INFORMACIÓ 178

DESEMBRE 2015 Parc de Can Sostres - Torrelles de Llobregat www.antlaformiga.org - ant.laformiga@gmail.com

SANT MARTÍ 2015. XERRADA, CONCURS I EXPOSICIÓ.

El dijous, 5 de novembre, a les 20,30 hores, a la biblioteca Pompeu Fabra, en Xavier Parellada, del Centre d´Estudis Beguetans, ens va presentar una conferència audiovisual amb el títol “La recuperació dels camins vells i les carrerades”. El CEB, ha aconseguit recuperar en molt bona part el camí vell de Torrelletes a Begues que va caure en desús quan es va obrir l´actual pista forestal existent. També ha aconseguit trobar l´itinerari del tram de la carrerada pel municipi de Torrelles de Llobregat. Una ruta principal seguida pels ramats d´ovelles entre les pastures estivals i les hivernants passava pel nostre poble. La ruta seguida per alguns ramats de la Cerdanya, el Berguedà i el Ripollès, que es traslladaven cap al Garraf i el Penedès, passava pel pont de Carles III, a Molins de Rei, i seguint la riera de Torrelles, pujaven per can Bruguera cap a Begues. En el seu audiovisual es va exposar la cartografia, les fotos aèries, la documentació històrica i la feina feta sobre el terreny per aconseguir retrobar els camins antics i les carrerades. A més va explicar com el CEB havia tramitat davant el departament d´Agricultura de la Generalitat de Catalunya la xarxa de camins ramaders al municipi de Begues per al manteniment de la seva condició de forma oficial i aconseguir la seva conservació. A continuació es realitzà l´Acte de lliurament dels premis del 8è Concurs de fotografia naturalista torrellenc als tres primers classificats de cada apartat: paisatge, fauna i flora i s´inaugurà l´exposició de les fotografies presentades al concurs. En aquesta edició es van presentar quaranta fotografies de vuit autors diferents, essent premiades cinc persones, ja que el segon i el tercer premi en la modalitat de paisatge es van declarar deserts. L´exposició es va poder visitar des del 7 fins el 23 de novembre.

8è CONCURS DE FOTOGRAFIA NATURALISTA TORRELLENC Vuit persones presentaren fotografies a la vuitena edició del Concurs de fotografia naturalista torrellenc que organitza cada dos anys la nostra associació, coincidint amb la Festa Major de Sant Martí. En total es presentaren 40 fotografies en les tres modalitats de fauna, flora i paisatge. Hi participaren Tomás Blasco , Enric Daunis, Margarida Deu, Francisco Javier Miranda, Neus Planas, Alba Ramell, Vicenç Roig i Rosa Simon. En la modalitat de paisatge es presentaren només sis fotografies, una de les quals fou desqualificada, per no complir les mides que establien les bases del concurs. La qual cosa va fer que el jurat només concedís el primer premi d´aquest apartat i declarés deserts el segon i el tercer premi El jurat, format per Juan Mora, Miquel Roig i Rosa Mut, es reuní el dilluns, 2 de novembre, a les 20,30 hores, a can Sostres i, després de les corresponents deliberacions, acordà concedir els premis que es relacionen a continuació.

Apartat de paisatge 1r Premi: La posta de sol a can Guey Autor: Enric Daunis 2n i 3r Premis foren declarats deserts com permetien les bases del concurs.

Apartat de fauna 1r Premi: Aiguaitant la càmera Autor: Tomás Blasco 2n Premi: Viu i habita al bosc de can Guey Autor: Enric Daunis 3r Premi: Doble imatge Autora: Margarida Deu

Apartat de flora 1r Premi: Posidònia torrellenca Autora: Alba Ramell 2n Premi: Espirals de primavera Autor: Tomás Blasco 3r Premi: Lamium sp Autora: Neus Planas En aquesta edició els premis correspongueren a cinc persones diferents d´entre els vuit concursants que hi participaren. Es notà una participació inferior a l´anterior edició del concurs. La junta de l´Associació Naturalista Torrellenca La Formiga vol expressar públicament el seu agraïment a totes les persones que han presentat fotografies al concurs, en aquesta vuitena edició, i valora positivament l´esforç que han realitzat i la qualitat de les obres presentades. Així mateix amplia l´agraïment a les persones que han participat de forma desinteressada en el jurat del concurs.

Fotografies de l´acte del lliurament dels premis, després de la interessant xerrada d´en Xavier Parellada.

FOTOGRAFIES PREMIADES AL CONCURS DE FOTOGRAFIA NATURALISTA A continuació reproduïm les fotografies premiades en el 8è Concurs de fotografia naturalista torrellenc en els tres apartats.

APARTAT PAISATGE Posta de sol des de can Guey

APARTAT FAUNA

Viu i habita al bosc de can Guey

Aiguaitant la càmera Doble imatge APARTAT FLORA

Espirals de primavera

Posidònia torrellenca Lamium sp

COL· LECCIÓ DOCUMENTS D´ANT

Com sempre, acompanyem aquest full informatiu, amb un document, el número 163 dins la Col·lecció Documents d´ant, que porta el títol “El magraner. La tradició perduda”. Al diari digital Vilaweb es va publicar un resum de l´article de Ferran Zurriaga “El magraner” el dimarts, 17 de novembre. Aquest article s´havia publicat en el número 59 de Mètode, la revista de divulgació científica de la Universitat de València, corresponent a la tardor de l´any 2008. Hem considerat interessant recollir-lo per confeccionar aquest document. Tracta sobre un arbre fruiter, Punica granatum, el conreu del qual actualment està en decadència. Llegir-lo ens ha portat records de la infantesa, quan aquest fruit ens feia il·lusió i sovint en trobàvem. Actualment costa trobar-ne algun exemplar en el nostre entorn. Senyal que deu ser veritat que és una espècie en regressió als nostres camps. Voldríem aprofitar l´ocasió per conèixer si hi ha algun exemplar d´aquesta espècie al municipi de Torrelles de Llobregat que, per les seves característiques, mides, edat, situació ..., podria ser inclòs al catàleg d´arbres singulars. Qualsevol informació en aquest sentit serà benvinguda. A continuació reproduïm algunes informacions de la Viquipèdia sobre aquesta espècie. Magraner El magraner o mangraner (Punica granatum) és un arbre conreat pel seu fruit, la magrana o mangrana. Procedent del nord d'Àfrica i d'Àsia occidental. El magraner és freqüent a Catalunya (excepte en comarques pirinenques) i al País Valencià. Plantat en horts i jardins, està assilvestrat en zones del litoral, sobre marges i zones pedregoses. Pertany a la família de les Lythraceae i al gènere Punica del qual només hi ha dues espècies: Punica protopunica de l'illa de Socotra i Punica granatum del mediterrani i sud-oest d'Àsia. És un arbre caducifoli, dens, que arriba fins als 5 metres d'alçària, de capçada irregular. De fulles simples, oposades, peciolades, oblongues, enteres, lluents, glabres i caduques, amb espines. Les flors, que apareixen de maig a agost, són flors solitàries, aïllades de 3 a 4 cm, vermelles, grosses i vistoses. Calze en forma d'urna carnosa, obert a manera d'estrella de 5 a 7 puntes. Entre cada dos dels seus lòbuls neix un pètal vermell, de forma arrodonida i molt prim. Els pètals constitueixen la corol·la vermella. Androceu amb nombrosos estams amb els filaments vermells i les anteres grogues. El gineceu presenta un ovari ínfer que al madurar dóna lloc a la magrana de 5 a 9 cm, fruit comestible, singular dins el regne vegetal, la magrana és del tipus en balàustia, és un fruit gros, globós i indehiscent que quan és madur es clivella i s'obre de manera irregular. El fruit té una envolta coriàcia que va des de colors grocs a vermells. Aquesta envolta està formada pel pericarpi i les parets del receptacle i té moltes llavors, cadascuna d'elles envoltada per una polpa molt sucosa, translúcida i vermella o rosada. És un fruit sec que conté llavors carnoses. És un dels conreus fruiters més antics. És una planta exigent en calor a l'estiu, en canvi a l'hivern, sense fulles, pot resistir fins als 15º sota zero. També és molt resistent a la secada però necessita el regadiu, suporta un cert grau de salinitat, per donar bones produccions. S'adapta a tot tipus de terres. Les feines de conreu, llaurar, desherbatge, esporga, aclarida de fruits, collita són les normals en fructicultura. Per l'alta necessitat en calor és molt habitual el conreu a Elx i en general a la zona sud del País Valencià. Al País Valencià, les varietats més famoses són dolces, sent la més

valorada la "Mollar d'Elx". També són apreciades la "Mollar de València" i la "Tendral de Xàtiva".

RECULL DE PREMSA

Acompanyem aquest full informatiu amb un recull de premsa, el número 81 dins de la col·lecció, que porta el títol “La cimera de París contra el canvi climàtic. COP21”. Es tracta d´un recull d´informacions prèvies a la reunió que es realitzarà a París del 30 de novembre a l´11 de desembre. A continuació reproduïm del web de la Generalitat una petita informació sobre l´objectiu de la cimera i, després, una informació del diari Ara, d´última hora sobre la manifestació realitzada a París tot i la prohibició existent. Del 30 de novembre al 11 de desembre d’ enguany, París acollirà la 21ª Conferència de les Parts (COP 21 CMP11) sobre canvi climàtic en el marc de les Nacions Unides. La COP21, també coneguda com a París2015, serà una de les COPs amb major rellevància ja que , durant dues setmanes, acollirà a milers de delegats i observadors internacionals que tindran el repte d’assolir un acord global per limitar l’escalfament global a un nivell inferior dels 2ºC. L’especial rellevància d’aquesta COP fa que governs, institucions, empreses i societat civil estiguin treballant intensament per a contribuir a l’assoliment d’un acord global a través de l’organització i participació activa de diversos actes que se celebraran durant l’any 2015. Infografia: Italian Climate Network

Enfrontaments a París entre manifestants contra el canvi climàtic i la policia Els antidisturbis han llançat gasos lacrimògens contra uns 200 manifestants a la plaça de la República Gerard De Josep Barcelona 29/11/2015

La policia dissol amb gasos la manifestació contra el canvi climàtic a París. FRANÇOIS GUILLOT / AFP Vestits d'àngels i pancartes que diuen que el "carbó mata"; parells de sabates i disfresses d'ós panda: mil i una maneres per protestar contra l' escalfament global. Així ha arrencat aquest diumenge la Cimera de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP21) a París, i ja s'han viscut els primers disturbis entre manifestants i la policia, que ha llançat gasos lacrimògens i ha carregat per dissoldre una concentració de centenars de persones a la plaça de la República. La capital francesa acull aquesta cimera amb màxima tensió després dels atemptats jihadistes del 13 de novembre, que van portar el govern a decretar l' estat d'emergència encara vigent. S'han prohibit les manifestacions a la ciutat, i una bona colla d'organitzacions han buscat alternatives per defensar el seu dret a protestar. Milers de sabates omplen la plaça de la República de París, en una manifestació organitzada per Avaatz, en símbol de les persones que avui tenen prohibit manifestar-se. REUTERS Primer, s'ha fet amb més de 10.000 sabates, fins i tot unes d'enviades pel papa Francesc, que han cobert una part de la plaça de la República per simbolitzar la impossibilitat d'organitzar manifestacions. Més tard, gairebé la mateixa quantitat de gent es donava les mans i formava una cadena humana d'uns 3 kilòmetres al llarg la capital. "És un moment perquè tothom es doni les mans arreu el món", ha dit llavors Iain Keith, el director de la campanya i membre d'Avaaz. Tot plegat transcorria pacíficament fins que s'ha desfet la cadena i els policies han carregat contra uns 200 manifestants que quedaven a la plaça. Alguns d'ells anaven emmascarats. Les pancartes no només protestaven per l' escalfament global, també

reclamaven més democràcia. Immediatament, les forces de seguretat han desplegat bona part del seu potencial i han pres la zona. "Hi havia molta tensió per les dues parts, però és difícil saber qui ha començat. Algun manifestant ha llançat ampolles i de seguida han començat els trets de gasos lacrimògens i granades ensordidores", ha relatat a l'agència Efe Nicolás, un manifestant de 31 anys. "Hi havia més policies que manifestants". "Protegiu el clima i no el capital" i "Estat d'emergència, estat policial, no ens robareu el dret a manifestar-nos" són alguns dels lemes que s'han pogut sentir, segons han recollit el rotatiu francès 'Le Monde' i l'agència Reuters. Una estona més tard, s'havien detingut al voltant de 100 persones i bloquejat completament els accessos a la plaça. La prohibició a les grans concentracions ja havia estat criticada per moltes organitzacions socials, que hi han vist més motius polítics que de seguretat al darrere. Només els últims dies, la policia ha ordenat l' arrest domiciliari de fins a 24 activistes ecologistes amb l'argument que eren sospitosos de planejar protestes violentes. A la vegada, a tot el món s'han organitzat més de 2.000 actes de protesta, en ciutats com Sao Paulo, Nova York i també Barcelona aquest matí. Arreu del món, desenes de milers de persones, des de Sydney fins a Londres, s'han unit en un dels dies més importants de la història per a l'activisme contra el canvi climàtic. "No hi ha un planeta B" era el clam global.

14è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ FOTOGRÀFICA D´AUS Les respostes correctes a les vuit últimes fotografies del concurs, corresponents als mesos de juliol, agost, setembre i octubre, són les següents:

Foto nº 13: Charadrius alexandrinus Corriol camanegre Kentish Plover Chorlitejo Patinegro

Foto nº 14: Chlidonias leucopterus Fumarell alablanc White-winged Black Tern Fumarel Aliblanco Foto nº 15: Acrocephalus dumetorum Boscarla dels matolls

Blyth´s Reed Warbler Carricero de Blyth Foto nº 16: Vanellus leucurus Fredeluga cuablanca

White-tailed Lapwing Avefria Coliblanca Foto nº 17: Circus pygargus Esparver cendrós

Montagu´s Harrier Aguilucho Cenizo Foto nº 18: Otus scops Xot Eurasian Scops Owl Autillo Foto nº 19: Anser anser Oca vulgar

Greylag Goose Ánsar Común Foto nº 20: Columba palumbus Tudó Common Wood Pigeon Paloma Torcaz

A continuació reproduïm les paraules d´en Sergi Sales amb les solucions a les dues fotografies del concurs corresponents al mes d´octubre. Les solucions: Oca vulgar (Anser anser) -Suècia - És la única de les oques grises amb les axil·lars clarament pàl·lides. Tudó (Columba palumbus)- Collserola- A les ales per sota llisa descarta la majoria de rapinyaires. Una bona opció si es tenia dubtes amb quin tipus de colom, seria ficar columba sp. com algun de vosaltres ha fet. Gràcies per contestar ràpid. Ara a veure com va la prova extra. SS

En la reunió del dilluns, 16 de novembre, es va acordar proposar una data, a l´encarregat del concurs, per realitzar l´acte final. Després que hi hagi donat el vistiplau en Sergi Sales, es comunica que serà el dijous, 17 de desembre, a les 20,30 hores, a can Sostres, a Torrelles de Llobregat. Per als concursants que desconeguin la situació del casal cal que es dirigeixin al Parc de can Sostres, al mig del centre urbà del municipi. La casa és situada al mig del parc. En aquest mateix full informatiu es publiquen les bases del concurs on es precisa com serà la prova final. En aquest concurs es donen tres premis, un al primer classificat, un altre al segon classificat i un tercer que es sorteja entre tots els concursants que hi hagin participat durant tot l´any i que també hagin assistit a la final.

CLASSIFICACIÓ DEL 14è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ D´AUS Després de donar les respostes a les vint primeres fotografies del concurs, corresponents als mesos de gener a octubre del 2015, i de les tres proves extres, la classificació era la següent, en cas d´empat a punts, per ordre temporal de la resposta: 33,4 PUNTS: Jaume Duaigües 31,5 PUNTS: Pep Domènech 29,9 PUNTS: Juan Mora 29,6 PUNTS: Enric Morera 28,7 PUNTS: Núria Rodríguez 28 PUNTS: Tomás Blasco 27 PUNTS: Rosa Simon 26,7 PUNTS: Francesc Capdevila 25,2 PUNTS: Eva Reñé 24,9 PUNTS: Sandra Morujo 24,5 PUNTS: Israel Estopà 22,2 PUNTS: Frederic Sanchez 21,9 PUNTS: Vicenç Roig Aquestes dues fotos següents són les corresponents al mes de novembre, a les quals hi havia de temps per respondre fins el 30 de novembre. Les vuit fotos següents corresponen a la prova sorpresa nº 3, del mes d´octubre. Calia trobar-hi 40 espècies diferents abans del 15 de novembre. Publicarem les respostes correctes en el següent full informatiu.

BASES DEL 14è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ FOTOGRÀFICA D´AUS 1. Es faran públiques dues fotografies mensuals des del gener al desembre del 2015. 2. Les respostes han de ser presentades abans de l´últim dia de cada mes. Cal presentar-les via e-mail a l´adreça salessergi@gmail.com. 3. Al mes de desembre, en l´acte final del concurs, al qual és imprescindible assistir per optar als premis i recollir-los, es concursarà en directe sobre deu fotografies, fins a completar, sumant-hi les vint-i-quatre anteriors, el nombre de trenta-quatre. 4. En el cas de les fotografies publicades cada mes, es puntuarà amb dos punts cadascuna de les fotografies encertades si s´ha especificat bé l´espècie amb el nom comú en qualsevol idioma o el científic, i es puntuarà amb un punt cadascuna de les fotografies encertades si s´ha donat la resposta correcta només amb el gènere. 5. En el cas de les deu fotografies fetes públiques en l´acte de lliurament dels premis, en el mes de desembre, es puntuaran amb 0,25 punts, per cada fotografia, si s´ha encertat el nom de l´espècie i caldrà donar les solucions en el temps màxim de dos minuts per fotografia. 6. Tots els ocells del concurs han estat citats a la nostra regió ornitològica i biogeogràfica, el paleàrtic occidental. 7. La participació és oberta a qualsevol membre de l´ANT. Si alguna persona aliena a l´ANT hi vol participar cal que lliuri el corresponent full d´inscripció i faci efectiu el pagament de la quota anual. 8. La persona que hagi guanyat el concurs com a primer classificat en una de les seves edicions no podrà participar en l´edició immediatament posterior. 9. La classificació serà publicada per e-mail als concursants, al web i al full informatiu de l´entitat. 10. Les fotografies, si no s´han rebut, es podran demanar per e-mail a l´adreça salessergi@gmail.com i es podran consultar al web de l´ANT. 11. S´atorgaran dos premis als dos primers classificats. En cas d´empat, després de la prova en directe, en qualsevol dels dos primers premis, es farà una altra prova de quatre fotografies en directe i, així, successivament, fins a desfer l´empat. 12. S´atorgarà un tercer premi a la constància que es sortejarà entre tots els altres concursants que hagin respost durant els dotze mesos i assisteixin a l´acte final de lliurament dels premis. 13. També es lliurarà un petit obsequi a tots els concursants que assisteixin a l´acte final de lliurament dels premis en agraïment a la seva participació. 14. L´organització es reserva el dret de modificar els terminis de presentació de fotografies i de recepció de respostes durant tot l´any, així com de precisar aquells aspectes que durant el transcurs del concurs no es vegin prou clars.

PREMIS DEL 14è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ FOTOGRÀFICA D´AUS 1r Premi: Material ornitològic valorat en 60 euros + obsequis. 2n Premi: Material ornitològic valorat en 30 euros + obsequis. Premi a la constància: Material ornitològic valorat en 18 euros + obsequis. Aquests tres premis, per als dos primers classificats del concurs i el tercer que es sorteja, es lliuraran mitjançant vals de compra de material ornitològic. Caldrà que els concursants classificats passin a recollir-los personalment a l´acte de lliurament i els vals caducaran als tres mesos del seu lliurament. Tots els concursants, que no s´hagin classificat com a primer i segon, i que hagin participat de forma ininterrompuda durant els dotze mesos que dura el concurs participaran en el sorteig per a obtenir el premi a la constància. Tots els participants en el concurs, només pel fet de ser-ho i d´assistir a l´acte de lliurament dels premis, tindran dret a recollir un petit obsequi d´agraïment a la seva participació.

Fotos de la prova final del concurs del 2014 i Sergi Sales, l´encarregat.

OBSERVACIONS ORNITOLÒGIQUES A continuació publiquem les observacions ornitològiques que ens han comunicat aquest mes de novembre. Rascló (Rallus aquaticus) (1 ex.) observat a la riera a prop de la rotonda de ca la Flora. Diumenge, 29 de novembre del 2015, a les 17 hores. Observador: Vicenç Roig. Griva cerdana (Turdus pilaris) (1 ex.) observat al canyar de l´hort del Navarrete. Diumenge, 29 de novembre del 2015, a les 15,45 hores. Observador: Vicenç Roig. Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) (1 ex.) fotografiat a can Guey. Dijous, 26 de novembre del 2015. Observador: Enric Daunis. Bitxac comú (Saxicola torquatus) (1 parella) observats a cal Canut. Diumenge, 22 de novembre del 2015, a les 16,35 hores. Observador: Vicenç Roig. Perdiu roja (Alectoris rufa) (1 ex.) observat a les penyes de Mossen Corbera. Diumenge, 22 de novembre del 2015, a les 13 hores. Observador: Tomás Blasco. Perdiu roja (Alectoris rufa) (1 ex.) observat als horts de la Clota. Diumenge, 22 de novembre del 2015, a les 12 hores. Observadora: Rosa Simon. Bernat pescaire (Ardea cinerea) (1 ex.) observat en vol per sobre el casc urbà. Diumenge, 22 de novembre del 2015, a les 9 hores. Observadora: Rosa Simon. Faisà (Phasianus colchicus) (1 mascle) observat als horts de la Clota. Diumenge, 15 de novembre del 2015, al matí. Observadora: Rosa Simon. Picot garser gros (Dendrocopos major) (1 ex.) observat a la confluència dels camins de can Reinal i can Roig. Diumenge, 15 de novembre del 2015, a les 9 hores. Observadora: Rosa Simon. Durbec (Coccothraustes coccothraustes) (1 ex.) fotografiat al peu del Montpedrós . Dijous, 12 de novembre del 2015. Observador: Enric Daunis. Falcó mostatxut (Falco subbuteo) (1 ex.) observat volant per sobre el poble i aturant-se sobre cal Sigarral. Dilluns, 5 d´octubre del 2015, a les 16 hores. Observador: Vicenç Roig. Lluer (Carduelis spinus) (7 ex.) observats a la menjadora de casa seva. Diumenge, 8 de novembre del 2015, a les 10,30 hores. Observadora: Rosa Simon. Estornell (Sturnus vulgaris) (1 ex.) fotografiat al Tabor. Dimecres, 4 de novembre del 2015, a les 11,32 hores. Observador: Enric Daunis.

FOTOS ANTIGUES Membres de la nostra associació ens han fet arribar aquestes dues fotografies de la nevada del dia de Nadal del 1962. Va ser la nevada més important del segle XX a les nostres contrades, amb gruixos importants de neu. A Torrelles de Llobregat va obligar la gent a obrir la carretera amb mitjans tradicionals, de forma voluntària, per restablir les comunicacions.

APICULTURA Ens han fet arribar una nota informativa publicada al diari El Punt Avui, la qual es fa ressò la publicació a la revista científica Nature, dels resultats d´un estudi sobre l´antiguitat de l´apicultura. La reproduïm a continuació.

Apicultors en el neolític L'aprofitament de la mel i la cera de les abelles per part dels humans es remunta com a mínim fins a 9.000 anys enrere, segons un estudi Se n'han trobat traces químiques als atuells que usaven els avantpassats a l'edat de pedra Xavi Aguilar - Barcelona - 13 novembre 2015

Un rusc com aquest, amagat al forat d'un tronc d'un bosc del sud de França, hauria pogut alimentar els nostres avantpassats. Foto: ERIC TOURNERET Dolça com és, la mel no va passar inadvertida als homes de l'edat de pedra. La relació entre les abelles (Apis mellifera) i els humans ve de molt lluny, com s'havia deduït gràcies a la iconografia egípcia i l'art rupestre, però un estudi internacional ha aconseguit constatar que l'apicultura va ser anterior a l'agricultura moderna. El treball, publicat a Nature amb la participació d'investigadors del CSIC en la Institució Milà i Fontanals de Barcelona, precisa que ja fa com a mínim 9.000 anys que aprofitem la cera i la mel. A partir de l'anàlisi química de les restes contingudes en uns 6.400 fragments d'utensilis procedents de més de 150 jaciments de tot el continent, els científics han reunit proves de la presència de cera d'abelles en els atuells de ceràmica dels primers agricultors europeus. La cera d'abella es compon de lípids complexos que són molt constants en la seva composició i, per tant, poden actuar com una empremta química d'objectes arqueològics, com ara els bols o plats del neolític. “Fins ara s'havia estudiat profusament la domesticació de cabres, porcs, vaques i ovelles. Amb aquest estudi s'obre la porta al coneixement sobre la domesticació de les abelles per part de les primeres comunitats d'agricultors i ramaders”, explica Juan José Ibáñez, investigador del CSIC a la Institució Milà i Fontanals.

“La presència d'aquesta cera implica, amb tota probabilitat, l'explotació de la mel”, continua. Comparant les diferents mostres, s'ha vist que la primera presència de cera de la qual es té constància és originària d'Anatòlia i data, aproximadament, del 7.000 a.C. “Les comunitats d'agricultors i ramaders que es van expandir cap a Europa en els 1.500 anys següents van continuar explotant els productes de les abelles”, apunta Juan José Ibáñez, que considera que la cera hauria exercit “diverses funcions tecnològiques i culturals”. Mélanie Roffet-Salque, autora principal de l'article i professora de geoquímica orgànica a la Universitat de Bristol, té clar que “la raó més òbvia per a l'explotació de l'abella seria aprofitar-ne la mel”. No obstant això, la cera d'abelles podria haver estat utilitzada amb motius tecnològics, rituals, cosmètics i medicinals “com ara aplicar-la als utensilis de ceràmica porosa per fer-les impermeables”. Per sota del paral·lel 57 Buscant fins a quin punt era habitual la presència de cera a la ceràmica del neolític, els investigadors van veure que no trobaven evidències per sobre del paral·lel 57, que creua per Dinamarca. A ulls dels experts, això podria suggerir un límit ecològic a la presència natural de les abelles en aquella època. Aquests insectes, que durant mil·lennis han estat d'alt valor per als humans, no hi deurien poder sobreviure per qüestions climàtiques.

CATÀLEG D´ARBRES SINGULARS El diumenge, 13 de desembre, a les 16,30 hores, a can Sostres, es trobarà la gent que vulgui participar en una sortida de camp per actualitzar el Catàleg d´arbres singulars de Torrelles de Llobregat. És oberta a la participació de qualsevol persona interessada. Així mateix s´accepten propostes per incorporar nous exemplars que per alguna característica (mides, edat, espècie, situació ...) siguin prou interessants. Ens podeu fer arribar les vostres propostes per correu electrònic. Seria interessant trobar algun exemplar de Magraner vell.

INSTITUT MICOLÒGIC EUROPEU Membres del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya participen en el projecte de creació de l´Institut Micològic Europeu. El CTFC, amb seu a Solsona va néixer l’any 1996 en forma de consorci participat pel Consell Comarcal del Solsonès, la Universitat de Lleida, la Diputació de Lleida, la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, el Centre de Desenvolupament Rural Integrat de Catalunya i la Generalitat de Catalunya. La seva dinàmica ha estat caracteritzada per un creixement que fa que avui en dia, la institució compti amb prop d’un centenar de professionals en plantilla entre científics, tècnics, becaris i personal d’administració, i que compti amb el suport d’administracions, institucions i empreses que col•laboren en el seu dia a dia. Ara es va presentar el projecte al Congrés de Diputats, a Madrid. Reproduïm una informació del diari digital Ecodiari.

En marxa la creació de l'Institut Micològic Europeu La coordinació i dinamització de projectes de valorització, gestió sostenible i normativa al voltant del recurs micològic seran els objectius inicials Redacció , Solsona | 18/11/2015

El president del Congrés dels Diputats, Jesús Posada, va rebre ahir a la cambra baixa a membres fundadors i d'entitats involucrades en la creació de l'Agrupació Europea de Cooperació Territorial denominada European Mycological Institute (AECT-EMI). En una primera fase, aquesta Agrupació reuneix a socis de regions destacades pel seu desenvolupament micològic, com són França (Aquitaine-Dordogne-Périgord i Languedoc-Roussillon), Castella i Lleó, i

Catalunya. La trobada ha comptat amb l'assistència de destacats membres de l'àmbit de la R+D+I, però també del sector micològic (bolets i tòfones) i de representants institucionals de territoris micològics rellevants d'Espanya, França, Portugal i Itàlia. Per part del CTFC, hi han assistit el director general, Denis Boglio, i el responsable de l'Àrea de Productes Forestals no Fusters, Daniel Oliach. El CTFC participa en aquesta Agrupació Europea arran de la seva pertinença en la xarxa europea Micosylva+. Des de pràcticament els seus inicis, el CTFC treballa en el foment del cultiu de la tòfona negra per contribuir al desenvolupament rural, i com un dels cultius de futur amb més possibilitats de rendiment econòmic. Igualment, i juntament amb la Universitat de Lleida, també s'ha treballat en recerca micològica, per a estudiar la producció i la productivitat de bolets i la gestió sostenible d'aquest recurs. Els coordinadors de la xarxa europea Micosylva+, l'investigador del CITA del Govern d'Aragó, Fernando Martínez-Peña, i l'enginyer agrònom francès, Jean Rondet, han estat els qui han presentat la iniciativa al president del Congrés, al seu equip de treball i a la resta d'assistents. Els objectius principals de l’institut són donar valor al recurs micològic a través del micoturisme, la innovació micogastronòmica i agroalimentària, promovent una gestió forestal innovadora (anomenada micosilvicultura) que garanteixi la persistència dels boscos i els fongs en un context de canvi climàtic; solucionar les necessitats del sector dels bolets i les tòfones, dinamitzant aspectes normatius i fiscals que dificulten el desenvolupament de la comercialització; transferir al sector de la micologia els avenços tecnològics generats des de les universitats i els centres d'investigació; sensibilitzar la societat urbana i rural europea per una governança conjunta dels territoris i els seus usos; i coordinar la captació de fons europeus per als socis participants a través l'AECT-EMI. Entitat europea de dret públic Jurídicament, l'Institut Micològic Europeu serà una Agrupació Europea de Cooperació Territorial, d'acord amb la normativa europea. Serà una entitat de dret públic, constituïda inicialment per entitats espanyoles i franceses, a les que està previst que properament s'hi adhereixin entitats d'altres països com Itàlia, Portugal o Finlàndia. La seva seu física s'establirà a la ciutat de Sòria. Actualment l'Institut Micològic Europeu està finalitzant els darrers tràmits administratius amb l'Estat francès i està previst que estigui operatiu a finals d'aquest any o a principis de 2016, amb la finalitat de poder dinamitzar i coordinar tècnicament i científicament projectes de R+D+I d'interès per al sector.

NOU DECRET DE CONTAMINACIÓ LUMÍNICA Reproduïm la informació del butlletí de medi ambient de la Generalitat sobre el nou decret d´ordenació ambiental de l´enllumenat. Dimecres, 11 de novembre de 2015 Jornada de Presentació del Decret 190/2015, de 25 d’agost, de desplegament de la Llei 6/2001, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn

La Llei 6/2001 ha patit diverses modificacions al llarg dels darrers anys i ara, amb l’aprovació del Decret que la desenvolupa, es tanca un cicle d’adequació de la normativa a la realitat tecnològica i social del país, que ha donat lloc a un cos normatiu destinat a ser una eina útil per a la reducció de la contaminació lumínica i la millora de l’eficiència energètica en els propers anys. El Decret 190/2015 de desplegament la Llei 6/2001, aprovat pel Govern de la Generalitat recentment i que

entra en vigor el proper 27 de novembre, incentiva la millora de la il·luminació exterior, tant de titularitat pública com privada. El desplegament normatiu se centra en les característiques que han de complir les instal·lacions d’il·luminació exterior de nova implantació, promovent-hi la utilització de les millors tecnologies disponibles, eficients energèticament i respectuoses amb l’entorn, i vetllant per una il·luminació de qualitat.

NOVA REGULACIÓ DE L´EXTRACCIÓ D´ARBRES I ARBUSTOS A proposta del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP), el govern ha aprovat un nou decret per actualitzar la regulació del desarrelament d´arbres i arbustos en terrenys forestals. Reproduïm a continuació la informació del diari digital Ecodiari. Es regula el desarrelament d'arbres i d'arbustos en terrenys forestals Una de les principals novetats del Decret és l’obligatorietat d’estar inscrit en el Registre Oficial d’Empreses Proveïdores de material vegetal per fer els treballs de desarrelament Redacció | 17/11/2015

El nou Decret s'adapta a la diversa normativa posterior i simplifica els tràmits que han de realitzar les empreses del sector. Foto: XBC. El Govern ha aprovat el nou Decret pel qual es regula el desarrelament d’arbres i d’arbustos en terrenys forestals. L’objectiu és actualitzar l’anterior decret en aquesta matèria, de 1996, per adaptar-lo a diversa normativa posterior i simplificar els tràmits que han de realitzar les empreses del sector. Concretament, la nova regulació incorpora les obligacions establertes al Decret 1311/2012, de 23 d'octubre, pel qual es regula el Registre oficial d’empreses proveïdores de material vegetal i se n’estableixen les normes d’autorització, inscripció i funcionament, es regulen activitats de producció i comercialització de material

vegetal i es crea el Catàleg de varietats locals d’interès agrari de Catalunya. En aquest sentit, a les sol·licituds d’autorització i en les comunicacions de desarrelament d’arbres o arbusts, l’interessat hi ha de fer constar el responsable de la realització dels treballs, que ha d’estar inscrit en el Registre Oficial d’Empreses Proveïdores de Material Vegetal, inscripció que és una de les principals novetats del Decret. També s'incorporen les previsions del Decret 106/2008, de 6 de maig, de mesures per a l'eliminació de tràmits i la simplificació de procediments per facilitar l'activitat econòmica. S’estableix com a regla general el règim de comunicació i es reserva el d'autorització d’arrencada per al supòsit en què no es disposi d'un instrument d'ordenació forestal. A més, habilita els mitjans necessaris per tal que els tràmits i procediments regulats pel Decret es puguin efectuar progressivament per via electrònica. Per realitzar l’activitat de desarrelament, les persones titulars de finques forestals amb instrument d’ordenació forestal aprovat i vigent que inclogui el desarrelament d’arbres i arbustos han de presentar, amb una antelació mínima de 10 dies, una comunicació prèvia al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP). Quan es tracti d’aprofitaments de rodals de masses arbustives, cal que l’instrument d’ordenació forestal especifiqui la superfície afectada. L’interessat disposa del termini d’un any per efectuar el desarrelament, que es pot fer un cop transcorreguts 10 dies des de la presentació de la comunicació prèvia. Un cop transcorregut un any sense haver executat totalment o parcialment l’actuació, caldrà comunicar-ho de nou. Les persones titulars de finques forestals que no disposin d’instrument d’ordenació forestal aprovat i vigent requereixen una autorització de l’administració forestal de forma prèvia a l’activitat per desarrelar arbres i arbustos. El DARP ha de comunicar a les entitats locals les autoritzacions d’aprofitaments atorgades respecte dels terrenys forestals del seu àmbit. Un cop notificada l’autorització, l’interessat disposa d’un any per realitzar el desarrelament, i si transcorregut aquest termini no s’ha executat totalment o parcialment l’actuació, també caldrà sol·licitar-ho de nou. Les persones titulars o responsables de la realització dels treballs disposaran de l’assenyalament in situ dels exemplars objecte de l’extracció; i l’assenyalament i l’execució dels aprofitaments hauran de complir un mínim de condicions establertes en el Decret aprovat avui. Finalment, val a dir també que l’incompliment de les disposicions d’aquest Decret es considerarà infracció i serà sancionat d'acord amb la Llei forestal de Catalunya i amb la Llei de forests. Queden fora de l’àmbit d’aplicació del nou Decret els aprofitaments de superfícies destinades expressament al conreu d'arbres ornamentals previstes en la Llei forestal de Catalunya.

L´ÓS AL PIRINEU Reproduïm una nota informativa del butlletí de la Generalitat per la campanya iniciada al Pallars per posar nom o dos óssos.

11-11-2015 Comença una campanya ciutadana per posar noms a dos cadells d'ós bru La Casa de l’Ós Bru impulsa la recerca de noms pallaresos per a dos ossets nascuts l’hivern de 2014

L’equip de seguiment de l´ós bru al Pirineu aconsegueix les imatges corresponents, molt probablement, a aquests joves plantígrads La Casa de l’Ós Bru d’Isil, centre d’interpretació vinculat al Parc Natural de l’Alt Pirineu, ha engegat una campanya ciutadana per trobar noms a dos cadells d’ós bru nascuts al Pirineu català l’hivern de 2014, dins el projecte Piroslife. Els dos ossets són, molt probablement, fills de Caramelles i Pyros. Els participants en aquest concurs podran triar entre quinze mots pallaresos per batejar el primer cadell i entre quinze topònims també de la comarca com a opcions per anomenar el segon cadell. Les persones que hagin triat els noms que finalment resultin escollits tindran una entrada gratuïta per visitar un dia la Casa de l’Ós Bru i també entraran en el sorteig d'una ruta familiar exclusiva de l'hàbitat d'aquest plantígrad en companyia de membres especialitzats de les patrulles que en fan habitualment el seguiment. Pel que fa als quatre cadells d’ós nascuts durant el 2015, també es durà a terme un concurs per posar-los nom però, en aquest cas, només entre els alumnes de les escoles locals L’equip de seguiment de l’ós bru va aconseguir enregistrar a finals de la setmana passada unes imatges d’aquests animals a l’Alt Pallars, dins el Parc Natural de l’Alt Pirineu. S’hi poden observar una femella, segurament una filla de l’ossa Caramelles, amb un cadell de primer any, tot i que encara no s’han fet anàlisis genètics per confirmar-ho. També s’hi poden veure dos individus subadults que van junts, i que es van apropar molt a la femella i al seu cadell. Ella els va expulsar perquè no s’acostessin al petit. Aquests dos joves óssos són, molt probablement, els nascuts l’any passat i als quals ara s’hi està buscant nom.

ANÀLISI DEL CONTINGUT DELS CONTENIDORS DE REBUIG A continuació reproduïm el comunicat de premsa emès per les entitats que donen suport a l´Estratègia Catalana Residu Zero després de realitzar diverses anàlisis del contingut del contenidor de rebuig dels residus municipals de localitats catalanes. COMUNICAT DE PREMSA Un 68 per cent del contenidor de resta és reciclable o reutilitzable Les entitats ecologistes i socials que juntament amb diversos ajuntaments que donem suport a l'Estratègia Catalana Residu Zero (ECRZ) hem realitzat una anàlisi del contingut del contenidor de rebuig dels residus municipals de forma simultània a diverses localitats catalanes (Barcelona, Badia del Vallès, Girona, Celrà, Sabadell i Les Borges Blanques). L’acció ha consistit en extreure bosses d’escombraries del contenidor de resta i classificar els diferents materials trobats en funció de la seva gestió desitjable: COMPOSTAR, RECICLAR, EVITAR, REUTILITZAR I REDISSENYAR. Aquesta acció ha demostrat que la major part en pes dels materials que van a parar al contenidor de rebuig són materials i productes recuperables i reutilitzables. Resultats de l’anàlisi dels 53,3kg de residus analitzats a Barcelona En pes, un 21,6% són compostables i un 12% reciclables. De la resta, un 6,3% són superflus i s’haurien d’evitar, i un 27’7% caldria reduir-los i fer-los reutilitzables. Només un 32,4 % no són recuperables actualment i haurien de ser redissenyats amb criteris de producció neta. En volum, 210 litres de residus que es podrien reduir per la reutilització i a granel, 100 litres de reciclables, 90 litres superflus que cal evitar, 70 litres que caldria redissenyar i que no son reciclables, 40 litres de compostables i 8 litres de fracció rebuig.

Aquests resultats indiquen que les polítiques de recollida i gestió dels residus són ineficaces per evitar que materials reciclables o reutilitzables vagin a parar a abocadors, incineradores o, en el pitjor dels casos, cimenteres. Aquesta pèrdua de materials aprofitables, es inacceptable ja que suposa un malbaratament de recursos econòmics i impactes importants en el medi i la salut de les persones. A més, en la situació de crisi actual, que afecten els treballadors/es i els aturats, suposa desaprofitar un potencial de creació de llocs de treball en el sector de l’economia verda. S’estima que el reciclatge de 10.000 tones de residus reciclats generen 250 llocs de treball, mentre que si van a parar a abocadors o incineradores només en generen 40. Les entitats participants en

l’acció observem amb decepció que la proposta de Programa de gestió de Residus Municipals (Precat20) de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), actualment en fase d’exposició pública, es continuïsta i no encerta la solució ni les prioritats per resoldre aquesta situació. En definitiva, l’ECRZ aposta per polítiques més ambicioses, canviar les prioritats i impulsar un canvi de model de producció i distribució de productes per evitar la generació de residus. I per l’aprovació d’una Llei Catalana de Prevenció de Residus que doti Catalunya dels instruments legals i econòmics necessaris per desenvolupar polítiques ambicioses de prevenció de residus i ajudi els municipis a la gestió d’uns residus que han de ser considerats i tractats com a recursos. Només així es podrà garantir la protecció de la salut de la població, evitar la sobreexplotació dels recursos i contribuir a la millora ambiental del país. L’acció s’ha realitzat en el marc de la II Trobada Internacional contra la incineració i pel Residu Zero, a Montcada i Reixac del 27 al 29 de novembre. i s’emmarca també dins del IV Fòrum Estratègia Catalana Residu Zero i la Setmana Europea de Prevenció de residus.

EXTRACCIÓ DELS PEIXOS INTRODUÏTS ALS LLACS PIRINENCS Ens han fet arribar la següent informació publicada al diari El Periódico sobre els intents de retornar al seu estat natural els llacs pirinencs extraient els peixos introduïts. Un llac del Pirineu recupera la transparència gràcies a un programa de millora ambiental A l'estany Closell s'hi han retirat els peixos exòtics i això ha frenat la proliferació d'algues Antonio Madridejos / Barcelona Dimecres, 25 de novembre del 2015

L'estany ha recuperat el seu aspecte natural. Foto: Territori

L’estany Closell, un petit llac d’alta muntanya al parc natural de l’Alt Pirineu, ha recuperat la seva transparència natural gràcies a un projecte ambiental auspiciat pel programa europeu Life, segons mostren les fotos captades abans (2013) i després (2015). L’actuació fonamental ha consistit a eliminar un petit peix exòtic, el vairó o barb roig (Phoximus phoximus), introduït accidentalment com a esquer per pescar truites. El vairó s’alimenta dels microorganismes que al seu torn es mengen les algues i frenen la seva excessiva proliferació. «A causa de la presència excessiva de vairons, el llac s’havia omplert d’algues planctòniques i havia canviat el seu blau característic pel verd», explica Marc Ventura, investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) i coordinador del projecte. Ara les aigües tornen a ser transparents. L’objectiu del projecte LimnoPirineus és recuperar els ambients aquàtics dels parcs de l’Alt Pirineu i d’Aigüestortes-Sant Maurici. També es fan campanyes de sensibilització amb els pescadors «perquè entenguin que no és bo que en aquests ambients hi hagi peixos introduïts», afirma Ventura. De fet, la ubicació i morfologia d’aquests llacs, herència de l’última glaciació, impossibilita la presència de qualsevol classe de peix. «A molts d’aquests llacs hi ha truites, però no hi van arribar de manera natural. Encara que hi ha constància de llacs amb truites des del segle XIII, en la majoria dels casos s’hi van introduir al llarg del segle XX», explica. L’estany Closell va patir dues alteracions essencials al segle XX. Als anys 50-60 s’hi va construir una galeria per sota per a aprofitaments hidroelèctrics, cosa que en va alterar el nivell de l’aigua. El 1969 s’hi van introduir truites –desapareixerien de forma natural– i, ja als anys 80, el vairó. A causa de l’abundància de vairons, la transparència de l’estany Closell va disminuir progressivament. El petit peix depreda sobre la major part de les espècies autòctones dels estanys (incloent-hi larves d’insectes i petits crustacis, com la puça d’aigua) que s’alimenten de les algues. Inicialment, els treballadors de l’empresa col·laboradora Sorelló i de la Generalitat pescaven vairons a un ritme d’un miler diari, mitjançant xarxes i una espècie de trampes. A mesura que se’n reduïa la població, minvaven les captures i ara pràcticament no s’arriba als quatre exemplars per setmana. Dos anys després Gairebé 24 mesos després d’haver començat la captura de vairons, es calcula que se n’ha eliminat el 99% de la població. «L’evolució del color verd cap a la transparència confirma l’eficàcia de les tasques de restauració», assegura Ventura. El canvi es deu sobretot a la recuperació de la puça d’aigua. També hi han tornat amfibis com tritons i granotes. Pròximament es preveu actuar d’una forma similar als llacs de Naorte i Rovinets, situats també al municipi de Lladorre i afectats pel mateix problema. Així mateix, es retiraran truites de diversos llacs d’Aigüestortes on ara ja està prohibit pescar-hi. «La gent es pensa que sempre hi ha hagut truites, però no és així, i si no frenem la seva presència estem eliminant la resta de la fauna autòctona», conclou Ventura.

TORTUGUES MARINES L´any passat va ser notícia la cria a la Platja Llarga de Tarragona d´una Tortuga babaua (Caretta caretta). Mentre la majoria de cries va poder arribar a l´aigua, unes quantes van ser traslladades al centre de recuperació de fauna marina al Prat de Llobregat on, fins ara, han sobreviscut tres exemplars. Reproduïm la nota del web de la Generalitat amb motiu del primer aniversari. Dissabte, 7 de novembre de 2015 Les tortugues marines de la platja Llarga de Tarragona fan un any 3 dels exemplars trobats al niu es recuperen al Prat de Llobregat Les tortugues, que van néixer amb poc més de 5 centímetres de longitud i 25 grams de pes, ja fan entre 1,5 i 2 quilos i entre 20 i 23 centímetres

Fa pocs dies del primer aniversari de la troballa d'una trentena de cries de tortugues marines acabades de néixer a la platja Llarga de Tarragona. La majoria van poder arribar fins l’aigua, però en van quedar dotze al niu, que la Xarxa de Rescat de Fauna Marina (XRFM) va traslladar per a la seva recuperació. Després de tot el procés, finalment, tres d’aquests rèptils van tirar endavant. Cal tenir en compte que les tortugues poden pondre fins a cent ous en un sol niu, però en condicions naturals només una de cada mil arriba a adulta. Ara mateix, les tres tortugues evolucionen favorablement i ja pesen entre 1,5 i 2 quilos. Segueixen una dieta de peix blanc, peix blau i calamar, que representa el 5% del seu pes corporal. Dues d’elles presenten alguns problemes de mobilitat a les aletes de davant i se’ls està aplicant una pauta de rehabilitació diària, amb la intenció que aviat puguin recuperar la mobilitat suficient per sobreviure en el medi

natural. Per això, de moment encara no hi ha una data prevista per alliberar-les.

ARBRES SINGULARS DE LA GARROTXA De forma similar a com ho fem els membres de l´ANT, a la Garrotxa, s´impulsa de forma oficial la confecció del catàleg d´arbres singulars de la comarca. Ara es reprèn la feina en els municipis que fins ara no hi havia participat. Reproduïm la informació del web de la Generalitat. 2-11-2015 El conseller Vila presenta la segona fase del projecte per inventariar els arbres singulars de la Garrotxa Es reprèn el procés participatiu per detectar els exemplars dels 11 municipis que falta inventariar La iniciativa ‘Busquem arbres amb història de la Garrotxa’ busca la implicació i participació dels habitants de la comarca

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha participat aquesta tarda en la presentació de la segona fase del projecte “Busquem Arbres amb Història de la Garrotxa”, de la mà del Parc Natural de La Zona Volcànica de la Garrotxa, NOEL ALIMENTÀRIA S.A.U i TOSCA. L’objectiu principal és realitzar un inventari dels arbres singulars i amb història de la comarca a través d’un procés participatiu amb la població local, a més d’informar els diferents municipis implicats i particulars dels resultats obtinguts i activar mesures de protecció, custòdia i divulgació. Aquest darrer punt es farà a través de la publicació d’un llibre amb els principals arbres inventariats. El projecte es va iniciar l’any 2009 i, durant els dos primers anys, es va activar el procés participatiu per inventariar els arbres singulars de 10 municipis dels 21 de la comarca a través de xerrades informatives, una exposició itinerant i sortides divulgatives. Durant aquest període es va aconseguir inventariar uns 200 exemplars. Després de dos anys d’aturada per manca de finançament, enguany el projecte es reemprèn amb el suport de l’empresa garrotxina NOEL

ALIMENTÀRIA S.A.U. En aquesta segona edició es busca inventariar els arbres singulars dels 11 municipis on encara no s’han impulsat els processos participatius amb els vilatans: Argelaguer, Beuda, Castellfollit de la Roca, Maià de Montcal, Mieres, Les Preses, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol, Sant Ferriol, i Tortellà. A partir d’aquí, es recopilarà tota la informació recollida, es validaran les dades obtingudes, es farà una retorn als municipis i s’escolliran els arbres més representatius de cada població per editar-ne un llibre. La darrera fase consistirà en impulsar mesures de conservació i protecció amb els ajuntaments i particulars. Com a tret de sortida, s’inclouran a la base de dades del projecte els dos roures significatius que NOEL ALIMENTÀRIA S.A.U. té a les instal·lacions de Sant Joan les Fonts i que han estat trasplantats amb èxit arran de l’inici de les obres de construcció d’una nova nau a finals de l’any passat. El projecte “Busquem Arbres amb Història de la Garrotxa” vol implicar la població local. Tothom pot aportar i compartir els seus coneixements en la localització i identificació d’arbres singulars, o en la cerca d’històries, fets o anècdotes relacionades. Les aportacions es podran consultar al blog o bé es podran fer a través de l’adreça electrònica: arbres@tosca.cat. Els arbres singulars d’una comarca formen part del patrimoni natural i cultural, i la seva conservació i coneixement són vitals en el context dels grans canvis que es produeixen a la societat i en la que cada cop és més difícil valoritzar el territori i els elements emblemàtics i valuosos.

178 AGENDA DESEMBRE 2015

CALENDARI DE REUNIONS DE L´ANT Dilluns, 14 de desembre, a les 21 hores, a can Sostres. Reunió de junta directiva.

ACTIVITATS DE L´ANT Del dissabte, 5, al dilluns, 7 de desembre. Sortida del grup d´ornitologia al Pallars i a la serra de Guara. Diumenge, 13 de desembre, a les 16 hores, a la plaça de l´Església. Passejada per observar els ocells del nostre entorn. Cal avisar de l´assistència. T. 93 689 03 66. Dimarts, 15 de desembre. Finalitza el termini per respondre a les dues fotografies del mes de desembre del 14è Concurs d´identificació fotogràfica d´aus. Dijous, 17 de desembre, a les 20,30 hores, a can Sostres. Acte final del 14è Concurs d´Identificació Fotogràfica d´Aus. Inclou una prova en directe i el lliurament dels premis del concurs. Hi haurà coca i moscatell per als assistents. Diumenge, 20 de desembre, a les 17 hores, a can Sostres. Cens d´aus nocturnes. Organitzat pel grup d´ornitologia i obert a tothom.

ALTRES ACTIVITATS Dijous, 10 de desembre, a l´Aula Ronda (c. Sant Pere més alt, 59) de Barcelona. Jornada de política ambiental municipal cap al Residu Zero, dins el Forum ECRZ. Organitzada per Estratègia Catalana Residu Zero. T. 936802751.

Dissabte, 12 de desembre. 8ª actuació forestal a la pineda de Gavà. Us convidem a participar en aquesta actuació de millora forestal a la pineda de Gavà, amb l’eliminació de plantes invasores, molt freqüents a la zona, en especial l’enfiladissa miraguà de jardí. Organitzen: GAF i S.O.S. Delta de Llobregat. T. 932 104 679, info@depana.org, www.depana.org

Diumenge, 13 de desembre. Sortida naturalista: Els Sots Feréstecs, als Cingles del Bertí. Introducció a la geologia de camp. Activitat adreçada als amants de la natura que consistirà en recórrer un sector dels Cingles del Bertí, escenari de la cèlebre novel·la Els sots feréstecs, de Raimon Caselles. Organitzada per Depana. T. 932 104 679, info@depana.org, www.depana.org Dijous, 17 de desembre, a les 20 hores, al local de Depana (Sant Salvador, 97 de Barcelona). Xerrada: La plaga dels micro-plàstics a la Mediterrània.La problemàtica que suposa l’enorme densitat de minúscules deixalles de plàstic surant a les aigües de la Mediterrània no sol aparèixer als mitjans de comunicació, però el cert és que ha esdevingut un problema ambiental molt greu, que afecta molt especialment als animals marins filtradors En aquesta presentació podrem conèixer de primera mà la magnitud d’aquest problema i les seves nocives repercussions. A càrrec de Núria Miró (ACOIO). Organitzen: DEPANA i ACOIO. T. 932 104 679, info@depana.org, www.depana.org

Divendres, 18 de desembre, a les 15,30 hores, a Cambrils. Sortida ornitològica: Pescadors al Port. A primera hora de la tarda els pescadors tornen a port després d'una jornada de pesca al mar. Amb ells venen un gran nombre d'aus marines atretes pel peix que els pescadors descarten. A càrrec d´Albert Cama i Matxalen Pauly. Organitzada pel Gepec. T. 977331142. www.gepec.cat.

CALENDARI DE L´ANT 2016

Seguint la tradició, un any més, hem editat un calendari per a l´any 2016, amb les festes locals de Torrelles de Llobregat. Les fotografies triades per realitzar-lo han estat els primers premis del 8è Concurs de fotografia naturalista torrellenc que organitzà la nostra associació per la Festa Major de Sant Martí d´enguany. Les fotografies són les següents: La posta de sol a can Guey d´Enric Daunis, en la classificació de paisatge. Aguaitant la càmera de Tomás Blasco, en la modalitat de fauna. Posidònia torrellenca d´Alba Ramell, en l´apartat de flora. Com es va fer en anys anteriors, s´enviarà el calendari per correu electrònic, junt amb les altres publicacions que integren el lliurament del desembre. A partir del pdf rebut, si es vol, ja es pot imprimir. Aquesta entrega es realitzarà a primers de desembre. Posteriorment, amb el lliurament del gener, s´enviarà el calendari imprès a tots els membres de l´associació. Us recordem que el disseny permet muntar un calendari de sobretaula en forma de prisma triangular. L´edició impresa ja ve plegada i amb cinta de doble cara que permet un fàcil muntatge. També hi haurà disponible al web, com en els anys anteriors, el pdf que permet imprimir-lo si es volen obtenir més còpies.