Dimarts, 5 de febrer de 2013nm. 2.224

www.diarimes.com

El personal del Registre de la Propietat es manifesta contra les retalladesREUS Van protestar ahir tamb ho faran avui i dem a causa de lacomiadament de sis persones i per una davallada de sous superior al 50%. P9

Els treballadors, davant de les portes del Registre nmero 1, protestant.

OLVIA MOLET

TARRAGONA

LAjuntament vol augmentar un 1% ls de la bicicleta a la ciutatPer aquest motiu, installar cent aparcabicis. P4

CDC obre la porta a trencar el pacte amb el PP al Consell Comarcal del TarragonsTARRAGONA El secretari general, Oriol Pujol, ho va justificar a causa de lofec econmic i identitari que practiquen els populars a Catalunya. P2

CAMP DE TARRAGONA

Treballadors de PortAventura amenaen amb una vaga el mes de marEls sindicats denuncien lexternalitzaci de la neteja del parc. P11

TARRAGONAIvana Martnez s la nova regidora de Joventut, Centres Cvics i Espais Pblics. P3

Parkeon sencarregar de gestionar els parqumetres. P5

Mor als 101 anys Leandre San, histric militant del PSUC i dICV. P6

REUSLes colles del Seguici, descontentes amb els preparatius del llument a Barcelona. P8

CAMP DE TARRAGONAAtropellament mortal a lestaci de trens de Cambrils. P11

CATALUNYAEl fiscal demana la imputaci a Oriol Pujol pel Cas ITV, per aquest darrer nega els fets. P13

ESPORTSAleix Coch, dubte per jugar diumenge. P14

AVUI REUS

Les majors intimitats de Mari Fortuny, al CIMIR fins el 4 dabrilLexposici acull 80 imatges carregades de sentiment. P8

OLVIA MOLET

Una de les imatges.

2 diarims 05/02/2013 TARRAGONAUn positiu en drogues i alcoholmia i dues sancions per duplicar la velocitat a la ciutat

La Gurdia Urbana de Tarra-gona va interceptar la matina-da dahir, quan mancaven cinc minuts per dos quarts duna, un ve de Tarragona que con-dua amb una taxa dalcohol de 0,48 mg/l i, va donar positiu en drogues i tenia el perms de conduir retirat, pel que sel va citar a judici i se li va immo-bilitzar el vehicle. A ms, la setmana passada la Gurdia Urbana, durant un control de radar, va sancionar per excs dos vehicles. Un va ser a prop del barri del Pilar, on el lmit de velocitat s de 50 km/h, tot i que aquest circulava a 103 km/h. En un altre control es va detectar un conductor a la N-240 que circulava a 104 km/h en la que el mxim perms era tamb 50 km/h. Redacci

Darrera visita guiada a una exposici de la Part Alta

Aquesta tarda, a les sis, est prevista la darrera visita gui-ada a lexposici Correspon-dncies Ciutadanes amb la gent gran de la Part Alta, que des del 8 de gener es duu a terme al Collegi dEnginyers Industrials, al carrer Mare de Du del Claustre. Lexposici tancar portes el proper di-vendres i ja no es podr tornar a veure. Una bona oportunitat per gaudir-la ser avui, durant la visita guiada. Redacci

Laia Daz/ACNEl secretari general de CDC, Oriol Pujol, va confirmar ahir, desprs de lexecutiva nacional de CDC, que la direcci del partit havia obert la porta a trencar amb els pactes amb el Partit Popular en tots els rgans supramunicipals. Aix significaria trencar no no-ms a la Diputaci de Barcelona, un acord que es va desfer ahir, sin tamb en els consells co-marcals del Tarragons, el Giro-ns i el Maresme.Pujol va atribuir aquesta de-

cisi de lexecutiva a lofec eco-nmic, identitari i financer que practica el PP sobre Catalunya, per tamb a la seva postura belligerant contra la consul-ta. En el cas del mn local, cada consistori haur de veure si el pacte s contradictori amb la l-nia dacci poltica de CiU. Hem emplaat les formacions supra-municipals a buscar alternatives, i si fes falta a intentar governar en solitari, per en tot cas sha de fugir duna acci poltica que, per la via de lofec econmic, finan-cer i identitari, s absolutament contrria a la lnia dacci polti-ca de CiU, va argumentar Pujol.Ara b, el president del Con-

sell Comarcal del Tarragons, Frederic Adan, va assegurar que, desprs dhaver rebut les instruc-cions des de la direcci del partit, ara el que estem fent s valorar quina s la millor situaci pel

Consell Comarcal perqu el que ens han dit s que valorem des del territori quina s la nostra situaci i quines sn les nostres opcions. Adan va afegir que, actualment, les relacions amb els populars a lens sn normals i cordials i va assegurar que te-nen previst continuar tractant amb ells amb normalitat tal i com ho hem anat fent fins ara durant el temps que hem estat

governant conjuntament.El president de lens comarcal

remarcava que perqu continu la bona sintonia, cal que hi hagi gestos de coordinaci interns, per tamb entre ladministraci pblica catalana i el territori. Adan s conscient que desprs del trencament a la Diputaci de Barcelona s possible que hi hagi conseqncies collaterals perqu pot passar que sen re-

senteixin altres administracions, per, en tot cas, ens han dit que el que hem de fer s valorar des del territori el que considerem ms adient.Per la seva banda, el president

provincial del PP a Tarragona, Alejandro Fernndez, va remar-car que no seran ells qui trenquin el pacte al Consell Comarcal. No estem disposats a prendre aques-ta decisi, si volen que ho facin ells, per de nosaltres no sorti-r, remarcava Fernndez.

Trencament a BarcelonaTotes aquestes informacions van sorgir arran del trencament del pacte entre convergents i popu-lars a la Diputaci de Barcelona que es va fer pblic ahir al mat. El president de la corporaci supramunicipal de Barcelona, Salvador Esteve, va explicar que aquesta decisi shavia pres des-prs duns dos mesos de reflexi interna, tant a CDC com a UDC, posteriors a la gran manifestaci de lOnze de Setembre i a lopo-sici del PP al dret a decidir i al pacte fiscal. Segons Esteve, la Diputaci no podia quedar-se al marge del debat nacional, per tampoc podia estar al capdavant del focus meditic per les pos-sibles divergncies entre els dos socis de govern. Malgrat aix, el president va manifestar la seva voluntat de mantenir els consen-sos aconseguits fins ara.

POLTICA

CDC proposa trencar amb el PPC al Consell Comarcal del TarragonsHo va dir Oriol Pujol, secretari general del partit, davant de la postura belligerant del PP contra la consulta sobiranista

CRISTINA AGUILAR

El president del Consell Comarcal del Tarragons, Frederic Adan.

Sembla que no hi haur canvis ni a Reus ni a Cambrils

El secretari general de CDC, Oriol Pujol, va afirmar ahir que, a nivell local, sempla-a a cada municipi que es re-geixi per un pacte entre CiU i PP, com Reus i Cambrils, a qu determini fins a quin punt lactitud dels populars afecta la lnia dactuaci de CiU. En el cas de Reus, aix, sembla que el pacte no cor-re perill. Tot i les diferents veus que apuntaven a un trencament entre lalcalde Carles Pellicer i la popular Alcia Alegret, res ha canvi-at des que Pellicer es va re-afirmar en qu, el de Reus, s un pacte de gesti per millorar la delicada situaci econmica a la ciutat. Per la seva banda, lalcaldessa de Cambrils, Merc Dalmau, va assegurar que el seu pac-te amb els populars dispo-sa de la mateixa bona salut que el primer dia. Segons Dalmau, no contemplen la possibilitat de trencar el go-vern ja que treballem per la poblaci, amb un projecte molt de ciutat molt deter-minat que implica decisions difcils que shan de prendre a nivell de ciutat. S.C./L.D.

305/02/2013 diarims TARRAGONAVaga destudiants entre avui i dijous per les mesures preses pel govern en educaci

LAssociaci de Joves Estu-diants de Catalunya (AJEC) ha convocat tres jornades de vaga avui, dem i dijous a causa de les mesures preses pel Govern en matria dedu-caci. Aix mateix, lAJEC ha previst manifestacions i mo-bilitzacions encaminades als estudiants dinstituts i de For-maci Professional, ja que a les retallades i mesures que ja hem patit se li sumaran les re-formes que preveu la LOMCE del Govern central, segons expliquen en un comunicat. Entre aquestes mesures hi ha un nou atac al catal amb la intenci deliminar la immer-si lingstica, una recentralit-zaci del sistema educatiu, la segregaci dels estudiants o la supressi del Consell Escolar, entre daltres. Redacci

Eduard Estivill presenta Que no et facin perdre el son a El Corte Ingls dijous

La Sala mbit Cultural dEl Corte Ingls de Tarragona ser lescenari aquest dijous, a les set de la tarda, de la pre-sentaci del llibre Que no et facin perdre el son, del Doctor Eduard Estivill. A ms, tamb es desenvolupar una xerra-da per parlar daquesta obra desprs de la posada de llarg. Desprs de lxit mundial del Mtode Estivill per fer dormir els nens, aquest prctic llibre ensenya als adults a desactivar lestrs i lansietat per aconse-guir un son reparador que per-meti rendir millor a la feina, ser ms actiu i optimista en la vida diria. Seguint les pautes del doctor Estivill, la idea s que es pugui aconseguir un descans complet per estar ms desperts durant tot el dia. Redacci

Laia DazIvana Martnez ja s regidora de lAjuntament de Tarragona. Ahir a la tarda es va celebrar un plena-ri exprs en qu la jove socialista va jurar el seu nou crrec.Martnez ocupar a partir

davui, quan es faci pblic el de-cret dalcaldia, la regidoria de Joventut, Centres Cvics i Espais Pblics. Les dues primeres res-ponsabilitats les gestionava fins ara Javier Villamayor, que es quedar nicament amb Treball i Activaci Econmica, mentre que Espais Pblics estava coor-dinat per Antonio Rodrguez, que va haver de presentar la seva dimissi a mitjans de ge-ner desprs de ser imputat per un presumpte delicte dafavorir la immigraci illegal i un altre de falsedat documental. Daltra banda, Joan Sanahujes, actual regidor dEnsenyament, assumi-r lrea de Neteja, un departa-ment que fins ara tamb portava Rodrguez.Ahir desprs de la sessi ple-

nria, durant la seva primera compareixena pblica, Mart-nez va remarcar que afrontava la nova etapa amb moltes ga-nes de treballar i aprendre i de comenar a treballar pels ciu-tadans de Tarragona. Tot i les circumstncies que han provo-cat la seva entrada al consistori, Martnez va remarcar que les coses a vegades venen aix i sha dacceptar.Per la seva banda, lalcalde,

Josep Flix Ballesteros, va afir-mar que tot i que no puc dir que la conegui des de petita, les converses que hem tingut fins ara mindiquen que s una treba-lladora extraordinria, una gran persona des del punt de vista de la maduresa i molt convenuda

per aquesta aposta. Lalcalde va afegir que les re-

es que assumeix Martnez sn dinters estratgic per Tar-ragona, departaments que sn medullars en la vida duna ciu-tat, i aix vol dir que tenim molta confiana en ella, ara i de futur. Nascuda el 8 dagost del 1984,

Martnez s diplomada en Rela-cions Laborals per la Universitat Rovira i Virgili (URV) i Mster en Gesti i Lideratge poltic per la Universitat Autnoma de Barce-

lona. Actualment treballa com a auxiliar administrativa a la Ge-neralitat de Catalunya, un crrec que ocupa des del 2006. A nivell de partit, s primera secretaria de la federaci de Comarques Tarragonines de les Joventuts Socialistes (JSC), membre de la mesa del consell nacional de la JSC i membre de lexecutiva de lagrupaci del PSC de Tarrago-na. A banda, tamb va treballar durant un any com a administra-tiva a lempresa BIC Graphic.

Joan Sanahujes assumir lrea de neteja, que tamb gestionava Antonio Rodrguez

MUNICIPAL

Ivana Martnez, regidora de Joventut, Centres Cvics i Espais PblicsAhir a la tarda es va celebrar la sessi plenria en qu la jove va prendre possessi del crrec

cristina aguilar

Lalcalde, Josep Flix Ballesteros, i la nova regidora del consistori, Ivana Martnez.

4 diarims 05/02/2013 TARRAGONA

Esther Valcrcel Incrementar en un 1% ls de la bicicleta a la ciutat. Aquest s el petit objectiu que sha marcat lAjuntament de Tarragona, un repte que la mateixa regidora de Mobilitat, Begoa Floria, qua-lifica de poc ambicis, ja que reconeix que, a la ciutat, no hi ha una cultura de desplaar-se en bicicleta. Segons el consistori, el primer pas per assolir aquesta fita s garantir que les persones que vulguin utilitzar aquest mit-j de transport per desplaar-se ho puguin fer sense problemes i amb seguretat. s per aquesta ra que lAjuntament va comen-ar ahir la installaci de cent nou punts per aparcar bicicletes en diferents espais de la ciutat. El primer dells es va comenar a collocar ahir al mat a la crulla entre la Rambla Nova i el carrer Sant Francesc.Es tracta duns aparcabicis del

tipus U-invertida, el model que, segons assenyalava Floria, s el ms acceptat i recomanat pel Servei Catal de Trnsit i el que recomana la Uni Europea per la seva seguretat i comoditat. El material de la barra on es lliga la bicicleta s acer inoxidable i a linterior daquesta barra hi ha un cable dacer anti tall que im-pedeix el robatori de la bicicleta en el cas que sintenti tallar el tub. Sn aparcaments antivan-dlics, manifestava la regidora de Mobilitat, que apuntava que, actualment, la ciutat disposa de 25 aparcabicis, els quals es subs-tituiran pels que es van comen-ar a installar ahir amb lobjec-tiu dincrementar la seguretat. La installaci daquest cente-

nar daparcaments, que sallarga-r fins al mes de mar, forma part dels objectius de la millora de la mobilitat de les bicicletes recollit

en el Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible (PMUS), aprovat el 28 de setembre de 2012 pel Consell Municipal de Tarragona. Aquest pla, per, preveu la collocaci de 250 punts ms per aparcar bici-cletes fins a lany 2017. En aquest sentit, Floria explicava que el mapa daparcaments sanir completant a mida que es vagin desenvolupant els nous carrils

bici previstos al PMUS i les noves zones 30 que tenen com a ob-jectiu pacificar les vies i fer ms segura la convivncia entre els vehicles a motor i les bicicletes.Segons un estudi realitzat des

de lAjuntament durant el 2010, noms el 0,2% dels vehicles que circulen per la ciutat sn bicicletes mentre que el 52% sn vehicles privats, el 9,7% sn vehicles de transport pblic i el 38,1% sn vianants. Aix doncs, el consistori espera que aquest 0,2% vinculat als desplaaments en bici saugmenti un 1%. En aquest sentit, i recordant que a Tarragona no hi ha tradici dagafar la bicicleta, la regido-ra de Mobilitat assegurava que les pendents de la ciutat no sn les que impedeixen ls daquest mitj de transport, sin que la causa daquesta poca cultura radica en la seguretat. Daltra banda, Floria, destacava que tot indica que, daqu al 2017, la bici-cleta elctrica pot donar un salt important.Pel que fa als aparcaments de

bicicleta, la regidora de Mobilitat va instar a la resta dorganitzaci-ons i institucions de la ciutat a collaborar en la iniciativa i col-locar aparcaments per a bicicle-tes en les seves installacions.

9 quilometres ms de carril biciDaltra banda, tamb seguint lobjectiu dincrementar ls de la bicicleta, Floria va avanar que des daquest any fins al 2017 es crearan nou quilometres ms de carril bici els quals se sumaran als deu actuals. Daltra banda, la regidora de

Mobilitat va recordar que lAjun-tament ha descartat projectes semblant al Bicing de Barcelona, ja que a Tarragona no hi ha prou demanda.

Des daquest 2013 fins al 2017, lAjuntament pretn crear 350 aparcaments per a bicis

Els nous punts daparcament sn dacer inoxidable i impedeixen el robatori

MOBILITAT

Comencen a installar 100 aparcabicis per potenciar ls daquest vehicle LAjuntament de Tarragona simposa el petit objectiu dincrementar en un 1% ls de la bicicleta al centre de la ciutat

CRISTINA AGUILAR

El primer dels cent punts per aparcar bicicletes es va installar ahir al mat a la Rambla Nova.

Plaa de la Font. Palau MunicipalRambla Nova, 59. OMACCentre Histric. C. Les Coques. Consell ComarcalPasseig de Sant Antoni. Diputaci ProvincialPasseig dEspanya. Davant estaci RENFEAv. de Catalunya. URV. Facultat de JurdiquesRambla del president Llus Companys. IES Vidal i BarraquerC. Dr. Mallafr Guasch. Hospital Joan XXIIIPl. de la Imperial Tarraco. Antiga facultat de LletresCarrer Sant Antoni M Claret, 12. Espai Jove Kesse Serrallo. C. TrafalgarParc de la Ciutat. Accs Av. de Ramn y CajalParc del Francol. Accs pel C. de larquebisbe Josep Pont i GolParc del Francol. C. Joan Baptista Plana (CEIP Csar August)Av. Pasos Catalans. Campus Sescelades (2 ubicacions)Bonavista. Aparcament de dissuasiuBonavista. Parc del Cam de la ComaCampclar. Rambla del C. Riu Segre (ambds extrems)Sant Pere i Sant Pau. Cam del Pont del Diable (IES)Sant Pere i Sant Pau. Rambla (CEIP)Platges: Miracle, Arrabassada i Savinosa

Pedro Otia, guanyador del V Premi dInvestigaci Port de Tarragona

Pedro Otia Hermoso, llicen-ciat en Historia per la Uni-versitat Rovira i Virgili (URV), amb el treball: Sanitat marti-ma. La defensa de la costa i la salut pblica (1720-1900) ha estat el guanyador del V Pre-mi dInvestigaci Port de Tar-ragona. En aquesta cinquena edici de la iniciativa hi han concursat catorze treballs i el premi est dotat amb 6.000 euros. LAutoritat Porturia de Tarragona i lArxiu del Port de Tarragona van iniciar la convocatria daquest certa-men, un dels ms ben dotats de la demarcaci, lany 2004 amb lobjectiu de fomentar la investigaci i els estudis sobre el Port de Tarragona i el seu entorn ms immediat. Cada dos anys es convoca el premi i lobra guanyadora s publi-cada per la prpia Autoritat Porturia sota la Collecci Sa-turnino Bellido. En la passada edici, celebrada lany 2011, el premi dInvestigaci Port de Tarragona va anar a parar a Montserrat Gisbert Bel, llicen-ciada en Histria per la URV, pel treball: Els presos, els grans constructors del port modern de Tarragona. Redacci

El reporter del Caiga quien Caiga, aquest divendres al Highland

El reporter del programa te-levisiu Caiga quien caiga i monologuista Nacho Garca actuar aquest divendres 8 de febrer, a dos quarts donze de la nit, a la Sala Highland de Tarragona Rambla Vella, 9 dins de la programaci de cmics que aquest establi-ment ofereix cada quinze dies a la ciutat. Nascurt a Crdova, Garca ha recorregut sales, te-atres i bars de tot lEstat espa-nyol. Redacci

505/02/2013 diarims TARRAGONA

Places limitades

RedacciBASF i lEscola Superior dEngi-nyeria de la Universitat Rovira i Virgili (URV) van organitzar la segona edici de la First Lego League a Tarragona, desafi-ament que va tenir lloc a les installacions de la Fira de Reus aquest dissabte, 2 de febrer.

Durant tot el mat, els dife-rents equips van desenvolupar els seus projectes, mentre que el jurat observava el treball dels participants. A la una del migdia

va celebrar-se el torneig clas-sificatori i es va fer lentrega de premis. El premi BASF va anar a parar a Jilego (Institut Jaume I de Salou); el premi Ajuntament de Reus va ser per a Alfa Tur-botics (Escola Tur); el premi URV va ser per Robtica el Car-me (Fundaci Cultural privada Vedruna); el premi ETSE va ser pel treball Beta Turobotics (Es-cola Tur); i el Premi a lEmpre-nedoria, per a Pixellats (Aqua Centre dIgualada).

Ms de 200 joves, a la First Lego League

TECNOLOGIA

Es van entregar un total de cinc premis

CEDIDA

Els guanyadors de la segona edici de la First Lego League.

Laia DazParkeon SLU s lempresa que ha guanyat el concurs pblic convo-cat per lAjuntament de Tarrago-na per subministrar, installar, posar en marxa i mantenir els parqumetres de la ciutat durant els propers set anys.

La substituci dels ms de 300 parqumetres que hi ha a la ciutat tindr un cost final de 1.750.000 euros. Daltra banda, tamb sha establert que el manteniment, el control i la gesti dels nous parqumetres vagi a crrec de la mateixa empresa adjudicatria. Finalment, entre unes coses i al-tres, el consistori acabar pagant 37.888 euros ms IVA cada mes durant 84 mesos, el que implica un pressupost total de 3.182.608, 80 euros ms IVA.

En el plec de clusules tcni-ques sargumenta que la decisi es pren perqu els parqumetres actuals daten del 2005, o duna data anterior, i shan quedat ob-solets i sense possibilitat dexe-cutar millores en els mecanis-mes per tal dacceptar les noves formes de pagament actuals (xip

i banda magntica, EMV), cosa que la nova maquinria si que permetr. A banda, els nous apa-rells tamb llegiran les targetes dabonament i incorporaran un lector anomenat contactless, que permet que el men principal del parqumetre sactivi apropant la targeta a laparell. A ms, tamb

permetran pagar a travs dels smartphones.

Un cop se signi el contrac-te definitiu amb lAjuntament, lempresa tindr un mxim de 20 setmanes per anar installant tots els parqumetres a la ciutat, amb la condici que cada set-mana se ninstallin un mnim de

quinze.El consistori va convocar

aquest concurs a nivell europeu. motiu pel qual el procediment dadjudicaci es va allargar ms del que era habitual. Ara b, Par-keon Parkeon, SLU va ser lnica empresa que va presentar una oferta per optar a canviar i gesti-onar els parqumetres.

Amb aquesta decisi, proba-blement ser la primera vegada que Tarragona tindr els matei-xos parqumetres a tota la ciutat. Tots ells estaran fabricats amb una carcassa dacer antiband-lica amb placa o mitj protector integrat al parqumetre. A ms, tamb tindran integrada una bstia danullacions, tot i que en principi no shaurien dhaver dutilitzar ja que oferiran lanul-laci electrnica de les dennci-es. Daltra banda, el software de control ser compatible amb el procs de denncies de BASE, lorganisme de la Diputaci de Tarragona que se nencarrega de la gesti i la recaptaci de les denncies de les zones daparca-ment regulat de la ciutat.

APARCAMENTS

Parkeon ser lempresa encarregada de gestionar els parqumetresEl canvi de tots els aparells de la ciutat, ms de 300, tindr un cost total de 1.750.000 euros

CRISTINA AGUILAR

Els parqumetres actuals sn de lany 2005 o anteriors.

6 diarims 05/02/2013 TARRAGONA

Felices 91 Abuela Conce! Te desean tus hijos, nietos y bis-nietas que te quieren. Muchos besos y que cumplas muchos ms.

FELICITACIONS

Esther Valcrcel Amb ms de 100 anys, el passat 25 de novembre encara va anar a votar. Qui li preguntava pel seu vot rebia una resposta plena de decisi: He votat als de sempre, Iniciativa, contestava Leandre San. Va ser una persona amb uns ideals i unes conviccions molt fermes, manifestava ahir al Diari Ms el fill de Leandre San, que es diu igual que el seu pare.

Tarragona va lamentar ahir la mort daquest militant histric del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i dIniciativa per Catalunya Verds (ICV) que, el passat 17 de gener, jornada que ell anomenava com el dia del ruc perqu coincideix amb Sant Antoni, feia 101 anys. Nascut a Gandesa el 1912, San va tenir un paper destacat en la fundaci del PSUC a les comarques de Tarra-gona, en la resistncia contra el

feixisme durant la guerra civil i, posteriorment, a Frana, durant la segona guerra mundial. Tam-b va destacar per la seva intensa lluita contra el franquisme i en la recuperaci de les institucions democrtiques. De fet, lany 1979 va ser regidor de lAjuntament de Tarragona.

Lesquerra est per sumar i mai per restar. Aquesta era una de les frases que sempre deia San i que ahir recordava el seu fill. Era una persona molt tole-rant que ens ha sabut transmetre molts valors com ara el compro-ms i la llibertat, assenyalava el San fill, que recordava que, lany 1945 a Saragossa, el seu pare va ser detingut i torturat per la poli-cia. San va ingressar a la pressi i el van traslladar a Tarragona, on el van jutjar pels fets ocorre-guts durant la Guerra Civil i el van condemnar a mort. Aquesta pena, per, li va ser commutada

al cap de quatre anys i lany 1956 va quedar finalment en llibertat.

Les seves ganes de viure i el seu positivisme li van donar forces per aguantar aquestes si-tuacions, explicava el seu fill, que afegia que San va transme-tre a tota la seva famlia i amics aquest positivisme i les ganes destimar.

De fet, els seus familiars i amics tamb destacaven ahir el seu paper actiu. Aprofitava molt el temps, manifestes. I s que, la trajectria de San aix ho demostra. Fill duna peixatera i dun pags, lany 1931 ja va assis-tir a la seva primera manifestaci per la proclamaci de la Segona Repblica.

Reaccionant a la sublevaci del 18 de juliol de 1936, tamb va participar en la fundaci del PSUC a la comarca de la Ter-ra Alta i, ms tard, va marxar a Barcelona a incorporar-se com a

voluntari en les milcies antifei-xistes i va formar part de la Co-lumna Carles Marx, organitzada pel PSUC.

San tamb va participar ac-tivament en lorganitzaci mi-litar de lExrcit Popular de la Repblica. Daquesta columna de milicians va nixer la 27a Di-visi amb la que va participar en accions de guerra fins que va ser ferit lagost de 1937 a Saragossa. A causa daquesta ferida, el van destinar dajudant de camp del general Riquelme, de qui va es-devenir lhome de confiana.

Entre moltes altres batalles, va ser responsable dels maquis

a tres departaments francesos. Durant aquestes activitats clan-destines, va ser detingut pels alemanys i deixat posteriorment en llibertat. Lany 1943 va tornar clandestinament a Espanya en-viat per la direcci del partit.

La cerimnia de comiat tindr lloc avui, a les quatre de la tarda, al tanatori municipal.

Un carrer amb el seu nom LAjuntament de Tarragona va lamentar ahir aquests sensible prdua. De fet, lalcalde, Josep Flix Ballesteros, va anunciar que posaran el nom de Leandre San a un carrer de la ciutat

SOCIETAT

Tarragona lamenta la mort de lhistric militant del PSUC i dICV, Leandre SanVa ser regidor de lAjuntament de Tarragona el 1979 desprs dhaver lluitat contra el feixisme tant a lEstat espanyol com a Frana

CEDIDA

A la dreta, Leandre San, lestiu passat a Sant Salvador.

Maquillatge, fotografies i cuina festiva, al Carnaval del Corte Ingls

Amb larribada del Carnaval, El Corte Ingls de Tarragona ha programat una srie dac-tivitats dirigides a tots els p-blics. Des davui i fins el 7 de febrer, entre dos quarts de sis i dos quarts de vuit de la tarda, tots els infants que ho desitgin podran participar en un taller de maquillatge i ser fotografi-ats, gratutament, a lespai de Carnaval que el centre comer-cial ha preparat per a locasi. Daltra banda, el divendres 8 de febrer, de dos quarts de cinc de la tarda a dos quarts de nou del vespre, lestabliment disposar duna altra activitat: un taller de maquillatge dedi-cat a les nines Monster High i la projecci duna de les seves pellcules. A ms, tamb sob-sequiar amb una fotografia a tots els nens i nenes que vin-guin disfressats. A ms, per als amants de la cuina festiva i tra-dicional durant aquest dies el centre comercial tamb orga-nitza diverses degustacions on la coca de llardons i la botifar-ra dou seran els protagonistes. Totes les activitats previstes de cara al Carnaval sn gratutes, i es duran a terme a la planta soterrani. Redacci

RedacciMossn Miquel Barbar An-gls ha estat reelegit per un nou perode de tres anys com a deg-president del Captol de la Catedral de Tarragona, el mitj del qual disposa el bisbe per tal que la Catedral sigui i exerceixi el que li pertoca en el conjunt de

la dicesi. Ahir va tenir lloc la renovaci

parcial dels crrecs daquest r-gan, desprs de les votacions en les que van participar diferents membres. El resultat daquestes votacions va ser, ahir mateix, ra-tificat per lArquebisbe de Tarra-gona, Jaume Pujol.

Com a resultat daquestes vota-cions, Mossn Josep Queralt Serrano ha estat designat com a Secretari i Mossn Josep Ma-ria Serra Roig com a secretari segon.

Daltra banda els crrecs de sndics han recaigut en Mossn Joaquim Fortuny Vizcarro i en

Mossn Antonio Martnez Su-bas.

Des de lArquebisbat de Tar-ragona es recordava ahir que els canonges que integren el captol sn els responsables directes de vetllar i custodiar per tot el que passa a la Catedral i pels diferents actes que se celebren.

Han de tenir cura dels actes que es refereixen al culte, a lac-ci pastoral, a levangelitzaci i a lacci caritativa i social, sasse-nyalava des de lArquebisbat.

Mossn Barbar s tamb director de la Schola Cantorum i Orquestra dels Amics de la Catedral. Des del 1963, ha estat al servei de lArquebisbat de Tarragona com a prevere i com a secretari general, canceller, vicari episcopal i vicari general dels darrers quatre arquebisbes. Barbar es va llicenciar en Teo-logia i Cincies Socials a la Pon-tifcia Universitat Gregoriana de Roma.

Mossn Miquel Barbar, reelegit deg del Captol de la Catedral de Tarragona

ESGLSIA

Els canonges que integren aquest rgan sn els responsables del funcionament daquesta esglsia

LEscola dArt de la Diputaci es dna a conixer als instituts de secundria

LEscola dArt i Disseny de la Diputaci de Tarragona es dna a conixer als instituts de secundria de la ciutat a travs de lorganitzaci de vi-sites prctiques que mostren la seva oferta formativa. Ll-tima daquestes visites lhan protagonitzat un grup dalum-nes de batxillerat de lInstitut Antoni de Mart i Franqus de Tarragona. Una trentena de nois i noies shan desplaat recentment a la seu del centre deducaci artstica a la Di-putaci a Tarragona, on han participat en un breu taller de fotogrames al laboratori de fo-tografia. La visita semmarca dins loferiment que lEscola dArt i Disseny de la Diputaci a Tarragona fa als Instituts de Secundria de la demarcaci de Tarragona amb lobjectiu de donar la possibilitat als alumnes de conixer les seves especialitats i installacions de primera m. Les aules i tallers daquesta escola de lenssu-pramunicipal tenen una llar-ga trajectria donant servei a moltes persones que shan interessat i es continuen inte-ressant en la creaci artstica i el disseny. Redacci

705/02/2013 diarimsPUBLICITAT

8 diarims 05/02/2013 REUS

S. C.Instantnies que mostren la ves-sant ms ntima del pintor reu-senc Mari Fortuny: amb la seva famlia i cercle damistats, al seu estudi de Roma o tamb alguns dels homenatges que la ciutat de Reus li ha dedicat a un dels seus fills ms illustres. Aix s el que es podr veure, a partir davui i fins el 4 dabril al Centre de la Imatge de Mas Iglesias (CIMIR), a travs de la mostra fotogrfica Fortuny, memria grfica.

Una recopilaci duna vuitan-tena dimatges sobre Fortuny que, tal com va explicar ahir la directora-gerent de lInstitut

Municipal de Museus, Anna Figueras, busquen un apropa-ment visual a la quotidianitat i la vida ms ntima del pintor.

Aix, Fortuny, memria gr-fica sestructura en diferents mbits. En primer lloc, es recu-llen fotografies del pintor i de persones amb les quals va con-viure, tant en lentorn familiar com professional. En el segon mbit es reprodueixen en gran format unes magnfiques imat-ges del seu estudi de Roma, que permeten copsar lambient del lloc. Un altre mbit es centra en la mort de Fortuny i la mostra acaba amb una recopilaci de

testimonis dalguns dels home-natges que la ciutat de Reus li ha dedicat. Precisament en aquest darrer mbit destaquen diverses instntanies relatives als actes dhomenatge a Mari Fortuny que es van fer a Reus lany 1939, recent acabada la Guerra Civil, amb motiu del centenari del seu naixement.

En el marc de lexposici tam-b es podr veure un audiovisual realitzat per Jordi Vall i Rafael Sa-ludes el 1974 que repassa la vida i lobra de Mari Fortuny.

Fortuny, memria grfica aplega fons dimatges de diver-ses colleccions que es preser-

ven en els arxius dels diferents equipaments pertanyents a la Regidoria de Cultura i Joventut de lAjuntament de Reus (Insti-tut Municipal de Museus-CIMIR i Arxiu Histric Municipal) i daltres procedents de fons tan

destacats com els de lInstitut Amatller dArt Hispnic, grcies a Santiago Alcolea, o el fons fo-togrfic de Carles Gonzlez (Ar-xiu C & M).

Tal com va recordar ahir el regidor de Cultura, Joaquim So-

rio, amb aquesta mostra sentra de ple a la celebraci de lAny Fortuny, que recorda el 175 ani-versari del naixement del pintor i culminar amb una gran ex-posici, a la primavera, dobres seves.

OLVIA MOLET

Es poden observar instantnies tant de lentorn familiar com professional del pintor.

La vessant ms ntima de Fortuny a travs duna mostra fotogrfica

CULTURA

Una recopilaci de fins a 80 imatges sexposen al CIMIR fins al 4 dabril

Mnica PrezLAjuntament de Reus va tan-car ahir els darrers detalls de la participaci del Seguici Festiu reusenc a les festes de Santa Eu-llia, a Barcelona, desprs que una vintena de les colles que en prendran part enviessin un comunicat a lIMAC en qu fe-ien constar el seu malestar pel tracte rebut, perqu no sabem on dinarem, ni on podrem canviar-nos, ni gaireb res sobre el dia de la cercavila. Fonts municipals asseguraven ahir que la situaci estava resolta i que, de qualsevol manera, la responsabilitat de lorganitzaci correspon a lam-fitri, en aquest cas Barcelona.

El descontent de les colles participants en aquest esdeveni-ment, que desplaa per primera vegada el Seguici reusenc en el seu conjunt fora de la ciutat, ha-via sorgit arran de dues condici-ons irresoltes de cara a la partici-paci en la cercavila, la passejada de llument i la carretillada que culminaran el dia 17 lexposici dels elements al Palau de la Vir-reina. Les agrupacions demana-ven un lloc on poder vestir-se i tamb un espai on dinar tots ple-gats, donades les dificultats que, segons entenien, suposava aco-llir les 800 persones que mour el Seguici al centre de Barcelona.

En el moment de lenviament del comunicat a lIMAC, les co-lles desconeixien si disposarien

dun espai on canviar-se i, quant al dinar, explicaven que ens do-nen vuit euros per persona que aniran al conveni de lany vinent i ens hem despavilar. Sabem com estan les coses per estem

una mica neguitosos perqu passarem tot el dia a Barcelona, amunt i avall, i els actes shan dorganitzar, no podem anar amb laigua al coll. El que volem s lluir-nos, representem a la ciutat de Reus, per necessitem unes condicions mnimes. Des de les mateixes agrupacions, ex-plicaven tamb que vam fer una reuni al mes de setembre i des daquella data fins fa setmana i

mitja no se nha tornat a celebrar cap de general. No s res de lal-tre mn, el que es demana, sin una miqueta de coordinaci per-qu no anem a qualsevol lloc.

Els dubtes en relaci a la pos-sibilitat de tirar endavant les-deveniment en unes condicions que consideraven insuficients, van portar a alguna de les vint colles que firmaven el comunicat a no plantejar-nos ara mateix

deixar de fer-ho, per s un cas que podria acabar donar-se. No sabem si tot sha de lligar des de Barcelona o des de Reus, tenim molta illusi, per volem fer les coses b i les facilitats ara per ara no hi sn.

La tasca de lamfitriDavant daquesta situaci, lAjuntament es va apressar ahir al migdia a posar-se en contacte amb els interlocutors del Seguici per donar a conixer que to-tes les peticions que es van fer a lIMAC seran ateses i tot el que sigui necessari estar preparat al mateix Palau de la Virreina on sexposa el seguici. Fonts muni-cipals explicaven tamb ahir que al Palau de la Virreina shabilita-r una sala per poder-se canviar i tamb subicar all lespai per a que puguin dinar.

Des de lAjuntament, sapun-tava finalment que lorganitzaci de tots els detalls de lesdeveni-ment depenien de Barcelona amb la collaboraci de Reus, que ha sigut qui ha traslladat les peticions de les diferents agru-pacions, per la responsabilitat s de qui convida. Al Palau de la Virreina sexposen actualment el Drac, el Bou, la Vbria, les galeres del Ball de Galeres, la Mulassa, els Gegants de Reus, el Carras-clet, lliga de Reus, els cavallets del Ball de Cavallets, el Basilisc, el Lle i els Nanos.

Lesdeveniment, que tindr lloc el proper dia 17, mobilitzar en total ms de 800 persones

POLMICA

El Seguici reclama unes condicions mnimes pel llument a BarcelonaEl Palau de la Virreina acollir una sala on vestir-se i una on dinar desprs que les colles es queixessin en un comunicat a lIMAC

CEDIDA

Els elements del Seguici Festiu de Reus, exposats al pati del Palau de la Virreina, a Barcelona.

La Cambra i Banc Sabadell signen un acord per facilitar el crdit a les empreses

La Cambra de Comer, Inds-tria i Navegaci de Reus i Banc Sabadell van signar ahir un conveni de collaboraci amb lobjectiu de facilitar soluci-ons financeres a les empreses membres de la Cambra, amb condicions preferents, inclo-ent-hi una lnia de crdit de 30 milions deuros. Lacord tamb preveu diverses activitats en-tre les dues institucions per fomentar lactivitat internaci-onal de lempresa. Lacord es va signar a la seu de la Cam-bra de Comer a la capital del Baix Camp per Csar Surez, director de zona de lentitat financera, i per Isaac Sanrom, president de la Cambra de Co-mer.

En aquest sentit, entre els diferents punts de lacord, destaca la lnia de crdit de 30 milions deuros per a empre-ses, amb la finalitat de facilitar laccs al finanament. Addici-onalment, les empreses dispo-saran del Servei de pagament immediat pimes, que permet finanar els pagaments als provedors i, daquesta ma-nera, oferir-los descomptes per pagament immediat. La collaboraci entre la Cambra de Comer de Reus i lentitat financera, que es troba immer-sa en una fase de creixement i expansi i ha absorbit altres entitats, inclou un pla dim-puls a la internacionalitzaci, amb activitats de formaci i assessorament i laccs al pro-grama Exportar per crixer de foment de lactivitat expor-tadora.

905/02/2013 diarimsREUS

Mnica PrezEl personal del Registre de la Pro-pietat nmero 1 de Reus i lOfici-na Liquidadora es va manifestar ahir davant les portes del seu lloc de feina per protestar contra la vulneraci dels nostres drets i la mala gesti del titular del nostre registre. Els treballadors denun-cien que larribada del nou regis-trador, fa sis mesos, ha suposat lacomiadament de sis persones i una davallada dels sous supe-rior al 50%, fins al salari mnim interprofessional. Segons explica una de les de-

legades sindicals de lens, el nou registrador va prendre possessi el dia 2 de juny i va dir que no subrogaria les concdicions la-borals que hi havia abans. Els acomiadaments, llavors, van te-nir lloc el 28 del mateix mes, i el 5 de juliol el personal va conixer

la baixada de sou. Ambds ajus-tos han estat portats a terme, en paraules de la mateixa delegada, perqu el registrador sha acollit a una baixada de la producci en els ltims anys, per s que hi ha prou feina i ara lhem dassumir els treballadors que quedem.

A lespera del judiciAmb la incorporaci del nou ti-tular del registre i les seves con-seqncies un registre s una empresa privada de carcter p-blic, i lnic funcionari s el propi registrador va tenir lloc una ins-pecci de treball i es va interpo-sar una demanda judicial, el judi-ci per la qual shavia de celebrar dijous per es troba actualment aturat a lespera que conclogui el perode de vaga, que durar tres dies. Les peticions del collectiu passen ara per que ens tornin a

concedir el sou que ens toca. Les acomiadades tamb van presen-tar demanda i tenen el judici al mar. La plantilla est atemorida

que tinguin lloc en el seu si nous acomiadaments: Pot passar que ens faci fora, ell diu que la feina continua baixant que pot ser que sobri alg. Hem esgotat totes les possibilitats de dileg que ten-em i ja no sabem qu ms podem

fer a banda de manifestar-nos i esperar el judici. El registrador s de Mrcia i no apareixer per aqu en aquests tres dies. Actu-alment a aquest rgan hi treba-llen 26 persones. Aquesta ha estat la primera

vegada que un Registre de la Pro-pietat va a la vaga a lEstat en la darrera dcada. La protesta ha coincidit amb la negociaci del nou conveni, donat que est-

vem treballant sota un que sha-via firmat sense ser negociat, de manera arcaica i que no estava pensat per a poques de vaques magres. Deixa buits als salaris i permet que hi hagi treballadors que cobren 300 euros i registra-dors que en cobren 10.000, ex-plicava ahir un altre dels delegats sindicals al Registre de la Propie-tat nmero 1. Les mobilitzacions es mantindran fins dimecres.

PROTESTES

El Registre de la Propietat denuncia sis acomiadaments i retallades als sousEl personal de lrgan far vaga fins dimecres en contra de la mala gesti del nou registrador

olvia molet

Els treballadors es manifestaran tamb avui i dem a les portes del Registre nmero 1.

Els Xiquets de Reus buscaran aquest 2013 seguir creixent socialment

Els Xiquets de Reus van ce-lebrar la seva Assemblea Ge-neral anual la setmana pas-sada. Amb vora un centenar dassistents es va aprovar la gesti i lestat de comptes de lany 2012, en el marc duna temporada marcada per la reestrena de la seu social, un gran creixement de la massa social i castellera i, com no, per tot un seguit dxits castellers entre els que destaquen la re-cuperaci del 2de8 amb folre i el primer 5de8 descarregat de la histria de la colla reu-senca. En la segona part, un cop renovades per un any ms les Juntes Directiva i Tcnica, encapalades novament per Pau Morales i Roger Ciurana, i aprovat el pressupost, tant el President com el Cap de Colla van presentar els objectius per a la temporada 2013: seguir creixent socialment i conso-lidar el nivell casteller, sense descartar la possibilitat de po-der fer un pas ms. Finalment tamb es va aprovar lautorit-zaci per que la Junta de len-titat pugui recolzar les campa-nyes, iniciatives i propostes de suport a la independncia de Catalunya.

10 diarims 05/02/2013 REUS

El domingo da 3 de febrero Lucia hizo 6 aitos, es nues-tra princesita y la queremos muchsimooo de parte de toda tu familia!

FELICITACIONS

RedacciUn total de 5.257 contribuents, un 91,37% ms que lany pas-sat, han sollicitat el pagament avanat dels tributs municipals, una mesura que permet a les persones que shi han acollit beneficiar-se duna bonificaci del 4% de limport de tots els rebuts del padr, s a dir, lim-post de vehicles, lIBI (urbana i rstica), la taxa descombrari-es, i tamb, si sescau, les taxes daprofitament de Via Pblica (guals) i lIAE.

Loperaci permetr al con-junt de sollicitants gaudir duns beneficis fiscals globals de 278.895,21 euros, i a lAjun-tament ingressar 6.696.966,25 abans del termini ordinari.

El pagament avanat es far aquest dimarts 5 de febrer. LAjuntament girar un primer rebut, per un import calculat en relaci als conceptes pels quals sha tributat el 2012, menys el 4% de bonificaci. A principis del mes dabril, si sescau, es far un segon pagament per la

diferncia entre la quota ja pa-gada i el total dels deutes cor-responents al 2013, menys un 4% de bonificaci. En els casos que es contempli lIAE, el segon rebut ser a loctubre.

El govern de Reus s sen-sible a les dificultats de la ciu-tadania en lactual context econmic i referma el seu com-proms de rebaixar la pressi fiscal. La bonificaci del 4% pel pagament avanat dels tributs se suma a la congelaci dels impostos i a lactualitzaci de les taxes segons lIPC previst, comenta el regidor de lrea dHisenda i Recursos Generals, Joaquim Enrech.

La capital del Baix Camp va ser un dels primers municipis de lestat espanyol en aplicar aquesta mesura de capitalit-zaci dimpostos que t com a principal objectiu la dinamit-zaci de lactivitat econmica amb una doble dimensi: rebai-xar la pressi fiscal i millorar la tresoreria de lAjuntament per pagar provedors.

Uns 5.200 contribuents sacullen al pagament avanat de tributs

ECONOMIA

Representa gaireb el doble que lany passat

Arran organitza la primera assemblea oberta

SOCIETAT

Ms de 20 persones han assistit a la primera assemblea oberta organitzada per Arran Reus, en el marc de la campanya Noms lluitant tenim futur!, que busca ser un revulsiu entre el jovent. Durant lassemblea es va de-batre sobre la situaci actual a nivell de Reus i a nivell global i sobre la realitat i necessitats ac-tuals del teixit associatiu. Es va decidir que durant la campanya es treballar la situaci actual de leducaci, en el marc de la

vaga del 28 de febrer; la corrup-ci, aprofitant les mobilitzaci-ons promogudes per lAssem-blea Popular de Reus durant la setmana del 18 al 24 de febrer; el feminisme, coincidint amb el Dia Internacional de la Dones Treballadores; la lluita contra Barcelona World, la denncia contra la repressi al teixit as-sociatiu de la ciutat o la reali-tat actual dels Pasos Catalans aprofitant Sant Jordi i la Diada del 25 dabril del Pas Valenci.

S. CasesOfec econmic amb repercussi social. Escapament molt gran de les competncies. Envestida a la immersi lingstica. Senti-ment de dignitat ferida. Aix va descriure ahir a Reus lexpresi-dent de la Generalitat, Jordi Pu-jol, lofec al que Espanya est sotmetent a Catalunya i que sha agreujat darrerament.

En una sala dactes del Cen-tre de Lectura que va respondre al poder de convocatria del president Pujol per all on va, lexpresident de la Generalitat va presentar el seu darrer llibre, El caminant davant del congost. Quan tot s difcil i necessari, un recull darticles que repassen la trajectria ideolgica de Pujol i que tamb representa levoluci ideolgica de molts ciutadans de Catalunya.

El cam que diem no duia enlloc, ens ha portat en un con-gost, va afirmar ahir Pujol en una metfora davant la situaci dofec que ell mateix va recor-dar. Hem fet un gran progrs i si fssim poc importants ning ens faria cas, per podriem fracassar perqu ara estem en el fons dun congost, va alertar Pujol.

Actitud agressivaEn aquest sentit, lexpresident de la Generalitat va alertar que aquesta feina en els diversos camps en qu Catalunya ha pro-gressat en els darrers anys sha de seguir fent tot i que, segons el president Pujol, no es pot fer per dos motius: per la crisi eco-nmica i perqu Espanya ens nega, duna manera molt desca-rada, en la llengua, en les millo-res econmiques, en els serveis... tot aix ens ha estat substret i a ms en una actitud agressiva, va recordar lexpresident de la Generalitat.

Per tot aix, per Pujol, no es

pot fer marxa enrere, perqu si tornem enrere, no som viables de cara a defensar les nostres institucions i la nostra identitat.

Tant difcil s tirar endavant com endarrere. Tamb hi ha ris-cos importants per aquest s el gran repte que tenim i aquesta s lopci que hem de fer com a pas, va sentenciar lexpresident de la Generalitat, remarcant que per Catalunya, tenir un bon Es-tat del Benestar s una necessitat si volem ser pas.

En el marc de la presentaci del seu llibre, que comprn lpo-ca des dabans de la Constituci fins a lestiu passat i es divideix en tres etapes, lexpresident de la Generalitat va fer memria de les relacions entre Catalunya i Espanya durant aquests darrers 30 anys.

La nostra feina era fer-nos respectar, que la transici no fracasss i donar governabili-tat. Vam complir i en diverses situacions Catalunya va salvar Espanya, vam actuar en lleialtat, en un pacte que existia i que ha funcionat durant anys. Hem fet el cam per el cam sha tornat ms pedregs, el paisatge ms aspre i de mica en mica ens hem posat en un congost, que s on som ara, va ressaltar Jordi Pujol, reiterant que difcilment es pot anar endavant i endarrere.

En aquesta mateixa lnia sex-

pressa lexpresident de la Ge-neralitat a El caminant davant del congost. Quan tot s difcil i necessari que, segons va dir ahir al Centre de Lectura en un acte organitzat per lentitat i per Convergncia i Uni (CiU) de Reus, neix duna necessitat i de la seva posici actual. Sentia la necessitat. Molts poden sentir-se sorpresos i alguns enfadats i decebuts. Alguns fins i tot enga-nyats, per necessitava explicar quin ha estat el procs, el cam, va dir ahir.

Un cam que, en paraules ahir de Pujol, ha portat en un estat de residualitzaci i una clara voluntat dEspanya de convertir-nos cada vegada de menys subs-tancis. Aix, davant aquesta si-tuaci conv intentar-ho, aix si, segons Pujol, noms podem anar endavant amb una majoria social forta.

Si tornem enrere, no som viables de cara a defensar les nostres institucions i identitat

POLTICA

Pujol: El cam que diem no duia enlloc, ens ha portat en un congostLexpresident de la Generalitat alerta a Reus de lofec dEspanya i que no hi ha marxa enrere

OLVIA MOLET

Jordi Pujol entrant ahir al vespre a la sala dactes del Centre de Lectura.

Anar endavant s molt difcil per conv intentar-ho, amb una majoria social forta

1105/02/2013 diarims CAMPDETARRAGONA

Youssef Cadaurre, alumno del Club Ta-ekwondo El Morell, obtuvo medalla de plata en competici-n de combate en el Trofeu Federaci Catalana de Ta-ekwondo. Enhora-buena campen!!!

SOCIETAT

ACNEls treballadors de PortAventu-ra decidiran avui en assemblea les mesures a emprendre davant lexternalitzaci dels serveis de neteja. La UGT i CCOO podrien proposar la convocatria duna vaga de treballadors coincidint amb linici de la nova temporada del parc, prevista al mar.

El comit dempresa denun-cia que el trasps del servei de neteja a dues empreses privades Optima Lesan i Grup Cons-tant afectar directament a 250 treballadors dun total de 3.000, els quals podrien perdre els drets adquirits, ser deslocalitzats o acomiadats. En un comunicat, la direcci de PortAventura confir-ma la subrogaci dels contractes, per garanteix el manteniment de les condicions laborals dels afectats.

Els representants del comit dempresa es van reunir ahir amb la direcci del parc, propietat del grup Investindustrial, amb lob-jectiu de frenar lexternalitzaci.

Els sindicats van valorar molt negativament la trobada, en la qual PortAventura els ha ratifi-cat la voluntat de traspassar els serveis de neteja del complex a partir del 15 de febrer. La me-sura afecta a uns 250 treballa-dors amb contractes de tipus fix discontinu, que sintegraran en

dues empreses privades de ser-veis integrals.

En concret, els treballadors afectats corresponen als serveis de neteja dirna del parc i de servei de les habitacions dels diferents complexos hotelers. El portaveu dels treballadors, Paco Lpez, de la UGT, va explicar que

els afectats es veuran sotmesos a unes condicions laborals pre-cries amb sous que podrien passar dels 1.100 euros bruts mensuals que perceben en lac-tualitat, a entre 700 i 800 euros mensuals. A ms, va advertir que alguns podrien ser traslla-dats a daltres punts de lEstat o, en el pitjor dels casos, ser acomi-adats.

Ens oposen a la subcontrac-taci perqu aix significa pre-carietat, va insistir Lpez. Els sindicats van expressar el seu malestar amb lempresa ja que asseguren que les explicacions que els han donat, relatives a una reducci de costos, no qua-dren. Segons els representants dels treballadors, a Investin-dustrial no li interessa la qualitat, sin el benefici a curt termini. Els sindicats temen que el per-sonal afectat perdi drets com ara lantiguitat, lestabilitat i la fle-xibilitat laborals assolides amb el conveni vigent. Davant de les intencions de lempresa, la UGT

i CCOO han convocat per aquest dimarts a la tarda una assemblea de treballadors on es debatr un calendari daccions i de mobi-litzacions amb la intenci que lempresa faci marxa enrere. El comit no descarta que una de les mesures que saprovin sigui la possibilitat de convocar una vaga coincidint amb la nova tempo-rada del parc temtic, que obrir portes el mes que ve. Es tractaria de la segona vaga de treballadors de PortAventura, desprs de la que ja va haver-hi al 2002.

Daltra banda, en un comuni-cat, la direcci de PortAventura ha confirmat la signatura dun acord per cedir els serveis de neteja del resort a Grup Optima i Grup Constant, dues empre-ses de gran experincia i amb un reconegut prestigi en el mercat espanyol. La direcci afirma que loperaci garanteix als tre-balladors el manteniment de les condicions i drets laborals i el manteniment de lantiguitat que tenien a PortAventura.

LABORAL

Els treballadors de PortAventura amenacen amb fer vaga al marEls sindicats denuncien lexternalitzaci dels serveis de neteja i avui decidiran, en assemblea, les mesures de pressi a prendre

ACN

Els representants dels sindicats, ahir, durant la roda de premsa.

Endesa reforma la xarxa elctrica de nou munciipis de lAlt Camp i Tarragons

Endesa ha acabat recentment la reforma tecnolgica de 14 centres de transformaci mit-janant la substituci dun total de 42 parallamps que es troben en zones boscoses i urbanes de lAlt Camp i el Tarragons. La companyia ha renovat 42 parallamps a zones boscoses i urbanes per refor-ar la fiabilitat i la seguretat en cas de descrregues atmosf-riques. Lobjectiu de les obres s garantir la qualitat i la con-tinutat del servei al Catllar, el Morell, Perafort, la Pobla de Mafumet, Tarragona, Valls, Vilabella, Vilallonga del Camp i al nucli agregat de Vistabella, pertanyent al terme municipal de la Secuita. Els treballs shan centrat, per una banda, en el canvi dautovlvules (para-llamps). Els nous equips tenen una alta capacitat dabsorci de les descarregues atmosfri-ques i, per tant, garanteixen un funcionament ms segur del sistema ja que estan fabricats amb un material molt ms re-sistent. Els parallamps sn un sistema de protecci atmosf-rica ptim per a salvaguardar de descrregues elctriques les installacions.

Sant Carles de la Rpita es promociona tursticament a Lleida per ser el seu port

LAjuntament de Sant Carles de la Rpita conjuntament amb el sector privat del muni-cipi va presentar ahir a Lleida el conjunt de loferta turstica, cultural i gastronmica de la localitat i de la zona del Delta de lEbre, amb atractius com ara el port de mar, labadia dels Alfacs o productes gastro-nmics com ara el peix i el ma-risc. Entre altres iniciatives, es va presentar lEstaci Nutica i el Collectiu de Cuina de Sant Carles. Per commemorar la presentaci que sha fet a Llei-da, el Collectiu de Cuina de Sant Carles de la Rpita-Delta de lEbre, que aplega 14 restau-radors i ms duna desena de productors, va elaborar espe-cialment per locasi un plat a base de fusionar la cuina del mar i de la terra, languila amb suc, tpica del Delta, acompa-nyada amb caragols, tpics de terres lleidatanes. Aquest acte va suposar lagermanament entre lAplec del Caragol i el Collectiu de Cuina de Sant Carles. El Collectiu promocio-na els productes de la zona del Delta de lEbre com ara loli, larrs, la sal, la mel, els ctrics, a ms del peix i marisc.

Vicente M. IzquierdoGran tragdia la que es va viure ahir al vespre a la localitat de Cambrils. Entre les vuit i dos quarts de nou del vespre un home va morir en ser atropellat per un tren. Els fets van tenir lloc a la mateixa estaci de trens i, en el moment del tancament

daquest diari, encara es desco-neixien els motius de laccident.

Segons detallaven des de lAjuntament de Cambrils, es tractaria dun home amb una edat compresa entre els 30 i els 40 anys i, com que no hi ha-via testimonis, no es va poder determinar si es tractava dun

accident, o sigui, si lhome ha-via caigut desprs densopegar, o b si va ser voluntari. Minuts desprs de laccident, els Mossos dEsquadra i la Policia Local de Cambrils es van desplaar al lloc dels fets per poder investigar el cas. Tamb shi van acostar al-gunes dotacions dels Bombers

de la Generalitat de Catalunya, aix com el jutge, que va aixecar el cadver als volts de les onze de la nit.

El tren que va acabar amb la vida de lhome es tractaria dun Alaris, una mquina dalta velo-citat que no tenia parada a Cam-brils.

La circulaci de trens es va interrompre des del moment de laccident entre lHospita-let de lInfant i Salou i, previ-siblement, shavia de restablir cap a la mitjanit. Els serveis de Renfe van habilitar un servei de transport alternatiu per car-retera per atendre els viatgers afectats. Daquesta manera, la R16, que passa per Barcelona, Tortosa, Ulldecona i Tarragona no va efectuar cap trajecte en-tre lHospitalet i Salou. Davant daquest fet, Protecci Civil de la Generalitat va posar en alerta el Pla Ferrocat fins que es restabls completament la circulaci fer-roviria.

Mor un home de mitjana edat atropellat per un tren a lestaci de Cambrils

ACCIDENTS

Els fets van tenir lloc entre les vuit i dos quarts de nou i es va tallar la circulaci ferroviria

12 diarims 05/02/2013 CAMP DE TARRAGONA

Silvia JimnezEls municipis de Cambrils i Salou no poden acollir al seu nucli urb cap esglsia ortodoxa russa, mal-grat la sucosa oferta que ambds ajuntaments van rebre, recent-ment, per part de la Fundaci Amics de Rssia. Al menys no ho poden fer de la forma que propo-sa la Fundaci Amics de Rssia, que busca terrenys per construir un temple que, segons lentitat russa, contempla la construcci de cinc cpules.Els ajuntaments de Salou i

Cambrils es neguen a cedir ter-renys per a la construcci del temple, tal i com demana el president de lentitat impulso-ra de la iniciativa i com els ha

demanat, recentment, mitjan-ant una missiva. Aix les coses, lnica opci que t la Fundaci Amics de Rssia s la dadquirir terrenys privats i construir un centre, per no amb les caracte-rstiques amb qu sha plantejat inicialment.Per comenar, el pla urbans-

tic general de Salou no contem-pla la reserva de terrenys per a usos religiosos en el seu terme municipal. Tanmateix, el pla general de Cambrils no dna cabuda tampoc a la construcci dedificis religiosos.Lnica opci que tenen s

obrir un centre amb classificaci ds sociocultural, tal i com han fet altres confessions religioses

a Cambrils, explica el regidor dUrbanisme, David Chatelain.Aix limita de forma conside-

rable el projecte inicial. Les con-fessions religioses que obrin un centre al municipi de Cambrils ho han de fer amb ls sociocul-tural i no poden exhibir cap sm-bol religis ni element identifica-tori a la faana.El temple ortodox rus, doncs,

hauria de tenir lestructura duna nau i installar-se, possiblement,

al polgon Balianes, per dubto molt que vulguin aquest tipus dedifici, dista molt del que pre-tenen construir: un temple es-pectacular, explicava ahir David Chatelain.La Fundaci Amics de Rssia

busca un emplaament a Salou o Cambrils. Lesglsia ocuparia un espai entre 2.600 i 3.000 metres quadrats amb un aforament per a 2.000 persones i estaria forma-da per cinc cpules. Suposaria una inversi de fons privats que podria estar entre els tres i els sis milions deuros.Segons la mateixa agrupaci,

lesglsia podria incrementar en un 10% el nombre de visitants russos a la Costa Daurada.

URBANISME

Lesglsia ortodoxa no t cabuda als plans generals de Cambrils i SalouCap dels dos municipis contempla terrenys amb usos religiosos en els seus planejaments

RedacciLes persones que shan registrat al Servei dOcupaci de Catalu-nya (SOC) a Tarragona han aug-mentat de 2.664 persones, cosa que suposa acumular 76.679 desocupats, la xifra ms alta fins ara registrada des del febrer del 2001, quan comena la srie del Ministeri dOcupaci. Pel que fa al nombre de contractes signats a les comarques tarragonines, el nombre dactes de contracta-ci va sumar 14.456 operacions, amb un creixement de 2.066 contractes en relaci amb el de-sembre. Si la comparaci es fa en relaci amb el gener de lany passat, la contractaci ha caigut a Tarragona 15 contractes, un

0,10% menys en termes percen-tuals. Lnica demarcaci cata-lana on el nombre de contractes s ms baix que fa un any. Les persones que shan re-

gistrat al Servei dOcupaci de Catalunya (SOC) en el conjunt de Catalunya han augmentat de 14.861 persones, cosa que suposa acumular 661.817 deso-cupats, la xifra ms alta fins ara registrada des del 1996, quan comencen la srie del Ministeri dOcupaci. Els geners sn mesos on latur

sincrementa. Tot i aix, aquest gener, amb un increment del 2,3% en relaci amb el desem-bre, s el mes de gener que ha registrat un augment de menys

intensitat dels ltims cinc anys. Per trobar un mes amb menys creixement cal anar fins el gener del 2007, just abans de la crisi, quan latur va pujar un 0,23%. A lestat espanyol latur ha pu-

jat de 132.055 persones i frega els 5 milions de persones, en con-cret 4.980.778 desocupats. El primer mes de lany ha suposat fixar de nou un rcord en relaci amb el nombre daturats regis-trats a Catalunya. Lany passat, els mesos que van marcar els sostres de la srie van ser el fe-brer, loctubre i el novembre. Aquest rcord tamb el compar-teixen les quatre demarcacions que hi ha a Catalunya on totes elles han tocat mxims en atur

registrat. Per sectors, la desocupaci

sha acomodat especialment en el sector serveis, on el nombre de persones que shan expulsat del mercat de treball han estat 11.853 persones, seguit de la in-dstria amb 1.180 persones.

Reus assoleix fa rcordTanmateix, el PSC denunciava ahir el fet que la ciutat de Reus hagi tocat sostre pel que fa al nombre daturats. El PSC criti-cava ahir la parlisi del govern e la ciutat de Reus i la manca de poltiques docupaci, desprs que latur hagi superat per pri-mera vegada les 11.000 persones a Reus

El nombre daturats assoleix el seu rcord a la provncia, amb 2.664

ECONOMIA

A la ciutat de Reus sha superat les 11.000 persones aturades i el PSC critica el govern local

Podrien obrir un centre amb usos socioculturals per no podria exhibir elements religiosos

SOLIDARITATCEDIDA

Els donatius shan recollit a diversos establiments.

La Creu Roja ha repartit 134 lots daliments al NadalLa Creu Roja ha repartit 134 lo-tas daliments a 558 persones grcies a la seva campanya de recollida daliments i joguines de Nadal. La Creu Roja mani-festava ahir el seu agrament a les diferents empreses, entitats i particulars que ens han per-ms fer arribar el material reco-llit als necessitats. La Creu Roja recordava que han col.laborat Nestl, Gustauria, Ajuntament dels Pallaresos, Collegi del Serrallo, Ikea, Banc Santander,

Banc Sabadell, Centre Mdic Rambla Nova, Gasc Joguines, Parc Central, Espimsa, Parc de Nadal de Tarragona, Agncia de lHabitatge, Mapfre, Gim-ns Curves, als treballadors del Port de Tarragona, de Solarca, dEmatsa, de la Subdelegaci del Govern i el servei pblic docupaci estatal. En total shan repartit 134 lots dali-ments per a 558 persones i jo-guines per a 270 famlies. Shan beneficiat 559 nens.

FESTESCEDIDA

Durant la jornada festiva es van nomenar noves alcaldesses.

Vandells i Masriudoms celebren Santa guedaUna norantena de dones va participar diumenge en la fes-ta de Santa gueda, celebrada a Vandells i Masriudoms (en concret, 47 dones a cada nucli). Tant a un poble com a laltre, la festa va tenir com a denomi-nador com diversos actes: el nomenament de lalcaldessa i les regidores de lany 2013; lho-menatge a la dona ms gran (i en el cas de Vandells, tamb a la dona ms jove); la missa amb la corresponent benedicci de

les coques de Santa gueda i un dinar. A Masriudoms tam-b hi va haver una xocolatada popular pel mat. A Vandells, la tercera tinent dalcalde, Cris-tina Borrs, va nomenar alcal-dessa a Lourdes Ramos Gil; i a Josefina Margalef i M. Lourdes Gil, regidores. A Masriudoms, la Patricia Matias Romero va ser proclamada alcaldessa; i la Paqui Valverde Bascn i la Ma-rina Sirisi Escoda, van ser les regidores.

FORMACI CEDIDA

Nova Oficina dEscolaritzaci Municipal a TorredembarraLalcalde de Torredembarra, Daniel Masagu, i la directora general dAtenci a la Famlia i Comunitat Educativa, Mer-titxell Ruiz, van signar ahir el conveni per a la creaci de lOfi-cina Municipal dEscolaritzaci (OME) del municipi de Torre-dembarra que ja estar opera-tiva quan sinici el procs de preiscripcions i matrcules per al proper curs escolar. Durant lacte de signatura del conveni, Daniel Masagu, va explicar

que el govern municipal fa una aposta ferma per lrea dEn-senyament. La directora dels Serveis Territorials dEnsenya-ment a Tarragona, M. ngels Gonzlez, va exposar durant lacte que el municipi de Tor-redembarra reuneix les condi-cions ptimes per a la creaci daquest tipus de servei, tenint en compte que disposa duna oferta pblica de qualitat i de tota una comunitat docent que fa una tasca molt bona.

1305/02/2013 diarimsCATALUNYA-ESPANYA-MN

ACNLa fiscalia ha demanat a la jutgessa del cas ITV, Slvia Lpez Mejas, que imputi el secretari general de CDC, Oriol Pujol, pel cas ITV, que investiga suposades irregularitats en la concessi de les estacions dinspecci tcnica de vehicles, segons han confirmat fonts de la Fiscalia Anticorrupci.Segons la Fiscalia Anticorrup

ci, en linforme enviat al jutjat dinstrucci nmero 9 de Barcelona el ministeri pblic considera que hi ha indicis de participaci de Pujol en un presumpte delicte de trfic dinfluncies juntament amb els altres imputats en el cas, els empresaris Sergi Alsina, Ser

gi Pastor i Ricard Puignou, i els exalts crrecs de la Diputaci de Barcelona, Josep Tous, i de la Direcci General de Seguretat Industrial de la Generalitat, Isidre Masalles.La investigaci daquest cas

arrenca de lanomenat cas Cam-pi, centrat sobretot a Galcia i que esquitxa lexministre socialista Jos Blanco. Segons el que sha pogut fins ara, membres de la trama inicial van intentar entrar en el negoci de les ITV a Catalunya. Lanterior adjudicaci, feta pel tripartit, havia estat parcialment impugnada judicialment per una de les empreses perdedores, i en arribar CiU al Govern es va voler arreglar la si

tuaci.El mar de lany passat la

Gurdia Civil va detenir els cinc imputats i va registrar diversos despatxos, entre ells el de Masalles. Durant la investigaci, les converses telefniques intervin

gudes van revelar que els imputats parlaven amb Oriol Pujol, per telfon i en persona, i es referien a ell com al de Zumosol i com qui havia de facilitar la gesti poltica per tornar a reorga

nitzar les concessions dITV. Per aix, sel considera cooperador necessari, segons un informe del Servei de Vigilncia Duanera, pertanyent a lAgncia Tributria espanyola.El document tamb apunta la

possibilitat que Oriol Pujol tingui participaci accionarial indirecta en lempresa Upprime, a travs del seu amic Sergi Alsina, que volia participar en el suposat nou concurs dadjudicacions.Es dna la circumstncia que

Pujol va ser entre el 2000 i el 2003 secretari general de la Conselleria dIndstria, Comer i Turisme, cosa que li donava competncies sobre el mapa destacions dITV. Per la seva banda, Tous va

ser director general de Seguretat Industrial.Per la seva banda, Pujol, va

indicar que espera no ser imputat pel cas de les ITV, per alhora va obrir la porta a dimitir del seu crrec al partit si acaba sent imputat i aix entorpeix el procs sobiranista. Ning ha de fer nosa al procs histric que ha endegat aquesta formaci i el pas, va dir, i va afegir que aquesta ser la tnica general que saplicar per a tots els casos que afectin CDC, i que es decidir en funci de cada cas. La decisi en cada cas anir associada a la possibilitat que el procs vagi endavant, va dir Pujol, que va insistir en la seva innocncia i ha tornat a defensar la honorabilitat de Xavier Crespo.Desprs de lamentar la re

transmissi en directe per part dels mitjans de comunicaci dels processos judicials contra Crespo i contra ell mateix, Pujol va remarcar que ell no va rebre cap comunicaci i no va ser requerit per declarar.

La decisi anir associada a la possibilitat que el procs vagi endavant, diu

CORRUPCI

El fiscal demana al jutge la imputaci dOriol Pujol pel cas ITVEl secretari general de CDC espera no ser imputat, per deixa clar que ning del partit far nosa

ACNNissan va confirmar ahir que la direcci del grup al Jap ha decidit finalment adjudicar la producci dun nou model de vehicle a la fbrica de la Zona Franca, que suposar la creaci de mil llocs de treball directes i una inversi de 130 milions deuros.

Nissan oficialitzar lanunci en un acte presidit pel president de la Generalitat, Artur Mas, el secretari dIndstria del Ministeri, Lus Valera, i el vicepresident dOperacions Industrials de Nissan a Espanya, Frank Torres, en un acte a la planta de Barcelona. Ladjudicaci es confirma des

prs que el passat dimarts la direcci i els sindicats de Nissan a Barcelona acordessin un pla per la millora de la competitivitat de la factoria.

Una doble escala salarialLacord es va comenar a negociar el mes de juny passat i

estableix, entre daltres mesures, una doble escala salarial entre els treballadors actuals de la Zona Franca i els nous que es contractin a partir dara. Daquesta manera, els mil nous empleats que sincorporaran a Nissan vinculats al nou model de producci, cobraran en

un inici uns 19.900 euros bruts anuals i de forma progressiva, durant cinc anys, aniran augmentant el seu sou fins a un topall mxim duns 25.600 euros lany, aix s un 80% del salari que tenen els empleats actuals.Aquest 20% menys de salari

que percebran els nous contractats, passats els primers cinc anys, ser compensat, segons recull tamb lacord signat amb els sindicats la setmana passada, amb formaci que els treballadors faran dins del seu horari laboral. Una altre de les qestions importants s una clusula de blindatge pels treballadors actuals.

Nissan confirma que fabricar un nou model a la planta de Barcelona

MOTOR

Els mil nous empleats que sincorporaran a lempresa cobraran uns 19.900 euros bruts

ACNEl president del PP i del govern espanyol, Mariano Rajoy, va reiterar ahir davant Angela Merkel que les informacions sobre sobresous i un finanament irregular de la seva formaci sn falses i el seu equip acudir a la justcia per defensar lhonor de totes les persones que apareixen als documents sobre la suposada comptabilitat secreta de Luis Brcenas. s un moment difcil per ho superarem perqu les afirmacions sn falses, va dir abans de reiterar que t les mateixes ganes, illusi, fora i coratge que quan va arribar a la presidncia del govern. Preguntada per aquesta qesti, Merkel va afirmar que

t plena confiana en el president espanyol.Rajoy va respondre a Berln

les preguntes que no va afrontar aquest dissabte a Gnova quan la direcci del partit va optar per oferir en obert la seva intervenci davant lexecutiva per no va organitzar una roda de premsa per contestar les informacions sobre finanament irregular que han publicat diversos mitjans.Amb tot, Rajoy no va sortir

del gui de la seva intervenci de dissabte i va reiterar que tret dalguns detalls ja contrastats pels propis implicats tot el que es refereix a ell i als seus companys de partit que figura a la informaci s total i abso

lutament fals. s un moment difcil, va admetre davant Merkel, per ho superarem perqu les afirmacions que es fan sn absolutament falses.Rajoy no va voler comentar

les afirmacions que apunten que la seva figura ha esdevingut un llast per la recuperaci econmica: Les opinions sn lliures, noms faltaria, va dir, per va afirmar que en la mesura que les coses que se li imputen sn falses es troba amb les mateixes ganes, illusi, fora i coratge que quan va arribar a la presidncia del govern. Va recordar que el PP ha construt un govern estable i t una majoria i un objectiu clar que s creixement i ocupaci.

Mariano Rajoy davant Merkel: Les afirmacions sn falses

ECONOMIA

Va respondre ahir el que es va negar a fer a Gnova dissabte

La CE i el BCE reclamen a lEstat ms avenos per retallar el dficit

Els inspectors que la Comissi Europea, el BCE i lFMI han enviat a lEstat espanyol per verificar si compleix les condicions del rescat bancari li reclamen que faci ms avenos per retallar el dficit pblic i aplicar les reformes estructurals. La troika va advertir ahir que tot i que recentment les perspectives han millorat, la situaci econmica dEspanya encara s molt difcil, per latur molt elevat i creixent, la caiguda del PIB i la urgncia de reduir grans quantitats de deute intern i extern. Els inspectors van viatjar a Madrid del 28 de gener a l1 de febrer i la conclusi amb xit daquesta segona missi demostra el bon ritme de la reforma del sistema financer espanyol. ACN

Els sindicats dIberia esperaran la reuni en el Sima per convocar vaga

Els sindicats dels treballadors de terra i dels tripulants de cabina (TCP) dIberia esperaran la reuni amb lempresa davant el servei de mediaci Sima per convocar una vaga, desprs que fracasss la negociaci del pla de reestructuraci de la companyia. Els sindicats CCOO, UGT, USO, Astema, Sitcpla i CTAVol van decidir ahir per consens esperar fins aquesta reuni que tindr lloc dem o dimecres, tot i que consideren que la probabilitat que Iberia canvi de postura respecte al pla dajust s prcticament nulla. Ho fan per respecte a lorganisme de mediaci, que va ser escenari de la desconvocatria de sis jornades de vaga que les organitzacions sindicals havien convocat. EFE

Fidel Castro reapareix per votar a les eleccions a CubaFidel Castro va reaparixer diumenge per votar en un collegi electoral a les eleccions al Parlament cub, i va conversar amb la premsa i diverses persones durant una hora. Es tracta de la primera compareixena pblica del mandatari des de lany 2010. Fidel Castro havia votat des de casa seva en els comicis anteriors, desprs de caure malalt el passat 2006 i cedir dos anys desprs el poder al seu germ, Raul Castro. ACN

14 diarims 05/02/2013 ESPORTS

Vicente M. IzquierdoLa jornada de descans del Nstic daquest cap de setmana, unida als tres dies lliures divendres, dissabte i diumenge que va donar als seus jugadors lentre-nador, Javi Salamero, no ha estat gens positiva, ja que ahir quatre jugadors no van poder exercitar-se amb la resta de companys, a causa de diverses molsties. Se-gurament, aquestes tenen poc a veure amb no jugar diumenge, per el que s s cert s que Sala-mero no va poder entrenar amb la totalitat dels seus jugadors a sis dies del Nstic-Vila-real B, un nou partit crucial per als tarrago-nins, i novament davant lafici del Nou Estadi.Aleix Coch s dubte per dispu-

tar aquest enfrontament, a causa duna fascitis plantar que limpe-dir trepitjar gespa, a causa del dolor que suposa aquesta lesi. Depenent de levoluci que tin-gui el futbolista, aquest es podria reincorporar als entrenaments amb la resta de companys. Els altres tres jugadors que

ahir no van exercitar-se, ho hau-rien de fer al llarg de la setmana sense problemes. Javi Martnez va assistir a lentrenament dahir, per va fer-ho amb la cara in-flada a causa duna intervenci odontolgica, fet que va provo-car que els tcnics decidissin que descanss i que no calia que en-trens. Avui entrenar amb tota seguretat.Per la seva banda, De la Espa-

da i Alberto Benito no van acudir a les installacions de Camp Clar en travessar un procs gripal que va desembocar en febre. Tan bon punt baixi la febre, sexercitaran amb la resta de companys. Tot i aix, si no ho fan avui no ho fa-ran fins dijous, ja que dimecres sha previst una nova jornada de descans. De la Espada ser titular

si Salamero no aposta per Albert Virgili com a acompanyant de Jess Perera, per Alberto Benito no podr actuar en estar sanci-onat. Al lateral dret li van mos-trar la cinquena targeta vermella contra el filial de lEspanyol, i haur de veure el partit des de la graderia.

Calavera, Vlez o VialePer cobrir la baixa de laltafu-llenc, Salamero t fins a tres opcions, sense descartar alguna possible sorpresa. La ms arris-cada, per a la vegada ms cohe-

rent, s la dubicar Jordi Calavera en aquesta demarcaci. Calavera s una de les majors perles de la pedrera grana, s lateral dret nat i va jugar com a titular en el partit amists del passat dijous contra la Rapitenca. De fet, Calavera s el relleu nat de Benito com a la-teral dret grana i, en el cas de qu el dAltafulla decids no renovar el 30 de juny, el jove ocuparia la seva posici en el primer equip.Qui ms sassembla a un late-

ral dret en el primer equip grana s Xisco Campos. Tot i aix, el notable rendiment que est ofe-

rint com a central no far que Salamero el canvi de posici, ja que ell i Lucas Viale estan oferint darrerament un bon rendiment. Largent s que podria desplaar-se al carril dret, ja que s una po-sici en la que ha jugat, no com Xisco, al llarg daquesta tempo-rada tant amb Kiko Ramrez a la banqueta com amb Salamero. Aquest fet provocaria lentrada de Pedro Mairata a la titularitat, al costat de Campos.Per ltim, tamb s una opci

molt viable collocar el polivalent Fran Vlez com a lateral dret, dei-xant el carril esquerre de la de-fensa a Arnau Tobella, qui juga-ria en la posici en la que se sent ms cmode. Tot i aix, encara resten molts entrenaments per que Salamero es decideixi.

Benito ser baixa per sanci diumenge i tres futbolistes el poden substituir

FUTBOL

Aleix Coch s dubte per diumenge per culpa duna fascitis plantarJavi Martnez, De la Espada i Alberto Benito no van exercitar-se ahir per diverses molsties

Aleix Coch podria causar baixa en un nou partit a vida o mort pel Nstic.

GIMNSTIC DE TARRAGONA

El juvenil Jordi Calavera, o els centrals Fran Vlez o Lucas Viale, candidats al carril dret de la defensa

RedacciTres jugadors del juvenil del Gimnstic de Tarragona i un del primer equip de la Pobla de Ma-fumet han estat preseleccionats per la Selecci Catalana sub-18, dun total de 21 futbolistes.Es tracta dscar Torre, Jordi

Oribe i Jordi Calavera, del Ns-

tic; i dlex Cobo, del seu filial. Els jugadors hauran de presen-tar-se el 6 de febrer al Camp del Centenari, on sexercitaran a partir de les set de la tarda. Lobjectiu no s un altre que el descollir els futbolistes que ju-garan el Campionat Nacional de Seleccions Autonmiques.

Tres jugadors del Nstic i un de la Pobla, a la preselecci sub-18

FUTBOL

Torre, Jordi Oribe i Jordi Calavera; i lex Cobo

GIMNSTIC DE TARRAGONA

Jordi Calavera, el lateral dret del juvenil grana.

RedacciEls socis del Gimnstic tindran la possibilitat, des de dem i fins el dimecres 13 de febrer, dentrar de forma gratuta al circuit daiges termals Aquum i al gimns Club Eurosport de lEstival Park de Salou. Loferta s exclusiva per als abonats del Nstic, els quals hauran de pre-sentar el seu carnet de soci a la recepci de lindret escollit.La promoci per a lAquum

s limitada i, per aquest motiu, els interessats han denviar un correu a xribera@gimnastic-detarragona.cat amb, com a mnim, un dia dantelaci. En aquest correu shaur dindicar

el nom del soci que vol aprofi-tar-se de la promoci i el club respondr a la petici. Pel que fa a laccs al gimns, les pla-ces sn illimitades, tot i que tamb shaur de fer la petici de la mateixa manera que amb lAquum.LAquum s una installaci

de 4.000 metres quadrats, on sofereix una nova forma den-tendre el benestar i el descans, sempre lligats amb la salut. Lentorn est inspirat en els oceans i el mar esdev un fons que aporta tranquillitat i sere-nitat, dels quals podran gaudir els socis del Nstic que ho de-sitgin.

Els socis del Nstic poden entrar gratis a Aquum i al Club Eurosport

RELAX

Les peticions shan de fer per correu electrnic

Quatre patinadores del Club Gimnstic van prendre part, aquest diumenge, en les proves de nivell C de patinatge artstic, celebrades a les installacions del Club Patinatge Amposta. Aquestes, Andrea Potente, Ins Fernndez, Xnia Prez i Clu-dia Segura, acompanyades de la seva entrenadora, Nria Lpez van aconseguir uns excellents resultats. Cal destacar que el nivell C constitueix el primer dels quatre nivells que poden

aconseguir-se en la disciplina del patinatge artstic.La secci de patinatge artstic

s un dels projectes ms recents del club tarragon. Es va fundar lany passat i ja compta amb 27 patinadors i patinadores, amb edats compreses entre els 5 i els 14 anys. Nria Lpez s una experta patinadora, que va competir amb el Reus Depor-tiu, i que compta amb un gran palmars durant la seva carrera. Redacci

Quatre granes participen a les proves de nivell C de la FCP

PATINATGE ARTSTICCEDIDA

El delegat, les quatre patinadores i lentrenadora.

1505/02/2013 diarimsESPORTS

La Pobla presenta la seva baseFins a 225 jugadors i 30 tcnics van fotografiar-se a la gespa

Vicente M. IzquierdoEl CF Pobla de Mafumet va presentar diumenge, abans del partit del primer equip contra el Rub, els setze equips que in-tegren el club, en un acte en el que hi van participar 225 juga-dors des de cinc anys dedat i 30 tcnics, entre entrenadors, aju-

dants, entrenadors de porters, fisioterapeutes, el coordinador i lajudant del coordinador.Moltes van ser les autoritats

que van assistir a lacte, com lalcalde poblet, Joan Maria Sard; el director del Complex Industrial de Dow a Tarragona, Kepa Daz de Mendibil; o el de-

legat territorial de Tarragona de la Federaci Catalana de Futbol, entre daltres. Desprs de la pre-sentaci, el primer equip va sor-tir a fer lescalfament dun partit que va guanyar 3-1. Durant len-frontament, els integrants de la base van animar lequip, ja que tenien entrada lliure.

FUTBOLJUANJO GAGO

Tots els components de la base, a la gespa del municipal poblet.

El passat diumenge 3 de febrer uns 200 nens i nenes de la co-marca van participar al cros escolar comarcal que es va or-ganitzar a Albinyana. Com en cada jornada, un cop finalitza-des les curses dels infants, es va realitzar la de majors de 18 anys, en la que tamb hi van crrer fora participants. Cal recordar que els adults i els participants de P3, P4 i P5 no qualifiquen.En aquesta ocasi, a banda

de les curses en s, tamb es

van organitzar dues activitats paralleles obertes a tots els as-sistents. El pati de lescola Joan Perucho va acollir una classe de mini-tennis i de zumba, que els infants que van acostar-shi van tenir loportunitat de conixer una mica millor. Amb aquest tipus de propostes, el Consell Esportiu intenta apropar altres esports als nens i nenes de la comarca, i daquesta manera incentivar la prctica esportiva en edat escolar. Redacci

Uns 200 infants participen en un cros a Albinyana

HOQUEI PATINS

El Nstic participa en els Jocs Escolars del Prat de Patinatge de Velocitat

Durant tres caps de setmana shan estat celebrant els Jocs Escolars del Prat de Patinatge de Velocitat, en els quals la secci de patinatge de veloci-tat del Nstic shi ha presentat per primer cop amb patina-dors federats. Setze patinadors del club han participat en la competici, cinc dels quals estaven federats. Aquest cap de setmana cal destacar els resultats en federats dIa-ki Jambrina i Jan Smith, que van finalitzar segon i quart, respectivament, en categoria juvenil; Gerard i Enric Ros van ser quarts en benjam i infan-til, respectivament, mentre que Ania Blanca va finalitzar setena en benjamins. Tamb va participar en mster fede-rats Alexandra Palos, que va obtenir una meritria segona posici. En categories escolars hi van participar Jlia Juncosa (segona en cadets), Vanesa Lo-pez (segona en mster), Xnia Foix (tercera en prebenjam), Oriol Foix (tercer en Benjam), Victor Jord (segon en alev), Blanca Riu i Valeria Massalles (quarta i setena en alev feme-n) i Ariadna Blanca (vuitena en prebenjamins). Redacci

Mnica PrezEl defensor roig-i-negre Ivn Ta-ranilla continuar, com a mnim, una setmana ms de baixa per assegurar-se completament que les molsties que pateix des de fa alguns dies al genoll esquer-re no sn res greu i no acabaran desembocant en una lesi ms complicada a llarg termini. El ju-gador del CF Reus es va lesionar fa un parell de setmanes desprs de rebre un cop a la cama en una de les sessions dentrenament, i des de llavors arrossega unes molsties que no li van perme-tre posar-se a les ordres de Santi Castillejo aquest diumenge, en el partit contra el Llagostera. Taranilla sha mantingut allu-

nyat dels terrenys de joc des que va rebre el cop, donat que les mo-lsties shan anat agreujant amb el pas del temps i sha pres la de-cisi que el jugador no sexerciti

fins conixer amb exactitud el seu abast. El defensa es va sot-metre ahir a una ressonncia magntica que havia de deter-minar lestat de la seva cama, per tal de reincorporar-se el ms aviat possible als entrenaments. Els resultats conclouen que el cop al genoll no ha donat lloc a una lesi de gravetat, per des de lequip sha preferit esperar uns dies per obtenir una segona opini mdica que confirmi el diagnstic favorable. Aix doncs, en els propers dies

el jugador viatjar a Barcelona per realitzar-se noves proves que esclareixin exactament qu t i quin protocol haur de seguir per reincorporar-se a lequip el ms aviat possible. Daquesta mane-ra, Taranilla probablement no arribar a disputar el comproms que enfronta en la propera jorna-da CF Reus i Constncia, lluny de

lEstadi Municipal. De fet, Ivn Taranilla hauria

dhaver reaparegut en la cita contra el Llagostera, aquest ma-teix diumenge, cumplits els qua-tre partits de sanci amb qu la Federaci lhavia castigat per di-rigir-se de manera poc adequada al collegiat que arbitrava len-contre contra el Llevant B, en qu va ser expulsat un cop acabada la cita. El jugador es mostrava tot just una setmana abans molt satisfet per poder tornar a estar disponible per a la confecci de lonze de Santi Castillejo.

lvaro, a punt pel retornlvaro va rebre el passat 17 de gener lalta mdica de la lesi que patia al genoll dret, agreuja-da per loperaci de menisc que ja va viure amb anterioritat a la mateixa cama. Fa un parell de setmanes que el centrecampis-

ta va retornar als entrenaments amb la resta de companys del CF Reus per comenar a agafar el ritme de competici, tot i que el jugador ja havia posat tot de la

seva part sortint a crrer durant el procs de recuperaci per po-der ser alineat el ms aviat possi-ble amb lequip. En les darreres sessions, quan

ha comenat a exercitar-se al mateix nivell que la resta de ju-gadors que completen la plan-tilla, ha notat certes molsties a lesquena atribudes en principi a la sobrecrrega muscular i a la falta dintensitat durant el pero-de dadaptaci al ritme de com-petici. Si aquestes no van a ms, per, el capit dels roig-i-negres podria estar a punt pel retorn contra el Constncia.

Va rebre un cop a la cama fa quinze dies i les molsties han anat a ms amb el pas del temps

Complits els partits de sanci, la seva reincorporaci sesperava contra el Llagostera

FUTBOL

Taranilla seguir de baixa a lespera de rebre una segona opini mdicaEl defensa del CF Reus es va sotmetre ahir a una ressonncia magntica que descarta que la lesi que pateix al genoll esquerre revesteixi gravetat

Ivn Taranilla acumula ja cinc jornades seguides sense poder competir amb el CF Reus.

OlviA mOlet

16 diarims 05/02/2013 ESPORTS

Llibert Sendrs guanya la segona edici del Memorial Xavi Tondo

CICLISME

Gaireb 200 ciclistes shi van inscriure

RedacciLlibert Sendrs va proclamar-se campi, aquest diumenge, en la segona edici del Memorial Xavi Tondo i Volpini, que es realitza des de lany passat en memria daquest ciclista, que va perdre la vida en un accident desgraciat el 23 de maig del 2011.Llibert va inscriures en la

categoria sub-23, dentre els gaireb 200 esportistes que es van donar cita en una jornada esportiva, per sobretot ldica i de germanor, tenint en compte els motius de la seva celebraci.En segona posici va arribar

a la meta David Dalmau, de la categoria sub-21, mentre que va

completar el podi dhonor Marc Vilanova, de categoria elit. Tots ells, igual que el quart classifi-cat, Francesc Girons (elit), van arribar al final del traat gaireb alhora. El primer participant lo-cal va ser el vallenc Gens Soria-no qui, en la categoria sub-23, va aconseguir finalitzar en vintena posici, a un minut i mig del vencedor.Per categories, Francesc Xa-

vier Vidal, en cadets, va ser el ms rpid de tots, mentre que en jniors el vencedor va re-sultar Joan Domingo, seguit dAdri Guerrero i Alan Rub. En sub-21, per darrere de David Dalmau van creuar la lnia de

meta Lus Snchez i Oriol Raya, respectivament. En elit, Marc Vilanova, Francesc Girons i Joan Font van completar el podi dhonor. En snior-msters 30, Noel Ruiz, Enric Vias i Guillem Castaeda van ser primer, segon i tercer, respectivament. Els tres

primers mster-40 van resultar Flix Luengo, Juan Carlos Me-dina i Ismael Tudo, mentre que els vencedors, en mster-50 i mster-60 van ser Federico Oldemillas i Antonio Terrones, respectivament.Per equips, Coluer Bicycle va

ser el guanyador; Lizarran Reus Peixateries, segon; i Control-pack, tercer.El recorregut tenia una longi-

tud de 75 quilmetres per diver-sos punts de la comarca de lAlt Camp, amb el vent com a gran protagonista de lesdeveniment.

CRISTINA AGUILAR

Un moment de la sortida duna cursa que va tenir un recorregut de 75 quilmetres.

ATLETISME

El passat diumenge, 27 de gener, es va celebrar a la Canonja el XVII Cros de Sant Sebasti de lAjun-tament i el XXIX Cros dAura. A lactivitat, que t periodicitat anual, hi van participar ms de 150 persones del collegi Aura, entre pares, profes-sors,