CatalunyaExperiències gastronòmiques

5

7

9

9

11

12 14

16

18 20

22

24

26

28

29

30

31

32 34

38

40

42

44

46

50

52

60

64

68

70

72

92

94

96

98

ÍndexCatalunya, el destí de turisme gastronòmic

Mapa de turisme enogastronòmic

Som el que mengem

Què trobareu en aquesta publicació?

Catalunya, Regió Europea de la Gastronomia 2016

Gastronomia catalanaDeu maneres de viure la gastronomia catalana

Breu història de la gastronomia catalana

Producte, paisatge, cuinaPaisatges per ser menjats

Productes catalans amb distinció

Viandes per a cada moment de l’any

Tasta plats de temporada

Els regnes del bon menjar

Marca Cuina Catalana

La galàxia de les estrelles Michelin

Tornar a l’essència amb Slow Food

Propostes gastronòmiquesEls mercats, bressol de la gastronomia

Aprendre a cuinar, l’altra banda del davantal

Els plats preferits de Catalunya

Oleoturisme, tres mil anys d’oli

Pescaturisme, agricultors de mar endins

Enoturisme, els secrets del vi

Altres begudes de producció artesanal

Hotels per llepar-se els dits

Els museus, l’aparador de la nostra cultura

Esdeveniments, fires i festes gastronòmics

Benvinguts a pagès, els orígens

El turisme gastronòmic més sostenible

Rutes gastronòmiques

Glossari

Experiències gastronòmiques i Hotels gastronòmics

Experiències enoturístiques

Més informació

© Fotografies per ordre de pàgines: ACT: 4, 8, 10, 12, 13, 14, 15, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 34, 35, 36, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 44, 45, 46, 47, 48, 49, 50, 51, 52, 53, 54, 55, 56, 57, 58, 59, 60, 61, 62, 63, 64, 65, 67, 68, 69, 70, 71, 72, 74, 75, 76, 77, 79, 80, 81, 82, 83, 87, 88, 89, 91, 92, 93. Aborígens: 85. Barcelona Beer Festival: 51. Barcelona Turisme: 84, 85. bcnKITCHEN: 39. Codorniu: 86. Gastrolonia: 81. Getty Images: 27, 45, 61, 65, 79. Hotel Algadir del Delta: 91. Ocio Vital: 25. Oleasoul: 23. Slowfood Catalunya: 31. Thinkstock: 16, 17, 77. Wikimedia Commons: 16, 17.

Fotografia de coberta: © ACTFotografia de contracoberta: © ACT

4 / / 5

Catalunya, el destÍ de turisme gastronòmiC

Catalunya és un territori d’uns 32.000 km2, aproximadament la superfície de Bèlgica. Situada al nord-

est de la península Ibèrica, la conformen una gran varietat de paisatges, resultat d’una geografia molt

diversa. D’una banda, els Pirineus, amb cims de fins a 3.000 metres, que delimiten la zona nord del

país, amb una vall orientada a l’Atlàntic, la Val d’Aran, que ha conservat una cultura, una llengua —l’ara-

nès— i unes institucions pròpies. De l’altra, més de 500 quilòmetres de costa mediterrània que alterna

diversos paisatges de nord a sud, i que culmina al delta de l’Ebre. També l’interior és un ter ritori de

cultius variats i ramaderia, amb una tradició molt vinculada a aquests productes. La capital, Barce-

lona, fundada fa 4.000 anys, ha convertit el seu esperit cosmopolita en un hub d’intercanvis i influèn-

cies provinents de tots els continents.

Aquesta diversitat de paisatges dóna com a resultat una gran diversitat d’ingredients: peixos i

mariscos excel·lents, fruites, verdures i hortalisses exquisides, carns de primera qualitat i aigües de

boca que mereixen el reconeixement internacional. A més de tots aquests productes, hi ha una veri-

table tradició cuinera catalana, amb protagonistes remarcables, famosos ja des d’època medieval.

En els últims anys del s. xx, els cuiners catalans, en donar valor afegit a les matèries primeres, van

aconseguir el reconeixement arreu del món. Els germans Roca, Ferran Adrià o Carme Ruscalleda

queden gravats a foc en l’univers de l’alta gastronomia.

Els vins mereixen un capítol a part, ja que el país va començar el camí com a proveïdor de vins

internacional en l’època romana. Avui, el vi del Priorat se serveix a les millors copes del planeta i,

seguint l’exemple d’aquesta zona vitivinícola pionera, els productors catalans han apostat per la

qualitat i la difusió dels seus productes, que creixen de manera exponencial.

Així doncs, es tracta d’un país petit, accessible en tren, automòbil, bicicleta, a peu i fins i tot a

cavall, que ofereix unes perspectives enormes de gaudi del paisatge, el vi i la gastronomia. Només

cal decidir-se i emprendre un excitant viatge sensorial per Catalunya. Benvinguts i benvingudes a

una experiència única.

32

12

11 7

10

4

5

9

8

1

6

1

2 3 8

10

4

5

6

9

7

1

2

5

4

6

8

10

7

9

3

11

12

Tortosa

Serradora iMuseu Fariner d’Àreu

CIC Fassina, Centred’Interpretació del Cava

Hostal Estrella

Hotel Ca l’Amagat Fonda Xesc

Hotel PratsHotel Restaurant Els Caçadors

Hotel El Monegal

Hotel Terradets

Hotel Muntanya & Spa

Hotel Can Boix

Parc Cultural de laMuntanya de la Sal de Cardona

Museu de l’Anxova i de la Sal

Museu del Torrói la Xocolata d’Agramunt

Centre d’InterpretacióApícola Múria

Castell del Vi

Centred’Interpretació

dels Fruitsdel Paisatge

Museu Oli Solé

Centre d’Interpretació de l’Olide la Vall de Llors

Centre d’Interpretació de l’Antic Comerçi Botigues Museu de Salàs

Món Sant Benet - Fundació Alícia

Museu de la PescaEspai del Peix

Museu de la Con�tura

Museu del Suro

Ecomuseu-Farinera

Museu de l’ArròsMolí de Rafelet

Vinseum

Museu de la Xocolata

Amposta

Cuina La Ràpita-Delta de l’Ebre

Essència de l'Arròs,Amposta-Delta de l'Ebre

Club de Gastronomiade l’Ametlla de Mar

Gandesa

Falset

Mórad’Ebre

Reus

les BorgesBlanques

Montblanc

VallsCuines del Vendrell

el Vendrell

Aeroport de Reus El gust és nostre

Tarragona Gastronòmica

Mercat de Vilafrancadel Penedès

Mercat de Reus

Mercat de Tortosa

Mercat de Valls

Mercat de Solsona

Mercat de Vic

Mercat de la Seu d’Urgell

Mercat de Balaguer

Vilanovai la Geltrú Club de Tast del Gremi

d’Hosteleria de Sitges

Tàrrega

Mollerussa

Aeroport de Lleida-Alguaire

Cervera

Balaguer

Noguera Cuina

Tremp

Solsona

Sort

el Pontde Suert

La Xicoia

Vielha

Andorrala Vella

la Seu d’Urgell

Puigcerdà

Cuina Pirinencade Cerdanya

Fogons dela Vall de Ribes

Club dels Saborsdel Berguedà

Berga

Ripoll

Cuines dela Vall de Camprodon

Osona Cuina

Vic

Igualada

Manresa

Vilafrancadel Penedès Corbera

Sabors

Cubat

Mercat de Santa Caterina

Mercat de Granollers

Mercat de la Boqueria

Mercat del Centre

Sant Feliude Llobregat

Aeroport de Barcelona

Barceloneta Cuina

Sabadell

Granollers

Cuina del VallèsCuina VO

Mataró

Terrassa

Santa Colomade Farners

Aeroport deGirona-Costa Brava

GironaBons Fogons

Mercat de Sant Feliu de Guíxols

Cuina de l’Empordanet

la Bisbald’Empordà

Mercat de Torroella de Montgrí

Olot

Cuina Volcànica

Grup Gastronòmicdel Pla de l’Estany

Banyoles

La Cuina del Vent

Joves Cuiners

Figueres

Ca la Manyana Mas Albereda

Hotel CasamarHotel Llevant

El Far Hotel Restaurant

Hostal Sa TunaMas Ses Vinyes

Hotel Els Caçadors de MaçanetLa Quadra Restaurant Hotel

Hotel Park PuigcerdàHotel del Prado

Hotel Rural Niu de Sol

Hotel Restaurant Andria

Hotel Restaurant EmpòriumMasia La Palma

Hotel Empordà

Hotel El Molí

Es Portal Hotel

Boutique Hotel Casa Granados

Ca L'Arpa

Hoteldel Teatre

Hotel La Plaça de Madremanya

Sant Pere del Bosc Hotel & Spa

Hotel Adagio

Hotel Antiga Hotel Gran Claustre

Hotel Ampolla Sol

Hotel l'Algadir del Delta

Hotel Restaurant Diego

Antiga Estació de Benifallet

Hostal Gastronòmic La Creu

Masia del Cadet

Hostal de la Plaça

Hotel Restaurant Can Cuch

Fonda Europa

Hotel Vall Ferrera

Hotel La Morera

Hotel Mas Tinell

La Boella

T E R R E S D E L ’ E B R E

T E R R E S D E L L E I D A

V A L D ’ A R A N

P A I S A T G E S

B A R C E L O N A

C O S T A

B A R C E L O N A

C O S T A B R A V A

B A R C E L O N A

Tarragona

Lleida

Barcelona

Girona

P I R I N E U S

C O S T A D A U R A D A

9

12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

6 /

9

12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

DO Alella

DO Catalunya

DO Cava

DO Conca de Barberà

DO Costers del Segre

DO Empordà

DO Montsant

DO Penedès

DO Pla de Bages

DOQ Priorat

DO Tarragona

DO Terra Alta

La cuina catalana neix de la seva terra, la seva història i la seva cultura. Tastar els productes d’un país i gaudir-los ens apropa a les seves tradicions i els seus costums. Experimentar Catalunya significa submergir-se en el mar, descobrir els pobles i paisatges, interactuar amb la natura... De nord a sud i d’orient a occident, Catalunya és un país per assaborir-lo.

Denominacions d’origen vitivinícoles (p. 46)

Catalunya, un paÍs per assaBorir-lo

Rutes enogastronòmiques recomanades per Traveler

RuTA 1 una regió tocada pels déus (p. 74)

RuTA 2 Plaers d’alta muntanya (p. 76)

RuTA 3 un viatge saborós cap a l’oest català (p. 78)

RuTA 4 Viatjar entre valls i muntanyes (p. 80)

RuTA 5 Recórrer el Pirineu central (p. 82)

RuTA 6 Barcelona, la capital del sabor (p. 84)

RuTA 7 Tota la gamma de colors del vi (p. 86)

RuTA 8 Art sobre pedra, Tarraco monumental (p. 88)

RuTA 9 El gran riu on la vida flueix (p. 90)

Col·lectius de cuina (p. 28)

Mercats (p. 34)

Museus i centres culturals (p. 60)

Hotels gastronòmics (p. 94)

km Bar

celo

na

Giro

na

Llei

da

Tarr

agon

a

Barcelona 107 162 99

Girona 107 255 197

Lleida 162 255 101

Tarragona 99 197 101

Distàncies entre capitals

RuTA 2

RuTA 5

RuTA 3

RuTA 4

RuTA 8

RuTA 7 RuTA 6

RuTA 1

Catalunya

RuTA 9 / 7

F R A N ç A

MA R M

E D I T E R R à N I A

A N D O R R A

DOP Arròs del Delta de l’Ebre

DOP Oli del Baix Ebre-Montsià

IGP Clementina de les Terres de l’Ebre

IGP Patates de Prades

IGP Torró d’Agramunt

IGP Pa de Pagès Català (tot Catalunya)

IGP Vedella dels Pirineus Catalans

IGP Llonganissa de Vic

IGP Poma de Girona

IGP Calçot de Valls

IGP Pollastre i Capó del Prat

DOP Oli de la Terra Alta

DOP Oli de Siurana

DOP Oli de les Garrigues

DOP Pera de Lleida

DOP Avellana de Reus

DOP Mongeta del Ganxet

DOP Oli de l’Empordà

DOP Mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya

DOP Formatge de’l Alt Urgell i la Cerdanya

DOP Fesols de Santa Pau

IGP Gall del Penedès

DOP Aceite del EmpordàDOP Oil from the Empordà

Denominacions d’origen protegides (p. 22)

Indicacions geogràfiques protegides (p. 22)

Aeroport

Tren d’Alta Velocitat

Carreteres principals

Autopista / Autovia

/ 9

som el que mengem

què troBareu en aquesta puBliCaCió?

Més enllà de la dieta mediterrània, el menjar està present en cada moment de la vida en aquest país.

Per exemple, en el calendari: el dilluns de Pasqua és, per a tothom, el “dia de la mona” (és a dir, el

pastís que els padrins regalen als seus fillols). O en el llenguatge: quan algú demostra una actitud

poc assenyada es diu d’aquest que “li falta un bull”; quan un assumpte és molt previsible es diu que

“són faves comptades”; si a algú li costa decidir-se se’l qualifica de “tastaolletes” i per dir que una

cosa és molt llarga, l’expressió utilitzada és “més llarg que un dia sense pa”. Així doncs, com en la

resta de cultures del món, a Catalunya el menjar es troba en totes les facetes de la vida, no només

com el sistema de subsistència que evidentment és. Hi ha alguna manera millor de conèixer un poble

que a través de la seva gastronomia?

Hi trobareu propostes per gaudir d’un cap de setmana inoblidable i viure tota una vida fruint del bon

menjar i beure a Catalunya, a través dels seus paisatges, els seus productes i la seva cuina.

També coneixereu deu maneres de viure la gastronomia catalana, els establiments adherits a la

marca Hotels Gastronòmics, els principals col·lectius de cuina i els seus idearis, propostes d’eno-

turisme, campanyes per conèixer de primera mà els productes de l’agricultura i la pesca, propos-

tes per aprendre a cuinar i receptes per practicar, els millors mercats i les millors llotges, els museus

més interessants per als amants del bon menjar i nou rutes enogastronòmiques que recorren, pràc-

ticament, tot el país. Totes les paraules clau estan explicades al final, en el glossari. A més, podreu

trobar propostes concretes d’allò més interessants, contactes d’empreses que col·laboren amb la

difusió del turisme gastronòmic i curiositats per gaudir, encara més, a Catalunya.

10 / / 11

Catalunya, regió europea de la gastronomia 2016

El 2 de juny de 2015, Catalunya va rebre el títol de Regió Europea de la Gastronomia 2016, ator-

gat per l’Institut Internacional de Gastronomia, Cultura, Arts i Turisme, que compta amb el suport

de les institucions europees, i des d’aleshores, Catalunya forma part de la Plataforma de Regions

Europees de la Gastronomia.

Aquesta distinció reafirma Catalunya com a destinació turística a l’avantguarda europea, amb

un fort valor enogastronòmic, i posiciona el producte agroalimentari local arreu del món. La pre-

paració de la candidatura es va basar en tres eixos: el producte, el territori i la cuina catalana. Tots

tres garanteixen la qualitat i singularitat d’una gastronomia que és fruit d’una història mil·le nària,

d’un suau clima mediterrani, amb una riquesa natural incomparable que es tradueix en un recep-

tari variadíssim en un estat d’actualització permanent.

Una taula reveladora

La febre de la globalització, i amb aquesta el flux internacional d’aliments, té en l’altra cara de la

moneda un retorn a la vida senzilla i als productes de proximitat. Els cuiners s’han sumat a aquesta

tendència i han apostat pels productes de temporada cultivats amb respecte a prop de casa.

Catalunya va ser declarada Regió Europea de la Gastronomia 2016, un reconeixement que va

posar de manifest la qualitat del seu patrimoni agroalimentari i turístic i va simbolitzar l’excel·lència

dels seus productes, de la seva cuina i de les seves tradicions. La bona feina dels productors, res-

tauradors, centres d’investigació, escoles i xefs catalans ha fet d’aquesta cuina un referent inter-

nacional.

Territori, cuina i producte

Les cuines del país han esdevingut un lloc màgic. La creativitat expressada pels grans noms del

nostre art culinari s’ha dut fins als límits de l’avantguarda. Els tres trets diferenciadors de la gas-

tronomia catalana (territori, cuina i producte) han servit per articular tota una filosofia que es va

concretar en una programació anual vastíssima amb jornades, mostres i campanyes promocio-

nals de productes, plats i paisatges. La cara visible d’aquest projecte és Carme Ruscalleda, xef

de renom mundial, una entusiasta de la cuina de proximitat i una gran defensora del potencial

turístic del país.

Catalanagastronomia GASTRONOMIA

CATALANA

12 / Gastronomia catalana Gastronomia catalana / 13

deu maneres de viure la gastronomia Catalana

L es recomanacions que es poden fer per gaudir intensament d’una visita gastronòmica a Catalunya comencen per demanar al turista

una actitud molt activa. Haurem de llevar-nos d’hora, esforçar-nos per par-lar amb la gent del país, desenvolupar una curiositat extrema i deixar els pre-judicis a casa. Ens hem d’enfilar en una barca? És clar! I, després, menjar el pro-ducte de la pesca. Hem de trepitjar raïm? Evidentment! I, tot seguit, tastarem el vi i el cava. Hem de sucar el tomàquet amb

el pa com si fos un raspall? Cada dia! No hi ha una activitat més quotidiana en aquesta terra que pambtomaquejar. Hem d’entrar a la cuina? Només faltaria! A gaudir del menjar es comença molt abans d’asseure’s a taula. Hem d’anar al mer-cat? Naturalment! Els productes fres-cos esperen un senyal per saltar als nos-tres cistells i merèixer els nostres elogis. S’ha de fer tot, i perquè els previsors estiguin tranquils, el millor és reservar amb antelació a través de la plataforma https://experience.catalunya.com

La riquesa gastronòmica que Catalunya pot oferir al visitant és immensa, i és tasca de l’amfitrió mostrar al convidat el més rellevant de la seva terra. Preneu nota d’alguns consells imprescindibles.

NO HI HA RES COM TOCAR ELS PRODUCTES I SENTIR LA TERRA AMB LES MANS PER ACONSEGUIR UNA EXPERIÈNCIA INOBLIDABLE

1VINE al mErcat Passeja entre les parades dels

mercats i compra productes autòc-

tons i de temporada.

2 PaMBTOMaQUEJaEls formatges i embotits són

encara més bons sobre una llesca de

pa amb tomàquet, oli i sal.

3 aPOSta PEl calÇOtTorra calçots a la brasa de la

poda dels sarments de la vinya, suca

aquesta peculiar ceba dins la salsa i

beu vi amb porró.

4 DEguSta VINS I caVESEn una cooperativa modernista,

entre vinyes o a la taula d’un bon res-

taurant.

5 Suca Pa amB OlIPasseja entre oliveres mil·lenà-

ries, visita un molí d’oli i culmina amb

un tast o experimenta el plaer de sucar

pa.

6 SEguEIX El calENDarICada estació de l’any ens sor-

prèn amb els seus productes. Tria la

teva!

7 tIra la caNyaViu la tradició pesquera catalana

en companyia d’un pescador. Llan-

ça’t al mar!

8 POSa’t El DaVaNtalDescobreix els secrets més ben

guardats de la cuina catalana de la

mà dels seus protagonistes.

9 aSSEu-tE a taulaTasta i assaboreix el receptari

més tradicional i el més creatiu que

t’ofereix l’àmplia oferta dels restau-

rants catalans.

10 rESErVa ONlINEVi, oli, productes del mar, for-

matges, embotits, arrossos, galetes,

conserves, dolços... Si ja tens clara

la teva ruta gastronòmica per Cata-

lunya, entra i reserva-la a:

https://experience.catalunya.com

DEGUSTAR UN ÀPAT DAVANT DEL MAR O APRENDRE A CUINAR AMPLIEN EL GAUDI DE LA VISITA A CATALUNYA

Gastronomia catalana / 15

L ’oli el blat i el vi és la trilogia que marca la nostra tradició des de l’antiguitat. L’origen de la cuina mediterrània el trobem a la civilit-

zació grecoromana. La presència grega a Catalunya es va traduir en la introducció de la vinya, l’ametller i les oliveres. Els romans van reforçar aquests cultius. La cuina d’avui també recull moltes influèn-cies que corroboren la presència àrab en el territori.

Catalunya pot presumir d’una antiquís-sima bibliografia culinària que es remunta

a l’edat mitjana. El més antic que es con-serva és el Llibre de Sent Soví, un manus-crit anònim del segle xiv. Poc després van aparèixer tres receptaris més, el Llibre d’apa-rellar de menjar, el Llibre de totes maneres de potatges i el Llibre de totes maneres de confits.

En el segle xv, el contacte amb Amèrica va suposar l’arribada a les taules d’impres-cindibles com la xocolata, la patata, els pebrots, les mongetes i, sobretot, el tomà-quet, un ingredient essencial a la cuina catalana actual, tal com demostra l’impres-

Breu història de la

gastronomia catalanaLa taula ens parla: més enllà de dates o batalles, la gastronomia es pot convertir en el nostre millor professor d’història. Els diversos plats del receptari català ens expliquen com hem arribat fins aquí.

cindible pa amb tomàquet. En el segle xix, la burgesia fa els primers intents de distin-ció tot emulant receptes de cuina francesa, però el gust local segueix més proper a les influències italianes o occitanes, i desta-quen plats que ja han esdevingut bàsics a les llars catalanes, com els canelons de festa o les coques de recapte (una espè-cie de pizza autòctona), amb ingredients de temporada i de conserva. Les salses amb tomàquet i albergínies, com la sam-

faina o els plats amb bacallà, com l’esquei-xada, conviuen amb les tendències més cosmopolites. Actualment, la cuina cata-lana ha rescatat l’essència de paisatges tan diversos com el Pirineu, la costa medi-terrània i indrets com l’Empordà o el delta de l’Ebre. La cultura culinària de cada ter-ritori troba l’expressió més moderna a Bar-celona, una ciutat oberta al món i interes-sada a mostrar la identitat gastronòmica catalana.

EL TOMÀQUET, INGREDIENT IMPRESCINDIBLE, VA ARRIBAR A LA TAULA CATALANA AL S. XVI DES D’AMÈRICA

CronolíniaL’all: va arribar amb les legions romanes i és una base de la cuina catalana.

Zyriab: el cuiner que va dur un receptari per als productes d’origen àrab com ara carxofes, taronges, arròs, ametlles o safrà.

Sent Soví: un dels llibres de cuina més antics d’Europa.

El tomàquet: va arribar a Catalunya al s. xvi i es va introduir a la cuina de manera lenta però definitiva.

Revolució barcelonina: els restaurants El Suizo, Can Martin o la Maison Doré van fusionar, amb la tradicional, les cuines francesa i italiana.

Estrelles Michelin: els primers restaurants catalans que van obtenir dues estrelles van ser La font del lleó, Casa Llibre i La taverna vasca.

El Bulli: Ferran Adrià es va posar al capdavant de la cuina del mític restaurant, ja desaparegut.

16 / Gastronomia catalana Gastronomia catalana / 17

s. iii a. C. 882 1324 1519 s. xix 1936 1984

Catalunya és reconeguda com a primera Regió Europea de la Gastronomia, fet que la potencia com a destinació enogastronòmica.

2016

CuinaproduCte, paisatge,

18 / Producte, paisatge, cuina Producte, paisatge, cuina / 19

PROduCTE, PAISATGE, CuINA

i

A vellanes, llagostins, patates, arròs, torró, mongetes, oli, bolets, vi, cargols, tomàquets, llonganissa, anxoves, casta-

nyes... Aquesta successió no s’acabaria mai i, així, esdevindrà el mapa gastronò-mic de les terres catalanes. Recórrer aquesta geografia dels sabors és la nos-tra proposta.

Carns I Formatges a la muntanyaCatalunya combina a la perfecció la natura salvatge i els paisatges bucòlics als

Pirineus, amb altres serralades interiors riques en vegetació, animals i bolets, com el Montseny o els Ports de Beseit, a les Terres de l’Ebre. Espais sovint aïllats, que han après a ser autosuficients i distingits pels seus productes. La vedella ha donat com a resultat saborosos guisats que adopten formes particulars a cada comarca o regió, així com el pollastre, que avui forma part de la cuina quotidiana. El porc, que es cria majoritàriament a les comar-ques del nord de les demarcacions de Lleida i Girona, i també a la comarca

paisatges per ser

menjatsCatalunya és una bona regió per explorar la geografia del gust. Ofereix un recital de plats que ens ajuden a entendre aquesta terra a través de les olors, els sabors i les textures dels productes.

d’Osona amb la famosa llonganissa de Vic, és la matèria primera per elaborar embotits deliciosos. Juntament amb els formatges, elaborats arreu del territori, s’han convertit en excel·lents protagonis-tes d’esmorzars i berenars.

l’aroma del marCatalunya compta amb gairebé 600 km de costa, amb platges de sorra fina i també cales minúscules d’aigua cristal·lina. A cada port podem degustar un magnífic receptari de plats de peix autòctons a la graella o els guisats que preparaven antany els pescadors. A les comarques de la Costa Brava no hi faltarà el bon peix blanc, que ja des de llunyanes èpoques passades ha estat clau per elaborar saborosos suquets. Les gambes de Palamós o les ostres del delta de l’Ebre són productes estrella que la costa catalana regala de nord a sud. Sovint s’acompanyen amb vegetals de temporada, com els pèsols del Maresme, tan preuats. A l’extrem sud de Catalunya, el delta de l’Ebre, un espai natural únic, posa el brou de peix al servei de moltes preparacions amb arròs, principal cultiu

de la zona. El rossejat o l’arròs a banda són alguns dels plats imprescindibles.

l’agrICultor que estIma la terraLes vinyes del Penedès, enclavades entre el clima càlid de la costa i les muntanyes de Montserrat, han donat lloc a una DO reconeguda. També les oliveres, que s’es-tenen majoritàriament a la part sud i més occi-dental , produeixen alguns dels millors olis d’oliva verge extra. El de la varietat arbe-quina, a les zones de Siurana i de les Garri-gues, té gran fama. Els fruits secs del Camp de Tarragona o les frui-tes dolces com les peres, els préssecs o les pomes de Lleida són imprescindibles en una bona taula, així com les taronges i cle-mentines de les Terres de l’Ebre.

20 / Producte, paisatge, cuina Producte, paisatge, cuina / 21

L’ARRÒS DEL DELTA DE L’EBRE, DE GRAN QUALITAT, TÉ UNA DENOMINACIÓ D’ORIGEN

EL PALAU MOJAEl Palau Moja té un espai gastronòmic perfecte per a conèixer en profunditat la gastronomia catalana i els seus productes típics. A la Cuina del Moja podràs provar tot tipus d’oli exclusius, fer tastos de vins de DO catalanes dirigits per experts i participar en els Paints Nites, uns vespres màgics de gastronomia i art. L’espai, situat a la Rambla, està obert tot el dia, així que hi pots esmorzar, dinar, sopar i, fins i tot, picar-hi qualsevol cosa entre hores. Tots els plats estan elaborats amb productes de proximitat i ecològics. Al mateix edifici hi trobaràs una botiga de productes catalans i una oficina de turisme.

Per a més informació d’aquesta i

d’altres propostes: www.palaumoja.com

i

A conseguir un grau de qualitat ele-vat implica l’esforç dels produc-tors per aconseguir respondre a les expectatives que els consu-

midors han dipositat en un producte. I aquest és el cas dels diversos productes catalans amb distincions. A més de les DOP i les IGP atorgades per la Unió Euro-pea, hi ha altres distincions amb segells que reconeixen la seva qualitat com, per exemple, les especialitats tradicionals garantides, entre les quals es troben el per-nil serrà i els panellets. La Marca Q de Qua-litat distingeix una sèrie de productes amb un segell vermell amb una Q daurada. Val la pena fer cas de la recomanació.

denomInaCIó d’orIgen ProtegIda (doP) És un distintiu de la Unió Europea que iden-tifica un producte, el qual deu la seva qua-litat i les seves característiques al seu lloc d’origen. La seva producció i transforma-

produCtes

catalans amB distincióNombrosos productes del país acompanyen el seu nom amb unes sigles: DOP, IGP, ETG... Es tracta d’un reconeixement governamental a la qualitat i singularitat de cada especialitat agroalimentària i a les seves arrels en el territori.

22 / Producte, paisatge, cuina Producte, paisatge, cuina / 23

ció han de tenir lloc en aquell mateix terri-tori. Per començar, citarem l’arròs del Delta de l’Ebre, excel·lent per a coccions a la cassola. D’aperitiu i per postres, les ave-llanes de Reus, aromàtiques i suaus. També per postres o en qualsevol moment, les peres de Lleida són imprescindibles. No falten les emblemàtiques mongetes de Santa Pau, els fesols, i les mongetes del ganxet, ideals per acompanyar carns.

Un àpat sense formatge és inconcebi-ble i Catalunya compta amb una gran vari-etat de làctics de qualitat produïts a l’Alt Urgell i la Cerdanya, com ara la mantega i el formatge. L’oli és un dels pilars de la gastronomia catalana. És reconegut el de l’Empordà, produït ja des del segle vi a. C.; el del Baix Ebre-Montsià, pur d’oliva; el de les Garrigues, la DOP més antiga d’Espa-nya; el de Siurana, amb més de mil anys d’història; o el de la Terra Alta.

IndICaCIó geogrÀFICaProtegIda (IgP)Els productes amb aquesta distinció tenen una qualitat, reputació o una altra carac-terística atribuïble al seu origen geogràfic. En el cas de la llonganissa de Vic, ja va tri-

LES AVELLANES DE REUS I LES MONGETES DEL GANXET OSTENTEN UNA DOP QUE EN CERTIFICA LA QUALITAT

ELS POLLASTRES DEL PRAT SÓN PROTAGONISTES DE LES TAULES NADALENQUES

omfar el 1857 a l’Expo-sició Universal de París, i és ideal per menjar amb el pa de pagès català. Les patates de Prades competeixen entre si, per veure quina és la més suau. Merei-xen una menció espe-cial els galls del Pene-dès i els pollastres i capons del Prat, també anomenats de pota blava, protagonistes de les taules nadalenques, junt amb la vedella dels Pirineus catalans. Els calçots de Valls com-pleten el quadre. Com a colofó, les cle-mentines de les Terres de l’Ebre, les pomes de Girona i els torrons d’Agramunt, roco-sos i sòlids per omplir d’energia tothom qui els degusti.

IMMErsIó En EL Món DE L’OLIQuè vol dir ‘pentinar oliveres’? Descobreix-ho de la mà d’Olea Soul i gaudeix de les seves propostes, en les quals coneixeràs els secrets de l’oli d’oliva i la seva elaboració. Viuràs un dia d’experiències gastronòmiques i culturals com ara un esmorzar de barbacoa, recol·lecció d’olives, tast d’olis i textures, dinar amb productes locals, amb l’oli com a protagonista, acompanyat de vi de la DO Costers del Segre i una visita guiada al Museu de l’Oli de Catalunya.

Per a més informació d’aquesta i altres propostes: www.oleasoul.com

i

E l pas de les estacions té alguna cosa màgica. Un bon dia aparei-xen les primeres maduixes al mer-cat i, de seguida, sabem que els

dies de pícnic han tornat. I passa el mateix amb els bolets, que anuncien llargues tar-des a la vora de l’estufa.

Per esCalFar l’HIVernDurant l’hivern triomfen els alls, el bròquil i l’api, aquest últim com a integrant de l’es-cudella, la sopa de Nadal. Amb col i can-salada es prepara el trinxat, i els que hi entenen degusten cremes de bròquil o delicioses amanides d’escarola, créixens i espinacs. Capons, porcs i carns de caça s’agermanen amb eriçons de mar. Els cal-

çots, les típiques cebes tendres, alegren les grans taules de les trobades entre amics. Taronges i mandarines inauguren les sobretaules.

la PrImaVera duu sardInesL’abril ofereix sardines grasses, pèsols ten-dres, patates noves i cogombres cruixents. Arriben amb gran alegria els maduixots.

I no hem de deixar de destacar els car-gols ni els espàrrecs verds, boníssims si els posem dins d’una truita. La tonyina i el verat rivalitzen amb el lluç de palangre o de palangre de fons, els llamàntols de la Costa Brava i l’escórpora o cabra, com es denomina en terres catalanes. Els musclos i els popets guisats amb ceba causen furor a les taules.

l’estIu sense HortalIssesno És estIuEl bacallà es realça a l’estiu amb samfaina, elaborada a base de pebrot, tomàquet, albergínia, ceba i carbassó. Les gambes

viandes

Per a cada moment de l’anYEl millor per conèixer Catalunya a través dels sentits és degustar els seus productes de temporada. Aquelles delícies que van néixer a les taules de la seva costa o de l’alta muntanya han colonitzat els plats del país sencer per mèrits propis.

són fantàstiques, com el bonítol, els cala-mars, els escamarlans o els llenguados. Els camps d’arbres fruiters esclaten amb tresors com els albercocs, les prunes, les figues, els préssecs, les peres de Sant Joan, les síndries i els melons. L’estiu és temps de barbacoes, on s’hi torren productes com les botifarres, ben flonges, i s’improvisen berenars amb embotits com el fuet o unes exquisides anxoves de l’Escala, sobre el pa torrat i sucat amb tomàquet.

Producte, paisatge, cuina / 25

MADUIXES PER A LA PRIMAVERA, FIGUES PER A L’ESTIU I CALÇOTS PER A L’HIVERN: AQUESTA ÉS LA RECEPTA DE LA FELICITAT

ELS BOLETS ALEGREN ELS DIES DE TARDOR ALS RECOL·LECTORS

tardors gens melanCÒlIquesNaps, raves, carbasses, castanyes i els ine-fables bolets converteixen la tardor en una festa. També és temps d’olives i d’oli. Un xai a la brasa, una oca o un porc senglar seran igualment un regal per al paladar. Les orades, les ostres o els salmons afalaguen les millors taules a la tardor, que tindran com a colofó dolces magranes i raïm, el qual, d’altra banda, pot estar present a les millors amanides.

FOODIE TOUR A BArCELOnAExplora la cuina tradicional i d’avantguarda amb aquest tour creat per a foodies. De la mà d’un professional de la gastronomia, gaudiràs d’una varietat d’especialitats que han convertit Barcelona en un dels millors destins gastronòmics del món. Durant la visita coneixeràs tavernes, cellers, botigues especialitzades i un dels millors restaurants de Barcelona gestionat per un famós xef amb 7 estrelles Michelin.

més informació: www.ociovital.com

i

porc, patata i cigrons, i se li afegeix la pilota, feta de carn de vedella, que després es reparteix entre els comensals. A la versió nadalenca, al brou s’hi incorpora un tipus de pasta, els galets, que tenen forma de cargol gegant. I l’endemà es preparen cane-lons per seguir celebrant les festes.

Un dels productes que ha sabut donar més nom a les terres del Camp de Tarra-gona és el calçot de Valls, que es torra a foc viu, es pela i se suca en una salsa espe-cial abans de menjar-se.

I de terra endins, típiques de Lleida, són les cassoles de tros, un guisat que prepa-raven els agricultors al camp, en una gran cassola amb patates, cargols, espinacs i carn de porc; o les coques de recapte (la pizza catalana), un bon exemple de la sàvia cuina popular. També són típiques de Cata-lunya les faves a la catalana, que al gener és un dels guisats més apetitosos que se’ns ofereix, amb faves, cansalada i menta.

E n una cultura gastronòmica tan orgullosa del seu territori i dels seus productes com la catalana, cal que els plats segueixin el pas dels

mesos i els canvis d’estacions. I no només això, sinó que, a més a més, totes les cele-bracions tenen les seves receptes especí-fiques que fan les delícies dels comensals.

delÍCIes d’HIVernLa reina de l’hivern és l’escudella. En una olla ben grossa es prepara un brou elabo-rat amb verdures, pollastre, botifarra de

tasta

Plats de temPoradaSegons el moment de l’any, el receptari català ofereix plats per temperar el cos, d’acord amb la temperatura exterior. Aquestes receptes tradicionals han esdevingut part de la variada gastronomia.

els alIments de l’estIuQuan arriba la calor, busquem plats refres-cants i lleugers. L’empedrat és una de les opcions estivals més celebrades. Per acon-seguir aquesta saborosa preparació es bar-regen mongetes seques, olives en rodan-xes, trossos de tomàquet, ceba picada i bacallà, tot amanit amb oli d’oliva i vina-gre. Just quan les hortalisses estan en el màxim esplendor, és habitual preparar la tradicional escalivada, amb albergínia, pebrot, tomàquet i ceba rostits. En el sols-tici d’estiu, a Catalunya se celebra la revet-lla de Sant Joan, en la qual es degusta una deliciosa coca de brioix, normalment deco-rada amb fruites confitades i acompanyada de cava o vi dolç.

Plats de PrImaVera I tardorA la primavera, són habituals els pèsols amb sípia, els cargols a la llauna o els bu-nyols de Quaresma que es preparen abans que arribi la Setmana Santa. En canvi, quan s’acosta el fred, a la tardor, a taula no hi falten plats com el fricandó (un guisat de carn amb bolets), les carns de caça o els panellets, les castanyes i els moniatos, que es mengen el 31 d’octubre. Al marge dels plats de temporada, un dels més repre-sentatius és el senzill pa amb tomàquet. Es tracta de pa, torrat o no, sucat amb tomàquet i amanit amb oli d’oliva. Sol acompa nyar els embotits, com les botifar-res crues, d’ou, blanques o negres, els bulls, els fuets o les llonganisses.

ELS CALÇOTS ES TORREN A FOC VIU

DUES COQUES BEN DIFERENTS: LA DOLÇA DE SANT JOAN I LA SALADA DE RECAPTE

26 / Producte, paisatge, cuina Producte, paisatge, cuina / 27

PrEPArA EL TEU LICOr DE rOMAnÍ

Saps que el romaní és una de les plantes més importants i versàtils del nostre territori? En coneixes les propietats i els usos? Vine a passejar per l’entorn de Mas Llagostera i aprèn tots els secrets d’aquesta planta tan preuada per als nostres avantpassats. Collirem el romaní i aprendrem una antiga tècnica de conservació de la planta, a partir de la qual elaborarem el licor que podràs endur-te a casa.

Per a més informació d’aquesta i altres activitats: www.masllagostera.com

El millor arròs i marisc del delta de

l’Ebre cuinat pel Col·lectiu de Cuina

de la Ràpita – Delta de l’Ebre; o la

cuina d’interior, amb productes com

el porc, les mongetes del Collsaca-

bra o la tòfona, que el Col·lectiu Osona

Cuina ofereix als sopars gastronò-

mics que organitza, són exemples

d’aquestes patrulles de garants de la

cuina local.

CuIners I deFensorsSón els barons territorials de la gas-

tronomia catalana. Actualment hi ha

una vintena de feus que representen

la varietat d’estils culinaris existents

arreu de la geografia del país. Actuen

com a protectors de les arrels de la

cuina catalana gràcies a la feina cons-

tant dels restauradors, que són

agents actius d’aquest patrimoni.

Impulsats pels propis cuiners, s’en-

carreguen d’organitzar esdeveni-

ments per promocionar ingredients

locals, de la mà dels productors agro-

alimentaris, amb la idea d’enaltir les

diverses cuines autòctones. Els col-

lectius de cuina et conviden a gau-

dir del plaer d’un bon àpat tradicio-

nal. Alguns preserven o promouen

antigues receptes, d’altres recuperen

velles tècniques en la preparació dels

plats o els estris que s’utilitzaven

temps enrere.

Des de la muntanya fins a la costa,

de llarg a llarg del territori català, hi ha

diversos col·lectius de cuina que pro-

mocionen els plats locals i aposten

sempre per la recuperació del pro-

ducte autòcton i la innovació. Aques-

tes entitats aglutinen més de 200 res-

taurants catalans i constitueixen una

eina fonamental per a la promoció i el

posicionament del país com a desti-

nació gastronòmica de primer nivell.

Al web www.catalunya.com hi ha

més informació disponible sobre els

col·lectius.

El projecte Marca Cuina Catalana (MCC)

va néixer el 2001 des de la Fundació

Institut Català de la Cuina i de la Cul-

tura Gastronòmica (FICCG), i compta

amb el suport de més de cinquanta ins-

titucions i entitats. L’any 2006 es va

publicar el Corpus de la Cuina Cata-

lana, que recull més de 1.000 receptes

que utilitzen, sempre que sigui possi-

ble, productes propers i de temporada.

Els establiments adscrits a la Marca

Cuina Catalana incorporen productes

regulats amb distincions específiques

(denominació d’origen, indicació geo-

gràfica protegida, especialitat gastro-

nòmica garantida, etc.).

quÈ aConsegueIX l’mCC?Els objectius principals dels més de

200 establiments adherits són: garan-

tir la continuïtat de la nostra cuina;

potenciar els productes agroalimen-

taris catalans i crear una xarxa que

involucri els agricultors, els restaura-

dors, els comerços d’alimentació, les

escoles d’hostaleria i les empreses en

la defensa, la promoció i la difusió del

nostre patrimoni culinari, a més de vet-

llar per la conservació de la biodiver-

sitat i la defensa de l’entorn rural. La

Marca Cuina Catalana ofereix qualitat

i compromís amb la sostenibilitat i el

medi ambient.

Els col·lectius de cuina de Catalunya es distingeixen per una cuina de qualitat i proximitat. Defensen una reinterpretació de la cuina tradicional amb els ingredients de sempre.

La cuina és patrimoni cultural immaterial d’un país i un element de la seva identitat.els regnes

del Bon menJar

marCa Cuina CatalanaLLIBrEs I PICADEsLa picada és una de les aportacions catalanes a la cuina en general més famoses, i sens dubte un dels elements que la diferencien d’altres gastronomies del món. Tenim notícies del seu ús des del segle xiii. Alls, fruits secs, pa fregit, julivert, galetes, xocolata i multitud d’altres ingredients es trituren i s’afegeixen a una infinitat de guisats amb l’objectiu d’aportar-los consistència, a més d’aromes i sabors característics. El restaurador Ramon Parellada va escriure un llibre (El llibre de les picades) en el qual reuneix més de cent picades diferents. Per fer-la són imprescindibles el clàssic morter de ceràmica groc i verd, de pedra o de marbre, i la mà de fusta, generalment d’olivera.

28 / Producte, paisatge, cuina Producte, paisatge, cuina / 29

www.slowfood.comwww.km0slowfood.com

i

els osCarsde la restauraCIóCatalunya es pot considerar una potèn-

cia gastronòmica si ens basem en els

reconeixements que ha obtingut en

forma d’estrella Michelin, per a molts,

els Oscars de la restauració. Comp-

tem amb 53 restaurants que acumu-

len 65 estrelles Michelin. La centenà-

ria guia vermella, que publica cada

any una selecció de restaurants i hotels

classificats, ha premiat l’originalitat i

l’amor pel producte de la cuina cata-

lana. Dels Pirineus al delta de l’Ebre,

i de la Costa Brava i Barcelona a les

ter res de ponent, trobem restaurants

amb estrelles Michelin de molts estils.

A més a més, entre els elegits, n’hi ha

alguns que ostenten tres estrelles, la

màxima puntuació en aquesta escala.

el ‘dream team’ de la CuInaEl peix, les carns i les verdures, junt

amb l’arròs o l’oli d’oliva, han estat

revalorats per aquests agosarats alqui-

mistes dels fogons. Cadascun d’ells

ha destacat per alguna habilitat espe-

cial que s’ha vist reflectida en la seva

manera de cuinar.

Alguns dels cuiners més estrellats

són: Paolo Casagrande, Fina Puigde-

vall, Paco Pérez, Jordi Cruz i Raül Balam

Ruscalleda. Tot i que hi ha figures que

han seduït el món sencer per la seva

trajectòria, com Ferran Adrià amb la

seva passió per la innovació; el gust

exquisit pel producte de Carme Rus-

calleda o la fidelitat a la tradició dels

germans Joan, Josep (Pitu) i Jordi Roca.

Aquests xefs tan imaginatius no

només pretenen alimentar-nos, sinó

que el seu objectiu és que, com a

comensals, visquem una experiència

única, un viatge sensorial semblant al

que es pot produir amb qualsevol de

les altres grans disciplines artístiques

com ara la música, la literatura o la

pintura.

CuIna lenta, CuIna sÀVIaA Catalunya, Slow Food va néixer

per posar remei als problemes que

l’anomenat “menjar ràpid” va portar

a la dieta tradicional, i amb una volun-

tat ferma de promoure la filosofia

dels productes de temporada i de

proximitat. El col·lectiu Slow Food

té tres àmbits d’acció: Slow Food

KM0, dedicat als restaurants; Arca

del Gust i Baluard, que treballen per

a la recuperació de productes, amb

una vintena de productes inscrits

actualment; i els Mercats de la Terra.

Es considera que una recepta és KM0

quan té més d’un 40 % d’ingredients

de procedència local, és a dir, que

el restaurador compra de manera

directa al productor proper, qui els

ha cultivat, en el cas dels vegetals,

o criat i elaborat, en el dels produc-

tes de procedència animal, en un radi

de no més de 40 quilòmetres, així es

redueixen les emissions de CO2. A

més, la traçabilitat garanteix el res-

pecte pel medi ambient i els éssers

vius que participen en tot el procés.

Actualment, comptem amb més de

65 restaurants repartits per tot el ter-

ritori català. La llista s’actualitza cada

any i es pot consultar als webs a peu

de pàgina.

El firmament gastronòmic català no havia brillat mai amb tanta força. Molts restaurants, i tots ells excel·lents, ens ofereixen les seves creacions i entren, amb honor, a la llista de la guia vermella.

Aquest moviment defensa una gastronomia que torni al producte de proximitat i al respecte i l’amor pels plats de temporada.

la galÀxia de les estrelles miChelin

tornar a l’essènCiaamB sloW Food

ELs MErCATs DE LA TErrASón el feliç punt de trobada on els productors implicats i els consumidors motivats comparteixen les seves inquietuds. Els organitzadors garanteixen que el camí que han seguit els aliments fins a arribar a les taules respon als conceptes de bo, net i just. A la ciutat de Barcelona, cada dissabte, el mercat ofereix els seus productes al Parc de les Tres Xemeneies del Poble Sec. A Sitges, als Jardins del Retiro, s’organitza el mercat el primer dissabte de cada mes.

més informació: http://slowfoodgarrafpenedes.com/

http://slowfoodbcn.cat

30 / Producte, paisatge, cuina Producte, paisatge, cuina / 31

Gastronòmiquespropostes

Propostes gastronòmiques / 33

PROPOSTESGASTRONÒMIQuES

32 / Propostes gastronòmiques

A partir dels productes frescos es construeix una veritable cultura gastronòmica. Els mercats no només han estat i són punts de

distribució d’aliments, sinó que també són punts de trobada i d’intercanvi de tota la societat.

llotges: del mar a la taulaQuan parlem de peix fresc acostumem a utilitzar l’expressió “acabat de portar de la llotja”. A la Costa Barcelona podem assis-tir-hi de dilluns a divendres, a partir de les 16.00 h; a la subhasta d’Arenys de Mar i

també a la llotja de Vilanova i la Geltrú, els dies laborables a les 8.00 h i a les 16.00 h. A la Costa Brava, l’oferta és àmplia: Pala-mós obre la llotja, exclusivament per al con-sumidor final, els dies laborables de 16.30 a 19.30 h; Roses fa la subhasta els diven-dres, a les 17.00 h, el mateix dia i la mateixa hora que la llotja de Llançà.

A les Terres de l’Ebre es poden visitar dues llotges, la de l’Ametlla de Mar, espe-cialitzada en tonyina vermella, i la de Sant Carles de la Ràpita. Les barques arriben a les 15.00 h, així que la millor hora per viure la subhasta és a partir de les 16.00 h.

els merCats, Bressol de la

gastronomiaEls mercats parlen del caràcter d’un poble i de la seva gent. Passejar entre les parades, comprar i conversar amb els comerciants significa descobrir la gastronomia catalana a través de veus expertes.

seleCCió de merCats

BarCelona

• mErcat DE la BOquErIa De dilluns a dissabte

Situat a la Rambla, va ser el primer

mercat municipal, inaugurat el 1840.

• mErcat DEl NINOtDe dilluns a dissabte

El 2015 es va acabar una profunda

remodelació que l’ha dotat d’instal-

lacions modernes i barres de degus-

tació.

• mErcat DE SaNt aNtONIDe dilluns a dissabte

Inaugurat el 1882 i reobert al públic

el 2018, després d’uns anys de

reforma integral, ofereix una de les

ofertes alimentàries fresques més

riques i diverses de la ciutat.

• mErcat DE SaNta catErINa De dilluns a dissabte

Remodelat el 2005, per l’equip d’ar-

quitectes Enric Miralles i Benedetta

Tagliabue, ara la seva teulada ondu-

lada i colorista s’observa des de les

terrasses del barri gòtic.

Costa BarCelona

• mErcat DEl cENtrE (Vilanova i la Geltrú)

De dilluns a dissabte

Bona oferta de peix i marisc de gran

qualitat.

• mErcat DE graNOllErS Dijous

La formació de la vila medieval va ser

resultat de la seva funció de mercat,

ja documentat al segle xi i que s’ha

celebrat ininterrompudament fins als

nostres dies.

• mErcat DE VIlafraNca DEl PENEDèS Dissabte

Una fotografia de principis del segle

xx de la plaça Jaume I mostra que s’hi

concentraven venedors de melons i

síndries de la comarca. Actualment

el mercat dels dissabtes compta amb

230 parades i s’ubica al centre de la

ciutat.

Costa BraVa

• mErcat DE tOrrOElla DE mONtgríDilluns

Amb una oferta amplíssima, espe-

cialment a l’estiu.

• mErcat DE SaNt fElIu DE guíXOlS Diumenge

Els més d’un centenar de venedors

concentren els punts de venda a la

vora del mar.

• mErcat DE PalafrugEllDe dimarts a dissabte

Al costat de la Plaça Nova, a prop de

l’església, trobem aquest mercat diari

amb tot tipus de fruita i verdura fresca.

Propostes gastronòmiques / 3534 / Propostes gastronòmiques

• mErcat DE gIrONa De dilluns a dissabte

Amb més de 70 anys d’història i més

de 1.700 m2, l’edifici del mercat està

situat a la plaça del Lleó. Destaca per

la qualitat dels seus productes fres-

cos com ara la carn, el peix, la fruita

i la verdura.

Costa daurada

• mErcat DE rEuS Dilluns i dissabte

Ubicat davant de l’antic hospital de

Sant Joan, consta d’unes 130 para-

des.

• mErcat DE tarragONa Dimarts i dijous

La Rambla Nova s’omple de parades

i dels crits dels venedors.

• mErcat DE VallS Dimecres i dissabte

Els dissabtes, al costat del de ver-

dura hi ha un mercat d’antiguitats.

• mErcat DE BONaVISta(Tarragona) Diumenge

És el més gran de la comarca i se

situa a l’oest de la ciutat, al barri que

té el mateix nom. S’ofereixen ali-

36 / Propostes gastronòmiques

ments frescos i tot tipus de produc-

tes.

• mErcat DE l’HOSPItalEt DE l’INfaNt Diumenge

Ubicat al passeig marítim té tot el

sabor dels mercats tradicionals.

PaIsatges BarCelona

• mErcat DE VIc Dimarts i dissabte

És un dels més bonics de Catalunya.

Aquest mateix emplaçament ha aco-

llit el mercat des del segle ix. S’hi

poden trobar parades amb produc-

tes de la terra, flors, artesania i aus.

PIrIneus

• mErcat DE SOlSONa Dimarts i divendres

Cada setmana la plaça Major, la

plaça del Bisbe i la plaça de la Cate-

dral acullen aquest mercat setma-

nal. Els divendres, el mercat és més

gran, i s’estén per la zona del portal

del castell i per tot el passeig.

• mErcat DE la SEu D’urgEll Dimarts i dissabte

Se celebra a l’aire lliure, als carrers

del centre històric de la ciutat.

• mErcat DE SOrt Dimarts

Acull tot tipus de parades, tant de

roba com d’alimentació.

• mErcat DE PuIgcErDà Diumenge

És conegut per la important oferta de

productes de proximitat i per ser punt

de trobada dels veïns de la Cerda-

nya.

• mErcat DE trEmP Dilluns

Dedicat a la fruita i la verdura, així

com a la venda de roba, sabates i pro-

ductes agropecuaris.

• mErcat D’OlOt Dilluns

Amb més de 170 parades al passeig

Miquel Blay, la plaça de Jaume Bal-

mes i els carrers adjacents, és el cen-

tre de la vida comercial de tota la

comarca.

terres de l’eBre

• mErcat DE tOrtOSa De dilluns a dissabte

L’edifici va ser construït per Joan Tor-

ras, l’“Eiffel català”, al costat del riu

Ebre, entre els anys 1884 i 1887.

terres de lleIda

• mErcat DE BalaguEr Dissabte

Compta amb més de 130 parades i

800 anys d’història.

RESERVAR

LA BOTIGA OFICIAL D’EXPERIÈNCIES DE CATALUNYAQuè t’agradaria viure? Activitats a la natura, esports d’aventura, enoturisme,gastronomia, pobles amb encant, visites culturals, diversió en família i molt més.Reserva i viu emocions diferents.

experience.catalunya.com

per a el

ga tronòmiqueEXPERIÈNCIESGUSTOSTOTS

i

ció de plats de la nostra gastronomia. A més, hi ha la possibilitat de fer visites guiades a mercats, productors i excur-sions gastronòmiques que inclouen la recol·lecció de bolets, fruites del bosc i altres delícies que ens ofereixen els pai-satges catalans.

És en els nombrosos mercats catalans on neix la gastronomia. Gaudir d’una visita guiada per un expert és una aven-tura fabulosa: des d’aquests establiments salten a les cuines els ingredients més frescos, produïts localment i de qualitat indiscutible.

aPrenents I mestresHi ha ofertes per a tots els gustos. Des de classes magistrals de superxefs per als professionals, fins a trobades infor-mals per elaborar melmelades amb tota la família. Trobarem aules de cuina repar-tides arreu del territori, com l’Aula de Cuina de l’Empordà, l’Aula de Cuina de

H i ha nombroses ofertes de cur-sos i tallers per aprendre a cui-nar plats t ípics, gaudir de demostracions cul inàr ies i

conèixer els secrets del maridatge amb vins catalans. Molts dels restaurants i de les aules de cuina repartits per Catalu-nya ofereixen la possibilitat de rebre clas-ses, de múltiples formats i nivells, per tenir una visió des de dins de l’elabora-

aprendre a Cuinar,

l’altra Banda del davantalEncara que sigui evident: pedalejant s’aprèn a anar en bicicleta i cuinant s’aprèn a conèixer i apreciar la cuina catalana. Els tímids que vulguin conèixer gent o els que busquin fer un pas més enllà a la cuina, ara en tenen l’oportunitat.

MOLTES DE LES PROPOSTES S’ADRECEN A TOTS ELS PúBLICS

la Fundació Alícia (Paisatges Barcelona), el Domus Sent Soví d’Hostalric (Costa Brava) o l’Espai del Peix a Palamós, també a la Costa Brava. A la ciutat de Barce-lona augmenten cada dia els espais on més i més bé es pot aprendre sobre gas-tronomia catalana.

souVenIr de CatalunyaHi ha alguna cosa més permanent que una experiència? Aprendre a cuinar plats

de la gastronomia catalana és una experi-ència magnífica, que es convertirà en un record inesborrable si s’exerciten els coneixements adquirits en tornar a casa. I si preparem una completíssima escu-della un dia d’hivern per recordar les aro-mes de la cuina tradicional? I, a l’hora de les postres, no hi ha res més bo que una crema catalana, sense oblidar cre-mar el sucre a l’últim moment i tancar els ulls per reviure el viatge.

EN GENERAL, LES CLASSES I ELS TALLERS ACABEN AMB LA DEGUSTACIÓ DELS PLATS CUINATS

DIVErTEIX-TE CUInAnTSi ets a Barcelona, posa’t el davantal per descobrir de primera mà la gastronomia catalana i participa en un curs de bcnKITCHEN, en el qual aprendràs cuinant amb una copa de vi local i bona companyia. Coneixeràs els secrets de la paella de marisc, visitaràs el mercat per aprendre els trucs i comprar el millor producte i, en acabar, degustarem plegats les delícies preparades. T’enduràs les receptes per poder repetir-les sempre que et vingui de gust.

Per a més informació d’aquesta i altres activitats: www.bcnkitchen.com

Propostes gastronòmiques / 3938 / Propostes gastronòmiques

Per a 2 persones

Dificultat mitjana / 3 hores

InGRedIenTs

• 3 l d’aigua

• 250 g d’ossos de pota de vedella

• Un quart de gallina

• Un os de pernil

• 100 g de cigrons

• 2 patates

• 1 ceba

• 1 nap

• 1 porro

• 2 pastanagues

• Unes fulles de col

• 100 g de botifarra negra

• 100 g de carn magra

de porc picada

• 1 ou

• La molla d’una llesca

de pa blanc

• 1 gra d’all

• Unes fulles de julivert

• Una cullerada sopera

de farina

• 100 g de galets

• Sal

• Pebre negre mòlt

• Oli d’oliva verge extra

PRePaRacIó

En una olla grossa, poseu-hi tota la

carn (excepte la carn magra de porc

picada i la botifarra) i els cigrons (que

hauran estat tota una nit en remull).

Ompliu-la amb aigua freda i poseu-la

a bullir. Quan comenci a bullir, retireu

l’escuma que es formi a dalt i deixeu

que bulli dues hores a foc mitjà.

Mentrestant, en un plat, barregeu la

carn picada de porc, l’all i el julivert

picats, la molla de pa, l’ou, un pessic

de sal i un pessic de pebre. Feu-ne una

mescla amb les mans fins que quedi

homogènia. Formeu dues pilotes gros-

ses, compactes, i enfarineu-les. Afe-

giu les pilotes a l’olla (al cap de les dues

hores esmentades) i totes les verdures

netes, pelades i tallades, a més de la

botifarra negra. Deixeu que bulli 40

minuts més a foc mitjà.

Coleu el brou i separeu, procurant

que no es trenqui, la verdura i la carn,

les quals col·locarem en una safata, a

punt per servir. Deixeu la safata al forn

per mantenir la calor.

En una olla petita a part, dins el brou

ja colat, coeu els galets segons les

indicacions del paquet.

Serviu la sopa de galets com a pri-

mer plat i la verdura (amanida amb oli

d’oliva) i la carn com a segon.

FRIcandó

Per a 2 persones

Dificultat mitjana / 60 minuts

InGRedIenTs

• 400 g de carn de vedella

• 1 ceba grossa

• 1 cullerada de puré

de tomàquet natural

• 1 brancó d’herbes aromàtiques

• 1 pastanaga mitjana

• 250 g de bolets variats

• 3 cullerades de farina

• Oli d’oliva verge extra

• Sal i pebre

• 200 ml de vi negre

• 500 ml de brou de pollastre

• 6 avellanes torrades

• 6 ametlles torrades

• 1 gra d’all

PRePaRacIó

Talleu la carn en filets prims i de mida

mitjana. Peleu i piqueu la ceba. Peleu

la pastanaga i talleu-la en làmines pri-

mes. Poseu la farina en un plat i pas-

seu-hi els filets salpebrats prèviament.

Tireu un raig d’oli d’oliva en una cas-

sola i poseu-la a foc mitjà. Afegiu-hi els

filets i fregiu-los per tots dos costats.

Quan estiguin a punt, retireu-los de la

cassola i reserveu-los. En el mateix oli

sofregiu la ceba, la pastanaga tallada

i el tomàquet. Afegiu el brancó d’her-

bes i deixeu que es cogui a foc molt

suau. Mentre es fa el sofregit, per a la

picada, tritureu les avellanes, les amet-

lles i l’all en un morter. Afegiu el got de

vi, remeneu-ho i incorporeu-ho a la cas-

sola. Barregeu-ho bé perquè la picada

s’integri i continueu amb la cocció a

foc molt suau. Aleshores afegiu-hi els

filets i aboqueu-hi el brou. Mentrestant,

salteu els bolets nets en una paella amb

un raig d’oli d’oliva. Salpebreu-los i afe-

giu-los a la cassola. Deixeu que es cogui

el conjunt durant 10 minuts més i ser-

viu-ho. Aquest plat resulta més sucu-

lent si es prepara en una cassola de

fang.

cRema caTalana

Per a 2 persones

Dificultat baixa / 30 minuts

InGRedIenTs

• 500 ml de llet de vaca

• 1 branca de canyella

• 4 rovells d’ou

• 100 g de sucre

• 40 g de midó de blat de moro

• La pell d’una llimona

PRePaRacIó

En un cassó, aboqueu 400 ml de llet i

afegiu-hi la canyella i la pell de llimona.

Poseu-ho a bullir i, tot seguit, apagueu

el foc i deixeu que infusioni cinc minuts.

En un bol, barregeu-hi la llet restant,

els rovells, el sucre i el midó. Reme-

neu-ho fins que quedi una massa prima

i homogènia. Poseu de nou el cassó a

bullir i afegiu-hi, tot remenant delica-

dament, el contingut del bol. Abaixeu

el foc i remeneu la barreja fins que quedi

espessa. Mentre és calenta, aboqueu

la crema en cassoletes de fang indivi-

duals. Just abans de servir-la, empol-

seu-la amb sucre i cremeu-la amb una

pala de ferro roent.

els plats preFerits de Catalunya

escUdella

Propostes gastronòmiques / 4140 / Propostes gastronòmiques

PA AMB TOMÀQUETEl pa amb tomàquet s’ha convertit en sinònim de gastronomia catalana. D’origen pagès, és l’aliment tradicional català per excel·lència. És fàcil de preparar, molt econòmic i summament equilibrat des del punt de vista nutritiu. Com es prepara? Per elaborar-lo es necessita pa de pagès, tomàquets madurs, oli d’oliva verge extra i sal. Es talla un tomàquet per la meitat, se suca en una llesca de pa i se li afegeix un pessic de sal i un raig generós d’oli d’oliva verge extra. Quan i com es menja? Per esmorzar, berenar o sopar, acompanyat d’embotits, formatges, truites i anxoves, o també com a acompanyament de carns i peixos a la brasa.

i

C atalunya és una gran productora d’oli d’alta qualitat. En els dar-rers temps, els elaboradors cata-lans han pres consciència de l’alt

valor cultural de la seva activitat i cada vegada més obren les seves instal·laci-ons i expliquen el procés de l’oli al gran públic.

L’oli d’oliva verge extra és el de la màxima qualitat possible. S’obté de les olives acabades de collir de l’arbre a l’hi-

vern, gràcies a un procés d’extracció mecànica en fred. Només es recull l’oli de la primera premsada i estan prohibits qualsevol alteració química o afegit de substàncies sintètiques.

Hi ha cinc denominacions d’origen pro-tegides d’oli d’oliva verge extra a Cata-lunya: Les Garrigues, Siurana, Oli de la Terra Alta, Oli del Baix Ebre-Montsià i Oli de l’Empordà, cadascuna d’elles amb un producte amb una aroma i un cos molt diferenciats. Aquesta diversitat prové del clima, el tipus de sòl i les varietats d’oli-ves utilitzades. A més a més de les DOP, hi ha zones de producció tradicionals com la Noguera, el Bages o el Baix Llo-bregat, que produeixen uns olis excel-lents.

Per respondre a una demanda creixent, prop d’un centenar de productors orga-nitzen tasts i degustacions tant en els mateixos camps com en els seus propis molins, que són els grans temples de l’elaboració tradicional de l’oli.

oleoturisme,

tres mil anYs d’oliAmb els reflexos de l’or, l’oli és cada vegada més assequible per al públic gràcies a una sèrie d’activitats que cerquen divulgar-lo, com les rutes i els tasts de diverses varietats.

elIXIr de la CuIna I la salutL’oli d’oliva és un dels ingredients bàsics de la cuina catalana. Així mateix, l’oli d’oliva verge extra aporta vitamines i antioxidants i les seves propietats naturals són el prin-cipal factor que relaciona la dieta mediter-rània amb la reducció del risc de patir un infart o càncer.

Actualment, aquesta antiga relació entre oli, salut i bellesa s’està recuperant a spas catalans, ubicats als hotels o complexos hotelers del país, i, sobretot, a Barcelona.

VAL LA PENA VISITAR LES OLIVERES MIL·LENÀRIES: SÓN TESTIMONIS DE LA HISTÒRIA

LA CULTURA DE L’OLI A CATALUNYA NO HA DEIXAT MAI D’ESTAR PRESENT I ÉS UN DELS PILARS DE LA DIETA MEDITERRÀNIA

un monument naturalA Ulldecona es troba la concentració d’oli-veres mil·lenàries més gran del món. De totes, la més famosa és la Farga de l’Arion. Plantada en l’època dels romans, té més de 1700 anys d’història i un tronc de 8,5 m de diàmetre. És considerada l’olivera datada més antiga del món.

La marca de qualitat Oli d’Oliveres Mil-le nàries està donant a conèixer aquest patri-moni associat a productes nobles, a partir d’un oli de gran qualitat.

Propostes gastronòmiques / 4342 / Propostes gastronòmiques

OLIVE OIL EXPErIEnCEOli de Ventalló combina tradició i modernitat en la producció del seu oli d’oliva a l’Alt Empordà, en un magnífic entorn rural. Olive Oil Experience és un recorregut que et permetrà conèixer les diverses fases de producció d’aquest preuat producte. Tot passejant arribaràs a l’oliverar i començaràs a descobrir com es fa el cultiu de l’oliva. De tornada al molí d’oli veuràs un audiovisual on es mostra com es fa la collita i, després, podràs visitar la resta de la construcció i aprendre encara més del procés d’elaboració. Tindràs l’oportunitat de tastar dos dels olis d’oliva verge extra i, potser el més esperat, triar entre un menú degustació de productes Km 0 o bé un sopar al restaurant La Bassa.

més informació: www.oliventallo.com

i

amb la roba apropiada i arribar a port a punt per embarcar.

quÈ És el PesCaturIsme? El pescaturisme permet gaudir d’una jor-nada pesquera professional, assaborir un ranxo mariner en companyia de la tri-pulació i viure el procés complet de la pesca: des de la navegació, passant per la calada i la recollida de la xarxa, fins a la selecció i el desembarcament de les captures. Els visitants poden accedir al moll dels pescadors, un espai que habi-tualment és d’accés restringit, i conèixer de primera mà les anècdotes dels mariners més veterans.

aCtIVItats de nord a sudLa pesca configura la identitat de Catalu-nya com a poble, ja que gairebé 600 km de costa han d’influir en la seva tradició pes-quera, que forma part de la història i del futur.

L a mar és fascinant. I per als aficio-nats a la gastronomia és, a més a més, una font de plaer inesgotable. Descobrir les meravelles d’una jor-

nada de pesca de la mà dels qui coneixen com ningú l’ofici és una d’aquelles propos-tes a les quals no ens podem negar. Has somiat degustar un plat amb gambes ver-melles acabades de capturar? Doncs sí, és possible. Només cal triar el dia, vestir-se

pesCaturisme,

agricultors de mar endinsEls pescadors se senten agricultors del medi marí, i volen transmetre la seva cultura, acumulada a través de les generacions, als visitants que decideixen fer un tomb amb les seves embarcacions. Al port de Cambrils (Costa Daurada) s’ofe-

reixen fins a 4 activitats diferents de pes-caturisme. Navegar en un vai xell pesquer, gaudir de tots els detalls des d’una segona embarcació i fruir de la pesca artesanal i d’un àpat en el mateix indret són algunes de les propostes.

Al port de Palamós (Costa Brava) propo-sen una experiència rica i variada que per-metrà descobrir, valorar i compartir un espectacle de colors, textures i sabors pro-vinents del mar, en tres activitats: pesca de la gamba, captura de peix i pesca a la vora de la costa.

A l’Escala, també a la Costa Brava com Palamós, la proposta consisteix a pescar

en una embarcació petita i compartir de manera directa l’experiència diària del pes-cador. I a les Ter res de l’Ebre també és pos-sible pescar en companyia d’un professi-onal i degustar el fruit de l’esforç.

Totes aquestes experiències són tan interessants com exclusives: s’han de reservar amb antelació i acostumen a estar restringides a grups petits. És important informar-se de l’edat mínima de partici-pació així com de la durada. En alguns ports, només es duen a terme en deter-minades èpoques de l’any i sempre estan subjectes a la meteorologia, per garantir la seguretat i comoditat de tots els parti-cipants.

ELS PESCADORS ACUMULEN EXPERIÈNCIA, CONEIXEMENT DEL MEDI I DE LES TÈCNIQUES QUE SÓN PRÒPIES DEL DESENVOLUPAMENT DE LA SEVA ACTIVITAT PROFESSIONAL

CATALUNYA ÉS UN PAÍS DE PESCA A PETITA ESCALA. A LES COSTES QUE LA BANYEN ENTRAR EN CONTACTE AMB ELS PESCADORS ÉS FÀCIL I GRATIFICANT

PEsCADOr PEr Un DIAVols viure en primera persona una autèntica jornada de pesca? Embarca’t amb els mariners de Cap a Mar i gaudeix d’aquesta experiència inoblidable. Sortirem del moll de la Barceloneta i navegarem fins als caladors del Garraf. Allà podràs viure la pesca de la gamba. A més a més, gaudiràs d’un dinar mariner elaborat amb peix acabat de sortir del mar. En tornar a port, vendrem en subhasta a la llotja la nostra captura. Per acabar, t’emportaràs el nostre kit de benvinguda i una postal de record de l’experiència.

Propostes gastronòmiques / 4544 / Propostes gastronòmiques

més informació: https://capamarbcn.com

i

Propostes gastronòmiques / 4746 / Propostes gastronòmiques

Q ui sap tastar mai no beu vi, sinó que degusta secrets’’, va dir el genial Salvador Dalí. Van ser els grecs els qui van introduir el cultiu

de la vinya a l’Empordà i després els romans la van estendre a les terres del sud.

les 12 do CatalanesUn recorregut per les DO catalanes és una de les millors prospeccions que es poden

fer per conèixer de primera mà la idiosin-cràsia del país. 11 denominacions d’ori-gen de vi i 1 de cava que permetran des-cobrir un paisatge vinícola molt divers. A més, es poden visitar més de 300 cellers, passejar entre vinyes, gaudir d’un ric patri-moni arquitectònic i cultural, o maridar vi i gastronomia.

Iniciem la ruta a un pas de la ciutat de Barcelona i a la vora del mar, on trobem

enoturisme,

els secrets del vi Una manera excel·lent de conèixer les particularitats de cada paisatge és fer-ho a través dels vins que produeix. La cultura vitivinícola a Catalunya dibuixa un gran mosaic de diversitat mediambiental.

les vinyes de la DO Alella, que produei-xen vins amb la varietat pansa blanca (xarel·lo) com a protagonista. Cap al sud es troba una de les zones catalanes més productives i populars, la DO Penedès, que abraça un paisatge de vinyes inaca-bables de xarel·lo, parellada i macabeu, on es descobreixen vins i caves de cellers grans i petits, i alhora tradicions com la dels castells (torres humanes). Si ens endinsem en les comarques tarragonines trobem la DO Tarragona, una zona que ja produïa vi en l’època dels romans, des-tacable pel seu clima suau i la proximitat al mar, i que limita amb tres importants regions vinícoles més. D’una banda, la DO Conca de Barberà, un territori amb per-

LES VINYES, EN PLA O EN TERRASSES, DEFINEIXEN EL PAISATGE DE CATALUNYA

“

sonalitat que proporci-ona una combinació excel·lent entre patri-moni, cultura i vi. Visi-tar e l Monest i r de Poblet (Patrimoni de la Humanitat per la Unesco), cellers modernistes, coneguts com les “catedrals del vi”, i la ciutat medi-eval de Montblanc és una de les millors jornades que es poden planejar. Just al costat, la DOQ Priorat, l’única DO quali-ficada catalana, s’ubica en una regió mun-tanyosa amb vinyes que creixen en ter-rasses amb sòls de llicorella, un tipus de pis sarra que proporciona vins de guarda plens d’espiritualitat, i que gaudeixen d’un gran prestigi internacional.

VIsITA AMB DEGUsTACIóPer als apassionats de la gastronomia que volen conèixer el patrimoni medieval de Montblanc, l’Oficina de Turisme organitza unes visites guiades que combinen cuina i història. L’itinerari s’atura a dos establiments, on degustaràs productes de proximitat típics de la gastronomia de la comarca, acompanyats d’un tast de vi de la DO Conca de Barberà. Alguns dels llocs que visitaràs són dues de les torres del recinte emmurallat podràs pujar-hi i tot, el pas de ronda, les esglésies de Sant Miquel i de Santa Maria la Major, i la plaça Major, abans plaça del Mercadal, punt neuràlgic de la vida montblanquina.

més informació: www.montblancmedieval.cat

i

Propostes gastronòmiques / 4948 / Propostes gastronòmiques

Si l’abracem, la DO Montsant ens obre pas a un món en què els cellers familiars conviuen i

progressen en un horitzó marcat pel pai-satge extrem de la serra del Montsant, on el poble de Siurana n’és un dels sím-bols. Seguint el camí cap a l’oest, tro-bem els vins que es produeixen a Lleida, concretament a la DO Costers del Segre, on les vinyes es bressolen amb la brisa del Pirineu i on l’oleoturisme és un altre dels seus atractius. Aprofitarem per descobrir la potència aromàtica dels seus vins negres i la frescor seca dels seus blancs. Cap al sud, si seguim el curs del riu Ebre, arribarem a la DO Ter-ra Alta, amb una història i una tradició vinícoles d’arrels mil·lenàries, tot i que poc conegudes. Les cooperatives modernistes i més de 20 km de via verda són els al·licients afegits. La ruta circu-lar ens condueix de nou cap a l’interior

de Catalunya. Concretament a la DO Pla de Bages, amb els seus valuosos cups de pedra seca i les vinyes que reposen als peus de Montserrat. Entre el massís de l’Albera i el mar ens rep l’Empordà, un indret de gran bellesa, amb el litoral espectacular de la Costa Brava i un gran patrimoni mediambien-tal. La DO Empordà, terra de Salvador Dalí, produeix vins amb caràcter, fills de la varietat garnatxa negra i el vent de tramuntana.

També hem de tenir en compte dues denominacions d’origen que compre-nen bona part del territori: la DO Cata-lunya, que suma 50.000 hectàrees de vinya, i la DO Cava, el vi escumós ela-borat especialment amb macabeu, xarel·lo i parellada seguint el mètode champenoise, l’epicentre del qual es troba a Sant Sadurní d’Anoia, la capi-tal del cava.

les experiènCies enoturÍstiques indispensaBles

1catEDralS DEl VIConèixer la cultura del vi a Cata-

lunya és conèixer aquests grans

edificis denominats ‘catedrals del

vi’. Construïts a principis del s. xx,

en ple auge de l’arquitectura moder-

nista, reben el nom de ‘catedrals’

per les dimensions de les seves

naus i la seva impressionant estruc-

tura. Les van idear grans arquitec-

tes com Cèsar Martinell o Puig i

Cadafalch.

2 SOBrE El tErrENyCatalunya compta amb més

de 300 cellers visitables. Alguns

NO NOMES S’HA DE TASTAR EL VI, SINÓ QUE TAMBÉ S’HAN DE RECÓRRER LES VINYES EN BICI I VISITAR LES CATEDRALS DEL VI

s’ubiquen en edificis moderns que

recorden naus espacials. D’altres

són granges la mar de bufones que

sembla que hagin sortit d’un conte.

Unes tenen fama internacional i d’al-

tres són petits negocis familiars. I

totes, sense excepció, ofereixen una

càlida benvinguda al visitant a més

dels seus excel·lents vins.

3 fEr DEl VI uNa aVENtura

A peu, en bicicleta, en segway, en

mountain bike, en 4x4, a cavall o, fins

i tot, en helicòpter, en caiac o en veler,

cada vegada hi ha més activitats que

augmenten els nostres nivells d’adre-

nalina i mantenen el cos en plena

activitat.

4 ElS SEcrEtS méS BEN guarDatS

Per conèixer els secrets del vi, tant

de la seva producció com de la seva

història, el millor és decidir-se per

visitar algun dels museus o centres

d’interpretació integrats en les diver-

ses regions vinícoles. El Celler Coo-

peratiu i Museu del Vi de L’Espluga

de Francolí o el Centre d’Interpreta-

ció del Cava a Sant Sadurní d’Anoia

en són només alguns.

5 VIurE la VINyaSens dubte, si la visita és al

final de l’estiu o a la tardor, a l’època

de la verema, l’activitat se centra a

recollir el raïm i trepitjar-lo per obte-

nir-ne el suc. Un tast del most aca-

bat de premsar, dormir sota les estre-

lles o gaudir d’un pícnic entre vinyes,

passejar per la vinya, olorar-la i des-

cobrir el gust dels seus fruits són

activitats inoblidables.

TAsTAr VIns I FEr AMICsLa proposta és màgica: un sopar degustació al centre històric de Barcelona i un tast de vins de DO catalanes en grup. De la mà del sommelier de l’Hotel Barcelona Catedral, es revelen tots els secrets del cava i els vins de Catalunya mitjançant un joc en què participen tots els assistents per descobrir, en equip, les diferències entre el cava i altres vins. Es tracta d’una experiència única que potencia el diàleg i la interacció entre els assistents mentre se submergeixen en el món del vi i la gastronomia. Disposen, també, de tallers de cuina per a tots els gustos.

Per a més informació sobre aquesta i altres activitats: www.barcelonacatedral.com

i

S i abans en bevien els parroquians dels bars de poble, ara no hi ha cap colla trendy que no vulgui con-vertir el vermut en el protagonista

de les seves trobades. El vermut, aquell vi amb herbes macerades i servit durant els aperitius, viu ara un autèntic renaixement.

Reus va ser ciutat pionera en la produc-ció del vermut a finals del segle xix i, en les dècades posteriors, més de 30 empre-ses de la zona es van dedicar a elabo-rar-lo, una tradició que, actualment, es recull en el Museu del Vermut d’aquesta mateixa ciutat.

la CerVesa, mÉs VIVa que maI En aquests moments hi ha un autèntic boom de la cervesa artesana a Catalunya. Va ser el 2010 quan van començar a proliferar aquestes microcerveseries que juguen amb els sabors per crear cerveses originals i úniques. Aquestes firmes estan molt vin-culades a les tradicions locals i a la creati-

altres Begudes

de Producció artesanalCatalunya és un país de tradicions i, al llarg dels anys, s’han elaborat moltes begudes artesanals idònies per acompanyar diferents menges en diversos moments del dia.

vitat contemporània, per la qual cosa mar-quen una nova tendència en la indústria cervesera, també rellevant a Catalunya des d’inicis del segle xix. Diversos esdeveni-ments impliquen el tast de nombroses cer-veses artesanes per tot el territori. La fira més important és el Barcelona Beer Festi-val, la trobada més multitudinària del sud d’Europa per als aficionats a la cervesa.

la rataFIa I altres alCoHolsVinculada a la terra i a molts mites i llegen-des, emergeix la ratafia, amb més de mil anys d’antiguitat, una beguda que s’ha con-vertit en l’espirituós digestiu nacional de Catalunya. Emprada en nombroses recep-tes de cuina, s’afirma popularment que, com que cada família elaborava la seva, hi ha una infinitat de receptes.

Es prepara a partir de nous tendres mes-clades amb més de 40 plantes aromàti-ques diferents. El resultat es macera durant un mínim de dos mesos en aiguardent. Des-prés, es decanta el líquid, se li afegeix sucre i aigua, i es deixa envellir en bótes de fusta durant tres mesos més. El resultat és una

beguda alcohòlica amb una graduació de gai-rebé trenta graus, de coloració caramel i sabor dolç, amb un toc lleugerament amarg.

La ratafia es pren com a aperitiu o com a diges-tiu, de la mateixa manera que altres begudes de gran tradició a Cata-lunya.

De fet, cada regió catalana elabora les seves pròpies, que denoten una estreta vinculació amb el paisatge i les tradicions locals.

Un altre exemple més actual és el licor d’arròs, que es produeix al delta de l’Ebre. Sense oblidar el vi ranci, un vi generós que s’elabora a partir de l’antic mètode de sol i serena, és a dir, deixant que el vi enve-lleixi a la intempèrie.

LA TRADICIÓ DEL VERMUT HA RECUPERAT AMB FORÇA LA SEVA VIGÈNCIA. ELS CAPS DE SETMANA ELS LOCALS S’OMPLEN PER GAUDIR DE L’EXPERIÈNCIA

LA CERVESA ARTESANA HA IRROMPUT AMB FORÇA. PER TOT EL TERRITORI ES MULTIPLIQUEN ELABORADORS I LOCALS ESPECIALITZATS

BArCELOnA BEEr FEsTIVALEl Barcelona Beer Festival s’ha convertit en el festival de cervesa artesana més important del sud d’Europa. Durant tot un cap de setmana es poden tastar més de 350 cerveses d’assortidor, amb una representació de les principals cerveses artesanes catalanes i internacionals, acompanyades de diverses propostes gastronòmiques de qualitat. A més, durant tot l’esdeveniment, es duran a terme conferències, tastos, maridatges, tallers i moltes altres activitats relacionades amb el món i la cultura de la cervesa.

Per a més informació: www.barcelonabeerfestival.com

Propostes gastronòmiques / 5150 / Propostes gastronòmiques

BaRcelona

h HOTEL ADAGIO

PaIsaTGes BaRcelona h MAS ALBEREDAh CA LA MANyANAh HOSTAL ESTRELLAh HOtEl rEStauraNt caN cucH

cosTa BaRcelona

h HOTEL MAS TINELLh FONDA EuROPAh HOSTAL DE LA PLAçA

cosTa BRava

h SANT PERE DEL BOSC HOTEL & SPAh El far HOtEl rEStauraNt

h BOuTIQuE HOTEL CASA GRANADOSh HOTEL LA PLAçA DE MADREMANyAh CA L’ARPAh ES PORTAL HOTELh HOTEL LLEVANTh HOTEL CASAMARh HOTEL EMPORDàh MAS SES VINyESh HOSTAL SA TuNAh HOTEL EL MOLíh HOTEL RuRAL NIu DE SOLh LA QuADRA RESTAuRANT HOTELh HOTEL ELS CAçADORS DE MAçANETh HOTEL RESTAuRANT EMPòRIuMh MASIA LA PALMAh HOTEL DEL TEATRE

cosTa daURada

h HOTEL ANTIGAh MASIA DEL CADET h HOtEl maS la BOEllah HOtEl graN clauStrE

TeRRes de l’eBRe

h ANTIGA ESTACIó DE BENIFALLETh HOTEL AMPOLLA SOLh HOSTAL GASTRONòMIC LA CREuh HOtEl rEStauraNt DIEgOh HOtEl l’algaDIr DEl DElta

PIRIneUs

h HOTEL LA MORERAh HOTEL VALL FERRERAh HOTEL RESTAuRANT ANDRIAh HOTEL DEL PRADOh HOTEL PARK PuIGCERDàh HOTEL EL MONEGALh HOTEL RESTAuRANT ELS CAçADORSh HOTEL PRATSh FONDA XESCh HOTEL CA L’AMAGATh HOtEl caN BOIX DE PEramOlah HOtEl muNtaNya & SPah HOtEl tErraDEtS

Hotel l’Algadir del Delta

Hotel Terradets

Gastronòmics. Els dos plaers es poden combinar amb experiències enogastronò-miques que revelaran la cara foodie de Catalunya. La gestió familiar i el tracte per-sonal són dos dels eixos sobre els quals gira el distintiu que llueixen per tot el terri-tori des d’hotels de cinc estrelles fins a hos-tals i pensions amb encant. Són establi-ments amb un màxim de 60 habitacions per garantir l’atenció personalitzada a tots els hostes.

A quests allotjaments promouen una gastronomia autèntica, tra-dicional i creativa alhora, elabo-rada amb productes de proximi-

tat, amb característiques pròpies del territori i de qualitat. La majoria dels ingre-dients de les seves cuines compten amb reconeixements com els segells de deno-minació d’origen protegida i indicació geo-gràfica protegida. El descans i la bona taula estan garantits en qualsevol dels Hotels

hotels

Per llePar-se els ditsQuan l’indicador de ganes de desconnectar arribi al màxim, no hi ha cap dubte, és el moment d’escapar-se a un dels més de 48 Hotels Gastronòmics catalans.

al llarg del territori

Propostes gastronòmiques / 5352 / Propostes gastronòmiques

h HOTEL CAN BOIX DE PERAMOLA

www.canboix.catLa Serra d’Aubenç i Roc de Cogul exer-

ceixen de muralla natural per separar

el món exterior de Can Boix. La seva

cuina li ha proporcionat popularitat

internacional. La carta es completa

amb una oferta de vins i caves amb

més de 400 referències.

Per completar l’escapada...

L’Alt urgell és terra de formatges.

Dos llocs interessants per desco-

brir aquest producte de la comarca

són les formatgeries Mas d’Eroles,

on elaboren 12 varietats diferents

de formatges, i la Reula, on el mateix

productor ens guia.

h HOTEL MuNTANyA & SPAwww.prullans.net

Un avís: la terrassa amb vistes al

Pirineu és altament addictiva. I la seva

gastronomia, també. A més, cada

divendres el restaurant es converteix

en una taverna medieval per assabo-

rir la cuina càtara.

Per completar l’escapada...

A la granja Cal Calsot la conduc-

ció del ramat es continua fent com

mana la tradició i el coneixement

ancestral d’una famíl ia dels

Pirineus.

h EL FAR HOTEL RESTAuRANT

www.hotelelfar.comNomés per les vistes ja val la pena

allotjar-s’hi, però si hi sumem la seva

cuina, acostar-se a l’Hotel El Far es

converteix en necessitat. Igual que

ho és la gastronomia a base d’arros-

sos, peixos i mariscos que van direc-

tament de la llotja de Palamós al plat.

Per completar l’escapada...

La proposta és la degustació de

formatges i vins del celler Mas Oller.

En aquest taller maridatge s’assa-

boreixen més de 10 formatges, un

risotto i unes postres acompanya-

des de vins d’aquest celler histò-

ric de l’Empordà. Tots els produc-

tes són locals de la província de

Girona. A més, ofereixen una petita

visita al celler.

h HOTEL MAS LA BOELLAwww.laboella.com

En una masia històrica del segle xii la

seva cuina converteix aquest hotel

en un must gastronòmic. Disposa d’un

molí d’oli d’alta gamma del qual n’em-

botellen quatre tipus diferents.

Per completar l’escapada...

Es pot contemplar com elaboren

oli de Mas la Boella amb la visita

guiada al molí i a la finca. Cultiven

250 ha dedicades a tres varietats

diferents d’oliva: arbequina, arbo-

sana i koroneiki.

h HOTEL RESTAuRANT DIEGO

www.hotelrestaurantdiego.comDiego Arasa dirigeix amb entusiasme

i entrega aquest hotel gastronòmic on

el tresor és la cuina. Mereixen una aten-

ció especial les carns de la carta, la

majoria de les quals procedeix de la

granja particular d’en Diego.

Per completar l’escapada...

Immersió a les Terres de l’Ebre:

excursió en bicicleta per la Via Verda

de la Terra Alta. El recorregut tra-

vessa les serres de Pàndols i de

Cavalls, amb el riu de la Canaleta

com a fil conductor.

h HOTEL RESTAuRANT CAN CuCH

www.hotelcancuch.comEn aquesta típica masia catalana, ante-

rior al segle x, la cuina és delicada i

avantguardista, i està basada en la

qualitat i l’excel·lència de les matèries

primeres.

Per completar l’escapada...

La moda de les cerveses artesanes

ha vingut per quedar-se. A Can Cuch

ho saben i per això organitzen tasts

de cervesa artesana maridada amb

formatge. L’activitat es duu a terme

al celler de roca natural de l’hotel.

h HOTEL L’ALGADIR DEL DELTA

www.hotelalgadirdelta.comLa seva carta proposa fins a 12 recep-

tes diferents basades en el producte

estrella de les Terres de l’Ebre: l’arròs

bomba a la marinera, l’arròs caldós

carnaroli amb escamarlà, l’arròs de

costella i calamarsets...

Per completar l’escapada...

A l’hotel organitzen un taller per

conèixer el procés complet de l’ar-

ròs: visita al camp, visita a un molí

i col·locació del davantal per prepa-

rar algunes receptes arrosseres amb

la copa a la mà.

h HOTEL GRAN CLAuSTREwww.granclaustre.com

De la mà del xef Jaume Drudis, la seva

proposta mediterrània amb produc-

tes de mercat és un espectacle per al

paladar i per a la vista. L’antiga resi-

dència de les monges teresianes del

segle xviii acull un dels hotels amb més

personalitat de la Costa Daurada.

Per completar l’escapada...

Es recomana visitar l’Augustus

Forum, un celler petit i acollidor

sobre el Mediterrani. A més de vi,

elaboren vinagre agredolç. Podràs

tastar els dos productes en una

visita.

h HOTEL TERRADETS www.hotelterradets.com

Un dels millors racons per a la relaxa-

ció gastronòmica del Pallars Jussà.

Situat a prop de l’embassament de

Terradets, el seu restaurant ofereix

cuina de mercat contemporània que

conserva les arrels gastronòmiques

de la comarca.

Per completar l’escapada...

La singularitat és el fet diferencial

del celler Castell d’Encús, ubicat a

quasi 1.000 m d’altitud. Aniràs a

peu per una zona boscosa fins

a arribar a algun dels 8 cups de fer-

mentació tallats en la pedra al segle

xii, i que el celler actualment encara

fa servir.

54 / Propostes gastronòmiques Propostes gastronòmiques / 55

les millors esCapades gastronòmiques

BRaó de XaI XIsQUeTa lacaT amB PaRmenTIeR

Recepta de Gabriel serra

Hotel Terradets

Ctra. Balaguer - Tremp,

(C13, KM75 256)

25631 Cellers, Pallars Jussà, LLeida

www.hotelterradets.com

PRodUcTes locals

L’ingredient principal d’aquest plat és

el xai de la raça xisqueta, una raça

típica de la zona del Pallars Jussà. A

més, a Terradets es cuina amb oli

d’oliva verge extra de la denominació

d’origen protegida (DOP) Les Garri-

gues, un producte artesà de Terres de

Lleida.

1 ració / 9 hores

InGRedIenTs

• 1 braó de xai de raça xisqueta

• 1 c. s. de farigola

• 1 c. s. de romaní

• 1 c. s. de pebre de Jamaica

• 1 c. s. de pebre de Sichuan

Gall del PenedÈs FaRcIT amB salsa de vI RancI

Recepta de manuel Ramírez

Hotel Mas La Boella

Autovia T-11, Salida 12,

43110 La Canonja, Tarragona

www.laboella.com

PRodUcTes locals

L’ingredient principal d’aquesta

recepta és el gall del Penedès, un gall

criat en llibertat que incorpora el raïm

en la seva alimentació i que disposa

d’indicació geogràfica protegida (IGP).

A l’Hotel Gastronòmic Mas La Boella

es cuina amb l’oli d’oliva verge extra

elaborat al seu propi molí d’oli. La immi-

llorable localització de l’hotel, envol-

tat de vinyes i oliveres, ens permetrà

assaborir aquests productes locals i

altres de primera qualitat.

4 racions / 45 minuts

InGRedIenTs

• 800 g de gall del Penedès net i

desossat

• 5 g d’oli d’oliva verge

• 3 g de sal i pebre negre

• 2 m de fil d’empalomar

Per al farciment:

• 100 g de carn de vedella picada

• 100 g de carn de porc picada

• 1 ou

• 25 g de pa sec

• 10 ml de llet sencera

• 10 g de pinyons

• 20 g de panses

• 40 g de prunes seques

• 40 g d’orellanes

tasta les reCeptes dels hotels gastronòmiCs

Propostes gastronòmiques / 5756 / Propostes gastronòmiques

• 50 ml de vi ranci

• 4 g de sal

• 2 g de pebre negre

Per a la salsa:

• La carcanada del gall

• 50 g de pastanaga

• 50g de ceba

• 50 g de porro

• 5 g d’herbes de Provença

• 250 ml de vi ranci

• 4 g de sal

• 50 ml d’oli d’oliva verge

PeR elaBoRaR el FaRcImenT:

1. Posem el pa sec en remull amb la

llet. Ho deixem hidratar i ho apartem.

2. Macerem totes les fruites amb el vi,

preferiblement durant unes 6 hores.

3. Preparem les carns condimen-

tant-les amb la sal i el pebre. Les bar-

regem amb l’ou batut, el pa escorre-

gut de llet i les fruites. A última hora hi

afegirem, també, el vi ranci.

4. Com que el gall ja està desossat,

l’obrim bé i col·loquem al seu interior

el farciment, li donem forma cilíndrica

i el lliguem amb el l d’empalomar.

5. Marquem el gall farcit a la planxa

perquè se’n dauri la pell i, després, el

posem al forn. El cuinem a 150° uns

45 minuts. És important posar una

mica d’aigua a la safata perquè el gall

no es ressequi.

PeR elaBoRaR la salsa:

1. En primer lloc, col·loquem la car-

canada del gall en una safata i la tor-

rem al forn. Traiem tot el greix que deixi

anar i l’apartem.

2. En segon lloc, posem en una cas-

sola l’oli d’oliva i les verdures tallades

a daus fins que es daurin. Després, hi

incorporem la carcanada del gall tor-

rada i ho ruixem tot amb una mica de

vi ranci. Ho deixem reduir durant 2

minuts i hi afegim aigua fins que

cobreixi la carcanada. Deixem coure

els ingredients unes 3 hores a foc lent.

3. Transcorregut aquest temps, ho

passem pel colador xinès i ho deixem

de banda. Reduïm el vi ranci fins a la

meitat del seu volum, hi afegim el brou

anterior i continuem coent la salsa fins

que n’obtinguem la consistència que

volem.

4. Un cop cuinat al forn, tallem el gall

a medallons, l’emplatem i hi afegim la

salsa al nostre gust.

• Oli d’oliva de 0,4°

• Sal i pebre negre

Per al lacat:

• 1/4 l de salsa de carn o fons fosc

• 1 dl de vi negre

• 1 dl de vi de Porto

• 50 g de sucre

• 60 g de mel

Per a la guarnició:

• 1 patata bullida

• 1/2 dl d’oli d’1°

• 1 dl de nata per cuinar

• Sal i pebre negre

• Brots de verdures fresques

elaBoRacIó:

1. Salpebrem el braó i l’aromatitzem

amb la farigola i el romaní.

2. El coem submergit en una cassola,

cobert d’oli i a uns 85°, durant unes 8

hores.

3. Preparar el lacat. Reduïm el vi negre,

el vi de Porto i el sucre. Hi incorporem

la salsa de carn una vegada s’ha reduït

l’alcohol i continuem amb la reducció

fins que n’obtinguem una textura con-

sistent. Finalment, hi incorporem la

mel i ho deixem reduir fins que obtin-

guem la textura de lacat.

4. Preparar la guarnició. Per elaborar

el Parmentier, pelem la patata bullida

i la triturem amb la nata i l’oli d’oliva

verge extra. Emulsionem el conjunt i

en rectifiquem el punt de sal.

5. Torrem el braó al forn o en una sala-

mandra i pintem la superfície de la

peça amb la salsa per aconseguir el

lacat.

6. Servim el braó sobre el Parmentier

cremós i el napem amb la salsa. Final-

ment, decorem el plat amb la salsa i

els brots de verdures fresques.

i

cRema caTalana caRamel·lITZada

Recepta de Joan Pallarès

Hotel Can Boix de Peramola

Can Boix, s/n,

25790 Peramola, Lleida

www.canboix.cat

PRodUcTes locals

A l’Hotel Can Boix s’elaboren aques-

tes postres típiques de la cuina cata-

lana amb ous del seu propi galliner i

amb llet d’una granja propera. Aquests

productes locals i frescos aporten un

gust únic a la recepta, la qual, a més,

podeu assaborir tot l’any.

4 racions / 30 minuts

aquesta i altres receptes del ric patrimoni gastronòmic català, juntament amb centenars d’experiències per gaudir i assaborir a catalunya, es poden trobar al canal de youtube: www.youtube.com/CatalunyaExperience

RosseJaT de sÍPIa amB Fons maRIneR

Recepta de Joan capilla

Hotel L’Algadir del Delta

Ronda dels Pins, 27

43549 Poble Nou, Tarragona

www.hotelalgadirdelta.com

PRodUcTes locals

Aquesta recepta és típica del delta de

l’Ebre; per aquesta raó, a l’Hotel L’Al-

gadir es prepara amb productes de

proximitat. La varietat d’arròs utilit-

zada té denominació d’origen prote-

gida (DOP) Delta de l’Ebre i la família

la cultiva des de fa moltes generaci-

ons. Els peixos i els mariscos que s’em-

de bullir i hi afegim a poc a poc la bar-

reja dels rovells. Ho remenem sense

parar fins que s’espesseixi.

4. Passem la crema pel colador xinès

i la servim en recipients individuals

de fang.

5. Per acabar, empolvorem cada ració

amb sucre, que cremarem per obte-

nir una crosta caramel·litzada.

pren en la recepta també provenen del

delta, així com la sal, que s’extreu de

les salines de la zona.

2 racions / 1 hora 30 minuts

InGRedIenTs

• 180g d’arròs bomba DOP Delta de

l’Ebre

• Sal i pebre blanc molt

• Fulles de llorer

Per al sofregit de sípia:

• 2 unitats de sípia de 200g

• 50 ml d’oli d’oliva

• 200 g de ceba

• 2 grans d’all

• 1/2 c. c. de pebre dolç

• 150 g de tomàquet triturat

• 1 c. c. de polpa de nyora

• 4 brins de safrà

Per al fons mariner:

• 25 ml d’oli d’oliva

• Retalls de sípia

• 600 g de peix de roca

• 100 g de congre

• 140 g de galeres

• 150 g de cranc

• 200 g de ceba

• 2 grans d’all

PeR elaBoRaR el soFReGIT:

1. En primer lloc, netegem la sípia i la

tallem en quadrats d’1 cm.

2. Escalfem un recipient, hi afegim l’oli

i ofeguem la ceba fins que estigui dau-

rada. Hi afegim la sípia i hi incorporem

l’all. A continuació, hi afegim el pebre

dolç i el tomàquet triturat.

3. Ho coem tot fins que quedi reduït.

Finalment, hi afegim el safrà i una fulla

de llorer.

PeR al Fons maRIneR:

1. Netegem el peix de roca i el des-

sagnem. Rentem bé els crancs i les

galeres.

2. Escalfem una cassola i hi daurem

el peix i el marisc.

3. Un cop daurats, hi afegim la ceba,

l’all, una fulla de llorer i l’aigua.

4. Un cop bullit, ho colem i ho reduïm

a 700 ml.

Finalment, en una paella petita, sofre-

gim l’arròs amb el sofregit de sípia fins

que aga un color nacrat. Ho mullem

amb el fons mariner, ho salpebrem i

ho deixem coure uns minuts. Paral·le-

lament, saltegem les potes de la sípia.

Per acabar, emplatem l’arròs ben sec,

juntament amb les potes de la sípia.

InGRedIenTs

• 2 l de llet

• 16 rovells d’ou

• 500 g de sucre

• 80 g de maizena

• Pela de llimona

• Pela de taronja

• Canonet de canyella

elaBoRacIó

1. Posem a coure 1,5 l de llet amb el

sucre, la canyella i les peles dels

cítrics. Quan hi afegim les peles, hem

d’intentar evitar abocar-hi la part

blanca de la llimona i la taronja, ja que

podrien amargar la crema.

2. Paral·lelament, barregem el mig

litre de llet que queda amb la maizena

i els rovells d’ou i ho batem bé per-

què no hi quedin grumolls.

3. Colem la llet ja aromatitzada i la

mantenim al foc. Esperem que pari

Propostes gastronòmiques / 5958 / Propostes gastronòmiques

i

L a història, les tradicions i la cultura gastronòmica catalanes se citen en diversos museus repartits per bona part d’aquesta ter ra. Hi

podràs descobrir la tradició marinera i pes-quera catalana, com s’elabora la tradici-onal anxova de l’Escala i la història del vi i el cava català. I també podràs viatjar en el temps entrant en una botiga amb més de 100 anys d’història, descobrir l’elabo-

ració de l’oli a la manera tradicional i conèi-xer productes i elaboracions que no han canviat al llarg dels segles.

un unIVers Per desCoBrIrTot seguit, presentem una selecció dels museus gastronòmics ubicats per tota l’extensió del territori català. Podràs endin-sar-te en els aspectes més curiosos, secrets i fascinants de la gastronomia catalana. Podràs conèixer més a fons pro-ductes mil·lenaris com l’oli, el vi o la mel, el peix, el blat, la sal i preparacions com la xocolata i el torró i matèries no comes-tibles però íntimament relacionades amb la cultura gastronòmica com el suro, grà-cies al qual gaudim de vins escumosos com el cava. I també descobrir com ha evolucionat l’elaboració de cada ingredi-ent des de temps remots fins als nostres dies i prendre consciència de la manera com han influït en la història en general i, més concretament, en la història de la cuina catalana.

els museus, l’aparador

de la nostra culturaEl present també té el seu lloc en aquests centres d’investigació i divulgació de la gastronomia. Allà es troben les claus per conèixer els productes, les elaboracions i la història de la cuina catalana.

EN EL TERRITORI CATALÀ HI HA DIVERSOS MUSEUS DEDICATS A LA PESCA I ELS SEUS FRUITS

seleCCió de museus

BarCelona

• muSEu DE la XOcOlata (Barcelona)

www.museuxocolata.cat

Producte: xocolata.

És un equipament ubicat a l’antic con-

vent de Sant Agustí, al barri del Born,

a Barcelona. Presenta un recor regut

pels orígens de la xocolata, la seva

arribada a Europa i la seva difusió

com a producte entre el mite i la rea-

litat, entre les propietats medicinals

i el valor nutritiu.

Costa BarCelona

• cIc faSSINa cENtrE D’INtErPrEtacIó DEl caVa (Sant Sadurní d’Anoia)

www.turismesantsadurni.com

Producte: cava.

Ubicat en una antiga destil·leria cons-

truïda el 1814, el Centre proposa

conèixer els orígens d’aquest vi escu-

mós produït amb el mètode cham-

penoise i la història de les vinyes, les

veritables protagonistes.

• VINSEum (Vilafranca del Penedès)

www.vinseum.cat

Producte: vi.

En un antic palau medieval del segle xii

s’ubica aquest espai pensat perquè els

visitants visquin i experimentin tots els

aspectes de la cultura del vi a Catalunya.

Costa BraVa

• EcOmuSEu-farINEra (Castelló d’Empúries)

www.ecomuseu-farinera.org

Productes: blat i farina.

Mostra com vivien, i encara viuen,

els homes i les dones que es dedi-

quen al cultiu del blat i al comerç de

la farina a l’Empordà. L’edifici forma

part de l’Inventari del Patrimoni Ar-

quitectònic de Catalunya i té els orí-

gens en un molí hidràulic que obte-

nia l’aigua del riu Muga.

• muSEu DE l’aNXOVa I DE la Sal (l’Escala) www.visitlescala.com

Producte: anxova.

El petit peix blau és el protagonista

d’aquest museu que mostra la histò-

ria de la seva pesca i el salaó des

d’època medieval, que han convertit

l’Escala en un enclavament únic a la

costa catalana.

XOCOEXPERIENCE

El Museu de la Xocolata proposa aquesta activitat que compta amb quatre modalitats per escollir en què es combinen una visita guiada amb diferents experiències per sentir, tocar, olorar i gaudir de la xocolata.Xocolata Piruletes: aprèn a fer les piruletes més originals.Xocolata Xocolating: podràs elaborar una àmplia gamma de productes xocolaters.Xocolata Vins: una original proposta de maridatge amb vins i caves.Xocolata Tast: aprèn a distingir les diferents varietats de xocolata i les seves característiques.

Propostes gastronòmiques / 6160 / Propostes gastronòmiques

Per a més informació: www.museuxocolata.cat

• muSEu DE la cuINa DE la cOSta catalaNa (Tossa de Mar)

https://costabrava.org/

Producte: cuina catalana.

Inaugurat el 2016, exhibeix una cui-

na tradicional catalana i una cambra

frigorífica excavada a la roca. Orga-

nitza rutes, tallers i experiències gas-

tronòmiques.

• muSEu DE la cONfItura (Torrent) www.museuconfitura.com

Producte: confitura.

Els impulsors expliquen que tot va

començar amb un llimoner que va

proporcionar una collita tan impor-

tant que van haver de buscar una

manera de conservar-ne la fruita. El

museu, a més de tenir l’exposició per-

manent, organitza exposicions tem-

porals i cursos a diferents nivells. És

el lloc dels amants de la melmelada.

• muSEu DE la PESca (Palamós) www.museudelapesca.org

Producte: peix.

A Palamós, el món pesquer no s’acaba

al moll sinó que continua al museu,

que presenta un recorregut pel pas-

sat, el present i el futur de l’activitat

marinera, a través d’un conjunt d’ac-

tivitats vinculades al caràcter histò-

ricament més definitori de la Costa

Brava.

• muSEu DEl SurO (Palafrugell) www.museudelsuro.cat

Producte: suro.

S’ubica a l’antiga fàbrica de suro més

important d’Espanya i pretén conser-

var, interpretar i posar en valor el patri-

moni del món del suro a Catalunya,

un element configurador d’un pai-

satge, d’una indústria i d’una forma

de vida.

Costa daurada

• caStEll DEl VI (Falset) www.turismepriorat.org

Producte: vi.

Aquest museu s’ubica a l’antic cas-

tell dels Comtes de Prades, a Falset,

aixecat al segle xii després de la recon-

questa cristiana de la Catalunya Nova.

El Castell del Vi ocupa tres plantes

d’aquesta antiga fortalesa i ofereix

un recorregut per la cultura vitiviní-

cola del Priorat, d’una manera dife-

rent de la que proposen museus del

vi més clàssics.

• cENtrE D’INtErPrEtacIó DElS fruItS DEl PaISatgE (Riudecanyes)

www.cooperativariudecanyes.com

Productes: avellanes i olives.

A l’antic molí de la cooperativa de Riu-

decanyes, el museu ens ofereix una

nova mirada sobre els paisatges de

l’interior de la Costa Daurada i els

fruits que aconsegueix el treball de

l’home, com ara les hortalisses, els

fruits secs o les olives.

• cENtrE D’INtErPrEtacIó DE l’OlI DE la Vall DE llOrS (Vandellòs)

www.hospitalet-valldellors.cat

Producte: oli.

Ubicat al Molí de Vandellós, n’admi-

rarem la maquinària original i també

podrem escoltar el testimoni dels

moliners. Un edifici històric que

compta amb una museograf ia

moderna ens convida a descobrir i

explorar el món de l’oli a través de

plafons audiovisuals, audioguies i

sonoritzacions.

• la cONfrarIa. cENtrE D’INtEr-PrEtacIó DEl calafEll PEScaDOr(Calafell) www.turisme.calafell.cat

Producte: vida marinera.

L’edifici de l’antiga confraria de pes-

cadors s’ha convertit en un centre

d’interpretació del passat col·lectiu

del barri marítim, per conèixer com

vivia i s’estructurava la comunitat que

l’habitava.

• El muSEu DEl VErmut(Reus) www.museudelvermut.com

Producte: vermut.

El tresor d’un col·leccionista que, des

de fa tres dècades, recull objectes

relacionats amb el món del vermut:

cartells, barrils, ampolles i objectes

diversos de merchandising. Es tracta

d’un restaurant-museu, les especia-

litats del qual són, com podreu con-

firmar quan hi aneu, el vermut i els

aperitius.

PaIsatges BarCelona

• móN SaNt BENEt-fuNDacIó alícIa(Sant Fruitós de Bages) www.alicia.cat

Producte: cuina catalana.

És un centre d’investigació dedicat

a la innovació tecnològica a la cuina,

a la millora dels hàbits alimentaris i

a la valoració del patrimoni agroali-

mentari i gastronòmic. Un centre amb

vocació social en el qual s’ofereixen

tallers i visites guiades.

• Parc cultural DE la muNtaNya DE la Sal (Cardona) www.cardonaturisme.cat

Producte: sal.

El parc cultural es troba a l’antiga mina

de sal de potassa, que va ser una de

les més importants del món.

PIrIneus

• cENtrE D’INtErPrEtacIó DE l’aNtIc cOmErÇ I BOtIguES muSEu DE SalàS (Salàs de Pallars)

http://salas.ddl.net

Productes: béns de consum quoti-

dià.

Presenta la recreació de botigues i

establiments tal com eren fa anys en

un petit poble de muntanya, amb

mobles, cartells, objectes i fins i tot

productes originals.

• muSEu DE gErrI DE la Sal(Gerri de la Sal)

http://baixpallars.ddl.net

Producte: sal.

L’existència d’una font d’aigua salada

en el municipi va fer de la sal el negoci

més pròsper del poble. Ubicat a la

Casa de la Sal, que és l’edifici no reli-

giós més impor tant de tota la

comarca, la visita permet conèixer

com es processava aquest mineral

comestible des d’època medieval.

• muSEu DE l’aNtIga farINEra(Montferrer)

www.montferrercastellbo.cat

Productes: blat i farina.

Es va aprofitar un canal de rec per

donar energia a un molí fariner als ini-

cis del s. xx. Avui es poden visitar les

instal·lacions, amb la maquinària ori-

ginal de fusta, per conèixer el procés

tradicional de transformar el blat en

farina d’alta qualitat.

• muSEu DE lES trEmENtINaIrES (Tuixent) www.trementinaires.org

Productes: remeis tradicionals.

Les trementinaires eren unes tera-

peutes primitives que recorrien

Catalunya amb el seu carregament

d’herbes i remeis, que recol·lecta-

ven i elaboraven en els seus pobles

d’origen, al Pirineu. El museu ofe-

reix, a més d’extensa informació

sobre aquestes professionals de la

salut, cursos, tallers i un jardí botà-

nic.

• SErraDOra I muSEu farINEr (Àreu) www.serradora-areu.org

Producte: farina.

Està situat en un antic edifici de pedra

de dues plantes, on en un costat es

troba la serradora i, en l’altre, un molí

de farina amb la clàssica roda de pales

que produeix l’energia hidràulica

necessària per fer funcionar tot el

complex. El molí, que va proveir de

farina els veïns fins a la dècada de

1960, s’ha restaurat amb els elements

originals.

terres de l’eBre

• cENtrE D’INtErPrEtacIó aPícOla múrIa (El Perelló)

www.melmuria.com

Producte: mel.

Amb l’objectiu de divulgar la cultura

i la tradició del món de la mel i les

abelles, el Centre ofereix un recor-

regut a través de diversos espais on

les noves tecnologies permeten al

visitant aprofundir de manera inte-

ractiva i didàctica en el món de

l’apicultura.

• muSEu DE l’arròS mOlí DE rafElEt (Deltebre)

www.moliderafelet.com

Producte: arròs.

Compta amb l’únic molí construït amb

fusta que està en funcionament al

delta de l’Ebre. El gestiona una

empresa familiar que elabora arròs

de manera artesanal i tradicional, amb

una producció limitada.

terres de lleIda

• muSEu DEl tOrró I la XOcOlata (Agramunt) www.vicens.com

Producte: torró.

Tot l’univers del torró i la història de

la família Vicens, elaboradors d’aquest

producte des de fa un segle. Es pot

visitar una recreació de l’obrador de

1933 i diverses màquines antigues.

Propostes gastronòmiques / 6362 / Propostes gastronòmiques

i

E l país té una àmplia oferta d’es-deveniments i festes gastronò-miques relacionats amb els pro-ductes dels diversos territoris

i segons l ’època de l ’any. Aquests esdeveniments són la millor manera de viure el territori a través dels sabors, les converses i les trobades entre amics i veïns.

Una fira és una excusa meravellosa per programar una escapada gastronòmica, per tastar els ingredients locals i conèi-xer de primera mà, xerrant amb els pro-ductors, com s’elaboren els productes que degustem. Una festa gastronòmica permet que ens acostem al territori, als costums i a la cultura locals a través de la seva gastronomia i els seus vins.

esdeveniments, Fires i Festes

gastronòmicsCatalunya es pot recórrer a través de les diverses fires i festes gastronòmiques que se celebren de cap a cap de la geografia. Una manera ben agradable de descobrir la cultura gastronòmica.

BarCelona

• BarcElONa BEEr fEStIVal(Barcelona) Març

Producte: cervesa artesana.

El festival cerveser més important del

sud d’Europa dedicat a la cervesa

artesana d’arreu del món. Una opor-

tunitat única per tastar, també, les

millors cerveses artesanes catala-

nes.

• mOStra DE VINS I caVES DE cataluNya (Barcelona) Setembre

Productes: vi i cava.

Un aparador dels nous productes de

les denominacions d’origen catala-

nes i, alhora, una manera interessant

d’introduir-se en la cultura del vi.

• mErcat DE mErcatS (Barcelona) Octubre

Productes: aliments frescos.

S’hi exhibeixen productes dels mer-

cats barcelonins i els grans protago-

nistes són els ingredients autòctons

catalans com el vi, el peix, el marisc,

els embotits i els formatges, així com

el pa i la rebosteria acabats de sortir

del forn.

Costa BarCelona

• tEmPS DE VI (Vilanova i la Geltrú) Juny

Productes: vi i cava.

Ofereix més de quaranta estands,

actuacions musicals i una activitat

singular: tasts a alta mar.

• VIjazz (Vilafranca del Penedès) Juliol

Productes: vi DO Penedès i DO Cava.

Durant el primer cap de setmana de

juliol, el centre històric de la ciutat es

transforma per a tothom qui vulgui

gaudir del vi i del millor jazz.

Propostes gastronòmiques / 6564 / Propostes gastronòmiques

seleCCió d’aCtes

• fESta DE la VErEma (Alella) Setembre

Producte: vins DO Alella.

Tres dies trepidants per passejar per

les vinyes, gaudir d’un tast de mati-

nada, trepitjar raïms, fruir de la mos-

tra gastronòmica... així com d’altres

propostes relacionades amb la cul-

tura.

VIsITA Un MOLÍ D’ArrÒsPer poder conèixer quin és el procés del cultiu de l’arròs i de la molta del gra, no hi ha millor manera que visitar un autèntic molí d’arròs. Lo Nostre Arròs, al bell mig del Delta de l’Ebre, ofereix visites guiades sota reserva. Durant la visita també podreu conèixer les diferents varietats d’arròs que s’hi conreen i la seva saborosa cervesa d’arròs artesana.

més informació: http://lonostrearros.cat

• caVataSt (Sant Sadurní d’Anoia) Octubre

Producte: cava.

Els amants del cava passegen per la

fira, amb la copa a la mà, mentre gau-

deixen de les diverses novetats i de

les delicioses propostes culinàries.

Costa BraVa

• VIVID - fEStIVal DEl VI (Costa Brava) Abril

Productes: vi DO Empordà.

Inclou tasts de vi, activitats a la

natura, àpats amb maridatge, jorna-

des de portes obertes i tractaments

de vinoteràpia.

• arrElS DEl VI (Sant Martí d’Empúries)

Maig o juny

Productes: vi DO Empordà.

Una oportunitat única per degustar

i comprar, a preus de celler, joies

vinícoles.

• mOStra DEl VI DE l’EmPOrDà (Figueres) Setembre

Productes: vi DO Empordà.

Acull els millors cellers de la regió,

així com d’altres productors de pro-

ximitat d’aliments i elaboracions

artesanals.

Costa daurada

• graN fESta DE la calÇOtaDa (Valls) Gener

Producte: calçot.

Compta amb un programa d’actes

variat d’arrel tradicional i concursos

relacionats amb el calçot.

• galEraDa POPular al POrt (Cambrils) Febrer

Producte: galera.

Una jornada gastronòmica que inclou

visites guiades a la Confraria de Pes-

cadors, tallers culinaris per a petits

xefs i demostracions de vela llatina,

entre altres activitats.

• fIra DEl VI DE la cOmarca DEl PrIOrat (Falset) Abril o maig

Productes: vi DOQ Priorat i DO

Montsant.

Els cellers expositors permeten tas-

tar els seus vins mentre es fan con-

ferències, tallers d’iniciació al tast,

jornades de portes obertes dels

cellers i maridatges.

• fIra DEl VI DO tarragONa (Tarragona) Juny

Producte: vi DO Tarragona.

Un cap de setmana per tastar més de

100 vins, caves i vermuts de les comar-

ques de l’Alt Camp, el Baix Camp, el

Tarragonès i la Ribera d’Ebre.

• fESta DE la VErEma (L’Espluga de Francolí) Agost

Productes: vi DO Conca de Barberà.

En aquesta festa es pot gaudir de

sopars amb maridatge, música, visi-

tes a vinyes i tasts temàtics, com el

SUB25, programat especialment per

als més joves.

• camBrIlS, ENtraDa al PaíS DEl VI(Cambrils) Octubre

Producte: vi.

Aquesta fira permet degustar vins

de les diverses DO ubicades al sud

de Catalunya. Ofereixen maridatges

de vi i tapes elaborades per restau-

rants de Cambrils, a més de tasts

guiats gratuïts, tallers infantils i

espectacles musicals.

• fIra DE l’OlI DOP SIuraNa DE rEuS - fESta DE l’OlI NOu (Reus) Novembre

Productes: oli d’oliva DOP Siurana.

És la primera fira en la qual els assis-

tents tenen la possibilitat de tastar

i comprar més de vint olis diferents

de la Denominació d’Origen Siu-

rana.

PaIsatges BarCelona

• mErcat DEl ram I lactIum, El Saló DEl fOrmatgE (Vic) Març o abril

Productes: productes agropecua-

ris i formatge artesà català.

Una gran festa en la qual hi ha exhi-

bicions ramaderes, productes agrí-

coles, activitats lúdiques, culturals

i comercials. I en aquest marc té

lloc Lactium, el saló del formatge

artesà.

• fESta DE la VErEma DEl BagES (Artés) Octubre

Productes: vi DO Pla de Bages.

Va començar com una manera sen-

zilla de promoció dels cellers i els

seus productes i s’ha acabat con-

vertint en un gran homenatge al vi

i la vinya d’aquesta comarca. A

més a més, durant la festa, la his-

tòria del vi és tema dels especta-

cles de carrer, es tasten vins de

gran qualitat, s’ofereixen degus-

tacions de diversos productes

d’aquestes terres i nombrosos

ar tesans donen a conèixer les

seves habilitats.

PIrIneus

• fIra DE SaNt ErmENgOl (La Seu d’urgell) Octubre

Producte: formatge dels Pirineus.

Acull més de quaranta formatgers

artesans, provinents de tot l’arc

pirinenc, del Mediterrani a l’Atlàntic

i de les vessants nord i sud de la ser-

ralada. Paral·lelament tenen lloc con-

ferències i tallers.

• fIra OrígENS (Olot) Novembre

Producte: productes i cuina gour-

met.

Cuiners de la zona ofereixen sessi-

ons de cuina en directe, mostren les

seves últimes creacions i recoma-

nen els millors productes de proxi-

mitat.

terres de l’eBre

• fESta DE la PlaNtaDa DE l’arròS (Amposta, deltebre, l’Ampolla i Sant

Jaume d’Enveja)

Juny

Producte: arròs.

Aquesta festa tradicional pretén

recuperar, a través de l’escenifi-

cació de la sembra de l’arròs en

el segle xix, algunes de les mani-

festacions de la cultura popular

pròpies de la zona del delta de

l’Ebre.

Propostes gastronòmiques / 6766 / Propostes gastronòmiques

• fESta DE la SEga (Amposta, deltebre, l’Ampolla i Sant

Jaume d’Enveja) Setembre

Producte: arròs.

Es reprodueixen les diverses tècni-

ques de recollida de l’arròs tal com

es feia antany. També es programen

actuacions musicals i àpats popu-

lars.

• fESta DEl VI (Gandesa) Octubre o novembre

Producte: vi DO Terra Alta.

Al voltant de la Cooperativa de Gan-

desa s’instal·len les parades dels

diversos cellers de la comarca, on es

poden tastar els vins que elaboren.

Durant la festa, es pot gaudir de xer-

rades, concerts, trobades de cultura

tradicional, balls i àpats populars.

terres de lleIda

• fIra DE l’OlI DE qualItat VErgE EXtra DE lES garrIguES (Les Borges Blanques) Gener

Producte: oli d’oliva DOP Les Gar-

rigues.

Les Borges Blanques és la capital

de l’oli de Catalunya i, des de fa més

de cinquanta anys, s’hi celebra una

fira que té l’or líquid com a protago-

nista principal, amb més de 5.000

metres quadrats d’exposició de

comerciants i productors d’oli d’ar-

reu del país.

• aPlEc DEl cargOl (Lleida) Maig

Producte: cuina del cargol.

Es tracta d’una gran festa popular,

de gran repercussió, que se centra

en el cargol com a producte gastro-

nòmic.

• fESta DEl VI DE llEIDa (Lleida) Octubre

Producte: vi DO Costers del Segre.

Coincidint amb la verema i l’arribada

de la nova anyada, Lleida acull, a

més de tasts de vins, altres activi-

tats paral·leles de caràcter lúdic i

enològic.

• fESta DE la VErEmaI El VI DE VErDú (Verdú) Octubre

Productes: raïm i vi.

Una festa molt participativa, amb

activitats per a tothom com el con-

curs de llançament de ceps, el de

l’aixecament de porró i la cursa de

portadores, entre altres.

ConeIXement I saBoren un CaP de setmanaDurant la cita s’organitzen activitats guia-des i es poden visitar explotacions d’ar-reu del territori, degustar menús especi-als amb productes de proximitat als restaurants seleccionats i gaudir d’allot-jaments amb ofertes especials, a més de les diverses activitats organitzades per a l’ocasió.

En aquest cap de setmana, els visitants descobriran, i potser molt a prop de casa seva, un món desco-negut de paisatges, tradicions i productes que són la base de la gastronomia catalana.

mÉs InFormaCIóEl web que ofereix detalls addicionals dels productes i productors, fotografies de l’esde-veniment i informació complementària es: benvingutsapages.cat

C omprendre els cicles de la natura, apostar per l’autenticitat dels pro-ductes, per l’artesania dels pro-cessos i per la singularitat de cada

espai... Tot això posa davant nostre una nova perspectiva tant de la gastronomia com de l’estil de vida en general. En aquest context, el turisme experiencial relacionat amb la producció d’aliments és una bona manera d’endinsar-nos en les cultures locals.

l’orIgen dels ProduCtesBenvinguts a pagès proposa un cap de set-mana en què es poden visitar diverses explotacions agràries i ramaderes i degus-tar els millors menús amb productes sen-sibles amb l’entorn.

És una iniciativa de la Fundació Alícia i la Generalitat de Catalunya, amb l’objec-tiu de posar en valor el món rural, el turisme interior i el potencial de la gastronomia cata-lana per conèixer de primera mà on neix

Benvinguts a pagès

els orígensDescobrir on es generen els productes que consumim cada dia ens permet acostar-nos de nou al món rural: les seves terres, la seva gent, les seves tradicions, allò que produeixen i com ho fan.

allò que consumim. Proposa un esdeveni-ment, durant un cap de setmana a l’any, en el qual els productors de tot el territori obren les portes de casa seva per ense-nyar els seus camps, els seus ramats i els seus obradors.

un ProjeCte PIoner a CatalunyaAquesta iniciativa va néixer el 2016 amb l’objectiu de convertir-se en una cita anual durant la qual el públic pot visitar granges, veure ramats, cellers, camps d’oliveres, productors de mel o sidra, de plantes aro-màtiques, pescadors, horts, etc. i tastar els productes i fins i tot endur-se’ls a casa.

TOTA LA FAMÍLIA POT GAUDIR DE L’ACTIVITAT DURANT EL CAP DE SETMANA DE BENVINGUTS A PAGÈS

Propostes gastronòmiques / 6968 / Propostes gastronòmiques

ELs PrODUCTEsDEL BAPDurant la celebració de l’esdeveniment Benvinguts a pagès es podrà triar visitar productors d’arròs i altres cereals (especialment a les Terres de l’Ebre i l’Empordà), de carn i embotits (pràcticament en tota la geografia catalana), de fruits secs (a les Terres de Lleida, Costa Daurada i les Terres de l’Ebre), d’oli i olives (arreu del territori català), d’herbes aromàtiques i mel (de cap a cap de Catalunya), de peixos i mariscos (a la costa), de formatges i làctics (especialment a les zones muntanyoses) i de vi i cava (a gairebé tot el país), sense oblidar l’excel·lent fruita fresca de les Terres de Lleida, per citar alguns exemples.

i

C atalunya ha estat la primera des-tinació turística integral, de tot el planeta, a aconseguir la certifica-ció Biosphere, un segell amb reco-

neixement internacional. També compten amb aquest segell les

poblacions catalanes de Sitges i Barce-lona, així com la Val d’Aran.

una aPosta guanyadoraPer al viatger, optar per l’oferta turística sota el segell Biosphere, i els altres com-

promisos del territori amb el medi natural, és guanyar en qualitat.

Es tracta d’un país del qual els seus habi-tants estan orgullosos, i volen compartir i gaudir durant molt de temps de la diversi-tat de paisatges que ofereix, tenint-ne cura de la mateixa manera que tenen cura dels seus convidats.

Per al viatger, optar per Catalunya és tenir la garantia de gaudir plenament de la visita, una cosa així com tenir les coorde-nades de l’inici del camí cap a la felicitat.

gastronomIa de dIstÀnCIes CurtesPassa el mateix amb la gastronomia: ingre-dients de proximitat, de producció ecolò-gica i comprats directament al productor garanteixen que els plats esdevindran la millor expressió d’un territori. Allotjar-se en un petit hotel rural, amb producció pròpia de verdures, llet i ous és gaudir d’una experi-ència total que no s’hauria de perdre ningú.

Els mercats de proximitat ens donen l’oportunitat de comprar aliments de la mà

el turisme

gastronòmic més sosteniBleLa gastronomia és un valor essencial de l’activitat turística. A Catalunya s’ha apostat pel respecte als productors, al territori i, principalment, a aquells qui gaudeixen del viatge. del productor. I es tracta d’un autèntic

luxe. Hi ha algú millor que la persona que ha elaborat el formatge, amb la llet del seu ramat, per transmetre les emocions que experimentarem en tastar-lo? Propostes com Benvinguts a pagès, Pescaturisme o la visita a cellers productors de vins eco-lògics, biodinàmics o de producció inte-grada brinden aquest tipus d’emocions. L’avantatge principal d’aquestes propos-tes amb valor afegit és que garanteixen que el gaudi del viatger sigui repetible, que d’aquí a un any o d’aquí a vint anys, els canvis s’hagin produït per millorar. És a dir, es tracta de propostes d’avui i amb futur.

ELS VISITANTS JA GAUDEIXEN DE PROPOSTES SOSTENIBLES COM BENVINGUTS A PAGÈS

A CATALUNYA ES PERSEGUEIX LA CONCILIACIÓ DELS INTERESSOS TURÍSTICS I LA SOSTENIBILITAT

CATALUnyA OFErEIX MúLTIPLEs EXPErIènCIEsEl destí ha treballat i ho continua fent perquè les barreres físiques i de la comunicació no siguin un obstacle per gaudir de les activitats turístiques: ja es compta amb múltiples i diverses activitats adaptades perquè les persones amb discapacitat, mobilitat reduïda o necessitats especials puguin gaudir-ne. Allotjaments, platges, restaurants, museus, espais naturals, edificis emblemàtics i activitats com ara volar en globus, descobrir el món dels vins, esquiar o practicar el busseig estan a l’abast de tothom.

més informació: turismeperatothom.catalunya.com

Propostes gastronòmiques / 7170 / Propostes gastronòmiques

Rutes gastronòmiques / 7372 / Rutes gastronòmiques

reComanades per la revista Traveler

rutes Gastronòmiques

Girona

l’EmPOrI méS BEN aSSOrtItMentre Salvador Dalí plasmava en els

seus llenços el cel del cap de Creus

i de Cadaqués, aquest mateix pai-

satge va inspirar la creació del res-

taurant El Bulli, que tants èxits ha

assolit. Per descobrir aquesta terra

n’hi ha prou amb seguir algun dels

camins de ronda que ressegueixen la

costa. De tant en tant es perceben

fragments de paradís: pins, roques,

els colors maragda i turquesa de les

aigües... Tenien tan bon gust, els

grecs, que van instal·lar aquí la seva

colònia d’Empúries, davant d’una de

les millors platges de la Costa Brava.

Fa mil·lennis que es produeix vi a

l’Empordà, perquè la vinya hi va arri-

bar de la mà dels colonitzadors hel-

lens.

Un altre cultiu que va arribar amb

els grecs va ser el de les oliveres, i

continua viu. L’oli que en resulta s’em-

para amb la seva pròpia denomina-

ció d’origen protegida. A la conca

baixa del riu Ter la fruita és abundant.

A Pals, poble de visita obligada, igual

que els seus veïns Peratallada i

Monells, han recuperat el cultiu de

l’arròs amb un resultat que satisfarà

el paladar més exigent.

I com que ja som a prop de les ruï-

nes d’Empúries, ens hem d’aturar al

poble de l’Escala i tastar les seves

anxoves.

la mar DE guStEl port de Palamós i el port de Roses

són els principals de la Costa Brava.

A Palamós, al matí, s’hi celebra la

subhasta de peix blau. A la tarda,

l’oferta s’amplia a tots els peixos i

mariscos: gambes, musclos, sípies,

eriçons i rogers passen davant dels

ulls dels compradors. Des del Museu

de la Pesca organitzen visites per

observar com s’adquireixen les peces,

Els grecs van constatar que Empúries ho tenia tot: sol, mar, un vent tònic, horta fèrtil i una mica de muntanya. Les comarques de l’Alt Empordà, Baix Empordà i Maresme són dignes hereves del seu caràcter.

una regiótoCada pels déus

i també ensenyen què, com i on es

pescava, es pesca i es pescarà.

Després ens podrem servir, amb

coneixement de causa, un suquet,

una mariscada, un arròs o un peix al

forn. Si no tenim gana o necessitem

fer una bona digestió, o senzillament

volem gaudir del paisatge, s’ha d’aga-

far el camí de ronda que surt de Pala-

mós cap al nord i que duu fins a la

platja de Castell, una altra que ha de

constar entre les millors.

gIrONaTot i que és una ciutat d’interior, figura

com a etapa obligada. Tots els pro-

ductes gastronòmics que s’han vist

en el paisatge que s’ha recorregut es

poden adquirir al mercat del Lleó. Si

algú hi arriba amb gana, s’hauria

d’atrevir amb un xuixo, la pasta dolça

farcida generosament de crema, amb

una massa prima fregida i ensucrada.

Va néixer a la ciutat amb vocació uni-

versal.

La ciutat conserva muralles, cate-

dral gòtica, convent romànic i calma

vuitcentista. Preserva amb cura la

seva memòria, com els carrerons

antics del call, però també està a l’úl-

tima. Un exemple és el magnífic

Museu del Cinema o, evidentment, el

Celler de Can Roca, elegit dues vega-

des millor restaurant del món.

El marESmESortim cap al sud i arribem a la costa

de Barcelona, al Maresme, on els

comensals més entesos es podran

aturar al restaurant Sant Pau de Carme

Ruscalleda a Sant Pol de Mar. Compta

amb tres estrelles Michelin.

El camí segueix a la vora del Medi-

terrani. Hi abunden els restaurants,

una horta on creixen maduixots,

pèsols i les mongetes del ganxet amb

denominació d’origen protegida, al

costat d’edificis modernistes de

Gaudí, Puig i Cadafalch i Domènech

i Montaner.

I quan ja s’albira Barcelona arribem

a les vinyes de la Denominació d’Ori-

gen Alella. És la denominació d’ori-

gen més petita de Catalunya, la més

propera a Barcelona, on s’embote-

llen uns vins blancs elegants, lleu-

gers, perfumats i cristal·lins.

LA COMBINACIÓ PERFECTA: EL PAISATGE IMPRESSIONANT DE LA COSTA BRAVA I UNA VISITA A LA CIUTAT DE GIRONA

RuTA 1

Productes: Gamba de Palamós, oli DOP Empordà i vi DO Empordà

degustar:Celler de Can Roca a Girona i Sant Pau a Sant Pol de Mar

Imprescindibles: Visitar un celler de la DO Empordà

Rutes gastronòmiques / 7574 / Rutes gastronòmiques

aiGÜestortes

Les muntanyes més altes, les aigües braves dels rius i els mesos de neu demanen una alimentació amb substància. I així responen les comarques del Pallars Jussà i Pallars Sobirà, la Ribagorça i la Val d’Aran.

plaers d’alta muntanya

uNa BONa EXcuSaProposem una ruta circular que

comença des del cor de la zona: el

Parc Nacional d’Aigüestortes i

Estany de Sant Maurici, del qual

participen les quatre comarques.

Els vessants i els cims dels dos

Pallars conviden a caminar, al vol

en parapent o l’escalada. Un pas-

seig més reposat pot encadenar una

àmplia col·lecció d’esglésies romà-

niques: Santa Maria de Covet, Santa

Maria de Llimiana, Santa Maria de

Mur, Santa Maria de Gerri o Sant

Joan d’Isil. Sigui com sigui, l’aire

tònic de muntanya ens haurà fet

venir gana.

El xolís és l’embotit més difós, els

ingredients del qual són carn de

porc, sal i pebre. També preparen

secallona (una llonganissa molt

estreta), panxeta, pastís de fetge

(com el pâté de campagne francès)

i carns conservades amb oli. Un altre

dels embotits de més renom del país

és la girella, que es prepara amb xai.

Els rius aporten truites, les ove-

lles contribueixen amb un bon reper-

tori de formatges i a tota la zona

s’ha apostat per produir carns eco-

lògiques. Estan guanyant fama les

patates de Llessui, que creixen a

1.700 metres. Fins i tot han tornat

les vi nyes a les altures i avui s’em-

paren sota la Denominació d’Origen

Costers del Segre.

Els encarregats de presentar totes

aquestes viandes són els cuiners de

l’associació gastronòmica La Xicoia,

que agrupa catorze restaurants del

Pallars. Per acabar l’àpat, unes

gotes de ratafia ajuden a fer la diges-

tió.

Parc NacIONal D’aIgüEStOr-tES I EStaNy DE SaNt maurIcIValls llaurades per les glaceres, cims

de més de 3.000 metres, desenes

de llacs, nombrosos isards, boscos

d’avets o valerosos pins negres amb

rododendres als seus peus… La

natura del parc nacional s’imposa,

empetiteix el caminant.

Els accessos principals es troben

a Espot i Boí. Però n’hi ha molts

altres per a qui recordi fer servir les

cames. Les recompenses sempre

superen l’esforç.

La ruta dels Carros de Foc passa

pels nou refugis que hi ha oberts

dins del parc. La seva extensió

supera els 50 quilòmetres, i té un

desnivell acumulat de més de 9.000

metres. És dur, cal experiència i un

bon equip, però hi ha molts altres

recorreguts, segons l’interès i la

capacitat de cadascú.

uN HumIl llEgat uNIVErSalA la capçalera de la vall de Boí tot

sembla més a prop del cel. Allà s’hi

aixequen nou temples romànics.

Queda la pedra nua de l’exterior,

humil, perfecta, i l’interior ha cus-

todiat obres mestres: un davalla-

ment esculpit a Erill la Vall o el Pan-

tocràtor de Sant Climent de Taüll.

El conjunt està catalogat com a

Patrimoni Mundial per la Unesco,

només faltaria.

Per arrodonir la visita, n’hi haurà

prou amb tastar el pa de Llesp, les

melmelades i la mel, passejar pels

prats i procurar-se un recés al bal-

neari de Caldes de Boí.

Val D’araNTot i que se la coneix per les pistes

d’esquí, compta amb molts més

atractius, tal com constatarà tot-

hom qui segueixi el Camin Reiau,

que surt de Vielha i passa pels tren-

ta-tres pobles de la vall.

Una altra opció és cercar la millor

òlha aranesa, la sopa que conté una

mica de tot. Es cou sobre un foc

suau i al final s’hi afegeix la pilota,

PAISATGE, FAUNA I FLORA AL PARC NACIONAL D’AIGüESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI

elaborada amb carn de porc picada,

ou i farina. La gastronomia també

inclou patés aranesos. Què podem

dir sobre els formatges de vaca

d’alta muntanya? I per acontentar

el paladar més exigent, fins i tot crien

esturions, que procedeixen del llac

siberià Baikal, per produir caviar.

RuTA 2CUInA DE sUBsIsTènCIAQuan no existien els congeladors ni les màquines d’envasar al buit i els mitjans de transport es limitaven a un carro tirat per bèsties, l’objectiu dels habitants de les muntanyes era assegurar-se l’aliment durant els mesos d’hivern. Els mètodes eren variats. D’una banda, es convertia la llet en formatge, molt més fàcil de conservar. De l’altra, es garantia la provisió de carn a través de diversos mètodes. Convertir-la en embotits i assecar-los era un dels més habituals, però no s’ha de menysprear el tema del confit o conserva en el propi greix. Allò que temps enrere va ser el mitjà de supervivència, avui són productes delicatessen.

Productes: Embotits, làctics, truites i carn de caça

degustar: Mostra de formatges artesans de Catalunya, a Sort

Imprescindibles: Tastar el caviar aranès

Rutes gastronòmiques / 7776 / Rutes gastronòmiques

lleiDa

i

Rutes gastronòmiques / 7978 / Rutes gastronòmiques

ESmOrzarS quE mIrEN a la muNtaNyaComencem la ruta a la Pobla de

Segur, a l’ombra dels Pirineus, un

indret de culte en la història del licor

català que duu nom propi. Joan Por-

tet va començar a treballar en una

licoreria fundada el 1884, i als anys

seixanta va crear una fórmula sense

precedents: la Ratafia dels Raiers.

Diuen que els raiers feien un bon glop

de ratafia abans de llançar-se riu avall

conduint els troncs.

Tot seguint el curs de l’aigua, a la

petita localitat de Basturs, hi ha una

formatgeria on continuen apostant

per la tradició. Hi ha res millor que

llevar-se mirant cap als Pirineus amb

l’aroma d’una torrada de pa de pagès

regada amb oli d’oliva arbequina?

Perquè és a Lleida on s’elabora un

dels millors olis del món, amb les

comarques de les Garrigues, l’Urgell

i el Segrià com a capitosts de la pro-

ducció.

uNa cOPa DE VI I uN PaSSEIg PElS NúVOlSSeguim la nostra ruta i passem pel

Castell d’Encus, entre la Pobla de

Segur i Tremp. Un lloc ideal per conèi-

xer com es conrea la vinya a les altu-

res. Aquest vi pertany a la Denomi-

nació d’Origen Costers del Segre,

que abraça les zones de Raimat,

Segrià, Pallars Jussà, Artesa, Valls

del Riu Corb i les Garrigues, cadas-

cuna amb unes condicions geogrà-

fiques i climàtiques diverses, i alter-

nant zones de muntanya amb zones

de plana.

PlaErS I SaBOrS míStIcSDesprés del tast, seguim la nostra

aventura davallant fins a un lloc on

el paisatge es torna amable. El Con-

gost de Mont-Rebei i Àger, des d’on

es pot gaudir de les millors nits estre-

llades al Parc Astronòmic del Mont-

sec, deixen pas a un altre tipus de

paisatge: el cereal i els camps de

roselles s’alternen entre petites ele-

vacions on els castells medievals

regnen al seu aire. Un dels més inte-

ressants és el de Montsonís. De camí

al cenobi femení del Cister és reco-

manable fer una parada al Palau

d’Anglesola, on hi ha una formatgeria

que ha estat premiada internacional-

ment. Quan ja estem a punt d’arri-

bar al Monestir de Vallbona de les

Monges, un dels enclavaments cul-

turals més interessants de Ponent,

trobem unes vinyes que estan culti-

vades per la gent de la Cooperativa

L’Olivera, una iniciativa d’integració

social reconeguda a escala europea.

El cargOl I El tOrró, fENòmENS DE maSSESEns desplacem ara cap a Agramunt,

un poble que és sinònim de torró i

també de la xocolata a la pedra. La

tradició es remunta a l’edat mitjana,

i aquest poble és l’escenari, cada

tardor, de la Fira del Torró. Conèixer

el procés d’elaboració d’aquests dol-

ços, visitant les diverses fàbriques

de torrons d’Agramunt, és una experi-

ència única a Catalunya. I finalment

arribem a la ciutat de Lleida, un lloc

perfecte per tastar un dels plats estre-

lla d’aquestes terres: els cargols, que

en molts restaurants de la zona es

preparen a la llauna, la recepta més

tradicional. A més, des del 1980 i

durant un cap de setmana del mes

de maig, la ribera del riu Segre i els

Camps Elisis esdevenen l’escenari

Hi ha una terra on el color predominant és el groc: el groc dels camps de blat, el groc de l’oli, el groc de les postes de sol, el groc dels formatges saborosos i dels millors licors.

un viatge saBorós Cap a l’oest CatalÀ

AQUESTA ZONA ÉS POC CONEGUDA. ENDINSAR-S’HI COMPORTA UN AVANTATGE AFEGIT: GAUDIR DE L’AVENTURA DEL DESCOBRIMENT

de l’Aplec del Caragol. Un centenar

de penyes, el cargol i la música són

protagonistes d’aquesta reunió que,

amb més de 12.000 penyistes i uns

200.000 visitants, s’ha convertit en

un autèntic fenomen de masses.

RuTA 3OLI PrEMIUMun viatge fins a les oliveres centenàries del productor d’oli Premium Nousegons, per tastar i aprendre el procés de producció de l’oli d’oliva Premium, una nova categoria dintre dels olis verge extra. Allò que el categoritza és la manera en la qual s’elabora l’oli: des de la cura amb la terra, el cultiu de l’arbre, la recol·lecció de les olives i la seva molta i producció. A més, la collita en verd li aporta més complexitat aromàtica i gust. Al final del tast d’olis, s’oferirà un aperitiu amb formatges i pans de la zona, així com vi de la DO Costers del Segre i un bon pernil ibèric.

Productes: Oli DOP Les Garrigues, vi DO Costers del Segre, torró d’Agramunt IGP i mel

degustar:L’Aplec del Caragol

Imprescindibles: Tastar l’oli de la varietat arbequina

més informació: https://holaolive.com/

viC

i

Rutes gastronòmiques / 8180 / Rutes gastronòmiques

Terra d’orografia torturada, amb masies de murs gruixuts i camps escassos, habitada per gent orgullosa de les seves arrels i les seves tradicions, i amb una gran cura dels productes que ofereixen al visitant.

viatJar entre valls i muntanyes

uNES PrImErES gOtES a l’OmBra DE mONtSErratNo hi ha cap manera millor de degus-

tar aquesta terra que prenent una

copa de picapoll. Aquesta varietat

autòctona de raïm, de la qual s’obté

un vi blanc afruitat, d’aroma fresca i

textura cruixent, s’ha conservat a la

DO Pla de Bages. Alguns cellers

també estan recuperant el picapoll

negre, el sumoll o el mandó per als

vins negres.

Aquesta regió de la Catalunya cen-

tral posseeix un ric patrimoni d’ar-

quitectura romànica. L’antic mones-

tir de Sant Benet de Bages és la seu

d’una fundació dedicada a l’estudi i

la divulgació de la gastronomia medi-

terrània i de la catalana en particu-

lar.

la catEDral DE l’EmBOtItNo sabem si n’hi ha algun altre, però

sigui com sigui són ben pocs els pai-

satges que es poden reconèixer amb

els ulls tancats. Entre ells hi figura la

Plana de Vic. La seva principal indús-

tria entra pel nas i es degusta en talls.

Des de sempre, allà hi elaboren embo-

tits de formes i sabors ben diversos.

El debat sobre les finors de cadas-

cun d’ells seria inacabable. Tot i així,

s’ha de destacar la llonganissa, empa-

rada sota la indicació geogràfica pro-

tegida (IGP). El mètode és el mateix

que es duia a terme a les masies qui

sap des de quan. Per controlar la ven-

tilació i el grau d’humitat, per saber

quines finestres s’han d’obrir o tan-

car, n’hi ha prou amb uns quants

segles d’experiència.

Vic presenta més atractius, com

ara l’imprescindible Museu Episco-

pal, on destaca la col·lecció romà-

nica i gòtica, i la catedral, amb les

pintures colossals de Josep M. Sert.

Però serà passejant pels seus car-

rers com obtindrem un record ines-

borrable, sobretot si coincideix amb

un dissabte de mercat.

a la VOra DEl rIu tErS’entra a la comarca del Ripollès remun-

tant el riu Ter. La força de l’aigua va

donar vida a la siderúrgia, la farga cata-

lana, que tenia la capital a Ripoll. Com

a mostra de la seva producció, la col-

lecció d’armes de foc del Museu Etno-

gràfic. Ripoll també compta amb un

monestir romànic de primer ordre amb

un pòrtic monumental.

Boscos, pendents més aguts i mun-

tanyes més altes aporten al paladar

bolets, caça, vedelles, un xai de raça

autòctona i embotits. En el debat sobre

quins són els millors embotits, cada

poble defensa el seu i aposta per la

qualitat. Passa el mateix amb la rata-

fia, licor de nous i herbes. Qui hi surt

guanyant és el viatger.

Riu Ter amunt, ens esperen dues

parades obligades més: el monestir

de Sant Joan de les Abadesses i el

poble de Camprodon, amb el seu pont

medieval i el monestir romànic de Sant

Pere.

allà ON la tErra trEmOlaSi es buscava l’essència de la munta-

nya, serà fàcil situar-la a la Garrot xa,

que significa terra trencada, que fa de

mal trepitjar. Però la comarca inclou,

a més, el Parc Natural de la Zona Vol-

cànica. El seu sòl fèrtil produeix un

fajol únic, naps negres i els fesols del

poble de Santa Pau, amb denomina-

ció d’origen protegida.

Olot, la capital, va renéixer de les

seves cendres després dels terratrè-

ELS PLAERS GASTRONÒMICS DE LA ZONA RIVALITZEN AMB ELS PAISATGÍSTICS

RuTA 4rUTEs D’OLEOTUrIsMEAmb aquesta ruta coneixereu un dels secrets més ben guardats del Bages: l’oli de les seves varietats tradicionals i tot allò que l’envolta. A través d’una passejada entre oliveres centenàries pel Racó de Més Amunt, una de les finques més emblemàtiques de l’Obaga de l’Agneta, descobrireu més de 500 anys d’història de la finca, la seva agricultura ecològica i el cultiu de l’olivera, les varietats autòctones de la comarca, un fons marí de 40 milions d’anys i un munt de curiositats sobre les dones emprenedores de la família. Es pot completar l’activitat amb un show cooking a la mateixa finca o bé un maridatge en un dels restaurants col·laboradors de la DO Pla de Bages.

Productes: Llonganissa de Vic IGP, vi DO Pla de Bages i mongetes de Santa Pau IGP

degustar: Restaurant Les Cols

Imprescindibles: Visitar el mercat de Vic

mols del segle xv. Va perdre el romà-

nic, però l’ha suplert amb vitalitat, la

seva llista d’embotits, el col·lectiu de

Cuina Volcànica i aquell subtil tortell

d’anís.

més informació: www.gastrolonia.com

la seu D’urGell

LES PASTURES DE LES MUNTANYES NODREIXEN EL RAMAT LLETER PER PRODUIR FORMATGES EXCEL·LENTS

camINS càtarSEls càtars, també coneguts com bons

homes, eren seguidors d’una lectura

de la Bíblia allunyada de l’ortodòxia

catòlica. Al segle xiv, una croada va

batre les terres d’Occitània on vivien.

La Inquisició i l’exèrcit francès els

van eliminar sense escatimar mitjans

i ben pocs van aconseguir fugir cap

al sud. D’aquí ve el seu nom, Camí

dels Bons Homes, la ruta que

comença al cas tell de Montsegur, un

dels últims refugis càtars occitans.

El camí travessa el Pirineu, la serra

del Cadí i arriba al santuari de Que-

ralt, sobre la ciutat de Berga.

De moment, si comencem la ruta

a Queralt, s’ha de tastar la cuina de

la comarca. Com a suggeriments,

unes patates emmascarades (amb

cansalada i col), el blat escairat (blat

de moro trencat guisat amb cansa-

lada), les llonzes de xai o el tastet

(botifarra), acompanyats amb allioli

de codony. Ja ben servits, podem

visitar el Centre Medieval i dels Càtars

i la seu del parc natural del Cadí-Moi-

xeró, tots dos al poble de Bagà.

Els amants de la muntanya hau-

ran d’arribar fins al poble de Gòsol.

El motiu no pot ser més evident:

observar la muntanya del Pedraforca

o escalar-la. El nom la retrata: una

forcadura divideix en dos el seu cim

rocallós. A Gòsol, a més a més,

Picasso s’hi va establir el 1906, un

any abans de revolucionar la pintura

acadèmica amb la seva obra Les

senyoretes del carrer d’Avinyó.

fOrmatgES amB NOm I cOgNOmEls orígens de la Cooperativa del

Cadí es remunten al 1915. Va ser la

primera del país en el sector rama-

der, per la qual cosa la seva experi-

ència està més que assegurada. Reu-

neix pagesos de les comarques de

Als amables vessants de solana i l’abrupta obaga creixen boscos i prats, pasturen cabres i vaques, es recol·lecten bolets i fruits. La serra del Cadí enriqueix el receptari amb productes per a cada plat.

reCórrer el pirineu Central

l’Alt Urgell i la Cerdanya, i produeix

un formatge i una mantega amb totes

les garanties, tal com ho certifica la

denominació d’origen protegida

(DOP).

Aquesta zona acull altres mestres

del formatge. És el cas de Cuirols,

del Molí de Ger, Serrat Gros, Baridà,

Formatgeria de Tuixent, Mas d’Ero-

les o Formatgeria Castell-Llebre, per

citar-ne només alguns. N’hi ha que

treballen amb llet de vaca; d’altres

fan servir la de cabra. Tots els ani-

mals pasturen a prop de l’obrador:

és el que s’anomena formatge de

pastor. I el formatge canvia, igual que

canvia el paisatge amb el pas de les

estacions.

cuINa DE muNtaNyaL’ànec amb naps es menjava tradi-

cionalment a la Cerdanya a principis

de l’hivern. És un plat que bé es

mereix un lloc en qualsevol recep-

tari. No obstant això, la recepta que

s’ha convertit en emblema de la Cer-

danya és més humil. El trinxat està

fet de patates amb col, que ha d’ha-

ver estat tocada pel gebre; se li afe-

geixen uns alls i, com una corona,

un tall de cansalada cruixent.

Als rebosts d’aquestes comarques,

i a la taula del viatger, no hi faltaran

mai els embotits, que permeten con-

servar la carn de porc. També es con-

serven els bolets, que, fora de tem-

porada, es troben dessecats, en

aigua o en oli. Qualsevol arròs o gui-

sat puja a la primera divisió amb ceps

o rossinyols. I entre les conserves,

no hi poden faltar les melmelades:

de fruites del bosc, de nabius, móres,

gerds, saüc…

uNa SEu mOlt aNtIgaLa primera fira de la Seu d’Urgell apa-

reix documentada ja l’any 1048. I es

continua celebrant. El tercer cap de

setmana d’octubre se citen a la ciu-

tat els formatgers artesans dels

Pirineus, tot i que també s’hi apro-

pen altres artesans i ramaders.

La visita serà completa quan s’hagi

entrat a la catedral. Romànica amb

influències italianes, compta amb el

Museu Diocesà, que mereix una

visita.

RuTA 5L’ArT DE CAÇAr BOLETsEs tracta d’una denominació una mica equívoca. En realitat aquests “caçadors” són autèntics amants dels boscos. Saben que un dels plaers més grans del món és passejar entre els arbres, fora del camí, sense que res alteri la natura. I saben on poden caçar aquests petits tresors que són els bolets, perquè ells no els troben ni els recol·lecten ni els recullen ni els busquen: els cacen. I quan els tenen, els tallen amb cura perquè el següent caçador, al cap d’uns dies, caci de nou el petit tresor. Van armats amb un cistell de vímet i una navalla amb pinzell per netejar de terra i fulles el seu botí tan preuat.

Productes: Formatges, embotits i làctics

degustar:Fira de formatges de Sant Ermengol, a la Seu d’urgell

Imprescindibles: Buscar bolets a la tardor

Rutes gastronòmiques / 8382 / Rutes gastronòmiques

BarCelona

i

En aquest port obert a tots els vents del món, cada dia hi desembarquen noves tendències. Tot enriqueix, tot amplia la infinita paleta de sabors de la dinàmica capital catalana.

BarCelona, la Capital del saBor

uN DESDEjuNI DOlÇ I SalatEl millor moment per passejar per

Barcelona és entre les sis i les vuit

del matí. Poca gent, ambient fresc,

llums de l’alba… En l’aire suren aro-

mes suficients per escriure un poema.

Els forns obren d’hora. El pa és

acabat de fer, aromàtic, cruixent.

L’oferta d’entrepans o de llesques

amb embotits també és extensa.

Excepte els caps de setmana, que

és quan es té temps, es demanaran

a mig matí, durant aquella pausa que

permet arribar a l’hora de dinar sense

badallar.

la rEcONquESta DEl VErmutDe l’època dels avis, s’ha recuperat

l’ampolla de sifó. Apareix a taula a

l’hora del vermut. Del Penedès i del

Priorat han arribat noves elaboraci-

ons artesanals. Se serveix amb un

refrigeri: cargols de mar, navalles,

anxoves i seitons, olives, pebrots far-

cits, escopinyes, formatge o patates

braves. El repertori es pot anar ampli-

ant i endinsar-se en l’univers de la

tapa i del platillo, amb un assorti-

ment que acabaria omplint diversos

volums enciclopèdics.

mENjar PEr a tOtHOmSi ahir era la cuina mestissa o els

restaurants japonesos, avui aparei-

xen les ofertes veganes o els locals

de sopes vietnamites, aquells que

fan del quilòmetre zero o del cultiu

biodinàmic la seva bandera. Això

sense oblidar l’avantguarda, que a

Barcelona ja té escola. Aquí neix la

gastronomia més audaç, la cuina que

serà celebrada a la resta del món

d’aquí a tres o quatre anys.

caNyElla EN BraNcaA l’hora de berenar s’ha de posar

sobre la taula la llista de granges on

serveixen xocolata a la tassa. Si allà

hi fan la millor nata muntada, més

enllà ofereixen una crema catalana

d’antologia, o el combinat exacte

d’orxata i gelat.

La tarda entra al territori de la tapa,

la canya, l’entrepà a peu dret, el tros

de coca de recapte, l’empanada o la

truita de patates.

El cOlOfóFusió de cuina catalana amb cuines

d’arreu del món, assortiment de

fumats, producció artesanal de cer-

vesa a l’abast de tothom, vins natu-

rals a preus humans, tot això hi tro-

barem, i molt més, sense oblidar-nos

dels clàssics de l’arròs i la cuina

marinera, o de plats típicament bar-

celonins com la sarsuela. I aquells

a qui els agrada sopar en un esta-

bliment amb estrella podran triar

entre els més de vint que ofereix la

ciutat.

la NIt éS jOVESense fer distinció d’edats, s’ha de

sortir a gaudir de la nit. Les cocte-

leries clàssiques han aguantat la

moda del gintònic sense arrufar el

nas. Es mantenen, amb la qualitat

ELS MERCATS DE LA CIUTAT DE BARCELONA FUNCIONEN COM A AUTÈNTICS CENTRES D’INTERCANVI CULTURAL

RuTA 6

Productes: Especialitats de qualsevol part de Catalunya

degustar: Menjar en algun dels més de 20 restaurants amb estrelles Michelin

Imprescindibles: Sortir a fer el vermut o berenar una xocolata a la tassa

Rutes gastronòmiques / 8584 / Rutes gastronòmiques

de sempre més l’experiència que el

temps imprimeix. Podem dir el mateix

dels locals on sona el jazz, el can-

tautor, la gui tar ra flamenca, la música

clàssica o el conjunt indie. L’oferta

és tan àmplia que ningú, ni tan sols

el més exigent de tots, es quedarà

sense recompensa.

EsCAPADEs GAsTrOnÒMIQUEs DEs DE BArCELOnACatalunya és un país petit, però tots els seus paisatges contenen sabors i totes les seves receptes guarden tradicions. Escapa’t de Barcelona amb Aborígens durant unes hores i gaudeix d’un viatge a les arrels de la cuina catalana. Tots els artesans de la gastronomia treballen discretament, aliens a les modes i al pas del temps, honestament, fidels a una herència rural que es resisteix a desaparèixer. Són viticultors, pastors, recol·lectors de tòfones... Assaboreix de prop el més genuí de la nostra cultura gastronòmica.

més informació: www.aborigensbarcelona.com

sant saDurnÍ D’anoia

i

Podríem retrocedir més de vint segles i trobaríem vinyes al Penedès. La viticultura ha donat forma al paisatge, a la manera de viure, a la cultura, al caràcter i, per descomptat, a tots els matisos del paladar.

tota la gamma de Colors del vi

El tast es pot acompanyar amb plats

de la terra com l’escalivada, el baca-

llà a la llauna (amb all, julivert i pebre

vermell dolç), els calçots (cebes tor-

rades) o dolços ben saborosos com

ara els carquinyolis (pasta seca amb

ametlles).

VI, méS VIPerò el Penedès produeix altres vins,

blancs, rosats, negres, dolços i escu-

mosos emparats sota la DO Penedès,

aptes per a tots els paladars.

Sigui quina sigui la ruta, s’haurà de

passar per Vilafranca del Penedès. Al

centre de la ciutat, el Vinseum ocupa

diversos edificis remarcables. Aquest

museu s’endinsa en la cultura del vi

de Catalunya.

També és en aquesta ciutat on, cada

any, per Sant Fèlix, el 30 d’agost, es

reuneixen a la plaça de la Vila les qua-

tre millors colles de castellers (torres

humanes). Les construccions que aixe-

quen arriben fins als deu pisos de per-

sones, de manera que l’emoció està

garantida. Les celebracions se succe-

eixen des de finals de primavera fins

ben entrada la tardor.

uN mar DE cINEmaAl costat del mar, a Sitges, elaboren

la malvasia, un vi singular a partir del

raïm que duu el mateix nom. Aquesta

vila compta amb museus com el mag-

nífic Cau Ferrat, aixecat sobre el

Mediterrani, que va ser casa i taller

del pintor, escriptor i col·leccionista

modernista Santiago Rusiñol.

La vila és coneguda pel Festival de

Cinema Fantàstic i el carnaval tan ani-

mat com el de Vilanova i la Geltrú, ciu-

tat veïna i capital de la comarca del

Garraf. Totes dues poblacions, a més,

es disputen la maternitat del xató, una

amanida d’escarola amb una salsa

que cada casa elabora a la seva

manera. A més a més, Calafell, el Ven-

drell i Vilafranca del Penedès també

se sumen a la disputa.

SITGES OFEREIX AL VISITANT TEMPTACIONS NOMBROSES I VARIADES

RuTA 7LA rUTA DEL XATóLa Ruta del Xató permet descobrir aquest plat d’hivern que combina escarola cruixent barrejada amb la textura melosa del bacallà i de la tonyina, amb el toc àcid de l’anxova o del seitó. Tot això banyat amb una salsa exquisida de fruita seca, nyores i oli d’oliva verge, entre altres ingredients. Durant cinc mesos, les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf s’omplen d’intensa activitat cultural i gastronòmica al voltant del món xatonaire. Tots els establiments adherits a la Ruta ofereixen a la seva carta diverses propostes culinàries elaborades amb xató. La Ruta del Xató permet gaudir, a més, de molts tresors amagats: a part de menjar aquest plat, es poden descobrir platges increïbles, festes úniques al món, museus inspiradors, parcs naturals, vins autèntics i la cultura d’aquest territori, amb activitats per a tots els gustos.

l’alEgrIa fEta PEDraMontserrat aixeca centenars de dits de

pedra, cada vegada més alts. És mun-

tanya santa i meca d’escaladors, i

també un balcó de luxe des del qual

podem treure el cap a la comarca del

Penedès. És el lloc ideal per començar

aquesta ruta i per assaborir un mató

amb mel. Si, aleshores, al viatger li sem-

bla que sent els àngels, té raó: són els

àngels de nou a catorze anys de l’es-

colania del monestir, un dels cors infan-

tils més prestigiosos d’Europa.

SEcrEtS DOmINIS DEl caVaTot té el seu anvers, i haurem de bai-

xar de les altures per penetrar en les

entranyes de la terra. Allà s’estenen

els dominis de la DO Cava. Sant

Sadurní d’Anoia. Després d’esprémer

els raïms de xarel·lo, macabeu i pare-

llada, el most sofreix una doble fer-

mentació, la segona de les quals és

en ampolla, tal com dicta el mètode

champenoise.

L’origen d’aquest vi escumós es

remunta al 1872, quan Josep Raven-

tós va introduir el mètode champeno-

ise a Can Codorníu. Els seus cellers

són una obra modernista.

NINGú NO POT ABANDONAR EL PENEDÈS SENSE GAUDIR D’UN TAST EN UN CELLER

Productes: Galls i capons, vi DO Penedès i cava, préssecs i xocolata

degustar: Vi DO Penedès al Vijazz i cava al Cavatast

Imprescindibles: Seguir la ruta del xató

Rutes gastronòmiques / 8786 / Rutes gastronòmiques

més informació: www.rutadelxato.com

tarraGona

i

Rutes gastronòmiques / 8988 / Rutes gastronòmiques

caPItal DE la HISPaNIa cItErIOrAmb vint segles o més d’existència,

a Tarragona es conserven gairebé

intactes les muralles, l’amfiteatre, el

circ i l’aqüeducte romans entre altres

monuments de l’època de l’Imperi.

El conjunt, declarat Patrimoni Mun-

dial per la Unesco, és completament

visitable i sovint està integrat a la

ciutat: per exemple, alguns restau-

rants i cellers s’allotgen en el circ o

en el fòrum.

A Tarragona s’han de tastar, a més

de les especialitats culinàries roma-

nes recuperades, el peix blau o les

gambes o el chartreuse, un licor car-

toixà adoptat per la ciutat. Un altre

monument efímer, però de record per-

manent, són els castells (torres huma-

nes), que s’aixequen durant les festes

patronals de Santa Tecla i en el con-

curs que se celebra cada dos anys.

taN a PrOP I taN lluNySón tot just quinze quilòmetres els

que separen Reus de Tarragona, i un

abisme sentimental. Mentre que Tar-

ragona exalça el seu passat romà,

Reus exhibeix el llegat modernista,

amb nombrosos edificis signats per

Lluís Domènech i Montaner. En

aquesta ciutat, el licor de referència

és el vermut, fins a tal punt que se li

ha dedicat un museu. Una fruita seca,

l’avellana, compta amb denominació

d’origen protegida i es fa servir per

preparar la salsa dels calçots (cebes

tardanes) de Valls, que es couen a

l’hivern sobre una flama viva de sar-

ments. Valls és una altra plaça, i segu-

rament la més antiga, on es poden

veure castells.

A més de l’obra de l’Imperi romà que segueix dempeus a Tarragona, aquí es troben el monestir de Poblet, les vinyes penjades dels vessants del Priorat o els edificis modernistes de Reus.

art soBre pedra, tarraCo monumental

EL FINAL DE L’HIVERN I LA PRIMAVERA SÓN LES ÈPOQUES IDEALS DEL CALÇOT

lES tErrES DEl PrIOrQuaranta anys enrere, gairebé ningú

no coneixia el Priorat. Avui s’ha con-

vertit en terra de pelegrinatge per als

amants del bon vi. Passa el mateix

amb l’antiga cartoixa d’Escaladei. S’ha

de conèixer, perquè allà es troba l’ori-

gen de tot i té un entorn privilegiat,

sota les roques encinglerades del

Montsant. El prior hi tenia la seu i les

seves terres són precisament les que

estan incloses dins de la Denomina-

ció d’Origen Qualificada DOQ Priorat.

El recorregut haurà d’incloure els

pobles de Porrera, Gratallops i la Vile-

lla Baixa, on s’ubiquen petits cellers

que produeixen grans vins de prestigi

internacional.

Les terres de la comarca que no

entren en la DOQ Priorat s’inclouen en

la Denominació d’Origen Montsant.

En menys de vint anys, els seus vins

estan assolint nivells espectaculars.

Són molt més velles, en canvi, les oli-

veres de la Denominació d’Origen Siu-

rana.

trIaNglE cElEStIalCap al nord saltem la serra de Prades

i davallem a la Conca de Barberà. Els

vins de la comarca tenen la seva prò-

pia denominació d’origen. Produeixen

blancs i rosats lleugers i afruitats, i

negres complexos, el complement per-

fecte per a un paisatge on dominen

les pedres medievals de Montblanc i

EL PRIORAT ÉS LA ZONA VITIVINÍCOLA AMB MÉS RECONEIXEMENT INTERNACIONAL, DE LES DOTZE DENOMINACIONS CATALANES

el gran monestir cistercenc de Santa

Maria de Poblet, Patrimoni Mundial

per la Unesco. La visita s’ha de com-

pletar amb dues obres cistercenques

més: el monestir de Santes Creus i el

de Vallbona de les Monges. Tots tres

són magnífics i formen la Ruta del

Cister.

RuTA 8

Productes: Peixos i mariscos, vi DOQ Priorat, DO Conca de Barberà, DO Montsant, oli DO Siurana, calçots IGP i avellanes DOP

degustar:Fira del Vi de la comarca del Priorat

Imprescindibles: Participar en una calçotada

DIssEnyAr EL MEnú PErFECTEQuines són les claus de la millor experiència gastronòmica? Durant tres hores, el xef de l’Hotel Gran Claustre us ensenyarà a dissenyar i elaborar un menú degustació digne del millor professional. Aprendreu a seleccionar els millors ingredients, escollir la vaixella ideal i maridar cada plat a la perfecció amb vins i altres begudes. No es tracta només que aprengueu a cuinar, sinó també que descobriu com posar en escena les receptes elaborades, amb un control exhaustiu del temps i dels materials i els estris necessaris tant a la cuina com a la taula.

Per a més informació sobre aquesta i altres activitats:www.granclaustre.com

amposta

i

cara I crEuPicasso va fer dues estades llargues

a Horta de Sant Joan. Durant la

segona estada, va descompondre el

paisatge del poble i els seus voltants

en volums bàsics i ho va fixar en teles

que mostren els llibres d’art modern.

Amb els seus camps de secà, els

ametllers, els avellaners, les oliveres

i les vinyes, la comarca de la Terra

Alta entra pels ulls, però també pel

nas i per la boca. Les abelles con-

centren tot el paisatge a la mel d’Ar-

nes, que té una festa pròpia el mes

de maig, el mes de les flors. La qua-

litat de l’oli està assegurada per la

seva pròpia denominació d’origen.

La Terra Alta és terra de vi: la gar-

natxa és el raïm de referència i l’ànima

d’un vi blanc de nas subtil i alta inten-

sitat a la boca. Les cooperatives de

Gandesa i Pinell de Brai, construï-

des durant la dècada de 1920, van

estar en el seu moment a l’avant-

guarda de la tècnica, i avui seguei-

xen en ús i obertes al públic. D’estil

modernista i construïdes per deixe-

bles de Gaudí.

El record de la Guerra Civil roman

en el poble abandonat de Corbera

d’Ebre. Per entendre què va passar,

val la pena visitar el Museu de Gan-

desa. Després, s’han de tastar uns

pastissets (a Gandesa, casquetes)

farcits de confitura de carbassa.

També els trobem riu avall, a Tortosa

i Amposta, i són addictius.

allà ON maNa El rIuLes aigües de l’Ebre banyen delica-

dament el poble de Miravet. Les seves

cases estan penjades sobre el riu i,

damunt d’elles, s’erigeix un imponent

castell de cubs austers i contundents.

El riu continua i rega. A la riba hi

creixen els cítrics i, entre ells, unes

mandarines clementines amb indi-

cació geogràfica protegida. També

s’hi albiren oliveres extenses, arbres

de més de mil anys que segueixen

produint un oli de qualitat que compta

amb denominació d’origen prote-

gida.

Les aigües arriben a la ciutat de

Tortosa, capital de la comarca del

Baix Ebre. És imprescindible visitar

la catedral, de façana barroca i de

nau gòtica elegant, i el castell de la

L’Ebre és més que aigua. Durant segles ha estat una via de comunicació i un extens mercat on es trobaven la gent i els productes de les comarques que s’atansen a la seva riba.

el gran riu on la vida Flueix

Suda, d’origen àrab. En arribar a la

desembocadura de l’Ebre, obrim un

capítol a part.

El cEl a la tErraL’Ebre intenta estirar el seu recorre-

gut. Ha arrossegat sediments i s’ha

construït aquesta punta de fletxa que

s’endinsa al Mediterrani. És un món

estrany, una plana on el cel queda

reflectit en els camps inundats. Aquí

se sembra l’arròs i reposen els ànecs

i els flamencs de pas. Aquests són

els dominis del Parc Natural del Delta

de l’Ebre, Reserva de la Biosfera per

la Unesco.

L’arròs és de gran qualitat i per això

compta amb el reconeixement de

denominació d’origen protegida. Entre

les seves varietats, el bomba és espe-

cialment apreciat pels cuiners del país.

El fan servir a les seves paelles, a les

quals incorporen el marisc que tenen

a l’abast: els musclos del Delta i els

llagostins i les galeres de Sant Car-

les de la Ràpita. De restaurants on

tastar-lo n’hi ha fins i tot amb estre-

lla Michelin. L’arròs també s’ha des-

til·lat per produir una beguda, una

deliciosa crema d’arròs, i la seva cul-

tura disposa de museu propi, el Molí

de Rafelet a Deltebre.

ELS PRODUCTES DEL MAR I, ESPECIALMENT, L’ARRÒS AMB DO, DISTINGEIXEN LA GASTRONOMIA I ELS PAISATGES DEL DELTA DE L’EBRE

Ja gairebé ens trobem de cara al

mar. Trobem unes salines a la punta

de la Banya. L’horitzó s’obre, i allà on

es mesclen l’aigua dolça i la salada,

la del riu i la del mar, encara s’hi amar-

ren les muscleres on es crien uns mus-

clos saborosos i unes ostres excel-

lents.

RuTA 9 EBrECOOKInG EXPErIEnCEVols aprendre a preparar el millor arròs del món? De la mà del xef del restaurant de l’Hotel Algadir, Joan Capilla, és possible. Per començar, et durà al mercat per aconseguir els millors productes. Tot seguit, formarà equips per elaborar diverses receptes d’arròs i us explicarà els secrets més ben guardats del Delta perquè la recepta sigui un èxit. L’última part serà, sens dubte, la millor: dinar o sopar amb l’arròs com a plat principal i una degustació d’entrants elaborats amb productes de la terra, regada amb vins de la DO Terra Alta.

Per a més informació d’aquesta i altres activitats:www.hotelalgadirdelta.com

Productes: Arròs DOP, peixos i mariscos, ànec, vins DO Terra Alta i anguila

degustar:Musclos i ostres en una musclera

Imprescindibles: Visitar les catedrals del vi

Rutes gastronòmiques / 9190 / Rutes gastronòmiques

glossari, les paraules Clau de la gastronomia Catalana

aallioli: salsa elaborada amb alls triturats i oli.anxova: filet de peix blau petit curat en salmorra.arbequina: varietat d’oliva oriünda d’Arbeca, el fruit de la qual és més petit que el de la resta de varietats que es conreen ha-bitualment. Produeix un oli d’oliva de gran qualitat.arròs a banda: plat d’arròs, peix i marisc que es prepara cuinant l’arròs i el peix per separat. Se serveix

acompanyat amb allioli.

B bacallà a la llau-na: plat de bacallà dessalat, enfarinat i fregit, que es prepa-ra en una safata de forn amb all, julivert i pebre vermell. blat escairat (vegeu pàg. 82): mo-resc trencat guisat amb cansalada, típic de la comarca del Berguedà.botifarrada: festa i àpat popular en què es degusta, princi-palment, botifarra.bull: embotit cuit elaborat amb carn

i reduir-les a pasta o pols.

Oòlha aranesa (vegeu pàg. 77): sopa que es prepara amb carns, verdures, llegums i pasta, típi-ca de la Val d’Aran.

Ppa amb tomàquet: llesca de pa amb tomàquet madur sucat i condimentat amb oli d’oliva i sal.panellet: dolç de massapà que es prepara per la festa de Tots Sants.pambtomaquejar: preparar i menjar pa amb tomàquet. panxeta: cansalada.

pastisset: pastís petit amb forma de mig cercle, elaborat amb farina, sucre, oli d’oliva, anís i ratlladura de pell de llimona, farcit de confitura de carbas-sa o cabell d’àngel. patata emmascarada (vegeu pàg. 82): plat tradicional que combina patates amb botifarra negra o del perol i bacó cruixent.picada: tècnica culinària que consis-teix a triturar certs ingredients en un morter per afegir-los a la cocció del plat o a la salsa que es vol condimentar.picapoll: varietat

92 / / 93

de porc i greixos adobats.

c calçotada: àpat popular en què es degusten els calçots.calçots (vegeu pàg. 15): varietat de ceba tendra que es torra directament sobre la flama del foc, se suca en alguna salsa i es menja amb les mans.canelons: rotllos de pasta de farina far-cits de carn guisada i picada, coberts de salsa i gratinats.carquinyoli: pasta seca elaborada amb farina, ou, sucre i ametlles.casquetes (vegeu pàg. 90): pastisset farcit de confitura.cassola de tros (vegeu pàg. 26): guisat d’origen cam-perol preparat amb patates, verdures, cargols, espinacs i carn de porc.champenoise: procediment mitjan-çant el qual s’obté el vi escumós a l’estil de la regió de la Champagne.

coca de recapte (vegeu pàg. 17): coca salada que es prepara amb làmines de verdures i trossos de botifarra o arengada.codony (vegeu pàg. 82). Fruit del codony confitat. costellada: àpat popular en què es consumeixen, prin-cipalment, costelles de xai.

Eempedrat (vegeu pàg. 27): amanida de mongetes seques, olives en rodanxes, trossos de tomàquet, ceba picada i baca-llà, tot amanit amb oli d’oliva i vinagre.escalivada: plat en què, després de pelar-les i espinyo-lar-les, se serveixen hortalisses torrades a la graella o al forn.escudella (vegeu recepta pàg. 40): bullit de verdures, cigrons, carn i pasta o arròs.esqueixada: amanida de bacallà esqueixat, pebrot verd i vermell tallats

en trossos petits, ceba, olives i tomà-quet, condimentada amb oli d’oliva i vinagre.

ffaves a la catala-na: guisat de faves amb cansalada, botifarra i menta fresca. fesol: mongeta.fricandó (vegeu recepta pàg. 41): guisat de carn amb bolets.

ggalet (vegeu pàg. 26): tipus de pasta amb forma de cargol que es cou amb brou.girella: embotit preparat amb carn de xai.

lllicorella (vegeu pàg. 47): tipus de pissarra.llonganissa: embotit elaborat a base de carn de porc amb sal i pebre, assecat a l’aire.

mmató: recuit.mona: pastís de Pasqua que els padrins regalen als seus fillols.mongeta del ganxet (vegeu pàg. 23): varietat de mongeta amb un sabor suau molt característic.morter: bol resistent que es fa servir per triturar certes substàncies

de raïm de gra petit que es conrea a la comarca del Bages.pilota (vegeu pàg. 26): mandonguilla grossa feta amb carn de porc picada, ou i farina, que s’afegeix a algunes sopes i bullits.platillo: plat de carn guisada.pollastre del Prat: raça de pollastre autòctona del Prat de Llobregat.porró: recipient per al vi, bombat a la base, amb un broc llarg acabat en punxa, pel qual s’aboca el vi a la boca, i un braç llarg en el costat oposat, pel qual s’omple.

rromesco: salsa elaborada amb nyo-res, alls i tomàquets rostits, ametlles i avellanes torrades, oli d’oliva, vinagre, sal, pebre i pebre vermell. rossejat: plat d’arròs que es prepara a partir de la tècnica del rossejat, que consisteix a

daurar l’arròs amb oli d’oliva abans d’afegir-hi el brou i el peix.

Ssamfaina: plat d’al-bergínia, carbassó i pebrot tallats a daus i sofregits amb all, ceba, tomàquet i oli d’oliva.secallona: embotit curat estret elaborat amb carn de porc picada, all i pebre.setrill: vinagrera o oliera de vidre, amb un coll estret i un broc abocador.sol i serena (vegeu pàg. 51): mètode mitjançant el qual el vi o destil·lat enve-lleix a la intempèrie.suquet: salsa amb què es condimenta un guisat de peix.

ttastet (vegeu pàg. 82): carn de porc picada i fregida que s’utilitza per farcir.tortell: pastís amb forma de rosca farcit de nata, crema, confitura, massapà o cabell d’àngel.

trementinaires (vegeu pàg. 63):

dones que, de poble

en poble, venien

productes naturals

amb propietats

curatives.

trinxat (vegeu pàg.

83): plat elaborat

principalment amb

verdura i patates,

bullides, aixafades

i adobades amb

cansalada.

Vvi ranci (vegeu

pàg. 51): vi envellit

en fusta, amb una

aroma axeressada.

Xxató (vegeu pàg. 87): amanida de tardor amb escarola, bacallà esqueixat, tonyina i anxoves. xatonada: àpat popular que es fa en companyia de molts comensals i que té com a plat principal el xató.xolís (vegeu pàg. 76): embotit elaborat amb carn magra de porc, sal i pebre.xuixo (vegeu pàg. 75): bunyol de mas-sa prima, fregida, ensucrada i farcida de crema.

Antiga Estació de Benifallet www.estaciodebenifallet.com

Boutique Hotel Casa Granados www.casagranados.es

Ca L’Arpa www.calarpa.com

Ca la Manyana www.calamanyana.com

Es Portal Hotel www.esportalhotel.com

Fonda Europa www.casafondaeuropa.com

Fonda Xesc www.fondaxesc.com

Hostal de la Plaça www.hostaldecabrils.com

Hostal Estrella www.hostalestrella.com

Hostal Gastronòmic La Creu www.hostallacreu.com

Hostal Sa Tuna www.hostalsatuna.com

Hotel Adagio www.adagiohotel.com

Hotel Ampolla Sol hotelampollasol.es

Hotel Antiga www.antiga.info

Hotel Ca l’Amagat www.hotelcalamagat.com

Hotel Can Boix de Peramola www.canboix.cat

Hotel Casamar www.hotelcasamar.net

Hotel del Prado www.hoteldelprado.cat

Hotel del Teatre www.hoteldelteatre.com

Hotel El Molí www.hotelelmoli.es

Hotel El Monegal www.monegal.com

Hotel Els Caçadors de Maçanet www.hotelelscassadors.com

Hotel Empordà www.hotelemporda.com

Hotel Gran Claustre www.granclaustre.com

Hotel l’Algadir del delta www.hotelalgadirdelta.com

Hotel La Boella www.laboella.com

Hotel La Morera www.hotel-lamorera.com

Hotel La Plaça de Madremanya www.laplacamadremanya.com

Hotel Llevant www.hotel-llevant.com

Hotel Mas Tinell www.hotelmastinell.com

Hotel Muntanya & Spa www.cerdanyaecoresort.com

Hotel Park Puigcerdà www.hotelparkpuigcerda.com

Hotel Prats www.hotelprats.com

Hotel Restaurant Andria www.hotelandria.com

Hotel Restaurant Can Cuch www.hotelcancuch.com

Hotel Restaurant diego www.hotelrestaurantdiego.com

Hotel Restaurant El Far www.hotelelfar.com

Hotel Restaurant Els Caçadors www.hotelsderibes.com

Hotel Restaurant Empòrium www.emporiumhotel.com

Hotel Rural Niu de Sol www.hotelruralpalau.com

Hotel Terradets www.hotelterradets.com

Hotel Vall Ferrera www.hotelvallferrera.com

La Quadra Restaurant Hotel www.laquadra.com

Mas Albereda www.masalbereda.com

Mas Ses Vinyes www.massesvinyes.com

Masia del Cadet www.masiadelcadet.com

Masia La Palma www.masialapalma.com

Sant Pere del Bosc Hotel & Spa www.santperedelboschotel.com

experiènCies gastronòmiques

hotels gastronòmiCs

94 / / 95

Agències De viAtges esPeciAlitzADes

Aborigens www.aborigensbarcelona.com

Gastrolonia www.gastrolonia.com

Ocio Vital www.ociovital.com

Oleasoul www.oleasoul.com

AllotjAments Hotel Barcelona Catedral www.barcelonacatedral.com

Hotel Gran Claustre www.granclaustre.com

Hotel l’Algadir del delta www.hotelalgadirdelta.com

Mas Llagostera www.masllagostera.com

Aules De cuinA bcnKITCHEN www.bcnkitchen.com

emPreses orgAnitzADores D’ActivitAts

Cap a Mar www.capamarbcn.com

Hola Olive www.holaolive.com

FestivAls Barcelona Beer Festival www.barcelonabeerfestival.com

Fira Safrània www.montblancmedieval.cat

museus Museu de la Xocolata www.museuxocolata.cat

ProDuctors visitAbles Molí Lo Nostre Arrós www.lonostrearros.cat

Olive Oil Experience www.oliventallo.com

restAurAnts La Cuina del Moja www.palaumoja.com

rutes La Ruta del Xató www.rutadelxato.com

Membres de l’Agència Catalana de Turisme

Trobeu totes les experiències a http://www.catalunya.com/que-fer/tasta

Agències De viAtges esPeciAlitzADes

Bagesterradevins bagesterradevins.cat

Gastrolonia www.gastrolonia.com

Travel Priorat www.travelpriorat.com

Viemocions www.viemocions.com

emPreses orgAnitzADores ActivitAts enoturístiques

Alella Wine Tours www.alellawinetours.com

Bikemotions www.bikemotions.es

Castlexperience www.castlexperience.com

Penedès Ecotours www.penedesecotours.com

umami Barcelona www.umami.barcelona

Venivinum Enoturisme Conscient venivinum.cat

restAurAció Cuina de l’Empordanet www.cuinadelempordanet.com

AllotjAment Cava & Hotel Mastinell www.hotelmastinell.com

Grup Claustre www.granclaustre.com

Hotel Celler La Boella www.laboella.com

Hotel-Hostal Sport www.hotelpriorat-hostalsport.com

Le Meridien Ra Beach Hotel & Spa www.lemeridienra.com

Mas Llagostera www.masllagostera.com

Terra dominicata www.terradominicata.com

trAnsPort Catalunya Bus Turístic www.catalunyabusturistic.com

cellers visitAbles Adernats - Vinícola de Nulles www.adernats.cat

Bodegas Abadal www.abadal.net

Castell de Grabuac www.suriol.com

Castell del Remei www.castelldelremei.com

Celler Clos Pons www.clospons.com

Celler de Capçanes www.cellercapcanes.com

Celler La Vinyeta www.lavinyeta.es

Celler Masroig www.cellermasroig.com

Celler Mas Vicenç www.masvicens.com

Codorníu www.visitascodorniu.comwww.codorniu.es

Finca Viladellops www.viladellops.com

Grupo Freixenet www.grupofreixenet.com

Miguel Torres www.torres.es

Montesquius www.montesquius.com

Oller del Mas www.ollerdelmas.com

Sant Josep Vins www.santjosepwines.com

Terra Remota www.terraremota.com

rutes Del vi i entitAts Promoció turísticA

Consell Comarcal del Priorat www.turismepriorat.org

Enoturisme dO Alella www.enoturismedoalella.cat

enoturismePENEdÈS www.enoturismepenedes.cat

Ruta del vi de Lleida - Costers del Segre www.costersdelsegre.es

Ruta del vi dO Empordà www.costabrava.org

PAtronAts De turisme Patronat de Turisme Costa daurada www.costadaurada.info

Gerència de Turisme de la diputació de Barcelona - Barcelona és molt més

diba.cat/turisme

Patronat de Turisme diputació de Lleida www.aralleida.cat

Turisme de Barcelona visitbarcelona.com

Si vols gaudir de la cultura vitivinícola catalana, no et perdis les propostes d’empreses i entitats que ofereixen experiències enoturístiques i que formen part de la marca Enoturisme Catalunya.

experiènCies enoturÍstiques

96 / / 97

Membres de l’Agència Catalana de Turisme

@catalunyaexperience https://www.facebook.com/catalunyaexperience

@catexperience https://twitter.com/catexperience

https://www.instagram.com/catalunyaexperience/ @catalunyaexperience #catalunyaexperience

https://www.youtube.com/CatalunyaExperience

https://www.pinterest.com/catexperience/

PArTners

www.catalunya.com

més inFormaCió

entitats de promoció turística

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragonawww.costadaurada.info, www.terresdelebre.travel

Patronat de Turisme Costa Brava i Pirineu de Gironawww.costabrava.org

Patronat de Turisme de la Diputació de Lleidawww.aralleida.cat

Oficina de Promoció Turística de la Diputació de Barcelonawww.barcelonaesmoltmes.cat

Turisme de Barcelonawww.barcelonaturisme.com

Edició © Agència Catalana de Turisme. Passeig de Gràcia, 105, 3a planta. 08008 BarcelonaD.L. B 29475-2018. Realització editorial: Sàpiens Publicacions (Sàpiens, s.c.c.l.) www.sapienspublicacions.cat. Són rigorosament prohibides, sense l’autorització escrita dels titulars del copyright, sota les sancions establertes per la llei, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic, i la distribució dels exemplars mitjançant lloguer o préstecs públics.

Per a més informació de catalunya

www.catalunya.com

Ask the officewww.facebook.com/catalunyaexperience/

app_431056236953440

Palau Robert - Centre d’Informació de Turisme de CatalunyaPasseig de Gràcia, 107. 08008 Barcelona

+ 34 93 238 80 91 / 92 / 93

Fax + 34 93 292 12 70 / +34 93 238 40 10

www.gencat.cat/palaurobert

Horaris: de dilluns a dissabte, de 10 a 20 h;

diumenges i festius, de 10 a 14.30 h

Informació turística012 des de Catalunya

902 400 012 des de fora de Catalunya

+34 902 400 012 des de fora d’Espanya