www.museuhistoria.bcn.catPatrocinen:

MUHBA PArk GüellCASA DEL GUARDACATALÀ

lA cAsA, el PArc, lA ciUtAtAntoni Gaudí, per encàrrec d’Eusebi Güell, va projectar una urbanització privada que ha esdevingut un dels millors espais públics de la ciutat. La Casa del Guarda, situada a l’accés del conjunt, és l’espai privat ideat i dissenyat per Gaudí com a habitatge per al porter del Park Güell. L’exposició Güell, Gaudí i Barcelona. Expressió d’un ideal urbà explica la Casa del Guarda, el Park Güell i la Barcelona del temps del moder-nisme a partir de tres eixos -la casa, el parc i la ciutat- que corresponen a les tres plantes de l’edifici.

lA c

AsA

del G

UArd

A

Ann

a O

swal

do C

ruz,

2010 –

MU

HB

A

Barcelona artística e industrial, 1917

Càt

edra

Gau

dí

7 Barcelona a l’època del modernisme

3 Eusebi Güell, l’empresari, i Antoni Gaudí, l’arquitecte

4 El Park Güell. El fracàs d’un projecte residencial

6 L’ús ciutadà del Park Güell

4-5 El Park Güell, mirador de la ciutat

5 Els referents del Park Güell. Entre el realisme i la utopia

2 Les cases de Gaudí

1 La Casa del Guarda

7 Barcelona a l’època del modernisme

3 Eusebi Güell, l’empresari, i Antoni Gaudí, l’arquitecte

4 El Park Güell. El fracàs d’un projecte residencial

6 L’ús ciutadà del Park Güell

4-5 El Park Güell, mirador de la ciutat

5 Els referents del Park Güell. Entre el realisme i la utopia

2 Les cases de Gaudí

1 La Casa del Guarda

La Casa del Guarda és un dels pocs exemples d’habitatge modest construït per Gaudí. Va ser edificada entre 1901 i 1903 responent als principis d’utilitat i senzillesa interior, sense renunciar, però, a una gran riquesa visual i formal. Al llarg del temps, la casa ha tingut diferents usos i ha estat sotmesa a diferents restauracions fins acollir l’actual projecte museogràfic. D’altra banda, la visualització dels altres habitatges de Gaudí fa comprensible el sistema constructiu i ornamental de la Casa del Guarda.

7 Barcelona a l’època del modernisme

3 Eusebi Güell, l’empresari, i Antoni Gaudí, l’arquitecte

4 El Park Güell. El fracàs d’un projecte residencial

6 L’ús ciutadà del Park Güell

4-5 El Park Güell, mirador de la ciutat

5 Els referents del Park Güell. Entre el realisme i la utopia

2 Les cases de Gaudí

1 La Casa del Guarda

Eusebi Güell va idear el Park Güell, un nou model urbà, adreçat a les classes benestants, que reunís unes condicions ideals d’habitabilitat. El 1900 Gaudí i els seus col·laboradors van començar a treballar en el projecte fins que, l’any 1914, s’abandonà la idea de continuar la urbanització pel seu fracàs comercial. El parc va ser adquirit per l’Ajuntament de Barcelona i ha esdevingut un dels millors espais públics de la ciutat.

A partir de l’exposició Universal de 1888, Barcelona aspira a projectar-se a Europa com a metròpoli moderna i com a capital d’una Catalunya renaixent, com mostrava la nova arquitectura, motiu d’orgull dels ciutadans i punt d’atracció d’un incipient turisme. El modernisme convivia amb la presència d’una arquitectura de gust eclèctic, però ara, cent anys més tard, s’ha convertit en un dels referents identificatius més importants de la ciutat, tant per als barcelonins com per als ciutadans d’altres indrets que la visiten.

lA ciUtAt

el PArc

lA cAsA

Planta baixaPlanta primeraPlanta segona

Fonts: Barcelona artística e industrial (1917), Select guide. Barcelona, Cataluña y sus manantiales (1916) i plànol de Frederic Armenter, circa 1917.

UN RETRAT MONUMENTAL DE LA BARCELONA DE 1917 ©

“Construccions modernes”, denominades així a l’època per la seva funcionalitat o per l’adopció dels codis formals del modernisme, l’art nouveau català.

Data del projecte o de l’inici de la construcció o reforma

Edificis públics i religiosos i monuments

Espais culturals i de lleure

Habitatges Indústria i comerç

Facultat de Medicina i Hospital Clínic, Josep Domènech i Estapà, 1904

Monument al Dr. Robert a la plaça Universitat, Josep Llimona, 1904

Plaça de toros de Les Arenes, August Font, 1892

Liceo Políglota

Rellotgeria El Regulador

Vista de Paral·lel

Teatre Poliorama

Fàbrica Casarramona, Josep Puig i Cadafalch, 1910 Estació del funicular de Vallvidrera, Bonaventura Conill, 1905 Cim del Tibidabo Observatori Astronòmic Fabra, Josep Domènech i Estapà, 1902 La Rotonda, Adolf Ruiz , 1906 Park Güell, Antoni Gaudí, 1900 Fàbrica de teixits de llana Pujol i Casacuberta (la Sedeta), 1899

Fàbrica Colldeforns de gèneres de punt Fàbrica Colldeforns de gèneres de punt Casa Pérez Samanillo, Joan Hervàs, 1909 Farmàcia Puigoriol Casa Milà, Antoni Gaudí, 1908 Pensió Hispano-Americana, dins de la Casa Milà Hospital de la Sta. Creu i St. Pau, L. Domènech i Montaner, 1901

Casa Terrades, Josep Puig i Cadafalch, 1903 Temple Expiatori de la Sagrada Família, Antoni Gaudí, 1883

Baixador del Passeig de Gràcia, 1902 Museu Masriera, Josep Vilaseca, 1882 Palau de la Mús. Catalana

Palau de la Música Catalana, Lluís Domènech i Montaner, 1905

Arc de Triomf, Josep Vilaseca, 1888 Fàbrica tèxtil de Martí Torres Hermanos

Façana de la catedral, J. O. Mestres i A. Font, 1882 Junta de Protecció de la Infància, Enric Sagnier, 1916 Fàbrica tèxtil de Martí Torres Hermanos

Trefileria i Punteria Catalana Duana Nova , Enric Sagnier i Pere Garcia Faria (enginyer), 1896 Embarcador del port, Julio Valdés, 1903 Monument a Colom, Gaietà Buigas i Monravà, 1881 Museu Martorell, Antoni Rovira i Trias, 1882 Restaurant de l’Exposició de 1888, L. Domènech i Montaner, 1887 Palau de Justícia, Josep Domènech i Estapà i Enric Sagnier, 1887 Fuerza Eléctrica de Cataluña, Sant Adrià de Besòs, 1912

Gran Salón Doré

Fàbrica de joieria Valentí

C. Valentí, A Millàs, 1906

Perfumeria La Florida

22

1

2

38

19

13

6

3 5 4

9

7

1112

17

8

18

1516

2529

2428

21

14

23

3236

22

26

27

20

33

30

34

37

414039

43

42

35

45

31

44

10

G. M. Damians, A. Mas, 1913

19

10

26

34

37 39 40 41 42 44

35

31

23

18

9

532

11 12 14

8

25

29

32

36

4538

30

27

33

1 4 7

24

28

43

13 15

6

16

17

20 21