BELLPUIG

23 NOVEMBRE 1985

NQ 19 -V EPOCA - ANY XXVI- REVISTA QUINZENAL

AL PIDE

SOS SANXOS

A tu, que un dia vares em-prendre el cami de la vida,sens rumb ni meta marcada.Caminares per lo desconegut,saberes resistir amb fermesaels cops del temps. Temps queanava passant i, amb ell, s'a-naven quedant pel cami elsteus minors amics.

Peril amb força arribares perfi a fer-te un lloc, i des d'allidominares el món, el qual s'es-tenia als teus peus fins a l'infi-nit.

F6res dels darrers. Deis mésforts. Els que et coneguerenmai t'oblidarien. El pi de "SosSanxos".

S. Massanet

•sumari: * ARTA I ELS ARTANENCS

* PLANA D'EDUCACIO* ARA FA 25 ANYS* NOTICIARI, XERRIM

XERRAM

* PLE DE L'AJUNTAMENT* ESPORTS, CURIOSITATS* COL.LABORACIONS

G. BisquerraJ. Bernat

REDACCIOI ADMINISTRACIO:

C. Rafel Blanes,10. ARTA.

Dipòsit legal: P.M. 57-1969.

IMPRIMEIX.:Gràfiques LlevantCarrer Ciutat, 55. ARTA.

A. EstevaT. Esteva

23 novembre 19852 225 BELLPUIG

EditorialS.O.S. A LA MARE NATURA

BELLPUISmimismwommantAmommmirs.milftiv

REVISTA QUINZENALNg 19 V EPOCA 23 NOV.1985.

DIRECTOR: Rafel UmbertCONSELL DE REDACCIO:

C. ObradorJ. PastorS. MassanetFito i Taller Comunicacions.

COL.LABORADORS:

G. BisquerraJ. Mayol

A. GiliJ.L. MartinJ. EscanellasJ. CabrerJ. MayolGor: Mateu

ADMINISTRACIO:

G. ArtiguesJ. Solivellas

C.ObradorE. Pins

G. Bisquerra

Pareix que a la fi ha arribat la tardor. 4 ja ho sé que latardor comença al setembre, pero zi que es normal aquesttemps que ha fet fins fa dues setmanes? Be, ja la tenim awl.Els torrents han corregut i els abrics han sortit dels armaris.

I amb aquesta aigueta els nostres alzinars s'han vist mésvisitats que en qualsevol altra epoca de l'any, i no precisa-ment cercaven tranquilitat i quietud, ni anaven a escoltarels aucellets aquests individus. El seu objectiu era ben clar:e is esclata-sangs.

De tots és ben conegut que en època d'esclata-sangs elsalzinars i garrigues artanenques es veuen invadip per gentde tota Villa, especialment per ciutadans. I no es que aix9de cercar-ne no sigui un "esport" honorable (creim que esta

fmolt bé) sem pro-que es practiqui amb seny. I es que el ro-blgma no te res a veure amb la forma d'arrabassar el ong;me,s be consisteix en la forma emprada per arribar a e I. A-qui en podem fer dos tipus de cercadors: la gent que coneixels llocs des de fa molts d'anys i que "sap gl cami", i la gentque ve a çercar perque hq sentit que aqui s'en fan molts, ique com es ben clar, fana qualsevol cosa per no anar-se'namb les mans buides, fins i tpt passar per la botiga, si cal.C9m semprg la que en surt mes feta pots es "la mare natura"(st, home, si, que aquests senyors tallen tot el que els fa rjosaper a "cercar" tranquil.lament, ;i s'ha acabat!) Ja que venena cercar a casa nogra, que a/manco la respectin una mica,que mai hi es de mes.

Altra cosg també pròpia de ¿'hivern, malgrat no surin dela terra (mes aviat sembla que surten de le,s mates) son unsturistes que, a diferencia dels salemanys, venen a l'hivern, avegades des de milers de quilometres al nord. Per si no hohaveu endevinat ens referim als tords. Si, si, ja sabeu,aquests anima ions amb plomes que son aj-i ignorantS. I dicaixo perque si sabessim que el seu desti es el de romandrepenjat g una botiga per a, finalment, passar a formar partde Varros del diumenge, segurament s'ho pensarien millor.

Tots ho sabem: existeixen per al tord uns sistemes de caçalegals (per exemple l'escopeta) i d'altres d'il.legals(balestres, lloves, faats, llum...) sovint els mes vsats. ¡Quinaparc(ala0a! pns direu. Si, j,a veim que el final es el mateix.1.: Que te mes que l'anima lo deixi drexistir Qfeggt per inla bi-Ilestra o foradat per una cartutxada? Pero aixo es aixi. Elssenyors del Ministeri han establert unes lleis de caça, segu-r,ament amb la finalitat de limitar el nombre de peces. I agyies on discrepam. Si al filat g a la billestra riomes hi caiguesel tord, mira, sap greu; pero encara sap mes malament quehi caigui el ropit„la titina, el vitrac, o qualsevol d'aquestgran nombre d'esp,ecies -d'ocellons que, per si no ho sabieu,resulta que fan mes profit, a) camp que a la panxa de l'home,ja que la seva alimentacio es a base d'insectes i cucs. Senseaquesta labor que exerceixeri de "plaguicides" naturals, mol-tes collites es farien malbe i els doblers que el camperolgasta, en esquitxar els seus cultius es podr:ien quedar la marde be dins Ia "foradada" butxaca del pages. Per si fa faltadirem que degut a qquesta labor benefactora, la hei prote-geix (o sia, que no es licit gl caçar-los) a tots els ocells deIlargada inferior als 20 centimetres.

En aquest camp, és bastant caracteristica la total ine fic6-cia de Vadministració (per ventura debut a la manca d'unavertadera i seriosa hei del medi ambient). Si no, pensau ,unpoc: si caçar amb les billestres sconstitueix un de/icte ¿comes que vendrer-les no ho es? Aixo no hi ha qui ho entengui.

Ah! I per acabar, ja que estam dins aquest tema, s'altre diaen fulano ya dir que li havien dit que havien sentit a dir queel "coto" es mes visitat els dies que la llei estableix com ail.legals per a la caça. Recordem que al "coto" qs pot caçarels dimecres, dissabtes, diumenges i festius. Pero ;es que elsdies permesos fa tan mal caçar amb tanta gent per enmig!

)0 all (SCaYleCkS

23 novembre 1gB5 BELLPUIG 227 3

VNI■1111M111111M■9611■1

MITE El I

UN FORT DESCOMUNAL

A "Can Balaguer" ha estatexposat un fort, trobat a SaCarbona, per l'amo En JaumeTous Jaume, a)de Sa Calobra.

Mideix 27 cms. de diametre,90 de circunferência i pesa lafriolera de 660 grs.

DE COLLITA

Es noticia un moniato quepesà a la collita la també frio-lera de 4 kgs. 250 grs.

Aquest moniatot ha estatcultivat per En SebastiaGinard, a) -Barraca, al terrenyde Ses Paisses.

PARADAFa unes setmanes que ha

canviat la "parada" d'autobusosde linha.

Ara fan cap al bar Talayoti la gent no pareix massa con-tenta amb el canvi, ja que di-uen que els ve molt esquerrama. A mês sembla que hi hainconvenients amb l'estacio-nament de l'autob6s, ja queimpedeix el tràfec de la carre-tera. Pregam que -i tal voltafos acertat - I aparcament fosentre l'estació del tren i el barTalayot, així quedaria apartatdel nombrós transit de la ca-rretera.

ROBATORISEn vertader escàndol s'ha

convertit el tema delsrobatoris a Arta.

Altra volta i fa unes setma-nes que proliferen els atemp-tats contra la propietat dels

veins. En poques dates han en-trat a diferentes cases i no-n-16s a una d'elles diuen ques'han apoderat de uns dos mili-ons en joies.

Es de destacar la bona feinade la Guardia Civil, ja que po-ques hores després del robato-ri, els delinquents ja són aga-fats. El que passa es que faltenels càstigs corresponents.

El robatori mês 2o1émic ésel de les joies de N'Aina Fus-ter. Moltes opinions es rumo-retgen pel poble i pareix quevaries persones estan involu-crades en el fet, al manco esl'opinió de la gent. Ara bé, lesjoies han sortides -repetimtenhorabona a la G. Civil- pe-re) lo que no ha sortit són elslladres. El poble murmura, esfa preguntes, però ningú sapel net de la qüestió. El misteries palpable.

I del que molta gent es quei-xa es de que el ioatle no volempresonar ningd a la Sala. Elsseus motius deu tenir, peròtambé els lladres van lliures.

ALTRA VOLTA CINEMAPareix que al saló del col.le-

gi dels Pares Franciscans s'hancomençat a projectar sessionsde cinema. Sembla que ditessessions seran experimentals.Els horaris són: dissabtes a les1730 sessió per al.lots i a les21 per adults. Els preus són:100 pts. per als al.lots i 150per adults.

CONTRAST

Ha vingut rhivern. I de cop.El passat cap de setmana di-es 9 i 10 de novembre, la gentmês atrevida és banyava a lama com si del estiu és tractàs.En canvi el proper diumengedia 17, ningtt pos à els peus enremui. En vuit dies esta la di-ferència.

XERRIMXERRAMEL CARRER CONTINUACIO

DE PEP NOT que dóna a l'Ins-titut, sembla mês un carreróde fora vila que una de les viesque uneixen el Centre d'estu-dis.

Els j oves prest hi podran fer"Trial o "moto cros". Es benhora de donar-li una asfaltadao al manco posar-ho un poctransitable.

També al creuer des Cós,dos centims del mateix. Al do-nar sa volta amb el cotxe pa-reix que vas a ses montanyesrusses.

I de la carretera nova quéuneix Arta amb Capdepera l noen parlem. Sa ploguda de s oc-tubre la deixa com un pobrede sopes.

Ses clavegueres segueixensense fer i s aigua va per allàon li dóna la gana, i s'asfalt habufat per tot arreu. Semblaque els enginyers només espreocupen de dissenyar per onha de passar la carretera peròno passen d'aquí.

PERO SI SES CONSEQUEN-CIES LES ENDEVINA QUAL-SEVOL ALLOT!

INSOLIT PERO ES VERA.Es pasetja pel poble un delsnostres personatjes ni més nimanco que amb un ca. Pere) ai-x(5 direu que es normal. Sí queho és. Ara bé el que passa ésque pasetja s'animalet clins unamaleta de llatra. N'hi ha quediuen que un animal du l'altre.I és que per l'Amo de Son Durí,no h i ha res impossible!.

^

Ara fa25 anys

BELLPUIG, 5 de novembre de1960, ng 11.* En SILUETA DEL MES, E-

leco dice del mes de octubreque, además de haberse abier-to las puertas de los colegios,"mmetereológicamente octu-bre tuvo unos inicios marcada-mente lluviosos..." "reventan-do" las setas que "...antes quéellas "revienten", "revientan"ya los buscadores en deseos deencontrarlas..." Más abajo des-taca que este mes "... nos de-paró una grata innovación enel servicio de correos, puesdesde el dia 12 nos vemos fa-vorecidos con una nueva reco-gida de correspondencia, reali-zada por las mañanas, que uni-da a Ias del mediodía y la tar-de, el pueblo está bien atendi-do..." Destaca también el ré-cord de "...doce indisolublesenlaces matrimoniales ..."

* En VOCES AUTORIZADAS,Santiago entrevista nada másy nada menos que a cuatroExcombatientes de las cam-

pañas de ultramar". Ellos fue-ron: D. Juan Serra Bisquera(l'amo En Calet) que sirvió enFilipinas, D. Jaime Palou Pins,que sirvió en Cuba, D. Francis-co Ginard Pastor (l'amo En Po-rret), también sirvió en Cu-ba, D. Gabriel Bisquerra Ca-rri6 (de Sa Cova), también enCuba.

* ZUMBIDOS DE HONDA loreproducimos integramentepor lo ingenioso que habla Da-vid del reloj de nuestro campanario:Es, en verdad, originalel reloj del campanario.A sus funciones leal,quijotesco y arbitrario,sigue marcando "su horario"a impulso del vendaval.La vuelta a la hora solarserá, en breve, orden del diay me asusta recordarlo que antaño sucediaa todo el que no podiade reloj propio alardear.Al pedir hora oficial,deja a la gente perplejauna respuesta, formal,en pregunta tan compleja:-" e,- a quiere Ud. nueva...viejao la prefiere local?Se impone a todo reprochela "razón" municipalde que ¡fuera gran derrochela adquisición de un cristaly una lámpara especial...de esas que dan luz, de noche!

4 228 BELLPUIG 23 novembre 1985

EXROSICIO P. PUJOLAutèntica festa de poble

Amb concert de música, ge-gants i ball de bot, innaugura,el passat dia 9 a Vora Vora,Pere Pujol, l'exposició delsseus darrers treballs en pedrai en bronze.

Realment fou una vertaderafesteta de poble on, elnombrós públic que hi assisti-rem, gaudirem d'una agradablevetllada de tardor amb una cli-matologia excel.lent.

En quant a l'obra d'En Pere,poques coses podem afegir ales paraules de presentaci6 quefeu En Miguel Mestre, ambl'estil que el caracteritza depundonorositat i poesia de lesquals en destacarem un parellde frases: "Són, aquestes,obres que catalogaríem coma obres de "textura" i de "vo-lums". De "textura" perquè esbronze, sa pedra i es marbre-es marbre, sempre tan a propde sa fredor de la mort- sónes material d'on surt la vida,o, millor dit, ses vides -sempreun xic tristes i desesperança-des- des seus personatges..."...obres de volums, i vìffi dir

amb això que en elles s'autorha pres decidit partit cap a sasimplificació de ses formes:a penes unes línies mos donensa fesomia o s'actitud des per-sonatge. Una postura mos diues seu pensament..." "...Es evi-dent, no importa ni dir-ho, queEn Pere ha aconseguit aquestasíntesi- volumètrica desprésd'haver treballat anys i anysen es tractament escultdnc

des cos huma, com feu el granHenry Moore, pare i senyor del'escultura contemporània aEuropa..." "...A tot això afe-gim-hi sa duresa mineral i safragilitat de sa pedra -un malcop de cisell pot xapar tot esbloc en qualsevol moment- iendevinarem de debò sa com-plexitat de s'art des nostre es-cultor..." "...Perd sa seva tas-ca, molt conscient i coseqiient,continua. Gairebé treballa atothora..."

Enhorabona, Pere, per s'obra.Enhorabona, Miguel-, per lesparaules. Enhorabona als deVora Vora, Tdfol i Maria, peltrui que sabereu armar.

Aprofitam l'avinentesa peranunciar-vos l'oferiment dePere Pujol a l'Ajuntament dela realització pel poble d'unconjunt escultòric amb el tema"el voltor negre" amb la condi-cif) de que el- nostre consistorili compri una escultura enbronze per embellir els jardinsde Na Batlessa.

Des d'aquestes linees ensfeim solidaris amb aquesta i-dea i, com ja diguérem a unaltre número de BELLPUIG,cal aprofitar-nos, en la mesurapossible, d'En Pere i d'altresartistes locals per embellir elnostre poble. Consideram queés una ocasió (mica. Ja en par-larem més àmpliament en unaaltra ocasió.

23 novembre 1985 BELLPUIG

PLANA WEDUCACId¿Què vols que et digui d'aquell institut?

iL'estim tant...! Es..., cam te diria jo? Com uncasal, on no es distingue ixen els criats delssenyors, o com un petit poblet on no hi ha regi-dors, ni ciutadans.

Esta tot ell rodejat per una constant boirad'amistat, que no es decanta mai. ¿Per què?Ah! No ho sé, jo crec que ja va esser consti-tuft així, jo sempre l'he conegut igual.

...Què dius que t'han dit? No, aixa no és veri-tat. Que es suspengui tant. Això, saps qui hoconten? Aquests que no volen estudiar, quepassen per allà, sense adonar-se ni ells, ni l'ins-titut. Aquests que no saben el que volen, quevenen allet a... res. Que es creuen que una gue-rra es guanya amb espases de fusta, i una pauamb una estreta de mans. Aquests, ten-ho perben segur, ja no n'aprendran mai a suar.

...Qui t'ho ha dit, En ... ? Just, perq Eté ell en

passa un pic cada setmana. I ni tan sots s'atu-ra. No s'ha atrevit mai a posar-hi els peus adins, i el que et conta es l'experiència externaennegrida. Si, és veritat, san tants que molt.-cops n'hi ha bé un o bé l'altre per defora.com a ca'Is marquesos, que tenen tant de per-sonal, que sempre que passis ni trobaràs, bé eljardiner o la criada que va a cercar aigua delpou, o el majordom que obre la porta, o ...

No, home! No tenguis tan mala idea 'Jets pro-fessors, ja no són com els de primer que pega-ven amb vergueta, ni són com maquitiotes quevénen allet a treballar (malgrat algú digui queno fan res), i se'n tornen.

que és veritat, tu no t'ho pots tmaginarperquè no hi has estat mai. Vine un dia, nonléper veure-ho. Si t'agrada, pots estar ben segurque seras ben acollit. Sinó, no ho comprenc.

Elvira l'iris

se asienta en. ellas). Y porDISTRIBUCION, la manera desituar esas horas durante el di-a.

ENSEÑANZA NUEVA. HORARIOS ANTIGUOSI. CONSIDERACIONES

II. ANÁLISIS DE HORARIOSIII. UN POSIBLE HORARIO PARA LA ESCUELA ACTUAL

En la primera parte de este articulo (BELLPUIG. 25 de octubre)apuntábamos dos básicas rezones que nos impulsaban a creer en la

necesidad de algón cambio en el horario escolar: la paradoja deun horario idéntico para un abanico de edades tan dispares como

comprendidas entre los cuatro y los catorce años: y la eviden -

cia de que materias y conocimientos interesantes y necesarios para

los niños quedan en monopolio de academies privadas.

Anunciábamos una segunda parte con el título: Soluciones en o-

tros países. Pero, un articulo aparecido en el diario EL PAIS sa-

bre "Los colegio de élite en España", nos ha hecho cambiarlo por

el de: Análisis de horarios, más sugerente y próximo ya que sonsoluciones dadas en nuestro propio país.

II. ANALISIS DE HORARIOS

Colegios de élite: aulas_paraprivilegiados. ¿Qué son? ¿Exis-ten? ¿Cómo funcionan...?¿Con qué horarios funcionan?

on el fin de tener una imagenmás definida de estos centros,transcribimos a continuación,del mencionado artículo, unaserie de párrafos:

"(Son estos centros) los se-leccionados por algunos apelli-dos aristocraticos, altos ejecu-tivos, ,profesionales liberales,catedraticos de Universidad,politicos..." O "(Las tarifas os-cilan) entre 30.000 pts. y60.000 pts. al mes" O "(Se en-cuentran situados) entre bos-ques, jardines y campos polide-portivos...")(...) "Disponen decanchas de baloncesto, pistasde tenis, campos de futbol,gimnasios cubiertos y piscinasclimatizadas" O "No sobrepa-san los 20 alumnos por profe-sor". "Cuando acabar sus estu-dios manejan con soltura el or-denador, hablan un correctoinulés y practican tenis, nata-cion, judo, hockey, equitacióno esqui".

Queden estas frases a la re-flexión de cada uno. No esnuestra intención hacer alarde

de la elitez de estos centros.Hacemos referencia a ellos só-lo porque nos ha dado pie (dadosu prestigio y su eficacia) paraanalizar y comparar horarios,tema de estos artículos.

Al ver estos resultados, sur-ge una pregunta: ¿Podrían es-tos colegios obtenerlos con elhorario estandard de la Escue-la? Fácilmente vemos que no."Los altimnos están sometidosa horarios de hasta nueve odiez horas diarias".

Por otra parte, la Escuela,con un horario de cinco horasen jornada partida, invariablede párvulos a octavo, no puedeimpartir estas otras materias(danza, fotografía, informáti-ca, coral...) que tampoco preo-cupan demasiado a la adminis-tración, pero sí vemos su nece-sidad e importancia.

Para entender bien un hora-rio (cualquier horario) debemosconsiderar las pautas que lorisen condensadas en estaformula: EFICACIA = INTEN-SIDAD + DISTRIBUCION. De-bemos entender por INTENSI-DAD el número ide horas quediáriamente se dedican a unaactividad y depende de dos va-riantes: la edad y el tipo de ta-reas (la psicología evolutiva

Aplicado este esquema alhorario actual, notamos:

a) INTENSIDAD:- No varia con la edad.- Sólo permite actividadesde tipo académico.

b) DISTRIBUCION: Al partirla ¡ornada:- Se rompe el ciclo quemarca toda actividad (ca-lentamiento, máximo ren-dimiento, relajamiento)que difícilmente se recu-pera por la tarde.- Ocupando la tarde, nopermite actividades corn-plementarias.

Comparando someramentelos dos horarios es fácil llegara una conclusión: hace faltauna seria y profunda revisiónde horarios de la Escuela parapaliar las deficiencias que he-mos analizado.

Los elementos que influiríany marcarían esta revisión. .se-rían:a) Adminisrración: marcaría,como ahora, las directrices bá-sicas y las horas de trabajo delprofesorado.b) Libertad de horarios: cadaescuela adecuaría las materiasy actividades complementariassegún sus necesidades e intere-ses.c) A.P.A.S.: en el Consejo dedirección, serían los encarga-dos de organizar las activida-des complementarias teniendo,de esta manera, una participa-ción más directa en la educa-ción.

Con todo lo expuesto, inten-taremos en el tercero y últimoartículo esbozar un horario quecontemple estas reflexiones.

J.L. MartinC. Obrador

N[I3

"Bellpuig", seguint la idea de treure a hum els personatgesque han fet história a la nostra vile. avui publica una entrevistaque fa pocs dies ha Let al propietari d'una de les empreses mésantigues d'Artà en el seu ram.

Es tracta de D. Josep Fuster i Picó, a) de "ses gasoses". quedes de les seves joventuts ha regentat l'empresa "José Fuster".de productes "La Estrella" , dedicada a la fabricació de begudesrefrescants a la seva casa del carrer de Botovant.

Lamo En Pep ens contesta molt amablement a les nostres pregun-tes relacionades amb el seu negoci, i que era. i des de fa ja uns11 anys. el regenta el seu fill Jeroni i la seva esposa Margalida.ja que l'amo En Pep estA jubilat.

JOSEPFUSTER

a) de ses gasoses

6 230 BELLPUIG 23 novembre 1985

BELLPUIG: L'amo En Pep,quin any posareu en marxa lavostra empresa, i quê us vamotivà a fer-ho.

PEP:Exactament fou el 4 dejuny de 1934, i ens vengué la-idea de montar l'empresa jun-tament amb el meu germa To-ni, tal volta motivat per lamania de voler esser del ramdel negoci.

B::Va esser sonat dins Artà o-brir el negoci?

P.: Si, bastant. Record que fé-rem una petita festa, sobretotal nostre barri, assistint labanda de mdsica i convidanta la gent amb un refresc de

galetes i begudes, que era elmês natural d'aquell temps.

B.: Al principi, anava bé el ne-gociet?

P.: Mês o manco ens defensà-vem, pet-6 al poc temps véremque no donava per mantenirdues families i el meu germaToni ho deixa. Aleshores vaigquedar sol al front de l'empre-sa, sols m'ajudava un al.lotetquan jo anava a repartir elsproductes. Als dos anys hemcridaren a files, quan estallàla guerra civil, la qual cosa emdona molts de maldecaps perpoder seguir. Gracies a l'ajudad'un familiar no vaig interrom-pre la fabricació.

B.: Quines begudes fabricaveuels primers anys?

P.: Aleshores fabricava "pin-yes, taronjades, llimonadessifons".

B.: La gent acceptava els vos-tres productes?

P.: Si, prova d'això es que amés de repartir dins Arta.,també ho feia a Son Servera.Hi anava amb un carretet tiratper un cavall. Record que elsserverins em coneixien per "ElPinyero".

B.: El temps de les guerres,nacional i mundial, no tingue-reu problemes d'escassesa i dematèries primes?

P.: Ja ho crec que si, sobre totde sucre. Vaig tenir que recó-rrer al sucre roig, com moltade gent i també al xarop de fi-ga. El xarop tenia l'inconveni-ent d'haver-lo de fabricar ca-da dia, perquè no podia aguan-tar molt. Pere) aquells dies f6-rem cridats tots els fabricantsde Mallorca, per una gestoriade Ciutat, a una reunió on ensoferiren un intercanvi. Noltroshavem de sembrar remolaxai l'Estat ens proveia d'unaquantitat de sucre, però solsa-ment per a la fabricació, noel podiem vendre. Només vaigfer un acord amb l'Ajuntamentper servir sucre a les familiesque tenien malalt, i del cupodonàvem a aquests necessitats,i després l'Estat l'ens reposava.

B.: L'amo En Pep, heu tengudacompetência dins el vostreram a Artà?

P.: Bé, quan jo vaig començar,hi havia una petita fabrica. Estractava de l'amo En JoanSard,a) Terres, pare d'En JoanSard dels autocars. Però nomésfabricava sifons i gassoses.Als

23 novembre 1985 BELLPUIG 231 7

pocs anys ho traspassa a n'EnJoan Llabrés, a) Boter, el qualtambé va seguir amb el mateixasp ect e.

B.: Explicau un poc com feieusa feina llavors i a l'actualitat.

P.: Al principi i durant moltsd'anys es feia total la feinamanual. Només tenia un petitmotor que hem rentava les bo-telles per l'interior i jo ho te-nia que fer quasi tot el demés.Com he dit abans tenia un al.-lot que m'ajudava i li donavaun duro cada dia. També elmeu fill Jeroni quan va teniredat de feina es posà a les tas-ques de l'empresa. Mês envantquan es casà, ell i na Margali-da, la seva espossa ho agafarenmês en sèrio i posarem maqui-naria nova i tota automàtica,i des de llavors no feim res amà, ni ho podem fer. Les ma-teixes màquines renten les bo-telles per dins i defora, els po-sen les matèries, les omplen,tapen, les posen les etiquetesi passen a recuperació, es a dira punt de repart.

B.: Ademés de primer, qué mésfabricau ara?

P.: Ja fa temps que fabricamademés de lo dit, "Cola, sucsde fruita i begudes amb gas isense. També repartim a CalaRatjada, Cala Millor, Manacor,s'Illot, etc. Pere) tot això ja fatemps que ho fan el meu fillJeroni, la seva dona Margali-da i un poc també ja el seupropi fill major, que si no can-via d'idea potser sia el succe-sor de l'empresa.

B.: Quins preus tenien deversrany 40 els vostres productes?

P.: Mira, el sifón costava 5 pe-ssetes amb la botella, el liquidnomés valia 0'30 cts. La gasso-sa petita costava 0,20 cts. i

la de litre 0,60 cts. Ara fanriure aquests preus peròllavors s'ensaboria bé la gasso-sa.

Seguim xerrant amb l'amo En Pep, homo sencill i de bana conver -

sa , i que no es cansa ni cansa el sentir-lo parlar de la seva vida

de quan era més jove.

Ens despedim de "El pinyero" com el nomenaven per Son Servera.

Els qui tenim més de 40 anys, encara ens recordam d'aquell temps

en qué una de les seves gasoses petites era molt apreciada quan

estavem malalts i també refrescaven els jugadors de futbol al des -

cans dels partits. Grécies a Déu. això sols és ja història. peró

seguirem saboretjant per molts d'anys els productes "La Estrella"

de "Can Rancher de ses gasoses'.

•

Racede/HONOR AL POBLE...

Honor al poble que porta dins l'anima oetala fe en Déu i en la tradició,que té esperança d'anar per la vidaamb anhels de pau i de germanor.D'Artà destaquen les seves glòriessón glòries d'amor i de passióque fan que el poble les visquiplenes de hum i d'esplendor.

De raça forta nostre poblede Nuredduna té la visió....i estima i canta a la seva Mare,la Verge Maria de Sant Salvador.

Amunt el poble que mos captiva,amunt el poble humil i lleialque sempre fidel a la seva històriaestigui a l'altura del seu ideal.

Honor al poble que porta dins l'ànimaIa fe en Déu i en la tradicióque té l'esperança d'amor per la vidaamb anhels de llibertat i renovació.

Jordi Cabrer

DES BALL DE BOT DE SAPLAÇA NOVA

Vaig passar gust una estonade s'acte a sa plaça novahem de dar s'enhorabonaa Na Maria Rodona.

Jo des grup estic segurde que tots ho fan molt ,bei jo crec quç l'any qui veseran des numero u.

I com que tots ho han fet bétot es grup bota qui botamenjar aquell boa de cocacrec que els va caure be.

Aquelja llet tan fresquetatumbe va estar colossaltots els qui te volen malque se fassin sa punyeta.

Crec que no hi ha res que pirperque tots ho fan molt beguiterres i violija mos vorem l'any qui ve.

Va esser tan fenomenqlquan,varen dir "ja esta fet"es public en generalse'n va anar tot satisfet.

Un admiradord'ESCLAFITS I CASTANYETES

Llinatgesartanencs

Per J. Solive Lias

CaífieIles (1384). Del poblet deMont-ras (Baix Empordà).

Crespf (1358). Del llati "Cris-pinus", derivat del prenom ro-ma Crispus.

Cursac (1345). De "Curtiacus"derivat del cognom llati "Cur-tius".

Dalmau (1342). Comarca dela Iliria, segons Plini. EuropaOriental (Dalmau) avui Dalma-tia; Nom també de sant.

Esteve (1302). Del llati "Ste-phanus" i del nom grec"Stèphanos". Protomartir diacaSant Esteve.

Febrar

Febrer (1360). Pel nom "febru-arius" (segon mes de rany) iademés de "februa" = sacrificisexpiatoris.

Ferragut (1302). De "ferram"acutum" aplicat com a sobre-nom a homes d'armes.

8 232 BELLPUIG 23 novembre 1985

ajuntament fartáEl passat dia 4 de novembre es celebrà sessió plenaria a

la Sala. L'ordre del dia fou el següent:En primer Hoc estudi de les distintes alternatives per la

construcció de sa planta depuradora d'aigües residuals i delsterrenys mês apropiats per ubicar-la.

L'alternativa del sistema de depuradora biològica va que-dar descartada pel seu alt cost d'instal.lació, i quedaren duesopcions de més baix cost en estudi. Es va parlar de la fincade Na Borrassa, per vuit milions i mig.

En tocar el punt de la xarxa d'electricitat de la zona deNa Caragol, es va quedar que de les 49 parcel.les edificableses dividiria el cost en parts iguals.

Del cost de la il.luminació viària a la Çolônia de Sant Pe-re, quedaren en establir una forma de pagament raonable,tinguent en compte els metres de façana que té cada propie-tari.

S'aprova la proposta d'adquisici6 de tres cotxes Renault4 L, dos per la policia municipal i un per la Residència.Aquest punt s'aprova per majoria, encara que els menbresd'AP s'abstenguessin.

La Federació Espanyola de basket du a terme una campa-nya: "Basket al carrer", (per tal de fomentar aquest esportrepartint gratuTtament 5.000 jocs de cistelles i 5.000 pilotes,per tota Espanya). Es va decidir unanimement participar adita campanya.

S'informa sobre la firma del conveni de cooperació ambla Conselleria d'indústria del Govern Autònom, per a lafinanciació de rabocador comarcal de fems al terme de SantLlorenç. Els pobles afectats són: Sant Llorenç, Son Servera,Capdepera, Manacor i Arta. Es té practicament decidit lesfinques on es faria l'abocador i el sistema de mantenimentseria rotatiu, pertocant cada dos anys a una localitat dife-rent.

S'aprova el pla Parcial al polígon 2 de la Colònia de SantPere, (afecta una petita zona devora l'Estanyol, on afortuna-dament no hi ha pins, ni voltors) per a la urbanització de l'a-noenada zona, en vistes que compleixen els requisits que esdemanen.

I finalment es proposà la contratació, amb caracter d'inte-ri, d'un policia municipal per a cobrir la plaça que ara quedavacant. Probablement es faran unes proves d'examen, per tald'obtenir la plaga.

TALLER DE COMUNICACIONS

NUEVAMENTE EN ESTE LOCAL,puede celebrar sus BODAS, BAN-QUETES Y COMUNIONES.

Tels. 53 74 5056 22 07

NUEVA DIRECCION

Gran Barbacoa deArtáArtá. Mallorca

en Turisme, Indústria i ComerçEl pilar mês important de la nostra

economia, rep suport del Conseil Insularde Mallorca a través d'estudis i enques-tes d'aquest mercat.

El Conseil Insular de Mallorca ajudaen general totes les activitats promocio-nals tant a nivell nacional com "Un hiverna Mallorca" , com a nivell internacional—"Congresos anuals d'Agents de Viat-ges de diverses nacionalitats" "CongrésMundial de la Tercera Edat (FIAPA)"—.

Edita guies, mapes, cartells i altrespublicacions destinades a facilitar el co-neixement de l'illa.

També mereix destacar-se la cam-panya de neteja de platges i altres llocsd'interès turistic.

Manté oberta una oficina d'informa-ció turística a Alemanya i hi ha previ-sions d'obrir-ne una altra al Regne Unit.

Col.labora també amb les oficir.esde turisme que hi ha en els municipis tu-ristics.

Anualment distribueix el canond'energia entre els ajuntaments afectatsper la producció i la transformació ener-gética.

Promou la celebració de conferèn-cies, fires i cursets que activin la indús-tria i el comerç.

Subvenciona i impulsa l'Os d'ener-gies lternatives.

(6,01Jell•VII4ffiflè

. 14/4)?eilcl. Palau Reial, 1

23 novembre 1985 BELLPUIG .233 9

LESDROQUESUNAALTRAVAGADA

El tema de la droga va rom-pent barreres i s'afica ambgran força dins la nostra socie-tat. Fa uns anys era una cosadesconeguda, potser inclús a-tractiva, que venia associadaa nous sons musicals, a estra-nyes experiències psicodèli-Ties, a fenòmens pseudomis-tics, perd que ara ja no pot en-ganar ningü despres d'observarel caramull de malalties,morts, assassinats, que ha por-tat a la nostra joventut.

Davant el fenômen de ladroga ja no podem fer la poli-tica de l'estruç i amagar el capcom qui no vol enfrentar la si-tuacio. Cal actuar amb corat-ge i valentia encara que aixòsuposi un esforç agoserat i cluecomporti perills i compromis-sos. Sovint quan els pares vo-len reaccionar és massa tardi tot sem corredisses i actua-cions desesperades.

Es ben cert que encara hi hamassa incògnites per aclarir.On es troba la droga? Quinssem els seus efectesT Quina ésla diferència entre les droguesdures i les drogues toves? Perdentre totes les possibles pre-guntes la que per nosaltres témés significat és: Per què esdroga Ia gent? Els especialis-tes donen moltes de respostesque voldria resumir en els se-guents punts:- En l'angoixa profunda i enl'estat de malestar en què estroben algunes persones.- En el desig de fugir de larealitat i volar cap a altres si-tuacions menys dures.- L'atur, la manca de valors,la inestabilitat emocional, laruptura familiar i el desordresocial sem, entre altres motius,forces que facil.liten el con-sum de la droga.

Pere), per damunt d'altresmotius voldria aprofundir enels paranys de 1 angoixa quesovint s'afitora dins el cor demolts de joves i que esta pro-vocada per una intensa carèn-cia afectiva, per una mancade comunicacio o en l'absènciad'encertats models adults.

Per tot això cal que els pa-res coneguin la fragilitat emo-cional dels seus fills i establei-xin un diàleg més sincer iobert. Me doI de debò sentirfa pocs dies la veu d'un toxi-cóman que me deia entre lla-grimes: "Jo necessitava unafamilia, la meva no emsatisfeia prou, i vaig cercar-ne una altra". Una familia queaporta amor i tendresa i quediona també unes pautes deconducta és el millor clima pera desenvolupar la felicitat delsfills.

En aquest cas, com en moltsd'altres, voldria que cercassimels paranys de la prevenció a-bans d'haver de lIamentar si-tuacions irreversibles que min-ven dolorosament la necessariaestabilitat familiar. Es potprevenir el consum de la drogacreant un clima familiarencertat, on es pugui facilitarla convivência amistosa, el di-aleg lluminds i la pau emocio-nal.

Gregori Mateu

mIll OF* illG.A.T. 820 Telex 69565 VGOR E

Calle Blnicanella, 12 - 585515/52 - CALA MILLOR

Carretera Caia Agulla, 19 - 564017 - CALA RATJADA

CHARTER NACIONAL

BARCELONA 5.900,-SANTIAGO 10000,-GRANADA 8.500,-MADRID 5.900,-

V. INTERNACIONALES

MANCHESTER ¿5.500,-AMSTERDAM 30.800,-LONDRES 18.300,-PARIS ¿9.100,-

VIAJES DE "LUNA DE MIEL"

TENERIFE, Hxx. M/P. 7 noches 37.000,-LONDRES, Hxx. AID. 7 " 36.400,-GRECIA, Hxxx ma, 6 " 55.700,-MADEIRA, Hxxx M/P 7 " 61.400,-AMSTERDAM Hxx A/D 6 " 47.000,-PARIS Hxx A/D. 6 " 51.200,-

( Todos estos destinos incluye trasladosAeropuerto-Hotel y salida desde Palma).

PARA OTROS DESTINOS, CONSULTENOS SINCOMPROMISO.

10234 BELLPUIG, 23 novembre 1985

L'HERETAT DE CAPDEPERA(continuació)

En el mes de Julio del ario 1524, después cl-elalzamiento popular llamado por la historia LaGermania, Guillermo de Orpí vende la posesiónL'Heretat, en acta constituida ante el notarioartanense Nicolás Gili, a Albertín Demeto,juntamente con el molino de agua, denominadodel Mar. Sus límites era: la entrada que sontres tierras de Jerónimo Orpí, la posesión deMiguel Orpi, la posesión de los herederos deSarvador Orjoi, el torrente real hasta el molinode Pedro Casellas, llamado vulgarmente LaTorre del Trapig, la ribera del Mar y la pose-sión de Bartolome Melis.

Los Demeto administraron su propiedad, sir-viéndose de arrendadores. Así, en 28 de octu-bre del año 1533, ante el notario de Arta, Ga-briel Pelegrí, firmaban acta de arrendamientode L'Heretat a los hermanos Cristóbal y JuanFerrer. Entre sus condiciones consta: "Item voslex en la dita possessió lo camp barcelo gore-tat i binat... Item me retenc la rota del mou iden Cassa p sembrar".

Albertín Demeto y su esposa Catalina, en elmes de octubre del año 1534, venden a Rafae-la, esposa de Domingo Janer, mercader de Ma-llorca, como heredera de su padre Antonio Gil,pelaire, 24 libras de censo impuestas de nuevosobre su posesión, llamada d'En Miguel Orpf a-lodial y sobre el alodio de la misma, situadaen Arta. Confronta con otra Dosesión suya bajo

per A. Gili

alodio del magnifico Joanot Nuñez de Sànt Jo-an, con -torrente real, parcialmente, con la a-cequia de los molinos hasta el molino d'En Ca-sa y desde aquí hasta el Puig Barceló y el Colldels Prohensals hasta el mar, con la ribera delmar y con la posesión de Bartolomé Melis.

En el cadastro del año 1578 del archivo mu-nicipal de Arta, queda así registrada L'Heretaty sus predios vecinos Son Favar y Ca'nCardaix: "Cases, torre i possessió de la Here-tat dels hereus del Sr. Alberti Dameto; Cases,torre i possessió de Joan Melis, Favar i Cases,torre i possessió de Bartomeu Melis de Joanf avar".

En el siglo XVII) Albertín Demeto adquiereel título de Marques de Tornigo en el ario 1625,título que permutará con el de Marqués deBellpuig en el año 1637.

En el inventario del mes de febrero de 1636del Marqués de Tornigo, de la Orden de la Mi-licia de Santiago, queda registrada: Una pose-sión dicha L'Heretat, juntamente con su molinode agua, llamado el molino del Mar, con todossus arreos, bajo alodio propio y,Tarcialmente,bajo alodio de la Magnifica Senora DrusianaBerard. Entre los animales, hay 500 ovejas, 100(cabezas de bestias de lana que tiene un ariode edad hasta dos) borros, 150 cabras y 10 cer-dos.

Durante el siglo XVIII, exactamente dia 4 denoviembre del año 1769, en este predio deL'Heretat, propio de Antonio Demeto y siendoconductor del mismo Nicolás Mercadal, tuvolugar un asesinato que ha quedado vivo su re-cuerdo en la canzonfstica popular.

La joven de 18 años, hija del conductor, lla-mada Catalina Mercadal Frau fué encontradamuerta dentro del aprisco, vecino de las casasdel predio postrada de espalda con la manoderecha alargada, bañada en sangre, con unaherida en la garganta y con el esófago cortadohasta el hueso del cuello.

La joven dormia junto con su hermana y . seseparo de ella, notificándole que iba a cortejarcon Miguel del Maestro Mateo.

Fué acusado del delito el sacristán de Cap-depera, llamado Pedro Fiol, el cual fué presoen la cárcel de Arta, por la degollación deL'Heretat. Así, en el mes de octubre delsiguiente ario, 1770, se pagaban a Arnaldo Ca-selles, alias Capveta, 1 sueldos por el aceitecomprado de su casa para la luz que había enla carcel de Arta, cuando se encontraba presoPedro Fiol.

Con todo, el asesino de Catalina Mercadal,fué Miguel Riera, herrero de oficio de Capde-pera que lo mataron por la justicia, en marzode 17T4.

Algunas canciones han quedado como patri-monio del pueblo.

Ses Bergantes de pagès,enguany, correran fortuna;a THeretat, n'hi ha unaque l'han morta amb guinavet.Catalina, jo t'ho deiaque t'anassis a colgar;t estimares més anar,un po9uet a festejardins s après deses oveies.

a HO

BELLPUIG 235 112 3 novembre 1965

curiositats i entreteniments

Todas tienen un truco, claro. Le animamosa que coja papel y lápiz y trate de aprenderlas.Quizás podrá amenizar alguna sobremesa deamigos.

1.- Tire un dado. ¿Qué número ha salido? Rés-tele a siete ese número. Obtendrá de esta ma-nera el número de la cara contraria.

2.- Piense un número. Dóblelo. Súmele 8. Pár-talo por la mitad. Quite el número que pensó.Resultado: 4 (siempre la mitad del número parque sumemos).

3.- Escriba un número de tres cifras. Inviérta-lo. Réstelos (el mayor siempre arriba). Obten-drá como resultado otro número de tres cifras.La de enmedio será un 9. La suma de las otrasdos también será nueve. Basta con preguntarla última cifra para saber el número exacto.

Ej.: 317; Inv 713-317 = 396.

4.- Escriba un número del uno al nueve. Tripli-quelo. Súmele 1. Vuelva a triplicarlo. Súmeleel número pensado. Obtendrá un número de doscifras. La última será un 3. La otra el númeroque eligió.

Ej: 5; 5 x 3 = 15; 15 + 1 = 16; 16 x 3 = 48; 48+ 5 = 53.

5.- Escriba un número de dos cifras. Dóblelo.Súmele 5. Multiplique el resultado por 5. Sumeahora 10. Multiplique por 10. Reste 350.Obtendrá un número de cuatro cifras. Las dosúltimas serán ceros, las dos primeras el núme-ro inicial.

Ej.: 23; 23 x 2 = 46; 46 + 5 = 51; 51 x 5 = 255;255 + 10 = 265; 265 x 10 = 2650; 2650 - 350 =-2300.

6.- Tire dos dados (Sirve cualquier número dedos cifras). Multiplique por dos el número delprimer dado. Súmele 5. Multiplique por cincoel resultado. Súmele ahora el número delsegundo dado. Quite después 25. Obtendrá unnúmero de dos cifras. La primera corresponde-rá con el dado 12, la segunda con el 22.

Ej.: 4 y 1 (41) 4 x 2 = 8; 8 + 5 = 13; 13 x 5 =65; 65 + 1 = 66; 66 - 25 = 41 (4 y 1).

7.- Vamos a adivinar la edad (No es ni más nimenos más que adivinar un número, pero esmás emocionante). Escriba un número de trescifras. Inviértalo. Réstelos (el mayor siemprearriba). Invierta el resultado obtenido. Sumeel resultado obtenido de la resta y su inverso.Ahora le suma su edad. ¿Cuál es el resultadofinal? Pues ahora mentalmente le resta 1089.¿Qué obtiene?

Ej.: 745; Inv 547; 745 - 547 = 198; Inv 891;198 + 891 = 1089; 1089 + 28 arios = 1117; Men-talmente 1117 - 1089 = 28 años.

8.- Variante del 6. Podemos completar el juegoanterior con este siguiente: Conocer el dia yel mes en que se nació. Multiplique por dos eldia en que nació. Sdmele 5. Multiplique el re-sultado por 50. Sume ahora el número que indi-ca el mes en que nació (1 para enero, 2 parafebrero, 3 para marzo... 12 para diciembre).Reste al resultado 250. Obtendrá un resultadode tres o cuatro cifras. Siempre las dos últimasle darán la clave del mes; la primera o las dosprimeras le dirán el dia.

Ej.: Si nació el 17 de noviembre (17 del 11).17 x 2 = 34; 34 + 5 = 39; 39 x 50 = 1950; 1950+ 11 = 1961: 1961 - 250 = 1711 (17 del 11).

JUDODOS MEDALLAS DE ORO Y DOS DE PLA-

TA CONQUISTARON LOS JUDOKAS DE AR-TA

El pasado dia 27 se celebró en la residenciade Cala Ratjada la 2 4 edición del 'Trofeu CalaRatjada de Judo infantil i juvenil". Unos 130niños tomaron parte en esta competición, to-dos ellos de diferentes clubs de la isla. Se pue-de decir que hubo una buena organización, dostatamas estuvieron funcionando a laperfección y asistidos por los doctores D. Bar-tolome Balaguer, D. Juan del Corral y D. An-tonio del Corral. El Club Local quedó muy bienclasificado, ya que de ocho participantes, 4quedaron en los mejores sitios: Medalla de oro:Juan José Cladera, de nueve años y Juan Anto-nio Amer, de siete años. Medalla de plata: An-tonio Arto, de diez arios y Sebastián Gomila,de siete arios. A todos ellos nuestra más cor-dial enhorabuena. Que sigan entrenando y quetraigan más trofeos a casa.La clasificación general por clubs quedó de

la siguiente manera:1 2 : Orient Cala Ratjada con 195 puntos.22: Shubukan (Palma) con 134 puntos.32: Kobukan (Sta. Ponça) con 65 puntos.

NOTICIESESPORTIVES

Aquests darrers dies hancomençat les proves del tor-neig comarcal d'esports per al-Jots d'EGB, amb la participa-ció dels col.legis de Sant Sal-vador i Sant Bonaventura d'Ar-tà, juntament amb 14 mês deles comarques.

Les activitats que englobaaquesta participació són: Bas-quet (5e_6e ; 7e_8e, masc411femenf), Balonmano (7e-8emasculf i fement i)• futbito apartir de 3er i 4d-rt (ambduescategories), Voleibol, Tenis detaula, Escacs (mixto a partirde 5e), Cros a partir de 3er,i a les categories de femeninesi masculins, i atletisme (idcros).

Esperem que la participaciósigui fructifera per tots i quese faci esport dins la competi-ció.TORNEIG DE FUTBOL SALAOrganitzat per "Bar Almu-

daina ' i "Sports Juma".A les pistes de Na Caragol,

el proper mes de Desembre.Els equips que &han d'apun-

tar tenen temps fins dia 30d'aquest mes de novembre.

Tots els equips han de pagar3.500 pts. per despeses de ba-Ions, trofeus, etc.

Donaran trofeus als equipsier , ¿on i 3er. Al maxim gole-jador i al porter menys gorejat,aixf com a l'equip que demos-trara mês esportivitat.

Els partits es jugaran els ho-rabaixes dels dies feiners i delsdissabtes.

Col.laboren: l'Ajuntament,La Caixa i Sa Nostra.

ALTRESRESULTATS

JUVENILSARTASan Jaime

TERCERAARTA

6 Petra1 ARTA

REGIONAL3 Bdger

O4

1

12235 BELLPUIG 23 novembre 1985

ES PORTS PRIMERA PREFERENTAndratx 1 ARTA 1

(Massanet)ARTA 4 S.Sardina(Antony, Remacho,Pins, Sánchez)

Per primera vegada i ja éshistòric tots els equips localsel passat cap de setmana gua-nyaren els seus respectius par-tits. 5 partits 10 punts, queseguesqui. Una cosa que con-trasta amb l'organització fut-bolistica local.

El primer equip pareix quecomença a donar satisfaccióals seus seguidors amb uns re-sultats espectaculars (dins SesPesqueres) i també per quêno... amb una estructura d'e-quip (cosa que feia mblt detemps no es veia), i no vull dirque se jugui bé.

Ara bé les ausêncies de certstitulars no es noten massa i al'equip no es resenten, aixòcrec que mos dóna peu per po-der dir que l'Artà té un equipque lluita molt, no dóna pilotesperdudes i juga amb prou rapi-desa, si bé el nostre taló d a-guiles és la poca estatura delsnostres jugadors, i això s'ha desuplir amb força i amb un anarper totes, cosa que s'estàacomplint.

Per altra banda, els juvenilshan sortit d'aquells inicis unpoc trists de principi de tem-porada i van arrollant per totalla on van i amb resultatsmolt espectaculars.

Els de 3a que, sense entre-nador varen guanyar a un Bü-ger molt dur, i on demostra-ren que varis dels seusjugadors poden suplir els dePreferent en qualsevol momentque l'entrenador ho vulgui. Arabé per això, aquest entrenadorels hauria de veure i això nos'acompleix mai. Se veu quela seva feina (molt ben pagadaper cert) sols és per requip de1 Preferent.

Lo que hauria d'esser noticiaés que la Directiva, o lo quequedi, donás una vegada novesreferents a tots els temes quela "vox populi" maneja: clue siel Sr. mister s'en duu 1.15D.000pts. i la fitxa de cinc jugadors,que si se tenen prevists mêsde 4 milions de déficit, o... o...o...

PENYESSa VoltaBELLPUIG

ALEVINS

I AVANCEPetra.

1 BELLPUIG 22 Bar Toni 1

1 España 31 AVANCE 2

• 19-3-198528-4-19854-5-1985

25-5-198526-5-19852-6-1985

16-6-198530-6-198513-7-198521-7-198528-7-19857-8-1985

10-8-) 98514-8-198524-8-198531-8-198515-9-198522-9-1985

22

2222122212221222121212121212

MiguelAlzamora

TEMPORADA 1985

ALEVIN

Voltadora (Villafranca)Caia RatjadaSelvaPista (Campos)ArtaCalviàSon ServeraColônia de Sant PerePorreresSanta MargalidaVoltadora (Villafranca)ArtaSant LlorençCamposCapdeperaSant JoanSon ServeraArta

VOLEIBOL C.V.S.SALVADOR27-X-85. LA SALLE P.I. 3

ESCOLAR 3

17-XI-85.C.V.S.SALVAbOR C.V.VILLAFRANCA 311-XI-85

C.V.S.SALVADOR

HACE 40 AÑOS

Villafranca, 11-11-1945.

SAN MARTIN 3 ARTA 3

Alineación Arta:Ferrer

Romero VallsServera Medrano Sancho

Foraster, Ortiz, Llinás, Castillo, Nadal

Goles: Llinás,2 y Castillo.Arbitro: Sr. Font.

INFANTILSAVANCE

1 J.D. Inca 4Juv . Sal 1 ista

AVANCE(suspès)