1- Evolució econòmica (polítiques econòmiques) · PDF fileForta mobilitat de la població - Migracions internes (anys 20) Forta urbanització - Creixement de ciutats com Barcelona

sortir SORTIR

Armand Figuera Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya Crèdit 2

TORNAR

1900 1936

Lent creixement de l’economia... fins 1929

Pèrdua colonial

proteccionisme

Proteccionisme Reformes socials

Però...

provoca Prosperitat

Disminució del deute

Malgrat tot

Pèrdua de mercats

Repatriació

de capitals

Això va exigir 1914 - 1919 Primera Guerra Mundial

Crisi social

Poca modernització (poca reinversió dels beneficis)

Sous baixos Inflació

Anys vint creixement Dictadura Primo de Rivera

Es va caracteritzar per

Intervencionisme

Depressió 2a República

Es va caracteritzar per

però

Deute públic

Agitació social

1- Evolució econòmica (polítiques econòmiques)

1

Analitzarem els sectors econòmics (agricultura i indústria), la demografia i la societat

(classes socials, dona i moviment obrer)

videos_eco i soc XX/societat del segle XX.wmv

sortir SORTIR


TORNAR

2

Expansió

1900-1907

Depressió

1908-1912

Expansió

1913-1918

Depressió

1919-1923

Expansió

1923-1929

Quins fets o aspectes generals poden relacionar-se amb aquestes etapes

econòmiques, com a causa o efecte?

sortir SORTIR


TORNAR

27%

28%

45%

Terciari

Secundari

Primari

Espanya 1930

66%

18%16%

Espanya 1900

2

AGRICULTURA

Creus que és un sector important en el conjunt de l’economia espanyola?

Primari

Terciari

Secundari

Evolució de la població activa espanyola

sortir SORTIR


TORNAR

3

Rendiments i productivitat per hectàrea

0

50

100

150

200

250

300

Espanya

Itàlia

Alemanya

França

Dinamarca

Holanda

Espanya 58 55 61

Itàlia 156 161 180

Alemanya 148 205 218

França 128 136 153

Dinamarca 140 202 270

Holanda 192 237 282

1890 1910 1930

1.230.000

1.533.924

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

1900 1930

Augment de

la superfície

regada en

hectàrees

441.247

794.844

0

200.000

400.000

600.000

800.000

1900 1930

Consum

d'adobs

naturals en

tones

Consum

d'adobs

químics en

tones

Quines deduccions pots treure de l’observació d’aquestes gràfiques?

sortir SORTIR


TORNAR

4

Relaciona les dues gràfiques i explica quina problemàtica comporta a nivell social

Estructura de la propietat a Espanya

(1930)

95%

4%1%Grans

propietaris

Mitjans

propietaris

Petits

propietaris

Rendes de la terra a Espanya (1930)

43%

25%

32%

Grans

propietaris

Mitjans

propietaris

Petits

propietaris

Espanya

meridional

Resta

d’Espanya

Propietaris 21,6% 52,4%

Arrendataris i parcers 12,8% 14,4%

Jornalers 65,3% 33,2%

Explica les diferències entre aquestes dues zones d’Espanya

sortir SORTIR


TORNAR

5

Quina problemàtica representa aquest acudit?

Explica algunes de les polítiques econòmiques i socials que es posen en pràctica per tal de donar solució a aquesta problemàtica

sortir SORTIR


TORNAR

5

En resum:

Característiques generals de l’agricultura

Gran pes en l’economia del país Poca productivitat en general - Endarreriment - Poca modernització - Necessitat de proteccionisme En algunes zones (Catalunya, litoral...) - Modernització i especialització (oliva) Desigual repartiment de la terra - Espanya meridional de terratinents - Espanya del nord amb una propietat més dividida - Provoca conflictivitat social (Unió de Rabassaires) Polítiques estatals - Anys 20 millores en el regadiu - Durant la república: Reforma agrària, Llei de Contractes de Conreu

sortir SORTIR


TORNAR

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

7000

8000

9000

1910-

1914

1915-

1919

1920-

1924

1925-

1929

Exportacions

Importacions

Importacions i exportacions espanyoles de teixits de llana

Any ExcolòniesEuropa Amèrica

1910 8,6 10,1 72,2

1915 3,9 70,5 17,1

1920 9,5 11,2 72,2

1925 35,3 9,3 47,5

Destí de les exportacions de teixits de cotó (en %)

6

Quina és la principal deducció que es pot extreure d’aquestes dues taules?

INDÚSTRIA

sortir SORTIR


TORNAR

7

La diversificació industrial a Espanya (1890-1935) (1936=100)

Alimentària Energia

Tèxtil

Química

0

20

40

60

80

100

120

140

160

1890 1895 1900 1905 1910 1915 1920 1925 1930 1935 1936

0

20

40

60

80

100

120

Alimentària Energia Tèxtil Química

Què vol dir?

Què es pot deduir d’aquesta evolució?

sortir SORTIR


TORNAR

8

Quin problema ens presenta aquesta gràfica?

Salaris, preus i beneficis

Salaris

Preus

Beneficis

0

50

100

150

200

250

300

1913 1914 1915 1916 1917 1918

Salaris Preus Beneficis

sortir SORTIR


TORNAR

9

27%

28%

45%

27%

51%

22%Terciari

Terciari

Secundari

Secundari

Primari

Primari

Catalunya 1930

Espanya 1930

66%

18%16%

20%

27% 53%

Catalunya 1900

Espanya 1900

Comenta i compara la diferència que hi ha en la distribució de la població activa de Catalunya i Espanya

sortir SORTIR


TORNAR

5

En resum:

Característiques generals de la indústria

Poca productivitat Regionalització industrial - Tèxtil a Catalunya - Siderometal·lúrgia al País Basc Necessitat de proteccionisme Més pes de la indústria de béns d’equip que de béns de consum Guanya importància respecte al sector primari Nous sectors industrials - Químic, elèctric, petroli, ciment Enorme importància de la Primera Guerra Mundial

sortir SORTIR


TORNAR

10

Comenta aquesta evolució. Creus que ja eren paràmetres d’una societat moderna i industrialitzada?

Creixement de la població

a Espanya

1900 18.594.405

1910 19.927.150

1920 21.303.162

1930 23.563.867

Esperança de vida

0

10

20

30

40

50

60

70

1900 1910 1920 1936

dones

homes

Quina és la causa d’un augment de l’esperança de vida?

Demografia

videos_eco i soc XX/pais pobre.wmv

sortir SORTIR


TORNAR

11

Creixement natural de la població a Espanya i a Catalunya

Període Taxa natalitat (per mil) Taxa mortalitat (per mil)

Espanya Catalunya Espanya Catalunya

1901-1905 35,13 27,61 25,95 23,24

1906-1910 33,21 26,04 24,05 21,93

1911-1915 30,67 24,21 21,17 21,04

1916-1917 28,95 21,87

1918 29.24 33,21

1919-1920 28,57 22,77 23,09 22,59

1921-1925 29,89 23,22 20,23 18,31

1926-1930 28,55 20,36 17,89 15,46

Compara l’evolució de les taxes de Catalunya i les del conjunt d’Espanya. Observes alguna discontinuïtat en l’evolució de la mortalitat?

sortir SORTIR


TORNAR

12

Comenta els aspectes de mobilitat que afecta a la població espanyola en aquest període.

Creixement dels nuclis urbans

Ciutats 1900 1930

Madrid 539.835 952.832

Barcelona 533.000 1.005.565

València 213.550 320.195

Sevilla 148.315 228.729

Bilbao 83.306 161.987

Emigració cap a Amèrica

Període Total d’espanyols a

Amèrica

1898-1907 682.370

1908-1917 1.419.927

1918-1927 874.308

1928-1936 311.568

sortir SORTIR


TORNAR

5

En resum:

Característiques generals de la demografia

Modernització del règim demogràfic - Lenta baixada de natalitat - Fort descens de la mortalitat Millores higièniques i sanitàries Forta mobilitat de la població - Migracions internes (anys 20) Forta urbanització - Creixement de ciutats com Barcelona o Madrid - Transformacions urbanístiques (Eixample) Augment de l’emigració exterior - Cap a Amèrica, Algèria i a França Població activa primària es redueix un terç - Continua sent la primària la més important a Espanya - A Catalunya la meitat es dedica a la secundària

sortir SORTIR


TORNAR

14

Després d’analitzar tots els sectors econòmics i socials, fes una relació dels principals problemes de l’agricultura espanyola i catalana (pots diferenciar-les?) I de la indústria? I de la demografia? Es donen alguns elements comuns a tots aquests sectors econòmics i socials?

Consulta el dossier i la pàgina web per tal d’aprofundir en aquests temes i per resoldre l’exercici

sortir SORTIR


TORNAR

Evolució dels preus al detall a Madrid (pessetes per kg)

Compara les dues fonts i extreu conclusions econòmiques i

socials

Articles 1913 1917

Oli 13,7 18,5

Arròs 0,5 0,66

Bacallà 1,23 2,2

Mongetes 0,67 0,97Mitjana dels jornals (pessetes per dia)

Any Homes Dones Hores/dia

1913 2,81 1,31 10

1914 2,76 1,23 10

1915 3,02 1,31 10

1916 3,03 1,38 9

1917 3,11 1,42 9

1918 3,53 1,77 8,9

1919 4,13 1,77 8

1920 5,04 2,22 815

Transformacions socials

sortir SORTIR


TORNAR

Nombre d’afiliats a la UGT i a la CNT (1910 - 1931)

Comenta l’evolució de les taules i compara els dos

sindicats?

Any UGT CNT

1910 40000 11000

1914 119114

1918 90000 114000

1919 160480 745000

1920 220000

1923 210617 250000

1929 228507

1930 277011

1931 958176 535565

16

sortir SORTIR


TORNAR

Partit Radical (A. Lerroux)

Augment del proletariat Increment del moviment obrer (PSOE, UGT, CNT)

El moviment obrer

Fig. 20

Vagues de 1902 repressió de l’exèrcit i acomiadaments

1907 Solidaritat Obrera

1911 CNT 1927 FAI

1919_1923 Pistolerisme Violència de la CNT i la patronal (Sindicat Lliure) (assassinats de Salvador Seguí i Francesc Layret)

1919 la vaga de la Canadenca (jornada laboral de les 8 hores) 1921 Llei de Fugues Assassinat d’Eduardo Dato


1918 Congrés de Sants

1900 1931 1923

Crisi de la Restauració Dictadura de Primo de Rivera

Organització del moviment

PSOE UGT Organitzacions anarquistes Sindicats catòlics Partits republicans

1921 PCE

Clandestinitat

Excepte PSOE i UGT

Acció Obrera

Àngel Pestaña (sindicat únic) B. Durruti (acció directa)

1909 Setmana Tràgica

1917 Vaga revolucionària

16

videos_eco i soc XX/movimentobrer_1910.wmv

videos_eco i soc XX/lerroux.wmv

http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=1582926

http://www.xtec.net/~jbuxader/historia/vocabulari/s.htm#Solidaridad%20Obrera

http://www.xtec.net/~jbuxader/historia/vocabulari/c2.htmConfederació%20Nacional%20del%20Treball%20(CNT)

videos_eco i soc XX/movobrerXX_1900_1936.wmv

sortir SORTIR


TORNAR

La condició de la dona

Pocs canvis, pocs drets legals Submissió, incultura i analfabetisme

Moviment de dretes i catòlic Asociación Nacional de Mujeres Españolas (1918)

Lluita reivindicativa

En els inicis del segle XX es caracteritzava per

Circumscrita a un

Les millores 1910 Accés de la dona a la Universitat 1918 Accés a l’administració pública

2a República Emancipació femenina Equiparació legal amb els homes (dret al vot, elegibilitat...) (Victoria Kent, Clara Campoamor...)

En uns inicis


17

sortir SORTIR


TORNAR


17

sortir SORTIR


TORNAR


17

sortir SORTIR


TORNAR

Alguns exemples de la submissió de la dona (1900-1931)

Comenta aquests exemples

L’any 1898, es recomanava que de les 36 hores lectives setmanals

dedicades a les nenes, se’n destinessin vuit a la religió, catorze a les labors

i catorze més a la resta de les matèries.

La dona era considerada un ésser diferent, caracteritzada pel sentiment i

l’afecte, mentre que l’home es caracteritzava per la raó i la consciència.

Doble jornada laboral (a casa i a la fàbrica). Sous més baixos per la mateixa

feina que la de l’home.

Discriminació jurídica de la dona casada. Codi civil: obligació d’obeir al

marit. En cas d’adulteri l’home podia matar la dona, si ella el cometia. La

dona no va tenir dret de vot fins el 1933.

18

L’educació de les nenes a principis de segle XX http://www.xtec.es/~jrovira6/restau21/monserda.htm

http://www.xtec.es/~jrovira6/restau21/monserda.htm

http://www.xtec.es/~jrovira6/restau21/monserda.htm

sortir SORTIR


TORNAR

Documents Moviment Obrer

18

Congrés de Sants Reunió de la Confederació Regional del Treball de Catalunya, celebrada els dies 28, 29 i 30 de juny i 1 de juliol de 1918 a l'Ateneu Racionalista de Sants (Barcelona). Hi participaren uns 160 delegats en nom de 153 societats i sindicats obrers i 73 860 afiliats (93 dels quals delegats en nom de 54 572 obrers barcelonins, el 73% del Total de treballadors representats). Fou la primera reunió regular de la CNT des del 1911 i significà la manifestació de la reorganització confederal iniciada el 1915. Els principals temes discutits foren lògicament organitzatius i se centraren en la discussió dels sindicats únics com a base orgànica de la Confederació, a més de la qüestió de la tàctica de l'acció directa i del contingut anarcosindicalista de la CNT. En conjunt, el congrés significà un triomf dels sindicalistes —en especial de Salvador Seguí, Camil Piñón, Salvador Quemades, Enric Rueda, Joan Pey i també Ángel Pestaña— els quals, alhora que aconseguien d'imposar el sindicat únic, limitaven la defensa de l'acció directa a una simple recomanació i afirmaren l'apoliticisme i el rebuig dels polítics professionals dins la CNT. El congrés afavorí un extraordinari creixement de la CNT (a la fi d'any els afiliats ja eren uns 345000) i impulsà la seva reorganització a tot l'estat espanyol.

Font: Buxaweb