Embed Size (px)
Citation preview
20 5 20 ALZHEIMER
En 20 anys, amb una reducció del 20% dels factors de risc 5 milions de persones es salvaríen de tenir
Alzheimer i 20 milions de familiars deixaríen de veure’s afectats a causa d’aquesta malaltia.
Alba Gutiérrez Roqueta | 2n de batx. C | Tutor: Salvador Riart | Lliurament: 18.11.2014
20 5 20 ALZHEIMER
ÍNDEX
Cos del treball: Pàgina
1. Introducció 1
1.1. Justificació del tema escollit 1
1.2. Procés de concreció del treball 1
1.3. Hipòtesi i objectius plantejats 2
1.4. Descripció de la metodologia emprada 2
2. Desenvolupament del tema 3
2.1. Informació prèvia sobre el tema 3
2.1.1. Definició de la malaltia 3
2.1.2. Història de l’Alzheimer 4
2.1.3. Pronòstic 5
2.1.4. Afectació al cervell 6
2.1.5. Símptomes 10
2.1.6. Diagnòstic 12
2.1.7. Tractaments i possibilitat de cura 13
2.1.8. Afectació a la família 13
2.2. Treball de camp 16
2.2.1. Lectura i resum estudis prevenció i factors de risc 16
2.2.2. Situació a les escoles de Catalunya 40
2.2.3. Guia 43
2.2.4. Pàgina web per a les escoles 44
3. Conclusions finals 45
4. Valoració crítica 46
Fonts d’informació 47
Annexos: 1, 2.1, 2.2, 2.3
20 5 20 ALZHEIMER
1
1. INTRODUCCIÓ
1.1. JUSTIFICACIÓ DEL TEMA ESCOLLIT
Abans de triar el tema per al meu treball de recerca em vaig posar a mi mateixa les
condicions que aquest havia de complir per tal de prendre una bona decisió. Les
condicions eren les següents: havia de ser un tema que m’interessés, que no em
deixés indiferent i m’agradés, que fos d’actualitat i preferiblement de caire científic, i
que després de treballar sobre aquest tema pogués extreure uns resultats i conclusions
útils a nivell pràctic. Seguint aquestes condicions m’assegurava que el tema que triaria
faria que pogués disfrutar duent a terme el meu treball.
Després de descartar algunes idees que no m’acabaven d’agradar em vaig decidir per
l’Alzheimer, una malaltia de la qual se’n parla molt actualment ja que cada vegada hi ha
més malalts en la població de gent gran i no se’n coneix cap cura. Al costat de casa
meva hi ha una fundació de familiars de malalts d’Alzheimer (l’AFAB) i això em va
donar la primera idea de com enfocar el meu treball, estudiar l’efecte que té aquesta
malaltia en l’entorn familiar. Però al començar a buscar informació sobre l’Alzheimer em
vaig donar compte de que el que veritablement m’interessava era l’estat actual de
coneixença sobre la malaltia i la possibilitat de prevenir-la, així que finalment vaig
decidir centrar-me en estudiar aquests aspectes seguint les condicions proposades
anteriorment.
1.2. PROCÉS DE CONCRECIÓ DEL TREBALL
Dins d’investigar els coneixements actuals sobre l’Alzheimer em vaig centrar en
treballar dues qüestions:
La prevenció de la malaltia: per mitjà de recopilar els articles científics més
importants dels darrers anys sobre els últims descobriments en els factors de risc i
la prevenció de l’Alzheimer. I un cop estar ben informada desenvolupar una guia
amb diferents mètodes per a prevenir l’Alzheimer, si es que veritablement existeix
una prevenció, per a poder enviar-la a les escoles de Catalunya.
20 5 20 ALZHEIMER
2
Recercar si els alumnes de secundària de les escoles de Catalunya tenen suficient
informació sobre la malaltia i si aquestes estan prenent mesures al respecte o tenen
interès en fer-ho.
1.3. HIPÒTESI I OBJETIUS PLANTEJATS
La meva hipòtesi és que el coneixement de la malaltia a les escoles i la prevenció
d’aquesta pot reduir el nombre de casos d’Alzheimer en el futur.
Al realitzar aquest treball m’he proposat diversos objectius:
- Conèixer a fons la malaltia d’Alzheimer
- Ser capaç de treballar amb documents científics
- Fer una recerca rigorosa i constant per a poder extreure uns bons resultats
- Conscienciar a les escoles de que és necessari que els alumnes tinguinun
coneixement més ampli sobre la malaltia
- Desenvolupar una guia, a partir de tot el treball previ, amb mesures per a
prevenir l’Alzheimer
1.4. DESCRIPCIÓ DE LA METODOLOGIA EMPRADA
Per a redactar la part teòrica del meu treball m’he basat en informació que he extret de
documents científics que m’han proporcionat directors de centres dínvestigació d’EEUU
i Europa sobre l’Alzheimer .
Per a conèixer la situació actual a les escoles he elaborat una breu enquesta que he
enviat via Email a tots els directors de les escoles de secundària de Catalunya i que
posteriorment he analiltzat.
I amb les conclusions que he pogut extreure dels diferents articles i estudis he elaborat
la guia de prevenció per a l’Alzheimer per a poder enviar a les escoles.
20 5 20 ALZHEIMER
3
2. DESENVOLUPAMENT DEL TEMA
2.1. INFORMACIÓ PRÈVIA SOBRE EL TEMA
Per a disposar d’una informació de qualitat i actualitzada vaig buscar diferents
contactes per internet, directors de centres d’investigació d’EEUU i d’Europa
principalment. Aleshores els vaig enviar un mail explicant-lis el meu treball i demanant-
lis que em proporcionessin documents científics i informació bàsica sobre la malaltia.
(Els mails apareixen a l’Annex 1 i tots els articles que m’han resultat d’utilitat es troben
als Annexos 2.1, 2.2 i 2.3).
A partir de la informació que em van facilitar vaig poder redactar aquest apartat del meu
treball, amb les característiques principals i bàsiques sobre l’Alzheimer.
2.1.1. Definició de la malaltia
L’ Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa que es manifesta amb el deteriorament
cognitiu, és a dir, un dèficit o rendiment intel·lectual inferior de l’individu, si es compara
amb un nivell preexistent o al dels individus de la seva mateixa edat; i amb trastorns
conductuals com poden ser: comportament repetitiu, irritabilitat, agressivitat, deliris,
agitació, etc.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix així la malaltia: “La enfermedad de
Alzheimer es una enfermedad degenerativa cerebral primaria, de etiología desconocida
que presenta rasgos neuropatólogicos y neuroquímicos característicos. El trastorno se
inicia por lo general de manera insidiosa y lenta y evoluciona progresivamente en un
período de años.”
Degut a que l'Alzheimer es manifesta de forma insidiosa i progressiva és complicat
establir quan va començar. Actualment, se sap que les lesions comencen sempre a les
mateixes regions del cervell, regions que són indispensables per adquirir a la memoria
noves informacions, així com una part de la vida afectiva. El malalt comença a oblidar
fets recents però recorda els antics, repeteix preguntes que ja ha realitzat perquè oblida
les respostes, i el seu humor comença a canviar. A poc a poc, disminueix el seu interès
20 5 20 ALZHEIMER
4
per les coses que l'envolten, es replega sobre si mateix i reacciona menys a les
emocions, es torna cada vegada més irritable. És la forma més comuna de demència
entre les persones grans (excepte en els japonesos, on predomina la demència
vascular). La incidència de la malaltia augmenta amb l'edat; excepcional abans dels 50
anys, es presenta en un 1 o 2% dels subjectes de 60 anys, entre un 3 i 5% dels
subjectes de 70, entre un 15 i 20% dels subjectes de 80 anys i en un terç o la meitat
dels majors de 85. És més freqüent en la dona que en l'home degut a que l’esperança
de vida de les dones és més gran.
La malaltia sol tenir una durada mitjana aproximada després del diagnòstic de 10 anys,
encara que això pot variar en proporció directa amb la severitat de la malaltia al
moment del diagnòstic.
2.1.2. Història de l’Alzheimer
1906 El doctor alemany Alois Alzheimer, neuròleg i psiquiatre,
va descriure el cas d'una dona de 51 anys d'edat, Auguste D.,
que portava 5 anys ingressada amb uns símptomes força
inusuals, incloent problemes amb la comprensió i la memòria,
incapacitat per parlar, desorientació, problemes de conducta, i
al·lucinacions. Després de la seva mort, el Dr Alzheimer va
examinar el seu teixit cerebral i va observar un cúmul de
proteïnes adhesives en els espais entre les neurones (plaques
de beta amiloide) i un feix de fibres enredades dins de les
neurones (cabdells neurofibril·lars).
1910-1940 Persisteix la creença de que "demència senil" és una part normal de
l'envelliment.
1950 Els científics estudien l'estructura biològica de les plaques i cabdells.
1960 Descobreixen un vincle entre la demència i el nombre de plaques presents en el
cervell. L’Alzheimer és reconeguda com una malaltia diferent, no una part normal de
l'envelliment.
Alois Alzheimer
20 5 20 ALZHEIMER
5
1970 Els científics troben que els nivells d'acetilcolina, un neurotransmissor important
en la formació de la memòria, cau dràsticament en persones amb Alzheimer. Aquest
descobriment és un dels primers per enllaçar la malaltia amb canvis bioquímics en el
cervell. "La malaltia d'Alzheimer" es converteix en un terme comú i també el
reconeixement d’aquesta com un important problema de salut pública.
1980 S'estableixen criteris de diagnòstic per l’alzheimer. Comencen a aflorar els
vincles entre la genètica i l’Alzheimer d'inici precoç. Els científics comencen a
desentranyar els processos biològics que condueixen al desenvolupament de plaques
de beta amiloide en el cervell.
1990 La Food and Drug Administration dels EUA (FDA) aprova la tacrina (Cognex), el
primer medicament usat per l’Alzheimer. Es descobreixen les mutacions genètiques
vinculades al principi de la seva aparició i a l’aparició tardana. Es crea el primer model
de ratolí transgènic amb Alzheimer. Es desenvolupen criteris de diagnòstic addicionals.
Es descriuen i defineixen les característiques de deteriorament cognitiu lleu.
2000 La FDA aprova altres medicaments, incloent rivastigmina (Exelon), galantamina
(Razadyne), donepezil (Aricept) i memantina (Namenda) per tractar els símptomes de
l'Alzheimer. Els primers treballs sobre una vacuna contra la malaltia comencen.
Es posen en marxa molt assajos clínics i estudis per a la recerca de més tractaments i
per a la prevenció de la malaltia.Es desenvolupen nous models de ratolins transgènics,
que desenvolupen plaques i cabdells. La creixent sofisticació de les tècniques de
neuroimatge, els estudis en genètica, les proves cognitives i de memòria, les
entrevistes estructurades i altres tecnologies ens permeten millorar la nostra capacitat
per identificar persones amb un risc elevat de patir Alzheimer.
2.1.3.Pronòstic
La Societat per l'Alzheimer calcula que una de cada deu persones de més de 65 anys i
gairebé la meitat de les persones majors de 85 anys tenen Alzheimer.
El percentatge de gent que pateix aquesta malaltia augmenta cada dècada en gent
amb més de 60 anys.
20 5 20 ALZHEIMER
6
Actualment, al voltant de 4’5 milions d'Americans pateixen la
malaltia, i aproximadament 22.000 persones moren
d'Alzheimer cada any. Aquestes dades fan que l'Alzheimer
sigui la setena causa en quantitat de mort en gent de més de
65 anys d'edat. S'estima que el nombre d'Americans que
patiràn Alzheimer el 2050 augmentarà a 14 milions, llevat
que es trobi una cura o mesures preventives.
Aquest gràfic ens mostra que l’Alzheimer en comparació amb
altres enfermetats que són encara molt importants en
l’actualitat, com el càncer de mama, és una malaltia que a
mesura que passen els anys hi ha més gent que la pateix.
Això és degut principalment a que l’esperança de vida de la població va en augment.
2.1.4. Afectació al cervell
Segons l’Alzheimer’s association,
La malaltia d'Alzheimer causa la mort de neurones i la pèrdua de teixit en tot el cervell.
Amb el temps, el cervell s'encongeix dramàticament, afectant gairebé totes les seves
funcions.
En el cervell de la persona amb Alzheimer:
- L'escorça s'encongeix, danyant les àrees del cervell
usades per pensar, planejar i recordar.
- L'encongiment és especialment sever en l'hipocamp,
una àrea de l'escorça que juga un paper clau en la
formació de nous records.
- Els ventricles (espais plens de líquid dins del cervell) es
tornen més grans.
Els científics també poden veure els efectes terribles de la malaltia d'Alzheimer quan
observen teixit cerebral a través d'un microscopi:
- El teixit cerebral d'una persona amb Alzheimer té moltes menys neurones i sinapsis
que un cervell sa.
- Plaques, grups anormals de fragments de proteïna, s'acumulen entre neurones.
- Les neurones danyades i mortes tenen embulls, les quals són fetes de fibres
retorçades d'una altra proteïna.
20 5 20 ALZHEIMER
7
Els científics no estan completament segurs del que causa la mort de cèl·lules i la
pèrdua de teixit en el cervell amb Alzheimer, però els primers sospitosos són les
plaques i els embulls.
Les plaques es formen quan trossos de la proteïna anomenada beta amiloide
s'agrupen. La beta amiloide vé d'una proteïna més gran que es troba a la membrana
greixosa que envolta les neurones. La beta amiloide és químicament "enganxosa" i
s'acumula a les plaques en forma gradual. La forma més perjudicial de la beta amiloide
pot ser quan es formen trossos petits en comptes de les plaques en sí. Els petits grups
podríen bloquejar els senyals de cèl·lula a cèl·lula en les sinapsis. I també podrien
activar les cèl·lules del sistema immune que provoquen inflamació i devoren cèl·lules
incapacitades.
Els embulls destrueixen un sistema vital de transport cèl·lular fet de proteïnes.
Aquesta foto d'una cèl·lula sota un microscopi d'electrons mostra algunes àrees sanes i
altres àrees on s'estan formant embulls.
20 5 20 ALZHEIMER
8
A les àrees sanes:
- El sistema de transport és organitzat en fibres paral·leles amb vista semblant a les
vies del tren. Molècules de nutrients, parts de cèl·lules i altres matèries claus es
transporten mitjançant aquestes "vies”.
- Una proteïna anomenada Tau ajuda a mantenir les vies dretes.
A les àrees on s'estàn formant els embulls:
- La Tau es converteix en fibres retorçades anomenada embolics.
- Les vies ja no es poden mantenir dretes. Es trenquen i es desintegren.
- Elements nutritius i altres subministraments essencials ja no es poden moure dins de
les cèl·lules i les cèl·lules eventualment es moren.
Progressió a través del cervell:
Les plaques i els embulls (mostrades en les àrees de color blau) tendeixen a propagar-
se per l'escorça d'una forma predictible amb el progrés del la malaltia d'Alzheimer. La
rapidesa de la progressió de la malaltia varia considerablement. Les persones que
pateixen d'Alzheimer viuen una mitjana de vuit anys però algunes persones poden viure
fins a 20. El cicle de la malaltia depèn en part de l'edat de la persona al moment del
diagnòstic i de l'existència d'altres condicions mèdiques.
- L’Alzheimer primerenc: els canvis poden començar 20 anys o
més abans del diagnòstic.
- Les etapes moderades de l'Alzheimer: generalment duren de 2 a
10 anys.
20 5 20 ALZHEIMER
9
- L'etapa severa o tardana de l'Alzheimer : pot durar d’1 a 5 anys.
En les etapes més primerenques de l'Alzheimer , abans que els símptomes puguin ser
detectats per proves actuals , les plaques i els embulls comencen a formar-se en les
àrees del cervell que són per a:
Aprendre i recordar
Pensar i planejar.
En les etapes lleus o moderades de l'Alzheimer, les regions del cervell que són
importants per a la memòria i el poder pensar i planejar desenvolupen més plaques i
embulls de les que van estar presents en les etapes primerenques. Això resulta en
problemes de la memòria o del pensament tan seriosos com per interferir amb el treball
o la vida social. Les persones en aquesta etapa es poden tornar confoses i tenir
problemes en manejar els diners, expressar-se i organitzar els seus pensaments.
Moltes persones amb la malaltia d'Alzheimer són diagnosticades durant aquestes
etapes .
Las plaques i embulls també es propaguen a àrees del cervell usades per :
Parlar i comprendre la parla
Entendre la posició del seu cos en relació als objectes al seu voltant
Amb el progrés de la malaltia, els individus afectats poden experimentar canvis de
personalitat i de comportament i tenir dificultat a reconèixer als seus amics i familiars.
En l'etapa avançada de l'Alzheimer, la majoria de l'escorça està seriosament danyada.
El cervell s'encongeix dramàticament causa de la mort d'un gran nombre de cèl·lules.
Les persones que pateixen d'Alzheimer perden la seva habilitat de comunicar-se,
reconèixer a la seva família i als seus éssers estimats i de cuidar-se de si mateix.
20 5 20 ALZHEIMER
10
2.1.5. Símptomes
- Pèrdua de memòria: L’afectació de la memòria és sens dubte el més popular dels
símptomes, potser perquè apareix ja en estadis inicials de la malaltia. Denominem
amnèsia a l’alteració de la capacitat de formar, mantenir i evocar records. Al principi de
la malaltia els oblits són lleus (un telèfon, un nom, etc.), però amb el pas del temps es
va aguditzant (el malalt s’oblida de com vestir-se, com cuinar, etc.), encara que sol
conservar durant més temps la memòria remota (aspectes de la seva biografia
personal). En fases avançades, irremediablement es produirà una agnòsia total, és a
dir, no reconeixerà a la seva família, podent fins i tot oblidar el seu propi nom. Aquesta
evolució regressiva de la memòria segueix un patró general de deteriorament que
adquireix en cada individu unes dimensions específiques. Així, hi ha records que
resisteixen més que uns altres a aquest deteriorament progressiu. Aquest fet podria
explicar-se per dos motius: millor record d’esdeveniments amb una gran càrrega
afectiva i persistència de records de tipus pràctic.
Un altre trastorn relacionat amb els dèficits amnèsics és la confabulació. En aquests
casos, el pacient respon amb dades errònies, de vegades verídiques, però ordenades
incorrectament, i altres vegades recitant històries que no van ocórrer realment.
- Desorientació: Vinculat als trastorns de la memòria, apareix la desorientació. La
referència que es perd primer és la temporal, seguida de l'espacial i, posteriorment, la
de la persona, desconeixent dades de la seva història personal. La desorientació
espacial avança d’una manera progressiva. Es comença presentant problemes per a
arribar a llocs poc coneguts, però més tard també a llocs coneguts. El pacient pot
acabar perdent-se en el seu propi veïnat i, en casos extrems, en la seva pròpia casa o
residència, segons sigui el cas.
També va perdent la capacitat per a jutjar el pas del temps, apareixent la desorientació
temporal. En fases inicials desconeix la data, dia de la setmana, mes o any en el qual
es troba i, posteriorment, l’alteració del seu ritme biològic el conduirà a no saber quan
és hora de dormir, menjar, etc.
A aquests dos tipus de desorientació li seguirà la desorientació en persona, arribant a
perdre la referència personal i no conèixer als afins, com la família o els amics.
20 5 20 ALZHEIMER
11
- Alteracions del llenguatge: L’afàsia és l’alteració de la capacitat d’expressar-se i
comprendre el llenguatge verbal oral o escrit. Aquesta afectació apareix en graus molt
variats. A nivell expressiu, al principi el pacient no recorda el nom de determinats
objectes, símptoma conegut com anòmia, substituint substantius amb apel·latius com
“això”, “allò”, etc.
En ocasions apareixen parafàsies, substitució de paraules o grups de paraules per
unes altres. El vocabulari expressiu tendeix aleshores a reduir-se, empobrir-se i ser
més lent. Quan el trastorn avança, l’ancià solament repeteix paraules o el final de les
mateixes, crits o gemecs, fins a arribar al mutisme total, l’absència de llenguatge a
nivell oral. La comprensió del llenguatge també s’ha de valorar, independentment de la
producció oral que presenti el subjecte. Són comuns les dificultats per a entendre
ordres complexes amb nombroses seqüències implícites. En ocasions s’atribueixen
erròniament les dificultats de comprensió a la manca de cooperació. Hem de tenir
present que el dement presenta una alteració del seu cervell que no li permet trobar
sentit al que escolta o el que llegeix.
Així mateix, el llenguatge escrit també apareix afectat, alterant-se la capacitat d’escriure
i la de llegir.
- Dificultats en l’atenció: També apareix alterada la capacitat per a mantenir l’atenció
en una mateixa tasca. La manca de concentració i la desatenció apareix, igual que
altres símptomes, de manera progressiva, quedant relativament preservada en les
fases inicials de la malaltia. Tot i així, la seva valoració és molt important, doncs la seva
alteració repercuteix en altres capacitats com la memòria, la comprensió del llenguatge
o la realització de determines activitats.
- Agnòsia: Denominem agnòsia a la dificultat per a reconèixer la informació que arriba
a través dels sentits. El pacient pot veure els objectes, escoltar sons, veure colors, etc.,
però no els pot identificar ni reconèixer com a familiars o els confon amb uns altres.
L’afectació per agnòsia condueix al pacient a no reconèixer-se a si mateix en un mirall,
fet que freqüentment sorprèn a qui el cuida.
El malalt pot també confondre la dreta amb l’esquerra, parts del seu cos i la seva
situació en l’espai.
20 5 20 ALZHEIMER
12
- Pèrdua de la coordinació: L’apràxia és la incapacitat de portar a terme moviments i
gestos simples o escalonats deguts a lesions cerebrals i en absència de dèficit en
l’aparell motor. En primer lloc s’afecten les apràxies constructives com, per exemple,
dibuixar o es presenten dificultats per a escriure. Li segueixen les apràxies ideomotores,
que impliquen l’execució de gestos simples com saludar amb la mà, i finalment les
ideatòries que requereixen la successió harmònica d’actes necessaris per a utilitzar un
objecte com pentinar-se, encendre un llumí, etc. Així, doncs, amb el temps, la persona
va perdent la capacitat de realitzar les activitats de la vida diària, li costa trucar per
telèfon, vestir-se, banyar-se, cuinar, etc. pel que la persona anirà sent cada vegada
més depenent.
2.1.6. Diagnòstic
A la llar: 10 senyals d'advertència de la malaltia d'Alzheimer:
1. Canvis de memòria que dificulten la vida quotidiana.
2. Dificultat per planificar o resoldre problemes.
3. Dificultat per exercir tasques habituals a casa, a la feina o en el seu temps
4. Desorientació del temps o del lloc.
5. Dificultat per comprendre imatges visuals.
6. Nous problemes amb l'ús de paraules en la parla o l'escrit.
7. Col·locació d'objectes fora de lloc.
8. Disminució o falta del bon judici.
9. Pèrdua d'iniciativa per a prendre part a la feina o en les activitats socials.
10. Canvis en l'humor o la personalitat.
A nivell mèdic: Per a formular el diagnòstic d’Alzheimer es requereix del següent:
1. Que existeixi una demència.
2. Que el començ sigui gradual i el curs lentament progressiu.
3. Descartar que la demencia es degui a altres afeccions del sistema nerviós
central (per exemple malalties cerebrovasculars,Parkinson,etc.) o una psicosis
(per exemple esquizofrenia, depressió). Per a diferenciar-les cal evaluar la
capacitat executiva o programació de la conducta.
20 5 20 ALZHEIMER
13
El diagnòstic de la malaltia d'Alzheimer (AD) demència es basa principalment en la
història clínica i l'exploració. Recentment s’estan utilitzant els biomarcadors, imatges
d'amiloide i la ressonància magnètica per a fer un diagnòstic complet.
2.1.7. Tractaments i possibilitat de cura
Actualment l’Alzheimer no té cura i no hi ha manera d’aturar la mort de les cèl·lules
cerebrals.
Però els tractaments poden ajudar amb els símptomes cognitius i de comportament:
Tractament farmacològics:
× inhibidors de colinesterasa, prevenen el dany de acetilcolina, un missatger
químic d'importància per a la memòria i l'aprenentatge.
× Reguladors de l’activitat del glutamat, un missatger químic usat per a
procesar información.
× Vitamina E (No s’ha d’utilitzar sense consultar amb un metge)
Els tractament només serveixen per a millorar la calitat de vida del pacient.
2.1.8. Afectació a la familia
Quan en una família un dels seus membres emmalalteix d'Alzheimer:
- Tota la família pateix aquesta malaltia, la vida de tots es veurà afectada.
- Els que aporten ajuda tenen menys temps personal.
- Els que romanen al marge senten inquietud, por i rebuig.
Rols a la llar:
El malalt no pot seguir complint amb responsabilitats prèvies pel que els familiars
aniran prenent noves funcions com: administrar l'economia de la llar, ajudar en la
neteja, aportar diners i cuidar el malalt, entre d'altres.
Quins problemes sorgeixen?
- La distribució de les tasques per tenir cura del malalt fa aflorar problemes o conflictes
familiars que ja existien.
- Conflictes entre el cuidador i altres familiars en relació amb la cura del malalt.
20 5 20 ALZHEIMER
14
- En ocasions el cuidador principal es molesta amb la família perquè no reconeixen
l'esforç que aquest realitza.
- S'incrementen les dificultats econòmiques.
Sobre la parella:
- La parella del malalt es troba angoixat davant la malaltia de la persona que ha
compartit la seva vida durant anys.
- Altres participen activament en la cura del malalt romanent units més temps que
abans.
- Les relacions sexuals no tenen perquè acabar però varien ja que el pacient ja no
recorda els hàbits sexuals que mantenia.
- Sol ser la persona que necessita més ajuda de psicòlegs i suport dels seus sers
estimats per a acceptar i adaptar-se a la nova situació.
- El percentatge de dones afectades dobla al dels homes,a més de representar un
porcntatge desproporcionat del total dels cuidadors.
Sobre els fills:
- Són més sovint els cuidadors principals del malalt, fonamentalment les filles.
- Els fills se senten tranquils quan els seus pares estan bé però quan presenten una
malaltia com aquesta, ocasiona la pèrdua d'estabilitat i seguretat al haver d'assumir una
posició d’autoritat i prendre decisions.
- Quan les relacions entre els fills i el malalt no han estat satisfactòries és possible que
el fill li "passi els comptes” i que tingui actituds de maltractament cap l'ancià.
Sobre els nens:
- Si els nens veuen que els seus pares no rebutgen el malalt, adquireixen un model de
conducta positiu cap al malalt, sempre que no se sentin, ni estiguin descuidats.
- Si els pares viuen la malaltia amb certa serenitat el nen no es veurà angoixat i fins i tot
se'l pot fer participar en algun cura.
- Si els nens rebutgen o no accepten la malaltia els pares han d'explicar-los en què
consisteix aquesta, tranquil·litzant les seves possibles pors.
20 5 20 ALZHEIMER
15
Sobre els adolescents:
- Han de rebre tanta comprensió com la que se li està reclamant davant el pacient
malalt.
- Cal implicar-los parcialment en l'ajuda i atenció al malalt, donant-los confiança perquè
expressin els seus sentiments al respecte i temps per que gaudeixin dels seus amics
aïllats del malalt.
Consells per a les persones que cuiden un malalt
d’Alzheimer (Extret del Doc 30, annex 2)
20 5 20 ALZHEIMER
16
2.2. TREBALL DE CAMP
2.2.1. Lectura i resum dels estudis sobre la prevenció i els factors de
risc de la malaltia
Seguidament vaig demanar als directors que m’enviéssin l’informació més recent sobre
els factors de risc i la prevenció de l’Alzheimer. Em van enviar molts articles científics,
dels quals els útils per al meu treball figuren a l’annex 2. D’aquests documents em vaig
centrar en les conclusions, que són les que he traduït i resumit a continuació, per tal de
tenir tota la informació necessària per a poder desenvolupar la guia amb le mesures de
prevenció.
1. Títol: Preventing Alzheimer’s Disease What Do We Know? (1)
Autor: National institute on Agin. / U.S. Department of Health and Human Services /
Publication No. 12-5503
Data de publicació: Setembre del 2012
Tipus de document/ Metodologia: Document informatiu.
Conclusions: Encara no hi ha cap evidència definitiva sobre el que pot prevenir el
deteriorament cognitiu relacionat amb la malaltia d'Alzheimer. El que sabem és que un
estil de vida saludable que inclogui una dieta equilibrada, activitat física, mantenir el pes
adequat i no tabaquisme poden mantenir i millorar la salut general i el benestar.
Factors de risc per la malaltia d'Alzheimer :
- L’edat és el factor de risc més conegut per la malaltia d'Alzheimer. El risc de
desenvolupar aquesta malaltia es duplica cada 5 anys després dels 65 anys.
- Genètica: Els gens juguen un paper important en el desenvolupament de la malaltia
d’Alzheimer. Els científics han trobat vincles genètics tant amb l’aparició primerenca
com amb l'aparició tardana de la malaltia. L’Alzheimer primerenc no és gaire usual,
representa només el 5% de les persones amb la malaltia. Els seus símptomes en
general apareixen a l’edat de 30, 40 o 50 anys. Les causes de l’aparició tardana
d’Alzheimer encara no s'entenen completament, però els investigadors han identificat
diversos gens de factors de risc.
20 5 20 ALZHEIMER
17
Un d'aquests gens, anomenat apolipoproteïna E (APOE), té tres formes (ε2, ε3 i ε4).
Una forma, l’APOE ε4, augmenta el risc de contraure la malaltia d'una persona. Està
present aproximadament en un 25% de la població. No obstant això, dur APOE ε4 no
vol dir necessàriament que una persona desenvolupi la malaltia d'Alzheimer, i les
persones sense ε4 APOE poden desenvolupar la malaltia.
- Fer exercici protegeix el cervell? L'exercici té molts beneficis. Els estudis demostren
que és bo pel cor i per a la capacitat de realitzar activitats quotidianes.
Estudis epidemiologicsl i d'intervenció suggereixen que l'exercici físic també pot tenir un
paper important en la reducció de risc de la malaltia d'Alzheimer i el deteriorament
cognitiu relacionat amb l'edat.
- Importa la dieta? Un nombre d'estudis suggereixen que el consum de certs aliments
pot ajudar a mantenir el cervell sa i que altres poden ser perjudicials per a la salut
cognitiva. Una dieta que inclou moltes fruites, verdures i és baixa en greix i sucre pot
reduir el risc de moltes malalties cròniques, incloent malalties cardíaques i la diabetis
tipus 2. Els investigadors estan estudiant si una dieta saludable també pot ajudar a
preservar la funció cognitiva o reduir el risc d'Alzheimer.
- Quin és l'efecte d'altres malalties cròniques? Malalties i condicions relacionades amb
l'edat, com ara la malaltia vascular, la pressió arterial alta, malalties del cor i diabetis
tipus 2, poden augmentar el risc de desenvolupar la malaltia d'Alzheimer i el
deteriorament cognitiu. Molts estudis estan investigant si aquest risc es pot reduir
mitjançant la prevenció o el control d'aquestes malalties i condicions a través de
medicaments o canvis en la dieta i l'exercici.
- És important mantenir actiu el seu cervell? El romandre cognitivament actiu durant
tota la vida a través de la participació social o intel·lectual s'associa amb un menor risc
de malaltia d'Alzheimer. Diversos estudis observacionals enllacen contínuament la salut
cognitiva amb el compromís social a través del treball, el voluntariat o viure amb algú.
Activitats mentalment estimulants, com la lectura de llibres i revistes, anar a
conferències, i jugar jocs també estan vinculats a mantenir la ment aguda.
20 5 20 ALZHEIMER
18
Així que, què es pot fer?
Exercici regularment
Menjar una dieta saludable rica en fruites i verdures
Participar en activitats socials i intel·lectualment estimulants
Controlar la diabetis de tipus 2
Rebaixar el nivell de pressió arterial alta
Rebaixar el nivell de colesterol en sang
Mantenir un pes saludable
Deixar de fumar
Rebre tractament per a la depressió
Els científics encara no saben si aquests hàbits saludables poden prevenir directament
o retardar la malaltia d'Alzheimer A mesura que continua la investigació, és important
tenir en compte els molts beneficis que aquests hàbits tenen per a la salut general i el
benestar.
2. Títol: Preventing Alzheimer’s Disease and Cognitive Decline (3)
Autor: Duke Evidence-based Practice Center Durham, North Carolina John W.Williams,
M.D., M.P.H. Brenda L. Plassman, Ph.D. James Burke, M.D, Ph.D.Tracey Holsinger,
M.D. Sophiya Benjamin, M.D. (AHRQ Publication No.10-E005)
Data de publicació: Abril del 2010
Tipus de document/ Metodologia: Document científic de 727 pàgines que analitza
tots els estudis realitzats sobre la prevenció de l’Alzheimer fins la data de la seva
publicació.
Conclusions: Posa de manifest la necessitat d’invertir més en investigació científica
sobre els factors de risc per a contraure la malaltia, ja que les evidencies científiques en
aquest camp són dèbils.
El nivell d’evidència de que l’APOE e4, la depressió, la diabetis, un nivell baix de
socialització i fumar regularment, facin que desenvolupis Alzheimer és més aviat baix.
20 5 20 ALZHEIMER
19
3. Títol: Cognitive and social lifestyle: links with neuropathology and cognition in
late life (5)
Autor: David A. Bennett · Steven E. Arnold · Michael J. Valenzuela · Carol Brayne ·
Julie A. Schneider
Data de publicació: 12/2013
Tipus de document/ Metodologia: Conclusions de diversos estudis sobre la demencia
realitzats en els últims 20 anys.
Conclusions:
Diversos estudis demostren la relació entre factors cognitius i socials (estil de
vida) amb l'aparició de demència.
Els estudis també demostren poca correlació entre neuropaties i l'aparició de
demència o pèrdua cognitiva.
El factor principal lligat a l’Alzheimer en l'àrea cognitiva és la "habilitat lingüística"
Els estudis no demostren relació amb la malaltia i els nivells d'educació,
sociabilitat o objectius a la vida.
4. Títol: Preventing Brain Disease in 2013 Can An Apple a Day Keep Dementia
Away? (10)
Autor: David B. Carr, M.D Professor of Medicine and Neurology The Charles F and
Joanne Knight Alzheimer’s Disease Research Center Division of Geriatrics and
Nutritional Science
Data de publicació: 2013
Tipus de document/ Metodologia: Presentació PPT del Dr David B. Carr per a
Washington University in St. Louis
Conclusions:
Hi ha correlació entre el tipus d'alimentació i l'activitat física amb el risc de patir
algun tipus de demència.
L’estudi també mostra que seguir una dieta mediterrània redueix el risc de patir
Alzheimer
20 5 20 ALZHEIMER
20
El Consum moderat d'alcohol també redueix el risc de patir Alzheimer
o 24 grams d'alcohol al dia
o 12 grams d'alcohol és al voltant d'un got de vi
o Si es doblen aquestes quantitats, el risc augmenta significativament
5. Títol: Diet and Alzheimer's Disease Risk Factors or Prevention (11)
Autor: Vincenzo Solfrizzi, Francesco Panza, Vincenza Frisardi, Davide Seripa,
Giancarlo Logroscino, Bruno P Imbimbo, Alberto Pilotto / Expert Rev Neurother.
2011;11(5):677-708.
Data de publicació: Novembre del 2011
Tipus de document/ Metodologia: Extreu conclusions de 91 estudis mèdics que
abarquen 180.000 pacients, sobre la relació entre la dieta i els factors de risc de
l’Alzheimer.
Conclusions:
Entre els factors dietètics, l'evidència epidemiològica suggereix una possible
associació entre el consum d’àcids grassos monoinsaturats (presents en els
productes làctics enters, alguns fruits secs, fruits alts en greixos com les olives i
els alvocats, en l'oli d'oliva i en els cereals integrals) i àcids grassos poliinsaturats
(presents en el peix, els cereals integrals, la mantega de cacauet, la margarina, la
banana, la pipa de gira-sol i l’oli de sèsam) i un menor risc de deteriorament cognitiu
i la demència.
L'evidència epidemiològica suggereix que una pobre funció cognitiva i un major risc
de demència vascular van lligades amb un menor consum de llet o productes làctics,
mentre que el fet de no consumir productes lactis pot estar associat amb el
deteriorament cognitiu en l'edat avançada.
El consum moderat d'alcohol podria estar associat amb un menor risc de demència i
d’Alzheimer. L’evidencia actual només suggereix un efecte protector.
Els estudis prospectius presenten proves que una major adherència a una dieta de
tipus mediterrani podria estar associada amb el deteriorament cognitiu més lent i la
reducció del risc de patir Alzheimer.
20 5 20 ALZHEIMER
21
6. Títol: Future directions in Alzheimer’s disease from risk factors to prevention
(15)
Autor: Bushra Imtiaz, Anna-Maija Tolppanen, Miia Kivipelto , Hilkka Soininen
Data de publicació: Octubre del 2013
Tipus de document/ Metodologia: Conclusions dels estudis de European Dementia
Prevention Initiative (EDPI)
Conclusions: Factors de risc identificats:
Factors de risc cardiovasculars:
o Hipertensió, hipercolesterolèmia i obesitat
o Diabetis Mellitus
Factors de risc relacionats amb l’estil de vida:
o Baixa educació, inactivitat física i tabaquisme
o Consum excessiu d'alcohol, dieta rica en greixos saturats
o Ingesta insuficient de vitamines i antioxidants
o Inactivitat social
Genètica:
o APOE e4
7. Títol: Prevention strategies for Alzheimer’s disease (21)
Autor: Serge Gauthier, Liyong Wu, Pedro Rosa-Neto and Jianping Jia: Prevention
strategies for Alzheimer’s disease. Translational Neurodegeneration 2012 1:13.
Data de publcació: Juny del 2012
Tipus de document/ Metodologia: Analitza les estrategies per a l’estudi de la
prevenció de l’Alzheimer.
Conclusions: L'estratègia per a fer eficients els estudis de prevenció de l’Alzheimer es
basa en l'estudi els subjectes amb més factors de risc, com ara l'edat avançada, les
persones amb antecedents familiars d'inici tardà d’Alzheimer i els que tenen ApoE4
positiu. Cadascuna d'aquestes estratègies està dissenyada per augmentar la
probabilitat de desenvolupar Alzheimer i d'aquesta manera disminuir la mida de la
mostra o la durada del seguiment.
20 5 20 ALZHEIMER
22
La puntuació de risc de la demencia vé condicionada per:
Edat al moment de l'avaluació inicial
El nivell de l'educació formal
Gènere
Pressió arterial
Índex de Massa Corporal
El nivell total de colesterol a la sang
Nivell d'activitat física
8. Títol: National Institutes of Health State-of-the-Science Conference Statement:
Preventing Alzheimer Disease* and Cognitive Decline (27)
Autor: Martha L. Daviglus, MD, PhD, MPH; Carl C. Bell, MD; Wade Berrettini, MD,
PhD; Phyllis E. Bowen, PhD; E. Sander Connolly Jr., MD; Nancy Jean Cox, PhD;
Jacqueline M. Dunbar-Jacob, PhD, RN; Evelyn C. Granieri, MD, MPH, MSEd; Gail Hunt,
BA; Kathleen McGarry, PhD; Dinesh Patel, MD; Arnold L. Potosky, PhD; Elaine
Sanders-Bush, PhD; Donald Silberberg, MD; and Maurizio Trevisan, MD, MS† / NIH
Conference
Darta de publicació: Agost del 2010
Tipus de document / Metodologia: Resum de les conclusions de la conferència.
Conclusions: Proposa un decàleg de recomenacions per orientar les futures
investigacions sobre la prevenció de l’Alzheimer.
9. Títol: PREVENCIÓN DEL ALZHEIMER (28)
Autor: Michael Falkenstein / Revista Investigacion y Ciencia
Data de publicació: 2010
Tipus de document / Metodologia: Article de divulgació científica.
Conclusions: Proposa:
Beure cafè
Capturar radicals lliures. Vitamina C (Nous, verdures i fruites)
20 5 20 ALZHEIMER
23
Menjar peix
Dieta Mediterrània: Poques llaminadures
Beure vi sense excés
Fer esport
Exercitar el cervell.
10. Títol: Prevención del Alzheimer en la UE (29)
Autor: “Boletín Europa al Día” del Parlamento Europeo
Data de publicació: Gener del 2011
Tipus de document / Metodologia: Butlletí informatiu.
Conclusions: A Europa el nombre de persones que pateixen demència s'estima en 9,9
milions, sent el mal d'Alzheimer responsable de la gran majoria dels casos. La
incidència d'aquesta malaltia es multiplica per dos cada 20 anys i es preveu que s'arribi
a la xifra de 65 milions de casos el 2030. El percentatge de dones afectades dobla el
dels homes, a més de representar un percentatge desproporcionat del total dels
cuidadors. El Parlament Europeu ha aprovat un informe en el qual demana reforçar la
cooperació entre els Estats membres per millorar la prevenció, el diagnòstic precoç i el
tractament de l'Alzheimer i d'altres tipus de demència.
Davant l'evolució de l'epidèmia proposen:
Fomentar la cooperació entre els estats membres en matèria d'investigació, cura
i prevenció de la malaltia d'Alzheimer, fins i tot a través d'estratègies nacionals
concretes.
Considerar la possibilitat de declarar un Any Europeu de la salut mental que
complementi al Dia Mundial de l'Alzheimer (21 de setembre).
Conscienciar més als europeus sobre les demències, facilitant el reconeixement
de símptomes primerencs, establint mesures per ampliar la investigació i
millorant l'accés a les proves diagnòstiques i als medicaments.
Crear centres especialitzats i dotar-los de l'equipament adequat.
Desenvolupar plans per millorar la qualitat de vida dels malalts i els seus
familiars.
20 5 20 ALZHEIMER
24
11. Títol: Risk Factors and Preventive Interventions for Alzheimer Disease (31)
Autor: Martha L. Daviglus, MD, PhD; Brenda L. Plassman, PhD; Amber Pirzada, MD;
Carl C. Bell, MD; Phyllis E. Bowen, PhD, RD; James R. Burke, MD, PhD; E. Sander
Connolly Jr, MD; Jacqueline M. Dunbar-Jacob, PhD, RN; Evelyn C. Granieri, MD, MPH,
MSEd; Kathleen McGarry, PhD; Dinesh Patel, MD; Maurizio Trevisan, MD, MS; John W.
Williams Jr, MD
Data de publicació: Setembre del 2011
Tipus de document / Metodologia: Revisió dels estudis publicats entre el 1984 i
l’octubre del 2009 per al National Institutes of Health State-of-the-Science Conference
Conclusions:
Fins a data d’avui les evidencies científiques sobre els factors de risc i la
prevenció de l’Alzheimer.
Recomana augmentar significativament la inversió en investigació.
12. Títol: Dietary and lifestyle guidelines for the prevention of Alzheimer’s
Disease (32)
Autor: Neal D. Barnard, Ashley I. Bush, Antonia Ceccarelli, James Cooper, Celeste A.
de Jager, Kirk I. Erickson , Gary Fraser , Shelli Kesler , Susan M. Levin , Brendan
Lucey , Martha Clare Morris , Rosanna Squitti
Data de publicació: Març del 2014
Tipus de document/ Metodologia: Anàlisis i conclusions dels estudis publicats fins al
2013.
Conclusions: 1. Minimitzi el seu consum de greixos saturats i greixos trans. El greix
saturat es troba principalment en productes làctics, carns i certs olis (olis de coco i de
palma). Els greixos trans es troben en molts pastissos entrepans i aliments fregits i està
llistat en les etiquetes com "olis parcialment hidrogenats".
2. Hortalisses, llegums (fesols, veces i llenties), fruites i grans integrals han de substituir
les carns i els productes lactis com aliments bàsics principals de la dieta.
20 5 20 ALZHEIMER
25
3. La vitamina E ha de provenir d'aliments, en lloc de suplements. Fonts d'aliments
saludables de vitamina E inclouen llavors, nous, vegetals de fulla verda, i grans sencers.
La quantitat diària recomanada (RDA) de vitamina E és de 15 mg per dia.
4. Una font fiable de vitamina B12, com els aliments fortificats o un suplement que
proporcioni almenys la quantitat diària recomanada (2,4 mg per dia per als adults), ha
de ser part de la seva dieta diària. Revisar regularment els seus nivells sanguinis de
vitamina B12.
5. Si utilitza diverses vitamines, triar les que no tenen ferro i coure i consumir
suplements de ferro només quan ho indiqui el seu metge.
6. Encara que el paper de l’alumini en la malaltia d'Alzheimer segueix sent motiu
d'investigació, els que volen reduir al mínim la seva exposició poden evitar l'ús d'estris
de cuina, els antiàcids, el llevat en pols o altres productes que continguin alumini.
7. Inclogui exercicis aeròbics en la seva rutina, equivalent a 40 minuts de caminar a pas
lleuger 3 vegades per setmana.
Addicionalment:
1. Mantenir una rutina de son que proporcionarà una quantitat adequada de son cada
nit, unes 7 o 8 hores aproximadament És important avaluar i tractar qualsevol trastorn
subjacent del son, com l'apnea obstructiva del son. Els trastorns del son s'han associat
amb el deteriorament cognitiu.
2. Fer ús de l'activitat mental normal que promou el nou aprenentatge, per exemple, 30
minuts al dia de 4 a 5 cops per setmana. Diversos estudis han suggerit que les
persones que són mentalment més actives han reduït el risc de dèficits cognitius en el
futur.
13. Títol: Capitalising on modifi able risk factors for Alzheimer’s disease (33)
Autor: Geert Jan Biessels / Department of Neurology, Brain Center Rudolf Magnus,
University
Medical Center, Utrecht, Netherlands
Data de publicació: Juliol del 2014
20 5 20 ALZHEIMER
26
Tipus document / Metodologia: Divulgació científica: Norton S, Matthews FE, Barnes
DE, Yaff e K, Brayne C. Potential for primary prevention of Alzheimer’s disease: an
analysis of population-based data. Lancet Neurol 2014; 13: 788–94.
Conclusions: S’estimen que un de cada tres casos de la malaltia d'Alzheimer a tot el
món és atribuïble a la diabetis, la hipertensió, l'obesitat, la inactivitat física, el
tabaquisme, la depressió, o al baix nivell d'educació, tenint en compte la freqüent co-
ocurrència d'aquests factors. Sobre la base d'aquesta estimació es mostra que les
reduccions relatives a la prevalença de cadascun dels set factors de risc en un 20% per
dècada podrien reduir el nombre de casos de malalts d’Alzheimer, dels 106 milions
previstos sense la intervenció a 90 milions a tot el món, per a l'any 2050.
Esquema on es mostra l’acció dels factors de
risc al llarg dels anys.
20 5 20 ALZHEIMER
27
14. Títol: Cardiovascular Risk Factors and Dementia (34)
Autor: Howard Fillit, MD; David T. Nash, MD; Tatjana Rundek, MD, PhD; and Andrea
Zuckerman, MD/ The American Journal ofGeriatric Pharmacotherapy
Data de publicació: Juny del 2008
Tipus de document/ Metodologia: Anàlisis dels principals estudis publicats fins al
2008 relatius a la relació entre qualsevol tipus de demencia o pèrdua de capacitat
cognitiva amb problemes cardiovasculars.
Conclusions: Objectiu: L'objectiu d'aquesta revisió va ser examinar la relació entre els
factors específics de risc cardiovascular i la demència, i en que les estratègies actuals
de tractament per a la demència s'haurien de centrar en reduir els riscos de les
malalties cardiovasculars.
Mètodes: Es va realitzar una revisió de la literatura per la presència simultània de 2
temes principals, factors de risc carsiovasculars i la demència (per exemple,
l’Alzheimer). Es va fer especial èmfasi en els estudis de resultats clínics que examinen
els efectes dels tractaments de factors farmacològicament modificables de risc de
malalties cardiovasculars en la demència i el deteriorament cognitiu.
Resultats: els factors de risc de vida per a les malalties cardiovasculars com l'obesitat,
la manca d'exercici, el tabaquisme i certs factors psicosocials, s'han associat amb un
major risc de deteriorament cognitiu i la demència. Alguna evidència suggereix que la
gestió eficaç d'aquests factors pot prevenir el deteriorament cognitiu /demència.
Assaigs aleatoritzats, controlats amb placebo de medicaments antihipertensius han
trobat que aquest tipus de tractament pot reduir el risc de deteriorament cognitiu, i les
dades també suggereixen un benefici per als pacients amb Alzheimer.
Conclusions: Des d'una perspectiva clínica, aquestes dades recolzen encara més la
justificació de la importància de conèixer els factors de risc per a les malalties
cardiovasculars, i així prevenir el deterioramemt cognitiu/ demència.
20 5 20 ALZHEIMER
28
15. Diabetes and other vascular risk factors for dementia: Which factor matters
most? A systematic review (35)
Autor: Raoul P. Kloppenborg, Esther van den Berg, L. Jaap Kappelle, Geert Jan
Biessels
Data de publicació: Març del 2008
Tipus de document/ Metodologia: Anàlisis sitemàtic de 70 estudis publicats fins al
2008 que relacionen la diabetis, la dislipidemia, l’hipertensió i l’obesitat amb la
demència.
Conclusions:
Diabetis mellitus: 6 de cada 11 estudis demostren una correlació significativa
entre la diabetes i l’Alzheimer.
Per als factors de risc la hipertensió, la dislipidèmia i l'obesitat les associacions
són clarament més fortes i més consistents en els estudis amb períodes de
seguiment més llargs.
16. Títol: Potential for primary prevention of Alzheimer’s disease: an analysis of
population-based data (36)
Autor: Sam Norton, Fiona E Matthews, Deborah E Barnes, Kristine Yaff e, Carol
Brayne (National Institute for Health Research Collaboration for Leadership in Applied
Health Research and Care for Cambridgeshire and Peterborough.9
Data de publicació: Agost del 2014
20 5 20 ALZHEIMER
29
Tipus de document/ Metodologia: Anàlisis de tots els estudis publicats a PubMed
(Des de l’1 de gener de 1994 fins al 30 de maig de 2014) per identificar revisions
sistemàtiques que ofereixen risc atribuïble a la població (PAR) estimat de la malaltia
d'Alzheimer per als 7 factors modificables següents: la diabetis, la hipertensió, l'obesitat,
la inactivitat física, el tabaquisme , la depressió i el baix nivell educatiu.
Conclusions:
Aquesta taula estima el PAR (% dels casos d’Alzheimer en la població atribuibles al
factor de risc) per a la malaltia d’Alzheimer en cadascun dels 7 factors de risc,
juntament amb el nombre de casos atribuïbles el 2010 a la seva alta prevalença.
Als Estats Units, a Europa i al Regne Unit la major proporció de casos es va deure a la
inactivitat física. Un de cada cinc casos d’Alzheimer es va donar per a un nivell
d’educació baix. El tabaquisme i la depressió es troben cadascuna al voltant d'un de
cada deu casos de la malaltia en aquestes regions.
A causa de la seva baixa prevalença, la diabetis, la hipertensió de la mitjana edat, i
l'obesitat de la mitjana edat s'estima que representen entre el 2% i el 8% dels casos.Si
la prevalença dels factors de risc es reduís en un 10% o 20% per dècada en aquests 40
anys, una proporció important dels casos de malaltia d'Alzheimer es podrien prevenir.
20 5 20 ALZHEIMER
30
20 5 20 ALZHEIMER
31
17. Títol: WILL A HEALTHY LIFESTYLE HELP PREVENT ALZHEIMER’S
DISEASE? (37)
Autor: Sandra K. Pope, Valorie M. Shue, and Cornelia Beck / Department of Geriatrics,
University of Arkansas for Medical Sciences,
Data de publicació: 2003
Tipus de document / Metodologia: Document de divulgació científica que separa els
riscs modificables dels no modificalbles per a la prevenció de l’Alzheimer.
Conclusions: - Factors de risc no modificables:
EDAT: El risc de patir Alzheimer augmenta exponencialment amb l'edat, aquest
risc es duplica cada cinc anys per a les persones majors de 65.
HISTÒRIA FAMILIAR: Els individus tenen 3,5 vegades més risc de desenvolupar
Alzheimer si tenen un pare o germà amb la malaltia.
PREDISPOSICIÓ GENÈTICA: Diverses mutacions genètiques predisposen a
tenir Alzheimer.
- Factors de risc modificables:
LESSIONS AL CAP: La lesió traumàtica amb pèrdua de consciència s'ha
associat amb l’Alzheimer en nombrosos estudis, sent el risc més alt de lesió en
els adults majors de 70 anys d'edat.
NIVELL BAIX D’EDUCACIÓ: Diversos estudis transversals i longitudinals
realitzats en nombrosos països han trobat una associació entre el baix nivell
educatiu i l’Alzheimer.
MALALTIA VASCULAR : l’evidència implica tant la malaltia cardiovascular com
la cerebrovascular amb la predisposició de patir Alzheimer.
DIABETIS: Diversos estudis epidemiològics a gran escala de la gent gran han
trobat taxes més altes d'Alzheimer en els que patien diabetes.
COLESTEROL ALT: Fortament associat amb la malaltia vascular, s'ha convertit
recentment en un factor de risc sospitós en la investigació de l’Alzheimer.
ALTS NIVELLS D'HOMOCISTEÏNA: L'homocisteïna és un substrat per diversos
enzims i és un intermedi important en les reaccions metabòliques de la
metionina, un aminoàcid essencial.
20 5 20 ALZHEIMER
32
Les vitamines B6 i B12 són les principals determinants dels nivells
d'homocisteïna en plasma, encara que altres factors d'estil de vida com el
tabaquisme, el cafè i el consum d'alcohol també s'associen amb un alt nivel
d’homocisteïna.
ESTRÒGENS: Han estat àmpliament investigat pel seu paper protector en
nombroses àrees de la salut de la dona. No obstant això, els resultats de l'estudi
han estat contradictoris, ja que en els resultats no s’ha trobat cap relació amb el
deteriorament cognitiu.
MEDICAMENTS ANTIINFLAMATORIS NO ESTEROÏDALS: L’inflamació és una
de les anomalies detectades en els cervells amb Alzheimer i diversos casos i
controls i estudis transversals han reportat un menor risc d'Alzheimer amb l'ús
d’aquests medicaments.
EXPOSICIÓ DE METALL: L’investigació sobre el risc de l'exposició als metalls
per al desenvolupament de l'Alzheimer ha aportat resultats inconsistents.
18. Títol: Lifestyle and health-related risk factors and risk of cognitive aging
among older veterans (38)
Autor: Kristine Yaffe, Tina D. Hoang, Amy L. Byers, Deborah E. Barnes, Karl E.
Friedl/United States Army. Medical Research and Materiel Command.
Data de publicació: 2014
Tipus de document / Metodologia: Estudia la influència de l’estil de vida sobre
l’aparició de demencia en els veterans de l’exèrcit d’Estats Units.
Conclusions: Els factors de risc sobre els que proponen actuar són:
Riscs Cardiovasculars
Escassa actividtat física
Nutrició neuroprotectiva
Estimular l’activitat social i intelectual
La qualitat de la son
Alcoholisme i tabaquisme
20 5 20 ALZHEIMER
33
20 5 20 ALZHEIMER
34
19. Títol: Identifying Risk Factors for Cognitive Decline and Alzheimer's (39)
Autor: National Institute on Agin / U.S. Department of Health & Human Services
Data de publicació: 2014
Tipus de document/ Metodologia: Divulgació Científica.
Conclusions: 1. Els patrons de son pot ser un senyal de risc d'Alzheimer:
Els investigadors de l’Institut Nacional sobre l'Envelliment han fotografiat els cervells
dels voluntaris de més edat i han trobat que els que van reportar problemes per dormir
tenien més amiloide en els seus cervells, com ho indiquen les zones grogues i
vermelles. Es necessita més investigació per determinar com la pertorbació del son
influeix en l'aparició i progressió d'Alzheimer.
Els resultats dels estudis recolzats pel NIA plantegen la possibilitat de que millorar el
son en la gent gran podria reduir el seu risc de desenvolupar la malaltia d'Alzheimer.
L'exercici, factors de creixement neuronal i la plasticitat del cervell
Investigació recolzada pel NIA va mostrar que els adults grans que van fer caminades
aeròbiques havien augmentat la connectivitat funcional en una ressonància magnètica
en certes xarxes cerebrals que normalment degeneren amb l'edat, en comparació amb
altres adults grans en un grup de control nonwalking.
2. Reducció de la pressió arterial i el risc per l'Alzheimer: Alguns estudis
epidemiològics han associat l'ús de certs medicaments que controlen la pressió
arterial (antihipertensius) amb un menor risc de desenvolupar la malaltia
d'Alzheimer .
20 5 20 ALZHEIMER
35
3. Nivells de glucosa a la sang vinculats al risc de demència: Investigadors de la
Universitat de Washington, Seattle, van trobar que els nivells de glucosa a la
sang més alts estan associats amb un major risc de demència, fins i tot entre
persones que no tenen diabetis).
20. Títol: Thoughts on prevention and delay of AD (8)
Autor: Osborne Almeida / Max Planck institute of Psychiatry, Munich, Germany
Data de publicació: Octubre del 2013
Tipus de document/ Metodologia: Presentació per al Simposyum Internacionl del 24
i 25 d’Octubre a la Universitat do Minho Portugal.
Conclusions:
20 5 20 ALZHEIMER
36
CONCLUSIONS
Un cop analitzades les conclusions dels diferents documents vaig redactar les meves
pròpies conclusions i la guia de mesures de prevenció per a l’Alzheiemer.
Posteriorment les vaig traduir a l’anglès i les vaig enviar per Email als directors dels
centres d’investigació d’Alzheimer perquè em fessin les correccions i comentaris
pertinents. (Es poden veure a l’Annex 1).
Aquestes són les conclusions resultants de la meva recerca, després de millorar-les
gràcies als directors dels centres d’investigació de l’Alzheimer:
Abans del 2010 no trobem estudis suficientment amplis i determinants sobre els
factors de risc, tots diuen que s’hauria d’invertir més en investigació per a poder
arribar a conclusions sòlides.
Els estudis més recents suggereixen que un estil de vida saludable pot frenar o
prevenir l’Alzheimer, tot i que no està establerta clarament la relació causa
efecte..
Les estretegies de prevenció de l’Alzheimer han de tenir especialment en
compte a les persones que tenen un major risc de desenvolupar la malaltia.
Es fa la separació dels factors de risc per a contraure aquesta malaltia, segons si
són o no modificables.
FACTORS DE RISC NO MODIFICABLES
Factor Comentari Fonts
L’edat
El risc de patir Alzheimer augmenta exponencialment
amb l'edat, a partir dels 65 anys aquest risc es duplica
cada cinc anys.
(1), (37)
La història
familiar
Els individus tenen 3,5 vegades més risc de
desenvolupar Alzheimer si tenen un pare o germà amb
la malaltia.
(1), (37)
Predisposició
genètica
L’ApoE e4 és un gen que es troba al cromosoma 19, és
un dels gens diana del receptor X del fetge, un receptor
(1), (8), (37)
20 5 20 ALZHEIMER
37
nuclear que juga un paper important en la regulació del
metabolisme del colesterol, dels àcids grassos i la
homeostasis de la glucosa. Tenir aquest gen augmenta
el risc de contraure la malaltia d'una persona i la seva
presència està relacionada amb l’aparició primerenca
de la malaltia. Està present aproximadament en un
25% de la població, però dur ApoE e4 no vol dir
necessàriament que aquella persona tindrà Alzheimer,
al igual que hi ha casos de malalts d’Alzheimer que no
presenten aquest gen.
FACTORS DE RISC MODIFICABLES
Factor Comentari Fonts
FACTORS DE RISC CARDIOVASCULARS
Hipertensió
Ha sigut associada amb l’Alzheimer en múltiples
estudis. És un factor que depèn de l’edat, està
demostrat que a la mitjana edat és un clar factor de
risc. Els estudis no demostren correlació entre
l’hipertensió a l’adolescència i l’Alzheimer.
L’hipertensió pot provocar un procés de
neurodegenració per derrams cerebrals, hictus, etc.
Provoca un augment de beta amiloide al plasma i això
va lligat al augment de risc de l’Alzheimer.
(15), (34)
Colesterol
El risc es produeix per 2 mecanismes diferents:
Un nivell alt de colesterol provoca
artereoesclerosis, que fa augmentar el risc
d’accidents cardiovasculars i cerebrovasculars.
Un nivell alt de colesterol també pot implicar un
augment de beta amiloide.
(34), (15)
20 5 20 ALZHEIMER
38
Diabetis
6 de cada 11 estudis demostren una correlació
significativa entre diabetes i alzheimer. Degut a que
causa problemes cardiovasculars.
(15), (35),
(1), (36)
FACTORS RELACIONATS AMB L’ESTIL DE VIDA
El dormir
Les persones que reporten tenir problemes i que no
dormen un mínim de 7 o 8 hores tenen més amiloide en
el cervell i això provoca un augment de risc.
(39)
Inactivitat
física
Nombrosos estudis mostren que tenir un estil de vida
sedentari és un dels factors que més afavoreixen
l’aparició de l’Alzheimer. Les persones físicament
actives presenten un 30% menys de risc de patir
Alzheimer. Els exercicis aeròbics redueixen el risc de
deteriorament cognitiu per:
L’efecte neurotròfic de l’exercici (Els factors
neurotròfics mantenen la viabilitat de les
neurones, en fan possible la supervivència i
estimulen la neurogènesi).
La disminució de riscs vasculars.
(1),(11),(28),
(15)
Fumar
Diversos estudis indiquen que fumar és un factor de
risc a tenir en compte per al desenvolupament de la
malaltia ja que se li atribueixen un 13,9% dels casos.
Un cigarret conté 4.000 substàncies que se sap que
són oxidants i que provoquen neurodegeneració.
(1), (11),
(36), (15)
Depressió Se li atribueixen un 7,9% dels casos d’Alzheimer. (11), (36)
Dieta
Hi ha correlació entre el tipus d'alimentació amb el risc
de patir algun tipus de demència. L’estudi també
mostra que seguir una dieta mediterrània redueix el risc
de patir Alzheimer.
(1), (11),
(36), (15)
20 5 20 ALZHEIMER
39
Obessitat: L’assossiació entre l’índex de massa
corporal i l’Alzheimer és bidireccional, ja que un
índec de massa corporal elevat augmenta el risc
d’AD i en la gent gran la pèrdua de massa
corporal és un síntoma de la possible aparició de
l’AD.
Alcohol
El Consum moderat d'alcohol també redueix el risc de
patir Alzheimer
24 grams d'alcohol al dia
12 grams d'alcohol és al voltant d'un got de vi
Si es doblen aquestes quantitats, el risc
augmenta significativament.
(4), (5)
Activitat
cognitiva i
social
Nombrosos estudis demostren la relació entre factors
cognitius i socials (estils de vida) amb l’aparició de
demència. Però no demostren relació entre l’Alzheimer
i el nivell d’educació, però si amb la sociabilitat i els
objectius a la vida
(3)
Lessions al
cap
Els estudis mostren que una lessió al cap amb pèrdua
de consciència s'associa amb l'aparició futura de la
malaltia d'Alzheimer.
(39)
20 5 20 ALZHEIMER
40
2.2.2 .SITUACIÓ A LES ESCOLES DE CATALUNYA
2.2.2.1. OBJECTIU
En aquest apartat del treball m’he proposat conèixer quina és la situació actual de les
escoles de Catalunya envers la malaltia d’Alzheimer. Per començar, he hagut de cercar
una llista de totes les escoles de Catalunya i entrar a les seves respectives pàgines
webs per obtenir la direcció Mail de tots els directors de les escoles. He reunit un total
de 1096 direccions.
Un cop fet això, he dissenyat una breu enquesta que es mostra a continuació, dirigida
als directors de les diferents escoles, amb el propòsit de saber si els alumnes de
secundària tenen un bon coneixement sobre la malaltia, si les escoles reben informació
sobre l’Alzheimer de part d’algun organisme oficial, si segueixen algun protocol per a
prevenir la malaltia i si estarien interessats en rebre la meva guia i conclusions
resultants del meu treball.
Benvolgut/da director/a,
Em dic Alba Gutiérrez i sóc una estudiant de primer de batxillerat de l’escola Lestonnac. M’agradaria
estudiar medicina i per això he triat el tema de l’Alzheimer per a dur a terme el meu treball de
recerca. L’objectiu del meu treball és crear una guia amb mides per a prevenir l’Alzheimer. Per a la
part pràctica del meu treball necessitaria que respongués a la següent enquesta. Aquesta enquesta
és anònima i només es presentaran les dades agregades.
De l’1 al 5 (essent l’1 cap i 5 molta), quin nivell d’informació tenen els alumnes del seu centre
respecte l’Alzheimer?
Ha rebut informació d’algun organisme oficial sobre la prevenció de l’Alzheimer? Sí No
Segueix un protocol de prevenció per a l’Alzheimer en el seu centre? Sí No
Estaria interessat en que li enviés la guia i conclusions resultants del meu treball? Sí No
Li agrairia molt si em pogués respondre abans del proper 18 de Juliol.
Moltes gràcies per la seva col·laboració.
Atentament, Alba Gutiérrez
20 5 20 ALZHEIMER
41
Del total de 1.096 mails que he enviat, he obtingut 99 respostes vàlides i 36 mails se
m’han retornat a causa de que la direcció era incorrecta. La resta no m’han contestat o
m’han respòs dient que no contesten enquestes d’aquest tipus o que no estan segurs
de tenir prou coneixement com per a respondre-la.
2.2.2.2. RESULTATS
A partir de les 99 respostes vàlides he pogut obtenir aquests resultats:
1 2 3 4 5
Nombre de dades 18 45 19 6 2
% 20% 50% 21% 7% 2%
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
De l’1 al 5 (essent l’1 cap i 5 molta), quin nivell d’informació tenen els alumnes del seu centre respecte l’Alzheimer?
Nombre de dades %
20 5 20 ALZHEIMER
42
1. De la primera pregunta he obtingut els resultats que ja esperava, és a dir, que la
majoria d’alumnes de secundària no tenen un coneixement gaire ampli sobre
l’Alzheimer.
2. Amb la segona pregunta, la major part dels directors de les escoles em
confirmen que no han rebut cap tipus d’informació sobre l’Alzheimer per part
d’algun organisme oficial. Una gran part dels que han respòs que sí, han
puntualitzat que ha estat per part del programa de la Marató de TV3.
3. A partir de la tercera pregunta, he pogut comprovar que en les escoles de
Catalunya no s’està aconsellant ni aplicant cap mètode per a prevenir
l’Alzheimer.
4. La gran majoria dels directors dels centres desitgen rebre les conclusions del
meu treball per a saber si realment es pot prevenir l’Alzheimer.
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
Ha rebut informació d’algun organisme oficial sobre la prevenció de l’Alzheimer?
Segueix un protocol de prevenció per a l’Alzheimer en el seu centre?
Estaria interessat en que li enviés la guia i conclusionsresultants del meu treball?
Ha rebut informació d’algun organisme oficial sobre la prevenció
de l’Alzheimer?
Segueix un protocol de prevenció per a l’Alzheimer en el seu centre?
Estaria interessat en que li enviés laguia i conclusions resultants del meu
treball?
SI 17 2 91
NO 82 97 8
Respostes preguntes 2, 3 i 4
SI NO
20 5 20 ALZHEIMER
43
2.2.3. PROPOSTES MIDES DE PREVENCIÓ (GUIA)
Un cop completat el meu treball, proposo una sèrie de mesures per a prevenir
l’Alzheimer que han estat revisades també pels directors dels centres d’investigació
d’Alzheimer.
1. DIETA MEDITERRÀNIA
Molta fruita, verdures i llegums
Oli d’oliva
Peix, especialment aquells rics en Omega 3
Fruits secs
Làctis desnatats
× Pocs sucres afegits, xuxeries, pastisseria industrial, etc
2. CAFÈ
El consum diari moderat de cafè ajuda a prevenir l’Alzheimer
3. EXERCICI FÍSIC
Es recomana fer exercici aeròbic uns 40 min 3 cops per setmana
4. NO FUMAR
5. EXERCITAR EL CERVELL
Cultivar l’hàbit de la lectura
Participar en activitats socials
6. DORMIR
És molt important dormir un mínim de 7 o 8 hores diàries
7. REDUIR L’ESTRÈS
Les persones que tenen antecedents familiars de DIABETIS, HIPERTENSIÓ I
OBESITAT tenen un risc més elevat de desenvolupar Alzheimer i hauríen de cumplir
més rigorosament aquesta guia.
20 5 20 ALZHEIMER
44
2.2.4. PÀGINA WEB PER A COMUNICAR LA GUIA A LES ESCOLES
He creat una pàgina web amb els diferents apartats que té el meu treball i la guia amb les mesures de
prevenció de l’Alzheimer, per tal de que tots els directors de les escoles de Catalunya puguin consultar
el meu treball i tinguin a l’abast les conclusions i la guia resultants. També he pujat tots els articles dels
quals he tret informació perquè qualsevol persona que vulgui aprofundir en el coneixement sobre
l’Alzheimer ho pugui fer.
La direcció de la pàgina web és: http://stop-alzheimer.wix.com/stop-alzheimer
Aquest és el mail que he enviat als directors de les escoles de Catalunya:
20 5 20 ALZHEIMER
45
3. CONCLUSIONS FINALS
CONCLUSIONS
A dia d’avui l’Alzheimer és una malaltia incurable que afecta dramàticament al
pacient i als seus cuidadors, normalment la família.
Actualment hi ha 30 milions de malalts d’Alzheimer en tot el món i es preveu que
al 2050 hi hagi 106 milions de malalts (Cada 20 anys es dobla el nombre
d’afectats).
Fins al 2010 no hi havíen estudis concluents sobre els factors de risc per a
contraure aquesta malaltia.
Actualment es coneixen els factors de risc, la seva prevalença i per tant es
poden posar en marxa mesures de prevenció.
En 20 anys, amb una reducció del 20% dels factors de risc 5 milions de
persones es salvaríen de tenir Alzheimer i 20 milions de familiars deixaríen de
veure’s afectats a causa d’aquesta malaltia.
És imprescindible que es continuï invertint en investigació perquè no es
coneixen els mecanismes d’acció de la malaltia i per tant, no s’ha trobat la cura.
Actualment a les escoles de Catalunya no s’esta aplicant cap política de
prevenció de l’Alzheimer, ni han rebut informació ni instruccions sobre el tema
per part de l’Estat. A més a més, els directors dels centres consideren que els
seus alumnes no tenen suficient nivell de coneixement envers aquesta malaltia.
Com a resultat d’aquest treball de recerca vaig decidir de fer una guia de
prevenció per a l’Alzheimer.
La meva hipòtesi de partida s’ha corroborat ja que existeixen mesures de
prevenció amb resultats científicament comprovats i si s’apliquéssin polítiques de
prevenció a les escoles el nombre de casos d’Alzheimer es reduiria. Però cal
tenir en compte que:
o Les mesures de prevenció han d’estar especialmet enfocades a les
persones amb un major risc de patir Alzheimer.
o Aquestes mesures de prevenció són cadascuna per si sola prou bàsiques
com per estar dins de les prioritats educatives de qualsevol escola.
20 5 20 ALZHEIMER
46
4. VALORACIÓ CRITICA
VALORACIÓ PERSONAL DEL TREBALL
Tot i que sé que queda lluny d’un treball estrictament científic, n’estic orgullosa del
treball que he aconseguit desenvolupar ja que l’he fet de forma rigorosa i el més
constant possible. Tota la informació està extreta de treballs científics de qualitat i això
m’ha suposat haver de llegir molt en anglès, buscar i relacionar conceptes totalment
nous per a mi, entendreu i explicar-ho amb les meves paraules. Li he dedicat molt de
temps a aquest treball, però penso que ha valgut la pena.
El que més m’ha agradat d’aquesta experiència ha sigut contactar amb especialistes en
el tema, intercanviar idees amb ells i veure com m’encoratjaven a descobrir més i més
sobre aquesta malaltia.
Potser caldría millorar alguns apartats o potser hauría d’haver treballat de forma
diferent algun aspecte, però personalment trobo que les decisions que he pres m’han
ajudat a arribar a bones conclusions.
Realitzar aquest treball m’ha fet adonar-me de la importància de gestionar bé el temps i
d’organitzar-se. Tenint gran part del curs de primer i tot l’estiu és difícil adonar-se’n de
que s’ha d’anar treballant de manera constant, per tant, si pogués tornar a fer el treball
de recerca m’organitzaria encara millor.
Finalment dir que faig una valoració positiva d’haver de fer un treballl de recerca perquè
és un tipus de treball amb el qual un alumne no s’hi troba anteriorment en altres cursos
i que t’ajuda a madurar i ser responsable.
20 5 20 ALZHEIMER
47
FONTS D’INFORMACIÓ
DIRECTORS DE CENTRES D’INVESTIGACIÓ DE L ’ALZHEIMER
CENTRO DE INVESTIGACION ALZHEIMER DIRECTOR WWW DIRECTOR'S e-mailADRC Northern Manhattan Community Lawrence S. Honig [email protected]
Alzheimer’s Disease Center Karyn Marsh [email protected]
Alzheimer’s Disease Education & Referral (ADEAR) Center www.nia.nih.gov/alzheimers [email protected]
Arizona Alzheimer’s Disease Center/Sun Eric Reiman www.azalz.org [email protected]
Boston University Neil William Kowall www.bu.edu/alzresearch [email protected]
Charles F. and Joanne Knight Alzheimer’s Disease Research
Center African-American Outreach Satellite David Carr [email protected]
Charles F. and Joanne Knight Alzheimer’s Disease Research
Center Rural Education and Outreach Satellite Andrea Denny [email protected]
Choctaw Nation Health Care Center Carey Fuller [email protected]
Columbia University Scott Small www.alzheimercenter.org [email protected]
Emory University Allan I. Levey www.med.emory.edu/ADC [email protected]
Harvard Medical School Bradley T. Hyman [email protected]
Healthy Aging Brain Center Malaz A. Boustani [email protected]
Indiana University Andrew Saykin http://iadc.iupui.edu [email protected]
Mayo Clinic* Ronald Petersen [email protected]
Memory Disorders Clinical and Research Director: Sheldon M. Wolf [email protected]
Minority Gateway Clinic Charles D. Smith [email protected]
Mount Sinai School of Medicine Mary Sano www.mssm.edu/research/centers/ [email protected]
National Alzheimer’s Coordinating Center Walter Kukull www.alz.washington.edu [email protected]
National Cell Repository for Alzheimer’s Disease Tatiana Foroud www.ncrad.org [email protected]
New York University Steven H. Ferris [email protected]
Northwestern University M.‑Marsel Mesulam www.brain.northwestern.edu [email protected]
Oregon Health and Science University Jeffrey Kaye www.ohsu.edu/research/alzheimers [email protected]
Rush University Medical Center David A. Bennett www.rush.edu/radc [email protected]
The Johns Hopkins University Marilyn Albert www.alzresearch.org [email protected]
UC San Diego Hispanic Satellite and Douglas Galasko [email protected]
University of California, Davis Charles S. DeCarli http://alzheimer.ucdavis.edu [email protected]
University of California, Irvine Frank LaFerla www.alz.uci.edu [email protected]
University of California, Los Angeles Dale Bredesen [email protected]
University of California, San Diego Douglas R. Galasko http://adrc.ucsd.edu [email protected]
University of California, San Diego http://adcs.ucsd.edu [email protected]
University of California, San Francisco Bruce Miller http://memory.ucsf.edu [email protected]
University of Kansas Russell H. Swerdlow www.kualzheimer.org [email protected]
University of Kentucky Linda Van Eldik www.centeronaging.uky.edu [email protected]
University of Pennsylvania John Q. Trojanowski www.uphs.upenn.edu/ADC [email protected]
University of Pittsburgh Oscar Lopez www.adrc.pitt.edu [email protected]
University of Pittsburgh Satellite Center: Carol Manning [email protected]
University of Southern California Helena Chui http://adrc.usc.edu [email protected]
University of Texas, Southwestern Roger N. Rosenberg www.utsouthwestern.edu/alzheimers/ roger.rosenberg@
University of Washington Thomas Montine http://www.uwadrc.org [email protected]
University of Wisconsin Sanjay Asthana www.wcmp.wisc.edu [email protected]
Washington University John C. Morris http://alzheimer.wustl.edu [email protected]
Wisconsin ADRC Minority Recruitment Dorothy Edwards [email protected]. edu
20 5 20 ALZHEIMER
48
ARTICLES CIENTÍFICS
Nº TÍTOL AUTOR DATA DE
PUBLICACIÓ
1 Preventing Alzheimer’s Disease What Do We Know?
National Institute on Aging / U.S. Department of Health and Human Services Publication No. 12-5503
9/2012
2 Las 19 señales Portal Español de la Alzheimer’s Association 8/2014
3 Preventing Alzheimer’s Disease and Cognitive Decline
Duke Evidence-based Practice Center Durham, North Carolina / AHRQ Publication No. 10-E005
4/2012
4 A new roadmap for drug development for Alzheimer’s disease
Robert E. Becker, Nigel H. Greig, Ezio Giacobini, Lon S. Schneider and Luigi Ferrucci
12/2013
5 Cognitive and social lifestyle: links with neuropathology and cognition in late life
David A. Bennett · Steven E. Arnold ·Michael J. Valenzuela · Carol Brayne ·Julie A. Schneider
8/2013
6 Brain aging, Alzheimer's disease, and mitochondria
Russell H. Swerdlow Department of Neurology, University of Kansas School of Medicine, Kansas City, KS, USA
8/2011
7 Alzheimer’s disease: strategies for disease modification
Martin Citron (www.nature.com/reviews/drugdisc)
5/1010
8 Thoughts on prevention and delay of Alzheimer disease
Max Planck Institute of Psychiatry 10/2013
9 Parallel Discovery of Alzheimer’s Therapeutics Andrew W. Lo, Carole Ho, Jayna Cummings, Kenneth S. Kosik
6/2014
10 Preventing Brain Disease in 2013Can An Apple a Day Keep Dementia Away?
David B. Carr, M.D Professor of Medicine and Neurology The Charles F and Joanne Knight Alzheimer’s Disease Research Center Division of Geriatrics and Nutritional Science
6/2013
11 Diet and Alzheimer's Disease Risk Factors or Prevention
Vincenzo Solfrizzi, Francesco Panza, Vincenza Frisardi, Davide Seripa, Giancarlo Logroscino, Bruno P Imbimbo, Alberto Pilotto (Expert Rev Neurother. 2011;11(5):677-708.)
11/2011
12
STATE OF THE SCIENCE CONFERENCE ON THE ADVANCEMENT OF ALZHEIMER’S DIAGNOSIS, TREATMENT AND CARE State of the Science Conference June 21-22, 2012, Philadelphia, PA USA
Perelman School of Medicine University of Pennsylavnia
6/2012
13 Alzheimer’s Disease: The Challenge of the Second Century
David M. Holtzman,* John C. Morris, Alison M. Goate (www.ScienceTranslationalMedicine.org)
4/2011
14 Mitochondria and Cell Bioenergetics: Increasingly Recognized Components and a Possible Etiologic Cause of Alzheimer’s Disease
Russell H. Swerdlow Departments of Neurology, Biochemistry and Molecular Biology, and Molecular and Integrative Physiology, University of Kansas Medical Center,
2011
15 Future directions in Alzheimer’s disease from risk factors to prevention
Bushra Imtiaz , Anna-Maija Tolppanen , Miia Kivipelto a, Hilkka Soininen
10/2013
16 Alzheimer’s Disease Genetics / FACT SHEET Alzheimer’s Disease Education and Referral (ADEAR) Center
6/20111
17 Epigenomics of Alzheimer’s disease
DAVID A. BENNETT, LEI YU, JINGYUN YANG, GYAN P. SRIVASTAVA, CRISTIN AUBIN, and PHILIP L. DE JAGER CHICAGO, ILL AND BOSTON, CAMBRIDGE, MASS
2014
18 2014 Alzheimer’s Disease / Facts and Figures Alzheimer’s Association, 2014 Alzheimer’s Disease Facts and Figures, Alzheimer’s & Dementia, Volume 10, Issue 2.
2014
19 Alzheimer Mechanisms and Therapeutic Strategies
Yadong Huang1,2 and Lennart Mucke Gladstone Institute of Neurological Disease, San Francisco, USA
2/2012
20 Mechanisms of Disease / Alzheimer’s Disease Henry W. Querfurth, M.D., Ph.D., and Frank M. 2/2011
20 5 20 ALZHEIMER
49
LaFerla, Ph.D. (T h e new engl and journa l o f medicine)
21 Prevention strategies for Alzheimer’s disease Serge Gauthier, Liyong Wu, Pedro Rosa-Neto and Jianping Jia
1/2013
22 Unraveling the Mystery U.S. Department of Health and Human Services NIH Publication Number: 08-3782
9/2008
23 Monetary Costs of Dementia in the United States
Michael D. Hurd, Ph.D., Paco Martorell, Ph.D., Adeline Delavande, Ph.D., Kathleen J. Mullen, Ph.D., and Kenneth M. Langa, M.D., Ph.D.
2013
24 After Disappointments, Alzheimer’s Researchers Seek Out New Paths
Susan Worley 5/2014
25 Neurodegenerative Disorders of Aging: The Down Side of Rising Longevity
John C. Morris, MD 10/2013
26 Enfermedad de Alzheimer Revista Chilena de Neuro-Psiquiatría 11/2003
27 National Institutes of Health State-of-the-Science Conference Statement: Preventing Alzheimer Disease* and Cognitive Decline
Martha L. Daviglus, MD, PhD, MPH; Carl C. Bell, MD; Wade Berrettini, MD, PhD; Phyllis E. Bowen, PhD; E. Sander Connolly Jr., MD; Nancy Jean Cox, PhD; Jacqueline M. Dunbar-Jacob, PhD, RN; Evelyn C. Granieri, MD, MPH, MSEd; Gail Hunt, BA; Kathleen McGarry, PhD; Dinesh Patel, MD; Arnold L. Potosky, PhD; Elaine Sanders-Bush, PhD; Donald Silberberg, MD; and Maurizio Trevisan, MD, MS†
8/2010
28 PREVENCIÓN DEL ALZHEIMER MICHAEL FALKENSTEIN 7 Revista: Investigación y ciencia Nº 40
2010
29 Prevención del Alzheimer en la UE Boletín “Europa al día” Oficina Internacional Consejo General de Colegios Oficiales de Médicos de España
1/2011
30
31 Risk Factors and Preventive Interventions for Alzheimer Disease
Martha L. Daviglus, MD, PhD; Brenda L. Plassman, PhD; Amber Pirzada, MD; Carl C. Bell, MD; Phyllis E. Bowen, PhD, RD; James R. Burke, MD, PhD; E. Sander Connolly Jr, MD; Jacqueline M. Dunbar-Jacob, PhD, RN; Evelyn C. Granieri, MD, MPH, MSEd; Kathleen McGarry, PhD; Dinesh Patel, MD; Maurizio Trevisan, MD, MS; John W. Williams Jr, MD (Arch Neurol. 2011;68(9):1185-1190. Published online May 9, 2011. doi:10.1001/archneurol.2011.100)
5/2011
32 Dietary and lifestyle guidelines for the prevention of Alzheimer’s disease
Neal D. Barnard , Ashley I. Bush , Antonia Ceccarelli , James Cooper ,Celeste A. de Jager , KirkI. Erickson , Gary Fraser , Shelli Kesler , Susan M. Levin ,Brendan Lucey i, Martha Clare Morris j, Rosanna Squitti
10/2013
33 Capitalising on modifi able risk factors for Alzheimer’s disease
Geert Jan Biessels Department of Neurology, Brain Center Rudolf Magnus, University Medical Center, PO Box 85500, 3508 GA, Utrecht, Netherlands
7/2014
34 Cardiovascular Risk Factors and Dementia Howard Fillit, MDl David T. Nash, MD2; Tatjana Rundek, MD, PhD; and Andrea Zuckerman, MD
3/2008
35 Diabetes and other vascular risk factors for dementia: Which factor matters most? A systematic review
Raoul P. Kloppenborg , Esther van den Berg b, L. Jaap Kappelle , Geert Jan Biessels .
2/2008
36 Potential for primary prevention of Alzheimer’s disease: an analysis of population-based data
Sam Norton, Fiona E Matthews, Deborah E Barnes, Kristine Yaff e, Carol Brayne
2014
37 WILL A HEALTHY LIFESTYLE HELP PREVENT ALZHEIMER’S DISEASE?
Sandra K. Pope, Valorie M. Shue, and Cornelia Beck Department of Geriatrics, University of Arkansas for Medical Sciences, Little Rock, Arkansas
2013
38 Lifestyle and health-related risk factors and risk of cognitive aging among older veterans
Kristine Yaffea, Tina D. Hoang, Amy L. Byers, Deborah E. Barnes, Karl E. Friedl
2014
20 5 20 ALZHEIMER
50
