363 i compatibilitat.doc)€¦ · El clima de l’àmbit del Pla Especial és mediterrani amb tendència continental; és a dir, semblant al litoral, però de tendència més àrida

Informe de justificació del projecte i compatibilitat amb el planejament urbanístic del parc eòlic Los Aligars 1

IINNFFOORRMMEE DDEE JJUUSSTTIIFFIICCAACCIIÓÓ DDEELL PPRROOJJEECCTTEE II CCOOMMPPAATTIIBBIILLIITTAATT AAMMBB EELL PPLLAANNEEJJAAMMEENNTT UURRBBAANNÍÍSSTTIICC II SSEECCTTOORRIIAALL

DDEELL PPAARRCC EEÒÒLLIICC LLOOSS AALLIIGGAARRSS ((BBeenniiffaalllleett,, PPrraatt ddee CCoommttee ii PPiinneellll ddee BBrraaii))

1. OBJECTE DEL DOCUMENT.................................................................................................2

2. JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE ..........................................................................................2

3. ÀMBIT TERRITORIAL AFECTAT .........................................................................................2

3.1. Medi físic......................................................................................................................2

3.2. Medi natural .................................................................................................................4

3.3. Medi antròpic...............................................................................................................6

4. DESCRIPCIÓ DE LES INFRAESTRUCTURES PROJECTADES ........................................7

4.1. Principals característiques tècniques del parc .......................................................7

4.2. Infraestructura elèctrica ...........................................................................................11

4.3. Xarxa de comunicacions..........................................................................................12

4.4. Centre de control ......................................................................................................12

4.5. Torre meteorològica .................................................................................................13

5. COMPATIBILITAT AMB EL PLANEJAMENT TERRITORIAL I MUNICIPAL ....................13

5.1. Planejament territorial ..............................................................................................13

5.2. Planejament sectorial ...............................................................................................17

5.3. Planejament municipal .............................................................................................18


1. OBJECTE DEL DOCUMENT

L’objecte d’aquest document és justificar la construcció del parc eòlic Los Aligars, analitzant la seva compatibilitat amb el planejament urbanístic dels municipis de Benifallet, Pinell de Brai i Prat de Comte (al Baix Ebre i la Terra Alta), i amb altres planejaments territorials i sectorials que li són d’aplicació. 2. JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE

Les energies renovables, i entre elles eòlica, contribueixen a millorar la qualitat ambiental i a reduir l’impacte ambiental de les energies tradicionals, basades en els combustibles fòssils. Així, l’energia eòlica no produeix gasos tòxics, ni residus, ni contribueix a la puja àcida; aprofita l’energia del vent per a produir electricitat. Es tracta, doncs, d’una energia neta. Tal i com està estructurat el sistema elèctric nacional, cada kWh generat en un parc eòlic substitueix a un altre kWh produït en una central tèrmica, amb la qual cosa l’energia elèctrica d’origen eòlic suposa la conseqüent reducció d’emissions a l’atmosfera de centrals tèrmiques. D’aquesta manera, doncs, el desenvolupament del projecte del parc eòlic Los Aligars i la resta d’infraestructures necessàries per a l’evacuació de l’energia generada en el mateix, s’ajusten a la política catalana d’afavorir l’ús racional dels recursos energètics, les tecnologies eficients i les energies renovables. En aquest cas, i com s’indica a l’Atlas Eòlic de Catalunya, a les serralades de les comarques del sud de Tarragona, i especialment a la vall de ‘Ebre, hi ha un potencial eòlic susceptible de ser aprofitat. Concretament, a més, la zona Los Aligars representa una de les zones millor ubicades i amb millor combinació entre la funció de distribució de velocitats de vent i la de direccions del vent respecte l’orientació de la carena. Així, les direccions relatives del vet i de la carena en l’emplaçament escollit permeten un millor aprofitament de l’espai, podent-se reduir al mínim la zona afectada per la futura instal·lació. 3. ÀMBIT TERRITORIAL AFECTAT

El projecte del parc eòlic Los Aligars se situa en els termes municipals de Benifallet, Pinell de Brai i Prat de Comte (al Baix Ebre i la Terra Alta), entre les estribacions més nord-orientals dels Ports, la Serra de Pàndols i el riu Ebre (al NW del mateix), i entre la carretera C-12 i la N-230 b. Els aerogeneradors es distribueixen en dues alineacions orientades en direcció N/NE-S/SW: una al N/NW del sector de los Garrofers i el Mas de Llacuna (entre aquests i el Mas d’Espinòs i la N-230b), on se situen els aerogeneradors Al01-Al07; i l’altre al S/SE del citat sector de los Garrofers i el Mas de Llacuna (entre aquests, lo Mas del Pi i lo Mas de Visco), on se situen els aerogeneradors Al08-Al11. 3.1. Medi físic

Climatologia El clima de l’àmbit del Pla Especial és mediterrani amb tendència continental; és a dir, semblant al litoral, però de tendència més àrida i més freda (a l’hivern). Així, doncs, el clima ve definit per l’aridesa pròpia de les zones interiors de la Depressió central catalana, amb clima mediterrani sec, pluges torrencials i una amplitud tèrmica significativa –tret característic de la influència de la continentalitat–; tanmateix, però, també es beneficia d’una certa influència marítima.


Així, segons l’Atles Climàtic de Catalunya, la temperatura mitjana anual és d’entre 14 i 16ºC, amb una amplitud tèrmica anual d’entre uns 16 i 17ºC; mentre que en relació a la precipitació mitjana anual aquesta oscil·la al voltant dels 550-600 mm, amb un dèficit hídric que pot variar entre els 200 i els 400 mm anuals. Hidrologia superficial i subterrània Hidrològicament l’àmbit del Pla Especial forma part de la conca de l’Ebre, curs que se situa al sector SE del mateix. L’Ebre, però, amb 908 km de llargària total i un cabal mig d’uns 300 m3/s (a Ascó), representa un fenomen hidrogràfic excepcional a tota la costa mediterrània, on les característiques dels cursos d’aigua són generalment totalment oposades: recorregut curt, cabal escàs i irregular, màxim cabal durant les pluges de tardor... Així, la xarxa local de drenatge de l’àmbit es troba integrada per una sèrie de barrancs i rieres amb un caràcter de marcada irregularitat. Es tracta de barrancs amb conques d’aportació molt reduïdes i, tot i que poden portar força aigua en moments de fortes pluges, generalment es troben secs o amb cabals reduïts. D’entre els principals cursos destacar, destacar especialment el riu Canaleta, al NE, i el barranc de Xalamera, al SW; així com el barranc dels Prats –afluent del riu Canaleta– (al NW) i els del Tito i Frares, d’orientació NW-SE, que vessen les seves aigües directament a l’Ebre. De tots ells és precisament aquest darrer, el barranc dels Frares, el que drena la major part de l’àmbit del parc Los Aligars. D’altra banda, i des del punt de vista de la hidrologia subterrània, indicar que l’àmbit del Pla Especial es troba a l’àrea hidrogeològica de Beseit-Motsià (313), però molt proper a l’àrea de la Depressió de Móra d’Ebre (311), al NE, i l’àrea hidrogeològica del Cardó-Vandellós (312). Afegir, en aquest mateix sentit, que a l’àmbit del Pla Especial no hi ha cap aqüífer protegit. Geologia i geomorfologia Des d’un punt de vista general, l’àmbit del Pla Especial es troba entre les Serres Costaneres Catalanes i el Sistema Ibèric, entre les estribacions més nord-orientals dels Ports, la Serra de Pàndols i el riu Ebre (al NW del mateix). Així el parc eòlic, situats entre les Armes del Rei i el propi sector de los Aligars, com la resta de serres muntanyoses del Sistema Costaner Català, adopta aproximadament una disposició en direcció NE-SW, on les estructures dominants són les grans falles de sòcol, que se situen obliquament a la direcció de la carena i presenten una disposició esglaonada, tot provocant diferents graus d’enfonsament i basculació dels blocs. L’alineació més NW del parc, doncs, situada al capdamunt de la carena que separa el barranc dels Prats del barranc dels Frares, assoleix alçades compreses entre els 250 i els 380 m, aproximadament; mentre que l’alineació d’aerogeneradors més SE, situada entre el paratge de los Garrofers, lo Mas de Visco i lo Mas del Pi, assoleix alçades menors, d’entre 250 i 320 m, aproximadament. Respecte a la litologia de l’àmbit indicar que aquesta es constituïda per materials diversos: així, i si bé la major part del parc es constituït per conglomerats, bretxes i lutites del Paleogen, al sector central del parc, entre l’alineació d’aerogeneradors situada al sector més occidental, lo Mas de Visco i lo Mas del Pi predominen altres litologies, principalment calcàries, dolomies i margues del Juràssic, així com algunes bretxes (també del Juràssic) i dolomies del Triàsic. D’altra banda destacar que dins l’àmbit del Pla Especial no es localitza cap espai d’interès geològic (EIG). Els més propers són la geozona del Cenozoic de l’Estació del Pinell de Brai (GZ 314), situada a poc menys d’1 km al N/NE del parc; la geozona Serra de Cardó (GZ 317), situada a poc menys d’uns 400 m al S del camí d’accés al parc; i la geozona de la Vall de l’Ebre a Miravet (GZ 313), situada a poc més d’1 km a l’E/NE del camí d’accés al parc.


Edafologia A les parts altes de les serres hi predomina la roca mare calcària compacta, caracteritzada per una gran riquesa de carbonats de calci i de magnesi, i formada per materials poc sensibles a la meteorització. Es tracta, en aquest cas, de cambisòls; concretament de cambisòls calcaris. En aquestes condicions els processos edafogènics són molt lents, motiu pel qual hi ha un clar predomini de sòls incipients sobre substrat rocallós amb la roca mare a la superfície i amb un únic perfil A d’uns 20 cm (litosòls calcaris). Paleosòls i rendzines predominen respectivament en els sectors de poc pendent i en vessants fortament inclinats, on els processos edafogènics sovint es veuen obstaculitzats per l’erosió dels vessants. Mentre que l’odre dels entisòls agrupa aquells sòls que no tenen un perfil diferenciat; aquest lleuger o nul desenvolupament d’horitzons pot explicar-se, bé perquè el temps de formació del sòl ha estat massa curt, o bé perquè el sòl es troba en posicions geomorfològiques que afavoreixen l’erosió. 3.2. Medi natural

Vegetació i flora Biogeogràficament la vegetació de l’àmbit del Pla Especial correspon al domini climàcic de l’alzinar litoral amb carrasca (Querecetum ilicis galloprovinciale junipero-quercetosum rotundifoliae). Tanmateix, actualment a la zona d’estudi es diferencien dos tipus d’ambients: d’una banda l’àrea del barranc dels Prats, al costat de la carretera N-230, amb zones de conreu i clapes de vegetació arbrada; i de l’altre la carena dels Aligars i los Garrofers, situades a cotes més elevades i amb un tipus de vegetació típica de comunitats secundàries i/o gairebé inexistent, per la presència dels roquissars típics de la muntanya calcària. Destacar, en aquest sentit, que l’estructura i composició de la brolla de romaní i bruc d’hivern domina pràcticament a tota la carena, junt amb algun pi blanc (Pinus halepensis) escadusser, que dóna constància del tipus de vegetació que hi havia hagut a la zona abans de ser alterada per l’activitat humana i els incendis. Afegir, així mateix, que entre la brolla de romaní (Rosmarinus officinalis) i el bruc d’hivern (Erica multiflora) hom troba associades plantes arbustives i herbàcies com l’estepa blanca (Cistus albidus), l’esteperola (Cistus clusii), la farigola (Thymus vulgaris), la gatosa (Ulex parviflorus), el llistó (Brachypodium retusum), etc. Indicar, igualment, que dins de l’àmbit del Pla Especial no s’ha pogut constatar la presència de cap espècie protegida per la legislació vigent ni cap arbre monumental ni d’interès comarcal i/o local. Tanmateix el sector més occidental de l’àmbit del Pla Especial afecta a dues forests públiques: la 996, d’Aligàs (CUP 38), propietat de l’Ajuntament de Benifallet; i la 1370, d’Aguilàs (CUP 7), propietat de l’Ajuntament de Pinell de Brai. Fauna La fauna predominant a l’àmbit del Pla Especial és de tipus arbustiu i forestal en el sector més NW, corresponent a la zona més elevada –on es preveu el parc Los Aligars–, i agrícola en les zones més planeres situades vers el SE, en els sectors central i meridional, al llarg del camí d’accés al parc, entre el barranc dels Frares i el barrancs del Titot.

• Ambients arbustius i forestals

La fauna d’aquests ambients es troba constituïda per espècies pròpies de zones obertes i esclarissades.


Entre els rèptils, que es caracteritzen per trobar-se en ambients oberts i termòfils, destaca la presència del dragó comú (Tarentola mauritànica), el llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida), el llangardaix verd (Lacerta viridis), la sargantana (Podarcis sp.)...

La població de mamífers es caracteritza per grups d’espècies més aviat ubiqüistes, ben adaptades a la presència humana i els hàbitats modificats per l’agricultura. En aquest sentit citar especialment l’eriçó comú (Erinaceus europaeus), el talp (Talpa europaeus), la musaranya comuna (Crocidura russula), el conill de bosc (Oryctolagus cuniculus), l’esquirol (Sciurus vulgaris), la rata cellarda (Elyomis quercinus), el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), el ratolí de camp (Mus spretus), la guineu (Vulpes vulpes), la mostela (Mustela nivalis), la fagina o gorja blanc (Martes foina), el toixó (Meles meles), la geneta (Genetta genetta), el senglar (Sus scrofa)... i, encara que esporàdicament, també la cabra salvatge (Capra pyrenaica hispanica).

Mentre que en quant a les aus, el grup més ben conegut d’animals, bàsicament pel seu comportament, que les fa més visibles que la majoria de mamífers, amfibis o rèptils, a l’àmbit del Pla Especial s’hi pot trobar un gran ventall d’ocells, entre ells el pinsà comú (Fringilla coelebs), el tord (Turdus philomelos), la cadernera (Carduelis carduelis), el gafarró (Serinus serinus), el pardal comú (Passer domesticus), el verdum (Carduelis chloris), el gratapalles (Emberiza cirlus), el tudó (Columba palumbus), el cucut (Cuculus canorus), el falciot negre (Apus apus), el picot verd (Picus viridis), els còrvids, etc.

Destacar, així mateix, la presència d’aus planadores, rapinyaires concretament, d’entre les quals les més comunes són l’àliga marcenca (Circaetus gallicus), el milà negre (Milvus migrans), el xoriguer (Falco tinunculus), l’aligot (Buteo buteo)... Menció especial mereix l’àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus). Igualment, i pel que fa a les aus nocturnes, citar l’òliba (Tyto alba), el mussol (Athene noctua) i el gamarús (Strix aluco).

• Ambients agrícoles

La fauna de zones agrícoles està formada per espècies adaptades a la presència humana i que s’han aprofitat dels recursos que ha generat la transformació del territori per part de l'home per a alimentar-se i trobar refugi.

Així, entre els amfibis destaquen espècies que aprofiten les basses i els torrents, la major part de l’època de l’any secs. I de rèptils el dragó (Tarentola mauritanica), freqüent a les edificacions rurals, diverses sargantanes de paret (Podarcis sp.), el llangardaix (Lacerta lepida), etc.

Entre els ocells, i tot i que la varietat és molt àmplia, en àrees de terra baixa destaquen els pardals (Passer domestidus), les garses (Pica pica), fringíl·lids com els gafarrons (Serinus serinus) o la cadernera (Carduelis carduelis), emberízids com el gratapalles (Emberiza cirlus)... I rapinyaires com el xoriguer (Falco tinunculus), que s’alimenta d’insectes i petits rosegadors.

Mentre que en quant als mamífers citar rosegadors com els ratolins (Apodemus sylvaticus) i els talpons (Microtus duodecimcostatus), i el conill de bosc (Oryctolagus cuniculus), que troba el refugi necessari al bosc, depèn en gran mesura dels recursos tròfics que li proporcionen les zones de conreus.

Espais d’interès natural El parc eòlic Los Aligars se situa dins l’espai d’Aligars – Serra Fulletera, que forma part del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), i també de la Xarxa Natura 2000 (XN 2000), encara que en aquest darrer cas sota la denominació de Sistema prelitoral meridional (ES5140011), i sent tant Zona d’especial protecció per les aus (ZEPA) com Lloc d’importància comunitària (LIC). En quant a la resta d’espais d’especial protecció indicar que a l’àmbit del Pla no s’ha detectat cap parc natural, paratge nacional, reserva natural, zona humida, geòtops ni geozones incloses en l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic (EIG)... Citar, d’altra banda, que l’àmbit del Pla Especial comprèn alguns hàbitats d’interès comunitari definits per la Directiva Hàbitats (Directiva 92/43 CEE): es tracta concretament de pinedes mediterrànies, amb codi 9540, i de caràcter no prioritari, i de matollars termomediterranis i


predesèrtics, amb codi 5330, i de caràcter no prioritari. Tanmateix, però, a aquestes latituds aquests hàbitats no tenen un interès especialment elevat, donat que abasten un extens territori. Paisatge El paisatge de la zona és resultat de les interrelacions entre el medi físic, biològic, humà i socio-econòmic. En aquest cas, però, el relleu de la zona, configurat pels sectors muntanyosos de les Armes del Rei i los Aligars, al sector NW, i la vall de l’Ebre, a l’extrem més SE, és el principal tret característic. Així, mentre a la carena on s’ha projectat el parc el relleu és força accidentat, i amb predomini de brolles i alguns peus aïllats de pi blanc, vora el barranc dels Frares i el barranc del Titot l’orografia ja és més planera, fet que ha propiciat el desenvolupament de conreus arboris (representats principalment per cítrics vora la plana fluvial, i per oliveres, ametllers i garrofers a les zones més interiors). Per tant, doncs, es tracta d’un paisatge amb una elevada diversitat de formes, dimensions, colors, textures..., la majoria dels quals depèn de l’orografia del terreny i els diferents elements considerats (cims i cingleres rocalloses, valls fluvials, zones forestals, parcel·les agrícoles, etc.). El contrast entre tots aquests elements, però, de vegades també depenen de factors aliens al paisatge: així, per exemple, la percepció que hom pot tenir del territori un dia emboirat, núvol, plujós i/o assolellat és molt diferent. D’altra banda, i en relació a la integritat del paisatge, destacar que el grau de naturalitat dels seus components és relativament elevat, sobretot al sector més nord-occidental de l’àmbit del Pla Especial; per contra, i si bé al sector central i sud-oriental aquesta naturalitat es perd i augmenten els elements antròpics, els camps de conreu tampoc són vistos com elements amb un elevat grau d’artificialitat, com seria el cas de les infraestructures viàries, els nuclis urbans, les zones industrials... 3.3. Medi antròpic

Patrimoni cultural Si bé durant la realització de l’EIA del parc eòlic Los Aligars no es va realitzar cap prospecció superficial ni estudi del patrimoni cultural (arqueològic, paleontològic i arquitectònic) existent i/o relativament proper a l’àmbit del parc, segons la consulta realitzada a l’inventari del patrimoni arquitectònic i arqueològic catalogat a través del programa eGIPCI, a l’àmbit del Pla Especial no es localitza cap element del patrimoni arquitectònic i arqueològic afectat. Infraestructures i elements del entorn humà D’entre les infraestructures viàries pròximes a l’àmbit del Pla Especial destaquen la carretera comarcal C-12 o Eix de l’Ebre, a l’extrem més SE; la N-230b, de la C-12 a Pinell de Brai a través del barranc de Xalamera i el barranc dels Prats, que discorre pel sector més NW i SW del parc; i la T-333, de la N-230 a Prat de Comte. Destacar també, així mateix, la xarxa de camins rurals i pistes forestals que permeten accedir a diferents parcel·les agrícoles i forestals, granges i masos que hi ha dispersos per tot el territori, d’entre els quals cal citar especialment el Camí de Clot del Moro, el Camí de l’Empalme al Pas de la Barca... Indicar, igualment, que l’àmbit del Pla Especial comprèn també un petit tram de l’antiga línia ferroviària, recentment adaptada com a via verda, que anava de Tortosa cap a la Vall de Zafan; es tracta de la via verda del Baix Ebre, que té continuïtat ver la Terra Alta. Discorre més o menys paral·lela a l’Ebre fins aproximadament el PK 37 de la C-12, on s’endinsa cap a Pinell de Brai, Prat de Comte i Gandesa aprofitant el corredor del riu Canaleta.


Pel que fa als camins ramaders, i segons les bases cartogràfiques disponibles consultables a la web del DMAH, al terme municipal de Benifallet, i dins de l’àmbit del Pla Especial, n’hi ha dues de classificades. Es tracta concretament de la Vereda de Prat de Llumanès, de 21 m d’amplada i 4.500 m de longitud (aprovada per Ordre Ministerial l’11 de març de 1972), i la Vereda de Xalamera, també de 21 m d’amplada i 4.500 m de longitud (i aprovada per la mateixa Ordre Ministerial l’11 de març de 1972). Mentre que en relació als senders de gran recorregut (GR) citar el GR-7, de Fredes a la Farga de Moles i cap a Andorra, que discorre més o menys paral·lel a l’Ebre i la C-12 entre els PK 36 i 42, aproximadament, a l’extrem més SE de l’àmbit del Pla (vora el tram inicial del camí d’accés al parc). Finalment, i en quant a les infraestructures energètiques, citar la futura LAMT de 20 kV d’evacuació de l’energia generada al parc Los Aligars, així com la SE Prat de Comte, la LAAT de 132 kV de la SE Prat de Comte a la Xarxa troncal – SE/Garcia (actualment en projecte), i la LAMT de 20 kV dels parcs eòlics de Coll Ventós, Tossa del Vent i la Tossa fins a la SE de Prat de Comte, situades properes a l’extrem més NW de l’àmbit del Pla Especial1. 4. DESCRIPCIÓ DE LES INFRAESTRUCTURES PROJECTADES

4.1. Principals característiques tècniques del parc

El parc preveu la instal·lació de 11 aerogeneradors de 3.000 kW de potència unitària, amb una alçada de boja de 90 m i 100 m de diàmetre de rotor. En total, doncs, la potència total de la futura infraestructura serà de 33 MW. A la taula següent es mostren les coordenades de la posició de cadascun dels aerogeneradors del parc eòlic Los Aligars:

Núm. d’aerogenerador X UTM Y UTM Alçada (m)

1 286.082 4.539.878 266,63

2 285.964 4.539.688 305,99

3 285.884 4.539.483 305,95

4 285.795 4.539.277 323,18

5 285.670 4.539.084 335,30

6 285.522 4.538.921 347,55

7 285.505 4.538.605 380,53

8 286.553 4.538.987 260,47

9 286.528 4.538.766 250,43

10 286.352 4.538.592 299,41

11 286.188 4.538.422 312,55

Font: Projecte constructiu del parc eòlic Los Aligars. En quant al model d’aerogenerador seleccionat aquest és el model ALSTOM-ECO100, de 3.000 kW de potència nominal unitària. Es mostren tot seguit les principals característiques tècniques de la màquina escollida:

Característiques generals de l’aerogenerador

Model d’aerogenerador ALSTOM-ECO100

Classe d’aerogenerador II

Potència nominal 3.000 kW

1 Aquestes infraestructures, com s’ha indicat anteriorment, formen part d’un projecte i pla especial independent.


Característiques generals de l’aerogenerador

Diàmetre del rotor 100 m

Alçada de boixa 90 m

Nombre de pales 3

Rang de velocitats en producció 7,50 – 14,25 rpm

Velocitat del vent d’arrancada 3 m/s

Velocitat del vent nominal 11,5 m/s

Velocitat del vent de parada 25 m/s de mitja 10 minuts

Rang de temperatures d’operació -20ºC a 40ºC

Àrea d’escombrada 7.854 m2

Densitat de potència 2,66 m2/kW

Pas Variable

Tipus de generació Síncron, velocitat variable

Tensió nominal 1.000 V

Freqüència de xarxa 50 Hz

Pes total 413 Tn

Orientació del rotor Sobrevent

Font: Projecte constructiu del parc eòlic Los Aligars.

Cada aerogenerador està constituït essencialment per una turbina composta principalment per un rotor format per 3 pales aerodinàmiques i una boixa a la qual van ancorades, una caixa multiplicadora i un generador elèctric de 3,00 MW situats a la part alta d’una torre troncocònica tubular d’acer de 90 m d’altura cimentada sobre una base de formigó armat. La turbina té un rotor tripala de 100 m de diàmetre situat a sobrevent amb velocitat i angle de pas de les pales variable. A més posseeix un sistema actiu d'orientació per a dirigir la turbina en tot moment cap a la direcció del vent dominant. El sistema de control permet a l’aerogenerador operar en un ampli rang de velocitats de rotació del rotor. Aquesta variació de velocitat suposa que la màquina opera contínuament en el règim d'òptima eficiència aerodinàmica, al mateix temps que la baixa velocitat de rotació amb vents moderats limita l'emissió de soroll. Les pales del rotor posseeixen un sistema de canvi de pas independent per a cadascuna d'elles, de manera que en funció de les condicions de vent existents a cada moment la superfície que la pala ofereix al vent va variant, constituint el fre primari del sistema per posada en bandera de les pales. A altes velocitats de vent, el sistema convertidor i el canvi de pas mantenen la potència en el valor nominal, independentment de la velocitat del vent i de la seva densitat. A velocitats baixes mitjançant el canvi de pas i el generador de velocitat variable s'optimitza la producció d’energia. Tots els elements mecànics i elèctrics se situen a l'interior d'una gòndola disposada sobre la corona d'orientació de la torre. La gòndola actua a manera de capota que aïlla tots els mecanismes dels agents externs, al mateix temps que redueix la transmissió de soroll i vibracions a l'exterior. D’altra banda l’obra civil necessària per a la construcció i explotació del parc eòlic serà la següent:


• Accessos

L’objectiu de la xarxa de vials és el de proporcionar un accés fins els aerogeneradors tot minimitzant les afeccions sobre el terreny pel que discorren. Per això es maximitza la utilització de camins existents a la zona, definint nous traçats només en aquells casos imprescindibles, de forma que es respecta la rasant del terreny natural, i atenent sempre al criteri de menor afecció sobre el medi.

Així, el disseny de la xarxa de vials contempla la construcció de nous camins i l’adequació dels camins existents que no assoleixin els mínims necessaris per a la circulació dels vehicles de muntatge i manteniment dels aerogeneradors amb aquestes característiques: - Amplada mínima en trams rectes: 5 m

- Amplada màxima en revolts superiors a 90º: 10 m

- Pendent màxim (amb paviment de tot-u): 12%

- Pendent màxim absolut amb doble tractament superficial: 15%

- Acord vertical (Kv mínim): 250 m

- Radi de curvatura mínim: 40 m

- Radi de curvatura mínim a la zona franca: 40 m

- Espessor del ferm: 25 cm de tot-u artificial de diàmetre inferior a 30 mm, compactada al 98% del Proctor Modificat (PM), amb explanació prèvia de qualitat mínima E-2.

- Espessor mínim de terra vegetal: 30 cm

- Talussos:

� Desmunts: 1H:2V

� Terraplens: 3H:2V compactat al 95% del PM

- Drenatge: Mitjançant cunetes en terra d’1,00 m d’amplada i 0,5 m de profunditat

Indicar, així mateix, que donada l’orografia del terreny, en el disseny dels camins s’ha tingut que contemplar la realització d’alguns trams de ferm amb doble tractament superficial i la col·locació de murs de contenció.

En aquest cas l’accés al parc es farà des de la carretera C-12, en el tram comprés entre les localitats de Xerta i Benifallet, a l’alçada del PK 36,26 de la citada carretera. Posteriorment per accedir a cada aerogenerador existeixen vuit vials: - Camí 1: Aquest ramal s’inicia al PK 36,26 de la carretera C-12, entre Xerta i Benifallet, i

al llarg de 6.102 m arriba als aerogeneradors 2, 3, 4, 5 i 6.

- Camí 2: Aquest ramal s’inicia al PK 3,264 del Camí 1 i al llarg de 2.140 m arriba als aerogeneradors 7 i 11.

- Camí 3: Aquest ramal s’inicia al PK 3,492 del Camí 1 i al llarg de 300 m arriba a la torre meteorològica.

- Camí 4: Aquest ramal s’inicia al PK 0,065 del Camí 3 i al llarg de 273 m arriba a l’aerogenerador 8.




- Camí de servei: Aquest ramal s’inicia a la plataforma de l’aerogenerador 5, al final del Camí 1, i al llarg de 647 m arriba a l’aerogenerador 6. Aquest camí només servirà d’unió entre els dos aerogeneradors, per manteniment dels mateixos, quan el parc


estigui en funcionament.

- Camí al Centre de control: Aquest ramal s’inicia al PK 0,029 del Camí 3 i al llarg de 13 m arriba al Centre de control.

• Plataformes dels aerogeneradors

Les plataformes o àrees de maniobra són explanacions, adjacents als erogeneradors, que permeten millorar l’accés per a realitzar l’excavació de la sabata i també l’estacionament de la grua de muntatge de la torre, que així pot realitzar el seu treball sense interrompre el pas pel camí i permetre l’acopi de material.

L’explanació del camí i les plataformes constitueixen les úniques zones del terreny que poden ser ocupades, havent d’estar la resta del terreny en el seu estat natural. En totes les plataformes es col·locarà com acabat final 10 cm de tot-u artificial, compactat al 98% del PM.

Les plataformes dissenyades en el projecte constructiu del parc eòlic Los Aligars són les mínimes necessàries per al muntatge dels aerogeneradors model d’Ecotècnia T-90-ECO100 (les seves dimensions exacte poden veure’s en el plànol 9 del document Plànols del citat projecte). Les seves principals característiques són les següents: - Ferm: 10 cm de tot-u artificial

- Pendent màxim en la zona de grua: 0,5%

- Talussos:

� Desmunts: 1H:2V

� Terraplens: 3H:2V

- Qualitat de l’explanació: Mínim E-2

• Fonamentacions dels aerogeneradors

La cimentació dels aerogeneradors es realitzarà mitjançant una sabata de formigó armat amb la geometria, dimensions i armat segons les recomanacions d’Ecotècnia.

En aquest cas la cimentació de l’aerogenerador estarà constituïda per una sabata octogonal de 18 m d’ample i de vora variable, sobre la qual (mitjançant perns) s’ancorarà la torre de l’aerogenerador.

L’excavació s’efectuarà fins una profunditat de 4,10 m sota el nivell de la superfície, havent de quedar el nivell freàtic del terreny per sota d’aquesta cota.

• Rases

Les canalitzacions s’han disposat tractant que el traçat sigui el més rectilini possible, i respectant els radis de curvatura mínims de cadascun dels cables a estendre.

Així mateix, el seu traçat s’ha dissenyat al llarg dels camins d’accés als aerogeneradors, tractant de minimitzar el número de creuaments dels camins de servei i, a la vegada, la mínima afecció al medi i als propietaris de les finques per les que discorre.

En aquest cas al parc hi haurà tres tipus de rases: rasa normal, entubada i formigonada. Al plànol 11 del projecte constructiu pot veure’s la secció de les rases utilitzades a cada tram. Aquestes, doncs, s’excavaran segons les dimensions indicades als plànols corresponents, en funció del número de cables a instal·lar.

• Drenatges

L’objectiu d’aquests és el manteniment del règim d’escorrentia natural del terreny en unes condicions equiparables a les actuals un cop construïda la xarxa de vials prevista.

Donat que el traçat dels nous vials discorrerà en gran mesura per la part alta de terreny, coincidint amb l’inici de les conques hidrogràfiques, el cabal interceptat sol ser petit.


En aquest cas el sistema de drenatge constarà d’uns elements longitudinals, les cunetes en el peu del talús de desmunt del vial, i d’uns elements transversals, les canals que creuen els vials, amb les corresponents embocadures i arquetes de recollida d’aigua, que restituiran el cabal al talús del terreny natural situat sota el vial.

Les cunetes tindran el mateix pendent longitudinal que la rasant dels vials, excepte si cal ajustar-se més al terreny o modificar el citat pendent per millorar la capacitat de desguàs. Per pendents superiors al 7% serà precís adoptar precaucions especials contra l’erosió: disposar d’escales per dissipar l’energia cinètica de l’aigua, protegint el seu peu, o revestir les cunetes amb paraments irregulars.

4.2. Infraestructura elèctrica

La xarxa de mitja tensió (MT) s’encarregarà de l’evacuació de l’energia generada per cadascun dels aerogeneradors fins el suport núm. 1 de la línia aèria de mitja tensió d’evacuació del parc. I a partir d’aquí l’energia s’evacuarà mitjançant una línia aèria de 20 kV (MT) fins la SE Prat de Comte2. La xarxa consistirà (RSMT) en quatre circuits soterrats que evacuaran l’energia generada per un nombre d’aerogeneradors, tal com s’indica en el quadre adjunt:

Número de línia de MT Núm. d’aerogenerador Potència de la línia (MW) Longitud (m)

Circuit 1 3 9,00 4.240

Circuit 2 2 6,00 2.855

Circuit 3 3 9,00 2.085

Circuit 4 3 9,00 950

Total 11 33,00 10.130

Font: Projecte constructiu del parc eòlic Los Aligars. Les característiques principals d’aquesta xarxa soterrada són les següents: • Sistema: Corrent alterna trifàsica

• Tensió nominal: 20 kV

• Freqüència: 50 Hz

• Nombre de circuits: 4

• Nombre de cables per fase: 1

• Nombre de cables en rasa: 1a 4 ternes (segons el tram)

• Disposició dels cables a la rasa: En capa (d=25 cm)

• Disposició cables entubats: 1 terna per tub

• Profunditat de la instal·lació: 1,00 m

D’altra banda, també formaran part de la infraestructura elèctrica del parc els centres de transformació situats a l’interior de cada aerogenerador i la xarxa soterrada de baixa tensió (BT) que s’encarregarà de l’alimentació de la torre meteorològica. En quant als transformadors dels aerogeneradors aquests seran trifàsics de silicona, de 3.000 kW, i refrigeració AN. La resta de característiques fonamentals dels transformadors dels aerogeneradors seran les següents:

2 Com s’ha indicat anteriorment, tant la línia aèria d’evacuació com la SE Prat de Comte formen part d’un projecte i pla especial independents.



• Nombre de fases: 3

• Potència nominal: 3.000 kVA

• Tensió nominal primària: 1.000 kV

• Tensió nominal secundària: 20.000 V ± 2,5% ±5%

• Grup de connexió: YNd11

• Tensió de curtcircuit: 6%

• Servei: Continu

• Regulació: En buit

Mentre que pel que fa a la xarxa soterrada de baixa tensió (BT) necessària per l’alimentació de la torre meteorològica, aquesta es realitzarà a partir de l’edifici del Centre de control, la ubicació del qual es propera a la torre. El circuit de BT discorrerà per la mateixa rasa de MT en aquells trams d’ambdues instal·lacions coincidents, respectant les distàncies mínimes marcades per les citades rases de MT. Mentre que en els traçats de BT i FO (fibra òptica) sense instal·lació de MT es realitzarà una rasa de 0,6 m d’amplada i 1,1 m de profunditat. Així mateix, en quant a les característiques principals de la xarxa soterrada de baixa tensió aquestes seran les següents: • Sistema: Corrent alterna trifàsica

• Tensió nominal: 400 V


• Nombre de circuits: 1

• Nombre de cables per fase: 1

• Longitud del conductor: 280 m

• Nombre de cables en rasa: 1a 3 ternes (segons el tram)

• Disposició dels cables a la rasa: En capa (d=20 cm)

• Disposició cables entubats: 1 terna per tub

• Profunditat de la instal·lació: 1,00 m

4.3. Xarxa de comunicacions

Per a realitzar les tasques de monitorització i control del parc es construirà una xarxa de comunicacions que utilitzarà com a suport un cable de fibres òptica estès a les mateixes rases disposades per a l’evacuació de l’energia elèctrica (MT). Així, la xarxa de fibra òptica unirà els aerogeneradors amb el centre de control situat vora l’aerogenerador 8. 4.4. Centre de control

El control dels aerogeneradors del parc eòlic Los Aligars es realitzarà des de l’edifici del Centre de control previst vora l’aerogenerador 8. Aquest, d’una sola planta, e 205, 20 m2 i una alçada lliure de 2,5 m, es dissenyarà per a suportar ràfegues de vent superiors a 160 km/h.


La cimentació de l’edifici s’efectuarà mitjançant sabates aïllades i solera de formigó armat. Les cobertes seran de teula àrab i degudament impermeabilitzades. El tancament vertical exterior serà de totxanes revestides amb pedres margo-calcàries procedents de la zona, adequant així l’edifici a l’arquitectura existent en l’entorn. I els revestiments interiors seran enguixats i pintats amb pintura plàstica, tot i que el vestuari, els lavabos i la cuina es revestiran amb alicatats. 4.5. Torre meteorològica

La funció de la torre meteorològica és la d’obtenir informació sobre la velocitat i la direcció del vent, perfil vertical del vent (increment de velocitat amb l’alçada), turbulència del vent, temperatura i pressió atmosfèrica. Donat que es tracta d’una torre permanent s’ha optat per un model de torre de gelosia troncopiramidal autosuportada. L’alçada màxima des del nivell del terreny fins la part superior de la torre serà de 90 m. La cimentació de la torre, segons les indicacions del fabricant, estarà constituïda per un bloc de formigó de secció quadrada de 6,5 m de costat i una alçada de 0,5 m, i sobre aquesta, tres pedestals de formigó armat on aniran els ancoratges de la torre. Els pedestals també seran de secció quadrada, d’1,0 m de costat i una alçada d’1,5 m. I l’excavació s’efectuarà fins una profunditat d’1,90 m sota el nivell de la superfície, havent de quedar el nivell freàtic del terreny per sota d’aquesta cota. L’alimentació de l’energia elèctrica de la torre es realitzarà des del Centre de control. Per la mateixa canalització dels cables s’estendrà un tub de polietilè de 63 mm de diàmetre pel que s’introduiran els conductors a 220 V per alimentar els aparells de mesura. Així mateix es farà arribar fins a la torre una connexió de la xarxa de comunicacions per fibra òptica del parc, per poder disposar així en el Centre de control de les dates capturades pels aparells de mesura situats en la mateixa. 5. COMPATIBILITAT AMB EL PLANEJAMENT TERRITORIAL I MUNICIPAL

5.1. Planejament territorial

Pla Territorial parcial de les Terres de l’Ebre Fins l’entrada en vigor del nou Pla Territorial de les Terres de l’Ebre, l’aprovació inicial del qual es va realitzar el mes de setembre del passat any 2009, el planejament urbanístic vigent és el Pla Territorial aprovat definitivament per la Resolució d’11 de juliol de 2001 (DOGC núm. 3440, 27.07.01). En qualsevol cas, tant el Pla Territorial de les Terres de l’Ebre actualment vigent com el nou Pla Territorial parcial de les Terres de l’Ebre, en procés de tramitació, classificant la zona d’estudi com a sòl no urbanitzable (SNU), inclosa dins de sòl lliure3, especificant en el seu redactat la llista d’usos admesos en sòl lliure: Article 56 Usos admesos en sòl lliure

En coherència amb el model d'ordenació territorial definit en el pla territorial que correspon a l'interès públic específic de la Generalitat de Catalunya seran permesos usos i instal·lacions en sòl no urbanitzable:

...

3 Segons l’art. 46 el sòl lliure es defineix com tots els sòls classificats com no urbanitzables.


11. Pel que fa als centres generadors d'energia eòlica, s'admetran en aquelles zones que determini el mapa d'implantació ambiental d'energia eòlica a Catalunya, sempre que compleixin les disposicions sectorials i urbanístiques vigents.

12. Qualsevol altre ús o instal·lació anàleg als anteriors que no estigui específicament prohibit en l'article anterior, sempre que pugui considerar-se d'utilitat pública o d'interès social i de necessari emplaçament en el mitjà rural.

El PTTE planteja un conjunt de mesures estructurals i estratègiques sobre l'organització dels sistemes territorials, fixa un marc de referència pel desenvolupament de les revisions dels PGOU i, en desenvolupament del PEIN, assenyala mesures de protecció complementàries sobre el medi. En aquest sentit en el model de desenvolupament del citat Pla Territorial es fa una opció clara i decidida per l’ús racional de l’energia, les tecnologies eficients i les energies renovables, que han de permetre una millora de la competitivitat dels sectors econòmics, l’increment de la seguretat de subministrament i de la capacitat d’autoabastament i la reducció significativa de l’impacte ambiental de les instal·lacions de generació i ús de l’energia. D’altra banda, la qualificació del sòl lliure (no urbanitzable) establerta en el Pla Territorial és aquesta: • Sòl no urbanitzable de protecció especial

- Espais inclosos al PEIN

- Connectors biològics i les vores del PEIN

- Elements naturals de valor local

- Zona de domini públic marítimo-terrestre

- Franja de protecció del litoral

• Sòl no urbanitzable de protecció funcional

- Boscos i matollars

- Planes fluvials i deltaica

• Sòl no urbanitzable de protecció preventiva

- Conreus de secà i erms

- Conreus de regadiu

- Reserves per a sistemes generals en sòl no urbanitzable


Font: Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre.

Plànol E-1. Ordenació del sòl no urbanitzable:

Segons el Pla territorial vigent (2001) l’àmbit d’estudi afecta a sòl urbanitzable de protecció especial (connectors biològics i vores del PEIN) i sòl no sòl urbanitzable de protecció preventiva (conreus de regadiu). Mentre que el nou Pla Territorial parcial de les Terres de l’Ebre, en tramitació, defineix la major part de l’àmbit d’estudi com a sòl de protecció especial (sòl de valor natural i/o de localització, PEIN i/o Xarxa Natura 2000) i, en menor mesura, a sòl de protecció preventiva.

Font: Avantprojecte del nou Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre.

Plànol E. Espais oberts, estratègies d’assentaments i actuacions d’infraestructures. Baix Ebre.


Les principals característiques de les tipologies de sòl afectat són aquestes: • Sòl no urbanitzable de protecció preventiva

El sòl no urbanitzable de protecció preventiva afectat és correspon a conreus de regadiu; terrenys que, per les seves característiques naturals i la seva destinació tradicional a l’explotació agrària han de mantenir l’activitat agropecuària com a ús primordial.

Els usos permesos en aquest sòl de protecció preventiva són els definits en l’article 88 del Pla Territorial de les Terres de l’Ebre (agrícoles i ramaders i, en general, vinculats a l’explotació racional dels recursos naturals).

Igualment, aquest tipus de sòl està subjecte a les limitacions que estableix la legislació urbanística per al règim de sòl no urbanitzable, les quals es defineixen a l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005), a més de les limitacions que resulten en virtut d’altres disposicions legals i/o reglamentàries, i les instal·lacions d’utilitat pública o social que s’hagin d’emplaçar-se en aquest medi.

• Sòl no urbanitzable de protecció especial

El sòl no urbanitzable de protecció especial afectat correspon a connectors biològics i vores del PEIN (sòl de valor natural i/o de localització, PEIN i/o Xarxa Natura 2000 segons el nou planejament).

El plànol territorial estableix que en el sòl de protecció especial, només es poden autoritzar les següents edificacions de nova planta o ampliació de les existents:

- Les quals tenen per finalitat el coneixement o la potenciació dels valors objecte de protecció o la millora de la gestió del sòl en el marc dels objectius de preservació que establix el Pla. Aquestes edificacions o instal·lacions corresponen a aquelles que aporten qualitat en el medi natural, agrari i paisatgístic.

- Les edificacions i ampliacions que podrien ser admissibles d'acord amb el que estableix l'article 47 del Text refós de la Llei d'urbanisme (Decret legislatiu 1/2005), quan es compleixin les condicions i exigències que assenyalen els apartats 5, 6, 7 i 8 de l'article 2.7. de les Normes d'ordenació territorial del Pla amb la finalitat de garantir que no afectaran als valors que motiven la protecció especial d'aquest sòl. Aquestes edificacions o instal·lacions corresponen a aquelles que no aporten qualitat en el medi natural i paisatgístic –no contribueixen a la seva gestió, arregla o millora– o en aquelles que són d'interès públic d'acord amb la legislació vigent, com les infraestructures o equipaments públics que han de situar-se en el medi rural.

Igualment, aquest tipus de sòl està subjecte a les limitacions que estableix la legislació urbanística per al règim de sòl no urbanitzable, les quals es defineixen a l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005), a més de les limitacions que resulten en virtut d’altres disposicions legals i/o reglamentàries, i les instal·lacions d’utilitat pública o social que s’hagin d’emplaçar-se en aquest medi.

D’acord amb les Normes d’ordenació del citat Avantprojecte del nou Pla Territorial de les Terres de l’Ebre, a l’empara dels apartats 4 i 6 de l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005), i dels articles concordants del Reglament, aprovat pel Decret 305/2006, i com s’indica al citat apartat 4 de l’article 47, el sòl no urbanitzable pot ser objecte d’actuacions específiques per a destinar-lo a les activitats o equipaments d'interès públic que s'hagin d'emplaçar en el medi rural; i a aquest efecte tant la producció d'energia a partir de fonts renovables com les xarxes de subministrament d'energia elèctrica són d'interès públic.

En relació a l'adequació del projecte del parc eòlic Los Aligars al Pla Territorial de les Terres de l’Ebre actualment vigent, cal dir que l'article 58 de la Normativa establix uns criteris per a la implantació de parc eòlics d'aplicació subsidiària en absència de normativa sectorial adequada. Però una vegada aprovats el Decret 174/2002, de 11 de juny, regulador de l'energia eòlica a Catalunya i el Decret 147/2009, de 22 de setembre, pel qual es regulen els procediments administratius aplicables per a la implantació de parcs eòlics i instal·lacions fotovoltaiques a Catalunya, aquest constituïxen el marc normatiu sectorial d'aplicació en la matèria i, per tant, substitueixen els criteris considerats en el Pla territorial vigent.


D’altra banda, el nou Pla territorial incorpora les Directrius del paisatge que, entre d’altres qüestions, preveuen mesures dirigides a vetllar per la preservació del paisatge en la disposició d'elements d'infraestructures energètiques, com són els parcs eòlics. Concretament en l'article 3.11.3 s’estableix que els nous projectes eòlics han de dispensar una atenció especial a la visibilitat dels parcs cap a i des de les àrees paisatgístiques amb valor simbòlic reconegudes en el mapa de valors simbòlics del Catàleg del paisatge de les Terres de l’Ebre, com també en els paisatges agraris assenyalats a l'objectiu de qualitat paisatgística OQP14 (article 3.16 de les Directrius del paisatge). 5.2. Planejament sectorial

Pla Territorial Sectorial de la implantació ambiental de l’energia eòlica El Pla Territorial Sectorial de la implantació de l’energia eòlica a Catalunya és un instrument d’ordenació territorial que conté una estimació dels recursos disponibles, de les necessitats i dels dèficits territorialitzats en el sector corresponent. A més, conté també, la determinació de les prioritats d’actuació i la definició d’estàndards i normes de distribució territorial. Així, el Pla defineix en el territori els requisits i condicionants per a què la implantació de l’energia eòlica sigui correcta i compatible amb la preservació del patrimoni natural i cultural. D’altra banda, cal destacar que el Pla zonifica el territori d’acord amb el grau de sensibilitat del patrimoni natural i la fauna existent a la possible implantació de parcs eòlics. D’aquesta manera, per a cada nivell de sensibilitat, defineix els instruments adients per tal de garantir la preservació dels béns naturals existents, evitant al màxim l’impacte de les instal·lacions eòliques sobre el patrimoni natural, cultural i paisatgístic. El Pla, doncs, estableix tres tipologies territorials:

a) La zona compatible (zona blanca del mapa), idònia per a la implantació de parcs eòlics pel que fa a la protecció del patrimoni natural i cultural. S'aplica el règim de llicència ambiental previst a la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la Intervenció integral de l’administració ambiental (IIAA).

b) La zona d’implantació condicionada a la Declaració de l’impacte ambiental (DIA) (zona

groga del mapa), on l’existència de valors naturals i culturals que han de ser protegits exigeix una DIA favorable per a cada projecte, de manera que es garanteixi la compatibilitat del projecte o l’establiment de mesures correctores que evitin l’impacte sobre els valors objecte de protecció. S'aplica el règim de llicència ambiental previst a la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la IIAA, el qual haurà d’incorporar el procediment regulat pel Decret 114/1988, de 7 d’abril, d’Avaluació d’impacte ambiental (AIA).

c) I la zona incompatible (zona vermella del mapa), exclosa de la implantació de parcs on

la presència de valors naturals i culturals de protecció prioritària aconsellen no fer-hi cap intervenció d’infraestructures d’aprofitament eòlic.

El Decret 147/2009, de 22 de setembre, pel qual es regulen els procediments administratius aplicables per a la implantació de parcs eòlics i instal·lacions fotovoltaiques a Catalunya estableix en la seva deposició addicional segona, en relació a la vigència del Mapa d'implantació ambiental de l'energia eòlica a Catalunya: • Les previsions del Mapa d'implantació ambiental de l'energia eòlica a Catalunya, aprovat

pel Decret 174/2002, de 11 de juny, regulador de la implantació de l'energia eòlica a Catalunya, són vigents fins a la revisió d'aquest instrument.

Així, i tal com pot observar-se a la imatge adjunta, l'àmbit territorial afectat pel projecte del parc eòlic Los Aligars es troba entre zones d’implantació condicionades a la Declaració d’impacte ambiental (DIA). Tot i trobar-se a les proximitats de zones incompatibles cal dir que cap dels aerogeneradors del parc es troba en una zona d’aquest tipus.


Font: Mapa d’Implantació de l’energia eòlica a Catalunya.

Pla d'Infraestructures del transport de Catalunya 2006-2026 En l'àmbit d'estudi el Pla d'infraestructures del transport de Catalunya 2006-2026 no es preveu cap actuació d'especial rellevància a l’àmbit del Pla Especial. La més propera correspon al condicionament del tram de la carretera C-43 comprés entre Benifallet i Gandesa, que inclou també les variants de les poblacions situades al llarg del seu recorregut en aquest tram. Tanmateix, no es preveu que aquestes actuacions afectin a les parcel·les on s'ha previst a la ubicació del parc Los Aligars. Altres plans sectorials Destacar, igualment, que el projecte del parc eòlic Los Aligars tampoc es veurà afectat pel Pla d'espais d'interès natural (PEIN), encara que el parc se situa dins de l’espai corresponent a Aligars – Serra Fulletera (que també forma part de la Xarxa Natura 2000, tan com a LIC com a ZEPA). En aquest sentit fer especial èmfasi en que el projecte del parc eòlic Los Aligars disposa d’una DIA i un Pronunciament sobre la proposta d’implantació d’aerogeneradors i de modificació no substancial del parc eòlic Los Aligars de caràcter favorable. 5.3. Planejament municipal

El Pla Especial del parc eòlic Los Aligars afecta a tres termes municipals: Benifallet, Prat de Comte i Pinell de Brai (al Baix Ebre i la Terra Alta, província de Tarragona). Es mostra a continuació un quadre resum amb les figures de planejament urbanístic vigents a cadascun dels citats termes municipals, així com la seva data d’aprovació definitiva al DOGC i la qualificació urbanística específica de les superfícies incloses dins l’àmbit del Pla Especial:

Terme municipal

Tipus de planejament

Data d’aprovació

(DOGC)

Qualificació urbanística de les superfícies incloses en

el Pla Especial

Tipus de SNU afectat pel Pla Especial

Benifallet NNSS 09.07.03 SNU

Sòl lliure de protecció especial (Clau 33) i

sòl lliure de protecció preventiva (Clau 31)


Terme municipal

Tipus de planejament

Data d’aprovació

(DOGC)

Qualificació urbanística de les superfícies incloses en

el Pla Especial

Tipus de SNU afectat pel Pla Especial

Prat de Comte

NNSS 28.01.98 SNU SNU

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades consultables en Registre de planejament urbanístic de Catalunya

(RPUC, http://ptop.gencat.net/rpucportal/inici/ca/index.html). Segons el Registre de planejament urbanístic de Catalunya (RPUC) el terme municipal de Prat de Comte actualment no disposa de cap figura de planejament. Tanmateix, i d’acord amb l’establert en la quarta disposició addicional del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'Urbanisme, “en els supòsits d’absència de planejament general, el sòl es classifica en sòl urbà i no urbanitzable...”. En aquest cas, doncs, donada la situació del projecte –allunyat del nucli urbà de Prat de Comte– i el seu ús del sòl –forestal–, es considera que es tracta de sòl no urbanitzable. Així, l’àmbit del Pla Especial afecta exclusivament a sòl no urbanitzable (SNU). La superfície que forma part del terme municipal de Benifallet és de 90,23 ha; la de Pinell de Brai de 11,93 ha; i la de Prat de Comte de 14,58 ha.

Documents

363 i compatibilitat.doc)€¦ · El clima de l’àmbit del Pla Especial és mediterrani amb tendència continental; és a dir, semblant al litoral, però de tendència més àrida