Upload
others
View
7
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
SU
A 4
.1 E
nllu
men
at
no
rmal
en
zo
nes
de
circ
ula
ció
Nivell d’il·luminació mínim de la instal·lació d’enllumenat (mesurat a nivell del sòl)
NORMA PROJECTE
Zona Il·luminació mínima [lux]
Exterior Exclusiva per a persones
Escales 20 NA
Resta de zones 20 Compleix
Per a vehicles o mixtes 20 NA
Interior Exclusiva per a persones
Escales 100 NA
Resta de zones 100 Compleix
Per a vehicles o mixtes 50 NA
factor de uniformitat mitja fu ≥ 40% Compleix
SU
A 4
.2 E
nllu
men
at d
’em
erg
ènci
a
Dotació Contaran amb enllumenat d’emergència:
Recintes amb una ocupació >100 persones Recorreguts d’evacuació fins a espai exterior segur, inclús aquests últims Aparcaments amb S > 100 m2 Locals que alberguen equips generals de les instal·lacions de protecció contra incendis i de risc especial Els banys generals de planta en edificis d’ús públic Llocs en els que s’ubiquen quadres de distribució o d’accionament d’instal·lació d’enllumenatLes senyals de seguretat Els itineraris accessibles
Condicions de les lluminàries NORMA PROJECTE
Altura de col·locació h ≥ 2 m Compleix
Es disposarà una lluminària en: cada porta de sortida senyalant perill potencial senyalant emplaçament d’equip de seguretat portes existents en els recorreguts d’evacuació escales, cada tram d’escales rep il·luminació directa en qualsevol canvi de nivell en els canvis de direcció i en les interseccions de passadissos
Característiques de la instal·lació Serà fixa
Disposarà de font pròpia d’energia
Entrarà en funcionament al produir-se un error d’alimentació en les zones d’enllumenat normal
L’enllumenat d’emergència de les vies d’evacuació ha d’assolir com a mínim, al cap de 5s, el 50% del nivell d’il·luminació requerit i el 100% als 60s.
Condicions de servei que s’ha de garantir: (durant una hora des de l’error) NORMA PROJ
Vies d’evacuació d’amplada ≤ 2m Il·luminació eix central ≥ 1 lux Compleix
Il·luminació de la banda central ≥0,5 lux Compleix
Vies d’evacuació d’amplada > 2m Poden ser tractades com vàries bandes d’amplada ≤ 2m
NA
al llarg de la línia central relació entre Il·luminació max. i mín. ≤ 40:1 Compleix
punts on estiguin ubicats - equips de seguretat - instal·lacions de protecció contra
incendis - quadres de distribució de l’enllumenat
Il•luminància ≥ 5 lux
Compleix
Senyals: valor mínim de l’índex del Rendiment Cromàtic (Ra) Ra ≥ 40 Compleix
Il·luminació de les senyals de seguretat NORMA PROJ
Il·luminació de qualsevol àrea de color de seguretat ≥ 2 cd/m2 Compleix relació de la luminància màxima a la mínima dins del color blanc de seguretat ≤ 10:1 Compleix
relació entre la luminància Lblanca i la luminància Lcolor >10 ≥ 5:1 i ≤ 15:1
Compleix
Temps en el que deuen assolir el percentatge d’il·luminació ≥ 50% → 5 s Compleix
100% → 60 s Compleix
SU
A 5
si
tuac
ion
s d
’alt
a o
cup
ació
Àmbit d’aplicació
Les condicions establertes en aquesta Secció són d’aplicació a les graderies d’estadis, pavellons polisportius, centres de reunió, altres edificis d’ús cultural, etc. previstos per a més de 3000 espectadors de peu.
NA
SU
A 6
.1P
isci
nes
Aqu
esta
Sec
ció
es a
plic
able
a le
s pi
scin
es d
’ús
col·l
ectiu
. Que
den
excl
oses
les
pisc
ines
d’h
abita
tges
uni
fam
iliar
s. Barreres de protecció
Control d’accés de nens a piscina si no haurà de disposar de barreres de protecció si Resistència de força horitzontal aplicada en límit superior 0,5 KN/m.
Característiques constructives de les barreres de protecció: veure SU-1, apart. 3.2.3. NORMA PROJ
No existiran punts de recolzament en l’altura accessible (Ha). 200 ≥ Ha ≤ 700 mm -
Limitació de les obertures al pas d’una esfera Ø ≤ 100 mm -
Límit entre part inferior de la barana i línia d’inclinació ≤ 50 mm -
Característiques del vas de la piscina: Profunditat : NORMA PROJ
Piscina infantil p ≤ 500 mm -
Resta piscines (inclouen zones de profunditat < 1.400 mm). p ≤ 3.000 mm -
Senyalització en: Punts de profunditat > 1400 mm -
Senyalització de valor màxim -
Senyalització de valor mínim -
Ubicació de la senyalització en parets del vas i andana -
Pendent: NORMA PROJ
Piscines infantils pend ≤ 6% -
Piscines de recreo o polivalents p ≤ 1400 mm ► pend ≤ 10%
-
Resta p > 1400 mm ► pend ≤ 35%
-
Forats: Hauran estar protegits mitjançant reixes o altre dispositiu que impedeix l’atrapament.
Característiques del material: CTE PROJ
“Resbaladicidad” material del fons per a zones de profunditat ≤ 1500 mm. classe 3 - revestiment interior del vas color clar - Andanes:
“Resbaladicidad” classe 3 - Amplada a ≥ 1200 mm -
Construcció evitarà la formació de tolls
-
Escales: (excepte piscines infantils)
Profunditat sota l’aigua ≥ 1.000 mm, o bé fins a 300 mm per sobre del sòl del vas
Col·locació
No sobresortiran del plànol de la paret del vas.
graons antilliscants
No tindran arestes vives
es col·locarà en la proximitat dels angles del vas i en els canvis de
pendent Distància entre escales D < 15 m
SU
A 6
.2
P
ou
s i d
ipò
sits Pous i dipòsits
Els pous, dipòsits, o conduccions obertes que siguin accessibles a persones i presenten risc d’ofegar-se estaran equipats amb sistemes de protecció, tals com tapes o reixes, amb la suficient rigidesa i Resistència, així com amb tancaments que impedeixin la seva obertura per personal no autoritzat.
Característiques constructives
Espai d’accés i espera: Localització en la seva incorporació al exterior
NORMA PROJ
Profunditat p ≥ 4,50 m NA
Pendent pend ≤ 5% NA
Accés peatonal independent: Amplada A ≥ 800 mm. NA
Altura de la barrera de protecció h ≥ 800 mm NA
Paviment a diferent nivell
Protecció de desnivells (pel cas de paviment a diferent nivell): Barreres de protecció en els desnivells, forats i obertures (tant horitzontals com verticals amb diferència de cota (h)
NA
Senyalització visual i tàctil en zones d’ús públic per a h ≤ 550 mm, Diferència tàctil ≥ 250 mm del límit
NA
Pintura de senyalització: NA
Protecció de recorreguts peatonals Plantes de garatge > 200 vehicles o S>
5.000 m2
paviment diferenciant amb pintures o relleu
zones de nivell més elevat
Protecció de desnivells (pel supòsit de zones de nivell més elevat): Barreres de protecció en els desnivells, forats i obertures (tant horitzontals com verticals amb diferència de cota (h). per a h ≥ 550 mm
NA
Senyalització visual i tàctil en zones d’ús públic per a h ≤ 550 mm Dif. tàctil ≥ 250 mm del límit
NA
Senyalització Es senyalitzarà segons el Codi de la Circulació:
Sentit de circulació i sortides. NA
Velocitat màxima de circulació 20 km/h. Zones de trànsit i pas de peatons en les vies o rampes de circulació i accés.
Per a transport pesat senyalització de gàlib i altures limitades NA
Zones d’emmagatzematge o càrrega i descàrrega senyalització mitjançant marques vials o pintura en paviment
NA
SU
A 8
Seg
ure
tat
enfr
on
t al
ris
c re
laci
on
at a
mb
l’ac
ció
del
llam
p
Procediment de verificació
instal·lació de sistema de protecció contra el
llamp
Ne (freqüència esperada d’impactes) > Na (risc admissible) si
Ne (freqüència esperada d’impactes) ≤ Na (risc admissible) no
Determinació de Ne
Ng [nº impactes/any, km2]
Ae [m2]
C1 Ne
61ege 10CANN −
=
densitat d’impactes
sobre el terreny
Superfície de captura equivalent de l’edifici aïllat en m2, que és la
delimitada per una línia traçada a una distància
3H de cada un dels punts del perímetre de
l’edifici, essent H l’altura de l’edifici en el punt del
perímetre considerat
Coeficient relacionat amb l’entorn
Situació de l’edifici C1
1,00 (Comunitat
autònoma)695 m2 Pròxim a altres edificis o arbres de la
mateixa altura o més alts 0,5
Rodejat d’edificis més baixos 0,75
Aïllat 1
Aïllat sobre un turó 2
Ne =0,00139
Determinació de Na
C2 coeficient en funció del tipus de construcció
C3
contingut de l’edifici
C4
ús de l’edifici
C5
necessitat de continuïtat en les activ. que es
desenvolupen en l’edifici
Na
3
5432a 10
CCCC5,5
N −=
Coberta metàl·lic
a
Coberta de formigó
Coberta de fusta
ús residencial
ús residencial
ús residencial
Estructura metàl·lica 0,5 1 2 1 1 1
Estructura de formigó 1 1 2,5
Estructura de fusta 2 2,5 3 Na =0,00183333
Tipus d’instal·lació exigida
Na Ne e
a
N
N1E −= Nivell de protecció
E > 0,98 1
0,95 < E < 0,98 2
0,80 < E < 0,95 3
0 < E < 0,80 4
Les característiques del sistema de protecció per a cada nivell seran les descrites en l’annex SUA B
del Document Bàsic SUA del CTE
Justif icació de l ’accessibil i tat a l ’edif icació Ús públic i ús privat
(no habi tatge)
DB SUA / D135/95
1/5
DE
CR
ET
13
5/1
99
5 “
Co
di
d’a
cc
es
sib
ilit
at”
i C
TE
DB
SU
A “
Se
gu
reta
t d
’uti
litz
ac
ió i
ac
ce
ss
ibil
ita
t”
julio
l de 2
01
0 O
ficin
a C
on
su
lto
ra T
ècn
ica. C
OA
C
D. 135/1995 Codi d’accessibi l itat CTE DB SUA: SUA-9 Accessibil i tat
ACCESSIBILITAT EXTERIOR
Comunicació de l’edificació amb: - via pública- zones comunes ext, elements annexos.
EDIFICIS D’ÚS NO HABITATGE
Edificis o establiments d’ús públic:
Itinerari adaptat o practicable * segons ús de l’edifici taula d’usos públics
Edificis o establiments d’ús privat:
Itinerari practicable * edificis PB + 2PP
* edificis amb obligatorietat de col·locació d’ascensor
Itinerari adaptat * edificis amb habitatges adaptats
EDIFICIS D’ÚS NO HABITATGE
Itinerari accessible per a tots els edificis
(s’exclouen els habitatges unifamiliars aïllats i adossats sense elements comuns)
ACCESSIBILITAT VERTICAL Mobilitat entre plantes (necessitat d’ascensor o previsió del mateix)
Comunicació de les entitats amb:
- planta accés (via pública)
- espais, instal·lacions i dependències d’ús comunitari
EDIFICIS D’ÚS NO HABITATGE
Edificis o establiments d’ús públic:
Itinerari adaptat o practicable * segons ús de l’edifici taula d’usos públics
Edificis o establiments d’ús privat:
Itinerari practicable: * edificis PB + 2PP que no disposin d’ascensor
* edificis amb obligatorietat de col·locació d’ascensor
* aparcaments > 40places
EDIFICIS D’ÚS NO HABITATGE
Itinerari accessible amb ascensor accessible o rampa accessible, en els següents supòsits:
* edificis > PB + 2PP
* edificis / establiments amb Su > 200 m2
(exclosa planta accés)
* plantes amb zones d’ús públic amb Su > 100 m2
* plantes amb elements accessibles
ACCESSIBILITAT HORITZONTAL Mobilitat en una mateixa planta
Comunicació punt d’ accés a la planta amb: - les entitats o espais
- instal·lacions i dependències d’ús comunitari
EDIFICIS D’ÚS NO HABITATGE
Edificis o establiments d’ús públic:
Itinerari adaptat o practicable que comuniquiel punt d’accés de la planta amb:
* elements adaptats taula d’usos públics
Edificis o establiments d’ús privat:
Itinerari practicable que comuniqui el punt d’accés de la planta amb:
* entitats o espais
* dependències d’ús comunitari
EDIFICIS D’ÚS NO HABITATGE
Itinerari accessible que comuniqui el punt d’accés de la planta amb:
* zones d’ús públic
*origen d’evacuació de les zones d’ús privat
* tots els elements accessibles
✔
✔
Referència de projecte Ampliació de Cal Jardiner
✔
✔
Justif icació de l ’accessibil i tat a l ’edif icació Ús públic i ús privat (no habi tatge) DB SUA / D135/95
2/5
DE
CR
ET
13
5/1
99
5 “
Co
di
d’a
cc
es
sib
ilit
at”
i C
TE
DB
SU
A “
Se
gu
reta
t d
’uti
litz
ac
ió i
ac
ce
ss
ibil
ita
t”
julio
l de 2
01
0 O
ficin
a C
on
su
lto
ra T
ècn
ica. C
OA
C
I t ineraris ADAPTAT (D .135 /1995) ACCESSIBLE (DB SUA) PRACTICABLE (D .135/1995)
- Amplada: 1,20 m S’admet estretaments puntuals: A 1,00m per a longitud 0,50m i separat 0,65m de canvis direcció /forats de pas
- Alçada: 2,20 m en general (2,10m per a ús restringit)
- Canvis de direcció: no es contempla (amplada pas 1,20 m)
- Amplada: 0,90 m
- Alçada: 2,10 m, lliure d’obstacles en tot el seu recorregut
- Canvis de direcció: l’amplada de pas ha de permetre
inscriure un cercle de 1,20 m.
PARÀMETRES GENERALS
- Amplada: 0,90 m
- Alçada: 2,10 m, lliure d’obstacles en tot el seu recorregut
- Canvis de direcció: l’amplada de pas ha de permetre
inscriure un 1,20 m
- Espai lliure de gir a cada planta on es pugui inscriure
un cercle de 1,50m. - Espai de gir: 1,50 m (lliure d’obstacles) * al vestíbul d’entrada (o portal), * al fons de passadissos de >10m, * davant ascensors accessibles o espai per a previsió
- Paviment: és no lliscant - Paviment: grau de lliscament segons ús i ubicació (SUA-1) * no conté elements ni peces soltes (graves i sorres) pelfuts-moquetes: encastats o fixats al terra * sols resistents a la deformació (permeten circulació i arrastrada d’elements pesats, cadires roda, etc,
- Pendent: 4% (longitudinal) 2% (transversal)
- Senyalització dels itineraris accessibles: mitjançant símbol internacional d’accessibilitat, SIA i fletxes direccionals, si es fa necessari en edificis d’ús privat quan hi hagi varis recorreguts alternatius. sempre en edificis d’ús públic amb bandes de senyalització visuals i tàctil sempre en edificis d’ús públic per a l’itinerari accessible que comunica la via pública amb els punts d’atenció o “crida” accessibles. (característiques segons SUA-9 2.2)
- Amplada: 0,80 m (mesurada en el marc i aportada per 1 fulla) (en posició de màx. obertura amplada lliure de pas reduït el gruix de la fulla 0,78 m)
- Alçada: 2,00 m
- Espai de gir: a les dues bandes d’una porta hi ha un espai horitzontal
1,20 m. (sense ser escombrat per l’obertura de la porta)
- Amplada: 0,80 m - Alçada: 2,00 m
- Espai lliure de gir, a les dues bandes d’una porta es pot inscriure
un cercle de 1,20 m, sense ser escombrat per l’obertura de la porta . (S’exceptua a l’interior de la cabina de l’ascensor)
- Manetes: s’accionen mitjançant mecanismes de pressió o palanca.
- Amplada:
0,80 m les portes de 2 o més fulles, una d’elles serà 0,80 m - Alçada: 2,00 m
- Espai lliure de gir:a les dues bandes d’una porta es pot inscriure un 1,50 m. (sense ser escombrat per l’obertura de la porta). S’exceptua a l’interior de la cabina de l’ascensor
- Manetes: s’accionen mitjançant mecanismes de pressió o palanca.
- Mecanismes d’obertura i tancament: * altura de col·locació : 0,80m 1,20m * funcionament a pressió o palanca i maniobrables amb una sola ma, o bé són automàtics * distància del mecanisme d’obertura a cantonada 0,30m
PORTESgarantiran
- Portes de vidre:
* tindran un sòcol inferior 0,30m d’alçada, llevat de que el vidre sigui de seguretat.
* visualment tindran una franja horitzontal d’amplada
0,05 m, a 1,50 m d’alçada i amb marcat contrast de color.
- Portes de vidre: * classificació a impacte, com a mínim, (3 - B/C - 3) * si no disposen d’elements que permetin la seva identificació (portes, marcs) es senyalitzaran segons apartat 1.4 (DB SUA-2)
- No hi ha d’haver cap escala ni graó aïllat. - No s’admeten graons - No inclou cap tram d’escala. - A les dues bandes d’un graó hi ha un espai lliure pla amb una fondària
mínima de 1,20 m. L’alçada d’aquest graó és 14 cm.
GRAONS
- Accés a l’edifici: S’admet un desnivell 2 cm que s’arrodonirà o s’aixamfranarà el cantell a un màxim de 45º.
- Accés a l’edifici: En els edificis amb obligatorietat d’instal·lació d’ascensor, només
s’admet l’existència d’un graó, d’alçada 12cm, a l’entrada de l’edifici.
✔ ✔
✔
✔
✔
✔
✔
✔
✔
✔
✔
✔
✔
✔
Referència de projecte Ampliació de Cal Jardiner
3.4. SALUBRITAT DB-HS
3.4.1. DB-HS 1 Protecció davant l’ humitat (Veure document adjunt d’aquest Document Bàsic)
3.4.2. DB-HS 2 Recollida i evacuació de residus (Veure document adjunt d’aquest Document Bàsic)
3.4.3. DB-HS 3 Qualitat de l’aire interior (Veure document adjunt d’aquest Document Bàsic)
3.4.4. DB-HS 4 Subministrament d’aigua (Veure document adjunt d’aquest Document Bàsic)
3.4.5. DB-HS 5 Evacuació d’aigües (Veure document adjunt d’aquest Document Bàsic)
HSCTE Paràmetres del DB HS per donar compliment a les exigències d’Habitabilitat, Salubritat
Ref. del projecte:
Co
di T
ècn
ic d
e l’E
dific
ació
RD
31
4/2
006
, R
D 1
37
1/2
007
i le
s s
eves c
orr
eccio
ns d
’err
ad
es (
BO
Es 2
0/1
2/2
00
7 i 2
5/1
/20
08
) O
ficin
a C
on
su
lto
ra T
ècn
ica ·
C
ol·le
gi d
’Arq
uitecte
s d
e C
ata
lun
ya v.3
a
bril 2
00
8
HS 1 PROTECCIÓ ENFRONT A LA HUMITAT
Exigències bàsiques HS 1: Protecció enfront la humitat (art.13.1 Part I CTE)
“Es limitarà el risc previsible de presència inadequada d’aigua o humitat en l’interior dels edificis i en els seus tancaments com a conseqüència de l’aigua provinent de precipitacions atmosfèriques, d’escorrentius, del terreny o de condensacions, disposant de mitjans que impedeixin la seva penetració o, si s’escau, permetin la seva evacuació sense la producció de danys.”
MURS
Coeficient de permeabilitat del terreny (1)
Ks (cm/s) 10-2 10
-5<Ks<10
-2 10
-5 Grau d’impermeabilitat (3)
Presència d’aigua (2)
Alta Mitja Baixa
TERRES
Coeficient de permeabilitat del terreny (1)
Ks (cm/s) > 10 10-5 Grau d’impermeabilitat
Presència d’aigua (2)
Alta Mitja Baixa (4)
FAÇANES
Zona Pluviomètrica (5)
I II III IV V Grau d’impermeabilitat
Zona eòlica Tot Catalunya és zona eòlica C (7)
Altura de coronació de la façana sobre el terreny (m) 15 16-40 41-100
Classe d’entorn (6)
E0 E1
COBERTES
Les condicions de les solucions constructives disposaran dels elements relacionats a l’apartat 2.4.2 del DB HS 1
Els punts singulars dels murs, terres, façanes i cobertes es resoldran d’acord a les condicions dels apartats 2.1.3, 2.2.3, 2.3.3, 2.4.4
del DB HS 1 respectivament.
✔
✔
✔
✔
✔
✔
✔
✔
✔
✔
1Taula 2
Taula 2
Taula 5
Taula 6
2
3
Cal Jardiner
FITXA DB HS 1 PROTECCIÓ ENFRONT DE LA HUMITAT Disseny de façanes
Agost 2007 COAC · Oficina Consultora Tècnica 1/17
ÀMBIT D’APLICACIÓ (art. 2 de la Part I del CTE)
Façanes
Mitgeres descobertes
DEFINICIÓ DEL GRAU D’ IMPERMEABILITAT DE LES FAÇANES
Zona Pluviomètrica I II III IV V Grau d’impermeabilitat
Zona eòlica Tot Catalunya és zona eòlica C
Altura de coronació de la façana sobre el terreny (m) 15 16-40 41-100
Classe d’entorn E0 E1
CONDICIONS DE LES SOLUCIONS CONSTRUCTIVES
Ventilada Grau 5 B3+C1
Grau 2 B1+C1+J1+N1 C1+H1+J2+N2
Grau 3 B1+C1+H1+J2+N2 B2+C1+J1+N1
Grau 4 B2+C1+H1+J2+N2
Amb cambrad’aire No
ventilada
Grau 5 B3+C1
Grau 2 B1+C1+J1+N1 C1+H1+J2+N2
Grau 3 B1+C1+H1+J2+N2
FAÇANA CARA VISTA
Sense cambra d’aire
Grau 5 B3+C1
Ventilada Grau 5 B3+C1
Grau 4 R1+B2+C1aïllament no hidròfil a l’exterior del full principal Grau 5 B3+C1
Grau 4 R1+B2+C1
Amb cambrad’aire No
ventilada
aïllament situata la cambra d’aire
Grau 5 B3+C1
Grau 4 R1+B2+C1aïllament no hidròfil a l’exterior del full principal Grau 5 R3+C1
Grau 2 R1+C1
Grau 3 R1+B1+C1
FAÇANA AMB REVESTIMENTCONTINU
Sense cambra d’aire
aïllament situata la cambra d’aire
Grau 5 R3+C1 B3+C1
aïllament no hidròfil a l’exterior del full principal
Grau 5 B3+C1
Grau 4 R2+C1
Ventilada
aïllament situata la cambra d’aire
Grau 5 R3+C1 R2+B1+C1 B3+C1
Grau 4 R1+B2+C1
Amb cambrad’aire
Noventilada
Grau 5 R2+B1+C1
FAÇANA AMB REVESTIMENTDISCONTINU
Sense cambra d’aire Grau 5 R3+C1 R2+B1+C1 B3+C1
CONDICIONS DELS PUNTS SINGULARS
Les característiques dels punts singulars de les façanes es correspondran amb les especificacions de l’apartat 2.3.3 del DB HS 1 i es reflecteixen als plànols, amidaments o plec de condicions segons correspongui.
✔
✔
✔
✔
Taula 5
Taula 63
✔
✔
✔
FITXA DB HS 1 PROTECCIÓ ENFRONT DE LA HUMITAT Disseny de façanes
Façana cara vista sense cambra d’aire B1+C1+H1+J2+N2 Grau d’impermeabilització 3
Full principal: fàbrica presa amb morter. La fàbrica pot ser dels tipus següents:
- Fàbrica de mig peu de maó cara vista calat o massís.
La succió del maó ha de ser 0,45 g/(cm2 · min)
Els junts seran de morter, amb addició de producte hidròfug, sense interrupció. Els junts horitzontals es faran rejuntats o de bec de flauta.
- Fàbrica de bloc de formigó de 12 cm de gruix mínim, amb junts de morter, amb addició de producte hidròfug, sense interrupció excepte en la part intermitja del full
El bloc de formigó ha de ser tractat a l’autoclau o tenir una absorció 0,32 g/cm3. En el
cas de blocs de formigó vistos, el valor mig del coeficient de succió dels blocs ha de ser
5 g/(cm2 · min) per a un temps de 10 min i el valor individual del coeficient ha de ser 7
g/(cm2 · min)
Els junts seran de morter, amb addició de producte hidròfug, sense interrupció. Els junts horitzontals es faran rejuntats o de bec de flauta.
C1 J2
- Fàbrica de pedra natural de 12 cm de gruix mínim. L’absorció de la pedra ha de ser 2% (UNE-EN 13755:2002) Els junts seran de morter, amb addició de producte hidròfug, sense interrupció. Els junts horitzontals es faran rejuntats o de bec de flauta.
Revestiment intermig de resistència mitja a la filtració:N2
- Arrebossat de morter, amb additius hidrofugants, de 15mm de gruix.
- Material adherit, continu, sense junts e impermeable a l’aigua de 15mm de gruix.
Barrera contra la penetració d’aigua de resistència mitja a la filtracióB1
- Aïllament no hidròfil ✔
/
HSCTE Paràmetres del DB HS per donar compliment a les exigències d’Habitabilitat, Salubritat
Ref. del projecte:
Co
di T
ècn
ic d
e l’E
dific
ació
RD
31
4/2
006
, R
D 1
37
1/2
007
i le
s s
eves c
orr
eccio
ns d
’err
ad
es (
BO
Es 2
0/1
2/2
00
7 i 2
5/1
/20
08
) O
ficin
a C
on
su
lto
ra T
ècn
ica ·
C
ol·le
gi d
’Arq
uitecte
s d
e C
ata
lun
ya v.3
a
bril 2
00
8
HS 2 RECOLLIDA I EVACUACIÓ DE RESIDUS Per al dimensionament i ubicació dels elements veure fitxa DB HS 2
Exigències bàsiques HS 2: Recollida i evacuació de residus (art.13.2 Part I CTE)
“Els edificis disposaran d’espais i mitjans per extreure els residus ordinaris generats en ells d’acord amb el sistema públic de recollida, de manera que es faciliti l’adequada separació en origen dels esmentats residus, la recollida selectiva dels mateixos i la seva posterior gestió.”
Espais comuns de l’edifici Interior de l’habitatge
En funció del sistema de recollida municipal
Previsió de magatzem o espai de reserva
Espai d’emmagatzematge immediat
Porta a porta L’edifici disposa d’un magatzem de contenidors
Edificisd’habitatges
Contenidors de la brossa al carrer L’edifici té un espai de reserva
Els habitatges disposen en el seu interior d’espais per emmagatzemar les cinc fraccions dels residus ordinaris.
Edificisd’altres usos
S’aporta estudi específic adoptant criteris anàlegs als establerts en el DB HS 2
✔
✔
Cal Jardiner
HSCTE Paràmetres del DB HS per donar compliment a les exigències d’Habitabilitat, Salubritat
Ref. del projecte:
Co
di T
ècn
ic d
e l’E
dific
ació
RD
31
4/2
006
, R
D 1
37
1/2
007
i le
s s
eves c
orr
eccio
ns d
’err
ad
es (
BO
Es 2
0/1
2/2
00
7 i 2
5/1
/20
08
) O
ficin
a C
on
su
lto
ra T
ècn
ica ·
C
ol·le
gi d
’Arq
uitecte
s d
e C
ata
lun
ya v.3
a
bril 2
00
8 HS 3 QUALITAT DE L’AIRE INTERIOR
Exigències bàsiques HS 3: Qualitat de l’aire interior (art.13.3 Part I CTE)
“Els edificis disposaran de mitjans perquè els seus recintes es puguin ventilar adequadament, eliminant els contaminants que es produeixin de manera habitual durant l’ús normal dels edificis, de forma que s’aporti un cabal suficient d’aire exterior i es garanteixi l’extracció i expulsió de l’aire viciat pels contaminants.
Per tal de limitar el risc de contaminació de l’aire interior dels edificis i de l’entorn exterior de façanes i patis, l’evacuació dels productes de la combustió de les instal·lacions tèrmiques es produirà, amb caràcter general, per la coberta de l’edifici, amb independència del tipus de combustible i de l’aparell que s’utilitzi, d’acord amb la reglamentació específica sobre instal·lacions tèrmiques.”
Àmbit: Conjunt de l’habitatge
- Híbrid, o béSistemes:
- Mecànic
- Dormitoris 5 l/s persona Admissió d’aire de l’espai exterior
(1) - Sala d’estar menjador
3 l/s persona
- Banys 15 l/s local
Ventilació general(apartat 3.1.1)
Cabalsmínims: (taula 2.1)
Extracció de l’aire viciat
(2)
- Cuina 2 l/s m2i
8 l/s local si hi ha aparells de combustió
Àmbit: Cuina Ventilació addicional (apartat 3.1.1)
Cabalmínim: (taula 2.1)
Extracció mecànica per a bafs i contaminants de la cocció
(2) 50 l/s
Àmbit: Sala d’estar, menjador, dormitoris i cuina
Finestres o portes exteriors practicables. (1)
Interior dels habitatges
Ventilació complementària(apartat 3.1.1)
Elements:
(apartat 4.4)Superfície practicable 1/20 Superfície útil del local
- Natural,
- Híbrid, o bé
Magatzem de residus en edificis d’habitatges
(4)Cabal mínim: (taula 2.1)
10 l/s m2 Sistema de ventilació: (1) (2)
(apartat 3.1.2)
- Mecànic
- Natural,
- Híbrid, o bé
Trasters en edificis d’habitatges
Cabal mínim: (taula 2.1)
0,7 l/s m2 Sistema de ventilació: (1) (2)
(apartat 3.1.3)
- Mecànic
- Natural, o béAparcaments Cabal mínim: (taula 2.1)
120 l/s plaça Sistema de ventilació: (1) (2)
(apartat 3.1.4) - Mecànic
VENTILACIÓ DELS RECINTES
Es garantiran els cabals mínims de ventilaciómitjançant la implantació dels sistemes de ventilació adequats
Locals d’altres tipus - Cal un estudi específic adoptant criteris anàlegs als establerts en el DB HS 3. (5)
EVACUACIÓ DELS PRODUCTES DE LA COMBUSTIÓ
De les instal·lacions tèrmiques
- Es produirà amb caràcter general per la coberta de l’edifici i es farà d’acord amb la reglamentació específica sobre instal·lacions tèrmiques
(6)
(1) Les obertures d’admissió d’aire per a la ventilació general i les finestres i portes per a la ventilació complementària han de comunicar amb un espai exterior que tingui les següents condicions (DB HS 3 apartats 3.2.1 i 3.2.6):
- Permet inscriure en la seva planta un cercle de diàmetre D H/3, sent H l’altura del tancament més baix dels que ho delimiten i D 3 m.
- Quan les obertures estiguin situades en una reculada, l’amplada, A, d’aquesta serà:
a) A 3m, quan la fondària de la reculada, F, estigui compresa 1,5 F 3 m.
b) A F, quan la fondària de la reculada, F> 3 m.
(2) L’expulsió de l’aire viciat s’ha de fer al final del conducte d’extracció, després de l’aspirador:
- Per sobre de la coberta de l’edifici si es tracta d’un sistema híbrid: 1 m, com a mínim; 2m si és transitable.
- Separada: 3 m com a mínim de qualsevol element d’entrada d’aire (obertura d’admissió, porta exterior o finestra, boca de toma) i de qualsevol punt on puguin haver persones de forma habitual.
(3) Encara que l’apartat 3.1.1.3 del CTE DB HS 3 permet fer l’extracció mecànica de l’aparell de cocció amb conductes individuals o col·lectius, el D. 259/2003
d’habitabilitat estableix que l’extracció de les cuines es farà amb conductes independents fins a la coberta de l’edifici.(4)
Si en el projecte només es contempla l’espai de reserva per al magatzem de residus, caldria tenir en compte la previsió del sistema de ventilació. (5)
Condicions de ventilació de locals d’altres tipus: queden regulades en el nou “Reglament d’instal·lacions Tèrmiques en els edificis, RITE” (RD 1027/2007) i complementàriament en les “Disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball” (RD 486/1997).
(6) Reglamentació específica sobre instal·lacions tèrmiques: Reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis, RITE (RD 1027/2007), Reglament de combustibles gasosos (RD 919/2006) i algunes OOMM.
✔
Cal Jardiner
TABLA DE CAUDALES DE VENTILACIÓN SEGÚN RITE
S h V N Qi ren/h ren/h Qmax Den.Sala PLANTA (m2) (m) (m3) (pers.) IDA (m3/h) mínimas (m3/h) Equipo
SALA POLIVALENTE PB 120,0 3,8 456 30 3 28,8 864 2 3,0 1.368
BUC 1 PB 20,0 2,7 54 2 2 45 90 2 4,0 216
BUC 2 PB 14,4 2,7 39 2 2 45 90 2 4,0 156
TABLA DE ASIGNACIÓN DE MÁQUINAS Y FILTROS
Den. Qi Pd P Pd' Diam. v
Equipo (m3/h) (Pa) (Pa) (Pa) (mm) (m/s)IMPULSIÓN
VI01 1740 420 130 290 355 4,9
EXTRACCIÓNEX01 1740 220 0 220 355 4,9
RITE(m3/
(persxh)
(FBL-355/18 + AFR-N-355/18 F7) + (MFL-
355 F + MFR-355/400-F5)CVB/4-270/270 N 550W
VI01
/EX01
CVB/270/200 N 373W -
FILTROEQUIPO
HSCTE Paràmetres del DB HS per donar compliment a les exigències d’Habitabilitat, Salubritat
Ref. del projecte:
Co
di T
ècn
ic d
e l’E
dific
ació
RD
31
4/2
006
, R
D 1
37
1/2
007
i le
s s
eves c
orr
eccio
ns d
’err
ad
es (
BO
Es 2
0/1
2/2
00
7 i 2
5/1
/20
08
) O
ficin
a C
on
su
lto
ra T
ècn
ica ·
C
ol·le
gi d
’Arq
uitecte
s d
e C
ata
lun
ya v.3
a
bril 2
00
8
HS 4 SUBMINISTRAMENT D’AIGUA
Exigències bàsiques HS 4 Subministrament d’aigua (art.13.4 Part I CTE)
“Els edificis disposaran de mitjans adequats per subministrar a l’equipament higiènic previst d’aigua apta per al consum de forma sostenible, aportant cabals suficient per al seu funcionament, sense alteració de les propietats d’aptitud per al consum i impedint els possibles retorns que puguin contaminar la xarxa, incorporant mitjans que permetin l’estalvi i el control del cabal de l’aigua.
Els equips de producció d’aigua calenta dotats de sistemes d’acumulació i els punts terminals d’utilització tindran unes característiques tal que evitin el desenvolupament de gèrmens patògens.”
Qualitat de l’aigua L’aigua de la instal·lació complirà els paràmetres de la legislació vigent per a aigua de consum humà.
Els materials de la instal·lació garantiran la qualitat de l’aigua subministrada, la seva compatibilitat amb el tipus d’aigua i amb els diferents elements de la instal·lació a més de no disminuir la vida útil de la instal·lació.
El disseny de la instal·lació de subministrament d’aigua evitarà el desenvolupament de gèrmens patògens.
Sistemes antiretorn: Se’n disposaran per tal d’ evitar la inversió del sentit del flux de l’aigua
S’establiran discontinuïtats entre:
Instal·lacions de subministrament d’aigua i altres instal·lacions d’aigua amb diferent origen que no sigui la xarxa pública
Instal·lacions de subministrament d’aigua i instal·lacions d’evacuació
Instal·lacions de subministrament d’aigua i l’arribada de l’aigua als aparells i equips de la instal·lació
Protecció contra retorns
Buidat de la xarxa: Qualsevol tram de la xarxa s’ha de poder buidar pel que elssistemes antiretorn es combinaran amb les claus de buidat
Cabalsinstantanis mínims:
Aigua Freda q 0,04l/s urinaris amb cisterna
q 0,05l/s “pileta” de rentamans
q 0,10l/s rentamans, bidet, inodor
q 0,15l/s urinaris temporitzat, rentavaixelles, aixeta aïllada
q 0,20l/s dutxa, banyera < 1,40m, aigüera i rentadora domèstica, safareig, aixeta garatge, abocador
q 0,25l/s rentavaixelles industrial (20 serveis)
q 0,30l/s banyera 1,40m, aigüera no domèstica
q 0,60l/s rentadora industrial (8kg)
Aigua Calenta (ACS)
q 0,03l/s “pileta de rentamans
q 0,065l/s rentamans, bidet
q 0,10l/s dutxa, aigüera i rentadora domèstica, safareig, aixeta aïllada
q 0,15l/s banyera < 1,40m rentadora domèstica
q 0,20l/s banyera 1,40m, aigüera no domèstica, rentavaixelles industrial (20 serveis)
q 0,40l/s rentadora industrial (8kg)
Pressió: Pressió mínima: Aixetes, en general P 100kPa Escalfadors i fluxors P 150kPa
Pressió màxima: Qualsevol punt de consum P 500kPa
Condicions mínimes de subministrament als punts de consum
Temperatura d’ACS: Estarà compresa entre 50ºC i 65ºC(No és d’aplicació a les instal·lacions d’ús exclusiu habitatge)
Dimensions dels locals Els locals on s’instal·lin equips i elements de la instal·lació que requereixin manteniment tindran les dimensions adequades per poder realitzar-lo correctament. (No és d’aplicació als habitatges unifamiliars aïllats o adossats)
PROPIETATS DE LA INSTAL·LACIÓ
Manteniment
Accessibilitat de la instal·lació
Per tal de garantir el manteniment i reparació de la instal·lació, les canonades estaran a la vista, s’ubicaran en forats o “patinets” registrables, o bé disposaran d’arquetes o registres. (Si es possible també s’aplicarà a les instal·lacions particulars)
SENYALITZACIÓ Aigua no apta per al consum
Identificació Es senyalitzaran de forma fàcil i inequívoca les canonades, els punts terminals i les aixetes de les instal·lacions que subministrin aigua no apta per al consum.
Comptatge Cal disposar d’un comptador d’aigua freda i d’aigua calenta per a cada unitat de consum individualitzable.
Xarxa de retorn d’ACS La instal·lació d’ACS disposarà d’una xarxa de retorn quan des del punt de producció fins al punt de consum més allunyat la longitud de la canonada sigui > 15m
ESTALVI D’AIGUA Paràmetres a considerar
Dispositius d’estalvi d’aigua
A les cambres humides dels edificis o zones de pública concurrència les aixetes dels rentamans i les cisternes dels inodors en disposaran.
✔
✔
✔
✔
✔
✔
✔
Cal Jardiner
HSCTE Paràmetres del DB HS per donar compliment a les exigències d’Habitabilitat, Salubritat
Ref. del projecte:
Co
di T
ècn
ic d
e l’E
dific
ació
RD
31
4/2
006
, R
D 1
37
1/2
007
i le
s s
eves c
orr
eccio
ns d
’err
ad
es (
BO
Es 2
0/1
2/2
00
7 i 2
5/1
/20
08
) O
ficin
a C
on
su
lto
ra T
ècn
ica ·
C
ol·le
gi d
’Arq
uitecte
s d
e C
ata
lun
ya v.3
a
bril 2
00
8 HS 5 EVACUACIÓ D’AIGÜES
Exigències bàsiques HS 5 Evacuació d’aigües (art.13.5 Part I CTE)
“Els edificis disposaran de mitjans adequats per a extreure les aigües residuals generades en ells de forma independent o conjunta amb les precipitacions atmosfèriques i amb els escorrentius”.
Objecte La instal·lació evacuarà únicament les aigües residuals i pluvials, no podent-se utilitzar per a l’evacuació d’altre tipus de residus.
S’evitarà el pas d’aires mefítics als locals ocupats mitjançant la utilització de tancaments hidràulics.
Ventilació Es disposarà de sistema de ventilació que permeti l’evacuació dels gasos mefítics i garanteixi el correcte funcionament dels tancaments hidràulics.
Traçat El traçat de les canonades serà el més senzill possible, amb distàncies i pendents que facilitin l’evacuació dels residus i seran autonetejables. S’evitarà la retenció d’aigües en el seu interior.
Dimensionat Els diàmetres de les canonades seran els adients per a transportar els cabals previsibles en condicions segures.
PROPIETATS DE LA INSTAL·LACIÓ
Manteniment Les xarxes de canonades es dissenyaran de forma que siguin accessibles per al seu manteniment i reparació, per a la qual cosa han de disposar-se a la vista o allotjades en forats o “patinets” registrables, o bé disposaran arquetes o registres.
✔
✔
✔
✔
✔
Cal Jardiner
3.5. PROTECCIÓ ENFRONT EL SOROLL DB-HR
3.5.1. DB-HR Generalitats (Veure document adjunt d’aquest Document Bàsic)
3.5.2. DB-HR Caracterització i quantificació de les exigències (Veure document adjunt d’aquest Document Bàsic)
3.5.3. DB-HR Disseny i dimensionat (Veure document adjunt d’aquest Document Bàsic)
3.5.4. DB-HR Productes de construcció (Veure document adjunt d’aquest Document Bàsic)
3.5.5. DB-HR Construcció (Veure document adjunt d’aquest Document Bàsic)
3.5.6. DB-HR Manteniment i conservació (Veure document adjunt d’aquest Document Bàsic)
CTE Exigències del DB HR Protecció contra el soroll HR 1/2
Ref. del projecte:
ÀMBIT D’APLICACIÓ
obra nova rehabil itació integral
ampliació, reforma, rehabi l i tació o rehabil i tació integral en edif icis catalogats No els hi és d’aplicació el DB HR
ÚS DE L’EDIFICI
residencial privat residencial públ ic sanitar i
administratiu docent altres
UNITATS D’ÚS
una única unitat d’ús diverses unitats d’ús
EXIGÈNCIES D’AÏLLAMENT ACÚSTIC
SEPARACIONS VERTICALS INTERIORS a soroll aeri
Separacions en la mateixa unitat d’ús envans RA 33dBA
entre el recinte protegit i el recinte emissor DnTA 50dBA El recinte no comparteix portes o finestres amb el recinte emissor
entre el recinte habitable i el recinte emissor DnTA 45dBA
paret del recinte protegit RA 50dBA
porta o finestra del recinte protegit RA 30dBA
paret del recinte habitable (1)
RA 50dBA
Separació entre una unitat d’ús i un recinte emissor que no pertany a la unitat d’ús
El recinte comparteix portes o finestres amb el recinte emissor
porta o finestra del recinte habitable (1)
RA 20dBA
entre recinte d’instal·lacions / activitat i recinte protegit DnTA 55dBA Separació entre una unitat d’ús i un recinte emissor d’instal·lacions o d’activitat entre recinte d’instal·lacions / activitat i recinte habitable DnTA 45dBA
Recinte de l’ascensor (sense maquinària al recinte) entre unitat d’us i caixa d’ascensor RA 50dBA
TANCAMENTS EN CONTACTE AMB L’EXTERIOR a soroll aeri
FAÇANES, COBERTES I TERRES EN CONTACTE AMB L ’EXTERIOR, D 2m,nT,Atr en dBAD2m,nT,Atr
en funció de l’Ld
FAÇANA A CARRER
Ús residencial/ hospitalari Ús cultural/ sanitari/ docent/ administratiu Ld carrer
dBADormitoris Estances Estances Aules
Ld 60 30 30 30 30
60 < Ld 65 32 30 32 30
65 < Ld 70 37 32 37 32
70 < Ld 75 42 37 42 37
Quan el soroll al que estigui sotmès el tancament sigui d’aeronaus, els valors D2m,nT,Atr
s’incrementaran en 4dBA
Ld > 75 47 42 47 42
Ampliació de Cal Jardiner
✔
✔
✔
✔
✔
✔
✔
✔
CTE Exigències del DB HR Protecció contra el soroll HR 2/2
Ref. del projecte:
FAÇANA A PATI (Les façanes que donin a pati d’illa tancats, patis interiors o façanes no sotmeses directament a soroll de trànsit, aeronaus,activitats industrials, comercials o esportives, es considerarà un índex de soroll dia, Ld, 10dBA menor que l’índex de soroll dia de la zona.)
Ús residencial/ hospitalari Ús cultural/ sanitari/ docent/ administratiu Ld carrer
dBALd PatidBA
Dormitoris Estances Estances Aules
Ld 60 Ld 60 30 30 30 30
60 < Ld 65 Ld 60 30 30 30 30
65 < Ld 70 Ld 60 30 30 30 30
70 < Ld 75 60 < Ld 65 32 30 32 30
Ld > 75 65 < Ld 70 37 32 37 32
MITGERES a soroll aeri
El conjunt dels dos tancaments que conformen la mitgera o DnTA 50dBA
Cada un dels tancaments que conformen la mitgera D2m,nT,Atr 40dBA
SEPARACIONS HORITZONTALS INTERIORS a soroll d’impacte a soroll aeri
entre el recinte emissor i recinte protegit L’nT,w 65dB DnTA 50dBA Separació entre una unitat d’ús i un recinte emissor que no pertany a la unitat d’ús entre el recinte emissor i recinte habitable no té exigència DnTA 45dBA
entre recinte d’instal·lacions / activitat i recinte protegit L’nT,w 60dB DnTA 55dBA Separació entre una unitat d’ús i un recinte d’instal·lacions o d’activitat entre recinte d’instal·lacions / activitat i recinte habitable L’nT,w 60dB DnTA 45dBA
EXIGÈNCIES DE CONTROL DEL TEMPS DE REVERBERACIÓ
Espais que han de controlar el seu temps de reverberació: Temps màxim de reverberació
Aules i sales de conferències buides (sense ocupació, ni mobiliari), amb un volum 350m3 0,7s
Aules i sales de conferències buides (incloent el total de butaques), amb un volum 350m3 0,5s
Restaurants i menjadors 0,9s
Àrea d’absorció acústica equivalent Zones comunes dels edificis d’ús residencial públic, docent i hospitalari adjacents a recintes protegits amb els que comparteixen portes
A 0,2m2/m
3
EXIGÈNCIES DE SOROLL I VIBRACIONS DE LES INSTAL·LACIONS
Es limitarà el nivell de soroll i de vibracions que les instal·lacions puguin transmetre als recintes protegits o habitables de l’edifici a través de punts de contacte amb els elements constructius, de manera que no s’augmentin els nivells deguts a les restant fonts de l’edifici.
El nivell de potència acústica dels equipaments generadors de soroll estacionari situats als recintes d’instal·lacions, així com les reixetes i difusors terminals d’instal·lacions d’aire condicionat compliran els nivells d’immissió en els recintes adjacents de la Llei 37/2003 de soroll.
El nivell de potència acústica màxima dels equips situats a les cobertes i zones exteriors annexes, serà tal que l’entorn de l’equip i els recintes habitables i protegits no superin els objectius de qualitat acústica corresponents
(1) Només aplicable als usos residencial i sanitari
Ampliació de Cal Jardiner
✔
3.6. ESTALVI D’ENERGIA DB-HE
3.6.1. DB-HE 0 Limitació del consum energètic (Veure document adjunt d’aquest Document Bàsic)
3.6.2. DB-HE 1 Limitació de la demanada energètica (Veure document adjunt d’aquest Document Bàsic)
3.6.3. DB-HE 2 Rendiment de les instal·lacions tèrmiques (RITE) (Veure document adjunt d’aquest Document Bàsic)
3.6.4. DB-HE 3 Eficiència energètica de les instal·lacions
d’il·luminació (Veure document adjunt d’aquest Document Bàsic)
3.6.5. DB-HE 4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària Està previst utilitzar la mateixa instal·lació de l’edifici actual per produir l’aigua calenta sanitària, de manera que no es col·locaran sistemes de captació, emmagatzematge i utilització d’energia solar. (No és d’aplicació en aquest projecte)
3.6.6. DB-HE 5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica (No és d’aplicació en aquest projecte)
Calificación Energética
Proyecto: CAL JARDINER
Fecha: 12/03/2014
Calificación
Energética
ProyectoCAL JARDINER
LocalidadPARETS DEL VALLÈS
ComunidadCATALUNYA
Fecha: 12/03/2014 Ref: 3CA7B0C2816D39C Página: 1
1. DATOS GENERALES
Nombre del Proyecto
Localidad Comunidad Autónoma
Dirección del Proyecto
Autor del Proyecto
Autor de la Calificación
E-mail de contacto Teléfono de contacto
Tipo de edificio
CAL JARDINER
PARETS DEL VALLÈS CATALUNYA
C. MONTCAU / C. BADALONA
JOAQUIM MATUTANO ROS
J. MATUTANO
[email protected] 93 221 03 92
Terciario
Calificación
Energética
ProyectoCAL JARDINER
LocalidadPARETS DEL VALLÈS
ComunidadCATALUNYA
Fecha: 12/03/2014 Ref: 3CA7B0C2816D39C Página: 2
2. DESCRIPCIÓN GEOMÉTRICA Y CONSTRUCTIVA
2.1. Espacios
Altura(m)
Área(m²)
Clasehigrometria
UsoPlantaNombre
P01_E01 P01 Nivel de estanqueidad 3 3 403,22 1,00
P02_E02 P02 Intensidad Media - 16h 3 141,00 4,45
P02_E03 P02 Intensidad Media - 16h 3 157,63 4,45
P02_E04 P02 Intensidad Media - 16h 3 65,69 4,45
P02_E05 P02 Intensidad Media - 16h 3 24,50 4,45
P02_E06 P02 Intensidad Media - 16h 3 14,40 4,45
2.2. Cerramientos opacos
2.2.1 Materiales
Z(m²sPa/kg)
R(m²K/W)
Cp(J/kgK)
e(kg/m³)
K(W/mK)
Nombre
2.2.2 Composición de Cerramientos
Espesor(m)
MaterialU
(W/m²K)Nombre
FAC 01-formigo 0,52 Hormigón armado 2300 < d < 2500 0,160
XPS Expandido con dióxido de carbono CO2 [ 0. 0,050
Cámara de aire sin ventilar vertical 2 cm 0,000
Placa de yeso laminado [PYL] 750 < d < 900 0,015
FAC 02-estuc 0,51 Mortero de cemento o cal para albañilería y para 0,020
Calificación
Energética
ProyectoCAL JARDINER
LocalidadPARETS DEL VALLÈS
ComunidadCATALUNYA
Fecha: 12/03/2014 Ref: 3CA7B0C2816D39C Página: 3
Espesor(m)
MaterialU
(W/m²K)Nombre
FAC 02-estuc 0,51 1/2 pie LP métrico o catalán 40 mm< G < 60 mm 0,130
Cámara de aire sin ventilar vertical 5 cm 0,000
Tabique de LH sencillo [40 mm < Espesor < 60 0,040
MW Lana mineral [0.04 W/[mK]] 0,050
Placa de yeso laminado [PYL] 750 < d < 900 0,015
COB 01-plana 0,28 Arena y grava [1700 < d < 2200] 0,100
Subcapa fieltro 0,003
XPS Expandido con dióxido de carbono CO2 [ 0. 0,060
Subcapa fieltro 0,003
Etileno propileno dieno monómero [EPDM] 0,005
Hormigón con áridos ligeros 1600 < d < 1800 0,100
Con capa de compresión -Canto 250 mm 0,250
Cámara de aire sin ventilar horizontal 10 cm 0,000
MW Lana mineral [0.04 W/[mK]] 0,040
Placa de yeso laminado [PYL] 750 < d < 900 0,015
COB 02-inclinada 0,44 Teja de arcilla cocida 0,020
XPS Expandido con dióxido de carbono CO2 [ 0. 0,060
FU Entrevigado cerámico -Canto 250 mm 0,250
Yeso, dureza media 600 < d < 900 0,015
SOL 01-alveolar 0,51 Con capa de compresión -Canto 250 mm 0,250
XPS Expandido con dióxido de carbono CO2 [ 0. 0,050
Mortero de áridos ligeros [vermiculita perlita] 0,060
Plaqueta o baldosa de gres 0,020
SOL 02-unidireccional 0,48 FU Entrevigado cerámico -Canto 250 mm 0,250
Calificación
Energética
ProyectoCAL JARDINER
LocalidadPARETS DEL VALLÈS
ComunidadCATALUNYA
Fecha: 12/03/2014 Ref: 3CA7B0C2816D39C Página: 4
Espesor(m)
MaterialU
(W/m²K)Nombre
SOL 02-unidireccional 0,48 XPS Expandido con dióxido de carbono CO2 [ 0. 0,050
Mortero de áridos ligeros [vermiculita perlita] 0,060
Plaqueta o baldosa de gres 0,020
INT 01-enva 0,24 Placa de yeso laminado [PYL] 750 < d < 900 0,015
MW Lana mineral [0.031 W/[mK]] 0,120
Placa de yeso laminado [PYL] 750 < d < 900 0,015
2.3. Cerramientos semitransparentes
2.3.1 Vidrios
Factor solarU
(W/m²K)Nombre
VER_DC_4-12-6 2,80 0,75
2.3.2 Marcos
U(W/m²K)
Nombre
VER_Con rotura de puente térmico entre 4 y 12 mm 4,00
2.3.3 Huecos
Nombre FUST 01-fix
Acristalamiento VER_DC_4-12-6
Marco VER_Con rotura de puente térmico entre 4 y 12 mm
% Hueco 10,00
Permeabilidad m³/hm² a 100Pa 10,00
Calificación
Energética
ProyectoCAL JARDINER
LocalidadPARETS DEL VALLÈS
ComunidadCATALUNYA
Fecha: 12/03/2014 Ref: 3CA7B0C2816D39C Página: 5
U (W/m²K) 2,92
Factor solar 0,69
Nombre FUST 02-balconeres
Acristalamiento VER_DC_4-12-6
Marco VER_Con rotura de puente térmico entre 4 y 12 mm
% Hueco 20,00
Permeabilidad m³/hm² a 100Pa 27,00
U (W/m²K) 3,04
Factor solar 0,62
Nombre FUST 03-portes
Acristalamiento VER_DC_4-12-6
Marco VER_Con rotura de puente térmico entre 4 y 12 mm
% Hueco 20,00
Permeabilidad m³/hm² a 100Pa 60,00
U (W/m²K) 3,04
Factor solar 0,62
Calificación
Energética
ProyectoCAL JARDINER
LocalidadPARETS DEL VALLÈS
ComunidadCATALUNYA
Fecha: 12/03/2014 Ref: 3CA7B0C2816D39C Página: 6
3. Sistemas
Nombre Clima Edifici Existent
Tipo Sistemas Unizona
Zona P02_E02
Nombre Equipo Clima edifici existent
Tipo Equipo Expansión directa aire-aire bomba de calor
Caudal de ventilación 2200,0
Nombre Clima Ampliacio
Tipo Climaticación multizona por expansión directa
Nombre Equipo Unitat exterior nou edifici
Tipo Equipo Unidad exterior en expansión directa
Nombre unidad terminal UT Interior 1 - Ampliacio
Zona asociada P02_E03
Nombre unidad terminal Ut Interior 2 - Ampliacio
Zona asociada P02_E04
Nombre unidad terminal Ut terminal 3 - Ampliacio
Zona asociada P02_E06
Nombre ACS Aseos
Tipo agua caliente sanitaria
Nombre Equipo EQ_Caldera-ACS-Convencional-Defecto
Tipo Equipo Caldera eléctrica o de combustible
Calificación
Energética
ProyectoCAL JARDINER
LocalidadPARETS DEL VALLÈS
ComunidadCATALUNYA
Fecha: 12/03/2014 Ref: 3CA7B0C2816D39C Página: 7
Nombre demanda ACS ACS Aseos
Nombre equipo acumulador Acumulador ACS
Porcentaje abastecido con energia solar 0,00
Temperatura impulsion (ºC) 60,0
Multiplicador 1
4. Iluminacion
Nombre Pot. Iluminación VEEIObj VEEIRef
P01_E01 4,40000009536743 7 10
P02_E02 11,0200004577637 3,674799919 4
P02_E03 9,5 3,165999889 4
P02_E04 10,9700002670288 3,655900001 4
P02_E05 6 2 4
P02_E06 8,56999969482422 2,857100009 4
5. Equipos
Calificación
Energética
ProyectoCAL JARDINER
LocalidadPARETS DEL VALLÈS
ComunidadCATALUNYA
Fecha: 12/03/2014 Ref: 3CA7B0C2816D39C Página: 8
Nombre Clima edifici existent
Tipo Expansión directa aire-aire bomba de calor
Capacidad total refrigeración 15,50
Capacidad sensible refrigeración nominal 10,75
Consumo refrigeración nominal 5,35
Capacidad calefacción nominal 18,00
Consumo calefacción nominal 5,58
Caudal aire impulsión nominal 2200,00
Dif. temperatura termostato 1,00
Capacidad total refrigeración en capTotRef_T-EQ_ED_AireAire_BDC-Defecto
función temperaturas
Capacidad total de refrigeración capTotRef_FCP-EQ_ED_AireAire_BDC-Defecto
en función de la carga parcial
Capacidad sensible refrigeración en capSenRef_T-EQ_ED_AireAire_BDC-Defecto
función de temperaturas
Capacidad calefacción en funcion capCal_T-EQ_ED_AireAire_BDC-Defecto
de la temperatura
Capacidad refrigeración en funcion conRef_T-EQ_ED_AireAire_BDC-Defecto
de la temperatura
Consumo de refrigeración en funcion conRef_FCP-EQ_ED_AireAire_BDC-Defecto
de la carga parcial
Consumo calefacción en funcion conCal_T-EQ_ED_AireAire_BDC-Defecto
de la temperatura
Consumo calefacción en funcion conCal_FCP-EQ_ED_AireAire_BDC-Defecto
de la carga parcial
Tipo energía Electricidad
Calificación
Energética
ProyectoCAL JARDINER
LocalidadPARETS DEL VALLÈS
ComunidadCATALUNYA
Fecha: 12/03/2014 Ref: 3CA7B0C2816D39C Página: 9
Nombre Unitat exterior nou edifici
Tipo Unidad exterior en expansión directa
Capacidad total máxima 28,00
refrigeración en condiciones
nominales (kW)
Consumo eléctrico del 8,30
equipo en condiciones
nominales de refrigeración (kW)
Capacidad calorífica 31,00
máxima en condiciones
nominales (kW)
Consumo eléctrico 8,30
en condiciones nominales
de calefacción (kW)
Capacidad total de conRef_T-EQ_ED_UnidadExterior-Defecto
refrigeración nominal en
función de la temperatura
Capacidad total de conRef_FCP-EQ_ED_UnidadExterior-Defecto
refrigeración nominal en
función del factor de carga
parcial en refrigeración
Capacidad sensible de refrigeración conCal_T-EQ_ED_UnidadExterior-Defecto
nominal en función de las temperaturas
Consumo nominal de conCal_FCP-EQ_ED_UnidadExterior-Defecto
refrigeración en función
de temperatura
Consumo nominal de capTotRef_T-EQ_ED_UnidadExterior-Defecto
refrigeración en función
de la fracción de carga parcial
Calificación
Energética
ProyectoCAL JARDINER
LocalidadPARETS DEL VALLÈS
ComunidadCATALUNYA
Fecha: 12/03/2014 Ref: 3CA7B0C2816D39C Página: 10
Consumo nominal de capTotRef_FCP-EQ_ED_UnidadExterior-Defecto
calefacción en función
de la temperatura
Consumo nominal de capSenRef_T-EQ_ED_UnidadExterior-Defecto
calefacción en función de
la fracción de carga parcial
Tipo energía Electricidad
Nombre EQ_Caldera-ACS-Convencional-Defecto
Tipo Caldera eléctrica o de combustible
Capacidad nominal (kW) 1,50
Rendimiento nominal 0,90
Capacidad en función de cap_T-EQ_Caldera-unidad
la temperatura de impulsión
Rendimiento nominal en función ren_T-EQ_Caldera-unidad
de la temperatura de impulsión
Rendimiento en funciónde la carga ren_FCP_Potencia-EQ_Caldera-unidad
parcial en términos de potencia
Rendimiento en función de la carga ren_FCP_Tiempo-EQ_Caldera-ACS-Convencional-Defecto
parcial en términos de tiempo
Tipo energía Electricidad
Nombre Acumulador ACS
Tipo Acumulador Agua Caliente
Volumen del depósito (L) 75,00
Coeficiente de pérdidas 1,00
global del depósito, UA
Calificación
Energética
ProyectoCAL JARDINER
LocalidadPARETS DEL VALLÈS
ComunidadCATALUNYA
Fecha: 12/03/2014 Ref: 3CA7B0C2816D39C Página: 11
Temperatura de consigna 60,00
baja del depósito (ºC)
Temperatura de consigna 80,00
alta del depósito (ºC)
6. Unidades terminales
Nombre Ut terminal 3 - Ampliacio
Tipo U.T. Unidad Interior
Zona abastecida P02_E06
Capacidad total máxima 4,60
de refrigeración en
condiciones nominales (kW)
Capacidad sensible máxima de 3,00
refrigeración condiciones nominales (kW)
Capacidad calorfica máxima 5,00
en condiciones nominales (kW)
Caudal nominal de 720,00
aire impulsado por
la unidad interior (m³/h)
Caudal de aire exterior 720,00
impulsado por la
unidad interior (m/h)
Ancho de banda del termostato (ºC) 1,00
Nombre Ut Interior 2 - Ampliacio
Tipo U.T. Unidad Interior
Calificación
Energética
ProyectoCAL JARDINER
LocalidadPARETS DEL VALLÈS
ComunidadCATALUNYA
Fecha: 12/03/2014 Ref: 3CA7B0C2816D39C Página: 12
Zona abastecida P02_E04
Capacidad total máxima 4,60
de refrigeración en
condiciones nominales (kW)
Capacidad sensible máxima de 3,00
refrigeración condiciones nominales (kW)
Capacidad calorfica máxima 5,00
en condiciones nominales (kW)
Caudal nominal de 720,00
aire impulsado por
la unidad interior (m³/h)
Caudal de aire exterior 720,00
impulsado por la
unidad interior (m/h)
Ancho de banda del termostato (ºC) 1,00
Nombre UT Interior 1 - Ampliacio
Tipo U.T. Unidad Interior
Zona abastecida P02_E03
Capacidad total máxima 18,00
de refrigeración en
condiciones nominales (kW)
Capacidad sensible máxima de 11,70
refrigeración condiciones nominales (kW)
Capacidad calorfica máxima 20,60
en condiciones nominales (kW)
Caudal nominal de 2880,00
aire impulsado por
Calificación
Energética
ProyectoCAL JARDINER
LocalidadPARETS DEL VALLÈS
ComunidadCATALUNYA
Fecha: 12/03/2014 Ref: 3CA7B0C2816D39C Página: 13
la unidad interior (m³/h)
Caudal de aire exterior 2200,00
impulsado por la
unidad interior (m/h)
Ancho de banda del termostato (ºC) 1,00
7. Justificación
7.1. Contribución solar
Nombre Contribución Solar Contribución Solar Mínima HE-4
ACS Aseos 0,0 30,0
Calificación
Energética
ProyectoCAL JARDINER
LocalidadPARETS DEL VALLÈS
ComunidadCATALUNYA
Fecha: 12/03/2014 Ref: 3CA7B0C2816D39C Página: 14
8. Resultados
Clase kWh/m² kWh/año
Demanda calefacción C 173,3 69894,6
Demanda refrigeración D 17,8 7174,4
Clase kgCO2/m² kgCO2/año
Emisiones CO2 calefacción A 36,8 14838,4
Emisiones CO2 refrigeración C 5,9 2379,0
Emisiones CO2 ACS F 10,0 4032,2
Emisiones CO2 iluminación C 14,9 6007,9
Emisiones CO2 totales B 67,6 27257,5
Clase kWh/m² kWh/año
Consumo energía primaria calefacción A 147,4 59434,4
Consumo energía primaria refrigeración C 23,7 9534,2
Consumo energía primaria ACS F 40,2 16190,4
Consumo energía primaria iluminación C 119,8 48317,6
Consumo energía primaria totales B 331,0 133476,6
Código Técnico de la Edificación
Proyecto: CAL JARDINER
Fecha: 12/03/2014
Localidad: PARETS DEL VALLÈS
Comunidad: CATALUNYA
HE-1
Opción
General
ProyectoCAL JARDINER
LocalidadPARETS DEL VALLÈS
ComunidadCATALUNYA
Fecha: 12/03/2014 Ref: 2A98496A5FD7A3 Página: 1
1. DATOS GENERALES
Nombre del Proyecto
Localidad Comunidad Autónoma
Dirección del Proyecto
Autor del Proyecto
Autor de la Calificación
E-mail de contacto Teléfono de contacto
Tipo de edificio
CAL JARDINER
PARETS DEL VALLÈS CATALUNYA
C. MONTCAU / C. BADALONA
JOAQUIM MATUTANO ROS
J. MATUTANO
[email protected] 93 221 03 92
Terciario
2. CONFORMIDAD CON LA REGLAMENTACIÓN
El edificio descrito en este informe CUMPLE con la reglamentación establecida por el códigotécnico de la edificación, en su documento básico HE1.
RefrigeraciónCalefacción
% de la demanda de Referencia 99,591,2
Proporción relativa calefacción refrigeración 8,891,2
En el caso de edificios de viviendas el cumplimiento indicado anteriormente no incluye la comprobación de la transmitancialímite de 1,2 W/m²K establecida para las particiones interiores que separan las unidades de uso con sistema de calefacción previsto en el proyecto, con las zonas comunes del edificio no calefactadas.
HE-1
Opción
General
ProyectoCAL JARDINER
LocalidadPARETS DEL VALLÈS
ComunidadCATALUNYA
Fecha: 12/03/2014 Ref: 2A98496A5FD7A3 Página: 2
3. DESCRIPCIÓN GEOMÉTRICA Y CONSTRUCTIVA
3.1. Espacios
Altura(m)
Área(m²)
Clasehigrometria
UsoPlantaNombre
P01_E01 P01 Nivel de estanqueidad 3 3 403,22 1,00
P02_E02 P02 Intensidad Media - 16h 3 141,00 4,45
P02_E03 P02 Intensidad Media - 16h 3 157,63 4,45
P02_E04 P02 Intensidad Media - 16h 3 65,69 4,45
P02_E05 P02 Intensidad Media - 16h 3 24,50 4,45
P02_E06 P02 Intensidad Media - 16h 3 14,40 4,45
3.2. Cerramientos opacos
3.2.1 Materiales
Just.Z
(m²sPa/kg)R
(m²K/W)Cp
(J/kgK)e
(kg/m³)K
(W/mK)Nombre
Hormigón armado 2300 < d < 2500 2,300 2400,00 1000,00 - 80 --
XPS Expandido con dióxido de carbono CO2 0,034 37,50 1000,00 - 100 SI
Cámara de aire sin ventilar vertical 2 cm - - - 0,17 - --
Placa de yeso laminado [PYL] 750 < d < 900 0,250 825,00 1000,00 - 4 --
Mortero de cemento o cal para albañilería y 0,550 1125,00 1000,00 - 10 --
1/2 pie LP métrico o catalán 40 mm< G < 60 0,667 1140,00 1000,00 - 10 --
Cámara de aire sin ventilar vertical 5 cm - - - 0,18 - --
Tabique de LH sencillo [40 mm < Espesor < 0,445 1000,00 1000,00 - 10 --
MW Lana mineral [0.04 W/[mK]] 0,041 40,00 1000,00 - 1 SI
HE-1
Opción
General
ProyectoCAL JARDINER
LocalidadPARETS DEL VALLÈS
ComunidadCATALUNYA
Fecha: 12/03/2014 Ref: 2A98496A5FD7A3 Página: 3
Just.Z
(m²sPa/kg)R
(m²K/W)Cp
(J/kgK)e
(kg/m³)K
(W/mK)Nombre
Arena y grava [1700 < d < 2200] 2,000 1450,00 1050,00 - 50 --
Subcapa fieltro 0,050 120,00 1300,00 - 15 --
Etileno propileno dieno monómero [EPDM] 0,250 1150,00 1000,00 - 6000 --
Hormigón con áridos ligeros 1600 < d < 1800 1,150 1700,00 1000,00 - 60 --
Con capa de compresión -Canto 250 mm 1,560 1580,00 1000,00 - 80 --
Cámara de aire sin ventilar horizontal 10 cm - - - 0,18 - --
Teja de arcilla cocida 1,000 2000,00 800,00 - 30 --
FU Entrevigado cerámico -Canto 250 mm 0,908 1220,00 1000,00 - 10 --
Yeso, dureza media 600 < d < 900 0,300 750,00 1000,00 - 4 --
Mortero de áridos ligeros [vermiculita perlita] 0,410 900,00 1000,00 - 10 --
Plaqueta o baldosa de gres 2,300 2500,00 1000,00 - 30 --
MW Lana mineral [0.031 W/[mK]] 0,031 40,00 1000,00 - 1 SI
3.2.2 Composición de Cerramientos
Espesor(m)
MaterialU
(W/m²K)Nombre
FAC 01-formigo 0,52 Hormigón armado 2300 < d < 2500 0,160
XPS Expandido con dióxido de carbono CO2 [ 0. 0,050
Cámara de aire sin ventilar vertical 2 cm 0,000
Placa de yeso laminado [PYL] 750 < d < 900 0,015
FAC 02-estuc 0,51 Mortero de cemento o cal para albañilería y para 0,020
1/2 pie LP métrico o catalán 40 mm< G < 60 mm 0,130
Cámara de aire sin ventilar vertical 5 cm 0,000
Tabique de LH sencillo [40 mm < Espesor < 60 0,040
HE-1
Opción
General
ProyectoCAL JARDINER
LocalidadPARETS DEL VALLÈS
ComunidadCATALUNYA
Fecha: 12/03/2014 Ref: 2A98496A5FD7A3 Página: 4
Espesor(m)
MaterialU
(W/m²K)Nombre
FAC 02-estuc 0,51 MW Lana mineral [0.04 W/[mK]] 0,050
Placa de yeso laminado [PYL] 750 < d < 900 0,015
COB 01-plana 0,28 Arena y grava [1700 < d < 2200] 0,100
Subcapa fieltro 0,003
XPS Expandido con dióxido de carbono CO2 [ 0. 0,060
Subcapa fieltro 0,003
Etileno propileno dieno monómero [EPDM] 0,005
Hormigón con áridos ligeros 1600 < d < 1800 0,100
Con capa de compresión -Canto 250 mm 0,250
Cámara de aire sin ventilar horizontal 10 cm 0,000
MW Lana mineral [0.04 W/[mK]] 0,040
Placa de yeso laminado [PYL] 750 < d < 900 0,015
COB 02-inclinada 0,44 Teja de arcilla cocida 0,020
XPS Expandido con dióxido de carbono CO2 [ 0. 0,060
FU Entrevigado cerámico -Canto 250 mm 0,250
Yeso, dureza media 600 < d < 900 0,015
SOL 01-alveolar 0,51 Con capa de compresión -Canto 250 mm 0,250
XPS Expandido con dióxido de carbono CO2 [ 0. 0,050
Mortero de áridos ligeros [vermiculita perlita] 0,060
Plaqueta o baldosa de gres 0,020
SOL 02-unidireccional 0,48 FU Entrevigado cerámico -Canto 250 mm 0,250
XPS Expandido con dióxido de carbono CO2 [ 0. 0,050
Mortero de áridos ligeros [vermiculita perlita] 0,060
Plaqueta o baldosa de gres 0,020
HE-1
Opción
General
ProyectoCAL JARDINER
LocalidadPARETS DEL VALLÈS
ComunidadCATALUNYA
Fecha: 12/03/2014 Ref: 2A98496A5FD7A3 Página: 5
Espesor(m)
MaterialU
(W/m²K)Nombre
INT 01-enva 0,24 Placa de yeso laminado [PYL] 750 < d < 900 0,015
MW Lana mineral [0.031 W/[mK]] 0,120
Placa de yeso laminado [PYL] 750 < d < 900 0,015
3.3. Cerramientos semitransparentes
3.3.1 Vidrios
Just.Factor solarU
(W/m²K)Nombre
VER_DC_4-12-6 2,80 0,75 SI
3.3.2 Marcos
Just.U
(W/m²K)Nombre
VER_Con rotura de puente térmico entre 4 y 12 mm 4,00 --
3.3.3 Huecos
Nombre FUST 01-fix
Acristalamiento VER_DC_4-12-6
Marco VER_Con rotura de puente térmico entre 4 y 12 mm
% Hueco 10,00
Permeabilidad m³/hm² a 100Pa 10,00
U (W/m²K) 2,92
Factor solar 0,69
HE-1
Opción
General
ProyectoCAL JARDINER
LocalidadPARETS DEL VALLÈS
ComunidadCATALUNYA
Fecha: 12/03/2014 Ref: 2A98496A5FD7A3 Página: 6
Justificación SI
Nombre FUST 02-balconeres
Acristalamiento VER_DC_4-12-6
Marco VER_Con rotura de puente térmico entre 4 y 12 mm
% Hueco 20,00
Permeabilidad m³/hm² a 100Pa 27,00
U (W/m²K) 3,04
Factor solar 0,62
Justificación SI
Nombre FUST 03-portes
Acristalamiento VER_DC_4-12-6
Marco VER_Con rotura de puente térmico entre 4 y 12 mm
% Hueco 20,00
Permeabilidad m³/hm² a 100Pa 60,00
U (W/m²K) 3,04
Factor solar 0,62
Justificación SI
3.4. Puentes Térmicos
En el cálculo de la demanda energética, se han utilizado los siguientes valores de transmitanciastérmicas lineales y factores de temperatura superficial de los puentes térmicos.
HE-1
Opción
General
ProyectoCAL JARDINER
LocalidadPARETS DEL VALLÈS
ComunidadCATALUNYA
Fecha: 12/03/2014 Ref: 2A98496A5FD7A3 Página: 7
Y W/(mK) FRSI
Encuentro forjado-fachada 0,41 0,75
Encuentro suelo exterior-fachada 0,39 0,71
Encuentro cubierta-fachada 0,39 0,71
Esquina saliente 0,08 0,82
Hueco ventana 0,40 0,66
Esquina entrante -0,15 0,90
Pilar 0,08 0,86
Unión solera pared exterior 0,14 0,74
HE-1
Opción
General
ProyectoCAL JARDINER
LocalidadPARETS DEL VALLÈS
ComunidadCATALUNYA
Fecha: 12/03/2014 Ref: 2A98496A5FD7A3 Página: 8
4. Resultados
4.1. Resultados por espacios
Refrigeración% de ref
Refrigeración% de max
Calefacción% de ref
Calefacción% de max
Nº espaciosiguales
Área(m²)
Espacios
P02_E02 141,0 1 87,3 92,9 60,4 99,1
P02_E03 157,6 1 83,5 91,5 69,6 96,5
P02_E04 65,7 1 80,7 89,1 100,0 102,1
P02_E05 24,5 1 97,5 88,8 48,7 101,8
P02_E06 14,4 1 100,0 87,0 84,7 116,3
HE-1
Opción
General
ProyectoCAL JARDINER
LocalidadPARETS DEL VALLÈS
ComunidadCATALUNYA
Fecha: 12/03/2014 Ref: 2A98496A5FD7A3 Página: 9
5. Lista de comprobación
Los parámetros característicos de los siguientes elementos del edificio deben acreditarse en el proyecto
NombreTipo
Material XPS Expandido con dióxido de carbono CO2 [ 0.034 W/[mK]]
MW Lana mineral [0.04 W/[mK]]
MW Lana mineral [0.031 W/[mK]]
Acristalamiento VER_DC_4-12-6
C2 X
tvfaCJ Mur formigó+aillament+tradosat cartró guix
tvfaCJ1 Mur formigó+aïllament+cartró guix 47,2815,670,33
tvfaCJ Mur formigó+aillament+tradosat cartró guix
tvfaCJ1 Mur formigó+aïllament+cartró guix 97,6246,380,48
tvfaCJ Mur formigó+aillament+tradosat cartró guix
tvfaCJ1 Mur formigó+aïllament+cartró guix 97,5047,900,49
tvfaCJ Mur formigó+aillament+tradosat cartró guix
tvfaCJ1 Mur formigó+aïllament+cartró guix 47,28
84,60
12,90
∑A =
∑A =
Tipus
10,7365
4,93089,43 0,5229
N
0,283737,85
78,14
19,48
40,8582
9,43
37,85
Fitxa 1: Càlcul dels paràmetres característics mitjos
U (W/m2ºK) A � U (W/ºK)
Resultats
Zona alta càrrega interna
A(m2)
Zona baixa càrrega interna
MURS (UMm) y (UTm)
E
ZONA CLIMÀTICA:
∑A � U =
5,5257
O
∑A =
0,5229
0,2837
44,2360
3,6592
∑A � U =
10,7365 ∑A =
0,5229
0,2837
4,9308
FITXA JUSTIFICATIVA. Limitació demanda energètica. Opció simplificada.CTE - DB - HE. Estalvi d'energia.
∑A � U =
UMm = ∑A� U / ∑A =
0,5229
0,2837
UMm = ∑A� U / ∑A =
UMm = ∑A� U / ∑A =
tvfaCJ1 Mur formigó+aïllament+cartró guix 47,2815,670,33
37,85 10,7365
∑A � U =
S
∑A =0,2837
SE
∑A =
∑A � U =
SO
∑A =
∑A � U =
C-T
ER
∑A =
∑A � U =
UMm = ∑A� U / ∑A =
UMm = ∑A� U / ∑A =
UMm = ∑A� U / ∑A =
UTm = ∑A� U / ∑A =
C2 X
thcsCJ3 Placa alv+aïll+recrescut+morter+gres
262,00131,00
0,50
cobeCJ Grava+geo+aïll+geo+imp+pendents+forj.alv+aïll+c.guix
230,0063,140,27
USm = ∑A� U / ∑A =
FITXA JUSTIFICATIVA. Limitació demanda energètica. Opció simplificada.CTE - DB - HE. Estalvi d'energia.
262,00
A(m2)
230,00
131,0000
Tipus
0,2745
U (W/m2ºK)
COBERTES I LLUERNES (UCm, FLm)
0,5000
UCm = ∑A� U / ∑A =
A � U (W/ºK)
ZONA CLIMÀTICA: Zona baixa càrrega interna
∑A � U =
∑A =
63,1376
Resultats
Fitxa 1: Càlcul dels paràmetres característics mitjos
U (W/m2ºK) A � U (W/ºK)
Resultats
TERRES (USm)
Zona alta càrrega interna
A(m2)Tipus
∑A =
∑A � U =
A(m2)
Particions interiors en edificis d'habitatges (UMm)
U (W/m2ºK)Tipus
Tipus
∑A � F =
∑A =
F A · F (m2) Resultats
FLm = ∑A� F / ∑A =
C2 X
obva001 Fusteria vertical d'alumini amb trencament pont tèrmic, vidre 6+6+12+4+4
10,0220,242,02
A (m2) A � U A � F (m
2)
obva001 Fusteria vertical d'alumini amb trencament pont tèrmic, vidre 6+6+12+4+415,05 30,4010 11,1547
15,0530,4011,152,020,74
obva001 Fusteria vertical d'alumini amb trencament pont tèrmic, vidre 6+6+12+4+416,90 34,1380 12,5259
16,9034,1412,532,02
FITXA JUSTIFICATIVA. Limitació demanda energètica. Opció simplificada.CTE - DB - HE. Estalvi d'energia.
10,02
2,0200
∑A � U =
UHm = ∑A� U / ∑A =
F
2,0200 20,2404
E
∑A =
∑A � U =
∑A =
∑A� F =
U
BUITS (UHm, FHm)
A(m2)Tipus
ZONA CLIMÀTICA: Zona baixa càrrega interna
∑A� F =O
∑A =
2,0200 0,7412
Tipus
0,7412
Resultats
FHm = ∑A� F / ∑A =
UHm = ∑A� U / ∑A =
∑A � U =
Fitxa 1: Càlcul dels paràmetres característics mitjos
N
U (W/m2ºK)
ResultatsA � U (W/ºK)
Zona alta càrrega interna
UHm = ∑A� U / ∑A =
2,020,74
obva001 Fusteria vertical d'alumini amb trencament pont tèrmic, vidre 6+6+12+4+49,45 19,0890 7,0041
9,4519,097,002,020,74
UHm = ∑A� U / ∑A =
SE
∑A � U =
∑A =
∑A � U =
∑A� F =
∑A =
∑A� F =SO
UHm = ∑A� U / ∑A =
S
FHm = ∑A� F / ∑A =
FHm = ∑A� F / ∑A =
FHm = ∑A� F / ∑A =
FHm = ∑A� F / ∑A =
UHm = ∑A� U / ∑A =
∑A� F =
∑A � U =
∑A =
UHm = ∑A� U / ∑A =
0,74122,0200
X
Umax (W/m2K)
0,52 ≤
≤
≤
0,50 ≤
0,27 ≤
1,80 ≤
4,00 ≤
≤
≤
UMm UHm UHlim FHm
0,33 ≤ 2,02 ≤ 3,30
0,48 ≤ 2,02 ≤ 4,40 0,74 ≤
0,49 ≤ 2,02 ≤ 4,40 0,74 ≤
0,33 ≤ 2,02 ≤ 4,40 0,74 ≤
≤ ≤ 4,40 ≤
≤ ≤ 4,40 ≤
UMlim USlim UCm UClim FLm
≤ 0,73 0,50 0,27 ≤ 0,41 ≤
FITXA JUSTIFICATIVA. Limitació demanda energètica. Opció simplificada.CTE - DB - HE. Estalvi d'energia.
0,65
Cobertes 0,53
Particions interiors (edificis d'habitatges) 1,20
4,40
4,40
BUITS I LLUERNES
LLUERNES
MURS DE FAÇANA
N
E
O
0,73
0,73
Umax(projecte)
Murs de façana 0,95
Murs en mitgera 1,00
Primer metre del perímetre de sòls recolzats i murs en contacte amb el terreny 0,95
Particions interiors en contacte amb espais no habitables 0,95
C2
0,73
≤
Fitxa 2 Conformitat - Demanda energètica
ZONA CLIMÀTICA:
FHlim
TANC CONTACTE TERRENY TERRES COBERTES
O
Zona baixa càrrega interna Zona alta càrrega interna
SE
N
E
Tancaments i particions interiors de l'envolupant tèrmica
0,32
UMlim
0,73
FLlim
S
UTm
0,50
USm
0,73
Terres
Marcs de buits i lluernes
Vidres de buits i lluernes
S
SE
SO 0,73 SO
0,52 0,95
0,50 0,65
0,27 0,53
1,00
Sòls recolzats i murs en contacte amb el terreny
<
3.2. Condensacions superficials. En envolupant tèrmica
Tipus de pont tèrmic f Rsi f Rsi,min
Psat Temperatura interior
Murs en mitgera
exempt de comprovació
exempt de comprovació
<
<
20
73%
8,8
Classe de higrometria
Humitat relatica de l'ambient interior
Particions interiors que limitin amb espais no habitables
3.1. Condensacions superficials. En envolupant tèrmica
Murs de façana
Tancaments de l'envolupant tèrmica
<
Temperatura ambient interior (en ºC)
Humitat relativa mitjana exterior del mes de Gener % (taula G2 de DB-HE1)
0,56
FITXA JUSTIFICATIVA. Limitació demanda energètica. Opció simplificada.CTE - DB - HE. Estalvi d'energia.
Fitxa 3: Conformitat - Condensacions
Temperatura exterior mitjana del mes de Gener ºC (taula G2 de DB-HE1)
Factor de temperatura de la superfície interior mínim f Rsi, min
Classe de higrometria 3 o inferior
55%
2336,95
Psat Temperatura exterior mes de Gener 1132,04
Terres
Cobertes
Murs en mitgera 2 Comprovació
4. Permeabilitat a l'aire
Els buits i lluernes són de classe 2, classe 3 o classe 4 (zona climàtica C,D i E)
Cobertes 2 Comprovació
Vidres de buits y lluernes No procedeix
Marcs de buits y lluernes No procedeix
Sòls recolzats i murs en contacte amb el terreny exempt de comprovació
Particions interiors que limitin amb espais no habitables
Terres 2 Comprovació
3.3. Condensacions interticials. En envolupant tèrmica
Tancaments de l'envolupant tèrmica Mesura adoptada
Murs de façana 2 Comprovació
Capa 1 Capa 2 Capa 3 Capa 4 Capa 5 Capa 6 Capa 7 Capa 8 Capa 9
Psat,n 1150,11 1182,14 2180,74 2229,04
Pn 826,39 1281,41 1283,19 1285,32
T 9,03 9,44 18,89 19,24
Psat,n 1141,81 1158,98 2251,04 2277,86
Pn 826,39 1279,66 1283,20 1285,32
T 8,93 9,15 19,40 19,59
Psat,n 1151,44 1213,94 2206,63 2336,34 2369,59 2373,59
Pn 826,39 1178,06 1265,98 1276,53 1280,05 1285,32
T 9,05 9,84 19,08 20,00 20,22 20,25
Psat,n 1141,50 1159,41 1162,30 1568,10 1573,99 1580,29 1725,08 1768,17 2271,08
Pn 826,39 834,96 869,25 874,96 1217,80 1252,08 1262,36 1285,22 1285,27
T 8,92 9,15 9,19 13,71 13,77 13,83 15,19 15,57 19,54
Psat,n
Pn
T
Psat,n
Pn
T
Psat,n
Pn
T
Psat,n
Pn
T
Psat,n
Pn
C. intersticialsPn ≤ Psat,n
tvfaCJ1 Mur formigó+aïllament+cartró guix
tvfaCJ Mur formigó+aillament+tradosat cartró guix
Tipus
thcsCJ3 Placa alv+aïll+recrescut+morter+gres
Tancaments, particions interiors, ponts tèrmics
FITXA JUSTIFICATIVA. Limitació demanda energètica. Opció simplificada..CTE - DB - HE. Estalvi d'energia.
Fitxa 3: Conformitat - Condensacions
cobeCJGrava+geo+aïll+geo+imp+pendents+forj.alv+aïll+c.
guix
Pn
T
Psat,n
Pn
T
Psat,n
Pn
T
Psat,n
Pn
T
Psat,n
Pn
T
Psat,n
Pn
T
Psat,n
Pn
T
Psat,n
Pn
T
Psat,n
Pn
T
Psat,n
Pn
T
Psat,n
Pn
T
0 200 400 600 800 1000
Albacete D3 677 D3 D2 E1 E1 E1 E1 5,00 78
Alicante B4 7 B4 C3 C1 D1 D1 E1 11,60 67
Almería A4 0 A4 B3 B3 C1 C1 D1 12,40 70
Ávila E1 1054 E1 E1 E1 E1 E1 E1 3,10 75
Badajoz C4 168 C4 C3 D1 D1 E1 E1 8,70 80
Barcelona C2 1 C2 C1 D1 D1 E1 E1 8,80 73
Bilbao C1 214 C1 D1 D1 E1 E1 E1 8,90 73
Burgos E1 861 E1 E1 E1 E1 E1 E1 2,60 86
Cáceres C4 385 C4 D3 D1 E1 E1 E1 7,80 55
Cádiz A3 0 A3 B3 B3 C1 C1 D1 12,80 77
Castellón de la Plana B3 18 B3 C2 C1 D1 D1 E1 10,10 68
Ceuta B3 0 B3 B3 C1 C1 D1 D1 11,50 87
Ciudad real D3 630 D3 D2 E1 E1 E1 E1 5,70 80
Córdoba B4 113 B4 C3 C2 D1 D1 E1 9,50 80
Coruña (a) C1 0 C1 C1 D1 D1 E1 E1 10,20 77
Cuenca D2 975 D2 E1 E1 E1 E1 E1 4,20 78
Donostia-San Sebastián C1 5 C1 D1 D1 E1 E1 E1 7,90 76
Girona C2 143 C2 D1 D1 E1 E1 E1 6,80 77
Granada C3 754 C3 D2 D1 E1 E1 E1 6,50 76
Guadalajara D3 708 D3 D1 E1 E1 E1 E1 5,50 80
Huelva B4 50 B4 B3 C1 C1 D1 D1 12,20 76
Huesca D2 432 D2 E1 E1 E1 E1 E1 4,70 80
Jaen C4 436 C4 C3 D2 D1 E1 E1 8,70 77
León E1 346 E1 E1 E1 E1 E1 E1 3,10 81
Lleida D3 131 D3 D2 E1 E1 E1 E1 5,50 81
Logroño D2 379 D2 D1 E1 E1 E1 E1 5,80 75
Lugo D1 412 D1 E1 E1 E1 E1 E1 5,80 85
Madrid D3 589 D3 D1 E1 E1 E1 E1 6,20 71
Málaga A3 0 A3 B3 C1 C1 D1 D1 12,20 71
Melilla A3 130 A3 B3 B3 C1 C1 D1 13,20 72
Murcia B3 25 B3 C2 C1 D1 D1 E1 10,60 72
Ourense C2 327 C2 D1 E1 E1 E1 E1 7,40 83
Oviedo C1 214 C1 D1 D1 E1 E1 E1 7,50 77
Palencia D1 722 D1 E1 E1 E1 E1 E1 4,10 84
Palma de Mallorca B3 1 B3 B3 C1 C1 D1 D1 11,60 71
Palmas de gran canaria (las) A3 114 A3 A3 A3 A3 B3 B3 17,50 68
Pamplona D1 456 D1 E1 E1 E1 E1 E1 4,50 80
Pontevedra C1 77 C1 C1 D1 D1 E1 E1 9,90 74
Salamanca D2 770 D2 E1 E1 E1 E1 E1 3,70 85
Santa cruz de Tenerife A3 0 A3 A3 A3 A3 B3 B3 17,90 66
Santander C1 1 C1 C1 D1 D1 E1 E1 9,70 71
Segovia D2 1013 D2 E1 E1 E1 E1 E1 4,10 75
Sevilla B4 9 B4 B3 C2 C1 D1 E1 10,70 79
Soria E1 984 E1 E1 E1 E1 E1 E1 2,90 77
Tarragona B3 1 B3 C2 C1 D1 D1 E1 10,00 66
Teruel D2 995 D2 E1 E1 E1 E1 E1 3,80 72
Toledo C4 445 C4 D3 D2 E1 E1 E1 6,10 78
Valencia B3 8 B3 C2 C1 D1 D1 E1 10,40 63
Valladolid D2 704 D2 E1 E1 E1 E1 E1 4,10 82
Vitoria-Gasteiz D1 512 D1 E1 E1 E1 E1 E1 4,60 83
Zamora D2 617 D2 E1 E1 E1 E1 E1 4,30 83
Zaragoza D3 207 D3 D2 E1 E1 E1 E1 6,20 76
Clase de Higrometria A B C D E3 0,50 0,52 0,56 0,61 0,644 0,66 0,66 0,69 0,75 0,78
ZONAS
Temperatura mes
de Gener
Humitat Relativa
%
Taula D.1.- Zones climàtiques
Província CapitalAltura de
referència (m)
Desnivell entre la localitat i la capital de la seva província (m)
A B C D E
1,22 1,07 0,95 0,86 0,74
0,69 0,68 0,65 0,64 0,62
0,65 0,59 0,53 0,49 0,46
5,70 5,70 4,40 3,50 3,10
1,22 1,07 1,00 1,00 1,00
Cobertes
Taula 2.1.- Transmitancia tèrmica màxima de tancaments i particions interiors de l'envolupant tèrmica U
en W/m2K
Zones
Murs de façana, particions interiors en contacte amb espais no habitables, primer
metre del perímetre de sòls recolzats sobre el terreny i primer metre de murs en
contacte amb el terreny
Vidres i marcs
Murs en mitgera
Terres
Zona climàtica UMlim USlim UClim FLlim
A3 0,94 0,53 0,50 0,29A4 0,94 0,53 0,50 0,29B3 0,82 0,52 0,45 0,30B4 0,82 0,52 0,45 0,28C1 0,73 0,50 0,41 0,37C2 0,73 0,50 0,41 0,32C3 0,73 0,50 0,41 0,28C4 0,73 0,50 0,41 0,27D1 0,66 0,49 0,38 0,36D2 0,66 0,49 0,38 0,31D3 0,66 0,49 0,38 0,28E1 0,57 0,48 0,35 0,36
Taula 2.2.- Valors límit dels paràmetres característics mitjos
N N' E/O E/O' S S' SE/SO SE/SO' E/O S SE/SO E/O S SE/SO
A3_1 de 0 a 10 5,70 5,70 5,70 5,70 0,67
A3_2 de 11 a 20 4,70 5,60 5,70 5,70 5,70 0,67
A3_3 de 21 a 30 4,10 4,60 5,50 5,70 5,70 5,70 0,60 0,67
A3_4 de 31 a 40 3,80 4,10 5,20 5,50 5,70 5,70 0,48 0,51 0,67
A3_5 de 41 a 50 3,50 3,80 5,00 5,20 5,70 5,70 0,57 0,60 0,41 0,57 0,44 0,67
A3_6 de 51 a 60 3,40 3,60 4,80 4,90 5,70 5,70 0,50 0,54 0,36 0,51 0,39 0,67
A4_1 de 0 a 10 5,70 5,70 5,70 5,70 0,67
A4_2 de 11 a 20 4,70 5,60 5,70 5,70 5,70 0,67
A4_3 de 21 a 30 4,10 4,60 5,50 5,70 5,70 5,70 0,56 0,57 0,67
A4_4 de 31 a 40 3,80 4,10 5,20 5,50 5,70 5,70 0,57 0,58 0,43 0,59 0,44 0,67
A4_5 de 41 a 50 3,50 3,80 5,00 5,20 5,70 5,70 0,47 0,48 0,35 0,49 0,37 0,67
A4_6 de 51 a 60 3,40 3,60 4,80 4,90 5,70 5,70 0,40 0,55 0,42 0,30 0,42 0,32 0,67
B3_1 de 0 a 10 5,40 5,70 5,70 5,70 5,70 0,58
B3_2 de 11 a 20 3,80 4,70 4,90 5,70 5,70 5,70 0,58
B3_3 de 21 a 30 3,30 3,80 4,30 4,70 5,70 5,70 0,57 0,58
B3_4 de 31 a 40 3,00 3,30 4,00 4,20 5,60 5,70 5,60 5,70 0,45 0,50 0,58
B3_5 de 41 a 50 2,80 3,00 3,70 3,90 5,40 5,50 5,40 5,50 0,53 0,59 0,38 0,57 0,43 0,58
B3_6 de 51 a 60 2,70 2,80 3,60 3,70 5,20 5,30 5,20 5,30 0,46 0,52 0,33 0,51 0,38 0,58
B4_1 de 0 a 10 5,40 5,70 5,70 5,70 5,70 0,58
B4_2 de 11 a 20 3,80 4,70 4,90 5,70 5,70 5,70 0,58
B4_3 de 21 a 30 3,30 3,80 4,30 4,70 5,70 5,70 0,55 0,57 0,58
B4_4 de 31 a 40 3,00 3,30 4,00 4,20 5,60 5,70 5,60 5,70 0,55 0,58 0,42 0,59 0,44 0,58
B4_5 de 41 a 50 2,80 3,00 3,70 3,90 5,40 5,50 5,40 5,50 0,45 0,48 0,34 0,49 0,36 0,58
B4_6 de 51 a 60 2,70 2,80 3,60 3,70 5,20 5,30 5,20 5,30 0,39 0,55 0,41 0,29 0,42 0,31 0,58
C1_1 de 0 a 10 4,40 4,40 4,40 4,40 0,52
C1_2 de 11 a 20 3,40 4,20 3,90 4,40 4,40 4,40 0,52
C1_3 de 21 a 30 2,90 3,30 3,30 3,80 4,30 4,40 4,30 4,40 0,52
C1_4 de 31 a 40 2,60 2,90 3,00 3,30 3,90 4,10 3,90 4,10 0,56 0,60 0,52
C1_5 de 41 a 50 2,40 2,60 2,80 3,00 3,60 3,80 3,60 3,80 0,47 0,52 0,52
C1_6 de 51 a 60 2,20 2,40 2,70 2,80 3,50 3,60 3,50 3,60 0,42 0,46 0,52
C2_1 de 0 a 10 4,40 4,40 4,40 4,40 0,52
C2_2 de 11 a 20 3,40 4,20 3,90 4,40 4,40 4,40 0,52
C2_3 de 21 a 30 2,90 3,30 3,30 3,80 4,30 4,40 4,30 4,40 0,60 0,52
C2_4 de 31 a 40 2,60 2,90 3,00 3,30 3,90 4,10 3,90 4,10 0,47 0,51 0,52
C2_5 de 41 a 50 2,40 2,60 2,80 3,00 3,60 3,80 3,60 3,80 0,59 0,40 0,58 0,43 0,52
Factor solar modificat limit de buits FHlim
Baixa càrrega interna Alta càrrega internaUMn
Límit
Transmitancia límit de buits UHlim W/m2K
A3
Zona
clim.Codi % de buits
N E/O S SE/SO
A4
B3
B4
C1
C2
C2_5 de 41 a 50 2,40 2,60 2,80 3,00 3,60 3,80 3,60 3,80 0,59 0,40 0,58 0,43 0,52
C2_6 de 51 a 60 2,20 2,40 2,70 2,80 3,50 3,60 3,50 3,60 0,51 0,55 0,35 0,52 0,38 0,52
C3_1 de 0 a 10 4,40 4,40 4,40 4,40 0,52
C3_2 de 11 a 20 3,40 4,20 3,90 4,40 4,40 4,40 0,52
C3_3 de 21 a 30 2,90 3,30 3,30 3,80 4,30 4,40 4,30 4,40 0,55 0,59 0,52
C3_4 de 31 a 40 2,60 2,90 3,00 3,30 3,90 4,10 3,90 4,10 0,43 0,46 0,52
C3_5 de 41 a 50 2,40 2,60 2,80 3,00 3,60 3,80 3,60 3,80 0,51 0,54 0,35 0,52 0,39 0,52
C3_6 de 51 a 60 2,20 2,40 2,70 2,80 3,50 3,60 3,50 3,60 0,43 0,47 0,31 0,46 0,34 0,52
C4_1 de 0 a 10 4,40 4,40 4,40 4,40 0,52
C4_2 de 11 a 20 3,40 4,20 3,90 4,40 4,40 4,40 0,52
C4_3 de 21 a 30 2,90 3,30 3,30 3,80 4,30 4,40 4,30 4,40 0,54 0,56 0,52
C4_4 de 31 a 40 2,60 2,90 3,00 3,30 3,90 4,10 3,90 4,10 0,54 0,56 0,41 0,57 0,43 0,52
C4_5 de 41 a 50 2,40 2,60 2,80 3,00 3,60 3,80 3,60 3,80 0,47 0,46 0,34 0,47 0,35 0,52
C4_6 de 51 a 60 2,20 2,40 2,70 2,80 3,50 3,60 3,50 3,60 0,38 0,53 0,39 0,29 0,40 0,30 0,52
D1_1 de 0 a 10 3,50 3,50 3,50 3,50 0,47
D1_2 de 11 a 20 3,00 3,50 3,50 3,50 3,50 0,47
D1_3 de 21 a 30 2,50 2,90 2,90 3,30 3,50 3,50 0,47
D1_4 de 31 a 40 2,20 2,50 2,60 2,90 3,40 3,50 3,40 3,50 0,54 0,58 0,47
D1_5 de 41 a 50 2,10 2,20 2,50 2,60 3,20 3,40 3,20 3,40 0,45 0,49 0,47
D1_6 de 51 a 60 1,90 2,10 2,30 2,40 3,00 3,10 3,00 3,10 0,40 0,57 0,44 0,47
D2_1 de 0 a 10 3,50 3,50 3,50 3,50 0,47
D2_2 de 11 a 20 3,00 3,50 3,50 3,50 3,50 0,47
D2_3 de 21 a 30 2,50 2,90 2,90 3,30 3,50 3,50 0,58 0,61 0,47
D2_4 de 31 a 40 2,20 2,50 2,60 2,90 3,40 3,50 3,40 3,50 0,46 0,49 0,47
D2_5 de 41 a 50 2,10 2,20 2,50 2,60 3,20 3,40 3,20 3,40 0,61 0,38 0,54 0,41 0,47
D2_6 de 51 a 60 1,90 2,10 2,30 2,40 3,00 3,10 3,00 3,10 0,49 0,53 0,33 0,48 0,36 0,47
D3_1 de 0 a 10 3,50 3,50 3,50 3,50 0,47
D3_2 de 11 a 20 3,00 3,50 3,50 3,50 3,50 0,47
D3_3 de 21 a 30 2,50 2,90 2,90 3,30 3,50 3,50 0,54 0,57 0,47
D3_4 de 31 a 40 2,20 2,50 2,60 2,90 3,40 3,50 3,40 3,50 0,42 0,58 0,45 0,47
D3_5 de 41 a 50 2,10 2,20 2,50 2,60 3,20 3,40 3,20 3,40 0,50 0,53 0,35 0,49 0,37 0,47
D3_6 de 51 a 60 1,90 2,10 2,30 2,40 3,00 3,10 3,00 3,10 0,42 0,61 0,46 0,30 0,43 0,32 0,47
E1_1 de 0 a 10 3,10 3,10 3,10 3,10 0,43
E1_2 de 11 a 20 3,10 3,10 3,10 3,10 0,43
E1_3 de 21 a 30 2,60 2,90 3,00 3,10 3,10 3,10 0,43
E1_4 de 31 a 40 2,20 2,40 2,70 2,80 3,10 3,10 0,54 0,56 0,43
E1_5 de 41 a 50 2,00 2,20 2,40 2,60 3,10 3,10 0,45 0,60 0,49 0,43
E1_6 de 51 a 60 1,90 2,00 2,30 2,40 3,00 3,10 3,00 3,10 0,40 0,54 0,43 0,43
C3
C4
D1
D2
D3
E1
Pacs del Penedès Alt Penedès 201 Barcelona
Palafolls Maresme 16 Barcelona
Palau de Plegamans Vallès Occidental 130 Barcelona
Pallejà Baix Llobregat 41 Barcelona
Palma de Cervelló, la Baix Llobregat 100 Barcelona
Papiol, el Baix Llobregat 135 Barcelona
Parets del Vallès Vallès Oriental 98 Barcelona
Perafita Osona 754 Barcelona
Piera Anoia 324 Barcelona
Pineda de Mar Maresme 10 Barcelona
Pla del Penedès, el Alt Penedès 216 Barcelona
Pobla de Claramunt, la Anoia 265 Barcelona
Pobla de Lillet, la Berguedà 843 Barcelona
Polinyà Vallès Occidental 123 Barcelona
Pont de Vilomara i Rocafort, el Bages 202 Barcelona
Pontons Alt Penedès 584 Barcelona
Prat de Llobregat, el Baix Llobregat 8 Barcelona
Prats de Lluçanès Osona 707 Barcelona
Prats de Rei, els Anoia 608 Barcelona
Premià de Dalt Maresme 142 Barcelona
Premià de Mar Maresme 8 Barcelona
Puigdàlber Alt Penedès 239 Barcelona
Puig-reig Berguedà 455 Barcelona
Pujalt Anoia 770 Barcelona
Quar, la Berguedà 885 Barcelona
Rajadell Bages 361 Barcelona
Rellinars Vallès Occidental 322 Barcelona
Ripollet Vallès Occidental 79 Barcelona
Roca del Vallès, la Vallès Oriental 123 Barcelona
Roda de Ter Osona 443 Barcelona
Rubí Vallès Occidental 123 Barcelona
Rubió Anoia 629 Barcelona
Rupit i Pruit Osona 822 Barcelona
Sabadell Vallès Occidental 190 Barcelona
Sagàs Berguedà 738 Barcelona
Saldes Berguedà 1215 Barcelona
Sallent Bages 278 Barcelona
Sant Adrià de Besòs Barcelonès 14 Barcelona
Sant Agustí de Lluçanès Osona 816 Barcelona
Sant Andreu de la Barca Baix Llobregat 42 Barcelona
Sant Andreu de Llavaneres Maresme 114 Barcelona
Sant Antoni de Vilamajor Vallès Oriental 258 Barcelona
Sant Bartomeu del Grau Osona 868 Barcelona
Sant Boi de Llobregat Baix Llobregat 30 Barcelona
Sant Boi de Lluçanès Osona 813 Barcelona
Sant Cebrià de Vallalta Maresme 71 Barcelona
Sant Celoni Vallès Oriental 152 Barcelona
Sant Climent de Llobregat Baix Llobregat 87 Barcelona
Sant Cugat del Vallès Vallès Occidental 124 Barcelona
Sant Cugat Sesgarrigues Alt Penedès 266 Barcelona
Sant Esteve de Palautordera Vallès Oriental 231 Barcelona
Sant Esteve Sesrovires Baix Llobregat 183 Barcelona
Sant Feliu de Codines Vallès Oriental 480 Barcelona
RITERITE Justificació del compliment del Reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis Dades generals de les instal·lacions tèrmiques
P. EDIFICACIÓ
Ref. del projecte:
Re
gla
me
nt d
’Insta
l·la
cio
ns T
èrm
iqu
es e
n e
ls E
dific
is R
D 1
02
7/2
007
, (
BO
E 2
9/0
8/2
00
7,
co
rre
cció
d’e
rra
des B
OE
28
/02/2
00
8)
O
ficin
a C
on
sulto
ra T
ècn
ica
·
C
ol·le
gi d
’Arq
uitecte
s d
e C
ata
lun
ya
v.2
ju
ny 2
00
8
D A D E S D E L ’ E D I F I C I O L O C A L
Ús previst (1)
Administratiu Comercial Docent Públicaconcurrència
Residencial habitatge
Residencial públic
Sanitari
Tipus d’intervenció en l’edifici o local (2)
Nova construcció Canvi d’ús Rehabilitació (2) Altres intervencions en edifici o local existent
Tipus d’intervenció en les instal·lacions
- Canvi del tipus d’energia
- Incorporació d’energies renovables (3)
Nova instal·lació Reforma de la instal·lació
- Altres: - Incorporació de nous subsistemes de climatització o de producció d’ACS o la modificació dels existents.
- Substitució dels subsistemes de climatització o de producció d’ACS o l’ampliació del nombre d’equips de generadors de calor o fred.
- El canvi d’ús previst de l’edifici. (4)
C A R A C T E R Í S T I Q U E S G E N E R A L S D E L E S I N S T A L · L A C I O N S T È R M I Q U E S
Objecte
Climatització (5) Calefacció (6) Refrigeració(7) Ventilació (8)Producció d’aigua calenta sanitària, (ACS) (9)
Tipus d’instal·lació Calor Calor kW Calor kWIndividual Nombre
d’individuals Fred
Suma de Potències individuals previstes(11)
Fred kW
Centralitzada
Fred kW
Centrals de producció de calor o fred Caldera Caldera
mixtaUnitat autònomacompacta
Unitat autònomapartida
Bomba de calor
Planta refredadora
Captadors solars
Altres
(10)
Previsió de potència tèrmica nominal total, P
P equip recolzament kWCalor (11) kW Fred (11) kW Solar (12)
P equivalent (0,7 kW/m2x S captadors) kW
Fonts d’energia previstes
Electricitat Combustible gasós Combustible líquid Energia solar Altres
C A R A C T E R Í S T I Q U E S E S P E C Í F I Q U E S D E L A I N S T A L · L A C I Ó S O L A R
Objecte
ACS Calefacció Climatització Escalfament d’aigua del vas de les piscines
Dades de la instal·lació
Demanda energètica anual estimada (13)
kWh Cobertura anual estimada (13)
%P tèrmica de l’equip de recolzament (12)
kW
Captació
Individual Col·lectiva Superfície de captació total prevista (13)
m2 Potència tèrmica equivalent
P = 0,7 kW/m2x S captadors (12)
kW
Acumulació
Individual Col·lectiva Volum d’acumulació total (13) litres Nombre de dipòsits Ut.
a) P calor i/o fred < 5 kW
b) Producció ACS –amb escalfadors instantanis, escalfadors acumuladors, termos elèctrics- amb P individual o suma de P 70 kW
c) Sistemes solars d’un únic element prefabricat
No cal documentació
d) Reforma d’instal·lació per incorporar energia solar P < 5 kW (0,7 W/m2x m2)
MEMÒRIA TÈCNICA
- 5 kW P calor i/o fred 70 kW Elaborada per l’empresa instal·ladora-mantenidora, sobre impresos oficials quan la instal·lació hagi estat executada.
- Projecte de la instal·lació integrat en el projecte de l’edifici, o bé
D O C U M E N T A C I ÓT È C N I C A
per donar compliment al RITE i a la Instrucció 4/2008(14)
PROJECTE(15)
- P calor i/o fred > 70 kW:
- Projecte específic de la instal·lació elaborat per altres tècnics: cal fer referència del contingut i l’autor
✔
✔ ✔
✔
✔
✔ ✔ ✔ ✔
✔
✔
✔
Ampliació de Cal Jardiner
✔
RITE Justificació del compliment del Reglament d’instal·lacions tèrmiques. Dades generals de les instal·lacions tèrmiques RITE 2 / 3
Ref. projecte:
Re
gla
me
nt d
’Insta
l·la
cio
ns T
èrm
iqu
es e
n e
ls E
dific
is R
D 1
027/2
007,
(B
OE
29/0
8/2
007
, co
rre
cció
d’e
rra
des B
OE
28
/02/2
00
8)
O
ficin
a C
on
sulto
ra T
ècn
ica
·
C
ol·le
gi d
’Arq
uitecte
s d
e C
ata
lun
ya
v.2
ju
ny 2
00
8
E X I G È N C I E S T È C N I Q U E S D E L E S I N S T A L · L A C I O N S T È R M I Q U E S Projecte
En l’àmbit del CTE: “Els edificis disposaran d’instal·lacions tèrmiques apropiades destinades a proporcionar el benestar tèrmic dels seus ocupants, regulant el rendiment de les mateixes i dels seus equips.
Aquesta exigència es desenvolupa en el vigent Reglament d’Instal·lacions tèrmiques, RITE, i la seva aplicació quedarà definida en el projecte de l’edifici”.
CTE HE 2
RITE
General
En l’àmbit del RITE: “Les instal·lacions tèrmiques s’han de dissenyar i calcular, executar, mantenir i utilitzar de manera que es compleixin les exigències de benestar i higiene, eficiència i seguretat que estableix el RITE i de qualsevol altra reglamentació o normativa que pugui ésser d’aplicació a la instal·lació projectada”.
CTEHE 4, HS 3, HR
D. 21/2006Ecoeficiència
Prevenció i control de la legionel·losi
“Les instal·lacions tèrmiques s’han de dissenyar i calcular, executar, mantenir i utilitzar de manera que s’obtingui una qualitat tèrmica de l’ambient, una qualitat de l’aire interior i una qualitat de la dotació d’aigua calenta sanitària que siguin acceptables per als usuaris de l’edifici sense que es produeixi menyscabament de la qualitat acústica de l’ambient, complint els requisits següents:
RITE IT 1.1
Qualitat tèrmica de l’ambient
“Les instal·lacions tèrmiques permetran mantenir els paràmetres que defineixen l’ambient tèrmic dins d’un interval de valors determinats a fi de mantenir unes condicions ambientals confortables per als usuaris dels edificis.”
RITE IT 1.1.4.1
“Les instal·lacions tèrmiques permetran mantenir una qualitat de l’aire interior acceptable, en els locals ocupats per les persones, eliminant els contaminants que es produeixin de forma habitual durant l’ús habitual dels mateixos, aportant un cabal suficient d’aire exterior i garantint l’extracció i expulsió de l’aire viciat.”
RITE IT 1.1.4.2
- Ventilació de l’interior dels habitatges CTE DB HS 3
Qualitat de l’aire interior
(*) En l’àmbit del CTE, cal disposar d’un sistema de ventilació que garanteixi l’exigència bàsica HS 3 “Qualitat de l’aire interior”:
- Ventilació en la resta d’edificis s’aplicarancriteris anàlegs al CTE DB HS3
RITE IT 1.1.4.2
Higiene “Les instal·lacions tèrmiques permetran proporcionar una dotació d’aigua calenta sanitària, en condicions adequades, per a la higiene de les persones.”
RITE IT 1.1.4.3 Prevenció i control de la legionel·losi
Benestar i Higiene
Qualitat de l’ambient acústic
“En condicions normals d’utilització, el risc de molèsties o malalties produïdes pel soroll i les vibracions de les instal·lacions tèrmiques estarà limitat.”
RITE IT 1.1.4.4
CTE DB HR
“Les instal·lacions tèrmiques s’han de dissenyar i calcular, executar, mantenir i utilitzar de manera que es redueixi el consum d’energia convencional de les instal·lacions tèrmiques i, com a conseqüència, de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i altres contaminants atmosfèrics, mitjançant la utilització de sistemes eficients energèticament, de sistemes que permetin la recuperació d’energia i la utilització d’energies renovables i de les energies residuals, complint els requisits següents:
RITE IT 1.2
Rendiment energètic
“Els equips de generació de calor i fred, així com els destinats al moviment i transport de fluids, es seleccionaran en ordre a aconseguir que les seves prestacions, en qualsevol condició de funcionament, estiguin el més a prop possible al seu règim de rendiment màxim.”
RITE IT 1.2.4.1
Distribució de calor i fred
“Els equips i les conduccions de les instal·lacions tèrmiques han de quedar aïllats tèrmicament, per aconseguir que els fluids portadors arribin a les unitats terminals amb temperatures pròximes a les de sortida dels equips de generació .”
RITE IT 1.1.4.2
Regulació i control
“Les instal·lacions estaran dotades dels sistemes de regulació i control necessaris perquè es puguin mantenir les condicions de disseny previstes en els locals climatitzats, ajustant, al mateix temps, els consums d’energia a les variacions de la demanda tèrmica, així com interrompre el servei.””
RITE IT 1.1.4.3
Comptabilització de consums
“Les instal·lacions tèrmiques han d’estar equipades amb sistemes de comptabilització perquè l’usuari conegui el seu consum d’energia, i per permetre el repartiment de despeses d’explotació en funció del consum, entre diferents usuaris, quan la instal·lació satisfaci la demanda de diferents usuaris.”
RITE IT 1.1.4.4
Recuperació d’energia
“Les instal·lacions tèrmiques incorporaran subsistemes que permetin l’estalvi, la recuperació d’energia i l’aprofitament d’energies residuals.”
RITE IT 1.1.4.5
“Les instal·lacions tèrmiques aprofitaran les energies renovables disponibles, amb l’objectiu de cobrir amb elles una part de les necessitats de l’edifici.”
RITE IT 1.1.4.6
Eficiència energètica
Utilització d’energies renovables (*) En l’àmbit del
CTE HE 4 Instal·lacions tèrmiques per a la producció d’ACS:
- Si la demanda d’ACS és 50 l/dia a 60ºC
- Escalfament de l’aigua de piscines climatitzades
CTE DB HE 4
D. 21/2006Ecoeficiència
Seguretat “Les instal·lacions tèrmiques s’han de dissenyar i calcular, executar, mantenir i utilitzar de manera que es previngui i es redueixi a límits acceptables el risc de patir accidents i sinistres capaços de produir danys i perjudicis a les persones, flora, fauna, bens o el medi ambient, així com d’altres fets susceptibles de produir en els usuaris molèsties i malalties.”
RITE IT 1.3
✔
✔
✔
✔
✔
✔
✔
✔
✔
✔
✔
✔
✔
✔
Ampliació de Cal Jardiner
RITE Justificació del compliment del Reglament d’instal·lacions tèrmiques. Dades generals de les instal·lacions tèrmiques RITE 3 / 3
Ref. projecte:
Reg
lam
ent d
’Inst
al·la
cion
s Tè
rmiq
ues
en e
ls E
dific
is R
D 1
027/
2007
, (B
OE
29/
08/2
007,
cor
recc
ió d
’erra
des
BOE
28/0
2/20
08)
Ofic
ina
Con
sulto
ra T
ècni
ca
· C
ol·le
gi d
’Arq
uite
ctes
de
Cat
alun
ya
v.2
ju
ny 2
008
NOTES
(1) A efectes del RITE, el seu Annex de Terminologia diferencia els següents usos (que condicionen les sales de calderes): - Edificis o locals institucionals: Hospitals, residències d’avis, col·legis i centres d’ensenyament infantil, primària, secundari i similars, etc. - Edificis o locals de pública concurrència: Teatres, cinemes, sales d’exposicions, biblioteques, museus, sales d’espectacles i activitats
recreatives, locals de culte, estacions de transport, centres d’ensenyament universitari, i similars.
(2) El CTE DB HE 2 remet al RITE vigent per donar compliment a l’exigència de rendiment energètic de les instal·lacions tèrmiques. Per tant, per determinar si en les intervencions en edificis existents cal complimentar el RITE, caldrà revisar conjuntament l’àmbit d’aplicació del RITE (art. 2 Part I) i del CTE (art. 2 de la LOE, art. 2 de la Part I del CTE). Podeu consultar el document “Àmbit d’aplicació del CTE”. En l’àmbit del CTE, s’entén per rehabilitació d’edificis, intervencions generals que tinguin per objecte l’adequació funcional, estructural o la modificació del nombre o superfície dels habitatges.
(3) A partir de l’àmbit d’aplicació general del CTE, en algunes intervencions en edificis existents s’haurà d’incorporar un sistema solar de producció d’ACS: per exemple, en rehabilitació d’edificis en els que existeixi una demanda d’ACS 50 litres a Tª 60 ºC .
(4) L’àmbit del CTE inclou també el canvi d’ús de l’establiment.
(5) Climatització: procés que controla temperatura, humitat relativa i qualitat de l’aire dels espais.
(6) Calefacció: procés que controla temperatura de l’aire dels espais amb càrrega negativa (escalfa).
(7) Refrigeració: procés que controla temperatura de l’aire dels espais amb càrrega positiva (refreda).
(8) Ventilació: procés que renova l’aire dels locals. Qualsevol edifici o local en l’àmbit del CTE, ha de disposar d’un sistema de ventilació per garantir la qualitat de l’aire interior, segons l’exigència bàsica HS 3. En el cas d’edificis d’habitatges es pot garantir aplicant el Document bàsic DB HS3. Podeu consultar la “Guia de procediment de predimensionament dels sistemes de ventilació. Aplicació pràctica a un edifici d’habitatges”. En la resta de casos, aplicant el RITE IT 1.1.4.2 “Exigència de qualitat de l’aire interior”.
(9) Quan es preveu una instal·lació d’aigua calenta sanitària, segons l’àmbit del CTE DB HE 4, cal garantir una contribució solar mínima per a la producció d’aigua calenta sanitària (si la demanda és 50 l/dia a 60ºC ) i per a l’escalfament de l’aigua de piscines climatitzades.
(10) Altres: per exemple, equips de producció d’ACS com els termos elèctrics, escalfadors acumuladors, escalfadors instantanis, etc.
(11) A efectes de determinar la documentació tècnica de disseny requerida, quan en un mateix edifici existeixin múltiples generadors de calor o fred (inclòs els generadors que només produeixin Aigua Calenta Sanitària (ACS), com ara, escalfadors instantanis, escalfadors acumuladors i termos elèctrics) la potència tèrmica nominal de la instal·lació, P, s’obtindrà com a suma de les potències tèrmiques nominals dels generadors de calor o dels generadors de fred necessaris per a cobrir el servei, sense considerar en aquesta suma la instal·lació solar tèrmica.
P total = P generadors
* No cal sumar la potència de dos sistemes diferents si no hi ha possibilitat de que funcionin simultàniament. La potència a efectes de documentació, serà la més gran de les dues.
* A títol orientatiu es pot fer una estimació de Potències nominals tèrmiques dels generadors de fred i calor habituals en habitatges:
Termos elèctrics per producció d’ACS: Els tipus habituals (100-200 l) tenen una Potència, P entre 1,5 kW i 2 kW
Escalfadors instantanis per producció d’ACS: Potència,P, entre 24 i 35 kW (corresponen a cabals de 0,2 l/s i 0,3 l/s, respectivament)
Calderes mixtes de calefacció i ACS: Es dimensionen per a la producció instantània d’ACS i tenen una Potència P, entre 24 i 35 kW
Aparells d’aire condicionat, només refrigeració: El rati de refrigeració es troba entre 100-150 W/m2. Considerant les zones climàtiques de Catalunya, un habitatge de 100 m2, tindria una Potència de generació de fred entre 10 i 15 kW
Aparells d’aire condicionat per refrigeració i calefacció (bomba de calor):
El rati de fred és igual al cas anterior. El rati de calor es pot estimar entre 70-120 W/m2.
(12) A efectes de determinar la documentació tècnica, la potència tèrmica nominal de la instal·lació solar tèrmica serà:a) la potència tèrmica nominal en generació de calor o fred de l’equip o equips d’energia de recolzament, o béb) la que resulta de multiplicar la superfície d’obertura del camp de captadors solars per 0,7 kW/m2, si no existeix equip
d’energia de recolzament o si es tracta d’una reforma de la instal·lació tèrmica que només incorpora energia solar: P total instal·lacions solars = 0,7 kW/m2 x S captadors
(13) Podeu consultar els documents OCT “Predimensionament de les instal·lacions d’ACS amb energia solar tèrmica” (www.coac.net/oct/...)
(14) Classificació de les instal·lacions tèrmiques i procés de tramitació segons Instrucció 4/2008 de la Secretaria d’Indústria i Empresa de la Generalitat de Catalunya. (www.gencat.net/oge). Podeu consultar el document OCT resum “Instal·lacions tèrmiques: Procediment administratiu a Catalunya”
(15) Contingut del Projecte de les instal·lacions tèrmiques (article 16 del RITE, RD 1027/2007): Es desenvoluparà en forma d’un o varis projectes específics, o integrat en el projecte general de l’edifici. Quan els autors dels projectes específics fossin diferents que l’autor del projecte general, hauran d’actuar coordinadament amb aquest. El projecte de la instal·lació ha d’estar visat. El projecte descriurà la instal·lació tèrmica en la seva totalitat, les seves característiques generals i la forma d’execució de les mateixa, amb el detall suficient perquè es pugui valorar i interpretar inequívocament durant la seva execució. En el projecte s’inclourà la següent informació:
a) Justificació de que les solucions proposades compleixen les exigències de benestar tèrmic i higiene, eficiència i seguretat del RITE i la resta de normativa aplicable.
b) Les característiques tècniques mínimes que han de reunir els equips i materials que conformen la instal·lació projectada, així com les seves condicions de subministrament i execució, les garanties de qualitat i el control de recepció en obra que s’hagi de realitzar.
c) Les verificacions i les proves a efectuar per realitzar el control de l’execució de la instal·lació i el control de la instal·lació terminada. d) Les instruccions d’ús i manteniment d’acord amb les característiques específiques de la instal·lació, mitjançant l’elaboració d’un “Manual
d’ús i manteniment” que contindrà les instruccions de seguretat, utilització i maniobra, així com els programes de funcionament, manteniment preventiu i gestió energètica de la instal·lació projectada, d’acord amb la IT 3.
Ampliació de Cal Jardiner
HE
3 E
fici
ènci
a en
erg
ètic
a d
e le
s in
stal
·lac
ion
s d
’il·l
um
inac
ió
Àm
bit d
’apl
icac
ió: A
ques
ta s
ecci
ó es
d’a
plic
ació
a le
s in
stal
·laci
ons
d’il·
lum
inac
ió in
terio
r en
: edi
ficis
de
nova
con
stru
cció
; reh
abili
taci
ó d’
edifi
cis
exis
tent
s am
b un
a S
uper
fície
útil
sup
erio
r a
1000
m
2 , on
es r
enov
i més
del
25%
de
la S
uper
fície
il·lu
min
ada;
ref
orm
es d
e lo
cals
com
erci
als
i d’e
dific
is d
’ús
adm
inis
trat
iu e
n el
s qu
e es
ren
ovi 4
la in
stal
·laci
ó d’
il·lu
min
ació
. (À
mbi
ts d
’apl
icac
ió
excl
osos
veu
re D
B-H
E3)
Valor d’eficiència energètica de la instal·lació
ús del local índex
del local
nº de punts
considerats en el projecte
factor de manteni-
ment previst
potència total instal·lada en
làmpades + equips aux
valor d’eficiència energètica
de la instal·lació
Il•luminància mitja
horitzontal mantinguda
índex de deslumbra-
ment unificat
índex de Rendiment de color de
les làmpades
K n Fm P [W] VEEI [W/m2]
Em [lux] UGR Ra
1
zones de no representació1
mES
100PVEEI
⋅
⋅=
VEEIS100P
Em⋅
⋅=
segons CIE nº 117
Magatzem bucs K < 1 2 0,60 160 w 5 199,75 1,5 1 Magatzem sala K < 1 2 0,60 160 w 5 52,05 1,5 1
2
zones de representació2
Buc 1 K < 1 2 0,70 160 w
10
79,25 1,5 1 Buc 2 K < 1 2 0,70 160 w 111,97 1,5 1 Bany dones K < 1 6 0,70 312 w 241,30 1,5 1 Bany homes K < 1 5 0,70 260 w 216,49 1,5 1 Passadís K < 1 2 0,70 104 w 52,75 1,5 1 Sala polivalent 2>K ≥1 10 0,70 520 w 45,21 1,5 1 Distribuidor K < 1 6 0,70 480 w 251,84 1,5 1
Cancel·la K < 1 5 0,70 316 w 176,93 1,5 1
càlcul de l’índex del local (K) i nombre de punts (n)
ús longitud del local
amplada del local
la distància del plànol de treball a
les lluminàries )AL(H
ALK
+×
×=
nombre de punts mínim
u L A H K n
K < 1 4
2>K ≥1 9 3>K ≥2 16 K ≥3 25
local 1 Buc 1 4,80 4,30 3,30 0,69 K < 1 4 local 2 Buc 2 4,79 2,93 3,30 0,55 K < 1 4 local 3 Bany dones 3,52 3,75 2,00 0,91 K < 1 4 local 4 Bany homes 3,52 3,75 2,00 0,91 K < 1 4 local 5 Passadís 3,86 1,18 2,60 0,35 K < 1 4 local 6 Sala polivalent 12,44 9,17 3,30 1,60 2>K ≥1 9 local 7 Distribuidor 9,50 2,00 2,00 0,83 K < 1 4 local 8 Cancel·la 5,00 3,20 2,00 0,98 K < 1 4 local 9 Magatzem bucs 4,30 1,88 2,00 0,65 K < 1 4 local 10 Magatzem sala 9,16 3,35 3,00 0,82 K < 1 4
1 Grup 1: Zones de no representació o espais en els que el criteri de disseny, la imatge o l'estat anímic que es vol transmetre a l'usuari amb la il·luminació, queda relegat a un segon pla enfront a altres criteris com el nivell de il·luminació, el confort visual, la seguretat i la Eficiència energètica 2 Grup 2: Zones de representació o espais on el criteri de disseny, imatge o l'estat anímic que es vol transmetre a l'usuari amb la il·luminació, son preponderants enfront als criteris d'Eficiència energètica
HE
3 E
fici
ènci
a en
erg
ètic
a d
e le
s in
stal
·lac
ion
s d
’il·l
um
inac
ió
Àm
bit d
’apl
icac
ió: A
ques
ta s
ecci
ó es
d’a
plic
ació
a le
s in
stal
·laci
ons
d’il·
lum
inac
ió in
terio
r en
: edi
ficis
de
nova
con
stru
cció
; reh
abili
taci
ó d’
edifi
cis
exis
tent
s am
b un
a S
uper
fície
útil
sup
erio
r a
1000
m2 , o
n es
re
novi
més
del
25%
de
la S
uper
fície
il·lu
min
ada;
ref
orm
es d
e lo
cals
com
erci
als
i d’e
dific
is d
’ús
adm
inis
trat
iu e
n el
s qu
e es
ren
ovi 4
la in
stal
·laci
ó d’
il·lu
min
ació
. (À
mbi
ts d
’apl
icac
ió e
xclo
sos
veur
e D
B-H
E3)
Sistemes de control i regulació Sistema d’encès i apagada manual
Tota zona disposarà , almenys, d’un sistema d’encès i apagada manual, quan no disposi d’altre sistema de control, no acceptant-se els sistemes d’encès i apagada en quadres elèctrics com únic sistema de control.
Sistema d’encès: detecció de presència o temporització Les zones d’ús esporàdic disposaran d’un control d’encès i apagada per sistema de detecció de presència o sistema de temporització.
Sistema d’aprofitament de llum natural
S’instal·larà sistemes d’aprofitament de la llum natural, que regulen el nivell d’il·luminació en funció de l’aportació de llum natural, en la
primera línia paral·lela de lluminàries situades a una distància inferior a 3 metres de la finestra, i en totes les situades sota un lluernari. Queden excloses de complir aquesta exigència les zones comuns en edificis residencials.
zones amb tancaments vidriats a l’exterior, quan es compleixi simultàniament el següent:
θ•>65º θ angle des del punt mig de l’acristalament fins a la cota màxima de l’edifici obstacle, mesurat en graus sexagesimals. (veure figura 2.1)
T● Aw > 0,07
A
T coeficient de transmissió lluminosa del vidre de la finestra del local, expressat en tant per un. Aw àrea d’acristalament de la finestra de la zona [m2]. A àrea total de les Superfícies interiors del local (sòl + sostre + parets + finestres)[m2].
zones amb tancaments vidrats a patis o atris, quan es compleixi simultàniament el següent
Patis no coberts:
ai > 2 x hi ai amplada
hi distància entre el sòl de la planta on es trobi la zona en estudi i la coberta de l’edifici (veure figura 2.2)
Patis coberts per acristalaments:
ai > (2 / Tc) x hi hi distància entre la planta on es trobi el local en estudi i la coberta de l’edifici (veure figura 2.3)
Tc coeficient de transmissió lluminosa del vidre de tancament del pati, expressat en tant per un.
Que es compleixi l’expressió següent:
T● Aw > 0,07 A
T coeficient de transmissió lluminosa del vidre de la finestra del local, expressat en tant per un. Aw àrea d’acristalament de la finestra de la zona [m2]. A àrea total de les Superfícies interiors del local (sòl + sostre + parets + finestres)[m2].
RITERITE Justificació del compliment del Reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis Dades generals de les instal·lacions tèrmiques
P. EDIFICACIÓ
Ref. del projecte:
Re
gla
me
nt d
’Insta
l·la
cio
ns T
èrm
iqu
es e
n e
ls E
dific
is R
D 1
02
7/2
007
, (
BO
E 2
9/0
8/2
00
7,
co
rre
cció
d’e
rra
des B
OE
28
/02/2
00
8)
O
ficin
a C
on
sulto
ra T
ècn
ica
·
C
ol·le
gi d
’Arq
uitecte
s d
e C
ata
lun
ya
v.2
ju
ny 2
00
8
D A D E S D E L ’ E D I F I C I O L O C A L
Ús previst (1)
Administratiu Comercial Docent Públicaconcurrència
Residencial habitatge
Residencial públic
Sanitari
Tipus d’intervenció en l’edifici o local (2)
Nova construcció Canvi d’ús Rehabilitació (2) Altres intervencions en edifici o local existent
Tipus d’intervenció en les instal·lacions
- Canvi del tipus d’energia
- Incorporació d’energies renovables (3)
Nova instal·lació Reforma de la instal·lació
- Altres: - Incorporació de nous subsistemes de climatització o de producció d’ACS o la modificació dels existents.
- Substitució dels subsistemes de climatització o de producció d’ACS o l’ampliació del nombre d’equips de generadors de calor o fred.
- El canvi d’ús previst de l’edifici. (4)
C A R A C T E R Í S T I Q U E S G E N E R A L S D E L E S I N S T A L · L A C I O N S T È R M I Q U E S
Objecte
Climatització (5) Calefacció (6) Refrigeració(7) Ventilació (8)Producció d’aigua calenta sanitària, (ACS) (9)
Tipus d’instal·lació Calor Calor kW Calor kWIndividual Nombre
d’individuals Fred
Suma de Potències individuals previstes(11)
Fred kW
Centralitzada
Fred kW
Centrals de producció de calor o fred Caldera Caldera
mixtaUnitat autònomacompacta
Unitat autònomapartida
Bomba de calor
Planta refredadora
Captadors solars
Altres
(10)
Previsió de potència tèrmica nominal total, P
P equip recolzament kWCalor (11) kW Fred (11) kW Solar (12)
P equivalent (0,7 kW/m2x S captadors) kW
Fonts d’energia previstes
Electricitat Combustible gasós Combustible líquid Energia solar Altres
C A R A C T E R Í S T I Q U E S E S P E C Í F I Q U E S D E L A I N S T A L · L A C I Ó S O L A R
Objecte
ACS Calefacció Climatització Escalfament d’aigua del vas de les piscines
Dades de la instal·lació
Demanda energètica anual estimada (13)
kWh Cobertura anual estimada (13)
%P tèrmica de l’equip de recolzament (12)
kW
Captació
Individual Col·lectiva Superfície de captació total prevista (13)
m2 Potència tèrmica equivalent
P = 0,7 kW/m2x S captadors (12)
kW
Acumulació
Individual Col·lectiva Volum d’acumulació total (13) litres Nombre de dipòsits Ut.
a) P calor i/o fred < 5 kW
b) Producció ACS –amb escalfadors instantanis, escalfadors acumuladors, termos elèctrics- amb P individual o suma de P 70 kW
c) Sistemes solars d’un únic element prefabricat
No cal documentació
d) Reforma d’instal·lació per incorporar energia solar P < 5 kW (0,7 W/m2x m2)
MEMÒRIA TÈCNICA
- 5 kW P calor i/o fred 70 kW Elaborada per l’empresa instal·ladora-mantenidora, sobre impresos oficials quan la instal·lació hagi estat executada.
- Projecte de la instal·lació integrat en el projecte de l’edifici, o bé
D O C U M E N T A C I ÓT È C N I C A
per donar compliment al RITE i a la Instrucció 4/2008(14)
PROJECTE(15)
- P calor i/o fred > 70 kW:
- Projecte específic de la instal·lació elaborat per altres tècnics: cal fer referència del contingut i l’autor
✔
✔ ✔
✔
✔
✔ ✔ ✔ ✔
✔
✔
✔
Ampliació de Cal Jardiner
✔
RITE Justificació del compliment del Reglament d’instal·lacions tèrmiques. Dades generals de les instal·lacions tèrmiques RITE 2 / 3
Ref. projecte:
Re
gla
me
nt d
’Insta
l·la
cio
ns T
èrm
iqu
es e
n e
ls E
dific
is R
D 1
02
7/2
007
, (
BO
E 2
9/0
8/2
00
7, co
rre
cció
d’e
rra
des B
OE
28
/02/2
00
8)
O
ficin
a C
on
sulto
ra T
ècn
ica
·
C
ol·le
gi d
’Arq
uitecte
s d
e C
ata
lun
ya
v.2
ju
ny 2
00
8
E X I G È N C I E S T È C N I Q U E S D E L E S I N S T A L · L A C I O N S T È R M I Q U E S Projecte
En l’àmbit del CTE: “Els edificis disposaran d’instal·lacions tèrmiques apropiades destinades a proporcionar el benestar tèrmic dels seus ocupants, regulant el rendiment de les mateixes i dels seus equips.
Aquesta exigència es desenvolupa en el vigent Reglament d’Instal·lacions tèrmiques, RITE, i la seva aplicació quedarà definida en el projecte de l’edifici”.
CTE HE 2
RITE
General
En l’àmbit del RITE: “Les instal·lacions tèrmiques s’han de dissenyar i calcular, executar, mantenir i utilitzar de manera que es compleixin les exigències de benestar i higiene, eficiència i seguretat que estableix el RITE i de qualsevol altra reglamentació o normativa que pugui ésser d’aplicació a la instal·lació projectada”.
CTEHE 4, HS 3, HR
D. 21/2006Ecoeficiència
Prevenció i control de la legionel·losi
“Les instal·lacions tèrmiques s’han de dissenyar i calcular, executar, mantenir i utilitzar de manera que s’obtingui una qualitat tèrmica de l’ambient, una qualitat de l’aire interior i una qualitat de la dotació d’aigua calenta sanitària que siguin acceptables per als usuaris de l’edifici sense que es produeixi menyscabament de la qualitat acústica de l’ambient, complint els requisits següents:
RITE IT 1.1
Qualitat tèrmica de l’ambient
“Les instal·lacions tèrmiques permetran mantenir els paràmetres que defineixen l’ambient tèrmic dins d’un interval de valors determinats a fi de mantenir unes condicions ambientals confortables per als usuaris dels edificis.”
RITE IT 1.1.4.1
“Les instal·lacions tèrmiques permetran mantenir una qualitat de l’aire interior acceptable, en els locals ocupats per les persones, eliminant els contaminants que es produeixin de forma habitual durant l’ús habitual dels mateixos, aportant un cabal suficient d’aire exterior i garantint l’extracció i expulsió de l’aire viciat.”
RITE IT 1.1.4.2
- Ventilació de l’interior dels habitatges CTE DB HS 3
Qualitat de l’aire interior
(*) En l’àmbit del CTE, cal disposar d’un sistema de ventilació que garanteixi l’exigència bàsica HS 3 “Qualitat de l’aire interior”:
- Ventilació en la resta d’edificis s’aplicarancriteris anàlegs al CTE DB HS3
RITE IT 1.1.4.2
Higiene “Les instal·lacions tèrmiques permetran proporcionar una dotació d’aigua calenta sanitària, en condicions adequades, per a la higiene de les persones.”
RITE IT 1.1.4.3 Prevenció i control de la legionel·losi
Benestar i Higiene
Qualitat de l’ambient acústic
“En condicions normals d’utilització, el risc de molèsties o malalties produïdes pel soroll i les vibracions de les instal·lacions tèrmiques estarà limitat.”
RITE IT 1.1.4.4
CTE DB HR
“Les instal·lacions tèrmiques s’han de dissenyar i calcular, executar, mantenir i utilitzar de manera que es redueixi el consum d’energia convencional de les instal·lacions tèrmiques i, com a conseqüència, de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i altres contaminants atmosfèrics, mitjançant la utilització de sistemes eficients energèticament, de sistemes que permetin la recuperació d’energia i la utilització d’energies renovables i de les energies residuals, complint els requisits següents:
RITE IT 1.2
Rendiment energètic
“Els equips de generació de calor i fred, així com els destinats al moviment i transport de fluids, es seleccionaran en ordre a aconseguir que les seves prestacions, en qualsevol condició de funcionament, estiguin el més a prop possible al seu règim de rendiment màxim.”
RITE IT 1.2.4.1
Distribució de calor i fred
“Els equips i les conduccions de les instal·lacions tèrmiques han de quedar aïllats tèrmicament, per aconseguir que els fluids portadors arribin a les unitats terminals amb temperatures pròximes a les de sortida dels equips de generació .”
RITE IT 1.1.4.2
Regulació i control
“Les instal·lacions estaran dotades dels sistemes de regulació i control necessaris perquè es puguin mantenir les condicions de disseny previstes en els locals climatitzats, ajustant, al mateix temps, els consums d’energia a les variacions de la demanda tèrmica, així com interrompre el servei.””
RITE IT 1.1.4.3
Comptabilització de consums
“Les instal·lacions tèrmiques han d’estar equipades amb sistemes de comptabilització perquè l’usuari conegui el seu consum d’energia, i per permetre el repartiment de despeses d’explotació en funció del consum, entre diferents usuaris, quan la instal·lació satisfaci la demanda de diferents usuaris.”
RITE IT 1.1.4.4
Recuperació d’energia
“Les instal·lacions tèrmiques incorporaran subsistemes que permetin l’estalvi, la recuperació d’energia i l’aprofitament d’energies residuals.”
RITE IT 1.1.4.5
“Les instal·lacions tèrmiques aprofitaran les energies renovables disponibles, amb l’objectiu de cobrir amb elles una part de les necessitats de l’edifici.”
RITE IT 1.1.4.6
Eficiència energètica
Utilització d’energies renovables (*) En l’àmbit del
CTE HE 4 Instal·lacions tèrmiques per a la producció d’ACS:
- Si la demanda d’ACS és 50 l/dia a 60ºC
- Escalfament de l’aigua de piscines climatitzades
CTE DB HE 4
D. 21/2006Ecoeficiència
Seguretat “Les instal·lacions tèrmiques s’han de dissenyar i calcular, executar, mantenir i utilitzar de manera que es previngui i es redueixi a límits acceptables el risc de patir accidents i sinistres capaços de produir danys i perjudicis a les persones, flora, fauna, bens o el medi ambient, així com d’altres fets susceptibles de produir en els usuaris molèsties i malalties.”
RITE IT 1.3
✔
✔
✔
✔
✔
✔
✔
✔
✔
✔
✔
✔
✔
✔
Ampliació de Cal Jardiner
RITE Justificació del compliment del Reglament d’instal·lacions tèrmiques. Dades generals de les instal·lacions tèrmiques RITE 3 / 3
Ref. projecte:
Reg
lam
ent d
’Inst
al·la
cion
s Tè
rmiq
ues
en e
ls E
dific
is R
D 1
027/
2007
, (B
OE
29/
08/2
007,
cor
recc
ió d
’erra
des
BOE
28/0
2/20
08)
Ofic
ina
Con
sulto
ra T
ècni
ca
· C
ol·le
gi d
’Arq
uite
ctes
de
Cat
alun
ya
v.2
ju
ny 2
008
NOTES
(1) A efectes del RITE, el seu Annex de Terminologia diferencia els següents usos (que condicionen les sales de calderes): - Edificis o locals institucionals: Hospitals, residències d’avis, col·legis i centres d’ensenyament infantil, primària, secundari i similars, etc. - Edificis o locals de pública concurrència: Teatres, cinemes, sales d’exposicions, biblioteques, museus, sales d’espectacles i activitats
recreatives, locals de culte, estacions de transport, centres d’ensenyament universitari, i similars.
(2) El CTE DB HE 2 remet al RITE vigent per donar compliment a l’exigència de rendiment energètic de les instal·lacions tèrmiques. Per tant, per determinar si en les intervencions en edificis existents cal complimentar el RITE, caldrà revisar conjuntament l’àmbit d’aplicació del RITE (art. 2 Part I) i del CTE (art. 2 de la LOE, art. 2 de la Part I del CTE). Podeu consultar el document “Àmbit d’aplicació del CTE”. En l’àmbit del CTE, s’entén per rehabilitació d’edificis, intervencions generals que tinguin per objecte l’adequació funcional, estructural o la modificació del nombre o superfície dels habitatges.
(3) A partir de l’àmbit d’aplicació general del CTE, en algunes intervencions en edificis existents s’haurà d’incorporar un sistema solar de producció d’ACS: per exemple, en rehabilitació d’edificis en els que existeixi una demanda d’ACS 50 litres a Tª 60 ºC .
(4) L’àmbit del CTE inclou també el canvi d’ús de l’establiment.
(5) Climatització: procés que controla temperatura, humitat relativa i qualitat de l’aire dels espais.
(6) Calefacció: procés que controla temperatura de l’aire dels espais amb càrrega negativa (escalfa).
(7) Refrigeració: procés que controla temperatura de l’aire dels espais amb càrrega positiva (refreda).
(8) Ventilació: procés que renova l’aire dels locals. Qualsevol edifici o local en l’àmbit del CTE, ha de disposar d’un sistema de ventilació per garantir la qualitat de l’aire interior, segons l’exigència bàsica HS 3. En el cas d’edificis d’habitatges es pot garantir aplicant el Document bàsic DB HS3. Podeu consultar la “Guia de procediment de predimensionament dels sistemes de ventilació. Aplicació pràctica a un edifici d’habitatges”. En la resta de casos, aplicant el RITE IT 1.1.4.2 “Exigència de qualitat de l’aire interior”.
(9) Quan es preveu una instal·lació d’aigua calenta sanitària, segons l’àmbit del CTE DB HE 4, cal garantir una contribució solar mínima per a la producció d’aigua calenta sanitària (si la demanda és 50 l/dia a 60ºC ) i per a l’escalfament de l’aigua de piscines climatitzades.
(10) Altres: per exemple, equips de producció d’ACS com els termos elèctrics, escalfadors acumuladors, escalfadors instantanis, etc.
(11) A efectes de determinar la documentació tècnica de disseny requerida, quan en un mateix edifici existeixin múltiples generadors de calor o fred (inclòs els generadors que només produeixin Aigua Calenta Sanitària (ACS), com ara, escalfadors instantanis, escalfadors acumuladors i termos elèctrics) la potència tèrmica nominal de la instal·lació, P, s’obtindrà com a suma de les potències tèrmiques nominals dels generadors de calor o dels generadors de fred necessaris per a cobrir el servei, sense considerar en aquesta suma la instal·lació solar tèrmica.
P total = P generadors
* No cal sumar la potència de dos sistemes diferents si no hi ha possibilitat de que funcionin simultàniament. La potència a efectes de documentació, serà la més gran de les dues.
* A títol orientatiu es pot fer una estimació de Potències nominals tèrmiques dels generadors de fred i calor habituals en habitatges:
Termos elèctrics per producció d’ACS: Els tipus habituals (100-200 l) tenen una Potència, P entre 1,5 kW i 2 kW
Escalfadors instantanis per producció d’ACS: Potència,P, entre 24 i 35 kW (corresponen a cabals de 0,2 l/s i 0,3 l/s, respectivament)
Calderes mixtes de calefacció i ACS: Es dimensionen per a la producció instantània d’ACS i tenen una Potència P, entre 24 i 35 kW
Aparells d’aire condicionat, només refrigeració: El rati de refrigeració es troba entre 100-150 W/m2. Considerant les zones climàtiques de Catalunya, un habitatge de 100 m2, tindria una Potència de generació de fred entre 10 i 15 kW
Aparells d’aire condicionat per refrigeració i calefacció (bomba de calor):
El rati de fred és igual al cas anterior. El rati de calor es pot estimar entre 70-120 W/m2.
(12) A efectes de determinar la documentació tècnica, la potència tèrmica nominal de la instal·lació solar tèrmica serà:a) la potència tèrmica nominal en generació de calor o fred de l’equip o equips d’energia de recolzament, o béb) la que resulta de multiplicar la superfície d’obertura del camp de captadors solars per 0,7 kW/m2, si no existeix equip
d’energia de recolzament o si es tracta d’una reforma de la instal·lació tèrmica que només incorpora energia solar: P total instal·lacions solars = 0,7 kW/m2 x S captadors
(13) Podeu consultar els documents OCT “Predimensionament de les instal·lacions d’ACS amb energia solar tèrmica” (www.coac.net/oct/...)
(14) Classificació de les instal·lacions tèrmiques i procés de tramitació segons Instrucció 4/2008 de la Secretaria d’Indústria i Empresa de la Generalitat de Catalunya. (www.gencat.net/oge). Podeu consultar el document OCT resum “Instal·lacions tèrmiques: Procediment administratiu a Catalunya”
(15) Contingut del Projecte de les instal·lacions tèrmiques (article 16 del RITE, RD 1027/2007): Es desenvoluparà en forma d’un o varis projectes específics, o integrat en el projecte general de l’edifici. Quan els autors dels projectes específics fossin diferents que l’autor del projecte general, hauran d’actuar coordinadament amb aquest. El projecte de la instal·lació ha d’estar visat. El projecte descriurà la instal·lació tèrmica en la seva totalitat, les seves característiques generals i la forma d’execució de les mateixa, amb el detall suficient perquè es pugui valorar i interpretar inequívocament durant la seva execució. En el projecte s’inclourà la següent informació:
a) Justificació de que les solucions proposades compleixen les exigències de benestar tèrmic i higiene, eficiència i seguretat del RITE i la resta de normativa aplicable.
b) Les característiques tècniques mínimes que han de reunir els equips i materials que conformen la instal·lació projectada, així com les seves condicions de subministrament i execució, les garanties de qualitat i el control de recepció en obra que s’hagi de realitzar.
c) Les verificacions i les proves a efectuar per realitzar el control de l’execució de la instal·lació i el control de la instal·lació terminada. d) Les instruccions d’ús i manteniment d’acord amb les característiques específiques de la instal·lació, mitjançant l’elaboració d’un “Manual
d’ús i manteniment” que contindrà les instruccions de seguretat, utilització i maniobra, així com els programes de funcionament, manteniment preventiu i gestió energètica de la instal·lació projectada, d’acord amb la IT 3.
Ampliació de Cal Jardiner
HE
3 E
fici
ènci
a en
erg
ètic
a d
e le
s in
stal
·lac
ion
s d
’il·l
um
inac
ió
Àm
bit d
’apl
icac
ió: A
ques
ta s
ecci
ó es
d’a
plic
ació
a le
s in
stal
·laci
ons
d’il·
lum
inac
ió in
terio
r en
: edi
ficis
de
nova
con
stru
cció
; reh
abili
taci
ó d’
edifi
cis
exis
tent
s am
b un
a S
uper
fície
útil
sup
erio
r a
1000
m
2 , on
es r
enov
i més
del
25%
de
la S
uper
fície
il·lu
min
ada;
ref
orm
esde
loca
ls c
omer
cial
s i d
’edi
ficis
d’ú
s ad
min
istr
atiu
en
els
que
es r
enov
i 4la
inst
al·la
ció
d’il·
lum
inac
ió. (
Àm
bits
d’a
plic
ació
ex
clos
os v
eure
DB
-HE
3)
Valor d’eficiència energètica de la instal·lació
ús del local índex
del local
nº de punts
considerats en el projecte
factor de manteni-
ment previst
potència total instal·lada en
làmpades + equips aux
valor d’eficiència energètica
de la instal·lació
Il•luminància mitja
horitzontal mantinguda
índex de deslumbra-
ment unificat
índex de Rendiment de color de
les làmpades
K n Fm P [W] VEEI [W/m2]
Em [lux] UGR Ra
1 zones de no
representació1
mES100P
VEEI⋅
⋅=
VEEIS100P
Em⋅
⋅=
segons CIE nº 117
Magatzem bucs K < 1 2 0,60 160 w 5 199,75 1,5 1 Magatzem sala K < 1 2 0,60 160 w 5 52,05 1,5 1
2 zones de
representació2
Buc 1 K < 1 2 0,70 160 w
10
79,25 1,5 1 Buc 2 K < 1 2 0,70 160 w 111,97 1,5 1 Bany dones K < 1 6 0,70 312 w 241,30 1,5 1 Bany homes K < 1 5 0,70 260 w 216,49 1,5 1 Passadís K < 1 2 0,70 104 w 52,75 1,5 1 Sala polivalent 2>K ≥1 10 0,70 520 w 45,21 1,5 1 Distribuidor K < 1 6 0,70 480 w 251,84 1,5 1 Cancel·la K < 1 5 0,70 316 w 176,93 1,5 1
càlcul de l’índex del local (K) i nombre de punts (n)
ús longitud del local
amplada del local
la distància del plànol de treball a
les lluminàries )AL(H
ALK
+×
×=
nombre de punts mínim
u L A H K n
K < 1 4
2>K ≥1 9 3>K ≥2 16 K ≥3 25
local 1 Buc 1 4,80 4,30 3,30 0,69 K < 1 4 local 2 Buc 2 4,79 2,93 3,30 0,55 K < 1 4 local 3 Bany dones 3,52 3,75 2,00 0,91 K < 1 4 local 4 Bany homes 3,52 3,75 2,00 0,91 K < 1 4 local 5 Passadís 3,86 1,18 2,60 0,35 K < 1 4 local 6 Sala polivalent 12,44 9,17 3,30 1,60 2>K ≥1 9 local 7 Distribuidor 9,50 2,00 2,00 0,83 K < 1 4 local 8 Cancel·la 5,00 3,20 2,00 0,98 K < 1 4 local 9 Magatzem bucs 4,30 1,88 2,00 0,65 K < 1 4 local 10 Magatzem sala 9,16 3,35 3,00 0,82 K < 1 4
1 Grup 1: Zones de no representació o espais en els que el criteri de disseny, la imatge o l'estat anímic que es vol transmetre a l'usuari amb la il·luminació, queda relegat a un segon pla enfront a altres criteris com el nivell de il·luminació, el confort visual, la seguretat i la Eficiència energètica 2 Grup 2: Zones de representació o espais on el criteri de disseny, imatge o l'estat anímic que es vol transmetre a l'usuari amb la il·luminació, son preponderants enfront als criteris d'Eficiència energètica
HE
3 E
fici
ènci
a en
erg
ètic
a d
e le
s in
stal
·lac
ion
s d
’il·l
um
inac
ió
Àm
bit d
’apl
icac
ió: A
ques
ta s
ecci
ó es
d’a
plic
ació
a le
s in
stal
·laci
ons
d’il·
lum
inac
ió in
terio
r en
: edi
ficis
de
nova
con
stru
cció
; reh
abili
taci
ó d’
edifi
cis
exis
tent
s am
b un
a S
uper
fície
útil
sup
erio
r a
1000
m2 , o
n es
re
novi
més
del
25%
de
la S
uper
fície
il·lu
min
ada;
ref
orm
esde
loca
ls c
omer
cial
s i d
’edi
ficis
d’ú
s ad
min
istr
atiu
en
els
que
es r
enov
i 4la
inst
al·la
ció
d’il·
lum
inac
ió. (
Àm
bits
d’a
plic
ació
exc
loso
s ve
ure
DB
-HE
3)
Sistemes de control i regulació
Sistema d’encès i apagada manual Tota zona disposarà , almenys, d’un sistema d’encès i apagada manual, quan no disposi d’altre sistema de control, no acceptant-se els sistemes d’encès i apagada en quadres elèctrics com únic sistema de control.
Sistema d’encès: detecció de presència o temporització Les zones d’ús esporàdic disposaran d’un control d’encès i apagada per sistema de detecció de presència o sistema de temporització.
Sistema d’aprofitament de llum natural
S’instal·larà sistemes d’aprofitament de la llum natural, que regulen el nivell d’il·luminació en funció de l’aportació de llum natural, en la primera línia paral·lela de lluminàries situades a una distància inferior a 3 metres de la finestra, i en totes les situades sota un lluernari. Queden excloses de complir aquesta exigència les zones comuns en edificis residencials.
zones amb tancaments vidriats a l’exterior, quan es compleixi simultàniament el següent:
θ•>65º θangle des del punt mig de l’acristalament fins a la cota màxima de l’edifici obstacle, mesurat en graus sexagesimals. (veure figura 2.1)
T● Aw > 0,07 A
T coeficient de transmissió lluminosa del vidre de la finestra del local, expressat en tant per un. Aw àrea d’acristalament de la finestra de la zona [m2]. A àrea total de les Superfícies interiors del local (sòl + sostre + parets + finestres)[m2].
zones amb tancaments vidrats a patis o atris, quan es compleixi simultàniament el següent
Patis no coberts:
ai > 2 x hi ai amplada
hi distància entre el sòl de la planta on es trobi la zona en estudi i la coberta de l’edifici (veure figura 2.2)
Patis coberts per acristalaments:
ai > (2 / Tc) x hi hi distància entre la planta on es trobi el local en estudi i la coberta de l’edifici (veure figura 2.3)
Tc coeficient de transmissió lluminosa del vidre de tancament del pati, expressat en tant per un.
Que es compleixi l’expressió següent:
T● Aw > 0,07 A
T coeficient de transmissió lluminosa del vidre de la finestra del local, expressat en tant per un. Aw àrea d’acristalament de la finestra de la zona [m2]. A àrea total de les Superfícies interiors del local (sòl + sostre + parets + finestres)[m2].
4. ANNEXES A LA MEMÒRIA
4.1. DOCUMENTACIÓ DE LA GESTIÓ DE RESIDUS
Situació:Municipi :
Volum
(1) m3 (tones/m3) (tones)
grava i sorra compacta 0 2 0
grava i sorra solta 0 1,7 0
argiles 98 2,1 205,863
terra vegetal 0 1,7 0
terraplé 0 1,7 0
pedraplé 0 1,8 0
altres 0 0 0
98 m3 205,863 t 118 m3
Superfície construïda (2) 277 m2
Pes Pes residus Volum aparent Volum aparent(tones/m2) (tones) (m3/m2) (m3)
sobrants d'execució 0,05 13,845 0,045 12,4605
obra de fàbrica 0,015 4,1535 0,018 4,9842
formigó 0,032 8,8608 0,0244 6,75636
petris 0,002 0,5538 0,0018 0,49842
altres 0,001 0,2769 0,0013 0,35997
embalatges 0,038 10,5222 0,08 22,152fustes 0,0285 7,89165 0,067 18,5523
plàstics 0,00608 1,683552 0,008 2,2152
paper i cartró 0,00304 0,841776 0,004 1,1076
metalls 0,00038 0,105222 0,001 0,2769
0,088 24,3672 t 0,125 34,6125 m3
fonaments/estructura m3 m3 m3
formigóns, fàbrica, petris
fustes
plàstics
paper i cartró
metalls
altres
guix
Totals 4,1535 m3 m3 m3
RE
SID
US
Obr
a N
ova
Ofic
ina
Con
sulto
ra T
ècni
ca. C
ol·le
gi d
’Arq
uite
ctes
de
Cat
alun
ya
juny
de
2006
(
Fon
t: G
uia
d'ap
licac
ió d
el D
ecre
t 201
/199
4 -
Pro
gram
a LI
FE
- IT
EC
)
DECRET 21/2006 Adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència als edificis
14,5372515,92175
0,58149
0,1453725
2,90745
1,536795
0,207675
Cal Jardiner
Total residu excavació
Total residu edificació
Residus d'excavació Volum aparent
m3
0
tancaments acabats
Desglòs de residus de construcció per tipus i fase d'obra
acabatstancaments
Residus de construcció totals
117,63600
Tipus de terres d'excavació
Pes residu Densitat residu real
00
0
0,91377 0,1592175
0,1592175
FITXA PEL COMPLIMENT DE:
DECRET 201/1994 i DECRET161/2001, Reguladors dels enderrocs i altres residus de la construcció
IDENTIFICACIÓ DE L'EDIFICI
AVALUACIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS RESIDUS
Comarca :Parets del Vallès
RESIDUS Obra nova
tipus i quantitats
Barcelonès
1,287585
0,207675
5,8149
1,0176075
1,8898425
2,1805875
13,37427
0,4776525
0,63687
1,1145225
si no
Metalls si no
Fustes si no
Plàstics si no
Vidre si no
Potencialment perillosos si X
Altres no perillosos si no
tipus de residu
Total excavació 118
Total construcció 34,6125
Càlcul de la fiança 118 m3 6,01 709,18 euros
42,55 m3 12,02 511,45 euros
160,55 m3
1220,63 euros
Notes: (1) Emplenar la medició d'excavació segons tipus de terreny en m3 (sense esponjament)(2) Emplenar la superficie construïda de l'edifici(3) Cal especificar quin residu tracta el gestor, l'adreça i el codi de gestor(4) Emplenar la quantitat total de residu si no es reutilitza ni recicla
m3
Instal·lacions de reciclatge i/o valorització
Dipòsit autoritzat de terres, enderrocs i runes de la construcció
GESTIÓ DE RESIDUS
m3
FITXA PEL COMPLIMENT DE: RESIDUS Obra novaDECRET 201/1994 i DECRET161/2001, Reguladors dels enderrocs i altres residus
de la construcció
DECRET 21/2006 Adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència als edificis gestió
RE
SID
US
Obr
a N
ova
Ofic
ina
Con
sulto
ra T
ècni
ca. C
ol·le
gi d
’Arq
uite
ctes
de
Cat
alun
ya
juny
de
2006
(
Fon
t: G
uia
d'ap
licac
ió d
el D
ecre
t 201
/199
4 -
Pro
gram
a LI
FE
- IT
EC
)
Tipus de residu i Nom ,adreça i codi de gestor del residu ( decret 161/2001)(3)
Els residus es gestionaran fora de l'obra en:
adreçagestor codi del gestor
VOLUM TOTAL DELS RESIDUS
eu/m3
Total fiança
Els materials d'excavació que es reutilitzin a la mateixa obra o en una altra autoritzada, no tenen la consideració de residu
Petris, obra de fàbrica i formigó
Residus de construcció (4)
Residus de excavació (4) eu/m3
S'han previst operacions de destria i recollida selectiva dels residus a l'obra en contenidors o espais reservats pels seguents residus
4.2. ECO EFICIÈNCIA
DADES DE L'EDIFICI:
X
USOS DE L'EDIFICI:
AIGUA tots els usos P A
X XX XX X
70 %
Comarca
Docent (escoles infantils i centres de formació primària, secundària, universitària i professional)
Sanitari (hospitals, clíniques, ambulatoris i centres de salut)
XX
X
X
X
X
X X
ECOEFICIÈNCIAPROJECTE D'EXECUCIÓ
(JUSTIFICACIÓ DE LES DISPOSICIONS ADOPTADES)
Parc Cal Jardiner
XX
Barcelonès
Dec
ret
21/2
006
- A
dopc
ió d
e cr
iteris
am
bien
tals
i d'
ecoe
ficiè
ncia
en
els
edifi
cis.
Ofic
ina
Con
sulto
ra T
ècni
ca .C
ol·le
gi d
'Arq
uite
ctes
de
Cat
alun
ya .
Dep
arta
men
t de
Med
i Am
bien
t i H
abita
tge.
Gen
eral
itat d
e C
atal
unya
Jul
iol 2
006
ADOPCIÓ DE CRITERIS AMBIENTALS I D’ECOEFICIÈNCIA EN ELS EDIFICIS.
DECRET 21/2006
PRODUCTES
MATERIALS I SISTEMES CONSTRUCTIUS tots els usos
no és d’aplicació quan :
si es preveu la instal·lació d’aparell rentavaixelles: a l’espai previst, hi haurà una presa d’aigua freda i una d’aigua calenta
per la producció d’ACS s’utilitzen resistències elèctriques amb efecte Joule; a qualsevol zona climàtica:
Municipi:Situació:
aixetes de lavabos, bidets, aigüeres i equips de dutxa: cabal Q ≤ 12 l/min; Q ≥ 9 l/min a 1 bar
cisternes de vàters amb mecanismes de doble descàrrega o descàrrega interrompible
M
xarxa de sanejament separada per aigües residuals i pluvials fins arqueta fora propietat o limit més proper
X
PROTECCIÓ SOLAR
AILLAMENT TÈRMIC
Parets del vallès (Barcelona)
AIXETES
SANEJAMENT
ENERGIA tots els usos
l’aportació energètica solar és cobreix amb altres fonts d’energies renovables
obertures de cobertes i façanes d’espais habitables amb vidres dobles o similar : Km ≤ 3,30 W/m2K
parts massisses de tots els tancaments verticals exteriors, ponts tèrmics inclosos : Km ≤ 0,70 W/m2K (2)(3)
demanda ACS a 600
en edificis de nova planta per limitacions de la normativa urbanística que impossibilita la superfície de captació
cal justificar-ho adequadament a la memòria
X
Xobertures de cobertes i façanes orientades a sud-oest (± 900), disposen d’element o tractament a l’exterior o entre els dos vidres tal que : factor solar de la part envidrada S≤ 35%
xAdministratiu (centres de l'Administració pública, bancs,oficines)
Gran rehabilitacióNova edificació Reconversió d'antiga edificació
Habitatge
Residencial col·lectiu ( hotels, pensions, residències, albergs )
Esportiu ( polisportius, piscines i gimnasos)
contribució mínima d’energia solar en producció d’ACS
zona climàtica
%
RENTAVAIXELLES
ús docent, sanitari o esportiu: aixetes lavabos i dutxes : temporitzadors o detectors de presència
l’edifici no compta amb suficient assolellament
en rehabilitació per la configuració prèvia de l’edifici o de la normativa urbanística
no és d’aplicació quan :
l’aportació energètica és cobreix amb altres fontsd’energies renovables
marca AENOR Medioambiente
etiqueta ecològica tipus III (UNE 150.025/2005 IN)
la zona no té servei de gas canalitzat
distintiu de garantia de qualitat ambiental de la Generalitat deCatalunya
preveu un espai fàcilment accessible de 150
dm3 per separar les fraccions següents: envasos lleugers, matèria orgànica, vidre, paper/cartró i rebuig
al menys una família de productes de laconstrucció de l’edifici (productes destinats almateix ús), haurà de disposar d'un delssegüents : etiqueta ecològica tipus I (UNE-EN ISO 14024/2001)
etiqueta ecològica de la Unió Europea
RESIDUS. DOMÈSTICS tots els usos
ALTRES USOS (sense perjudici d’altres normatives)
HABITATGES (adaptant-se a les ordenances municipals)
les diferents unitats privatives disposen segons el seu ús un sistema d’emmagatzematge per separat dels diferents tipus de residu :
Xal'interior de les unitats privatives
a un espai comunitari
PRODUCCIÓ NO ELÈCTRICA:
PR
OD
UC
CIÓ
D’A
IGU
A C
AL
EN
TA
SA
NIT
ÀR
IA A
MB
E
NE
RG
IA S
OL
AR
per protecció patrimoni cultural català
PRODUCCIÓ ELÈCTRICA per efecte Joule:
contribució mínima d’energia solar en producció d’ACS
X
X
X
Ampliació de Cal Jardiner
l/dia
edificis amb demanda d’aigua calenta sanitària
≥ 50 l/dia a 600 han de disposar de sistema de producció d’ACS amb energia solar tèrmica
USUARIS DE L'EDIFICI
X
PARÀMETRES D'ECOEFICIÈNCIA D’OBLIGAT COMPLIMENT PROJECTE (1)
P A
P A
5
5
5
6
6 6 X
6 6 X X
5 5 X X
4
6 6 X X
8
4
5
4 4 X X
4
5 5 X X
8
7
3 X X
32
(1)
(2)
(3)
Dec
ret
21/2
006
- A
dopc
ió d
e cr
iteris
am
bien
tals
i d'
ecoe
ficiè
ncia
en
els
edifi
cis.
Ofic
ina
Con
sulto
ra T
ècni
ca .C
ol·le
gi d
'Arq
uite
ctes
de
Cat
alun
ya .
Dep
arta
men
t de
Med
i Am
bien
t i H
abita
tge.
Gen
eral
itat d
e C
atal
unya
Jul
iol 2
006
Per algunes zones climàtiques, els requeriments del CTE, son més restrictius que els del decret de ecoeficiencia
Per tal de no entrar en contradicció amb el Codi Tècnic de l’Edificació, a partir de la data d’aplicació obligatòria del Document Bàsic HE(29/09/2006) la Km s’assimilarà a la UMlim, és a dir, a la Transmitància límit mitjana dels murs de l’edifici (taules 2.2 del CTE)
RESIDUS D'OBRA tots els usos
El projecte d'execució incorpora un pla de residus de la construcció, quantificant els residus generats per tipòlogies ifases d'obra. Defineix les operacions de destriament o recollida selectiva que es preveuen realitzar a obra, especificantla reutilització in situ i/o identificant els gestors de residus autoritzats
en edificis d’habitatges, les obertures dels tancaments exteriors sobreexposats o exposats(NRE-AT/87), disposen de solucions de finestra, doble finestra o balconada, on el conjuntde bastiment i envidrament tenen aïllament a so aeri R de ≥ 28 dBA
en els edificis d’habitatges, els elements horitzontals de separació entre propietats i usuarisdiferents, i també les cobertes transitables, tenen solucions constructives en les que elnivell d’impacte Ln en l’espai inferior sigui ≤ 74 dBA
utilitzar al menys un producte obtingut del reciclatge de productes (de la construcció,pneumàtics, residus d’escumes, etc)
en cas de demolició prèvia, reutilitzar els residus petris generats en la construcció del nouedifici
que les diferents entitats privatives de l’edifici disposin de ventilació creuada natural
X
Cal especificar a quin dels documents: memòria M, planols P o/i amidaments A es justifiquen les solucions adoptades
INSTAL·LACIONS
disposar d’un sistema de reaprofitament de les aigües pluvials de l’edifici
disposar d’un sistema de reaprofitament de les aigües grises i pluvials de l’edifici
utilització d’energies renovables per obtenir la climatització (calefacció i/o refrigeració) del’edifici
X
PROJECTE
enllumenat d’espais comunitaris o d’accés amb detectors de presència, sense que afectinegativament al sistema d’enllumenat
X
façana ventilada a orientació sud-oest (± 900)
coberta enjardinada
coberta ventilada
sistemes preindustrialitzats, com a mínim al 80% de la superfície dels tancaments exteriors
sistemes preindustrialitzats, com a mínim al 80% de la superfície de l’estructura
DISSENY DE L'EDIFICI
X
en edificis d’habitatges que el 80% d’aquests rebin a l’obertura de la sala una horad’assolellament directe entres les 10 i les 12 hores solars, el solstici d’hivern
PUNTSen la construcció de l’edifici cal obtenir un mínim de 10 punts, utilitzant algunes de les solucions constructives següents:
MATERIALS I SISTEMES CONSTRUCTIUS tots els usos
PROJECTE
M
PROJECTE
(JUSTIFICACIÓ DE LES DISPOSICIONS ADOPTADES)
PARÀMETRES AMBIENTALS D’OBLIGAT COMPLIMENT
M EDIFICIS D’HABITATGES exclusivament
AILLAMENT ACÚSTIC
reduir el coeficient mitjà de transmitància tèrmica Km dels tancaments verticals exteriors en
un 30% de 0,70 W/m2K ; Km ≤ 0,49 W/m2K
reduir el coeficient mitjà de transmitància tèrmica Km dels tancaments verticals exteriors en
un 10% de 0,70 W/m2K ; Km ≤ 0,63 W/m2K
reduir el coeficient mitjà de transmitància tèrmica Km dels tancaments verticals exteriors en
un 20% de 0,70 W/m2K ; Km ≤ 0,56 W/m2K
entre interior d’habitatges i espais comunitaris: aïllament mínim a so aeri R de 48 dBA
elements horitzontals i parets separadores entre propietaris o usuaris diferents: aïllament mínim a so aeri R de48 dBA
AILLAMENT ACÚSTIC
PARÀMETRES D'ECOEFICIÈNCIA D'OBLIGAT COMPLIMENT
MATERIALS
CONSTRUCCIÓ
AILLAMENT TÈRMIC
DECRET 21/2006
ADOPCIÓ DE CRITERIS AMBIENTALS I D’ECOEFICIÈNCIA EN ELS EDIFICIS.
ECOEFICIÈNCIAPROJECTE D'EXECUCIÓ
X
X
X
X
4.3. CÀLCUL DE LES INSTAL·LACIONS I ESQUEMA
UNIFILAR
CÀLCUL CÀRREGUES FRIGORÍFIQUES I CALEFACCIÓ
BUC 1
CALCULO DE CARGAS FRIGORIFICAS BUC1
LOCAL: 20,18 Nº PERSONAS 5
BARCELONA18 K (Kcal/ h ºC m2) (kg/m3) TIPO
0,4 300 SOLEADOºC,%HR ENTALPIA 0,8 300
31 1,968 1,425 2,455 CORTINA INT C. DOBLE 0,52
435,888 m3/h
DATO K, R dT W LATENTESN 2,10 65
NEE
SES
SOO
NOH
SombraN 2,10 2,4 6
NEE
SES
SOO
NOH
SombraN 17,00 0,8 6
NEE 20,10 0,8 7
SES
SOO
NOSombra
SOLEADO 20,18 0,40 21,238,20 1,90 3,020,18 1,40 3,0
Nº PERSONAS 5,00 477W ILUMINACION 116,00
15,00 110435,89 3.210
(W) 1.605
18 h
1 SUPERFICIE (m2)CLIENTE: CAL JARDINER (PERETS DEL VALLES)
PROYECTO: BUC 1PROVINCIA:
HORA SOLARTECHO
PARED EXT.TEMPERATURA EXTERIOR
19,4TABIQUES
HUMEDAD RELATIVA. EXT. SUELOTEMPERATURA INTERIOR
12,7VENTANAS
HUMEDAD RELATIVA.INTER FACTOR DE SOMBRAAIRE EXTERIOR (s/ RITE) Escenarios
W SENSIBLES
RA
DIA
CIO
N
m2 VENTANAS
83
TR
AN
SM
ISIO
N
m2 VENTANAS
35
m2 PARED EXTERIOR
98
136
m2 TECHO 199m2 TABIQUES INTERIORES 253
m2 SUELO 99
145W APARATOS ELECTRICOS
W CARGA LATENTE
A. E
. m3/h INFILTRACIONES 30m3/h AIRE EXTERIOR 876
C. I
NT
. ALTA ACTIVIDAD 767FLUORESCENTE
438 CARGA TOTAL (W) 4.470
LA CARGA PUNTA SE PRODUCE A LAS
CALCULO DE CALEFACCIÓN BUC 1
LOCAL: 20,18
BARCELONA 20%K (Kcal/ h ºC m2) TIPO
0,4 SOLEADOºC 0,82 1,9
21 1,419 2,45
435,888 m3/h
DATO K dT W SENSIBLESN 2,10 2,4 19 111
NEE
SES
SOO
NOH
NEE 20,10 0,8 19 355
SES
SOO
NON 17,00 0,8 19 300
SOLEADO 20,18 0,4 19 178,334883738,20 1,9 10 80220,18 1,4 10 312
00
15 95435,89 1.386
9864.528
1 SUPERFICIE (m2)CLIENTE: CAL JARDINER (PARETS DEL VALLES)
PROYECTO: BUC 1PROVINCIA: FACTOR DE INTERMITENCIA
TECHOPARED EXT.
TEMPERATURA EXTERIOR TABIQUESTEMPERATURA INTERIOR SUELO
DIFERENCIA VENTANASNº PERSONAS
AIRE EXTERIOR (s/ RITE) Escenarios
TR
AN
SM
ISIO
N
m2 VENTANAS
m2 PARED EXTERIOR
m2 TECHOm2 TABIQUES INTERIORES
m2 SUELO
FACTOR DE INTERMITENCIA CARGA TOTAL (W)..............
C.I. PERSONAS
ILUMINACION
A. E
. m3/h INFILTRACIONESm3/h AIRE EXTERIOR
CÀLCUL CÀRREGUES FRIGORÍFIQUES I CALEFACCIÓ
BUC 2
CALCULO DE CARGAS FRIGORIFICAS BUC 2
LOCAL: 14,3 Nº PERSONAS 4
BARCELONA17 K (Kcal/ h ºC m2) (kg/m3) TIPO
0,4 300 SOLEADOºC,%HR ENTALPIA 0,8 300
31 1,968 1,425 2,455 CORTINA INT C. DOBLE 0,52
308,88 m3/h
DATO K, R dT W LATENTESN
NEE
SES
SOO 2,10 436
NOH
SombraN
NEE
SES
SOO 2,10 2,4 6
NOH
SombraN 21,10 0,8 6
NEE
SES
SOO 12,20 0,8 18
NOSombra
SOLEADO 14,30 0,40 20,631,50 1,90 3,014,30 1,40 3,0
Nº PERSONAS 4,00 381W ILUMINACION 116,00
15,00 110308,88 1.137
(W) 1.630
17 h
1 SUPERFICIE (m2)CLIENTE: CAL JARDINER (PARETS DEL VALLES)
PROYECTO: BUC2PROVINCIA:
HORA SOLARTECHO
PARED EXT.TEMPERATURA EXTERIOR
19,4TABIQUES
HUMEDAD RELATIVA. EXT. SUELOTEMPERATURA INTERIOR
12,7VENTANAS
HUMEDAD RELATIVA.INTER FACTOR DE SOMBRAAIRE EXTERIOR (s/ RITE) Escenarios
W SENSIBLES
RA
DIA
CIO
N
m2 VENTANAS
554
TR
AN
SM
ISIO
N
m2 VENTANAS
35
m2 PARED EXTERIOR
110
209
m2 TECHO 137m2 TABIQUES INTERIORES 209
m2 SUELO 70
140W APARATOS ELECTRICOS
W CARGA LATENTE
A. E
. m3/h INFILTRACIONES 30m3/h AIRE EXTERIOR 310
C. I
NT
. ALTA ACTIVIDAD 614FLUORESCENTE
2.423 CARGA TOTAL (W) 4.053
LA CARGA PUNTA SE PRODUCE A LAS
CALCULO DE CALEFACCIÓN BUC 2
LOCAL: 14,3
BARCELONA 20%K (Kcal/ h ºC m2) TIPO
0,4 SOLEADOºC 0,82 1,9
21 1,419 2,44
308,88 m3/h
DATO K dT W SENSIBLESN
NEE
SES
SOO 2,10 2,4 19 111
NOH
NEE
SES
SOO 12,20 0,8 19 216
NON 21,10 0,8 19 373
SOLEADO 14,3 0,4 19 126,37209331,50 1,9 10 66114,30 1,4 10 221
00
15 95308,88 982
7543.541
1 SUPERFICIE (m2)CLIENTE: CAL JARDINER (PARETS DEL VALLES)
PROYECTO: BUC2PROVINCIA: FACTOR DE INTERMITENCIA
TECHOPARED EXT.
TEMPERATURA EXTERIOR TABIQUESTEMPERATURA INTERIOR SUELO
DIFERENCIA VENTANASNº PERSONAS
AIRE EXTERIOR (s/ RITE) Escenarios
TR
AN
SM
ISIO
N
m2 VENTANAS
m2 PARED EXTERIOR
m2 TECHOm2 TABIQUES INTERIORES
m2 SUELO
FACTOR DE INTERMITENCIA CARGA TOTAL (W)..............
C.I. PERSONAS
ILUMINACION
A. E
. m3/h INFILTRACIONESm3/h AIRE EXTERIOR
CÀLCUL CÀRREGUES FRIGORÍFIQUES I CALEFACCIÓ
SALA POLIVALENT
CALCULO DE CARGAS FRIGORIFICA SALA POLIVALENT
LOCAL: 115 Nº PERSONAS 45
BARCELONA17 K (Kcal/ h ºC m2) (kg/m3) TIPO
0,4 300 SOLEADOºC,%HR ENTALPIA 0,8 300
31 1,968 1,425 2,355 CORTINA INT C. DOBLE 0,52
1296 m3/h
DATO K, R dT W LATENTESN
NEE 7,40 27
SES
SOO 7,40 436
NOH
Sombra 7,40N
NEE 7,40 2,3 6
SES
SOO 7,40 2,3 6
NOH
Sombra 7,40 2,3 6N
NEE 45,52 0,8 7
SES
SOO 38,12 0,8 18
NOSombra
SOLEADO 115,00 0,40 20,677,00 1,90 3,0
115,00 1,40 3,0Nº PERSONAS 45,00 1.570
W ILUMINACION 1.150,00
15,00 1101.296,00 4.773
(W) 6.453
17 h
11.342 CARGA TOTAL (W) 17.795
LA CARGA PUNTA SE PRODUCE A LAS
A. E
. m3/h INFILTRACIONES 30m3/h AIRE EXTERIOR 1.302
C. I
NT
. BAJA ACTIVIDAD 3.035FLUORESCENTE 1.438
W APARATOS ELECTRICOSW CARGA LATENTE
m2 TECHO 1.102m2 TABIQUES INTERIORES 510
m2 SUELO 562
119
m2 PARED EXTERIOR
284
652
119
1.951
TR
AN
SM
ISIO
N
m2 VENTANAS
119
W SENSIBLES
RA
DIA
CIO
N
m2 VENTANAS
121
TEMPERATURA INTERIOR12,7
VENTANASHUMEDAD RELATIVA.INTER FACTOR DE SOMBRA
AIRE EXTERIOR (s/ RITE) Aulas
PROVINCIA:HORA SOLAR
TECHOPARED EXT.
TEMPERATURA EXTERIOR19,4
TABIQUESHUMEDAD RELATIVA. EXT. SUELO
1 SUPERFICIE (m2)CLIENTE: CAL JARDINER (PARETS DEL VALLES)
PROYECTO: SALA POLIVALENT
CALCULO DE CALEFACCIÓN SALA POLIVALENT
LOCAL: 115
BARCELONA 20%K (Kcal/ h ºC m2) TIPO
0,4 SOLEADOºC 0,82 1,9
21 1,419 2,345
1296 m3/h
DATO K dT W SENSIBLESN
NEE 7,40 2,3 19 376
SES
SOO 7,40 2,3 19 376
NOH
NEE 45,52 0,8 19 805
SES
SOO 38,12 0,8 19 674
NON
SOLEADO 115 0,4 19 1016,2790777,00 1,9 10 1.616
115,00 1,4 10 1.77800
15 951.296,00 4.123
3.00313.896
FACTOR DE INTERMITENCIA CARGA TOTAL (W)..............
C.I. PERSONAS
ILUMINACION
A. E
. m3/h INFILTRACIONESm3/h AIRE EXTERIOR
TR
AN
SM
ISIO
N
m2 VENTANAS
m2 PARED EXTERIOR
m2 TECHOm2 TABIQUES INTERIORES
m2 SUELO
TEMPERATURA INTERIOR SUELODIFERENCIA VENTANAS
Nº PERSONASAIRE EXTERIOR (s/ RITE) Aulas
PROVINCIA: FACTOR DE INTERMITENCIA
TECHOPARED EXT.
TEMPERATURA EXTERIOR TABIQUES
1 SUPERFICIE (m2)CLIENTE: CAL JARDINER (PERETS DEL VALLES)
PROYECTO: SALA POLIVALENT
CÀLCULS DE LÍNIES I C.D.T.
POTÈNCIA TENSIÓ INTENSITAT SECCIÓ COND. DENSITAT LONGITUD C.D.T. (%) Icc
(W) (V) (A) (mm2) PROTECC. (A/mm2) (m) PARCIAL TOTAL TRAM TOTAL (kA)
G 17.200 400 0,90 27,5845 4x 25 16 1,1034 20,0 0,1536 0,1536 0,0249 0,0249 12,8300
1 300 230 0,90 1,4493 2x 2,5 2,5 0,5797 20,0 0,1620 0,3156 0,2494 0,2744 0,67072 100 230 0,90 0,4831 2x 1,5 1,5 0,3221 20,0 0,0900 0,2436 0,4157 0,4406 0,41763 300 230 0,90 1,4493 2x 2,5 2,5 0,5797 25,0 0,2025 0,3561 0,3118 0,3367 0,54654 100 230 0,90 0,4831 2x 1,5 1,5 0,3221 25,0 0,1125 0,2661 0,5196 0,5446 0,33795 1.500 230 0,90 7,2464 2x 2,5 2,5 2,8986 40,0 1,6203 1,7739 0,4988 0,5238 0,35136 100 230 0,90 0,4831 2x 1,5 1,5 0,3221 40,0 0,1800 0,3336 0,8314 0,8563 0,21497 1.500 230 0,90 7,2464 2x 2,5 2,5 2,8986 25,0 1,0127 1,1663 0,3118 0,3367 0,54658 1.500 230 0,90 7,2464 2x 2,5 2,5 2,8986 30,0 1,2152 1,3688 0,3741 0,3991 0,46119 1.500 230 0,90 7,2464 2x 2,5 2,5 2,8986 45,0 1,8229 1,9765 0,5612 0,5861 0,3139
10 1.500 230 0,90 7,2464 2x 2,5 2,5 2,8986 45,0 1,8229 1,9765 0,5612 0,5861 0,313911 8.300 400 0,90 13,3111 4x 4 4 3,3278 30,0 0,6948 0,8484 0,2338 0,2588 1,236612 500 230 0,90 2,4155 2x 2,5 2,5 0,9662 35,0 0,4726 0,6262 0,4365 0,4614 0,3988
RESISTENCIA (Ohms)LÍNIA COS µ
SUBQUADRE AMPLIACIÓ
ESCOMESA A QUADRE GENERAL
NOTA IMPORTANT: Totes les especificacions i descripcions es complementen amb els plànols i
amidaments. Totes les mides s’ajustaran a les dimensions reals del solar i les
mitgeres, sent el contractista o diferents industrials responsables del replantejos, pressa de mides i la seva. comprovació
Sota criteri de la DIRECCIÓ FACULTATIVA de l’obra es podran substituir els
materials especificats per altres equivalents amb les mateixes característiques i prestacions tècniques.
Tos els productes de construcció (productes, equips i materials) que
s’incorporin amb caràcter permanent als edificis, en funció de l’ús previst, portaran la marca CE, de conformitat amb la Directiva 89/106/CEE de productes de construcció, transposada per el RD 1630/1992, de desembre, modificada per el RD 1329/1995.
BARCELONA
Març de 2014
L’ARQUITECTE LA PROPIETAT Joaquim Matutano Ros Ajuntament de Parets del Vallès Col·legiat 26846/1