Upload
dangdan
View
213
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
L’obra que enguany presentam, «Trenta-vuit pisos tutelats per a persones ma-
jors» (Son Rossinyol, Coll d’en Rabassa), destaca pels valors que porta aparellats:
avantguarda arquitectònica integrada en el nucli que l’acull, innovació, benestar
dels usuaris, cura mediambiental, preocupació social i utilitat pública. En resum,
suposa excel·lència posada al servei de la comunitat i de l’interès general. És una
altra proposta, un altre referent a seguir en aquest camí en la millora del model
de ciutat que hem rebut.
Vull felicitar l’equip d’arquitectes que la va concebre i agrair-los que optassin amb
ella al premi Guillem Sagrera, que és una altra manera de compartir amb la so-
cietat els assoliments del taller.
Aina CalvoBatlessa de Palma
La obra que presentamos este año, «Treinta y ocho pisos tutelados para personas mayores»
(Son Rossinyol, Coll d’en Rabassa), destaca por sus valores que lleva aparejados: vanguardia
arquitectónica integrada en el núcleo que la acoge, innovación, bienestar de los usuarios,
cura medioambiental, preocupación social y utilidad pública. En resumen, supone excelencia
puesta al servicio de la comunidad y del interés general. Es otra propuesta, otro referente a
seguir en este camino en la mejora del modelo de ciudad que hemos recibido.
Quiero felicitar al equipo de arquitectos que la concibió y agradecerles que optaran con ella al
premio Guillem Sagrera, que es otra manera de compartir con la sociedad los logros del taller.
Aina Calvo
Alcaldesa de Palma
Sumari
Sumari0
UN LLOC EN COMÚ
UN LUGAR COMÚN
Pisos tutelados para personas mayores, Son Rossinyol, Palma
José Manuel López Pelaez
1. EMPLAÇAMENT
EMPLAZAMIENTO
2. PROGRAMA
PROGRAMA
3. EDIFICI
EDIFICIO
4. TIPUS
TIPO
5. SISTEMA CONSTRUCTIU
SISTEMA CONSTRUCTIVO
6. CONFORT I ENERGIA
CONFORT Y ENERGÍA
FITXA TÈCNICA
FICHA TÉCNICA
EPÍLEG
EPÍLOGO
APROXIMACIÓ SOCIAL AL PROJECTE
APROXIMACIÓN SOCIAL AL PROYECTO
Joan Amer Serra
COMENTARI
COMENTARIO
Xisco Pizá, Sè Duch, Iciar de Basterrecha
6
Cuando en agosto de 1956 se reunió el décimo C.I.A.M. en la
Galería de Arte Moderno de Dubrovnik, José Luis Sert leyó un
mensaje de Le Corbusier a los asistentes al Congreso donde
afirmaba, de manera tajante, que una etapa había terminado.
El maestro reconocía la falta de adecuación a los tiempos de la
situación en que se encontraban las reuniones, y daba la razón a
los que pensaban que habían desembocado en un dogmatismo
estéril. Suscribiendo sus palabras, un grupo de jóvenes críticos
se proponía tomar el relevo de estas actividades y tres años des-
pués, en septiembre de 1959, ese mismo grupo decidió, durante
su reunión en Otterlo, no usar en lo sucesivo el término C.I.A.M.
para los futuros Congresos Internacionales de Arquitectura Mo-
derna. Así se fundó oficialmente el Team 10.
No obstante, la formación del Team 10 no fue tan inmediata.
Algún tiempo antes de Otterlo, Alison y Peter Smithson habían
entrado en contacto con otros arquitectos, más allá de su grupo independiente, reuniendo a personalidades tan dispares como
Bakema, Candilis, Aldo van Eyck y algunos más. Verdaderamen-
te este equipo era muy heterogéneo, pero consiguió sin embargo
establecer una base común dando fuerza a las ideas que com-
partían y atenuando las que les separaban.
En términos generales el Team 10 propuso incluir en sus pro-
gramas los avances de las ciencias sociales, que se habían
afianzado durante aquellos años, sobre todo los de la psico-
logía y la antropología. No renunciaban a la enseñanza de sus
maestros (principalmente Mies y Le Corbusier) pero intentaban
ampliar el universo de códigos éticos y estéticos en que los
Congresos se habían desarrollado hasta entonces. También
decidieron conferir a sus planteamientos un sentido práctico
de manera que, a partir de Otterlo, los principios debían ela-
borarse desde el análisis y discusión de las propuestas con-
cretas que se llevasen a las reuniones. Los proyectos jugaban
UN LLOC EN COMÚ
UN LUGAR COMÚN
Pisos tutelados para personas mayores en Son Rossinyol (Palma)
Quan per agost de 1956 es reuní el desè C.I.A.M. a la Galeria d’Art Modern de Du-
brovnik, Josep Lluís Sert va llegir un missatge de Le Corbusier als assistents del
Congrés on afirmava, de manera terminant, que una etapa havia acabat. El mes-
tre reconeixia la falta d’adequació als temps de la situació en què es trobaven les
reunions, i donava la raó als que pensaven que havien desembocat en un dogma-
tisme estèril. Subscrivint les seves paraules, un grup de joves crítics es proposava
prendre el relleu d’aquestes activitats i tres anys després, per setembre de 1959,
aquest mateix grup decidí, durant la seva reunió a Otterlo, no usar d’ara endavant
el terme C.I.A.M. per als futurs Congressos Internacionals d’Arquitectura Moder-
na. Així es fundà oficialment el Team 10.
Això no obstant, la formació del Team 10 no fou tan immediata. Algun temps abans
d’Otterlo, Alison i Peter Smithson havien entrat en contacte amb altres arquitec-
tes, més enllà del seu grup independent, reunint a personalitats tan dispars com
Bakema, Candilis, Aldo van Eyck i alguns més. Vertaderament aquest equip era
molt heterogeni, però aconseguí malgrat això establir una base comuna donant
força a les idees que compartien i atenuant les que els separaven.
En termes generals el Team 10 proposà incloure en el seus programes els avan-
ços de les ciències socials, que s’havien consolidat durant aquells anys, sobretot
els de la psicologia i l’antropologia. No renunciaven a l’ensenyança dels seus mes-
tres (principalment Mies i Le Corbusier) però intentaven ampliar l’univers de codis
ètics i estètics en els quals els Congressos s’havien desenvolupat fins llavors.
També decidiren conferir als seus plantejaments un sentit pràctic de manera que,
a partir d’Otterlo, els principis s’havien d’elaborar des de l’anàlisi i la discussió de
les propostes concretes que es duguessin a les reunions. Els projectes jugaven
7
muchas veces el papel de estímulos para las opiniones del
grupo, o el de manifiesto de algunas de ellas, y desde la dis-
cusión, surgían declaraciones y escritos que iban formando el
sustrato de su pensamiento.
El grupo se fue enriqueciendo con otras presencias, como la de
Ralph Erskine o José Antonio Coderch, y también recibiendo la
asistencia de seguidores más o menos marginales, desde Sáenz
de Oíza a Luis Kahn. Y finalmente ampliándose en la labor de
tantos discípulos que supieron incorporar estos enfoques a su
trabajo profesional ya libre de la condición de manifiesto, como
por ejemplo Herman Hertzberger.
A partir de los encuentros del Team 10, de sus discusiones y
programas, se desarrolló una nueva sensibilidad; y ésta emerge
en el trabajo de grupos muy diversos distanciados en el espacio
y en el tiempo, llegando a influir en los programas de algunas
escuelas, en la enseñanza de la arquitectura, y finalmente en la
forma de pensar y construir los proyectos por algunos equipos
de profesionales.
La propuesta para construir un grupo de “pisos tutelados” desti-
nados a personas mayores en Palma, cuyo concurso ganó el equi-
po formado por Golomb, Hevia, Velasco, García Peraire y Garcías
Roig en julio de 2000, ofrecía por su contenido una oportunidad
especialmente adecuada a cuidar el mundo de relaciones entre
lo público y lo privado, entre el control individual y el encuentro
social, tan delicado para estos usuarios cuya posibilidad de inde-
pendencia vital se encuentra en un equilibrio no siempre fácil.
El interés del proyecto no está sólo en los instrumentos que se
ponen en juego para su sostenibilidad y confort, o el aprove-
chamiento de la orientación y el soleamiento, relacionados con
temas que tanto preocupan hoy, sino también por la forma en
que se adapta el tipo de corrala para conseguir un determinado
sentido comunitario y la dosificación, muy precisa, de las super-
ficies y tamaños de los elementos comunes o los estrictamente
privados. Hay una especial sensibilidad en la disposición de las
piezas de conexión que son más que simples tránsitos. Los co-
rredores y las galerías se entienden también como lugares de
estancia y encuentro, lo que se apoya mediante la disposición
de cerramientos móviles o por los tamaños de las embocaduras
que sirven también de asientos.
El proyecto de Son Rossinyol trata en diversos lugares de diluir
el límite estricto entre lo público y lo privado, reconociendo la
importancia de no fomentar barreras sino valorando esa ambi-
güedad del lugar intermedio que favorece la relación.
Recordar la referencia histórica del Team 10 es necesario para
vincular propuestas, como la de estos pisos tutelados, a un con-
junto de actitudes relacionadas entre sí al incorporar una filo-
sofía común en cuanto a la comprensión del ser humano. Afir-
man su voluntad de avanzar en la consideración humanista del
individuo y la sociedad a quienes la arquitectura va dirigida, de
cuidarla y potenciarla y, finalmente, existe una idea compartida
respecto al valor de la herencia y la tradición moderna.
En uno de los textos que Aldo van Eyck publicó durante el en-
cuentro en Otterlo termina escribiendo:
De nuevo está haciendo frío aquí, y como siempre comienzo a pensar en cómo dar calor a la arquitectura, cómo hacer que nos abrigue y nos rodee. Después de todo, la gente compra ropas y calzado del tamaño conveniente y sabe reconocer cuando les quedan bien. Es el momento de encontrar la cosa construida que también les (y nos) quede bien.
José Manuel López-Peláez / Otoño de 2008.
moltes vegades el paper d’estímuls per a les opinions del grup, o el de manifest
d’algunes d’elles, i des de la discussió, sorgien declaracions i escrits que anaven
formant el substrat del seu pensament.
El grup s’anà enriquint amb altres presències, com la de Ralph Erskine o José An-
tonio Coderch, i també rebent l’assistència de seguidors més o menys marginals,
des de Sáenz de Oíza a Luis Kahn. I finalment ampliant-se en la labor de tants de
deixebles que saberen incorporar aquests enfocaments a la seva feina professio-
nal ja lliure de la condició de manifest, com per exemple Herman Hertzberger.
A partir de les trobades del Team 10, de les seves discussions i dels seus pro-
grames, es desenvolupà una nova sensibilitat; i aquesta emergeix en la feina de
grups molt diversos distanciats en l’espai i en el temps, arribant a influir en els
programes d’algunes escoles, en l’ensenyament de l’arquitectura, i finalment en
la forma de pensar i construir els projectes per alguns equips de professionals.
La proposta per construir un grup de “pisos tutelats” destinats a persones majors
a Palma, el concurs de la qual guanyà l’equip format per Golomb, Hevia, Velasco,
García Peraire y Garcías Roig en juliol del 2000, oferia pel seu contingut una oportu-
nitat especialment adequada per cuidar el món de relacions entre allò públic i allò
privat, entre el control individual i la trobada social, tan delicat per aquests usuaris la
possibilitat dels quals d’independència vital es troba en un equilibri no sempre fàcil.
L’interès del projecte no està només en els instruments que es posen en joc per a
la seva sostenibilitat i el seu confort, o l’aprofitament de l’orientació i l’assolellada,
relacionats amb temes que tant preocupen avui dia, sinó també per la forma en
què s’adapta el tipus de «corrala» per aconseguir un determinat sentit comunitari
i la dosificació, molt precisa, de les superfícies i mides dels elements comuns o
els estrictament privats. Hi ha una especial sensibilitat en la disposició de les
peces de connexió que són més que simples trànsits. Els corredors i les galeries
s’entenen també com a llocs d’estància i de trobada, el que es recolza mitjançant
la disposició de tancaments mòbils o per les mides de les embocadures que ser-
veixen també de seients.
El projecte de Son Rossinyol tracta en diversos llocs de diluir el límit estricte entre
allò públic i allò privat, reconeixent la importància de no fomentar barreres sinó
valorant aquesta ambigüitat del lloc intermedi que afavoreix la relació.
Recordar la referència històrica del Team 10 és necessari per vincular propostes,
com la d’aquests pisos tutelats, a un conjunt d’actituds relacionades dintre seu en
incorporar una filosofia comuna quant a la comprensió de l’ésser humà. Afirmen la
seva voluntat d’avançar en la consideració humanista de l’individu i la societat a qui
l’arquitectura va dirigida, de cuidar-la i potenciar-la i, finalment, existeix una idea
compartida respecte al valor de l’herència i la tradició moderna.
En un dels textos que Aldo van Eyck publicà durant la trobada a Otterlo acaba
escrivint:
De nou està fent fred aquí, i com sempre començ a pensar en com donar calor a
l’arquitectura, com fer que ens abrigui i ens envolti. Després de tot, la gent com-
pra robes i calçat de la mida convenient i sap reconèixer quan els queda bé. És el
moment de trobar la cosa construïda que també els (i ens) quedi bé.
José Manuel López-Peláez / Tardor de 2008.
8
INTRODUCCIÓPer abril de 2000, l’Institut Balear de l’Habitatge convoca un concurs d’avantpro-
jectes d’habitatges de protecció pública en tres solars de la seva propietat propo-
sant, en un d’ells, un programa inèdit fins al moment a les Illes Balears, «pisos
tutelats per a persones majors». Inclou en les bases, la valoració per a la selecció
de projectes, de propostes innovadores entorn de les noves tecnologies aplicables
a les Illes Balears basades en l’estalvi energètic i la sostenibilitat.
Seduïts pel tema i fruit de trobades casuals, es conforma un equip de feina per a
l’ocasió, un moment que finalment s’estengué durant més de cinc anys, carregat
d’energia, il·lusió i no poques complicacions.
Aquest document pretén recollir part d’aquell recorregut tan estimulant, i a la ve-
gada tortuós, que és un projecte d’arquitectura.
INTRODUCCIÓNEn abril de 2000, el Instituto Balear de la Vivienda convoca un
concurso de anteproyectos de viviendas de protección pública
en tres solares de su propiedad proponiendo, en uno de ellos, un
programa inédito hasta el momento en las Islas Baleares, «pi-
sos tutelados para personas mayores». Incluye en las bases la
valoración, para la selección de proyectos, de propuestas inno-
vadoras en torno a las nuevas tecnologías aplicables a Baleares
basadas en el ahorro energético y la sostenibilidad.
Seducidos por el tema y fruto de encuentros casuales, se con-
forma un equipo de trabajo para la ocasión, un momento que
finalmente se extendió durante más de cinco años, cargado de
energía, ilusión y no pocas complicaciones.
Este documento pretende recoger parte de ese recorrido tan esti-
mulante, y a la vez tortuoso, que es un proyecto de arquitectura.
9
1. EMPLAÇAMENTEl solar proposat se situa a l’interior d’una illa urbana tancada.
La seva superfície és de 1.994,00 m2 i està qualificat pel PGOU com equipament
assistencial.
S’hi arriba a través d’accessos de vianants de servei des dels carrers de Jacob
Sureda i de Miquel Forteza i Pinya, o per un passeig de vianants arbrat des del
carrer de Vicente Tofiño, vials pertanyents a la urbanització Son Rossinyol de
Can Pastilla.
El seu entorn està conformat per les façanes posteriors dels edificis caracte-
rístiques dels interiors d’illa, totes salpicades per intervencions individuals poc
afortunades.
Des d’un punt de vista ambiental, llevat del passeig arbrat, el caràcter predomi-
nant dels límits és dur i poc amable.
1. EMPLAZAMIENTO
El solar propuesto se sitúa en el interior de una manzana urbana
cerrada.
Su superficie es de 1.994,00 m2 y está calificado por el PGOU
como equipamiento asistencial.
El acceso se realiza a través de pasos peatonales de servicio
desde las calles Jacob Sureda y Miquel Forteza i Pinya o por
un paseo peatonal arbolado desde la calle Vicente Tofiño, viales
pertenecientes a la urbanización Son Rossinyol de Can Pastilla.
Su entorno está conformado por las fachadas traseras de los
edificios características de los interiores de manzana, todas sal-
picadas por intervenciones individuales poco afortunadas.
Desde un punto de vista ambiental, salvo por el paseo arbolado,
el carácter predominante de los límites es duro y poco amable.
EMPLAÇAMENT
EMPLAZAMIENTO
10
2. PROGRAMA
El pis tutelat, què és?
Com alternativa al sistema tradicional de residències per a la tercera edat, sor-
geixen els pisos tutelats.
És un nou model d’habitar entre la residència -on l’espai d’intimitat es limita a
una habitació (moltes vegades compartida), si bé els espais de relació són molt
amplis- i un habitatge estàndard de vàries dependències, amb càrregues de
manteniment i poques possibilitats de relació amb altres persones en la ma-
teixa situació.
Aquests equipaments possibiliten un allotjament individualitzat, amb un espai fí-
sic comú destinat a la relació entre les persones que hi viuen. Aquest nou sistema
d’allotjament garanteix, d’una banda, una manera de viure similar al del propi
habitatge, oferint oportunitats de vida independent i d’intimitat; i, de l’altra, grans
espais de relació, els quals potencien la convivència. És, per tot això, molt eficaç
per ajudar a combatre la solitud i l’aïllament dels seus ocupants.
Els usuaris d’aquest tipus d’habitatge, en règim de lloguer, són persones majors
de 65 anys, sense dependència funcional, amb necessitat d’habitatge per carència
o inhabitabilitat, d’escassos recursos econòmics i que viuen totes soles.
Des de l’inici del projecte, inclosa la fase de concurs d’idees, es tenia clar que
era important desenvolupar un programa que donés resposta a les necessitats
dels ocupants de l’edifici. En aquest sentit, es van visitar vàries residències per a
persones majors i s’entrevistaren treballadors i residents d’aquestes institucions.
Amb ells es van analitzar les virtuts i les mancances del sistema, una ajuda ines-
timable per entendre millor el programa a desenvolupar.
Així, la proposta planteja un edifici d’habitatges de reduïdes dimensions, amb el
suport de serveis comuns. El model proposat intenta donar resposta a la manera
d’habitar de les persones majors tenint en compte les premisses següents:
ESPAI PROPI: Desenvolupament d’un major nombre d’unitats petites, amb capa-
citat per a una o dues persones, com a resposta al conflicte de compartir espai
entre persones majors que no es coneixen.
ESPAI DE RELACIÓ SOCIAL: Potenciació dels espais comunitaris com a espais de
relació, inclòs amb el barri com a club social.
FLEXIBILITAT: Possibilitat de modificar els espais per a diferents usos i activitats.
MOBILITAT: adaptació de les dimensions ergonomètriques per a usuaris amb
mobilitat reduïda.
Un altre aspecte a tenir en compte en el disseny de l’edifici és el grau d’intimitat
de les diferents peces. La planta baixa és el lloc més adequat pels elements més
públics, és a dir, els serveis comuns de suport als habitatges. Les peces de més
intimitat, les vivendes, se situen a les plantes superiors. L’espai de transició es fa
a través del corredor-galeria.
2. PROGRAMA
El piso tutelado, ¿qué es?
Como alternativa al sistema tradicional de residencias para la
tercera edad, surgen los pisos tutelados.
Es un nuevo modelo de habitar entre la residencia -donde el
espacio de intimidad se limita a una habitación (muchas veces
compartida), si bien los espacios de relación son muy amplios-
y una vivienda estándar de varias dependencias, con cargas de
mantenimiento y pocas posibilidades de relación con otras per-
sonas en la misma situación.
Los pisos tutelados posibilitan un alojamiento individualizado,
con un espacio físico común destinado a la relación entre las
personas que los habitan. Este nuevo sistema de alojamiento
garantiza, por una parte, una manera de vivir similar al del pro-
pio domicilio, ofreciendo oportunidades de vida independiente y
de intimidad; y, por otra, grandes espacios de relación que po-
tencian la convivencia. Resulta, por tanto, muy eficaz para ayu-
dar a combatir la soledad y el aislamiento de sus ocupantes.
Los usuarios de este tipo de casa, en régimen de alquiler, son
personas mayores de 65 años, sin dependencia funcional, con
necesidad de vivienda por carencia o inhabitabilidad, de escasos
recursos económicos y que viven solas.
Desde el inicio del proyecto, incluida la fase de concurso de
ideas, se tenía claro que era importante desarrollar un progra-
ma que diera respuesta a las necesidades de los ocupantes del
edificio. En este sentido, se visitaron varias residencias para
personas mayores y se entrevistaron a trabajadores y residentes
de estas instituciones. Con ellos se analizaron las virtudes y ca-
rencias del sistema, una ayuda inestimable para entender mejor
el programa a desarrollar.
Así, la propuesta plantea un edificio de viviendas de reducidas
dimensiones, con el apoyo de servicios comunes. El modelo pro-
puesto intenta dar respuesta a la manera de habitar de las per-
sonas mayores teniendo en cuenta las premisas siguientes:
ESPACIO PROPIO: desarrollo de un mayor número de unidades
pequeñas, con capacidad para una o dos personas, como res-
puesta al conflicto de compartir espacio entre personas mayo-
res que no se conocen.
ESPACIO DE RELACIÓN SOCIAL: potenciación de los espacios
comunitarios como espacios de relación, integrado con el barrio
como club social.
FLEXIBILIDAD: posibilidad de modificar los espacios para dife-
rentes usos y actividades.
MOVILIDAD: adaptación de las dimensiones ergonométricas
para usuarios con movilidad reducida.
11
Atès tot això, l’edifici permet tota una sèrie d’usos i situacions que van de la
col·lectivitat a la individualitat, de l’àmbit públic al privat. Es troben gran varietat
de espais comuns, interiors i exteriors, de sol o d’ombra, recollits o amples;
àrees en què l’usuari, encara que dins l’edifici, està en contacte amb l’escenari
exterior i sent el plaer de contemplar la vida al carrer, de veure els altres i de ser
vist, de relacionar-se amb altra gent i també d’amagar-se a la intimitat de les
seves llars, amb independència de fer el que es vulgui i quan es vulgui.
Otro aspecto a tener en cuenta en el diseño del edificio es el
grado de intimidad de los diferentes espacios. La planta baja es
la zona más adecuada para los elementos públicos, es decir, los
servicios comunes de apoyo a las viviendas. Los espacios más
íntimos, los hogares, se sitúan en las plantas superiores. El es-
pacio de transición se hace a través del corredor-galería.
Debido a todo ello, el edificio permite toda una serie de usos y si-
tuaciones que van de la colectividad a la individualidad, del ám-
bito público al privado. Se encuentran gran variedad de espacios
comunes, interiores y exteriores, de sol o de sombra, recogidos
o anchos; áreas en las que el usuario, aunque dentro del edificio,
está en contacto con el escenario exterior y siente el placer de
contemplar la vida en la calle, de ver a los demás y de ser visto,
de relacionarse con la otra gente y también de esconderse en la
intimidad de sus casas, con independencia de hacer lo que se
quiera y cuando se quiera.
12
3. EDIFICI
Idees prèvies
Des dels primers esbossos, es plantejà el repte de desenvolupar un edifici que
contemplàs, en el seu sentit més ampli, criteris bioclimàtics determinats a priori,
sense que aquesta qüestió en significàs un detriment en la qualitat arquitectò-
nica.
Sobre aquesta temàtica de compatibilitat s’ha discutit àmpliament al llarg del
projecte i gran part de les decisions, siguin funcionals, espacials, formals, estèti-
ques o constructives, han passat pel seu sedàs, el que ha complicat en diferents
moments el procés de disseny i la metodologia de feina.
3. EDIFICIO
Ideas previas
Desde los primeros esbozos, se planteó el reto de desarrollar
un edificio que contemplara, en su sentido más amplio, criterios
bioclimáticos determinados a priori, sin que dicha cuestión sig-
nificara un detrimento de su calidad arquitectónica.
Sobre esta temática de compatibilidad se ha discutido amplia-
mente a lo largo del proyecto y gran parte de las decisiones,
sean funcionales, espaciales, formales, estéticas o constructi-
vas, han pasado por este tamiz, lo que ha complicado en varios
momentos el proceso de diseño y la metodología de trabajo.
14
Volumetria
L’edifici es presenta en el solar como un contenidor que es resguarda de l’en-
torn sense deixar d’atendre les relacions bàsiques amb ell (altures confrontants,
nexes amb el passeig, etc.). De cos aïllat i compacte, ajusta la seva geometria
senzilla tant a l’alineació de vial com d’endinsada, configurant un volum perforat
a nivell de carrer que tanca un pati interior.
En alçat, el volum de quatre plantes s’escalona a partir de la planta segona cer-
cant un menor impacte en l’entorn i una millor assolellada interior, destinant
les terrasses resultants a l’ús comunitari. Aquesta configuració, distinta a la del
concurs i com a evolució d’aquest concurs, fou objecte d’un estudi de detall que
millorà sensiblement les qüestions plantejades.
Volumetría
El edificio se presenta en el solar como un contenedor que se
resguarda del entorno sin dejar de atender las relaciones básicas
con él (alturas colindantes, nexos con el paseo, etc.). De cuerpo
aislado y compacto, ajusta su geometría sencilla tanto a la ali-
neación del vial como a retranqueos, configurando un volumen
perforado a nivel de calle que encierra un patio interior.
En alzado, el volumen de cuatro plantas se escalona a partir de
la planta segunda buscando un menor impacto en el entorno y un
mejor asoleamiento interior, destinando las terrazas resultantes
al uso comunitario. Esta configuración, distinta a la del concurso
y como evolución del mismo, fue objeto de un estudio de detalle
que mejoró sensiblemente las cuestiones planteadas.
VOLUMETRIA SEGONS PLANEJAMENT
VOLUMETRÍA SEGÚN EL PLANTEAMIENTO
VOLUMETRIA PROPOSTA A L’ESTUDI DE DETALL
VOLUMETRÍA PROPUESTA EN EL ESTUDIO DE DETALLE
15
Accessibilitat
L’accés principal es planteja per una rampa lateral que arranca des del passeig i
desemboca en el vestíbul principal.
Des d’aquest, es distribueix la galeria que vincula les zones comunitàries de
planta baixa i els nuclis verticals, d’escala i ascensor, que comuniquen amb els
habitatges.
Igualment, des del vestíbul s’entreveu el pati interior i és possible recuperar la
visió del passeig arbrat a través d’un porxo.
Accesibilidad
El acceso principal se plantea por una rampa lateral que arran-
ca desde el paseo y desemboca en el vestíbulo principal.
Desde éste, se distribuye la galería que vincula las zonas co-
munitarias de planta baja y los núcleos verticales, de escalera y
ascensor, que comunican con las viviendas.
Igualmente, desde el vestíbulo se vislumbra el patio interior y
es posible recuperar la visión del paseo arbolado a través de
un porche.
16
Les comunicacions horitzontals, es realitzen per una galeria que envolta el pati
des de la qual s’accedeix als habitatges i que es planteja com a suport de les re-
lacions socials quotidianes entre els usuaris.
Per potenciar-ne l’apropiació, s’ha optat per un disseny de façana interior tranca-
da, que dota a l’espai d’una dimensió superior als estàndards circulatoris, essent
la seva grandària variable entre 1,70m y 2,50m.
A les zones amb dimensions més amples i promovent el seu possible ús, s’han
disposat els trams d’alçats corresponents a les sales dels habitatges, per als
quals s’ha dissenyat una fusteria específica d’acord amb la idea plantejada. Su-
mada a aquestes actuacions està la façana que envolta el pati interior l’envidra-
ment de la qual aporta permeabilitat visual entre les diferents plantes i el pati.
Las comunicaciones horizontales, se realizan por una galería que
rodea el patio desde la que se accede a las viviendas y que se
plantea como soporte de las relaciones sociales cotidianas entre
los usuarios.
Para potenciar su apropiación, se ha optado por un diseño de fa-
chada interior quebrada que dota al espacio de una dimensión
superior a los estándares circulatorios, de anchura variable entre
1,70m y 2,50m.
En las zonas con dimensiones más anchas y promoviendo su
posible uso, se han dispuesto los tramos de alzados correspon-
dientes a las salas de las viviendas, para los que se ha diseñado
una carpintería específica acorde a la idea planteada. Sumada
a estas actuaciones está la fachada que rodea el patio interior
cuyo acristalamiento aporta permeabilidad visual entre las dife-
rentes plantas y el patio.
17
Usos
Els usos públics plantejats com a suport dels habitatges se situen a la planta
baixa, envoltant el pati interior que actua com a centre de l’edifici. Amb sortida
directa al mateix pati es troben la sala d’usos múltiples, de dimensions per a
activitats grupals, i el menjador comunitari. Ambdues peces, en època estival,
poden estendre el seu ús al porxo que serveix de nexe entre el pati i el passeig
arbrat. A l’altre costat, a través de la galeria, es disposen els àmbits dedicats a
sales d’ús específics (sales TV, taller, lúdiques,etc.), els nuclis verticals i les zones
de serveis. A les plantes superiors s’organitzen els apartaments, formant un anell
a la planta primera, en forma de U a la planta segona i en forma de L a la planta
tercera. Aquesta distribució, adoptada com s’explicà en funció de l’assolellament
i l’adaptació de l’entorn, dóna lloc a dues terrasses que s’incorporen com una va-
riant més dels espais comunitaris existents. Accessibles directament des de les
plantes 2a i 3a és possible, entre altres coses, contemplar-hi el barri, l’activitat del
pati, prendre el sol, fer exercici o parlar amb els veïnats mentre es penja la roba.
Usos
Los usos públicos planteados como soporte de las viviendas se
localizan en la planta baja, envolviendo el patio interior que ac-
túa como centro del edificio. Con salida directa al mismo, se si-
túan la sala de usos múltiples, de dimensiones para actividades
grupales, y el comedor comunitario. Ambos espacios, en época
estival, pueden extender su uso al porche que sirve de nexo en-
tre el patio y el paseo arbolado.
Al otro lado, a través de la galería, se disponen los ámbitos dedi-
cados a salas de usos específicos (salas TV, taller, lúdicas, etc.),
los núcleos verticales y las zonas de servicio.
En las plantas superiores se organizan las viviendas, formando
un anillo en la planta primera, en forma de U en la planta segun-
da y en forma de L en la planta tercera.
Esta distribución, adoptada como se explicó en función del aso-
leamiento y la adaptación al entorno, da lugar a dos terrazas que
se incorporan como una variante más de los espacios comu-
nitarios existentes. Accesibles directamente desde las plantas
2ª y 3ª es posible, entre otras cosas, contemplar el barrio, la
actividad del patio, tomar el sol, hacer ejercicio o charlar con los
vecinos mientras se tiende la ropa.
18
Façanes
La pell exterior atén el criteri de protegir l’edifici visualment de l’entorn a la vega-
da que reforça la idea de vessar-ne el contingut cap a l’interior. Per aquesta raó,
el tractament de la façana es caracteritza amb predomini del mur sobre el buit,
diferenciant amb el color i l’ús de materials la planta baixa, que conté el programa
d’ús públic, de la resta de plantes.
Fachadas
La piel exterior atiende al criterio de proteger el edificio visual-
mente del entorno a la vez que refuerza la idea de volcar su
contenido hacia el interior. Por esta razón, su tratamiento se ca-
racteriza con predominio del muro sobre el hueco, diferenciando
con el color y el uso de materiales la planta baja, que contiene el
programa de uso público, del resto de las plantas.
19
La piel interior, por el contrario, plantea la máxima posibilidad de
transparencia y apertura del edificio al patio a través de la gale-
ría. Para ello, se ha compuesto una carpintería continua y versátil
que, con triple carril de hojas correderas acristaladas, permite
tener un cierre total en invierno y una apertura de 2/3 en verano.
La pell interior, per contra, planteja la màxima possibilitat de transparència i
d’obertura de l’edifici al pati a través de la galeria. Per això, s’ha compost una
fusteria contínua i versàtil que amb triple carril de fulles corredisses envidrades,
permeti tenir un tancament total a l’hivern i una obertura de 2/3 a l’estiu.
20
PLANTA PRIMERA +4.10
PLANTA PRIMERA +4.10
PLANTA BAIXA +0.00
PLANTA BAJA +0.00
11
12
9
7
8 8 8 8
7
5
2
3
4
6
13
14
10
1
5 0 5 10 15
21
PLANTA TERCERA +9.90
PLANTA TERCERA +9.90
PLANTA SEGONA +7.00
PLANTA SEGUNDA +7.00
15
16
17
18
18
1. ACCESO EDIFICIO
2. VESTIBULO PRINCIPAL
3. CONSERJERIA
4. SALA DE USOS MULTIPLES
5. ASEOS
6. ACCESO DE VEHICULOS
7. VESTIBULO ACCESO VIVIENDAS
8. SALAS DE USOS ESPECIFICOS
9. CAFETERIA
10. COMEDOR
11. COCINA
12. CUARTO BASURAS
13. PORCHE
14. PATIO
15. CUARTO DE CALDERA
16. COLADURIA
17. TENDEDEROS
18. TERRAZA COMUNITARIA
22
ALÇAT ENTRADA S-E
ALZADO ENTRADA S-E
ALÇAT PASSEIG S-O
ALZADO PASEO S-O
ALÇAT VIAL S/N N-O
ALZADO VIAL S/N N-O
ALÇAT POSTERIOR N-E
ALZADO POSTERIOR N-E
28
4. TIPUS
Tipus concurs
Des de la fase de concurs, es va plantejar un habitatge tipus de mides reduïdes,
atenent als criteris de mobilitat, flexibilitat i d’espai propi plantejats en el des-
envolupament del programa, així com a les exigències pròpies d’una promoció
pública d’habitatges.
A un mòdul de 9 x 9 metres s’agrupen dos habitatges individuals, amb una part
proporcional de zona comuna, separats per un nucli de serveis. Totes les unitats
disposen de doble façana i d’un espai diàfan amb ús de sala d’estar-menjador-
cuina. La galeria-corredor entorn al pati, la qual dóna accés als habitatges, am-
plia l’estricta dimensió del passadís, per permetre l’extensió de l’habitatge com
a espai de relació social. A partir d’aquesta unitat tipus, es desenvolupen els ha-
bitatges dobles, ubicats a les cantonades de l’edifici, i els assistits, a la primera
planta sobre el passeig. Totes les unitats estaven adaptades a persones amb mo-
bilitat reduïda.
Si bé el plantejament inicial fou crear unitats d’habitatge amb un únic espai, més
petites, la propietat ens va demanar que cada una tengués, almanco, un dormitori
doble. La zona destinada a persones assistides i a infermeria es va eliminar, atès
el perfil al qual estaven destinats els apartaments i la no necessitat d’assitència
sanitària, ja que al costat de l’edifici es troba el Centre d’Atenció Primària del Coll
d’en Rabassa.
4. TIPO
Tipo concurso
Desde la fase de concurso, se planteó una vivienda tipo de medidas
reducidas, atendiendo a los criterios de movilidad, flexibilidad y es-
pacio propio planteados en el desarrollo del programa, así como a
las exigencias propias de una promoción pública de viviendas.
En un módulo de 9 x 9 metros se agrupan dos viviendas indi-
viduales, con una parte proporcional de zona común, separa-
das por un núcleo de servicios. Todas las unidades disponen
de doble fachada y de un espacio diáfano con uso de sala de
estar-comedor-cocina y dormitorio. La galería o corredor en
torno al patio, que da acceso a las viviendas, amplía la estricta
dimensión del pasillo para permitir la extensión de la vivienda
como espacio de relación social. A partir de esta unidad tipo se
desarrollan las viviendas dobles, ubicadas en las esquinas del
edificio, y las asistidas, en la primera planta sobre el paseo.
Todas las unidades estaban adaptadas a personas con movi-
lidad reducida.
Si bien el planteamiento inicial fue el de crear unidades de vi-
vienda con un único espacio, más pequeñas, la propiedad pidió
que cada una tuviese, al menos, un dormitorio doble. La zona
destinada a personas asistidas y a enfermería se eliminó debido
al perfil al que estaban destinados los pisos y que no era nece-
saria asistencia sanitaria ya que al lado del edificio se encuentra
el Centro de Atención Primaria del Coll d’en Rabassa.
APARTAMENTS ASSISTITS
APARTAMENTOS ASISTIDOS
MÒDUL PLANTA TIPUS
MÓDULO PLANTA TIPO
29
Tipus projecte
Atesos els criteris exposats amb anterioritat, la unitat tipus consta de sala d’es-
tar/menjador/cuina, un dormitori doble i un bany. Passa de tenir un únic espai a
l’avantprojecte, a tenir-ne dos, amb la possibilitat de funcionar com un ja que la
separació entre ambdues peces es fa amb un envà-armari i una porta corredissa
de grans dimensions.
La peça més pública de la casa, la sala d’estar, té doble façana. Una cap a la ga-
leria-corredor i l’altra cap a l’exterior.
Des del punt de vista espacial, el fet que l’armari i la porta no arribin al sostre i
la doble façana controlada fan que s’ampliï l’espai visual, sense necessitat d’aug-
mentar la seva dimensió física.
Atenent al criteri de socialització, es proposa estendre l’habitatge cap a la galeria,
a través de la façana de la sala, transparent i lleugera, que permet seure’s i gau-
dir de les vistes cap al pati i ventilar. A més, el fet de tenir dues façanes permet
escollir el lloc on seure, el sol o l’ombra, etc.
A partir d’aquesta unitat bàsica, igual que al concurs, es desenvolupen els habi-
tatges adaptats i els de dos dormitoris, situats a les cantonades de l’edifici.
Tipo proyecto
Atendiendo a los criterios expuestos con anterioridad, la unidad
tipo consta de estar-comedor-cocina, un dormitorio doble y un
baño. Pasa de tener un único espacio en el anteproyecto, a tener
dos, con la posibilidad de funcionar como uno solo ya que la se-
paración entre ambas piezas se hace con un tabique-armario y
una puerta corredera de grandes dimensiones.
El espacio más público de la casa, la sala de estar, tiene doble
fachada. Una hacia la galería-corredor y la otra hacia el exterior.
Desde el punto de vista espacial, el hecho de que el armario y la
puerta no lleguen al techo y la doble fachada controlada permi-
ten que se amplíe el espacio visual, sin necesidad de aumentar
su dimensión física.
Teniendo en cuenta el criterio de socialización, se propone ex-
tender la vivienda hacia la galería a través de la fachada de la
sala, transparente y ligera, que permite sentarse y disfrutar de
las vistas del patio y ventilar. Además, tener dos fachadas permi-
te escoger el lugar donde sentarse, el sol o la sombra, etc.
A partir de esta unidad básica, igual que en el concurso, se desa-
rrollan las viviendas adaptadas y las de dos dormitorios, situa-
das en las esquinas del edificio.
32
5. SISTEMA CONSTRUCTIUL’estructura de l’edifici es construí bàsicament mitjançant lloses de formigó de
18cm de gruix, en les quals s’ordenaren sis capes d’armat, recolzades en suports
d’acer amb llums de 4 a 5 m. Aquests pilars es muntaren amb perfils laminats
UPN, generalment formant tubs, afegint us a mesura que ho exigien les càrre-
gues, evitant en la mesura del possible l’aparició de ressalts.
S’arrancà l’estructura a partir de una fonamentació d’estaques de formigó armat
realitzades in situ. La previsió inicial de una fonamentació sobre sabates es mo-
dificà a causa d’un equivocat estudi geotècnic que no detectà els més de 2,5 m
de rebliments antròpics en tot el solar. El nivell freàtic se situa sobre els 4,5 m
aproximadament. Aquest canvi suposà, a més d’un cost molt superior en la fona-
mentació, un important endarreriment de les obres i, en certa mesura, convertir
en quelcom «titànic» el que normalment es resol de manera «domèstica». Així
mateix, es va haver d’assumir, per decisió del promotor, que el centre de trans-
formació elèctrica situat davall de l’edifici no fos traslladat, sinó que s’hauria de
quedar al seu interior. Ambdues situacions suposaren un canvi de projecte tot just
començades les obres.
El tancament fou realitzat amb un mur de dos fulls de totxana, l’interior de 14 cm
i l’exterior de 8 cm. La cambra que quedà entre els dos es va ocupar per planxes
d’aïllament de poliestiré extrudit de 5 cm d’espessor que, atesa la seva disposició
contínua, pot cobrir els cantells del forjat.
Aquesta formació d’una paret exterior de caràcter pluvial exigeix uns suports su-
plementaris, que aquí es resolgueren mitjançant uns perfils d’acer laminat en
forma de L. Aquests perfils es subjecten generalment als cantells del forjat, sol-
dant-los a unes platines que queden ancorades amb unes barres inserides en el
formigó.
El full exterior es travà amb l’interior mitjançant unes claus d’acer inoxidable de
diàmetre 3 mm, en forma de doble L i preses amb el morter en les esteses de les
fàbriques de maó, a raó de 5 unitats cada m2. El sistema obligà així mateix la for-
mació de llinda doble en les obertures, però va permetre, a més de la continuïtat
d’aïllament, incloure determinades peces (com les caixes de les persianes) a l’es-
pessor del mur, o la formació de diferents plànols aprofitant l’esmentat grossor.
5. SISTEMA CONSTRUCTIVO
La estructura del edificio se construyó básicamente mediante
losas de hormigón de 18 cm de canto, en las que se ordenaron
seis capas de armado, apoyadas en soportes de acero con luces
de 4 a 5 m. Estos pilares se montaron con perfiles laminados
UPN, generalmente formando tubos, añadiendo ues a medida
que lo exigían las cargas, evitando en lo posible la aparición de
tacones.
Se arrancó la estructura a partir de una cimentación de pilotes
realizados in situ. La previsión inicial de una cimentación sobre
zapatas se vió modificada debido a un equivocado estudio geo-
técnico que no detectó los más de 2,5 m de rellenos antrópicos
en todo el solar. El nivel freático se sitúa sobre los 4,5 m aproxi-
madamente. Este cambio supuso, además de un coste muy
superior en la cimentación, un importante retraso de las obras
y, en cierta medida, convertir en algo «titánico» lo que normal-
mente se resuelve de manera «doméstica». Así mismo, se tuvo
que asumir, por decisión del promotor, que el centro de trans-
formación eléctrica situado bajo el edificio no sería trasladado,
sino que debería quedar en su interior. Ambas situaciones supu-
sieron un cambio de proyecto recién comenzadas las obras.
El cerramiento fue realizado con un muro de dos hojas de ladrillo
hueco, la interior de 14 cm y la exterior de 8 cm. La cámara que
queda entre ambas está ocupada por planchas de aislamiento
de poliestireno extrudido de 5 cm de espesor que, dada su dis-
posición continua, puede cubrir los cantos del forjado.
Esta formación de una pared exterior de carácter pluvial exige
unos apoyos suplementarios, que aquí se resolvieron mediante
unos perfiles de acero laminado en forma de «L». Estos perfiles
se sujetan generalmente a los cantos del forjado, soldándolos a
unas pletinas que quedan ancladas con unas barras insertadas
en el hormigón.
La hoja exterior se trabó con la interior mediante unas llaves de
acero inoxidable de diámetro 3 mm, en forma de doble L y toma-
das con el mortero en los tendeles de las fábricas de ladrillo, a
34
razón de 5 unidades cada m2. El sistema obliga así mismo a la
formación de doble dintel en los huecos, pero permitió, además
de la continuidad de aislamiento, incluir determinadas piezas
(como las cajas de las persianas) en el espesor del muro, o la
formación de diferentes planos aprovechando dicho grosor.
Si bien puede ser conveniente colocar la carpintería en el plano
de la cámara resultante entre las dos hojas, precisamente para
sellar dicha cámara en el telar del hueco y evitar posibles puen-
tes térmicos e infiltraciones de lluvia, se prefirió dar continuidad
al plano interior de la vivienda agrupando con ello las carpinte-
rías de la sala y el dormitorio, absorbiendo el soporte metálico
que las separa. De esta manera, cuando la puerta corredera que
divide ambos espacios está abierta, el hueco tiene una dimensión
doble sin fragmentar por el pilar y sin acentuar el recorte en la
fachada interior, provocando lo contrario en el alzado exterior.
La carpintería exterior se realizó con perfiles de aluminio lacado,
utilizando lacados de diferentes colores en el mismo hueco: así,
el cerco es blanco, la hoja de la ventana gris y la de la puerta de
balcón azul. Las grandes correderas (de suelo a techo) que cie-
rran las galerías también son de aluminio lacado y de color gris.
La carpintería de la fachada interior de cada apartamento, la
que separa del corredor, se realizó con madera de pino pinta-
da de color blanco y la puerta chapada en madera de haya. Por
otra parte, la amplia corredera interior, que se desliza mediante
una guía fijada a una barra de madera, discurre por encima del
armario, permitiendo recogerse sobre él, de modo que o bien
aparece inadvertida o bien junto al armario, con el que forma
una pared-biombo que no llega al techo.
Las cubiertas son de tipo invertido: azoteas planas transitables
en plantas 2ª y 3ª protegidas con baldosas de alfarero y la de la
4ª planta con acceso sólo para mantenimiento y acabada me-
diante machaca. Las pendientes fueron realizadas con mortero
de arcilla expandida en una media de 8 cm, lámina de fibra de
vidrio, e impermeabilizada mediante sistema multicapa MA-3
láminas de oxiasfalto y de betún modificado, y aislamiento tér-
mico de poliestireno extrudido de 6 cm.
El pavimento interior del edificio es terrazo micrograno 40x40.3
de color hueso y se colocó mediante un juego geométrico que le
pretende dar una gracia y vibración especial, si bien la lectura de
esas juntas en el terrazo resulta bastante sutil. En el exterior, se
utlizó una solera de hormigón realizada con árido pequeño y fi-
nalmente desactivado, dejando aflorar la china y efectuando unos
dibujos con los cortes para las juntas.
El edificio se pintó interiormente de color blanco y en el exterior
se aplicó un mortero monocapa del mismo color, a excepción
de la planta baja, el basamento, donde se mezclan diferentes
soluciones. La fachada principal se cerró con paneles de hormi-
gón prefabricado 120 x 340.12, colgados mediante pletinas a la
estructura metálica del edificio y acabados con la textura del en-
cofrado formado por tablas de madera de anchura variable. En
el lateral de acceso al interior del edificio, la hoja exterior de la
fachada se construyó con tablones de madera de pino tratados
en autoclave con sales de cobre, fijándose mediante tornillos a
una subestructura de tubos de acero galvanizado y, en el resto
de la planta, se empleó el mismo mortero monocapa pero en
color terracota.
Si bé pot ser convenient col·locar la fusteria en el plànol de la cambra resultant
entre els dos fulls, precisament per tancar aquesta cambra en la duella del buit
i evitar possibles ponts tèrmics i infiltracions de pluja, es va estimar més donar
continuïtat al plànol interior de l’habitatge agrupant amb aquest fet les fusteries
de la sala i el dormitori, absorbint el suport metàl·lic que les separa. D’aquesta
manera, quan la porta corredissa que divideix ambdós espais està oberta, el buit
té una dimensió doble sense fragmentar pel pilar i sense accentuar el retall a la
façana interior, provocant el contrari a l’alçat exterior.
La fusteria exterior es realitzà amb perfils d’alumini lacat, utilitzant diferents colors en
el mateix buit: així, el bastiment és blanc, la fulla de la finestra gris i la de la balconera
blava. Les grans corredisses (de terra a sostre) que tanquen les galeries també són
d’alumini lacat de color gris.
La fusteria de la façana interior de cada apartament, la que separa del corredor,
es realitzà amb fusta de pi pintada de color blanc i la porta xapada en fusta de
faig. Per altra banda, l’ampla corredissa interior, que llisca mitjançant una guia
fixada a una barra de fusta, discorr per damunt de l’armari, permetent recollir-se
sobre ell mateix, de manera que o bé apareix inadvertida o bé junt a l’armari, amb
el qual forma una paret-paravent que no arriba al sostre.
Les cobertes són de tipus invertit: terrats plans transitables en plantes 2a i 3a
protegits amb rajoles d’alfarer i el de la 4a planta amb accés només per al man-
teniment acabat mitjançant esquerda. Els pendents foren realitzats amb morter
d’argila expandida en una mitjana de 8 cm, làmina de fibra de vidre, i imper-
meabilitzada mitjançant sistema multicapa MA-3 làmines d’oxiasfalt i de betum
modificat, i aïllament tèrmic de poliestirè extrudit de 6 cm.
El paviment interior de l’edifici és terratzo microgrà 40x40.3 de color os i es col·locà
mitjançant un joc geomètric que li pretén donar una gràcia i vibració especial, si
bé la lectura d’aquestes juntes en el terratzo és bastant subtil. A l’exterior, s’uti-
litzà una solera de formigó realitzada amb àrid petit i finalment desactivat, deixant
aflorar el còdol i efectuant uns dibuixos amb els talls per a les juntes.
L’edifici es pintà interiorment de color blanc i a l’exterior s’aplicà un morter mo-
nocapa del mateix color, a excepció de la planta baixa, el bassament, on es mes-
clen diferents solucions. La façana principal es tancà amb plafons de formigó
prefabricat 120 x 340.12, penjats mitjançant platines a l’estructura metàl·lica de
l’edifici i acabats amb la textura de l’encofrat format per taulons de fusta d’ampla-
da variable. En el lateral d’accés a l’interior de l’edifici, el full exterior de la façana
es construí amb taulons de fusta de pi tractats en autoclau amb sals de coure,
fixant-se mitjançant perns a una subestructura de tubs d’acer galvanitzat i, a la
resta de la planta, s’emprà el mateix morter monocapa però en color terracota.
36
1.- LADRILLO HUECO DOBLE 8x12x24, e: 8cm
1/a.- LADRILLO H-6 19x14x24, e: 14 cm
2.- LADRILLO HUECO DOBLE 8x12x24, e: 12cm
3.- LLAVES DE ACERO INOXIDABLE EN Z (60.140.60) 4mm
4.- MORTERO MONOCAPA
5.- AISLAMIENTO TERMICO POLIESTIRENO EXTRUDIDO,
4cm
5/a.- PANEL FORMADO POR PLACA DE YESO Y
POLIESTIRENO EXTRUDIDO 4cm, ANCLADO MEDIANTE U
DE ACERO LAMINADO GALVANIZADO
6.- ALBARDILLA CERAMICA ALFARERO 30x3 cm
7.- BALDOSA CERAMICA ALFARERO 20x20 cm
8.- CAJÓN PERSIANA ENROLLABLE CON AISLAMIENTO
TÉRMICO
9.- CARPINTERIA DE ALUMINIO
10.- DINTEL HOJA EXTERIOR PERFIL ACERO LAMINADO
GALVANIZADO L80.8 CON FORRO DE ZINC,
FORMANDO GOTERON, APOYADO EN LATERALES,
SOLAPE METALICO (56) Y/O COLGADO DEL FORJADO
11.- GUARNECIDO Y ENLUCIDO DE YESO
12.- LOSA DE HORMIGON ARMADO, e: 18cm
13.- REVOCO DE MORTERO CON RESINAS
14.- TRATAMIENTO HIDROFUGANTE PARA HORMIGON,
SIKAGUARD 70
15.- PERFIL METALICO
15/a.- MORTERO DE VERMICULITA PROTECCION E.F. 60
16.- CARPINTERIA DE ALUMINIO, MONTANTE BATIENTE
17.- TUBO DE ALUMINIO 80x100x1 mm
18.- CARPINTERIA DE ALUMINIO CORREDERA CON TRIPLE
CARRIL
19.- BARANDILLA DE PLETINAS METALICAS 35.5 Y BA-
RROTES 10 C/ 15cm, EN ACERO ESMALTADO, ANCLAJES
LATERALES DIRECTOS A LA MOCHETA
20.- MOCHETA FORRADA MEDIANTE CHAPA DE ALUMINIO
21.- CHAPA DE ALUMINIO PLEGADA, ASENTADA SOBRE
MORTERO EN PENDIENTE 2%
22.- TERRAZO 40x40x3, JUNTA CADA 4m, 4mm
23.- MORTERO DE AGARRE C.P. 1:6
24.- GRAVA DE RELLENO
25.- AISLAMIENTO TERMICO, POLIURETANO PROYECTADO,
e: 4cm
26.- PLACAS DE CELENIT 60x200x2,5 cm, COLGADAS CADA
60cm POR
PERFILES Y BARRAS ROSCADAS DE ACERO LAMINADO
GALVANIZADO
27.- REMATE CON PLACA DE CELENIT 60x200x5 cm, CON
CANTO FORRADO CON U DE ACERO LAMINADO GALVA-
NIZADO
28.- PERFIL DE ACERO LAMINADO GALVANIZADO L 180.15
SOLDADAS A LOS PILARES METALICOS. FORRO DE ZINC
HACIENDO GOTERON
29.- BARANDILLA DE BARROTES VERTICALES, EN ACERO
ESMALTADO, 10 C/ 15 cm, ANCLADO CON TACOS A LA LOSA
30.- PASAMANOS DE MADERA DE PINO, 70x30, TRATADO
CON ACEITE
31.- REVOCO IMPERMEABILIZANTE DE MORTERO CON
RESINAS
32.- PLACA DE HORMIGON PREFABRICADO 120x340x6 cm,
CON NERVIO CENTRAL DE 6cm
32/a.- PLETINA ACERO LAMINADO GALVANIZADO 60.10
32/b.- PERFIL ACERO LAMINADO GALVANIZADO L 60.5
33.- SOLERA DE H.A. COLOREADO EN MASA, CON FIBRAS
DE POLIPROPILENO, JUNTAS DILATACIÓN C/25 m2, Lmax
5m, e: 10cm
37
34.- SOLERA DE HORMIGON ARMADO, e:15cm
35.- TERRENO COMPACTADO
36.- MURO DE CONTENCION H.A. , e: 25cm
37.- PERFIL ACERO LAMINADO GALVANIZADO L 35C/100
38.- TABLON PINO, 200x5x VARIABLE,
TRATADO AUTOCLAVE SALES METALICAS
39.- MURO/RESPALDO BANCO H.A.
40.- ALBARDILLA PIEDRA ARTIFICIAL 100x30x 7, ASENTADA
SOBRE MORTERO 1:8, SELLADA CON SIKAFLEX
41.- PERFIL ACERO LAMINADO GALVANIZADO L 50.8
42.- HORMIGON DE LIMPIEZA, e: 5cm
43.- PLETINA ACERO LAMINADO GALVANIZADO 15.1
44.- TERRENO AJARDINADO
45.- ALBARDILLA DE PIEDRA ARTIFICIAL 530x70x L VARIABLE mm
AJUSTADA SOBRE MORTERO C.P. 1:8, SELLADA CON SIKAFLEX
46.- LAMINA DE OXIASFALTO MODIFICADO
47.- IMPERMEABILIZACION Y DRENAJE DE MURO: LAMINA
OXIASFALTO
MODIFICADO + CAPA DE DRENAJE + GEOTEXTIL
48.- CAPA GRAVA DRENAJE
49.- TUBO DE DRENAJE
50.- SOLERA DE H.A., e: 15cm, SOBRE MACHACA e: 20cm
51.- PANEL FORMADO POR PLANCHA DE ALUMINIO, e: 0.7mm,
5cm POLIESTIRENO EXTRUDIDO,TABLERO DE AGLOMERADO,
ENCOLADO Y ANCLADO MEDIANTE U DE ACERO LAMINADO
GALVANIZADO
52.- BLOQUE DE HORMIGON TIPO ITALIANO
53.- BLOQUE DE HORMIGON TIPO ITALIANO, MACIZADO Y ARMADO
CON 2 VARILLAS 10 C/100 (120+100), CON VARILLA TRAVERSAL
10 EN PARTE SUPERIOR
54.- SOMBRERETE DE CHAPA PLEGADA DE ACERO LACADO e:
0.7mm
55.- SUBESTRUCTURA METALICA FORMADA POR L 50 Y L 25 DE
ACERO
LAMINADO GALVANIZADO, ANCLADA MEDIANTE GARRAS AL MURO
PARA SUJECCION DE PANELES SOLARES
56.- PLETINA DE ACERO LAMINADO GALVANIZADO 90x90x10,
SOLDADA AL PILAR Y A LA L 80.8 DE DINTEL
57.- PERFIL DE ACERO LAMINADO GALVANIZADO L 80.8
58.- REJILLA DE ACERO LAMINADO GALVANIZADO 60.30.3
59.- PERFIL DE ACERO LAMINADO GALVANIZADO L 120.10
39
PAVIMENTO EXTERIOR MEDIANTE SOLERAS DE HORMIGÓN GRIS DESACTIVADO
PAVIMENTO INTERIOR MEDIANTE TERRAZO 40X40 BLANCO,
COLOCADO CON DESPLAZAMIENTO DE UN CUARTO DE PIEZA
1.- LADRILLO HUECO DOBLE 8x12x24, e: 8cm
2.- LADRILLO HUECO H 16 24x19x14cm, e: 14cm
3.- LLAVES DE ACERO INOXIDABLE EN Z (60.140.60) 3mm
4.- MORTERO MONOCAPA
5.- AISLAMIENTO TERMICO POLIESTIRENO EXTRUDIDO, 4cm
6.- GUIA PERSIANA ENROLLABLE
7.- CARPINTERIA DE ALUMINIO
8.- GUARNECIDO Y ENLUCIDO DE YESO
9.- LOSA DE HORMIGON ARMADO, e: 18cm
10/a.- SOPORTE FORMADO POR PERFIL TUBULAR METÁLICO 80.4
10/b.- SOPORTE FORMADO POR 2 UPN 80
10/c.- SOPORTE FORMADO POR 4 UPN 80
10/d.- SOPORTE FORMADO POR 3 UPN 80
10/e.- SOPORTE FORMADO POR 3 UPN 100
11.- MORTERO DE VERMICULITA PROTECCIÓN E.F. 60
12.- TUBO DE ALUMINIO 30x75x1 mm
13.- BARANDILLA DE PLETINAS METALICAS 35.5 Y BARROTES
10 C/ 15, EN ACERO ESMALTADO, ANCLAJES
LATERALES DIRECTOS A LA MOCHETA
14.- MOCHETA FORRADA DE ALUMINIO e: 15 mm
14/a.- PILAR FORRADO DE ALUMINIO e: 15 mm
15.- CHAPA DE ALUMINIO PLEGADA, ASENTADA SOBRE
MORTERO EN PENDIENTE 2%
16.- TERRAZO 40x40x3, JUNTA CADA 4m, 4mm
17.- RODAPIÉ DE TERRAZO 40x7 cm
18.- MORTERO DE AGARRE C.P. 1:6
19.- GRAVA DE RELLENO
20.- LADRILLO HUECO TABIQUERO 24x14x4
21.- ALICATADO AZULEJO MONOCOCCIÓN,PASTA BLANCA,
20x20 cm COLOR LISO VARIOS COLORES
22.- MORTERO DE CEMENTO M-80 (1:4)
23.- ALICATADO AZULEJO MONOCOCCIÓN,PASTA BLANCA,
20x20 cm COLOR BLANCO
24.- LADRILLO CERÁMICO HUECO 24x14x6.5, e=6.5 cm
25.- BLOQUE HUECO AISLANTE DE HORMIGÓN DE ARCILLA
EXPANDIDA, 2 CÁMARAS, 50x19x15 cm, e: 15 cm
SENTADOS CON MORTERO DE CEMENTO M-40 (1:6)
26.- TRASDOSADO SEMIDIRECTO CON PLACA DE YESO
“GRAN DUREZA” DE PLADUR, e: 13 mm, ATORNILLADO A
ESTRUCTURA DE CHAPA DE ACERO GALVANIZADO EN
FORMA DE C DE 46mm CADA 60 cm
27.-CONDUCTO DE VENTILACIÓN TIPO URAVEN, FORMADO
POR PIEZAS PREFABRICADAS DE FIBROCEMENTO,
AJUSTADAS MEDIANTE ENSAMBLAJE DIRECTO
28.- CONDUCTO DE TUBO HELICOIDAL DE CHAPA
GALVANIZADA, e: 0.6 mm, 100 mm
29.- CONDUCTO PLÁSTICO PARA IMPULSIÓN DE AIRE,
100 mm, AISLADO CON 2 cm DE LANA DE ROCA
30.- REJILLA TROQUELADA LISA PARA SALIDA DE AIRE, TIPO
ASK SYSTEMS 458000,O SIMILAR
31.- ARMARIO CONFORMADO CON TABLEROS AGLOMERADOS
DE 20 mm CHAPADOS EN MADERA NATURAL ACABADO
HAYA PARA BARNIZAR
32.- PUERTA CORREDERA DE TABLERO AGLOMERADO
CHAPADO EN MADERA NATURAL ACABADO HAYA
PARA BARNIZAR, MECANISMOS SLID 60 DE KLEIN, O SIMILAR
33.- FRENTE DE ARMARIO DE UNA HOJA DE TABLERO
AGLOMERADO CHAPADO EN MADERA NATURAL
ACABADO HAYA PARA BARNIZAR, MECANISMOS DE CAZOLETA
34.- FRENTE DE ARMARIO DE DOS HOJAS DE LAS MISMAS
CARACTERISTICAS QUE EL ANTERIOR
35.- MUEBLES DE COCINA FORLADY PROGRAMA 310
COLOR MAGNOLIA EN PUERTAS Y CANTOS
36/a.- TAPAJUNTAS DE MADERA DE ABETO DE 20x120 mm
36/b.- TAPAJUNTAS DE MADERA DE ABETO DE 45x130 mm
36/c.- TAPAJUNTAS DE MADERA DE ABETO
40
6. CONFORT I ENERGIA
Objectius
Quan sorprenentment per a l’equip, després de guanyar el concurs, el promotor
es ratificà en la construcció d’un «model» d’edifici que seguís pautes de sosteni-
bilitat, s’inicià un recorregut que intentà investigar, amb el màxim rigor possible,
com poden integrar-se en el disseny arquitectònic factors energètics sense que
per això es condicioni la forma arquitectònica cap a una estètica maquinista.
Si bé a la major part dels casos els criteris energètics s’entengueren com a crite-
ris d’habitabilitat, de confort, aquests en cap moment supeditaren l’objectiu prin-
cipal de fomentar que l’usuari trobàs a l’edifici múltiples possibilitats de relacio-
nar-se amb la resta d’habitants o veïns del barri i, que a la vegada, pogués trobar
la intimitat necessària que requerís de la seva llar .
Fou per aquesta raó que, des dels primers esbossos del concurs, l’edifici s’allunyà
de plantejaments a priori energèticament més eficients -com podrien haver sigut
una o dues barres orientades cap al sud- i s’optà per un plantejament de «corra-
la» o unitat veïnal amb galeries que donen a un gran pati interior, tipològicament
més adequat a l’objectiu comunitari.
A partir d’aquest punt, els esforços se centraren a tractar de construir la «corra-
la» al més habitable i eficient possible.
Estudi solar
La multiplicitat d’orientacions i la dualitat intimitat-socialització ens encaminaren
a cercar un tipus d’unitat el suficientment flexible com perquè cada habitatge ten-
gués, independentment de la seva posició relativa dins el conjunt, sol i llum na-
tural a l’hivern i ombra i ventilació a l’estiu. Per aquest motiu, s’optà per un tipus
d’habitatge passant, adossat a una galeria perimetral en la recerca de l’energia
que permetés la major cobertura energètica possible.
El plantejament d’habitatge mínim així com la gran edificabilitat plantejada en el
solar obligaren a cercar alternatives a les desitjades aportacions directes a cada
una de les unitats que poguessin complementar posicions més desfavorides. En
aquest punt, s’investigaren les possibilitats que ofereix la combinació de mètodes
de climatització naturals amb suport mecànic com alternativa a l’habitual dicoto-
mia sistemes naturals-sistemes artificials.
D’aquesta forma, fou possible plantejar-se les distintes fórmules de generació de
calor o fred fomentades per la mateixa implantació o per mecanismes adossats a
l’edifici, transportant després aquesta energia allà on fos necessària.
6. CONFORT Y ENERGÍA
Objetivos
Cuando, sorpresivamente para el equipo, después de ganar el
concurso el promotor se ratificó en la construcción de un «mo-
delo» de edificio que siguiera pautas de sostenibilidad, se inició
un recorrido que intentó investigar, con el máximo rigor posible,
como pueden integrarse en el diseño arquitectónico factores
energéticos sin por ello condicionar la forma arquitectónica ha-
cia una estética maquinista.
Si bien en la mayor parte de los casos los criterios energéticos fue-
ron entendidos como criterios de habitabilidad, de confort, éstos en
ningún momento supeditaron el objetivo principal de fomentar que
el usuario encontrara en el edificio múltiples posibilidades de re-
lacionarse con el resto de habitantes o vecinos del barrio y, que a
la vez, pudiera encontrar la intimidad necesaria que requiriera de
su hogar.
Fue por ello que, desde los primeros bocetos del concurso, el
edificio se alejó de planteamientos a priori energéticamente más
eficientes -como podrían haber sido una o dos barras orienta-
das hacia el sur- y se optó por un planteamiento de «corrala»
o unidad vecinal con galerías que dan a un gran patio interior,
tipológicamente más adecuado al objetivo comunitario.
A partir de este punto, los esfuerzos se centraron en tratar de
construir la «corrala más habitable y eficiente posible».
Estudio solar
La multiplicidad de orientaciones y la dualidad intimidad-so-
cialización nos encaminaron a buscar un tipo de unidad lo sufi-
cientemente flexible como para que cada vivienda tuviera, inde-
pendientemente de su posición relativa dentro del conjunto, sol
y luz natural en invierno y sombra y ventilación en verano. Por
este motivo, se optó por un tipo de vivienda pasante, adosada a
una galería perimetral en busca de la energía que permitiera la
mayor cobertura energética posible.
El planteamiento de vivienda mínima así como la gran edificabilidad
planteada en el solar obligaron a buscar alternativas a los desea-
dos aportes directos a cada una de las unidades que pudieran com-
plementar posiciones más desfavorecidas. En este punto, se inves-
tigaron las posibilidades que ofrece la combinación de métodos de
climatización naturales con apoyo mecánico como alternativa a la
habitual dicotomía sistemas naturales-sistemas artificiales.
De esta forma, fue posible plantearse las distintas fórmulas de
generación de calor o frío fomentadas por la misma implanta-
ción o por mecanismos adosados al edificio, transportando des-
pués dicha energía allá donde fuera necesaria.
41
ESTIU (21 DE JUNY) VERANO (21 DE JUNIO)
09:00 HORES09:00 HORAS
12:00 HORES12:00 HORAS
15:00 HORES15:00 HORAS
17:00 HORES17:00 HORAS
HIVERN (21 DE DESEMBRE)
INVIERNO (21 DE DICIEMBRE)
09:00 HORES09:00 HORAS
12:00 HORES12:00 HORAS
15:00 HORES15:00 HORAS
17:00 HORES17:00 HORAS
42
El plantejament d’aportacions complementàries a la fase de concurs consistia
en la construcció d’unes xemeneies solars combinades amb un llit de grava i una
estructura de lloses alveolars. L’aire exterior, succionat per les xemeneies, circula
per la grava refrigerant els forjats de l’edifici i amb això l’aire dels habitatges. El
flux s’inverteix en hivern, l’aire és calefactat en les xemeneies i transportat cap als
forjats per al seu escalfament. (Veure imatge pàgina següent).
L’estudi de la proposta ens obligà finalment a replantejar-la a raó de les enormes
dimensions requerides per la xemeneia solar i el llit de grava per aportar una
energia que fos mínimament representativa. Per altra banda, la desestimació de
les lloses alveolars com a sistema estructural eliminava la possibilitat de dissipar
l’energia a través dels forjats.
Quan veiérem que les estratègies energètiques estaven forçades a consensuar
amb la resta de criteris, fou necessària la comprovació que mantenien la seva
efectivitat. Aleshores, la galeria fou modelitzada per comprovar-ne l’eficàcia en
orientacions allunyades del sud. De la mateixa manera, es comprovà la seva am-
plària a efectes de garantir l’ombra durant l’estiu.
La il·luminació natural fou igualment comprovada per por que la galeria i el dis-
seny de la fusteria interior dels apartaments (persianes, lleixa per a plantes) po-
guessin reduir en excés la il·luminació interior. Així, fou modelitzat l’apartament
més desfavorable durant un dia nuvolat d’hivern.
Un altre aspecte modelitzat durant el disseny fou l’orientació de les plaques so-
lars de forma paral·lela a la façana de l’edifici. A pesar de l’orientació sud-oest,
la pèrdua de rendiment s’apropava al 5%. Aquest fet va permetre, a més d’una
millor integració de la instal·lació, l’eliminació de l’ampit de coberta reduint amb
això l’altura de pati.
Altres aspectes foren de més difícil comprovació a priori. Un primer intent de
modelització informàtica fou assajat i posteriorment desestimat per no oferir
resultats lògics. Per altra banda, les experiències construïdes tampoc oferiren
exemples plenament extrapolables, ja que se centraven en conductes porosos, no
recomanables en el nostre clima perquè comporten un augment de la humitat de
l’aire que hi circula.
L’única experiència monitorada era, l’any 2001, la realitzada per Mat Santamouris* a
Grècia amb conduccions de formigó. Les conclusions d’aquest estudi incloïen una
interpretació matemàtica dels resultats. Aquesta formulació fou adoptada com a
base per a l’estudi del nostre model. A partir d’aquest punt, el disseny del sistema
no pogué sinó recolzar-se en una «intuïció educada» per l’estudi dels fenòmens
físics que es veien involucrats en l’experiment.
Posteriorment, la dinàmica del procés constructiu de l’edifici, així com els condi-
cionants del solar, anaren ajustant el disseny cap a la solució definitiva.
El monitoratge del sistema realitzat a posteriori demostrà el potencial del sis-
tema així com les possibilitats que existeixen per augmentar-ne el rendiment i
reduir-ne el cost.
El planteamiento de aportes complementarios en la fase de con-
curso consistía en la construcción de unas chimeneas solares
combinadas con un lecho de grava y una estructura de losas al-
veolares. El aire exterior, succionado por las chimeneas, circula
por la grava refrigerando los forjados del edificio y con ello el aire
de las viviendas. El flujo se invierte en invierno, el aire es calefac-
tado en las chimeneas y transportado hacia los forjados para su
calentamiento. (Ver imagen página siguiente).
El estudio de la propuesta nos obligó finalmente a replantearla
debido a las enormes dimensiones requeridas por la chimenea
solar y el lecho de grava para aportar una energía que fuera
mínimamente representativa. Por otro lado, la desestimación de
las losas alveolares como sistema estructural eliminaba la posi-
bilidad de disipar la energía a través de los forjados.
Al ver que las estrategias energéticas estaban forzadas a con-
sensuar con el resto de criterios, fue necesaria la comprobación
de que mantenían su efectividad. La galería fue modelizada para
comprobar su eficacia en orientaciones alejadas del sur. Del
mismo modo, se comprobó su anchura a efectos del sombrea-
miento en verano.
La iluminación natural fue igualmente comprobada ante la
duda de que la galería y el diseño de la carpintería interior de
los apartamentos (persianas, banco o repisa para plantas) pu-
dieran reducir en exceso la iluminación interior. Para ello, fue
modelizado el apartamento más desfavorable durante un día
nublado de invierno.
Otro aspecto modelizado durante el diseño fue la orientación de
las placas solares de forma paralela a la fachada del edificio.
Pese a su orientación suroeste, la pérdida de rendimiento se
acercaba al 5%. Esto permitió, además de una mejor integración
de la instalación, la eliminación del antepecho de cubierta, redu-
ciendo la altura del patio.
Otros aspectos fueron de más difícil comprobación a priori.
Un primer intento de modelización informática fue ensayado y pos-
teriormente desestimado por no ofrecer resultados lógicos. Por otro
lado, las experiencias construidas tampoco ofrecieron ejemplos ple-
namente extrapolables, ya que se centraban en conductos porosos,
no recomendables en nuestro clima porque comportan un aumento
de la humedad del aire que circula a través de ellos.
La única experiencia monitorizada era la realizada en el año 2001
por Mat Santamouris* en Grecia con conducciones de hormigón.
Las conclusiones de su estudio incluían una interpretación ma-
temática de los resultados. Esta formulación fue adoptada como
base para el estudio de nuestro modelo. A partir de este punto,
el diseño del sistema no pudo sino apoyarse en una «intuición
educada» por el estudio de los fenómenos físicos que se veían
involucrados en el experimento.
Posteriormente, la dinámica del proceso constructivo del edifi-
cio, así como los condicionantes del solar, fueron ajustando el
diseño hacia la solución definitiva.
La monitorización del sistema realizada a posteriori demostró
su potencial así como las posibilidades que existen para aumen-
tar el rendimiento y reducir el coste.
43
MODELITZACIÓ LUMÍNICA. IL·LUMINACIÓ MITJANA EN EL PERÍODE
HIVERNAL PER A LA UNITAT MÉS DESFAVORABLE 105LUX
MODELIZACIÓN LUMÍNICA. ILUMINACIÓN MEDIA EN EL PERIODO
INVERNAL PARA LA UNIDAD MÁS DESFAVORABLE 105LUX
MODELITZACIÓ LUMÍNICA. IL·LUMINACIÓ MITJANA EN EL PERÍODE
ESTIVAL PER A LA UNITAT MÉS DESFAVORABLE 1202LUX
MODELIZACIÓN LUMÍNICA. ILUMINACIÓN MEDIA EN EL PERIODO
ESTIVAL PARA LA UNIDAD MÁS DESFAVORABLE 1202LUX
MODELITZACIÓ TÈRMICA A L’HIVERN DE LA GALERIA
MODELIZACIÓN TÉRMICA EN INVIERNO DE LA GALERÍA
MODELITZACIÓ TÈRMICA A L’ESTIU DELS APARTAMENTS
MODELIZACIÓN TÉRMICA EN VERANO DE LOS APARTAMENTOS
ESQUEMA DE REFREDAMENT MECÀNIC
PROPOSAT DURANT EL CONCURS
ESQUEMA DE ENFRIAMIENTO MECÁNICO
PROPUESTO DURANTE EL CONCURSO
ESQUEMA D’ESCALFAMENT NATURAL
PROPOSAT DURANT EL CONCURS
ESQUEMA DE CALENTAMIENTO NATURAL
PROPUESTO DURANTE EL CONCURSO
MODELITZACIONS I MAQUETA REALITZADES DURANT EL PROJECTE
COM A EÏNA DE SUPORT AL DISSENY ARQUITECTÒNIC
MODELIZACIONES Y MAQUETA REALIZADAS DURANTE EL PROYECTO
COMO HERRAMIENTA DE APOYO AL DISEÑO ARQUITECTÓNICO
44
Descripció del sistema
Emplaçament
El clima és temperat a l’hivern amb temperatures mitjanes entorn dels 10,7ºC.
A l’estiu és calorós encara que no en excés. La temperatura mitjana gira al voltant
dels 24ºC.
Les brises són habituals a l’estiu, el 75% de direcció nord durant el dia i sud
durant la nit. Amb menor freqüència bufa vent de l’est. A l’hivern els components
dominants són nord i oest.
Estratègies plantejades
A l’estiu, la refrigeració natural de l’edifici s’aconsegueix a través de la combinació
de la protecció solar i l’ús selectiu de mecanismes de ventilació. Aquests combi-
nen estratègies de ventilació natural i sistemes mecànics amb prerefrigeració
natural de l’aire. Totes les unitats i els espais comuns compten amb ventilació
creuada, potenciada per la mateixa forma de l’edifici (obert a les brises i d’alt
factor de forma).
Per garantir un règim de ventilació nocturna, la façana dels apartaments s’ha dis-
senyat de forma que, sense coartar la intimitat o la seguretat, potenciï el corrent
d’aire. Les obertures se situen adossades al sostre i a les parets per fomentar
l’acumulació de fred en la massa de l’edifici.
En les hores centrals del dia, quan la temperatura és excessivament alta i, per
tant, no és desitjable un intercanvi d’aire amb l’exterior, les finestres es tanquen
recorrent a l’aire fresc procedent del sistema de prerefrigeració per conductes
enterrats.
L’aire, aspirat des de la façana nord de l’edifici, circula per una galeria enterrada
situada davall del forjat de la planta baixa fins arribar als filtres que la separen de
la sala de ventiladors. En aquesta sala es troba la capçalera dels tubs (polietilè
i PVC de 200 mm de diàmetre). Cada un d’ells compta amb el seu corresponent
ventilador i filtre.
Els 38 conductes, un per habitatge, travessen el subsòl del pati i són els respon-
sables de l’intercanvi de calor entre l’aire i el terreny. La meitat d’ells van d’est a
oest i la altra meitat en sentit contrari, facilitant-ne d’aquesta forma la distribució
posterior als apartaments.
L’aire circula a baixa velocitat (1 m/s) al llarg d’aproximadament 30 metres.
Els conductes s’ordenen en tres capes situades a 3.5 (PET), 4.5 (PET) i 5.5 m (PVC)
de profunditat amb una separació mínima entre conductes de 0,9 metres.
La difusió del calor al terreny circumdant s’assegura envoltant completament
els conductes amb arena (material que multiplica per 10 la capacitat d’intercanvi
d’energia del terreny natural).
L’estrat més profund de conductes se situa al caire del nivell freàtic, amb la qual
cosa s’augmenta l’intercanvi de calor entre el tub i l’aire gràcies a la presència de
sòl saturat, a la vegada que s’elimina la possibilitat de reescalfament del terreny
proper als conductes. En entrar els tubs de nou en l’edifici redueixen el seu di-
àmetre (100 mm), s’aïllen amb 3 cm de llana de roca i circulen per l’interior de
l’edifici fins als apartaments.
Descripción del sistema
Emplazamiento
El clima es templado en invierno con temperaturas medias en
torno a los 10,7ºC.
El verano es caluroso aunque no en exceso. La temperatura me-
dia gira alrededor de los 24ºC.
Las brisas son habituales en verano, el 75% de dirección nor-
te durante el día y sur durante la noche. Con menor frecuencia
sopla viento este. En invierno las componentes dominantes son
norte y oeste.
Estrategias planteadas
En verano, la refrigeración natural del edificio se consigue a tra-
vés de la combinación de la protección solar y el uso selectivo
de mecanismos de ventilación. Estos combinan estrategias de
ventilación natural y sistemas mecánicos con prerefrigeración
natural del aire. Todas las unidades y los espacios comunes
cuentan con ventilación cruzada, potenciada por la misma forma
del edificio (abierto a las brisas y de alto factor de forma).
Para permitir un régimen de ventilación nocturna, la fachada de
los apartamentos se ha diseñado de forma que, sin coartar la
intimidad o la seguridad, potencie la corriente de aire. Las aber-
turas se sitúan adosadas al techo y a las paredes para fomentar
la acumulación de frío en la masa del edificio. En las horas cen-
trales del día, cuando la temperatura es excesivamente alta y,
por tanto, no es deseable un intercambio de aire con el exterior,
las ventanas se cierran recurriendo al aire fresco procedente del
sistema de prerefrigeración por conductos enterrados.
El aire, aspirado desde la fachada norte del edificio, circula por
una galería enterrada situada bajo el forjado de la planta baja
hasta llegar a los filtros que la separan de la sala de ventila-
dores. Ahí se encuentra la cabecera de los tubos (polietileno y
PVC de 200 mm de diámetro). Cada uno de ellos cuenta con su
correspondiente ventilador y filtro.
Los 38 conductos, uno por vivienda, atraviesan el subsuelo del
patio y son los responsables del intercambio de calor entre el
aire y el terreno. La mitad de ellos van de este a oeste y la otra
mitad en sentido contrario, facilitando de esta forma su distribu-
ción posterior a los apartamentos.
El aire circula a baja velocidad (1 m/s) a lo largo de aproximada-
mente 30 metros.
Los conductos se ordenan en tres capas situadas a 3.5 (PET), 4.5
(PET) y 5.5 m (PVC) de profundidad con una separación mínima
entre conductos de 0,9 metros.
La difusión del calor al terreno circundante se asegura rodeando
completamente los conductos con arena (material que multiplica
por 10 la capacidad de intercambio de energía del terreno natural).
El estrato más profundo de conductos se sitúa al borde del nivel
freático, con lo cual se aumenta el intercambio de calor entre
el tubo y el aire gracias a la presencia de suelo saturado, a la
vez que se elimina la posibilidad de recalentamiento del terreno
46
L’aire s’introdueix en l’espai interior per mitjà de difusors orientables situats al cos-
tat del terra. La sobrepressió força l’aire calent a sortir a través del xunt del bany.
És de vital importància el control de les càrregues internes generades a l’interior
de l’habitatge pel que s’ha previst l’evacuació de l’aire calent generat per la nevera
a través d’un xunt situat darrere aquest electrodomèstic.
El sistema mecànic de ventilació permet mantenir tancat l’apartament durant tot
el dia, mentre la temperatura exterior és alta. Durant el període diürn la ventila-
ció provocaria l’escalfament de l’aire interior i l’envoltant de l’edifici. L’aportació
d’aire fresc renova l’aire interior evitant la presència de contaminants i habilitant
l’evacuació de les càrregues internes. El sistema, per tant, habilita la possibilitat
d’establir un règim de ventilació nocturna.
Cal ressenyar que els mecanismes de ventilació estan concebuts com a sistemes
de suport a tota la resta d’estratègies de control climàtic (aïllament, inèrcia tèr-
mica, protecció solar, etc.) i la suma del limitat potencial de totes aquestes és el
que permet assolir l’objectiu final del confort tèrmic interior.
Sistema constructiu
Atès el règim d’ús continu, el sistema constructiu de l’edifici ha tractat d’acon-
seguir la major quantitat possible d’inèrcia tèrmica interior. D’aquesta forma, es
potencia l’acumulació d’energia i l’estabilitat tèrmica.
Els forjats estan formats per paviment de terratzo sobre lloses de formigó de 18
cm. Les mitjaneres s’han construït amb blocs d’arlita de 15 cm per independitzar
tèrmicament i acústica entre sí els apartaments. Les façanes, de maó ceràmic,
compten amb un full interior de 14 cm, 5 cm de poliestirè extrudit disposat de
manera contínua (evitant així els ponts tèrmics) i un full exterior de caràcter plu-
vial de 8 cm.
Quant al sistema de ventilació mecànica, aquest consta dels elements següents:
-Galeria enterrada: galeria d’altura variable delimitada pel terreny natural, el
forjat sanitari i els murs laterals de formigó. Connecta l’entrada d’aire exterior
(situada al nord-est de l’edifici en una zona enjardinada) amb les dues sales de
ventiladors. L’aire recorre la galeria refrigerant-se en intercanviar per convecció
energia amb el terreny.
-Tubs enterrats de polietilè tipus PE100DN de 200mm de diàmetre interior, PN 10
bar. Espessor de paret de 7.7 mm. Conductivitat tèrmica de 0,37 Kcal m/m2 h ºC.
La unió de les conduccions es realitza mitjançant maneguets electrosoldables.
-Conductes enterrats de PVC: tubs de 200 mm de diàmetre, PN 6 bar. Espessor de
paret de 4,9 mm. Conductivitat tèrmica de 0,13 Kcal m/m2hºC. Unió encolada.
-Conductes de distribució: tubs penjats de PVC, aïllats amb una camisa de 3 cm
de llana de roca per reduir en la mesura del possible guanys de calor en el trànsit
de l’aire des del subsòl fins als apartaments.
-Ventiladors: ventilador helicocentrífug de dues velocitats per a conductes circu-
lars de la casa S&P model TD800/200. Proporciona un cabal en descàrrega lliure
de 700 o 910 m3/h amb un consum de 70 o 80W (en funció de la velocitat) i un nivell
sonor de 36 o 41DBa respectivament. Són accionats des d’un termòstat situat en
el dormitori de cada un dels apartaments. Des d’allà es controla la velocitat i la
temperatura a partir de la qual entren en funcionament. La posició lenta produeix
cercano a los conductos. Al entrar los tubos de nuevo en el edificio
reducen su diámetro (100 mm), se aíslan con 3 cm de lana de roca
y circulan por el interior del edificio hasta los apartamentos.
El aire se introduce en el espacio interior por medio de difusores
orientables situados junto al suelo. La sobrepresión fuerza al
aire caliente a salir a través del shunt del baño.
Es de vital importancia el control de las cargas internas gene-
radas en el interior de la vivienda por lo que se ha previsto la
evacuación del aire caliente generado por la nevera a través de
un shunt situado tras este electrodoméstico.
El sistema mecánico de ventilación permite mantener cerrado el
apartamento durante todo el día, mientras la temperatura exte-
rior es alta. Durante el periodo diurno la ventilación provocaría
el calentamiento del aire interior y la envolvente del edificio. El
aporte de aire fresco renueva el aire interior evitando la presen-
cia de contaminantes y habilitando la evacuación de las cargas
internas. El sistema, por tanto, habilita la posibilidad de estable-
cer de un régimen de ventilación nocturna.
Cabe reseñar que los mecanismos de ventilación están conce-
bidos como sistemas de apoyo a todas las demás estrategias de
control climático (aislamiento, inercia térmica, protección solar,
etc.) y la suma del limitado potencial de todas ellas es lo que
permite alcanzar el objetivo final del confort térmico interior.
Sistema constructivo
Dado el régimen de uso continuo, el sistema constructivo del
edificio ha tratado de conseguir la mayor cantidad posible de
inercia térmica interior. De esta forma, se potencia la acumula-
ción de energía y la estabilidad térmica.
Los forjados están formados por pavimento de terrazo sobre lo-
sas de hormigón de 18 cm. Las medianeras se han construido
con bloques de arlita de 15 cm para independizar térmica y acús-
ticamente los apartamentos. Las fachadas, de ladrillo cerámico,
cuentan con una hoja interior de 14 cm, 5 cm de poliestireno
extrudido dispuesto de modo continuo (evitando así los puentes
térmicos) y una hoja exterior de carácter pluvial de 8 cm.
En cuanto al sistema de ventilación mecánica, éste consta de los
elementos siguientes:
-Galería enterrada: galería de altura variable delimitada por el
terreno natural, el forjado sanitario y los muros laterales de hor-
migón. Conecta la entrada de aire exterior (situada al noreste
del edificio en una zona ajardinada) con las dos salas de ventila-
dores. El aire recorre la galería refrigerándose al intercambiar
por convección energía con el terreno.
-Tubos enterrados de polietileno tipo PE100DN de 200mm de
diámetro interior, PN 10 bar. Espesor de pared de 7.7 mm. Con-
ductividad térmica de 0,37 Kcal m/m2 h ºC. La unión de las con-
ducciones se realiza mediante manguitos electrosoldables.
-Conductos enterrados de PVC: tubos de 200 mm de diámetro,
PN 6 bar. Espesor de pared de 4,9 mm. Conductividad térmica de
0,13 Kcal m/m2hºC. Unión encolada.
-Conductos de distribución: tubos colgados de PVC, aislados con
una camisa de 3 cm de lana de roca para reducir en lo posible
48
velocitats a l’interior del tub enterrat de 0,75 m/s i de 3 m/s en els difusors dels
apartaments. I la ràpida, d’1 m/s i 3,5 m/s respectivament.
Se suposa en tot cas un règim de circulació laminar a l’interior dels conductes.
-Filtres: filtres convencionals de cel·lulosa per a sistemes d’aire condicionat. Un
per a cada conducte enterrat situat en la seva capçalera adossat al ventilador
mitjançant un portafiltres. Un altre, d’aproximadament 2 m2, se situa davant de
l’entrada de l’aire al recinte que alberga els ventiladors. Els filtres poden ser fà-
cilment substituïts.
Règim d’ús
L’edifici es trobava desocupat en el moment de realitzar l’estudi, per tant el règim
d’ús dels apartaments s’ha simulat en funció de les pautes esperades.
Objetius del monitoratge
El monitoratge i mesurament de qüestions lligades al confort tèrmic en edificis
construïts són eines útils per a la comprensió dels processos de transferència
d’energia en els quals es troba implicada la ventilació. Permeten contrastar les
hipòtesis realitzades durant la fase de projecte amb els valors obtenguts en con-
dicions d’ús particulars. Les reflexions que això comporta ofereixen dades útils
per a la redacció de nous projectes.
1. Estudiar el rendiment dels conductes enterrats i el seu potencial com a suport
al confort tèrmic estival en el clima mediterrani.
2. Valorar el grau de confort que s’aconsegueix a l’edifici a l’estiu mitjançant la
combinació de totes les estratègies de refrigeració en joc i els distints règims de
ventilació.
S’ha avaluat la influència de les variables següents en el rendiment del sistema
de prerefrigeració de l’aire:
-Potencial del sistema. Capacitat per refrigerar per si mateix l’espai interior.
-Rendiments en funció de la profunditat dels tubs.
-Rendiment dels dos materials emprats en els conductes (PET, PVC).
-Influència de la velocitat de circulació a través dels conductes enterrats en la
temperatura final de l’aire.
-Influència de la cambra sanitària en la refrigeració de l’aire i en la seva tempe-
ratura final.
-Possible saturació del terreny proper al conducte al llarg de l’estiu.
-Increment de la humitat relativa de l’aire. Possible risc de condensacions a l’in-
terior dels conductes.
-Possible influència dels conductes entre si en períodes de funcionament perllon-
gat. Valoració de la separació adoptada.
-Possibilitats de refredament del terreny per mitjà del reg o la presència de pluja.
Aprofitant l’existència d’apartaments iguals en similar posició relativa dins l’edi-
fici, s’han assajat en tres dels distints règims de ventilació. Amb això no només
s’ha comprovat el potencial de cada una de les estratègies sinó que s’ha posat de
ganancias de calor en el tránsito del aire desde el subsuelo has-
ta los apartamentos.
-Ventiladores: ventilador helicocentrífugo de dos velocidades
para conductos circulares de la casa S&P modelo TD800/200.
Proporciona un caudal en descarga libre de 700 ó 910 m3/h con
un consumo de 70 ó 80W (en función de la velocidad) y un nivel
sonoro de 36 ó 41DBa respectivamente. Son accionados desde
un termostato situado en el dormitorio de cada uno de los apar-
tamentos. Desde allí se controla la velocidad y la temperatura
a partir de la cual entran en funcionamiento. La posición lenta
produce velocidades en el interior del tubo enterrado de 0,75 m/s
y de 3 m/s en los difusores de los apartamentos. Y la rápida, de
1 m/s y 3,5 m/s respectivamente.
Se supone en todo caso un régimen de circulación laminar en el
interior de los conductos.
-Filtros: filtros convencionales de celulosa para sistemas de aire
acondicionado. Uno por cada conducto enterrado situado en su
cabecera adosado al ventilador mediante un portafiltros. Otro,
de aproximadamente 2 m2, se sitúa antes de la entrada del aire
al recinto que alberga los ventiladores. Los filtros pueden ser
fácilmente substituidos.
Régimen de uso
El edificio se encontraba desocupado en el momento de realizar
el estudio, por lo que el régimen de uso de los apartamentos se
ha simulado en función de las pautas esperadas.
Objetivos de la monitorización
La monitorización y medición de cuestiones ligadas al confort
térmico en edificios construidos son herramientas útiles para
la comprensión de los procesos de transferencia de energía en
los cuales se encuentra implicada la ventilación. Permiten con-
trastar las hipótesis realizadas durante la fase de proyecto con
los valores obtenidos en condiciones de uso particulares. Las
reflexiones que ello comporta ofrecen datos útiles para la redac-
ción de nuevos proyectos.
1. Estudiar el rendimiento de los conductos enterrados y su potencial
como apoyo al confort térmico estival en el clima mediterráneo.
2. Valorar el grado de confort que se consigue en el edificio en
verano mediante la combinación de todas las estrategias de re-
frigeración en juego y los distintos regímenes de ventilación.
Se ha evaluado la influencia de las siguientes variables en el
rendimiento del sistema de prerefrigeración del aire:
-Potencial del sistema. Capacidad para refrigerar por sí solo el
espacio interior.
-Rendimientos en función de la profundidad de los tubos.
-Rendimiento de los dos materiales empleados en los conductos
(PET, PVC).
-Influencia de la velocidad de circulación a través de los conduc-
tos enterrados en la temperatura final del aire.
-Influencia de la cámara sanitaria en la refrigeración del aire y
en su temperatura final.
-Posible saturación del terreno cercano al conducto a lo largo
del verano.
49
Gràfic 4. Temperatura de sortida de l’aire de refrigeració entre el 25 juny i el 2 de juliol.
Gráfico 4. Temperatura de salida del aire de refrigeración entre el 25 junio y el 2 de julio.
Gràfic 5. Temperatura de sortida de l’aire de refrigeració del 5 al 8 de setembre.
Gráfico 5. Temperatura de salida del aire de refrigeración del 5 al 8 de septiembre.
Gràfic 6. Influència de l’aire refrigerat en la temperatura de l’habitació.
Gráfico 6. Influencia del aire refrigerado en la temperatura de la habitación.
Gràfic 7. Encesa de la totalitat dels ventiladors. Influència mútua.
Gráfico 7. Encendido de la totalidad de los ventiladores. Influencia mutua.
Gràfic 8. Influència del reg del jardí superior en el potencial refrigerant dels tubs.
Gráfico 8. Influencia del riego del jardín superior en el potencial refrigerante de los tubos.
Gràfic 9. Influència de les precipitacions.
Gráfico 9. Influencia de las precipitaciones.
TE
MP
ER
AT
UR
A º
CT
EM
PE
RA
TU
RA
ºC
TE
MP
ER
AT
UR
A º
C
TE
MP
ER
AT
UR
A º
CT
EM
PE
RA
TU
RA
ºC
TE
MP
ER
AT
UR
A º
C
Encendido de la totalidad de los ventiladores. Influencia mutua
Influencia del riego del jardín superior en el potencial refrigerante de los tubos
Influencia de las precipitacionesInfluencia del aire refrigerado enla temperatura de la habitación
Temperatura de salida del aire de refrigeración. 5 Septiembre - 8 Septiembre
Temperatura de salida del aire de refrigeración. 25 Junio - 2 Julio
50
manifest la importància del règim de ventilació adoptat en el termograma final
de l’espai interior.
El primer dels apartaments s’ha mantengut permanentment ventilat.
El segon, ha seguit les pautes de ventilació nocturna. S’ha mantengut tancat
mentre la temperatura exterior fos superior a la temperatura interior; en el cas
contrari, s’han obert les finestres. El sistema de prerefrigeració de l’aire s’ha po-
sat en funcionament mentre romania tancat.
El tercer, s’ha ventilat de la mateixa manera que l’anterior i ha comptat amb el
suport d’un recirculador convencional d’aire de 150W que ha forçat l’entrada d’aire
durant la nit, augmentant el cabal que travessa l’apartament i mantenint la circu-
lació d’aire en períodes de calma. S’ha forçat la incidència del corrent d’aire sobre
la inèrcia tèrmica interior (parets, terra i sostre). Durant el dia, amb l’apartament
tancat, el recirculador s’ha mantengut en funcionament per distribuir les frigories
que introdueix en el local el sistema de ventilació mecànica.
3. El tercer objectiu és avaluar la capacitat del sistema mecànic de ventilació per
al pre-escalfament de l’aire a l’hivern.
Per aquest motiu s’han realitzat sèries de mostres durant l’hivern.
-Incremento de la humedad relativa del aire. Posible riesgo de
condensaciones en el interior de los tubos.
-Posible influencia de los conductos entre sí en periodos de fun-
cionamiento prolongado. Valoración de la separación adoptada.
-Posibilidades de reenfriamiento del terreno por medio del riego
o la presencia de lluvia.
Aprovechando la existencia de apartamentos iguales en similar
posición relativa dentro del edificio, se han ensayado en tres de
ellos distintos regímenes de ventilación. Así no sólo se ha com-
probado el potencial de cada una de las estrategias sino que se
ha puesto de manifiesto la importancia del régimen de ventila-
ción adoptado en el termograma final del espacio interior.
El primero de los apartamentos se ha mantenido permanente-
mente ventilado.
El segundo, ha seguido las pautas de ventilación nocturna. Se
ha mantenido cerrado mientras la temperatura exterior fuera
superior a la temperatura interior; en caso contrario, se han
abierto las ventanas. El sistema de prerefrigeración del aire se
ha puesto en funcionamiento mientras permanecía cerrado.
El tercero, se ha ventilado del mismo modo que el anterior y ha
contado con el apoyo de un recirculador convencional de aire de
150W que ha forzado la entrada de aire durante la noche, au-
mentando el caudal que atraviesa el apartamento y mantenien-
do la circulación de aire en períodos de calma. Se ha forzado la
incidencia de la corriente de aire sobre la inercia térmica interior
(paredes, suelo y techo). Durante el día, con el apartamento ce-
rrado, el recirculador se ha mantenido en funcionamiento para
distribuir las frigorías que introduce en el local el sistema de
ventilación mecánica.
3. El tercer objetivo es evaluar la capacidad del sistema mecáni-
co de ventilación para el pre-calentamiento del aire en invierno.
Para ello se han realizado series de muestras durante el in-
vierno.
51
Gràfic 12. Preescalfament de l’aire de renovació del sistema de condicionament i galeria.
Gráfico 12. Precalentamiento del aire de renovación del sistema de acondicionamiento y galería.
Gràfic 10. Potencial refrigerant afegit per la cambra sanitària.
Gráfico 10. Potencial refrigerante añadido por la cámara sanitaria.
Gràfic 11. Influència del règim de ventilación.
Gráfico 11. Influencia del régimen de ventilación.
TE
MP
ER
AT
UR
A º
CT
EM
PE
RA
TU
RA
ºC
TE
MP
ER
AT
UR
A º
C
52
Disposició de l’equip de monitoratge
S’han situat dos aparells de medició en cada apartament: un, a una altura d’apro-
ximadament 1 metre en el centre del saló d’estar-menjador i l’altre, a l’interior del
conducte previ a la connexió d’aquest amb el difusor de la cuina.
Un altre aparell ha registrat des d’una terrassa amb ombra les condicions de
temperatura i d’humitat exterior durant el període de proves.
De la mateixa manera s’han registrat les temperatures radiants dels distints pa-
raments per a l’avaluació posterior.
Situació inicial. Presa de dades
La presa de dades s’ha realitzat en distintes tandes durant l’estiu de 2003 i 2004,
entre els mesos de juny i agost. Durant el mes de maig de 2005 s’han pres mesu-
ratges complementaris per avaluar el comportament del sistema durant l’hivern.
A causa de la complexitat del procés de mesuratge, els resultats s’han anat des-
granant en cada un dels punts de les conclusions.
Conclusions
Monitoratge del sistema de ventilació
1. Les temperatures interiors obtengudes durant l’estiu del 2004 demostren l’efi-
càcia del conjunt d’estratègies per mantenir el confort tèrmic interior.
Malgrat que les temperatures durant els estius de 2003 i 2004 foren molt superiors
a les habituals, el monitoratge demostra que és possible mantenir el confort tèr-
mic a l’interior dels apartaments gràcies a les aportacions de totes les estratègies
passives i actives de condicionament. Cal destacar que és possible mantenir el
règim de ventilació adequat (nocturna) gràcies a l’existència d’un focus fred (aire
prerefrigerat) que permet mantenir tancats els apartaments durant les hores de
més calor. En el cas que aquest no existís, les necessitats de renovació d’aire
interior en un espai de dimensions tan reduïdes obligarien a obrir les finestres en
períodes altament contraproduents.
2. El sistema de prerefrigeració de l’aire es demostra que és efectiu a l’hora de
refrigerar l’aire exterior. S’han obtengut diferencials de temperatura màxims de
fins uns 9ºC, entre els 31ºC de la temperatura exterior i els 22ºC de temperatura
de l’aire en els difusors interiors durant els primers dies d’agost de 2003.
S’observa que el rendiment del sistema (diferencial de temperatura obtengut) no
és constant, sinó relatiu en funció de la temperatura d’entrada (la temperatu-
ra de sortida de l’aire pels difusors es manté pràcticament constant mentre la
temperatura exterior fluctua). Els rendiments varien entre els 4ºC durant la nit i
els 8,5ºC durant el dia en les hores de màxim calor. Els rendiments màxims del
sistema s’obtenen després de la seva posada en funcionament. A partir d’aquest
moment, el terreny va emmagatzemant calor i perdent lentament capacitat de
refredament. Aquesta pèrdua de rendiment s’ha vist probablement accelerada pel
règim continu d’extracció al qual s’ha sotmès el sistema, dificultant la dissipació
del calor absorbit per part de l’entorn circumdant. Un règim d’ús intermitent (que
posés en funcionament el sistema durant el dia mentre les finestres romanen
tancades) pot endarrerir o, fins i tot, eliminar aquesta progressiva saturació del
terreny en habilitar-ne la refrigeració nocturna.
Disposición del equipo de monitorización
Se han situado dos aparatos de medición en cada apartamento:
uno, a una altura de aproximadamente 1 metro en el centro del
salón estar-comedor y otro, en el interior del conducto previo a
la conexión de éste con el difusor de la cocina.
Otro aparato ha registrado desde una terraza sombreada las
condiciones de temperatura y humedad exterior durante el pe-
riodo de pruebas.
De igual modo se han registrado las temperaturas radiantes de
los distintos paramentos para su evaluación posterior.
Situación inicial. Toma de datos
La toma de datos se ha realizado en distintas tandas durante el
verano de 2003 y 2004, entre los meses de junio y agosto. Durante el
mes de mayo de 2005 se han tomado mediciones complementarias
para evaluar el comportamiento del sistema durante el invierno.
Debido a la complejidad del proceso de medición, los resulta-
dos se han ido desgranando en cada uno de los puntos de las
conclusiones.
Conclusiones
Monitorización del sistema de ventilación
Las temperaturas interiores obtenidas durante el verano del
2004 demuestran la eficacia del conjunto de estrategias para
mantener el confort térmico interior.
Pese a que las temperaturas durante los veranos de 2003 y 2004
fueron muy superiores a las habituales, la monitorización de-
muestra que es posible mantener el confort térmico en el in-
terior de los apartamentos gracias a los aportes de todas las
estrategias pasivas y activas de acondicionamiento. Cabe desta-
car que es posible mantener el régimen de ventilación adecuado
(nocturno) gracias a la existencia de un foco frío (aire prerefrige-
rado) que permite mantener cerrados los apartamentos durante
las horas de más calor. En caso de no existir, las necesidades
de renovación de aire interior en un espacio de tan reducidas
dimensiones obligarían a abrir las ventanas en periodos alta-
mente contraproducentes.
2. El sistema de prerefrigeración del aire se demuestra que es
efectivo a la hora de refrigerar el aire exterior.
Se han obtenido diferenciales de temperatura máximos de has-
ta 9ºC, entre los 31ºC de la temperatura exterior y los 22ºC de
temperatura del aire en los difusores interiores durante los pri-
meros días de agosto de 2003. Se observa que el rendimiento
del sistema (diferencial de temperatura obtenido) no es cons-
tante, siendo relativo en función de la temperatura de entrada
(la temperatura de salida del aire por los difusores se mantiene
prácticamente constante mientras la temperatura exterior fluc-
túa). Los rendimientos varían entre los 4ºC durante la noche
y los 8,5ºC durante el día en las horas de máximo calor. Los
rendimientos máximos del sistema se obtienen tras su puesta
en funcionamiento. A partir de este momento, el terreno va al-
macenando calor y perdiendo lentamente capacidad de enfria-
miento. Esta pérdida de rendimiento se ha visto probablemente
53
La gràfica de la temperatura de sortida de l’aire refrigerat segueix de forma molt
atenuada l’oscil·lació de les temperatures exteriors (existeix gairebé un 1ºC de
diferència entre temperatura màxima i mínima).
Els primers quatre dies la temperatura mitjana s’eleva des dels 21,2ºC fins als
22,5ºC. A partir d’aquest moment oscil·la entre 22º i 23ºC.
Gràcies a aquesta aportació de frigories i a la ventilació nocturna s’ha pogut man-
tenir l’interior dels apartaments a una temperatura seca d’una mitjana de 25,8ºC,
mentre que les temperatures exteriors assolien els 32ºC.
3. El cabal d’aire fresc aportat és suficient per a mantenir la qualitat de l’aire
interior i evacuar les càrregues internes. La normativa actual (RITE) determina un
volum mínim de renovació de 1,5 m3/m2 en espais interiors climatitzats.
La renovació d’aire en els apartaments se situa en torn dels 400 m3/h (deu vega-
des superior als valores mínims normatius).
Malgrat això, el volum d’aire injectat no és capaç per si mateix de reduir la tem-
peratura interior de la habitacions. Com s’observa en el gràfic 6, aquesta segueix
invariablement la fluctuació de la temperatura exterior d’una forma atenuada re-
produint ràpidament els descensos o increments de la temperatura exterior.
A la vista de l’escassa pèrdua de rendiment de la capacitat refrigerativa dels con-
ductes pareix raonable augmentar el volum d’aire refrigerat injectat.
Tal com s’exposa a l’apartat 9 i tenint en compte les experiències monitorades per
Mat Santamouris*, es podria arribar a elevar el volum d’aire fins a les 40 renova-
cions/hora. L’increment de la velocitat de l’aire a l’interior del conducte elevaria el
seu rendiment al substituir-se el règim laminar actual per un flux turbulent amb
major l’intercanvi convectiu.
Amb això, s’hauria d’esperar una reducció significativa de la temperatura interior,
superant amb escreix els objectius plantejats durant la fase del projecte. Per re-
alitzar aquest experiment seria necessària la instal·lació d’un ventilador de major
potència ja que les elevades pèrdues de càrrega del circuit d’aire redueixen en gran
mesura el volum d’aire injectat així com la seva velocitat de circulació interior.
4. No es justifica la col·locació dels tubs a profunditats superiors de 3,5 m.
No es produeixen diferències substancials en el rendiment del sistema entre els
conductes de polietilè situats a 3,5 i 4,5 metres de profunditat; per la qual cosa no
pareix raonable, per a les longituds de conducte instal·lades, augmentar la pro-
funditat amb l’objectiu d’obtenir menors temperatures. Si les dimensions del pati
ho haguessin permès, hagués sigut preferible un estalvi en el capítol de movi-
ment de terres i una major inversió en conductes substituint els conductes de PVC
per conductes de polietilè (no es realitzà tota la instal·lació en aquest material pel
seu major cost respecte al PVC).
5. El sistema de refrigeració va perdent lentament rendiment per l’escalfament
del terreny que l’envolta. A pesar de la utilització de gran quantitat d’arena per
incrementar la capacitat del terreny de dissipar el calor absorbit, sofreix un es-
calfament gradual.
Durant els mesuratges s’han registrat reduccions del rendiment entre 1ºC i 1,5ºC
en aproximadament un mes de funcionament continuat del sistema. Malgrat això,
la probable introducció d’un règim discontinu de ventilació pot permetre dissipar
per la nit el calor acumulat durant el dia reduint el ritme de saturació del terreny
o, fins i tot, eliminant-lo per complet.
acelerada por el régimen continuo de extracción al que se ha
sometido el sistema, dificultando la disipación del calor absor-
bido por parte del entorno circundante. Un régimen de uso in-
termitente (que pusiera en funcionamiento el sistema durante el
día mientras las ventanas permanecen cerradas) puede retrasar
o, incluso, eliminar esta progresiva saturación del terreno al ha-
bilitar su refrigeración nocturna.
La gráfica de la temperatura de salida del aire refrigerado si-
gue de forma muy atenuada la oscilación de las temperaturas
exteriores (existe apenas 1ºC de diferencia entre temperatura
máxima y mínima). Los primeros cuatro días la temperatura
media se eleva desde los 21,2ºC hasta los 22,5ºC. A partir de
este momento ésta oscila entre 22º y 23ºC.Gracias a este aporte
de frigorías y a la ventilación nocturna se ha podido mantener
el interior de los apartamentos a una temperatura seca de una
media de 25,8ºC, mientras que las temperaturas exteriores al-
canzaban los 32ºC.
3. El caudal de aire fresco aportado es suficiente para mantener
la calidad del aire interior y evacuar las cargas internas. La nor-
mativa actual (RITE) determina un volumen mínimo de renova-
ción de 1,5 m3/m2 en espacios interiores climatizados.
La renovación de aire en los apartamentos se sitúa en torno a
los 400 m3/h (diez veces superior a los valores mínimos nor-
mativos). Pese a ello, el volumen de aire inyectado no es capaz
por sí solo de reducir la temperatura interior de la habitación.
Como se observa en el gráfico 6, ésta sigue invariablemente la
fluctuación de la temperatura exterior de una forma atenuada
reproduciendo rápidamente los descensos o incrementos de la
temperatura exterior.
A la vista de la escasa pérdida de rendimiento de la capacidad
refrigerativa de los conductos parece razonable aumentar el vo-
lumen de aire refrigerado inyectado.
Tal y como se expone en el apartado 9 y teniendo en cuenta las
experiencias monitorizadas por M. Santamouris2, se podría lle-
gar a elevar el volumen de aire hasta las 40 renovaciones/hora.
El incremento de la velocidad del aire en el interior del conducto
elevaría su rendimiento al sustituirse el régimen laminar actual
por un flujo turbulento con mayor intercambio convectivo. Con
ello, cabría esperar una reducción significativa de la tempera-
tura interior, superando con creces los objetivos planteados du-
rante la fase del proyecto. Para realizar este experimento sería
necesaria la instalación de un ventilador de mayor potencia ya
que las elevadas pérdidas de carga del circuito de aire reducen
en gran medida el volumen de aire inyectado así como su veloci-
dad de circulación interior.
4. No se justifica la colocación de los tubos a profundidades su-
periores de 3,5 m.
No se producen diferencias sustanciales en el rendimiento del
sistema entre los conductos de polietileno situados a 3,5 y 4,5
metros de profundidad; por lo que no parece razonable, para
las longitudes de conducto instaladas, aumentar la profundidad
con el objetivo de obtener menores temperaturas. Si las dimen-
siones del patio lo hubieran permitido, hubiera sido preferible
un ahorro en el capítulo de movimiento de tierras y una mayor
inversión en conductos sustituyendo los conductos de PVC por
conductos de polietileno (no se realizó toda la instalación en este
material por su mayor coste con respecto al PVC).
54
6. La col·locació dels conductes sobre el nivell freàtic evita aquesta saturació i
amb això la pèrdua de rendiment del sistema. Gràcies al fet que la difusivitat de
l’aigua és molt superior a la de l’arena, aquesta pèrdua no es produeix en els
conductes més profunds situats sobre el nivell freàtic. Malgrat això, aquesta so-
lució comporta riscos d’inundació del conducte si alguna de les juntes no es troba
correctament tancada. La reparació òbviament és molt dificultosa i comportaria
l’anulació forçosa del conducte.
7. La distància de separació dels conductes (0,90 m) és suficient. Des del dia 27 de
juliol es mantenen en funcionament la totalitat dels ventiladors sense que es vegin
alterats els rendiments obtenguts respecte al període en què es mantengué un
únic conducte en funcionament. La distància de separació és suficient per evitar
que l’escalfament del terreny circumdant afecti al rendiment dels conductes conti-
gus. La pujada inicial en la temperatura de sortida que mostra el gràfic es deu a la
coincidència de l’encesa amb un increment de les temperatures exteriors.
8. El conducte de polietilè s’ha demostrat molt més eficaç en la refrigeració de
l’aire que el conducte de PVC. La temperatura de sortida de l’aire obtenguda amb
conduccions de polietilè situades a dos metres per damunt dels conductes de PVC
(i envoltats per consegüent d’un terreny a major temperatura) és molt similar a
l’obtenguda amb conductes de PVC.
Aquest major rendiment és degut a la major conductivitat del polietilè. Aquesta
característica compensa amb escreix el major gruix del conducte forçada per la
seva menor resistència mecànica.
9. No es produeixen variacions de rendiment per a les dues velocitats testades.
La temperatura de sortida dels tubs no presenta variació alguna en augmentar
o disminuir la velocitat de l’aire en l’interior del conducte enterrat. Les grans
pèrdues de càrrega del circuit unit a la insuficient potència del ventilador no per-
meten valorar la variació de temperatures amb variacions de velocitat majors.
Les velocitats testades a l’interior del conducte són les següents:
0,75 m/s per a la velocitat lenta del termòstat interior, i 1 m/s per a la velocitat
ràpida del mateix.
Tenint en compte el rang de velocitats recomanades per Mat Santamouris*, po-
dria multiplicar-se fins a deu vegades el flux d’aire introduït a l’apartament (mi-
llorant en gran mesura la capacitat de refrigeració) gràcies al règim turbulent que
tal velocitat implicaria.
10. La pluja o el reg intensiu del jardí no han millorat substancialment la refrige-
ració de l’aire a l’interior dels conductes.
El reg realitzat durant 5 hores el dia 31 de juliol no afectà de forma immediata la
temperatura de sortida d’aire dels conductes (durant el procés s’abocaren apro-
ximadament 8.000 litres en el jardí del pati interior).
De la mateixa manera succeí amb la pluja del dia 12 de juliol. Tot just s’observà
una homogeneïtzació de la temperatura de sortida després de les precipitacions.
Una vegada les temperatures exteriors es recuperaren, en els següents dies la
temperatura de sortida de l’aire es mantengué propera a les temperatures regis-
trades abans de les precipitacions.
11. La recirculació de l’aire per la cambra sanitària és eficient per reduir la tem-
peratura de l’aire que succionen els ventiladors però augmenta poc l’eficàcia glo-
bal del sistema.
5. El sistema de refrigeración va perdiendo lentamente rendi-
miento por el calentamiento del terreno que lo envuelve. Pese
a la utilización de gran cantidad de arena para incrementar la
capacidad del terreno de disipar el calor absorbido, sufre un ca-
lentamiento paulatino.
Durante las mediciones se han registrado reducciones del rendi-
miento entre 1ºC y 1,5ºC en aproximadamente un mes de funcio-
namiento continuado del sistema. Pese a ello, la probable intro-
ducción de un régimen discontinuo de ventilación puede permitir
disipar por la noche el calor acumulado durante el día reducien-
do el ritmo de saturación del terreno o, incluso, eliminándolo por
completo.
6. La colocación de los conductos cerca del nivel freático evita
dicha saturación y con ello la pérdida de rendimiento del siste-
ma. Gracias a que la difusividad del agua es muy superior a la
de la arena, esta pérdida no se produce en los conductos más
profundos situados sobre el nivel freático. Pese a ello, esta solu-
ción comporta riesgos de inundación del conducto si alguna de
las juntas no se encuentra correctamente sellada. La reparación
obviamente es muy dificultosa y comportaría la anulación forzo-
sa del conducto.
7. La distancia de separación de los conductos (0,90 m) se de-
muestra suficiente.
Desde el día 27 de julio se mantienen en funcionamiento la to-
talidad de los ventiladores sin que se vean alterados los rendi-
mientos obtenidos respecto al periodo en el que se mantuvo un
único conducto en funcionamiento. La distancia de separación se
muestra suficiente para evitar que el calentamiento del terreno
circundante afecte al rendimiento de los conductos contiguos.
La subida inicial en la temperatura de salida que muestra el grá-
fico se debe a la coincidencia del encendido con un incremento
de las temperaturas exteriores.
8. El conducto de polietileno se ha demostrado mucho más efi-
caz en la refrigeración del aire que el conducto de PVC. La tem-
peratura de salida del aire obtenida con conducciones de polieti-
leno situadas dos metros por encima de los conductos de PVC (y
rodeados por consiguiente de un terreno a mayor temperatura)
es muy similar a la obtenida con conductos de PVC.
Este mayor rendimiento es debido a la mayor conductividad del
polietileno. Esta característica compensa con creces el mayor es-
pesor del conducto forzada por su menor resistencia mecánica.
9. No se producen variaciones de rendimiento para las dos ve-
locidades testadas.
La temperatura de salida de los tubos no presenta variación al-
guna al aumentar o disminuir la velocidad del aire en el interior
del conducto enterrado. Las grandes pérdidas de carga del cir-
cuito unido a la insuficiente potencia del ventilador no permiten
valorar la variación de temperaturas con variaciones de veloci-
dad mayores
Las velocidades testadas en el interior del conducto son las si-
guientes:
0,75 m/s para la velocidad lenta del termostato interior.
1 m/s para la velocidad rápida.
Teniendo en cuenta el rango de velocidades recomendadas por
Mat Santamouris, podría multiplicarse hasta diez veces el flujo
55
La recirculació d’aire per la cambra sanitària no és recomanable en el nostre cas
com a mètode per reduir la temperatura final d’aire.
El dia 1 de juliol es tancà l’entrada d’aire entre les obertures de la planta soterrani
i la sala de ventiladors, forçant la seva circulació de l’aire a través de la cambra
sanitària de l’edifici.
La reducció de temperatura registrada entre l’aire exterior i la temperatura de
l’aire en el seu accés a la sala de ventiladors (punt previ a la succió) oscil·là entre
3 i 4ºC. Malgrat això, la temperatura final de l’aire a l’apartament, gairebé es veié
reduïda unes dècimes de grau. La utilització de la cambra sanitària únicament és
útil per reduir la saturació del primer tram de conductes en minvar el salt tèr-
mic que aquests han de superar. S’incrementa en canvi, en gran mesura, el risc
d’olors per la presència d’humitats si la ventilació de la cambra no és adequada.
Fou necessària la incorporació d’un extractor que permetés en primavera la reno-
vació de l’aire de la cambra sanitària, prèvia a la posada en marxa dels ventiladors
per evitar que els olors dissuadissin els usuaris de l’ús del sistema de ventilació.
12. El sistema transmetia el renou dels ventiladors a través dels conductes i es
percebia a l’interior dels apartaments. Malgrat la gran distància existent entre els
ventiladors i els apartaments (en torn de 80 metres) i la col·locació de maneguets
antivibratoris en les abraçadores dels conductes, el renou se seguia percebent.
Aquest problema es pot atenuar mitjançant la incorporació de silenciadors inter-
calats. En el cas de no ser possible l’eliminació de renou, s’hauria d’estudiar la ido-
neïtat tècnica i econòmica de col·locar els extractors en un punt més proper a cada
un dels apartaments, simplificant amb això la instal·lació elèctrica necessària.
13. La millor opció entre les assajades fou la següent: conducte de polietilè de 20
cm de diàmetre, de 30 metres de longitud i 3,5 metres de profunditat.
L’estrat superior de conductes presenta uns rendiments molt propers als màxims
obtenguts amb el menor cost relatiu d’instal·lació. Increments en la longitud (incor-
poració de la cambra sanitària de l’edifici), o en profunditat, produeixen augments
considerables en el cost obtenint-se increments en el rendiment molt reduïts.
14. El cost del sistema es pot reduir en gran mesura amb la experiència obtengu-
da durant la seva realització.
El cost total de totes les partides que afecten al sistema de ventilació mecànica ha
sigut de 69.000 euros. La qual cosa equival a un 0,29% del pressupost d’execució
material dels apartaments (1.800 euros per cada un).
D’aquesta quantitat, aproximadament la meitat afecta al sistema de prerefrigeració
(excavació, instal·lació de conductes enterrats, ventiladors, filtres, etc.); l’altre mei-
tat, s’imputa a la conducció de l’aire refrigerat fins els habitatges.
Les conclusions exposades amb anterioritat permetrien reduir el cost de les se-
güents experiències construïdes.
L’ús de profunditats inferiors (al voltant dels 3 m), la simplificació en les unions
dels conductes o la incorporació de sistemes de reg podrien abaratir en gran
mesura el cost global.
Per una altra banda, cal destacar que els condicionants del solar són claus a
l’hora de reduir o augmentar els costs d’aquest tipus d’instal·lació. Factors com
la grandària, la topografia, la possibilitat d’abassegament de terres, el tipus de
terreny, etc., poden fer variar sensiblement els costs.
de aire introducido en el apartamento (mejorando en gran medi-
da la capacidad de refrigeración) gracias al régimen turbulento
que esa velocidad implicaría.
10. La lluvia o el riego intensivo del jardín no han mejorado
sustancialmente la refrigeración del aire en el interior de los
conductos.
El riego realizado durante 5 horas el día 31 de julio no afectó de
forma inmediata a la temperatura de salida de aire de los con-
ductos (durante el proceso se vertieron aproximadamente 8.000
litros en el jardín del patio interior). Del mismo modo sucedió con
la lluvia del día 12 de julio. Apenas se observó una homogenei-
zación de la temperatura de salida tras las precipitaciones. Una
vez las temperaturas exteriores se recuperaron, en los siguien-
tes días la temperatura de salida del aire se mantuvo cercana a
las temperaturas registradas antes de las precipitaciones.
11. La recirculación del aire por la cámara sanitaria es eficiente
para reducir la temperatura del aire que succionan los ventila-
dores pero aumenta poco la eficacia global del sistema.
La recirculación de aire por la cámara sanitaria no es recomen-
dable en nuestro caso como método para reducir la temperatura
final de aire.
El día 1 de julio se selló la entrada de aire entre las aberturas del
sótano y la sala de ventiladores, forzando su circulación a través
de la cámara sanitaria del edificio.
La reducción de temperatura registrada entre el aire exterior y
el aire en su acceso a la sala de ventiladores (punto previo a la
succión) osciló entre 3 y 4 ºC. A pesar de ello, la temperatura
final del aire en el apartamento, apenas se vio reducida unas
décimas de grado. La utilización de la cámara sanitaria única-
mente es útil para reducir la saturación del primer tramo de
conductos al disminuir el salto térmico que estos deben superar.
Se incrementa en cambio, en gran medida, el riesgo de olores
por la presencia de humedades si la ventilación de la cámara
no es adecuada. Fue necesaria la incorporación de un extractor
que permitiera en primavera la renovación del aire de la cámara
sanitaria, previa a la puesta en marcha de los ventiladores para
evitar que los olores disuadireran a los usuarios del uso del sis-
tema de ventilación.
12. El sistema transmitía el ruido de los ventiladores a través de
los conductos y se percibía en el interior de los apartamentos.
Pese a la gran distancia existente entre los ventiladores y los
apartamentos (en torno a 80 metros) y la colocación de mangui-
tos antivibratorios en las abrazaderas de los conductos, el ruido
seguía percibiéndose. Este problema puede atenuarse mediante
la incorporación de silenciadores intercalados. En el caso de no
ser posible la eliminación de ruido, debería estudiarse la idonei-
dad técnica y económica de colocar los extractores en un punto
más cercano a cada uno de los apartamentos, simplificando con
ello la instalación eléctrica necesaria.
13. La mejor opción entre las ensayadas fue la siguiente: con-
ducto de polietileno de 20 cm de diámetro, de 30 metros de lon-
gitud y 3,5 metros de profundidad.
El estrato superior de conductos presenta unos rendimientos
muy cercanos a los máximos obtenidos con el menor coste re-
lativo de instalación. Incrementos en la longitud (incorporación
de la cámara sanitaria del edificio), o en profundidad, producen
aumentos considerables en el coste obteniéndose incrementos
en el rendimiento muy reducidos.
56
Monitoratge dels distints règims de ventilació
Després dels mesuratges realitzats amb els distints règims de ventilació adoptats
s’extragueren les conclusions següents:
15. La inèrcia tèrmica de l’edifici es demostra eficaç a l’hora de temperar l’ona
tèrmica exterior. Fins i tot en un règim de ventilació continu, l’efecte temperant de
la massa de l’edifici produeix una reducció important del diferencial diari de tem-
peratures en el seu interior passant de 5ºC (diferencial de temperatures exterior)
a gairebé 2,5ºC. Aquesta reducció de l’ona tèrmica és especialment interessant
en períodes d’altes temperatures ja que provoca un descens de 2,5ºC de la tem-
peratura màxima interior.
16. Es demostra la importància del règim de ventilació en l’edifici. Si s’analitza el
gràfic 11 s’observa la important influència que té el règim de ventilació en la tem-
peratura interior. De les tres estratègies testades, la ventilació contínua és la que
presenta majors temperatures interiors (entre els 29 i els 30ºC). La temperatura
mitjana radiant obtenguda és de 27,9ºC. La humitat relativa durant el període de
temperatures màximes se situa entre el 55 i 60%.
La temperatura de sensació resultant és de 28,3ºC, amb una sensació tèrmica glo-
bal molt càlida i un percentatge d’insatisfets del 93%. Només amb velocitats d’aire
interior molt altes (4 m/s) es pot reduir el percentatge fins al 10% .
Amb el règim de ventilació nocturna s’observa una reducció de les temperatures
màximes, situant-se entorn dels 28ºC. La temperatura mitjana radiant gairebé no
es redueix respecte a l’apartament anterior: 27,6ºC. La humitat relativa durant el
període de temperatures màximes està entre el 55 i 60%.
Aquestes condicions el situen en la franja de la zona de confort dels diagrames
d’Olgiai i Givoni a pesar que queden fora en les hores de major temperatura si no
es fomenta la recirculació de l’aire interior.
La temperatura de sensació és de 27,1ºC en absència de vent malgrat que pot
disminuir fins els 25,1ºC amb velocitats d’aire d’1,5 m/s (velocitat ràpida d’un
ventilador de sostre) amb un percentatge d’insatisfets del 27%.
Els millors resultats s’obtenen amb la ventilació mecànica nocturna. La tempe-
ratura màxima interior és de 27,5ºC i la temperatura mitjana radiant es redueix
fins als 26,5ºC. La humitat relativa durant el període de temperatures màximes
està entre el 55 i 60%. Aquestes condicions estan dins les envoltants de confort
d’Olgiai i Givoni.
L’avaluació de la temperatura de sensació és de 26,5ºC en absència de vent po-
dent reduir-se fins als 24,4ºC amb velocitats d’1,5 m/s i un percentatge d’insatis-
fets de tot just el 15%.
El règim de ventilació i la presa de dades s’han mantengut durant gairebé quinze
dies, després que els apartaments han estat acumulant calor durant tot l’estiu.
S’haurien d’esperar, en cas de perllongar-se el règim de ventilació, diferències
encara majors entre les distintes estratègies gràcies a l’acumulació de frigories en
la inèrcia tèrmica de l’edifici en els apartaments dotats de ventilació nocturna.
17. La incorporació de ventiladors incideix en gran mesura en la reducció de la
temperatura radiant dels paraments. Els mesuratges de temperatura superficial
realitzats el dia 27 d’agost de 2004 ens mostren diferències substancials entre els
distints apartaments testats.
14. El coste del sistema puede reducirse en gran medida con la
experiencia obtenida durante su realización. El coste total de to-
das las partidas que afectan al sistema de ventilación mecánica
ha sido de 69.000 euros. Lo cual equivale a un 0,29% del presu-
puesto de ejecución material de los apartamentos (1.800 euros
por cada uno). De esta cantidad, aproximadamente la mitad
afecta al sistema de prerefrigeración (excavación, instalación de
conductos enterrados, ventiladores, filtros, etc.); la otra mitad, se
imputa a la conducción del aire refrigerado hasta las viviendas.
Las conclusiones expuestas con anterioridad permitirían redu-
cir el coste de las siguientes experiencias construidas.
El empleo de profundidades inferiores (en torno a los 3 m), la
simplificación de las uniones de los conductos o la incorpora-
ción de sistemas de riego podrían abaratar en gran medida el
coste global.
Por otro lado, cabe destacar que los condicionantes del solar
son claves a la hora de reducir o aumentar los costes de este
tipo de instalación. Factores como el tamaño, la topografía, la
posibilidad de acopio de tierras, el tipo de terreno, etc., pueden
hacer variar sensiblemente los costes.
Monitorización de los distintos
regímenes de ventilación
Tras las mediciones realizadas con los distintos regímenes de
ventilación adoptados se extrajeron las siguientes conclusiones:
15. La inercia térmica del edificio se demuestra eficaz a la hora
de atemperar la onda térmica exterior. Incluso en un régimen
de ventilación continuo, el efecto atemperante de la masa del
edificio produce una reducción importante del diferencial diario
de temperaturas en el interior de éste pasando de 5ºC (diferen-
cial de temperaturas exterior) a apenas 2,5ºC. Esta reducción
de la onda térmica es especialmente interesante en períodos de
altas temperaturas ya que provoca un descenso de 2,5ºC de la
temperatura máxima interior.
16. Se demuestra la importancia del régimen de ventilación en
el edificio.
Si se analiza el gráfico 11 se observa la importante influencia que
tiene el régimen de ventilación en la temperatura interior. De las
tres estrategias testadas, la ventilación continua es la que pre-
senta mayores temperaturas interiores (entre los 29 y los 30ºC).
La temperatura media radiante obtenida es de 27,9ºC. La hume-
dad relativa durante el período de temperaturas máximas se sitúa
entre el 55 y 60%. La temperatura de sensación resultante es de
28,3ºC, con una sensación térmica global muy cálida y un porcen-
taje de insatisfechos del 93% sólo con velocidades de aire interior
muy altas (4 m/s) puede reducirse el porcentaje hasta el 10%.
Con el régimen de ventilación nocturna se observa una reduc-
ción de las temperaturas máximas, situándose entorno los 28ºC.
La temperatura media radiante apenas se reduce con respecto
al apartamento anterior: 27,6ºC. La humedad relativa durante el
período de temperaturas máximas está entre el 55 y 60%.
Estas condiciones se sitúan en la franja de la zona de confort de
los diagramas de Olgyay y Givoni pese a que quedan fuera en las
horas de mayor temperatura de no fomentarse la recirculación
del aire interior.
La temperatura de sensación es de 27,1ºC en ausencia de viento
pese a que puede disminuir hasta los 25,1ºC con velocidades de
57
La temperatura mitjana radiant obtenguda amb un règim de ventilació nocturna
és de 27,6ºC.
Amb ventilació mecànica nocturna la temperatura interior radiant descendeix fins
als 26,5ºC.
Es demostra amb això l’efectivitat de la ventilació mecànica per millorar l’inter-
canvi convectiu ja que fomenta l’acumulació de fred en l’interior de l’edifici.
18. L’efecte refrigerant del moviment de l’aire es revela de nou indispensable per
al manteniment del confort. No és possible mantenir-lo en les hores de major ca-
lor amb cap de les estratègies de ventilació testades sense la incorporació d’algun
element recirculador de l’aire que permeti la refrigeració directa dels ocupants.
Monitoratge hivernal
19. És possible la utilització del sistema de conductes enterrats per al preescal-
fament de l’aire de ventilació a l’hivern. El sistema de ventilació mecànica es pot
utilitzar com a mecanisme de condicionament tèrmic, reduint les càrregues de
calefacció. Com es pot observar en el gràfic 12, els conductes extreuen 400 m3/h
d’aire a 14ºC, temperatura superior, en tot moment, a la temperatura exterior.
L’aire extret de les galeries seria igualment efectiu per a la seva renovació, mal-
grat que per això s’hauria de dotar la galeria d’entrades d’aire de cabal constant
que substituïssin de forma controlada l’aire de ventilació per aire exterior.
20. És necessari un suport mecànic per al repartiment de l’energia captada en les
distintes orientacions de les galeries. Els mesuratges realitzats en les distintes
orientacions de la planta primera mostren diferències de temperatures entre 2 i
3ºC entre les orientacions sud i est. Aquesta diferència s’incrementa fins uns 5ºC
quan la radiació incideix sobre la façana sud. Recirculadors mecànics d’aire per-
metrien el repartiment de les calories i l’equilibri en l’acumulació energètica.
Aquest texte forma part de la tesi « El movimineto del aire como condicionante de diseño arquitectónico », relitzada per Luís Velasco. Durant el pròxim any 2009
es publicarà íntegrament per la Fundación UPC.
Nota
* Mat Santamouris, D. Asimakopoulus (Editores).
Passive cooling of buildings. James&James. Londres, 1996. Pag. 384
aire de 1,5 m/s (velocidad rápida de un ventilador de techo) con
un porcentaje de insatisfechos del 27%.
Los mejores resultados se obtienen con la ventilación mecá-
nica nocturna. La temperatura máxima interior es de 27,5ºC y
la temperatura media radiante se reduce hasta los 26,5ºC. La
humedad relativa durante el período de temperaturas máximas
está entre el 55 y 60%. Dichas condiciones están dentro de las
envolventes de confort de Olgyay y Givoni.
La evaluación de la temperatura de sensación es de 26,5ºC en au-
sencia de viento pudiendo reducirse hasta los 24,4ºC con velocida-
des de 1,5 m/s y un porcentaje de insatisfechos de apenas el 15%.
El régimen de ventilación y la toma de datos se han manteni-
do durante apenas quince días, tras estar los apartamentos
acumulando calor durante todo el verano. Cabrían esperar, de
prolongarse el régimen de ventilación, diferencias aún mayo-
res entre las distintas estrategias gracias a la acumulación de
frigorías en la inercia térmica del edificio en los apartamentos
dotados de ventilación nocturna.
17. La incorporación de ventiladores incide en gran medida en
la reducción de la temperatura radiante de los paramentos. Las
mediciones de temperatura superficial realizadas el día 27 de
agosto de 2004 nos muestran diferencias sustanciales entre los
distintos apartamentos testados.
La temperatura media radiante obtenida con un régimen de ven-
tilación nocturna es de 27,6ºC.
Con ventilación mecánica nocturna la temperatura interior ra-
diante desciende hasta los 26,5ºC.
Se demuestra con ello la efectividad de la ventilación mecánica
para mejorar el intercambio convectivo ya que fomenta la acu-
mulación de frío en el interior del edificio.
18. El efecto refrigerante del movimiento del aire se revela de
nuevo indispensable para el mantenimiento del confort. No es
posible mantenerlo en las horas de mayor calor con ninguna de
las estrategias de ventilación testadas sin la incorporación de
algún elemento recirculador del aire que permita la refrigera-
ción directa de los ocupantes.
Monitorización invernal
19. Es posible la utilización del sistema de conductos enterrados
para el precalentamiento del aire de ventilación en invierno. El
sistema de ventilación mecánica puede emplearse como meca-
nismo de acondicionamiento térmico, reduciendo las cargas de
calefacción. Como puede observarse en el gráfico 12, los con-
ductos extraen 400 m3/h de aire a 14ºC, temperatura superior,
en todo momento, a la temperatura exterior. El aire extraído de
las galerías sería igualmente efectivo para su renovación, pese a
que para ello debería dotarse a la galería de entradas de aire de
caudal constante que sustituyeran de forma controlada el aire
de ventilación por aire exterior.
20. Es necesario un apoyo mecánico para el reparto de la ener-
gía captado en las distintas orientaciones de las galerías. Las
mediciones realizadas en las distintas orientaciones de la planta
primera muestran diferencias de temperaturas de entre 2 y 3ºC
entre las orientaciones sur y norte. Esta diferencia se incremen-
ta hasta 5ºC cuando la radiación incide sobre la fachada sur.
Recirculadores mecánicos de aire permitirían el reparto de las
calorías y el equilibrio en la acumulación energética.
58
L’entorn construït i la qualitat de vida
L’entorn és una variable que incideix sobre les conductes personals i
socials, especialment quan es parla de l’entorn construït, dels aspectes
psicoambientals i dels processos d’interacció social a ambients institu-
cionals (escoles, residències, hospitals...). L’ambient físic té implicaci-
ons per a la vida de les persones; amb la producció de relacions causals
entre el medi ambient i la conducta, les actituds i els sentiments.
Les característiques especials de les persones majors aconsellen pen-
sar en espais adaptats a les seves necessitats físiques i psicosocials,
especialment les que fan referència a l’optimització de l’accessibili-
tat. Les dificultats de moviment i el deteriorament de les capacitats
sensorials habituals en aquest grup de població demanen el disseny
d’accessos apropiats, en els quals preval la supressió de les barreres
arquitectòniques, les senyalitzacions ben visibles, etc.
Els ambients acollidors faciliten l’apropiació de l’espai, proporcionen
una percepció de control del medi que contribueixen a disminuir algu-
nes de les condicions en les quals s’acostumen a trobar les persones
majors (pèrdua de motivació, abandonament, absència de responsabi-
litat...) Per tant, cal preveure que l’edificació fomenti i faciliti les inte-
raccions socials i ajudi a mantenir la xarxa social i la convivència.
APROXIMACIÓ SOCIAL AL PROJECTE
APROXIMACIÓN SOCIAL AL PROYECTO
El entorno construido y la calidad de vida
El entorno es una variable que incide sobre las con-
ductas personales y sociales, especialmente cuando
se habla del entorno construido, de los aspectos psi-
coambientales y de los procesos de interacción social
en ambientes institucionales (escuelas, residencias,
hospitales...). El ambiente físico tiene implicaciones en
la vida de las personas; con la producción de relaciones
causales entre el medio ambiente y la conducta, las ac-
titudes y los sentimientos.
Las características especiales de las personas mayores
aconsejan pensar en espacios adaptados a sus necesi-
dades físicas y psicosociales, especialmente las que ha-
cen referencia a la optimización de la accesibilidad. Las
dificultades de movimiento y el deterioro de las capaci-
dades sensoriales habituales en este grupo de pobla-
ción piden el diseño de accesos apropiados, en los que
prevalece la supresión de las barreras arquitectónicas,
las señalizaciones bien visibles, etc.
Los ambientes acogedores facilitan la apropiación del
espacio, proporcionan una percepción de control del
medio que contribuyen a disminuir algunas de las con-
diciones en las que suelen encontrarse las personas
59
La gent gran, canvis associats
L’increment progressiu del nombre de persones de més edat en re-
lació amb els altres sectors ens du a parlar de l’envelliment de la
població, un dels trets que caracteritzen la societat occidental actual
i que genera importants repercussions a diferents àmbits: sanitari,
laboral, social, comunitari, i en el cas que ens ocupa, sobre l’arqui-
tectura, el disseny d’edificis, i la integració d’aquests a la zona en què
es construeix.
Ens trobam davant una nova realitat que es caracteritza per transfor-
macions en l’estructura familiar, en el rol de la dona i en l’augment de
la mobilitat social i geogràfica.
L’Institut Nacional d’Estadística ens anuncia la importància demogràfi-
ca de la gent gran a les Illes Balears. D’acord amb les dades de gener
de 2007, el 13,50 % de la població, és a dir 139.082 persones, té 65 o
més anys.
Un perfil de població que evoluciona
Actualment, les persones majors constitueixen un grup cada ve-
gada més actiu i amb un major nivell d’estudis. L’envelliment pro-
gressiu de la població és un fet tangible que comença a tenir con-
seqüències no tan sols en els aspectes econòmics i polítics de la
vida, sinó també en els socials. És freqüent que aquest col·lectiu
se senti desubicat i no aconsegueixi adaptar-se adequadament a
les noves situacions socials que experimenten per no desenvolu-
par el rol tradicional que venia representant a la nostra societat
i en el qual, fonamentalment, era transmissor de valors, costums
i coneixements diversos. Per tot això, cal generar alternatives als
models arquitectònics tradicionals de residències per a gent gran,
tot tenint en compte que l’objectiu ha de ser afegir vida als anys i
no tan sols anys a la vida.
El pis tutelat és una figura que presenta diferents innovacions en l’aten-
ció envers aquest grup de població i que fomenta no tan sols la millora
de la seva qualitat de vida, sinó que també planteja un enfocament nou
del context en el qual es construeix, la zona de la ciutat i el paisatge
urbà.
L’edifici que es presenta esdevé un punt d’inflexió en relació amb les
polítiques d’atenció i cura de la gent gran.
Joan Amer Serra, psicòleg
mayores (pérdida de motivación, abandono, ausencia
de responsabilidad...) Por tanto, se debe prever que la
edificación fomente y facilite las interacciones sociales y
ayude a mantener la red social y la convivencia.
Las personas mayores, cambios asociados
El incremento progresivo del número de personas de
más edad en relación con los otros sectores nos permite
a hablar del envejecimiento de la población, uno de los
rasgos que caracterizan la sociedad occidental actual
y que genera importantes repercusiones en diferentes
ámbitos: sanitario, laboral, social, comunitario, y en el
caso que nos ocupa, sobre la arquitectura, el diseño de
edificios, y su integración en la zona en la que se cons-
truye.
Nos encontramos ante una nueva realidad que se carac-
teriza por transformaciones en la estructura familiar, en
el rol de la mujer y en el aumento de la movilidad social
y geográfica.
El Instituto Nacional de Estadística nos anuncia la impor-
tancia demográfica de la gente mayor en las Islas Balea-
res. De acuerdo con los datos de enero de 2007, el 13,50 %
de la población, es decir 139.082 personas, tiene 65 años
o más.
Un perfil de población que evoluciona
Actualmente, las personas mayores constituyen un
grupo cada vez más activo y con un mayor nivel de es-
tudios. El envejecimiento progresivo de la población es
un hecho tangible que empieza a tener consecuencias
no tan sólo en los aspectos económicos y políticos de la
vida, sino también en los sociales. Es frecuente que este
colectivo se sienta desubicado y no consiga adaptarse
adecuadamente a las nuevas situaciones sociales que
experimentan por no desarrollar el rol tradicional que
venían representando en nuestra sociedad, en la que,
fundamentalmente, era transmisor de valores, costum-
bres y conocimientos diversos. Por todo ello, se tienen
que generar alternativas a los modelos arquitectónicos
tradicionales de residencias para gente mayor, teniendo
en cuenta que el objetivo tiene que ser añadir vida a los
años i no sólo años a la vida.
El piso tutelado es una figura que presenta diferentes
innovaciones en la atención hacia este grupo de pobla-
ción y que fomenta no tan sólo la mejora de su calidad
de vida, sino que también plantea un nuevo enfoque del
contexto en el que se construye, la zona de la ciudad y
el paisaje urbano.
El edificio que se presenta supone un punto de inflexión
en las políticas de atención y cuidado de la gente mayor
Joan Amer Serra, psicólogo
60
COMENTARIO
Si algo acumula este edificio (además de inercia térmica) es
un gran afecto al usuario y atención a los intereses genera-
les, que es la mejor vía para llegar, como aquí sucede, a la
buena arquitectura.
Propone un estudiado equilibrio entre la justa y confortable
superficie privada y la rica oferta de espacios complemen-
tarios: extensión de la vivienda a un exterior controlado cli-
máticamente, galerías que son anchos paseos ajardinados,
lugares de encuentro o de tranquila deambulación, patios
arbolados y porches que enmarcan el entorno urbano, dota-
ción de servicios que facilitan la vida diaria, y un largo etcé-
tera. Todo ello solucionado con un apurado diseño de todos
los elementos, que subraya la coherencia y valor arquitectó-
nico de la propuesta.
Esta obra construye un buen marco para un periodo de la
vida en el que la intimidad, liberada de bagaje innecesario,
puede desear combinarse con la compañía de otros. Habla
de madurez social y de libertad individual.
Es tanta la inercia acumulada, que ha sobrevivido a gran-
des amputaciones producidas por una pésima gestión de la
administración. Se han privatizado espacios comunes fun-
damentales, patios, porches, se han mutilado sistemas de
refrigeración pasiva que se habían construido.
A pesar de ello, la calidad de vida que ofrece el edificio se man-
tiene viva y la alegría que produce en sus ocupantes se refleja,
en mil colores, en el entorno que les queda a las viviendas.
Xisco Pizà, Sé Duch, Iciar de Basterrechea
COMENTARISi alguna cosa acumula aquest edifici (a més d’inèrcia tèrmica) és un
gran afecte per l’usuari i atenció als interessos generals, que és la millor
via per arribar, com aquí succeeix, a la bona arquitectura.
Proposa un equilibri estudiat entre la justa i confortable superfície pri-
vada i la rica oferta d’espais complementaris: extensió de l’habitatge a
un exterior controlat climàticament, galeries que són amplis passejos
enjardinats, llocs de trobada o de tranquil vagar, patis arbrats i porxos
que emmarquen l’entorn urbà, dotació de serveis que faciliten la vida
diària, i un llarg etcètera. Tot plegat solucionat amb un disseny apurat
de tots els elements, que subratlla la coherència i valor arquitectònic de
la proposta.
Aquesta obra construeix un bon marc per un període de la vida en què la
intimitat, alliberada de bagatge innecessari, pot desitjar combinar-se amb
la companyia d’altres. Parla de maduresa social i de llibertat individual.
És tanta la inèrcia acumulada, que ha sobreviscut a grans amputacions
produïdes per una pèssima gestió de l’administració. S’han privatitzat
espais comuns fonamentals, patis, porxos, s’han simulat sistemes de
refrigeració passiva que s’havien construït.
Malgrat tot això, la qualitat de vida que ofereix l’edifici es manté viva i
l’alegria que produeix en els seus ocupants es reflecteix, en mil colors,
en l’entorn que queda als habitatges.
Xisco Pizà, Sé Duch, Iciar de Basterrechea
62
38 PISOS TUTELATS PER A PERSONES MAJORS
Situació: Parcel·la 11, MC 0378859, Son Rossinyol, PALMA DE MALLORCA
Data de projecte: Gener 2002
Data de construcció: Juny 2005
Arquitectes:
ANA GARCÍA PERAIRE
MARÍA ANTONIA GARCÍAS ROIG
GABRIEL GOLOMB MAPELMAN
ÁNGEL HEVIA ANTUÑA
LUIS VELASCO ROLDÁN
Col·laboradors:
MARIA MONCADAS DARDER, delineant
JOAQUÍN ANTUÑA BERNARDO, arquitecte estructura
JUAN JOSÉ MORÁN, arquitecte
CRISTINA SÁENZ DE MIERA PRENDES, diplomada en treball social
GORI SALVÀ RECHE, fotògraf
JOSÉ MARCO, físic modelització tèrmica
VÍCTOR MORENO, arquitecte modelització lumínica
Promotor: INSTITUT BALEAR DE L’HABITATGE. IBAVI
Contractista: CONSTRUCTORA SAN JOSÉ
Superfície construïda: 3442,75 m2
Finançament: Públic
38 PISOS TUTELADOS PARA PERSONAS MAYORES
Situación: Parcela 11, MC 0378859, Son Rossinyol,
PALMA DE MALLORCA
Fecha de proyecto: Enero 2002
Fecha de construcción: Junio 2005
Arquitectos:
ANA GARCÍA PERAIRE
MARÍA ANTONIA GARCÍAS ROIG
GABRIEL GOLOMB MAPELMAN
ÁNGEL HEVIA ANTUÑA
LUIS VELASCO ROLDÁN
Colaboradores:
MARIA MONCADAS DARDER, delineante
JOAQUÍN ANTUÑA BERNARDO, arquitecto estructura
JUAN JOSÉ MORÁN, arquitecto
CRISTINA SÁENZ DE MIERA PRENDES, diplomada en trabajo social
GORI SALVÀ RECHE, fotógrafo
JOSÉ MARCO, físico modelización térmica
VÍCTOR MORENO, arquitecto modelización lumínica
Promotor: INSTITUTO BALEAR DE LA VIVIENDA. IBAVI
Contratista: CONSTRUCTORA SAN JOSÉ
Superficie construida: 3.442,75 m2
Financiación: Pública
63
Premis i reconeixements
Primer premi concurs avantprojecte «pisos tutelats per a persones majors»,
IBAVI (octubre 2000).
Premi «millor idea d’innovació en arquitectura amb criteris de desenvolupament
sostenible» Fundació IBIT, Govern Balear (juny 2006).
Premis d’Arquitectura de Mallorca 2004/06, apartat habitatge plurifamiliar, Col·legi
Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears, COAIB (setembre 2007).
Premi Ciutat de Palma «Guillem Sagrera» d’Arquitectura 2007, Ajuntament de
Palma (gener 2008).
Edifici seleccionat per representar Espanya en el seu pavelló en el Sustainable
Building SB08 Conference, Melbourne, Austràlia (setembre 2008).
Edifici seleccionat per iiSBE-Espanya (International Initiative for Sustainable Buil-
ding Environment), per presentar l’eina SBTOOL-VERDE. SB Challenge, Sustaina-
ble Building SB08, Conference, Melbourne, Austràlia (setembre 2008).
Publicacions i exposicions
La nova arquitectura de l´habitatge públic, publicació IBAVI (2003).
Edifici seleccionat per formar part del llibre blanc que sobre habitatge de protec-
ció oficial edità el Consell Superior dels Col·legis Superiors d’Arquitectes d’Es-
panya (2004).
Revista del Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya núm. 168 (2004).
Edificació sostenible. Bones pràctiques. Associació Espanyola de Promotors Pú-
blics d’Habitatge i Sòl (2005).
Exposició «Habitar el present, societat, ciutat, tecnologia i recursos» Nous Minis-
teris, Madrid (2007).
Catàleg «Habitar el Presente. Vivienda en España: sociedad, ciudad, tecnología y
recursos», editat pel Ministeri d’Habitatge i la Fundació UPC, Madrid (2007).
Web ECOURBANO, portal promogut pel Ministeri d’Habitatge destinat a divulgar
projectes destacats en l’àmbit de la sostenibilitat, Sala Zuazo, Nous Ministeris,
Madrid (2008).
Revista del Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes de Espanya núm. 181 (2008).
Vivienda y sostenibilidad en España. Volumen II. Editorial Gustavo Gili (2008).
Exposició «Green architecture, 16 contemporary projects SPAIN, ICEX, CSCAE»
Sustainable Building, SB08 Conference, Melbourne, Austràlia (setembre 2008).
Catàleg Green architecture, 16 contemporary projects SPAIN, ICEX , CSCAE (se-
tembre 2008).
Ponències
Mestratge en Energies Renovables: Aplicacions en l’Edificació. Universitat Inter-
nacional d’Andalusia. Seu Iberoamericana Santa María de la Rábida (Huelva, juny
2003, maig 2005 i novembre 2007).
FÒRUM ARCA. Arquitectura i qualitat de vida. Jornades organitzades pel Consell
Superior dels Col·legis d’Arquitectes d’Espanya (CSCAE) i el Col·legi Oficial d’Ar-
quitectes de Madrid (COAM)
(Madrid, 26-28 d’octubre 2005).
I Jornades sobre arquitectura bioclimàtica i sostenibilitat. Govern Balear (Palma,
juny 2005).
CLIMAMED 2007. Congrés Mediterrani de Climatització (Gènova, 2007).
Green Architecture Spain. Jornades d’Arquitectura Espanyola. Sustainable Buil-
ding SB08 Conference, Melbourne, Austràlia (setembre 2008).
Presentació de l’edifici SB Challenge, Sustainable Building SB08 Conference,
Melbourne, Austràlia (setembre 2008).
Premios y reconocimientos
Primer premio del concurso anteproyecto «pisos tutelados para per-
sonas mayores», IBAVI (octubre 2000).
Premio a la «mejor idea de innovación en arquitectura con criterios de
desarrollo sostenible» Fundación IBIT, Gobierno Balear (junio 2006).
Premios de Arquitectura de Mallorca 2004/06, apartado Vivienda Plurifa-
miliar, Colegio Oficial de Arquitectos de las Islas Baleares, COAIB (sep-
tiembre 2007).
Premio Ciudad de Palma «Guillem Sagrera» de Arquitectura 2007,
Ayuntamiento de Palma (enero 2008).
Edificio seleccionado para representar a España en su pabellón en el
Sustainable Building SB08 Conference, Melbourne, Australia (sep-
tiembre 2008).
Edificio seleccionado por iiSBE-España (International Initiative for
Sustainable Building Environment) para presentar la herramienta
SBTOOL-VERDE. SB Challenge, Sustainable Building SB08, Confe-
rence, Melbourne, Australia. (Septiembre 2008)
Publicaciones y exposiciones
La nova arquitectura de l´habitatge públic, publicación IBAVI (2003)
Edificio seleccionado para formar parte del libro blanco que sobre vi-
vienda de protección oficial editó el Consejo Superior de los Colegios
de Arquitectos de España (2004).
Revista del Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España
nº 168 (2004).
Edificación sostenible. Buenas prácticas. Asociación Española de
Promotores Públicos de Vivienda y Suelo (2005).
Exposición «Habitar el Presente, sociedad, ciudad, tecnología y re-
cursos» Nuevos Ministerios, Madrid (2007).
Catálogo «Habitar el Presente. Vivienda en España: sociedad, ciu-
dad, tecnología y recursos» editado por el Ministerio de Vivienda y la
Fundación UPC, Madrid (2007).
Web ECOURBANO, portal promovido por el Ministerio de Vivienda
destinado a divulgar proyectos destacados en el ámbito de la soste-
nibilidad, Sala Zuazo, Nuevos Ministerios, Madrid (2008).
Revista del Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España
nº 181 (2008).
Vivienda y sostenibilidad en España. Volumen II. Editorial Gustavo
Gili (2008).
Exposición «Green architecture, 16 contemporary projects SPAIN,
ICEX, CSCAE», Sustainable Building, SB08 Conference, Melbourne,
Australia (septiembre 2008).
Catálogo Green architecture, 16 contemporary projects SPAIN, ICEX,
CSCAE (septiembre 2008).
Ponencias
Maestría en «Energías Renovables: Aplicaciones en la Edificación».
Universidad Internacional de Andalucía. Sede Iberoamericana Santa
María de la Rábida (Huelva, junio 2003, mayo 2005 y noviembre 2007).
FORO ARCA. Arquitectura y calidad de vida. Jornadas organizadas
por el Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España
(CSCAE) y el Colegio Oficial de Arquitectos de Madrid (COAM)(Madrid,
26-28 de octubre 2005).
I Jornadas sobre arquitectura bioclimática y sostenibilidad. Gobierno
Balear (Palma, junio 2005).
CLIMAMED 2007. Congreso Mediterráneo de Climatización (Génova,
2007).
Green Architecture Spain. Jornadas de Arquitectura Española. Sustaina-
ble Building SB08 Conference, Melbourne, Australia. (Septiembre 2008)
Presentación del edificio SB Challenge, Sustainable Building SB08
Conference, Melbourne, Australia (septiembre 2008).
64
Gabriel Golomb Mapelman
Mar del Plata 1961
Obté el títol d’arquitecte per la FAU UNM-
DP, Argentina, en 1986. Essent estudi-
ant, col·labora, junt amb el seu company
Santiago Cocetta, en l’estudi del seu pare,
Miguel Golomb, i com a ajudant en les cà-
tedres de Comunicació Visual II i Projectes
I. En 1986 es trasllada a Espanya. Forma
el seu primer estudi en 1987 junt amb l’ar-
quitecte Tomás Rosa a Sevilla, on completa
els cursos de doctorat a l’ETSAS. En 1990
fixa la seva residència a Mallorca. Ha for-
mat equip amb els arquitectes Ángel García
de Jalón, Carlos Anselmino i amb A4sc
(Golomb,Hevia,Morán). Participant actiu en
concursos d’arquitectura, s’ha especialitzat
com a dissenyador de muntatges exposi-
tius i arquitectura efímera, desenvolupant
projectes en col·laboració amb Tatum i Go-
tan produccions. Durant tres anys ha sigut
professor de Muntatges Efímers a l’Escola
Superior de Disseny. Des de 1997 fa feina en
societat amb l’arquitecte Ángel Hevia.
Gabriel Golomb Mapelman
Mar del Plata 1961
Obtiene el título de arquitecto por la FAU UNMDP,
Argentina, en 1986. Siendo estudiante, colabora,
junto a su compañero Santiago Cocetta, en el es-
tudio de su padre, Miguel Golomb, y como ayudan-
te en las cátedras de Comunicación Visual II y Pro-
yectos I. En 1986 se traslada a España. Forma su
primer estudio en 1987 junto al arquitecto Tomás
Rosa en Sevilla, donde completa los cursos de
doctorado en la ETSAS. En 1990 fija su residencia
en Mallorca. Ha formado equipo con los arquitec-
tos Ángel García de Jalón, Carlos Anselmino y con
A4sc (Golomb,Hevia,Morán). Participante activo
en concursos de arquitectura, se ha especializado
como diseñador de montajes expositivos y arqui-
tectura efímera, desarrollando proyectos en cola-
boración con Tatum y Gotan produccions. Durante
tres años ha sido profesor de Montajes Efímeros
en la Escuela Superior de Diseño. Desde 1997 tra-
baja en sociedad con el arquitecto Ángel Hevia.
Ángel Hevia Antuña
1955
Cursa els seus estudis a l’ETSAM entre 1972
i 1985, on fou alumne de J. M. López-Peláez
i va tenir per companys, entre molts altres,
a: Agus, Gus, Isabela, el Pico, Eloy, Quique,
Julito, Carlos, Patricia, etc. Participa a finals
dels anys 70 a la revista El ecologista. En
1987 es trasllada a Mallorca, on coneix a F.
Climent amb qui col·labora a la revista D´A
del COAIB junt amb M. Lucena. Comparteix
estudi professional amb Juan José Morán,
comença a fer feina amb Maria Moncadas
i a col·laborar habitualment amb Joaquín
Antuña. Des de 1997 treballa amb l’arqui-
tecte Gabriel Golomb en la societat «A4sc»,
a partir de 2002 amb Luís Velasco, en unió
de fet, i actualment també comparteix ofici-
na i projectes de paisatge amb l’arquitecta
paisatgista Bel Riera.
Ángel Hevia Antuña
1955
Cursa sus estudios en la ETSAM entre 1972 y 1985,
donde fue alumno de J. M. López-Peláez y tuvo por
compañeros, entre otros muchos, a: Agus, Gus,
Isabela, el Pico, Eloy, Quique, Julito, Carlos, Patri-
cia, etc. Participa a finales de los años 70 en la re-
vista El ecologista. En 1987 se traslada a Mallorca,
donde conoce a F. Climent con el que colabora en
la revista D´A del COAIB junto a M. Lucena. Com-
parte estudio profesional con Juan José Morán,
comienza a trabajar con Maria Moncadas y a co-
laborar habitualmente con Joaquín Antuña. Desde
1997 trabaja con el arquitecto Gabriel Golomb en
la sociedad «A4sc», a partir de 2002 con Luís Ve-
lasco, en unión de hecho, y actualmente también
comparte oficina y proyectos de paisaje con la ar-
quitecta paisajista Bel Riera.
Per desembre de 2004 el mateix equip, format de
nou per a l’ocasió, participa en el concurs d’avant-
projectes per a la construcció del nou col·legi pú-
blic d’educació infantil i primària d’Inca. Obté el
primer premi entre les 93 propostes presentades.
En diciembre de 2004 el mismo equipo, formado de nuevo
para la ocasión, participa en el concurso de anteproyectos
para la construcción del nuevo colegio público de educa-
ción infantil y primaria de Inca. Obtiene el primer premio
entre las 93 propuestas presentadas.
65
María Antonia Garcías Roig
Inca, Mallorca 1973
Obté el títol d’arquitecta per l’ETSAV l’any
2001 amb qualificació d’excel·lent pel pro-
jecte de fi de carrera «Cementeri+Tanatori
a Biniamar». El 2003 cursa el màster en
«Disseny i Restauració d’Estructures Ar-
quitectòniques» de la Fundació UPC. Des
de l’any 2001 es dedica a l’exercici lliure de
la professió, alternat amb altres feines. Als
primers anys com a arquitecta en el Pro-
grama d’Equipaments Urbans de l’Ajunta-
ment de Palma. Des de 2003 comparteix
estudi amb Ana García Peraire. A l’abril de
2004 entra a formar part de l’Àrea Tècnica
del Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes
Balears i des d’octubre de 2008 fa feina
com a directora del Departament Tècnic de
l’Institut Balear de l’Habitatge. L’edifici al
qual es dedica aquesta publicació fou el seu
primer concurs i el seu primer projecte.
María Antonia Garcías Roig
Inca, Mallorca 1973
Obtiene el título de arquitecta por la ETSAV en
2001 con calificación de sobresaliente por el pro-
yecto de fin de carrera «Cementerio+Tanatorio en
Biniamar». En 2003 cursa el máster en «Diseño y
Restauración de Estructuras Arquitectónicas» de
la Fundación UPC. Desde el año 2001 se dedica al
ejercicio libre de la profesión, alternado con otros
trabajos. En los primeros años como arquitecta en
el Programa de Equipamientos Urbanos del Ayun-
tamiento de Palma. Desde 2003 comparte estudio
con Ana García Peraire. En abril de 2004 entra a
formar parte del Área Técnica del Colegio Oficial
de Arquitectos de las Islas Baleares y desde octu-
bre de 2008 trabaja como directora del Departa-
mento Técnico del Instituto Balear de la Vivienda.
El edificio al que se dedica esta publicación fue su
primer concurso y su primer proyecto.
Luis Velasco Roldán
Palma, Mallorca 1973
Obté el títol d’arquitecte per l’ETSAV en
1999. Es doctora en Arquitectura i Medi
Ambient l’any 2006 pel Departament de
Construccions Arquitectòniques de l’ET-
SAB. Exerceix lliurement la seva professió
des del 2000. Des de juny de 2004 forma
part de l’Àrea d’Instal·lacions de l’Oficina
Tècnica del Col·legi Oficial d’Arquitectes de
les Illes Balears. Participa des del 2003 com
a professor i tutor en el màster «d’Energi-
es renovables aplicables a l’edificació» de
la Universitat Internacional d’Andalusia. Ha
publicat nombrosos articles en revistes i ha
participat en congressos nacionals i inter-
nacionals relacionats amb la refrigeració
natural d’edificis. A l’any 2008 li fou conce-
dit el premi Medi Ambient del Consell de
Mallorca en la categoria d’investigació.
Luis Velasco Roldán
Palma, Mallorca 1973
Obtiene el título de arquitecto por la ETSAV en
1999. Se doctora en Arquitectura y Medio Ambien-
te en el año 2006 por el Departamento de Cons-
trucciones Arquitectónicas de la ETSAB. Ejerce
libremente su profesión desde el año 2000. Desde
junio de 2004 forma parte del Área de Instalacio-
nes de la Oficina Técnica del Colegio Oficial de
Arquitectos de las Islas Baleares. Participa desde
el año 2003 como profesor y tutor en el máster de
«Energías renovables aplicables a la edificación»
de la Universidad Internacional de Andalucía. Ha
publicado numerosos artículos en revistas y ha
participado en congresos nacionales e interna-
cionales relacionados con la refrigeración natural
de edificios. En el año 2008 le fue concedido el
premio Medi Ambient del Consell de Mallorca en
la categoría de investigación.
Ana García Peraire
València 1973
Arquitecta per l’ETSAV l’any 2001. Estudiant
Erasmus a l’Arkitekturskolan, Kungl Tekniska
Högskolan d’Estocolm el 1999. Les pràctiques
professionals les du a terme a l’estudi d’Alber-
to de Salas, col·laborant en projectes d’exe-
cució de Carlos Ferrater (2000). S’interessa
per l’àmbit de la restauració del patrimoni i
cursa el postgrau en «Restauració arquitec-
tònica: De l’anàlisi constructiva–estructural a
les tecnologies d’intervenció» de la Fundació
UPC (2003) i el màster en «Patrimoni Cultural:
investigació i gestió» de la UIB (2007-09). Des
del 2001 compagina l’activitat professional lli-
beral i a l’Administració a l’Institut d’Estratègia
Turística, on coredacta, entre altres projectes:
«Quarter d’Intendència (Palma)» i «Centre
d’Interpretació de Son Real (Santa Margali-
da)». Des del 2003 comparteix estudi amb Ma-
ría Antonia Garcías.
Ana García Peraire
Valencia 1973
Arquitecta por la ETSAV en 2001.Estudiante Erasmus
en la Arkitekturskolan, Kungl Tekniska Högskolan de
Estocolmo en 1999. Lleva a cabo las prácticas profe-
sionales en el estudio de Alberto de Salas, colabo-
rando en proyectos de ejecución de Carlos Ferrater
(2000). Se interesa por el ámbito de la restauración
del patrimonio y cursa el postgrado en «Restauración
arquitectónica: Del análisis constructivo–estructural
a las tecnologías de intervención» de la Fundación
UPC (2003) y el máster en «Patrimonio Cultural: in-
vestigación y gestión» de la UIB (2007-09) Desde el
2001 compagina la actividad profesional liberal y en
la Administración en el Instituto de Estrategia Turísti-
ca, donde coredacta, entre otros proyectos: «Cuartel
de Intendencia (Palma)» y «Centro de Interpretación
de Son Real (Santa Margalida)». Desde el 2003 com-
parte estudio con María Antonia Garcías.
67
EPÍLEG
Com un projecte més, els 38 pisos tutelats per a persones majors, se suma a una
llista coneguda, no escrita i de longitud imprecisa, d’edificis públics interromputs
prematurament. La que començà essent una idea pionera i arriscada acabà sot-
mesa per la desídia.
Actualment, la planta baixa destinada a donar suport social als inquilins dels pi-
sos -condició indispensable atès el caràcter reduït dels habitatges-, està ocupada
totalment per oficines completament alienes a l’ús previst. (PGOU Palma revisió
23/12/98/ EQ4a/AS, ús assistencial).
Aquesta imposició, a més de desvirtuar i menysprear l’ús planejat, impedeix el
gaudi físic del pati als usuaris, reordena l’accessibilitat de l’edifici per sortides
d’emergència i vulnera la llicència d’obres atorgada quant a superfície construï-
da, protecció d’incendis i compliment del decret sobre barreres arquitectòniques.
Aquest cúmul de contraindicacions inclou el sistema de refrigeració passiva, el
qual, tot i els bons resultats obtinguts al monitoratge, mai no s’ha posat en marxa.
Les dependències on es capta l’aire fresc s’ocupen com a arxiu.
No assolir el final d’un projecte, qualsevol projecte desitjat i treballat des d’una
implicació personal, minva energies, fa perdre la il·lusió, i el pitjor, avorta la possi-
ble comprovació d’un model sociomediambiental, l’orgull dels residents a gaudir-
lo i ser conscients d’aquest model, apropiant-se’l.
El jurat del premi cita a les conclusions, per unanimitat:
«...aprofitar l’ocasió per instar a l’òrgan competent que faci un esforç per recupe-rar l’esperit inicial del projecte...»
Tot i que lluny de les nostres possibilitats, avui encara és possible creure en
aquest esforç.
EPÍLOGO
Como un proyecto más, los 38 pisos tutelados para personas mayores, se suma a una lista conocida, no escrita y de longitud
imprecisa, de edificios públicos interrumpidos prematuramente.
La que comenzó siendo una idea pionera y arriesgada acabó so-
metida por la desidia.
En la actualidad, la planta baja destinada a dar soporte social a
los inquilinos de los pisos -condición indispensable dado el ca-
rácter reducido de las viviendas-, está ocupada en su totalidad
por oficinas totalmente ajenas al uso previsto. (PGOU Palma revi-
sión 23/12/98/ EQ4a/AS, uso asistencial).
Esta imposición, además de desvirtuar y menoscabar el uso pla-
neado, impide el disfrute físico del patio a los usuarios, reordena
la accesibilidad al edificio por salidas de emergencia y vulnera
la licencia de obras otorgada en cuanto a superficie construida,
protección de incendios y cumplimiento del decreto sobre barre-
ras arquitectónicas. Este cúmulo de contraindicaciones incluye
el sistema de refrigeración pasiva que a pesar de los buenos
resultados obtenidos en la monitorización, nunca se ha puesto
en marcha. Las dependencias donde se capta el aire fresco se
ocupan como archivo.
No alcanzar el final de un proyecto, cualquier proyecto anhelado
y trabajado desde una implicación personal, disminuye energías,
mella la ilusión y lo peor, aborta la posible comprobación de un
modelo socio-medioambiental, el orgullo de sus moradores a
disfrutarlo y ser conscientes de ese modelo, apropiándoselo.
Cita el jurado del premio por unanimidad en sus conclusiones:
«...aprovechar la ocasión para instar al órgano competente, que haga un esfuerzo por recuperar el espíritu inicial del proyecto...»
Aunque lejos de nuestras posibilidades, aún hoy es posible creer
en ese esfuerzo.
Edita
Ajuntament de Palma
Direcció
Ajuntament de Palma
Yolanda Garví
Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears
Federico Climent
Iciar de Basterrechea
Fotografies
Gori Salvà
Iciar de Basterrechea
Xisco Pizà
Sé Duch
Equip d’arquitectes autors del projecte
Textes
Dels signats, els seus autors
De la resta, l’equip d’arquitectes autors del projecte
Producció
marilénmayol.com
Correcció i traducció
Sílvia Ventayol
Impressió
Planogràfica Balear, SL.
DL PM-0000-2007