72

01premis arq 07 - - ANGEL HEVIAangelhevia.com/wp-content/uploads/PCP07.pdf · En resum, suposa excel·lència posada al servei de la comunitat i de l’interès general. És una altra

  • Upload
    dangdan

  • View
    213

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

L’obra que enguany presentam, «Trenta-vuit pisos tutelats per a persones ma-

jors» (Son Rossinyol, Coll d’en Rabassa), destaca pels valors que porta aparellats:

avantguarda arquitectònica integrada en el nucli que l’acull, innovació, benestar

dels usuaris, cura mediambiental, preocupació social i utilitat pública. En resum,

suposa excel·lència posada al servei de la comunitat i de l’interès general. És una

altra proposta, un altre referent a seguir en aquest camí en la millora del model

de ciutat que hem rebut.

Vull felicitar l’equip d’arquitectes que la va concebre i agrair-los que optassin amb

ella al premi Guillem Sagrera, que és una altra manera de compartir amb la so-

cietat els assoliments del taller.

Aina CalvoBatlessa de Palma

La obra que presentamos este año, «Treinta y ocho pisos tutelados para personas mayores»

(Son Rossinyol, Coll d’en Rabassa), destaca por sus valores que lleva aparejados: vanguardia

arquitectónica integrada en el núcleo que la acoge, innovación, bienestar de los usuarios,

cura medioambiental, preocupación social y utilidad pública. En resumen, supone excelencia

puesta al servicio de la comunidad y del interés general. Es otra propuesta, otro referente a

seguir en este camino en la mejora del modelo de ciudad que hemos recibido.

Quiero felicitar al equipo de arquitectos que la concibió y agradecerles que optaran con ella al

premio Guillem Sagrera, que es otra manera de compartir con la sociedad los logros del taller.

Aina Calvo

Alcaldesa de Palma

Sumari

Sumari0

UN LLOC EN COMÚ

UN LUGAR COMÚN

Pisos tutelados para personas mayores, Son Rossinyol, Palma

José Manuel López Pelaez

1. EMPLAÇAMENT

EMPLAZAMIENTO

2. PROGRAMA

PROGRAMA

3. EDIFICI

EDIFICIO

4. TIPUS

TIPO

5. SISTEMA CONSTRUCTIU

SISTEMA CONSTRUCTIVO

6. CONFORT I ENERGIA

CONFORT Y ENERGÍA

FITXA TÈCNICA

FICHA TÉCNICA

EPÍLEG

EPÍLOGO

APROXIMACIÓ SOCIAL AL PROJECTE

APROXIMACIÓN SOCIAL AL PROYECTO

Joan Amer Serra

COMENTARI

COMENTARIO

Xisco Pizá, Sè Duch, Iciar de Basterrecha

6

Cuando en agosto de 1956 se reunió el décimo C.I.A.M. en la

Galería de Arte Moderno de Dubrovnik, José Luis Sert leyó un

mensaje de Le Corbusier a los asistentes al Congreso donde

afirmaba, de manera tajante, que una etapa había terminado.

El maestro reconocía la falta de adecuación a los tiempos de la

situación en que se encontraban las reuniones, y daba la razón a

los que pensaban que habían desembocado en un dogmatismo

estéril. Suscribiendo sus palabras, un grupo de jóvenes críticos

se proponía tomar el relevo de estas actividades y tres años des-

pués, en septiembre de 1959, ese mismo grupo decidió, durante

su reunión en Otterlo, no usar en lo sucesivo el término C.I.A.M.

para los futuros Congresos Internacionales de Arquitectura Mo-

derna. Así se fundó oficialmente el Team 10.

No obstante, la formación del Team 10 no fue tan inmediata.

Algún tiempo antes de Otterlo, Alison y Peter Smithson habían

entrado en contacto con otros arquitectos, más allá de su grupo independiente, reuniendo a personalidades tan dispares como

Bakema, Candilis, Aldo van Eyck y algunos más. Verdaderamen-

te este equipo era muy heterogéneo, pero consiguió sin embargo

establecer una base común dando fuerza a las ideas que com-

partían y atenuando las que les separaban.

En términos generales el Team 10 propuso incluir en sus pro-

gramas los avances de las ciencias sociales, que se habían

afianzado durante aquellos años, sobre todo los de la psico-

logía y la antropología. No renunciaban a la enseñanza de sus

maestros (principalmente Mies y Le Corbusier) pero intentaban

ampliar el universo de códigos éticos y estéticos en que los

Congresos se habían desarrollado hasta entonces. También

decidieron conferir a sus planteamientos un sentido práctico

de manera que, a partir de Otterlo, los principios debían ela-

borarse desde el análisis y discusión de las propuestas con-

cretas que se llevasen a las reuniones. Los proyectos jugaban

UN LLOC EN COMÚ

UN LUGAR COMÚN

Pisos tutelados para personas mayores en Son Rossinyol (Palma)

Quan per agost de 1956 es reuní el desè C.I.A.M. a la Galeria d’Art Modern de Du-

brovnik, Josep Lluís Sert va llegir un missatge de Le Corbusier als assistents del

Congrés on afirmava, de manera terminant, que una etapa havia acabat. El mes-

tre reconeixia la falta d’adequació als temps de la situació en què es trobaven les

reunions, i donava la raó als que pensaven que havien desembocat en un dogma-

tisme estèril. Subscrivint les seves paraules, un grup de joves crítics es proposava

prendre el relleu d’aquestes activitats i tres anys després, per setembre de 1959,

aquest mateix grup decidí, durant la seva reunió a Otterlo, no usar d’ara endavant

el terme C.I.A.M. per als futurs Congressos Internacionals d’Arquitectura Moder-

na. Així es fundà oficialment el Team 10.

Això no obstant, la formació del Team 10 no fou tan immediata. Algun temps abans

d’Otterlo, Alison i Peter Smithson havien entrat en contacte amb altres arquitec-

tes, més enllà del seu grup independent, reunint a personalitats tan dispars com

Bakema, Candilis, Aldo van Eyck i alguns més. Vertaderament aquest equip era

molt heterogeni, però aconseguí malgrat això establir una base comuna donant

força a les idees que compartien i atenuant les que els separaven.

En termes generals el Team 10 proposà incloure en el seus programes els avan-

ços de les ciències socials, que s’havien consolidat durant aquells anys, sobretot

els de la psicologia i l’antropologia. No renunciaven a l’ensenyança dels seus mes-

tres (principalment Mies i Le Corbusier) però intentaven ampliar l’univers de codis

ètics i estètics en els quals els Congressos s’havien desenvolupat fins llavors.

També decidiren conferir als seus plantejaments un sentit pràctic de manera que,

a partir d’Otterlo, els principis s’havien d’elaborar des de l’anàlisi i la discussió de

les propostes concretes que es duguessin a les reunions. Els projectes jugaven

7

muchas veces el papel de estímulos para las opiniones del

grupo, o el de manifiesto de algunas de ellas, y desde la dis-

cusión, surgían declaraciones y escritos que iban formando el

sustrato de su pensamiento.

El grupo se fue enriqueciendo con otras presencias, como la de

Ralph Erskine o José Antonio Coderch, y también recibiendo la

asistencia de seguidores más o menos marginales, desde Sáenz

de Oíza a Luis Kahn. Y finalmente ampliándose en la labor de

tantos discípulos que supieron incorporar estos enfoques a su

trabajo profesional ya libre de la condición de manifiesto, como

por ejemplo Herman Hertzberger.

A partir de los encuentros del Team 10, de sus discusiones y

programas, se desarrolló una nueva sensibilidad; y ésta emerge

en el trabajo de grupos muy diversos distanciados en el espacio

y en el tiempo, llegando a influir en los programas de algunas

escuelas, en la enseñanza de la arquitectura, y finalmente en la

forma de pensar y construir los proyectos por algunos equipos

de profesionales.

La propuesta para construir un grupo de “pisos tutelados” desti-

nados a personas mayores en Palma, cuyo concurso ganó el equi-

po formado por Golomb, Hevia, Velasco, García Peraire y Garcías

Roig en julio de 2000, ofrecía por su contenido una oportunidad

especialmente adecuada a cuidar el mundo de relaciones entre

lo público y lo privado, entre el control individual y el encuentro

social, tan delicado para estos usuarios cuya posibilidad de inde-

pendencia vital se encuentra en un equilibrio no siempre fácil.

El interés del proyecto no está sólo en los instrumentos que se

ponen en juego para su sostenibilidad y confort, o el aprove-

chamiento de la orientación y el soleamiento, relacionados con

temas que tanto preocupan hoy, sino también por la forma en

que se adapta el tipo de corrala para conseguir un determinado

sentido comunitario y la dosificación, muy precisa, de las super-

ficies y tamaños de los elementos comunes o los estrictamente

privados. Hay una especial sensibilidad en la disposición de las

piezas de conexión que son más que simples tránsitos. Los co-

rredores y las galerías se entienden también como lugares de

estancia y encuentro, lo que se apoya mediante la disposición

de cerramientos móviles o por los tamaños de las embocaduras

que sirven también de asientos.

El proyecto de Son Rossinyol trata en diversos lugares de diluir

el límite estricto entre lo público y lo privado, reconociendo la

importancia de no fomentar barreras sino valorando esa ambi-

güedad del lugar intermedio que favorece la relación.

Recordar la referencia histórica del Team 10 es necesario para

vincular propuestas, como la de estos pisos tutelados, a un con-

junto de actitudes relacionadas entre sí al incorporar una filo-

sofía común en cuanto a la comprensión del ser humano. Afir-

man su voluntad de avanzar en la consideración humanista del

individuo y la sociedad a quienes la arquitectura va dirigida, de

cuidarla y potenciarla y, finalmente, existe una idea compartida

respecto al valor de la herencia y la tradición moderna.

En uno de los textos que Aldo van Eyck publicó durante el en-

cuentro en Otterlo termina escribiendo:

De nuevo está haciendo frío aquí, y como siempre comienzo a pensar en cómo dar calor a la arquitectura, cómo hacer que nos abrigue y nos rodee. Después de todo, la gente compra ropas y calzado del tamaño conveniente y sabe reconocer cuando les quedan bien. Es el momento de encontrar la cosa construida que también les (y nos) quede bien.

José Manuel López-Peláez / Otoño de 2008.

moltes vegades el paper d’estímuls per a les opinions del grup, o el de manifest

d’algunes d’elles, i des de la discussió, sorgien declaracions i escrits que anaven

formant el substrat del seu pensament.

El grup s’anà enriquint amb altres presències, com la de Ralph Erskine o José An-

tonio Coderch, i també rebent l’assistència de seguidors més o menys marginals,

des de Sáenz de Oíza a Luis Kahn. I finalment ampliant-se en la labor de tants de

deixebles que saberen incorporar aquests enfocaments a la seva feina professio-

nal ja lliure de la condició de manifest, com per exemple Herman Hertzberger.

A partir de les trobades del Team 10, de les seves discussions i dels seus pro-

grames, es desenvolupà una nova sensibilitat; i aquesta emergeix en la feina de

grups molt diversos distanciats en l’espai i en el temps, arribant a influir en els

programes d’algunes escoles, en l’ensenyament de l’arquitectura, i finalment en

la forma de pensar i construir els projectes per alguns equips de professionals.

La proposta per construir un grup de “pisos tutelats” destinats a persones majors

a Palma, el concurs de la qual guanyà l’equip format per Golomb, Hevia, Velasco,

García Peraire y Garcías Roig en juliol del 2000, oferia pel seu contingut una oportu-

nitat especialment adequada per cuidar el món de relacions entre allò públic i allò

privat, entre el control individual i la trobada social, tan delicat per aquests usuaris la

possibilitat dels quals d’independència vital es troba en un equilibri no sempre fàcil.

L’interès del projecte no està només en els instruments que es posen en joc per a

la seva sostenibilitat i el seu confort, o l’aprofitament de l’orientació i l’assolellada,

relacionats amb temes que tant preocupen avui dia, sinó també per la forma en

què s’adapta el tipus de «corrala» per aconseguir un determinat sentit comunitari

i la dosificació, molt precisa, de les superfícies i mides dels elements comuns o

els estrictament privats. Hi ha una especial sensibilitat en la disposició de les

peces de connexió que són més que simples trànsits. Els corredors i les galeries

s’entenen també com a llocs d’estància i de trobada, el que es recolza mitjançant

la disposició de tancaments mòbils o per les mides de les embocadures que ser-

veixen també de seients.

El projecte de Son Rossinyol tracta en diversos llocs de diluir el límit estricte entre

allò públic i allò privat, reconeixent la importància de no fomentar barreres sinó

valorant aquesta ambigüitat del lloc intermedi que afavoreix la relació.

Recordar la referència històrica del Team 10 és necessari per vincular propostes,

com la d’aquests pisos tutelats, a un conjunt d’actituds relacionades dintre seu en

incorporar una filosofia comuna quant a la comprensió de l’ésser humà. Afirmen la

seva voluntat d’avançar en la consideració humanista de l’individu i la societat a qui

l’arquitectura va dirigida, de cuidar-la i potenciar-la i, finalment, existeix una idea

compartida respecte al valor de l’herència i la tradició moderna.

En un dels textos que Aldo van Eyck publicà durant la trobada a Otterlo acaba

escrivint:

De nou està fent fred aquí, i com sempre començ a pensar en com donar calor a

l’arquitectura, com fer que ens abrigui i ens envolti. Després de tot, la gent com-

pra robes i calçat de la mida convenient i sap reconèixer quan els queda bé. És el

moment de trobar la cosa construïda que també els (i ens) quedi bé.

José Manuel López-Peláez / Tardor de 2008.

8

INTRODUCCIÓPer abril de 2000, l’Institut Balear de l’Habitatge convoca un concurs d’avantpro-

jectes d’habitatges de protecció pública en tres solars de la seva propietat propo-

sant, en un d’ells, un programa inèdit fins al moment a les Illes Balears, «pisos

tutelats per a persones majors». Inclou en les bases, la valoració per a la selecció

de projectes, de propostes innovadores entorn de les noves tecnologies aplicables

a les Illes Balears basades en l’estalvi energètic i la sostenibilitat.

Seduïts pel tema i fruit de trobades casuals, es conforma un equip de feina per a

l’ocasió, un moment que finalment s’estengué durant més de cinc anys, carregat

d’energia, il·lusió i no poques complicacions.

Aquest document pretén recollir part d’aquell recorregut tan estimulant, i a la ve-

gada tortuós, que és un projecte d’arquitectura.

INTRODUCCIÓNEn abril de 2000, el Instituto Balear de la Vivienda convoca un

concurso de anteproyectos de viviendas de protección pública

en tres solares de su propiedad proponiendo, en uno de ellos, un

programa inédito hasta el momento en las Islas Baleares, «pi-

sos tutelados para personas mayores». Incluye en las bases la

valoración, para la selección de proyectos, de propuestas inno-

vadoras en torno a las nuevas tecnologías aplicables a Baleares

basadas en el ahorro energético y la sostenibilidad.

Seducidos por el tema y fruto de encuentros casuales, se con-

forma un equipo de trabajo para la ocasión, un momento que

finalmente se extendió durante más de cinco años, cargado de

energía, ilusión y no pocas complicaciones.

Este documento pretende recoger parte de ese recorrido tan esti-

mulante, y a la vez tortuoso, que es un proyecto de arquitectura.

9

1. EMPLAÇAMENTEl solar proposat se situa a l’interior d’una illa urbana tancada.

La seva superfície és de 1.994,00 m2 i està qualificat pel PGOU com equipament

assistencial.

S’hi arriba a través d’accessos de vianants de servei des dels carrers de Jacob

Sureda i de Miquel Forteza i Pinya, o per un passeig de vianants arbrat des del

carrer de Vicente Tofiño, vials pertanyents a la urbanització Son Rossinyol de

Can Pastilla.

El seu entorn està conformat per les façanes posteriors dels edificis caracte-

rístiques dels interiors d’illa, totes salpicades per intervencions individuals poc

afortunades.

Des d’un punt de vista ambiental, llevat del passeig arbrat, el caràcter predomi-

nant dels límits és dur i poc amable.

1. EMPLAZAMIENTO

El solar propuesto se sitúa en el interior de una manzana urbana

cerrada.

Su superficie es de 1.994,00 m2 y está calificado por el PGOU

como equipamiento asistencial.

El acceso se realiza a través de pasos peatonales de servicio

desde las calles Jacob Sureda y Miquel Forteza i Pinya o por

un paseo peatonal arbolado desde la calle Vicente Tofiño, viales

pertenecientes a la urbanización Son Rossinyol de Can Pastilla.

Su entorno está conformado por las fachadas traseras de los

edificios características de los interiores de manzana, todas sal-

picadas por intervenciones individuales poco afortunadas.

Desde un punto de vista ambiental, salvo por el paseo arbolado,

el carácter predominante de los límites es duro y poco amable.

EMPLAÇAMENT

EMPLAZAMIENTO

10

2. PROGRAMA

El pis tutelat, què és?

Com alternativa al sistema tradicional de residències per a la tercera edat, sor-

geixen els pisos tutelats.

És un nou model d’habitar entre la residència -on l’espai d’intimitat es limita a

una habitació (moltes vegades compartida), si bé els espais de relació són molt

amplis- i un habitatge estàndard de vàries dependències, amb càrregues de

manteniment i poques possibilitats de relació amb altres persones en la ma-

teixa situació.

Aquests equipaments possibiliten un allotjament individualitzat, amb un espai fí-

sic comú destinat a la relació entre les persones que hi viuen. Aquest nou sistema

d’allotjament garanteix, d’una banda, una manera de viure similar al del propi

habitatge, oferint oportunitats de vida independent i d’intimitat; i, de l’altra, grans

espais de relació, els quals potencien la convivència. És, per tot això, molt eficaç

per ajudar a combatre la solitud i l’aïllament dels seus ocupants.

Els usuaris d’aquest tipus d’habitatge, en règim de lloguer, són persones majors

de 65 anys, sense dependència funcional, amb necessitat d’habitatge per carència

o inhabitabilitat, d’escassos recursos econòmics i que viuen totes soles.

Des de l’inici del projecte, inclosa la fase de concurs d’idees, es tenia clar que

era important desenvolupar un programa que donés resposta a les necessitats

dels ocupants de l’edifici. En aquest sentit, es van visitar vàries residències per a

persones majors i s’entrevistaren treballadors i residents d’aquestes institucions.

Amb ells es van analitzar les virtuts i les mancances del sistema, una ajuda ines-

timable per entendre millor el programa a desenvolupar.

Així, la proposta planteja un edifici d’habitatges de reduïdes dimensions, amb el

suport de serveis comuns. El model proposat intenta donar resposta a la manera

d’habitar de les persones majors tenint en compte les premisses següents:

ESPAI PROPI: Desenvolupament d’un major nombre d’unitats petites, amb capa-

citat per a una o dues persones, com a resposta al conflicte de compartir espai

entre persones majors que no es coneixen.

ESPAI DE RELACIÓ SOCIAL: Potenciació dels espais comunitaris com a espais de

relació, inclòs amb el barri com a club social.

FLEXIBILITAT: Possibilitat de modificar els espais per a diferents usos i activitats.

MOBILITAT: adaptació de les dimensions ergonomètriques per a usuaris amb

mobilitat reduïda.

Un altre aspecte a tenir en compte en el disseny de l’edifici és el grau d’intimitat

de les diferents peces. La planta baixa és el lloc més adequat pels elements més

públics, és a dir, els serveis comuns de suport als habitatges. Les peces de més

intimitat, les vivendes, se situen a les plantes superiors. L’espai de transició es fa

a través del corredor-galeria.

2. PROGRAMA

El piso tutelado, ¿qué es?

Como alternativa al sistema tradicional de residencias para la

tercera edad, surgen los pisos tutelados.

Es un nuevo modelo de habitar entre la residencia -donde el

espacio de intimidad se limita a una habitación (muchas veces

compartida), si bien los espacios de relación son muy amplios-

y una vivienda estándar de varias dependencias, con cargas de

mantenimiento y pocas posibilidades de relación con otras per-

sonas en la misma situación.

Los pisos tutelados posibilitan un alojamiento individualizado,

con un espacio físico común destinado a la relación entre las

personas que los habitan. Este nuevo sistema de alojamiento

garantiza, por una parte, una manera de vivir similar al del pro-

pio domicilio, ofreciendo oportunidades de vida independiente y

de intimidad; y, por otra, grandes espacios de relación que po-

tencian la convivencia. Resulta, por tanto, muy eficaz para ayu-

dar a combatir la soledad y el aislamiento de sus ocupantes.

Los usuarios de este tipo de casa, en régimen de alquiler, son

personas mayores de 65 años, sin dependencia funcional, con

necesidad de vivienda por carencia o inhabitabilidad, de escasos

recursos económicos y que viven solas.

Desde el inicio del proyecto, incluida la fase de concurso de

ideas, se tenía claro que era importante desarrollar un progra-

ma que diera respuesta a las necesidades de los ocupantes del

edificio. En este sentido, se visitaron varias residencias para

personas mayores y se entrevistaron a trabajadores y residentes

de estas instituciones. Con ellos se analizaron las virtudes y ca-

rencias del sistema, una ayuda inestimable para entender mejor

el programa a desarrollar.

Así, la propuesta plantea un edificio de viviendas de reducidas

dimensiones, con el apoyo de servicios comunes. El modelo pro-

puesto intenta dar respuesta a la manera de habitar de las per-

sonas mayores teniendo en cuenta las premisas siguientes:

ESPACIO PROPIO: desarrollo de un mayor número de unidades

pequeñas, con capacidad para una o dos personas, como res-

puesta al conflicto de compartir espacio entre personas mayo-

res que no se conocen.

ESPACIO DE RELACIÓN SOCIAL: potenciación de los espacios

comunitarios como espacios de relación, integrado con el barrio

como club social.

FLEXIBILIDAD: posibilidad de modificar los espacios para dife-

rentes usos y actividades.

MOVILIDAD: adaptación de las dimensiones ergonométricas

para usuarios con movilidad reducida.

11

Atès tot això, l’edifici permet tota una sèrie d’usos i situacions que van de la

col·lectivitat a la individualitat, de l’àmbit públic al privat. Es troben gran varietat

de espais comuns, interiors i exteriors, de sol o d’ombra, recollits o amples;

àrees en què l’usuari, encara que dins l’edifici, està en contacte amb l’escenari

exterior i sent el plaer de contemplar la vida al carrer, de veure els altres i de ser

vist, de relacionar-se amb altra gent i també d’amagar-se a la intimitat de les

seves llars, amb independència de fer el que es vulgui i quan es vulgui.

Otro aspecto a tener en cuenta en el diseño del edificio es el

grado de intimidad de los diferentes espacios. La planta baja es

la zona más adecuada para los elementos públicos, es decir, los

servicios comunes de apoyo a las viviendas. Los espacios más

íntimos, los hogares, se sitúan en las plantas superiores. El es-

pacio de transición se hace a través del corredor-galería.

Debido a todo ello, el edificio permite toda una serie de usos y si-

tuaciones que van de la colectividad a la individualidad, del ám-

bito público al privado. Se encuentran gran variedad de espacios

comunes, interiores y exteriores, de sol o de sombra, recogidos

o anchos; áreas en las que el usuario, aunque dentro del edificio,

está en contacto con el escenario exterior y siente el placer de

contemplar la vida en la calle, de ver a los demás y de ser visto,

de relacionarse con la otra gente y también de esconderse en la

intimidad de sus casas, con independencia de hacer lo que se

quiera y cuando se quiera.

12

3. EDIFICI

Idees prèvies

Des dels primers esbossos, es plantejà el repte de desenvolupar un edifici que

contemplàs, en el seu sentit més ampli, criteris bioclimàtics determinats a priori,

sense que aquesta qüestió en significàs un detriment en la qualitat arquitectò-

nica.

Sobre aquesta temàtica de compatibilitat s’ha discutit àmpliament al llarg del

projecte i gran part de les decisions, siguin funcionals, espacials, formals, estèti-

ques o constructives, han passat pel seu sedàs, el que ha complicat en diferents

moments el procés de disseny i la metodologia de feina.

3. EDIFICIO

Ideas previas

Desde los primeros esbozos, se planteó el reto de desarrollar

un edificio que contemplara, en su sentido más amplio, criterios

bioclimáticos determinados a priori, sin que dicha cuestión sig-

nificara un detrimento de su calidad arquitectónica.

Sobre esta temática de compatibilidad se ha discutido amplia-

mente a lo largo del proyecto y gran parte de las decisiones,

sean funcionales, espaciales, formales, estéticas o constructi-

vas, han pasado por este tamiz, lo que ha complicado en varios

momentos el proceso de diseño y la metodología de trabajo.

13

14

Volumetria

L’edifici es presenta en el solar como un contenidor que es resguarda de l’en-

torn sense deixar d’atendre les relacions bàsiques amb ell (altures confrontants,

nexes amb el passeig, etc.). De cos aïllat i compacte, ajusta la seva geometria

senzilla tant a l’alineació de vial com d’endinsada, configurant un volum perforat

a nivell de carrer que tanca un pati interior.

En alçat, el volum de quatre plantes s’escalona a partir de la planta segona cer-

cant un menor impacte en l’entorn i una millor assolellada interior, destinant

les terrasses resultants a l’ús comunitari. Aquesta configuració, distinta a la del

concurs i com a evolució d’aquest concurs, fou objecte d’un estudi de detall que

millorà sensiblement les qüestions plantejades.

Volumetría

El edificio se presenta en el solar como un contenedor que se

resguarda del entorno sin dejar de atender las relaciones básicas

con él (alturas colindantes, nexos con el paseo, etc.). De cuerpo

aislado y compacto, ajusta su geometría sencilla tanto a la ali-

neación del vial como a retranqueos, configurando un volumen

perforado a nivel de calle que encierra un patio interior.

En alzado, el volumen de cuatro plantas se escalona a partir de

la planta segunda buscando un menor impacto en el entorno y un

mejor asoleamiento interior, destinando las terrazas resultantes

al uso comunitario. Esta configuración, distinta a la del concurso

y como evolución del mismo, fue objeto de un estudio de detalle

que mejoró sensiblemente las cuestiones planteadas.

VOLUMETRIA SEGONS PLANEJAMENT

VOLUMETRÍA SEGÚN EL PLANTEAMIENTO

VOLUMETRIA PROPOSTA A L’ESTUDI DE DETALL

VOLUMETRÍA PROPUESTA EN EL ESTUDIO DE DETALLE

15

Accessibilitat

L’accés principal es planteja per una rampa lateral que arranca des del passeig i

desemboca en el vestíbul principal.

Des d’aquest, es distribueix la galeria que vincula les zones comunitàries de

planta baixa i els nuclis verticals, d’escala i ascensor, que comuniquen amb els

habitatges.

Igualment, des del vestíbul s’entreveu el pati interior i és possible recuperar la

visió del passeig arbrat a través d’un porxo.

Accesibilidad

El acceso principal se plantea por una rampa lateral que arran-

ca desde el paseo y desemboca en el vestíbulo principal.

Desde éste, se distribuye la galería que vincula las zonas co-

munitarias de planta baja y los núcleos verticales, de escalera y

ascensor, que comunican con las viviendas.

Igualmente, desde el vestíbulo se vislumbra el patio interior y

es posible recuperar la visión del paseo arbolado a través de

un porche.

16

Les comunicacions horitzontals, es realitzen per una galeria que envolta el pati

des de la qual s’accedeix als habitatges i que es planteja com a suport de les re-

lacions socials quotidianes entre els usuaris.

Per potenciar-ne l’apropiació, s’ha optat per un disseny de façana interior tranca-

da, que dota a l’espai d’una dimensió superior als estàndards circulatoris, essent

la seva grandària variable entre 1,70m y 2,50m.

A les zones amb dimensions més amples i promovent el seu possible ús, s’han

disposat els trams d’alçats corresponents a les sales dels habitatges, per als

quals s’ha dissenyat una fusteria específica d’acord amb la idea plantejada. Su-

mada a aquestes actuacions està la façana que envolta el pati interior l’envidra-

ment de la qual aporta permeabilitat visual entre les diferents plantes i el pati.

Las comunicaciones horizontales, se realizan por una galería que

rodea el patio desde la que se accede a las viviendas y que se

plantea como soporte de las relaciones sociales cotidianas entre

los usuarios.

Para potenciar su apropiación, se ha optado por un diseño de fa-

chada interior quebrada que dota al espacio de una dimensión

superior a los estándares circulatorios, de anchura variable entre

1,70m y 2,50m.

En las zonas con dimensiones más anchas y promoviendo su

posible uso, se han dispuesto los tramos de alzados correspon-

dientes a las salas de las viviendas, para los que se ha diseñado

una carpintería específica acorde a la idea planteada. Sumada

a estas actuaciones está la fachada que rodea el patio interior

cuyo acristalamiento aporta permeabilidad visual entre las dife-

rentes plantas y el patio.

17

Usos

Els usos públics plantejats com a suport dels habitatges se situen a la planta

baixa, envoltant el pati interior que actua com a centre de l’edifici. Amb sortida

directa al mateix pati es troben la sala d’usos múltiples, de dimensions per a

activitats grupals, i el menjador comunitari. Ambdues peces, en època estival,

poden estendre el seu ús al porxo que serveix de nexe entre el pati i el passeig

arbrat. A l’altre costat, a través de la galeria, es disposen els àmbits dedicats a

sales d’ús específics (sales TV, taller, lúdiques,etc.), els nuclis verticals i les zones

de serveis. A les plantes superiors s’organitzen els apartaments, formant un anell

a la planta primera, en forma de U a la planta segona i en forma de L a la planta

tercera. Aquesta distribució, adoptada com s’explicà en funció de l’assolellament

i l’adaptació de l’entorn, dóna lloc a dues terrasses que s’incorporen com una va-

riant més dels espais comunitaris existents. Accessibles directament des de les

plantes 2a i 3a és possible, entre altres coses, contemplar-hi el barri, l’activitat del

pati, prendre el sol, fer exercici o parlar amb els veïnats mentre es penja la roba.

Usos

Los usos públicos planteados como soporte de las viviendas se

localizan en la planta baja, envolviendo el patio interior que ac-

túa como centro del edificio. Con salida directa al mismo, se si-

túan la sala de usos múltiples, de dimensiones para actividades

grupales, y el comedor comunitario. Ambos espacios, en época

estival, pueden extender su uso al porche que sirve de nexo en-

tre el patio y el paseo arbolado.

Al otro lado, a través de la galería, se disponen los ámbitos dedi-

cados a salas de usos específicos (salas TV, taller, lúdicas, etc.),

los núcleos verticales y las zonas de servicio.

En las plantas superiores se organizan las viviendas, formando

un anillo en la planta primera, en forma de U en la planta segun-

da y en forma de L en la planta tercera.

Esta distribución, adoptada como se explicó en función del aso-

leamiento y la adaptación al entorno, da lugar a dos terrazas que

se incorporan como una variante más de los espacios comu-

nitarios existentes. Accesibles directamente desde las plantas

2ª y 3ª es posible, entre otras cosas, contemplar el barrio, la

actividad del patio, tomar el sol, hacer ejercicio o charlar con los

vecinos mientras se tiende la ropa.

18

Façanes

La pell exterior atén el criteri de protegir l’edifici visualment de l’entorn a la vega-

da que reforça la idea de vessar-ne el contingut cap a l’interior. Per aquesta raó,

el tractament de la façana es caracteritza amb predomini del mur sobre el buit,

diferenciant amb el color i l’ús de materials la planta baixa, que conté el programa

d’ús públic, de la resta de plantes.

Fachadas

La piel exterior atiende al criterio de proteger el edificio visual-

mente del entorno a la vez que refuerza la idea de volcar su

contenido hacia el interior. Por esta razón, su tratamiento se ca-

racteriza con predominio del muro sobre el hueco, diferenciando

con el color y el uso de materiales la planta baja, que contiene el

programa de uso público, del resto de las plantas.

19

La piel interior, por el contrario, plantea la máxima posibilidad de

transparencia y apertura del edificio al patio a través de la gale-

ría. Para ello, se ha compuesto una carpintería continua y versátil

que, con triple carril de hojas correderas acristaladas, permite

tener un cierre total en invierno y una apertura de 2/3 en verano.

La pell interior, per contra, planteja la màxima possibilitat de transparència i

d’obertura de l’edifici al pati a través de la galeria. Per això, s’ha compost una

fusteria contínua i versàtil que amb triple carril de fulles corredisses envidrades,

permeti tenir un tancament total a l’hivern i una obertura de 2/3 a l’estiu.

20

PLANTA PRIMERA +4.10

PLANTA PRIMERA +4.10

PLANTA BAIXA +0.00

PLANTA BAJA +0.00

11

12

9

7

8 8 8 8

7

5

2

3

4

6

13

14

10

1

5 0 5 10 15

21

PLANTA TERCERA +9.90

PLANTA TERCERA +9.90

PLANTA SEGONA +7.00

PLANTA SEGUNDA +7.00

15

16

17

18

18

1. ACCESO EDIFICIO

2. VESTIBULO PRINCIPAL

3. CONSERJERIA

4. SALA DE USOS MULTIPLES

5. ASEOS

6. ACCESO DE VEHICULOS

7. VESTIBULO ACCESO VIVIENDAS

8. SALAS DE USOS ESPECIFICOS

9. CAFETERIA

10. COMEDOR

11. COCINA

12. CUARTO BASURAS

13. PORCHE

14. PATIO

15. CUARTO DE CALDERA

16. COLADURIA

17. TENDEDEROS

18. TERRAZA COMUNITARIA

22

ALÇAT ENTRADA S-E

ALZADO ENTRADA S-E

ALÇAT PASSEIG S-O

ALZADO PASEO S-O

ALÇAT VIAL S/N N-O

ALZADO VIAL S/N N-O

ALÇAT POSTERIOR N-E

ALZADO POSTERIOR N-E

23

24

SECCIÓ 2

SECCIÓN 2

SECCIÓ 1

SECCIÓN 1

SECCIÓ A

SECCIÓN A

SECCIÓ B

SECCIÓN B

25

26

27

28

4. TIPUS

Tipus concurs

Des de la fase de concurs, es va plantejar un habitatge tipus de mides reduïdes,

atenent als criteris de mobilitat, flexibilitat i d’espai propi plantejats en el des-

envolupament del programa, així com a les exigències pròpies d’una promoció

pública d’habitatges.

A un mòdul de 9 x 9 metres s’agrupen dos habitatges individuals, amb una part

proporcional de zona comuna, separats per un nucli de serveis. Totes les unitats

disposen de doble façana i d’un espai diàfan amb ús de sala d’estar-menjador-

cuina. La galeria-corredor entorn al pati, la qual dóna accés als habitatges, am-

plia l’estricta dimensió del passadís, per permetre l’extensió de l’habitatge com

a espai de relació social. A partir d’aquesta unitat tipus, es desenvolupen els ha-

bitatges dobles, ubicats a les cantonades de l’edifici, i els assistits, a la primera

planta sobre el passeig. Totes les unitats estaven adaptades a persones amb mo-

bilitat reduïda.

Si bé el plantejament inicial fou crear unitats d’habitatge amb un únic espai, més

petites, la propietat ens va demanar que cada una tengués, almanco, un dormitori

doble. La zona destinada a persones assistides i a infermeria es va eliminar, atès

el perfil al qual estaven destinats els apartaments i la no necessitat d’assitència

sanitària, ja que al costat de l’edifici es troba el Centre d’Atenció Primària del Coll

d’en Rabassa.

4. TIPO

Tipo concurso

Desde la fase de concurso, se planteó una vivienda tipo de medidas

reducidas, atendiendo a los criterios de movilidad, flexibilidad y es-

pacio propio planteados en el desarrollo del programa, así como a

las exigencias propias de una promoción pública de viviendas.

En un módulo de 9 x 9 metros se agrupan dos viviendas indi-

viduales, con una parte proporcional de zona común, separa-

das por un núcleo de servicios. Todas las unidades disponen

de doble fachada y de un espacio diáfano con uso de sala de

estar-comedor-cocina y dormitorio. La galería o corredor en

torno al patio, que da acceso a las viviendas, amplía la estricta

dimensión del pasillo para permitir la extensión de la vivienda

como espacio de relación social. A partir de esta unidad tipo se

desarrollan las viviendas dobles, ubicadas en las esquinas del

edificio, y las asistidas, en la primera planta sobre el paseo.

Todas las unidades estaban adaptadas a personas con movi-

lidad reducida.

Si bien el planteamiento inicial fue el de crear unidades de vi-

vienda con un único espacio, más pequeñas, la propiedad pidió

que cada una tuviese, al menos, un dormitorio doble. La zona

destinada a personas asistidas y a enfermería se eliminó debido

al perfil al que estaban destinados los pisos y que no era nece-

saria asistencia sanitaria ya que al lado del edificio se encuentra

el Centro de Atención Primaria del Coll d’en Rabassa.

APARTAMENTS ASSISTITS

APARTAMENTOS ASISTIDOS

MÒDUL PLANTA TIPUS

MÓDULO PLANTA TIPO

29

Tipus projecte

Atesos els criteris exposats amb anterioritat, la unitat tipus consta de sala d’es-

tar/menjador/cuina, un dormitori doble i un bany. Passa de tenir un únic espai a

l’avantprojecte, a tenir-ne dos, amb la possibilitat de funcionar com un ja que la

separació entre ambdues peces es fa amb un envà-armari i una porta corredissa

de grans dimensions.

La peça més pública de la casa, la sala d’estar, té doble façana. Una cap a la ga-

leria-corredor i l’altra cap a l’exterior.

Des del punt de vista espacial, el fet que l’armari i la porta no arribin al sostre i

la doble façana controlada fan que s’ampliï l’espai visual, sense necessitat d’aug-

mentar la seva dimensió física.

Atenent al criteri de socialització, es proposa estendre l’habitatge cap a la galeria,

a través de la façana de la sala, transparent i lleugera, que permet seure’s i gau-

dir de les vistes cap al pati i ventilar. A més, el fet de tenir dues façanes permet

escollir el lloc on seure, el sol o l’ombra, etc.

A partir d’aquesta unitat bàsica, igual que al concurs, es desenvolupen els habi-

tatges adaptats i els de dos dormitoris, situats a les cantonades de l’edifici.

Tipo proyecto

Atendiendo a los criterios expuestos con anterioridad, la unidad

tipo consta de estar-comedor-cocina, un dormitorio doble y un

baño. Pasa de tener un único espacio en el anteproyecto, a tener

dos, con la posibilidad de funcionar como uno solo ya que la se-

paración entre ambas piezas se hace con un tabique-armario y

una puerta corredera de grandes dimensiones.

El espacio más público de la casa, la sala de estar, tiene doble

fachada. Una hacia la galería-corredor y la otra hacia el exterior.

Desde el punto de vista espacial, el hecho de que el armario y la

puerta no lleguen al techo y la doble fachada controlada permi-

ten que se amplíe el espacio visual, sin necesidad de aumentar

su dimensión física.

Teniendo en cuenta el criterio de socialización, se propone ex-

tender la vivienda hacia la galería a través de la fachada de la

sala, transparente y ligera, que permite sentarse y disfrutar de

las vistas del patio y ventilar. Además, tener dos fachadas permi-

te escoger el lugar donde sentarse, el sol o la sombra, etc.

A partir de esta unidad básica, igual que en el concurso, se desa-

rrollan las viviendas adaptadas y las de dos dormitorios, situa-

das en las esquinas del edificio.

30

31

32

5. SISTEMA CONSTRUCTIUL’estructura de l’edifici es construí bàsicament mitjançant lloses de formigó de

18cm de gruix, en les quals s’ordenaren sis capes d’armat, recolzades en suports

d’acer amb llums de 4 a 5 m. Aquests pilars es muntaren amb perfils laminats

UPN, generalment formant tubs, afegint us a mesura que ho exigien les càrre-

gues, evitant en la mesura del possible l’aparició de ressalts.

S’arrancà l’estructura a partir de una fonamentació d’estaques de formigó armat

realitzades in situ. La previsió inicial de una fonamentació sobre sabates es mo-

dificà a causa d’un equivocat estudi geotècnic que no detectà els més de 2,5 m

de rebliments antròpics en tot el solar. El nivell freàtic se situa sobre els 4,5 m

aproximadament. Aquest canvi suposà, a més d’un cost molt superior en la fona-

mentació, un important endarreriment de les obres i, en certa mesura, convertir

en quelcom «titànic» el que normalment es resol de manera «domèstica». Així

mateix, es va haver d’assumir, per decisió del promotor, que el centre de trans-

formació elèctrica situat davall de l’edifici no fos traslladat, sinó que s’hauria de

quedar al seu interior. Ambdues situacions suposaren un canvi de projecte tot just

començades les obres.

El tancament fou realitzat amb un mur de dos fulls de totxana, l’interior de 14 cm

i l’exterior de 8 cm. La cambra que quedà entre els dos es va ocupar per planxes

d’aïllament de poliestiré extrudit de 5 cm d’espessor que, atesa la seva disposició

contínua, pot cobrir els cantells del forjat.

Aquesta formació d’una paret exterior de caràcter pluvial exigeix uns suports su-

plementaris, que aquí es resolgueren mitjançant uns perfils d’acer laminat en

forma de L. Aquests perfils es subjecten generalment als cantells del forjat, sol-

dant-los a unes platines que queden ancorades amb unes barres inserides en el

formigó.

El full exterior es travà amb l’interior mitjançant unes claus d’acer inoxidable de

diàmetre 3 mm, en forma de doble L i preses amb el morter en les esteses de les

fàbriques de maó, a raó de 5 unitats cada m2. El sistema obligà així mateix la for-

mació de llinda doble en les obertures, però va permetre, a més de la continuïtat

d’aïllament, incloure determinades peces (com les caixes de les persianes) a l’es-

pessor del mur, o la formació de diferents plànols aprofitant l’esmentat grossor.

5. SISTEMA CONSTRUCTIVO

La estructura del edificio se construyó básicamente mediante

losas de hormigón de 18 cm de canto, en las que se ordenaron

seis capas de armado, apoyadas en soportes de acero con luces

de 4 a 5 m. Estos pilares se montaron con perfiles laminados

UPN, generalmente formando tubos, añadiendo ues a medida

que lo exigían las cargas, evitando en lo posible la aparición de

tacones.

Se arrancó la estructura a partir de una cimentación de pilotes

realizados in situ. La previsión inicial de una cimentación sobre

zapatas se vió modificada debido a un equivocado estudio geo-

técnico que no detectó los más de 2,5 m de rellenos antrópicos

en todo el solar. El nivel freático se sitúa sobre los 4,5 m aproxi-

madamente. Este cambio supuso, además de un coste muy

superior en la cimentación, un importante retraso de las obras

y, en cierta medida, convertir en algo «titánico» lo que normal-

mente se resuelve de manera «doméstica». Así mismo, se tuvo

que asumir, por decisión del promotor, que el centro de trans-

formación eléctrica situado bajo el edificio no sería trasladado,

sino que debería quedar en su interior. Ambas situaciones supu-

sieron un cambio de proyecto recién comenzadas las obras.

El cerramiento fue realizado con un muro de dos hojas de ladrillo

hueco, la interior de 14 cm y la exterior de 8 cm. La cámara que

queda entre ambas está ocupada por planchas de aislamiento

de poliestireno extrudido de 5 cm de espesor que, dada su dis-

posición continua, puede cubrir los cantos del forjado.

Esta formación de una pared exterior de carácter pluvial exige

unos apoyos suplementarios, que aquí se resolvieron mediante

unos perfiles de acero laminado en forma de «L». Estos perfiles

se sujetan generalmente a los cantos del forjado, soldándolos a

unas pletinas que quedan ancladas con unas barras insertadas

en el hormigón.

La hoja exterior se trabó con la interior mediante unas llaves de

acero inoxidable de diámetro 3 mm, en forma de doble L y toma-

das con el mortero en los tendeles de las fábricas de ladrillo, a

33

34

razón de 5 unidades cada m2. El sistema obliga así mismo a la

formación de doble dintel en los huecos, pero permitió, además

de la continuidad de aislamiento, incluir determinadas piezas

(como las cajas de las persianas) en el espesor del muro, o la

formación de diferentes planos aprovechando dicho grosor.

Si bien puede ser conveniente colocar la carpintería en el plano

de la cámara resultante entre las dos hojas, precisamente para

sellar dicha cámara en el telar del hueco y evitar posibles puen-

tes térmicos e infiltraciones de lluvia, se prefirió dar continuidad

al plano interior de la vivienda agrupando con ello las carpinte-

rías de la sala y el dormitorio, absorbiendo el soporte metálico

que las separa. De esta manera, cuando la puerta corredera que

divide ambos espacios está abierta, el hueco tiene una dimensión

doble sin fragmentar por el pilar y sin acentuar el recorte en la

fachada interior, provocando lo contrario en el alzado exterior.

La carpintería exterior se realizó con perfiles de aluminio lacado,

utilizando lacados de diferentes colores en el mismo hueco: así,

el cerco es blanco, la hoja de la ventana gris y la de la puerta de

balcón azul. Las grandes correderas (de suelo a techo) que cie-

rran las galerías también son de aluminio lacado y de color gris.

La carpintería de la fachada interior de cada apartamento, la

que separa del corredor, se realizó con madera de pino pinta-

da de color blanco y la puerta chapada en madera de haya. Por

otra parte, la amplia corredera interior, que se desliza mediante

una guía fijada a una barra de madera, discurre por encima del

armario, permitiendo recogerse sobre él, de modo que o bien

aparece inadvertida o bien junto al armario, con el que forma

una pared-biombo que no llega al techo.

Las cubiertas son de tipo invertido: azoteas planas transitables

en plantas 2ª y 3ª protegidas con baldosas de alfarero y la de la

4ª planta con acceso sólo para mantenimiento y acabada me-

diante machaca. Las pendientes fueron realizadas con mortero

de arcilla expandida en una media de 8 cm, lámina de fibra de

vidrio, e impermeabilizada mediante sistema multicapa MA-3

láminas de oxiasfalto y de betún modificado, y aislamiento tér-

mico de poliestireno extrudido de 6 cm.

El pavimento interior del edificio es terrazo micrograno 40x40.3

de color hueso y se colocó mediante un juego geométrico que le

pretende dar una gracia y vibración especial, si bien la lectura de

esas juntas en el terrazo resulta bastante sutil. En el exterior, se

utlizó una solera de hormigón realizada con árido pequeño y fi-

nalmente desactivado, dejando aflorar la china y efectuando unos

dibujos con los cortes para las juntas.

El edificio se pintó interiormente de color blanco y en el exterior

se aplicó un mortero monocapa del mismo color, a excepción

de la planta baja, el basamento, donde se mezclan diferentes

soluciones. La fachada principal se cerró con paneles de hormi-

gón prefabricado 120 x 340.12, colgados mediante pletinas a la

estructura metálica del edificio y acabados con la textura del en-

cofrado formado por tablas de madera de anchura variable. En

el lateral de acceso al interior del edificio, la hoja exterior de la

fachada se construyó con tablones de madera de pino tratados

en autoclave con sales de cobre, fijándose mediante tornillos a

una subestructura de tubos de acero galvanizado y, en el resto

de la planta, se empleó el mismo mortero monocapa pero en

color terracota.

Si bé pot ser convenient col·locar la fusteria en el plànol de la cambra resultant

entre els dos fulls, precisament per tancar aquesta cambra en la duella del buit

i evitar possibles ponts tèrmics i infiltracions de pluja, es va estimar més donar

continuïtat al plànol interior de l’habitatge agrupant amb aquest fet les fusteries

de la sala i el dormitori, absorbint el suport metàl·lic que les separa. D’aquesta

manera, quan la porta corredissa que divideix ambdós espais està oberta, el buit

té una dimensió doble sense fragmentar pel pilar i sense accentuar el retall a la

façana interior, provocant el contrari a l’alçat exterior.

La fusteria exterior es realitzà amb perfils d’alumini lacat, utilitzant diferents colors en

el mateix buit: així, el bastiment és blanc, la fulla de la finestra gris i la de la balconera

blava. Les grans corredisses (de terra a sostre) que tanquen les galeries també són

d’alumini lacat de color gris.

La fusteria de la façana interior de cada apartament, la que separa del corredor,

es realitzà amb fusta de pi pintada de color blanc i la porta xapada en fusta de

faig. Per altra banda, l’ampla corredissa interior, que llisca mitjançant una guia

fixada a una barra de fusta, discorr per damunt de l’armari, permetent recollir-se

sobre ell mateix, de manera que o bé apareix inadvertida o bé junt a l’armari, amb

el qual forma una paret-paravent que no arriba al sostre.

Les cobertes són de tipus invertit: terrats plans transitables en plantes 2a i 3a

protegits amb rajoles d’alfarer i el de la 4a planta amb accés només per al man-

teniment acabat mitjançant esquerda. Els pendents foren realitzats amb morter

d’argila expandida en una mitjana de 8 cm, làmina de fibra de vidre, i imper-

meabilitzada mitjançant sistema multicapa MA-3 làmines d’oxiasfalt i de betum

modificat, i aïllament tèrmic de poliestirè extrudit de 6 cm.

El paviment interior de l’edifici és terratzo microgrà 40x40.3 de color os i es col·locà

mitjançant un joc geomètric que li pretén donar una gràcia i vibració especial, si

bé la lectura d’aquestes juntes en el terratzo és bastant subtil. A l’exterior, s’uti-

litzà una solera de formigó realitzada amb àrid petit i finalment desactivat, deixant

aflorar el còdol i efectuant uns dibuixos amb els talls per a les juntes.

L’edifici es pintà interiorment de color blanc i a l’exterior s’aplicà un morter mo-

nocapa del mateix color, a excepció de la planta baixa, el bassament, on es mes-

clen diferents solucions. La façana principal es tancà amb plafons de formigó

prefabricat 120 x 340.12, penjats mitjançant platines a l’estructura metàl·lica de

l’edifici i acabats amb la textura de l’encofrat format per taulons de fusta d’ampla-

da variable. En el lateral d’accés a l’interior de l’edifici, el full exterior de la façana

es construí amb taulons de fusta de pi tractats en autoclau amb sals de coure,

fixant-se mitjançant perns a una subestructura de tubs d’acer galvanitzat i, a la

resta de la planta, s’emprà el mateix morter monocapa però en color terracota.

35

36

1.- LADRILLO HUECO DOBLE 8x12x24, e: 8cm

1/a.- LADRILLO H-6 19x14x24, e: 14 cm

2.- LADRILLO HUECO DOBLE 8x12x24, e: 12cm

3.- LLAVES DE ACERO INOXIDABLE EN Z (60.140.60) 4mm

4.- MORTERO MONOCAPA

5.- AISLAMIENTO TERMICO POLIESTIRENO EXTRUDIDO,

4cm

5/a.- PANEL FORMADO POR PLACA DE YESO Y

POLIESTIRENO EXTRUDIDO 4cm, ANCLADO MEDIANTE U

DE ACERO LAMINADO GALVANIZADO

6.- ALBARDILLA CERAMICA ALFARERO 30x3 cm

7.- BALDOSA CERAMICA ALFARERO 20x20 cm

8.- CAJÓN PERSIANA ENROLLABLE CON AISLAMIENTO

TÉRMICO

9.- CARPINTERIA DE ALUMINIO

10.- DINTEL HOJA EXTERIOR PERFIL ACERO LAMINADO

GALVANIZADO L80.8 CON FORRO DE ZINC,

FORMANDO GOTERON, APOYADO EN LATERALES,

SOLAPE METALICO (56) Y/O COLGADO DEL FORJADO

11.- GUARNECIDO Y ENLUCIDO DE YESO

12.- LOSA DE HORMIGON ARMADO, e: 18cm

13.- REVOCO DE MORTERO CON RESINAS

14.- TRATAMIENTO HIDROFUGANTE PARA HORMIGON,

SIKAGUARD 70

15.- PERFIL METALICO

15/a.- MORTERO DE VERMICULITA PROTECCION E.F. 60

16.- CARPINTERIA DE ALUMINIO, MONTANTE BATIENTE

17.- TUBO DE ALUMINIO 80x100x1 mm

18.- CARPINTERIA DE ALUMINIO CORREDERA CON TRIPLE

CARRIL

19.- BARANDILLA DE PLETINAS METALICAS 35.5 Y BA-

RROTES 10 C/ 15cm, EN ACERO ESMALTADO, ANCLAJES

LATERALES DIRECTOS A LA MOCHETA

20.- MOCHETA FORRADA MEDIANTE CHAPA DE ALUMINIO

21.- CHAPA DE ALUMINIO PLEGADA, ASENTADA SOBRE

MORTERO EN PENDIENTE 2%

22.- TERRAZO 40x40x3, JUNTA CADA 4m, 4mm

23.- MORTERO DE AGARRE C.P. 1:6

24.- GRAVA DE RELLENO

25.- AISLAMIENTO TERMICO, POLIURETANO PROYECTADO,

e: 4cm

26.- PLACAS DE CELENIT 60x200x2,5 cm, COLGADAS CADA

60cm POR

PERFILES Y BARRAS ROSCADAS DE ACERO LAMINADO

GALVANIZADO

27.- REMATE CON PLACA DE CELENIT 60x200x5 cm, CON

CANTO FORRADO CON U DE ACERO LAMINADO GALVA-

NIZADO

28.- PERFIL DE ACERO LAMINADO GALVANIZADO L 180.15

SOLDADAS A LOS PILARES METALICOS. FORRO DE ZINC

HACIENDO GOTERON

29.- BARANDILLA DE BARROTES VERTICALES, EN ACERO

ESMALTADO, 10 C/ 15 cm, ANCLADO CON TACOS A LA LOSA

30.- PASAMANOS DE MADERA DE PINO, 70x30, TRATADO

CON ACEITE

31.- REVOCO IMPERMEABILIZANTE DE MORTERO CON

RESINAS

32.- PLACA DE HORMIGON PREFABRICADO 120x340x6 cm,

CON NERVIO CENTRAL DE 6cm

32/a.- PLETINA ACERO LAMINADO GALVANIZADO 60.10

32/b.- PERFIL ACERO LAMINADO GALVANIZADO L 60.5

33.- SOLERA DE H.A. COLOREADO EN MASA, CON FIBRAS

DE POLIPROPILENO, JUNTAS DILATACIÓN C/25 m2, Lmax

5m, e: 10cm

37

34.- SOLERA DE HORMIGON ARMADO, e:15cm

35.- TERRENO COMPACTADO

36.- MURO DE CONTENCION H.A. , e: 25cm

37.- PERFIL ACERO LAMINADO GALVANIZADO L 35C/100

38.- TABLON PINO, 200x5x VARIABLE,

TRATADO AUTOCLAVE SALES METALICAS

39.- MURO/RESPALDO BANCO H.A.

40.- ALBARDILLA PIEDRA ARTIFICIAL 100x30x 7, ASENTADA

SOBRE MORTERO 1:8, SELLADA CON SIKAFLEX

41.- PERFIL ACERO LAMINADO GALVANIZADO L 50.8

42.- HORMIGON DE LIMPIEZA, e: 5cm

43.- PLETINA ACERO LAMINADO GALVANIZADO 15.1

44.- TERRENO AJARDINADO

45.- ALBARDILLA DE PIEDRA ARTIFICIAL 530x70x L VARIABLE mm

AJUSTADA SOBRE MORTERO C.P. 1:8, SELLADA CON SIKAFLEX

46.- LAMINA DE OXIASFALTO MODIFICADO

47.- IMPERMEABILIZACION Y DRENAJE DE MURO: LAMINA

OXIASFALTO

MODIFICADO + CAPA DE DRENAJE + GEOTEXTIL

48.- CAPA GRAVA DRENAJE

49.- TUBO DE DRENAJE

50.- SOLERA DE H.A., e: 15cm, SOBRE MACHACA e: 20cm

51.- PANEL FORMADO POR PLANCHA DE ALUMINIO, e: 0.7mm,

5cm POLIESTIRENO EXTRUDIDO,TABLERO DE AGLOMERADO,

ENCOLADO Y ANCLADO MEDIANTE U DE ACERO LAMINADO

GALVANIZADO

52.- BLOQUE DE HORMIGON TIPO ITALIANO

53.- BLOQUE DE HORMIGON TIPO ITALIANO, MACIZADO Y ARMADO

CON 2 VARILLAS 10 C/100 (120+100), CON VARILLA TRAVERSAL

10 EN PARTE SUPERIOR

54.- SOMBRERETE DE CHAPA PLEGADA DE ACERO LACADO e:

0.7mm

55.- SUBESTRUCTURA METALICA FORMADA POR L 50 Y L 25 DE

ACERO

LAMINADO GALVANIZADO, ANCLADA MEDIANTE GARRAS AL MURO

PARA SUJECCION DE PANELES SOLARES

56.- PLETINA DE ACERO LAMINADO GALVANIZADO 90x90x10,

SOLDADA AL PILAR Y A LA L 80.8 DE DINTEL

57.- PERFIL DE ACERO LAMINADO GALVANIZADO L 80.8

58.- REJILLA DE ACERO LAMINADO GALVANIZADO 60.30.3

59.- PERFIL DE ACERO LAMINADO GALVANIZADO L 120.10

38

39

PAVIMENTO EXTERIOR MEDIANTE SOLERAS DE HORMIGÓN GRIS DESACTIVADO

PAVIMENTO INTERIOR MEDIANTE TERRAZO 40X40 BLANCO,

COLOCADO CON DESPLAZAMIENTO DE UN CUARTO DE PIEZA

1.- LADRILLO HUECO DOBLE 8x12x24, e: 8cm

2.- LADRILLO HUECO H 16 24x19x14cm, e: 14cm

3.- LLAVES DE ACERO INOXIDABLE EN Z (60.140.60) 3mm

4.- MORTERO MONOCAPA

5.- AISLAMIENTO TERMICO POLIESTIRENO EXTRUDIDO, 4cm

6.- GUIA PERSIANA ENROLLABLE

7.- CARPINTERIA DE ALUMINIO

8.- GUARNECIDO Y ENLUCIDO DE YESO

9.- LOSA DE HORMIGON ARMADO, e: 18cm

10/a.- SOPORTE FORMADO POR PERFIL TUBULAR METÁLICO 80.4

10/b.- SOPORTE FORMADO POR 2 UPN 80

10/c.- SOPORTE FORMADO POR 4 UPN 80

10/d.- SOPORTE FORMADO POR 3 UPN 80

10/e.- SOPORTE FORMADO POR 3 UPN 100

11.- MORTERO DE VERMICULITA PROTECCIÓN E.F. 60

12.- TUBO DE ALUMINIO 30x75x1 mm

13.- BARANDILLA DE PLETINAS METALICAS 35.5 Y BARROTES

10 C/ 15, EN ACERO ESMALTADO, ANCLAJES

LATERALES DIRECTOS A LA MOCHETA

14.- MOCHETA FORRADA DE ALUMINIO e: 15 mm

14/a.- PILAR FORRADO DE ALUMINIO e: 15 mm

15.- CHAPA DE ALUMINIO PLEGADA, ASENTADA SOBRE

MORTERO EN PENDIENTE 2%

16.- TERRAZO 40x40x3, JUNTA CADA 4m, 4mm

17.- RODAPIÉ DE TERRAZO 40x7 cm

18.- MORTERO DE AGARRE C.P. 1:6

19.- GRAVA DE RELLENO

20.- LADRILLO HUECO TABIQUERO 24x14x4

21.- ALICATADO AZULEJO MONOCOCCIÓN,PASTA BLANCA,

20x20 cm COLOR LISO VARIOS COLORES

22.- MORTERO DE CEMENTO M-80 (1:4)

23.- ALICATADO AZULEJO MONOCOCCIÓN,PASTA BLANCA,

20x20 cm COLOR BLANCO

24.- LADRILLO CERÁMICO HUECO 24x14x6.5, e=6.5 cm

25.- BLOQUE HUECO AISLANTE DE HORMIGÓN DE ARCILLA

EXPANDIDA, 2 CÁMARAS, 50x19x15 cm, e: 15 cm

SENTADOS CON MORTERO DE CEMENTO M-40 (1:6)

26.- TRASDOSADO SEMIDIRECTO CON PLACA DE YESO

“GRAN DUREZA” DE PLADUR, e: 13 mm, ATORNILLADO A

ESTRUCTURA DE CHAPA DE ACERO GALVANIZADO EN

FORMA DE C DE 46mm CADA 60 cm

27.-CONDUCTO DE VENTILACIÓN TIPO URAVEN, FORMADO

POR PIEZAS PREFABRICADAS DE FIBROCEMENTO,

AJUSTADAS MEDIANTE ENSAMBLAJE DIRECTO

28.- CONDUCTO DE TUBO HELICOIDAL DE CHAPA

GALVANIZADA, e: 0.6 mm, 100 mm

29.- CONDUCTO PLÁSTICO PARA IMPULSIÓN DE AIRE,

100 mm, AISLADO CON 2 cm DE LANA DE ROCA

30.- REJILLA TROQUELADA LISA PARA SALIDA DE AIRE, TIPO

ASK SYSTEMS 458000,O SIMILAR

31.- ARMARIO CONFORMADO CON TABLEROS AGLOMERADOS

DE 20 mm CHAPADOS EN MADERA NATURAL ACABADO

HAYA PARA BARNIZAR

32.- PUERTA CORREDERA DE TABLERO AGLOMERADO

CHAPADO EN MADERA NATURAL ACABADO HAYA

PARA BARNIZAR, MECANISMOS SLID 60 DE KLEIN, O SIMILAR

33.- FRENTE DE ARMARIO DE UNA HOJA DE TABLERO

AGLOMERADO CHAPADO EN MADERA NATURAL

ACABADO HAYA PARA BARNIZAR, MECANISMOS DE CAZOLETA

34.- FRENTE DE ARMARIO DE DOS HOJAS DE LAS MISMAS

CARACTERISTICAS QUE EL ANTERIOR

35.- MUEBLES DE COCINA FORLADY PROGRAMA 310

COLOR MAGNOLIA EN PUERTAS Y CANTOS

36/a.- TAPAJUNTAS DE MADERA DE ABETO DE 20x120 mm

36/b.- TAPAJUNTAS DE MADERA DE ABETO DE 45x130 mm

36/c.- TAPAJUNTAS DE MADERA DE ABETO

40

6. CONFORT I ENERGIA

Objectius

Quan sorprenentment per a l’equip, després de guanyar el concurs, el promotor

es ratificà en la construcció d’un «model» d’edifici que seguís pautes de sosteni-

bilitat, s’inicià un recorregut que intentà investigar, amb el màxim rigor possible,

com poden integrar-se en el disseny arquitectònic factors energètics sense que

per això es condicioni la forma arquitectònica cap a una estètica maquinista.

Si bé a la major part dels casos els criteris energètics s’entengueren com a crite-

ris d’habitabilitat, de confort, aquests en cap moment supeditaren l’objectiu prin-

cipal de fomentar que l’usuari trobàs a l’edifici múltiples possibilitats de relacio-

nar-se amb la resta d’habitants o veïns del barri i, que a la vegada, pogués trobar

la intimitat necessària que requerís de la seva llar .

Fou per aquesta raó que, des dels primers esbossos del concurs, l’edifici s’allunyà

de plantejaments a priori energèticament més eficients -com podrien haver sigut

una o dues barres orientades cap al sud- i s’optà per un plantejament de «corra-

la» o unitat veïnal amb galeries que donen a un gran pati interior, tipològicament

més adequat a l’objectiu comunitari.

A partir d’aquest punt, els esforços se centraren a tractar de construir la «corra-

la» al més habitable i eficient possible.

Estudi solar

La multiplicitat d’orientacions i la dualitat intimitat-socialització ens encaminaren

a cercar un tipus d’unitat el suficientment flexible com perquè cada habitatge ten-

gués, independentment de la seva posició relativa dins el conjunt, sol i llum na-

tural a l’hivern i ombra i ventilació a l’estiu. Per aquest motiu, s’optà per un tipus

d’habitatge passant, adossat a una galeria perimetral en la recerca de l’energia

que permetés la major cobertura energètica possible.

El plantejament d’habitatge mínim així com la gran edificabilitat plantejada en el

solar obligaren a cercar alternatives a les desitjades aportacions directes a cada

una de les unitats que poguessin complementar posicions més desfavorides. En

aquest punt, s’investigaren les possibilitats que ofereix la combinació de mètodes

de climatització naturals amb suport mecànic com alternativa a l’habitual dicoto-

mia sistemes naturals-sistemes artificials.

D’aquesta forma, fou possible plantejar-se les distintes fórmules de generació de

calor o fred fomentades per la mateixa implantació o per mecanismes adossats a

l’edifici, transportant després aquesta energia allà on fos necessària.

6. CONFORT Y ENERGÍA

Objetivos

Cuando, sorpresivamente para el equipo, después de ganar el

concurso el promotor se ratificó en la construcción de un «mo-

delo» de edificio que siguiera pautas de sostenibilidad, se inició

un recorrido que intentó investigar, con el máximo rigor posible,

como pueden integrarse en el diseño arquitectónico factores

energéticos sin por ello condicionar la forma arquitectónica ha-

cia una estética maquinista.

Si bien en la mayor parte de los casos los criterios energéticos fue-

ron entendidos como criterios de habitabilidad, de confort, éstos en

ningún momento supeditaron el objetivo principal de fomentar que

el usuario encontrara en el edificio múltiples posibilidades de re-

lacionarse con el resto de habitantes o vecinos del barrio y, que a

la vez, pudiera encontrar la intimidad necesaria que requiriera de

su hogar.

Fue por ello que, desde los primeros bocetos del concurso, el

edificio se alejó de planteamientos a priori energéticamente más

eficientes -como podrían haber sido una o dos barras orienta-

das hacia el sur- y se optó por un planteamiento de «corrala»

o unidad vecinal con galerías que dan a un gran patio interior,

tipológicamente más adecuado al objetivo comunitario.

A partir de este punto, los esfuerzos se centraron en tratar de

construir la «corrala más habitable y eficiente posible».

Estudio solar

La multiplicidad de orientaciones y la dualidad intimidad-so-

cialización nos encaminaron a buscar un tipo de unidad lo sufi-

cientemente flexible como para que cada vivienda tuviera, inde-

pendientemente de su posición relativa dentro del conjunto, sol

y luz natural en invierno y sombra y ventilación en verano. Por

este motivo, se optó por un tipo de vivienda pasante, adosada a

una galería perimetral en busca de la energía que permitiera la

mayor cobertura energética posible.

El planteamiento de vivienda mínima así como la gran edificabilidad

planteada en el solar obligaron a buscar alternativas a los desea-

dos aportes directos a cada una de las unidades que pudieran com-

plementar posiciones más desfavorecidas. En este punto, se inves-

tigaron las posibilidades que ofrece la combinación de métodos de

climatización naturales con apoyo mecánico como alternativa a la

habitual dicotomía sistemas naturales-sistemas artificiales.

De esta forma, fue posible plantearse las distintas fórmulas de

generación de calor o frío fomentadas por la misma implanta-

ción o por mecanismos adosados al edificio, transportando des-

pués dicha energía allá donde fuera necesaria.

41

ESTIU (21 DE JUNY) VERANO (21 DE JUNIO)

09:00 HORES09:00 HORAS

12:00 HORES12:00 HORAS

15:00 HORES15:00 HORAS

17:00 HORES17:00 HORAS

HIVERN (21 DE DESEMBRE)

INVIERNO (21 DE DICIEMBRE)

09:00 HORES09:00 HORAS

12:00 HORES12:00 HORAS

15:00 HORES15:00 HORAS

17:00 HORES17:00 HORAS

42

El plantejament d’aportacions complementàries a la fase de concurs consistia

en la construcció d’unes xemeneies solars combinades amb un llit de grava i una

estructura de lloses alveolars. L’aire exterior, succionat per les xemeneies, circula

per la grava refrigerant els forjats de l’edifici i amb això l’aire dels habitatges. El

flux s’inverteix en hivern, l’aire és calefactat en les xemeneies i transportat cap als

forjats per al seu escalfament. (Veure imatge pàgina següent).

L’estudi de la proposta ens obligà finalment a replantejar-la a raó de les enormes

dimensions requerides per la xemeneia solar i el llit de grava per aportar una

energia que fos mínimament representativa. Per altra banda, la desestimació de

les lloses alveolars com a sistema estructural eliminava la possibilitat de dissipar

l’energia a través dels forjats.

Quan veiérem que les estratègies energètiques estaven forçades a consensuar

amb la resta de criteris, fou necessària la comprovació que mantenien la seva

efectivitat. Aleshores, la galeria fou modelitzada per comprovar-ne l’eficàcia en

orientacions allunyades del sud. De la mateixa manera, es comprovà la seva am-

plària a efectes de garantir l’ombra durant l’estiu.

La il·luminació natural fou igualment comprovada per por que la galeria i el dis-

seny de la fusteria interior dels apartaments (persianes, lleixa per a plantes) po-

guessin reduir en excés la il·luminació interior. Així, fou modelitzat l’apartament

més desfavorable durant un dia nuvolat d’hivern.

Un altre aspecte modelitzat durant el disseny fou l’orientació de les plaques so-

lars de forma paral·lela a la façana de l’edifici. A pesar de l’orientació sud-oest,

la pèrdua de rendiment s’apropava al 5%. Aquest fet va permetre, a més d’una

millor integració de la instal·lació, l’eliminació de l’ampit de coberta reduint amb

això l’altura de pati.

Altres aspectes foren de més difícil comprovació a priori. Un primer intent de

modelització informàtica fou assajat i posteriorment desestimat per no oferir

resultats lògics. Per altra banda, les experiències construïdes tampoc oferiren

exemples plenament extrapolables, ja que se centraven en conductes porosos, no

recomanables en el nostre clima perquè comporten un augment de la humitat de

l’aire que hi circula.

L’única experiència monitorada era, l’any 2001, la realitzada per Mat Santamouris* a

Grècia amb conduccions de formigó. Les conclusions d’aquest estudi incloïen una

interpretació matemàtica dels resultats. Aquesta formulació fou adoptada com a

base per a l’estudi del nostre model. A partir d’aquest punt, el disseny del sistema

no pogué sinó recolzar-se en una «intuïció educada» per l’estudi dels fenòmens

físics que es veien involucrats en l’experiment.

Posteriorment, la dinàmica del procés constructiu de l’edifici, així com els condi-

cionants del solar, anaren ajustant el disseny cap a la solució definitiva.

El monitoratge del sistema realitzat a posteriori demostrà el potencial del sis-

tema així com les possibilitats que existeixen per augmentar-ne el rendiment i

reduir-ne el cost.

El planteamiento de aportes complementarios en la fase de con-

curso consistía en la construcción de unas chimeneas solares

combinadas con un lecho de grava y una estructura de losas al-

veolares. El aire exterior, succionado por las chimeneas, circula

por la grava refrigerando los forjados del edificio y con ello el aire

de las viviendas. El flujo se invierte en invierno, el aire es calefac-

tado en las chimeneas y transportado hacia los forjados para su

calentamiento. (Ver imagen página siguiente).

El estudio de la propuesta nos obligó finalmente a replantearla

debido a las enormes dimensiones requeridas por la chimenea

solar y el lecho de grava para aportar una energía que fuera

mínimamente representativa. Por otro lado, la desestimación de

las losas alveolares como sistema estructural eliminaba la posi-

bilidad de disipar la energía a través de los forjados.

Al ver que las estrategias energéticas estaban forzadas a con-

sensuar con el resto de criterios, fue necesaria la comprobación

de que mantenían su efectividad. La galería fue modelizada para

comprobar su eficacia en orientaciones alejadas del sur. Del

mismo modo, se comprobó su anchura a efectos del sombrea-

miento en verano.

La iluminación natural fue igualmente comprobada ante la

duda de que la galería y el diseño de la carpintería interior de

los apartamentos (persianas, banco o repisa para plantas) pu-

dieran reducir en exceso la iluminación interior. Para ello, fue

modelizado el apartamento más desfavorable durante un día

nublado de invierno.

Otro aspecto modelizado durante el diseño fue la orientación de

las placas solares de forma paralela a la fachada del edificio.

Pese a su orientación suroeste, la pérdida de rendimiento se

acercaba al 5%. Esto permitió, además de una mejor integración

de la instalación, la eliminación del antepecho de cubierta, redu-

ciendo la altura del patio.

Otros aspectos fueron de más difícil comprobación a priori.

Un primer intento de modelización informática fue ensayado y pos-

teriormente desestimado por no ofrecer resultados lógicos. Por otro

lado, las experiencias construidas tampoco ofrecieron ejemplos ple-

namente extrapolables, ya que se centraban en conductos porosos,

no recomendables en nuestro clima porque comportan un aumento

de la humedad del aire que circula a través de ellos.

La única experiencia monitorizada era la realizada en el año 2001

por Mat Santamouris* en Grecia con conducciones de hormigón.

Las conclusiones de su estudio incluían una interpretación ma-

temática de los resultados. Esta formulación fue adoptada como

base para el estudio de nuestro modelo. A partir de este punto,

el diseño del sistema no pudo sino apoyarse en una «intuición

educada» por el estudio de los fenómenos físicos que se veían

involucrados en el experimento.

Posteriormente, la dinámica del proceso constructivo del edifi-

cio, así como los condicionantes del solar, fueron ajustando el

diseño hacia la solución definitiva.

La monitorización del sistema realizada a posteriori demostró

su potencial así como las posibilidades que existen para aumen-

tar el rendimiento y reducir el coste.

43

MODELITZACIÓ LUMÍNICA. IL·LUMINACIÓ MITJANA EN EL PERÍODE

HIVERNAL PER A LA UNITAT MÉS DESFAVORABLE 105LUX

MODELIZACIÓN LUMÍNICA. ILUMINACIÓN MEDIA EN EL PERIODO

INVERNAL PARA LA UNIDAD MÁS DESFAVORABLE 105LUX

MODELITZACIÓ LUMÍNICA. IL·LUMINACIÓ MITJANA EN EL PERÍODE

ESTIVAL PER A LA UNITAT MÉS DESFAVORABLE 1202LUX

MODELIZACIÓN LUMÍNICA. ILUMINACIÓN MEDIA EN EL PERIODO

ESTIVAL PARA LA UNIDAD MÁS DESFAVORABLE 1202LUX

MODELITZACIÓ TÈRMICA A L’HIVERN DE LA GALERIA

MODELIZACIÓN TÉRMICA EN INVIERNO DE LA GALERÍA

MODELITZACIÓ TÈRMICA A L’ESTIU DELS APARTAMENTS

MODELIZACIÓN TÉRMICA EN VERANO DE LOS APARTAMENTOS

ESQUEMA DE REFREDAMENT MECÀNIC

PROPOSAT DURANT EL CONCURS

ESQUEMA DE ENFRIAMIENTO MECÁNICO

PROPUESTO DURANTE EL CONCURSO

ESQUEMA D’ESCALFAMENT NATURAL

PROPOSAT DURANT EL CONCURS

ESQUEMA DE CALENTAMIENTO NATURAL

PROPUESTO DURANTE EL CONCURSO

MODELITZACIONS I MAQUETA REALITZADES DURANT EL PROJECTE

COM A EÏNA DE SUPORT AL DISSENY ARQUITECTÒNIC

MODELIZACIONES Y MAQUETA REALIZADAS DURANTE EL PROYECTO

COMO HERRAMIENTA DE APOYO AL DISEÑO ARQUITECTÓNICO

44

Descripció del sistema

Emplaçament

El clima és temperat a l’hivern amb temperatures mitjanes entorn dels 10,7ºC.

A l’estiu és calorós encara que no en excés. La temperatura mitjana gira al voltant

dels 24ºC.

Les brises són habituals a l’estiu, el 75% de direcció nord durant el dia i sud

durant la nit. Amb menor freqüència bufa vent de l’est. A l’hivern els components

dominants són nord i oest.

Estratègies plantejades

A l’estiu, la refrigeració natural de l’edifici s’aconsegueix a través de la combinació

de la protecció solar i l’ús selectiu de mecanismes de ventilació. Aquests combi-

nen estratègies de ventilació natural i sistemes mecànics amb prerefrigeració

natural de l’aire. Totes les unitats i els espais comuns compten amb ventilació

creuada, potenciada per la mateixa forma de l’edifici (obert a les brises i d’alt

factor de forma).

Per garantir un règim de ventilació nocturna, la façana dels apartaments s’ha dis-

senyat de forma que, sense coartar la intimitat o la seguretat, potenciï el corrent

d’aire. Les obertures se situen adossades al sostre i a les parets per fomentar

l’acumulació de fred en la massa de l’edifici.

En les hores centrals del dia, quan la temperatura és excessivament alta i, per

tant, no és desitjable un intercanvi d’aire amb l’exterior, les finestres es tanquen

recorrent a l’aire fresc procedent del sistema de prerefrigeració per conductes

enterrats.

L’aire, aspirat des de la façana nord de l’edifici, circula per una galeria enterrada

situada davall del forjat de la planta baixa fins arribar als filtres que la separen de

la sala de ventiladors. En aquesta sala es troba la capçalera dels tubs (polietilè

i PVC de 200 mm de diàmetre). Cada un d’ells compta amb el seu corresponent

ventilador i filtre.

Els 38 conductes, un per habitatge, travessen el subsòl del pati i són els respon-

sables de l’intercanvi de calor entre l’aire i el terreny. La meitat d’ells van d’est a

oest i la altra meitat en sentit contrari, facilitant-ne d’aquesta forma la distribució

posterior als apartaments.

L’aire circula a baixa velocitat (1 m/s) al llarg d’aproximadament 30 metres.

Els conductes s’ordenen en tres capes situades a 3.5 (PET), 4.5 (PET) i 5.5 m (PVC)

de profunditat amb una separació mínima entre conductes de 0,9 metres.

La difusió del calor al terreny circumdant s’assegura envoltant completament

els conductes amb arena (material que multiplica per 10 la capacitat d’intercanvi

d’energia del terreny natural).

L’estrat més profund de conductes se situa al caire del nivell freàtic, amb la qual

cosa s’augmenta l’intercanvi de calor entre el tub i l’aire gràcies a la presència de

sòl saturat, a la vegada que s’elimina la possibilitat de reescalfament del terreny

proper als conductes. En entrar els tubs de nou en l’edifici redueixen el seu di-

àmetre (100 mm), s’aïllen amb 3 cm de llana de roca i circulen per l’interior de

l’edifici fins als apartaments.

Descripción del sistema

Emplazamiento

El clima es templado en invierno con temperaturas medias en

torno a los 10,7ºC.

El verano es caluroso aunque no en exceso. La temperatura me-

dia gira alrededor de los 24ºC.

Las brisas son habituales en verano, el 75% de dirección nor-

te durante el día y sur durante la noche. Con menor frecuencia

sopla viento este. En invierno las componentes dominantes son

norte y oeste.

Estrategias planteadas

En verano, la refrigeración natural del edificio se consigue a tra-

vés de la combinación de la protección solar y el uso selectivo

de mecanismos de ventilación. Estos combinan estrategias de

ventilación natural y sistemas mecánicos con prerefrigeración

natural del aire. Todas las unidades y los espacios comunes

cuentan con ventilación cruzada, potenciada por la misma forma

del edificio (abierto a las brisas y de alto factor de forma).

Para permitir un régimen de ventilación nocturna, la fachada de

los apartamentos se ha diseñado de forma que, sin coartar la

intimidad o la seguridad, potencie la corriente de aire. Las aber-

turas se sitúan adosadas al techo y a las paredes para fomentar

la acumulación de frío en la masa del edificio. En las horas cen-

trales del día, cuando la temperatura es excesivamente alta y,

por tanto, no es deseable un intercambio de aire con el exterior,

las ventanas se cierran recurriendo al aire fresco procedente del

sistema de prerefrigeración por conductos enterrados.

El aire, aspirado desde la fachada norte del edificio, circula por

una galería enterrada situada bajo el forjado de la planta baja

hasta llegar a los filtros que la separan de la sala de ventila-

dores. Ahí se encuentra la cabecera de los tubos (polietileno y

PVC de 200 mm de diámetro). Cada uno de ellos cuenta con su

correspondiente ventilador y filtro.

Los 38 conductos, uno por vivienda, atraviesan el subsuelo del

patio y son los responsables del intercambio de calor entre el

aire y el terreno. La mitad de ellos van de este a oeste y la otra

mitad en sentido contrario, facilitando de esta forma su distribu-

ción posterior a los apartamentos.

El aire circula a baja velocidad (1 m/s) a lo largo de aproximada-

mente 30 metros.

Los conductos se ordenan en tres capas situadas a 3.5 (PET), 4.5

(PET) y 5.5 m (PVC) de profundidad con una separación mínima

entre conductos de 0,9 metros.

La difusión del calor al terreno circundante se asegura rodeando

completamente los conductos con arena (material que multiplica

por 10 la capacidad de intercambio de energía del terreno natural).

El estrato más profundo de conductos se sitúa al borde del nivel

freático, con lo cual se aumenta el intercambio de calor entre

el tubo y el aire gracias a la presencia de suelo saturado, a la

vez que se elimina la posibilidad de recalentamiento del terreno

45

ESQUEMA DEL SISTEMA DE REFRIGERACIÓ CONTINGUT

ESQUEMA DEL SISTEMA DE REFRIGERACIÓN CONTENIDO

46

L’aire s’introdueix en l’espai interior per mitjà de difusors orientables situats al cos-

tat del terra. La sobrepressió força l’aire calent a sortir a través del xunt del bany.

És de vital importància el control de les càrregues internes generades a l’interior

de l’habitatge pel que s’ha previst l’evacuació de l’aire calent generat per la nevera

a través d’un xunt situat darrere aquest electrodomèstic.

El sistema mecànic de ventilació permet mantenir tancat l’apartament durant tot

el dia, mentre la temperatura exterior és alta. Durant el període diürn la ventila-

ció provocaria l’escalfament de l’aire interior i l’envoltant de l’edifici. L’aportació

d’aire fresc renova l’aire interior evitant la presència de contaminants i habilitant

l’evacuació de les càrregues internes. El sistema, per tant, habilita la possibilitat

d’establir un règim de ventilació nocturna.

Cal ressenyar que els mecanismes de ventilació estan concebuts com a sistemes

de suport a tota la resta d’estratègies de control climàtic (aïllament, inèrcia tèr-

mica, protecció solar, etc.) i la suma del limitat potencial de totes aquestes és el

que permet assolir l’objectiu final del confort tèrmic interior.

Sistema constructiu

Atès el règim d’ús continu, el sistema constructiu de l’edifici ha tractat d’acon-

seguir la major quantitat possible d’inèrcia tèrmica interior. D’aquesta forma, es

potencia l’acumulació d’energia i l’estabilitat tèrmica.

Els forjats estan formats per paviment de terratzo sobre lloses de formigó de 18

cm. Les mitjaneres s’han construït amb blocs d’arlita de 15 cm per independitzar

tèrmicament i acústica entre sí els apartaments. Les façanes, de maó ceràmic,

compten amb un full interior de 14 cm, 5 cm de poliestirè extrudit disposat de

manera contínua (evitant així els ponts tèrmics) i un full exterior de caràcter plu-

vial de 8 cm.

Quant al sistema de ventilació mecànica, aquest consta dels elements següents:

-Galeria enterrada: galeria d’altura variable delimitada pel terreny natural, el

forjat sanitari i els murs laterals de formigó. Connecta l’entrada d’aire exterior

(situada al nord-est de l’edifici en una zona enjardinada) amb les dues sales de

ventiladors. L’aire recorre la galeria refrigerant-se en intercanviar per convecció

energia amb el terreny.

-Tubs enterrats de polietilè tipus PE100DN de 200mm de diàmetre interior, PN 10

bar. Espessor de paret de 7.7 mm. Conductivitat tèrmica de 0,37 Kcal m/m2 h ºC.

La unió de les conduccions es realitza mitjançant maneguets electrosoldables.

-Conductes enterrats de PVC: tubs de 200 mm de diàmetre, PN 6 bar. Espessor de

paret de 4,9 mm. Conductivitat tèrmica de 0,13 Kcal m/m2hºC. Unió encolada.

-Conductes de distribució: tubs penjats de PVC, aïllats amb una camisa de 3 cm

de llana de roca per reduir en la mesura del possible guanys de calor en el trànsit

de l’aire des del subsòl fins als apartaments.

-Ventiladors: ventilador helicocentrífug de dues velocitats per a conductes circu-

lars de la casa S&P model TD800/200. Proporciona un cabal en descàrrega lliure

de 700 o 910 m3/h amb un consum de 70 o 80W (en funció de la velocitat) i un nivell

sonor de 36 o 41DBa respectivament. Són accionats des d’un termòstat situat en

el dormitori de cada un dels apartaments. Des d’allà es controla la velocitat i la

temperatura a partir de la qual entren en funcionament. La posició lenta produeix

cercano a los conductos. Al entrar los tubos de nuevo en el edificio

reducen su diámetro (100 mm), se aíslan con 3 cm de lana de roca

y circulan por el interior del edificio hasta los apartamentos.

El aire se introduce en el espacio interior por medio de difusores

orientables situados junto al suelo. La sobrepresión fuerza al

aire caliente a salir a través del shunt del baño.

Es de vital importancia el control de las cargas internas gene-

radas en el interior de la vivienda por lo que se ha previsto la

evacuación del aire caliente generado por la nevera a través de

un shunt situado tras este electrodoméstico.

El sistema mecánico de ventilación permite mantener cerrado el

apartamento durante todo el día, mientras la temperatura exte-

rior es alta. Durante el periodo diurno la ventilación provocaría

el calentamiento del aire interior y la envolvente del edificio. El

aporte de aire fresco renueva el aire interior evitando la presen-

cia de contaminantes y habilitando la evacuación de las cargas

internas. El sistema, por tanto, habilita la posibilidad de estable-

cer de un régimen de ventilación nocturna.

Cabe reseñar que los mecanismos de ventilación están conce-

bidos como sistemas de apoyo a todas las demás estrategias de

control climático (aislamiento, inercia térmica, protección solar,

etc.) y la suma del limitado potencial de todas ellas es lo que

permite alcanzar el objetivo final del confort térmico interior.

Sistema constructivo

Dado el régimen de uso continuo, el sistema constructivo del

edificio ha tratado de conseguir la mayor cantidad posible de

inercia térmica interior. De esta forma, se potencia la acumula-

ción de energía y la estabilidad térmica.

Los forjados están formados por pavimento de terrazo sobre lo-

sas de hormigón de 18 cm. Las medianeras se han construido

con bloques de arlita de 15 cm para independizar térmica y acús-

ticamente los apartamentos. Las fachadas, de ladrillo cerámico,

cuentan con una hoja interior de 14 cm, 5 cm de poliestireno

extrudido dispuesto de modo continuo (evitando así los puentes

térmicos) y una hoja exterior de carácter pluvial de 8 cm.

En cuanto al sistema de ventilación mecánica, éste consta de los

elementos siguientes:

-Galería enterrada: galería de altura variable delimitada por el

terreno natural, el forjado sanitario y los muros laterales de hor-

migón. Conecta la entrada de aire exterior (situada al noreste

del edificio en una zona ajardinada) con las dos salas de ventila-

dores. El aire recorre la galería refrigerándose al intercambiar

por convección energía con el terreno.

-Tubos enterrados de polietileno tipo PE100DN de 200mm de

diámetro interior, PN 10 bar. Espesor de pared de 7.7 mm. Con-

ductividad térmica de 0,37 Kcal m/m2 h ºC. La unión de las con-

ducciones se realiza mediante manguitos electrosoldables.

-Conductos enterrados de PVC: tubos de 200 mm de diámetro,

PN 6 bar. Espesor de pared de 4,9 mm. Conductividad térmica de

0,13 Kcal m/m2hºC. Unión encolada.

-Conductos de distribución: tubos colgados de PVC, aislados con

una camisa de 3 cm de lana de roca para reducir en lo posible

47

48

velocitats a l’interior del tub enterrat de 0,75 m/s i de 3 m/s en els difusors dels

apartaments. I la ràpida, d’1 m/s i 3,5 m/s respectivament.

Se suposa en tot cas un règim de circulació laminar a l’interior dels conductes.

-Filtres: filtres convencionals de cel·lulosa per a sistemes d’aire condicionat. Un

per a cada conducte enterrat situat en la seva capçalera adossat al ventilador

mitjançant un portafiltres. Un altre, d’aproximadament 2 m2, se situa davant de

l’entrada de l’aire al recinte que alberga els ventiladors. Els filtres poden ser fà-

cilment substituïts.

Règim d’ús

L’edifici es trobava desocupat en el moment de realitzar l’estudi, per tant el règim

d’ús dels apartaments s’ha simulat en funció de les pautes esperades.

Objetius del monitoratge

El monitoratge i mesurament de qüestions lligades al confort tèrmic en edificis

construïts són eines útils per a la comprensió dels processos de transferència

d’energia en els quals es troba implicada la ventilació. Permeten contrastar les

hipòtesis realitzades durant la fase de projecte amb els valors obtenguts en con-

dicions d’ús particulars. Les reflexions que això comporta ofereixen dades útils

per a la redacció de nous projectes.

1. Estudiar el rendiment dels conductes enterrats i el seu potencial com a suport

al confort tèrmic estival en el clima mediterrani.

2. Valorar el grau de confort que s’aconsegueix a l’edifici a l’estiu mitjançant la

combinació de totes les estratègies de refrigeració en joc i els distints règims de

ventilació.

S’ha avaluat la influència de les variables següents en el rendiment del sistema

de prerefrigeració de l’aire:

-Potencial del sistema. Capacitat per refrigerar per si mateix l’espai interior.

-Rendiments en funció de la profunditat dels tubs.

-Rendiment dels dos materials emprats en els conductes (PET, PVC).

-Influència de la velocitat de circulació a través dels conductes enterrats en la

temperatura final de l’aire.

-Influència de la cambra sanitària en la refrigeració de l’aire i en la seva tempe-

ratura final.

-Possible saturació del terreny proper al conducte al llarg de l’estiu.

-Increment de la humitat relativa de l’aire. Possible risc de condensacions a l’in-

terior dels conductes.

-Possible influència dels conductes entre si en períodes de funcionament perllon-

gat. Valoració de la separació adoptada.

-Possibilitats de refredament del terreny per mitjà del reg o la presència de pluja.

Aprofitant l’existència d’apartaments iguals en similar posició relativa dins l’edi-

fici, s’han assajat en tres dels distints règims de ventilació. Amb això no només

s’ha comprovat el potencial de cada una de les estratègies sinó que s’ha posat de

ganancias de calor en el tránsito del aire desde el subsuelo has-

ta los apartamentos.

-Ventiladores: ventilador helicocentrífugo de dos velocidades

para conductos circulares de la casa S&P modelo TD800/200.

Proporciona un caudal en descarga libre de 700 ó 910 m3/h con

un consumo de 70 ó 80W (en función de la velocidad) y un nivel

sonoro de 36 ó 41DBa respectivamente. Son accionados desde

un termostato situado en el dormitorio de cada uno de los apar-

tamentos. Desde allí se controla la velocidad y la temperatura

a partir de la cual entran en funcionamiento. La posición lenta

produce velocidades en el interior del tubo enterrado de 0,75 m/s

y de 3 m/s en los difusores de los apartamentos. Y la rápida, de

1 m/s y 3,5 m/s respectivamente.

Se supone en todo caso un régimen de circulación laminar en el

interior de los conductos.

-Filtros: filtros convencionales de celulosa para sistemas de aire

acondicionado. Uno por cada conducto enterrado situado en su

cabecera adosado al ventilador mediante un portafiltros. Otro,

de aproximadamente 2 m2, se sitúa antes de la entrada del aire

al recinto que alberga los ventiladores. Los filtros pueden ser

fácilmente substituidos.

Régimen de uso

El edificio se encontraba desocupado en el momento de realizar

el estudio, por lo que el régimen de uso de los apartamentos se

ha simulado en función de las pautas esperadas.

Objetivos de la monitorización

La monitorización y medición de cuestiones ligadas al confort

térmico en edificios construidos son herramientas útiles para

la comprensión de los procesos de transferencia de energía en

los cuales se encuentra implicada la ventilación. Permiten con-

trastar las hipótesis realizadas durante la fase de proyecto con

los valores obtenidos en condiciones de uso particulares. Las

reflexiones que ello comporta ofrecen datos útiles para la redac-

ción de nuevos proyectos.

1. Estudiar el rendimiento de los conductos enterrados y su potencial

como apoyo al confort térmico estival en el clima mediterráneo.

2. Valorar el grado de confort que se consigue en el edificio en

verano mediante la combinación de todas las estrategias de re-

frigeración en juego y los distintos regímenes de ventilación.

Se ha evaluado la influencia de las siguientes variables en el

rendimiento del sistema de prerefrigeración del aire:

-Potencial del sistema. Capacidad para refrigerar por sí solo el

espacio interior.

-Rendimientos en función de la profundidad de los tubos.

-Rendimiento de los dos materiales empleados en los conductos

(PET, PVC).

-Influencia de la velocidad de circulación a través de los conduc-

tos enterrados en la temperatura final del aire.

-Influencia de la cámara sanitaria en la refrigeración del aire y

en su temperatura final.

-Posible saturación del terreno cercano al conducto a lo largo

del verano.

49

Gràfic 4. Temperatura de sortida de l’aire de refrigeració entre el 25 juny i el 2 de juliol.

Gráfico 4. Temperatura de salida del aire de refrigeración entre el 25 junio y el 2 de julio.

Gràfic 5. Temperatura de sortida de l’aire de refrigeració del 5 al 8 de setembre.

Gráfico 5. Temperatura de salida del aire de refrigeración del 5 al 8 de septiembre.

Gràfic 6. Influència de l’aire refrigerat en la temperatura de l’habitació.

Gráfico 6. Influencia del aire refrigerado en la temperatura de la habitación.

Gràfic 7. Encesa de la totalitat dels ventiladors. Influència mútua.

Gráfico 7. Encendido de la totalidad de los ventiladores. Influencia mutua.

Gràfic 8. Influència del reg del jardí superior en el potencial refrigerant dels tubs.

Gráfico 8. Influencia del riego del jardín superior en el potencial refrigerante de los tubos.

Gràfic 9. Influència de les precipitacions.

Gráfico 9. Influencia de las precipitaciones.

TE

MP

ER

AT

UR

A º

CT

EM

PE

RA

TU

RA

ºC

TE

MP

ER

AT

UR

A º

C

TE

MP

ER

AT

UR

A º

CT

EM

PE

RA

TU

RA

ºC

TE

MP

ER

AT

UR

A º

C

Encendido de la totalidad de los ventiladores. Influencia mutua

Influencia del riego del jardín superior en el potencial refrigerante de los tubos

Influencia de las precipitacionesInfluencia del aire refrigerado enla temperatura de la habitación

Temperatura de salida del aire de refrigeración. 5 Septiembre - 8 Septiembre

Temperatura de salida del aire de refrigeración. 25 Junio - 2 Julio

50

manifest la importància del règim de ventilació adoptat en el termograma final

de l’espai interior.

El primer dels apartaments s’ha mantengut permanentment ventilat.

El segon, ha seguit les pautes de ventilació nocturna. S’ha mantengut tancat

mentre la temperatura exterior fos superior a la temperatura interior; en el cas

contrari, s’han obert les finestres. El sistema de prerefrigeració de l’aire s’ha po-

sat en funcionament mentre romania tancat.

El tercer, s’ha ventilat de la mateixa manera que l’anterior i ha comptat amb el

suport d’un recirculador convencional d’aire de 150W que ha forçat l’entrada d’aire

durant la nit, augmentant el cabal que travessa l’apartament i mantenint la circu-

lació d’aire en períodes de calma. S’ha forçat la incidència del corrent d’aire sobre

la inèrcia tèrmica interior (parets, terra i sostre). Durant el dia, amb l’apartament

tancat, el recirculador s’ha mantengut en funcionament per distribuir les frigories

que introdueix en el local el sistema de ventilació mecànica.

3. El tercer objectiu és avaluar la capacitat del sistema mecànic de ventilació per

al pre-escalfament de l’aire a l’hivern.

Per aquest motiu s’han realitzat sèries de mostres durant l’hivern.

-Incremento de la humedad relativa del aire. Posible riesgo de

condensaciones en el interior de los tubos.

-Posible influencia de los conductos entre sí en periodos de fun-

cionamiento prolongado. Valoración de la separación adoptada.

-Posibilidades de reenfriamiento del terreno por medio del riego

o la presencia de lluvia.

Aprovechando la existencia de apartamentos iguales en similar

posición relativa dentro del edificio, se han ensayado en tres de

ellos distintos regímenes de ventilación. Así no sólo se ha com-

probado el potencial de cada una de las estrategias sino que se

ha puesto de manifiesto la importancia del régimen de ventila-

ción adoptado en el termograma final del espacio interior.

El primero de los apartamentos se ha mantenido permanente-

mente ventilado.

El segundo, ha seguido las pautas de ventilación nocturna. Se

ha mantenido cerrado mientras la temperatura exterior fuera

superior a la temperatura interior; en caso contrario, se han

abierto las ventanas. El sistema de prerefrigeración del aire se

ha puesto en funcionamiento mientras permanecía cerrado.

El tercero, se ha ventilado del mismo modo que el anterior y ha

contado con el apoyo de un recirculador convencional de aire de

150W que ha forzado la entrada de aire durante la noche, au-

mentando el caudal que atraviesa el apartamento y mantenien-

do la circulación de aire en períodos de calma. Se ha forzado la

incidencia de la corriente de aire sobre la inercia térmica interior

(paredes, suelo y techo). Durante el día, con el apartamento ce-

rrado, el recirculador se ha mantenido en funcionamiento para

distribuir las frigorías que introduce en el local el sistema de

ventilación mecánica.

3. El tercer objetivo es evaluar la capacidad del sistema mecáni-

co de ventilación para el pre-calentamiento del aire en invierno.

Para ello se han realizado series de muestras durante el in-

vierno.

51

Gràfic 12. Preescalfament de l’aire de renovació del sistema de condicionament i galeria.

Gráfico 12. Precalentamiento del aire de renovación del sistema de acondicionamiento y galería.

Gràfic 10. Potencial refrigerant afegit per la cambra sanitària.

Gráfico 10. Potencial refrigerante añadido por la cámara sanitaria.

Gràfic 11. Influència del règim de ventilación.

Gráfico 11. Influencia del régimen de ventilación.

TE

MP

ER

AT

UR

A º

CT

EM

PE

RA

TU

RA

ºC

TE

MP

ER

AT

UR

A º

C

52

Disposició de l’equip de monitoratge

S’han situat dos aparells de medició en cada apartament: un, a una altura d’apro-

ximadament 1 metre en el centre del saló d’estar-menjador i l’altre, a l’interior del

conducte previ a la connexió d’aquest amb el difusor de la cuina.

Un altre aparell ha registrat des d’una terrassa amb ombra les condicions de

temperatura i d’humitat exterior durant el període de proves.

De la mateixa manera s’han registrat les temperatures radiants dels distints pa-

raments per a l’avaluació posterior.

Situació inicial. Presa de dades

La presa de dades s’ha realitzat en distintes tandes durant l’estiu de 2003 i 2004,

entre els mesos de juny i agost. Durant el mes de maig de 2005 s’han pres mesu-

ratges complementaris per avaluar el comportament del sistema durant l’hivern.

A causa de la complexitat del procés de mesuratge, els resultats s’han anat des-

granant en cada un dels punts de les conclusions.

Conclusions

Monitoratge del sistema de ventilació

1. Les temperatures interiors obtengudes durant l’estiu del 2004 demostren l’efi-

càcia del conjunt d’estratègies per mantenir el confort tèrmic interior.

Malgrat que les temperatures durant els estius de 2003 i 2004 foren molt superiors

a les habituals, el monitoratge demostra que és possible mantenir el confort tèr-

mic a l’interior dels apartaments gràcies a les aportacions de totes les estratègies

passives i actives de condicionament. Cal destacar que és possible mantenir el

règim de ventilació adequat (nocturna) gràcies a l’existència d’un focus fred (aire

prerefrigerat) que permet mantenir tancats els apartaments durant les hores de

més calor. En el cas que aquest no existís, les necessitats de renovació d’aire

interior en un espai de dimensions tan reduïdes obligarien a obrir les finestres en

períodes altament contraproduents.

2. El sistema de prerefrigeració de l’aire es demostra que és efectiu a l’hora de

refrigerar l’aire exterior. S’han obtengut diferencials de temperatura màxims de

fins uns 9ºC, entre els 31ºC de la temperatura exterior i els 22ºC de temperatura

de l’aire en els difusors interiors durant els primers dies d’agost de 2003.

S’observa que el rendiment del sistema (diferencial de temperatura obtengut) no

és constant, sinó relatiu en funció de la temperatura d’entrada (la temperatu-

ra de sortida de l’aire pels difusors es manté pràcticament constant mentre la

temperatura exterior fluctua). Els rendiments varien entre els 4ºC durant la nit i

els 8,5ºC durant el dia en les hores de màxim calor. Els rendiments màxims del

sistema s’obtenen després de la seva posada en funcionament. A partir d’aquest

moment, el terreny va emmagatzemant calor i perdent lentament capacitat de

refredament. Aquesta pèrdua de rendiment s’ha vist probablement accelerada pel

règim continu d’extracció al qual s’ha sotmès el sistema, dificultant la dissipació

del calor absorbit per part de l’entorn circumdant. Un règim d’ús intermitent (que

posés en funcionament el sistema durant el dia mentre les finestres romanen

tancades) pot endarrerir o, fins i tot, eliminar aquesta progressiva saturació del

terreny en habilitar-ne la refrigeració nocturna.

Disposición del equipo de monitorización

Se han situado dos aparatos de medición en cada apartamento:

uno, a una altura de aproximadamente 1 metro en el centro del

salón estar-comedor y otro, en el interior del conducto previo a

la conexión de éste con el difusor de la cocina.

Otro aparato ha registrado desde una terraza sombreada las

condiciones de temperatura y humedad exterior durante el pe-

riodo de pruebas.

De igual modo se han registrado las temperaturas radiantes de

los distintos paramentos para su evaluación posterior.

Situación inicial. Toma de datos

La toma de datos se ha realizado en distintas tandas durante el

verano de 2003 y 2004, entre los meses de junio y agosto. Durante el

mes de mayo de 2005 se han tomado mediciones complementarias

para evaluar el comportamiento del sistema durante el invierno.

Debido a la complejidad del proceso de medición, los resulta-

dos se han ido desgranando en cada uno de los puntos de las

conclusiones.

Conclusiones

Monitorización del sistema de ventilación

Las temperaturas interiores obtenidas durante el verano del

2004 demuestran la eficacia del conjunto de estrategias para

mantener el confort térmico interior.

Pese a que las temperaturas durante los veranos de 2003 y 2004

fueron muy superiores a las habituales, la monitorización de-

muestra que es posible mantener el confort térmico en el in-

terior de los apartamentos gracias a los aportes de todas las

estrategias pasivas y activas de acondicionamiento. Cabe desta-

car que es posible mantener el régimen de ventilación adecuado

(nocturno) gracias a la existencia de un foco frío (aire prerefrige-

rado) que permite mantener cerrados los apartamentos durante

las horas de más calor. En caso de no existir, las necesidades

de renovación de aire interior en un espacio de tan reducidas

dimensiones obligarían a abrir las ventanas en periodos alta-

mente contraproducentes.

2. El sistema de prerefrigeración del aire se demuestra que es

efectivo a la hora de refrigerar el aire exterior.

Se han obtenido diferenciales de temperatura máximos de has-

ta 9ºC, entre los 31ºC de la temperatura exterior y los 22ºC de

temperatura del aire en los difusores interiores durante los pri-

meros días de agosto de 2003. Se observa que el rendimiento

del sistema (diferencial de temperatura obtenido) no es cons-

tante, siendo relativo en función de la temperatura de entrada

(la temperatura de salida del aire por los difusores se mantiene

prácticamente constante mientras la temperatura exterior fluc-

túa). Los rendimientos varían entre los 4ºC durante la noche

y los 8,5ºC durante el día en las horas de máximo calor. Los

rendimientos máximos del sistema se obtienen tras su puesta

en funcionamiento. A partir de este momento, el terreno va al-

macenando calor y perdiendo lentamente capacidad de enfria-

miento. Esta pérdida de rendimiento se ha visto probablemente

53

La gràfica de la temperatura de sortida de l’aire refrigerat segueix de forma molt

atenuada l’oscil·lació de les temperatures exteriors (existeix gairebé un 1ºC de

diferència entre temperatura màxima i mínima).

Els primers quatre dies la temperatura mitjana s’eleva des dels 21,2ºC fins als

22,5ºC. A partir d’aquest moment oscil·la entre 22º i 23ºC.

Gràcies a aquesta aportació de frigories i a la ventilació nocturna s’ha pogut man-

tenir l’interior dels apartaments a una temperatura seca d’una mitjana de 25,8ºC,

mentre que les temperatures exteriors assolien els 32ºC.

3. El cabal d’aire fresc aportat és suficient per a mantenir la qualitat de l’aire

interior i evacuar les càrregues internes. La normativa actual (RITE) determina un

volum mínim de renovació de 1,5 m3/m2 en espais interiors climatitzats.

La renovació d’aire en els apartaments se situa en torn dels 400 m3/h (deu vega-

des superior als valores mínims normatius).

Malgrat això, el volum d’aire injectat no és capaç per si mateix de reduir la tem-

peratura interior de la habitacions. Com s’observa en el gràfic 6, aquesta segueix

invariablement la fluctuació de la temperatura exterior d’una forma atenuada re-

produint ràpidament els descensos o increments de la temperatura exterior.

A la vista de l’escassa pèrdua de rendiment de la capacitat refrigerativa dels con-

ductes pareix raonable augmentar el volum d’aire refrigerat injectat.

Tal com s’exposa a l’apartat 9 i tenint en compte les experiències monitorades per

Mat Santamouris*, es podria arribar a elevar el volum d’aire fins a les 40 renova-

cions/hora. L’increment de la velocitat de l’aire a l’interior del conducte elevaria el

seu rendiment al substituir-se el règim laminar actual per un flux turbulent amb

major l’intercanvi convectiu.

Amb això, s’hauria d’esperar una reducció significativa de la temperatura interior,

superant amb escreix els objectius plantejats durant la fase del projecte. Per re-

alitzar aquest experiment seria necessària la instal·lació d’un ventilador de major

potència ja que les elevades pèrdues de càrrega del circuit d’aire redueixen en gran

mesura el volum d’aire injectat així com la seva velocitat de circulació interior.

4. No es justifica la col·locació dels tubs a profunditats superiors de 3,5 m.

No es produeixen diferències substancials en el rendiment del sistema entre els

conductes de polietilè situats a 3,5 i 4,5 metres de profunditat; per la qual cosa no

pareix raonable, per a les longituds de conducte instal·lades, augmentar la pro-

funditat amb l’objectiu d’obtenir menors temperatures. Si les dimensions del pati

ho haguessin permès, hagués sigut preferible un estalvi en el capítol de movi-

ment de terres i una major inversió en conductes substituint els conductes de PVC

per conductes de polietilè (no es realitzà tota la instal·lació en aquest material pel

seu major cost respecte al PVC).

5. El sistema de refrigeració va perdent lentament rendiment per l’escalfament

del terreny que l’envolta. A pesar de la utilització de gran quantitat d’arena per

incrementar la capacitat del terreny de dissipar el calor absorbit, sofreix un es-

calfament gradual.

Durant els mesuratges s’han registrat reduccions del rendiment entre 1ºC i 1,5ºC

en aproximadament un mes de funcionament continuat del sistema. Malgrat això,

la probable introducció d’un règim discontinu de ventilació pot permetre dissipar

per la nit el calor acumulat durant el dia reduint el ritme de saturació del terreny

o, fins i tot, eliminant-lo per complet.

acelerada por el régimen continuo de extracción al que se ha

sometido el sistema, dificultando la disipación del calor absor-

bido por parte del entorno circundante. Un régimen de uso in-

termitente (que pusiera en funcionamiento el sistema durante el

día mientras las ventanas permanecen cerradas) puede retrasar

o, incluso, eliminar esta progresiva saturación del terreno al ha-

bilitar su refrigeración nocturna.

La gráfica de la temperatura de salida del aire refrigerado si-

gue de forma muy atenuada la oscilación de las temperaturas

exteriores (existe apenas 1ºC de diferencia entre temperatura

máxima y mínima). Los primeros cuatro días la temperatura

media se eleva desde los 21,2ºC hasta los 22,5ºC. A partir de

este momento ésta oscila entre 22º y 23ºC.Gracias a este aporte

de frigorías y a la ventilación nocturna se ha podido mantener

el interior de los apartamentos a una temperatura seca de una

media de 25,8ºC, mientras que las temperaturas exteriores al-

canzaban los 32ºC.

3. El caudal de aire fresco aportado es suficiente para mantener

la calidad del aire interior y evacuar las cargas internas. La nor-

mativa actual (RITE) determina un volumen mínimo de renova-

ción de 1,5 m3/m2 en espacios interiores climatizados.

La renovación de aire en los apartamentos se sitúa en torno a

los 400 m3/h (diez veces superior a los valores mínimos nor-

mativos). Pese a ello, el volumen de aire inyectado no es capaz

por sí solo de reducir la temperatura interior de la habitación.

Como se observa en el gráfico 6, ésta sigue invariablemente la

fluctuación de la temperatura exterior de una forma atenuada

reproduciendo rápidamente los descensos o incrementos de la

temperatura exterior.

A la vista de la escasa pérdida de rendimiento de la capacidad

refrigerativa de los conductos parece razonable aumentar el vo-

lumen de aire refrigerado inyectado.

Tal y como se expone en el apartado 9 y teniendo en cuenta las

experiencias monitorizadas por M. Santamouris2, se podría lle-

gar a elevar el volumen de aire hasta las 40 renovaciones/hora.

El incremento de la velocidad del aire en el interior del conducto

elevaría su rendimiento al sustituirse el régimen laminar actual

por un flujo turbulento con mayor intercambio convectivo. Con

ello, cabría esperar una reducción significativa de la tempera-

tura interior, superando con creces los objetivos planteados du-

rante la fase del proyecto. Para realizar este experimento sería

necesaria la instalación de un ventilador de mayor potencia ya

que las elevadas pérdidas de carga del circuito de aire reducen

en gran medida el volumen de aire inyectado así como su veloci-

dad de circulación interior.

4. No se justifica la colocación de los tubos a profundidades su-

periores de 3,5 m.

No se producen diferencias sustanciales en el rendimiento del

sistema entre los conductos de polietileno situados a 3,5 y 4,5

metros de profundidad; por lo que no parece razonable, para

las longitudes de conducto instaladas, aumentar la profundidad

con el objetivo de obtener menores temperaturas. Si las dimen-

siones del patio lo hubieran permitido, hubiera sido preferible

un ahorro en el capítulo de movimiento de tierras y una mayor

inversión en conductos sustituyendo los conductos de PVC por

conductos de polietileno (no se realizó toda la instalación en este

material por su mayor coste con respecto al PVC).

54

6. La col·locació dels conductes sobre el nivell freàtic evita aquesta saturació i

amb això la pèrdua de rendiment del sistema. Gràcies al fet que la difusivitat de

l’aigua és molt superior a la de l’arena, aquesta pèrdua no es produeix en els

conductes més profunds situats sobre el nivell freàtic. Malgrat això, aquesta so-

lució comporta riscos d’inundació del conducte si alguna de les juntes no es troba

correctament tancada. La reparació òbviament és molt dificultosa i comportaria

l’anulació forçosa del conducte.

7. La distància de separació dels conductes (0,90 m) és suficient. Des del dia 27 de

juliol es mantenen en funcionament la totalitat dels ventiladors sense que es vegin

alterats els rendiments obtenguts respecte al període en què es mantengué un

únic conducte en funcionament. La distància de separació és suficient per evitar

que l’escalfament del terreny circumdant afecti al rendiment dels conductes conti-

gus. La pujada inicial en la temperatura de sortida que mostra el gràfic es deu a la

coincidència de l’encesa amb un increment de les temperatures exteriors.

8. El conducte de polietilè s’ha demostrat molt més eficaç en la refrigeració de

l’aire que el conducte de PVC. La temperatura de sortida de l’aire obtenguda amb

conduccions de polietilè situades a dos metres per damunt dels conductes de PVC

(i envoltats per consegüent d’un terreny a major temperatura) és molt similar a

l’obtenguda amb conductes de PVC.

Aquest major rendiment és degut a la major conductivitat del polietilè. Aquesta

característica compensa amb escreix el major gruix del conducte forçada per la

seva menor resistència mecànica.

9. No es produeixen variacions de rendiment per a les dues velocitats testades.

La temperatura de sortida dels tubs no presenta variació alguna en augmentar

o disminuir la velocitat de l’aire en l’interior del conducte enterrat. Les grans

pèrdues de càrrega del circuit unit a la insuficient potència del ventilador no per-

meten valorar la variació de temperatures amb variacions de velocitat majors.

Les velocitats testades a l’interior del conducte són les següents:

0,75 m/s per a la velocitat lenta del termòstat interior, i 1 m/s per a la velocitat

ràpida del mateix.

Tenint en compte el rang de velocitats recomanades per Mat Santamouris*, po-

dria multiplicar-se fins a deu vegades el flux d’aire introduït a l’apartament (mi-

llorant en gran mesura la capacitat de refrigeració) gràcies al règim turbulent que

tal velocitat implicaria.

10. La pluja o el reg intensiu del jardí no han millorat substancialment la refrige-

ració de l’aire a l’interior dels conductes.

El reg realitzat durant 5 hores el dia 31 de juliol no afectà de forma immediata la

temperatura de sortida d’aire dels conductes (durant el procés s’abocaren apro-

ximadament 8.000 litres en el jardí del pati interior).

De la mateixa manera succeí amb la pluja del dia 12 de juliol. Tot just s’observà

una homogeneïtzació de la temperatura de sortida després de les precipitacions.

Una vegada les temperatures exteriors es recuperaren, en els següents dies la

temperatura de sortida de l’aire es mantengué propera a les temperatures regis-

trades abans de les precipitacions.

11. La recirculació de l’aire per la cambra sanitària és eficient per reduir la tem-

peratura de l’aire que succionen els ventiladors però augmenta poc l’eficàcia glo-

bal del sistema.

5. El sistema de refrigeración va perdiendo lentamente rendi-

miento por el calentamiento del terreno que lo envuelve. Pese

a la utilización de gran cantidad de arena para incrementar la

capacidad del terreno de disipar el calor absorbido, sufre un ca-

lentamiento paulatino.

Durante las mediciones se han registrado reducciones del rendi-

miento entre 1ºC y 1,5ºC en aproximadamente un mes de funcio-

namiento continuado del sistema. Pese a ello, la probable intro-

ducción de un régimen discontinuo de ventilación puede permitir

disipar por la noche el calor acumulado durante el día reducien-

do el ritmo de saturación del terreno o, incluso, eliminándolo por

completo.

6. La colocación de los conductos cerca del nivel freático evita

dicha saturación y con ello la pérdida de rendimiento del siste-

ma. Gracias a que la difusividad del agua es muy superior a la

de la arena, esta pérdida no se produce en los conductos más

profundos situados sobre el nivel freático. Pese a ello, esta solu-

ción comporta riesgos de inundación del conducto si alguna de

las juntas no se encuentra correctamente sellada. La reparación

obviamente es muy dificultosa y comportaría la anulación forzo-

sa del conducto.

7. La distancia de separación de los conductos (0,90 m) se de-

muestra suficiente.

Desde el día 27 de julio se mantienen en funcionamiento la to-

talidad de los ventiladores sin que se vean alterados los rendi-

mientos obtenidos respecto al periodo en el que se mantuvo un

único conducto en funcionamiento. La distancia de separación se

muestra suficiente para evitar que el calentamiento del terreno

circundante afecte al rendimiento de los conductos contiguos.

La subida inicial en la temperatura de salida que muestra el grá-

fico se debe a la coincidencia del encendido con un incremento

de las temperaturas exteriores.

8. El conducto de polietileno se ha demostrado mucho más efi-

caz en la refrigeración del aire que el conducto de PVC. La tem-

peratura de salida del aire obtenida con conducciones de polieti-

leno situadas dos metros por encima de los conductos de PVC (y

rodeados por consiguiente de un terreno a mayor temperatura)

es muy similar a la obtenida con conductos de PVC.

Este mayor rendimiento es debido a la mayor conductividad del

polietileno. Esta característica compensa con creces el mayor es-

pesor del conducto forzada por su menor resistencia mecánica.

9. No se producen variaciones de rendimiento para las dos ve-

locidades testadas.

La temperatura de salida de los tubos no presenta variación al-

guna al aumentar o disminuir la velocidad del aire en el interior

del conducto enterrado. Las grandes pérdidas de carga del cir-

cuito unido a la insuficiente potencia del ventilador no permiten

valorar la variación de temperaturas con variaciones de veloci-

dad mayores

Las velocidades testadas en el interior del conducto son las si-

guientes:

0,75 m/s para la velocidad lenta del termostato interior.

1 m/s para la velocidad rápida.

Teniendo en cuenta el rango de velocidades recomendadas por

Mat Santamouris, podría multiplicarse hasta diez veces el flujo

55

La recirculació d’aire per la cambra sanitària no és recomanable en el nostre cas

com a mètode per reduir la temperatura final d’aire.

El dia 1 de juliol es tancà l’entrada d’aire entre les obertures de la planta soterrani

i la sala de ventiladors, forçant la seva circulació de l’aire a través de la cambra

sanitària de l’edifici.

La reducció de temperatura registrada entre l’aire exterior i la temperatura de

l’aire en el seu accés a la sala de ventiladors (punt previ a la succió) oscil·là entre

3 i 4ºC. Malgrat això, la temperatura final de l’aire a l’apartament, gairebé es veié

reduïda unes dècimes de grau. La utilització de la cambra sanitària únicament és

útil per reduir la saturació del primer tram de conductes en minvar el salt tèr-

mic que aquests han de superar. S’incrementa en canvi, en gran mesura, el risc

d’olors per la presència d’humitats si la ventilació de la cambra no és adequada.

Fou necessària la incorporació d’un extractor que permetés en primavera la reno-

vació de l’aire de la cambra sanitària, prèvia a la posada en marxa dels ventiladors

per evitar que els olors dissuadissin els usuaris de l’ús del sistema de ventilació.

12. El sistema transmetia el renou dels ventiladors a través dels conductes i es

percebia a l’interior dels apartaments. Malgrat la gran distància existent entre els

ventiladors i els apartaments (en torn de 80 metres) i la col·locació de maneguets

antivibratoris en les abraçadores dels conductes, el renou se seguia percebent.

Aquest problema es pot atenuar mitjançant la incorporació de silenciadors inter-

calats. En el cas de no ser possible l’eliminació de renou, s’hauria d’estudiar la ido-

neïtat tècnica i econòmica de col·locar els extractors en un punt més proper a cada

un dels apartaments, simplificant amb això la instal·lació elèctrica necessària.

13. La millor opció entre les assajades fou la següent: conducte de polietilè de 20

cm de diàmetre, de 30 metres de longitud i 3,5 metres de profunditat.

L’estrat superior de conductes presenta uns rendiments molt propers als màxims

obtenguts amb el menor cost relatiu d’instal·lació. Increments en la longitud (incor-

poració de la cambra sanitària de l’edifici), o en profunditat, produeixen augments

considerables en el cost obtenint-se increments en el rendiment molt reduïts.

14. El cost del sistema es pot reduir en gran mesura amb la experiència obtengu-

da durant la seva realització.

El cost total de totes les partides que afecten al sistema de ventilació mecànica ha

sigut de 69.000 euros. La qual cosa equival a un 0,29% del pressupost d’execució

material dels apartaments (1.800 euros per cada un).

D’aquesta quantitat, aproximadament la meitat afecta al sistema de prerefrigeració

(excavació, instal·lació de conductes enterrats, ventiladors, filtres, etc.); l’altre mei-

tat, s’imputa a la conducció de l’aire refrigerat fins els habitatges.

Les conclusions exposades amb anterioritat permetrien reduir el cost de les se-

güents experiències construïdes.

L’ús de profunditats inferiors (al voltant dels 3 m), la simplificació en les unions

dels conductes o la incorporació de sistemes de reg podrien abaratir en gran

mesura el cost global.

Per una altra banda, cal destacar que els condicionants del solar són claus a

l’hora de reduir o augmentar els costs d’aquest tipus d’instal·lació. Factors com

la grandària, la topografia, la possibilitat d’abassegament de terres, el tipus de

terreny, etc., poden fer variar sensiblement els costs.

de aire introducido en el apartamento (mejorando en gran medi-

da la capacidad de refrigeración) gracias al régimen turbulento

que esa velocidad implicaría.

10. La lluvia o el riego intensivo del jardín no han mejorado

sustancialmente la refrigeración del aire en el interior de los

conductos.

El riego realizado durante 5 horas el día 31 de julio no afectó de

forma inmediata a la temperatura de salida de aire de los con-

ductos (durante el proceso se vertieron aproximadamente 8.000

litros en el jardín del patio interior). Del mismo modo sucedió con

la lluvia del día 12 de julio. Apenas se observó una homogenei-

zación de la temperatura de salida tras las precipitaciones. Una

vez las temperaturas exteriores se recuperaron, en los siguien-

tes días la temperatura de salida del aire se mantuvo cercana a

las temperaturas registradas antes de las precipitaciones.

11. La recirculación del aire por la cámara sanitaria es eficiente

para reducir la temperatura del aire que succionan los ventila-

dores pero aumenta poco la eficacia global del sistema.

La recirculación de aire por la cámara sanitaria no es recomen-

dable en nuestro caso como método para reducir la temperatura

final de aire.

El día 1 de julio se selló la entrada de aire entre las aberturas del

sótano y la sala de ventiladores, forzando su circulación a través

de la cámara sanitaria del edificio.

La reducción de temperatura registrada entre el aire exterior y

el aire en su acceso a la sala de ventiladores (punto previo a la

succión) osciló entre 3 y 4 ºC. A pesar de ello, la temperatura

final del aire en el apartamento, apenas se vio reducida unas

décimas de grado. La utilización de la cámara sanitaria única-

mente es útil para reducir la saturación del primer tramo de

conductos al disminuir el salto térmico que estos deben superar.

Se incrementa en cambio, en gran medida, el riesgo de olores

por la presencia de humedades si la ventilación de la cámara

no es adecuada. Fue necesaria la incorporación de un extractor

que permitiera en primavera la renovación del aire de la cámara

sanitaria, previa a la puesta en marcha de los ventiladores para

evitar que los olores disuadireran a los usuarios del uso del sis-

tema de ventilación.

12. El sistema transmitía el ruido de los ventiladores a través de

los conductos y se percibía en el interior de los apartamentos.

Pese a la gran distancia existente entre los ventiladores y los

apartamentos (en torno a 80 metros) y la colocación de mangui-

tos antivibratorios en las abrazaderas de los conductos, el ruido

seguía percibiéndose. Este problema puede atenuarse mediante

la incorporación de silenciadores intercalados. En el caso de no

ser posible la eliminación de ruido, debería estudiarse la idonei-

dad técnica y económica de colocar los extractores en un punto

más cercano a cada uno de los apartamentos, simplificando con

ello la instalación eléctrica necesaria.

13. La mejor opción entre las ensayadas fue la siguiente: con-

ducto de polietileno de 20 cm de diámetro, de 30 metros de lon-

gitud y 3,5 metros de profundidad.

El estrato superior de conductos presenta unos rendimientos

muy cercanos a los máximos obtenidos con el menor coste re-

lativo de instalación. Incrementos en la longitud (incorporación

de la cámara sanitaria del edificio), o en profundidad, producen

aumentos considerables en el coste obteniéndose incrementos

en el rendimiento muy reducidos.

56

Monitoratge dels distints règims de ventilació

Després dels mesuratges realitzats amb els distints règims de ventilació adoptats

s’extragueren les conclusions següents:

15. La inèrcia tèrmica de l’edifici es demostra eficaç a l’hora de temperar l’ona

tèrmica exterior. Fins i tot en un règim de ventilació continu, l’efecte temperant de

la massa de l’edifici produeix una reducció important del diferencial diari de tem-

peratures en el seu interior passant de 5ºC (diferencial de temperatures exterior)

a gairebé 2,5ºC. Aquesta reducció de l’ona tèrmica és especialment interessant

en períodes d’altes temperatures ja que provoca un descens de 2,5ºC de la tem-

peratura màxima interior.

16. Es demostra la importància del règim de ventilació en l’edifici. Si s’analitza el

gràfic 11 s’observa la important influència que té el règim de ventilació en la tem-

peratura interior. De les tres estratègies testades, la ventilació contínua és la que

presenta majors temperatures interiors (entre els 29 i els 30ºC). La temperatura

mitjana radiant obtenguda és de 27,9ºC. La humitat relativa durant el període de

temperatures màximes se situa entre el 55 i 60%.

La temperatura de sensació resultant és de 28,3ºC, amb una sensació tèrmica glo-

bal molt càlida i un percentatge d’insatisfets del 93%. Només amb velocitats d’aire

interior molt altes (4 m/s) es pot reduir el percentatge fins al 10% .

Amb el règim de ventilació nocturna s’observa una reducció de les temperatures

màximes, situant-se entorn dels 28ºC. La temperatura mitjana radiant gairebé no

es redueix respecte a l’apartament anterior: 27,6ºC. La humitat relativa durant el

període de temperatures màximes està entre el 55 i 60%.

Aquestes condicions el situen en la franja de la zona de confort dels diagrames

d’Olgiai i Givoni a pesar que queden fora en les hores de major temperatura si no

es fomenta la recirculació de l’aire interior.

La temperatura de sensació és de 27,1ºC en absència de vent malgrat que pot

disminuir fins els 25,1ºC amb velocitats d’aire d’1,5 m/s (velocitat ràpida d’un

ventilador de sostre) amb un percentatge d’insatisfets del 27%.

Els millors resultats s’obtenen amb la ventilació mecànica nocturna. La tempe-

ratura màxima interior és de 27,5ºC i la temperatura mitjana radiant es redueix

fins als 26,5ºC. La humitat relativa durant el període de temperatures màximes

està entre el 55 i 60%. Aquestes condicions estan dins les envoltants de confort

d’Olgiai i Givoni.

L’avaluació de la temperatura de sensació és de 26,5ºC en absència de vent po-

dent reduir-se fins als 24,4ºC amb velocitats d’1,5 m/s i un percentatge d’insatis-

fets de tot just el 15%.

El règim de ventilació i la presa de dades s’han mantengut durant gairebé quinze

dies, després que els apartaments han estat acumulant calor durant tot l’estiu.

S’haurien d’esperar, en cas de perllongar-se el règim de ventilació, diferències

encara majors entre les distintes estratègies gràcies a l’acumulació de frigories en

la inèrcia tèrmica de l’edifici en els apartaments dotats de ventilació nocturna.

17. La incorporació de ventiladors incideix en gran mesura en la reducció de la

temperatura radiant dels paraments. Els mesuratges de temperatura superficial

realitzats el dia 27 d’agost de 2004 ens mostren diferències substancials entre els

distints apartaments testats.

14. El coste del sistema puede reducirse en gran medida con la

experiencia obtenida durante su realización. El coste total de to-

das las partidas que afectan al sistema de ventilación mecánica

ha sido de 69.000 euros. Lo cual equivale a un 0,29% del presu-

puesto de ejecución material de los apartamentos (1.800 euros

por cada uno). De esta cantidad, aproximadamente la mitad

afecta al sistema de prerefrigeración (excavación, instalación de

conductos enterrados, ventiladores, filtros, etc.); la otra mitad, se

imputa a la conducción del aire refrigerado hasta las viviendas.

Las conclusiones expuestas con anterioridad permitirían redu-

cir el coste de las siguientes experiencias construidas.

El empleo de profundidades inferiores (en torno a los 3 m), la

simplificación de las uniones de los conductos o la incorpora-

ción de sistemas de riego podrían abaratar en gran medida el

coste global.

Por otro lado, cabe destacar que los condicionantes del solar

son claves a la hora de reducir o aumentar los costes de este

tipo de instalación. Factores como el tamaño, la topografía, la

posibilidad de acopio de tierras, el tipo de terreno, etc., pueden

hacer variar sensiblemente los costes.

Monitorización de los distintos

regímenes de ventilación

Tras las mediciones realizadas con los distintos regímenes de

ventilación adoptados se extrajeron las siguientes conclusiones:

15. La inercia térmica del edificio se demuestra eficaz a la hora

de atemperar la onda térmica exterior. Incluso en un régimen

de ventilación continuo, el efecto atemperante de la masa del

edificio produce una reducción importante del diferencial diario

de temperaturas en el interior de éste pasando de 5ºC (diferen-

cial de temperaturas exterior) a apenas 2,5ºC. Esta reducción

de la onda térmica es especialmente interesante en períodos de

altas temperaturas ya que provoca un descenso de 2,5ºC de la

temperatura máxima interior.

16. Se demuestra la importancia del régimen de ventilación en

el edificio.

Si se analiza el gráfico 11 se observa la importante influencia que

tiene el régimen de ventilación en la temperatura interior. De las

tres estrategias testadas, la ventilación continua es la que pre-

senta mayores temperaturas interiores (entre los 29 y los 30ºC).

La temperatura media radiante obtenida es de 27,9ºC. La hume-

dad relativa durante el período de temperaturas máximas se sitúa

entre el 55 y 60%. La temperatura de sensación resultante es de

28,3ºC, con una sensación térmica global muy cálida y un porcen-

taje de insatisfechos del 93% sólo con velocidades de aire interior

muy altas (4 m/s) puede reducirse el porcentaje hasta el 10%.

Con el régimen de ventilación nocturna se observa una reduc-

ción de las temperaturas máximas, situándose entorno los 28ºC.

La temperatura media radiante apenas se reduce con respecto

al apartamento anterior: 27,6ºC. La humedad relativa durante el

período de temperaturas máximas está entre el 55 y 60%.

Estas condiciones se sitúan en la franja de la zona de confort de

los diagramas de Olgyay y Givoni pese a que quedan fuera en las

horas de mayor temperatura de no fomentarse la recirculación

del aire interior.

La temperatura de sensación es de 27,1ºC en ausencia de viento

pese a que puede disminuir hasta los 25,1ºC con velocidades de

57

La temperatura mitjana radiant obtenguda amb un règim de ventilació nocturna

és de 27,6ºC.

Amb ventilació mecànica nocturna la temperatura interior radiant descendeix fins

als 26,5ºC.

Es demostra amb això l’efectivitat de la ventilació mecànica per millorar l’inter-

canvi convectiu ja que fomenta l’acumulació de fred en l’interior de l’edifici.

18. L’efecte refrigerant del moviment de l’aire es revela de nou indispensable per

al manteniment del confort. No és possible mantenir-lo en les hores de major ca-

lor amb cap de les estratègies de ventilació testades sense la incorporació d’algun

element recirculador de l’aire que permeti la refrigeració directa dels ocupants.

Monitoratge hivernal

19. És possible la utilització del sistema de conductes enterrats per al preescal-

fament de l’aire de ventilació a l’hivern. El sistema de ventilació mecànica es pot

utilitzar com a mecanisme de condicionament tèrmic, reduint les càrregues de

calefacció. Com es pot observar en el gràfic 12, els conductes extreuen 400 m3/h

d’aire a 14ºC, temperatura superior, en tot moment, a la temperatura exterior.

L’aire extret de les galeries seria igualment efectiu per a la seva renovació, mal-

grat que per això s’hauria de dotar la galeria d’entrades d’aire de cabal constant

que substituïssin de forma controlada l’aire de ventilació per aire exterior.

20. És necessari un suport mecànic per al repartiment de l’energia captada en les

distintes orientacions de les galeries. Els mesuratges realitzats en les distintes

orientacions de la planta primera mostren diferències de temperatures entre 2 i

3ºC entre les orientacions sud i est. Aquesta diferència s’incrementa fins uns 5ºC

quan la radiació incideix sobre la façana sud. Recirculadors mecànics d’aire per-

metrien el repartiment de les calories i l’equilibri en l’acumulació energètica.

Aquest texte forma part de la tesi « El movimineto del aire como condicionante de diseño arquitectónico », relitzada per Luís Velasco. Durant el pròxim any 2009

es publicarà íntegrament per la Fundación UPC.

Nota

* Mat Santamouris, D. Asimakopoulus (Editores).

Passive cooling of buildings. James&James. Londres, 1996. Pag. 384

aire de 1,5 m/s (velocidad rápida de un ventilador de techo) con

un porcentaje de insatisfechos del 27%.

Los mejores resultados se obtienen con la ventilación mecá-

nica nocturna. La temperatura máxima interior es de 27,5ºC y

la temperatura media radiante se reduce hasta los 26,5ºC. La

humedad relativa durante el período de temperaturas máximas

está entre el 55 y 60%. Dichas condiciones están dentro de las

envolventes de confort de Olgyay y Givoni.

La evaluación de la temperatura de sensación es de 26,5ºC en au-

sencia de viento pudiendo reducirse hasta los 24,4ºC con velocida-

des de 1,5 m/s y un porcentaje de insatisfechos de apenas el 15%.

El régimen de ventilación y la toma de datos se han manteni-

do durante apenas quince días, tras estar los apartamentos

acumulando calor durante todo el verano. Cabrían esperar, de

prolongarse el régimen de ventilación, diferencias aún mayo-

res entre las distintas estrategias gracias a la acumulación de

frigorías en la inercia térmica del edificio en los apartamentos

dotados de ventilación nocturna.

17. La incorporación de ventiladores incide en gran medida en

la reducción de la temperatura radiante de los paramentos. Las

mediciones de temperatura superficial realizadas el día 27 de

agosto de 2004 nos muestran diferencias sustanciales entre los

distintos apartamentos testados.

La temperatura media radiante obtenida con un régimen de ven-

tilación nocturna es de 27,6ºC.

Con ventilación mecánica nocturna la temperatura interior ra-

diante desciende hasta los 26,5ºC.

Se demuestra con ello la efectividad de la ventilación mecánica

para mejorar el intercambio convectivo ya que fomenta la acu-

mulación de frío en el interior del edificio.

18. El efecto refrigerante del movimiento del aire se revela de

nuevo indispensable para el mantenimiento del confort. No es

posible mantenerlo en las horas de mayor calor con ninguna de

las estrategias de ventilación testadas sin la incorporación de

algún elemento recirculador del aire que permita la refrigera-

ción directa de los ocupantes.

Monitorización invernal

19. Es posible la utilización del sistema de conductos enterrados

para el precalentamiento del aire de ventilación en invierno. El

sistema de ventilación mecánica puede emplearse como meca-

nismo de acondicionamiento térmico, reduciendo las cargas de

calefacción. Como puede observarse en el gráfico 12, los con-

ductos extraen 400 m3/h de aire a 14ºC, temperatura superior,

en todo momento, a la temperatura exterior. El aire extraído de

las galerías sería igualmente efectivo para su renovación, pese a

que para ello debería dotarse a la galería de entradas de aire de

caudal constante que sustituyeran de forma controlada el aire

de ventilación por aire exterior.

20. Es necesario un apoyo mecánico para el reparto de la ener-

gía captado en las distintas orientaciones de las galerías. Las

mediciones realizadas en las distintas orientaciones de la planta

primera muestran diferencias de temperaturas de entre 2 y 3ºC

entre las orientaciones sur y norte. Esta diferencia se incremen-

ta hasta 5ºC cuando la radiación incide sobre la fachada sur.

Recirculadores mecánicos de aire permitirían el reparto de las

calorías y el equilibrio en la acumulación energética.

58

L’entorn construït i la qualitat de vida

L’entorn és una variable que incideix sobre les conductes personals i

socials, especialment quan es parla de l’entorn construït, dels aspectes

psicoambientals i dels processos d’interacció social a ambients institu-

cionals (escoles, residències, hospitals...). L’ambient físic té implicaci-

ons per a la vida de les persones; amb la producció de relacions causals

entre el medi ambient i la conducta, les actituds i els sentiments.

Les característiques especials de les persones majors aconsellen pen-

sar en espais adaptats a les seves necessitats físiques i psicosocials,

especialment les que fan referència a l’optimització de l’accessibili-

tat. Les dificultats de moviment i el deteriorament de les capacitats

sensorials habituals en aquest grup de població demanen el disseny

d’accessos apropiats, en els quals preval la supressió de les barreres

arquitectòniques, les senyalitzacions ben visibles, etc.

Els ambients acollidors faciliten l’apropiació de l’espai, proporcionen

una percepció de control del medi que contribueixen a disminuir algu-

nes de les condicions en les quals s’acostumen a trobar les persones

majors (pèrdua de motivació, abandonament, absència de responsabi-

litat...) Per tant, cal preveure que l’edificació fomenti i faciliti les inte-

raccions socials i ajudi a mantenir la xarxa social i la convivència.

APROXIMACIÓ SOCIAL AL PROJECTE

APROXIMACIÓN SOCIAL AL PROYECTO

El entorno construido y la calidad de vida

El entorno es una variable que incide sobre las con-

ductas personales y sociales, especialmente cuando

se habla del entorno construido, de los aspectos psi-

coambientales y de los procesos de interacción social

en ambientes institucionales (escuelas, residencias,

hospitales...). El ambiente físico tiene implicaciones en

la vida de las personas; con la producción de relaciones

causales entre el medio ambiente y la conducta, las ac-

titudes y los sentimientos.

Las características especiales de las personas mayores

aconsejan pensar en espacios adaptados a sus necesi-

dades físicas y psicosociales, especialmente las que ha-

cen referencia a la optimización de la accesibilidad. Las

dificultades de movimiento y el deterioro de las capaci-

dades sensoriales habituales en este grupo de pobla-

ción piden el diseño de accesos apropiados, en los que

prevalece la supresión de las barreras arquitectónicas,

las señalizaciones bien visibles, etc.

Los ambientes acogedores facilitan la apropiación del

espacio, proporcionan una percepción de control del

medio que contribuyen a disminuir algunas de las con-

diciones en las que suelen encontrarse las personas

59

La gent gran, canvis associats

L’increment progressiu del nombre de persones de més edat en re-

lació amb els altres sectors ens du a parlar de l’envelliment de la

població, un dels trets que caracteritzen la societat occidental actual

i que genera importants repercussions a diferents àmbits: sanitari,

laboral, social, comunitari, i en el cas que ens ocupa, sobre l’arqui-

tectura, el disseny d’edificis, i la integració d’aquests a la zona en què

es construeix.

Ens trobam davant una nova realitat que es caracteritza per transfor-

macions en l’estructura familiar, en el rol de la dona i en l’augment de

la mobilitat social i geogràfica.

L’Institut Nacional d’Estadística ens anuncia la importància demogràfi-

ca de la gent gran a les Illes Balears. D’acord amb les dades de gener

de 2007, el 13,50 % de la població, és a dir 139.082 persones, té 65 o

més anys.

Un perfil de població que evoluciona

Actualment, les persones majors constitueixen un grup cada ve-

gada més actiu i amb un major nivell d’estudis. L’envelliment pro-

gressiu de la població és un fet tangible que comença a tenir con-

seqüències no tan sols en els aspectes econòmics i polítics de la

vida, sinó també en els socials. És freqüent que aquest col·lectiu

se senti desubicat i no aconsegueixi adaptar-se adequadament a

les noves situacions socials que experimenten per no desenvolu-

par el rol tradicional que venia representant a la nostra societat

i en el qual, fonamentalment, era transmissor de valors, costums

i coneixements diversos. Per tot això, cal generar alternatives als

models arquitectònics tradicionals de residències per a gent gran,

tot tenint en compte que l’objectiu ha de ser afegir vida als anys i

no tan sols anys a la vida.

El pis tutelat és una figura que presenta diferents innovacions en l’aten-

ció envers aquest grup de població i que fomenta no tan sols la millora

de la seva qualitat de vida, sinó que també planteja un enfocament nou

del context en el qual es construeix, la zona de la ciutat i el paisatge

urbà.

L’edifici que es presenta esdevé un punt d’inflexió en relació amb les

polítiques d’atenció i cura de la gent gran.

Joan Amer Serra, psicòleg

mayores (pérdida de motivación, abandono, ausencia

de responsabilidad...) Por tanto, se debe prever que la

edificación fomente y facilite las interacciones sociales y

ayude a mantener la red social y la convivencia.

Las personas mayores, cambios asociados

El incremento progresivo del número de personas de

más edad en relación con los otros sectores nos permite

a hablar del envejecimiento de la población, uno de los

rasgos que caracterizan la sociedad occidental actual

y que genera importantes repercusiones en diferentes

ámbitos: sanitario, laboral, social, comunitario, y en el

caso que nos ocupa, sobre la arquitectura, el diseño de

edificios, y su integración en la zona en la que se cons-

truye.

Nos encontramos ante una nueva realidad que se carac-

teriza por transformaciones en la estructura familiar, en

el rol de la mujer y en el aumento de la movilidad social

y geográfica.

El Instituto Nacional de Estadística nos anuncia la impor-

tancia demográfica de la gente mayor en las Islas Balea-

res. De acuerdo con los datos de enero de 2007, el 13,50 %

de la población, es decir 139.082 personas, tiene 65 años

o más.

Un perfil de población que evoluciona

Actualmente, las personas mayores constituyen un

grupo cada vez más activo y con un mayor nivel de es-

tudios. El envejecimiento progresivo de la población es

un hecho tangible que empieza a tener consecuencias

no tan sólo en los aspectos económicos y políticos de la

vida, sino también en los sociales. Es frecuente que este

colectivo se sienta desubicado y no consiga adaptarse

adecuadamente a las nuevas situaciones sociales que

experimentan por no desarrollar el rol tradicional que

venían representando en nuestra sociedad, en la que,

fundamentalmente, era transmisor de valores, costum-

bres y conocimientos diversos. Por todo ello, se tienen

que generar alternativas a los modelos arquitectónicos

tradicionales de residencias para gente mayor, teniendo

en cuenta que el objetivo tiene que ser añadir vida a los

años i no sólo años a la vida.

El piso tutelado es una figura que presenta diferentes

innovaciones en la atención hacia este grupo de pobla-

ción y que fomenta no tan sólo la mejora de su calidad

de vida, sino que también plantea un nuevo enfoque del

contexto en el que se construye, la zona de la ciudad y

el paisaje urbano.

El edificio que se presenta supone un punto de inflexión

en las políticas de atención y cuidado de la gente mayor

Joan Amer Serra, psicólogo

60

COMENTARIO

Si algo acumula este edificio (además de inercia térmica) es

un gran afecto al usuario y atención a los intereses genera-

les, que es la mejor vía para llegar, como aquí sucede, a la

buena arquitectura.

Propone un estudiado equilibrio entre la justa y confortable

superficie privada y la rica oferta de espacios complemen-

tarios: extensión de la vivienda a un exterior controlado cli-

máticamente, galerías que son anchos paseos ajardinados,

lugares de encuentro o de tranquila deambulación, patios

arbolados y porches que enmarcan el entorno urbano, dota-

ción de servicios que facilitan la vida diaria, y un largo etcé-

tera. Todo ello solucionado con un apurado diseño de todos

los elementos, que subraya la coherencia y valor arquitectó-

nico de la propuesta.

Esta obra construye un buen marco para un periodo de la

vida en el que la intimidad, liberada de bagaje innecesario,

puede desear combinarse con la compañía de otros. Habla

de madurez social y de libertad individual.

Es tanta la inercia acumulada, que ha sobrevivido a gran-

des amputaciones producidas por una pésima gestión de la

administración. Se han privatizado espacios comunes fun-

damentales, patios, porches, se han mutilado sistemas de

refrigeración pasiva que se habían construido.

A pesar de ello, la calidad de vida que ofrece el edificio se man-

tiene viva y la alegría que produce en sus ocupantes se refleja,

en mil colores, en el entorno que les queda a las viviendas.

Xisco Pizà, Sé Duch, Iciar de Basterrechea

COMENTARISi alguna cosa acumula aquest edifici (a més d’inèrcia tèrmica) és un

gran afecte per l’usuari i atenció als interessos generals, que és la millor

via per arribar, com aquí succeeix, a la bona arquitectura.

Proposa un equilibri estudiat entre la justa i confortable superfície pri-

vada i la rica oferta d’espais complementaris: extensió de l’habitatge a

un exterior controlat climàticament, galeries que són amplis passejos

enjardinats, llocs de trobada o de tranquil vagar, patis arbrats i porxos

que emmarquen l’entorn urbà, dotació de serveis que faciliten la vida

diària, i un llarg etcètera. Tot plegat solucionat amb un disseny apurat

de tots els elements, que subratlla la coherència i valor arquitectònic de

la proposta.

Aquesta obra construeix un bon marc per un període de la vida en què la

intimitat, alliberada de bagatge innecessari, pot desitjar combinar-se amb

la companyia d’altres. Parla de maduresa social i de llibertat individual.

És tanta la inèrcia acumulada, que ha sobreviscut a grans amputacions

produïdes per una pèssima gestió de l’administració. S’han privatitzat

espais comuns fonamentals, patis, porxos, s’han simulat sistemes de

refrigeració passiva que s’havien construït.

Malgrat tot això, la qualitat de vida que ofereix l’edifici es manté viva i

l’alegria que produeix en els seus ocupants es reflecteix, en mil colors,

en l’entorn que queda als habitatges.

Xisco Pizà, Sé Duch, Iciar de Basterrechea

61

62

38 PISOS TUTELATS PER A PERSONES MAJORS

Situació: Parcel·la 11, MC 0378859, Son Rossinyol, PALMA DE MALLORCA

Data de projecte: Gener 2002

Data de construcció: Juny 2005

Arquitectes:

ANA GARCÍA PERAIRE

MARÍA ANTONIA GARCÍAS ROIG

GABRIEL GOLOMB MAPELMAN

ÁNGEL HEVIA ANTUÑA

LUIS VELASCO ROLDÁN

Col·laboradors:

MARIA MONCADAS DARDER, delineant

JOAQUÍN ANTUÑA BERNARDO, arquitecte estructura

JUAN JOSÉ MORÁN, arquitecte

CRISTINA SÁENZ DE MIERA PRENDES, diplomada en treball social

GORI SALVÀ RECHE, fotògraf

JOSÉ MARCO, físic modelització tèrmica

VÍCTOR MORENO, arquitecte modelització lumínica

Promotor: INSTITUT BALEAR DE L’HABITATGE. IBAVI

Contractista: CONSTRUCTORA SAN JOSÉ

Superfície construïda: 3442,75 m2

Finançament: Públic

38 PISOS TUTELADOS PARA PERSONAS MAYORES

Situación: Parcela 11, MC 0378859, Son Rossinyol,

PALMA DE MALLORCA

Fecha de proyecto: Enero 2002

Fecha de construcción: Junio 2005

Arquitectos:

ANA GARCÍA PERAIRE

MARÍA ANTONIA GARCÍAS ROIG

GABRIEL GOLOMB MAPELMAN

ÁNGEL HEVIA ANTUÑA

LUIS VELASCO ROLDÁN

Colaboradores:

MARIA MONCADAS DARDER, delineante

JOAQUÍN ANTUÑA BERNARDO, arquitecto estructura

JUAN JOSÉ MORÁN, arquitecto

CRISTINA SÁENZ DE MIERA PRENDES, diplomada en trabajo social

GORI SALVÀ RECHE, fotógrafo

JOSÉ MARCO, físico modelización térmica

VÍCTOR MORENO, arquitecto modelización lumínica

Promotor: INSTITUTO BALEAR DE LA VIVIENDA. IBAVI

Contratista: CONSTRUCTORA SAN JOSÉ

Superficie construida: 3.442,75 m2

Financiación: Pública

63

Premis i reconeixements

Primer premi concurs avantprojecte «pisos tutelats per a persones majors»,

IBAVI (octubre 2000).

Premi «millor idea d’innovació en arquitectura amb criteris de desenvolupament

sostenible» Fundació IBIT, Govern Balear (juny 2006).

Premis d’Arquitectura de Mallorca 2004/06, apartat habitatge plurifamiliar, Col·legi

Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears, COAIB (setembre 2007).

Premi Ciutat de Palma «Guillem Sagrera» d’Arquitectura 2007, Ajuntament de

Palma (gener 2008).

Edifici seleccionat per representar Espanya en el seu pavelló en el Sustainable

Building SB08 Conference, Melbourne, Austràlia (setembre 2008).

Edifici seleccionat per iiSBE-Espanya (International Initiative for Sustainable Buil-

ding Environment), per presentar l’eina SBTOOL-VERDE. SB Challenge, Sustaina-

ble Building SB08, Conference, Melbourne, Austràlia (setembre 2008).

Publicacions i exposicions

La nova arquitectura de l´habitatge públic, publicació IBAVI (2003).

Edifici seleccionat per formar part del llibre blanc que sobre habitatge de protec-

ció oficial edità el Consell Superior dels Col·legis Superiors d’Arquitectes d’Es-

panya (2004).

Revista del Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya núm. 168 (2004).

Edificació sostenible. Bones pràctiques. Associació Espanyola de Promotors Pú-

blics d’Habitatge i Sòl (2005).

Exposició «Habitar el present, societat, ciutat, tecnologia i recursos» Nous Minis-

teris, Madrid (2007).

Catàleg «Habitar el Presente. Vivienda en España: sociedad, ciudad, tecnología y

recursos», editat pel Ministeri d’Habitatge i la Fundació UPC, Madrid (2007).

Web ECOURBANO, portal promogut pel Ministeri d’Habitatge destinat a divulgar

projectes destacats en l’àmbit de la sostenibilitat, Sala Zuazo, Nous Ministeris,

Madrid (2008).

Revista del Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes de Espanya núm. 181 (2008).

Vivienda y sostenibilidad en España. Volumen II. Editorial Gustavo Gili (2008).

Exposició «Green architecture, 16 contemporary projects SPAIN, ICEX, CSCAE»

Sustainable Building, SB08 Conference, Melbourne, Austràlia (setembre 2008).

Catàleg Green architecture, 16 contemporary projects SPAIN, ICEX , CSCAE (se-

tembre 2008).

Ponències

Mestratge en Energies Renovables: Aplicacions en l’Edificació. Universitat Inter-

nacional d’Andalusia. Seu Iberoamericana Santa María de la Rábida (Huelva, juny

2003, maig 2005 i novembre 2007).

FÒRUM ARCA. Arquitectura i qualitat de vida. Jornades organitzades pel Consell

Superior dels Col·legis d’Arquitectes d’Espanya (CSCAE) i el Col·legi Oficial d’Ar-

quitectes de Madrid (COAM)

(Madrid, 26-28 d’octubre 2005).

I Jornades sobre arquitectura bioclimàtica i sostenibilitat. Govern Balear (Palma,

juny 2005).

CLIMAMED 2007. Congrés Mediterrani de Climatització (Gènova, 2007).

Green Architecture Spain. Jornades d’Arquitectura Espanyola. Sustainable Buil-

ding SB08 Conference, Melbourne, Austràlia (setembre 2008).

Presentació de l’edifici SB Challenge, Sustainable Building SB08 Conference,

Melbourne, Austràlia (setembre 2008).

Premios y reconocimientos

Primer premio del concurso anteproyecto «pisos tutelados para per-

sonas mayores», IBAVI (octubre 2000).

Premio a la «mejor idea de innovación en arquitectura con criterios de

desarrollo sostenible» Fundación IBIT, Gobierno Balear (junio 2006).

Premios de Arquitectura de Mallorca 2004/06, apartado Vivienda Plurifa-

miliar, Colegio Oficial de Arquitectos de las Islas Baleares, COAIB (sep-

tiembre 2007).

Premio Ciudad de Palma «Guillem Sagrera» de Arquitectura 2007,

Ayuntamiento de Palma (enero 2008).

Edificio seleccionado para representar a España en su pabellón en el

Sustainable Building SB08 Conference, Melbourne, Australia (sep-

tiembre 2008).

Edificio seleccionado por iiSBE-España (International Initiative for

Sustainable Building Environment) para presentar la herramienta

SBTOOL-VERDE. SB Challenge, Sustainable Building SB08, Confe-

rence, Melbourne, Australia. (Septiembre 2008)

Publicaciones y exposiciones

La nova arquitectura de l´habitatge públic, publicación IBAVI (2003)

Edificio seleccionado para formar parte del libro blanco que sobre vi-

vienda de protección oficial editó el Consejo Superior de los Colegios

de Arquitectos de España (2004).

Revista del Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España

nº 168 (2004).

Edificación sostenible. Buenas prácticas. Asociación Española de

Promotores Públicos de Vivienda y Suelo (2005).

Exposición «Habitar el Presente, sociedad, ciudad, tecnología y re-

cursos» Nuevos Ministerios, Madrid (2007).

Catálogo «Habitar el Presente. Vivienda en España: sociedad, ciu-

dad, tecnología y recursos» editado por el Ministerio de Vivienda y la

Fundación UPC, Madrid (2007).

Web ECOURBANO, portal promovido por el Ministerio de Vivienda

destinado a divulgar proyectos destacados en el ámbito de la soste-

nibilidad, Sala Zuazo, Nuevos Ministerios, Madrid (2008).

Revista del Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España

nº 181 (2008).

Vivienda y sostenibilidad en España. Volumen II. Editorial Gustavo

Gili (2008).

Exposición «Green architecture, 16 contemporary projects SPAIN,

ICEX, CSCAE», Sustainable Building, SB08 Conference, Melbourne,

Australia (septiembre 2008).

Catálogo Green architecture, 16 contemporary projects SPAIN, ICEX,

CSCAE (septiembre 2008).

Ponencias

Maestría en «Energías Renovables: Aplicaciones en la Edificación».

Universidad Internacional de Andalucía. Sede Iberoamericana Santa

María de la Rábida (Huelva, junio 2003, mayo 2005 y noviembre 2007).

FORO ARCA. Arquitectura y calidad de vida. Jornadas organizadas

por el Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España

(CSCAE) y el Colegio Oficial de Arquitectos de Madrid (COAM)(Madrid,

26-28 de octubre 2005).

I Jornadas sobre arquitectura bioclimática y sostenibilidad. Gobierno

Balear (Palma, junio 2005).

CLIMAMED 2007. Congreso Mediterráneo de Climatización (Génova,

2007).

Green Architecture Spain. Jornadas de Arquitectura Española. Sustaina-

ble Building SB08 Conference, Melbourne, Australia. (Septiembre 2008)

Presentación del edificio SB Challenge, Sustainable Building SB08

Conference, Melbourne, Australia (septiembre 2008).

64

Gabriel Golomb Mapelman

Mar del Plata 1961

Obté el títol d’arquitecte per la FAU UNM-

DP, Argentina, en 1986. Essent estudi-

ant, col·labora, junt amb el seu company

Santiago Cocetta, en l’estudi del seu pare,

Miguel Golomb, i com a ajudant en les cà-

tedres de Comunicació Visual II i Projectes

I. En 1986 es trasllada a Espanya. Forma

el seu primer estudi en 1987 junt amb l’ar-

quitecte Tomás Rosa a Sevilla, on completa

els cursos de doctorat a l’ETSAS. En 1990

fixa la seva residència a Mallorca. Ha for-

mat equip amb els arquitectes Ángel García

de Jalón, Carlos Anselmino i amb A4sc

(Golomb,Hevia,Morán). Participant actiu en

concursos d’arquitectura, s’ha especialitzat

com a dissenyador de muntatges exposi-

tius i arquitectura efímera, desenvolupant

projectes en col·laboració amb Tatum i Go-

tan produccions. Durant tres anys ha sigut

professor de Muntatges Efímers a l’Escola

Superior de Disseny. Des de 1997 fa feina en

societat amb l’arquitecte Ángel Hevia.

Gabriel Golomb Mapelman

Mar del Plata 1961

Obtiene el título de arquitecto por la FAU UNMDP,

Argentina, en 1986. Siendo estudiante, colabora,

junto a su compañero Santiago Cocetta, en el es-

tudio de su padre, Miguel Golomb, y como ayudan-

te en las cátedras de Comunicación Visual II y Pro-

yectos I. En 1986 se traslada a España. Forma su

primer estudio en 1987 junto al arquitecto Tomás

Rosa en Sevilla, donde completa los cursos de

doctorado en la ETSAS. En 1990 fija su residencia

en Mallorca. Ha formado equipo con los arquitec-

tos Ángel García de Jalón, Carlos Anselmino y con

A4sc (Golomb,Hevia,Morán). Participante activo

en concursos de arquitectura, se ha especializado

como diseñador de montajes expositivos y arqui-

tectura efímera, desarrollando proyectos en cola-

boración con Tatum y Gotan produccions. Durante

tres años ha sido profesor de Montajes Efímeros

en la Escuela Superior de Diseño. Desde 1997 tra-

baja en sociedad con el arquitecto Ángel Hevia.

Ángel Hevia Antuña

1955

Cursa els seus estudis a l’ETSAM entre 1972

i 1985, on fou alumne de J. M. López-Peláez

i va tenir per companys, entre molts altres,

a: Agus, Gus, Isabela, el Pico, Eloy, Quique,

Julito, Carlos, Patricia, etc. Participa a finals

dels anys 70 a la revista El ecologista. En

1987 es trasllada a Mallorca, on coneix a F.

Climent amb qui col·labora a la revista D´A

del COAIB junt amb M. Lucena. Comparteix

estudi professional amb Juan José Morán,

comença a fer feina amb Maria Moncadas

i a col·laborar habitualment amb Joaquín

Antuña. Des de 1997 treballa amb l’arqui-

tecte Gabriel Golomb en la societat «A4sc»,

a partir de 2002 amb Luís Velasco, en unió

de fet, i actualment també comparteix ofici-

na i projectes de paisatge amb l’arquitecta

paisatgista Bel Riera.

Ángel Hevia Antuña

1955

Cursa sus estudios en la ETSAM entre 1972 y 1985,

donde fue alumno de J. M. López-Peláez y tuvo por

compañeros, entre otros muchos, a: Agus, Gus,

Isabela, el Pico, Eloy, Quique, Julito, Carlos, Patri-

cia, etc. Participa a finales de los años 70 en la re-

vista El ecologista. En 1987 se traslada a Mallorca,

donde conoce a F. Climent con el que colabora en

la revista D´A del COAIB junto a M. Lucena. Com-

parte estudio profesional con Juan José Morán,

comienza a trabajar con Maria Moncadas y a co-

laborar habitualmente con Joaquín Antuña. Desde

1997 trabaja con el arquitecto Gabriel Golomb en

la sociedad «A4sc», a partir de 2002 con Luís Ve-

lasco, en unión de hecho, y actualmente también

comparte oficina y proyectos de paisaje con la ar-

quitecta paisajista Bel Riera.

Per desembre de 2004 el mateix equip, format de

nou per a l’ocasió, participa en el concurs d’avant-

projectes per a la construcció del nou col·legi pú-

blic d’educació infantil i primària d’Inca. Obté el

primer premi entre les 93 propostes presentades.

En diciembre de 2004 el mismo equipo, formado de nuevo

para la ocasión, participa en el concurso de anteproyectos

para la construcción del nuevo colegio público de educa-

ción infantil y primaria de Inca. Obtiene el primer premio

entre las 93 propuestas presentadas.

65

María Antonia Garcías Roig

Inca, Mallorca 1973

Obté el títol d’arquitecta per l’ETSAV l’any

2001 amb qualificació d’excel·lent pel pro-

jecte de fi de carrera «Cementeri+Tanatori

a Biniamar». El 2003 cursa el màster en

«Disseny i Restauració d’Estructures Ar-

quitectòniques» de la Fundació UPC. Des

de l’any 2001 es dedica a l’exercici lliure de

la professió, alternat amb altres feines. Als

primers anys com a arquitecta en el Pro-

grama d’Equipaments Urbans de l’Ajunta-

ment de Palma. Des de 2003 comparteix

estudi amb Ana García Peraire. A l’abril de

2004 entra a formar part de l’Àrea Tècnica

del Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes

Balears i des d’octubre de 2008 fa feina

com a directora del Departament Tècnic de

l’Institut Balear de l’Habitatge. L’edifici al

qual es dedica aquesta publicació fou el seu

primer concurs i el seu primer projecte.

María Antonia Garcías Roig

Inca, Mallorca 1973

Obtiene el título de arquitecta por la ETSAV en

2001 con calificación de sobresaliente por el pro-

yecto de fin de carrera «Cementerio+Tanatorio en

Biniamar». En 2003 cursa el máster en «Diseño y

Restauración de Estructuras Arquitectónicas» de

la Fundación UPC. Desde el año 2001 se dedica al

ejercicio libre de la profesión, alternado con otros

trabajos. En los primeros años como arquitecta en

el Programa de Equipamientos Urbanos del Ayun-

tamiento de Palma. Desde 2003 comparte estudio

con Ana García Peraire. En abril de 2004 entra a

formar parte del Área Técnica del Colegio Oficial

de Arquitectos de las Islas Baleares y desde octu-

bre de 2008 trabaja como directora del Departa-

mento Técnico del Instituto Balear de la Vivienda.

El edificio al que se dedica esta publicación fue su

primer concurso y su primer proyecto.

Luis Velasco Roldán

Palma, Mallorca 1973

Obté el títol d’arquitecte per l’ETSAV en

1999. Es doctora en Arquitectura i Medi

Ambient l’any 2006 pel Departament de

Construccions Arquitectòniques de l’ET-

SAB. Exerceix lliurement la seva professió

des del 2000. Des de juny de 2004 forma

part de l’Àrea d’Instal·lacions de l’Oficina

Tècnica del Col·legi Oficial d’Arquitectes de

les Illes Balears. Participa des del 2003 com

a professor i tutor en el màster «d’Energi-

es renovables aplicables a l’edificació» de

la Universitat Internacional d’Andalusia. Ha

publicat nombrosos articles en revistes i ha

participat en congressos nacionals i inter-

nacionals relacionats amb la refrigeració

natural d’edificis. A l’any 2008 li fou conce-

dit el premi Medi Ambient del Consell de

Mallorca en la categoria d’investigació.

Luis Velasco Roldán

Palma, Mallorca 1973

Obtiene el título de arquitecto por la ETSAV en

1999. Se doctora en Arquitectura y Medio Ambien-

te en el año 2006 por el Departamento de Cons-

trucciones Arquitectónicas de la ETSAB. Ejerce

libremente su profesión desde el año 2000. Desde

junio de 2004 forma parte del Área de Instalacio-

nes de la Oficina Técnica del Colegio Oficial de

Arquitectos de las Islas Baleares. Participa desde

el año 2003 como profesor y tutor en el máster de

«Energías renovables aplicables a la edificación»

de la Universidad Internacional de Andalucía. Ha

publicado numerosos artículos en revistas y ha

participado en congresos nacionales e interna-

cionales relacionados con la refrigeración natural

de edificios. En el año 2008 le fue concedido el

premio Medi Ambient del Consell de Mallorca en

la categoría de investigación.

Ana García Peraire

València 1973

Arquitecta per l’ETSAV l’any 2001. Estudiant

Erasmus a l’Arkitekturskolan, Kungl Tekniska

Högskolan d’Estocolm el 1999. Les pràctiques

professionals les du a terme a l’estudi d’Alber-

to de Salas, col·laborant en projectes d’exe-

cució de Carlos Ferrater (2000). S’interessa

per l’àmbit de la restauració del patrimoni i

cursa el postgrau en «Restauració arquitec-

tònica: De l’anàlisi constructiva–estructural a

les tecnologies d’intervenció» de la Fundació

UPC (2003) i el màster en «Patrimoni Cultural:

investigació i gestió» de la UIB (2007-09). Des

del 2001 compagina l’activitat professional lli-

beral i a l’Administració a l’Institut d’Estratègia

Turística, on coredacta, entre altres projectes:

«Quarter d’Intendència (Palma)» i «Centre

d’Interpretació de Son Real (Santa Margali-

da)». Des del 2003 comparteix estudi amb Ma-

ría Antonia Garcías.

Ana García Peraire

Valencia 1973

Arquitecta por la ETSAV en 2001.Estudiante Erasmus

en la Arkitekturskolan, Kungl Tekniska Högskolan de

Estocolmo en 1999. Lleva a cabo las prácticas profe-

sionales en el estudio de Alberto de Salas, colabo-

rando en proyectos de ejecución de Carlos Ferrater

(2000). Se interesa por el ámbito de la restauración

del patrimonio y cursa el postgrado en «Restauración

arquitectónica: Del análisis constructivo–estructural

a las tecnologías de intervención» de la Fundación

UPC (2003) y el máster en «Patrimonio Cultural: in-

vestigación y gestión» de la UIB (2007-09) Desde el

2001 compagina la actividad profesional liberal y en

la Administración en el Instituto de Estrategia Turísti-

ca, donde coredacta, entre otros proyectos: «Cuartel

de Intendencia (Palma)» y «Centro de Interpretación

de Son Real (Santa Margalida)». Desde el 2003 com-

parte estudio con María Antonia Garcías.

67

EPÍLEG

Com un projecte més, els 38 pisos tutelats per a persones majors, se suma a una

llista coneguda, no escrita i de longitud imprecisa, d’edificis públics interromputs

prematurament. La que començà essent una idea pionera i arriscada acabà sot-

mesa per la desídia.

Actualment, la planta baixa destinada a donar suport social als inquilins dels pi-

sos -condició indispensable atès el caràcter reduït dels habitatges-, està ocupada

totalment per oficines completament alienes a l’ús previst. (PGOU Palma revisió

23/12/98/ EQ4a/AS, ús assistencial).

Aquesta imposició, a més de desvirtuar i menysprear l’ús planejat, impedeix el

gaudi físic del pati als usuaris, reordena l’accessibilitat de l’edifici per sortides

d’emergència i vulnera la llicència d’obres atorgada quant a superfície construï-

da, protecció d’incendis i compliment del decret sobre barreres arquitectòniques.

Aquest cúmul de contraindicacions inclou el sistema de refrigeració passiva, el

qual, tot i els bons resultats obtinguts al monitoratge, mai no s’ha posat en marxa.

Les dependències on es capta l’aire fresc s’ocupen com a arxiu.

No assolir el final d’un projecte, qualsevol projecte desitjat i treballat des d’una

implicació personal, minva energies, fa perdre la il·lusió, i el pitjor, avorta la possi-

ble comprovació d’un model sociomediambiental, l’orgull dels residents a gaudir-

lo i ser conscients d’aquest model, apropiant-se’l.

El jurat del premi cita a les conclusions, per unanimitat:

«...aprofitar l’ocasió per instar a l’òrgan competent que faci un esforç per recupe-rar l’esperit inicial del projecte...»

Tot i que lluny de les nostres possibilitats, avui encara és possible creure en

aquest esforç.

EPÍLOGO

Como un proyecto más, los 38 pisos tutelados para personas mayores, se suma a una lista conocida, no escrita y de longitud

imprecisa, de edificios públicos interrumpidos prematuramente.

La que comenzó siendo una idea pionera y arriesgada acabó so-

metida por la desidia.

En la actualidad, la planta baja destinada a dar soporte social a

los inquilinos de los pisos -condición indispensable dado el ca-

rácter reducido de las viviendas-, está ocupada en su totalidad

por oficinas totalmente ajenas al uso previsto. (PGOU Palma revi-

sión 23/12/98/ EQ4a/AS, uso asistencial).

Esta imposición, además de desvirtuar y menoscabar el uso pla-

neado, impide el disfrute físico del patio a los usuarios, reordena

la accesibilidad al edificio por salidas de emergencia y vulnera

la licencia de obras otorgada en cuanto a superficie construida,

protección de incendios y cumplimiento del decreto sobre barre-

ras arquitectónicas. Este cúmulo de contraindicaciones incluye

el sistema de refrigeración pasiva que a pesar de los buenos

resultados obtenidos en la monitorización, nunca se ha puesto

en marcha. Las dependencias donde se capta el aire fresco se

ocupan como archivo.

No alcanzar el final de un proyecto, cualquier proyecto anhelado

y trabajado desde una implicación personal, disminuye energías,

mella la ilusión y lo peor, aborta la posible comprobación de un

modelo socio-medioambiental, el orgullo de sus moradores a

disfrutarlo y ser conscientes de ese modelo, apropiándoselo.

Cita el jurado del premio por unanimidad en sus conclusiones:

«...aprovechar la ocasión para instar al órgano competente, que haga un esfuerzo por recuperar el espíritu inicial del proyecto...»

Aunque lejos de nuestras posibilidades, aún hoy es posible creer

en ese esfuerzo.

Edita

Ajuntament de Palma

Direcció

Ajuntament de Palma

Yolanda Garví

Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears

Federico Climent

Iciar de Basterrechea

Fotografies

Gori Salvà

Iciar de Basterrechea

Xisco Pizà

Sé Duch

Equip d’arquitectes autors del projecte

Textes

Dels signats, els seus autors

De la resta, l’equip d’arquitectes autors del projecte

Producció

marilénmayol.com

Correcció i traducció

Sílvia Ventayol

Impressió

Planogràfica Balear, SL.

DL PM-0000-2007