Programa per al desenvolupament del Diagnòstic per la Imatge i

Pla de digitalització de la imatge mèdica

14 d’octubre de 2010

Organització del Programa de desenvolupament del diagnòstic per la imatge

DGPA

AIAQS CatSalut

Comissió assessora:President: Dr. X. Lucaya Organitzacions de proveïdors: ICS, CSC, Unió, ACES. Societats científiques.

o Grups de treball amb professionalso Jornades de treball amb professionals, gestors i indústria

o Treball en col·laboració: DGPA, AIAQS, IES, DGRS, CatSalut, entitats proveïdores i professionals experts.

Direcció del Programa

+ Pla de digitalització de la imatge mèdica

Creat el 2008 (Ordre SLT/374/2008. DOGC 5187, 4.8.2008)

2

1. Millorar l’accessibilitat dels ciutadans al diagnòstic mitjançant la imatge mèdica digital.

2. Afavorir l’ús adequat del diagnòstic de la imatge, sota criteris de qualitat, seguretat i eficiència.

3. Fomentar mesures de coordinació i promoure la cooperació entre els diferents centres i institucions sanitàries en la utilització d’aquestes tècniques diagnòstiques.

4. Potenciar el desenvolupament de sistemes d’informació en l’àmbit del diagnòstic per la imatge.

Objectius del Programa DxI

3

Els projectes estratègics SITIC a Catalunya

Recepta Electrònica

Digitalització de la Imatge Mèdica

Telemedicina

Serveis de prescripció i dispensació electrònica

Repositori,consulta i distribuïciód’imatges

Modalitat de prestació de serveis sanitaris a

distància

Història Clínica Compartida

Carpeta Personal de Salut

Canal on line amb informació personal de salut

4

Línies de treball Programa DxI

Competències professionals i

formació

Anàlisi de la situació actual

Indicacions adequades

Qualitat exploracions

Disseminació recomanacions

Digitalització i informació

Criteris de planificació

Innovació i tendències

Programa diagnòstic per la imatge i Pla digitalització

imatge

5

Anàlisi de situació. ActivitatPer atenció

pacients sistema públic

Activitat total centres

enquestats

Radiologia Simple 4.289.124 4.606.778

Radiologia amb contrast 69.453 73.975

Ecografia 809.530 879.528

Mamografia 417.710 447.980

Ortopantografia 197.819 218.542

Tomografia Computada (TC) 471.067 532.312

Ressonància Magnètica (RM) 222.758 309.445

Tomografia per emissió de positrons (PET i PET-TC) 7.093 9.044

Densitometria 62.927 84.989

Gammagrafia 78.978 136.145

Radiologia vascular 45.504 46.043

6.671.963 7.344.781Enquesta realitzada a 155 centres amb servei de diagnòstic per la imatge que realitzen proves per a pacients del sistema públic de salut.

6

7

Radiologia Simple 501

Mamografia 114

Ortopantomografia 51

Tomografia (TC) 94

Ressonància Magnètica 65

Gammacàmara 42

Densitometria 25

Ecògraf 353

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

Radiòlegs Tècnics Infermeres

Equips

Professionals

Processat Imatge

Cobertura horària equips

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

100%

Radiol

ogia simple

Mamogra

fia

Ortopa

ntomogr

afia

Tomog

rafia

(TC)

Resso

nància

mag

nètic

a

Radiol

ogia vasc

ular

Gammac

àmar

a

Densit

ometria

24 hores

Matí-tarda

Matí

Anàlisi de situació. Recursos

Exploracions per 1.000 habitants i any

0

50

100

150

200

250

Canada Regne Unit Suècia Estats UnitsAmèrica

Catalunya

TC RM

Equips per milió d'habitants

0

5

10

15

20

25

30

35

40

Canada

Finlàn

dia

Franç

a

Aleman

ya

Regne U

nit

Estats

Units

Espany

a

Catalunya

TC RM

Comparació internacional

8

Recursos humans

9

Tendències esperades:Radiologia convencional Normalització de la radiologia digital. Desenvolupament d'aplicatius que tractin

les imatges i ressaltin patologies, i sistemes CAD (d’ajuda al diagnòstic).

Tendència a l'ús restringit de la placa de crani i reducció de la placa abdominal i de tòrax.

Estudi ossi i ortopèdic es mantindrà.

10

Tomografia computada (TAC) Sistemes de reducció de dosis. Estudis virtuals (broncoscòpies,

colonoscòpies, coronoscòpies). Introducció de les tècniques cirurgia

robotitzada o guiada a partir d'estudis TAC. Imatges angiogràfiques des de TAC. Desenvolupament de programes específics

per òrgans i funcions (patologia valvular cardíaca, vascular, funció pulmonar...).

Ressonància magnètica (RM) Camps magnètics més alts (3, 7, 11 Tesla), Aparició de noves seqüències que facilitin les

disminució dels temps d'adquisició. Possibilitat de tractaments guiats per RM. Indicacions emergents (neurologia,

cardiologia, reumatologia, mama, abdomen)

Medicina nuclear Disminució del temps d’exploració i dosis. Utilització de diferents isòtops. Generalització equips híbrids. Exploracions combinades anatomo-

funcionals. Fusió imatges multimodalitat.

Criteris de planificació indicatius: Exemple Ressonància magnèticaDemanda esperada A curt termini: 30 exploracions per 1.000 habitants i any.

Tendència esperada de creixement, per noves aplicacions i per substitució d’altres modalitats diagnòstiques més invasives i amb menor rendiment. Hipòtesi de tendència fins 2015: 30-35 exploracions per 1.000 habitants i any.

Condicionants funcionals i organitzatius

L’RM requereix un alt temps de dedicació mèdica i d’ocupació de sala d’exploració.

Diferenciar nivells segons gamma tecnològica associada a la cartera de serveis assistencials i també a l’àmbit de recerca.

L’RM ara per ara no és una modalitat diagnòstica que en general condicioni la capacitat de resolució en l’atenció a les urgències.

Recomanacions sobre productivitat

Entre 5.000 i 6.000 proves per equip i any, amb possibles rendiments òptims superiors en llocs on s’acumulen alts volums de demanda i amb rendiments acceptables inferiors en zones que per població de referència no generin una demanda suficient però sigui adequat disposar de la tecnologia per qüestions d’accessibilitat.

Accessibilitat, ubicació i relació entre dispositius

Isocrona de desplaçament recomanable fins a 60 minuts.

La ubicació de l’RM en els centres hospitalaris ha d’estar en funció dels criteris de productivitat i accessibilitat apuntats i depèn també del nivell i de la cartera de serveis del centre.

Establir xarxes territorials amb interconnexió entre professionals dels diferents centres.

11

Recomanacions indicacions

• La variabilitat en l’ús de les tecnologies existeix• No és necessàriament cert que ‘més és millor’• L’ús d’algunes tecnologies no està exempt de riscos

per a la salut; no se’n pot fer un ús indiscriminat encara que siguin poc costoses

►Recomanacions per a millorar l’ús apropiat (amb l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut)

−deixar d’utilitzar−utilitzar millor−prioritzar

12

Recomanacions indicacions. Exemple RX tòrax preoperatòria

13

Millora del procés

Exemple il·lustra

tiu

o Fitxes tècniques

o Materials audiovisuals

De suport al procés d’obtenció i tractament d’imatges

14

Aspectes professionals i formació

Linies de treball amb l’Institut d’Estudis de la Salut:

Taller prospectiu de tecnologia i professionals sanitaris en el procés de diagnòstic per la imatge

Càpsules clíniques

Grup de treball relacions interprofessionals

15

CANAL WEB EN

CONSTRUCCIÓ

16

Evolució del Pla de Digitalització de la Imatge Mèdica

• Al moment de posar en marxa el Pla Estratègic SITIC es disposa només del 33% de la imatge radiològica digitalitzada

• Conveni UDIAT – Departament de Salut per utilitzar RAIM en el conjunt de la Xarxa SISCAT

2008

Acord de finançament a través de Red.es a centres participants al Pla de Digitalització que realitzen més d’un 50% dels estudis anuals, en total més de 4.000.000 d’estudis:

• 12 projectes

• 24 Hospitals

• 39 Centres d’atenció Primària

El cost en placa radiogràfica d’aquests estudis és de 5 milions d’euros

El finançament dels diferents projectes dóna com a resultat la situació actual:

• Març 2010: 85% de la imatge digitalitzada

• Setembre 2010: 95% de la imatge digitalitzada

2009 2010

Es preveu la digitalització del 100% de la imatge al mes de desembre de 2010

17

El repositori central d’imatges mèdiques

Bi – Backup Imatges

Permet als centres assistencials disposar d’un sistema de backup segur d’imatges mèdiques (Bi), al mateix temps que emmagatzema totes les

imatges radiològiques en una mateixa base de dades

Servidors a 150TB l’any per imatges radiològiques

Facilitar el backup d’imatges mèdiques per a tots els centres de la xarxa pública (SISCAT)

Independència del proveïdors de PACS Cost 0 pels centres El centres necessiten connexió a la xarxa: Anella

TicSalut

Funcionalitat tecnològica

En producció des del 1 de novembre Es disposa d’una infraestructura

d’emmagatzematge de 120 TB 14 centres hospitalaris en producció:

Dades acumulades: 1.150.000 estudis emmagatzemats que ocupen 22 TB

Dades mensuals: 130.000 estudis que ocupen 3 TB

Es preveu que durant aquest any 2010 aquesta tecnologia sigui utilitzada per bona part dels centres assistencials del SISCAT

Situació actual

18

Integració de la Imatge Digital amb la HC3

Permet la distribució de les imatges mèdiques dels pacients a través de la Història Clínica Compartida de Catalunya (HC3) I també la compartició de les

imatges entre els centres assistencials

Plataforma software per integrar les imatges de backup amb la HC3

Millora de l’informe radiològic CDA Independència de fabricant de PACS i RIS Accés a les imatges, en qualitat de consulta, a

través de l’HC3

Funcionalitat assistencial

La plataforma iHC3 està en funcionament des del 21 de Juliol on es publiquen tots els estudis de radiologia convencional de l’entitat proveïdora Calella – Blanes, amb a la col·laboració dels proveïdors UDIAT i Sisinf.

Es publiquen 9.000 estudis mensualment Diàriament, els CAP de l’ICS de la zona,

accedeixen a les imatges per aquesta via

Situació actual

Bi – Backup d’Imatges

iHC3 – Plataforma d’Integració d’HC3

19

Plataformes avançades

A mesura que es vagin consolidant els projectes anteriors, les primeres plataformes avançades (xarxes de professionals, Telemedicina i

Teleassistencia) podran desenvolupar-se

Facilita la creació de xarxes de radiòlegs i altres col·lectius assistencials

Central de CADs (computer-aided diagnosis) Promou les xarxes de R+D Promou el telediagnòtic

Funcionalitat assistencial

Priorització del treball de radiologia en xarxa Priorització del TeleIctus

Situació actual

Bi – Backup d’Imatges

iHC3 – Plataforma d’Integració d’HC3

20

Pla de Telemedicina - TeleIctusRegistre i compartició d’informació lligada a la HC3

Objectiu: accelerar la implementació d’aplicacions tecnològiques capdavanteres que, mitjançant les telecomunicacions, optimitzin la qualitat, l’eficiència i l’equitat dels serveis de salut a Catalunya.

La Telemedicina a Catalunya en un horitzó de 5 anys s’haurà consolidat com un canal més per a la prestació dels serveis sanitaris a la població catalana, prioritzant tres línies d’intervenció: Teleconsulta, Gestió de la cronicitat i Diagnòstic.

Pers

pect

ives

de

futu

r

El Departament de Salut està impulsant altres projectes dins del camp de la telemedicina com són la teledermatologia, el teleectrocardiograma, la teleoftalmologia i la telediabetis, sempre seguint les directrius i prioritats dels Plans Directors de l’Àrea de Planificació i Avaluació del Departament de Salut

Eixos rectors La comunicació en temps real entre el professional d’un centre de referència i el pacient

Fomentar la telemonitorització en el cas de pacients crònics

Facilitar la comunicació entre professionals de diferents nivells assistencials

Implantat a 3 hospitals de referència (H.Vall Hebrón, H. Trueta i H. Germans Trias i Pujol) i 5 centres comarcals ( H.G.Vic, H. G. Granollers, H. Palamós, H. Figueres, H. Mataró). Actualment, ja es gestionen diversos projectes a les regions sanitàries de Barcelona i Girona, amb més de 300 experiències l’any.

Un cas d’èxit - Xarxa de TeleIctus Catalunya

21

Accés més fàcil i ràpid a les proves diagnòstiques. Major informació de la ciutadania sobre les proves més adequades i els riscos

que comporten. Posar a les mans de professionals i gestors eines per a la millora de la pràctica

clínica i la gestió, en termes de qualitat i eficiència. Major seguretat front als riscos derivats del diagnòstic per la imatge. Compartició d’informació clínica entre els professionals i serveis que participen

de l’atenció integral a la població. Facilitar xarxes de col·laboració, de coneixement, tecnologia i informació entre

centres i professionals. Promoure la innovació tecnològica i la recerca en els hospitals. Estimular l’organització dels serveis adaptada en nou context tecnològic i de

coneixement.

Beneficis esperats

22

El gran avenç en la digitalització de la imatge mèdica s’ha acompanyat d’estratègies de millora de la qualitat del procés i de les indicacions clíniques, per aconseguir un ús racional del diagnòstic per la imatge.

Els decisors clínics tenen a les seves mans noves eines que els permetran una millor gestió del procés d’atenció a les persones.

Professionals, gestors, administració i indústria poden anar en una mateixa direcció en benefici dels pacients i l’ús adequat del diagnòstic per la imatge.

Tot això ha de fer possible: evitar duplicar proves, donar prioritat a les proves que aporten més informació per al diagnòstic i el tractament, reduir el temps d’espera i poder consultar les imatges de cadascú estigui on estigui.

Conclusions

23