-night snack). This is an encounter where you can melt into togetherness and where it is impossible not to end up singing and dancing. It is a search for a WHOLE that allows us to go far beyond the individual parts. Curated by Compartir Dóna Gustet (Sharing is caring) collective and the SÂLMON< Festival. Bacchanal SÂLMON< is part of the Paella Laboratory.

En d

iàle

g am

b Fa

bra

i Coa

ts -

Fàbr

ica

de C

reac

ió.

En d

iàle

g am

b C

ompa

rtir

dóna

gus

tet.

Amb les intervencions de: Za!, Gerardo Rosero, Piña i Pedra, Bárbara Sánchez i Jaime Conde-Salazar, Sònia Gómez i Astrio, Laila Tafur, Blood Quartet, Vértebro, María Jerez, Natalia Carminati, Anna Irina, María Siebald i molt més...

Ds. 10 ━ feb 12:30 hFabra i Coats - Fàbrica de CreacióEntradagratuïta(5€ el platde paella)

Bac

anal

SÂ

LMO

N<

El diàleg que s’estableix enguany entre el Festival SÂLMON< i Fabra i Coats - Fàbrica de Creació passa per la possibilitat, d’una banda, d’eixamplar els límits geogràfics del festival i, de l’altra, d’establir una relació bilateral entre els residents de Fabra i Coats - Fàbrica de Creació i els residents del Graner. Anem a Fabra i Coats - Fàbrica de Creació com quan vas a visitar algú a ca seva i el dia s’allarga i les hores van passant. Per a nosaltres és important donar visibilitat als processos dels residents d’ambdós espais i també crear contextos de creació que puguin ser motors de trobades interdisciplinàries... o de bacanals.

El diálogo que establecemos en esta edición entre el Festival SÂLMON< y Fabra i Coats - Fàbrica de Creació pasa por la

posibilidad, por un lado, de ensanchar los límites geográficos del festival y, por el otro, de establecer una relación bilateral entre los residentes de Fabra i Coats - Fàbrica de Creació y los residentes del Graner. Vamos a Fabra i Coats como cuando vas a visitar a alguien a su casa y el día se alarga y las horas van pasando. Para nosotros es importante dar visibilidad a los procesos de los residentes de los dos espacios y también crear contextos de creación que puedan ser motor de encuentros interdisciplinarios… o de bacanales.

This year the dialogue established between the SÂLMON< Festival and the Fabra i Coats - Fàbrica de Creació allows us, on the one hand, to widen the geographical boundaries of the festival. On the other hand, it establishes a two-way relationship between the residents of Fabra i Coats - Fàbrica de Creació and the residents of the Graner. It is a bit like when you pop in to see someone at their house, and the hours go by and you all lose track of time. For us it is important to make visible the processes that the residents of both spaces go through and also to create contexts for new ideas that can be the drivers of interdisciplinary meetings... or bacchanals.

Com

ence

m a

les 1

2:30

h i

segu

irem

fins

tard

.Pa

ssem

el d

ia a

Fra

bra

i Coa

ts -

Fàbr

ica

de C

reac

ió.

> > > > > > > > > > > >

42 \\ // 43

Dj. 8━ febAccés lliurede 16:00 h a 19:00 hFundacióJoan MiróGratuït

Qui

m B

igas

i c

arm

e To

rren

tEc

LIPS

E, L

A __

____

SIE

MPR

E LL

EGA

TAR

DE “El gener del 2015, Carme Torrent i Quim Bigas Bassart

vam ser convidats individualment com a participants del Festival: Sosteniendo la pregunta; Que puede un cuerpo? a La Casa Encendida, Madrid. Vam decidir aprofitar la trobada i la invitació que aquest marc ens facilitava per generar una trobada / conversa entre els dos. D’aquesta trobada, sorgeix Eclipse, la imagen siempre llega tarde. Durant alguns mesos, a causa de la distància física, vam estar generant una conversa epistolar a través de correus electrònics. Aquesta conversa ens va permetre compartir i desplegar el que més endavant va prendre cos en un material escènic que va ser mostrat públicament en el marc

ECLIPSE, la _______ siempre llega tarde és una conversa coreogràfica entre Quim Bigas Bassart i Carme Torrent, en la qual, a través de l’acció de conversar, els binarismes es converteixen en una escolta constant.

ECLIPSE, la _______ siempre llega tarde es una conversación coreográfica entre Quim Bigas y Carme Torrent, donde a través de la acción de conversar, los binarismos se convierten en una escucha permanente.

ECLIPSE, la _______ siempre llega tarde is a choreographic conversation between Quim Bigas Bassart and Carme Torrent. Through the action of conversation, binarisms become constant listening.

Cre

ació

: Q

uim

Big

as B

assa

rt i

Car

me

Torr

ent.

En

resi

dènc

ia a

l Gra

ner,

cent

re d

e cr

eaci

ó.

DATA és una invitació a compartir el desbordament de la forma. Cossos que depassen els límits de la seva pròpia figura i a través de la bandada es converteixen en una imatge capaç de construir l’espai propi. Totes les formes juntes i multiplicades formen una bandada, allò que és múltiple es fa unitat i crea una relació constant entre el cos individual i la seva existència com a part d’un cos comú. La dansa deixa de ser una composició fixa i es transforma en un estat on hi accedeixen els cossos-bandades, l’instint. La dansa com un estat, com un lloc on el cos es revela com un caos, les lleis dels contorns, el descans i les olors dels cossos.

DATA es una invitación a compartir el desbordamiento de la forma. Cuerpos que rebasan los límites de su propia figura y a través de la camada se convierten en una imagen capaz de construir el espacio propio.

DATA is an invitation to share the overflowing of shapes. Bodies that go beyond the limits of their own outlines and through the herd become images capable of building their own spaces.

Lipi Hernández

DATA

, METO

DO

LOG

IA cA

P A UN

cO

S EScèN

IcDl. 19 ━ febDe 17:30 h a 22:30 hGranerGratuïtCal inscripcióparticipa@mercatflors.cat

“Soy bailarina, docente y observadora del cuerpo. Cuando pienso en la danza, imagino cuerpos que rebasan los límites de su propia figura, cuerpos que se lanzan al espacio, cuerpos que se meditan en movimiento, que se desbordan, que se exceden.Estoy interesada en explorar la idea de camada, del conjunto, del instinto de la forma (si existe). Recientemente estoy presentando DATA, síntesis de todos mis estudios y observaciones sobre el acto de bailar. Presentar, dar luz a DATA, es acercarme al final del ciclo de investigación que arranco con la única idea de aprender a mirar y a observar mi práctica. La camada como multiplicación de la unidad, como la

ley del “otro”. La camada es una orientación hacia el otro, una invitación a mirar el entorno más próximo; atreverse a mirar y atender, escuchar, aprehender a los mismos, los semejantes. ¿Hasta dónde somos capaces de dejarnos a un lado para apropiarnos de los demás? Ser el otro, ser lo otro, ese es el principal reto de los cuerpos lanzados a la camada…”

Ses

sió

de D

ATA

cond

uïda

pe

r Li

pi H

erná

ndez

. E

n re

sidè

ncia

al G

rane

r, ce

ntre

de

crea

ció.

del Festival que va tenir lloc el maig del 2015. La trobada es desplega en diversos formats i, al llarg del projecte, sorgeixen diversos eclipses possibles, que ens conviden a aproximar-nos a diferents estrats del temps. Tenim el desig d´aproximar-nos a diversos modes de producció que es van rescuperant i reformulant i que es dilaten en el temps. Actualment, el projecte ECLIPSE està en residència amb suport a la creació al Graner, centre de creació.”

PRÀCTICA < < < < < < < > > > > > > > PRÀCTICA

En d

iàle

g am

b Fu

ndac

ió Jo

an M

iró.

Sinopsi<

Sinopsi<

44 \\ // 45

Sinopsi<Sinopsi<En aquest taller treballarem en la producció d’imatges que obrin múltiples significats. Donarem temps a la trobada entre qui mira i allò que té al davant i descobrirem que d’aquesta trobada en sorgeix un tercer, quelcom que no pertany ni a l’observador ni a allò que és observat, sinó que és una cosa que emergeix entre els dos. Per fer-ho, treballarem amb formes deformes, formes que fugen de la definició, formes difícils de nomenar. Per crear aquestes formes invisibilitzarem els cossos que produeixen el moviment que produeix al seu torn les imatges, tot plegat amb la idea de desaparèixer. Ens cobrirem amb objectes, materials, teles, volums... en un moviment constant cap a conceptes com ara l’estranyesa, la inquietud, el paisatge, el que no es pot nombrar o el no-res, i així donarem agència a les formes, al que és abstracte, a la contemplació i a la transformació constant.

En este taller trabajaremos con la producción de imágenes que abren múltiples significados. Nos cubriremos con objetos, materiales, telas, volúmenes, en un movimiento constante hacía conceptos como lo inquietante, lo extraño, el paisaje, lo innombrable, la nada… Dándole agencia a las formas, a lo abstracto, a la contemplación, a la constante transformación.

In this workshop we will work with the production of images that open up to multiple meanings. We will cover ourselves with objects, materials, fabrics, volumes, in a constant movement towards concepts such as the disquieting, the weird, landscapes, things that cannot be named, the nothing... Thus, we will give agency to shapes, to the abstract, to contemplation and constant transformation.

En diàleg amb Fundació Joan Miró.

Mar

ia J

erez

cO

SMO

S, V

ALL

ES, L

ENG

UA

S, L

ATID

OS

Dc. 7 +Dj. 8 ━ febDe 15:30 ha 17:30 hFundacióJoan MiróGratuït Dirigit als alumnes de l’ Escola Bosc Montjuïc (AMPA)

“Mi trabajo se sitúa entre la coreografía, el cine y las artes visuales. Desde el año 2004 realizo piezas que exploran la relación con el espectador como el espacio en el que se ponen en crisis los modos de representación. Desde El Caso del Espectador hasta mis penúltimas piezas Blob y Yabba esta relación ha mutado desde un lugar de entendimiento y análisis de las convenciones teatrales y cinematográficas hasta la pérdida intencionada de referencias donde tanto yo, la pieza y el espectador nos comportamos los unos con los otros como extraños.”

TALLER < < < < < < < <N

ataša Petrešin-Bachelez (SVN

)I c

AN

NO

T WO

Rk

LIkE TH

IS “I’m an independent curator, editor and writer. I was co-director of Les Laboratoires d’Aubervilliers (2010–12) and co-founder of the network Cluster. I’m chief editor of L’Internationale Online, and was chief editor of the Manifesta Journal (2012–14). My future projects include: Coltan as Cotton. Contour Biennial 9, Mechelen 2018-2019; Not Fully Human, Not Human At All, Kadist, Paris, and other partners (2017-2020), and Dissident Muses. Delphine Seyrig and Feminist Video Collectives in France (1970s-1980s), LAM, Lille and Museo Reina Sofia, Madrid, 2019-2020.”

Com a artistes i treballadors del sector cultural, com podem treballar des de les institucions i al seu costat en una època d’increment de la violència racista i de terrible crisi ecològica en què l’augment de la vigilància reforça l’abús governamental organitzat i transnacional dels recursos i dels béns comuns? Com podem involucrar-hi les diferents esferes institucionals dels països de l’hemisferi nord si són justament els seus governs els que provoquen i contribueixen a fomentar guerres civils inhumanes, catàstrofes ecològiques i atacs amb drons a determinades zones del món que provoquen el desplaçament i la pèrdua de totes les possessions de milers de persones? Un procés en què moltes d’aquestes persones acaben ofegades al mar o per falta d’aire, es moren de gana o diàriament queden exposades a la violència o a la bona voluntat de qui troben pel camí. Aquesta és una invitació als treballadors del sector de la cultura actius en zones geogràfiques molt concretes, però alhora immersos en la trama d’aquesta realitat geopolítica. Una invitació a desaccelerar la seva manera de fer i de ser, a imaginar noves ecologies de la cura com una pràctica contínua de suport, i perquè escoltin atentament els sentiments sorgits de trobades amb objectes i subjectes. És una crida a obrir radicalment les nostres fronteres institucionals i a mostrar com funcionen (o no) per tal que les nostres organitzacions esdevinguin palpables, audibles, sensibles, amables, poroses i, sobretot, descolonitzades i antipatriarcals.

I Cannot Work Like This es una llamada a abrir radicalmente nuestras fronteras institucionales y a mostrar cómo funcionan (o no) para que nuestras organizaciones lleguen a ser palpables, audibles, sensibles, amables, porosas y, sobre todo, descolonizadas y antipatriarcales.

I Cannot Work Like This is a call to radically open up our institutional borders and show how these work – or don’t work – in order to make our organizations palpable, audible, sentient, soft, porous, and above all, decolonised and anti-patriarchal.

Dt. 13 ━ feb19:00 hMACBAGratuïtConferènciaen anglès amb traducció simultània.

En diàleg amb M

AC

BA.

> > > > CONFERÈNCIA

46 \\

Sinopsi<

// 47

VáRVARA proposa un apropament a la idea d’ arravatament. Arravatament com un impuls que allibera el moviment de qualsevol control o vigilància. Arravatament com la possibilitat d’una coreografia lliure. I la llibertat com a mandat. VáRVARA revisita la cultura sonora que va sorgir des de principis dels 80 al Llevant espanyol i que es va anomenar “música bacalao”. Més enllà de la connotació negativa posterior, aquest moviment va fer aparèixer una esquerda de llibertat que, més tard, ens hem ocupat de silenciar i ignorar a consciència. Al voltant d’aquella sonoritat elèctrica, radical i essencialment afectiva, va créixer una cultura en la qual el ball era l’expressió d’una possibilitat de resistència i llibertat.

VáRVARA propone un acercamiento a la idea de arrebato. Arrebato como un impulso que libera el movimiento de cualquier control o vigilancia. Arrebato como la posibilidad de una coreografía libre. Y la libertad como mandato. VáRVARA revisita la cultura sonora que floreció desde principios de los 80 en el Levante español y que se dio en llamar “música bacalao”. Más allá de la demonización posterior, este movimiento hizo aparecer una grieta de libertad que, más tarde, nos hemos ocupado de silenciar e ignorar a conciencia. Alrededor de aquella sonoridad eléctrica, radical y esencialmente afectiva, creció una cultura en la que el baile era la expresión de una posibilidad de resistencia y libertad.

VáRVARA proposes an approach to the idea of rapture. Rapture understood as an impulse that frees movement from any control or surveillance. Rapture taken as the possibility of free choreography. And freedom as a mandate. VáRVARA revisits the sound culture that was born at the beginning of the 80’s along the East coast of Spain, a particularly Spanish techno. Beyond its later negative connotation, this movement created a small possibility of freedom that, later, we were careful to silence and ignore. A culture grew up around this electronic, radical and essentially emotional sound, in which dance was the expression of a possibility for resistance and freedom.

Bár

bara

Sán

chez

VáRV

AR

A (P

EçA

EN P

RO

céS

)Dv. 16 ━ feb18:00 hGraner50 min.Gratuït

Dv. 23 ━ feb19:00 hGraner40 min.Gratuït

“Soy Bárbara Sánchez. Este es el nombre de la que firma los contratos y paga los impuestos. Luego están las otras. Todas las que se han ido encarnando por el camino. No son distintas, no son fugas de identidad, sino posibilidades de ser que se han desplegado a lo largo del tiempo. Las otras vienen a desvelar fracturas y cambios de plano de un autorretrato imposible siempre borroso e inacabado. Desde los comienzos me he dedicado a observar mi reflejo. Ahí encuentro la necesidad: desde el otro lado, a veces aparece una llamada que es como una caída inevitable. Lo que precede al sentido es siempre el arrebato. Desde allí llegaron Isadora, La Pálida, Ella… Y desde allí llega ahora VáRVARA, la gurú del mistik bakala.”

Direcció, coreografia i interpretació: Bárbara Sánchez. Dramatúrgia en col·laboració amb: Jaime Conde-Salazar. Disseny d’i l• luminació: Benito Jiménez. // Música: Sonido Valencia. Amb el suport del Graner.

Joclécio Azevedo + N

icolas Poggi (PRT / A

RG

)M

OSTR

A DE PR

Oc

ESSOS (D

Oc

UM

ENTá

RIO

/ LO Q

UE N

O SE VE)

PROCÉS < < < < < < < < > > > > > > > > PROCÉS

Dia

logu

em a

mb

Iber

oam

èric

aEn

dià

leg

amb

Cen

tre

Cív

ic B

arce

lone

ta i

Circ

ular

Fes

tival

.

Joclécio Azevedo > “Nasci no Brasil em 1969 e vivo no Porto desde 1990. Sou coreógrafo independente desde 1999, embora os meus trabalhos atravessem também diferentes disciplinas artísticas. No meu trabalho tento acionar à volta de cada novo projeto mecanismos de apresentação, de observação e de discussão que alimentem contradições e que possuam um carácter transitório, contribuindo para a circulação dinâmica de ideias e tentando libertar o processo do produto ou objecto artístico.”

Nicolás Poggi > “Somos un colectivo de artistas argentinos y mexicanos que se consolida mediante el desarrollo de creaciones escénicas y de investigación, colaborando con instituciones estatales e independientes. Nuestro trabajo crea una plataforma que se organiza según el proyecto que nos convoca. Su creador inicial es Nicolas Poggi, junto a la gestión y producción de Mariana Pessoa. Desarrollamos estrategias para crear redes y circuitos en colaboración, apoyados por el Museo Universitario El Chopo y el Instituto Universitario Patagónico de las Artes.”

Documentário:Coproducció del Teatro Municipal do Porto Rivoli – Campo Alegre. És un projecte finançat per la República Portuguesa – Cultura, DGArtes – Direcção-Geral das artes.

Lo que no se ve:Intèrprets: Nicolás Poggi, Quil len Mut, Ricardo Rojas, Ana Zambrano. Il• luminació i música: Agustín Coll i. // Producció/gestió: Mariana Pessoa.

// 49

Sinopsi<

48 \\

Sòni

a G

ómez

TRO

BA

DA

I EN

Ac

cIÓ

AM

B S

ÒN

IA G

ÓM

EZ

Dins el programa TROBADES i ACCIONS AMB CREADORS del CaixaForum, Sonia Gómez durà a terme una conferència i un taller al voltant del seu projecte DANCERS. En la trobada compartirà el seu procés de recerca-creació del projecte Ballarina, on s’ha preguntat com fer un espectacle de dansa avui, des dels continguts creatius, la interpretació fins a la relació amb el públic. En el taller, sota el títol DANCERS, proposarà a performers, artistes i a tothom que s’hi animi fer versions del solo Ballarina. DANCERS és un projecte de transmissió-creació on de manera pràctica i teòrica fem un recorregut pel solo Ballarina a través de les vuit pautes de moviment que conformen la peça. Els participants codifiquen aquestes vuit pautes de moviment abstracte amb els seus recursos, trucs escènics, troballes, impossibilitats i referents.

Dentro del programa ENCUENTROS Y ACCIONES CON CREADORES del CaixaForum, Sònia Gómez realizará una conferencia y un taller alrededor de su proyecto DANCERS. DANCERS es un proyecto de transmisión-creación donde de manera práctica y teórica hacemos un recorrido por el solo Bailarina a través de las ocho pautas de movimiento que conforman la pieza. Los participantes codifican esas ocho pautas de movimiento abstracto con sus recursos, trucos escénicos, hallazgos, imposibilidades y referentes.

Within the TROBADES I ACCIONS AMB CREADORS program by CaixaForum, Sonia Gómez will give a conference and will conduct a workshop around her DANCERS project. In the transmission/creation project that is DANCERS the participants codify eight instructions into abstract movement using their own resources, their tricks of the trade, discoveries and references.

Dv. 16 ━ feb20:00 h Conferència: 4€Ds. 17 ━ febDe 11:00 a 14:00 hTaller: 4€CaixaForum50% de descomptea clients de Caixa Bank.

En diàleg amb CaixaForum.

Marc Sem

pere Moya, N

iño de Elche i René Pacheco

PAELLA A

UG

MEN

TAD

A

Niño de Elche desenterra fantasmes del flamenc. René Pacheco exhuma cossos en fosses comunes. Marc Sempere Moya i Tomás Aragay estan dirigint una pel·lícula sobre ells dos i la seva relació amb la memòria. Volem compartir el procés creatiu d’aquesta pel·lícula amb una trobada/performance. Asseguts al voltant de la paella, mentre es cuina, projectarem parts inèdites del procés, rodarem, xerrarem, cantarem i tant el Niño de Elche com René Pacheco interactuaran amb el seu passat. Finalment dinarem un plat de paella. Marc Sempere Moya serà l’encarregat de cuinar i dirigir aquesta trobada.

Niño de Elche desentierra fantasmas del flamenco. René Pacheco exhuma cuerpos en fosas comunes. Marc Sempere Moya y Tomás Aragay están dirigiendo una película sobre ellos dos y su relación con la memoria. Queremos compartir el proceso creativo de esta película con un encuentro/performance. Sentados alrededor de la paella, mientras se cocina, proyectaremos partes inéditas del proceso, rodaremos, charlaremos, cantaremos y tanto el Niño de Elche como René Pacheco interactuarán con su pasado. Finalmente comeremos un plato de paella. Marc Sempere Moya será el encargado de cocinar y dirigir este encuentro.

Niño de Elche unearths some flamenco ghosts. René Pacheco exhumes bodies from mass graves. Marc Sempere Moya and Tomás Aragay are currently directing a film about the two of them and their relationship with memory. By putting on a performance encounter, we want to share the creative processes behind this film. Sitting around a paella pan, while the rice is being cooked, we will project unpublished parts of the process; we will film, chat and sing; both Niño de Elche and René Pacheco will interact with their past. And at the end, we will share a plate of paella. Marc Sempere Moya will be in charge of cooking and directing this happening.

Marc Sempere > “A la pel·lícula El ball del vetlatori parlo de com els rituals comunitaris són eines per afrontar els mals de la vida. Per això es va finançar amb el procés Arròs Movie, que consistia en una sèrie de paelles i festes: els nostres rituals. La pel·lícula amb el Niño de Elche s’està finançant de la mateixa manera, fent participar el públic i explicant-los el procés mentre l’arròs es cou poquet a poquet. M’agrada que el públic m’acompanyi des del principi, i no només tenir-lo assegut davant d’una pantalla al final del procés. Suposo que faig el que vull dir: totes juntes ho passem millor.”

Dg. 18━ feb12:30 hSala MACMercat deles Flors2 horesPreu: 12€Inclou plat de paella.

CONFERÈNCIA < < < < <TALLER < < < < < < < < <

> > > > > > LABORATORIPAELLERO

Pots

com

plem

enta

r la

Pael

la au

gmen

tada

am

b ‘Y

los h

ueso

s hab

laro

n’

de S

ocie

tat D

octo

r Alo

nso

(pàg

. 28)

, que

tam

bé co

mpt

a am

b la

par

ticip

ació

de

Ren

é Pa

chec

o.

50 \\

Des de fa 6 anys el Graner forma part del programa EN RESiDÈNCiA i aquest curs és la primera vegada que comissariem i coordinem dos EN RESiDÈNCiA: a l’ IES Moisès Broggi i a l’ IES Montjuïc (al nostre barri). Així mateix, quan mirem els creadors que participen en aquesta 9a edició d’ EN RESiDÈNCiA veiem molts artistes que han estat o es relacionen amb la programació d’ un festival com el SÂLMON<. Aquest és el motor de la trobada i alhora n’ és el repte ja que no ens plantegem la trobada com una mostra o una exposició del que actualment treballen cadascun d’ ells, ja sigui amb les Big Bouncers, el Jorge Dutor i el Guillem Mont de Palol o l’ Anna Pantinat, sinó que es tracta d’ una jornada de tot el dia on els alumnes seran els protagonistes i s’ explicaran en primera persona, compartiran processos artístics i es relacionaran amb una altra realitat que no és la del dia a dia del seu institut. Així mateix, es sumen a la jornada Nymanyam, espai i projecte artístic que vincula diferents formes d’ art amb el menjar com a element vehicular per crear situacions compartides.

EN RESiDÈNCiA és un programa de l’ Institut de Cultura de Barcelona i del Consorci d’ Educació de Barcelona, ideat en cooperació amb l’ Associació A Bao A Qu. Es tracta d’un programa que introdueix l’ art contemporani als centres educatius públics a través del contacte directe i continuat d’ un creador en el desenvolupament del curs i de la tasca conjunta d’ aquest creador amb l’ alumnat d’ una classe en concret. Actualment s’ està desenvolupant la 9a edició d’ EN RESiDÈNCiA (2017-2018), que implica a 16 instituts de Barcelona. Des de 2009 s’ han realitzat 77 residències en 38 instituts, seleccionats per convocatòria pública.

Desde hace 6 años, Graner forma parte del programa EN RESiDÈNCiA y este año es la primera vez que nos encargamos del comisariado y coordinamos dos EN RESiDÈNCiA: en el IES Moisès Broggi y en el IES Montjuïc (en nuestro barrio). Así mismo, cuando miramos los creadores que participan en esta edición de EN RESiDÈNCiA vemos muchos artistas que han estado o se relacionan con la programación de un festival como el SÂLMON<. Éste es el motor del encuentro y a su vez el reto, ya que no nos planteamos el encuentro como una muestra o una exposición de lo que actualmente trabajan cada uno de ellos, ya sea con Big Bouncers, Jorge Dutor y Guillem Mont de Palol o Anna Pantinat, sino que se trata de una jornada de todo el día en la que los alumnos serán los protagonistas y se contarán en primera persona, compartirán procesos artísticos y se relacionarán con otra realidad que no es la del día a día de su instituto.

Graner has been part of the programme EN RESiDÈNCiA for the past 6 years. This year, for the first time, we will commission and coordinate two EN RESiDÈNCiA projects: one at the Moisès Broggi Secondary School and another at the Montjuïc Secondary School (in our neighbourhood). Additionally, when we look at the creators participating in this 9th edition of EN RESiDÈNCiA, we can spot many artists who have had past or current involvement with festivals such as SÂLMON<. The engine driving this project provides at the same time its biggest challenge, it is a day where the schoolchildren will be the lead artists: they will learn first-hand about everything, they will share artistic processes and connect to another reality that is not their day to day.

Inst

ituts

impl

icat

s: IE

S M

ontju

ïc, I

ES

Moi

sès

Bro

ggi,

IES

Jos

ep C

omas

i S

olà.

P

rofe

ssor

at im

plic

at: M

arta

Mor

ague

s, D

avid

Arn

aiz,

Est

el·la

Clo

pés,

Fan

ny F

igur

es,

Mar

ta A

rbol

í, V

icen

t San

tam

aria

i C

arm

en O

livar

es.

Equ

ips

med

iado

rs: G

rane

r i L

’Aflu

ent.

Cre

ador

s pa

rtic

ipan

ts: B

ig B

ounc

ers,

Jor

ge D

utor

i G

uille

m M

ont d

e P

alol

i A

nna

Pan

tinat

. A

lum

nes

part

icip

ants

: A

lum

nes

de 1

r d’

ES

O d

e l’I

ES

Mon

tjuïc

, alu

mne

s de

1r.

d’E

SO

de

l’IE

S M

oisè

s B

rogg

i i a

lum

nes

de 3

r i 4

t d’E

SO

del

gru

p de

l’A

ula

Obe

rta

de

l’IE

S J

osep

Com

as i

Sol

à.

Feminismo Pop neix amb l’objectiu de crear accions artístiques singulars a partir d’elements que ja existeixen. Universos tan allunyats com el pensament abstracte i el pop prenen una nova vida quan es presenten barrejats i les seves fronteres es tornen difuses i es genera una cosa totalment diferent.

En aquesta ocasió presentem un taller experiencial dirigit a nois i noies joves (de 12 a 18 anys). Aquesta trobada anirà orientada cap al procés creatiu que permet la barreja de materials culturals i d’oci. Una via d’aproximació a textos de literatura clàssica, filosofia i pensament, divertida i sorprenent.

Amb Tomás Castro del col·lectiu Leer es Sexy i Cristina Celada, de la companyia El Pollo Campero, comidas para llevar.

Feminismo Pop nace con el objetivo de crear acciones artísticas singulares a partir de elementos ya existentes. Universos tan lejanos como el pensamiento abstracto y el pop cobran nueva vida al presentarse entreverados, sus fronteras se vuelven difusas y generan algo completamente distinto.

Feminismo Pop is born with the aim of creating unique artistic happenings based on elements that already exist. Universes which are far removed from each other, such as abstract thinking and pop, take on a whole new lease of life when they are mixed together; then their borders become blurry and a totally different thing is generated.

// 51

cri

stin

a c

elad

a i T

omás

cas

tro

FEM

INIS

MO

PO

P En Residència

TRO

BA

DA JO

VES

TALLER < < < < < < < <

Dt. 13 + Dj. 15 + Dj. 22 ━ febDe 11:00 a 13:00 h2 horesIES Montjuïc + IES Domènech i Montaner + IES Moisès Broggi.

Dj. 8━ febDe 10:00 ha 16:00 hFabra i Coats - Fàbrica de Creació

> > > > > > > TROBADA

52 \\

Sinopsi<

Comptarem amb la participació d’ Isidro López Aparicio de Liberus Artium Universitas (Madrid), Selina Blasco i Lila Insúa de Programas sin créditos(Madrid), entre d’altres participants per confirmar. La llengua vehicular de l’ Atelier serà l’ anglès.

EDN és una xarxa de confiança i col·laboració entre 37 cases de dansa de 22 països europeus. El PEA (Programa d’Expansió Artística) és un projecte d’investigació del Graner que compta amb el suport de la Fundació Banc Sabadell.

Aquest Atelier forma part del programa de mobilitat i accions per a professionals del festival amb l’ objectiu de generar espais d’ interconnexió i d’ intercanvi de doble direcció, que fomentin la circulació de l’ artista local, nacional i internacional i del seu context. Gràcies al Programa Visitante de Acción Cultural de España, el Programa d’ Internacionalització de les Fàbriques de Creació de l’ Institut de Cultura de Barcelona, l’ Oficina Cultural de Taipei i la Xarxa Europea EDN més de 30 professionals d’ Europa, Llatinoamèrica i Àsia ens acompanyaran durant aquestes 6a edició del SÂLMON<.

Con este Atelier dirigido a profesionales de las artes escénicas y organizado en el marco de las actividades de EDN (European Dancehouse Network) con el apoyo del programa Europa Creativa, se desarrollará dentro del festival un espacio de diálogo, reflexión y creación de contenidos alrededor del tema: artistas y estructuras, ¿cómo nos transformamos? El Atelier forma parte del programa de movilidad y acciones para profesionales del festival y està comisariado por el grupo de investigación PEA y el Mercat de les Flors. Gracias al Programa Visitante de Acción Cultural de España, el Programa de Internacionalizacón de las Fábricas de Creación del Institut de Cultura de Barcelona, la Oficina Cultural de Taipei y la red europea EDN, más de 30 profesionales de Europa, Latinoamérica y Asia nos acompañan durante esta 6ª edición del SÂLMON<.

This workshop is aimed at performing arts professionals and is organized within the framework of the activities of the EDN (European Dancehouse Network) with the support of the Creative Europe Programme. Within the festival, it will develop a space for dialogue, reflection and content creation around the following subject: artists and structures – how we transform ourselves. The Atelier is part of the festival’s mobility and actions for professionals programme and is curated by the PEA research group and the Mercat de les Flors.Thanks to the AC/E Visitors Programme, the Internationalization Programme for the Art Factories of the Barcelona Institute of Culture, the Cultural Office of Taipei and the European Dancehouse Network, more than 30 professionals from Europe, Latin America and Asia will be joining us for this 6th edition of SÂLMON<.

// 53

Ago

st P

rodu

ccio

nsSÂ

LMO

NET

ESA

telierA

RTISTES I ESTR

Uc

TUR

ES, c

OM

ENS TR

AN

SFOR

MEM

?Duranttot el FestivalSÂLMON<Aforament limitat!Taller per a joves d’edats entre 18 i 24 anys.

Dv. 16 + Ds. 17━ febDe 10:00 ha 17:00 hMercat deles FlorsPreu: 50€(inclou espectacles Dv.16 i Ds.17) o 30€ (només Atelier).

“Agost Produccions som una gent que ens agrada el teatre, sobre tot (o fins i tot “només”) si és per poder-ne parlar després al bar, al hall, entre cerveses i amics, i amb altres espectadors i artistes que anem coneixent cada dia. El nostre últim projecte (Dramatúrgies del debat) tracta precisament d’això, d’instituir un espai còmode i amb més producció de significat que el que succeeix en el format habitual dels col·loquis postfunció, perquè tingui lloc realment l’acció dels espectadors, que comença durant i, sobretot, després de l’espectacle.”

Un grup de joves farà un seguiment del festival acompanyats de l’artista Cris Celada, creadora contemporània integrant de la companyia El pollo campero, comidas para llevar, que a la vegada també estarà present en aquesta edició del SÂLMON< amb una acció pròpia. El grup de joves assistirà a una selecció variada d’espectacles i a moments destacats del festival, que s’aniran treballant col·lectivament a partir de les pautes que es vagin proposant a les diferents sessions previstes. A partir d’aquesta vivència en primera persona del SÂLMON< com a espectadors, com a intèrprets d’espectacles, com a convidats a festes… es realitzaran algunes accions pràctiques o microintervencions artístiques que expressaran públicament de quina manera els ha afectat allò que han vist i viscut i quines respostes se’n deriven.

Un grupo de jóvenes hará un seguimiento del festival acompañados de la artista Cris Celada, creadora contemporánea integrante de la compañía El Pollo Campero, comidas para llevar.

A group of young people will be attending the festival, accompanied by the artist Cris Celada, contemporary creator and member of the El Pollo Campero, Comidas para llevar company.

Amb aquest Atelier dirigit a professionals de les arts escèniques i organitzat en el marc de les activitats d’EDN (European Dancehouse Network) amb el suport del programa Europa Creativa, desenvoluparà dins el festival un espai de diàleg, reflexió i creació de continguts al voltant del tema: artistes i estructures, com ens transformem?

El programa s’ estructura en dos diez: un primer dia comissariat pel Mercat de les Flors, s’ articula a partir d’ aquestes tres preguntes: Quin és el rol de l’ artista dins la institució? Com és aquest diàleg? Com ens transformem? I un segon dia comissariat pel grup d’ investigació del projecte PEA (Aimar Pérez Galí, Bárbara Sánchez, Societat Doctor Alonso, El Conde de Torrefiel, Jorge Dutor i Guillem Mont de Palol, Jaime Conde-Salazar, Eduardo Bonito, Elena Carmona i Cristina Alonso), al voltant de la innovació en la pedagogia artística, vinculat a la creació de l’ADAV (Acadèmia Deslocalitzada d’ Arts Vives), atravessada per la construcció d’ una nova oficina tècnica administrativa des d’ una lògica d’economia 4D.

Acompanyament artístic: Cris CeladaConvocats i acompanyats per: Agost Produccions

Aforament limitat. Inscripcions: participa@mercatflors.cat

> > > > > PENSAMENTTALLER < < < < < < < <

Inscripcions i informació a info@agostproduccions.com

En diàleg amb EDN.

En aquesta 6ª edició del SÂLMON< hem volgut compartir el comissariat de la programació i generar tres complicitats diferents que ens permetessin construir diàlegs nous i de confiança mútua en la manera de fer. És per aquest motiu que hem convidat a un coreògraf del festival, a una estructura estrangera i a un agent local a compartir el comissariat d’aquesta edició i a construir aquests tres marcs d’acció:

JAUJA Es tracta d’un programa de residències que vol funcionar com a plataforma de trobada per a artistes escènics i que ha estat ideat en diàleg amb el coreògraf Javier Vaquero. En aquesta primera edició ens hem fixat en Colòmbia com a país amb qui crear Jauja, amb la complicitat del Festival de Danza de la Ciudad de Bogotá. Jauja vol tenir continuïtat al llarg de dues edicions i comptar amb 8 artistes diferents en cadascuna d’ elles.

Artistes implicats: Gerardo Rosero, Santiago Sepúlveda, Streetj izz, Adriana Urrea, Bárbara Sánchez, Cris Blanco, Javier Vaquero i Jaime Conde-Salazar. // Amb el suport de: AC/E, Coordinación Nacional de Danza de Colombia, Inartes, Programa d’Internacionalització de Fàbriques de Creació (ICUB).

NAVEDurant el 2017, l’equip de NAVE de Santiago de Xile i el Graner van anar compartint les seves dinàmiques i funcionament (tècnic, administratiu i de comissariat) i van dur a terme intercanvis temporals entre els seus equips de gestió per compartir pràctiques en temps real, fins arribar a col·laborar en part del comissariat del SÂLMON<, concretament en la construcció del focus xilè que s’hi presenta.

Artistes implicats: Javiera Peón-Veiga i Maria Siebald. // Amb el suport de: AC/E i Programa d’Internacionalització de Fàbriques de Creació (ICUB).

BACANAL SÂLMON<Bacanal SÂLMON< és un diàleg obert al públic entre residents de Fabra i Coats - Fàbrica de Creació, del Graner i artistes convidats expressament per aquesta sisena edició del festival. En la construcció d’aquest espai, ens hi ha ajudat el col·lectiu Compartir Dóna Gustet, experts en generar un comú mentre es cuina una paella.

Artistes implicats: Za!, Gerardo Rosero, Piña i Pedra, Bárbara Sánchez i Jaime Conde-Salazar, Sònia Gómez i Astrio, Laila Tafur, Blood Quartet, Vértebro, María Jerez, Natalia Carminati, Anna Irina, María Siebald… // Amb el suport de Fabra i Coats - Fàbrica de Creació.

CURADURÍAS COMPARTIDASEn esta 6ª edición del SÂLMON< hemos querido compartir la curaduría de la programación y generar tres complicidades diferentes que nos permitieran construir diálogos nuevos y de confianza mutua en la manera de hacer. Es por este motivo que hemos invitado a un coreógrafo del festival, a una estructura extranjera y a un agente local a compartir la curaduría de esta edición y a construir tres contextos de acción: JAUJA (Colombia), NAVE (Chile), BACANAL SÂLMON< (Barcelona).

SHARED CURATORSHIPSIn this 6th edition of SÂLMON< we wanted to share around the curatorship of the programme and generate three different relationships that would allow us to build new dialogues and mutual trust in the way of doing things. So we invited a choreographer from the festival, an organization from abroad and a local agent to share the curatorship of this edition and build these three frameworks of action: JAUJA (Colombia), NAVE (Chile), BACANAL SÂLMON< (Barcelona).

54 \\

com

issa

riat

s co

mpa

rtits

Considerem els espais com alguna cosa més que una simple ubicació idònia o una ocupació efímera per donar visibilitat a un treball específic i concret. Cadascun dels espais que mantenen un diàleg amb el SÂLMON< tenen al darrere una xarxa diferent de complicitats. Posats en relació representen una cartografia de l’ecosistema actual de la ciutat que es vincula amb les pràctiques artístiques que podem trobar en la programació del Festival.

El nostre apropament no només ha estat des del punt de vista de la programació, sinó que hem dedicat un temps mutu per crear un diàleg entre iguals, apropar-nos i conèixer quins punts de partida pel que fa a la investigació, continguts, idees…té cadascuna de les estructures amb qui dialoguem enguany.

Un apropament que es troba lluny d’un esperit d’ocupació efímera i que es relaciona més aviat amb el desig futur de generar un diàleg col·lectiu i conjunt de diferents veus per pensar un festival singular per a la ciutat.

E-S-P-A-I-S

+34 933 15 54 58C/ Vila i Vilà, 67Metro: Paral·lel (L2 i L3)Bicing: Vilà i Vilà, Av. Paral•lelhiroshima.cat

sala hiroshima

+34

934

12 0

8 10

Plaç

a de

ls À

ngel

s, 1

M >

Uni

vers

itat (

L1 i

L2)

Bici

ng: P

laça

del

s Àn

gels

m

acba

.es

mac

ba

+34 93 256 26 00C/Jane Addams, 14-16Bus: H12, 46, L70, L72, L80, L81, L86, L87, L94, L95, 109Bicing: Jane Addams, 16granerbcn.cat

graner

+34 93 256 26 00C/ Lleida, 59M > Poble Sec (L3), Espanya (L1, L3 i FGC)Bicing: De la França Xica, 52 i Rius i Taulet, 4mercatflors.cat

mer

cat

de le

s fl

ors

+34

934

76 8

6 00

Av. F

ranc

esc

Ferre

r i G

uàrd

ia, 6

-8M

> E

span

ya (L

1, L

3 I F

GC

)Bi

cing

: Gra

n Vi

a de

les

Cor

ts C

atal

anes

, 273

ca

ixaf

orum

.es

caix

afor

um

+34 933 15 23 54C/ Verdaguer i Callís, 12M > Urquinaona (L1 i L4) i Jaume I (L4)Bicing: Sant Pere Més Alt, 4anticteatre.com

antic teatre

+34 93 443 94 70Parc de M

ontjuïcM

> Paral•lel (L3) + Funicular de M

ontjuïc (tarifa integrada)Bicing: Passeig de l’Exposició, 30fm

irobcn.org

fundació joan miró

fabra i coats - fàbrica de creació

+34 932566150C/ de Sant Adrià, 20M > Sant Andreu (L1)Bicing: Malats, Plaça Orfila, Plaça Estació, 12fabraicoats.bcn.cat

SA

VE

TH

E D

ATE

F

ES

TIVA

L

SÂ

LMO

N<

F

EB

‘19

Crèdits

El SÂLMON< és un festival que s’ organitza des del Graner i el Mercat de les Flors. Com que és un festival gestat des del Graner, l’ antiga fàbrica de bombetes de La Marina, dels continguts artístics se n’ encarreguen la Cristina Alonso i l’ Elena Carmona i de la comunicació la Raquel Tomàs. Aquest festival el fan possible totes les artistes que hi participen, tots els departaments del Mercat de les Flors i tots els equips, visibles i invisibles, dels espais i col·lectius col·laboradors. Enguany, a més a més, hem establert un diàleg amb el coreògraf Javier Vaquero, l’ espai de creació NAVE i Compartir Dóna Gustet per fer un comissariat compartit de parts de programació, juntament amb la confiança en format carta blanca que ens ha regalat l’equip de Fabra i Coats – Fàbrica de Creació. Tots plegats ens hem enriquit i hem arribat fins aquí. L’ univers visual, els bitxos i l’ estètica del programa és obra de Beatriz Sánchez i el disseny gràfic i web de La Tecla Studio. I no ens volem oblidar de Makea tu vida, que han salmonitzat el hall del Mercat de les Flors. Agraïm molt especialment a Inés Lambisto, Jaime Conde-Salazar, Sara Caeiro i la Soleà la seva col·laboració, ajuda i afecte perquè tot plegat es fes realitat.

I-N-F-O-SP-R-À-c-T-I-Q-U-E-S

Amb el suport de >

Amb el suport de >

Consorci format per >

Mitjans col·laboradors >

En diàleg amb >

Organitzen >

Patrocinador >

COMPRA D’ENTRADES > salmon-dance.com

Taquilles Tiquet RamblaPalau de la Virreina | c/ La Rambla, 99 T. 9316 10 00 | Dl-Dg de 10 h a 20.30 h

Taquilles Mercat de les FlorsA partir de 2h abans de l’inici de les funcions. ...i a les taquilles dels espais col·laboradors.

KIT SÂLMON<A partir de 3 espectacles, entrades a 8€, i et regalem una bossa SÂLMON<

Només vàlid per als espectacles que tenen lloc al Mercat de les Flors i al Graner. Ei, és personal i intrasferible!

salmon-dance.com