Les Termes Romanes de Sant Boi de Llobregat. Descoberta, recuperació i problemes de conservació actuals

Les Termes Romanes de Sant Boi de Llobregat Descoberta, recuperació i problemes de

conservació actuals

CONSERVACIÓ DE BENS CULTURALS

GEORGINA DRIEGUEZ MALLÉN

Curs 2014-2015

Niub: 16101223.

DNI: 47662760-K

Les Termes Romanes de Sant Boi de Llobregat Georgina Driéguez Mallén

1

Í NDEX

1. HISTÒRIA DE LA DESCOBERTA

Primers anys d’investigació històrica

Conservant i restaurant (1959-1967)

Decadència (1967-1973)

Les Termes en democràcia (1976-1998)

Pàgines: 3, 4, 5, 6, 7, 8

2. RECUPERACIÓ, CONSERVACIÓ I MUSEÏTZACIÓ

La intervenció de la Diputació de Barcelona (1989-1998)

Un nou edifici per protegir les Termes

Criteris d’intervenció

La restauració de les restes arqueològiques

Consolidació dels murs i conservació dels revestiments

Restauració dels mosaics

La creació d’un nou edifici de protecció

La museïtzació del conjunt arqueològic

Pàgines: 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15

3. PROBLEMES DE CONSERVACIÓ EN L’ACTUALITAT

Problemes principals

Filtracions d’aigua

La baixa capacitat d’aïllament tèrmic de l’edifici

Patologies detectades (Juny 2014)

Pàgines: 15, 16, 17, 18, 19, 20

4. PROPOSTES D’ACTUACIÓ

Damunt del conjunt arqueològic

Una millora per l’edifici

Pàgines: 21 i 22


2

5. BIBLIOGRAFIA

Llibres i articles

Informes tècnics

Pàgines: 23 i 24

6. ANNEX 1

Annex textual

Pàgines: 25 i 26

7. ANNEX 2

Annex gràfic: fotografies, imatges, mapes, gràfics i plànols

Pàgines: 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33 i 34


3

1. HÍSTÒ RÍA DE LA DESCÒBERTA

L’any 1953 a Sant Boi de Llobregat (Barcelona) es va fer una descoberta arqueològica

de gran importància: unes termes romanes. Ja des del moment que van ser

descobertes van ser àmpliament valorades. Avui en dia, es consideren les termes de

propietat privada més ben conservades de Catalunya i de les més importants de l’estat

Espanyol.

Les Termes Romanes de Sant Boi de Llobregat són uns banys pertanyents a una

propietat privada, una vil·la romana d’època del Baix Imperi. Van ser construïdes al

segle II dC, moment de màxima esplendor econòmica de la zona gràcies a la producció

vinícola, i van restar operatives fins el segle V dC.

Les termes de Sant Boi estaven formades per dos cossos d’edificació paral·lels. L’un

contenia les cambres fredes: l’Apodyteruium o vestidor i el Frigidarium i la cella

Piscinalis (la sala i la piscina freda). L’altre albergava les cambres calentes: Teydarium o

sala tèbia, sudatòrium o sala de bany de vapor i Caldarium o sala de bany calent. Sota

del Frigidarium es va localitzar un centre de producció d’àmfores durant els anys 30-20

del segle I aC. (Imatge 1)

S’ubiquen a l’Avinguda Maria Girona cantonada amb el carrer Hospital. (Imatge 2)

Es van conservar en unes bones condicions perquè al segle XVII s’hi va construir una

casa damunt. Es van localitzar, descobrir i excavar l’any 1953 gràcies a la troballa d’un

document i la interpretació d’aquest per part de l’historiador santboià Carles Martí i

Vila. L’excavació es va encetar a mans de Ramon Mas i Campderrós i va continuar a

mans de l’arqueòleg Josep de Calassanç Serra i Ràfols.

La Diputació de Barcelona, l’any 1959, per una millor conservació del conjunt va

promoure la construcció d’un edifici que les protegís. En el 1989 la mateixa institució

va intervenir en el conjunt fins que es va inaugurar oficialment l’edifici el dia onze de

setembre de 1998. A partir d’aquest moment es va dur a terme un procés de

museïtzació que ens porta fins als nostres dies.


4

Primers anys d’investigació històrica

L’historiador Carles Martí i Vilà (1898-1987) va ser un dels principals dinamitzadors de

la cultura local de Sant Boi. Va ser l’encarregat de la recuperació i ordenació de l’arxiu

parroquial de l’església de Sant Baldiri ajudant al professor Jordi Rubió i Balaguer.

Mentre realitzava aquestes tasques va trobar uns documents que li van cridar

l’atenció, fins al punt que els va publicar a la revista local “Navidad”1 l’any 1945, amb

un article titulat “El Archivo Parroquial Samboyano”. En aquest article es reproduïa

íntegrament un document de l’any 1826 redactat per Fra Pere Puig, prior superior del

convent de Pares Servites de la Vila. En aquest document es fa una extensa descripció

del Sant Boi del moment. A Carles Martí li cridà l’atenció una descripció que es va fer

del Carrer del Pont antigament anomenat Carrer de la Mezquita (Text 1)2 i

s’esmentava un paviment d’època medieval soterrat. La referència d’aquest paviment i

les poques referències del passat de la Vila3 apuntaven cap a l’existència d’unes restes

arqueològiques i això va empènyer a Martí a voler iniciar una investigació sobre el

tema.

Carles Martí i Ramón Mas (1911-1973), un paleta de Viladecans resident a Sant Boi, es

van conèixer a fruit de l’interès dels dos per la història i l’arqueologia. Trobem una

carta de Martí on parla de Mas i veiem com planegen la creació d’un “equip de treball”

i la seva disposició per excavar la zona comentada per trobar la mesquita. (Text 2)

També comenten la col·laboració de Josep Vergès el propietari de la casa on es

realitzarien les excavacions i la notificació de les futures excavacions a Jaume Ferrer,

l’alcalde i per tant, l’autoritat.

Així fou com es va iniciar l’excavació la primavera de 1953. Van trobar ja des de bon

inici un conjunt ceràmic, que fou degudament examinat per Agustí Duran i Sanpere4 i

1 La revista parroquial “Navidad” funcionà entre el 1940 i 1950 2 Veure Annex 1, on es reprodueixen tots els textos considerats importants per la comprensió completa del treball 3 L’única referència de la dominació sarraïna a la vila era l’ús del topònim Alcalà que es troba documentat durant el segle IX. 4 El professor Agustí Duran i Sanpere en aquells moments era Director del Institut Municipal d’Història de Barcelona.


5

va dictaminar que els fragments eren d’època Romana i per tant, no eren pas sarraïns

com s’havien pensat des d’un inici. (Imatge 3)

Seguint cronològicament, sabem que l’Octubre de 1953 es va posar en coneixement de

la Comisaria Provincial de Excavaciones Arqueológicas la troballa realitzada, ja que

tenim documentat un informe de l’alcalde (Text 3). La comissaria va respondre per

encoratjar als autors dels treballs a seguir investigant-hi.

L’any següent a la seva descoberta (1954) va aparèixer per primer cop una publicació

que parlava sobre el descobriment. El seu títol era “Trabajos para descobrir la

construcción romana llamada Mezquita” i la podem trobar a la Memòria de 1953 de la

“Comisión de Monumentos Históricos y Artísticos de la Provincia de Barcelona”. En

quest document informen de les troballes i, tot i que no comenten de què es tractava

(unes termes) ja fan referències a la possible funcionalitat de l’edifici al parlar de la

calefacció d’alguna sala. (Text 4).

Les primeres actuacions a nivell de conservació que es van realitzar van ser les obres

de consolidació de les edificacions modernes, per poder garantir la seguretat de les

troballes en el 1954. L’any següent es va fer una campanya intensiva d’excavació.

(Imatge 4) sabem que va ser llavors quan es van datar les restes entre el segles II i III

dC i es van identificar com a termes romanes. Es va demanar en aquest moment la

col·laboració de la Diputació de Barcelona i vista la importància de les troballes el

Ministerio de Governación va entregar el mateix any una subvenció destinada a la

reconstrucció parcial de les restes.

Tenim també imatges que documenten les primeres troballes de l’excavació (Imatge 5,

Imatge 6, Imatge 7).

El període entre 1959 i 1963 van ser uns anys molt difícils a nivell econòmic i polític, ja

que les subvencions que anaven demanant mai arribaven. Fins al punt que Serra i

Ràfols5, director de l’excavació en aquell moment, va pagar les excavacions de la seva

butxaca.

5 D’ara en endavant, ens referirem a l’arqueòleg Josep de Calassanç Serra i Ràfols com Serra i Ràfols


6

Conservant i restaurant (1959-1967)

Sabem que ja des del 1958 es parlava en diversos articles, entre ells un del diari

“Solidaridad Nacional”, d’un projecte de millora de l’accés a les restes arqueològiques

ja que aquestes havien estat incloses dins de la Ruta General Turística de España. Així

van nàixer localment un munt de itineraris culturals destinats a la promoció de la

ciutat, on un dels aspectes importants eren les Termes.

El 6 de juny de 1959 es va plantejar el primer projecte de conservació i restauració de

l’edifici termal. Aquest primer projecte va proposar actuacions conceptualment

actuals: reduir al mínim indispensable la restauració i tenint a la consolidació.

Desprès d’aquesta nova represa, sabem gràcies a algun dietari de Serra Ràfols que tant

Carles Martí, Ramon Mas i Serra i Ràfols van seguir excavant entre 1964 i 1967. Van

aconseguir una subvenció per construir un edifici descobriment de les restes, però

amb les 150.000 pessetes que els va facilitar la diputació només els va arribar per

cobrir el Frigidarium.

Entre 1964 i 1967 no hi ha documentació local sobre l’evolució de les obres i sabem

que s’inicia un període de decadència.

Decadència (1967-1973)

Com sabem, no hi ha documentació local sobre les obres, tot i això, gràcies als dietaris

d’excavació sabem que es van obrir 5 pous per la fonamentació de l’edifici.

L’any 1968, l’alcalde de la vila, Josep Milà va demanar a l’arquitecte municipal del

moment que fes una inspecció a la zona, doncs presentava problemes de seguretat.

L’any 1969 s’agreugen els problemes provocats per les pluges i el mateix alcalde escriu

a la Diputació per demanar que inverteixin en l’edifici de cobriment.

Entre el 1969 i el 1972, gràcies a la documentació local, sabem que per part de

l’ajuntament hi havia un interès per preservar les restes, interès que ja no compartien


7

les altres institucions. Es van realitzar informes i projectes amb pressupost de

realització però mai van arribar les subvencions necessàries.

El 20 de setembre del 1971 va tenir lloc una de les inundacions més importants a la

població, les quals van provocar desperfectes a tots nivells. Les inundacions van

provocar tants problemes que no es van preocupar per les Termes fins el 13 de març

de l’any següent i van començar unes obres6 que van durar fins el 1973. Va ser llavors

quan van decidir fer un mur de formigó per a sostenir el pis i el paviment del carrer

Hospital.

Desprès de la mort de Ramon Mas i de Serra i Ràfols a les Termes Romanes hi hagué

uns anys d’abandó total, durant els quals els actes de vandalisme es reiteraven

constantment. Es van malmetre tant les restes com les vitrines on s’exposaven els

materials que s’havien trobat durant les excavacions, molts dels quals, van

desaparèixer. (Imatge 5)

Les Termes en democràcia (1976-1998)

Amb una subvenció del Ministeri de Cultura, l’any 1981 l’arquitecte Joan Bassegoda i

Nonell va presentar un projecte per les Termes que consistia en la construcció d’uns

bancs de formigó en la part enlairada del jaciment. Aquest projecte no es va dur a

terme.

Per altre banda, sabem que l’any 1976 va néixer el Grup de Recerques Arqueològiques

a Sant Boi, el qual tenia l’objectiu d’investigar el passat de la Vila i difondre els

resultats de la seva investigació. Aquest grup va esdevenir molt reivindicatiu des del

punt de vista de la conservació del patrimoni històric de Sant Boi de Llobregat. Van

treballar des de l’inici per la recuperació, conservació i difusió de les Termes, la qual va

ser un dels seus principals projectes.

6 Durant les obres es va produir un accident mortal on va morir Ramon Mas el qual havia format part de la primera expedició i de la descoberta de les Termes.


8

L’any 1983, commemorant el desè aniversari de la mort de Ramon Mas, el Grup de

Recerques Arqueològiques van fer una exposició sobre les Termes romanes7 amb

l’objectiu de homenatjar a un dels descobridors de la troballa i també per difondre la

importància del conjunt arqueològic.

Tant el conjunt arqueològic, com l’edifici construït, com el solar on estava situat

estaven en aquells moments del tot abandonat. El solar de les termes havia esdevingut

un abocador de deixalles, hi havia brutícia producte del vandalisme i l’incivisme així

com acumulacions producte d’esllavissaments i runa procedent d’una casa contigua

enderrocada. Tota això es va netejar en profunditat durant el 1984, quan L’Ajuntament

va contractar gent en un Pla conta l’Atur.

Durant el mes de gener de 1986 es va portar a terme la campanya Vergonya Pública, la

qual va consistir en reivindicar el Patrimoni Arquitectònic local, de propietat municipal,

el qual estava malmès i abandonat. Es van penjar pancartes que duien escrites

“Vergonya pública” a l’edifici de les Termes Romanes i la Masia de Can Castellet8.

2. RECUPERACÍÒ , CÒNSERVACÍÒ Í MUSEÍ TZACÍÒ

La intervenció de la Diputació de Barcelona (1989-1989)

Entre el 1989 i el 1992 es van realitzar les excavacions arqueològiques pertinents en la

part intacta de l’edifici termal. La direcció de les obres va anar a càrrec d’Alberto López

i d’Inmaculada Estany. Desprès de l’excavació i l’actuació damunt de les restes es va

construir l’edifici de protecció de les Termes, que havia de cobrir tot el jaciment.

7 L’exposició es va emplaçar a la Torre del Sol i va tenir tant d’èxit que es va prorrogar durant diversos mesos. 8 Avui en dia la Masia de Can Castellet és l’Escola de Música Municipal.


9

L’edifici es va acabar el 1996, i es va realitzar la adequació museogràfica l’any següent.

Es comprà l’edifici de Can Torrents, una finca situada just al costat de les termes i això

va permetre l’ampliació de l’edifici que les cobria.

L’onze de setembre de 1998 s’inaugurà l’espai museístic de les Termes Romanes i Can

Torrents, la qual era llavors la seu del Museu de Sant Boi9. A les termes hi trobem

adossat un espai museístic que funciona com a centre d’interpretació de la cultura

romana. Posseeix una exposició permanent sobre les termes romanes i un àmbit

integrat on es fan exposicions temporals de 6 mesos sobre la cultura romana en

general.

Pedagògicament s’ofereixen tallers didàctics pels diferents nivells escolars, tres

dedicats a entendre i difondre l’ús de les termes i cinc a la cultura romana en general.

També s’ha incorporat un multimèdia que reconstrueix com podien haver estat les

Termes gràcies a un conveni amb la Universitat Politècnica de Catalunya.

A continuació, detallarem els processos de restauració de les restes, creació d’un nou

edifici i museïtzació que es van dur a terme entre el 1989 i 1998.

Un nou edifici per protegir les Termes

L’actuació per la creació d’aquest nou edifici inaugurat el 1998 va ser promoguda per

l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat i per el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local

de la Diputació de Barcelona (SPAL).

Durant aquest període es van dur a terme els treballs d’investigació científica i

històrica sobre les restes, els treballs de consolidació de les restes, la creació d’un

edifici de nova planta i el procés de museïtzació.

Per tot el procés es van invertir un total de 238.000.000 pessetes, aproximadament 1,4

milions d’euros.

9 Avui en dia la seu del Museu de Sant Boi es troba a l’edifici de Can Barraquer, la casa pairal on va viure i morir Rafael Casanova.


10

Criteris de la intervenció

Els criteris d’intervenció fixats per l’ SPAL (Servei de Patrimoni Arquitectònic Local) van

ser: restaurar, protegir i exposar al públic les restes romanes. La manera en que s’havia

de fer es va anar definint de forma paral·lela als treballs d’investigació. Pel que els

criteris de com anar restaurant, estaven condicionats per les aportacions i les

descobertes.

Finalment es va decidir conservar les restes de les termes, netejant-les i consolidant-

les sense eliminar res ni afegir res, és a dir, tal com havien arribat fins en aquell

moment. Amb la mateixa forma i volum.

Pel que fa a la presentació, es va decidir establir un recorregut extern a les restes per

evitar el seu deteriorament. Així com indica l’informe, van confiar la comprensió del

conjunt a procediments didàctics tradicionals que acompanyarien les restes.

Es va determinar, per la protecció, aixecar un edifici nou, d’espai únic, que permetés la

conservació de les restes i en facilités la vista. Un edifici que no estaria pensat com un

museu, sinó com una sala monogràfica d’una gran instal·lació.

Es suggereix la necessitat de crear una única sala semi-oberta, no climatitzada. Els

criteris del nou edifici es basarien en mostrar i protegir el autèntic monument. Això

s’aconseguiria subratllant-lo mitjançant la creació d’un edifici molt modern, amb el que

clarament s’havia de diferenciar i respectar les restes. Per tant, no podia agredir les

restes ni condicionar-les estèticament.

La restauració de les restes arqueològiques

Del conjunt arqueològic, han arribat fins a dia d’avui, sis de set sales. Tenim una

reconstrucció hipotètica de com hagués pogut ser el conjunt termal (Imatge 8). A la

sala de l’Apodyterium es conserva unes restes del paviment mosaic amb una orla floral

i una sanefa en forma de greca, decorada de forma geomètrica i amb els colors blancs i

negres. A la zona de l’Olfrigidarium es conserva la totalitat del mur meridional, una

banyera als peus de la sala i un mosaic de sanefes geomètriques en blanc i negre.


11

Conservem també tot el recinte de la cela piscinalis descoberta en el 1989, amb els

seus dos esglaons: el tepidarium o cela tepidaria i el paviment quasi intacte. I els pilars

de totxo cuit que les sustenten.

Pel que fa a les estances càlides conservem el paviment superior, que era de mosaic,

del sudatorium, el paviment del terra va aparèixer intacte al 1957 però per tots els fets

que hem explicat es va deteriorar molt ràpidament. En el caldarium conservem les

parets laterals, les quals presenten els forns.

Es conserven els vestigis dels murs que delimiten per llevant i ponent la dependència

dels serveis de els forns del tepidarium, caldarium i sudatorium i els desaigües de les

últimes dos estances.

Quan es va iniciar la intervenció en el 1989, no s’havia escollit ni traçat cap criteri

definitiu de com s’havia de fer, es van fer estudis per una possible reconstrucció ideal.

Mentrestant es van prendre mesures per la consolidació de les estructures:

Es van recalçar i reforçar els murs de l’apodyterium, el sudatorium i el caldarium, i es

van apuntalar alguns paviments. Es va recuperar la superfície del apodyterium

mitjançant un morter de calç. Al costat del mur que delimita superiorment el jaciment

es va realitzar una trinxera de 60 cm per acabar amb la humitat que procedia d’ell. En

altres punts del jaciment es van construir pous per drenar l’aigua.

Quan finalment es va decidir que es conservarien les restes amb la seva aparença de

ruïna arquitectònica es va eliminar totes les restes de restauracions anteriors i tots els

desperfectes provocats per humans o per les inclemències del temps.

Consolidació dels murs i conservació dels revestiments

Durant la exploració de les restes, es van detectar sals i humitat per capil·laritat en

diverses parts de les restes, en els murs del frigidarium i del tepidarium especialment.

Més tard, quan van començar la neteja dels elements del mur es van trobar fongs i va

s’encarregà un estudi a la Facultat de Geologia i aquesta va redactar un informe on

s’apuntava que no era motiu de preocupació, doncs aquests havien acabat el seu cicle

vital.


12

La neteja es va realitzar en dos fases, la primera va ser mecànica (mitjançant espàtules,

paletines i pales) per extreure la brutícia a grosso modo. Desprès es dugué a terme la

neteja química, actuant principalment sobre el paviment amb aigua destil·lada.

(Imatge 9)

Es van eliminar amb una altre operació, les sals minerals, amb apòsits de pasta de

cel·lulosa amb aigua destil·lada i es van dur a terme tres aplicacions en el frigidarium i

el tepidarium. De cada aplicació feta, es va prendre una mostra per fer un anàlisis

quantitatiu del problemes de sals.

Quan es van retirar les sals es van poder observar els materials i els colors dels murs.

Els elements que no estaven fixats de manera correcte, es van bisellar amb morter de

calç.

Restauració dels mosaics

Pel que fa a la intervenció damunt dels mosaics va ser ràpida i contundent, doncs

estaven molt deteriorats, faltaven moltes tessel·les i tenien un problema afegit. Durant

totes les diferents intervencions realitzades en els anys 60 es van anar reintegrant amb

diferents tipologies de ciments (ciment portland, ciment ràpid, escaiola), així que el

primer que es va decidir és la retirada de tots els elements sobreposats. Desprès es van

consolidant injectant-hi acetona de polivinil dissolta en aigua destil·lada al 50%. Amb

posterioritat es van anar fixant les tessel·les del mosaic amb morter de calç (calç

apagada i arena de silici en proporció de 1:3). (Imatge 10 i Imatge 11)

Quan van estar totes integrades una per una, es va aplicar sorra a pressió, per facilitar

la integració i la uniformitat del color. Desprès de realitzar aquest procés es van

netejar els mosaics de forma mecànica i de forma química (aigua destil·lada i sabó

neutre).

Pel que fa les llacunes que es trobaven en el mosaic, seguint el criteri general establert,

no es va realitzar cap reintegració de tessel·les i es van reomplir amb morter de calç.


13

La creació d’un nou edifici de protecció

Pel que fa a la construcció de l’edifici de protecció de les termes, es van donar unes

directrius per la presentació d’un projecte i la final realització d’aquest. L’empresa

responsable de la realització d’aquest van ser Arriola & Fiol Arquitectes. La idea general

del projecte i la direcció d’aquest, com així consta en tots els informes, va anar de la

mà de Andreu Arriola i Carme Fiol.

El projecte havia de consistir en una sala semi-oberta, diàfana i que permetés el major

grau d’il·luminació natural possible. Havia d’envoltar les restes arqueològiques tot

evitant el contacte directe amb aquestes. Es va encarregar també la necessitat de

subratllar les restes, donant-li el màxim protagonisme i trobar una solució adequada a

les circumstàncies topogràfiques10 de l’emplaçament.

Pel que fa a l’estètica de l’edifici se’ls va demanar que evitessin qualsevol arquitectura

historicista i que el llenguatge usat fos autònom a les restes que albergava.

Al gener de 1998 l’Ajuntament de Sant Boi va adquirir l’edifici de Can Torrents,

adjacent a les Termes, es va decidir que s’ubicarien equipaments culturals. Amb la

compra de la finca es van poder replantejar el llindar entre les dos parcel·les i

incorporar a les termes més terreny, el qual permetria una ampliació de l’edifici en

construcció. D’aquesta manera es van resoldre alguns problemes com l’escàs espai que

hi havia entre les restes i la propietat comentada i es van permetre redefinir la relació

de les restes amb l’edifici en procés de construcció.

Aquesta ampliació del projecte va permetre també millorar el recorregut de la vista,

obrir una tercera porta per persones amb discapacitats i crear un accés directe a la

coberta de manteniment. És llavors quan es van corregir errors de falta de ventilació i

de la coberta. Podem observar el plànol general de l’edifici dissenyat. (Imatge 12).

Així doncs, el edifici presenta actualment una definició en dos façanes que donen al

carrer i una tercera al jardí municipal. Una d’elles es disposa de manera obliqua

alternant-se amb vidres que permeten l’entrada de llum i permeten la visió parcial de

10 El jaciment arqueològic es troba en una cota d’entre 2 i 4 metres inferior a l’alçada de peu de carrer


14

les restes des de peu de carrer. Totes són de maó vist, de color groc els de les façanes

laterals i de maó vermell la principal (imatge 13).

També trobem un mur mitjaner de ponent que sobresurt uns 50 cm per damunt de

l’edifici al que està adossat. La seva funció és millorar l’aïllament tèrmic i protegir

ambdós edificis de la pluja. El parament presenta un revestiment d’estuc i pintures

amb dibuixos geomètrics i greques, reproduint un detall del paviment de les restes.

Aquest element és àmpliament visible i respon a una funció publicitària i estètica.

(Imatge 13 i imatge 14)

Pel que fa l’interior de l’edifici és un únic espai que permet la visió constant, itinerant i

panoràmica de les restes arqueològiques. Per la visió d’aquestes es va crear unes

grades i una passarel·la que permeten a l’espectador passejar-se al voltant d’aquestes i

sortir a diversos balcons per apropar-se a les ruïnes. (Imatge 15, Imatge 16)11.

Finalment pel que fa la construcció de l’edifici, crec de vital importància, per les

conseqüències que va provocar en posterioritat, explicar el funcionament de la coberta

de l’edifici.

La coberta es desenvolupa en tres trams: el primer cobreix l’accés principal, el vestíbul

i les grades. Es tracta d’un conjunt de panells opacs, estesos en forma de ventall

escalonat i solapats a nivells diferents. Això va ser pensat per facilitar la ventilació del

espai. El segon tram, correspon a la part central de l’edifici, es un pla inclinat translúcid

que permet la il·luminació natural diürna i l’artificial nocturna del conjunt. Finalment,

el tercer tram, fet d’una sola pendent també, però en sentit contrari està resolta amb

panells opacs. Està per tant formada en part per el lucernari de policarbonat cel·lular

(16 mm de gruix) i en part amb taulells de fusta contraxapada de 22 mm. Trobem 3 cm

d’aïllament de poliestirè extruït. Exteriorment està revestida d’una xapa de coure.

Presento les imatges següents (imatge 17, imatge 18, imatge 19) les quals

corresponen a la planta de cobertes, l’alçat i una secció per facilitar la comprensió total

de l’edifici nou, així com les imatges anteriors tant de l’interior com de l’exterior.

11 Imatges d’àlbum privat cedides per Javier Driéguez, preses el dia de la Inauguració (1998)


15

La museïtzació del conjunt arqueològic

En quan a la presentació de les termes, es va considerar essencial que les restes

arqueològiques constituïssin en elles mateixes l’element primordial d’atracció del visitant.

Es va decidir per tant, prescindir dels elements que cridessin l’atenció del visitant. Es va

decidir per tant, no presentar ni aparells, ni jocs, ni audiovisuals, ja que es considera que

són innecessària nivell didàctic i només distreuen al visitant i no ajuden a la comprensió

correcta de les restes12. D’aquesta manera, el programa museístics va resoldre mitjançant

panells informatius que aporten informació sobre com funcionen les termes romanes i en

especial les de San Boi, vitrines on es mostren els materials procedents del jaciment i dos

maquetes (Imatge 20 i Imatge 21). Sabem que avui en dia13 s’hi ha adossat un centre

d’interpretació, un àmbit amb exposicions temporals i es presenta un multimèdia.

El guió perceptiu i emotiu del recorregut ve condicionat per la museografia present en

l’edifici a través de l’aproximació lenta cap a les restes. Veiem una fotografia interior on

es veuen les grades on la gent pot seure a l’entrada principal (Imatge 22).

3. PRÒBLEMES DE CÒNSERVACÍÒ EN L’ACTUALÍTAT

En l’actualitat els problemes de conservació de les restes arqueològiques són molts i

de molta importància. L’Arxiu del Museu de Sant Boi m’ha permès la consulta de dos

informes on es detallen, punt per punt, tots aquests problemes. Passaré a detallar

entres apartats: els problemes de conservació, les actuacions fetes fins al moment i les

propostes d’intervenció futures per eradicar-los.

12 Aquestes idees són extretes del informe del SPAL sobre l’edifici de protecció de les termes. Veure Bibliografia 13 Consultar l’inici del punt 2. Recuperació, Conservació i Museïtzació on es detallen les activitats actuals i la museografia emprada. Pàgina 8


16

Els dos informes consultats14 són un Estudi Previ de la Diputació de Barcelona que

inclou un informe previ i una proposta de millora tèrmica per l’edifici firmat per

l’arquitecte Rafael Vila Rodríguez, al desembre del 2012. I un de la empresa Gamarra

& Garcia fet al juliol del 2014 i encarregat pel Govern Municipal.

Fruit dels problemes de conservació que presenten les restes entre els anys 2010 i el

2014 s’han dut a terme treballs de neteja i de consolidació de tots els elements que

formen el conjunt. Les intervencions es duen a terme de forma periòdica, anualment

repartida en dos intervencions, és a dir, semestralment, es netegen totes les restes i es

consoliden els elements que formen tot el conjunt. Durant els processos de

conservació es realitzen les tasques de neteja de les estructures arqueològiques, (mur i

paviments), neteja de la vegetació (mecànicament), recollida de brossa (fruit de les

visites) i finalment la reparació dels desperfectes: consolidació de tessel·les, reposició

de bisells i reubicació dels fragments caiguts.

Pel que fa els elements i materials que es troben el monument i sobre els que cal

actuar la pedra és el material que està en major quantitat, unida per diferents tipus de

morter i que respon a les diverses intervencions de consolidació que s’han dut a terme

a l’edifici. Destaquen d’època romana els elements ceràmics de totxo cuit (situat a les

pilastres del paviment) i els diferents mosaics opus signum que cobreix el paviment.

Problemes principals:

Els problemes principals de les restes i sobre els quals s’actua i s’ha d’actuar són els

següents:

Presència de símptomes que mostren que hi ha o hi ha hagut filtracions d’aigua


El gran lucernari15 de la coberta

La insuficient ventilació estàtica

14 Per més informació consultar l’apartat: Bibliografia 15 El lucernari és la gran obertura que proporciona llum al conjunt de l’edifici.


17

En resum, els problemes de conservació de les restes arqueològiques, en gran part

vénen provocats per l’edifici de coberta, les filtracions d’aigua i les condicions en les

que es troben.

Filtracions d’aigua:

Les filtracions d’aigua provenen de diversos llocs, que a continuació detallarem:

De la pluja que es cola pels murs de la façana. Això és demostrable per les taques

existents al mur de la façana actualment, aquestes indiquen que ha patit infiltracions

d’aigua pel punt d’unió amb la coberta; al llarg de les intervencions de conservació,

s’han reparat diferents punts per evitar les humitats mitjançant la col·locació de pegats

de tela asfàltica16. (Imatge 23)

De la pluja que es cola per les fixacions de la subestructura del lucernari a

l’estructura principal. És a dir, l’entrada d’aigua pels elements de fixació de la

subestructura a l’estructura és contínua a causa del tipus de disseny de la coberta17,

doncs la solució constructiva que es va usar implica que cada fixació travessés la placa

de policarbonat, la qual actua d’element d’impermeabilització. Per intentar resoldre

els problemes de degoteig, els tècnics de l’SPAL van col·locar sengles canaletes per

cada línia de degotalls i van crear uns conductes d’aigua de plàstic que van amargar

darrere d’unes tapes blanques, les quals es troben encastades en el mur que dóna al

Carrer Hospital. També van intervenir els serveis municipals, els quals van crear un

canal que folra la jàssera18 i recull les aigües. Aquest canal toca els extrems del mur i

no té desguàs de sortida d’aigua. (Imatge 24 i Imatge 25).

Als punts anteriors s’ha d’afegir que l’aigua també prové del subsòl del mur del Carrer

Hospital, i provoca humitats. I per condensació de les estructures del lucernari

esmentades.

16 Tela asfàltica: teixit sintètic impregnat d’asfalt. És un aïllant per la humitat.

17 Consultar el punt: 2. Recuperació, conservació i museïtzació. La Creació d’un nou edifici de protecció. sobre el disseny i la construcció de l’edifici nou. I a la imatge 18 i 19 es pot veure la fotografia de la coberta i la coberta en planell. 18 Jàssera: biga gruixuda que sosté totes les altres bigues


18


La coberta lleugera construïda als anys noranta té un coeficient de transmissió tèrmica

molt elevat. A més, funciona com a radiador de calor cap a dins de l’espai de les

termes. Donat per les seves característiques constructives19. (Imatge 26)

L’edifici està cobert per un gran lucernari, el qual, crea una sensació lumínica

agradable per contemplar les ruïnes, però deixa entrar molta energia calorífica solar.

D’això se n’anomena la “trampa solar”, la qual consisteix en una gran acumulació de

calor, la qual crea una atmosfera interior irrespirable. Aquesta “trampa solar” també té

efectes quasi directes sobre les restes arqueològiques que detallaré amb posterioritat.

(Imatge 27)

Pel que fa al sistema de ventilació, aquest és passiu, és a dir, està format per unes

escletxes entre els diferents nivells de la coberta de coure i una rengla de petites

ventilacions verticals. En qualsevol cas, no hi ha cap sistema de ventilació mecànic i el

sistema proporcionar és insuficient. (Imatge 28)

Patologies detectades (Juny 2014)

L’estat de conservació de les restes romanes està en nefastes condicions, fruit entre

d’altres coses dels desperfectes que pateix l’edifici que les alberga. Les restes

actualment pateixen una llarga llista de greus patologies que demanen la intervenció

constant i que demanarien una solució definitiva. Les pitjors afectacions són les que

tenen lloc al mosaic. Totes les altres patologies i problemes es detallaran de forma

precisa punt per punt.

Per començar, la causa principal de deteriorament de les restes és l’entrada de l’aigua

a l’edifici, aigua que es queda situada en l’espai circumdant de les restes o directament

19 Consultar el punt: 2. Recuperació, conservació i museïtzació. La Creació d’un nou edifici de protecció. S’esmenten el material usat i la disposició de la creació de la coberta. Veure imatges 19 i 20.


19

sobre les restes i les malmet. Això es produeix perquè l’edifici modern20, està plantejat

de forma que les termes es troben a una cota inferior que el pis habilitat per la

circulació dels visitants, uns 3-4 metres inferior. L’aigua de la que estem parlant prové

de la pluja, sigui d’intensitat normal o torrencial i d’alguna aportació d’aigües d’origen

freàtic21 i es filtra per diversos punts de l’edifici22, on entra en forma de goteres

continues durant les precipitacions. (Imatge 29 i Imatge 30), podem observar en la

imatge les goteres sobre el mur. Aquestes filtracions han comportat l’oxidació de les

bigues de ferro i conseqüentment l’òxid cau directament sobre el mosaic i les restes.

Totes aquestes goteres provoquen taques d’humitat i degraden els elements

arqueològics. Podem veure com quan plou, l’aigua s’acumula directament sobre el

mosaic. (Imatge 31).

Veiem també l’entrada de fang provinent dels aiguats que es diposita damunt de les

restes (Imatge 32).

L’altre entrada important d’aigua és la que es filtra a través dels murs, provocant

basals i fortes escorrenties sobre les terres que envolten les estructures. Remarco en

vermell les parets on es filtra l’aigua i que han deixat unes marques a la paret semblant

a humitats. (Imatge 33).

A l’entrada de l’aigua, hi hem d’afegir que tots els elements estructurals estan

sotmesos a canvis tèrmics intensos fruit de l’alternança de l’escalfor del dia i la humitat

de la nit, per l’efecte “trampa solar”. Això accelera els processos de degradació dels

materials comentats. A més a més, l’edifici no té un sistema d’aeració correcte.

Aquestes patologies provocades per l’aigua són la creació de taques de color marró

fruit de l’òxid, ho podem veure en el mosaic (Imatge 30). En aquest es dissol el morter

que hi ha entre les tessel·les, fruit de l’impacte de la gota i la humitat constant i la

proliferació de presència biològica (Imatge 35).

A tot això i fruit també de l’aigua que ascendeix per la capil·laritat dels murs, hem de

sumar-li l’aparició de sals solubles. Aquesta aigua, dissol les sals dels materials, que

20 Recordem que l’edifici del que estem parlant va ser construït al 1998. 21 El nivell freàtic correspon al lloc on es troba l’aigua subterrània. Les termes Romanes de Sant Boi estan situades molt a prop del riu Llobregat, d’on provenen aquestes aigües. 22 Consultar punt 3. Problemes de conservació en l’actualitat. Filtracions d’aigua.


20

amb l’assecament es tornen sòlides augmentat en volum i creant fissures, esquerdes i

pèrdues de matèria. Trobem aquest procés degradant sobretot en els elements

ceràmics romans (Imatge 35, Imatge 36) com els fragments de tegulae, els maons que

formen part dels murs i fins i tot alguns elements estructurals.

Les zones més malmeses per la cristal·lització de les sals són: els murs i les àbsides

perimetrals o més externes com també els espais interiors, els quals s’assequen amb

més facilitat.

Un altre fenomen que s’intensifica és l’aparició de concrecions calcàries23 sobre les

tessel·les del mosaic (Imatge 37). L’aigua saturada de calci forma una capa de calç

sobre les tessel·les.

Finalment trobem, fruit de la llum, la humitat i el substrat (zones amb pols, brutícia o

terra no eliminada) l’aparició d’un atac biològic.

De la humitat present per l’entrada d’aigua constant juntament amb la llum del sol,

permeten el desenvolupament d’algues, molses i plantes que deterioren enormement

les restes deixant pàtines que varen en extensió gruix, consistència i color. També les

trobem en els murs d’obra nova (Imatge 38). Aquests elements biològics retenen

encara més l’aigua i alliberen àcids, pel que ha augmentat el mal fet al mur i al

paviment. Sorgeixen també dels canvis bruscs de temperatura i humitat.

Sobre els murs i paviments de les termes han aparegut algues i líquens (Imatge 39 i

Imatge 40) i en els paraments d’obra nova trobem del tipus el·líptiques, son molt

comuns. (Imatge 41, Imatge 42 i Imatge 43). Els líquens exerceixen una pressió física

en el substrat mitjançant la contracció i la expansió del taló24. La proliferació dels

líquens es dóna en funció de les humitats i per tant, de l’absorció de l’aigua.

Produeixen àcids com el carbònic i l’oxàlic nefastos per les restes, doncs aquest últim,

causa corrosió superficial als materials com la pedra.

23 Concreció càlcica: acumulació sobre una roca de substàncies transportades en dissolució per l’aigua que posteriorment es torna dura. Les concrecions calcàries es troben, majoritàriament, constituïdes per la calcita o l’aragonita 24 Taló: cos vegetal relativament simple, no diferenciat en arrel, tall i filles.


21

4. PRÒPÒSTES D’ACTUACÍÒ

Damunt el conjunt arqueològic

Per millorar les condicions de conservació dels materials històrics i les patologies

detectades es proposa establir conceptes de conservació preventiva: com evitar

l’entrada d’aigua de pluja pel sostre i pels murs. Si no s’aconsegueix, la conservació de

tot el conjunt, però sobretot el mosaic perillaria de gran manera. Es proposa per les

humitats laterals, en el mur del Carrer Hospital, eliminar la causa de la humitat

mitjançant una cala d’inspecció des de l’interior de l’edifici. Així s’aconseguiria

l’assecament del mur i es podrien netejar les algues.

Pel que fa les filtracions de les cobertes, es proposa l’estanquitat d’aquestes i de

manera simultània la millora del seu aïllament tèrmic. Es podria acabar fins i tot amb

l’efecte hivernacle que s’hi crea a l’interior i el qual causa tants perjudicis a les restes.

Pel que fa les humitats del subsòl es suggereix la possibilitat de construir una rasa de

ventilació i impermeabilitzar el mur, també s’apunta la possibilitat de fer un pou i

bombejar l’aigua, tot i que aquesta solució és molt costosa. La Diputació de Barcelona,

en les conclusions apunta la possibilitat de conviure-hi, ja que les intervencions

comentades són “massa costoses”. Finalment s’hauria de millorar la capacitat

d’aïllament de la coberta.

És essencial analitzar si els elements de biodeterioro són només perjudicials per les

estructures o si també ho són per les persones que visiten o treballen dins l’edifici.

Les intervencions de restauració sobre les estructures s’han d’anar repetint fins que es

solucioni l’origen del problema: l’edifici que conté res restes. És necessari realitzar les

reformes que es considerin pertinents, doncs mentre l’edifici segueixi tenint tots els

problemes esmentats, també els tindran les restes.


22

Una millora per l’edifici

Per millorar la capacitat d’aïllament de la coberta es presenta la proposta de la

col·locació d’una doble pell exterior per damunt de la coberta, com ja s’ha esmentat.

Les actuacions que s’han de dur a terme han d’actuar per tal d’afavorir la ventilació

dels espais interiors per millorar la sensació ambiental damunt els elements

estructurals. S’ha de reduir al màxim els efectes de la “trampa solar” mitjançant la

ventilació dels espais interiors per millorar la sensació ambiental damunt dels

elements estructurals de la coberta.

L’estudi comentat de la Diputació es centra en la millora del lucernari actual col·locant

una pell superposada exteriorment.

En aquest estudi es presenten doncs diferents solucions i propostes per la millora de

l’edifici i finalment s’acaba escollint la solució o proposta 7 ja que es creu que aquesta

és la millor a nivell de ventilació i de aïllament tèrmic. (Imatge 44, Imatge 45)

Es considera, desprès dels estudis pertinents i de la presentació de diferents

alternatives, que la millor és la 7. Aquesta, des del punt de vista lumínic és la més

eficaç, que no des del punt de vista tèrmic, però en conjunt és considerada la millor.

La opció o proposta 7 consisteix en augmentar la ventilació de l’edifici amb mitjans

mecànics i fer una doble coberta superposada a l’actual per tal de solucionar els

problemes de les goteres. (Imatge 46)

Sobre la part opaca de la coberta es proposa sobreposar-ne una i substituir la claraboia

actual per una de policarbonat clar tipus “Dampalon” alternat amb “thermochip”.


23

5. BÍBLÍÒGRAFÍA

Llibres i articles

BALIL, A. Mosaicos de las termes de una vila romana de San Baudilio de Llobregat

(Barcelona), en el XIII Congreso nacional de Arqueologia, Huelva 1973.

BARRERA I CASANOVA, Maria Lledó. GARCIA I PARDO, Jordi. SERRET I BARNÚS, Carles.

Història de Sant Boi de Llobregat. Edita Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, abril

1993. Pàgines 56-57

BARRERA I CASANOVA, Maria Lledó. Passejades per Sant Boi de Llobregat. Histories i

paisatges. Els Barris del Reial i de Sant Pere. Edita el Patronat municipal de cultura i

Joventut de L’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. Abril del 2000

BARRERA I CASANOVA, Maria Lledó. Les termes romanes de Sant Boi, crònica política

d’un descobriment (1953-2013). Apunts preparatoris per l’exposició de 50 anys de les

termes romanes. Prestats per la mateixa autora.

PEDRO I PASCUAL, Mireia. L’Abans. El Baix Llobregat. Sant Boi de Llobregat. Recull

fotogràfic 1892-1965. Editorial Efadós, col·laboració de l’Ajuntament de Sant Boi de

Llobregat, 1999. Pàg. 144-149

LÓPEZ MULLOR, Alberto. El centre productor d’àmfores de Sant Boi de Llobregat

(Barcelona). II Col·loqui internacional d’arqueologia romana. El vi a l’antiguitat.

Economia, producció i comerç al Mediterrani occidental. Actes, Badalona, 199. Pàgines

233-245

LÓPEZ MULLOR, Alberto. ESTANY, Inmaculada. L’excavació a l’àrea de les termes

romanes de Sant Boi de Llobregat (campanyes de 1989-1991). III Sinopsi sobre la

restauració monumental. Barcelona, del 19 al 21 de novembre de 1992. Quaderns

científics i tècnics, 5. Edita: Diputació de Barcelona. Servei del Patrimoni Arquitectònic

Local (SPAL). Barcelona 1993. Pàgines 339-326.


24

LÓPEZ MULLOR, Alberto. La termes romanas de Sant Boi de Llobregat (Barcelona). II

Coloquio internacional de Arqueología de Gijón. Editat en: Termes Romanas en el

occidente del Imperio. Gijón 200. Pàgines 319-326.

Informes tècnics

GARCIA MULERO, José. GAMARRA CAMPUZANO, Agustín. Estat de conservació de les

estructures arqueològiques de les termes de Sant Boi de Llobregat. Informe tècnic

firmat i presentat per Gamarra & Garcia, Conservació i Restauració S.L. 16 de Juliol

2014.

GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Antoni. (Arquitecte). Edificio de protección de las

termas romanas de Sant Boi de Llobregat (Barcelona, España). Servicio de Patrimonio

Arquitectónico Local de la Diputación de Barcelona. Presentat amb data de 16 de

desembre de 1999. Consultat en la seva totalitat.

LÓPEZ MULLOR, Alberto. FIERRO MACIÀ, Xavier. Les darreres intervencions a les termes

romanes de Sant Boi de Llobregat. Datació i tipologia. Sant Boi de Llobregat, Hispania

Tarroconensis, Vil·la romana, forns ceràmics, àmfores i termes. En PDF, consultat per

complet.

VILA RODRÍGUEZ, Rafael (Arquitecte). Informe previ. Estudis previs per determinar les

condicions higromètriques de l’edifici de les termes romanes de Sant Boi de Llobregat,

la procedència de les humitats del mur del Carrer Hospital i la digitalització dels plànols

bàsica de l’edifici. Estudi de confort ambiental. Diputació de Barcelona, Desembre del

2012. DE BOBES, Arcadi. TRIBÓ, J. ANTONI, Arquitectes consultors. Col·laboren:

VENDRELL, Màrius: geòleg. GIRÁLDEZ, Pilar i SENOUCI, Sabrina: Biòlogues. VADILLO,

Andrés: enginyer químic. Proposta de millora tèrmica. Diputació de Barcelona, 2012.


25

6. ANNEX 1.

Annex textual

Text 1. Document del 1826 redactat per Fra Pere Puig on es descrivia el Sant Boi dels

moments. Recuperat per Carles Martí el 1945 i publicat a la revista “Navidad” aquell

mateix any.

"Se compren en aquest las Casas desde las Casas de Martí y de Casanovas fins a la

Casas de las Monjas Gerónimas formant part de aquesta partida las casas de Andins

ab las demés del Carrer de la Mezquita fins a la casa de Madorell. Al frente de aquesta

Casa hi ha una Era que crech es parcial ab Casa Salvador y Busquets, en la qual

antiguament hi havía la plassa del Rey ahont se feyan los arrendaments de la Vila,

com ho justifica lo enrajolat de rejolas de Valencia, que está cubert ab 12, o 13 pams

de terra."

Text 2. Carta de C. Martí on parla de R. Mas.

"[...] Sabia el meu interés per la troballa d'una mezquita que apareixia en antics

documents locals i sabia que en Ramon Mas estava intrigat amb uns fantàstics

relats que corrien de dintre un pou de la casa que ara en diem de les excavacions.

En la primera conversa, escaiguda al capdamunt de l'estació, vora el canal, em causà una

molt bona impresió. Posats d'acord, ell organitzà una cosa que ara en diríem

treball d'equip, un grup d'entussiastes que, desinteresadament com ell, anirien a

excavar i desenterrar tot el que hi pogués haver d'interessant. [...]"

"[...] Jo vaig demanar l'ajut del senyor Jaume Ferrer que ocupava aleshores l'alcaldia, que

no ens fallà pas. I al mateix temps el permís del propietari de la casa, en Josep

Vergès i Milà. I aquí si que haig de fer constar el meu agraïment, i aquí si que

voldria que aquest s'encomanés a tots els santboians, per la noble i generosa

conducta d'en Vergès, del senyor Josep Vergès, que donà les màximes facilitats i


26

procedí en aquelles circumstancies com potser no hauria procedit cap més

propietari a Catalunya.”

Text 3. Informe de l’alcalde de Sant Boi a la Comisaria Provincial de Excavaciones

Arqueológicas (octubre 1953)

"[...] Habiendo iniciado este Ayuntamiento unas excavaciones en un solar sito en la calle

Hospital, de esta villa, por iniciativa del culto vecino D. Carlos Martí, el cual habia

manifestado repetidas veces su creencia de que en tal lugar habian de encontrarse

ruinas o hallazgos arqueológicos de importancia, ha dado el resultado positivo de

que han aparecido a unos 5 metros de profundidad, una sala con mosaico, al

parecer romano, que se estiman de gran valor arqueológico; y ante ello, el

suscrito Alcalde, por el presente le cumple poner en conocimiento de V. S. tales

hallazgos, a los efectos que procedan. [...]"

Text 4. “Trabajos para descobrir la construcción romana llamada Mezquita” , Memòria

de 1953 de la “Comisión de Monumentos Históricos y Artísticos de la Provincia

de Barcelona”. (1954)

"[...] La estancia contigua estuvo calefaccionada por el sistema romano del hipocausto,

aire caliente bajo el pavimento. [...]"


27

7. ANNEX 2.

Annex gràfic: fotografies, imatges, mapes, gràfics i plànols IMATGE 1.

1

2 3

4

5 6

1. Apoditerium o Apodyterium. Sala on es desprenien

de la roba i es calçaven adequadament per iniciar el bany.

2. Frigidarium. Sala freda, amb una piscina anomenada

natatio usada per tancar els porus al finalitzar la sessió del

bany.

3. Tepidarium. Sala termal, amb una banyera d’aigua

tèbia preparada per l’aclimatació del cos. En aquest espai

es feien massatges amb olis perfumats.

4. Sudatorium. Ambient pensat per fer transpirar la

pell.

5. Caldarium. Destinada als banys calents, tenia una

banyera i una font.

6. Hipocaust. Sistema de calefacció subterrània.

IMATGE 2.


28

IMATGE 3. IMATGE 4.

IMATGE 5. IMATGE 6.

IMATGE 7. IMATGE 8.


29

IMATGE 9. IMATGE 10.


IMATGE 15.

IMATGE 14.

IMATGE 11.


30





31


IMATGE 24.

IMATGE 25.

IMATGE 26.

IMATGE 27.


32

IMATGE 28. IMATGE 29. IMATGE 30.


IMATGE 33.

IMATGE 34.

Filtracions


33





34

IMATGE 44.

IMATGE 45.

IMATGE 46.

Documents

Les Termes Romanes de Sant Boi de Llobregat. Descoberta, recuperació i problemes de conservació actuals