Lluís Maria Xirinacs GLOBÀLIUM . MODEL MAJOR

METAPSÍQUICA

2

Un model global de la realitat. GLOBÀLIUM Segona part: MODEL MAJOR Categoria: METAPSÍQUICA Primera edició (en format electrònic): gener 2017 © Del text: Lluís Maria Xirinacs Damians Llibres de figures Globàlium major: Lluís Maria Xirinacs Damians Informatització figures Globàlium major: Manuel García Sanz Figures actualització: febrer 2018 Aportacions: Definicions curtes: Joan Parés Grahit Recerca de textos afins: 01 a 07 Núria Roig Esteve. 08 (Textos bíblics) Joan Carulla Gratacós Recerca d’obra plàstica afí: Francesc Soler Claveras Test/qüestionari informatització: Montserrat Sànchez Barra GRUP D’INVESTIGACIÓ GLOBÀLIUM

FUNDACIÓ RANDA LLUÍS M. XIRINACS Rambla de Badal, 121, 1r. 08028-Barcelona Tel. 934194747 http://xirinacs.cat - http://xirinacs.wordpress.com www.lluismariaxirinacs.cat info@fundacioranda.org - germanies.randa.xirinacs@gmail.com Totes les obres de Lluís Maria Xirinacs sota llicènc ia CC:

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

3

ÍNDEX - MODEL MAJOR, CARRETERES, CULTURA .............................................. Pàg. 4 - Categoria: METAPSÍQUICA * Definicions curtes ............................................................................................ Pàg. 5 * Etimologia ........................................................................................................ Pàg. 5 * Història filosòfica ............................................................................................. Pàg. 5 * Nucli ................................................................................................................. Pàg. 6 * Antitermes ........................................................................................................ Pàg. 12 * Núvol d’afins .................................................................................................... Pàg. 12 * Sociolingüística ................................................................................................ Pàg. 13 * Figures .............................................................................................................. Pàg. 14 * Texts afins ......................................................................................................... Pàg. 17 * Obra plàstica afí ................................................................................................ Pàg. 22 * Dades tècniques ................................................................................................ Pàg. 23 * Test / Qüestionari .............................................................................................. Pàg. 23 * Diccionaris consulta ......................................................................................... Pàg. 24

4

2.- MODEL MAJOR Dintre del projecte general de GLOBÀLIUM , un model global de la realitat, el MODEL MENOR (1), era una esfera de tres dimensions cartesianes: cernent (c), parença (p) i tensió (t), amb els sis corresponents punts cardinals: “Teoria” (+c) / “Pràctica” (-c), “Fenomen” (+p) / “Noümen” (-p) i “Objecte” (+t) / “Subjecte” (-t). Per accedir ara al MODEL MAJOR cal afegir-hi una quarta dimensió cartesiana: voltant (v), amb els seus dos punts cardinals: “Món” (+v) / “Plasma” (-v). 23.- CARRETERES En la pissarra (22) del MODEL MAJOR hi ha vuit centres principals d’atracció (categories de color verd), corresponents als vuit punts cardinals esmentats, equidistants entre veïns (90º). Ara establim una xarxa bàsica de trams de carreteres (vint-i-quatre), tots iguals, de 90º cadascun, entre cada dos punts cardinals veïns. En resulten sis cercles canònics màxims perpendiculars (360º) (fig. 0-5) que anomenarem: I. Mètode (231), II. Revelació (232), III. Univers (233), IV. Cultura (234), V. Relació (235) i VI. Consistència (236). En el punt mig de cada tram fixem un centre de segon ordre (en total: 24 categories de color negre), que vénen definits per les dues categories verdes situades en els dos extrems del seu tram. 234.- CULTURA: p, t El quart (IV) cercle canònic de variables parença i tensió és format segons aquesta seqüència: SUB – 45º - MTP – 45º - NOU – 45º - MTF – 45º - OBJ – 45º - CIE – 45º - FEN – 45º - ART – 45º - SUB. Recull les diferents grans branques amb què la cultura (“Cultura”) ha tractat la realitat: la sacralitat, la filosofia, la ciència i l’art. 234.21.- METAPSÍQUICA : -p, -t.

5

234.21.00.- Categoria: METAPSÍQUICA . MTP ( NOU-SUB) 234.21.01.- Definicions curtes: Transcendència vivencial. Desparença intensa. El misteriós món de l’Esperit i dels esperits. Fecundació entre esperits. 234.21.02.- Etimologia: Del grec meta- i psikhiké. A) Meta “entremig de”, “a continuació de”; méthodos “mètode”, metabolikós “metabòlic”, metáthesis “metàtesi”, métallon “metall”, “mina”, metamórfosis “metamorfosi”, metánoia “canvi de parer”, “conversió”, metaforá “trasllat”, “metàfora”, mtéoros “alçat”, “meteor”, métoikos “emigrant”, “metec”. La final –ta pot ser deguda a l’analogia amb katá. Arrel indoeuropea: *me(t/dh)-(yo): A1.- Germànic: nòrdic antic: midhr “mitjà”; antic islandès: med; gòtic: midjis, miduma “mig”; anglosaxó: mid(i); antic alt alemany: mitt(i) “mig”, mittamo “mediocre”. A2.- Grec: mésos “entremig de”, “imparcial”, “intermediari”: mesentérion “mesenteri”, mesodérma “mesoderm”, mesótes “terme mig”, mékhri “fins a”, mésfa “fins que” ; cretenc i beoci: méttos “entremig de”. A3.- Sànscrit: mádhya, madhyamá “mitjà”. A4.- Avèstic antic: maidya, madema “mitjà”. A5.- Llatí: medius “mitjà”, “medi”, “centre”, medietas “meitat”, medianus “mitjá”, mediator “mediador”, immediatus “immediat”, intermedius “intermedi”, mediterraneus “mediterrani”, medioximus, mediocris “mediocre”, meridie “migdia”; osc. Mefiai “mitja”, messimass “mediocre”. A6.- Armeni: mej-, merj “pròxim”. A7.- Cèltic: gal: medio-nemeton “santuari del mig” ; irlandès: mid-. A8.- Antic eslau: mezda “límit”. B) Psýkhis; vegi’s etimologia de la categoria “Psíquica”. 234.21.03.- Història filosòfica: Transcendència vivencial. Esperit, Geist (Hegel). Ànima (Plató, Arist.). Persona (suppositum) , hypóstasis (crist). Subsistència (Occam). Consciència (Hegel). Consens. Inconscient (Freud). Superconscient (J. i A. Huxley). Transconscient (L. A. Schökel). Èxtasi. Meditació, dhyana (Raja-Ioga). Il· luminació. Nom propi. Llibertat. Holicitat (Ken Wilber). Immortalitat. Salat (àrab, “oració2”).

6

234.21.04.- Nucli: Amb el terme Metapsíquica fem referència a tot allò que se situa entre la transcendència (“Noümen”) i el “Subjecte”. És l’ àmbit de l’ànima i ànimes (més cap a “Subjecte”) o de l’esperit i esperits (més cap a “Noümen”) i de tot allò relacionat amb llurs vivències: l’anomenem “pregària”, quan el “Subjecte” desitja comunicar-se amb la “Divinitat”; “inspiració”, quan és el “Subjecte” qui rep l’alè transcendent; “silenci”, quan l’ànima mira a la “Letargia”, etc. Qui deixa el jo subjectiu per situar-se en aquesta regió capta la influència divina i eleva a superfície “Fenòmens” que sovint s’anomenen paranormals, és a dir, manifestacions fenomèniques, de causes profundes no explicables en termes científics, com la clarividència, l’endevinació, la telepatia, la levitació, etc. Aquesta és una àrea molt treballada per la cultura oriental, mentre que la cultura occidental l’ha centrada a aspectes relacionats amb la religiositat transcendent. A Occident, en els darrers segles positivistes, ens allunyem progressivament d’una veritable cultura de l’esperit. Es nega la consistència ontològica pròpia i singular de l’esperit, la “substància pensant” de Descartes. En l’actualitat, les investigacions més significatives en el camp de la Metapsíquica s’han realitzat sobre la base d’experiments de percepció extrasensible, especialment als Estats Units i també a l’extingida Unió Soviètica. Els resultats de l’anàlisi científica porta a conclusions que permeten establir lligams en proporcions majors que les permeses pel pur atzar, fins al punt que alguns parapsicòlegs parlen de la facultat “Psi” de la persona. Si darrere de l’“Objecte” trobem la “Metafísica”, darrere del “Subjecte” trobem la Metapsíquica. L’“Art” és constituït per, una a una successivament, les diferents emocions estètiques. La “Ciència” per, una a una, les diferents lleis de la física. Emocions i lleis són molt diferents, però tenen en comú que són experimentables; són fenòmens, uns psicològics, els altres fisiològics. Tots dos – coses i afectes - es realitzen en el meu cos. En la nostra navegació, recorrem, per l’est i per l’oest, uns tombants molt especials – “Objecte” i “ Subjecte” -, que ens fan entrar en les aigües del “Noümen”, del més enllà del nostre cos: una a una, les coses o els cossos en sí (Metafísica) i una a una, les ànimes o els esperits en sí (Metapsíquica). Entre la Natura en si i l’“Objecte” hi trobem les essències de les coses. Entre l’Esperit en sí i el “Subjecte” hi trobem les ànimes de les persones. Territori estrany, de topants insegurs i evanescents per a mentalitats analítiques i empíriques nord-occidentals, desdibuixats per denses boires formals. Oposat a la “Ciència”, que és la perla de la corona de l’occident nòrdic, el territori de l’esperit és tingut com el lloc propi de la ventafocs de la nostra cultura, marginat sempre i negat sovint. Cal aprendre a distingir el nostre psiquisme (ART) del nostre esperit (MTP). Es tracta de la consciència com a font última de la intel·ligència i de la voluntat, de la responsabilitat i de la llibertat, de la independència i de la sobirania del “Subjecte”. Jo tinc el meu cos, psíquic i físic, i tinc la meva ànima, mística i ètica. La Metapsíquica és cada ànima en el món de les ànimes. Tots els pobles antics i els salvatges que encara avui es poden trobar en racons del món eren i són animistes, qualificatiu que té un to despectiu en el discurs modern occidental. Un Nobel de fisiologia i medicina, tan insigne com Jacques Monod (1965) afirma, com una condemna, en el seu controvertit llibre L’atzar i la necessitat, que el marxisme és animista quan postula com a motor de tota la història de la naturalesa el procés dialèctic de tesi, antítesi i síntesi (materialisme dialèctic). L’espiritisme modern, fa un segle, fou molt cultivat al Nord-occident i ara, abandonat d’Occident, és molt viscut a les naixents tradicions cristiano – afro – ameríndies d’Amèrica del sud. Segons els primitius tot té

7

cos i ànima. Aquest postulat és objecte d’aclariment en una altra part. Ara en tenim prou de postular la realitat de la nostra ànima i la dels altres humans. El materialisme o el fisicisme crassos, derivats del cientisme, fou molt estès en el segle XIX. Avui encara batega entre les masses humanes manipulades per acadèmics decimonònics, molt abundants en el nivell mig de l’acadèmia. Els humans més desperts, ja des dels inicis del segle XX, albiren la necessitat de postular l’esperit, fora i molt més enllà del territori físic. Recordem el títol d’un famós article d’Ortega i Gasset, home per cert descregut del tot, “Déu a la vista!”, publicat a El Sol de Madrid ja en un dia del primer quart del segle XX. No gaire després, el físic alemany Pasqual Jordan deia: “La ciència i la religió són dues formes d’atansar-se al coneixement de la realitat, complementàries, i contradictòries; una afirma allò que l’altra no pot dir i una ha de menester allò que a l’altra li falta”. La prestigiosa entitat francesa France Culture, convocà a Còrdova d’Andalusia, els millors científics i els millors representants de les diferents grans tradicions sagrades del món, a un col·loqui internacional (1/5.10.1979) sota el lema Ciència i consciència, les dues lectures de l’univers. Les comunicacions i debats foren publicats a Stock de París, 1980. En el discurs d’obertura, el director de France Culture Yves Jaigu deia que a Còrdova, en el segle XII, el científic islàmic Averrois i el místic també islàmic Ibn Arabi, després de grans discussions, se separaren irremeiablement. En realitat qui se separà fou el científic. Darrere d’ell tota la ciència, primer musulmana i després occidental, seguí el camí d’allunyament de l’esperit. Ara, a finals del segle XX, els dos germans separats es tornen a unir. Aquesta és la causa de la simbòlica convocatòria del col·loqui a Còrdova, el lloc de l’antiga separació lamentable i de la nova reconciliació feliç. Ara no és el moment de descriure els necessaris ponts entre “Ciència” i consciència (Metapsíquica). Ara voldríem estendre’ns una mica en qüestions terminològiques. Els noms d’aquesta “geografia” són diferents segons les diferents tradicions sagrades tot i que sovint anomenen les mateixes realitats. La diferència de noms genera sovint llargues discussions i grans confusions. Sobre la base dels tres territoris veïns estudiats, emmarcats entre “Fenomen” i “ Noümen”: (FEN) - a) “Art” / ascètica (ART) – b) “Subjecte” / jo (SUB) – c) Metapsíquica / mística (MTP) – (NOU). fem una comparació entre les diferents sèries de noms que de vegades són només duals i de vegades són, com la meva, trials.

A) Sèries duals: A1) Cos (ART) – Ànima / Esperit (MTP). A2) (hinduista) Atman (ART – SUB) – Brahman (MTP - NOU). A3) (neurologia i psicologia) Cervell (ART/CIE) – Ment (SUB/ART).

B) Sèries trials

B1) El meu cos (viscut des de dins) (ART) – Jo (SUB) – La meva ànima (MTP). B2) (grega) Soma “cos” (ART / CIE) – Psykhé “ànima” (SUB / ART) – Pneuma

“esperit” (MTP).

Com es pot veure, els termes “cos”, “ànima”, “esperit”, etc., s’empren segons significats parcialment o total diferents i, sovint, ambivalents depenent de la tradició de la qual provinguin. En el model fem servir la sèrie B1, tot parant esment que a l’“Art”, juntament amb l’interior del nostre cos cal comptar els interiors compartits dels nostres amics i dels nostres amors i que, a la Metapsíquica, juntament amb les vivències de la

8

nostra ànima cal comptar les de les ànimes compartides dels nostres amics i dels nostres amors. Podríem dir que Metapsíquica vol dir el transcendiment de la nostra ànima cap a les altres ànimes en el món espiritual, d’ànima a ànima, món pràcticament desconegut entre nosaltres, tan ric i ple com el món material, que requeriria tota la investigació que pogués fer una “Universitat de l’Esperit”, paral·lela i complementària de la nostra Universitat tan unilateralment científica. Però les ànimes no estan posades una al costat de l’altra com els cossos. Elles, tot conservant cadascuna la seva singularitat (“Geni”) s’interpenetren (“Letargia”) i s’influeixen de pensament (“Mítica”) i obra (“Mística”). Cal dir que això només passa si les ànimes es volen deixar influir. Les ànimes presoneres del cos, en canvi, poden ser influïdes i manipulades contra llur – feble – voluntat. A aquesta influència mútua se’n diu “possessió”, no en el significat jurídic de propietat de béns físics, ans en el d’influència espiritual, com quan parlem de “possessió” o “unció” de l’Esperit de Déu, “possessió” diabòlica o, en expressió més política, “rentat de cervell”. Som, doncs, de ple en un territori subjectiu que s’anomena sagrat: el de la vida transcendent, vulgarment el de l’altra vida perquè, com he dit, va més enllà de la pròpia vida interior d’afectes, idees, emocions, sensacions i decisions. 234.21.04.00.- Metapsíquica: Sacralitat. 234.21.04.10.- Verdes1: 234.21.04.11.- Entre Metapsíquica i NOU. 1.05: - 45 NOU – 45 MTF – 45 OBJ – 45 CIE. (21.03) Metapsíquica noümènica: Esperit. 234.21.04.12.- Entre Metapsíquica i SUB. 1.05: - 45 SUB – 45 ART – 45 FEN – 45 CIE. (21.05) Metapsíquica subjectiva: Ànima. Art sagrat. 234.21.04.20.- Roges1: 234.21.04.21.- Entre Metapsíquica i “Mística”. 2.04: - 35 MIS – 55 PRA – 55 TEC – 35 CIE. (21.33) Metapsíquica mística: Experiències (imperiències) místiques. *“Possessió” angèlica o diabòlica. L’esperit més madur, en bé o en mal, influeix en el més immadur. Relació guru – deixeble. 234.21.04.22.- Entre Metapsíquica i “Mítica”. 2.04: - 35 MIT – 55 TEO – 55 LOG – 35 CIE. (21.37) Metapsíquica mítica: Mitologies. Hagiografies. 234.21.04.23.- Entre Metapsíquica i “Letargia”. 2.19: - 35 LET - 55 PLA – 55 ONA – 35 CIE. (21.57) Metapsíquica letàrgica: Nits espirituals 234.21.04.24.- Entre Metapsíquica i “Geni”. 2.19: - 35 GEN – 55 MON – 55 FUN - 35 CIE. (21.58) Metapsíquica genial: L’esperit del geni.

9

234.21.04.30.- Blaves1: 234.21.04.31.- Entre Metapsíquica i “Akaixa” (PLA-PRA). 8.09: - 45 AKA – 45 CAS – 45 ACC – 45 CIE. (21.65) Metapsíquica akàixica: Matriu universal. 234.21.04.32.- Entre Metapsíquica i “Divinitat” (MON-TEO): 8.09: - 45 DIV – 45 COV – 45 DET – 45 CIE. (21.74) Metapsíquica divina: Déu, déus. 234.21.04.33.- Entre Metapsíquica i “Ecumene” (PRA-MON). 8.12: - 45 ECU – 45 COS – 45 ECN – 45 CIE. (21.66) Metapsíquica ecumènica: Ànimes mancomunades. 234.21.04.34.- Entre Metapsíquica i “Tiàmat” (TEO-PLA). 8.12: - 45 TIA – 45 CAV – 45 IDT – 45 CIE. (21.73) Metapsíquica tiamàtica: Mare/Pare universal. 234.21.04.40.- Negres1: 234.21.04.41.- Entre Metapsíquica i “Amor” (NOU-PRA). 4.01: - 60 AMO – 60 SGE – 60 CIE. (21.09) Metapsíquica amorosa: Amat i amada. Amic i amat. Bakhti Ioga 234.21.04.42.- Entre Metapsíquica i “Sentit” (OBJ-TEO). 4.01: - 60 STT – 60 ANA – 60 CIE. (21.16) Metapsíquica amb sentit: Intel·ligència de l’esperit. 234.21.04.43.- Entre Metapsíquica i “Confinament” (NOU-PLA). 4.16: - 60 CFN – 60 BOS – 60 CIE.. (21.25) Metapsíquica confinada: Clausura. Contemplació. 234.21.04.44.- Entre Metapsíquica i “Intenció” (OBJ-MON). 4.16: - 60 INT – 60 EXC – 60 CIE. (21.30) Metapsíquica intencional: Voluntat segons l’esperit. Amén. 234.21.04.45.- Entre Metapsíquica i “Síntesi” (NOU-TEO). 4.08: - 60 SIN – 60 SGT – 60 CIE. (21.12) Metapsíquica sintètica: Mètodes iniciàtics. Sádhana. 234.21.04.46.- Entre Metapsíquica i “Sentiment” (OBJ-PRA). 4.08: - 60 STM – 60 EXP – 60 CIE. (21.13) Metapsíquica amb sentiment: Emoció espiritual. Metapsíquica feliç: Joia espiritual. 234.21.04.47.- Entre Metapsíquica i “Comunió” (NOU-MON). 4.15: - 60 CMN – 60 AFI – 60 CIE. (21.26) Metapsíquica. comuna: Ànima col·lectiva.

10

234.21.04.48.- Entre Metapsíquica i “Felicitat” (OBJ-PLA). 4.15: - 60 FEL – 60 ATZ – 60 CIE. 234.21.04.50.- Roges2: 234.21.04.51.- Entre Metapsíquica i “Magma” (NOU-PLA-PRA). 6.27: - 66 MGM – 48 – PRD – 66 CIE. (21.41) Metapsíquica magmàtica: Possessió espiritual. 234.21.04.52.- Entre Metapsíquica i “Astúcia” (OBJ-MON-TEO). 6.27: - 66 AST – 48 PCS – 66 CIE. (21.54) Metapsíquica astuta: La temptació. La prova. 234.21.04.53.- Entre Metapsíquica i “Regne” (NOU-PRA-MON). 6.26: - 66 RGN – 48 OBL – 66 CIE. (21.42) Metapsíquica del regne: El cel a la terra. 234.21.04.54.- Entre Metapsíquica i “Follia” (OJ-TEO-PLA). 6.26: - 66 FOL – 48 PRB – 66 CIE. (21.53) Metapsíquica folla: Bogeria, estultícia espiritual (David, Jesús, Pau de Tars). 234.21.04.55.- Entre Metapsíquica i “Harmonia” (NOU-MON-TEO). 6.28: - 66 HAR – 48 CNV – 66 CIE. (21.46) Metapsíquica harmònica: “Tot lliga pel darrere del tapís”. 234.21.04.56.- Entre Metapsíquica i “Embriaguesa” (OBJ-PLA-PRA). 6.28: - 66 EBR – 48 TRB – 66 CIE. (21.49) Metapsíquica embriagada: Plaer, consol espiritual. 234.21.04.57.- Entre Metapsíquica i “Sublimitat” (NOU-TEO-PLA). 6.25: - 66 SLM – 48 RAR – 66 CIE. (21.45) Metapsíquica sublim: L’esperit és inabastable. 234.21.04.58.- Entre Metapsíquica i “Desig” (OBJ-PRA-MON). 6.25: - 66 DSG – 48 POL – 66 CIE. (21.50) Metapsíquica desitjosa: Frisança, desfici espiritual 234.21.04.60.- Roges3: 234.21.04.61.- Entre Metapsíquica i “Ètica” (MTF-PRA). 7.26: - 90 ÈTI – 90 CIE. (21.34) Metapsíquica ètica: Daimon (Socrates). “La petita veu interior silenciosa” (Gandhi). *La veu de la consciència. 234.21.04.62.- Entre Metapsíquica i “Estètica” (ART-TEO). 7.26: - 90 EST – 90 CIE. (21.40) Metapsíquica estètica: Fra Angélico de Fiesole. 234.21.04.63.- Entre Metapsíquica i “Orgó” (MTF-PLA). 7.27: - 90 ORG – 90 CIE.

11

(21.60)Metapsíquica orgónica: Satyagraha (Gandhi): “La força de la Veritat”. 234.21.04.64.- Entre Metapsíquica i “Agudesa” (ART-MON). 7.27: - 90 AGU – 90 CIE. (21.62) Metapsíquica aguda: Discerniment d’esperits. Discreció. 234.21.04.65.- Entre Metapsíquica i “ Ideica” (MTF-TEO). 7.25: - 90 IDE – 90 CIE. (21.38) Metapsíquica ideica: Virtuts / vicis capitals. 234.21.04.66.- Entre Metapsíquica i “Psíquica” (ART-PRA). 7.25: - 90 PSI – 90 CIE. (21.36) Metapsíquica psíquica: Animació social. 234.21.04.67.- Entre Metapsíquica i “Organisme” (MTF-MON). 7.28: - 90 OGN – 90 CIE. (21.59) Metapsíquica orgànica: Cos animat. 234.21.04.68.- Entre Metapsíquica i “Trànsit”(ART-PLA). 7.28: - 90 TRS – 90 CIE: (21.61) Metapsíquica en trànsit: Possessió espiritual. Espiritisme. 234.21.04.70.- Blaves2: 234.21.04.71.- Entre Metapsíquica i “Àpeiron” (MTF-PRA-PLA). 9.26: - 90 APE – 90 CIE. (21.68) Metapsíquica apeirònica: Ànim fonamental. 234.21.04.72.- Entre Metapsíquica i “Bellesa” (ART-TEO-MON): 9.26: - 90 BEL – 90 CIE. (21.78) Metapsíquica bella: Litúrgia benedictina. Cant gregorià. 234.21.04.73.- Entre Metapsíquica i “Ecologia” (MTF-PRA-MON). 9.28: - 90 ECL – 90 CIE. (21.67) Metapsíquica ecològica: Beneficència. Caritat. Bé per mal. 234.21.04.74.- Entre Metapsíquica i “Glòria” (ART-TEO-PLA). 9.28: - 90 GLO – 90 CIE. (21.77) Metapsíquica gloriosa: Halo. Aura. Sant gloriós. 234.21.04.75.- Entre Metapsíquica i “Arquetip” (MTF-TEO-MON). 9.27: - 90 ARQ – 90 CIE. (21.75) Metapsíquica arquetípica: No-violència. 234.21.04.76.- Entre Metapsíquica i “Passió” (ART-PRA-PLA). 9.27: - 90 PAS – 90 CIE. (21.69) Metapsíquica passional: Zel de l’esperit. 234.21.04.77.- Entre Metapsíquica i “Arkhé” (MTF-TEO-PLA). 9.25: - 90 ARK – 90 CIE. (21.76) Metapsíquica arcana: Intel·ligència bondadosa.

12

234.21.04.78.- Entre Metapsíquica i “Comunitat” (ART-PRA-MON). 9.25: - COM – 90 CIE. (21.70) Metapsíquica comunitària: Esperit comunitari. Ànima de la comunitat. 234.21.05.- Antiterme: 35º: MIT, MIS, GEN, LET. 45º: NOU, SUB, DIV, AKA , TIA, ECU. 60º: AMO, STT, SIN, STM, CMN, FEL, CFN, INT. 66º: SLM, DSG, RGN, POL, MGM, AST, HAR, EBR. 90º: TEO, PRA, PLA, MON, CAV, COS, CAS, COV, MTF, ART, IDE, PSI, OGN, TRS, ORG, AGU, ETI, EST, ARK, COM, ARQ, PAS, ECL, GLO, APE, BEL. 114º: RAR, POL, CNV, TRB, OBL, PRB, PRD, PCS. 120º: SGT, EXP, AFI, ATZ, SGE, ANA, BOS, EXC. 135º: FEN, OBJ, IDT, ECN, DET, ACC. 145º: LOG, TEC, FUN, ONA. 180º: MTP. 234.21.06.- Núvol d’afins: Esperit. Ànima . Animisme. Consciència. Subconscient. Superconscient. Transconscient. Èxtasi. Meditació. Dhyana (Raja-Ioga). Il· luminació. Nom propi. Llibertat d’esperit. Holicitat (Ken Wilber). Immortalitat. La meva (nostra) ànima. Ànimes bessones. El meu (nostre) esperit. Concòrdia. La meva (nostra) consciència. Esperança. Carisma. Vocació. Crida. Resposta. Compromís. Desposoris espirituals. Lliurament. Vot. Ofrena. Negació del jo. Possessió divina, angèlica o diabòlica. Espiritisme. Mèdium. Vivències litúrgiques. “Fenòmens” i estats místics. Pregària. Oració. Cos místic. Sacralitat. Santedat. 234.21.06.- Salt als veïns propers: (45º NOU/1.05/SUB 45º) (35º MIT/2.04/MIS 35º) (35º GEN/2.19/LET 35º) (45º DIV/8.09/AKA 45º) (45º TIA/8.12/ECU 45º) (60º AMO /4.01/STT 45º) (60º STM/4.08/SIN 45º) (60º CMN/4.15/FEL 45º) (60º INT/4.16/CFN 45º) (66º DSG/6.25/SLM 66º) (66º RGN/6.26/FOL 66º) (66º AST/6.27/MGM 66º) (66º HAR/6.28/EBR 66º)

13

234.21.06.- Salt als veïns neutres i llunyans: (90º PSI/7.25/IDE 90º) (90º ETI/7.26/EST 90º) (90º AGU/7.27/ORG 90º) (90º OGN/7.28/TRS 90º) (90º COM /9.25/ARK 90º) (90º APE/9.26/BEL 90º) (90º PAS /9.27/ARQ 90º) (90º GLO/9.28/ECL 90º) 234.21.07.- Sociolingüística: Conjunt de fenòmens derivats de forces mentals o psíquiques per sobre de les normals. En formen part fenòmens subjectius, com les premonicions o endevinacions, i altres d’objectius, com la telecinesi (moviment d’objectes a distància) o l’ectoplasma (materialització de figures, personatges absents, etc.).

14

234.21.08.- Figures: 234.21.08.01.- Símbol de MTP: 234.21.08.02.- Constel·lació de MTP:

15

234.21.08.03.- Trajectes de MTP:

16

234.21.08.03.- Graus d’oposició:

17

234.21.09.- Texts afins: 234.21.09.01.- - "Tot funciona com si en el fluir del temps es fes present quelcom que tan sols pot sorgir de l’absolut. Les conseqüències antropològiques d’aquesta superioritat del subjecte sobre la història les va extreure Schelling en una formidable definició de la subjectivitat que va constituir el tema de la primera de les lliçons d’Erlangen del semestre d’hivern 1820-1821 : "Travessar-ho tot i ser no-res, és a dir: no ser de tal manera que no pogués ésser també una altra cosa (...). La llibertat és l’essència del subjecte.” Innerarity, Daniel. Hegel y el romanticismo. Pàg.201 Editorial Tecnos, S.A. Madrid, 1993 234.21.09.02- "No ésser res més que un intermediari entre la terra inculta i el camp llaurat, entre les dades del problema i la solució, entre la pàgina en blanc i el poema, entre el dissortat amb fam i el dissortat saciat.” Weil, Simone. La gravedad y la gracia. Pàg. 91 Editorial Trotta, S.A. Madrid, 2001 234.21.09.03.- "Ben sovint m’he plantejat aquesta pregunta: És possible la pregària? O, per a dir-ho millor: Tenim el dret de pregar? Per què serveix tot això? Fa uns quants mesos subratllava les paraules d’Emerson: "La pregària és la contemplació dels fets de la vida des del punt de vista més alt. Pregària, però, com a mitjà per a una finalitat determinada... suposa dualisme i no unitat, tant en la naturalesa com en la consciència. Tan bon punt l’home és u amb Déu, ja no pot demanar res a Déu (...)". Tot i que hom no sigui panteista com Emerson, el "ser u amb Déu", la solidaritat amb l’univers, conserva un valor que fa estremir." Pasqual, Antoni. “Carta a Joan Sales” de Màrius Torres. El sentit de l’absurd. Associació d’Amics d’Antoni Pasqual. Sant Celoni, 1999

18

234.21.09.04.- Si pogués acordar Raó i Follia, I en clar matí, no lluny de la mar clara, La meva ment, que de goig és avara, Em fes present l’Etern. I amb fantasia -Que el cor encén i el meu neguit desvia- De mots, de sons i tons, adesiara Fes permanent l’avui, i l’ombra rara Que m’estrafà pels murs, fos seny i guia Del meu errar per tamarius i lloses; - Oh dolços pensaments!, dolçors en boca!- Tornessin vers l’Abscon, i en cales closes, Les imatges del son que l’ull evoca, Vivents; i el Temps no fos; i l’esperança En Immortals Absents, fos llum i dansa! Foix, J.V. Obres Completes, I. Poesia. Si pogués acordar raó i follia. Pàg. 75. Edicions, 62 s/a. Barcelona, 1974 234.21.09.05.- Tenim set d’existir més enllà de les formes on ens han clos el temps i la realitat; de viure, sostinguts d’unes ales enormes, de cap a cap dels teus àmbits, Eternitat! Tenim set d’aquell món que no podem comprendre on tot és llibertat i tot és esperit; on la vida s’encén en ares sense cendra, refeta, radiant, a punt per l’Infinit. Tenim set de la llei rígida i inflexible que regeix l’infinit de la Creació i aflama els nostres cors, oferts com una cibla a l’immortal turment de la Perfecció! Oh Font, quan podrem beure de la teva aigua clara? Qui s’acosta als teus dolls, torna amb més set encara. Torres, Màrius. Llibre Quart. Poema núm. 56. Pàg. 95 Editorial Ariel, S.A. Barcelona, 1977

19

234.21.09.06.-

"... Francesc Pujols no s’amaga de dir que té més fe i confiança en Catalunya que en els fills de la nostra terra agafats un per un, a l’extrem que en una conferència pública donada no fa pas gaire anys en una entitat d’Acció Catalana de Tarragona, emportat de l’abrandament patriòtic, va acabar dient: "Visca Catalunya i morin els catalans!" La raó d’aquesta exclamació, gairebé pítica, que corre el perill de semblar forassenyada a certs esperits superficials, cal cercar-la en el fons de la fe i de la confiança de què acabem de parlar. Té encara una altra justificació, i és la d’haver constatat moltes vegades que els catalans, individualment, no solament no s’adonen de l’existència d’una ànima catalana, sinó que es fan un tip de riure quan se’ls explica la missió que aquesta ànima té encomanada per raó de la posició geogràfica que la va engendrar i de la qual arranquen les essències espirituals del nostre poble. Això, però, no ens ha d’estranyar. Políticament Catalunya ha estat un Poble tan petit i tan dissortat com gran ha estat i continua essent, geogràficament i espiritual. I cal tal vegada resignar-se pensant que els pobles, com els homes, no ho poden tenir tot i que seria demanar massa que els catalans, després del llarg període de desnacionalització pel qual ha passat Catalunya, després d’haver perdut per complet l’habitud del propi registre i d’haver ignorat, tret de comptades excepcions, una tradició cultural que és de les més glorioses entre les dels pobles moderns, arribessin de cop i volta a la plena comprensió de la seva ànima nacional per una mena d’il· luminació mística que tindria tots els caràcters d’un miracle d’esquena a la fe, la qual cosa no s’ha donat mai ni en els bons temps dels miracles incontrolats. Si a hores d’ara els catalans no ho hem perdut tot ho devem en primer terme a la força de la nostra ànima, que independentment de la voluntat s’arrela i es vivifica en la terra que la produí. Hem pogut persistir doncs, a despit de tot, gràcies a la geografia i al paisatge físic forjador del paisatge espiritual que s’inicia en Ramon Llull i continua florint a través de tots els nostres pensadors. Si de les tres potències de l’ànima, el pensament coneixent n’és la més alta i gairebé divina expressió, el pensament lul·lià és la més alta expressió de l’ànima de Catalunya perquè es proposa de donar al món una ciència certa sobre la qual els homes puguin petjar amb la mateixa seguretat que els catalans trepitgen la terra de Catalunya. Retornem, doncs, a la terra, el mateix en la vida que en la mort que és sempre una major naixença i que la vida de la terra no coneix. Tant és així que quan diem l’ànima que ens aguanta podríem dir igualment la terra que ens aguanta, com si penséssim amb els peus, que són les arrels que ens fan pujar els pensaments fins als cabells, com per les arrels dels arbres puja la saba fins a les fulles. Per tot el que resta dit, no temem la mort de la nostra ànima per més que alguns catalans s’entestin a desvirtuar-la i aixequin contra d’ella banderes de superstició. Res no hi farà, a fi de comptes, perquè l’ideal lul·lià, que, basat en la ciència, té per finalitat la pau universal i la definitiva comprensió interhumana, vindrà un temps en què s’imposarà." Bladé i Desumvila, Artur. Geografia espiritual de Catalunya. El pensament de Francesc Pujols. Pàg. 79, 80 i 81. Llibres de l’índex/neopàtria. Barcelona, 2004

20

234.21.09.07.- "...quan jo intueixo clarament l’Esperit, no només intueixo la seva resplendor en mi mateix, en la meva pròpia profunditat, en el domini del meu jo, sinó que també l’intueixo en el domini dels éssers que comparteixen l’Esperit amb mi (en forma de la seva pròpia profunditat). I és llavors quan desitjo protegir i promoure aquest Esperit, no només en mi sinó en tots els éssers en els quals es manifesta. Però a més, si intueixo clarament l’Esperit, també em sento animat a implementar aquest desplegament espiritual en tants éssers com pugui, és a dir, no només en els dominis del "jo" o del "nosaltres", sinó que també em sento mobilitzat a implementar aquesta realització com un estat objectiu de coses (en els dominis de "l’allò" en el món). El fet que l’ esperit es manifesti realment en els quatre quadrants * (o, dit d’una altra manera més resumida, en els dominis del "jo", del "nosaltres" i de l’"allò") suposa també que l’autèntica intuïció espiritual és aprehesa com el desig d’expandir la profunditat del "jo" a l’amplitud del "nosaltres" i a l’estat objectiu de coses del propi "allò" (Buda, Sangha i Dharma). En definitiva protegir i promoure la major profunditat a la major amplitud possible. Aquesta és, segons la meva opinió, la intuïció moral bàsica de tots els holons, siguin o no humans, encara que, és clar, com més gran és la seva profunditat, més clarament intueix aquest Substrat i més plenament desplega aquesta intuïció moral bàsica, estenent-la cada vegada a més holons al llarg del procés." Wilber, Ken. Breve historia de todas las cosas. Pàg. 439 Editorial Kairós, S.A. Barcelona, 2003 234.21.09.08.- Textos bíblics: Joel 3, 1-3: “Després d’això, abocaré el meu Esperit sobre tothom: els vostres fills i les vostres filles profetitzaran, els vostres vells tindran somnis, i els vostres joves, visions. Aquells dies, abocaré el meu Esperit fins i tot sobre els servents i les serventes. Faré que apareguin prodigis al cel i a la terra: sang, foc i núvols de fum”. Evangeli de Joan 3, 3-8: “Jesús digué: - T’ho ben asseguro: ningú no pot veure el Regne de déu si no neix de dalt. Li diu Nicodem: - Com pot néixer un home que ja és vell? És que pot entrar altra vegada a les entranyes de la mare i tornar a néixer? Jesús respongué:

21

- T’ho ben asseguro: ningú no pot entrar al Regne de Déu si no neix de l’aigua i de l’Esperit. De la carn en neix carn, de l’Esperit en neix Esperit. No t’estranyis que t’hagi dit: Cal que nasqueu de dalt. El vent bufa allà on vol; en sents la remor, però no saps d’on ve ni on va. Així mateix passa amb el qui neix de l’Esperit”. Evangeli de Joan 4, 23: “Jesús diu: Arriba l’hora, més ben dit, és ara, que els autèntics adoradors adoraran el Pare en Esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare. Déu és esperit. Per això els qui l’adoren han de fer-ho en Esperit i en veritat”. Segona carta de Pau als Corintis 3, 17-18: “Quan dic el Senyor és com si digués l’Esperit, i on hi ha l’Esperit del Senyor, hi ha la llibertat. I tots vosaltres, sense cap vel a la cara, reflectint com un mirall la glòria del Senyor, som transformats a la seva mateixa imatge, amb una glòria cada vegada més gran, per obra del Senyor, és a dir, de l’Esperit”. Fets dels Apòstols 2, 1-4: “Quan va arribar la diada de la Pentecosta, es trobaven reunits tots junts. De sobte, com si es girés una ventada impetuosa. Llavors se’ls van aparèixer unes llengües com de foc, que es distribuïen i es posaven sobre cadascun d’ells. Tots van quedar plens de l’Esperit sant i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l’Esperit els concedia d’expressar-se”. Segona carta de Pau als Corintis 3, 6: “Déu ens ha fet capaços de ser servidors de la nova aliança, que no és la de la lletra de la Llei, sinó la del Esperit. Perquè la lletra mata, però l’Esperit dóna vida”.

22

234.21.10.- Obra plàstica afí:

Odeli Redon La lluita de Jacob i l’Àngel Oli sobre fusta, 29 x 17 cm.

23

234.21.11.- Dades tècniques: c = 0.00000000000000000000 p = -0.11253953951963827100 t = -0.11253953951963827100 v = 0.00000000000000000000 234.21.12.- Test / Qüestionari: Metapsíquica 234.21.12.01. NOU - SUB

234.21.12.02. MTP

Lluís M. Xirinacs Damians. METAPSÍQUICA . GLOBÀLIUM . MODEL MAJOR Consulta: Diccionaris

- Diccionari de la llengua catalana. IEC - Diccionari descriptiu de la llengua catalana. IEC - Diccionari català-valencià-balear. IEC

24

- Gran enciclopèdia catalana. GEC - Viquipèdia. L’enciclopèdia lliure.

Breu bibliografia de consulta ètimo-semàntica: - Coromines, Joan, Diccionario crítico etimológico de la Lengua Castellana, 4 vols.

(1954 – 57). - Id., Diccionario etimológico castellano e hispànico, 1980? - Id., Diccionari etimològic i complementari de la Llengua catalana, 9 vols. (1980 –

1991), Curial, Barcelona. - A. Ernoult et A. Meillet, Dictionnaire étymologique de la Langue latine, 4ª ed.,

1985, Klincksieck, París. - P. Chantraine, Dictionnaire étymologique de la Langue grecque, 2. vols. 1983 - 84,

Klincksieck, París.