1

El Partenó

Identificació i Catalogació de l’obra:

AUTOR- Ictinos amb Cal·lícrates com ajudant; Fídies n‟esculpí

els relleus.

TÍTOL- el Partenó

CRONOLOGIA- 447-432 aC.

ESTIL- art grec clàssic, ordre dòric.

DIMENSIONS- planta, 69,5 m x 31 m; columnes, 10,5 m (alt) x

1,8 m (diàmetre de la base).

LOCALITZACIÓ- al seu enclavament original i actual a l‟Acròpoli

d‟Atenes(Grècia)

ESTAT CONSERVACIÓ- deficient, en falten algunes parts

MATERIALS- construït en marbre del Pentèlic (estava

policromat) i fusta. Els murs de la cel·la i l‟opistòdom són

isòdoms, formats per carreus no gaire grans i units sense morter i

amb grapes de ferro forjat recobertes de plom.

SISTEMA CONSTRUCTIU- construcció arquitravada

Temple dedicat a la deessa Atena, protectora de la ciutat (Atena Pàrtenos). Temple perípter, dòric,

amfipròstil i octàstil amb 17 columnes laterals. L'accés, que s'efectua pel pronaos, dona pas a la cel·la

dividida en tres naus per dues fileres de columnes, entre les quals es col·locà l'estàtua d'Atena; darrera

la cel·la hi trobem l‟opistòdom.

En el temple es barregen els ordres dòric i jònic (opistodom). El fris jònic del peristil mostra la processó

de les Panatenees, mentre que l‟ordre dòric és present a la resta de l'edifici.

1. Situa l’obra en el seu espai cronològic; històric i cultural

El Partenó, obra mestra de l‟arquitectura grega, pertany a la segona meitat del segle V aC. (447 aC. -

432 aC.).

Context històric

Pertany al classicisme (s V aC), període que es caracteritza per dos fets: per una banda, i després de

les guerres mèdiques (490 - 479 aC), el govern de Pèricles i, per altra banda, les guerres del

Peloponès (431 - 404 aC).

L'organització política del territori grec es basava en la polis, o ciutat-estat. Per tant, i a diferència

d'altres unitats polítiques contemporànies, els grecs eren ciutadans, i no súbdits, del seu estat. Això feia

que gaudissin d'una major llibertat com a persones. Aquest fet repercutirà clarament en la creació

artística, més lliure.

L'ideal polític d'algunes polis, i més en concret la d'Atenes, es va concretar en un sistema polític

anomenat democràcia (govern del poble). Societat esclavista, on els ciutadans (homes lliures nascuts

a la polis) havien de participar directament en la gestió de la ciutat. L‟Ekklesia, assemblea restringida i

els tribunals eren les bases del sistema.

Atenes va obtenir la victòria contra l’Imperi Persa a la Segona Guerra Mèdica. A causa del paper

decisiu que va tenir en la guerra contra els perses, Atenes es va convertir en la polis més rica i influent.

L‟any 477 aC es crea la Lliga de Delos (unió amb altres polis gregues per defensar-se de nous atacs

2

perses). Atenes va dominar les decisions de la lliga i altres polis i es va convertir en la polis

hegemònica del Mediterrani.

Durant el segle V aC, Atenes va viure el període més brillant de la seva història, especialment en

l‟etapa que va governar Pèricles. Comença un nou període, que alguns anomenaran “el segle de

Pèricles”, per fer referència a la importància que va tenir en el ressorgiment d‟Atenes. Aquest va

desenvolupar la democràcia i va afavorir l‟economia i la cultura.

Pèricles mana reconstruir l‟Acròpoli sota la direcció de l‟escultor Fídies. El vast programa endegat per

Pèricles cal entendre‟l en aquesta clau: Atenes vol plasmar en pedra el seu paper com a capdavantera

del món grec. La filosofia, l‟art de pensar únicament de forma racional, comença a sorgir. Es valora

l‟ordre, la mesura i la proporció com a principi bàsic de tot i la importància de tot recau en l‟home

(antropocentrisme).

La seva voluntat hegemònica la duu a l‟enfrontament amb Esparta i altres polis que es van sentir

amenaçades. Els conflictes i tensions van anar en augment dividint les polis en dos bàndols, en torn a

Atenes i Esparta, fins que al 431 aC va esclatar la Guerra del Peloponès.

El conflicte va travessar diverses fases, però va acabar el 404 aC amb la victòria d‟Esparta. Però la

guerra va ser tan destructiva que cap polis va aconseguir recuperar el poder que havia tingut.

Context cultural

La grega s‟ha de definir com una cultura formada per la llengua, les creences i els costums, encara que

dividida políticament fins Alejandre el Gran. Sóm de la mateixa raça i parlem el mateix idioma, són

comuns els nostres altars i els ritus dels nostres déus, semblants els nostres costums, deia Heròdot .

Antropocentrisme: l’home és la mesura de totes les coses, va dir el filòsof Protàgores.

L‟home només estava sotmès a l‟home col·lectiu, és a dir la polis, i en l‟art serà el centre i la

principal font d‟inspiració. La cultura grega es diferencia de les seves contemporànies per

aquest fet. En un món on els reis eren déus, Atenes opta per la democràcia. Aquesta

mentalitat farà que pensadors i artistes es dediquin a estudiar l‟ésser humà.

Filosofia, bressol del pensament racional. L‟home no es conforma amb les explicacions

màgiques de la natura sinó que mira de comprendre-la: observa, compara, es pregunta. Així

uneix observació i raó per tal d‟explicar la natura i extraure‟n principis i normes.

Recerca de la bellesa o perfecció mitjançant la proporció. La bellesa és un altre tret

essencial en l‟art grec, la bellesa màxima és la suma d‟ordre, de proporció, d‟equilibri, de

simetria; en definitiva, de la raó matemàtica.

Religió antropomòrfica. La religiositat no era dogmàtica, és a dir, per participar d'ella no

s'havia de creure cap veritat absoluta. Els déus eren molt humanitzats, tant en la seva forma

com en els seus sentiments (dubten, pateixin gelosia, etc ); com a conseqüència del que

dèiem anteriorment i tampoc hi havia una classe sacerdotal. Cada polis tenia els seus déus

locals, però els més importants eren patrimoni col·lectiu del territori grec, fet que es

concretava en l'existència de santuaris de pelegrinatge (Olímpia, Delfos...).

2. A quin estil pertany. Explica cinc característiques formals o conceptuals

d’aquest estil.

Estil grec clàssic.

Racionalitat: que busca l‟harmonia, l‟equilibri, la proporció, serenor. L‟arquitectura és per als grecs

nombres, massa equilibrada i proporció. Així, apareixen els ordres. La proporció està en la base de tot

el conjunt i respon a una mesura comú, el mòdul (unitat de mesura inicial que prové del radi de la

columna). Segons l‟ordre i l‟època hi ha relacions fixes. En el Partenó, l‟ordre dòric, amb la seva

3

disposició ordenada de columna més entaulament, posa de manifest aquesta concepció raonada de la

bellesa grega.

El Partenó mostra diverses innovacions respecte als altres temples grecs. La que és veu més a

primera vista és que el temple és octàstil, les dues façanes principals tenen vuit columnes i no sis.

L‟altra innovació es troba a l‟interior perquè en tot el perímetre interior del temple el fris és corregut i

esculpit, en aquest cas amb escenes de la processó de les Panatenees.

Antropocentrisme: Un art humanitzat basat en proporcions humanes. Tots els temples grecs,

relativament petits, han d'estar fets a la mida de l'home, allunyant-se de la monumentalitat i la

colossalitat de les piràmide d„Egipte, per exemple. És per això, que el Partenó no és colossal, ni

monumental, està fet a la mida de l‟home.

Un art estètic que busca plasmar l’ideal de bellesa grec. Hi ha una recerca constant de l‟harmonia

visual de l‟exterior de l‟edifici, un elevat idealisme arquitectònic que tracta de trobar la perfecció. A més,

un temple grec ha de ser simètric, equilibrat, ordenat, proporcionat i, al sumar tots aquest elements ens

adonem, que per ells, tot havia de tenir una raó matemàtica.

La recerca de la bellesa és la raó per la qual el Partenó tingui una sèrie de correccions òptiques que

s‟utilitzaren per fer-lo harmònic als ulls del que el contempla (la lleugera curvatura de l‟estereòbat i de

l‟entaulament que s‟imposa per tal d‟evitar l‟efecte d‟enfonsament central que produeix les línies

perfectament horitzontals, l‟èntasi del fust de les columnes, les diferents amplades dels intercolumnis).

L’equilibri de l’espai arquitectònic amb l’entorn natural. Els grecs, més que arquitectes, són

considerats escultors d‟espais. L'arquitectura grega mostra molt poc interès per l'espai interior. Les

seves construccions es trobaven integrades en el medi ambient i l‟espai exterior tenia, per a ells, una

gran importància a causa d‟una clara voluntat de contemplació, d‟aconseguir plaer estètic.

És un art sagrat que representava divinitats i herois. El temple és la màxima expressió de l‟arquitectura

grega; espais de culte on es guardava la imatge de la divinitat. Va ser consagrat a Atena Partenos.

El sistema constructiu és sempre arquitravat. Les columnes i els murs són els elements de suport,

verticals, d‟uns entaulaments horitzontals coberts amb una teulada de dues vessants. Utilitzen

materials rics, com el marbre del Pentèlic, tallat en carreus regulars i ben escairats L‟interior preocupa

menys que l‟exterior i, per tant la seva il·luminació no és essencial.

Arquitectes

Tot i que els autors pròpiament dits van ser Ictinos (autor del Telesterion d’Eleusis, Temple d’Apol·lo a

Figalia) i Cal·licrates (temple de Nike Àptera i els Murs Llargs d’Atenes al Pireu), la persona que té

veritable importància és el director d‟obres, Fídies.

Fídies (490 aC - 432 aC) va ser pintor i arquitecte però també el millor escultor de la Grècia clàssica.

No hi ha molts detalls sobre la seva vida però sembla ser que van poder ser mestres seus Hegies

d‟Atenes, Agèlades d‟Argos, y el pintor Tasos Polignoto. Respecte a les seves obres més importants,

excepte alguns casos no tenim coneixement material d‟aquestos, només textos i còpies romanes en

diverses variants de fidelitat, així que realment no podem saber la qualitat d‟aquelles obres sense

referir-nos a afirmacions dels seus contemporanis, que l‟ alabaven com escultor.

De les diverses obres del gran escultor es destaquen per exemple, els frisos del Partenó, i les

estàtues criselefantines d’Atena al Partenó i de Zeus al seu temple en Olímpia. Aquesta última va

ser considerada una de les Set Meravelles del món Antic i està actualment desapareguda.

La història del Partenó reflecteix també les batzegades de la història europea, en general, i la grega, en

particular. Al segle VI va ser transformat en església pels bizantins, i en mesquita pels turcs al XV,

afegint-se-li un minaret. Al segle XVII va ser transformat en polvorí, i fins i tot va explotar durant la

guerra entre els venecians i els otomans. Al segle XIX Lord Elgin va tallar i extreure escultures de

marbre del fris del Partenó. Amb posterioritat, les va vendre al govern britànic que encara avui exhibeix

4

al Museu Britànic. A partir de 1921 s'ha anat reconstruït, però la pluja àcida amenaça la seva

pervivència.

La transcendència de l’obra és molt gran. Tot i ser una excepció (octàstil, de dimensions jòniques,

amb fris interior) suposa la culminació del temple grec o mègaron micènic del qual és el gran model.

La influència del Partenó és molt destacable, trobant molts edificis amb elements heretats directament

d‟aquest, com la Maison Carrée a Nimes, el Museu del Prado o La Rotonda de Palladio. La seva

influència ha travessat l‟oceà i un exemple d‟això és la reproducció a escala real del Partenó a la ciutat

de Nashville (EUA) amb una discutible bellesa.

3. Tipus de planta. Descripció dels elements suports ( pilars, columnes i els

seus ordres) i sustentats (voltes, cúpules, cimboris, elements arquitravats....).

Estructura exterior. Elements ornamentals.

Planta

Planta amb forma rectangular i que mesura 69,5 x 31 m. Amb la façana orientada cap a l‟est.

La planta rectangular és la d'un temple octàstil i perípter; disposa de vuit columnes frontals i disset

laterals. Dividida en tres parts principals: naos -amb dos pisos de columnes-, opistòdom i pronaos. La

cel·la interior està dividida en dues estances (naos i opistòdom) incomunicades que el convertien en un

temple doble i que feien necessàries, per tant, dues façanes d'accés amb dos pòrtics hexàstils (6

columnes), és per això que és també un temple amfipròstil.

Hem de destacar que el Partenó adoptà unes proporcions atípiques amb la resta de monuments de la

època, a part d‟un nombre de columnes poc freqüent: 8 x 17, quan normalment és de 6 x 13.

Sistema constructiu arquitravat, amb un predomini de les línies rectes. Segueix la convenció de què

són les columnes, elements verticals, els que han de suportar els elements horitzontals, l‟entaulament.

És d’ordre dòric, per tant el més auster, senzill i sobri.

Estructuralment és molt senzill: es basa, sobretot, en l'espai rectangular amb sostre a dues aigües i té

com a antecedents l‟arquitectura egípcia i els megarons (temples arcaics de fusta).

5

Elements de suport

El mur: es van utilitzar carreus de marbre del Pentèlic posats sense argamassa (enllaçats amb grapes de

ferro).

Com que és d’ordre dòric, les seves columnes tenen un capitell format per un àbac1, un equí sense

decoració i un collarí2, que descansen sobre un fust marcadament estriat amb aresta viva (20

acanaladures), format per diverses peces o tambors. Les columnes, sense base com correspon a

l‟ordre dòric, descarreguen directament sobre l‟estilòbat, que al seu torn s‟aixeca sobre l‟estereòbat.

Aquestes columnes fan 10,5 m d‟alçada per un diàmetre d‟1,8 m a la base (l‟atura total de la columna

dòrica era de 4 a 6 vegades el diàmetre inferior, mòdul), on és més ampla i tenen un lleuger èntasi3 al

centre.

Elements suportats

A sobre de les columnes descansa l‟entaulament, format per un arquitrau llis i sense decoració; un fris

dividit en tríglifs i mètopes4, decorades amb relleus; i una cornisa que sobresurt. Com que la teulada,

avui perduda, era a dues aigües, a les façanes hi ha un frontó que estava ple d‟escultures. També en

aquests elements suportats hi ha una curvatura de finalitats correctores de la visió. Originalment, als

vèrtexs hi havia col·locats uns acroteris.

Cal destacar que el monument havia estat construït per tal que semblés perfecte. Per aconseguir-ho

van introduir correccions òptiques per fer que l‟ull humà el veiés perfecte i no el distorsionés. Per això,

l‟entaulament i l‟estilobat tenen forma convexa i la distància entre les columnes disminueix des del

centre cap als extrems. D‟aquesta manera l‟ull humà ho veu tot recte i al seu lloc i, segons els grecs,

perfecte.

Espai interior

A l‟interior hi havia la naos o cel·la rectangular, a la qual s‟hi entrava per un pòrtic hexàstil. Aquest

espai interior estava dividit per dues fileres superposades de 10 columnes dòriques per aixecar

1 Àbac: peça quadrada que, estén la força de la columna cap un camp més extens i serveix de transició del suport vertical

cilíndric cap a la càrrega horitzontal

2 Collarí: Estries transversals en el coll de la columna, anuncien el pas al sentit horitzontal

3 Èntasi: convexitat lleugera del primer terç del fust d‟una columna d‟estil dòric que dissimula l‟efecte visual de concavitat que

produeix un fus completament recte

4 Tríglifs: lloses que presenten un triple estria vertical. Mètopa: lloses amb decoració en relleu d‟escenes mitològiques.

6

suficientment el sostre i aconseguir major amplitud, així queda dividit en tres naus, on la nau central

tenia el doble amplada que les laterals.

Allí es trobava l‟estàtua de la deessa Atena Pàrtenos, obra de Fidies. L‟estàtua no s‟ha conservat, però

se sap que era colossal, estava feta d‟or i ivori (criselefantina) i portava una Nike en la seva mà.

A l'interior del temple, la il·luminació era mínima donat que es volia conferir a l„edifici d'un cert misteri.

No hi havia cap més obertura que la porta. Per aquest motiu no hi entrava llum exterior, si no és que

s'obrissin les portes. En els moments que aquestes s‟obrien, l'orientació (est) dels raigs del sol quan

sortia feia que entressin fins que il·luminaven la imatge criselefantina d'Atena.

L‟habitació del costat, opistòdom, era una sala més petita, tenia al mig quatre elevadíssimes columnes

jòniques i estava incomunicada amb la cella, per tant s‟accedia des d‟altre pòrtic hexàstil orientat a

l‟oest. Era el lloc on es guardava el tresor del temple. Era reservada únicament al servei de les

sacerdotesses i és l'espai que dóna nom al Partenó, ja que Parthénon significa sala de les donzelles.

És a l‟espai interior del temple on es dóna una novetat decorativa i escultòrica: tot el peristil està

decorat amb un fris corregut jònic que mostra la processó de les Panatenees, que es feia cada any

en honor de la deessa protectora de la ciutat. Moltes seccions d‟aquests frisos, al igual que les mètopes

de l‟exterior (que es citen més endavant) estan fora de territori grec, com per exemple al British

Museum o al Museu del Louvre (Fris de noies amb vestits esculpit amb la tècnica de“draps mullats”).

Es tracta d‟un dels millors treballs de l‟escultor Fídies. Dels 160 metres que fa el fris, un 70% són

escenes de cavalls cavalcant. A més es destacable la quantitat d‟elements esculpits que hi ha: 143

genets, 220 animals i 10 carros. Actualment l‟interior està pràcticament destruït.

El fris interior té un tema més lligat a la ciutat i a la seva

patrona: la processó de les Grans Panatenees. Un cop

cada quatre anys, el dia de l'aniversari d'Atena, se

celebrava de manera extraordinària: una processó es

dirigia cap a l‟Acròpoli per vestir l'estàtua que la deessa

tenia a l'Erectèon amb un pèplum que quatre noies

aristòcrates havien brodat per a la deessa

7

Espai exterior

Les seves dimensions estan motivades pel desig de construir un

gran temple a la divinitat protectora i de plasmar la grandesa de

la polis i el poder de l'estat.

Secció àurea del PartenóL’alçària de l’arquitrau, del

fris i de la cornisa és un terç

de l’alçària de la columna

policromia del Partenó pintat en

colors vius (verds, vermells,

blaus) que ressaltaven

l’arquitectura però que

l’allunyen del nostre imaginari

ART GREC ARQUITECTURA- el Partenó

El Partenó adoptà unes

proporcions atípiques per

a la seva època, a part

d’un nombre de columnes

poc freqüent: 8 x 17, quan

normalment era 6 x 13

El volum exterior té una simetria perfecta de volums compactes entre un paral·lelepípede i un triangle

allargats i superposats (teulada a dues aigües).

Es van utilitzar carreus de marbre rosat del Pentèlic, de tons canviants segons la incidència de la llum,

posats sense argamassa (enllaçats amb grapes de ferro). Acabat l'edifici la pedra es va polir per a fer

desaparèixer qualsevol imperfecció i es va decorar.

Façana: temple octàstil (8 columnes) i perípter amb 17 columnes als laterals, d‟ordre dòric. Amb unes

mesures que busquen la proporció i l‟harmonia mitjançant la secció àurea.

Com ja hem comentat, al Partenó es van aplicar unes correccions òptiques, que es basaven en càlculs

matemàtics i geomètrics, a la recerca de la bellesa i el racionalisme. Aquestes correccions volien evitar

que, per raó de les il·lusions òptiques que es produeixen sobre les línies rectes, els espectadors del

temple hi veiessin uns defectes inexistents i, d'aquesta manera, es creava una sensació de perfecció.

Aquestes són:

a) èntasi o convexitat lleugera del fust de les columnes (a les 2/5 parts de la seva alçada)per

disminuir l'efecte de concavitat que produirien si tinguessin els costats completament rectes.

b) més diàmetre en les columnes dels quatre extrems del temple perquè l'espectador no les

percebés més estretes que les altres pel simple fet d'estar més exposades a la llum.

c) distàncies desiguals entre els intercolumnis. Si la separació fos regular, l‟espectador tindria la

sensació que les columnes s‟acosten

d) lleugera convexitat tant de l'entaulament com de l'estilobat per evitar que semblés que feien

panxa en el centre, ateses les grans dimensions del temple.

e) inclinació de les columnes del peristil cap a l'interior perquè no fessin l'efecte de caure damunt

l'espectador i per crear un efecte piramidal

El nombre de les columnes laterals és excepcional, i trenca el cànon tradicional: aquest recomanava

una relació de 6:13, mentre que el Partenó presenta 8:17.

8

Elements decoratius

En la decoració hi van treballar els millors artistes de l‟època en l‟escultura, obra de Fídies i el seu

taller. Les escultures dels frontons estaven dedicades al naixement d‟Atena (façana oriental) i la disputa

d‟aquesta deessa amb Posidó per la possessió de la ciutat (façana occidental). La major part

d‟aquestes escultures es troben al British Museum des del 1799, i són l‟objecte d‟un litigi entre Grècia i

la Gran Bretanya. Les noranta-dues mètopes amb relleus, de les que se‟n conserven dinou, en

diferents museus del món, estaven dedicades a les quatre lluites mitològiques d'Atena i Teseu per

defensar la ciutat contra els gegants (Gigantomiàquia), els centaures (Centauromàquia), les amazones

(Amazonomàquia) i la guerra de Troia. Ocupant tot el perímetre interior dels murs de cel·la i opistòdom

hi havia el fris de les Panatenees, una posició del tot infreqüent en un temple dòric, que només s‟entén

si es recorda que és una reconstrucció tardana.

reconstrucció anterior, el frontó davanter, que tractava

la disputa d'Atena i Posidó.

El frontó de la façana posterior (just sota aquestes

ratlles) representava el naixement d'Atena

Urbanisme: relació amb l’entorn

El Partenó està urbanísticament situat en el conjunt de l‟Acròpoli,d‟estructura trapezoïdal i

emmurallada, que era el centre religiós de la ciutat d‟Atenes.

A l‟Acròpoli atenenca hi ha també els millors exemples de

l‟arquitectura grega: l‟Erectèon, temple dedicat a Posidó i

Atena, i famós per les cariàtides, i el petit temple d‟Atena

Niké, una dels grans joies de l‟ordre jònic.

Per als grecs era més important l‟espai exterior del temple

que l‟interior, i per això va ser tractat com una escultura

(emplaçament i policromia). Van tenir una cura

extraordinària amb les formes perquè assolissin un alt grau

de bellesa, de proporció i d‟equilibri (van fer subtils

modificacions per a corregir fins els més lleugers defectes de

la percepció visual), així com d‟integració en el paisatge.

9

4. Significat i funció

Contingut i significació

El Partenó és un temple i, com a tal, el seu significat és el mateix que el

de qualsevol temple. El temple és la casa d‟un déu o deessa, el lloc on

se‟ls dóna culte.

El caràcter del Partenó és múltiple: per una banda té un caràcter

religiós que és consagrar el temple a la deessa Atena, protectora de la

ciutat d‟Atenes. Cap ciutadà pot entrar al temple excepte les

sacerdotesses perquè està concebut com la llar de la deessa. Per altra

banda el temple vol ser un símbol de la ciutat i de prestigi, vol mostrar

a tothom que és Atenes la ciutat que té l‟hegemonia del Mediterrani.

Els símbols estan tots inscrits en la mitologia grega, prenent especial

rellevància aquells que mostren escenes relacionades amb la deessa

Atena, a qui està consagrat el temple. Segons la llegenda, Zeus va

prometre l'Àtica a aquell déu que li aconseguís el major bé. La disputa

entre Posidó i Atena fou aferrissada: el primer va clavar el seu trident

sobre una roca i féu brollar una font d'aigua salada (Posidó és el déu

dels mars i les aigües); mentre que Atena plantà una olivera al seu costat. EI tribunal dels déus -segons

unes altres versions, fou Cècrops qui ho decidí- declarà Atena vencedora i el nom de la polis, “Atenes”,

va ser adoptat en honor seu.

Encàrrec i recepció

L‟encàrrec va ser, segons diverses fonts, fet per Pèricles i el temple, inscrit en el conjunt de l‟Acròpoli

va ser rebut per la ciutat d’Atenes.

Funció

La funció primordial dels temples grecs no era el culte, el Partenó no disposava d'altar. Fou erigit com

una ofrena monumental als déus i una demostració de la grandesa d'Atenes i de la Lliga de Delos.

Va ser Pèricles, governant d'Atenes, qui després de la guerra amb els perses va decidir la

reconstrucció dels temples i edificis públics de la ciutat ja que aquests havien estat destruïts pels

perses. El Partenó es una ofrena a Atena, deessa de la guerra i la saviesa i protectora de la ciutat, com

a símbol de la victòria de Grècia sobre la barbàrie persa. La funció

religiosa del Partenó va perdurar fins l‟any 1687, arribant a ésser una

església bizantina, una llatina i una mesquita musulmana. Actualment

es conserven l‟absis de l‟església i el minaret de la mesquita. Aquell

any es va convertí en un polvorí turc i va explosionar degut a una

bomba veneciana, esdeveniment que el va destruir parcialment.

Podríem assenyalar com ja hem dit una funció política, ja que el

Partenó és el reflex d‟una societat que està vivint un moment

esplendorós pel que fa a la cultura. Cal recordar que el Partenó és un

temple únic en el món grec, no hi ha cap altre que sigui octàstil, i això

és perquè el temple representa una polis única, Atenes.

Actualment té una funció cultural i està considerat Patrimoni de la

Humanitat.

El Partenó és un edifici arquetípic de l‟arquitectura grega però també és un edifici extraordinari. En

primer lloc, perquè es troba al recinte sagrat de l‟Acròpoli, i era el temple de la deessa principal: això

explica la cura que s‟hi posa per evitar que els condicionants del sentit humà de la visió interfereixin en

l‟ideal grec d‟harmonia, proporció i escala humana. En segon lloc, perquè l‟Atenes de Pèricles

s‟exhibeix a sí mateixa i davant els ulls del món en un edifici tant emblemàtic.