IJohann Strauss II Roses del sud (“Rosen aus dem Süden”), op. 388 - ValsJanusz Bielecki Fantasia (de la suite “Rellotges”)Johann Strauss II Veus de primavera (“Frühlingsstimmen”), op. 410 - Vals Josef Strauss Jockey Polka, op. 278 - Polca ràpidaJanusz Bielecki Enamorament (de la suite “Desitjos simfònics”) Johann Strauss II Marxa dels genets (“Reitermarsch”), op. 428 - Marxa

IIJohann Strauss II Llamps i trons (“Unter Donner und Blitz”), op. 324 - Polca ràpidaJanusz Bielecki Vida (de la suite “Secrets”)Johann Strauss II Vi, dones i cançons (“Wein, Weib und Gesang”), op. 333 - ValsJohann Strauss II Visca Hongria (“Eljen a Magyar”), op. 332 - Polca ràpidaJohann Strauss II Tritsch-Tratsch-polca, op. 214 - Polca ràpida

10 de desembre de 2011 a les 19.00 hores, al Palau de la Música Catalana, a Barcelona

Concert 4

IMPRESSIONS DES DEL QUART FARISTOL

FESTIVAL DE VALSOS I DANSES

25 anys d’emocions !!!

Orquestra Simfònica del Vallès Michal Nesterowicz, director

PROGRAMA

Els autors

Johann Strauss II (Viena, 1825 – 1899). Violinista, director i compositor. Anomenat “el rei del vals”, com el seu pare. Màxim creador del vals vienès. Polques i marxes. Operetes.

Josef Strauss (Viena, 1827 – 1870). Violinista, director i notable compositor de música lleugera. Substitut eventual del seu germà gran Johann Strauss II al capdavant de l’orquestra.

Janusz Bielecki (Polònia, 1961). Projectes musicals originals. Imatges sonores poderoses. Emotivi-tat, intimitat, sensibilitat, passió de viure. Nou sentiment romàntic, jazz i teatre musical.

Les obres

Roses del sud (“Rosen aus dem Süden”), op. 388 - Vals (Johann Strauss II, 1880). Compost amb una selecció de temes extrets de la seva opereta Spitzentuch der Königin (“El mocador de puntes de la reina”). El to general és més aviat reflexiu, però es resol en un final d’alegria esclatant. És una de les millors obres del compositor i una de les més interpretades.

Fantasia (“Fantazja”) (Janusz Bielecki, 2010). De la suite Rellotges. A partir d’un element d’una aparent simplicitat com és el so d’un rellotge, Bielecki fa emergir un paisatge complex i commo-vedor gràcies a la melodiositat del piano i a un ritme decidit.

Veus de Primavera (“Frühlingsstimmen”), op. 410 - Vals (Johann Strauss II, 1882). Un dels grans valsos de Johann Strauss II. La versió original és per a veu de soprano amb acompanyament de cor i orquestra. Va ser compost amb motiu d’un concert benèfic promogut per l’emperador Franz Joseph i la seva dona.

Jockey Polka, op. 278 - Polca ràpida (Josef Strauss, 1870). Evoca una ràpida cavalcada, incloses les fuetades del genet. Peça extraordinàriament viva i brillant.

Enamorament (“Rozkochanie”) (Janusz Bielecki, 2008). Forma part de la suite Passions simfò-niques per a piano i orquestra. És una obra d’una gran expressivitat conduïda a través del diàleg entre piano i els colors de l’orquestra. Exploració sobre el sentiment de l’enamorament.

Marxa dels genets (“Reitermarsch”), op 428 - Marxa (Johann Strauss II, 1888). Airosa i elegant, procedeix, com altres peces de l’autor, de la seva opereta Simplicius, avui pràcticament oblidada.

Llamps i trons (“Unter Donner und Blitz”), op. 324 - Polca ràpida (Johann Strauss II, 1868). De ritme trepidant, ens sorprèn amb sobtades imitacions del so dels llamps i els trons d’una tempesta.

Vida (“Życie”) (Janusz Bielecki, 2011). Primera part de la suite Secrets. Gran collage de colors, amb parts d’instruments de vent inspirades en el jazz, passatges pianístics i intervencions d’acordió. Expressa la passió que desperta la consciència de les possibilitats que ens brinda la vida.

Vi, dones i cançons (“Wein, Weib und Gesang”), op. 333 - Vals (Johann Strauss II, 1869). Encàr-rec de l’Associació Coral d’Homes de Viena, el seu títol prové d’un vell adagi: «Qui no estima el vi, les dones i les cançons serà un ximple tota la vida». La versió original, per a cor d’homes, poques vegades s’interpreta. És una bona mostra de la maduresa creativa del mestre.

Visca Hongria (“Eljen a Magyar”), op. 332 - Polca ràpida (Johann Strauss II, 1869). Estrenada a Pest i dedicada «a la nació hongaresa», l’estil de la música és també típicament hongarès. La coda inclou una breu citació de la Marxa Rákóczi, himne patriòtic d’aquest poble.

Tritsch-Tratsch - polka, op. 214 - Polca ràpida (Johann Strauss II, 1858). Peça molt alegre i ani-mada. És possible que el títol sigui una al·lusió al xiuxiueig de la xafarderia dels vienesos.

BREU cOMENTARI AL PROgRAMA: ELS AUTORS I LES OBRES

Per les finestres surt la llum tremolosa i acollidora de la taverna. Crits, rialles i dringar de gerres de cervesa. Del cel cau una pluja fina que mulla els fems dels cavalls sobre el paviment brillant, mal il·luminat per la flama dels fanals. Procedents de totes bandes, homes i dones amb vestits de festa mal protegits sota les capes con-vergeixen apressats cap a la porta del local: aquesta nit actua l’orquestra de Johann Strauss. A tot el carrer reg-na una gran excitació. Tot d’una, algú detecta l’estoig de violí a la meva mà. «És aquí!, ja ha arribat!». Sento com una multitud de braços m’alcen i se m’enduen. No sé com dir a tota aquesta bona gent que jo... vaja!, que jo no... —juro que m’afaitaré aquest mostatxo estil Johann Strauss!

Només ha estat un somni amb atmosfera de Charles Dickens. Però m’imagino que així devia ser l’expecta-ció que despertaven les actuacions del “rei del vals”. Es-coltant les seves obres a vegades m’he preguntat a qui devien anar dirigides: a un públic de nobles?, d’aristò-crates?, de burgesos?, d’obrers? Dit d’una altra manera, els balls es feien als salons dels palaus?, als casinos, ca-fès i sales de ball?, a les tavernes? Un dels grans mèrits dels Strauss va ser agafar unes senzilles danses populars —polques, marxes i especi-alment unes danses ternàries anomenades Länder—, i a través d’un procés de desenvolupament i estilització aconseguir una música d’una gran qualitat, capaç de satisfer també els gustos de l’aristocràcia i la noblesa. Sense perdre cap segment de públic, els Strauss van anar ampliant l’espectre social de la seva audiència des de les masses populars fins a la mateixa cort dels prínceps. La seva música tant es podia ballar en una cerveseria, com al Casino Dommayer de Viena, com a la festa de coronació de la reina Victòria d’Anglaterra.

També m’he plantejat sovint què és el que fa que les obres dels Strauss siguin tan singulars? Potser, a més de l’aire de dansa i d’un esperit alegre i desenfadat que ens pinta a la cara un somriure i ens fa brillar els ulls —reflex d’il·lusió i d’un punt de picar-dia—, hi ha un to màgic, com de conte de fades, i capa-citat evocadora o elements que estimulen la fantasia. Això els Strauss ho potenciaven molt bé quan, contrà-riament al que era costum a l’època, posaven títols a les obres. Us imagineu que En el bell Danubi blau és titulés Vals núm. 44, op. 314, per exemple? També quan incorporaven a les peces elements sonors descriptius o citacions musicals significatives per a l’audiència. En són una bona mostra les polques Llamps i trons, Jockey polka i Visca Hongria,

El nostre Festival de Valsos i Danses, que segueix de prop el Concert de Cap d’Any de Viena, es basa en les obres dels Strauss i procura transmetre les seves qua-litats. En ell també hi juguen un gran paper altres ele-ments. Un d’ells és la complicitat amb el públic, implí-cita ja en el to de la música, que es manifesta a través de les bromes que es fan durant l’acte i que trenquen la seriositat habitual d’un concert. Un altre és la certe-sa que flota en l’aire que entre públic i orquestra hi ha un total acord en una cosa: la finalitat de tot plegat és passar-ho tan bé com sigui possible i sortir contents i feliços, si pot ser pletòrics d’alegria.

Per acabar, només dir que, passats més de cent vuitanta anys des que Johann Strauss I va fundar la seva prime-ra orquestra, l’any 1825, la música dels Strauss es man-té fresca com el primer dia i conserva intacte el poder d’alegrar i delectar petits i grans, pobres i rics, gent senzilla i gent culta de qualsevol nació i continent del planeta, com queda palès en l’enorme difusió i accep-tació que tenen a tot el món els concerts de Cap d’Any de Viena, una rotunda demostració de transversalitat. Deu ser que... Strauss ens treu l’estrès!

En aquest concert, el quart del cicle, al costat de les obres dels Strauss en presentem tres de Janusz Bielecki, un compositor polonès actual, que seran una sorpresa per a tots. Ens dirigirà el jove i prestigiós compatriota seu, Michal Nesterowicz. Aquest cop, com a tots els al-tres concerts d’aquesta temporada, tampoc hi faltarà la interpretació d’una fanfara commemorativa dels vint-i-cinc anys de l’Orquestra Simfònica del Vallès, que es compleixen enguany. L’autor en aquesta ocasió: Xavier Riba, un músic de l’orquestra.

STRAUSS ENS TREU L’ESTRèS

Idea: equip gestor de l’OSV Textos: Xavier Riba, músic de l’OSV

Acabo d’arribar a casa i el primer desig és donar-vos les gràcies per la deliciosa experiència. És impressionant trobar-se al costat dels tan venerats músics, tot cordes, per cert. A més, aquest concert ha estat diferent de tots. Esperava molt, però no tant; ha superat les expectatives. Una veritable festa: tothom es divertia, fins i tot els músics; amb concerts així, la joventut s’aproparia a la música clàssica.Que divertit i “espitós”, Gilles Apap! Una nova forma de comportar-se, una mica “desenfadada”, nova, amb una interpretació i una capacitat d’improvisació fantàstiques.

María GómezBarcelona, 15 gener 2011. Concert 5 (temporada 2010/11)

Gràcies als amics de Catalunya Música i especialment als d’“EI Preludi” pel meravellós regal que em vàreu fer amb la cadira de l’Orquestra Simfònica del Vallès. Va ser una de les experiències més emocionants que recordi. Els músics de l’Orquestra varen ser molt propers i vaig poder xerrar amb ells al descans. A més a més..., el Palau és una simfonia de colors per si mateix. Us estic molt agraït per tot plegat!

Dani Cortés GilBarcelona, 20 de novembre de 2010. Concert 3 (temporada 2010/11)

Encara estic emocionat del concert que l’OSV va fer al Palau el dia 5 de febrer. Assegut, entre els músics, mentre les notes m’envoltaven. Prèviament, el regidor de l’OSV, en Micky, em va conduir per darrere l’escenari, mentre els protagonistes anaven escalfant, va presentar-me els que estarien al meu entorn. Durant el concert, per darrere em bufava el metall i la fusta, al davant gronxava la corda, enfront —conduint—, el director invi-tat, l’elegant i emotiu “mestre” Víctor Pablo Pérez. Les ones sonores feien vibrar tot el meu cos. Quina lleugeresa, agilitat i frescor amb la 6a simfonia “Le matin” de F. J. Haydn. Quina potència i plenitud musical amb la 4a simfonia en re menor de R. Schumann!Un concert molt bo. Una experiència única. Moltes gràcies per aquesta immersió musical.

Joan Elias CamprubíBarcelona, 5 febrer 2011. Concert 6 (temporada 2010/11)

ExPERIèNcIES VIScUDES A «LES cADIRES DE “LA SIMFòNIcA” »

Testimonis de persones que ens han escoltat assegudes a les cadires situades entre els músics de l’orquestra.

SI tu tAMbé vOlS vIuRe AqueStA exPeRIèncIA, tRucA’nS. Informació: 93 727 03 00