-
7/29/2019 14 -febrer- 2008
1/19
1
nm. 14 -febrer- 2008
Editorial
El nucli histric
Passejant pels carrers estrets del nucli histric de Torroella,
sovint podem quedarbocabadats contemplant un finestral gtic o
renaixentista. En paraules de JoanPericot, Torroella conserva el
record senyorvol duna passada grandesa. Les sevesrelquies de pedra
i els seus silenciosos carrers estrets formen un rosari
devocacionsmelangioses.
-
7/29/2019 14 -febrer- 2008
2/19
2
Efectivament, el nucli vell de Torroella, el que li dna el
sobrenom de vila vella, sel que li dna identitat. Antigament
envoltat de muralles, est format per unentramat de carrers estrets,
amb un traat preconcebut que sortosament no hasofert canvis
substancials des de la seva creaci als segles XIII i XIV. Avui,
encara elnucli histric de la vila vella s un nucli viu i, al nostre
entendre, s responsabilitat de
tots que segueixi aix. Es pot dir que Torroella conserva un
arxiu histric a laire lliure,ple de vida, que no s un fssil i que
no noms cal conservar sin que cal potenciar, jaque s el centre de
lactivitat social i cultural dels torroellencs.
Lany 2001, lAjuntament va elaborar un catleg i aprovar una
normativa de proteccidels edificis i elements que hi eren
relacionats i es consideraven rellevants, per taldevitar-ne la
prdua. La febre urbanstica daquests darrers anys ha fet
desaparixerun bon nombre de cases antigues, moltes delles amb algun
element protegit que enalguns casos sha restitut en el projecte
substitutiu i en daltres, no. Per aix pensemque potser la normativa
actualment vigent no s suficient i caldria cercar altresformes ms
segures de protecci; sigui com sigui, ha de ser un element viu
isegurament en constant debat; un instrument que garanteixi la
protecci dunpatrimoni, en molts casos simplement un paisatge urb,
utilitzant materials adequats,colors i formes duna arquitectura
caracterstica, a lhora de substituir construccionsabandonades o en
runa, per altres dhabitables que permetin mantenir el nucli
ambvida, sense perdre les caracterstiques visuals i histriques
prpies.
Tanmateix, lactuaci de lAjuntament en el nucli antic no hauria
de decaure. Hanpassat cinc anys des que es va aprovar la darrera
actuaci urbanstica de millora decarrers i places. Queden molts
carrers amb fils elctrics o telefnics mal penjats,paviments
inadequats, serveis deficients. Un pla de rehabilitaci del nucli
histricsense presses per sense pauses, juntament amb una correcta
normativa deprotecci, sn imprescindibles si es vol mantenir viu el
nucli histric de la vila i, ambell, la identitat i la capacitat de
relaci social, cultural i comercial dels torroellencs idels cada
vegada ms nombrosos visitants que reconeixen en aquest espai
unagradable lloc per satisfer aquestes relacions.
Consell de redacci
-
7/29/2019 14 -febrer- 2008
3/19
3
La cavalcada dels Reis dOrient aTorroellaUn any ms, i desprs de
la recollida decartes a la plaa de la Vila a crrec delspatges
reials, han arribat el Reis Mags. Ihan estat rebuts amb focs
dartifici de
benvinguda i la presncia nombrosa iillusionada de tota la
quitxalla, i delsque no ho sn ja tant. El recorregut lhanfet pels
carrers de la vila i ha finalitzat ala plaa, amb la sortida dels
tres Reis albalc de lAjuntament, des van dirigiruna salutaci a la
nombrosaconcurrncia.
El problema dels accessos a Torroella deMontgrXavier Dilm,
diputat baix-empordans,
va recordar al conseller Nadalque els accessos a Torroellade
Montgr estan cada diams malament, tant perlamanca duna variant a
Verges
com pel tram de Parlav aTorroella, que est rebent molt detrnsit,
al no haver-se fet encara lavariant de la Bisbal. Tamb va
presentaruna proposta al Parlament perqusacondicionin i millorin
aquets vials.
El judici per la intoxicaci de les coques
de Sant Joan, notcia de portada a El
Punt del dia 24 de generEl judici ha estat notcia tot el mes.
Hivan estat citades a declarar pel jutgeXavier Albanell, titular
del Jutjat nmero4 de la Bisbal, 457
de les prop de 1.500persones que vanresultar intoxicadesper les
coqueselaborades per la pastisseria Gus en larevetlla de Sant Joan
del 2002; 24persones ms com a testimonis, perits i14 advocats. Per
les declaracionsefectuades, el magatzem en qu es van
confeccionar les coques no estavaassegurat ni reunia les
condicionsadequades.
Els vuit projectes que presentaTorroella de Montgr al Pla nic
dObresi Serveis de la GeneralitatLAjuntament va presentar al PUOSC
els
segents projectes: pavell polivalent -4.541.916 -, urbanitzaci
de carrers del'Estartit -1.464.722 -, arxiu municipal -964.927 -,
clavegueram de lavingudade Roma -513.464 -, clavegueram deTorroella
sud-est -201.873 -, millora delenllumenat del nucli de la Bolleria
-59.655 -, obres durbanitzaci de MasMarqus -734.636 -, obres dels
carrers
Termes i Tamarius -634.238 -. Total:9.115.431 . La subvenci
demanada sde 1.300.000 .
Jornades cap a la independncia a CanQuintanaLa primera de les
intervencions va estara crrec de Mnica Sabata i Gerard
Fernndez, portaveus de la Plataforma
http://localhost/emporionou/images/stories/num_14/el%20punt.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num_14/el%20punt.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num_14/el%20punt.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num_14/el%20punt.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num_14/el%20punt.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num_14/xavier.jpg
-
7/29/2019 14 -febrer- 2008
4/19
4
pel Dret a Decidir. Informaren sobre elque s la Plataforma, els
seus objectius ila campanya que porta a termeDecideixo decidir. En
la segonaconferncia, Alfons Lpez Tena, vocal del
Poder Judicial i membre del CercledEstudis Sobiranistes, va
excusarlabsncia permalaltia dHctorLpez Bofill, i al llargde la
sevadocumentadaexposici reivindicla necessitat, i en certa manera
la
possibilitat en dret, dun estat propi pera Catalunya. Fou
brillant i aplaudit pelnombrs pblic que omplia CanQuintana. En la
tercera, a crrec deFrancesc Canet, Elisenda Paluzie i MariaMerc
Roca, varen incidir en temeseconmics, el dficit fiscal,
lesinfraestructures i la globalitzaci, aix
com aspectes culturals, de la llengua ileducaci. Seguidament
tingu lloc unataula rodona, moderada per XavierFerrer, en la qual
sexhaur el temps ambmoltssimes preguntes del pblicassistent. Clogu
lacte el secretarigeneral dEsquerra Republicana deCatalunya, Joan
Puigcercs.
La comunitat de pagesos del Baix Tertindran greus prdues si no
esrecuperen els cabalsSegons l'Agncia Catalana de l'Aigua, alBaix
Ter no es podr regar almenys finsal mes de mar. No pagar
norepresenta ni soluciona res. No esdescarta la convocatria
demobilitzacions si no hi ha solucions amb
urgncia i la comunitat reclama que elsgoverns agafin el bou per
les banyes ireconeguin que el Ter ja ha estat solidaridurant molts
anys. Gent del Ter vainaugurar a la Capella de Sant Antoni
una exposici fotogrfica amb textos iimatges titulada RECS
VIUS.
La sequera i el consum daigua segonslAgencia Catalana de
lAiguaLa rentadora i el rentaplats sn elselements duna casa que ms
aiguaconsumeixen, uns 250 litres cada copque s'utilitzen.Prendre un
bany,200; rentar els platsa m, 100; dutxar-se, 70; afaitar-seamb
l'aixeta oberta, de 40 a 75; rentar-se les dents, tamb amb l'aixeta
oberta,30; buidar el dipsit del vter, de 10 a15; cuinar i beure, de
2 a 4 l per persona,
i rentar-se les mans, 1,5. Rentar el cotxeamb mnega, uns 500
litres. Estalviemlaigua!
La Confraria del Roser inicia una novaactivitat: lorganitzaci de
tasquesculturals, amb la conferncia VIURE ALNDIA. Conferncia
celebrada alauditori de la Casa
Pastors, a crrec deGens Radresa iMaria ngelsCapell, en qu
vancomentar les sevesvivncies dun any de residncia a
lndia,concretament a Pune, prop de Bombai.Al finalitzarla sestabl
un interessant
http://localhost/emporionou/images/stories/num_14/dscf0061.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num_14/dscf0061.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num_14/dscf0061.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num_14/dscf0061.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num_14/cadagota.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num_14/cadagota.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num_14/cadagota.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num_14/cadagota.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num_14/viureaindia.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num_14/viureaindia.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num_14/viureaindia.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num_14/viureaindia.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num_14/viureaindia.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num_14/viureaindia.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num_14/cadagota.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num_14/dscf0061.jpg
-
7/29/2019 14 -febrer- 2008
5/19
5
torn de preguntes per part delsassistents.
Conferncia Els Balcans i laMediterrnia, una mirada al present
La
conferncia, a crrec de Boban Minic,exdirector de Rdio Sarajevo,
va tindrelloc a Can Quintana. Una exposiciinteressant sobreuns
pasos tambbellamentmediterranis,sotmesos aldomini dimperisaliens i
moltes vegades enfrontats(romans dorient i doccident,
alemany,austrohongars, rus, otom; creencesreligioses oposades:
catlica, ortodoxa imusulmana), que han originat en elsegle XX
drames cruents, guerres igenocidis.
La revista Gavarres ha presentat elnmero 12, sobre les feines
del bosc, aCan QuintanaEn la presentaci, ngelMadri, director, ha
assenyalat que elnom de la revista no es limitatiu; que enel seu
inters figura lestendre els seuscontinguts al Montgr i a
Torroella.Seguidament, shaprojectat un vdeo
sobre la revista. Hacontinuat lacteamb lesintervencions
deldirector de la revista, Xavier Cortadellas ila de lhistoriador
Joan Badia. La cloendaha anat a crrec de l'alcalde, JoanMargall.
Lexposici ha estat molt amenai interessant donada la recopilaci
doficis, eines i experincies, quasidesapareguts i oblidats,
queconstitueixen leix de la publicaci.
Personatges Torroellencs
Els senyors de Torroella
Cap a lany 1000, en temps de conflictes
entre senyors feudals i dincursions de
moros, normands i pirates, un petit nucli
de gent shavia anat agrupant al lloc on
s ara la nostra vila. Vivien en cases
humils de pedra i fang o de fusta, prop
duna esglesiola, a reds de la poderosa
famlia dels Torroella, que residia en un
casal, mig castell, mig palau, on hi ha
lactual Mirador. Els senyors oferien
seguretat a aquella gent.
Per tamb els senyors havien destaremparats per alg ms fort.
Consta que
Pere de Torroella i el seu fill Pon
Guillem es reconeixien vassalls de Pere I,
comte de Barcelona i pare de Jaume I.
Els fills de Pere de Torroella, els germans
Pon Guillem, Guillem de Montgr i
Ramon de Torroella varen fer histria.
http://localhost/emporionou/images/stories/num_14/elsbalcans.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num_14/elsbalcans.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num_14/elsbalcans.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num_14/gavarres.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num_14/gavarres.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num_14/gavarres.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num_14/gavarres.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num_14/gavarres.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num_14/gavarres.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num_14/elsbalcans.jpg
-
7/29/2019 14 -febrer- 2008
6/19
6
Pon Guillem, anomenat Bernat de Santa
Eugnia per haver estat hereu dels
senyors de Santa Eugnia, va ajudar
Jaume I en la conquesta de Mallorca,
don va ser governador, i va emprendre
la de Menorca.
Laltre fill, Guillem de Montgr, va ser
canonge de Girona. Va ajudar el seu
germ a la conquesta de Menorca i a
Jaume I en el setge de Valncia, i el rei el
va fer senyor de Pals. Lany 1235 va
llanar-se a la conquesta dEivissa i deFormentera, amb xit total.
Aix li va
donar prestigi, i el rei el va considerar
amic i conseller.
El tercer, Ramon de Torroella, va ser el
primer bisbe de Mallorca, i hi va
organitzar la dicesi i la convivncia amb
els jueus i musulmans.
Mentre els senyors lluitaven i
conquerien terres, uns altres
torroellencs els ajudaven amb armes i
bestiar, per la majoria continuava a la
poblaci, arrossegant una vida pobre, al
peu de la muntanya. Ells cultivaven les
terres aspres del Montgr, o hi duien elsramats. Anaven mal
alimentats, molts
anys passaven gana, morien molts
infants.
Per la poblaci va crixer, es va anar
organitzant i va crear la Universitat,
rgan de govern que ja va ser capa de
fer front a excessos i injustcies. Aix,
lany 1265 Bernat de Santa Eugnia va
reconixer abusos comesos i va fixar i
signar normes que es comprometia a
complir.
La famlia dels senyors de Torroella va
acabar tenint dues branques, una a
Mallorca i laltra a la nostra vila, per
aquesta
darrera aviat es
va desentendre
dels seus dretssobre la
poblaci: lany
1269 Sana,
filla de Bernat de Santa Eugnia, va cedir
el senyoratge en permuta a Dalmau de
Rocabert, qui tres anys desprs, el 1272,
el va cedir igualment, amb els drets
sobre el castell-palau del Mirador, alinfant Pere, fill de Jaume
I.
Ms endavant, els Torroella varen
emparentar amb la famlia Senesterra
(Senesterra de Santa Eugnia), a la qual
satribueix la construcci dun palau
extraordinari, el palau Solterra. Per
tamb sha atribut la construcci
daquest palau a la famlia Pons,
personatges torroellencs de qui
parlarem un altre dia.
-
7/29/2019 14 -febrer- 2008
7/19
7
Solidaritat
A la dcada dels seixanta del seglepassat es van publicar els
llibres de Josude Castro El llibre negre de la fam; el de
L.J. Lebret El drama del segle, i el dYvesLacoste Els pasos
subdesenvolupats.Varen ser aportacions que ajudarendecisivament a
un canvi respecte a lavisi que fins aleshores es tenia sobre
elsproblemes de desnivells econmicsentre els pasos rics i els
pobres.
La dcada dels vuitanta va permetre aalguns de nosaltres
apropar-nos a larealitat dels pasos empobrits. Vremcomprendre duna
vegada que era certel que afirmava Engels: En un palau espensa
diferent que en una cabana. Enshi va ajudar el seguiment de la
revolucisandinista a Nicaragua, i moltespoblacions catalanes
sagermanaren
amb alguna dall. Torroella i San Juandel Sur varen segellar
aquest sentiment ivoluntat solidaris.
Ha plogut molt den daquells anysvuitanta; el mn ja no s el
mateix isimposa una revisi seriosa de complantejar la solidaritat
nord-sud a la fi de
la primera dcada del segle XXI. Una idea
bastant generalitzada s que s un errorpretendre que el sud faci
el mateixrecorregut de desenvolupament quehem fet nosaltres. El
nostre procs haestat erroni perqu hem apostat pel
confort i per acumular objectes abansque disposar de temps
lliure per gaudirdels bns espirituals com lart, lamistato la
contemplaci. No podem desitjarper als ms miserables de la terra
lanostra mateixa misria humana. A ms,encara que fos encertat que el
tenir ensfa ms persones, s ben sabut que lesreserves del mn estan
ms que
esgotades i que els efectes negatiussobre el planeta daquest mal
progrs nopermeten que tots els habitants de laterra malbaratin com
ho estem fentnosaltres ara.
Les poltiques solidries dajudes noresolen els problemes. Centrar
els
esforos en pretendre que lesinstitucions aportin el 0,7% del
seupressupost per a campanyes solidriesno dic que sigui erroni, per
desvialatenci don rau el problema. Semblaque donant una part del
que enrealitat els rapinyem ja estiguemtranquils. No hi ha problema
en donar.Veig que tothom s solidari, ara. Primer
rapinyem, maltractem, especulem idesprs donem una part del
botsolidriament.
A Torroella tamb cal que revisem el quefem. La Comissi Nord-Sud,
que haseguit lagermanament entre Torroella iSan Juan, es troba en
crisi i cal repensar
la seva funci. El mateix Consell
-
7/29/2019 14 -febrer- 2008
8/19
8
Municipal de Solidaritat i Cooperaci hade fer un profund debat i
posar elrellotge a lhora de la solidaritatmunicipal. A la meva
manera de veure,
quan hom pensa sobre aquestes cosesarriba a la conclusi que poc
cam
podem fer mentre mantinguem lesmateixes maneres dorganitzar-nos,
elsidntics valors de sempre i no surtindones i homes valents per,
des de lapoltica i fora della, impulsaralternatives radicalment
diferents delsmiratges que ens ofereix el sistema ique noms
serveixen per viureendormiscats. La poltica ha deixat de serel
combat engrescador i entusiasta percanviar les coses, per aix molts
joves -ino tan joves- fan poltica, per lluny deles formes caduques
de lestablishment.
Quan Pla espiava des de l'Empordanet
La revista Spiens, dedicada a la
divulgaci histrica, ha publicat en dos
captols -a les edicions dels mesos denovembre i desembre-, un
detallatinforme exclusiu que duia per ttol Elsespies catalans de
Franco. Un delsapartats que es destaca sn les
anomenades activitats secretes deJosep Pla. Els investigadors de
la revistahan trobat -i publiquen- documents querelacionen
definitivament lescriptorempordans amb activitats despionatgea
favor del govern franquista durant laGuerra Civil.
Cal recordar que aquest era un vell miteque havia envoltat Pla
durant anys i quealguns dels seus coreligionaris havienutilitzat a
la contra, en alguns momentsde la seva trajectria com a escriptor
iperiodista, o b nhavien ironitzat coms el cas del valenci Joan
Fuster -genssospits de simpatitzar amb el rgimmilitar-, que no es
va estar de dir si
Franco shagus hagut de refiar de lesinformacions que li enviava
Josep Pla,segur que no hauria guanyat la GuerraCivil.
La revista Spiensexplica que en undocument trobat
perlhistoriador Jordi
Guix al fons delMinisteri de lInteriorfrancs,concretament
alsArxius Nacionals deFontainebleau, sindica, en un informepolicial
datat a Marsella el 24 de maig de1938, que el periodista Josep Pla
(...) s
un dels organitzadors ms actius del
http://localhost/emporionou/images/stories/num_14/sanjuansur.jpg
-
7/29/2019 14 -febrer- 2008
9/19
9
centre despionatge daquesta ciutat,que treballa en benefici de
la Catalunyafeixista. Amb ell hi ha alguns rics catalansque
financen aquesta organitzaci. suna persona de confiana de
lexministre
Camb, i actualment el subvencionaJuan March.
Lescriptor Josep Valls -coneixedorexcepcional dels darrers anys
de la vidade Pla- mha comentat anecdticament,en ms duna ocasi,
aquesta singularactivitat despionatge que, en cap cas,penso, ha de
condicionar ni ladmiracini la valoraci de lobra daquestempordans
universal, el qual no es vasignificar mai explcitament com
asimpatitzant del franquisme.
Valls mexplicaque Pla nonoms
informava desde Marsella,sin que un copretornat a Catalunya
passavainformacions de les estades dels oficialsnazis al restaurant
de Ca la Neus delEscala. Per fer-ho, aprofitava les sevesestades a
lhotel o els recorreguts quefeia quasi a diari pels municipis
de
lEmpordanet. Afegeix que durant untemps -i daix ja en parla el
seu amicJosep Martinell en el llibre que vaescriure-, el senyor Pla
va informar elgovern de Franco sobre els movimentsque feien els
militars alemanys en lesseves incursions des del sud de Franacap a
diferents poblacions de lAlt
Empord. Es comenta que en una
daquestes informacions, lescriptorindicava que els nazis shavien
menjatuna desena de llagostes al restaurant deCa la Neus.
Valls, que considera molt anecdtic totaquest tema, assenyala que
tot plegats una forma molt grfica dexplicar algovern del moment que
manava aMadrid, com se les campaven elsalemanys per casa nostra....
Aquestesinformacions arribaven al govern deFranco a travs dels
maquinistes de tren.Normalment eren entregades a lestacide Portbou
o a la de Fla i el funcionaride torn custodiava el sobre fins a la
sevaarribada a la capital de lEstat.
De les espases en faranrelles
Es un fragment duna profecia dIsaesper als temps messinics, un
dels senyalsque el Dia del Senyor s a prop. s unaproposta
engrescadora i a labast detothom perqu aquest dia salvadorsacosti
de veritat: convertir les llances(instruments de guerra i de mort)
enrelles (instruments de treball, de progrsi de vida).
http://localhost/emporionou/images/stories/num_14/josep-pla.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num_14/josep-pla.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num_14/josep-pla.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num_14/josep-pla.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num_14/josep-pla.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num_14/josep-pla.jpg
-
7/29/2019 14 -febrer- 2008
10/19
10
En tenim molts dinstruments de guerra ide mort i els fem servir
massa sovint. Emfixo en un, el que posa en relleu unrefrany que la
mare em repetia adesiara:La llengua no t ossos, per en trenca
de molt grossos. La paraula s uninstrument que usem massa
vegades perferir i humiliar, ms que no pas perentendrens i
acaronar.
La paraula, la gran troballa per abonar eldileg i la comunicaci,
ha esdevingutuna eina denfrontament i de confusi;ha perdut el
sentit i el valor decomproms, que li sn imprescindibles.Uns les
llancen contra els altres amb lavoluntat explcita dignorar
qusignifiquen i de continuar sense canviarcap actituddesprs
dhaver-se omplert laboca dels mots
ms nobles. Sorganitzen molts debats,per no pas per escoltar ni
enriquir-seamb la diferncia, sin per vomitardogmes i descarregar
els mals humorsals quatre vents.
Parlem dunitat sense fer cap gestdacostament a laltre; de dileg,
sensecedir en cap prejudici visceral; de pau,
sense renunciar als negocis queproporciona la guerra ni
deradicar lescauses que la provoquen; dereconciliaci, sense cap
penediment deles culpes ofensives; decologia, sensecap propsit
dausteritat en el consumdenergia... I sempre raonem amb ladoble
mesura, exigint als altres que
redrecin conductes que nosaltres ni tansols hem pensat de
revisar.
En aquest context social tan enrarit sespecialment necessari que
tornem a les
paraules el seu significat genu, el seusentit de comproms sincer
(quanproclamem un valor, hem de ser elsprimers a practicar-lo sense
excuses nicondicions) i el seu valor objectiu, elmateix per a tots
i per a tota avinentesa.
Si pretenem que el dileg i lacomunicaci mereixin de veritat
aquestnom, cal que els emprenguem amb duescondicions: el
convenciment que eldileg s lnic cam segur i efica per ala soluci de
qualsevol conflicte i laconscincia que hem dabandonar lescerteses i
les seguretats, que hem deposar en crisi les conviccions i
elsprejudicis. Noms ens hi podem
emportar el propsit de llimar tant comconvingui els caires de la
nostra petitaveritat per fer-la encaixar en una altraveritat ms
gran, ms lluminosa i msrica.
Noms aix podrem convertir les llancesdel llenguatge en relles
per conservar laconvivncia fraternal i les espases enfals per segar
ufanoses espigues debenestar compartit, sense que el progrsduns
suposi frustraci per als altres isense que lenriquiment duns
quantsprovoqui la misria de la majoria.
s realment engrescadora i vibrantaquesta proposta de convertir
les llances
en relles i les espases en fals!
http://localhost/emporionou/images/stories/num_14/falcata-fal.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num_14/falcata-fal.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num_14/falcata-fal.jpg
-
7/29/2019 14 -febrer- 2008
11/19
11
La felicitat
Al diari La Vanguardia del dia 24 de
desembre, hi vaig llegir un article de JosIgnacio Gonzlez Faus,
responsable deTeologia, Cristianisme i Justcia, que emva cridar
l'atenci. El seu ttol eraFelicitat. Felicitat s una paraula
queutilitzem molt, especialment en lesfestes nadalenques, i que
diem ambillusi, amb ganes que totes aquelles
persones a les quals desitgem un felidia, unes felices festes,
un feli AnyNou... siguin, sincerament, molt felices.No anem ms
enll. No pensem en elvertader significat que t la paraula, cosaque
s que es qestiona Gonzlez Faus.
El diccionari defineix Felicitat com unestat dnim plenament
satisfet. I per
aix, ens diu lautor daquest article, smolt difcil que puguem
gaudirplenament daquest estat dnim.Podem estar alegres, contents,
tenir unacerta pau interior, un somriure alsllavis..., per la
felicitat ja s de ms malaconseguir. El tema, no obstant aix,est de
moda. Quants llibres no shan
escrit amb aquests ttol? I tots amb xit,
siguin ms o menys bons. s una paraulaque ens atrau.
FELICITAT!
Gonzlez Faus descriu tres puntsinteressants perqu hi pensem:
- Convertir la recerca de la prpiaFELICITAT en objectiu de la
vida s unade les maneres ms fcils de ser undesgraciat. I potser
tamb la manera defer desgraciats els altres.
- El fet que avui es venguin tants llibres i
receptaris dedicats a la FELICITAT no ssenyal de la importncia
del tema, ans elcontrari, ms aviat s senyal de lainfelicitat de la
nostra societat.
- I, finalment, en aquesta vida solamentpodem aspirar a tenir
pau i certa dosi desatisfacci. A aix hi tenim dret, i si noho
aconseguim, s qesti de buscar-ho.
Aquest article mha fet pensar, i crec queel seu autor t ra en
les reflexions queplanteja. A mesura que em faig granm'adono de
perqu s tan difcil serFELI. s probable que en les famlies hihagi
alg amb problemes de salut, defracs en algun aspecte, de
decepcions,
d'absncies d'ssers estimats... Msenll de la famlia, tenim amics
oconeguts, llegim els diaris i sobretot, simirem la televisi o
escoltem la rdio, nopodem deixar d'entristir-nos per les
mildesgrcies que succeeixen cada dia enaquest nostre mn. Ens les
presentenamb tota mena de detalls.
-
7/29/2019 14 -febrer- 2008
12/19
12
Per s que podem tenir moments -i elshem de tenir- dalegria, de
joia, de PAUinterior, i un agradable somriure alsllavis per a
tothom a qui estimem.Noms faltaria! Si aconseguim aix, ja
ser tot un xit.
PAU i SERENITAT per a tothom per alany 2008.
Dia escolar de la no
violncia i de la Pau
El dia 30 de gener de 1948 moriaassassinat, pels trets dun
fantic hind,el pacifista i no violent Mahatma Ghandi.Per recordar
la figura daquesta personaque va viure, treballar i morir per
lajustcia i la pau es commemora, cada 30
de gener, el Dia escolar de la no-violncia i de la pau, una
iniciativa delpoeta i educador mallorqu Lloren VidalVidal, desprs
duna reflexi pedaggicasobre la filosofia i la prctica del
pensament i de lacci no violentagandhiana, entesa en el seu
sentitetimolgic de lahimsa, paraula queGhandi feia servir quan es
referia alactitud de renunciar a matar o a fer malels altres ssers
mitjanant elpensament, la paraula i lacci.
A les comarques gironines hi ha moltscentres educatius que
celebrem aquestdia.
No sempre s fcil tenirclar que la celebracidaquest dia
sprofitosa per alsnostres alumnes.
Algunes veus crtiquesdiuen: No millora elcomportament
delsnostres alumnes el fet de celebrar el Diade la Pau. s un acte
meramentsimblic i fins i tot folklric. Les horesque perdem
preparant-ho es podrienaprofitar per donar ms matria,etctera.
s veritat que de poc servir si ensdediquem a treballar per a la
pau durantun sol dia o, com a molt estirar, durantun mes, i
aleshores s que hauremperdut el temps.
Particularment, la celebraci del Dia de
la Pau lentenc com un acte puntual a
-
7/29/2019 14 -febrer- 2008
13/19
13
travs del qual ens hem de plantejar lanostra actuaci com a
educadors peranar construint la pau dia a dia, tant siestem
resolent una equaci dematemtiques, si estem visitant un
museu, o si senzillament saludem elsnostres alumnes en entrar a
laula.
Tamb seriaingenu i utpicpretendre que,amb la
celebracidaquest dia,els nostres
alumnes canviessin radicalment la sevaactitud i es tornessin uns
alumnespacifistes, o potser ens agradaria msuns alumnes que no ens
portessin maicap problema.
Educar en i per a la pau, de vegades, s
com collir aigua amb un cistell, per aixno significa que hgim
dabandonar.Sovint els resultats es veuen a llargtermini, per som
impacients i ensdesanimem quan no veiem resultatsimmediats.
Educar en i per a la pau no vol dir quehgim de fer persones
conformistes,persones que no ens qestionin capactuaci nostra. Tot
el contrari, vol dir,ajudar aquestes persones a tenir uncriteri
propi, a ser capaces de prendreles seves prpies decisions, a saber
dirno, a tenir un esperit crtic..., sempretenint present que el ms
important sel respecte a les persones.
Tots els centres educatius tenen el seucurrculum ordinari, que
est escritperqu tots els que hi treballem eltinguem present a lhora
densenyar ianar coordinats, per tamb hi ha un
currculum ocult que es nota, es palpa ies respira a travs de la
nostra actituddavant les persones, de la nostracoherncia en la
manera de fer les coses,de la nostra predisposici a escoltar,
aentendre els altres, a saber-nos posar enel seu lloc, a reconixer
que ens hemequivocat... I aix queda, i en unmoment determinat,
davant duna
situaci concreta, busquem en el nostrecalaix de la memria
aquella frmula noviolenta que en algun moment hemexperimentat i s
llavors quan,segurament, la posarem en prctica.
Alimentaci sana i saludable
En el suplement dEl Punt Rural del mesde gener hi havia un
article encapalatper aquesta afirmaci del consellerdAgricultura,
Alimentaci i Acci Rural:Llena vol que els nens demanin alspares una
alimentaci ms saludable.Feia aquesta afirmaci en la presentacials
mitjans de comunicaci, dimecres 9de gener, dels resultats duna
enquesta a
http://localhost/emporionou/images/stories/num_14/pau-picasso.jpg
-
7/29/2019 14 -febrer- 2008
14/19
14
nens i nenes que han participat en tallersde cuina organitzats
per la FDM(Fundaci Dieta Mediterrnia).Esmentem alguns dels
resultats delenquesta i ens adonarem que la petici
del conseller est plenament justificada.Lenquesta es va fer a ms
de 2.561 nensi nenes de 20 escoles de primria deBarcelona.
Els aliments ms desconeguts entreescolars de 8 a 11 anys i que
no hantastat mai sn aquests: la ceba, el16,33% ; la taronja, un
14,77%; les olivesnegres, un 21,93%; la pastanaga, un15,87 %; els
pinyons, un 26,58 %; latomata, un 22,93 %; la tonyina enconserva,
el 22,66 %; els espinacs, un31,99 %, i els esprrecs, un 22,75%.
Les dades parlen per elles mateixes.
Tant presumir de les excellncies de ladieta mediterrnia i
resulta que un tantper cent molt notable de nens i nenesde les
nostres escoles en sn cadavegada ms lluny.
El mitjans de comunicaci tamb sovintesmenten un fet altament
preocupant:
laugment espectacular en el mnoccidental de lobesitat.
Ens ho haurem de fer mirar. Caldrredrear el rumb de la nau
delalimentaci dels nostres nens i nenes.En tots els mbits haurem de
fer untreball educatiu intens per tal quesalimentin duna manera ms
digna.
Esmentem, per, dos fets que inciten alesperana:
1/ La FDM vol portar el TALLER DE
CUINA MEDITERRNIA per totCatalunya amb lobjectiu de fer vncer
elrebuig a determinats aliments,diversificar la nostra dieta i
conixer elsbeneficis dels diferents aliments (Rural,
pgina 14, gener 2008).
2/ Tenim notcia que algunes AMPESgironines treballen, ben
assessorades,per fer a les seves escoles una dietaecolgica. Esperem
que sigui un exemplea seguir.
Tots els esforos per millorar els hbitsalimentaris dels escolars
seranbenvinguts. Hi ha coses que snfonamentals i prioritries, i
entreaquestes cal comptar-hi una alimentacide qualitat.
-
7/29/2019 14 -febrer- 2008
15/19
15
Rac de poesia
Pere de Torroella
Pere de Torroella, cavaller del segle XV,del llinatge de la
poderosa famlia delsTorroella, antics propietaris del lloc de
lanostra vila, resid a la cort del prncepCarles de Viana a Navarra,
i a la del reiAlfons IV de Catalunya i Arag a Npols,on entr en
contacte amb lesplndidacultura italiana.
Casat amb una rica pubilla de La Bisbal,hi resid, i hi mor lany
1492.
Va ser autor del sonet ms antic coneguten llengua catalana:
Pus no us desment ignorana lentendre,pus entenent percebeu
coneixena,
pus coneixent veniu lo ver comprendre,pus comprenent sentiu ma
benvolena
que benvolent james prova defensa,que defenent ofensas
vostrhonor,
que dhonradament no fos causa major,que majorment guardeu vostra
fallena,
qual falliment be de tants bens menega?
qual negament mostra tal fermetat?qual fermetat liga tant
pietat?
Piadosament mos enuigs no desplega,desplegament, per tants juis
aprovat,provablement merits damor replega.
Lpida sepulcral dels Senesterra deSanta Eugnia, senyors de
Palau-Sator,
Monells, Ullastret i Sant Iscle (Esglsia
d'Ulla)
Els joves escriuen
-
7/29/2019 14 -febrer- 2008
16/19
16
Previsible
Crtica de lobra de teatre scar, una
maleta, dues maletes, tres maletes
Ceclia Pareta i Vilamitjana
No ms fcil, com a alumna que sc dequart dESO de lIES Montgr,
fer-vosarribar la meva crtica. Fins i tot diria queem resulta una
mica complicat.Dentrada, tan sols veient el ttol i el nom
del protagonista, ja mhavia imaginatque Joan Pera ens regalaria
grans dosisde somriures fruit del seu particular gustper la
comicitat.I tamb imaginava que,com daltres cops, Pera ignoraria
elpobre apuntador, all a sota amagatintentant seguir un gui
parallel.
Per desprs de veure la funci i
dhaver-me assegut davant de lescenarii haver sentit com fa
esclatar de riure elpblic, puc assegurar que all que favendre
entrades s el propi Costabella,el personatge que interpreta Pera.
Comsempre, sacaba posant a la butxaca totaquell que decideix anar
al teatreCondal.
El propi fil conductor s esclau de lesvariacions que ell fa i
desf. Tanmateix,resulta interessant veure com els altrespersonatges
pretenen retrobar el camde sortida dels laberints que
Peraconstrueix al llarg de lobra. Largumentens presenta un home
influenciat per totel que lenvolta: lentorn i els altres
personatges que lacompanyen al llarg
de lespectacle. Tot el nucli delsproblemes gira al seu voltant
i, a poc apoc, el van sotmetent a confusions ienganys que marquen
el futur delsaltres. El joc que hi ha entre tres maletes
prcticament iguals i el seu contingutns el centre datenci. El
fet que Perales confongui i inici lintercanvi amb elsaltres s per
aconseguir-ne la delcontingut ms valus. Una simplecoincidncia que
sacaba convertint en lasort o la desgrcia decadascun.
En referncia alescenografia, penso quebusca ser massa
detallista.Segurament observantlescenari des de la darrerafila no
haurem estat capaos de valoraraquell petit element decoratiu
deldamunt de la tauleta... Una salacomplexa sobre la qual Pera
ironitzamoltes vegades, fent-nos veure que pera una simple funci de
teatre no caltanta perfecci.
Crec que utilitzen massa material i quepodrien haver creat un
escenari mssimplificat i ms til, que tambdemostrs labundncia de
capital del
senyor Costabella per sense tantsmobles. La illuminaci i la
msica, encanvi, sn adequats, i el fet de canviar-les en diversos
punts de lespectacle faque tambientis fcilment a cadasituaci.
Lanunci que es va repetintsobre Productes Costabella i la saba
debaobab fa divertir el pblic i dna un tocde grcia a lobra.
http://localhost/emporionou/images/stories/num_14/pera.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num_14/pera.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num_14/pera.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num_14/pera.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num_14/pera.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num_14/pera.jpg
-
7/29/2019 14 -febrer- 2008
17/19
17
La interpretaci dscar, una maleta,dues maletes, tres maletes s
bastantcorrecta. Pera, com a punt central, tuna gran caracteritzaci
que ell mateixfonamenta des del principi en molta
gesticulaci i un to de veu apropiat. Percontra, pel que fa al
personatge deVirgnia, la filla de Costabella, trobo quela seva
expressi s inadequada, utilitzapoca gesticulaci i, a la
vegada,exagerada. Tamb parla amb un to deveu massa teatral, dna
mfasi en puntsde lobra que no cal i en altres utilitzados registres
diferents mal combinats.
En conclusi: un espectacle entretingutque, en tot moment, troba
el tocdhumor en la persona de Joan Pera.Opino que hauria destar
destinada apblics que busquen poca complicacien largument i la
rialla fcil. I crec,doncs, que la combinaci perfecta que
captiva aquest estil daudincia s unatrama senzilla amb tocs
dhumor planer,quotidi, proper. Amb aquestacombinaci, lespectador
pacfic que tganes de riure passar una bona estonaal teatre.
Cinema i espectacles
Disminueix lassistncia al cinema
Lassistncia al cinema de Torroella,aquest any passat 2007, ha
disminut en2.897 espectadors (-12,82 %) i en un18,58 % respecte a
lany 2000 (5.155espectadors menys).
El Cinema Montgr porta ja 22 anysfuncionant com a cinema
municipal.Actualment, des de fa cinc anys, estgestionat pel Cine
Club Torroellenc,entitat fundada lany 1976 com a seccidel Casal del
Montgr i que va sercontinuadora en lorganitzaci desessions de
cinema, en la modalitat decine frum, que el Casal, i abans
lEsplai
(entitat de la qual va sorgir el Casal delMontgr), venia
organitzantperidicament des de lany 1965.
Actualment la junta directiva del CineClub Torroellenc est
formada per:
Presidenta : Lourdes Alepuz
Secretari: Jordi Bellapart
Tresorer: Josep Colom
Vocals: Natatxa Corominas
Anna Fbregas
-
7/29/2019 14 -febrer- 2008
18/19
18
Maribel Jimnez
Mariona Lloret
Jordi Plaja
Joan Vias
Serveis Tcnics: Joaquim Baquer
Tamb collaboren en el funcionamentdel cinema:
Operador: Jordi Vil
Taquilla: Gemma Palls
Porters i acomodadors: Alfons Mart iLeandro Lpez
Un equip voluntaris que fa que cadasetmana el Cinema Montgr
continuobrint les seves cortines desprs devuitanta anys, funcionant
com el primerdia.
Durant aquests darrers 22 anys, elcinema a Torroella ha
funcionatsatisfactriament per linters que elsaficionats del
municipi i de la rodalia hanmostrat assistint a les diverses
sessions(cinema comercial o cinema msespecial en sessions de cine
club).
Els nmeros ens diuen que lassistncialany passat ha baixat
considerablement.Prop de tres mil espectadors menys
respecte a lany anterior. s sabut que
les sales de cinema no passen pel seumillor moment; les darreres
notcies ensparlen duna prdua de 20 milionsdespectadors a les sales
espanyolesdurant lany 2007. Per seria fatal per al
cinema de Torroella que aquestadavallada continus.
Per aix, fem una crida des daquestespai per animar-vos a
collaborar a quaix no passi. Si vrem ser capaos desuperar la crisi
dels vuitanta, a causa dela qual van tancar la majoria delscinemes
de poble, tamb hem desuperar aquesta. Els pares podeuacompanyar els
ms petits a les sessionsinfantils dels dissabtes i diumenges a les5
de la tarda. Fins i tot, si us ho podeucombinar, us podeu quedar a
la segonasessi gratutament (sense nens, s clar).Els que heu perdut
el costum danar alcinema, recupereu-lo. Podeu comprar
talonaris dentrades (40) que usresultaran ms econmiques. Els
jovesagafeu afici a aquest art espectacle ianeu a veurel on sha de
veure: en unasala de cinema, en el seu format original,en una gran
pantalla de 13 metresdamplada. Tots plegats, sense massaesfor,
podem ajudar a mantenir elcinema de casa nostra. Un art, el
set,
que va nixer fa 112 anys i que Torroellaencara pot oferir.
Pellicules per el mes de febrer
-
7/29/2019 14 -febrer- 2008
19/19
19
Fet i Fumut...!
