La Casa 1 de Biniparratx Petit (Sector B) – “Casa Serra-Belabre” (Sant Lluís, Menorca). Campanyes de 2000, 2001 i 2003. Memòria Científica lliurada al Consell Insular de Menorca

MEMÒRIA CIENTÍFICA La Casa 1 de Biniparratx Petit (Sector B) – “Casa Serra-Belabre” (Sant Lluís, Menorca) Campanyes de 2000, 2001 i 2003

Coordinació:

Jordi Hernández Gasch

Lloc i data:

Lorca, 10 de setembre de 2009

Intervenció arqueològica Biniparratx Petit Sant Lluís, Menorca

Memòria científica [p. 1]

SUMARI

1. SITUACIÓ...............................................................................................................................4

2. CONTEXT HISTÒRIC I ARQUEOLÒGIC ...............................................................................4 2.1. Notícies històriques..............................................................................................................4 2.2. Antecedents arqueològics................................................................................................4 2.3. Descripció de les restes conegudes amb anterioritat a les darreres intervencions 5

3. MOTIVACIÓ I OBJECTIUS ....................................................................................................6

4. FONAMENTS DE DRET ..........................................................................................................7

5. TREBALLS REALITZATS ...........................................................................................................7

6. METODOLOGIA..................................................................................................................10

7. RESULTATS DE LA INTERVENCIÓ .......................................................................................11 7.1. Elements estructurals i dinàmica estratigràfica de la fase I (segona meitat del segle VI – segona meitat del segle III aC)................................................................................16 7.2. Les remodelacions de la Fase II (segle I aC - canvi d’era) ........................................33 7.3. Les ocupacions posteriors de la Fase III (èpoques medieval i/o moderna – època contemporània)...........................................................................................................................37 7.4. Materials arqueològics.....................................................................................................38

8. LA DATACIÓ RADIOCARBÒNICA....................................................................................45

9. AFECTACIÓ D’ESTRUCTURES ............................................................................................47

10. CONSOLIDACIÓ i ANASTILOSI .........................................................................................48

11. CONCLUSIONS...................................................................................................................48

12. BIBLIOGRAFIA.....................................................................................................................51

ANNEX 1. DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA

ANNEX 2. DOCUMENTACIÓ PLANIMÈTRICA

ANNEX 3. INVENTARI DE MATERIALS ARQUEOLÒGICS

ANNEX 4. LÀMINES DE MATERIALS ARQUEOLÒGICS

ANNEX 5. INFORME SOBRE LES RESTES FAUNÍSTIQUES

ANNEX 6. ANÀLISI CARPOLÒGICA

ANNEX 7. ANÀLISI ANTRACOLÒGICA



FITXA TÈCNICA

Lloc de la intervenció Sector B

Població i comarca Sant Lluís, Menorca

Jaciment arqueològic Biniparratx Petit

Promoció Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea

Consell Insular de Menorca

Ajuntament de Sant Lluís

Execució intervenció Universitat de Barcelona

Direcció tècnica Jordi Hernández – Gasch

Joan Sanmartí Grego

Restauració Xisco Isbert

Equip de treball Roser Arcos, Mireia Blesa, Toni Cabrera, Eva Mª Cano, Míriam Castrillo, Miquel Julià, Joan Carles Lladó, Xavier Lorita, Joanna Melo, Adam Picón, Susanna Ruiz, Vanessa Ruiz, Montse Sanz, Elena Sintes, Mariona Valldepérez, Carles Velasco

Inventari de material ceràmic

Míriam Castrillo

Dibuix de materials Míriam Castrillo, Xavier Maese, Joan Sanmartí, Jordi Hernández

Inventari de fauna Juan Vicente Morales

Planimetria Gabinet Tècnic Menorca S.L., Jordi Hernández

Tipus d’intervenció Programada

Activitat autoritzada Excavació arqueològica

Dates autoritzades Anys 2000, 2001 i 2003

Dates d’execució Juliol de 2000, Juliol-Setembre de 2001, Març de 2003



Paraules clau Casa de planta circular | Pati central | Cisterna | Hipogeu | Època baleàrica | Ceràmica importada | Ceràmica indígena | Anastilosi

Resum El projecte de recerca i posada en valor del jaciment de Biniparratx Petit ha estat organitzat i finançat pel Consell Insular de Menorca, l’Ajuntament de Sant Lluís, Aeropuertos Españoles i Navegación Aerea, la Universitat de les Illes Balears, la Universitat de Barcelona i l’Institut Menorquí d’Estudis. La present memòria recull els resultats de les intervencions de la Universitat de Barcelona durant tres campanyes d’excavació a l’anomenada casa 1 o casa Serra-Belabre del jaciment.

L’excavació ha posat a la llum una típica casa de planta circular i pati central que per primera vegada a la història de la recerca arqueològica menorquina ha estat datada per radiocarboni. L’estudi de l’estratigrafia i dels materials ha permès documentar una primera fase de construcció i ús datada entre circa s. VI aC i segona meitat del s. III aC i una segona utilització de l’espai, segurament com a estable, del s. I aC. També s’hi ha detectat un ús previ, d’època naviforme d’aquest indret per la presència d’un hipogeu d’enterrament, reaprofitat a la casa de la segona edat del ferro com a carner/rebost. La cisterna també sembla ser un element preexistent a la pròpia casa apropiat pels seus habitants.

A nivell estructural, de banda dels elements esmentats, destaca el fet que la casa s’aixeca en diversos plans adaptant-se al terreny possiblement rebaixat en part per a l’extracció dels blocs de pedra amb què la construïren. També destaca la presència d’un paviment original de calç i/o morter de calç.

A nivell material, la gran quantitat de restes faunísitques i ceràmiques ha permès una aproximació quantitativa al seu estudi.



1. SITUACIÓ

El jaciment es troba junt a la capçalera sud de la pista de l’aeroport de Menorca, prop de la casa del lloc homònim, en el terme municipal de Sant Lluís (Menorca). Bona part de les restes se situen en els terrenys que conformen l’àrea de seguretat de l’aeroport; d’altres, excavats i en part traslladats, devora les pistes, i la resta, en bona mesura destruïdes, en les terres del lloc veí. Rep el número 07052-2-2-51-002124-0 de l’Inventari General de Jaciments Arqueològics de Menorca, i els números 2088 i 2089 de l’inventari de Marcaró Pasarius (1968).

2. CONTEXT HISTÒRIC I ARQUEOLÒGIC

2.1. Notícies històriques

El poblat de Biniparratx Petit o Biniparratxet no apareix citat massa sovint a la bibliografia arqueològica. Les primeres mencions remunten a finals del s. XIX i feien esment de l’aparició de dues estatuetes de bronze, un Odisseu i una Isis-Fortuna, conservades en l’actualitat en la col·lecció Pons i Soler (Orfila 1983).

Mascaró Pasarius (1968) el va incloure en el Corpus de Toponimia de la isla de Menorca, tot assenyalant que a l’any 1964 s’havien arrasat la major part de les estructures adossades al talaiot.

2.2. Antecedents arqueològics

L’any 1968, Mª Lluïsa Serra Belabre, directora en aquell moment del Museu de Menorca, va realitzar-hi excavacions arqueològiques (Nicolás 1982), precisament en el que ha estat designat per l’equip actual com a casa 1 (en endavant C 1) del sector B (o també sector 1) i que ha estat excavada pels membres de la Universitat de Barcelona, autors de la present memòria. Malauradament, no hem pogut disposar de documentació escrita ni fotogràfica de la intervenció de Serra Belabre i només es conserven unes poques peces provinents d’aquest jaciment dipositades en el fons del Museu de Menorca (Lluís Plantalamor, com. pers.).

D’altra banda, segons la informació que apareix en les planimetries de les zones arqueològiques de l’aeroport, efectuades pel servei tècnic d’AENA, l’any 1980 els treballs agrícoles de la finca veïna van destruir les restes d’un edifici de planta absidal de petites dimensions, el qual conservava una coberta tal vegada moderna, i que estava situat al sud del talaiot. Podria tractar-se del mateix indret en el que es va trobar



un nombre elevat de terracotes punicoebusitanes i que molt possiblement deu correspondre al santuari del poblat.

La darrera actuació data de l’any 1995, moment en què amb motiu d’obres d’explanació de la pista de rodadura, Joan de Nicolàs va excavar les restes d’una casa de planta circular, una sala hipòstila annexa i restes molt malmeses d’una segona casa. El conjunt millor conservat va traslladar-se amb gran cura i precisió tècnica a una zona enjardinada al davant de l’aparcament de l’aeroport, on es pot visitar en l’actualitat.

Respecte d’altres jaciments de la mateixa fàcies cultural, el poblat de Biniparratxet es troba a uns 625 m a l’oest del poblat talaiòtic de Binisafullet, a uns 875 m al nord de la necròpolis hipogea de Biniparratxet, a uns 1250 m al nord-est del nucli costaner i necròpolis d’Es Cap d’en Font, a uns 1500 m a l’est del talaiot de Binicalaf, a uns 1250 m al sud-est del poblat de Binimaimut i a una distància semblant del poblat de Torelló, per esmentar les principals restes conegudes.

2.3. Descripció de les restes conegudes amb anterioritat a les darreres intervencions

Les restes ocupen una superfície aproximada de 10500 m2. Estan dominades per un talaiot troncocònic construït amb blocs de forma irregular i mida variable, disposats en filades regulars. S’insinuava una possible porta elevada respecte de la base de la construcció.

Al sud del talaiot se situaven les restes d’un mur d’una construcció de planta indeterminada. Presentava un parament tripartit, amb les característiques pilastres radials inserides en el parament intern. El seu estat de conservació era bo. Mascaró Pasarius va apuntar la possibilitat de què es tractés d’un recinte de taula, tot i que per l’obertura de la secció de cercle conservat, semblava correspondre a una casa.

A l’est del talaiot es trobava un conjunt de cases talaiòtiques de planta circular o semicircular. Els murs conservaven paraments externs de grans blocs regulars disposats horitzontalment, paraments interns de blocs de mida mitjana i petita dipositats en filades regulars i farciments de pedra de mida petita. S’hi observaven pilastres.

A l’oest del talaiot es localitzava un conjunt de cisternes de gran capacitat, algunes de les quals cobertes per les obres de regularització del terreny escomeses l’any 1995.

Finalment, al sud-oest del talaiot s’observaven restes de la casa talaiòtica (C 1) excavada molt parcialment l’any 1968. Abans de la neteja de la coberta vegetal, estava tan emmascarada que era difícil de reconèixer de quina mena d’estructura es tractava.

D’altres restes de possibles construccions es trobaven disperses per tota l’àrea. La ceràmica d’importació, en especial púnica, itàlica i romana era molt abundant en superfície. També era relativament freqüent la troballa de molins de mà i percussors.



A la finca veïna es van localitzar les estatuetes de bronze que hem mencionat i les terracotes punicoebusitanes. Les restes estructurals que les contenien sembla que van ser destruïdes en la pràctica totalitat. El rebaix del terreny i la continuada explotació agrícola amb la utilització de maquinària per llaurar així semblen indicar-ho, si bé caldria fer-hi cales de prospecció per tal de confirmar-ho.

3. MOTIVACIÓ I OBJECTIUS

Amb les campanyes d’excavació efectuades, i pel que fa al sector B, es pretenia delimitar l’abast de l’excavació efectuada per MªLluïsa Serra a l’any 1968, i, un cop delimitada, excavar restes de sediment, que era evident que havien romàs intactes. Des d’un bon començament s’havia projectat l’excavació de l’exterior de l’estructura per tal de no tractar l’edifici com un ens aïllat. Per la mateixa natura imprevisible de tota excavació arqueològica, en el aquest cas agreujat a causa del desconeixement sobre la intervenció de la nostra predecessora, no es podia preveure la potencialitat d’aquest sector del jaciment.

Tanmateix de seguida es va fer palès que l’excavació antiga havia afectat un espai molt petit de l’estructura, de manera que els objectius de les posteriors campanyes s’orientaren a exhaurir el jaciment per l’interior i per les zones immediatament adjacents, així com a la consolidació de les estructures descobertes. L’excavació completa de la casa ha aportat un cabdal d’informació, que superà aviat les expectatives més optimistes. El rendiment científic i també patrimonial ha estat alt i, en tot cas, més important que el que s’havia avaluat en les primeres visites al jaciment.

D’aquesta manera, els objectius es van anar modificant a mesura que avançava l’excavació i es feia palès el potencial conservat, compartint tothora l’objectiu comú amb la resta de sectors de contribuir al coneixement de la comunitat indígena que es va establir i desenvolupar a Biniparratx durant la protohistòria, tant en els aspectes econòmics, com socials i fins i tot ideològics.

Els objectius concrets que vam perseguir activament durant les tasques de camp i el posterior treball d’anàlisi i estudi són els que segueixen:

• El coneixement integral de l’estructura i la relació topogràfica i funcional amb altres estructures del poblat. En aquest sentit vam escometre l’excavació en extensió i fins a exhaurir el sediment arqueològic a l’interior de C1. També vam realitzar trinxeres i cales a l’exterior de la casa per tal d’identificar d’altres estructures i dipòsits de sediment. Davant els resultats positius a la zona davantera de C1, entre la porta d’accés a l’habitatge i la tanca de l’àrea de seguretat de les pistes aeroportuàries, vam iniciar una excavació en extensió de l’exterior, que va quedar inconclusa després de la darrera campanya de l’any 2003. La documentació exhaustiva de la formació del jaciment, especialment pel que fa a les fases més antigues de l’estructura, va aconsellar, amb l’aprovació dels tècnics del Consell Insular de Menorca, desmuntar els



murs de la fase recent (Fets 4, 6 i 7). En el cas, del murs formats per pilastres caigudes, la recuperació d’aquests elements després del desmuntatge del mur que formaven va permetre, en algun cas, restituir-les al seu lloc original. L’eliminació permet també una millor lectura de l’estat original de l’habitatge, quan funcionava com a tal, cara a una eventual musealització de les restes.

• La implementació d’una estratègia d’excavació, recuperació de mostres i datació radiocarbònica per fixar per primer cop en aquest tipus d’edificis la data de construcció. Això va permetre localitzar mostres procedents dels horitzons constructius de l’estructura, com ara són trinxeres de fonamentació i nivells de regularització de la roca de base, un dels quals es va datar (Gornés et alii 2001: 234).

• La recuperació de conjunts de materials ben delimitats estratigràficament que permetessin ulteriors estudis sobre producció, comerç i consum. En relació a aquest objectiu, vam excavar en tot moment en extensió, cercant límits estructurals a la sedimentació i essent especialment curosos en la delimitació dels estrats, així com en la recollida no només de la ceràmica, dels escassos objectes de metall i de la fauna, sinó també dels carbons, de les llavors i dels fitòlits, en aquest dos darrers casos mitjançant la flotació d’una part significativa del sediment dels nivells d’ús. Tanmateix només una part de les restes recuperades amb aquest procediment va ser posteriorment analitzada, restant la resta en el magatzem del Museu de Menorca, institució que custodia els materials arqueològics de les intervencions.

• La recuperació de mostres de sediment de nivells d’ús i d’abandonament per tal d’aportar dades sobre el medi ambient circumdant al poblat, mitjançat anàlisis palinològiques i de fitòlits.

4. FONAMENTS DE DRET

La intervenció és de caràcter preventiu, atenent la Llei 12/1998, de 21 de desembre, de patrimoni històric de les Illes Balears, i al Decret 144/2000, de 27 de octubre, pel qual s’aprova el Reglament d’intervencions arqueològiques i paleontològiques.

5. TREBALLS REALITZATS

Intervenció de l’any 2000

En arribar l’equip de la Universitat de Barcelona per iniciar els treballs arqueològics, ja s’havien realitzar a la zona dos treballs previs, que van facilitar enormement la tasca d’excavació.

D’una banda, la desforestació i el desherbatge efectuat en els mesos previs ens mostrava un panorama molt diferent al que coneixíem d’ençà a la primera visita a



l’indret, ocorreguda a l’hivern de 1997. L’any 2000 es podia observar la morfologia i extensió de les restes i deduir-ne preliminarment la funcionalitat. En efecte, l’estructura circular, d’uns 10,25 en sentit nord/sud i 10 m en sentit est/oest, corresponia tipològicament a la casa talaiòtica menorquina típica.

De l’altra, la topografia de les restes observables va ser una eina de treball molt important pels treballs arqueològics, de manera que la ‘caixa’ proporcionada per l’equip topogràfic va facilitar el dibuix arqueològic de camp i l’encaix de la planimetria.

Malgrat la desforestació esmentada, en començar el treballs hi havia una important coberta vegetal, d’herbes, matolls i rebrots d’olivera borda, que va caldre netejar.

Seguint els objectius marcats per a la campanya de 2000, es va començar la intervenció delimitant una àrea que òbviament prenia tot l’interior de la casa, més una petita àrea al nord, de 1’5 m d’amplada per 3,75 m de longitud, i al nord-oest, de 2’5 x 2 m. Per l’est els límits venien marcats pel sòcol de la tanca del perímetre de seguretat aeroportuari, mentre que pel sud es va delimitar una superfície de 4’5 m de longitud per 1 m d’amplada des de les darreres pedres de mur observable. A l’interior d’aquestes àrees s’esperava descobrir les restes del mur perimetral, només observable al nord i a l’est, pel parament interior. Per la banda oest i sud, el mur estava ja al descobert en tota la seva amplitud. La recerca dels murs perseguia l’objectiu de delimitar completament els límits de la casa, també per l’exterior, per tal de permetre documentar i estudiar les restes de la construcció en la seva totalitat.

Es van adoptar els eixos de coordenades que l’equip topogràfic havia dissenyat per dibuixar les restes observables i que havien marcat físicament col·locant algunes estaques de la quadrícula separades dos metres entre sí. De banda de la col·locació d’algunes estaques més en els punts de quadrícula (en metres exactes) avinents per al dibuix arqueològic, que van ser marcades amb esprai vermell, es van situar estaques en punts aleatoris per a les seccions, sempre seguint el criteri de què reflectissin la major informació possible. Aquestes estaques no anaven protegides i retolades per tal d’evitar accidents i assenyalar de quina secció es tractava i si era l’origen o el final (p.ex. A i A’). La cota zero es va situar (i assenyalar amb esprai vermell) en un punt del sòcol de la tanca per la banda est. No es va marcar físicament la quadrícula a cada metre amb cinta elàstica per considerar-ho metodològicament innecessari. El material es va recollir seguint els límits reals de cada unitat estratigràfica (UE), amb independència de en quina quadrícula o part de quadrícula es trobés. D’altra banda, ni el material superficial ni el material d’enderroc (i fins i tot en alguns casos els estrats d’abandonament) aportava, a partir de la localització espacial en cada estrat, informació significativa, a causa de la mateixa natura i formació d’aquests estrats. En els nivells d’ús i construcció, que documentessin una activitat antròpica intencional, cas de localitzar-se un mateix i únic estrat que ocupés una superfície gran, es va contemplar la recollida de material i mostres per metre quadrat, tot i que el present equip fou partidari de coordenar el material que es trobava in situ i únicament aquest, per tal de poder elaborar la informació sobre la dispersió de la fragmentació de peces i l’anàlisi d’àrees funcionals), tenint en compte també el cost en recursos i temps que



tenia cada mètode d’excavació i registre en relació als seus resultats, és a dir, del seu rendiment. En tot cas, l’elecció d’una metodologia ha de variar respecte del tipus i dels condicionants propis de cada de jaciment.


Al igual que a l’any anterior es varen efectuar tasques de desherbatge, que facilitaren enormement el treball arqueològic.

La necessària prevenció de la campanya de l’any anterior que va dur a tapar amb plàstics totes les superfícies amb estrats arqueològics a vista, així com tots els talls, fixant-los amb l’abocament d’una quantitat important de terra procedent de la nostra pròpia terrera, es va demostrar altament efectiva. En enretirar els plàstics el sediment s’havia conservat intacte i totes les estructures s’havien preservat perfectament.

L’excavació es va centrar en l’interior de l’estructura, on es van delimitar les diferents estances, però també es va ampliar a la banda sud, a la zona de l’entrada, i es va obrir una cala al nord per tal de comprovar el sistema de fonamentació del mur perimetral i recuperar, a ser possible, restes materials que poguessin apuntar a una datació de la construcció de la casa.


Després d’enretirar els plàstics emprats per tal de cobrir el jaciment es va observar novament que el sediment s’havia conservat intacte i que totes les estructures s’havien preservat perfectament.

Durant aquesta campanya es va culminar l’excavació de l’interior de la casa 1, així com de les estructures annexes: la cisterna, excavada ja aproximadament en el 75 % en campanyes anteriors, i l’hipogeu, l’excavació del qual encara no s’havia iniciat.

Per assolir l’excavació de l’interior va ser necessari el desmuntatge la fase recent (pilastres caigudes i murs de la segona fase: fets 4, 6 i 7), l’excavació dels sediments que es trobaven sota aquests elements i que corresponien als sediments parcialment excavats a la campanya de 2001 i la finalització de l’excavació de l’habitació 6, l’única que no es va poder acabar a l’anterior campanya.

Secundàriament, i en funció del compliment dels objectius primaris, es van fixar una sèrie d’objectius per tal de poder donar per acabat el sector 1, centrant els treballs a l’exterior de la estructura. Aquestes tasques implicaven el desplaçament de les lloses i pedres de la zona sud, l’excavació pel sud fins a la tanca de delimitació de l’àrea de seguretat, ampliant la cala oberta l’any 2001, l’excavació de rases de comprovació al nord de la casa, la neteja de la banda occidental de vegetació, la prospecció (i dibuix) dels retalls a la roca de base (possible cantera per a la construcció de la casa talaiòtica), l’excavació dels retalls i escletxes que continguessin sedimentació, per tal d’intentar datar-los. Els objectius primaris van ser totalment assolits, mentre que els secundaris es van acomplir en part. En concret i pel que fa als primers, es va finalizar l’excavació de l’estructura per la part interior, desmuntant els elements de la fase més recent i arribant



en tots els punts a la roca de base, incloent la cisterna sud i l’hipogeu. També es va efectuar la neteja de la zona exterior sud de lloses i blocs de pedra i es va iniciar l’excavació d’aquest sector fins a la tanca. Malauradament, la limitació pressupostària va provocar que l’excavació d’aquest sector a l’exterior de l’estructura –tot i que molt relacionada amb la mateixa, ja que es troba a la part immediatament adjacent a l’entrada de la casa i l’accés a la cisterna sud- romangués incompleta. Tampoc es va poder abordar la resta de punts contemplats en els objectius secundaris. Malgrat els esforços realitzats en els anys posteriors, en forma de reunions i projectes, davant de diferents instàncies per tal de poder acabar l’excavació de les àrees adjacents i la documentació de diversos elements no va ser possible reprendre les intervencions damunt el terreny.

Finalment, a l’any 2007 ens va ser atorgat un ajut per l’Institut Menorquí d’Estudis per tal d’acabar la memòria de les campanyes realitzades entre els anys 2000 i 2003, memòria que ara presentem.

6. METODOLOGIA

Registre estratigràfic

La metodologia utilitzada per aquesta intervenció es basa en el mètode de registre Harris / Carandini, que consisteix en el registre objectiu i en la documentació exhaustiva de restes estructurals i estrats, a partir de la qual es sistematitza i s’interpreta el jaciment. S’ha emprat un model de fitxes específiques (fitxes d’unitat estratigràfica), normalitzades en una base de dades Access. També s’han realitzat fitxes de Fet arqueològic, segons la proposta de la unitat del CNRS de Lattes (Montpeller), tractades amb el mateix programa informàtic.

Topografia i planimetria

Les estructures s’han vinculat geogràficament amb les coordenades UTM, per tal de documentar-les i facilitar-ne la interpretació. Van ser topografiades a escala real mitjançant una estació total, completant el dibuix de detall amb planimetries realitzades a mà a escala 1:20. També vam realitzar plantes de tots els estrats i unitats estratigràfiques negatives que vam considerar convenient representar, així com seccions per reflectir la disposició d’estrats i estructures. Els dibuixos han estat digitalitzats i tractats amb el programa Freehand MX.

Documentació fotogràfica

Per tal de deixar una constància visual dels treballs realitzats, així com de les restes aparegudes, s’ha realitzat un registre fotogràfic exhaustiu, emprant tant el suport digital com el suport en paper i en diapositiva. Les fotografies van ser tractades digitalment, en cas de què fos necessari, amb Photoshop 7.0.



Tractament dels materials

Es va realitzar el rentat, siglat i inventariat i estudi de la fauna i dels objectes mobles recuperats. Pel que fa a aquests darrers, vam dibuixar i/o fotografiar els més significatius, digitalitzant-los i tractant-los amb Freehand MX i/o Photoshop 7.0. Es van quantificar per tal de poder tractar les dades estadísticament amb una taula d’Excel.

Analítiques

Les anàlisis posteriors inclouen la datació radiocarbònica, la determinació faunística, malacològica, antracològica i de fitòlits. Tanmateix, la determinació carpològica no es va arribar a dur a terme a causa de la manca de pressupost, quedant les mostres de sediment lleuger dipositades en el Museu de Menorca, per a futurs estudis.

7. RESULTATS DE LA INTERVENCIÓ

L’excavació ha permès identificar una sèrie d’unitats estratigràfiques (sedimentològiques, estructurals i negatives), així com diversos Fets estratigràfics. Els nivells documentats poden agrupar-se en quatre categories: superficials, d’enderroc, de rebliment i d’ús, que corresponen, encara que d’una manera inexacta, a horitzons d’abandonament, de freqüentació, d’ús i de construcció. Entre les estructures es distingeixen: les murals, els paviments, les estructures negatives i les de suport, que corresponen també a moments constructius, d’ús i de freqüentació.

Els estrats superficials (UE 1) tenien força potència, la qual cosa s’atribueix tant a les excavacions antigues com a possibles treballs agrícoles de desempedregament dels camps veïns. Durant l’excavació vam poder distingir els límits de les cales de Serra Belabre (UE 22) i els runams que se’n van derivar (UE 3 i 9), en algun cas cobrint els murs i les àrees prèviament descobertes.

S’ha considerat com a UE 1 tot el superficial procedent de la primera neteja, tant el procedent de l’interior de la casa, com de l’exterior, inclòs el nivell que cobria els murs.

El parament extern del mur perimetral per la banda est estava cobert per un estrat d’entre 5 i 20 cm de potència, format sens dubte amb posterioritat a l’excavació de l’any 1968. Aquest segment del mur, que llavors s’havia observat, es va tornar a tapar en un moment indeterminat, o potser al llarg d’un període més llarg. En l’excavació de l’any 2000 hi hem trobat trossos de plàstic en contacte amb els grans blocs. Així mateix, la tanca de l’àrea de seguretat de l’aeroport es va aixecar molt arranada a les restes d’aquest parament, de manera que els grans blocs en algun punt eren coberts directament per un sediment de grava i ciment, emprat en la construcció del sòcol de la tanca.

El parament extern del mur perimetral per la banda nord, molt possiblement, es va deixar a vista durant l’excavació de Mª Lluïsa Serra Belabre. Tanmateix, no s’hi van trobar materials moderns en contacte. El que sí es va observar va ser l’escassetat de materials en el sediment que el cobria (de 15 a 30 cm de potència). La composició



d’aquest estrat, amb terra solta, pedra petita, algun caragol de terra, sembla indicar que es tractava de terra procedent de la mateixa excavació. Possiblement es va descobrir, tot i que durant l’excavació es devia formar una terrera a la part nord, cobrint parcialment el mur; amb el temps l’erosió de la terrera devia cobrir el que quedava a la vista. En arribar el nostre equip, només s’observava el parament intern del mur, la resta era coberta per un sediment en talús.

Finalment, porta la indicació “UE 1 terrera” el material procedent d’un pedregar que es localitzava al SE de la casa, format amb tota seguretat durant l’excavació dels anys 60. El material arqueològic hi era relativament abundant.

Amb la denominació “interior casa” es va destriar el material d’un estrat que es va considerar superficial (UE 1). Es tractava del sediment que acompanyava els grans blocs caiguts damunt el retall efectuat en l’excavació de 1968. Aquesta excavació va afectar, segons tota evidència, els nivells d’enderroc i ús a la zona de l’habitació nord, i probablement tan sols els nivells d’enderroc a la banda SE de la casa. La cala nord i la trinxera est eren clarament observables un cop efectuada la neteja superficial. Mentre que el retall produït per la cala molt probablement es va recobrir en part per terreres de la pròpia excavació (al nord, est i oest, com hem vist), en part deixant a vista els elements estructurals descoberts (el parament intern al nord i est), la trinxera conservava fossilitzat el retall que la forma (UE 22). A la resta de la superfície no hi havia evidències d’haver-s’hi intervingut.

El sediment de la UE 1 “interior casa”, de color gris i negre, contenia molta matèria orgànica i caragols de terra i havia estat alterat per les arrels de les grans soques d’ullastre. Així doncs, el material procedent d’aquest estrat no era gens fiable, tot i que, per la gran quantitat de pedra de mida petita i mitjana que contenia, es va contemplar en un principi la possibilitat de que es tractés de les restes de l’enderroc. El fet de separar-lo, per prevenció, havia de permetre comprovar amb posterioritat la homogeneïtat dels materials i la fiabilitat de l’estrat, en tot cas alterat. Així, en el cas, poc probable, d’haver estat en part excavat per Serra Belabre, hauria romàs exposat a l’intempèrie en els darrers trenta anys, essent sens dubte alterat pels agents atmosfèrics, la vegetació i tal vegada l’activitat humana. Amb posterioritat, Joan de Nicolàs ens va indicar una altra possibilitat que sembla més real: el pedregam hauria estat aportat per les activitats agrícoles modernes, repetint un fet conegut, que és que els pagesos han despedregat els camps i sovint abocat les pedres en els indrets en què existien grans estructures que no feien rendible el conreu de la seva superfície, formant-hi clapers. La mida de les pedres extretes de fet, no era la que es conserven en els paraments de la casa, a excepció de restes, fins i tot dubtoses, de farciment del mur perimetral en algun segment. És clar que no només es conservaven els fonaments de la casa, però, pels exemples d’habitatges millor conservat que aquest, sabem que els murs presentaven igualment en les filades superiors pedra de mida gran.

Malgrat que a l’estrat UE 1 “interior casa” no es van localitzar produccions modernes, no es improbable que es tracti d’un claper i/o d’un superficial relativament modern, atès que el despedrament dels camps no incloïa traginar les ceràmiques. En aquest



sentit cal tenir en compte que el material arqueològic recuperat en aquest estrat es trobava notòriament barrejat en sentit cronològic.

Damunt d’aquest estrat, acompanyant-lo i fins i tot clavats dins de la UE 2, hi havia blocs de grans dimensions, desplaçats per causes naturals o antròpiques i deixats en la posició actual en moments difícils de precisar. Aquestes pedres van ser numerades i extretes amb l’ajuda mecànica d’un camió grua, atès que sobrepassaven el centenar de quilos i, en algun cas, probablement la tona. Alguns dels blocs tenien una ubicació en l’estructura precisa, de manera que es van reservar per a la restitució posterior, que en algun cas es va escometre, la resta també es van reservar de cara a una possible reconstrucció arquitectònica.

D’altra banda, les restes de sediment, que romanien en el fons de la cala, centrada en l’habitació nord de la casa, es van considerar també UE 1. Tot i pensar-nos en un primer moment, que es tractava d’estrats que la intervenció de 1968 no havia afectat, el cert és que l’argila ocre i compacte, exposada a la superfície, damunt la que es van trobar pedra de mida petita i mitjana (numerades i enretirades), estava dipositada al seu torn damunt d’un terra solta, amb força caragols de terra, més matèria orgànica i material arqueològic (en un cas, ceràmica vidrada), en contacte amb la roca de base. Així, molt possiblement, al damunt de l’estrat més fosc de terra solta damunt de la roca de base, i que pot tenir el seu origen com a terrera de l’excavació antiga, s’hi va sedimentar, a causa de l’aigua de pluja que corria pel pendent cap al centre de la cala, aquests llims, que van originar una capa de gruix variable. Aquesta argila gairebé no contenia cargols, que són abundants a la capa terrosa inferior, i, a més, no contenia material arqueològic, present en el nivell inferior, tot i que en forma de fragments informes. Finalment, el sediment argilós estava dipositat en fines capes (s’han pres fotografies de les mostres), estava farcit d’arrels i es desprenia molt fàcilment en un paquet, de l’estrat terrós o de la mateixa roca de base, quan hi era en contacte. D’altra banda, apart de tots aquests indicis de la pròpia composició del sediment, que indicaven l’escorrentiu i l’acumulació d’aigua i partícules decantades en un bassa natural, era difícil que l’excavació no rebaixés fins a la roca de base el sediment en el punt central de la cala. Un cop excavat aquest estrat (UE 1), es va poder comprovar que les irregularitats la roca de base per processos de bioturbació, d’erosió natural o tal vegada derivats de la pròpia activitat arqueològica anterior havia estat alterada i despresa en dos punts de la cala.

Per la banda nord de la casa, hi havia un nivell (UE 3) de pedra menuda col·locada plana, cobrint lleugerament la primera filada del parament extern, format per grans blocs retallats, disposats horitzontalment. Contenia força ceràmica (en especial d’àmfora ebusitana), tot i que sembla que es va formar com a resultat de l’excavació de 1968, de manera que després d’haver-se netejat el parament en tota l’amplada es degué tornar cobrir. Així, no sembla que pugui documentar l’arranament del mur perimetral per aquesta part fins al nivell de la primera filada, com sigui que la sedimentació original ja havia estat prèviament excavada.

Finalment, la UE 9 va ser definida com a un estrat compost per un sediment de terra de color marró fosc, relativament compacte, que contenia encara força cargolins, pedra



molt menuda i pedres de mida petita i mitjana. La presència de material era relativament abundant, especialment l’àmfora i s'hi observaven algunes clapes de color ataronjat. Se situava a l’interior de la casa, a l’habitació nord, per la banda oest, a la zona en què existeix el retall de la roca (UE 15), que marca dos pisos. Aquest estrat, que cobria les UE 7, 13, 10, està disposat en talús, seguint el desnivell. Per la seva composició, és possible que fos de formació moderna, com a terrera de l’excavació antiga, de manera que l’excavació hauria afectat i retallat els nivells inferiors (les UE 7, 13, 10) que haurien estat recoberts per terra procedent de la pròpia excavació.

Es va identificar com a UE 2 un estrat format per terra de color marró fosc, amb abundants pedres de mida petita i d’altres de mitjanes i grans. Aquest es localitzava a la part centre-sud i centre-oest de la casa.

A diferència de la UE 1 (interior casa), no sembla que aquest estrat sigui de formació moderna, format amb pedres extretes dels camps circumdants per la pagesia i abocades a l’interior de la casa. L’anàlisi dels materials ha descartat la presència de ceràmica moderna i, en qualsevol cas, la presència de ceràmica en relativa quantitat indicar més aviat una formació com a abocador, ja que no sembla que hagués d’estar present, si s’hagués format com a claper.

Per dessota els nivells més superficials, es van excavar els nivells d’enderroc, individualitzats segons les seves característiques físiques i localització espacial. Així, a la zona del davant de l’entrada de la casa (al sud), tot ocupant el pati central i el quadrant sud-oest, s’estenia un estrat (UE 21) compost per terra argilosa, compacta, de coloració grisa, que s’acompanya de pedres i blocs de mida petita i mitjana. Al sud de la partió del mur radial UE 26, i a l’oest de la gran llosa caiguda plana núm. 79, separat de la UE 21 per una gran pilastra perfectament escairada i partida en 2 (bloc núm. 78), es trobava un altre estrat terrós de coloració grisa (UE 14), solt, que contenia nombroses pedres de mida mitjana.

Tots dos estrats (UE 14 i 21) eren coberts per la UE 2 i es poden caracteritzar com a nivells d’enderroc. Per bé que la matèria orgànica semblava encara abundant (per la coloració fosca de la terra), els materials arqueològics també ho eren i estaven clarament en contacte amb restes de murs, compartimentacions originals o de fases posteriors, a l’interior de la casa.

A l’interior de l’estructura absidal, retallada a la roca i oberta al pati central, on s’hi sol trobar la llar de foc i que funcionalment correspon a la cuina, s’observaren estrats de formació similar als anteriors (enderroc o claper). La UE 16 estava composta per un sediment argilós, de color marró clar, que contenia molts blocs de pedra de mida mitjana i petita i un bloc perfectament escairat paral·lelepípede (bloc núm. 96). Cal notar que el sediment contenia molta menys matèria orgànica que la UE 2, que es trobava a la mateixa cota per la part sud i sud-oest de la casa, mentre que les pedres de la UE 16 tendien a presentar una major grandària.

Per dessota d’aquest darrer nivell, es localitzaven les UE 17 i 18. La UE 17 estava composta per un sediment argilós, de color marró clar, que contenia pedra menuda. Es distingia de la UE 16 per la presència d’una major quantitat de sediment argilós i



l’absència de pedra de mida mitjana. Se situava entre el retall que la delimita la cuina (UE 24) per la banda de l’absis (a l’est) i la UE 18 (a l’oest). Aquesta darrera (UE 18) presentava un sediment de matriu argilosa, de color marró fosc, que contenia pedra petita i algun bloc de mida mitjana. Se situava entre la UE 17 i les pilastres caigudes que tancaven l’estructura (UE 27).

Finalment, es van caracteritzar altres estrats com a enderrocs a la banda oest de l’habitació nord (UE 4, 7, 10 i 11). Aquest sediment, que no va ser afectat per l’excavació dels anys 60, es conserva en part a una cota força més elevada, que el fons de la cala, declinant en talús cap al seu fons.

La UE 4 era un estrat de composició argilosa i coloració ataronjada, molt compacte, que contenia pedra petita i material arqueològic en abundància, en especial àmfora. Es localitzava a l'angle sud-oest de l'habitació nord, en la zona de la intersecció entre el mur radial (UE 26) i el parament intern del mur perimetral, per la banda oest. Immediatament al dessota es trobava la UE 7, que s’estenia cap al límit nord-oest de l’habitació, on havien desaparegut els blocs dels parament i es perdia. Es tractava d’un estrat compost per terra de color marró, granulosa, força compacte, que contenia pedra de mida petita i alguna de mida mitjana. Hi apareixia material amfòric i presentava aglomeracions de sediment més compacte de color gris i ataronjat. Finalment, la UE 11, ocupava el mateix espai de la immediatament superior UE 7. Era un sediment de composició argilosa, força depurat, de coloració predominantment marró vermellosa amb clapes ataronjades, marronoses, i alguna de grisa, cendrosa o de guix. Se situava en el pis superior d’aquesta habitació, format per la roca de base, i en contacte. Pràcticament no contenia material arqueològic i l’interpretem com a un primer nivell d'enderroc procedent de la coberta (o de les parets), atesa la composició argilosa i els diferents colors que s’observen en la matriu sedimentària.

En el nivell inferior de la cambra nord, sota de la UE 9, s’excavà la UE 10, caracteritzada també com a nivell d’enderroc. S’adossava per l’est al retall que marcava aquest desnivell i als blocs paral·lelepípedes de l’esglaó. Es tractava d’un sediment compost per argila de color ataronjat, molt compacta, dura, que contenia pedra de mida petita-mitjana.

A l’espai hàbil entre els blocs desplaçats procedents del possible esglaó d’accés al pis superior i el retall de la roca natural en aquest punt (UE 19), es localitzà un estrat (UE 13) físicament separat de l’anterior, però homologable quant a formació i significació. Es tractava d’un sediment argilós, consistència compacte, i color gris fosc, que contenia un poc de material ceràmic.

Al damunt de la roca natural, sota el nivell que marquen els blocs que formen l’esglaó d’accés al pis superior, i sota el sediment compacte de la UE 10, es localitzà un darrer estrat (UE 12) de composició argilosa i de coloració gris clar, solt i amb abundants arrels. Conservava només 3 cm de potència i s’estenia al llarg del retall de la roca natural que delimita els dos pisos (UE 19), en una amplada d’uns 50-60 cm a partir d’aquest retall en direcció est, on queda tallat a causa molt probablement de la neteja fins a roca, efectuada a l’any 1968 a l’interior de la cala. Contenia material



ceràmic poc significatiu a nivell cronològic, però en qualsevol cas no anterior al s. III aC (ceràmica pseudocampaniana ebusitana). Segurament aquest estrat s’ha de relacionar amb el moment d’abandonament de l'habitació, atès que el pis de roca es degué conservar relativament net en el moment d’ús original de l’habitatge, fins els darrers moments d’activitat, tal i com les successives reparacions del paviment de calç, en els punts on no es va emprar el pis de roca retallat, sembla suggerir.

7.1. Elements estructurals i dinàmica estratigràfica de la fase I (segona meitat del segle VI – segona meitat del segle III aC)

L’estructura que forma C 1 està delimitada per un mur perimetral que s’interromp al sud per donar lloc a l’única entrada de la casa, davant de la qual existeix un porxo tancat per un altre accés. Pel que fa als àmbits identificats en el seu interior, els vam numerar d’u a sis, des de l’entrada, mirant cap al pati central i seguint el sentit de les agulles del rellotge. Existeixen dos espais més de caràcter hipogeu, un situat sota l’habitació 4 amb accés des del pati central i un segon sota l’habitació 6 amb accés independent des de l’exterior de l’estructura, anomenats hipogeu/carner i cisterna, respectivament.

El mur perimetral

L’excavació va redescobrir el mur perimetral de la casa, que ja havia estat destapat durant l’excavació de l’any 1968, encara que en bona mesura s’havia reblert de nou amb posterioritat. La planta de l’edifici és aproximadament circular i ocupa una superfície de prop de 114’5 m2. El mur exterior comprèn una àrea de 35,5 m2, la qual cosa redueix l’espai interior a 79 m2. Les nombroses subdivisions internes, moltes de les quals es van localitzar en diferent estat de conservació, redueixen encara més l’espai útil de l’habitatge.

Aquestes xifres són similars a les que Joan de Nicolàs (1997: 48) va calcular per a la casa excavada i traslladada de Biniparratxet l’any 1995 (en endavant C 0), situada, en origen, a unes dotzenes de metres de C 1: 128 m2 de superfície, dels quals 75 m2 són d’espai útil.

El mur es fonamenta a la roca de base, que va servir amb tota probabilitat de pedrera i de la qual es van extreure blocs per construir la casa, tal com s’observa en els retalls de la roca per la banda sud-oest del sector, entre la casa i el tancament actual del jaciment. Per la banda oest del mur perimetral, existeix un bloc de dimensions enormes (155 x 115 cm) que ocupa tota l’amplada del mur. És probable que s’hagués extret de la plataforma rocosa i que fos alçat en el mateix lloc, sense necessitat de tracció.

La resta del mur perimetral presenta un doble parament. L’extern mostra una primera filada de grans blocs, col·locats horitzontalment. Al damunt d’aquest sòcol s’hi aixeca una segona línia de lloses de tendència paral·lelepipèdica, desbastades i regulars, col·locades en posició vertical, tot i que només algunes es van conservar in situ o



caigudes. Un parament de blocs i pedra més irregular de mida mitjana i de vegades petita se li adossava per l’interior, sense que es pugui observar un rebliment intern.

Per la banda oest, els blocs del parament extern tenen unes dimensions en planta d’entre 60 x 80 i 160 x 55 cm, essent menors les del parament intern, d’entre 26 x 30 i 42 x 50 cm. El mur perimetral prossegueix al sud tombant cap a l’est. Els blocs del parament extern presenten una disposició més regular, mostrant a la línia de la façana la part longitudinal i tenen unes dimensions de 110 x 75 i 130 x 60 cm. Els del parament intern semblen també més regulars en comparació amb els del segment anterior, amb unes dimensions d’entre 44 x 30 i 73 x 26 cm. Aquesta part és la única que mena a confusió, ja que en el moment dels seu descobriment era un parament tripartit. Així, entre el parament extern i l’intern hi havia un farciment de pedra de mida petita, irregular, que, tal i com es va poder comprovar en el transcurs de l’excavació, no era original, sinó el resultat del venciment del parament interior, que estava notablement vinclat cap a l’interior, essent el rebliment de l’espai buit resultant causat per erosió o per la mà humana. El caràcter d’aquest reble, de pedra petita, similar a la que es localitzà a la UE 2, semblava recolzar la utilització moderna de l’espai de la casa talaiòtica com a claper.

Per la banda sud–est, on s’inicia la curvatura del mur cap al nord, només es conserva un segment de mur petit que presenta uns blocs de dimensions inferiors als vistos fins ara, de 50 x 50 cm, per l’exterior, i de 44 x 36 i 84 x 26 cm, per l’interior.

El segment de mur que s’estén de nord a sud per la banda est, juntament amb el darrer tram pel nord, que transcorre d’est a oest, són els millor conservats de l’edifici, tots dos recoberts després de l’excavació de 1968.

El segment est presenta blocs paral·lelepípedes de grans dimensions (100 cm x 70), de vegades fracturats. El parament intern està format per blocs més petits (entre 24 x 32 cm i 66 x 46 cm) i més irregulars. Travat en el parament intern es conserva un bloc col·locat verticalment que conforma una de les pilastres radials, que s’inserien en els murs, i de vegades, com és el cas, lleugerament sobresortint de la superfície del mateix. Una segona pilastra es va trobar caiguda a l’interior de la casa, procedent d’aquest segment de mur. De fet, tota una filada del parament intern es va enrunar amb posterioritat als treballs arqueològics de la nostra predecessora, en haver quedat desprotegida per l’excavació de la trinxera est, que corre paral·lela al mur. Aquesta segona pilastra va caure junt amb blocs del parament, arrabassada per la soca d’un ullastre. Probablement s’ha identificat la base de la pilastra, a una distància lineal de 3’35 m respecte de la primera.

És en aquest darrer tram que es localitza una tercera base de pilastra radial, travada en el parament intern i sobresortint-ne 20 cm, i a una distància lineal d’on pensem que se situa la base de la pilastra caiguda, de 5, 35 m. Si aquesta base està correctament identificada, no mantindrien una posició equidistant, cosa que evidencia que la situació de les pilastres no respon a una planificació geomètrica de l’espai sinó que es relaciona amb les subdivisions internes de la casa. D’aquesta manera la combinació de pilastres i envans permetria la necessària cobertura dels diferents àmbits.



Finalment, el segment nord s’estén d’est a oest. Té un doble parament, amb blocs per l’exterior més irregulars que els anteriors, però igualment de grans dimensions (100 x 66 cm en creu, i 66 x 48 cm). Un bloc de dimensions majors (88 cm per 110), situat amb la part longitudinal del mateix transversal a la direcció del mur, ocupa l’espai dels dos paraments. El parament intern està compost per blocs de similars dimensions als anteriorment mencionats (40 x 30 cm, 30 x 20 cm i 76 x 22 cm), tot adaptant-se a l’espai deixat per la col·locació dels grans blocs del parament extern, cercant d’aconseguir una caixa d’amplitud de mur similar en tot el perímetre.

Per la banda oest, l’amplada és de l’entorn de 120 cm, pel sud-oest de 120-130 cm, encara que s’ha de tenir en compte que els parament s’han obert, pel SE, no arriba a 100 cm, mentre que per l’est oscil·la entre els 108 cm i els 126 cm d’ample i pel nord té poc més de 100 cm.

L’aparell descrit està ben documentat entre els exemples d’edilícia domèstica coneguts en la protohistòria menorquina (Serra Belabre 1965).

Vam identificar la porta de la casa al sud de l’estructura, on els murs apareixen força arrasats. Un altre punt que no conserva ni tan sols la primera filada del mur és l’extrem nord-oest. L’apreciació de la distinta aparença de la roca de base entre el que seria interior de l’habitació (retallada i allisada, UE 25) i l’exterior, que presenta una superfície granulosa, fa pensar en què els blocs de la primera filada es varen assentar damunt la roca natural sense retocar, mentre que el paviment de l’habitació va ser condicionat i retocat. En efecte, un rebaix que segueix una línia corba es pot seguir des de les darreres pedres conservades del mur perimetral per l’oest fins a la zona en què el parament ha desaparegut. Cal notar que en aquesta banda la plataforma de roca està sensiblement més elevada que per la banda sud, de manera que els blocs de la primera filada s’assenten ja a una cota superior, que ha estat, al seu torn, més erosionada.

A la cala nord, efectuada per tal de comprovar el sistema constructiu i aportar dades cronoestratigràfiques per a la datació de la casa, es va localitzar una acumulació de pedres de mida mitjana (UE 35), que salvaven una depressió a la roca de base fins al nivell de la primera filada en direcció a la línia de mur conservada. La seva excavació va permetre apreciar que el mateix rebliment s’estenia sota el mur, per tal d’aixecar el nivell de la depressió, de manera que al seu damunt s’assentaven els grans blocs de la primera filada del mur perimetral. A més, es va poder excavar un sediment (UE 36), que lligava i reomplia l’espai entre la fonamentació i la roca de base descendent, compost per una terra de color marró clar, molt compacte, que contenia pedra molt petita i esquirles de pedra i ceràmica triturada, que li conferien una major consistència i gran duresa. Aquesta mena de morter estava cobert per un estrat d’enderroc, documentat l’any anterior damunt fins i tot de l’arrasament dels murs (UE 3). Per tal d’assegurar que les mostres òssies per datar radiocarbònicament procedien amb tota seguretat de la UE 36, es va separar uns quants centímetres d’aquest darrer estrat com a UE 3-36.



El pati central

Com és habitual en aquest tipus d’estructures, l’accés a l’interior s’obre a un espai central descobert i envoltat de pilastres. A C 1 hem pogut localitzar les bases de dos d’aquests elements -en un cas, un tambor i, en un altre, la roca de base condicionada, retallada i realçada-, a més d’una de sencera caiguda i de dues més reutilitzades a la fase II de la casa (de 160 i 250 cm de longitud, respectivament), junt a fragments d’altres. Vam restituir-ne dues damunt les seves bases originals.

En el pati central vam poder documentar també el poliment de la roca de base a la zona d’accés a C 1, juntament amb una successió de paviments i reparacions fets amb beurades de calç i morter de calç (s’ha pogut observar la presència d’arena afegida a la calç a la UE 145), a la zona central, al damunt d’un rebliment de terra que cobria les depressions a la roca de base.

En el centre del pati, a la campanya de 2001, s’hi havia localitzat un paviment de calç, que no es va excavar en aquell moment i es va preservar tapat amb plàstic. S’estenia entre la cuina i l’habitació 2, però no arribava ni a l’habitació 3 i entrada de l’hipogeu pel nord, ni a l’entrada de la casa pel sud. El motiu és que en aquestes zones la roca de base es presenta perfectament retallada i ofereix una superfície plana, fins i tot polida, mentre que en el centre s’havia hagut de reomplir una depressió, possiblement en part natural, tal i com es va poder observar en excavar els nivells inferiors que la reomplien. El paviment de calç estava cobert per un sediment (UE 208 i 97) que marquen el darrer moment d’ús i amortització.

Per a l’excavació d’aquests sediments es va haver de procedir amb una cura extrema atesa la superposició de paviments, reparacions i retalls per a encaixar-hi elements mòbils (superfícies de treball com els amotlons), sobretot perquè el sediment que composa els diferents estrats és sovint el mateix, un morter de calç, de consistència dura i compacte, formant beurades molt ben allisades.

La primera capa excavada (UE 223) afecta a una part del paviment, a la banda occidental del pati, davant de l’habitació 2. De fet, no el considerem un altre paviment sinó una de les diferents beurades de calç, separades en embrutar-se de terra o fang (cosa perfectament detectable en els fragments extrets), de la beurada anterior. Tampoc pensem ni que es pugui considerar una reparació, ja que la capa de sota (UE 145) és perfectament plana. La manca de sediment entre una i l’altra, i el bon estat de la capa anterior suggereixen que siguin d’un mateix moment. Tot i i això, si hagués tingut una finalitat de sanejament, les dues capes no serien contemporànies, el que faltaria per explicar en aquest cas és perquè el sanejament afecta una part tan limitada del paviment.

La primera capa que s’estenia per la pràctica totalitat del sòl i que considerem el darrer paviment és la UE 145, encara que sovint estava degradat i només es conservava intacte en alguns punts, per exemple, sota la UE 223, que el va preservar. Per sota d’aquest estrat i per la part central del pati, se’n localitzava un altre (UE 222), de composició argilosa i color marró fosc, molt aplanat, probablement una preparació



del paviment. La presència de material osteològic el fa clau per a la datació del paviment UE 145.

Un segon paviment es va identificar com a UE 233. Localitzat també a la banda central del pati, no contenia, com la resta de capes de calç, material arqueològic. També s’associava a una preparació del paviment (UE 240) d’uns 20 cm de potència màxima, format per un sediment atípic de roca calcària matxucada de color groc/ataronjat, amb el que s’hi barrejava grava, “sorra”, i material ceràmic, entre els quals un fragment informe d’àmfora punicoebusitana. Aparegué molt endurit a clapes (i més solt a d’altres punts), lligat com en un morter. A la part més septentrional per damunt de la UE 240 s’hi localitzà un estrat cendrós de coloració grisenca i sediment argilós, fi, que també contenia material indígena i un fragment informe d’àmfora punicoebusitana (UE 246).

Per sota d’aquest nivell, s’estenia un estrat (UE 245) que reomple el declivi del terreny, compost per terra argilosa, de color marró fosc, força solta que contenia clapes petites de terra de coloració marró clar, clapes amb carbons i nòduls d’argila cuita, i fauna i material ceràmic exclusivament indígena, entre d’altres, restes de gerra pitoide.

Amb posterioritat al darrer paviment construït es documentà, la banda central del pati, un retall (UE 216) que afectava les UE 145, 222, 233, 240 i 245, de forma oval, per falcar-hi probablement un amotló, de 10-15 cm. Entre el material de rebliment localitzat dins d’aquest retall (UE 217) hi ha importacions pràcticament absents en els estrats de preparació dels paviments. Al nord de la UE 216 es localitzà un altre retall oval de similars característiques (UE 218), reblert per UE 219.

Un tercer retall (UE 236) de forma oval, efectuat a la UE 233, es localitzà a la banda oriental del retall UE 216, essent transversal a aquest. Presentava una profunditat de 5 cm, molt menor que el retall 216. Mentre que el primer acabava dins la mateixa UE 233, el retall UE 216 tocava fons a la roca de base. El farciment de la UE 236 (UE 237), no contenia material arqueològic.

Un quart retall (UE 242), aquesta vegada de planta circular, cilíndric, es trobava situat a 30 cm del llindar de l’habitació 2 i talla les UE 145, 222, 233, 240, 244 i 248. El reompliment (UE 243) estava compost per un sediment de calç, molt compacte i dur. El cobria una capa mil·limètrica de terra (UE 226) de color marró, damunt de la qual s’estenia una clapa de calç ovalada (UE 225), d’uns 40 per 30 cm, que reomplia un petit declivi del nivell de circulació que marcava la UE 223, adjacent a UE 225, podent-se tractar d’una petita reparació associada al retall UE 242. A tocar del llindar, però per sota del nivell en què descansava el bloc que el forma, l’estratigrafia presentava altres peculiaritats, documentant-se un sediment situat en diagonal des del centre del llindar fins a la base de “cista” de pedra, compost per terra argilosa de color marró fosc (UE 244).

De banda dels retalls, es documentaren possibles reparacions formades per clapes de calç, morter o picadís de marès al sud dels retalls al paviment UE 216 i 218 (UE 227), al



nord (UE 238) i a l’oest (UE 235). En canvi, davant del llindar de l’habitació 2 es localitzà un bloc de calç o pedra viva (UE 228).

A la base de la depressió que farcien el estrats descrits fins ara, damunt les escletxes de roca de base retallada, se situava un estrat (UE 248) de terra de color marró fosc/vermellós, granulat, amb pedra de mida molt petita i grava. A l’angle sud-oest, sota la cista, el sediment presentava un altre aspecte (UE 247), essent la terra de coloració ataronjada, amb grava i pedra de mida molt petita, possiblement resultat de treballs de desbastat de la pedra.

En el paviment format per la roca de base s’hi documentaren un seguit de retalls, molt probablement originals del moment constructiu, o com a mínim realitzats i emprats amb anterioritat al primer abandonament. A l’angle nord-oest se n’hi trobaren tres, hemisfèrics i de petites dimensiones (UE 93, 94 i 95). El retall UE 94 va ser escapçat al seu torn per l’entrada de l’hipogeu nord (UE 268). El que no hem pogut determinar és si aquest trencament és original o el resultat de l’ensulsiada (en un moment d’enrunament) d’una hipotètica visera de roca de l’hipogeu, o d’uns possibles ressalts, ideats per tal de sostenir taulons de fusta o un entramat vegetal, i que en un cas i altre haguessin servit per tal de col·locar un trespol al mateix nivell del pati i tancar així el rebost.

A la banda sud-oest, devora l’entrada i en l’angle entre el mur perimetral i l’habitació 1, es va localitzar un retall de secció cònica (UE 132), que interpretem com a morter fix, atès que presenta la mateixa morfologia interna que els morters mòbils trobats en d’altres jaciments menorquins (Plantalamor i Rita 1982: 99 i 101, fig. 50 i 52) i dels quals també hi ha nombrosos paral·lels etnogràfics. A més, a tocar de les habitacions 2 i 3, s’hi van localitzar molins (UE 102) falcats en el paviment (UE 145, 223 i 233), molt probablement en posició primària, és a dir, en posició d’ús, que junt als tres retalls ovals (UE 216, 218 i 236) a la banda central del pati, emprats possiblement per falcar altres amolons, recolzarien la, d’altra banda, lògica utilització del pati com a àrea de treball. El paviment de roca de base polida i de morter de calç assenyalaria també una preocupació per mantenir l’espai net i sanejat.

Al davant de l’entrada un retall oval forma una petita fosseta que sembla retallar el propi paviment de calç (UE 106). La seva funció no s’ha pogut determinar.

Finalment una pedra en forma de paral·lelepípede i buidada per l’interior com si d’una urna d’inhumació infantil es tractés es va trobar reaprofitada en un mur de tancament de les habitacions 1 i 2 (de la fase II). Pedres similars s’han identificat a C 0 i a cases d’altres jaciments també en els patis centrals (Plantalamor i Rita 1982: p. 159, fig. 130), on s’han interpretat com a altars relacionats amb activitats de culte o, dins d’una interpretació més funcional, com a tamborets.

A l’interior del pati central, s’hi ha localitzat estrats potents d’enderrocs d’aquesta primera fase, que representa el primer abandonament de la casa (UE 68, 83, 84, 90, 96, 98, 107, 141). A aquest moment d’abandonament correspon un moment d’ús (UE 97 i 104) i el paviments en què es va realitzar l’activitat (UE 145).



Les habitacions occidentals

Pel que fa a les habitacions perimetrals occidentals (núm. 1 a 3) estan semiexcavades a la roca de base, amb el fons sensiblement rebaixat, la qual cosa proporciona un sòcol al parament intern del mur perimetral.

L’habitació 1 és un petit àmbit d’1.9 per 1 m, amb el fons lleugerament realçat respecte del pati; un petit esglaó retallat a la roca de base en salva la distància. Es troba semiexcavada en la roca de base, i delimitada per l’oest i sud pel mur perimetral. Per L’est un envà de lloses falcades planes la separen de l’habitació 2. En el primer moment s’efectuen també uns retalls en el llindar de l’habitació però per la banda interior, són de petites dimensions i hemisfèrics (UE 135 i 136), reomplerts per sediments (UE 133 i 134), malauradament sense materials arqueològics, llevat d’un poc de fauna.

L’excavació de l’interior no va proporcionar materials susceptibles d’aportar informació sobre l’ús original. En l’àmbit equivalent excavat a C 0 es va trobar una àmfora punicoebusitana, la qual cosa va permetre al director de l’excavació interpretar que aquest espai estava destinada a magatzem (Nicolàs 1997). La base de la paret mitjanera que la separa de l’habitació 2 conserva una simple filera de lloses col·locades verticalment.

Per defora del mur de tancament romania un sediment (UE 115) en contacte amb la roca de base que pot pertànyer als estrats d’ús o abandonament originals de l’habitació.

L’habitació 2 mesura 2.2 per 1.95 m. Com l’anterior es troba semiexcavada a la roca de base. Se separa de l’habitació 1, per les lloses que formen l’envà. Amb l’habitació 3 existia un mur mitger, despedregat en la segona fase d’ús de la zona. En tot cas, l’existència d’aquesta paret és segura atès que el sòcol al damunt del que descansava s’ha conservat, en estar també retallat a la roca de base. Una base de pilastra, corresponent a la pilastra núm. 78, trobada in situ i recol·locada, s’adossa a aquest sòcol. La paret mitjanera es recolzaria així a la pilastra, situada en l’eix de separació entre ambdues habitacions.

Conserva, en el llindar, un bloc en forma de paral·lelepípede allargat de pedra (UE 131) amb una depressió longitudinal central per encaixar-hi taulons de fusta d’una manera similar al sistema de tancament d’algunes estances d’època romana (a les Balears mateix, les trobades a Pollentia). Idèntiques pedres de llindar s’han localitzat també en algunes de les habitacions de cases de Sant Vicenç d’Alcaidús (Alaior, Menorca) (Plantalamor 1991, 430) o de Trepucó, per posar casos ben coneguts. En el fons d’aquest àmbit s’hi va localitzar un nivell d’argiles endurides damunt el retall a la roca de base, que correspon probablement al condicionament del trespol (UE 116, 117 i 118), si bé, en origen, tant el fons com les parets pogueren haver tingut un revestiment de calç (UE 137). Aquesta estança i la següent han estat interpretades en altres jaciments, segurament per les seves dimensions i per l’absència d’elements que denotin activitat productiva, com a àrees de descans, és a dir, cubicula o dormitoris.



Les seves dimensions i el fet que es poguessin tancar semblen suggerir-ho (Salvà, Hernández-Gasch 2009).

D’altres estrats (UE 86 i 105) semblen correspondre als nivells d’abandonament/ús del primer moment.

L’habitació 3 presenta un bon nombre de les característiques morfològiques apuntades amb relació a l’anterior, com ara les dimensions (1.95 per 1.75 m), el retall, a la roca de base, de la superfície del fons, restant enfonsada respecte del sòcol del mur perimetral i de l’habitació 4. Conserva també una pedra de llindar (UE 130) amb el retall d’encaix de la porta. S’hi van observar restes de calç i de morter de calç, que hauria pogut ser part del paviment o del revestiment de les parets. A la roca de base, vora el llindar s’hi localitzaren tres retalls hemisfèrics (UE 109, 111, 113), reomplerts per distints sediments (UE 110, 112, 114), de funció indeterminada.

Els estrats inferiors que corresponen a l’enderroc, o abandonament de la primera fase (UE 82), i encara d’altres al darrer ús i paviment (UE 91, 99, 100, 101).

L’habitació nord

L’habitació 4 mesura 8.3 per 3.4 m. Presenta una planta aproximadament semicircular, a la capçalera oposada a la porta d’entrada, i dos nivells de sòl. Així, per la part oest, el pis de l’habitació està elevat i apareix delimitat per un retall a la roca (UE 15). Podria haver existit un envà entre tots dos espais (tal vegada de materials peribles), ja que ens sembla haver reconegut el llindar d’una possible porta en un retall a la roca de base de 80 cm de longitud i una amplada variable (de 10 a 23 cm). Dos blocs paral·lelepípedes molt ben escairats desplaçats 20 cm del retall UE 15 semblen pertànyer a un condicionament intencional, blocs d’un esglaó, aparentment innecessari, ja que la diferència de cota entre els dos pisos se salva pel retall que té tant sols una profunditat d’11 cm.

En el pis superior, prop del límit que el separa de l’inferior, es va documentar un petit retall hemisfèric a la roca de 18 x 20 cm (UE 19), que potser calgui relacionar amb alguna estructura de fusta. Entre la UE 15 i la 19, equidistant 23 cm, apareix també un petit encaix, d’entre 6 cm pel nord i 2 cm pel sud d’amplada. No hi havia diferència de sediment entre el que reomplia la UE 19 i l’estrat superior que cobria tot el pis (UE 11).

Aquesta habitació tanca al sud amb un mur rectilini (UE 30, Fet 2), molt arrasat, de 9 m de longitud fins a la porta que s’obre al pati central. Tanmateix, en alguns trams, només els retalls a la roca de base permeten considerar la continuïtat d’aquest mur. A partir de l’entrada, una gran llosa caiguda (núm. 79), que prové segurament del mur mitger (UE 26), separava aquesta habitació de la núm. 3, tot adossant-se al mur perimetral. La llosa 79 presenta la cara menor per l’est perfectament escairada i polida, així com un tram de la cara menor pel sud. De la restitució que nosaltres proposem resultaria que la cara completament allisada d’aquesta llosa formaria el muntant oest de la porta, el llindar de la qual es troba adjacent, mentre que la part allisada en només un tram formaria la part superior del muntant, en el que es recolzaria



la llinda de la porta de l’habitació nord. L’existència de grans lloses per tal de formar una porta monumental s’observa per exemple en la recent casa excavada a Torre d’en Gaumés, coneguda com a Cercle Cartailhac. El mur UE 26 està format per blocs paral·lelepípedes disposats en sentit longitudinal, de 56 x 24 i 83 x 42 cm. El pis de tota l’estança es presenta retallat i sovint allisat (UE 25). Les bioturbacions i altres processos erosius van desprendre blocs de la roca de base, donant la falsa aparença d’un enllosat (UE 28 i 29) que en realitat no va existir mai.

D’altres elements a destacar són la presència d’una pilastra radial, formada per una base i un fust, i un dipòsit hemisfèric excavat a la roca de base (UE 6). Es troba a 40 cm de la base de la pilastra radial suara esmentada, i separat uns 10 cm del parament intern del mur perimetral per la banda N. Té uns 55 cm de diàmetre. A l’interior del petit cocó es van es localitzaren les UE 5, 8 i 20, que per composició i contingut en materials arqueològics calia relacionar als moments d’abandonament de l’habitatge talaiòtic.

Així, la UE 5 estava formada per un sediment de terra compacte i argilosa en la superfície, que es disgregava en petites aglomeracions en extreure’l. Contenia pedra de mida petita en abundància, ceràmica talaiòtica, importada, i fauna. Immediatament per dessota, la UE 8 tenia una composició argilosa, força compacte i de coloració marró, més clara que la UE 5. Contenia pedra de mida mitjana i un bloc col·locat pla.

Finalment, la UE 20, composta per argila de color gris, groc clar, molt compacte i dura, que recobria una capa d’escorça, existint la possibilitat de què es tractés d’una tapadora del dipòsit. La seva funció només es pot suggerir, tal vegada com a contenidor d’aliments o de líquids o, com ja va ser assenyalat, per a una petita bassa (de dimensions majors, però, que la UE 6), trobada a l’habitació nord de C 0, de finalitat potser sanitària.

Aquest material va voler recuperar-se en un sol bloc per a la seva excavació i anàlisi en el laboratori. Amb aquesta finalitat es va retallar i desfalcar per tot el perímetre, amb extrema dificultat, atès que està contingut en un retall a la roca natural. Es va recobrir de paper d’alumini i aplicant-s’hi seguidament escuma de poliuretà, que es va deixar assecar 12 h. El motllo va intentar extreure’s,amb tot el sediment contingut en el seu interior, però en aprendre'l poc per la base i tractar-se d'un sediment gens compacte, el contingut es va desprendre del motllo. L’operació va ser realitzada pel restaurador Xiscu Isbert Vaquer. A la campanya de 2001 es van extreure les restes d’escorça romanents que s’havien preservat a l’anterior intervenció davant la impossibilitat d’extreure-les en un sol bloc.

A l’interior de l’habitació 4, a 1,9 m de la base de la pilastra en direcció sud-oest, hi ha una perforació a la roca de base aproximadament circular, de 35 per 30 cm (UE 23). S’estrangula cap a l’interior i s’obre a l’espai que hem identificat com a rebost. Atès que l’accés de l’hipogeu (UE 268), obert al pati, permetria ventilar-lo i il·luminar-lo, no sembla tenir cap funcionalitat i podria tractar-se d’una perforació posterior a l’ús de la casa. En qualsevol cas, atès que l’excavació de Serra-Belabre va afectar bona part de l’habitació 4 i també el punt en què es localitza aquesta perforació, no disposem del



registre estratigràfic amb el qual es relaciona i, per tant, no en podem afirmar la seva existència original. El desconeixement que tenim d’aquesta intervenció anterior ens impedeix també determinar la funció de l’habitació.

La cuina

L’habitació 5 presenta una planta absidal i mesura 2.95 per 2.25 m. Està semiexcavada a la roca de base i es pot apreciar, doncs, de manera clara com la roca de base va ser retallada (UE 24) a fi i a efecte de condicionar aquest espai, i que és original, per tant, del moment de planificació i erecció de la casa.

Per la part sud-oest, oberta al pati, es localitzà una filera de pedres de mida mitjana col·locades planes, seguint una línea corba i marcant el llindar de l’estança (Fet 11). Alguna de les pedres que conformen el llindar (UE 267) s’havien descobert a la campanya de l’any 2001, però vam haver d’esperar a enretirar les pilastres del mur 4 durant els treballs de l’any 2003 per descobrir la resta i documentar-les. El llindar es conservava en una llargària de 110 cm i té una amplada d'aproximadament 16 cm. El formaven, de nord a sud pedres polides per la part superior de mida petita (30x18, 50 x16, 10x16) i un bloc fragmentat (de 18x14 cm). Se situaven a l'interior d’un retall a la roca de base que les contenia (UE 266). Entre el retall i les pedres del llindar existia un sediment argilós de color marró clar (UE 213), que les falcava i els hi donava estabilitat.

Entre d’altres, apareixen a C 0 i en una casa del poblat de Sa Torreta de Tramuntana. Malgrat que en les cases d’idèntica morfologia, excavades a Menorca, aquestes estructures obertes al pati han proporcionat de manera recurrent les llars, no se n’ha identificat cap ni en aquesta habitació ni en cap altra banda de C1, en canvi, han aparegut clapes de cendres, producte de la neteja de llars o de petits focs in situ. De fet, aquest espai va ser remodelat i reutilitzat durant la segona fase d’ocupació a la casa, fins al punt que el primer nivell d’ús sobre la roca de base a l’habitació 5 es data del s. I aC. En tot cas, no dubtem que, a la primera fase d’ocupació, aquest espai semiobert al pati acollí la llar de la casa.

El mur (Fet 4, UE 27) que tanca la cuina per la part oest, originalment oberta del tot al pati, i que es relaciona amb el mur sud, és un condicionament força posterior, quan la casa ja era estar. Tant és així, que els grans blocs que formen aquests murs són en realitat pilastres senceres i fragments de pilastra, com les que se solen trobar envoltant el pati i que en origen sustentaven la coberta, en aquest cas, caigudes, mogudes i reaprofitades. Un retall (UE 31) rectangular al damunt d’una d’elles, sembla que s’ha de relacionar amb la segona fase, un cop caiguda tancant la cuina, i no amb la funció original com a suport.

En relació al mur núm 4 el reaprofitament de les pilastres en una segona fase, datada entre el s. I aC i I dC, va consistir en emprar-les per construir un tancament en l’espai semicircular de la cuina. Es palès que s’havia buidat l’interior de la cuina fins a la roca de base (cal recordar que entre els materials en contacte amb la roca de base hi havia sigil·lada), tot excavant part dels estrats d’enderroc antic de la cuina, estrats que s’havien localitzat en el pati. La localització de dues unitats estratigràfiques negatives (UE 209 i 211), dos retalls en nivells d’enderroc (el primer a la UE 68 i el segon



a la UE 208 i ben segur als estrats superiors, tot i que no s’havia detectat amb anterioritat), permet interpretar que el retall efectuat per habilitar l’espai de cuina a la segona fase partia d’una cota superior, de manera que la primera filada de pilastres no descansava damunt el nivell de circulació sinó del sediment romanent després d’excavar-lo en part. Així, a més d’excavar la cuina, per reaprofitar-ne l’espai, també s’hi havien rebaixat part dels estrats d’enderroc localitzats en el pati a la banda adjacent a l’entrada de la cuina. Per tal de revestir el tall a l’enderroc, en comptes de construir una paret amb blocs o pedra irregular, s’hi van col·locar les pilastres, tancant d’aquesta manera l’espai semicircular. El sediment que acompanya a les pilastres i als blocs del mur 4, i en contacte amb els retalls rep els números 210 i 212 del registre d’unitats estratigràfiques i la seva deposició és estrictament contemporània al tancament de la cuina. Finalment, la pilastra més oriental descansava en part damunt l’enderroc i en part damunt blocs que la falquen i que descansen al seu torn damunt la roca de base. Això explica que a la campanya de l’any 2001 es trobessin estrats amb igual tipus de material (fins i tot de les mateixes àmfores) en els estrats contra la pilastra i en els estrats que anaven per sota la pilastra: es tracta del mateix rebliment efectuat en el moment d’abandonament d’aquest espai reutilitzat, de manera que la base de la pilastra més oriental no marca cap horitzó constructiu.

L’habitació oriental

L’habitació 6 ocupa tota la part oriental de la casa i, a l’igual que a les habitacions occidentals, el paviment apareix rebaixat a la roca de base, deixant un sòcol damunt el qual s’assenta el parament intern del mur perimetral. Presenta tres nivells: l’inferior és de planta semicircular i se situa a la part central i nord-oest de l’estança; la part oriental, més elevada, forma un petit esglaó, conjuntament mesuren 2.85 per 2.75 m; finalment, a la part septentrional, hi ha un fort desnivell salvat per tres esglaons retallats a la roca, que menen a un pis superior. Aquesta espai superior, de 2.75 per 1.55 m, se separa de l’habitació 4 amb un mur mitger (Fet 2). Per la part nord-oest delimita amb la cuina, retallada també a la roca de base. Per la part occidental, un mur de la segona fase (Fet 6) l’aïlla del pati, essent desconeguda la separació original. Per la part oriental, es troba el sòcol retallat a la roca de base damunt el que descansa el mur perimetral. Les alteracions que va patir l’habitació per la banda occidental a la segona fase d’ocupació impossibiliten saber si en origen tancava i de quina manera envers el pati.

Un darrer element a destacar és la localització, per la banda sud, d’un col·lector que connecta amb la cisterna. Presenta una secció cònica en sentit transversal, que s’interna, retallant la roca de base, per sota del mur perimetral. Els indicis d’un retall longitudinal en el pis superior de l’habitació 6 (UE 144), que sembla endinsar-se també sota del mur perimetral, tot i que no tingui continuïtat en el nivell inferior de l’habitació, semblen suggerir l’existència d’una canalització anterior a C1, la qual connectaria amb el col·lector i a través seu vessaria l’aigua dins la cisterna, amb la qual cosa aquest element seria també anterior a la construcció de la casa. Aquesta hipòtesi tindria un rerefons social i polític en apuntar a l’apropiació privada d’una infraestructura, tal vegada en origen, comunal (Salvà, Hernández-Gasch 2009).



Un cop construïda la casa, sembla que el col·lector es va reblir, atès que a l’interior s’hi ha excavat nivells de reble (UE 121 i 143, aquest darrer contenint un tambor de pedra), i que al davant s’hi va situar un paviment de lloses. Sembla, doncs, que aquest àmbit es constituí com a zona de treball i transformació. De banda d’uns quants amolons sencers (un dels quals encaixat en un retall a la roca de base realitzat ex professo per situar-hi la peça passiva) i fragments d’altres, s’hi ha localitzat un gran bloc falcat per pedres i fragments d’amolons, que ofereix una superfície de treball notable. Al voltant d’aquest bloc s’hi ha recuperat una gran quantitat de nanses d’àmfora punicoebusitana polides, identificades com a peces de teler (Plantalamor, com. per.). El paviment o diversos paviments superposats han estat localitzats de manera molt clara.

S’hi ha excavat estrats de darrer ús (UE 88, 122, 139, 140 i 142), abandonament (UE 87 i, a l’interior de l’escletxa o canalització, UE 144) i d’enderroc (UE 64, 67, 85 i 92).

El sediment excavat a l’interior d’aquesta habitació a la darrera campanya d’excavació es localitzava a la banda central i sud-oest de l’estructura. Es va enretirar el bloc presumiblement emprat com a superfície de treball. Aquest bloc, falcat per pedra i fragments d’amotlons, descansava damunt un estrat (UE 206) compost per terra de textura granulosa de coloració marró clar, que contenia pedra de mida petita, fauna en abundància, alguna ceràmica i els molins (M-30 i M-25).

A l’angle sud-oest de l’habitació, junt/sota una llosa plana, que formava part de l’enllosat per tal de regularitzar el sòl davant el col·lector, s’hi localitzà un estrat (UE 215), situat al seu torn sota la UE 139. La llosa plana presentava un retall semicircular que seguia la línea corba del col·lector, amb la qual cosa es posaria en dubte la seva amortització en el moment de construcció de l’enllosat. El sediment de la UE 215 és de color marró clar amb nombrosa pedra de mida petita i material ceràmic exclusivament indígena.

Finalment, s’excavà un estrat de dimensions reduïdes (UE 221) en contacte amb la roca de base que semblava formar un nivell de regularització del terreny. La seva composició calcària i sorrenca (pedra viva escalfada i posteriorment rehidratada, és a dir, calç), podria ser resultat de l’alteració provocada per altes temperatures, en concret per l’existència de fogueres en aquest indret.

El desmuntatge del Fet estratigràfic núm. 6, que delimita l’habitació 6 per la banda occidental en la fase II, ha permès documentar la UE 68 localitzada en el pati (damunt la que descansa el mur 6) i, per dessota d’aquesta sempre a la banda del pati, la UE 88, que s’havia reconegut anteriorment a l’interior de la cambra (on està coberta per UE 67). Així, la UE 67 i 68, molt semblants físicament serien iguals en un nivell inferior, que no va poder distingir-se d’un nivell superior en la que s’hauria seguit formant separadament després que la pròpia construcció del mur 6 les hagués dividit.



Les estructures annexes

Amb aquesta denominació ens referim a tres espais o infraestructures, una de les quals, que interpretem com a rebost o magatzem, és a l’interior de la casa, mentre que les altres dues, la cisterna i el porxo, es localitzen a la banda frontal externa.

El rebost

L’hipogeu interpretat com a rebost o magatzem presenta una planta oval i una banqueta a la banda occidental. Ambdós espais atenyen una dimensió conjunta en planta de 3.1 per 1.7 m i una alçada d’1.48 m per al cos principal i 1.15 m per a la banqueta.

S’hi accedeix per una obertura en el pati interior, la qual té forma de pou, en situar-se la base de la cavitat per sota del nivell del pati. El pou d’accés té forma de “C”, de 130 cm x 110 cm en creu, per la banda superior, essent la part del fons més estreta (1 m x 75 cm), atès que les parets no baixen a plom. L’entrada és una perforació pseudorectangular amb els angles arrodonits. L’entrada sembla insinuar uns ressalts que haurien permès cobrir amb una facilitat major l’accés amb uns taulons. És possible que la perforació de l’entrada s’hagi erosionat i no presenti la morfologia original. Uns petits retalls hemisfèrics en el paviment del pati, al voltant de l’entrada (UE 93, 94, 95), un dels quals (UE 94) està seccionat per l’accés a la cavitat, semblen suggerir-ho. Aquest fet és molt important, ja que les dimensions i morfologia de l’hipogeu fa pensar en els hipogeus de planta senzilla datats al voltant del 1750-1650 cal. aC (Lull et alii 1999: 40). No només la reutilització, no cal dir-ho, és segura, sinó que si hagués existit un ús funerari previ el buidatge de l’hipogeu hauria estat complet, ja que, malgrat haver garbellat el sediment per recollir tants fragments d’os -i d’altres materials arqueològics- com fos possible, l’estudi de les restes òssies va demostrar la inexistència de qualsevol resta humana (Morales, Inèdit).

L’interior de la cambra té una planta pseudooval, tot i que en realitat està formada per dos cossos. El principal, atesa la seva grandària, és l’adjacent a l’entrada, té una forma vagament circular i 145 cm d’alçada, de manera que no és possible estar-s’hi erecte. El segon cos, o recambra se situa a la banda nord-oest i presenta una planta oval. Està col·locada en un pla superior, de manera que adopta una disposició de banqueta, atesa la poca alçària que ateny fins a la volta, de només 115 cm.

Finalment, es va comprovar que un petit mur conservat a l’est de l’entrada era de construcció moderna, ja que a la seva base s’hi va trobar un fragment de ceràmica vidrada (vid. infra).

L’excavació d’aquesta cavitat es va realitzar a la darrera campanya, puig que el 2001 es va decidir no actuar-hi davant la impossibilitat d’acabar-ne l’excavació durant aquella campanya.

L’estratigrafia va resultar ser relativament senzilla com correspon a dipòsits sedimentològics fruit d’abocaments en un espai tancat.



Com és de suposar, hi havia cambra d’aire entre el nivell superficial i la volta de la cavitat, tenint en compte l’existència de certa visera i l’obstrucció de material produïda a l’entrada.

El nivell superficial ocupava els primers 15 cm. Aquest superficial però es degué formar segurament després de l'excavació de Serra Belabre, que va excavar fins a la roca de base, deixant al descobert la “lluerna”, la qual cosa va provocar que es tornés a iniciar-se la sedimentació a l'interior del dipòsit: si amb anterioritat a l'excavació dels anys 60, tant l'entrada de la cavitat com la lluerna estaven segellades pels estrats acumulats al damunt, aquelles excavacions van deixar al descobert la perforació de la “lluerna” i tal vegada part de l’entrada, de manera que en els anys 90, la “lluerna” era oberta i també semblava que s'escolava sediment, per on es va localitzar el pou d’accés.

Per dessota de la perforació de la “lluerna” s'apreciava una agrupació de pedres, essent el sediment que les acompanya de color marró fosc, molt argilós i estèril de materials arqueològics, la resta de la UE 1 tenia la mateixa consistència flonja amb material orgànic, tot i que sense pedres. Sota de la UE 1 es distingia clarament una capa d'argila molt pura endurida de color marró clar (UE 203). Aquest estrat presenta un bussament cap a la banda sud-oest de la cambra (menys acusat a la banda SE), que assenyala que el sediment no prové de l’entrada/pou, situada al sud.

L’estrat UE 202, situat sota la UE 203, presentava encara una consistència flonja, amb arrels i caragolins, però contenia pedra de mida petita i mitjana, que necessàriament va ser abocada pel pou, no per la lluerna, i material arqueològic relativament abundant, de factura antiga, tret d’una possible intrusió d’època medieval o moderna. Era un sediment molt semblant a les UE 2 i 21, i, de fet, es va considerar com a UE 2 fins a l'entrada de la cambra o pou d’accés. Atès que els estrats bussaven i no es va poder excavar en planta fins a netejar l'entrada, pot haver-hi material mesclat de la UE 96 (que està dessota la UE 2 a l’entrada) i de la UE 202 (material inventariat com a UE 96-202). En el fons de la cavitat la UE 202 contenia una acumulació de pedres.

Així, hi hauria un hiatus entre la sedimentació antiga (UE 202) i la formació de la UE 1, atès que la cambra va romandre segellada durant aquest lapse. L'hiatus el podria marcar físicament la UE 203, que no seria tan el resultat de sediment escolat per la “lluerna”, sinó, tal vegada, atesa la seva composició argilosa, de sediment filtrat i desintegrat de les parets de la cavitat.

Sota la UE 96, a l'interior del pou d'accés a la cambra, es localitzà contra la paret retallada oriental un sediment argilós de color beix (UE 205), que s’estenia per una petita superfície, entre la roca retallada esmentada i una pedra que interpretem com a esglaó. L’existència d’un esglaó format per un bloc va ser evidenciat entre els dos nivells de l’habitació 4. En aquest sentit la UE 205 tindria la mateixa formació que la UE 13.

De nou a l’interior de la cambra, i a continuació de la UE 202, la UE 207 s’estenia des del pou d’entrada (sota UE 96) cap a l’interior de la cavitat (sota UE 202). El sediment



era molt argilós, de coloració marró clar, amb clapes de color ataronjat (inclusions d'argiles de color taronja i carbonets). Es va observar que el sediment s'acumulava a la zona central i davallava de cota cap al fons de la cavitat, on també s'hi localitzaven la major concentració de pedres de la UE 202.

Pel que van observar els excavadors, la UE 207 mantenia una diferenciació clara quant a color entre la banda oriental i l'occidental. Si a l’est era de coloració grisenca, a la banda oest era una argila més ataronjada. Les dues contenien carbons, però a la banda oest, prop de l'entrada, hi havia clapes ataronjades més uniformes (però no compactes ni dures), potser termoalterades.

Per tal de comprovar en el possible la identitat cronològica del sediment ataronjat i grisenc, es va donar un nou número d'unitat estratigràfica (UE 220) en el punt en què s'esgotava el sediment gris (tot comprovant-se que aquest és estratigràficament posterior a l'ataronjat). La UE 220, doncs, semblaria que aflorava per la banda occidental, subjacent en realitat a la UE 207. Es tracta d’una terra amb contingut d'argila i sorra -granulosa- de color ataronjat/marró clar amb clapes cendroses i carbons.

Ambdues bandes s'interpreten com a abocaments successius, tot i que dins de cada estrat també s'hi trobaren bossades de sediment diferent, abocat successivament.

Per la part oriental aflorava un altre sediment (UE 230), que la UE 207 només cobria en part. La UE 230 estava en contacte amb la roca de base damunt de la banqueta de la cambra.

En talús contra la paret i part del fons de la cavitat, es localitzaren una sèrie d’estrats, tant a la banda sud-est (UE 229), com a la banda sud-oest (UE 231). Aquest darrer nivell, compost per argila endurida de color marró clar, contenia sorra i carbons, nòduls de coloració taronja, semblant termoalterat.

També a la banda occidental de la cavitat, contra la paret i damunt l'esglaó d'accés a la banqueta/recambra, s’estenia un sediment argilós, amb sorra, de coloració marró amb taques de color ataronjat i gris (carbonets), amb pedra de mida molt petita (UE 239), contenint fauna i ceràmica d'importació.

Damunt el fons de la cavitat, format per la roca de base, es trobaven d’altres sediments. La UE 232, composta per terra molt argilosa de coloració grisa, contenia moltes arrels podrides, mentre que la UE 241 era una capa de "calç", de color blanc, de dimensions reduïdes, damunt pis de roca, d’un a tres centímetres de gruix. A la banda sud-oest de l'hipogeu, davant de l'entrada, la UE 243 estava composta per argila pura de color gris, molt endurida, tal vegada termoalterada. Adoptava una forma en colze de 7-12 cm d'amplada i 15 cm d'alçada.

La cisterna

De planta oval i secció rectangular amb els angles arrodonits, mesura 2.7 per 1.95 m en planta i té una alçada de 3.1 m. Presenta, a 2.5 m del fons, una boca amb tres esglaons als quals segueix una rampa fins al nivell de la rasant per l’exterior. Protegint els esglaons i la rampa hi ha un mur (Fet 9), que es projecta del mur perimetral a tocar



del llindar de la casa, que pel material recuperat en les unitats estratigràfiques que s’hi associen tal vegada s’hagi de datar de l’època moderna. Aquesta disposició tal vegada indiqui també, com veiem respecte del rebost, una anterioritat d’aquest element (la cisterna) respecte de la construcció de C1, ja que si haguessin estat contemporanis, aquests espais molt probablement s’haurien projectat d’una manera diferent, amb un pendent més suau i/o més allunyat de l’entrada de l’habitatge, a fi i efecte de salvar el desnivell i protegir l’accés del forat que crea la cisterna. En qualsevol cas, en descriure l’habitació 6, ja hem vist que l’existència del col·lector i d’una possible canal també apunten a l’anterioritat d’aquest element respecte de C1.

A la manca de relació del Fet 9 amb l’excavació originària de la cisterna suara analitzada, s’hi afegeix la possibilitat de l’anterioritat d’aquesta estructura a la construcció de la pròpia casa (vid. supra). Així sembla indicar-ho el col·lector (cocó) que es troba en l’actualitat a l’interior de l’habitació 6 i que connecta amb la cisterna, per tal d’alimentar-la amb una aigua prèviament depurada, a través d’una perforació que se situa damunt la boca del dipòsit. La diàclasi de la part superior de l’habitació 6 (a la que s’accedeix per sengles esglaons excavats a la roca) podria haver actuat com a canalització que conduís l’aigua cap al col·lector.

El mur Fet 9 se situava a la banda exterior de la casa, a la zona del porxo, recolzat a l’angle SE del llindar, des del que es projecte transversalment. Separava l’entrada de l’accés a la cisterna. El mur era, com la resta, de paret seca. Compost per un sol parament que tenia la seva cara vista cap a l'interior de l'accés a la cisterna. El formaven 5 filades de pedra de mida petita i petita/mitjana i mitjana (30x35x22 cm; 28x20x15 cm), irregulars, sense escairar i blocs més o menys paral·lelepípedes o amb cares planes. Tenia 160 cm de longitud i 60 cm d'amplada. L'aparell semblava modern, força mal travat, no baixa a plom sinó en tal·lús. A més, la cara a vista del mur donava a l’interior de la cisterna i la sedimentació antiga tenia una cota superior i estava en contacte contra el mur per la part no vista. Així, és de suposar l’existència d'un retall (encara que mal documentat) en aquest sediment antic per tal d'habilitar el mur, que sembla clar que es va construir des de la part d'accés a la cisterna. Així molt probablement no té cap relació funcional amb la casa talaiòtica, sinó que s’ha de veure com una defensa o, millor, una paret de contenció del sediment, per tal d'evitar que aquest s'escolés en el que quedava d'espai útil a la cisterna, emprada ja per a altres usos.

A l’interior de la cisterna sud s’hi localitzaren un seguit d’estrats alguns dels quals semblen ser nivells superficials antics (UE 60, 70, 72, 76, 108), formats per una sedimentació dipositada de forma natural, mentre que d’altres semblen indicar una formació antròpica, molt probablement interpretables com a abocadoments (UE 81, 89, 123).

Per sota de la UE 123, es documentà un nou nivell (UE 250), que s’estenia des de l’entrada de la cisterna –on la UE 123 gairebé no s’hi detectava- i que avançava cap al centre de l’estructura a mesura que guanyava profunditat. Es diferenciava de la UE 123 per contenir pedra de mida petita en major abundància i també per contenir pedra molt menuda i grava. Una segona diferència molt notable respecte de la UE 123



era el fet que contenia poca fauna (mentre que a la UE 123 era molt abundant) i, per contra, la ceràmica hi era present en molta abundància.

La UE 250 no s’estenia per tota la cisterna, sinó que s’esgotava en el centre, essent coberta en les cotes superiors per la UE 123 i, en les inferiors, per la UE 251, que s’hi recolzava. La UE 251 subjeia, al mateix temps, a la UE 123, essent el sediment format per terra argilosa, força solta, de coloració marró fosc, sense pedra, amb poca fauna i força ceràmica.

En el mateix nivell, contra la part més septentrional de la cisterna se situava la UE 252, majoritàriament sota la UE 123. Com en el cas anterior la UE 251 s’hi recolzava, essent també posterior. El sediment d’aquest estrat era de matriu argilosa de color marró fosc i contenia pedra de mida petita-mitjana.

Sota els estrats 250, 251 i 252 se’n localitzà un altre que s’estenia per tot l’interior. El sediment estava format per una terra argilosa de color marró fosc, i contenia ceràmica, ossos, pedra de mida petita i grava. Malgrat ser físicament similar a la UE 250, en aquesta cota s’hi va detectar material de s. III aC (àmfora PE 15 i 16). Atès que la UE 250 tenia a la banda de l’entrada de la cisterna una cota molt superior, que l’inici d’aquest nivell no es va distingir i es va barrejar el material amb el procedent de la UE 123 i atès també que el material a cotes superiors de la pròpia UE 250 ben controlada era de s. II aC, es va donar un nou número d’unitat estratigràfica (UE 253) per tal de comprovar si aquest material que procedia d’una cota inferior estava dipositat també en s. II aC. L’inventari i estudi del material ha evidenciat que la UE 253, és anterior, de la segona meitat del s. III aC. Tanmateix cal recordar de banda d’unes característiques físiques similars, tots dos estrats tenen una mateixa formació, força complexa, ja que es tracta d’abocaments que poden tenir diferents ritmes de formació i respondre tan a causes naturals com a antròpiques. A més, cal recordar que els materials de femer tenen un marge cronològic ampli ja que els objectes entren en desús a ritmes diferents, a mesura que es van espenyant i s’abandona la seva reparació o el seu ús secundari.

A continuació, la UE 256 era un estrat que s’estenia per tot l’interior, tret de l’extrem nord (on aflorava la roca de base). Compost per terra molt argilosa, més compacte i de coloració marró clar/vermellosa/gris ciment (depenent de la llum), marcava un nivell horitzontal, sota una llosa ovalada col·locada plana. No contenia tant de material ceràmic com el nivell immediatament superior, tot i que hi ha peces que presentaven fragments a tots dos estrats, de manera que es va optar per inventariar-los junts (UE 253-256).

Finalment, la UE 259 és un estrat en contacte amb la roca retallada. És de color gris, molt argilós, fins i tot llimós. Es trobava en tot el fons de la cisterna i a la base de la paret fins a uns 20 o 30 cm. Es l’únic estrat que versemblantment es pot relacionar al darrer ús original de la cisterna, del lapse de temps transcorregut entre la darrera neteja i la seva amortització.

El pòrtic o porxo tancat

Alineat amb l’entrada, es localitzà un bloc en forma de paral·lelepípede de 48x40 cm col·locat en posició vertical juntament amb una pedra de mida petita que presentava



una cavitat al centre i que cal definir com a polleguera. Aquests elements, alineats amb el llindar retallat de la casa, assenyalen molt possiblement una entrada prèvia amb una primera porta delimitada per un element sustentador –un pal o columna- d’una estructura porxada o completament tancada. D’aquest bloc arrenca una filera de pedres (fet 10), que s’estén d’est a oest, dibuixant un arc de 3’80 m, seguint el perímetre de la façana de la casa. A la campanya de 2003, es descobriren dos blocs mal desbastats de mida mitjana (66x38 i 104x34x60 cm) disposats longitudinalment i dues pedres més aproximadament quadrangulars (60x40 i 54x48 cm). Aquests darrers elements sembla que tanquen aquest espai, atès que s’entreguen al retall que va rebaixar l’interior de la casa juntament amb aquest espai al defora, sobresortint tan sols la part de la roca mare al damunt de la qual s’assenten els blocs del mur perimetral de l’estructura. Forma un espai útil de 3 m de longitud per 1 m d’amplada.

Sembla clar, doncs, que aquest espai extern hauria estat porxat o bé completament tancat, tal vegada per una estructura de fusta. En aquest sentit la UE 138 és significa, ja que per composició sembla el nivell de circulació, el sòl d’una habitació coberta, tot presentant carbonets i taques d’argila cuita en una composició argilosa força uniforme.

L’espai exterior sud

L’excavació en aquest indret ha afectat tan sols un petit sector, els límits del qual corresponen, pel nord, a la línia de façana de la casa; per l’est, al mur “de contenció” i regularització del terreny a tocar de l’entrada de la cisterna sud (Fet 9), i pel sud, i l’oest, a límits arbitraris. Cal tenir en compte que pel sud, s’hi havia dipositat una gran quantitat de blocs extrets amb grua o a mà de la pròpia excavació, ja que era un indret proper a l’excavació que no s’havia previst excavar. A més, la tanca de delimitació de l’àrea de seguretat de l’aeroport se situa a uns dos metres del tall efectuat, i els blocs esmentats li són adjacents. Per l’oest, resten encara uns pocs metres de potència arqueològica, tot i que de seguida el terreny davalla i desapareix la sedimentació, aflorant la roca de base.

La sedimentació enregistrada consisteix en un estrat d’enderroc (UE 103), bastant alterat, sota el superficial més vegetal (UE 1). Davant de l’accés de la casa i a tocar del fet 9, existeix un estrat de rebliment i regularització de la superfície de roca (UE 119). Cap a l’est de l’entrada s’hi trobava un estrat, segurament d’abandonament (UE 120), mentre que dessota aquest darrer es va localitzar un nivell que sembla molt clarament un paviment (UE 138), tal vegada d’un àmbit a cobert.

Són interessants i mereixeran un estudi més detallat els retalls a la roca de base, que la rebaixen i formen el sòcol damunt el que es va muntar el mur perimetral per la banda sud.

7.2. Les remodelacions de la Fase II (segle I aC - canvi d’era)

La segona fase d’ocupació de l’estructura, després d’un període d’abandonament, que va implicar la ruïna de part de la casa, ha permès documentar un aprofitament



d’alguns espais condicionats per a un ús diferent. Es tracta, doncs, d’una fase constructiva.

El pati

En el pati s’hi van documents elements estructurals nous, com són l’enllosat Fet 5 i els murs Fet 4, 6 i 7, que pareden l’habitació oriental i les occidentals, respectivament.

L’enllosat (Fet 5, UE 125) es localitzà a la banda sud-est del pati, adossat al mur 6. Està format per pedres disposades planes de mida mitjana i petita/mitjana, que formen una estructura aproximadament circular, de 100 cm de diàmetre. Les pedres, de mida mitjana, tenien les següents dimensions: 18x20, 38x22, 38x38, 42x28 cm. Per sota d’aquell nivell de pedres s’estenia un estrat de terra de coloració marró fosc, amb pedra petita (UE 200), i per dessota d’aquest nivell un nou estrat de pedres de mida mitjana, col·locades planes, que denotaven clarament la seva pertinença a una estructura -o part d’una estructura-, i no a un enderroc. Es tracta segurament de la preparació de l’enllosat (UE 125), sinó és que es tracta d’un primer enllosat. Tots dos s’adossaven a la roca de base retallada que es projecte des de l’entrada, per la part est, dividint l’espai del pati interior i l’interior de l’habitació 6. L’enllosat (Fet 5) s’adossava també al mur tardà (Fet 6) de delimitació de l’habitació 6.

La finalitat d’aquest enllosat resta desconegut i sembla que forma part de les refaccions de la segona fase.

A l’interior del pati central, s’hi ha localitzat un estrat d’enderroc corresponent a aquesta segona fase, que identifica l’abandonament de l’espai reestructurat (UE 39), un nivell d’ús (UE 47) i el sòl o paviment en què es va realitzar l’activitat (UE 57) durant aquesta fase.

Les habitacions

En aquest moment les habitacions occidentals s’unificaren en un únic espai, tot eliminant el mur mitger entre l’habitació 2 i la 3 i practicant una obertura en la paret entre l’habitació 1 i 2, posteriorment tapiada tal vegada de manera intencional o tal vegada de forma casual, com a conseqüència del seu enderroc. D’altra banda, es tapiaren les entrades d’aquestes dues darreres cambres (Fet 7), quedant el llindar de l’habitació 3 com a accés a la nova dependència.

El tapiat de l’accés Fet 7 es va realitzar en una alineació diferent, més a l’interior de l’habitació, reduint-ne sensiblement l’espai útil.

El tram que bloqueja l’accés a l’habitació 2 està compost per dos paraments, un a l’est (UE 128) i l’altre a l’oest (UE 127). L’entrada de l’habitació 1 està tapiada per un altre tram (UE 129).

El parament UE 128, que ateny una longitud de 175 cm, estava format per dues filades de blocs de mida petita i mitjana de les següents dimensions: 49x26x10, 30x13x15 i 43x23x27. La filada superior contenia dos amotlons (M-7 i M-8), la inferior contenia una pedra plana, un amotló (M-36), una pedra irregular i un bloc i descansava damunt d’un nivell d’enderroc del pati (UE 57).



La UE 127 correspon al parament oest. De sud a nord es trobava un bloc (65x45x70) que tenia un retall a la cara superior (26x18x12), una llosa vertical (90x21x76), paral·lela a la pedra del llindar, i dos blocs (42x50x75, 67x33x34) transversals a la pedra del llindar, i a la banda nord, dos blocs més (60x15x90), el darrer dels quals està retallat per la banda de la base de pilastra. Tot el parament descansava sobre l’enderroc UE 68.

Tant el parament est (UE 128) com l’enderroc UE 57 s’adossaven al parament oest (UE 127). D’aquest fet se’n deriva l’anterioritat cronològica del parament oest, que es bastí al seu torn damunt l’enderroc UE 68. El parament est (UE 128) no té una explicació funcional respecte de l’oest (UE 127), ja que, de banda de ser posterior, no és un contrafort, atès que estava compost per pedra mitjana i petita mal lligada. Així, semblava correspondre a una altra estructura, un banc corregut contra la part que tapiava l’habitació 2 per la banda del pati, sobresortint poc del nivell de circulació, marcat per la cara superior de l’enderroc UE 57.

El mur UE 129 estava compost per tres blocs que tapien l’accés a l’habitació 1. No segueien la línia marcada per les UE 127 i 128, sinó que se situaven uns 50 cm més cap a l’est des de la cara que donava al pati. Eren de dimensions petites i mitjanes (30x38, 60x26, 42x60 cm) i cobrien 100 cm de longitud.

L’excavació de les distintes unitats estratigràfiques (58, 61, 65 i 66) a l’interior del petit àmbit de l’habitació 1 no van aportar dades significatives sobre el seu ús. En canvi, a nivell cronològic sembla que el contingut, altament argilós, cal relacionar-lo a aquesta segona fase d’ocupació, ja que s’entrega a part del mur Fet 7.

En canvi, a l’habitació 2 es van localitzar una sèrie d’estrats interpretats com a nivells d’enderroc (UE 32, 42, 49 i 53) i uns estrats d’abandonament o darrer ús (UE 48, 59, 62, 69, 73, 75, 77 i 78), caracteritzats per l’existència de sediments de coloració diversa concentrats en clapes o més o menys difuses, alguns dels quals contenien una important quantitat de matèria orgànica (conquilles, fauna vertebrada, carbons i cendres). Aquests estrats podien correspondre a la segona fase d’ús de l’àmbit, quan aquest quedà unit amb l’habitació 3. Per la natura de la seva composició podria tractar-se d’un femer i, per la seva situació a l’interior d’un espai condicionat estructuralment, tal vegada es podria definir com a estable o paller, un àmbit pel recolliment d’animals i tal vegada del propi pastor, la qual cosa explicaria també l’encesa de focs (i no el simple abocament de cendres) i l’acumulació de matèria orgànica (com les petxines localitzades a l’angle sud-oest de l’habitació).

A l’habitació 3 s’hi localitzaren sediments interpretables en el mateix sentit que els descrits per a l’habitació 2. D’una banda, l’enderroc (UE 14) i, de l’altra, els nivells d’abandonament/ús corresponents a la segona fase (UE 43, 63, 71, 74 i 80).

Respecte de l’habitació 4, la manca de jaciment intacte ens fa dubtar del seu ús en aquesta fase, tot i que hi ha indicis que apunten el fet que s’hi va obrir un accés en el mur perimetral, despedregant fins i tot la seva primera filada.

L’habitació 6 sembla haver sofert també un condicionament similar a les habitacions de la banda occidental, en construir-s’hi un mur (Fet 6), per l’oest, que la separa del pati.



El Fet 6 està format per dues filades i tenia una longitud de 250 cm, oscil·lant l’amplada entre els 45 i els 60 cm. Els blocs que el formaven no estan desbastats, essent de formes aproximadament paral·lelepípedes amb angles arrodonits. El bloc major tenia 110 cm de llarg per 56 d’ample. Descansava damunt l’enderroc UE 68. El mur núm 6 (vid. infra) estava amortizat per les unitats estratigràfiques que se li adossaven, la UE 67, a l’interior de l’habitació 6, i les UE 21, 47 i 57, per la part del pati.

La cuina

L’espai de cuina es va utilitzar amb una nova finalitat, atès que es va netejar fins a la seva base, tot eliminant-ne la llar que presumiblement havia acollit. De ser un àmbit obert al pati, va passar a convertir-se en un espai tancat per les pilastres caigudes i apilades (Fet 4), la qual cosa indica alhora l’estat de ruïna que l’estructura havia atès en aquell moment.

El fet 4 separava l’antic espai de cuina (habitació 5) del pati, que queda així tancat, tret de per la part nord-oest, per on té l’accés. Per a la construcció d’aquest mur es van emprar pilastres senceres (B-143 i B-144) i fragments de pilastres, que originàriament estaven col·locades al voltant del pati central com a punt de recolzament per sostenir les cobertes de les habitacions. Per tal de col·locar-les es van retallar els estrats d’enderroc i d’ús anteriors, de manera que les pilastres, col·locades en un pla horitzontal, revestien el retall (UE 209 i 211). Se n’han conservat dues filades i es va emprar per falcar la pilastra superior, lloses de mida petita (28x8, 46x14cm), i la inferior, pedres de mida mitjana. El mur dibuixa una “L”, essent la part més llarga la que transcorre de nord a sud, paral·lela a l’entrada de la cuina, i, el tram més curt, el que es prolonga d’oest a est. Aquest darrer tram cobreix 210 cm, i s’adossava a la cantonada del retall que delimita la cuina. La longitud del tram més llarg és de 220 cm, i la seva amplada, conformada per dos pilastres adossades, d’aproximadament 100 cm. Finalment, a tocar del retall de la cuina per la l’extrem sud-oest i a la cota superior, la línia de mur es prolonga amb la col·locació de dos blocs que ressegueixen el límit del retall en 120 cm. Aquests blocs tenen unes dimensions mitjanes (76x56 i 46x42 cm). Les dimensions de les pilastres enretirades, numerades, dibuixades i fotografiades (per a l’inventari i preservació d’aquests elements estructurals) són les següents: B-144, de 250 x 52-58 cm; B-143, de 160x38-46 cm, i dos fragments més, de 134x52 cm i 118 x38 cm.

Dins d’aquesta habitació s’hi van documentar estrats clarament d’enderroc (UE 16 i 17, 37, 38 i 40), tot i que de vegades la presència de material amfòric abundant sembla denotar una freqüentació humana i l’ús de l’indret com a abocador (UE 34, 41 i 44). D’altres estrats indiquen nivells de circulació o paviment (UE 50 i 55) i nivells d’abandonament o darrer ús (UE 45, 51 i 54). L’interior de sengles retalls a la roca de base, rebaixada tota ella en forma absidal per condicionar aquest àmbit, contenia restes de fauna terrestre i marina, i ceràmica indígena i d’importació (UE 52 i 56).



Les estructures annexes

La cisterna i el rebost es continuaren essent en aquesta fase abocadors. S’hi ha recuperat un conjunt de ceràmica i de fauna, procedents dels nivells superficials.

7.3. Les ocupacions posteriors de la Fase III (èpoques medieval i/o moderna – època contemporània)

A nivell estructural cal assenyalar finalment l’aparició d’un muret situat al nord del pati contra el retall de la roca de base i al costat de l'entrada de l’hipogeu nord (UE 268), conservant només dues filades. Mesurava 95 cm de longitud, per 35 d'amplada i 30 cm d'alçada màxima. Conservava a l'extrem nord una pedra no local, corba per la part superior, de 33 x 58 x 15 cm aproximadament. Per l’aparició per la seva base, després de procedir a desmuntar-lo, d’una ceràmica vidrada, podem afirmar que és d’època moderna i segurament relacionat a un ús tardà de l’hipogeu N.

A l’exterior de la construcció, per l’extrem sud, l’excavació va afectar una superfície de 2,40 m en direcció nord-sud i 5,60 m en direcció est-oest, entre la cala efectuada el 2001 i la tanca de l’àrea de segureta de l’aeroport per l’extrem sud. Atesa la limitació pressupostària i el fet que no constituïa un objectiu primari, no es va prioritzar l’excavació en aquest punt, i en conseqüència, no es va poder acabar d’excavar-ne el sediment.

La seqüència estratigràfica documentada i parcialment excavada és la següent:

En primer lloc es va localitzar un sediment de color marró fosc, solt, que contenia pedra de mida petita en molta abundància (UE 254). Aquest estrat cobria un sediment (UE 255) argilós, compacte, de color marró fosc, amb grava, que contenia material molt fragmentat, rodat, i mesclat. Es va considerar el mateix estrat en tota l’extensió, tot i que per la banda occidental era de color marró més clar i ataronjat.

A l’entrada de la cisterna, en el tall artificial efectuat en el sediment que la reblia per tal d’iniciar-ne l’excavació a l’any 2001, es van documentar un seguit d’estrats, tot i que no es van excavar més que en una petita àrea de seguretat, després d’enretirar uns blocs de mida mitjana a la vora del tall i d’efectuar una neteja per arranjar el tall que es volia deixar protegit.

Enfrontat a l’entrada de la cisterna, es documentà un nivell (UE 265), compost per terra de color marró fosc, granulosa, amb pedra de mida petita/mitjana, que sembla que era el contingut d’un retall a la UE 255, tot i que no es va poder confirmar.

Per dessota d’aquest estrat es documentà la UE 261, formada per un sediment de matriu terrosa de color marró fosc, força compacte, molt semblant al sediment que apareixia al dessota (UE 260) però sense les pedres (o almenys així ho semblava en el tall), que caracteritzaven l’enderroc UE 260. La cara de l’estrat marcava un horitzó pla damunt el que descansaven dues pedres grans i al damunt d’altres més petites (UE 265). No es va poder comprovar en extensió si la UE 261 era un altre estrat o si era la mateixa UE 260. En aquest darrer cas, els dos nivells de pedres (UE 260 i 265) serien un



únic nivell arqueològic. Hi aparegué ceràmica vidrada i vidre i segurament era el nivell de circulació en el moment de retallar la sedimentació antiga per tal de construir el mur de pedra seca Fet 9. Al seu torn, la UE 260 s’estenia a tocar del mur Fet 9 i descansava damunt un darrer estrat (UE 264) que cobria la roca de base i que era anterior a la pròpia construcció del mur 9. De composició argilosa i de coloració marró clar, consistència uniforme i textura plàstica, la UE 264 contenia algun carbó i taques taronges (“nòdul d’argila cuita”) i grises. Podria tractar-se d’un nivell de circulació/ús antic.

La darrera operació efectuada en aquesta zona va ser procedir al desmuntatge del fet 9. Entre les pedres del mur, es va excavar un sediment terrós, molt flonjo, vegetal, de color marró fosc/gris (UE 257), que sens dubte va ser aportat amb posterioritat a la construcció del mur de pedra seca.

7.4. Materials arqueològics

Míriam Castrillo/Jordi Hernández-Gasch 1

Els treballs desenvolupats a l’establiment protohistòric de Biniparratx Petit han proporcionat material ceràmic abundós i molt divers quant a formes i produccions. Malgrat tot, aquests materials ens han arribat bastant fragmentats i , en alguns casos, força malmesos; en conseqüència, no ha estat possible reconstruir cap peça en la seva totalitat i només el perfil sencer d’uns pocs exemplars: un plat d’africana de cuina de la forma L.10 (n.i. 2-38), un bol de ceràmica pseudocampiana ebusitana de la forma L. 1/8 (n.i. 69-25), un bol de la forma L. 31 (n.i. 220-37), un altre amb peu anular (n.i. 63-31), i un darrer carenat (n.i. 68-12), una escudella de la forma L. 27 (n.i. 253/256-1), dues tapadores de comuna punicoebusitana (n.i. 48-22 i n.i. 63-14/80-20), una gran pàtera de ceràmica d’imitació en pasta grisa del s. I aC del tipus L. 5/7 (n.i. 86-5) i d’un bol de la mateixa producció de la forma L. 1 (n.i. 86-11), un plat de ceràmica de vernís roig pompeià (n.i. 202-44) i una cassola de ceràmica talaiòtica (n.i. 220-149).

L’estudi de materials ha permès establir la cronologia de construcció, d’ocupació i d’abandonament de l’estructura coneguda com a C 1 del jaciment, que es recull en la fasificació exposada en la present memòria.

A més, hem iniciat l’estudi aprofundit quant a la naturalesa de les produccions d’importació documentades en el jaciment, sobretot pel que fa als recipients amfòrics, atès el gran volum que se n’ha conservat. D’aquesta manera podrem contribuir, amb dades contrastables en el futur, a dibuixar el panorama comercial de l’illa de Menorca durant la Segona Edat del Ferro i fins a l’època alt imperial.

Materials versus Cronologia: El jaciment de Biniparratx Petit i la Casa 1

1 Adaptació de l’estudi inèdit de Míriam Castrillo dels materials de la campanya de 2000 a Biniparratx Petit.



A partir de l'estudi dels materials recuperats a la casa 1 de Biniparratx podem establir una cronologia d’ocupació per al conjunt de l'establiment situada entre el s. IV aC, informació que ens ve donada per la presència de les produccions amfòriques púnicoebusitanes típiques d’aquest moment (les T.8.1.1.1. del grup d'Eivissa), i la baixa romanitat, atesa la presència de ceràmica de cuina de producció africana i la presència escadussera de ceràmica sigil·lada Clara i de DSP.2 Tanmateix cal tenir en compte la presència de ceràmica medieval, la qual cosa ens podria indicar una possible reocupació de l’indret i/o els seus voltants durant aquesta època.

Quant a la datació del moment constructiu de la casa 1 del poblat, el seu origen remunta en dues centúries les primeres importacions localitzades a l’excavació, dada obtinguda mercès a la datació radiocarbònica discutida a l’apartat 9 de la present memòria.

Els materials recuperats en els nivells originals han proporcionat també materials d’importació molt escadussers (fragments informes d’àmfora ebusitana i ibèrica), que no permeten afinar la cronologia radiocarbònica. Les produccions ibèriques, incloent-hi les àmfores, es documenten a Menorca en quantitats apreciables a partir del s. IV-III aC (Nicolás, Conde 1993: 41), com ho demostra el derelicte de Binisafúller (Guerrero et alii 1991), per citar un cas conegut i proper a l’establiment de Biniparratx, nau molt segurament d’origen grec (Aguelo, e.p.) estibada amb àmfores ibèriques, que s’ha pogut datar a l’entorn de l’any 300 aC (Guerrero et alii 1991). Tanmateix, hi ha presència d’àmfora ibèrica arcaica en el jaciment de Binicalaf (Sant Climent, Maó) (Ramon 1991) i, a més, l’excavació recent a la costa nord de l’illa de Mallorca (Cala Sant Vicenç, Pollença) d’un derelicte grec datat de finals del s. VI aC, que duia àmfora ibèrica com a part important de la càrrega (Nieto, Santos 2009), obre la porta a considerar l’arribada d’aquest producte en època tardoarcaica no només al nord de Mallorca, sinó possiblement també a la costa sud de Menorca. Pel que fa a les àmfores ebusitanes, l’exemplar més antics trobat a Menorca (PE-10 / T-10.1.2.1 del segon i tercer quart del s. VI aC) prové de Torelló (Maó, Menorca) (Castrillo 2005: 156), mentre que d’àmfores PE 12 / T-1.3.1.2, fabricades entre el darrer quart del s. VI i la primera meitat del s. V aC, s’han localitzat quatre exemplars a Torelló (Maó)(Castrillo 2005: 156), un a Algairens (Ciutadella)(Ramon 1995: 59) i nou a Talatí de Dalt (Maó)(Juan, De Nicolàs, Pons 2004, Juan, Pons 2005).

Tanmateix, els nivells d’ús de la primera fase no s’han pogut datar amb precisió. En canvi, pel que fa a l’abandonament de l’estructura, s’ha posat de manifest que no va ser sobtat, ja que des de la segona meitat del s. III aC es comencen a formar enderrocs (UE 67), que se seguiran produint a la centúria següent (UE 82). Els estrats

2 Cal recordar que la formació de l’enderroc de les estructures i la utilització de l’indret com a femer i claper es prolongaren durant centúries, molt després de l’abandonament definitiu de l’espai construït, per la qual cosa els materials d’aquests nivells més superficials il·lustren més aviat l’ocupació de l’espai circumdant, és a dir, d’altres parts del poblat.



d’abandonament del pati es daten entre la segona meitat del s. II aC i la primera meitat del s. I aC (UE 68 i 96).

Aquesta cronologia es confirma en els estrats d’amortització que rebleixen la cisterna i l’hipogeu/carner. En la primera estructura, s’estenen des de la segona meitat del s. III aC (UE 251, 252, 253 i 256) fins a la segona meitat del s. I aC (UE 123), contenint també estrats de s. II aC (UE 250). En la segona estructura, el rebliment sembla iniciar-se durant la segona meitat del s. III aC o ja dins el s. II aC (UE 232 i 239) i es prolonga fins al canvi d’era (UE 202 i 207), i fins a la primera meitat del s. I dC (UE 220).

El reacondicionament de l’antic espai de cuina (habitació 5) sembla que es pogué produir ja durant el s. I aC (UE 210) i l’abandonament i l’enderroc des del canvi d’era fins a la primera meitat del s. I dC (UE 34, 37, 38 i 41). Per contra, el darrer ús del nou àmbit format per la unificació de les habitacions 1, 2 i 3, es documenta ja cap al canvi d’era (UE 73 i 74), o poc abans (UE 58, 63, 69, 86), mentre que els enderrocs es formen a partir d’aquell moment (UE 32 i 42) i durant la primera meitat del s. I dC (UE 53).

En contrast amb aquestes dates, a la zona del pati, sembla que es documenten els nivells d’ús precisament en el moment d’abandonament de les estructures anteriors, tal vegada cap al canvi d’era (UE 200) o ja a la segona meitat del s. I dC (UE 47), documentant-se enderrocs fins almenys el s. II dC (UE 39 i 57).

Els nivells d’enderroc (UE 4, 7 i 11) excavats a l'angle SO de l'habitació nord indiquen que s'hauria produït també cap als primers anys de l'època imperial (s. I dC) i, més concretament, cap a la primera meitat d'aquest segle, ja que hi apareixen materials que deixen de produir-se per aquestes dates, com són un exemplar d'àmfora punicoebusitana del tipus PE 41, acompanyat per una PE 26, i la presència d'una tapadora de producció itàlica.

De la mateixa manera, els estrats (UE 9, 10, 12 i 13) dipositats en talús a la zona nord, allí on la roca és retallada per tal de diferenciar dos pisos, indiquen un abandonament situat entorn els tres primers terços de la primera centúria, atesa la presència d'una vora d'àmfora del T.8.1.3.3. del grup d'"Eivissa" i també d'un fons de ceràmica de parets fines.

Amb tot, cal esmentar la poca homogeneïtat d'aquests estrats, ja que hi apareixen també materials propis del s. III aC com àmfores del T.8.1.3.1. del grup d'"Eivissa" i del tipus PE 22, a més d'algun fragment informe de ceràmica pseudocampaniana ebusitana. Aquest fet és molt probablement relacionable amb la situació de la terrera de les excavacions de finals dels anys 60 en aquesta zona. De tota manera, si ens atenim al primer nivell d'enderroc de l'habitació nord (UE11) en contacte directe amb el nivell natural, que deuria haver servit com a nivell d'ús, ens apareix la mencionada vora d'àmfora ebusitana de tipus PE 41 com a element de datació a inicis de la primera centúria de la nostra era.

D'altra banda, els darrers estrats d'enderroc (UE 16, 17 i 18) de l'àmbit identificat com a cuina de la casa (Habitació 5), advertim la presència d'informes de Campaniana A,



però sobretot d'una vora d'àmfora punicoebusitana del tipus PE 25 i una producció de cuina africana; que situen la formació d’aquests estrats als voltants de la primera meitat del s. II dC.

Materials versus Relacions comercials: Quantificació aplicada a les produccions importades

L’estudi exhaustiu de les produccions ceràmiques importades, en especial la categoria de les àmfores, atès el gran volum documentat,3 aporta una informació contrastable per tal de poder establir tendències comercials i patrons de consum de les poblacions indígenes menorquines.

A nivell metodològic, hem emprat el sistema de quantificació seguit en el jaciment protohistòric de Lattes (Hérault, Llenguadoc Oriental, França), però sobretot en l’adaptació d’aquest sistema per part de l’equip investigador de l’establiment ibèric d’Alorda Park (Penedès, Tarragona) (Asensio, Sanmartí 1998).

En primer lloc, hem volgut confirmar amb dades concretes l’aparent evidència d’una presència més que majoritària de material ceràmic importat respecte d’una menor presència de material indígena. Per aquest motiu presentem comptatges que inclouen tots els nivells excavats, sense excloure els estrats superficials, tot i que normalment són considerats de poca fiabilitat-utilitat.

Volem posar l’èmfasi en la utilitat de la quantificació del material procedent dels nivells superficials en el cas de Biniparratx Petit, que ens ha menat, fins i tot, a practicar també en alguns casos la quantificació tipològica del material ceràmic. L’evolució diacrònica respecte del comerç seria menys ajustada si tinguéssim només en compte les dades procedents dels nivell arqueològics perfectament estratificats i inalterats, ja que en aquest darrer cas reflectirien possiblement tan sols l’evolució del sector excavat (C-1) i d’una manera, a més, parcial, atesa precisament l’alteració d’algunes zones fins a la roca de base. En canvi, en el cas de considerar els nivells superficials adquirim informació d’aquestes àrees alterades i, fins i tot probablement també, d’una zona més àmplia. En definitiva, la riquesa d’informació que ofereix aquest material ha fet plenament justificable la quantificació d’aquestes dades.

En definitiva i quant als resultats, percentualment el conjunt de les importacions representen un 91% davant del 9% de produccions locals, comptabilitzats en nombre de fragments (NF).

En segon lloc, a partir del comptatge tant per nombre de fragments (NF) com per nombre tipològic d’individus (NTI) hem establert les categories ceràmiques predominants.

3 Aquesta és una realitat que, d’altra banda, sembla no desdir gens d’allò documentat en la resta d’establiments talaiòtics de l’illa.



Així, per NF les àmfores són clarament preponderants, categoria seguida de les ceràmiques comunes i de la vaixella, respectivament.4 En canvi, per NTI les àmfores queden relegades a la segona posició, essent més representades les comunes, mentre que la vaixella fina continua en la darrera posició. En definitiva, tal com era d’esperar, destaquen precisament aquests grans envasos d’emmagatzematge, protagonistes sempre en totes les relacions comercials i, en aquest cas, entre els pobles de la Mediterrània occidental i la societat talaiòtica, sobretot en la seva última fase. No obstant això no deixa de sobtar la en tots casos menor presència de vaixella de taula, puix que s’ha considerat aquesta categoria com a fidel acompanyant de les àmfores a bord dels navilis comercials.

La producció més vastament representada entre les produccions amfòriques és la punicoebusitana (44%), fet poc sorprenent si tenim en compte que les Balears es trobaven sota l’òrbita comercial cartaginesa i, més concretament, sota la d’Ebusus. Així, apareixen 1837 fragments per 1413 fragments del total de les àmfores, presència aclaparadora que també sembla succeir en altres poblats menorquins com Trepucó, Torre d’en Gaumés, Torralba d’en Salord o Torelló (De Nicolàs 1983).

En segon lloc, es situen les produccions grecoitàliques (31%), que suposadament van irrompre el comerç Balear a partir de la segona guerra púnica.

A continuació hi apareixen tant les produccions púniques centremediterrànies (8%) com les produïdes a la Tarraconense (12%). Cal apuntar, però, que mentre les primeres destaquen amb el comptatge per NF i les altres ho fan amb el de NTI.

Respecte d’aquestes dues darreres produccions les àmfores denominades del centre de la Mediterrània, estan representades pel grup de “Cartago-Tunis”, tant del T.7.4.2.1. o 7.4.3.1., com del T.7.2.1.1. i T.5.2.3.1., totes pròpies del s. II aC, si evitem algunes precisions, mentre que les produccions de la Tarraconense es troben representades pels tipus Dr.1 i Pascual 1, en aquest darrer cas clarament originàries de la zona laietana, seguida de la seva successora Dr. 2/4, produïdes sobretot en el primer segle de la nostra era.

Ja molt minoritàriament, segueixen les àmfores ibèriques (3%) i les àmfores de la zona del Cercle de l’Estret (2%), de les quals només s’ha comptabilitzat un individu representat per cinc fragments informes tot practicant la denominada ponderació per u, atès que no s’ha documentat cap forma. Per les característiques pròpies de la pasta podem quasi amb total seguretat establir la pertinença al grup de l'“Extrem-Occident indeterminat”. Per tant, existeix una presència, tot i que testimonial, que hem de relacionar amb els mercants ebusitans que arribaven a les costes menorquines. En tot cas, per al material ibèric no és descartable una presència d’origen no semita, possiblement grec, ja que en el conegut derelicte de Binisafuller (Guerrero et alii 1991), enfonsar entorn de l’any 300 al sud de Menorca, molt a prop de l’establiment de

4 És important recordar que dels recipients amfòrics se’n documenten molt més fragments informes que no pas fragments amb forma, per la pròpia naturalesa de la categoria.



Biniparratxet, amb un carregament, d’àmfores ibèriques, podria tractar-se segons els darrers estudis i prospeccions subaquàtiques d'una nau d’origen grec (Aguelo, e.p.).

Quant a les dades que ofereixen la categoria de les ceràmiques comunes observem certes diferències respecte de la producció amfòrica.

La producció punicoebusitana continua essent la més difosa; per bé que en segona posició documentem en aquest cas les ceràmiques ibèriques, essent força representades les gerres bitroncocòniques. Cal advertir que els fragments informes de producció ibèrica sempre dificulten la seva assignació a la categoria de les àmfores o a la de les comunes, de manera que probablement alguns fragments comptabilitzats en aquesta categoria pertanyen en el seu origen a àmfores. Tot i així, l'àmplia presència en la majoria de poblats talaiòtics de les gerretes grises de la costa catalana es ratifica també a Biniparratx Petit, encara que dels kalathoi decorats ben documentats arreu només n’hem documentat una vora.

A continuació segueixen tant les ceràmiques de producció africana (Làm.IX, fig.7) per NTI, com les comunes itàliques per NF, i en darrer lloc les peces de fabricació púnica del centre de la Mediterrània, representades per una vora d'un morter i la base d'un bol.

A partir d’aquestes dades, no deixa de ser sorprenent que les produccions ibèriques siguin molt més representades en aquesta categoria que les d'origen itàlic, quan les àmfores itàliques, força predominants, deurien haver estat acompanyades per aquestes comunes. Tal vegada podríem interpretar aquesta important presència de bicònics ibèrics com el resultat d'una demanda específica, lligada a unes determinades pautes de consum de beguda.

Quant a la quantificació de la vaixella fina, hem optat per l'anàlisi tipològica, per tal d’observar la predominança de produccions al llarg del temps.

Els resultats indiquen que les més difoses van ser les pseudocampanianes ebusitanes, que en pura lògica degueren acompanyar les àmfores d’Ebusus, com a mínim les pròpies del s. III i de la primera meitat del s. II aC, i les campanianes de tipus A, sobretot de la forma L.31, que arribarien juntament amb les àmfores itàliques del tipus Dr.1. Dels s. I i II dC, apareixen fortament representats exemplars de ceràmica de parets fines i sigil·lades africanes del tipus Clara A, mentre que de la resta de produccions, s'observa una mínima incidència d'altres produccions de vernís negre, com la campaniana B o del cercle de la B, i de vernís roig,de sigil·lades africandes del tipus C i D, i de sigil·lada itàlica, aquestes dues últimes produccions presents com a resultat de la ponderació per u.

En conclusió, s’observa que sempre predominen les produccions que inauguren una etapa comercial, però que, no obstant, no mantenen una continuïtat. Així, per als segles dominats pel comerç ebusità apareixen ben documentades les produccions de vernís negre d'aquesta illa; mentre que per a l'etapa republicana trobem ben representades les primeres produccions campanianes, i finalment pel període d'absolut domini romà es documenten tant les primeres produccions de sigil·lada africana com les parets fines pròpies de la península Itàlica.



En tercer i últim lloc, hem cregut oportú analitzar l’evolució de les produccions amfòriques, tant les d’origen punicoebusità com itàlic, pel fet que són les més ben documentades, a través del seu estudi tipològic.

Per a les produïdes a l’illa d’Ebusus, s’observa una constant, com sigui que tant les produccions del s. IV aC (T.8.1.1.1), com les fabricades en època imperial, durant la primera meitat del s. I dC (PE 41) apareixen representades de manera idèntica (4 fragments). Així, ni és possible apreciar una forta incidència d’aquestes produccions durant els inicis de les relacions dins de l’òrbita ebusitana, com tampoc certificar una clara davallada durant el període de romanització. Si bé a l’inici d’aquest procés observem com les àmfores itàliques prenen el relleu, certificat per la clara abundància de Dr.1A (13 fragments), les àmfores eivissenques contemporànies (T.8.1.3.2 i 8.1.3.3. i Dr. 1 de tipologia posterior) es mantenen (5 fragments). Per tant, els recipients ebusitans presenten una presència força sostinguda, fins i tot perdurant en època romana amb formes que clarament imiten els models hispànics (ens referim a les de la classe 2 i 4).

Si recalem en els materials documentats en el conegudíssim fondejador de Cales Coves (Belén; Fernández-Miranda 1979), situat al sud-est de l’illa i, per tant, bastant proper al nostre jaciment, s’observa una clara abundància de produccions ebusitanes d’entre els s. IV i II aC, exemplificant així la clara influència eivissenca que rep l’illa. Aquest fet, però, també s’evidencia en el nostre assentament, especialment a partir del s. III aC.

Pel que fa a les produccions típiques dels primer segle de la nostra era, tant les produccions ebusitanes (PE 41, PE 25 i PE 26), com les tarraconenses (Dr. 1, Pascual 1 i Dr. 2/4) presenten vuit fragments respectivament, tot i que aquest és un moment clarament dominat pel transport marítim entre la Hispània Citerior, amb Tarraco com a seu provincial, i la península Itàlica. Novament ens trobem davant d’una realitat d’àrdua explicació, car la massiva afluència de vins laietans , molt probablement, de la zona del Maresme, que evidencien derelictes com Ses Fontanelles (Ciutadella) o Cala Vellana (Maó) (De Nicolàs 1983) no se’ns reflecteix a l’assentament indígena. Nogensmenys, al cap i a la fi, el destí dels vins laietans era Itàlia, de manera que els seus envasos no tindrien perquè documentar-se d’una manera aclaparadora en els jaciments terrestres. Una altra cosa són els derelictes produïts de manera fortuïta en les maniobres d’aproximació als fondejadors per tal d’abastir-se o protegir-se de les tempestes, com sigui que Menorca va ser un punt d’escala en les diverses rutes comercials efectuades en la Mediterrània occidental, però mai l’objectiu principal d’aquestes transaccions.

Consideracions finals

El coneixement sobre el comerç a l’illa de Menorca ha estat llastat per una clara manca de quantificacions i, per tant, de dades contrastables que possibilitin la comparació entre jaciments i la interpretació global. En aquest sentit, les dades aportades a la present memòria són una novetat metodològica que caldria estendre a d’altres jaciments per tal de demostrar la seva efectivitat com a eina de la interpretació històrica.



8. LA DATACIÓ RADIOCARBÒNICA

Mostreig i resultats

La mostra KIA15218 procedent de la casa 1 de Biniparratx Petit és la primera que ha estat efectuada per datar de manera directa una casa de planta circular i pati central. Va donar com a resultat 2370±30 BP, que calibrat a una sigma (68.2% de probabilitats) dóna dos intervals, un amb el 51% de probabilitats de situar-se en la forqueta d’entre 510 i 430 BC i l’altre amb una probabilitat del 49% que la data calibrada recaigui en l’interval entre el 420 i el 390 BC. Treballant a dues sigmes (95.4% de probabilitats), dóna un sol interval entre el 540 i 380 BC. La data radiocarbònica ha estat recalibrada per a aquest treball amb el programa OxCal 3.10.

L’os de fauna domèstica datat prové dels la trinxera de fonamentació del mur perimetral, en concret, de la UE 36 i s’extragué a una profunditat de 90 cm respecte de la cota 0. Es va obrir una cala allà on part del mur perimetral havia desaparegut, al nord de la casa, de manera que aquesta intervenció no afectés l’estructura. Es va localitzar una acumulació de pedres de mida mitjana (UE 35), que salvaven una depressió a la roca de base fins al nivell de la primera filada en direcció a la línia de mur conservada. La seva excavació va permetre observar que el mateix reompliment s’estenia sota el mur, realitzat segurament per tal d’elevar el nivell de la depressió preexistent, i que al seu damunt s’hi assentaven els grans blocs de la primera filada del mur perimetral. Malgrat que aquest condicionament sembla relacionar-se amb la construcció de l’estructura, estratigràficament és anterior.

També s’hi va poder excavar un sediment (UE 36), que lligava i reomplenava l’espai entre la fonamentació i la roca de base descendent, compost per una terra de color marró clar, molt compacta, que contenia pedra molt petita i resquills de pedra i ceràmica triturada, que li conferien una major consistència i gran duresa. Aquesta sediment estava cobert per un estrat d’enderroc, damunt fins i tot de l’arrasament dels murs (UE 3). Per tal d’assegurar que les mostres òssies per datar radiocarbònicament procedien amb tota seguretat de la UE 36, es va separar uns quants centímetres d’aquest estrat com a UE 3-36.

Entre l’escàs material ceràmic aparegut hi ha fragments talaiòtics, algun possible torn i material pretalaiòtic. Això, sens dubte, s’explica per l’aprofitament de material ceràmic antic procedent del jaciment naviforme que existí a l’indret (cal notar la recuperació de material d’aquesta època a la zona del talaiot) o bé senzillament per inclusions fortuïtes barrejades amb la terra emprada per preparar el rebliment. Així doncs, no existia la certesa que els ossos no provinguessin també del jaciment pretalaiòtic. En tot cas, la pràctica absència de torn era un indicador del moment en què calia datar la fonamentació, ja que aquest apareix a partir de la segona meitat del s. VI aC. i en abundància a partir del s. III aC.


Atmospheric data from Reimer et al (2004);OxCal v3.10 Bronk Ramsey (2005); cub r:5 sd:12 prob usp[chron]

800CalBC 600CalBC 400CalBC 200CalBC

Calibrated date

2100BP

2200BP

2300BP

2400BP

2500BP

2600BP

2700BP

Rad

ioca

rbon

det

erm

inat

ion

2370±30BP 68.2% probability 510BC (34.9%) 430BC 420BC (33.3%) 390BC 95.4% probability 540BC (95.4%) 380BC

Discussió dels resultats: La datació de les cases de planta circular i pati central a Menorca

El monument 3A de So Na Caçana (Alaior) ha aportat una datació indirecte d’una estructura com és la que ens ocupa.

Malgrat que aquest jaciment ha estat interpretat com un centre de caràcter cultual d’una àmplia zona, la qual hipotèticament coincidiria amb Menorca Oriental (Plantalamor 1991: 373), sembla contenir diverses cases idèntiques a les que apareixen en els poblats. Una de les estructures excavades (el mateix monument 3A) respon, en paraules del seu excavador, a la “forma típica de la casa talaiòtica” (Plantalamor 1991: 387), mentre que el monument 8 també té les pilastres “distribuïdes a l’interior formant un cercle, la qual cosa fa pensar que es tracta d’una casa circular, com la localitzada al monument 3B (sic)” (Plantalamor 1991: 390). També es parla d’hàbitat abandonat al s. I dC en relació al monument 7.

A la casa 3A, degué existir un pati central i un espai del que interpretem que resta un retall a la roca de base (extrem que caldria comprovar in situ), que correspondria a l’espai de cuina. L’habitació nord està perfectament delimitada i un altre retall i dos blocs de pedra separen la possible cuina de l’habitació oriental. De les habitacions occidentals no en queda rastre i no sabem com interpretar el retall que a la banda oest s’interna per dessota el mur perimetral. Una cisterna va ser acabada de reblir en el s. II (interpretem que aC, encara que no s’especifica), la qual una reforma posterior, que consistí en la construcció d’un mur rectilini, va cobrir. Segurament aquesta cisterna sigui la perforació que s’observa a la planta publicada a la banda sud-est del mur esmentat. Després de la reforma va perdurar fins el s. III dC.




A nivell cronològic és de gran interès, atès que està construït damunt un altre recinte (3B). L’amortització de 3B es pot datar per radiocarboni (CSIC 737)5 entre el s. IX i el VII aC. A més, els nivells excavats d’aquest recinte no han proporcionat cap fragment de ceràmica importada. La construcció de 3A seria, doncs, posterior al s. VIII-VII aC i estaria ja abandonada al s. II aC.

Existeix una altra datació (IRPA 1128)6 d’una mostra procedent d’un nivell “d’abandó del monument 3A abans de la construcció del mur longitudinal” del quadre E5 (Plantalamor, Van Strydonck 1997: 56;Van Strydonck et alii 1998: 33). No deixa de sorprendre l’antiguitat de la mostra (s. VI – V aC bàsicament) atribuïda a un nivell d’abandonament anterior a la reforma, quan el rebliment de la cisterna damunt el que descansa el mur, segons el material arqueològic recuperat, es va produir tres o quatre segles més tard (vid. supra).

Les darreres datacions s’han publicat sumàriament l’any 2007 i procedeixen del poblat de Torre d’en Galmés (Alaior). Les dues mostres que tenen relació amb la construcció i primer ús de la casa són carbons. En un cas, provenen d’un sitjot que fou excavat, utilitzat i amortitzat probablement amb anterioritat a la construcció de la casa (Juan, Pons 2007: 171 i 176) i ha donat un resultat, és de suposar que calibrat, tot i que no sabem si a una o dues sigmes, ja que no s’esmenta, entre els anys 780 i 500 aC. En l’altre cas, els carbons provenen dels nivells inferiors de l’habitació nord i se’ls atribueix una data en anys de calendari d’entre el 600 i el 400 aC. El fet que es tracti de mostres de vida llarga augmenta la ja de per si incertesa d’unes forquetes molt àmplies derivades de l’aplanament de la corba calibratòria. El primer cas seria per tant una data anterior a la construcció de l’edifici, mentre que el segon dataria un moment primerenc del seu ús, que com en els altres casos que hem examinat cau de ple entre els s. VI i V aC.

9. AFECTACIÓ D’ESTRUCTURES

En el pati interior i per tal de poder documentar de manera exhaustiva la formació del jaciment i les estructures prèvies en relació a les fases més antigues de la casa, es va efectuar el desmuntatge, amb l’aprovació dels tècnics del Consell Insular de Menorca, de les restes estructurals de la fase recent o Fase II, que inclouen els murs Fets 4, 6 i 7 i

5 2620 ± 40 BP (CSIC 737, Carbó), 900 (92.6 %) 750 BC i 690 (2.8 %) 660 BC = 825 (68.2 %) 775 BC

(Plantalamor 1991: 387, calibratge propi).

6 2410 ± 40 BP (IRPA 1128, òs fauna), 750 (15.7 %) 680 BC, 670 (4.7 %) 630 BC i 600 (75.0 %) 390 BC =

700 (1.2 %) 690 BC y 540 (67.0 %) 400 BC



l’enllosat Fet 5. En el cas del Fet 4, format per pilastres caigudes, la recuperació d’aquests elements va permetre, en algun cas, restituir-les al seu lloc original.

L’eliminació de la Fase II permet també una millor lectura de l’estat original de l’habitatge, quan funcionava com a tal, cara a una eventual musealització de les restes.

10. CONSOLIDACIÓ I ANASTILOSI

Les principals intervencions endegades van ser d’anastilosi per tal de restituir en el seu lloc original dues de les pilastres del pati central trobades caigudes al devora de la base de pilastra (en el cas de la que s’adossa al mur mitger entre les habitacions 2 i 3) i de l’encaix retallat a la roca de base (en el cas de la que s’adossa a l’extrem nord del semicercle que delimita l’espai de cuina). Es va optar per una intervenció poc agressiva, però no per això menys segura, i es va descartar, per tant, perforar els blocs per introduir-hi una ànima rígida. Es va considerar que la utilització d’un morter de calç reforçada per adhesius era suficient per assegurar la seva estabilitat, ja que els blocs de les pilastres, molt ben tallats, eren fins i tot estables deixats a plom damunt les seves bases. D’altra banda aquest va ser el sistema emprat en la construcció protohistòrica, i algunes pilastres del poblat de Torre d’en Gaumés han perdurat dempeus fins a l’actualitat, envoltada dels enderrocs dels murs de les seves respectives cases. També es va procedir a restituir en el seu lloc original una de les pilastres radials caigudes i a assegurar-ne una segona, emprant per a tal cosa els mateixos materials i tècniques.

11. CONCLUSIONS

Fruit de l’anàlisi de la dinàmica estratigràfica i estructural i dels materials mobles (fonamentalment ceràmiques) hem pogut distingir dues fases d’ocupació/activitat així com els moments d’abandonament/enderroc posteriors.

Fase I (segona meitat del segle VI – segona meitat del segle III aC)

La fase I s’inicia d’acord amb la datació de radiocarboni de la fonamentació de l’edifici entre el 540 i el 380 cal. BC (Gornés et alii 2001: 234) (Hernández-Gasch 2007).

Els nivells d’ús de la primera fase no s’han pogut datar amb precisió, la qual cosa contrasta amb la datació de l’enderroc i de l’abandonament que ofereix una cronologia més afinada. En tot cas, s’ha posat de manifest que l’abandonament de l’estructura no va ser sobtat, ja que des de la segona meitat del s. III aC es comencen a formar els enderrocs (UE 67, a l’habitació 6) (foto 6), que se seguiran formant a la centúria següent (UE 82, a l’habitació 3). Els estrats d’abandonament del pati es daten entre la segona meitat del s. II aC i la primera meitat del s. I aC (UE 68 i 96). Aquest fet potser es pot explicar millor per un canvi d’ús de l’estructura, que pogué haver-se



abandonat com a habitatge a la segona meitat del s. III aC i haver mantingut un ús auxiliar (com a magatzem o estable) durant part de la centúria següent.

Aquesta cronologia es confirma en els estrats d’amortització que rebleixen la cisterna i l’hipogeu/carner. En la primera estructura, s’estenen des de la segona meitat del s. III aC (UE 251, 252, 253 i 256) fins a la segona meitat del s. I aC (UE 123), contenint també estrats de s. II aC (UE 250). La cronologia més alta concorda amb l’enderroc de l’habitació 6 i, en aquest sentit, cal recordar la proximitat física entre aquesta habitació i la cisterna. La inhabilitació de la cisterna indicaria el desús de la casa com a habitatge. L’estudi del conjunt faunístic (Morales 2007) assenyala l’existència en aquestes unitats estratigràfiques d’una proporció inusualment alta de bòvids respecte de la fase posterior que potser calgui associar a un canvi en les estratègies ramaderes, del qual aquest ús d’estructures a l’interior del poblat com a espais d’estabulació podria ser un reflex. En la segona estructura, el rebliment sembla iniciar-se durant la segona meitat del s. III aC o ja dins el s. II aC (UE 232 i 239) i prolongar-se fins el canvi d’era (UE 202 i 207) i fins a la primera meitat del s. I dC (UE 220). És possible que a inicis del s. I aC, si no ja des de la meitat del s. II aC, l’indret fos emprat únicament com a femer.

Fase II (segle I aC – canvi d’era)

Després d’un període d’abandó que comprèn segurament des de meitat de la segona centúria fins a un moment indeterminat del s. I aC, durant el qual l’estructura pateix un deteriorament notable, s’inicià un nou moment d’ocupació que anomenem Fase II.

Es caracteritza a nivell constructiu i funcional per l’existència de dos espais condicionats estructuralment, més que no pas construïts, que tal vegada es podrien definir com a àmbits per a l’estabulació d’animals, de recolliment del pastor o de paller. Les fogueres documentades, que no són simplement abocaments de cendres, i l’acumulació de matèria orgànica (com les petxines localitzades a l’angle sud-oest de l’habitació 2) s’adiuen també amb aquesta definició.

El reacondicionament de l’antic espai de cuina (habitació 5) sembla que es pogué produir ja durant el s. I aC (UE 210) i l’abandonament i l’enderroc des del canvi d’era fins a la primera meitat del s. I dC (UE 34, 37, 38 i 41). Per contra, el darrer ús del nou àmbit format per la unificació de les habitacions 1, 2 i 3, es documenta ja cap al canvi d’era (UE 73 i 74), o poc abans (UE 58, 63, 69, 86), mentre que els enderrocs es formen a partir d’aquell moment (UE 32 i 42) i durant la primera meitat del s. I dC (UE 53).

En contrast amb aquestes dates, a la zona del pati, sembla que es documenten els nivells d’ús precisament en el moment d’abandonament de les estructures anteriors, tal vegada cap al canvi d’era (UE 200) o ja a la segona meitat del s. I dC (UE 47), documentant-se enderrocs fins almenys el s. II dC (UE 39 i 57), moments en què l’espai degué emprar-se de nou com a femer.



Fase III (èpoques medieval i/o moderna – època contemporània)

Les ocupacions posteriors que incloem en una fase III sembla que s’han de datar en època moderna-contemporània o potser remuntar-se fins i tot a l’època medieval. Estan representades per estructures de poca entitat, bàsicament murets de protecció de les cavitats en bona part reblertes que constituïren l’hipogeu i la cisterna de C 1. També s’han pogut datar alguns estrats formats en aquest moment. Tot plegat identifica un ús puntual d’aquest espai i sobretot de l’espai circumdant en relació a tasques agrícoles i tal vegada ramaderes.



12. BIBLIOGRAFIA

ADROHER AUROUX, A. M. (1993), "Céramique commune ebusitaine"; "Céramique commune punique" a Lattara 6.

ARANEGUI GASCÓ, C. (1985), “Las jarritas bicónicas de tipo ampuritano” a Ceràmiques gregues i hel.lenístiques a la Península Ibèrica. Taula rodona amb motiu del 75è aniversari de les excavacions d’Empúries (18-20 març 1983), Barcelona.

ASENSIO, D. (1995), Les àmfores i les ceràmiques comunes d’importació de la ciutadella ibèrica de Calafell. Tesi de Llicenciatura, Universitat de Barcelona.

ASENSIO, D.; SANMARTÍ, J. (1998), “Consideracions metodològiques en relació a l’estudi de les activitats comercials en època protohistòrica”, Comerç i vies de comunicació: 1000 a.C. -700 d.C.: XI Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1997, p. 17-32.

BARBERÀ, J.; NOLLA, J.M; MATA, E. (1993), La ceràmica grisa emporitana.Cuaderns d’Arqueologia, Barcelona.

BATS, M. (1993), "Céramique commune italique" a Lattara 6.

BELÉN, M.; FERNÁNDEZ-MIRANDA, M. (1979), El fondeadero de Cales Coves (Menorca, Islas Baleares). Estudio de las ánforas de D.Cerdá y J.C.de Nicolás. Excavaciones Arqueológicas en España, 101.

CASTANYER, P.; SANMARTÍ, E.; TREMOLEDA, J (1993), "Céramique commune ibérique"; "Céramique punique à vernis noir"; "Céramique grise de la côte catalane" a Lattara 6.

CASTRILLO, M. (2005), “Fenicis i púnics a Menorca: vint-i-cinc anys d’investigació i noves dades aportades per les àmfores fenício-púniques a l’illa”, Fonaments: Prehistòria i Món Antic als Països Catalans, 12. Barcelona

COMAS i SOLÀ, M. (1985), BAETULO. Les àmfores. Monografies Badalonines, 8.

GÓMEZ BELLARD, C. (1993), “Relaciones comerciales en las Islas Baleares entre los siglos VII y II a.C.” a Cuadernos de Arqueolgía Marítima, 2, Cartagena.

GORNÉS HACHERO, J. S., GUERRERO AYUSO, V. M., HERNÁNDEZ-GASCH, J., NICOLÁS MASCARÓ, J. DE, STRYDONCK, M. VAN (2001), “La campanya de excavación de 2001 en Biniparratx Petit (Menorca). Avance de los primeros anàlisis radiocarbónicos”, Mayurqa, 27. Palma, p. 227-235.

GUERRERO, V.M. (1985), Indigenisme i colonització púnica a Mallorca. Ajuntament de Ses Salines.

GUERRERO, V.; MIRÓ, J.; RAMON, J. (1991), “El pecio de Binisafúller (Menorca), un mercante púnico del s.III a.C. Meloussa, 2.

GUERRERO, V.M., SANMARTÍ, J., HERNÁNDEZ-GASCH, J., GORNÉS, S., GUAL, J., LÓPEZ PONS, A., NICOLÀS, J. DE (2002), “Biniparratx Petit (Sant Lluis): a Research and Re-evaluation project in the Southeast of the Island of Minorca”, W. Waldren, J. Ensenyat (eds.) World Islands in Prehistory, V Deia International Conference of Prehistory, British Archaeological Reports, Int. Series 1095: 502-516.

GUERRERO, V.M., GORNÉS, S., HERNÁNDEZ-GASCH, J., NICOLÀS, J., MORALES, J.V., MORALES, A., PINO, B. (2007), “Avanç de les investigacions arqueològiques realitzades a l’assentament de Biniparratx Petit (Santa Lluís)”, L’arqueologia a Menorca: eina per al



coneixement del passat. Maó: Consell Insular de Menorca (Col·lecció Llibres del Patrimoni Històric i Cultural, 3), p. 9-51.

HERNÁNDEZ-GASCH, J. (2007), “Les cases de planta circular i pati central de la segona edat del ferro a Menorca: l'exemple de la casa 1 del poblat talaiòtic de Biniparratx Petit (Sant Lluís)”. Arqueobalear. Palma. URL: http://www.arqueobalear.es/articulos/memoria%20cientifica.pdf (Data de consulta: 15/12/07)

JUAN, G., NICOLÁS, J.C. DE, PONS, J. (2004), “Menorca, segle IV-II aC, un mercat per al comerç ebustià”, J. Sanmartí, D. Ugolini, J. Ramon, S. Asensio (eds), La circulació d’àmfores al Mediterrani occidental durant la protohistoria (segles VIII-III a.C.): aspectes quantitatius i anàlisi de continguts. Reunió internacional d’arqueologia de Calafell (II: 2002: Calafell), Arqueomediterrània, 8. Barcelona, p. 261-264

JUAN BENEJAM, G., PONS MACHADO, J. (2005), Talatí de Dalt 1997-2001. 5 anys d’investigació a un jaciment talaiòtic tipus de Menorca. Treballs del Museu de Mernoca, 29. Museu de Menorca. Menorca

JUAN BENEJAM, G., PONS MACHADO, J. (2007), “Excavació i restauració d’un cercle d’habitació talaiòtic a Torre d’en Galmés. Amics del Museu de Menorca (2001-2005)”, L’arqueologia a Menorca: eina per al coneixement del passat. Consell Insular de Mernoca (Llibres del patrimoni històric i cultural, 3). Menorca, p. 165-183

FERNÁNDEZ, J. H.; COSTA, B. (1998), “La cerámica común púnico-ebusitana: precisiones tipológicas y cronológicas sobre algunas formas cerradas” a Misceláneas de Arqueología Ebusitana I, Eivissa.

LIOU, B. (1987), “L’exportation du vin de Tarraconaise d’après les épaves” a El vi a l’Antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental. Actes I Col.loqui d’Arqueolgia Romana, Badalona, 28novembre-1 desembre, Monografies Badalonines, 9.

LULL, V.; MICÓ, R.; RIHUETE, C.; RISCH, R. (1999), La cova des Càrritx y la cova des Muslo. Ideología y sociedad en la prehistoria de Menorca. Barcelona.

Mascaró Pasarius 1968

NAVARRO CHUECA, F.J. (2004), Excavaciones arqueológicas en el yacimiento de “Ses Talaies de n’Alzina”. Poblado talayótico afectado por las obras de la ronda Norte (Ciutradella), 2003. Consell Insular de Menorca (Col·lecció Llibres del Patrimoni Històric i Cultural núm. 2). Maó.

NICOLÀS, J.C. DE (1983), Romanización de Menorca. Separata de la: Geografía e Historia de Menorca, 4.

NICOLÀS, J. C. DE (1987), “VI de la Laietània i vi de la Campània a Menorca (Illes Balears)” a El vi a l’Antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental. Actes I Col.loqui d’Arqueolgia Romana, Badalona, 28novembre-1 desembre, Monografies Badalonines, 9.

NICOLÀS MASCARÓ, J.C. DE (1997), “Casa prehistórica en el aeropuerto de Menorca”, Aena Arte, 3. Madrid.

NICOLÀS, J.C. DE; CONDE I BERDÓS, M.J. (1993), La ceràmica ibèrica pintada a les illes Balears i Pitiüses. Col.lecció Recerca, 3.

http://www.arqueobalear.es/articulos/memoria%20cientifica.pdf



NIETO, X.; RAURICH, X. (1998)- “El transport naval de vi de la Tarraconense” a El vi a l’Antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental. Actes 2n Col.loqui d’Arqueolgia Romana, Badalona, Monografies Badalonines, 14.

NIETO, X., SANTOS, M. (2009), El vaixell grec de cala Sant Vicenç, Monografies del CASC, 7. Generalitat de Catalunya. Girona. ORFILA PONS, M. (1983): “Estatuillas de bronce antiguas”, J. Mascaró Pasarius (coord.), Geografía e Historia de Menorca, IV. Ciutadella, p. 85-158

PALOMAR, B. (2005), La ceràmica posttalaiótica de Mallorca. Significació econòmica i social dels canvis en el procés productiu enter c. 450-250 cal ANE: El cas de Son Fornés, Montuïri. Tesi doctoral (Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona: 2005). URL: http://www.tesisenxarxa.net/TDX-0221107-122929/#documents [Data de consulta: 1 de junio de 2007]

PASSELAC, M. (1993), "Céramique à parois fines"; "Céramique sigillée italique" a Lattara 6.

PÉREZ-JUEZ, A, WISEMAN, J., GOLDBERG, P., HANSEN, J., MULLEN, K., OSTOVICH, M., PAYNE, C., GORNÉS, S., CABANES, D., EUBA, I. MORALES, J.V., MORÍN, J., LÓPEZ-FRAILE, F.J. (2007), “El uso del espacio doméstico de una estructura del talayótico final: Excavación de la casa 2 del yacimiento de Torre d’en Galmés, Alayor 2003-2006”, L'Arqueologia a Menorca: Eina per al coneixement del passat. Consell Insular de Menorca (Col·lecció Llibres del Patrimoni Històric i Cultural núm. 3). Maó, 53-74.

PLANTALAMOR, L. (1991): L'Arquitectura prehistòrica i protohistòrica de Menorca i el seu marc cultural. Treballs del Museu de Menorca, 12. Maó.

PY, M. (1993),“ Campanienne A”; “ Campanienne B”; “ Campanienne C”; "Amphores italiques" a Lattara 6.

Ramon 1995

RAYNAUD, C. (1993), "Amphores de Tarraconnaise"; "Céramique africaine de cuisine"; "Céramique africaine Claire A"; "Céramique ClaireB"; "Céramique Claire C"; "Céramique Claire D" a Lattara 6.

SALVÀ, B., HERNÁNDEZ-GASCH, J. (2009), “Los espacios domésticos en las Islas Baleares durante las Edades del Bronce y del Hierro. De la sociedad Naviforme a la Talayótica”, C. Belarte, J. Pou, J. Sanmartí (eds.), L’espai domèstic i l’organització de la societat a la protohistòria de la Mediterrània occidental (Ier. mil·lenni aC). Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell (IV: 2007: Calafell –Tarragona)

SANMARTÍ-GREGO, E.; PRINCIPAL-PONCE, J. (1998), “Vi per a Hispània. Consideracions entorn del comerç romanoitàlic a les darreries dels segle III-començ. del II a.C.” a El vi a l’Antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental. Actes 2n Col.loqui d’Arqueolgia Romana, Badalona, Monografies Badalonines, 14.

RAMON TORRES, J. (1991), Las ánforas púnicas de Ibiza.Trabajos del Muso Arqueológico de Ibiza, 23.

RAMON TORRES, J.(1995), Las ánforas fenicio-púnicas del Mediterráneo central y occidental. Col.lecció Instrumenta 2, Universitat de Barcelona.

SERRA BELABRE, M. L. (1965), “Arquitectura ciclópea menorquina”, Arquitectura megalítica y ciclópea catalano-balear. CSIC.

http://www.tesisenxarxa.net/TDX-0221107-122929/#documents


Memòria científica [ANNEXOS]

ANNEX 1. DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA



FOTO 1. Localització del jaciment a peus de pista de l’aeroport de Maó

FOTO 2. Casa 1 o casa Serra-Belabre vista des del talaiot de Biniparratx Petit

FOTO 3. Treballs d’excavació en curs. A la dreta, Joan C. de Nicolàs



FOTO 4. Estat previ del sector del jaciment excavat per la Universitat de Barcelona

FOTO 5. Estat previ del sector del jaciment excavat per la Universitat de Barcelona

FOTO 6. El jaciment un cop desbrossat i enretirada la capa superficial de pedres

FOTO 7. Mur perimetral a vista en el moment d’iniciar els treballs d’excavació



FOTO 8. Nivells superficials

FOTO 9. Enderroc

FOTO 10.Enderroc

FOTO 11. Enderroc



FOTO 12. En primer terme, zona pràcticament excavada per Serra-Belabre (habitació 4) i, al fons, enderroc

FOTO 13. A l’esquerra de la imatge, zona pràcticament excavada per Serra-Belabre (habitació 4) i, a la dreta, enderroc

FOTO 14.Treballs d’enretirada dels blocs més pesats amb ajuda d’un camió-grua

FOTO 15. Alçament d’un dels grans blocs per mitjà de la ploma



FOTO 16. Nivells d’enderroc. En el centre de la imatge, pilastres emprades per al tancament de l’espai de cuina a la segona fase

FOTO 17. A la dreta de la fotografia, columna caiguda devora el seu basament

FOTO 18. Habitacions occidentals (2 i 3)



FOTO 19. Enderroc a les habitacions 1 i 2

FOTO 20. Enderroc a les habitacions 2 i 3. A la dreta de la imatge, columna restituïda damunt el seu basament

FOTO 21.Enderroc a l’habitació 1

FOTO 22. Excavació de l’habitació 1



FOTO 23. Roca de base a l’habitació 1

FOTO 24. Nivell d’ús de la Fase II a l’espai de l’habitació 2





FOTO 27. Detall de restes alimentàries acumulades a l’angle sud de l’habitació 2

FOTO 28. As republicà de la UE 48, junt al llindar de l’habitació 2

FOTO 29.Paviment original de l‘habitació 2

FOTO 30. Llindar amb els encaixos usuals per encabir-hi taulons i tancar l’habitació a Trepucó




FOTO 32. Paviment original de l‘habitació 3. Molí falcat a l’extrem sud del llindar

x

FOTO 33. Roca de base a l’habitació 3

FOTO 34. Llindar i roca de base excavada de l’habitació 3, la qual sustentava la paret mitgera amb l’habitació 2



FOTO 35. Possible esglaó a l’habitació 4 que separa els dos plans de l’espai

FOTO 36. Farciment del cocó de l’habitació 4

FOTO 37.Capa de calç a l’interior del cocó de l’habitació 4

FOTO 38. Escorça estreta del fons del cocó de l’habitació 4



FOTO 39. Restes d’escorça en el fons del cocó de l’habitació 4

FOTO 40. Enderroc de l’habitació 5 (antic espai de cuina), produït en finalitzar la segona fase d’ús

FOTO 41. Enderroc de la Fase II a l’espai de l’habitació 5






FOTO 45. Sigil·lada en el paviment de la Fase II a l’espai de l’habitació 5

FOTO 46. Roca de base a l’espai de l’habitació 5



FOTO 47. Base del mur construït per tancar l’habitació 5 a la fase II. A l’esquerra apareix un bloc del llindar del l’espai de cuina o

fogar

FOTO 48. Restes del llindar del l’espai de cuina o fogar (habitació 5)

FOTO 49. Roca de base retallada per encabir-hi el llindar del l’espai de cuina o fogar (habitació 5)

FOTO 50. Habitacions orientals (5 i 6)



FOTO 51. Enderroc de l’habitació 6

FOTO 52. Capa superior del material del moment d’amortització de l’habitació 6

FOTO 53. Capa inferior del material del moment d’amortització de l’habitació 6

FOTO 54. Superfície de treball i un dels amotlons de l’habitació 6



FOTO 55. Material amortitzat als peus de la superfície de treball de l’habitació 6

FOTO 56. Molí que falca la superfície de treball de l’habitació 6

FOTO 57. Material amortitzat a l’habitació 6. Hi destaquen les nanses d’àmfores ebusitanes

polides, emprades com a peses de teler

FOTO 58. Detall les nanses d’àmfores ebusitanes polides, emprades com a peses de teler i trobades a l’habitació 6



FOTO 59. Nivell inferior de l’habitació 6 amb material amortitzat com ara són les peses de teler i un molí

FOTO 60. Encletxa a la roca de base a la part superior de l’habitació 6, possiblement restes del canaló cap a la boca de la

cisterna

FOTO 61. Orifici, cobert per enderroc, que comunica l’habitació 6 amb la boca de la cisterna, al nord de la cambra

FOTO 62. Detall de l’orifici que comunica l’habitació 6 amb la boca de la cisterna, al nord de la cambra, un cop amortitzat



FOTO 63. Orifici, cobert per enderroc, que comunica l’habitació 6 amb la boca de la cisterna, al nord de la cambra

FOTO 64. Muret de protecció de l’orifici que comunica l’habitació 6 amb la boca de la cisterna, al nord de la cambra,

cobert per enderroc

FOTO 65.Pati central a la segona fase d’ús de l’espai de la casa 1

FOTO 66. Pati central en el moment de construir les estructures de la segona fase d’ús de l’espai de la casa 1



FOTO 67. Enllosat Fet 5 (UE 125) situat en el pati central durant la segona fase d’ús

FOTO 68. Morter excavat a la roca de base a l’entrada de la casa 1, cobert per enderroc

FOTO 69. Morter excavat a la roca de base a l’entrada de la casa 1, cobert per sediment

FOTO 70. Morter cònic excavat a la roca de base a l’entrada de la casa 1



FOTO 71. Morter i petits orificis excavats a la roca de base davant l’habitació 1, reblerts

FOTO 72. Llindar de la casa 1, morter i petits orificis excavats a la roca de base

FOTO 73.Morter cònic mòbil, localitzat a Trepucó

FOTO 74. Detall del molí falcat davant el llindar l’habitació 1, corresponent a la primera fase d’ús de l’estructura



FOTO 75. Molí in situ, cobert pels murs de la fase II, i àmfora ebusitana del moment

d’abandonament al final de la fase I, localitzats damunt el darrer paviment de calç del pati

FOTO 76. Amotló falcat davant el llindar de l’habitació 2 i damunt el darrer paviment del pati central

FOTO 77.Paviment de calç/morter de calç amb reparacions i retalls

FOTO 78. Al fons, beurada de calç/morter de calç d’un dels paviments del pati en procés d’excavació i en primer terme un paviment anterior de les mateixes característiques tacat per l’ús



FOTO 79. Fusaiola en un dels paviments del pati central

FOTO 80. Paviment de calç/morter de calç amb reparacions i retalls per falcar-hi molins

FOTO 81. Paviment de calç/morter de calç amb retalls per falcar-hi molins, reblerts

FOTO 82. Paviment de calç/morter de calç amb retall per falcar-hi un molí



FOTO 83. Paviment de calç/morter de calç amb retall per falcar-hi un molí

FOTO 84. Paviment original del pati central. En primer terme retallat a la roca de base i polit i en el centre format per una

beurada de calç/morter de calç damunt preparació de terra. A la part superior dreta de la imatge, bloc buidat interpretat com a

armari o altaret

FOTO 85. Detall del bloc buidat, interpretat com a armari o altaret. S’observen els encaixos per la part interna

FOTO 86. Detall del bloc buidat, interpretat com a armari o altaret. S’observen els encaixos per la part interna



FOTO 87. Roca de base en el pati interior central de la casa 1

FOTO 88. Entrada a l’hipogeu, reblerta per l’enderroc

FOTO 89.Enderroc a la boca d’entrada a l’hipogeu

FOTO 90. Sediment flonjo, a la banda superior, filtrat per la “lluerna” i, a la banda inferior, escorregut per la boca d’accés a

l’hipogeu




l’hipogeu

FOTO 92. Possible esglaó en el “pou” d’accés a la cambra de l’hipogeu

FOTO 93. Rebliment de l’hipogeu

FOTO 94. Concentració de calç en el fons de l’hipogeu



FOTO 95. Pou d’accés i entrada a l’hipogeu

FOTO 96. Pou d’accés a l’hipogeu

FOTO 97. Cambra de l’hipogeu

FOTO 98. Portal d’accés a l’hipogeu des del seu interior



FOTO 99. Enderroc que obliterava l’entrada de la cisterna

FOTO 100. Esglaons d’accés i, en el centre de la imatge, nivells de femer de la cisterna

FOTO 101.Detall dels nivells de femer de la cisterna

FOTO 102. Detall de l’enderroc del pou d’accés a la cisterna, davant dels esglaons




FOTO 104. Nivells de femer a l’interior de la cisterna

FOTO 105. Nivells de femer a l’interior de la cisterna. S’hi observen restes de l’abundant fauna i de ceràmica

FOTO 106. Detall dels nivells de femer a l’interior de la cisterna. S’hi observen restes de l’abundant fauna










FOTO 112. Llims adherits a les parets i al fons procedents probablement de l’ús original de l’estructura com a cisterna

FOTO 113. Muret de protecció del forat de la cisterna, construït a la fase III




FOTO 87. Roca de base en el pati interior central de la casa 1

FOTO 88. Entrada a l’hipogeu, reblerta per l’enderroc

FOTO 89.Enderroc a la boca d’entrada a l’hipogeu


l’hipogeu




l’hipogeu

FOTO 92. Possible esglaó en el “pou” d’accés a la cambra de l’hipogeu

FOTO 93. Rebliment de l’hipogeu

FOTO 94. Concentració de calç en el fons de l’hipogeu



FOTO 95. Pou d’accés i entrada a l’hipogeu

FOTO 96. Pou d’accés a l’hipogeu

FOTO 97. Cambra de l’hipogeu

FOTO 98. Portal d’accés a l’hipogeu des del seu interior



FOTO 99. Enderroc que obliterava l’entrada de la cisterna

FOTO 100. Esglaons d’accés i, en el centre de la imatge, nivells de femer de la cisterna

FOTO 101.Detall dels nivells de femer de la cisterna






FOTO 105. Nivells de femer a l’interior de la cisterna. S’hi observen restes de l’abundant fauna i de ceràmica

FOTO 106. Detall dels nivells de femer a l’interior de la cisterna. S’hi observen restes de l’abundant fauna










FOTO 112. Llims adherits a les parets i al fons procedents probablement de l’ús original de l’estructura com a cisterna





FOTO 115. Cisterna plena d’aigua, després de les pluges de l’hivern de l’any 2003

FOTO 116. Espai del porxo, cobert per enderrocs

FOTO 117. Porxo de la casa 1. A la banda esquerra, al costat de l’escala gràfica,

polleguera de la porta d’accés

FOTO 118. Espai del porxo, amb restes d’enderroc per la banda est



FOTO 119. Cancell amb doble porta i llindar d’accés a la casa 1

FOTO 120. Cala sud

FOTO 121. Cala sud

FOTO 122. Nivells d’enderroc en l’ampliació de la cala sud, a tocar de la cisterna, un cop enretirat el mur Fet 9



FOTO 123. Nivells d’enderroc en l’ampliació de la cala sud

FOTO 124. Cala nord

FOTO 125. Cala nord

FOTO 126. Estructures de la Fase II tapiant les habitacions 2 i 5



FOTO 127. Estructures de la Fase II tapiant les habitacions 2, 5 i 6 i nivells d’ús associats

FOTO 128. Enderrocs per sota les estructures de la Fase II i damunt els paviments del pati central pertanyents a la Fase I

FOTO 129. Enderrocs per sota les estructures de la Fase II i damunt els paviments del pati central pertanyents a la Fase I



FOTO 130. Mur Fet 7, pertanyent a la Fase II, el qual tapia l’habitació 2

FOTO 131. Detall del mur Fet 7, pertanyent a la Fase II. S’hi observa un molí reaprofitat en el parament del mur

FOTO 132. Procés d’excavació del mur Fet 7, pertanyent a la Fase II

FOTO 133. Procés d’excavació del mur Fet 7, pertanyent a la Fase II. S’hi observa com tapia l’accés a l’habitació 2



FOTO 134. Enllosat pertanyent a la Fase II, damunt nivells d’enderroc de la Fase I

FOTO 135. Cobriment de les estructures i del sediment a excavar després de la campanya de l’any 2001

FOTO 136. Cobriment de les estructures i del sediment a excavar després de la campanya de l’any 2001

FOTO 137. Cobriment del sediment a excavar després de la darrera campanya a l’any 2003



FOTO 138. Grans blocs del parament exterior del mur perimetral per la banda est, extrets probablement de la plataforma rocosa

adjacent

FOTO 139. Estat final de la casa 1 de Biniparratx Petit al mes de març de l’any 2003

FOTO 140. Estat final de la casa 1 de Biniparratx Petit al mes de març de l’any 2003



ANNEX 2. DOCUMENTACIÓ PLANIMÈTRICA

�

��

��

��

��

��

��

�

�

��

�

�

��

��

��

��

��

��

��

��

�

��

��

��

��

��

��

�� !��

"��#�� $�%��&�'��$��(��

�� )��'�)��

��

�

��*� ��'�)��

�� +++,��++�,��++��!��-� �%��#� ��

"�#��$��%��.�� / ��!0��,�.�� -� ��

�&�'��(�'��

�'�')#�*��0�� 12� ��#� ��-3%

�� "'�!��#��4�� +��,�-��(�'��

5��+ �

��

��

��

��

�� !"�� #�� $#�� % ��&�'�"�(�$#� �� !

��)��*�� !+�� ,� ��

��

-��#��"�

��#�"��

��

�#�!

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��!!!"�!!#"�!!$�� %�� & ��'�(��)"%�� *��

��*+�� ,$ ��$� ��

#*!

��

��

��

��

��

��

��

��

�

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

�� !��"��#��

��#$��%��&�� '�� (��

��#�

)��*+#&��,��-��.��,��

��&��,��

��

��

/��0��

� �

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

�� !�� !�� "� ��#$��%��&�� '&��(��)�*$�+!�'&��"�,� #

��%�,-��.�� #/�� 0��

��

��

��

��

�� 1��

��

��

��1��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��2

��

��

��

�� 1��

�� 2

��

�� 3� �1 ,�&��

��,

��

��

�� !��"��#��

��#$��%��&�� '�� (��

��#�

)��*��

��

��

��#��+��,��-��

%��

��

��#��

��

��.��

��

/�.��

)��*��

��

��

��

�

��

��

��

��

��

�� !�" ��#!�$��%��&�$�'()�"*��#!��+��

�� +,��-�" ��.�� /��

��+�

�� 0��!"�$��+��$1��+��$��2��"3"�4

��!"�

��

��

��

��

��

�� !��"#$ ��%�� & ��

��&'� �(��)� ��*�� +��

��&�

,

-��.�

/�� &,� 0 �1��

( &,�

��

��

�� !��"��#��

��

��!�$��%&��'�

�� #(��)��*��+��,

-�#�

./

.

��

�

��

��

��

�

��

��

��

��-

��-

��0

�

)

�)

��1

��1

2

2/

3

3/

�

�/

�

4/

4

!

!/ 5

5/

�

�/

�

�/

6

6/

�

�/

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

�� !"�#��$��%�� &%�'��(��)�'�*+,�#�-��&%��

��$��.��/��0�� 1��

��

�

2

��

��

��

��

��

��

��

��

��

� ��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

� �

��

�� !��"��

�� #��#��$��%&�'(�� )��*��+�*�, -�(�.#�)��$��/��'

��/0��'1�� 2� ��

��/�

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

�� !�"#"$��

��

��

��%��&��'(�)*'�'

�� +� ��+� ��'��,-.��/*�0�1� ��20��*��3��*4#5�.16+�20��7��'-

��/*78�� *�'-9�1� ��:��

��7�

��7�

��

�� !��"��#��

��#$��%��&�� '��

()� ()�

()�** ()��+

()�,-

()�,+

()�,-

()�*.

()�� ()��/

()��+�

()�**

()�,-

()�,+()�,+

�

()�,-

()�/

()�,-

()�/

()� �,

()� +

� �� .

�

0

()� +

��#�

��

�� !��"��#��

��#$��%��&�� '�� (��

��#�

�

)

*+� ,( *+��

*+� ,, *+� ,,

*+��

*+��

*+��

*+��

*+��-

*+��

*+��.

/+0��.

%��

*+��*+��*+��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

�� !�� " �#$%��&�� '��

��'(��)�� *�� +�� ,��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

�� ! "#��$�� %��&��'��()*��+��%�� ,��#

��$�,-��.��#/�� 0��

��,�



ANNEX 3. INVENTARI DE MATERIALS ARQUEOLÒGICS



INVENTARI DE MATERIAL ARQUEOLÒGIC DEL JACIMENT TALAIOTIC DE BINIPARRATXET PETIT (SANT LLUÍS,

MENORCA). CAMPANYA DE 2000

Autora: Miriam Castrillo Villa

Revisió: Jordi Hernandez-Gasch



UE 1

Ceràmica campaniana A

1-2 - 2 frag. informes

3 - 1 peu anular, segurament de tipus Lamb.27 a-b

Ceràmica campaniana B-oide

4 - 1 frag. de fons de plat amb restes de tres canaletes concèntriques

Terra sigillata aretina

5 - 1 frag. informe

Terra sigillata africana A

6 - 1 frag. de vora, probablement Lamb. 10

9 - 1 frag. de vora (D)

Terra sigillata africana C

8 - 1 frag. informe

Terra sigillata africana D

7 - 1 frag. de vora, possiblement del tipus Lamb.53

Ceràmica de parets fines

11 - 1 frag. de vora

12 - 1 frag. informe

Ceràmica de cuina africana

13-14 - 2 frag. de vora de plat, amb vora fumada

15-16 - 2 frag. de vora

Ceràmica DSP (paleocristiana)

10 - 1 frag. informe amb decoració incisa a l'exterior (D)

Ceràmica pseudocampaniana ebusitana oxidada

17 - 1 frag. de vora de plat de peix, pasta oxidada (D)

Ceràmica pseudocampaniana ebusitana reduïda

18-19 - 2 frag. de base amb peu anular, pasta reduït (D)

Ceràmica comuna ebusitana

20-22a- 4 frag. de vora de sengles gerres

22b - 3 frag. de vora

23 - 1 frag. de vora de morter

24 - 1 frag. de base de morter

25-29 - 5 frag. de base

30-32 - 3 frag. de nansa

33 - 1 frag. de paret amb arrencament de nansa

34 - 60 frag. informes

Ceràmica comuna púnica centremediterrània

34 - 1 frag. de vora d’un morter


Ceràmica comuna itàlica

36 - 1 frag. de vora d’un morter


Àmfora punicoebusitana

38-39 - 2 frag. de vora tipus PE14 (=T.8.1.1.1.)

40 - 1 frag. de vora tipus PE15 (=T.8.1.2.1.)

41-43 - 3 frag. de vora tipus PE16 (=T.8.1.3.1.)

44 - 1 frag. de vora tipus PE18 (=T.8.1.3.3.)

45 - 1 frag. de vora tipus PE25

46 - 1 frag. de vora, possiblement tipus PE26

47-58 - 11 frag. de nansa (10 de secció circular i un de secció ovalada amb un nervi vertical a l'exterior), 3 frag. de paret amb arrencament de nansa i un frag. de paret amb l'empremta de la nansa

59 - 657 frag. informes, entre els quals un frag. sembla d’un pivot i un frag. presenta un forat (de reparació)

Àmfora itàlica

60-64 - 5 frag. de vora de tipus Dr. 1-A

65 - 2 frag. De tipus Dr.1-C


74-76 - 3 frag. de paret amb empremta de nansa

77-79 - 3 frag. de carena d’espatlla

80 - 1 pivot

80a - 1 frag. de la part superior d’un pivot

81 - 192 frag. informes (argila típica)

82 - 15 frag. informes (argila "no tan típica")

Àmfora púnica centremediterrània

83 - 1 frag. de vora de tipus Mañá C1 (=T.7.2.1.1.)

84 - 1 frag. de vora de tipus Mañá D (=T.5.2.3.1., T.4.2.1.8.)



85-86 - 2 frag. de paret amb arrencada de nansa


97 - 1 frag. de vora de tipus Mañá C2 (=T.7.4.2.1., 7.4.3.1.)

Àmfora de Tripolitània


Àmfora romana africana

90 - 1 frag. de vora d’àmfora tipus indeterminat

Àmfora romana indeterminada

91 - 1 frag. de vora indeterminada (D)

92-93 - 2 frag. de vora indeterminades

Àmfora romana tarraconense

94 - 1 frag. de vora de tipus Pascual 1 (Laietana)

95 - 1 frag. de vora de tipus Dr.2-4

96 - 1 frag. de vora de tipus Dr.1B, molt probablement de producció tarraconense (pel tipus d’argila)

98- 1 pivot, segurament de producció tarraconense (argila beix amb desgreixant de mida gran i abundós)

99 - 1 frag. de pivot

100-102 - 3 frag. de nansa, dues amb una estria a l'exterior

103 - 1 frag. de nansa de producció de la Bètica amb estampilla. Possiblement de Dr. 20

104 - 2 frag. de nansa de tipus Dr. 2-4

105-106 - 1 frag. de nansa indeterminada i un frag. de paret amb l'empremta de la nansa

107 - 125 frag. informes, del quals molt probablement 103 frag. són de producció tarraconense, atès el tipus d’argila

Ceràmica comuna romana

108-110 - 3 frag. de vora, tot i que un d’ells podria pertànyer a una producció ibèrica tardana


Ceràmica comuna ibèrica oxidada

112 - 1 frag. de vora plana, d’àmfora


114 - 1 frag. de nansa d’àmfora

115- 1 frag. informe amb decoració ext., amb tres cercles concèntrics i una franja horitzontal, de color taronja


Ceràmica comuna ibèrica reduïda

117 - 1 frag. de coll d’un vas bitroncocònic

118-119 - 2 frag. de panxa d’un vas bitroncocònic


122 - 14 frag. informes, dels quals un frag. presenta estries molt fines a la paret ext.

Ceràmica talaiòtica

123-129e - 7 frag. de vora



140 - 145 frag. informes, un dels quals presenta un cordó horitzontal decorant la cara externa

Ceràmica comuna medieval islàmica


Ceràmica comuna d’època moderna

143-147 - 5 frag. de vora, una d’elles d’olla

148 - 1 frag. de vora trilobulada, d’una gerreta


152-156 - 4 frag. de nansa i un arrencament


Ceràmica comuna de producció indeterminada


160 - 1 frag. de fons còncau

161 - 1 frag. de fons amb estries a rodeta.

162 - 109 frag. informes, la major part d’època antiga

Teula

163 - 1 frag. amb estampilla


Material lític

165-166 - 2 frag. de mola

167 - 1 percussor

168 - 1 peça de forma esfèrica

Metall

169 - 2 frag. de bronze, de 15x8x2-3mm

170 - 1 clau de ferro de 75x20mm i 50mm d’ample el cap



171 - 1 frag. informe d’escòria de 45x35mm aproximadament

172 - 1 planxa de ferro, de forma absidal, de 85x50x4-10mm

Restes faunístiques i malacològiques

UE 1 (interior casa)


1 - 1 frag. de vora forma 27B

2-3 - 2 frag. de vora forma Lamb. 31

4 - 1 frag. de peu, forma Lamb.31

5 - 1 frag. de fons de bol

6 - 1 frag. informe

Ceràmica campaniana B

7 - 1 frag. de vora i arrencada de nansa forma Pasquinucci 127


8 - 1 frag. de paret forma Lamb. 3

Terra sigillata africana A

9 - 3 frag. de vora i paret forma Lamb. 10 (D)

10 - 2 frag. de fons


Terra sigillata africana C


Terra sigillata africana A (possiblement)

13 - 1 frag. de base amb peu anular alt (D)


14 - 1 frag. de vora forma Lamb. 31

15 - 1 frag. de base amb peu anular, amb una canaleta al fons intern (D)

16 - 1 frag. de base amb peu anular



18 - 2 frag. de la vora d’un bol forma Lamb. 27



21 - 3 frag. de vora i paret d’un gobelet amb llavi acanalat, pasta grisa (D)


23 - 1 frag. informe de producció itàlica

Ceràmica ibèrica reduïda

24 - 1 peu anular d’un vas bitroncocònic


25-174 - 150 frag. informes (probablement algun frag. pertany a cer.comuna)

Àmfora itàlica

175-269 - 94 frag. informes (algunes un poc dubtoses)



296 - 1 frag. informe de la Tripolitània

Àmfora de producció indeterminada


Material lític

312 - 1 frag. d’ascla de sílex, de 13x15x7mm


UE 1 (terrera)


1 - 1 frag. de base, forma Lamb.33a (sembla intuir-se restes d’una línia blanca al fons intern)


2 - 1 frag. de vora, amb dos forats a la cara ext.

Ceràmica comuna punicoebusitana


Ceràmica comuna ibèrica




Àmfora del Cercle de l'Estret

41 - 1 frag., possiblement

Àmfora itàlica

42 - 1 frag. de nansa






Ceràmica d’època moderna


Ceràmica de producció indeterminada


Material lític

60 - 1 frag. de molí

UE 2


1-2 - 2 frag. de vora de tipus Lamb.31

3 - 1 peu anular, però es fa difícil precisar-ne el tipus. Segurament es tracta d’una producció tardana (s. I aC)

4 - 1 frag. de base

5 - 1 frag. informe, que presenta una línia de pintura blanca a l'interior. Lamb.31



7 - 1 frag. de carena del tipus Lamb.2

8 - 1 frag. de base d’un plat, de peu anular


9-11 - 3 frag. de vora, una d’elles de llavi reentrant (D 9-10)

12-15 - 4 frag. de base, dos dels quals presenten peu anular

16-17 - 2 frag. de nansa de sengles gerres

18-19 - 2 frag. de paret d’una gerra de forma globular, amb l'arrencament de nansa i decorada exteriorment amb dues franges de color vermell. Molt segurament formen part de la mateixa peça

20 - 1 frag. del coll d’una gerra (possiblement =18-19)


27-28 - 2 frag. de vora, pastes reduïdes

Ceràmica comuna ibèrica pintada

22 - 1 frag. de vora d’un kalathos, decorat amb motius geomètrics (cercles concèntrics) a la paret externa i amb semicercles concèntrics i petits trets paral·lels i perpendiculars a l'eix del vas a l'interior de la vora, de color vinós (D)


23 - 1 frag. de vora d’una gerra

24 - 1 frag. de vora plana

25 - 19 frag. informes, alguns d’àmfora


26 - 1 frag. de vora i paret, decorat amb incisions a l’exterior (D)

29-30 - 2 frag. de base, molt probablement de

sengles vasos bitroncocònics (D)



32 - 1 frag. de tapadora, amb vora fumada

33 - 1 frag. de vora (dubtós)

38 - 1 frag. de plat àpoda de tipus Lamb.10


34 - 1 frag. de vora (certament no sembla ser d’aquesta producció)


Terra sigillata africana indeterminda

37 - 1 frag. de vora amb llavi arrodonit, probablement del tipus A

39 - 1 frag. de base








46 - 1 frag. de vora, d’un morter (D)

48 - 1 frag. retallat de forma discoïdal


49a-49c- 3 frag. de paret i inici de la vora d’una gerra


47 - 1 frag. de vora H.194 (D)


50 - 1 frag. de vora d’un exemplar PE-14 (=T.8.1.1.1.)



51 - 1 frag. de vora de tipus PE-22

52 - 1 frag. de paret amb arrencament de nansa




55-56 - 2 frag. de vora del tipus Mañá C2 (=T.7.4.2.1., 7.4.3.1.)


Àmfora itàlica

58 - 1 frag. de vora, probablement de tipus Dr.1A

59 - 1 frag. de vora de tipus Dr.1C

59a - 1 frag. de vora d’un exemplar de Dr.1A

60-65a - 7 frag. de nansa

66-68 - 3 frag. de carena d’espatlla, dos dels quals presenten també l'arrencada de la nansa


Àmfora tarraconense

70 - 1 frag. de vora indeterminat. Probablement es tracti d’una producció tardana

71 - 1 frag. de vora de Dr.1B

72 - 1 pivot

73-74 - 2 frag. de nansa, amb una nervatura vertical al mig

75-77 - 3 frag. de paret amb arrancada de nansa



79-85 - 7 frag. de vora. Una presenta decoració a la cara externa (una aprensió com a agafador)


89- 1 frag. de nansa arrodonida

90 - 1 frag. informe, però que presenta quatre perforacions pròpies de la peça. Probable formatgera

91 - 40. frag. informes

Tegula

92-93 - 2 frag.


94 - 1 frag. de nansa, amb tres nervatures (tal vegada de produccióibèrica o púnica. Potser romana)




Material lític

98 - 1 frag. possiblememt de molí

99 - 1 peça de forma esfèrica

Metall

100 - 1 projectil de plom de forma allargada i arrodonida en els extrems, de 37x17mm

Vidre

101 - 1 frag. informe de color groguenc i molt prim, de 32x20x1mm

Mineral

102 - 3 frag. de cristall de calcita d’un mateix exemplar

Restes macrofaunístiques i malacològiques

UE 3


1-5- 5 frag. informes



UE 4


1-97- 97 frag. informes i 1 frag. que presenta l'inici de la nansa

Àmfora itàlica

98-99 - 2 frag. de vora, una d’un exemplar de Dr.1B i l'altra de Dr.1C

100-143 - 144 frag. informes, dels quals dos frag. presenten l'arrencament de la nansa.


144-147 - 4 frag. informes de la paret

Àmfora del cercle de l'Estret


Àmfora ibèrica

149 - 1 frag. informe, segurament procedent de la Laietània








159 - 1 frag. de tapadora

Ceràmica comuna grisa ibèrica

160 - 1 frag. de llavi reentrant

161 - 1 frag. de vora amb l'inici de la nansa d’una gerreta

162 - 1 frag. complet de peu anular




UE 5






9 - 1 frag. informe



21-23 - 3 frag. de base. Un del quals consta de dos frag. enganxats i un pertany a la UE 8

UE 7


1 - 1 frag. de vora de tipus PE-18 (=T.8.1.3.3.)

2 - 1 frag. de vora de tipus PE-17 (= T.8.1.3.2.)

3- 1 frag. de vora d’un exemplar de PE-16 (=T.8.1.3.1.)

4 - 1 frag. de vora de tipus indeterminat (possiblement púnica)

5 - 1 frag. de paret i nansa de secció circular

6 - 1 frag. de paret i arrencament de nansa

7 - 1 frag. de vora i nansa de secció plana, amb una canaleta vertical a l'exterior. D’un exemplar de PE-41

8 - 1 frag. de vora ( segurament=7, tot i que no uneixen)

9 - 1 frag. de vora (possiblement=7 i 8)

10 - 1 frag. de vora, que possiblement imita el tipus Pascual 1

11 - 1 frag. de pivot, possiblement d’un exemplar de PE-26

12-189 - 201 frag. informes, dels quals dos presenten restes d’engalba vermella i un frag. d’empremtes de cordes, a l'exterior


190- 210 - 21 frag. informes

Àmfora itàlica

211- 215 - 5 frag. de vora de tipus Dr. 1A

216- 1 frag. de vora de tipus Dr.1C

217-222 - 6 frag. d’espatlla




Àmfora ibèrica

321-332 -12 frag. informes



Ceràmica pseudocampaniana ebusitana



350.- 1 frag. de base




379 - 1 frag. de vora d’una gerreta bicònica

380 - 1 frag. de paret d’un bicònic




383 - 1 frag. de nansa de secció ovalada






392-393 - 2 frag. d’arrencament de nansa



UE 8



Àmfora ibèrica

13-22 - 10 frag. informes (alguns podrien no ser d’àmfora)





42-46 - 5 bases

47 - 1 nansa

Mineral

48 - 1 frag. de cristall de calcita de 30x35x22mm

Fusta

49 - 100 gr. en diversos fragments

UE 9



Ceràmica comuna ibèrica grisa

30 - 1 peu sencer, que presenta a l'interior incrustacions de color negre (tal vegada reïna)

31 - 1 peu sencer que presenta a la part exterior color vermellós

32 - 1 frag. de vora acanalada

33 - 1 frag. de vora, lleugerament exvasada



37 - 1 frag. informe, que presenta dues canaletes a l'interior i estries de torn a l'exterior






74 - 1 frag. de vora d’un exemplar de PE-22

Àmfora púnica del cercle de l'Estret

75 - 1 frag. de paret


76-81 - 6 frag. , 5 dels quals són informes (un identificat com a producció de la Tripolitània) i un frag. pertany a una vora de tipus Mañá C 2 (=T.7.4.2.1., T.7.4.3.1.)

Àmfora itàlica



108- 1 frag. informe

Àmfora ibèrica

109 - 1 frag. del fons. Possiblement de la Laietània




116-118 - 3 frag. informes i restes d’una base

Material lític

119 - 1 percussor


UE 10



14 - 1 frag. de vora d’un exemplar de PE-18 (=T.8.1.3.3.)

Àmfora itàlica







21-24 - 3 frag. informes i 1 frag. de vora exvasada

Ceràmica comuna grisa ibèrica






Carbó

32 - 1 frag. de 9x15mm

Malacologia marina

UE 11


1 - 1 frag. de base, de peu anular Presenta restes de vernís a l'interior (D)


2-12 - 10 frag. informes, 1 frag. d’arrencament de nansa i 1 frag. de vora d’un exemplar de PE-41



Àmfora del cercle de l'Estret

14-15 - 2 frag. informes de la paret

Àmfora itàlica











37 - 1 frag. de nansa amb canaleta vertical a l'exterior


UE 12


1-4 - 4 frag. informes, que pel tipus de tornejat recorden a aquesta producció, tot i que no deixen de ser dubtosos


24.- 1 frag. informe que presenta 3 canaletes a la part interna i estries de torn a l'exterior

Malacologia marina

UE 13





Àmfora itàlica




Restes faunístiques

UE 14


1 - 1 frag. informe

Ceràmica púnica centremediterrània

2 - 1 frag. de base



Àmfora itàlica






Tegula romana?

25 - 1 frag.



Ceràmica de producció moderna


Restes faunístiques

UE 16


1 - 1 frag. informe


2 - 1 frag. informe

9 - 1 frag. de vora amb restes de vernís tant a l'exterior com a l'interior


3 - 1 frag. de vora d’un vas bitroncocònic

4 - 2 frag. de base d’un mateix vas bitroncocònic

5-7 - 3 frag. de panxa d’un vas bitroncocònic




11 - 1 frag. informe, decorat a la cara externa amb tres línies vermelles

12 - 11 frag. informes de ceràmica comuna o d’àmfora

13-14 - 2 frag. de base, un d’ells de peu anular



16-20a - 6 frag. de base

21 - 14 frag. informes, entre els quals un presenta restes de pintura vermella

21a - 1 frag. informe segurament d’una gerra, decorat a l'exterior (presenta restes d’empremta de corda)

21b - 1 frag. de base




23 - 1 frag. de base i paret d’un gobelet amb nansa bifída



24a - 1 frag. de vora


25 - 1 frag. de vora d’un exemplar de PE-17 (=T.8.1.3.2.)

26 - 1 frag. de vora del tipus PE-25

27- 1 frag. de nansa de secció circular

28-29 - 2 frag., que correspondrien a sengles pivots


31 - 1 frag. de vora de tipus PE-14 o PE-15 (=T.8.1.1.1. o T.8.1.2.1.). Es fa difícil de precisar, atès el seu estat de conservació



Àmfora itàlica

33 - 1 frag. de vora d’un exemplar de Dr.1-A


35-39 - 5 frag. de carena d’espatlla



41 - 1 frag. de vora, possiblement de Pascual 1, tot i que es fa difícil precisar ateses les seves dimensions








Restes macrofaunístiques

UE 18



26 - 1 frag. informe, que presenta restes de pintura blanca. Tipus L 31

27 - 1 frag. informe (probablement=26)


28 - 1 frag. de coll



UE 20

Mineral

1 - 1 frag. de cristall de roca de 18x8x4mm

Fusta

2 - 450 gr. en diversos fragments



INVENTARI DE MATERIAL ARQUEOLÒGIC DEL JACIMENT TALAIÒTIC DE BINIPARRATXET PETIT (SANT LLUÍS,


Autores: Mireia Blesa Capellà

Miriam Castrillo Villa




HABITACIÓ 1

UE 58

Ceràmica de vernís negre indeterminada

1- 1 frag. informe molt rodat que presenta restes de vernís molt gastat; pel color vermellós de la pasta podríem dir que es tracta d’un frag. de campaniana A.


2- 2 frag. informes

Àmfora Tarraconense

3- 3 frag. informes


4- 3 frag. informes


5- 1 frag. de vora amb nansa d’una gerreta bicònica.

6- 1 frag. informe.


7- 4 frag. informes molt rodats i de dimensions molt petites

Material lític

8- 1 pedra que sembla calcària, de forma arrodonida i color blanc.

9- 1 pedra gris de forma arrodonida i dimensions considerables.

UE 61


1- 3 frag. informes de dimensions reduïdes


2- 8 frag. informes petits

UE 65


1- 1 frag. informe

Àmfora indeterminada

2- 2 frag. informes

Ceràmica comuna indeterminada

3- 3 frag. informes


4- 1 frag. de vora plana amb la paret vertical

5- 5 frag. informes

HABITACIÓ 2

UE 32


1.- 1 frag. de vora d’un petit bol de la forma Lamb.31 que es troba en molt mal estat de conservació. No presenta decoració en pintura blanca, molt corrent en aquesta forma

2-3.- 2 frag. informes, probablement de la paret d’un petit vas


4-5.- 2 frag. informes amb restes d’un vernís molt degradat que es pot apreciar a la cara externa i interna


6.- 1 frag. de vora d’un petit vas de la tipologia Lamb.27ab. La pasta és d’un gris cendrós i el vernís gris foc i opac


7- 1 frag. de vora, que per característiques de la pasta sembla de producció ebusitana, i que podria tractar-se d’un exemplar del tipus PE-26, tot i que no podem assegurar-ho de moment

8-9-10.- 3 frag. de vora de sengles exemplars de la forma PE-41 que imita les produccions bètiques (Dr7/11). El llavi és exvasat i arrodonit per la part superior mentre que l’exterior és còncau i amb un petit ressalt a l’inferior

12.- 1 frag. de nansa de secció ovalada

13.- 81 frag. informes

Àmfora itàlica

14-15- 1 nansa de secció el·líptica i 1 frag. de paret amb arrencament de nansa

16- 43 frag. informes






18-21- 2 frag. de paret amb inici de nansa i 1 frag. de paret amb l’arrencament de la nansa







25- 1 frag. de base, molt rodada



27- 1 frag. informe


28- 1 frag. de vora

29- 1 frag. informe


30- 1 frag. de base plana


31- 1 frag. de vora, probablement d’un petit kalathos, presenta restes de pintura a la paret externa. Molt malmesa

32- 1 frag. informe amb restes de 2 cercles concèntrics a la cara exterior, color vermellós


33- 1 frag. de vora oberta



Bronze

1- 1 tija d’un clau

2- 1 ham

UE42


1- 1 frag. informe


2- 1 frag. de vora, possiblement del tipus Lamb.31



5- 1 frag. informe


6- 1 frag. de vora d’un exemplar de tipus PE-41



8- 1 frag. informe

Àmfora itàlica

9- 1 frag. de nansa de secció ovalada

10-14 frag. informes


11- 1 frag. de vora, paret i nansa d’un exemplar del tipus Pascual 1

12- 1 frag. de vora del tipus Pascual 1





15-5 frag. informes


16- 1 frag. de nansa de secció ovalada i amb depressió al dors


18- 2 frag. que formen una vora amb engalba exterior de color groguenc (dubte sobre la seva pertinença a aquesta producció)

19- 1 frag. de vora que molt probablement pertany a la peça anterior

20- 1 frag. de vora

21- 2 frag. informes amb restes d’engalba


22- 1 frag. de base, possiblement d’un vaset bitroncocònic



24- 1 frag. informe amb decoració geomètrica a l’exterior, de color vermell vinós





Ceràmica romana de cuina



27- 1 frag. de vora recta


UE 48


1- 1 frag. de vora, possiblement del tipus Lamb.31a, doncs s’observa una línia més clara a la cara interior que probablement hagués estat pintada i és força recta. Fragment molt petit

2- 1 frag. informe

Vernís negre indeterminat

3- 1 frag. de base d’una llàntia, decorada a l’exterior en relleu (mamellons). Argila groguenca, molt clara, quasi beix, amb partícules de mica daurada i vernís molt marronós. Possible pseudocampaniana ebusitana


4- 1 frag. de vora, possiblement d’un ungüentari

5- 1 frag. informe que podria haver format part de la peça anterior


6- 1 frag. de vora d’un gobelet amb engalba blanca a l’exterior i a l’interior fins a l’alçada del llavi

7-8- 1 frag. de la panxa i 1 frag. informe, també amb engalba blanca exterior, possiblement de la mateixa peça que la núm. 6


Àmfora púnicoebusitana

12- 1 frag. de vora d’un exemplar del tipus PE-18

13- 1 frag. molt petit d’un fons

14- 1 frag. de nansa de secció ovalada i nervadura central a l’exterior


Àmfora itàlica


Àmfora ibèrica

17- 1 frag. possiblement d’una vora, però molt rodada



19- 20- 2 frag. de nansa de secció ovalada


Ceràmica comuna púnicoebusitana

22- 1 frag. de tapadora (perfil sencer)

23- 1 frag. de nansa de secció circular o ovalada




Ceràmica ibérica oxidada

27- 1 frag. de base amb peu anular i acanaladura al fons del peu. No és segur que pertanyi a aquesta producció




29- 1 frag. informe amb engalba groguenc a l’exterior

Ceràmica romana de cuina

30-2 frag. informes


31- 1 botó sencer d’una tapadora

32-33- 2 frag. de vora recta i llavi bisellat cap a l’interior de sengles bols còncaus


38- Frag. de vora recta i llavi bisellat cap a l’interior de bol còncau

39- Frag. de vora no diferenciada i llavi arrodonit de bol còncau


42- Frag. de vora recta de bol cilíndric

43- Frag. de vora recta i llavi bisellat cap a l’interior de bol còncau

44-47- 4 frag. de vora oberta de sengles olles

48-50- 3 frag. de base plana de sengles olles

Bronze

51- 1 moneda. As republicà



Ivori (possible)

52- 1 frag. d’aplic decorat

UE 49


1- 1 frag. informe


2- 9- 8 frag. informes

Ceràmica de cuina a torn

10- 1 frag. informe

UE 53

Ceràmica campaniana A (possible)

1- 1 frag. de voreta. Dubte sobre la seva pertinença a aquesta producció

Terra sigillata aretina (possible)

2- 1 frag. molt petit


3- 1 frag. de vora amb dos solcs exteriors, probablement del tipus Lamb.1

4- 2 frag. informes


5- 2 frag. que formen una vora amb acanaladura interna

6- 1 frag. de nansa de secció el·líptica

7- 5 frag. informes, un dels quals presenta engalba exterior de color blanc

Ungüentari

8- 1 frag. de vora, tal vegada d’un ungüentari

9- 4 frag. informes amb restes de pseudovernís



11- 2 frag. que formen una vora del tipus PE-41

12- 1 pivot


Àmfora itàlica





16- 19- 4 frag. de vora de sengles exemplars del tipus Pascual 1

20- 1 frag. de nansa



22-3 frag. informes


23- 1 frag. de base amb peu anular





26- 1 frag. informe


27-28- 2 frag. de vora de sengles gerres, una d’elles presenta engalba de color groguenc



30- 1 frag. informe



32-33- 2 frag. de vora recta de sengles vasos

34- 1 frag. de vora girada

35- 33 frag. informes molt petits

Bronze

36- 1 clau

Ferro

37- 1 frag, tal vegada d’un clau

Plom

38- 1 frag. d’una grapa

UE 59

Ceràmica de vernís negre indeterminat

1-2- 2 frag. informes, de pasta grisa, amb incrustacions a l’interior i vernís interior negre molt espès



3- 1 frag. d’una nanseta formada en tres parts d’argila color groc i vernís marronós força perdut a l’exterior. Tal vegada d’una llàntia


4- 1 frag. informe


5- 1 frag. de vora a mb acanaladura interna al llavi d’un gobelet

6- 1 frag. de vora, també amb acanaladura, producció dubtosa

7-10- 4 frag. de base plana de sengles vasets




13-1 frag. de paret i inici de nansa de secció circular, força rodat


21- 1 frag. De vora d’un exemplar de tipus PE-17

23- 1 frag. De vora del tipus PE-26

Àmfora itàlica

15-17- 3 frag. de nansa


Àmfora ibèrica





22- 1 frag. de vora d’un exemplar del tipus Pascual 1

24-26- frag. de nansa

27- frag. informes





30- 1 frag. de base sencera i part paret d’un ungüentari

31- 1 frag. de nansa plana



33- 2 frag. que formen part d’una vora de morter, de llavi triangular i amb cordó decorant la part externa


34- 1 frag. de base, possiblement d’un vaset bitroncocònic


36- 1 frag. de vora girada amb 2 línies incises a la part exterior del llavi, d’una gerreta

37- 41- 5 frag. de nanseta


Ceràmica comuna ibèrica oxidada (possible)

39- 1 frag. de base amb peu que presenta acanaladures al fons

Ceràmica comuna romana (possiblement de producció tarraconense)






44- frag. informes

Bronze

45- 1 tatxa

46- 1 anella

Ferro

47- 1 frag. d’escòria

UE 53/59


1- 1 frag. de vora del tipus PE-41

2- 8 frag. informes

Àmfora itàlica

3- 7 frag. informes







7- 4 frag. informes


8- 3 frag. informes


9- 1 frag. de base

10- 1 frag. de nanseta i 2 frag. informes




UE 59/69


1- 5 frag. informes

Àmfora itàlica

2-7 frag. informes




4- 3 frag. informes, un d’ells sembla de producció púnica centremediterrània, però és dubtós


5- 2 frag. informes


6- 1 frag. de vora d’una gerra amb acanaladura a la part superior interna i restes d’una engalba grisosa a l’exterior

7- 3 frag. informes


8- 1 frag. de vora, més o menys, recta



UE 62


1- 3 frag. informes

Àmfora itàlica

2- 2 frag. informes.


3- 1 frag. de nansa de secció ovalada i plana, de grans dimensions.

4- 3 frag. informes

Àmfora ibèrica



6- 1 frag. informe que presenta una capa uniforme d’engalba blanca a la part externa.

7- 3 frag. informes de petites dimensions i parets força fines, un dels quals presenta línies incises.


8- 1 frag. de vora de cocció reduïda

9- 1 frag. informe


10- 1 frag. informe molt petit de pasta oxidada amb tonalitats beix, que presenta part dels motius decoratius de la cara externa de la peça, són cinc línies paral·leles d’un color vermell òxid


11- 1 frag. de vora plana

12- 1 frag. informe

UE 69


1-2bis.- 3 frag. de base, segurament d’un mateix exemplar

3.- 1 frag. informe, probablement de la part inferior d’un bol

4-8.- 5 frag. de vora amb línia blanca pintada a l’interior. Dubte sobre la seva pertinença a aquesta producció

9.- 2 frag. que formen una base amb decoració interna amb dues línies blanques pintades i grafit a la paret exterior (AL). Dubte sobre la seva pertinença a aquesta producció

10.- 16 frag. informes, alguns amb línia pintada. Dubte sobre la seva pertinença a aquesta producció


11-12- 2 frag. de vora de sengles bols

13- 1 frag. de vora



1 frag. informe, tipus Lamb.2, que enganxa amb núm. 13, de la UE 86


14-1 frag. de vora

15- 1 frag. de base amb dues canaletes concèntriques al fons intern


Vernís negre de producció indeterminada

17- 1 frag. de vora (tal vegada campaniana)

18- 1 frag. de nansa amb canaleta central al dors i espècie de vernís molt profund

19- 1 frag. informe o del fons d’un plat; s’observen restes vernís vermellós sota el negre

Llàntia

20- 1 frag. probablement de la part superior

Pseudocampaniana ebusitana oxidada

21-23- 3 frag. de vora de sengles exemplars


Pseudocampaniana ebusitana reduïda

25- 1 frag. d’un bol, perfil sencer, amb dues acanaladures a la part superior exterior, i amb una grapa de plom encara conservada. Tal vegada d’un exemplar del tipus Lamb.1/8

26- 1 frag. de vora amb les mateixes característiques que el núm. 25, possiblement pertany a la mateixa peça, que enganxa amb núm. 11ª, de la UE 86

27- 1 frag. de vora d’un bol


28-41- 14 frag. de vora de sengles vasos amb acanaladura superior

42-46- 5 frag. de vora de sengles vasets

47-48- 2 frag. de base plana


51-59- 9 frag. de paret amb decoració exteriors (petits mamellons aplicats)




63-64- 2 frag. de paret amb restes de grafit


Àmfora itàlica










72-1 frag. de vora i nansa

73-75- 3 frag. de vora

76-1 frag. informe d’una tapadora

77- 1 base sencera de peu anular

78- 1 frag. de base de peu anular

79- 1 frag. d’un fons umbilicat

80- 1 frag. del fons


82- 1 frag. informe amb restes de pintura vermellosa

83-56 frag. informes, un dels quals presenta forat de reparació


84- 1 frag. de vora i nansa d’un vas bitroncocònic

85- 1 frag. de vora





89- 1 frag. de vora

90-91- 2 frag. de base de peu anular, possiblement d’un mateix exemplar



93-1 frag. de paret amb decoració pintada de color vermell vinós, amb motius de quadros

94-95- 2 frag. de paret amb línies paral·leles pintades de color vermell fosc



Àmfora ibèrica



97- 1 frag. de vora i nansa formada en tres parts, tal vegada de producció ibèrica o punicoebusitana

98- 1 frag. molt petit de possible vora d’un morter tal vegada itàlic




100- 1 frag. de vora recta i paret amb arrencament de nansa de gerra

101- 1 frag. de vora amb agafador a la part superior de planta ovalada


103- 1 frag. de vora invasada d’un contenidor

104-108- 5 frag. de vora aproximadament recta

109- 1 frag. de vora oberta de gerra

110- 1 frag. de vora oberta de bol cilíndric

111- 1 frag. de vora oberta d’olla o gerra petita


115- 1 frag. d’agafador de secció oval acabat en dues banyes

116- 1 frag. de paret amb petit mugró arrodonit

117- 1 frag. de paret amb cordó aplicat


Plom


Bronze

120- 1 tatxa

UE 73


1- 1 frag. de vora, molt petit, que no permet determinar-ne el tipus

2- 1 frag. de base amb peu anular i vernís força perdut

3- 1 frag. informe


4- 1 frag. de paret amb solc exterior, típic del tipus Lamb.1


5- 1 frag. del fons d’un plat

Ceràmica d’imitació en pasta grisa del s. I aC

6- 1 frag. de base amb peu anular, que presenta grafit al fons extern (possiblement “TE”). També documentat, mateix grafit, en núm. 5 de la UE 86 de la mateixa hab.2. Argila gris, vernís negre profund. S’observen dos cercles concèntrics molt lleugers al mig del fons intern.

7-2 frag. que formen part d’una vora amb dos solcs exteriors (recorda els tipus Lamb.1/8). Argila mateixes característiques que núm. 6.

8-9- 2 frag. informes d’argila=núm. 6-7

10-5 frag. que formen part d’una vora amb dos solcs a l’exterior, però d’argila diferent a l’anterior exemplar. Tal vegada de producció pseudocampaniana ebusitana

11- 1 frag. de vora, segurament del mateix exemplar que núm. 10

12- 1 frag. informe, probablement=11-12

13- 1 frag. informe

(observació: del núm. 8 al 13, molt probablement pertanyen al mateix individu que el núm. 6)


14- 1 frag. de base de peu anular, amb restes de vernís al fons intern

15- 1 frag. informe


16-21- 6 frag. de vora amb acanaladura de sengles vasos



23-1 frag. de vora d’un exemplar de tipus PE-18

24- 1 frag. de vora de tipus PE-41

25- 1 frag. de paret i nansa completa

26- 1 frag. de paret i inici de nansa




Àmfora itàlica

28-30- 3 frag. de nansa plana, de secció el·líptica


Àmfora ibèrica

32-1 frag. de paret i nansa de secció circular

33-6 frag. informes






36-1 frag. de vora (possiblement de la Bètica)



38- 2 frag. que formen una vora reentrant (tal vegada ibèrica)

39- 1 frag. de vora reentrant

40- 1 frag. de base de peu anular (frag. molt petit)

41- 1 frag. de base amb peu lleugerament diferenciat




46-1 frag. de vora d’un petit kalathos, amb la decoració molt perduda, només s’observen restes de pintura vermellosa a la paret externa

47- 1 frag. paret decorat amb cercles concèntrics de color granatós

48-1 frag. de paret amb decoració geomètrica de color vermell (tal vegada punicoebusitana)


49-1 frag. de vora probablement d’un vas bitroncònic

50- 1 frag. de voreta i inici de nansa d’un petit vas bitroncònic




53-7 frag. informes, dos d’ells amb restes d’engalba groguenca


54-4 frag. informes

Ceràmica comuna púnica centremediterrània (possible)

55- 1 frag. informe

Ceràmica comuna romana (tarraconense)

56-1 frag. de vora d’una gerra

57-4 frag. informes


58-4 frag. que formen una vora d’una gerra, amb restes de pintura groga i granatosa

59- 1 frag. informe=58

60- 1 frag. petit d’una base amb peu anular

61-1 frag. informe


62-1 frag. de vora recta amb agafador allargat i vertical

63- 1 frag. de vora, més o menys, recta i amb agafador horitzontal

64-66- 3 frag. de vora rectes

67-68- 2 frag. de vora lleugerament obertes


73-1 frag. de paret decorat amb un mugró

74- 1 frag. de paret amb cordó aplicat


Metalls

76- 1 frag. de plom en forma de ronyó (tal vegada, es tracta d’una bala de fona)

UE 75

Llàntia

1- 1 frag. de paret i nansa arrodonida, de vernís vermell


2- 1 frag. informe







Àmfora itàlica

5- 5 frag. informes


6- 2 frag. informes




8- 5 frag. informes, que presenten incrustacions impossibles de llevar i dificulten la seva identificació


9- 1 frag. informe, amb motius geomètrics pintats de color vermell fosc (granat)




11- 1 frag. de vora. Dubte sobre la seva producció

12- 1 frag. de nansa amb nervadura central al dors



14- 1 frag. de base amb peu anular (dubte si producció ebusitana)

15- 1 frag. informe


16-1 frag. de vora, més o menys, recta



UE86




3- 1 frag. de base de peu triangular i paret d’un bol

4- 1 frag. de base d’un exemplar de pyxis


5- 11 fragments que formen un perfil sencer d’una gran pàtera de tipus Lamb.5/7. Decoració al fons intern amb cercles concèntrics i entremig

d’aquests estries a rodeta. Presenta grafit a la paret externa (TE)

6- 2 frag. que formen una vora, molt probablement del mateix exemplar anterior

7- 1 frag. de vora del mateix exemplar que 5-6, segurament

8-10- 3 frag. informes, segurament pertanyents a la mateixa peça núm. 5


11- 4 frag. que formen un perfil sencer d’un bol, possiblement del tipus Lamb.1, doncs presenta els dos solcs característics sota la vora per l’exterior. Argila i vernís gris.

11b- 1frag. de vora=11a

11c- 1 frag. informe=11a i 11b

14- 1 frag. informe


11a- 2 frag. que formen una vora

15- 1 frag. de vora d’un exemplar del tipus Lamb.31


12- 1 frag. de vora d’una pàtera, del tipus Lamb.5/7. Passada de cocció

13- 1 frag. possiblement de la part del fons d’una copa. Presenta vernís només per la cara interna i argila groga amb molta mica.

16- 5 frag. que formen una vora d’un bol de vora triangular i paret còncava

17- 1 frag. de base de peuet anular

18- 1 frag. de paret i inici de nansa

19- 1 frag. informe


20- 5 frag. que formen una vora amb acanaladura

21- 2 frag. que formen una vora acanalada

22-27- 6 frag. de vora acanalada de sengles vasos






30- 1 frag. de vora, d’un exemplar del tipus PE-18. Molt fragmentat

31- 1 frag. de vora, tal vegada d’un exemplar del tipus PE-24

32- 1 frag. retallat de forma discoïdal

33- 37- 5 frag. de nansa


Àmfora grecoitàlica

39- 40- 2 frag. de vora de sengles exemplars possiblement grecoitàlics

41- 1 frag. de vora (manca la part superior), on només es conserva l’esgraó típic de les grecoitàliques

42- 2 frag. que formen una nansa de secció el·líptica

43-49- 7 frag. de nansa de secció ovalada

50- 1 frag. de paret amb arrencament de nansa



52- 1 frag. possiblement d’una vora del tipus Mañá C-2, però resulta difícil precisar, atès l’estat de conservació

53- 1 frag. de pivot, molt petit




56- 2 frag. que formen una nansa

57-58- 2 frag. de sengles nanses



60- 1 frag. de vora

61- 2 frag. que formen una nansa


63- 1 frag. de paret amb marca circular impresa (com una o dintre d’una o més gran)

64- 38 frag. informes, alguns dels quals presenten concrecions que dificulten molt la seva determinació

Àmfora ibèrica



66-67- 2 frag. de vora de sengles morters

68-70- 3 frag. de vora de sengles bols o gerres

71- 1 frag. sencer de la part superior d’una tapadora

72- 1 frag. de base amb lleuger peu anular

73- 3 frag. que formen una paret de gerra decorada amb pintura negra

74-76- 1 frag. de nansa, 1 frag. de paret i nansa i 1 frag. de paret amb arrencament de nansa



78- 1 frag. de vora i nansa d’un vas bitroncònic

79-80- 2 frag. de vora, segurament de sengles exemplars de vasos bitroncònics

81- 2 frag. que formen una vora d’una pàtera

82- 8 frag. que formen una base, probablement d’un vas bitroncònic



84- 2 frag. que formen una vora d’una urna decorada amb una línia pintada de color vermell damunt la voreta triangular exterior


85- 1 frag. de vora d’una pàtera

86- 3 frag. que formen una vora d’una gerra amb llavi acanalat exteriorment i nansa horitzontal de tipus “trena”

87- 1 frag. de nansa trenada, per tant possiblement pertany al mateix exemplar que núm. 86

88-91- 3 frag. de nansa i 1 frag. de paret amb arrencament de nansa


Ceràmica comuna romana (possiblement tarraconense)

93- 94- 2 frag. de vora girada cap a l’interior, amb engalba groguenca

95-97- 3 frag. de paret, un d’ells amb arrencament de nansa, també amb engalba exterior groguenca




98- 6 frag. que formen una base amb anular diferenciat. Tal vegada de producció púnicoebusitana

99-100- 2 frag. de base amb peu lleugerament diferenciat

101- 1 frag. de la part superior d’una gerra, amb esgraó intern i llavi penjat (no conservat)

Ceràmica de cuina a torn (segurament de producció itàlica)

102- 1 frag. de vora bífida (amb típic ressalt per a encaixar la tapadora). Caccabus

103- 1 frag. de vora possiblement d’una tapadora

104- 1 frag. informe


105-1 frag. de vora, més o menys, recta amb cordó ovalat disposat verticalment, decorant la cara externa

106-108- 3 frag. de vora recta, cadascuna d’elles decorada amb cordó vertical, probablement formen part d’una mateixa peça

109- 1 frag. de vora recta amb botó o arrencament de nansa (no clar, atès estat de conservació)

110- 2 frag. que formen una vora i paret rectes

111- 121- 11 frag. de vora, totes elles més o menys rectes


123-128- 6 frag. de sengles bases planes

129- 1 frag. de base plana, però lleugerament diferenciada de la paret

130-131- 2 frag. de paret amb botó circular aplicat

132-1 frag. de paret amb cordó aplicat horitzontalment

133- 1 botó circular


Material lític

135- 1 còdol força pla i de dimensions mitjanes, amb restes de marques verticals. Tal vegada emprat com a percussor

136- mig fragment d’una pedra esfèrica, coneguda tradicionalment com a bala de foner

Plom

137- 1 frag. d’una grapa de reparació

Bronze

138- 1 agulla sencera (està a restauració)

UE 105

Ivori o os

1- 1 càlam sencer

HABITACIÓ 3

UE14


1-4- 4 frag. informes (algun dubte)


5- 1 frag. de vora o tal vegada informe (molt rodat)

6- 1 frag. de vora lleugerament reentrant


7- 1 frag. de vora o tal vegada informe (molt rodat), amb restes d’engalba groguenca interior i exterior

8- 1 frag. informe


9- 1 frag. de vora

10- 1 frag. de paret i nansa vertical de secció el·líptica

11- 1 frag. informe


12-1 frag. de vora, probablement de tipus PE-17 (molt fragmentari)

13- 14- 2 frag. de vora de sengles exemplars del tipus PE-22

15-19- 5 frag. de paret amb inici de nansa arrodonida




Àmfora itàlica

21-23- 2 frag. de vora de sengles exemplars de tipus grecoitàlic

24-25- 2 frag. de la part superior de cada exemplar, però els manca la vora pròpiament dita

26-34- 9 frag. de nansa plana, de secció el·líptica

35-1 frag. de paret (carena d’espatlla) amb arrencament de nansa


Àmfora ibèrica




40-1 frag. pertanyent a la part inferir, al pivot (molt fragmentari)



42-43- 2 frag. de paret i inici de nanses pseudobífides

44- 1 frag. de paret i arrencament de nansa



46-1 frag. de vora d’un exemplar de tipus PE-41, probablement de producció Bètica

47- 1 frag. de vora, tal vegada de tipus Pascual 1



49-1 frag. de base d’un morter, amb la típica superfície externa estriada i amb partícules fèrries al fons intern

50-51- 2 frag. de base de peu anular

52- 1 frag. d’un fons pla

53-1 frag. de nansa

54-55- 2 frag. de paret amb nansa



57- 1 frag. de vora, possiblement d’un exemplar de tapadora, amb vora fumada (molt perduda)


58- 1 frag. de vora d’un kalathos decorat amb línies paral·leles tant a la vora com a la paret externa pintades de color vermell granatós


59-61- 3 frag. de vora, possiblement de sengles vasos bitroncònics

62-1 frag. de vora lleugerament reentrant i paret carenada

63- 1 frag. de vora còncava (tal vegada punicoebusitana)

64- 1 frag. de base amb peuet triangular, possiblement d’un vaset bitroncònic

65-7 frag. informes




67- 1 frag. de vora d’un possible morter









73-1 frag. de vora d’un gran vas

74-1 frag. de vora lleugerament oberta amb cordó aplicat de forma globular i amb digitacions damunt del cordó

75- 1 frag. de vora recta amb agafador aplicat horitzontalment respecte de la vora

76-80- 5 frag. de vora, més o menys, rectes


82- 51frag. informes

UE 43

Ceràmica de vernís negre de producció indeterminada

1- 1 frag. informe







Àmfora itàlica

4- 1 frag. de paret i nansa de secció el·líptica





7- 3 frag. informes


8- 8 frag. informes


9- 2 frag. informes




11- 1 frag. informe



UE 63



Vernís negre de producció indeterminada

3- 1 frag. informe


4- 4 frag. informes




6- 1 frag. informe

Àmfora itàlica




10- 1 frag. de vora, molt probablement d’un exemplar de tipus Pascual 1; frag. molt petit)

11- 1 frag. de nansa amb nervatura central al dors



13- 1 frag. de voreta d’una tapadora

14- 1 frag. de la part superior d’una tapadora

15- 2 frag. que formen una base plana





18- 1 frag. de base

19- 1 frag. de nansa amb nervadura central al dors


20-1 frag. de vora d’una gerra amb engalba groguenca a l’exterior

21- 1 frag. de paret (vora trencada) amb arrencament de nansa, també amb engalba groguenca a la cara externa. Segurament igual a núm. inv. 20



23- 1 frag. informe




UE 71



Àmfora itàlica

3-4-2 frag. informes


5- 1 frag. de nansa amb nervatura central al dors





8- 1 frag. informe amb restes d’un pseudovernís o pintura (possiblement de producció ebusitana)

UE 74


1- 1 frag. informe


2- 1 frag. informe


3- 1 frag. de vora amb decoració incisa



Àmfora itàlica





7- 1 frag. informe


8- 1 pivot, tal vegada de producció púnica centremediterrània

Ceràmica de vernís roig pompeià

10- 1 frag. de vora


11- 1 frag. de vora d’una gerra



13-14- 1 frag. de panxa d’un vas bitroncònic i 1 frag. informe

Ceràmica comuna ibèrica oxidada (possible)

15- 4 frag. que formen part d’una base de peu triangular. Presenta restes d’una engalba de color groc-blanquinós





UE 80




4- 1 frag. informe


5- 2 frag. que formen part d’una vora d’un bol (1 frag. pertany a la UE82)

6- 1 frag. informe, de cocció reduïda


7- 2 frag. que formen una vora d’un exemplar del tipus PE-17 (1 dels frag. pertanyia a la UE 82)

8- 1 frag. de vora del tipus PE-24; segurament del mateix exemplar que núm. 10, de la UE 82, tot i que no enganxen.

9- 1 frag. de paret i inici de nansa, de secció circular




Àmfora itàlica

12-14- 3 frag. de vora que corresponen a sengles exemplars de tipus grecoitàlic (o Dr. 1A antic). Segurament d’un mateix exemplar, tot i que no uneixen

15-1 frag. de la part inferior del pivot







19-1 frag. de vora d’una gerra, Eb.69. Presenta restes de pintura de color ataronjat a l’exterior.

20- 3 frag. (1 dels quals pertany a la UE63-Inv.14) que formen el perfil complet d’una tapadora

21- 1 frag. de base de peu triangular

22- 1 frag. de paret decorat exteriorment amb motius geomètrics pintats en color vermellós





24- 2 frag. (1 dels quals pertanyia a la UE82) que formen la voreta i part de paret d’un kalathos, d’argila gris i decorat amb cercles concèntrics a la paret i amb línies obliqües que s’insinuen a la vora pintats de color vermell granatós


25-26- 2 frag. informes, un dels quals presenta restes d’una engalba groguenca


27- 1 frag. d’una voreta

28- 1 frag. de base, possiblement d’un vas bitroncònic

29- 1 frag. de base plana amb peu lleugerament diferenciat

30- 1 frag. de base que molt probablement pertanyia a la mateixa peça que 29


Ceràmica comuna romana (possiblement)

32-33- 2 frag. del coll d’una gerra amb engalba groga a l’exterior





39- 1 frag. de vora lleugerament oberta



Ferro

43- 1 clau

Material lític

44- 1 fusaiola sencera

Plom


UE 82


1- 1 frag. de vora d’un exemplar del tipus Lamb. 27B

2- 1 frag. de vora del tipus Lamb. 68/Morel 3131

3- 1 frag. de vora amb línia blanca pintada a la cara interna, d’un bol del tipus Lamb.31

4- 1 frag. de vora amb línia blana pintada, però força perduda, d’un bol de tipus Lamb.31

5- 1 frag. de vora de tipus Morel 113

6- 1 frag. de base amb peu anular, tal vegada d’un bol de tipus Lamb.34


Vernís negre indeterminat (producció itàlica probablement del s. III aC)

9- 2 frag. que formen una paret informe





12- 1 frag. de vora del tipus Mañá C-2


Àmfora itàlica

14- 3 frag. que formen una vora d’un exemplar de tipus Dr.1A o B





17-1 frag. que correspon a la part superior d’una tapadora

18-1 frag. de vora d’una tapadora

19-2 frag. que formen la part central d’una tapadora

20-1 frag. d’un peu anular que havia format part d’una base (frag. molt petit)


23-26- 4 frag. de paret amb restes de pintura (3 frag. de color ataronjat i 1 de color negre)



28-29- 2 frag. de paret amb decoració pintada de sengles kalathoi




30- 1 frag. de vora d’un vas bitroncocònic

31- 1 frag. de vora d’una gerreta

32- 1 frag. de vora. Dubte sobre la seva pertinença a aquesta producció



34- 35- 2 frag. de vora recta de sengles vasos

36-37- 2 frag. de vora, més o menys, oberta


41- 1 frag. de paret i nansa de secció rectangular

42-43-2 frag. de paret amb sengles monyons

44- 1 frag. de paret amb restes del que podia haver estat un agafador

45-1 frag. de cordó, que havia decorat la paret d’un vas


UE 91


1- 1 frag. informe

Àmfora itàlica

2- 1 frag. informe


3- 7 frag. informes


4- 7 frag. informes


HABITACIÓ 5 (CUINA)

UE 17


1- 1 frag. de la paret i 1 frag. de la base d’un mateix bol del tipus Lamb.33b


2- 1 frag. informe amb restes de vernís tant a l’interior com a l’exterior


3- 1 frag. de vora d’un kalathos, que presenta restes de pintura de color vermellós decorada amb motius geomètrics: set línies obliqües a la vora i un seguit de cercles concèntrics i línies pentinades a la paret externa



Àmfora itàlica



6-2 frag. informes


7- 3 frag. informes


8- 1 frag. de nansa de secció ovalada i amb una nervatura central a l'exterior

9- 4 frag. informes


10- 1 frag. informe, possiblement de producció itàlica. Pasta ataronjada amb algun gra de desgreixant de color groc i presenta una engalba groguenca a l’exterior amb algunes partícules de mica daurada microscòpiques.


11- 1 frag. de paret que presenta decoració externa formada per una aprensió de forma triangular, però només es conserva la meitat.

12-13- 1 frag. de vora de secció triangular amb el llavi arrodonit i elevat, format així una canaleta; a més està decorada externament amb una sèrie de petits cercles incisos disposats paral·lelament a la vora; i 1 frag. de paret que presenta la mateixa decoració, per tant, segurament pertanyen a la mateixa peça, tot i que no acaben d’enganxar per trobar-se un poc malmeses.


Material lític

15- 1 peça esfèrica de pedra calcària, segurament deuria haver estat un projectil de fona

Bronze

16- 1 clau



UE 18


1- 1 frag. de vora i 1 frag. de paret d’un mateix bol del tipus Lamb.27, amb restes de vernís a l’interior i la vora.

1a- 1 frag. informe de pasta reduïda, que presenta restes de vernís a la cara externa


2-3- 2 frag. de vora de tipus PE-17 (=T.8.1.3.2), tot i que un dels fragments és dubtós!



Àmfora itàlica

6- 1 frag. de vora d’un exemplar del tipus Dr.1A

7- 1 frag. de la carena de l'espatlla



9- 13 frag. informes, tot i que alguns frag. potser no pertanyen a aquesta producció o, fins i tot, podrien ser de la categoria de les comunes




11-1 frag. de vora d’un vaset de paret recta, potser del tipus Mayet XII



13-1 frag. de vora, força rodada

14-1 frag. de base de peu alt

15- 1 frag. de base plana (potser un fons d’àmfora)



17- 1 frag. de vora i principi de la nansa d’una gerreta bitroncocònica

18-20- 3 frag. informes, però un d’ells pertany a la panxa d’un vas bitroncocònic, doncs presenta les motllures externes típiques

21- 1 frag. possiblement d’una base amb un petit ressalt extern, tot i que l’estat de conservació i les seves reduïdes dimensions dificulten la precisió


22-23- 2 frag. de vora del tipus "barret de copa", possiblement pertanyin a sengles kalathoi de petites dimensions. Força rodats


24- 1 frag. de vora plana que presenta diversos cercles incisos decorant la cara externa

25- 1 frag. de vora amb certa inclinació, però de paret recta

26- 1 frag. de vora plana i gruixuda en relació a la paret recta i més estilitzada

27- 1 frag. pla i cantó arrodonit, possiblement d’un fons de plat o d’una tapadora

28- 1 frag. informe decorat amb un seguit de línies, creant el que semblen uns cercles concèntrics

29- 1 frag. informe que presenta com a motiu decoratiu unes incisions paral·leles entre elles i segurament perpendiculars a la direcció de la paret del vas

30- 1 frag. probablement del fons que està decorat amb dues línies paral·leles creant un cercle i a l’interior d’aquest hi ha una creu incisa

31- 29 frag. informes, entre els quals 3 frag. presenten la cara externa brunyida

UE 34


1-2- 2 frag. de vora de sengles vasets de parets rectes, possiblement del tipus Mayet XII

3- 3 frag. informes




5- 1 frag. de vora d’un exemplar de Dr.1A

6-7- 2 frag. de vora, probablement de dos exemplars de grecoitàlica, ateses les seves característiques

8-9- 1 frag. de nansa plana i secció ovalada i 1 frag. de paret amb l'inici de la nansa també de secció ovalada

10- 1 frag. de paret i arrencada de nansa





12- 1 frag. informe




14- 6 frag. informes, d’entre els quals potser algun pot pertànyer a alguna producció coneguda, com la púnica centremediterrània, però resulta difícil assegurar-ho


15- 1 frag. de paret i nansa plana de secció ovalada



17- 1 frag. informe


18- 1 frag. informe decorat exteriorment amb línies paral·leles de color vermellós


19- 1 frag. de vora, possiblement d’una caccabé, doncs presenta l'encaix per a la tapadora. Resulta dificil precisar la producció


20-21- 2 frag. de base

22- 1 frag. de paret decorada amb un cordó aplicat a la cara externa


UE 37


0- 1 frag. informe amb restes de vernís a l'interior, cocció reduïda


1- 1 frag. de vora d’un vaset de paret recta, probablement del tipus Mayet XII




3- 3 frag. informes, d’entre els quals un és un poc dubtós

Àmfora itàlica

4- 1 frag. de vora d’un exemplar del tipus Dr.1A o d’una grecoitàlica




7- 5 frag. informes


8- 8 frag. informes


9- 1 frag. de vora d’una gerra amb el llavi engruixit per la part interna

10- 1 frag. de vora exvasada i amb una canaleta que diferencia el llavi i la paret



12- 1 frag. de nansa amb canaleta central per la part exterior. Presenta restes d’engalba blanca a l'exterior


13- 1 frag. informe


14- 1 frag. de vora força exvasada i de llavi gruixut

15- 1 frag. de base, probablement del fons d’un vas



17- 1 frag. de base d’una gran olla, probablement de producció itàlica ateses les incrustacions de desgreixant de caràcter volcànic

UE 38


1- 1 frag. de vora d’un exemplar de tipus Lamb.27B


2- 1 frag. informe amb restes de vernís tant a l'interior com a l'exterior

2a- 1 frag. amb restes de vernís a l'interior i que sembla pertànyer a la cassoleta d’un plat





Àmfora itàlica

4-10 frag. informes


5- 1 frag. molt malmès que podria pertànyer a una vora, potser del tipus Pascual 1


6- 3 frag. informes


7- 1 frag. de vora d’un possible plat amb llavi penjat

8- 1 frag. probablement del fons

9- 5 frag. informes


10- 1 frag. informe


11-1 frag. de vora plana, força engruixida

12- 1 frag. de vora d’un vaset , un poc exvasada

13- 1 frag. de paret amb un apèndix arrodonit aplicat a la cara externa

14- 10 frag. informes, d’entre els quals 3 frag. presenten la cara externa perfectament brunyida

Bronze

15- 1 clau

UE 40


1- 1 frag. informe de paret d’un bol, de pasta oxidada, amb restes de vernís vermell tant a l'interior com a l'exterior, tot i que molt malmès



Àmfora itàlica

3- 1 frag. de vora d’un exemplar de tipus Dr.1A

4- 9 frag. informes


5- 6 frag. informes


6- 1 frag. informe


7- 1 frag. informe


8- 1 frag. de nansa, de secció ovalada

9- 1 frag. informe



Ferro

11- 1 frag. d’escòria

UE 41


1- 1 frag. informe


2- 1 frag. del fons d’un plat, probablement del tipus Ettlinger 18.3 (=Goudineau 26), decorat amb dos cercles concèntics incisos a la cara interna.


3- 1 frag. informe de pasta reduïda

4- 1 frag. informe de pasta oxidada, amb restes de vernís a la part interna


5- 1 frag. del fons d’un vaset

6- 1 frag. informe decorat exteriorment amb tres línies incises



8- 1 frag. de vora, probablement d’un exemplar del tipus PE-41, tot i que resulta dificil de dir ateses les reduïdes dimensions del fragment i l'estat de conservació

9- 1 frag. del coll, ateses les seves característiques possiblement del mateix tipus que l'anterior






12-13- 2 frag. de vora del tipus Mañá C-2 (=T.7.4.2.1, 7.4.3.1.), que no casen , però que segurament deurien haver estat de la mateixa peça

14-18a- 6 frag. informes

Àmfora itàlica

19- 1 frag. corresponent a l'espatlla de l'envàs



21- 1 frag. del coll, impossible de concretar-ne el tipus. Fins i tot, resulta dubtosa la seva assignació a la categoria de les àmfores, doncs probablement es tracti del coll d’una gerra'

22- 1 frag. de paret i nansa, de secció plana i ovalada, amb nervatura central a l'exterior. presenta unió amb la part superior de la paret en forma de colze. probablement es tracti del tipus Pascual 1

23-1 frag. de nansa de secció ovalada amb nervatura central i exterior

24- 1 frag. que molt possiblement pertanyi al pivot. Poc conservat

25- 1 frag. de paret informe amb restes d’una marca que possiblement doni a llegir les lletres I U L . R A, inserides dins d’una cartel·la rectangular


Ceràmicacomuna punicoebusitana

28- 1 frag. de vora de secció triangular i acanalada per la part superior. Recorda les gerres del tipus Eb.69, tot i que resulta difícil assignar-li una tipologia

29- 1 frag. de vora totalment còncava, sense llavi. Les seves característiques recorden la morfologia de les gerres del tipus Eb.72

30-31- 1 frag. de nansa plana, de secció ovalada i nervadura central, i un frag. de paret amb arrencament de nansa, de sengles gerres.

32-43 frag. informes, entre els quals un presenta restes de pintura de color taronja a la part externa.




34- 1 frag. de vora d’un morter

35- 3 frag. informes, que presenten el mateix tipus de pasta que l'exemplar anterior: color beix amb partícules blanques abundoses, marronoses-negres freqüents i algunes de major mida de color marró clar, i rugosa al tacte.

36- 1 frag. de vora, probablement d’una gerreta, amb restes d’engalba blanca a la cara externa


37- 1 frag. de vora , segurament pertanyent a una gerreta bitroncònica

38- 1 frag. de nansa plana, segurament també d’un exemplar de vas bitroncocònic

39- 3 frag. informes, d’entre els quals un pertany segurament a la panxa d’un vaset


40-42- 3 frag. informes, d’entre els quals dos molt probablement pertanyin a sengles frag. d’àmfora

Ceràmica comuna ibèrica decorada

43- 1 frag. informe decorat a la cara externa amb una sèrie de cercles concèntrics pintats en color marró clar-taronja, sobre una pàtina de color beix


44- 19 frag. informes, dels quals a alguns se'ls podria atorgar la categoria d’àmfores, fins i tot, potser de producció púnico centremediterrània, però ateses les dificultats per a reconèixer-les amb seguretat, hem optat per incloure-les totes en aquest mateix apartat. Hi ha un frag. que sembla presentar pintura de color blanc a la cara externa i que, possiblement, podria pertànyer a la producció itàlica, però mantenim també el dubte


45- 8 frag. de base quasi complet i inici de la paret d’un gras vas. Han enganxat fragments corresponents a les UE 44 (3 frag) i 45 (4 frag)

46- 1 frag. de base de peu alt i secció triangular, possiblement d’un platet


48- 1 frag. de nansa, decorada exteriorment amb un seguit de punts incisos, sembla que pre-coctem, i motllurada segons s'observa per la part ben conservada.

49- 1 frag. de vora plana, decorada a la cara externa amb dos cercles incisos



50- 1 petit frag. de vora recta

51- 1 frag. de paret amb una aprensió exterior, més o menys semicircular

52-53- 2 frag. de vora massisses, de secció més o menys triangular

54- 1 frag. de vora recta d’un bol


Bronze

56- 1 frag. de la tija d’un punxó

57- 1 xinxeta

UE 44


1- 1 frag. de vora d’un bol de tipus Lamb.27ab, amb restes de vernís tant a l'interior com a l'exterior. Pasta reduïda

1a- 1 frag. informe, amb restes de vernís vermellós a l'interior i exterior. Pasta oxidada

Ceràmica de vernís de produccióindetermiada

2-3- 2 frag. informes, tot i que un dels quals sembla el fons d’un plat

4- 1 frag. corresponent a la vora, de llavi girat i motllurat


5- 37 frag. informes, d’entre els quals s'observa un amb restes de l'empremta de cordill

Àmfora itàlica



7-9- 3 fags de nansa, amb canaleta central i en forma de colze per la part superior, probablement de sengles exemplars de Pascual 1.


11- 55 frag. informes, de pasta color vermell rajola

12- 22 frag. informes, de pasta color groc pàlid






15- 5 frag. de la base sencera d’un petit bol, amb peu motllurat i engalba blanca a la cara externa (1 frag. de la paret pertany a la UE 45)


17a- 1 frag. de vora convergent i acanaladura interna


18-1 frag. informe

Ceràmica comuna ibèrica decorada

19- 1 frag. informe, decorat, per la cara externa, suposadament amb una sèrie de cercles concèntrics de color vermell vinós. Pasta oxidada

20- 1 frag. informe, decorat exteriorment amb una sèrie de línies de color vermell vinós. Pasta reduïda


20bis- 1 frag, possiblement de base. Pasta ataronjada amb desgreixant de quarç abundós, de mica daurada microscòpica i algunes partícules volcàniques


21- 1 frag. de vora, lleugerament reentrant


Ferro

23- Varis frag. informes

UE 45


1- 3 frag. de part de la base i paret d’un bol de tipus Lamb.31

2- 1 frag. informe, amb restes d’un vernís molt metal·litzat


3- 1 frag. de vora lleugerament divergent, amb ressalt extern i intern marcant l'inici de la paret. decorada exteriorment amb dues bandes de gallons. Probablement es tracti d’un exemplar de tipus Etllinger 22.4



6bis- 1 frag. informe




6- 1 frag. de vora còncava, possiblement d’un exemplar de tipus Lamb.27

7- 1 frag. de vora molt plana, probablement es tracti d’un plat

7bis- 1 frag. de vora recta, amb un quasi inapreciable ressalt a l'exterior. Dubte sobre la seva pertinença a aquesta producció

Ceràmica de vernís negre de producció indeterminada

8- 1 frag. de nansa, de secció més o menys ovalada, amb un vernís negre molt espès i de pasta grisa, amb algunes partícules blanques visibles

9-11- 3 frag. informes, tot i que un sembla un fons, amb les mateixes característiques anteriors

12- 2 frag. de part de la base d’un plat, amb peu lleugerament marcat (1 frag. pertany a la UE 44), de pasta grisa, amb abundoses partícules grogues-blanques, i algunes restes d’un vernís molt diluït a la paret externa. Presenta concrecions de color blanc a l'interior

13-19- 7 frag. informes, que presenten les mateixes característiques que l'exemplar anterior. Possiblement es tracti de la mateixa peça


20-3 frag. de paret i part de la base molt motllurada d’un gobelet, probablement de tipus Mayet XII amb nanses, doncs s'observa l'arrencada d’aquesta (2 frag. pertanyen a la UE 44)

21- 1 frag. d’un fons pla, possiblement correspongui a la mateixa peça que l'anterior



24- 4 frag. d’una vora d’un exemplar de tipus PE-18 (=T.....), un dels frag. pertany a la UE 44

25- 2 frag. d’un vora d’un exemplar del tipus PE-41

26- 1 frag. de nansa plana, de secció ovalada, amb nervatura central


Àmfora itàlica

28- 1 frag. de nansa de secció ovalada i lleugera nervatura central a l'exterior

29- 1 frag. de la carena d’espatlla



31-32- 2 frag. de vora de sengles exemplar de tipus Pascual 1



34-36- 3 frag. informes. 1 frag. pertany a una carena i ¡ frag. presenta una canaladura externa.


37- 1 frag. sencer d’una tapadora, trencada per la part superior de l'agafador

38- 1 frag. d’una vora divergent d’una gerreta, amb llavi biselat exteriorment. Recorda tipus Eb.69 (Tarradell)

39- 1 frag. de la boca d’una gerra, sense vora. Recorda tipus Eb.72 (Tarradell), tot i que no presenta el biselat típic per a encaxar-hi la tapadora

40- 1 frag. de vora recta d’un possible bol

41- 1 frag. de base amb peu alt



43- 1 frag. de vora amb ranura interna. Pasta granulosa, de color taronja-rajola, amb una pàtina de color gris fosc a la cara externa Tipus indeterminat

44-45- 2 frag. pertanyents al fons d’un plat. Possiblement siguin del mateix exemplar. Pasta ataronjada i textura granulosa. Dubte sobre la seva producció

Ceràmicacomuna itàlica

46- 1 frag. informe


47- 2 frag. d’una vora, arrodonida i girada, d’una possible gerreta

48- 1 frag. d’una vora de les mateixes característiques que l'anterior, probablement es tracti de la mateixa peça

49- 1 frag. d’una vora divergent, d’una gerreta de reduïdes dimensions

50-51- 2 frag. de vora recta o lleugerament reentrant



52- 1 frag. de nansa, de secció ovalada

53- 1 frag. segurament del coll d’una gerreta

54-58- 5 frag. corresponents segurament a la panxa de sengles vasos bitroncònics, doncs presenten les motllures externes típiques d’aquesta forma

59-67bis- 9 frag. informes, decorats exteriorment amb una sèrie de línies incises verticalment

68-70bis- 3 frag. informes


71- 1 frag. informe decorat amb motius geomètrics per la cara externa. S'observen quatre cercles concèntrics de color ataronjat i al damunt quatre línies més, en direcció contrària i de color vinós


72- 1 frag. de vora lleugerament exvasada d’un gran vas

73- 75- 3 frag. de vores rectes, de sengles vasos

76-77- 2 frag. de nansa, una de secció més o menys circular i l'altra de secció quadrangular

78- 1 frag. informe amb un mameló arrodonit, sigui deoratiu o com a probable agafador


80- 1 frag. de vora divergent, en angle recte amb la paret

81- 2 frag. d’una vora recta o lleugerament còncava

UE 50


1- 1 frag. de vora, possiblement d’un exemplar de tipus Etllinger 22.4, decorada a l'exterior amb dues bandes de gallons


2- 1 frag. del coll d’un gobelet, amb decoració incisa triangulada a la part externa

Ceràmica de "vernís negre" de producció indeterminada

3- 1 frag. informe de pasta color gris amb alguns granets color groc-blanc minúsculs i amb restes d’una pàtina gris-negre, semblant a un vernís poc elaborat, a la cara exterior. Dubte sobre la seva pertinença a aquesta producció



Àmfora itàlica

5- 6 frag. informes


6- 1 frag. de nansa

7- 4 frag. informes

Cer[amica comuna ibèrica reduïda

8- 5 frag. d’una vora divergent d’una possible gerra (1 frag. pertany a la UE 44 i 3 frag. a la UE 45)

9- 1 frag. de vora de les mateixes característiques que l'anterior. Molt probablement pertany a la mateixa peça

10-16- 7 frag. informes, un dels quals presenta decoració a bae de línies verticals incises


17- 2 frag. que formen la base d’un gran vas, de pasta color vermell rajola al nucli i beix a la superfície externa, amb abundós desgreixant de color blanc. Podria ser de producció tarraconense

18- 1 frag. presumiblement d’una nansa de secció triangular, de pasta ataronjada amb algunes partícules petites daurades

19- 1 frag. informe, de pasta color marró clar-taronja amb partícules daurades i una engalba marró fosc en una de les cares



21- 1 frag. d’una base plana, sense peu


Material lític

23- 1 còdol trencat per la meitat, de tipus granític

UE 52


1- 1 frag. del fons




Àmfora itàlica


Ceràmica comuna punicebusitana



8-10- 3 frag. informes.Dubte d’algun


11-12- 2 frag. de vora recta

13- 1 frag. de vira lleugerament divergent

14- 29 frag. informes, un dels quals presenta decoració amb línies verticals incises a la cara externa

UE 54


1- 1 frag. informe, però correspondria a la paret del fons


Àmfora itàlica

4- 1 frag. informe


5- 1 frag. informe, decorat amb una banda horitzontal de color vermell vinós i dues línies respectivament per damunt i per sota d’aquesta

HABITACIÓ 6

UE 64


1- 1 frag. informe

Ceràmica campaniana B o producció del s. III aC

2- 1 frag. informe


3- 1 frag. informe



Àmfora itàlica

5- 1 frag. de vora d’un exemplar possiblement grecoitàlic

6- 7 frag. informes

Àmfora ibèrica

7- 9- 3 frag. informes


8- 1 frag. de vora d’una gerreta bitroncocònica






UE 67-CANAL=UE 67


1-2 frag. d’una vora oberta d’una olla globular

2- 1 frag. de vora oberta, segurament de la mateixa peça que 1, però no aferren



5- 1 frag. informe ínfim

UE 67 (unificat amb conjunt 1, doncs unien diversos frag.)


1.- 1 frag. informe.


2.- 2 frag. que formen una vora d’un bol, un dels quals és de la UE 88.

3.- 1 frag. de vora.

4.- 1 frag. de base de peu triangular.

5.- 1 frag. de carena d’un bol


6.- 25 frag. que formen la vora completa, amb els dos arrencaments de nansa d’un exemplar del tipus PE-16.

7.- 6 frag. que formen la vora completa, amb els dos arrencaments de nansa d’un exemplar del tipus PE-22.

8.- 1 frag. de vora d’un exemplar del tipus PE-14.

9.- 4 frag. que formen part d’una vora del tipus PE-15.



10.- 3 frag. que formen un pivot sencer.

11.- 1 frag. de pivot.

12-26.- Conjunt molt uniforme format per 15 nanses de secció circular, que presenten el contorn pulimentat, de manera que podien haver estat reutilitzades com a pes de teler.

27.- 1 frag. de nansa.

28.- 7 frag. que formen un pivot sencer.

29.- 172 frag. informes.


30.- 9 frag. Informe, un dels quals dubtosament d’aquesta producció


31.- 6 frag. que formen un perfil sencer d’un petit bol de peu anular.

32.- 21 frag. que formen la vora reentrant d’una pàtera amb múltiples forats de reparació, algun frag. dels quals forma part de la UE 85.

33.- 3 frag. que formen la vora d’una gerra, un dels quals és de la UE 88.

34.- 7 frag. que formen la base sencera d’un morter de fons estriat a l’exterior i amb incrustacions de ferro a l’interior; també s’observen tres forats de reparació.

35.- 1 frag. de base amb fons estriat i incrustacions de ferro a l’interior, seria interessant prendre mostres per al seu estudi ja que l’interior es troba cremat (però està rentat).

36.- 3 frag. que formen part de la base plana possiblement d’un petit vas

37.- 1 frag. d’una base plana, àpoda

38.- 2 frgs. que formen una nansa d’una gerreta.

39-43.- 5 frag. informes amb restes de decoració pintada de color taronja.


44- 1 fusaiola sencera

45- 1 frag. de vora oberta i nansa vertical que arrenca directament de la vora d’una gerreta de parets globulars

46- 1 frag. de vora oberta amb nansa vertical que surt de la mateixa vora d’una gerreta bitroncònica

47- 1 frag. de vora, més o menys, recta amb un agafador vertical de secció arrodonida

48- 1 frag. de vora lleugerament oberta i paret còncava amb un cordó que la decora exteriorment

49- 2 frag. que formen una vora recta d’un bol de parets còncaves

50- 1 frag. de vora de secció triangular d’un contenidor de tipus pithoide

51- 1 frag. de vora oberta i de secció triangular, segurament d’un gran contenidor

52- 1 frag. de vora oberta de secció arrodonida, d’un gran vas

53- 1 frag. de vora i paret còncava decorada amb un solc horitzontal pronunciat sota la vora

54- 1 frag. de vora recta i engruixida

55- 1 frag. de vora recta i paret lleugerament còncava

56- 2 frag. que formen una vora recta, però lleugerament exvasada

57- 1 frag. de vora recta de secció, més o menys, quadrangular


73-85- 13 frag. de vora lleugerament o clarament obertes de sengles exemplars

86- 15 frag. que formen la part superior de la paret d’un vas de tipus pithoide (manca la vora pròpiament dita)

87- 2 frag. que formen una base plana quasi completa i part de la paret del vas

88- 2 frag. que formen una base plana

89-98- 10 frag. de base plana de sengles exemplars

99-1 frag. de nansa de secció rectangular

100-104- 5 frag. de paret amb els respectius munyons

105- 1 frag. de paret amb cordó en forma de “C” aplicat horitzontalment

106- 1 frag. de vora amb l’arrencament de nansa, o més probablement d’un munyó


108-109- 1 frag. de vora recta i 1 frag. de vora lleugerament oberta



UE 85


1- 4 frag. que formen la paret globular d’una gerra. La cara exterior presenta restes de pintura negra (més que un vernís), mentre que l’interior presenta el típic vernís marronós d’aquesta producció




3- 1 frag. informe


4 (=7)- 1 frag. de vora recta, o lleugerament reentrant, amb agafador horitzontal de secció aproximadament triangular

5- 3 frag. que formen una vora lleugerament oberta

6- 1 frag. de vora reentrant amb solc hotitzontal que decora la cara externa

7 (=4)- 2 frag. que formen una voreta reentrant

8- 1 frag. de vora recta d’un vas amb paret que s’intueix oberta

9- 2 frag. que formen una vora recta

10-2 frag. de vora recta i de paret força gruixuda, que presenta marques de ditades a la cara exterior

11-21- 8 frag. de vora recta de sengles exemplars (11; 12=16- 2 frag. de vora recta d’un mateix vas; 13; 14; 15; 17=19=21; 18; 20)

22-30- 7 frag. de vora oberta de sengles vasos (24=25=26)

31- 1 frag. de la part superior d’un vas, tal vegada de tipus pithoide (manca la vora)

32-33- 2 frag. de base amb peu lleugerament diferenciat, dde sengles vasos

34-38- 5 frag. de base plana dels seus respectius vasos

39-40- 2 frag. de paret amb sengles agafadors

41-44- 4 frag. de paret, cadascun dels quals presenten cordons aplicats decorant-la

45- 1 frag. d’un cordó que deuria haver estat aplicat a la paret d’un vas

46- 1 frag. de paret amb arrencament de nansa o tal vegada d’un agafador


Material lític

48- 1 frag. de vora possiblement d’un morter, de pedra de tipus calcari

49- 1 frag. de pedra de tipus granític, tal vegada d’un percussor

UE 88


1- 1 frag. de vora d’un bol (tal vegada pertany a un mateix exemplar que núm. 2 de la UE 67)

2- 1 frag. de base de peu triangular

3- 1 frag. informe


4- 1 frag. informe


6- 1 frag. sencer que pertany a la part inferior d’un pivot, que presenta restes d’una mena de morter a l’interior

7-16- 17 nanses senceres i polides, de secció circular, reutilitzades tal vegada com a pesos de teler

17-18- 2 nanses senceres no polides, de secció circular

19-22- 4 frag. de nansa, de secció circular


Àmfora ibèrica

5- 1 frag. d’un pivot




26-2 frag. que formen una vora d’un petit bol

27- 2 frag. d’una vora d’un bol

28-2 frag. d’una vora d’un bol; presenta un forat de repació

29- 1 frag. de vora d’un petit bol

30-31- 2 frag. de fons pla, tal vegada de sengles tapadores

32- 1 frag. de nansa de secció ovalada, amb restes de pintura vermella al dors




34- 1 peça retallada de forma discoïdal amb forat al mig,pintada de color taronja per la cara exterior. Fitxa

35- 2 frag. que formen una paret decorada amb una franja de color taronja

36-37- 2 frag. informes amb restes de pintura taronja



39- 1 frag. d’una paret amb arrencament de nansa i base plana d’una gerreta. Presenta clars indicis d’haver estat sota l’acció del foc

40-41- 9 frag. que semblen presentar el perfil sencer, tal vegada de 2 safates. Es tracta de 2 bases planes amb una paret molt baixa amb vora lleugerament exvasada. Tot pertany a un mateix individu

42- 2 frag. d’una vora oberta i nansa completa d’una gerreta de paret globular

43-1 frag. d’una vora d’un gran vas de tipus pithoide

44- 1 frag. de vora arrodonida i paret còncava decorada amb incisions en motius espigats

45- 7 frag. que formen una vora plana espatulada i paret incisions verticals d’una gran olla

46- 1 frag. de vora d’un vas de tipus pithoide decorada exteriorment amb marques digitals

47- 1 frag. de vora oberta amb marques digitals o espatulades a la paret per la banda externa

48-59- 12 frag. de vora oberta de sengles vasos

60-102- 41 frag. de vora plana o recta

103- 1 base sencera amb peu anular i dos forats de reparació

104- 5 frag. que formen part d’una base plana i de la paret amb un forat de reparació

105- 2 frag. que formen part d’una base plana

106- 1 frag. de base amb peu triangular

107-109- 3 frag. de base plana, però un solc a la cara externa

110- 1 frag. de paret amb nansa sencera

111- 1 frag. de paret amb inici de nansa

112- 117- 6 frag. de paret amb els seus respectius mugrons que decoren la cara exterior

118- 1 frag. de paret amb un cordó aplicat horitzontalment

119- 1 frag. de paret carenada o decoració esgraonada

120- 1 frag. de paret amb decoració incisa amb motius espigats



164- 1 frag. de vora plana o recta.

Material lític

165- 1 pedra calcària de forma, més o menys, esfèrica amb diversos forats, tal vegada naturals. Presenta concrecions que semblen morter

166- 1 pedra esfèrica, de tipus calcari, de les del tipus conegut tradicionalment com a bala de foner

167- 1 frag. de pedra força plana de tipus granític

“Morter” de terra, calç i frag. de ceràmica (de producció ebusitana i talaiòtica)

168- 3 frag

Mineral

169- 2 frag. de quars

UE 92


1- 1 frag. de vora, amb restes de vernís molt malmeses i part d’un forat de reparació


2- 1 frag. de nansa polida


Àmfora massaliota

4- 1 frag. informe

Àmfora ibèrica


6- 3 frag. informes


7- 1 frag. de vora d’un petit bol

8- 6 frag. informes




9- 2 frag. que formen una vora plana, un poc reentrant

10- 1 frag. de vora plana i lleugerament exvasada i paret còncava

11-12- 2 frag. de vora planes i engruixides de sengles exemplars


23-27- 5 frag. de vora oberta

28- 1 frag. de base plana o 1 frag. de vora del tipus dels plats de peix clàssics amb llavi penjant

29- 1 base sencera amb peu anular

30- 39- 6 frag. de base plana de sengles exemplars (31=33=36; 32=37; 38=39)

40-1 frag. de nansa de secció ovalada

41- 1 frag. de nansa gruixuda de secció circular

42- 1 frag. de paret amb un agafador

43- 1 frag. de paret amb arrencamnet de nansa


Ferro

45- 1 frag. d’un pic (a restauració)

UE 124


1- 1 frag. de vora d’un bol de tipus Lamb.31


2-6- 5 nanses senceres, polides i de secció circular, tal vegada reaprofitades com a pondera

7-8- 2 frag. de nansa de secció circular

9- 1 frag. de paret i nansa sencera de secció circular

10- 13 frag. informes, 1 dels quals presenta restes de pintura negra

Àmfora ibèrica

11- 1 frag. de vora

12- 1 nansa sencera de secció circular



14- 1 frag. de base de peu triangular d’un bol

15- 1 frag. del fons d’un morter molt malmès amb incrustacions de ferro a l’interior

16-1 frag. de paret i nansa sencera, de secció ovalada, d’una gerra, amb restes de pintura de color taronja al dors de la nansa



18- 2 frag. que formen una vora, més o menys, recta i engruixida amb acanaladura exterior, sota la vora i decoració incisa amb motiu espigat

19- 2 frag. que vora una vora recta d’un gran vas

20- 1 frag. de vora, tal vegada d’un exemplar de tapadora


39- 1 frag. de vora oberta amb cordó decorat amb incisions en forma d’espiga

40- 1 frag. d’un peu decorat exeriorment amb incisions de motius espigats o tal vegada 1 vora

41- 1 frag. de vora engruixida amb acanaladura força pronunciada a l’exterior

42- 2 frag. que formen una vora d’un vas de tipus pithoide

43-49- 7 frag. de vora oberta de sengles vasos


62-1 frag. de nansa de secció rectangular

63- 1 frag. de paret amb agafador, camuflat degut a la presència d’incrustacions

64- 1 frag. de paret amb un aplic de forma aproximadament rectangular, decorat incisions amb motius espigats

65-66- 2 mugrons amb forma de bolet

67-70- 4 frag. de paret amb sengles mugrons

71- 72- 2 frag. de paret amb els seus respectius cordons aplicats horitzontalment

73- 1 frag. de paret amb acanaladura pronunciada a la cara externa. Segurament és la part superiuor d’un vas, tot i que manca la vora pròpiament dita


Material lític

75- 1 frag. d’un amotló de pedra calcària

76- 1 percussor



77-80- 4 pedres de forma esfèrica, de tipus calcari, tradicionalment conegudes com a bales de foner

UE 140



UE 142


1-3- 3 frag. informes, 1 dels quals podria ser de producció ibèrica




10-11- 2 frag. de paret amb sengles mugrons que decoren les cares externes


UE 122

Pasta vítria

1- 1 dena llisa de color blau

PATI

UE 21




3- 1 frag. de vora

4- 1 frag. informe, decorat a l’exterior amb línies incises


5-7- 3 frag. de vora divergent, possiblement d’un mateix vaset (però no enganxen)

8-9bis- 3 frag. de vora

10- 15 frag. informes, dels quals dos estan decorats amb incisions verticals

Ceràmica de vernís de producció indeterminada

11- 1 frag. informe. Argila dura, so metàl·lic, de color vermellós, amb un vernís negre de baixa qualitat; apareix per sota color ataronjat, efecte d’oxidació (cocció). Múltiples marques de torn a l’interior del fragment

12-13- 2 frag. de base, amb peu triangular. Pasta de color groguenc o rosat, amb múltiples partícules daurades. Ha perdut completament el vernís a l’interior (s’observa alguna resta en un dels fragments), però es conserva, encara que malmès, a l’exterior. Podria tractar-se d’una producció ebusitana

14- 1 frag. informe, que presenta restes de vernís a l’interior. Producció ebusitana


15- 1 frag. de vora de tipus PE-14 (=T.8.1.1.1)

16-17- 2 frag. de vora de dos exemplars de tipus PE-16 (=T.8.1.3.1)

18- 1 frag. de vora, possiblement de tipus PE-17 (=T.8.1.3.2)

19- 1 frag. de vora, dificil de precisar el tipus. (potser PE-17

20- 313 frag. informes, d’entre els quals s’observen 12 frag. amb restes d’empremta de corda (típiques d’aquesta producció)


51- 1 frag. informe que sembla del mateix tipus que NI 50

Àmfora itàlica

21- 1 frag. de vora d’un exemplar de grecoitàlica


29-30- 2 frag. de carena d’espatlla amb arrencament de nansa



32- 1 frag. de vora de tipus Dr.2/4 (clarament de producció laietana)

33- 1 frag. de vora d’un exemplar de tipus Pascual 1

34- 1 frag. de vora de tipus Tarraconense 1

35- 1 frag. de nansa pseudobífida, d’un exemplar de Dr.2/4 (producció laietana)



36-37- 2 frag. de nansa, segurament de tipus Dr.2/4

38- 1 frag. de pivot (producció laietana)

39- 1 frag. de pivot


Àmfora ibèrica

41- 1 frag. de vora de boca plana




45- 1 frag. de vora d’un exemplar de tipus Mañá C-2 (=T.7.4.2.1, 7.4.3.1.)


Àmfora africana

47- 1 frag. de vora d’un exemplar de tipus Tripolitana antiga

48- 1 frag. de paret amb inici de nansa. Segurament =47

49- 20 frag. informes, d’entre els quals almenys 18 fragments semblen pertànyer al mateix exemplar que 47-48

Àmfora bètica

52- 1 frag. de vora d’un exemplar de tipus Haltern 70

53-54- 2 frag. informes que possiblement pertanyin a la mateixa peça que 52

Àmfora lusitana

55- 1 frag. de vora, segurament d’un exemplar del tipus Beltrán 2

56- 1 frag. de nansa, segurament =55

57-1 frag. de paret amb arrencament de nansa, =55,56

58-60- 3 frag. informes, segurament de la mateixa peça que anteriors


61- 1 frag. de paret amb l’inici de la nansa



63- 1 frag. de vora d’un exemplar de tipus Ostia I, fig.261

64- 1 frag. de vora de tipus Ostia III, fig.267

65- 1 frag. de base d’un exemplar del tipus Lamb.10



71- 1 frag. de vora d’una gerra, possiblement de tipus Eb.69

72- 1 frag. de base de peu alt



74- 1 frag. de vora possiblement d’una gerra (recorda el tipus Mañá C2 de les àmfores d’aquesta producció)

Ceràmica comuna tarraconense



76-77- 2 frag. de vora, segurament de sengles vasos bitroncocònics

78- 1 frag. de vora, força malmès

79-80- 2 frag. de base plana, i de peu elevat

81- 1 frag. d’una nanseta pseudobífida





85- 1 frag. informe decorat exteriorment amb cercles concèntrics de color vermellós


86- 3 frag. de vora d’un exemplar de tipus indeterminat, tal vegada oriental

87-88bis- 3 frag. (1 de vora i 2 de paret) que segurament pertanyen a la mateixa peça que 86

89- 3 frag. que formen una vora trilobulada d’una gerra

90- 1 frag. de nansa estriada, segurament =86, 87-88

91- 1 frag. de vora divergent i amb acanaladura interna

92- 1 frag. de nansa amb tres nervatures verticals

93-94- 1 frag. de paret amb arrencament de nansa i 1 frag. de nansa, probablement de la mateixa peça



95- 2 frag. que formen la paret i l’arrencament de nansa d’una possible gerreta



101- 2 frag. d’una vora lleugerament exvasada i plana per la part superior

102- 1 frag. de vora =101

103- 12 frag. informes que molt probablement siguin de la mateixa peça que 101 i 102

Ceràmica de producció oriental (possible)

104- 6 frag. que formen part de la vora, del coll i de la nansa d’una gerreta de tipus indeterminat

105-106- 2 frag. informes=104

Ceràmica de producció medieval (possible)




110-112bis- 4 frag. de vora

113-119- 7 frag. de base


128-129- 2 frag. de paret amb l’arrencament de nansa


Ceràmica a torn de cuina

131- 1 frag. de vora exvasada



133-136- 4 frag. de vora exvasada

137-142b- 8 frag. de vora, més o menys recta

143- 1 frag. possiblement d’una tapadora



146-147- 2 frag. informes, que presenten dues perforacions i incisions verticals respectivament


Material de construcció

149-151- 3 frag. de teula

Material lític

152- 1 bala de fona, de pedra calcària

Vidre

153- 1 frag. d’una vora d’un petit vas, de color verdós

154- 1 frag. informe de color groc

Bronze

155- 1 clau

UE 47


1-1bis- 2 frag. informes amb restes de pintura blanca a l’interior. Tipus Lamb.31

1a- 1 frag. d’un fons


10- 1 frag. de peu, del tipus Lamb.3


2- 1 frag. de peu d’un exemplar de tipus Lamb.3

3- 1 frag. informe


4- 1 frag. de vora tripartita a l’interior (còncava, convexa, còncava), possiblement d’un plat

5- 1 frag. de base d’una copeta, amb una marca del taller d’ATEIUS (es llegeix ATE dintre d’una cartel·la rectangular)

6- 1 frag. de vora, molt malmesa

7- 1 frag. informe


8- 1 frag. de base, de peu alt

9- 1 frag. de vora, lleugerament convergent

Ceràmica de vernís negre indeterminat (probablement, cer. d’imitació en pasta grisa del s. I aC)

11-18- 8 frag. informes, probablement d’una mateixa peça, de pasta reduïda que presenta algunes restes de vernís a la cara externa. Presenta concrecions blanques a l’interior

Ceràmica de vernís de producció indeterminada

19- 1 frag. possiblement d’una base

20- 1 frag. informe amb una canaleta interna i restes de vernís roig molt malmès. Podria ser un fons de sigil·lada

21- 1 frag. informe amb vernís a l’exterior



22-25- 4 frag. informes que sembla que presentin restes de vernís


26-27- 2 frag. de vora de sengles exemplars de tipus Ostia I, fig.261



29- 1 frag. d’un fons

30- 1 frag. informe amb decoració incisa a l’exterior


97-100- 4 frag. de vora de sengles gerres (amb acanaladuara interna) o vasets


32- 1 frag. de vora d’un exemplar de tipus PE-16 (=T.8.1.3.1.)

33-34- 2 frag. de vora de dos exemplars de tipus PE-17 (=T.8.1.3.2.)

35-36- 2 frag. de vora de tipus PE-18 (=T.8.1.3.3.)




43- 1 frag. de paret amb l’arrencament de nansa

44- 7 frag. informes amb restes a l’exterior d’empremta de corda


Àmfora itàlica

46- 1 frag. de vora d’un exemplar de Dr.1A

47- 1 frag. de vora de tipus Dr.1B

48-50- 3 frag. de nansa plana


54- 1 frag. de carena d’espatlla



56- 1 frag. de vora de tipus Mañá C-2 (=T.7.4.2.1., T.7.4.3.1.)

57- 1 frag. de nansa, possiblement d’àmfora



59-1 frag. de vora d’un exemplar de Dr.2/4

60- 2 frag. que formen una vora de tipus Pascual 1

61-63- 3 frag. de vora de sengles exemplars de Pascual 1

64- 1 frag. de nansa trencat

65- 66- 2 frag. que correspondrien a l’inici del coll




Àmfora africana

72- 1 frag. de vora, molt deteriorada (Mañá D)





79- 1 frag. probablement d’un fons




82- 1 frag. de vora, possiblement d’una gerra, amb restes pintura vermella a la paret externa i a l’interior per la zona de la vora

83- 1 frag. de base


85-86- 2 frag. retallats de forma discoïdal



88- 1 frag. de vora (recorda tipus Mañá C-2 de les àmfores)

89-90- 1 frag. de base plana i 1 frag. de base amb peu de secció triangular



93- 1 frag. de vora, possiblement d’un morter

94- 1 frag. de vora i paret amb l’arrencament de nansa, que presenta engalba groguenca a la cara externa (tal vegada una producció ibèrica)



95-96- 1 frag. de vora i paret amb arrencament de nansa d’una gerreta i 1 frag. de coll, possiblement pertanyin a la mateixa peça

101- 1 frag. de nansa plana amb engalba blanca

102- 1 frag. de nansa i vora (recorda tipus ibèric bitroncocònic), sembla que apareguin restes de pintura blanca

103- 1 frag. de nansa pseudobífida


106-21 frag. informes amb engalba blanca a l’exterior

107- 43 frag. informes de característiques diverses

108- 8 frag. informes, possiblement de la mateixa peça, de pasta color groc pàlid


109- 1 frag. de vora i inici de nansa d’un vas bitroncocònic

110-111- 2 frag. de vora de sengles vasos bitroncocònics

112-113- 2 frag. de vora lleugerament exvasades

114-116- 3 frag. de base, d’entre els quals segurament dos frag. siguin de bitroncocònics i un frag. de base plana amb decoració a la paret externa incisa

117-120- 4 frag. de nansa, dos segurament de bitroncònics

121- 1 frag. d’un fons

122-125- 4 frag. informes amb decoració incisa a l’exterior



127-129- 3 frag. informes, un dels quals podria ser d’àmfora


130- 1 frag. informe amb restes de bandes de color vermell a la cara externa


131-133- 3 frag. de vora: dos frag. segurament de sengles gerres amb vora exvasada i restes de pintura groga a l’exterior

134- 1 frag. informe de pasta de color beix i restes de pintura vermella a l’exterior

135- 1 frag. informe de pasta reduïda i decoració incisa (tal vegada ibèrica)

136- 139- 4 frag. informes de pasta color rosat amb engalba groguenca a la cara externa

140- 24 frag. informes de produccions diverses


141-143- 3 frag. informes de pasta grollera que presenten marques de torn a l’interior


144-151- 8 frag. de vora exvasada





162- 1 frag. informe de teula

Bronze

162- 1 frag. de la tija, possiblement d’un clau. De secció quadrada

Plom

163- 1 frag. d’una placa, de forma rectangular

UE 57


1-4- 4 frag. de vora de sengles exemplars de tipus Lamb.31, dues tenen una banda de pintura blanca a la paret interna

5- 1 frag. de vora lleugerament reentrant, tipus Lamb.34

6- 3 frag. informes que formen la paret possiblement d’un exemplar de tipus Lamb.31

7- 1 frag. informe segurament de la paret d’un bol tipus Lamb.31


Ceràmica campaniana B o B-oide

18- 1 frag. de vora d’un exemplar de tipus Pasquinucci 127

19-20- 2 frag. de vora, segurament de la mateixa peça, probablement del tipus Pasquinucci 127

21- 2 frag. que formen el peu d’un pyxis tipus Lamb.3




Ceràmica d’imitació en pasta grisa del s. I aC (segurament)

24- 1 frag. de vora de tipus indeterminat


25- 2 frag. (1 frag. pertany a la UE 47, núm. inv. 8) que formen una base de peu alt. No és la típica, però parobablement es tracti d’una produccióebusitana


36- 1 frag. de vora d’un exemplar de tipus Lamb.31

37-38- 2 frag. de vora exvasada d’un bol de tipus indeterminat

39- 1 frag. de vora reentrant segurament d’una copeta

40- 2 frag. que formen la part d’una base d’un bol, possiblement de tipus Lamb.27, amb escasses restes de vernís a l’exterior

41- 3 frag. que formen la carena de la paret d’una copeta, possiblement del tipus Lamb.2

Ceràmica de vernís negre indeterminat

42- 1 frag. de paret i arrencament de nansa, de pasta molt groguenca i vernís força perdut

43- 2 frag. (1 frag. pertany a la UE 47, núm. inv. 1) de paret amb dues bandes de pintura blanca a l’interior

44-47- 1 frag. de vora i 3 frag. informes, probablement de la mateixa peça, de pasta grisa i vernís perdut (s’han documentat fargs de la mateixa producció a la UE 47 que presenten restes de vernís a l’exterior)


48- 2 frag. que formen part d’una vora de tipus tripartit (còncau, convex, còncau). 1 frag. pertany a la UE 47, núm. inv. 4

49- 1 frag. segurament d’una base, de peu motllurat exteriorment. Tipus indeterminat

50- 1 frag. de paret decorada amb estries incises a l’exterior

Terra sigillata sudgàl·lica

51- 1 frag. de paret decorat exteriorment: s’observen les potes del darrera d’un animal saltant, possiblement un lleó, i una banda de motius vegetals. Tipus Dr.29 b


52- 1 frag. de voreta lleugerament reentrant.

52 bis- 1 frag. de voreta que presenta una petita acanaladura interna.

53-54- 2 frag. de base plana.

55- 9 frag. informes.


56-58- 3 frag. informes, un dels quals sembla ser de fons ateses les marques circulars de torn.


60- 1 frag. de vora del tipus PE-16.


62- 3 frag. que formen part d’una vora d’un exemplar del tipus

PE-22

63-65- 3 frag. de nanses de secció circular.

66-1 frag. de paret amb arrencament de nansa.

67-68- 2 frag.informes que presenten restes d’empremtes de corda.

69- 363 frag.informes.


70-71- 2 frag. de vora de sengles exemplars de tipus Mañá C-2 (=T.7.4.2.1., T.7.4.3.1.)


Àmfora ibèrica

151- 1 frag. de vora

Àmfora itàlica

73- 2 frag. que formen la part d’una vora, possiblement del tipus Dr.1A (li manca la part superior del llavi)

74- 1 frag. de vora de tipus Dr.1C

75-79- 5 frag. de nansa plana, de secció ovalada




82- 1 frag. de vora de tipus Dr.1

83- 1 frag. de vora de tipus Pascual 1

84- 2 frag. que possiblement formen una vora, tot i que resulta impossible de precisar el tipus, atès l’estat de conservació

85-86- 2 frag. de nansa de secció ovalada



87-88- 2 frag. possiblement de nansa


Àmfora africana

90- 1 frag. pertanyent a la carena de l’espatlla o l’inici de la vora

91- 1 frag. informe


92-95- 3 frag. de vora de tipologia i producció incerta (molt fragmentades)




98- 101- 4 frag. de base de peu alt de sengles bols

102- 1 frag. de base de peu baix, molt malmesa

103- 1 frag. de base umbilicada

104-2 frag. que formen la paret i l’inici de la nansa

105- 1 frag. de nansa plana

106- 1 frag. de paret amb l’arrencament d’una nanseta circular

107- 1 frag. informe pintada de color vermell a la cara externa

108-109- 2 frag. informes amb restes de bandes pintades e color marró fosc

110-111- 2 frag. segurament de la mateixa peça, que presenten decoració i forma imprecisa. Podria tractar-se d’una terracota o una llàntia. La producció sembla ser ebusitana, doncs és de pasta grisa i s’observen partícules de mica daurada



113- 3 frag. que formen una vora (tipus Mañá C-2, però no es tracta d’una àmfora, ateses les dimensions)

Ceràmica comuna itàlica (època imperial)

114-116- 3 frag. de vora que presenten sengles acanaladures internes (és parets fines)

117- 1 frag. possiblement d’una carena d’aresta viva (és parets fines)

118-119- 2 frag. de base, de peu alt

120- 1 frag. de paret i 1 frag. de nansa d’una mateixa peça (frag. de nansa pertany a la UE 47, núm. inv.103)


122- 1 frag. de nansa amb nervatura central

123-124- 2 frag. de nansa trencades

125- 3 frag. que formen una paret lleugerament carenada

126-12 frag. informes amb restes de pintura blanca o d’engalba color groc a l’exterior

127- 38 frag. informes de carcterístiques diverses

Ceràmica comuna tarraconense

128-1 frag. de nansa de secció ovalada i dues acanaladures exteriors


Ceràmicacomuna ibèrica reduïda

130- 1 frag. de voreta lleugerament divergent

131- 2 frag. que formen possiblement una vora

132- 1 frag. d’una base possiblemente d’un vas bitroncònic


134- 2 frag. de paret i nansa d’una gerreta bitroncònica

135-136- 2 frag. de nansa de sengles vasos bitroncònics

137- 1 frag. de nanseta amb dues estries exteriors


139-141- 3 frag. informes, probablement de paret d’àmfora

142-146- 5 frag. de paret de respectius vasos bitroncònics

147- 1 frag. informe decorat amb incisions externes



149- 1 frag. de paret i base plana amb una sèrie de línies horitzontals de color vermell vinós. Kalathos

150- 1 frag. informe decorat exteriorment amb vàries línies de color vermellós







154- 1 frag. de vora, amb acanaladura interna per a encaixar la tapadora, segurament es tracti d’una caccabé i possiblement de producció itàlica, època imperial

155- 2 frag. que formen una vora d’una tapadora de producció vernís roig pompeià. Sembla apreciar-se restes d’una engalba de color vermell a la paret interna

156- 1 frag. d’un fons pla, de producció indeterminada (pasta vermella al nucli i negre a l’exterior, amb algunes partícules de mica daurada)

157- 1 frag. d’una base plana

158-161- 4 frag. informes amb marques del torn


162- 170- 9 frag. de vora més o menys recta

171- 1 frag. de vora amb decoració externa amb un cordó aplicat verticalment



179-180- 2 frag. de paret amb respectius arrencament de nansa



182- 1 frag. de teula

Plom

183- 1 frag. amb forma de cub

UE 39


1-2.- 2 frag. informes, segurament de la mateixa peça, d’un bol del tipus Lamb.31, un dels quals (núm. 1) presenta un petit ressalt que correspon a l’arrencament del peu a la cara externa de la peça; cal dir que no s’observa la característica decoració amb pintura blanca que sol aparèixer en aquest tipus de bols


3.- 1frag. de nansa d’una copa del tipus Pasquinucci 127, de secció circular i vernís de color negre opac molt ben conservat.


4-6.- 3 frag. informes, podria tractar-se de la mateixa peça, de pasta gris degut a una cocció reduïda i amb restes de vernís negre. El frag.5 coserva tres franges verticals decoratives de color gris fosc.

Ceràmica de vernís negre indedeterninada

7-8.- 2 frag. informes de cocció reduïda que presenten restes de vernís negre, però molt deteriorat.

Ceràmica africana de cuina

9.- 4 frag. que formen la vora i carena d’un plat de la forma Lam.10A=Hayes 23B. La vora és clarament reentrant i el perfil de la paret exvasat, també presenta una carena amb aresta viva. Es pot apreciar les restes de vernís taronja opac de la cara externa de la peça.

10.- 2 frag. que formen part d’una base plana de plat, probablement es tracta de la mateixa peça amb núm. inv. 9 (Lam.10A=Hayes 23B). Es poden observar les acanaladures radials en forma de cercles concèntrics, molt característic de la cer. africana de cuina.

11-12-13.- 3 frag. informes d’un plat de base plana, segurament del mateix amb núm. inv. 10


14.- 1 frag. de vora d’un exemplar de la forma PE-41, es tracta d’una imitació ebusitana de la forma Dressel 7/11 de fabricació bètica. La forma de la vora és acusadament exvasada, la cara exterior és còncava i a la part inferior destaca un petit ressalt que separa la vora del coll de l’àmfora. La pasta és tova i de color veix.



16.- 1 frag. de nansa de secció ovalada.


Àmfora itàlica

18.- 1 frag. de vora d’un exemplar de la forma Dressel 1, només es conserva la part superior de la vora per tant és difícil detallar més la informació tipològica.

19.- 2 frag. que formen part d’un fons d’àmfora, tot i que li manca la continuació del pivot.



20.- 1 frag. de nansa amb dues acanaladures longitudinals i de secció oval aplanada.



23.- 1 frag. de vora del tipus Pascual 1, només hi resta la part superior de la mateixa.

24.- 2 frag. que formen una nansa de secció clarament circular.

25.- 1 frag. d’arrencament de nansa on es pot apreciar la nervatura central de la respectiva nansa.

26.- 1 frag. de fons d’àmfora que li manca la part inferior (corresponent al pivot).





29.- 1 frag. de base de peu baix.

30.- 1 frag. informe que presenta un petit forat de reparació.



32.- 7 frag. informes, 2 dels quals presenten restes d’engalba blanca.

Ceràmica comuna tarraconesa







36.- 3 frag. informes, un dels quals presenta dues lleus acanaladures transversals .


37.- 1 frag. de vora plana marcadament exvasada, de manera que forma un angle agut força tancat amb l’inici de la paret. La pasta és ataronjada a l’exterior i gris a la zona del nucli, conté un desgreixant blanc i gran



39.- 1 frag. de tegula de la zona de la vora i part de la base que forma un angle recte.

UE 68


1.- 2 frag. de vora de la forma Lamb.31, un dels quals conserva una lleu franja de pintura blanca. La forma de la vora és senzilla, estreta i arrodonida a la part superior; el vernís es mostra molt malmès i sense brillantor.

2.- 1 frag. de vora de la forma Lamb.31 que presenta un vernís força ben conservat i amb reflexos metàl·lics verdosos.

3-4.- 2 frag. de sengles bols de la forma Lamb.31: en el primer hi destaca les restes d’una franja de pintura blanca molt mal conservada; l’altre frag. (núm. 4) formaria part de la paret inferior ja que presenta un perfil lleugerament carenat.

5-6.- 2 frag. de vora ondulada de sengles plats de la forma Lamb.6.

7.- 2 frag. de vora i part de la paret d’un vas gran pertanyent a la tipologia Lamb. 27c

8.- 1 frag. de vora d’un petit vas Lamb.27c, de dimensions molt més reduïdes que l’anterior.

9.- 1 frag. de base de peu baix d’un vas, possiblement Lamb.27ab. S’hi observen restes de decoració interna incisa d’estries a rodeta disposada en sentit radial. És una peça curiosa, doncs sembla que s’ha repicat la part superior del cercle de la base i la inferior del peu, resultant una peça en forma de disc amb un forat al centre. Per tant sembla ser una base reutlitzada per a una altra funció difícil de concretar.



11.- 1 frag. de vora motllurada d’una peça de la forma Lamb.3, molt malmès.


12.- 7 frag. (2 vores, 2 carenes, 2 parets, 1 base amb paret) que formen el perfil, pràcticament sencer d’una peça oberta de dimensions considerables ja que la paret és marcadament exvasada fins que canvia de direcció amb un angle pronunciat i acaba amb una vora totalment



vertical i arrodonida. També es pot apreciar un petit forat de reparació a la part inferior del vas. Pasta d’un to rosat i envernissada tant a l’interior com a l’exterior amb un vernís vermellós que sembla molt aigualit.

13.- 1 frag. de vora exvasada

14.- 1 frag. de vora d’un plat

15.- 5 frag. del perfil d’una possible gerreta carenada amb vernís a la cara externa. Forma indeterminada

16.- 1 frag. de base de peu baix d’un plat de peix, Lamb.23. S’intueix alguna taca de vernís però en general no s’ha conservat.

17-18.- 1 frag. informe amb dos forats circulars de reparació i vernís a l’interior, i 6 frag. informes amb restes de vernís marronós.

Ceràmica pseudocampaniana reduïda

19.- 1 frag. de vora d’un plat de peix de la forma Lamb.23, es tracta de la característica vora de llavi penjat i part de la paret inclinada del plat. Veiem una lleu incisió radial a la zona superior interna de la peça. Podem dir que és un plat de gran diàmetre.

20.- 2 frag. que formen un bol de la tipologia Lamb.31, on s’intueixen tres possibles forats de reparació disposats de manera regular. El vernís és de color gris fosc disposat sobre una pasta cendrosa i amb restes de mica daurada.


21.- 4 frag. de vora d’un exemplar del tipus PE-16 (=T.8.1.3.1.) que comformen el llavi sencer de l’esmentada àmfora. És un llavi arrodonit per la part superior d’uns 13 cm de diàmetre, enllaça amb unes parets molt rectes. És una pasta rosada a l’exterior i groga a l’interior amb restes molt fines de partícules de mica platejada.

22.- 1 frag. de vora d’àmfora del tipus PE-16 (=T.8.1.3.1)

23.- 1 frag. de vora d’un exemplar del tipus PE-24, és a dir una clara imitació de les àmfores grecoitàliques. El llavi és de secció triangular amb la cara superior externa còncava.

24.- 1 frag. de nansa amb paret, la forma i la secció de la nansa és clarament circular. A la paret s’observen acanaladures molt regulars.

25-26-27.- 3 frag. de nansa de tipologia indeterminada.

28.- 1 frag. informe que presenta marques de decoració impresa amb corda de doble filada.


Àmfora itàlica

30-31-33.- 3 frag. de vora de sengles recipients de la forma Dr.1ª o grecoitàlica; malgrat ser de la mateixa tipologia varien les dimensions de cada una de les peces, així destaca la núm. 30 per la seva grandària.

34.- 1 frag. de fons força incomplert.

35-36.- 1 frag. d’arrencament de nansa i 5 frag. de nansa.





38bis.- 2 frag. de nansa de sengles peces, una de les quals s’ha reaprofitat com a polidora ja que presenta un dels angles de la paret molt arrodonit a més d’una base molt plana.


32- 1 frag. de vora, tal vegada de la Tripolitana antiga



39bis- 13 frag. informes


40.- 2 frag. de vora d’un mateix exemplar, segurament, de gerra

41.- 1 frag. de vora d’un morter

42.- 1 frag. de peu i paret d’un petit bol de pasta reduïda, molt malmès.

43.- 53 frag. informes


44.- 1 petit frag. de base plana i paret de pasta vermellosa (és parets fines).



46.- 1 frag. paret lleugerament carenada d’un possible bol però molt malmès i ple de concrecions calcàries, per la qual cosa és difícil la interpretació de la seva producció.





48.- 1 frag. de paret lleugerament carenada amb un possible arrencament de nansa. Es poden observar dues franges decoratives paral·leles en sentit horitzontal de color vermellós.

49.- 1 frag. informe de la zona de la paret que presenta restes de la decoració que l’ornamentava, s’intueixen una sèrie de cercles concèntrics vermellosos pintats sobre una pasta de color marró clar.



51.- 2 frag. que formen la vora i part de la nansa d’una petita gerra bicònica. És una gerreta de parets fines i vora exvasada, la part superior de la qual es prolonga formant la nanseta de secció circular.

52-53.- 2 frag. de vora exvasada de sengles bicònics que podrien formar part de l’anterior peça per les seves característiques.

54.- 2 frag. de paret i nansa d’un bicònic; la zona de la paret és convexa i hi arrenca una nansa plana de secció ovalada.

55.- 20 frag. informes que pertanyen a la zona de la paret de vasos bicònics.


56.- 2 frag. que formen una vora plana i arrodonida de parets molt rectes. Podem dir que es tracta d’una peça per cuinar de diàmetre molt gran, així presenta una pasta ataronjada però amb taques cendroses producte d’una combustió directa. El desgreixant és gran compost, bàsicament de trossets de quarsita blanca.

57.- 3 frag. que formen una vora i 3 frag. de vora, segurament de la mateixa peça, tant per la forma com per la composició de la pasta. És una peça de grans dimensions, com una gran olla per cuinar aliments, lleugerament exvasada i de parets robustes. La coloració i composició de la pasta és semblant a l’anterior.

58.- 1 frag. de vora molt exvasada i massissa de secció triangular i formes arrodonides.

59-59bis.- dues vores planes irregulars, probablement de la mateixa peça. Parets rectes i estretes de pasta molt fosca, negrosa que sembla cremada amb un desgreixant gran que destaca per la seva blancor.

60.- 1 frag. de vora de tapadora, el llavi és arrodonit i la paret plana i lleugerament

inclinada. La pasta és d’un to beix molt clar i conté molt desgreixant de quars blanc.

61-62-63-64.- 4 frag. de bases totalment planes. Les dues primeres serien de peces molt més grans que les dues restants.

65-1 frag. de nanseta d’aprensió allargada i arrodonida.

66-67.- 2 frag. informes de sengles vasos amb un element decoratiu en forma de mugró.

68.- 95 frag. informes de coloració que oscil·la entre els tons marró-vermellós i negres cendrosos, la pasta és grollera i amb un desgreixant blanc de grans trossos de quars.

Material lític

69.- 1 frag. de pedra blanca i plana amb els cantons arrodonits que presenta un tall transversal irregular i d’arestes vives. No s’identifiquen marques d’us.

Escòria

70.- 1 frag. molt petit d’escòria.

UE 96


1.- 1 frag. informe de la paret d’un bol, possiblement del tipus Lamb.31. El vernís està molt ben conservat i s’observen els reflexos metàl·lics que el caracteritzen.




3.- 1 frag. informe.

INVENTARI DE MATERIAL LITIC

AMOTLONS

UE 2

M-20

UE 14

M-6

M-9

M-10



M-?

UE 21

M-3

M-11

UE 32

M-?

M-5

UE 32/14

M-16

UE 44

M-13

M-14

1 frag.

UE 68

M-18

M-19

UE 88

M-25

M-28: 2 frag.

UE 102

M-21

M-24: 1 frag.

UE 134

M-26

PERCUSSORS

UE 17

UE 32

UE 69

UE 73

UE 82

UE 89



INVENTARI DE MATERIAL ARQUEOLÒGIC DEL JACIMENT TALAIÒTIC DE BINIPARRATX PETIT (SANT LLUÍS,


Autora: Miriam Castrillo Villa




CISTERNA NORD

UE 202


1- 1 frag. de base triangular, tal vegada d’un exemplar de tipus Lamb.31

2- 3 frag. informes


3- 1 frag. de base, probablement d’un exemplar del tipus Lamb.1

4-1 frag. informe

Ceràmica d’imitació en pasta grisa del s. I aC.

5- 3 frag. informes


6- 1 frag. informe



10-12- 3 frag. de base, de sengles exemplars, dos dels quals presenten engalba de color blanc, força deteriorada, a la cara externa

13- 1 frag. de vora i nansa, de secció el·líptica i acanaladura a l’exterior, amb engalba blanca ext. i int

14-15- 2 frag. de nansa, de sengles exemplars

16- 22 frag. informes, 3 dels quals presenten decoració incisa (línies verticals)


17- 2 frag. de vora d’un mateix exemplar de pàtera


20- 1 frag. de vora d’un plat

21- 1 frag. de base, de peu anular, d’un plat

22- 1 frag. informe


23- 1 frag. informe, amb forat de reparació



25- 1 frag. de vora d’una gerreta, amb la vora girada cap a l’interior

26- 1 frag. de vora d’una gerra, pintada a l’exterior de color vermellós


29-30- 2 frag. de sengles exemplars de tapadora


32- 1 frag. de base amb el peu desaparegut

33- 1 frag. de nansa de secció el·lipsoïdal, amb nervatura central exterior

34- 17 frag. informes, dos dels quals presenten decoració de banda pintada, un de color taronja i l’altre de color vermell






38- 1 frag. de base àpoda, tal vegada es tracti d’un exemplar de kalathos



40- 1 frag. de vora d’un kalathos, amb decoració poc visible, atès mal estat de conservació; s’observen però línies obliqües damunt la vora, de color marró fosc

41- 1 frag. de vora d’un kalathos, amb restes decoració molt perduda; a més, es tracta d’un fragment molt petit

42- 43- 2 frag. informes de la paret de sengles kalathoi, amb decoració de cercles concèntrics en un exemplar, mentre que l’altre presenta una banda horitzontal i bandes en forma de “essa” verticals. Ambdós de color vermell

Ceràmica de vernís roig pompeià

44- 1 frag. que forma el perfil complet d’un plat



46- 1 frag. de nansa plana, de secció el·líptica, amb nervatura central a l’exterior, d’una patella

Terra sigillata africana

47- 1 frag. informe






Llàntia romana

51-52- 2 frag. de la part superior, tal vegada d’un mateix exemplar

Ungüentari

53- 1 frag. de la part inferior, de la tija

Ceràmica medieval o moderna

54- 1 frag. informe, amb la part interior vidrada de color verdós


55- 1 frag. de vora girada cap a l’interior i paret amb brunyit exterior de color marró xocolata, d’una pàtera que sembla feta a torn. Presenta un aplic en forma de mitja lluna a la part superior exterior de la vora.

Àmfora ibèrica



57- 1 frag. de vora d’un exemplar de tipus Mañá C2

58- 1 frag. de vora d’un exemplar del tipus Tripolitana antiga (comprovar)



60- 1frag. de vora amb arrencament de nansa d’un exemplar de tipus Dr. 1A


62- 1 frag. de vora de tipus Lamb. 2

63- 1 frag. d’un pivot massís molt apuntat

64-65- 2 frag. de nansa plana, de secció el·líptica, de sengles exemplars



67-69- 3 frag. de vora de sengles exemplars del tipus Pascual 1

70- 1 frag. de vora de tipus Dr. 2/4

71- 1 frag. de vora, probablement del tipus Laietana 1

72- 1 frag. de la part més inferior d’un pivot



74- 1 frag. de vora, tal vegada de producció de la Bètica



76- 79- 3 frag. de vora de sengles exemplars del tipus PE-17



82-84- 3 frag. de vora de sengles exemplars del tipus PE-41

85- 1 frag. que pertany a un pivot sencer

86- 1 frag. que pertany a una nansa sencera, del tipus conegut com a pes de teler, ja que presenta les arestes arrodonides i una superfície interior força polida

87-88- 2 frag. que corresponen a sengles nanses

89- 2 frag. que es corresponen a un mateix fragment de paret amb grafies incises (un pal vertical amb tres pals horitzontals per damunt)

90- 1 frag. de paret estriada que presenta un forat de reparació



92- 95- 4 frag. de vora oberta de sengles exemplars

96- 1 frag. de vora oberta, tipus kalathos

97- 1 frag. de vora oberta, decorada a l’exterior amb cordó-agafador aplicat verticalment

98-100- 3 frag. de vora recta de sengles exemplars

101- 1 frag. de vora arrodonida, semblant a les àmfores púnicoebusitanes


103- 1 frag. de paret amb agafador de secció rectangular

104- 1 frag. de nansa de secció quadrada




Material lític

106- 1 pedra calcària de forma esfèrica, tal vegada un percussor de mòlta

Mineral

107-108- 2 frag. de cristall de vidre (podria haver-se utilitzat com a desgreixant de l’argila per fer la vaixella indígena)

UE 207 Ceràmica campaniana A

1- 1 frag. de vora amb dues bandes a l’interior pintades de color blanc, d’un exemplar del tipus Lamb.31.


3- 3 frag. informes

Ceràmica campaniana B-oide 4- 1 frag. de vora amb l’arrencament d’una nansa bífida, d’un exemplar del tipus Pasquinucci 127

5- 1 frag. de base d’un pyxis, tipus Lamb.3

6- 1 frag. informe


7- 1 frag. de vora d’un plat, que presenta un esgraó a la part interna

8- 1frag. de base amb restes d’un marca al fons intern, que no permet interpretar-se (la primera lletra tal vegada es tracti d’una P)


9- 3 frag. que formen part d’una vora motllurada, amb forma de S, d’un gobelet

10-1 frag. d’una vora també motllurada en forma de S, d’un altre gobelet

11- 1 frag. de vora, força oberta, d’un gobelet

12-14- 3 frag. de vora que pertanyen a sengles exemplars de gobelet; un d’ells presenta engalba de color blanc a la cara externa i a la part superior interna

15- 1 frag. de vora recta d’un gobelet de parets finíssimes

16- 1 frag. d’una base plana sencera,de 30mm

17- 1 frag. de base motllurada i amb un peu lleugerament diferenciat



19- 1 frag. de vora d’un bol, de tipus Lamb.31

20- 2 frag. que formen part de la base d’un plat, tal vegada de tipus Lamb.23



22- 1 frag. de vora reentrant d’una copa o escudella


24- 1 frag. informe


25- 1 frag. de vora d’una gerra, amb una banda pintada de color vermellós a la vora exterior i una banda pintada de color negre per sota de la vora


27-28- 2 frag. de vora, que tal vegada corresponen a un mateix exemplar de pàtera

29- 1 frag. de vora plana, amb un forat de reparació, possiblement d’un morter

30- 1 frag. que es correspon amb mitja tapadora

31- 2 frag. que pertanyen a la base d’un exemplar de tapadora


33- 1 frag. de base i de paret, decorada amb una franja pintada de color taronja


35- 1 frag. de base anular, com els dels pyxides


37-39- 3 frag. de nansa de sengles exemplars

40-42- 3 frag. de paret decorades cadascuna d’elles amb una banda pintada de color taronja o negre







45- 1 frag. de vora i de nansa d’un vas bitroncocònic

46-48- 3 frag. de vora de sengles exemplars de vasos bitroncocònics

49- 2 frag. d’una mateixa vora d’una petita copa

50- 51- 2 frag. de base de sengles exemplars de vasos bitroncocònics

52- 1 frag. de base motllurada




60- 1 frag. de vora d’un kalathos, amb restes de decoració a la cara exterior consistent en línies obliqües de color vermellós

61- 1 frag. de base umbilicada d’un kalathos

62- 1 frag. de paret, decorada amb línies verticals pintades de color vermellós, i de l’inici de la base

63- 1 frag. de paret d’un plat o d’una copa, de pasta grisenca, i amb decoració a la cara interna consistent en cercles concèntrics, línies verticals ondulades i una banda horitzontal en forma de V, pintades de color vermellós



65- 1 frag. de vora amb encaix per a la tapadora, d’una patina

66- 1 frag. de vora d’una tapadora

67- 1 frag. de base plana, tal vegada d’un olla



69-70- 2 frag. de vora exemplars


Llàntia

72- 1 frag. de base

73- 1 frag- de nansa completa, de secció el·líptica i lleugera nervatura al dors exterior

74- 1 frag. de paret i protuberància massissa, com un agafador del tipus nansa “à poucier”

75- 1 frag. de paret amb decoració agallonada

76- 1 frag. indeterminat



78- 1 frag. de vora possiblement d’un exemplar de tipus PE-23

79- 1 frag. de pivot sencer d’un exemplar de tipus PE-18

80- 1 frag. retallat de forma discoidal. Una fitxa

81-82- 2 nanses senceres de tipus pes de teler

83- 85- 3 frag. de nansa, de tipus pes de teler

86-89- 4 frag. de nansa, de secció circular

90-91- 2 frag. de nansa de secció el·líptica, amb nervatura central al dors exterior






Àmfora ibèrica

96- 1 frag. de nansa sencera



98- 1 frag. de pivot, que presenta un rebaix intencionat a cadascuna de les bandes


100- 1 frag. de nansa, de secció el·líptica, amb una marca incisa post-coctionem (una X)





104- 1 frag. de nansa, de secció el·líptica

105- 1 frag. de paret amb marca incisa post-coctionem (una X), idèntica a la marca de la nansa grecoitàlica núm. inv. 100





107- 1 frag. de vora. tal vegada d’un exemplar de la Bètica (possiblement Dr. 7/11)



109- 1 frag. de vora oberta amb encaix per a tapadora, feta a torn, però sembla de producció indígena (en estudi)

110- 1 frag. de vora, feta a torn

111- 1 frag. de vora recta amb cordó-agafador vertical a la cara externa


117- 1 frag. de vora oberta amb agafador horitzontal en forma de mitja lluna

118-119- 2 frag. de vora oberta de sengles exemplars


123-125- 3 frag. de base plana lleugerament difereciada de la paret de sengles exemplars

126- 1frag. d’un agafador amb forma de bolet

127-128- 2 frag. de nansa massissa i de secció el·líptica de sengles exemplars


Material lític

130- 1 còdol de la mar de 110x67mm, amb un tros lateral trencat. Tal vegada es tracti d’un percussor

131- 1 pedra calcària de forma esfèrica de 47mm, tal vegada una bala de fona

132- 1 còdol de la mar de 77x37-42mm, que presenta unes línies incises que semblen dibuixar la figura d’una Tànit

133-134- 1 pedra calcària sencera i 1 frag. d’una altra

135-138- 4 còdols de la mar, d’entre 40 i 70mm de llarg

Mineral

139- 1 frag. de cristall de vidre

UE 220




3-5- 3 frag. de vora de sengles exemplars de tipus Lamb.31

6- 1 frag. de vora d’una pàtera de tipus Lamb.27

7- 1 frag. de vora d’un plat de tipus Lamb.6

8- 1 frag. de l’esglaó d’un plat de tipus Lamb.6 o 36

9- 1 frag. de l’esglaó d’un plat de tipus Lamb.6 o 36, que presenta una grafia incisa a la cara interna ( com una PI)

10- 1 frag. de base sencera d’un bol, amb restes de la decoració pintada interna

11- 1 frag. de base sencera d’un bol, amb restes de la decoració pintada interna

12- 1 frag. de base sencera d’un bol

13- 1 frag. de base d’un bol

14- 1 frag. de la part inferior d’una base, que presenta part de la decoració consistent en una palmeta impresa i estries a rodeta



16- 1 frag. informe


17- 1 frag. de vora i de paret d’una copa de tipus Lamb.1

18- 1 frag. de vora i paret d’una copa de tipus Lamb.1/8

19- 1 frag. de vora d’un exemplar de tipus Pasquinucci 127 (sembla probable que pertanyi al mateix exemplar que de la UE 207-4, tot i que no acaben d’enganxar bé, ja que li falta un tros)

20- 1 frag. de nansa d’un exemplar de tipus Pasquinucci 127

21- 1 frag. de paret amb l’arrencament de nansa d’un exemplar de tipus Pasquinucci 127







24- 1 frag. de vora d’una imitació d’una copa de tipus Lamb.1

25- 2 frag. d’una mateixa vora d’una imitacó de copa de tipus Lamb.1/8

26- 29- 4 frag. de vora de sengles exemplars de tipus Lamb.31 o 33


31- 1 frag. de vora, de parets molt fines (fet que fa dubtar de la seva producció), d’un plat

32- 34- 3 frag. de base de sengles exemplars

35- 1 frag. de base, que presenta decoració interna consistent, posiblement, en part d’una roseta central



37- 3 frag. que formen el perfil compelt, amb la base sencera, d’un bol de tipus Lamb.31

38- 1 frag. de vora d’un exemplar de tipus Lamb.31, molt probablement de la peça anterior


40- 2 frag. d’una mateixa vora d’un bol de tipus Lamb.27


42- 1 frag. de base sencera

43- 1 frag. de base

44- 1 frag. de base amb palmeta impresa al fons intern



46- 3 frag. que formen una vora d’una gerra decorada amb dues bandes horitzontals pintades de color negre sota la vora, a la cara exterior, i una banda de color vermell damunt la vora.

47- 1 frag. de vora d’una gerra (possible Eb.69)


49- 1 frag. de vora d’un bol o d’una gerra


51- 1 frag. de vora d’un morter, amb un forat de reparació

52- 1 frag. de la part superior d’una tapadora


54- 1 frag. de base umbilicada i de la paret

55-56- 2 frag. de base umbilicada de sengles exemplars

57- 1 frag. de base sencera umbilicada

58- 59- 2 frag. de base umbilicada de sengles exemplars

60-63- 4 frag. de nansa de secció el·líptica de sengles exemplars


65- 1 frag. de paret i de nansa de secció el·líptica

66-68- 3 frag. de nansa, de secció el·líptica, de sengles exemplars, decorats amb bandes horitzontals de color negre



70- 2 frag. d’una vora i part de la nansa d’un vas bitroncocònic

71-73- 3 frag. de vora de sengles exemplars de vasos bitroncocònics

74- 1 frag. de vora i de paret amb resalt deocoratiu d’un vas bitroncocònic

75- 2 frag. d’una vora d’una copa de llavi reentrant

76- 2 frag. de vora que segurament són d’un mateix exemplar d’una copa de llavi reentrant

77-80- 4 frag. de vora de sengles exemplars de copes de llavi reentrant

81- 1 frag. d’una base sencera




84- 1 frag. de vora d’una copa amb vora exvasada





86- 1 frag. de vora d’un kalathos decordat línies ondulades verticals i cercles concèntrics a la paret, i amb línies obliqües damunt la vora, de color vermellós

87- 2 frag. de vora i de paret que segurament pertanyen a un mateix exemplar de kalathos, decorat també amb línies i cercles de color granatós

88-89- 2 frag. de paret i de base de sengles exemplars decorats amb línies i cercles


91- 1 frag. de parte de pasta grisa decorada a l’interior amb cercles concèntrics de color vermellós, d’un plat o d’una copa








96- 98- 3 frag. de vora de sengles exemplars de tipus PE-16

99-100- 2 frag. de vora de sengles exemplars de tipus PE-17

101- 1 frag. de vora d’un exemplar de tipus PE-18, poc evolucionat



104-106- 3frag. de pivots sencers de sengles exemplars

107- 1 frag. de paret i de nansa sencera


119- 268 informes


120-121- 2 frag. de vora de sengles exemplars de tipus Mañá C2

122- 1 frag. de pivot sencer


124- 1 frag. de nansa, de seció el·líptica


126- 1 frag. de paret, que sembla que presenta un signe esgrafiat (una X, similar a les documentades anteriorment), tot i que és poc clar



Àmfora ibèrica




132- 2 frag. de vora segurament d’un mateix exemplar

133-134- 2 frag. de vora de sengles exemplars de grecoitàlica o de Dr.1A

135-137- 3 frag. de vora de sengles exemplars de Dr.1A

138-141- 4 frag. de pivots sencers de sengles exemplars




145bis- 2 frag. de pivot de sengles exemplars que encara conserven el seu sediment per futures anàlisis de fitòlits




146- 1 frag. de fusaiola

147- 1 frag. de vora, amb esglaó intern, que sembla fet a torn

148- 3 frag. (2 vores i 1 frag. de paret) que no enganxen, però que segurament pertanyien a un mateix exemplar de formatge, ja que presenten forats típics d’aquests envasos

149- 1 frag. que presenta el perfil complet d’una cassola de vora lleugerament exvasada i base plana

150- 1 frag. de vora recta amb decoració consistent en cordó aplicat en forma d’orella



151- 1 frag. de vora lleugerament exvada amb decoració consistent en cordó aplicat verticalment o nansa

152- 4 frag. (dels quals només enganxen 2, però que probablement van ser un mateix exemplar) de vora exvasada amb decoració de cordó vertical aplicat

153- 2 frag. d’una vora exvasada

154-163- 10 frag. de vora exvasada de sengles exemplars

164- 1 frag. de voreta oberta en angle recte

165- 167- 3 frag. de vora recta de sengles exemplars

168- 1 frag. de vora recta amb forat de reparació


181- 1 frag. de voreta reentrant i lleugerament girada cap a l’interior


191-193- 3 frag. de base plana lleugerament diferenciada de la paret


195- 1 frag. de paret amb agafador en forma de mitja lluna

196- 1 frag. de paret amb cordó vertical aplicat

197- 1 frag. de paret amb agafador en foram de mitja lluna

198- 1 frag. de paret amb cordó horitzontal aplicat

199- 1 frag. de paret amb mugró lleugermanent marcat

200- 1 frag. d’agafadora d’una tapadora

201- 1 frag. de nansa horitzontal d’una cassola, de secció circular

202- 1 frag. de nansa vertical de secció rectangular

203- 1 frag. de nasnseta vertical de secció rectangular


Material lític

205-207- 3 pedres, de tipus calcari, de forma arrodonida, segurament empraders com a percussors

208-209- 2 pedres de forma indeterminada, de tipus més sorrenc, tal vegada emprades també com a percussors

210-214- 5 frag. de còdols de la mar

215-218- 4 bales de fona

UE 229 Àmfora púnicoebusitana

1- 2 frag. informes


2- 5 frag. informes



UE 230 Ceràmica pseudocampaniana ebusitana reduïda

1- 1 frag. informe


2- 1 frag. de pivot

3- 3 frag. informes


4- 4 frag. informes



6- 1 frag. informe

Mineral


UE 231 Àmfora púnicoebusitana

1- 2 frag. informes


2- 5 frag. informes (val a dir que un dels frag. resulta dubtós, tal vegada sigui de producció



púnica centremediterrània, atesa les concrecions calacàries que presenta)


3- 1 frag. informe

UE 232 Ceràmica pseudocampaniana ebusitana oxidada

1- 1 frag. de vora d’un bol, possiblement de tipus Lamb.31



3- 4 frag. informes


4- 1 frag. de la paret d’un vaset bitroncocònic


5- 1 frag. de nansa, polida (tipus pes de teler)



7- 6 frag. informes


8- 1 frag. de voreta exvasada

9- 1 frag. de vora i de paret d’una formatgera

10- 1 frag. de base de peu anular amb acanaladura que diferencia la paret del peu


Material lític

12- 1 percussor

13- 1 bala de fona

14- 1 frag. de pedra calissa, que ha patit els efectes del foc

Mineral



1- 1 farg. informe



Ceràmica comuna púnicoebusitana 3- 1 frag. de base umbilcada, amb decoració pintada al fons extern (línies ondulades)


5- 1 frag. informe



7-8- 2 frag. de vora de sengles pàteres de vora reentrant


9- 1 frag. de paret amb cercles concèntrics de color vermell

Àmfora púnicoebusitana 10- 1 frag. de nansa polida (tipus pes de teler)



12- 1 frag. informe

Àmfora ibèrica

13- 1 frag. informe







MATERIAL LÍTIC

19- 1 percussor

CISTERNA SUD


1- 1 frag. de vora d’un plat tipus Lamb.36

2- 1 frag. de vora d’un bol de tipus Lamb.31, amb franja pintada de color blanc



3- 1 frag. de base d’un bol de tipus Lamb.33a

4- 5 frag. informes


5- 2 frag. informes


6- 1 frag. informe


7- 1 frag. de vora d’un gobelet dels tipus 2 de Mayet

8- 4 frag. informes


9- 1 frag. de vora d’una pàtera de tipus Lamb.27

10- 3 frag. que formen una vora d’una pàtera de parets força fines

11-12- 2 frag. de vora de sengles bols, tal vegada de tipus Lamb.31

13- 3 frag. d’una base de peu anular alt d’una pàtera



15- 3 frag. d’una vora d’una gerra de tipus Eb.69 (comprovar)

16-17- 2 frag. de vora de sengles exemplars de gerra

18- 1 frag. de vora reentrant d’una gerra



21.22- 2 frag. de base de peu anular de sengles exemplars

21.23- 1 frag. de base umbilicada

24- 1 frag. de base d’un morter, amb partícules de Fe a l’interior




28-29- 2 frag. de vora de sengles vasos bitroncocònics

30-31- 2 frag. de base de sengles vasos bitroncocònics



33- 2 frag. informes, possiblement de sengles exemplars de kalathoi

Ceràmica islàmica o moderna



35- 1 frag. informe


36- 1 frag. de vora d’un exemplar de tipus PE-15 (o 16)

37-41- 5 frag. de vora de sengles exemplars de tipus PE-16


43-44- 2 frag. de pivot de sengles exemplars de tipus PE-18

45-46- 2 frag. de nansa (1 d’elles de tipus pes de teler)




49- 1 frag. de vora d’un exemplar de tipus Mañá D


Àmfora ibèrica




53-54- 2 frag. de vora de sengles exemplars de tipus Dr.1A



57- 2 frag. de carena d’espatlla amb arrencament de nansa






Ceràmica talaiòtica 60- 5 frag. (2 de vora i 3 de base) que no enganxen tots entre ells, però que segur que pertanyen a un mateix exemplar de gerra de vora exvasada, paret amb perfil en “essa” i base plana 61- 1 frag. de vora i nansa massissa (tipus “à poucier”) 62- 1 frag. de vora reentrant amb arrencament de nansa 63- 1 frag. de vora, fet a torn 64- 1 frag. de vora recta 65- 2 frag. de vora recta d’un mateix exemplar 66- 68- 3 frag. de vora recta de sengles exemplars 69- 2 frag. de vora recta d’un mateix exemplar 70- 1 frag. de vora recta 71- 1 frag. de vora lleugerament exvasada 72-76- 5 frag. de base plana de sengles exemplars 77- 1 frag. de nansa, de secció ovalada 78-1 frag. de nansa, de secció rectangular 79- 1 frag. corresponent al pitorro d’un biberó 80- 116 frag. informes Material lític 81-82- 2 pedres de tipus calcari, de forma més o menys arrodonida i de mida mitjana, segurament usades com a percussors (1 d’elles presenta una de les cares molt desgastades, una cara plana per fricció) 83- 1 frag. de pedra calcària, tal vegada d’un exemplar de percussor 84- 1 frag. de pedra de tipus granítica, de forma triangular, tal vegada d’un molí 85-86- 2 còdols de la mar de mida petita i forma allargada Mineral 87- 1 frag. d’un cristall de vidre UE 250 Pseudocampaniana ebusitana oxidada 1- 1 frag. de vora d’un plat de peix 2- 3 frag. d’una base amb peu anular 3- 2 frag. informes Ceràmica comuna púnicoebusitana 4- 1 frag. de vora d’una gerra 5- 2 frag. d’una base amb peu anular baix i decorada amb cercles concèntrics de color vermellós al fons intern 6- 17 frag. informes Ceràmica comuna ibèrica reduïda 7- 1 frag. de base d’un vas bitroncocònic 8- 1 frag. de paret d’un vas bitroncocònic Àmfora púnicoebusitana

9- 1 frag. de paret i nansa sencera 10- 1 frag. de nansa 11- 95 frag. informes Àmfora púnica centremediterrània 12- 2 frag. informes Àmfora ibèrica 13- 5 frag. informes Àmfora grecoitàlica 14- 9 frag. informes Ceràmica talaiòtica 15- 1 frag. de vora lleugerament reentrant 16-17- 1 frag. de vora recta de sengles exemplars 18-19- 2 frag. de base plana de sengles exemplars 20- 1 frag. de base amb decoració a la paret externa amb motius espigats incisos, pertanyent a un vas de doble fons 21- 1 frag. de nansa ovalada 22- 42 frag. informes UE 251-252 (juntes per error) Ceràmica de parets fines 1- 1 frag. de vora d’un gobelet Pseudocampanianes ebusitana reduïda 2- 1 frag. de vora d’un plat de peix Pseudocampaniana ebusitana oxidada 3- 1 frag. de vora d’un bol 4- 1 frag. informe Ceràmica comuna púnicoebusitana 5- 1 frag. de vora d’un morter 6-8- 3 frag. de vora de sengles exemplars de gerra amb vora reentrant (tot i que possiblement podrien pertànyer a un mateix individu) 9- 39 frag. informes Ceràmica comuna ibèrica reduïda 10- 1 frag. de base d’un vas bitroncònic 11- 2 frag. informes Ceràmica comuna ibèrica pintada 12- 1 frag. de paret decorada amb cercles concèntrics de color granat, segurament d’un exemplar de kalathos Ceràmica islàmica o moderna 13- 4 frag. informes Ceràmica comuna de producció indeterminada 14- 2 frag. informes Àmfora púnicoebusitana 15- 1 frag. de vora d’un exemplar de tipus PE-15 16- 1 frag. de vora d’un exemplar de tipus PE-16 17- 118 frag. informes Àmfora púnica centremediterrània 18- 4 frag. informes



Àmfora ibèrica 19- 1 frag. de vora 20- 12 frag. informes Àmfora greocitàlica 21- 1 frag. de nansa 22- 16 frag. informes Àmfora tarraconense 23- 1 frag. de carena d’espatlla amb arrencament de nansa 24- 4 frag. informes Ceràmica talaiòtica 25-27- 3 frag. de vora exvasada de sengles vasos 28-30- 3 frag. de vora recta de sengles exemplars 31-32- 2 frag. de base plana de sengles exemplars 33- 71 frag. informes Mineral 34- 1 frag. de cristall de vidre UE 253 i 256 (inventariades juntes perquè clarament contenen mateixos materials que enganxen entre ells, com 2 individus d’àmfora grecoitàlica, un individu de cer. talaiòtica fet a torn) Ceràmica Pseudocampaniana ebusitana oxidada 1- 9 frag. que formen el perfil complet d’una escudella de tipus Lamb.27 2- 1 frag. de vora d’un bol 3- 1 frag. de vora d’un bol 4- 5 frag. informes Ceràmica Pseudocampaniana ebusitana reduïda 5- 1 frag. de vora reentrant d’un exemplar d’escudella 6- 2 frag. informes Ceràmica comuna púnicoebusitana 7- 1 frag. de vora d’una gerra que presenta un forat de reparació a la paret, just per sota de la mateixa vora 8- 1 frag. de vora d’una gerra de tipus reentrant 9- 1 frag. de vora, segurament d’un morter 10- 1 frag. de base d’un morter, amb partícules fèrries al fons intern 11- 2 frag. d’una base umbilicada 12-14- 1 frag. de paret amb arrencament de nansa i 2 frag. de nansa, de secció el·líptica 15- 62 frag. informes Ceràmica comuna ibèrica reduïda 16- 1 frag. de base, probablement d’un exemplar de vas bitroncocònic 17- 5 frag. informes

Ceràmica comuna ibèrica pintada 18- 1 frag. de paret i inici de la carena de la base, decorada amb una franja pintada de color vemell, possiblement d’un kalathos 19- 1 frag. de paret decorada amb cercles concèntrics pintats de color vermellós Àmfora púnicoebusitana 20- 1frag. de vora d’un exemplar de tipus PE-15 21-22- 2 frag. de vora de sengles exemplars de tipus PE-16 23- 1 frag. de vora d’un exemplar de tipus PE-22 24- 1 frag. de pivot 25-26- 1 frag. de paret i nansa sencera i 1 nansa sencera 27- 227 frag. informes Àmfora púnica centremediterrània 28- 15 frag. informes Àmfora ibèrica 29- 1 frag. de paret amb arrencament de nansa 30- 14 frag. informes Àmfora grecoitàlica 31-32- 2 frag. de vora de sengles exemplars 33- 1 individu compost per 1 frag. de pivot+1 carena d’espatlla amb arrencament de nansa+3 frag. de nansa (que enganxen a la carena)+1 altra frag. de carena d’espatlla amb arrencament de nansa+ 56 frag. de paret (alguns comprovats que enganxen)(total=62 frag.) 34- 1 individu compost per 1 frag. de pivot+carena d’espatlla amb arrencament de nansa+19 frag. de paret (alguns comprovat que enganxen)(total=21 frag.) 35- 5 frag. de nansa 36- 4 frag. de carena d’espatlla amb arrencament de nansa 37- 39 frag. informes Ceràmica talaiòtica 38- 2 frag. d’una vora d’una olla amb encaix per a tapadora, fet a torn 39- 1 frag. de vora d’una olla amb encaix per a tapadora, fet a torn 40- 1 frag. de vora recta amb nansa de tipus mugró 41- 1 frag. de vora exvasada amb arrencament de nansa 42- 1 frag. de vora oberta d’un vas decorat a la carena exterior amb línies, en forma d’espiga, incises 43- 1 frag. de vora d’una olla de tipus pithoide 44- 2 frag. de vora exvasada, que probablement formin part del mateix exemplar que inv.41 45- 2 frag. de vora arrodonida amb certa inclinació cap a l’interior (tipus formatgera) 46- 2 frag. de vora recta amb paret convexa



47-54- 8 frag. de vora, més o menys rectes, de sengles exemplars 55- 1 frag. de vora exvasada 56-57- 2 frag. de base plana de sengles exemplars 58- 1 frag. de paret amb nansa de forma triangular, ampla, acabada en forma arrodonida, decorada amb múltiples punts incisos, amb revora als dos extrems de la nansa 59- 1 frag. de paret amb nansa de forma triangular, arrodonida, decorada amb línies amb motiu espigat incises. A més, presenta un forat transversal, que atravessa la nansa, segurament per tal de ser suspesa 60- 101 frag. informes Material constructiu 61- 1 frag. de terra cuita Material lític 62- 1 bala de fona de pedra calcària HABITACIÓ 6 UE 67 Ceràmica campaniana A 1- 1 frag. informe Ceràmica comuna púnicoebusitana 2- 1 frag. de nansa, de secció el·líptica 3- 1 frag. de la paret inferior d’un exemplar de morter, reconeixible per les partícules de ferro que s’observen a la cara interna 4- 8 frag. informes Ceràmica comuna ibèrica pintada 5- 3 frag. informes Ceràmica comuna de producció indeterminada 6- 1 frag. informe (tal vegada de producció romana) Àmfora púnicoebusitana 7- 19 frag. informes Àmfora púnica centremediterrània 8- 1 frag. informe Àmfora grecoitàlica 9- 1 frag. de vora de tipus Dr. 1A 10- 1 frag. de vora de tipus Dr. 1C 11- 22 frag. informes Ceràmica talaiòtica 12- 2 frag. d’una vora lleugerament exvasada i paret convexa, amb mugró 13- 1 frag. de vora d’un exemplar de tipus pithoide 14- 1 frag. de vora amb paret convexa 15- 2 frag. de vora recta

16-17- 2 frag.de vora recta de sengles exemplars 18- 1 frag. de vora exvasada 19- 2 frag. d’una base plana 20- 2 frag. de base plana 21- 1 frag. de nansa de secció rectangular i arrodonida 22- 1 frag. de paret amb cordó aplicat horitzontalment 23- 42 frag. informe UE 88 Ceràmica comuna púnicoebusitana 1- 4 frag. de vora reentrant i paret d’un bol 2- 3 frag. de vora recta d’un bol 3- 1 frag. de base amb peu anular 4- 3 frag. de paret i base umbilicada, segurament d’una petita gerra Àmfora púnicoebusitana 5- 1 frag. de nansa polida (tipus pes de teler) 6- 3 frag. informes Ceràmica talaiòtica 7- 1 fusaiola sencera 8- 2 frag. d’una vora d’una gerreta amb nansa vertical sencera, de secció rectangular i sobreelevada per damunt de la vora 9- 3 frag. de vora triangular d’un gran vas, tipus pithoide 10- 1 frag. de vora oberta d’una olla 11- 3 frag. de vora oberta 12- 2 frag. de vora oberta 13- 2 frag. de vora oberta d’una gerreta 14-25- 12 frag. de vora ob erta de sengles exemplars 26- 2 frag. de vora i paret convexa 27-28- 2 frag. de vora de sengles exemplars 29- 2 frag. de vora i paret convexa d’una escudella 30- 34- 5 frag. de vora recta de sengles exemplars 35- 1 frag. de base plana sencera 36- 2 frag. de base plana 37-40- 4 frag. de base plana de sengles exemplars 41- 1 frag. de paret amb cordó aplicat horitzontalment 42- 1 frag. de paret amb mugró 43- 199 frag. informes Material lític 44- 1 còdol de la mar, molt pla



UE 124 Ceràmica pseudocampaniana ebusitana oxidada 1- 3 frag. informes Ceràmica comuna púnicoebusitana 2- 7 frag. informes Àmfora púnicoebusitana 3- 22 frag. informes (1 d’aquests frag. presenta un forat de reparació i se n’observen 3 que es van començar a fer, però que no es van acabar de perforar) Àmfora ibèrica 4- 1 frag. informe Ceràmica talaiòtica 5- 1 frag. de vora exvasada d’una gerreta amb nansa curta i arrodonida (tipus mugró) 6-7- 2 frag. de vora exvasada i diferenciada de la paret convexa de sengles exemplars de vasos de tipus pithoide 8- 2 frag. de vora exvasada d’una gerra 9-10- 2 frag. de vora exvasada de sengles gerres 11- 2 frag. de vora recta 12- 1 frag. de vora recta 13- 1 frag. de vora i paret reentrant 14- 1 frag. de base plana 15- 76 frag. informes Material lític 16-17- 2 percussors de pedra de tipus calcari 18- 1 bala de fona Mineral 19-20- 2 frag. de mida mitjana de cristall de vidre (quars) UE 142 Àmfora púnicoebusitana 1- 2 frag. informes Ceràmica talaiòtica 2- 2 frag. d’una vora reentrant 3-4- 2 frag. de vora recta de sengles exemplars 5- 1 frag. de voa exvasada 6- 1 frag. de vora recta 7- 1 frag. de base amb peu anular 8- 1 frag. de paret amb decoració incisa amb motius espigats 9- 74 frag. informes Material lític 10- 1 bala de fona UE 143 Ceràmica comuna púnicoebusitana 1- 7 frag. informes

Ceràmica talaiòtica 2-3- 2 frag. de vora exvasada de sengles exemplars 4- 1 frag. de paret decorada a la cara exterior amb marques fetes amb els dits en sentit vertical 5- 5 frag. informes UE 206 Àmfora púnicoebusitana 1- 2 frag. informes Àmfora ibèrica 2- 1 frag. informe Ceràmica talaiòtica 3-4- 2 frag. de vora exvasada 5- 1 frag. de base plana amb peu diferenciat 6- 1 frag. de base plana 7- 1 frag. troncocònic amb forat al mig, segurament pertanyent al pitorro d’una gerra 8- 1 frag. de nansa, de secció rectangular 9- 56 frag. informes Mineral 10- 1 frag. de cristall de vidre UE 215 Ceràmica talaiòtica 1- 3 frag. de vora recta 2-3- 2 frag. de vora recta de sengles exemplars 4-5- 2 frag. de base plana de sengles exemplars 6- 57 frag. informes (Cal dir que en aquestes darreres UE els fragments presenten en la seva majoria un espècie de morter de calç, o de terra molt endurida, aferrada a la seva superfície) PATI EXTERIOR UE 103 Ceràmica campaniana A 1- 1 frag. de paret d’un exemplar de tipus Lamb.31, decorada a l’interior amb fulla dintre de dues línies pintades de blanc i senefa incisa Terra sigillata africana 2- 1 frag. informe Ceràmica pseudocampaniana ebusitana oxidada 3- 1 frag. de vora d’una gerra 4- 1 frag. informe Ceràmica pseudocampaniana ebusitana reduïda 5- 1 frag. informe



Ceràmica comuna púnicoebusitana 6- 1 frag. de vora reentrant d’una gerra 7- 12 frag. informes Àmfora púnicoebusitana 8- 1 frag. de vora d’un exemplar de tipus PE-16 9- 1 frag. de nansa 10- 83 frag. informes Àmfora púnica centremediterrània 11- 4 fargs. informes (1 dels quals sembla d’un exemplar d’època baix imperial) Àmfora ibèrica 12- 4 frag. d’una vora 13- 9 frag. informes Àmfora grecoitàlica 14- 1 frag. de vora, tal vegada d’una Dr. 1A (no es pot precisar perquè li manca part superior i l’extrem de la part que sobresurt de la vora) 15- 4 frag. informes Ceràmica talaiòtica 16- 1 frag. de vora lleugerament exvasada 17- 1 frag. de base plana 18- 29 frag. informes Material lític 19- 1 frag. de còdol de forma el·líptica 20- 1 bala de fona UE 120 Ceràmica comuna púnicoebusitana 1-3- 3 frag. de vora reentrant de sengles exemplars de gerra 4- 1 frag. de base sencera amb peu anular 5- 7 frag. informes Àmfora púnicoebusitana 6- 14 frag. informes Àmfora púnica centremediterrània 7- 2 frag. d’un pivot 8- 1 frag. informe Àmfora ibèrica 9- 1 frag. informe Àmfora grecoitàlica 10- 1 frag. informe Ceràmica talaiòtica 11- 8 frag. informes UE 254 ( es tracta d’un material força rodat, aspecte de superficial) Ceràmica campaniana A 1- 1 frag. informe Ceràmica campaniana B-oide 2- 1 frag. de vora d’un plat de tipus Lamb.6 Vernís negre indeterminat 3- 1 frag. de vora reentrant d’una petita pàtera Terra sigillata africana 4- 1 frag. informe

Ceràmica pseudocampaniana ebusitana oxidada 5- 1 frag. informe Ceràmica comuna púnicoebusitana 6- 1 frag. de base sencera àpoda amb esgraó al fons extern 7- 1 frag. de base de peu anular 8- 7 frag. informes Ceràmica comuna ibèrica reduïda 9- 1 frag. de base, de peu anular alt 10- 2 frag. informes Ceràmica comuna itàlica 11- 1 frag. de vora amb encais per tapadora d’una patina 12- 1 frag. de base plana Ceràmica africana de cuina 13- 1 frag. de vora girada cap a l’exterior i encaix 14- 1 frag. de vora girada cap a l’interior, fumada a la cara externa Ceràmica islàmica 15- 2 frag. informes Ceràmica medieval o moderna 16- 1 frag. de vora d’un plat, vidrat a la cara interna de color mel 17- 2 frag. informes vidrats Ceràmica comuna indeterminada 18- 2 frag. informes (tal vegada de producció romana) Àmfora púnicoebusitana 19- 1 frag. de vora d’un exemplar de tipus PE-24 20- 67 frag. informes Àmfora púnica centremediterrània 21- 6 frag. informes Àmfora ibèrica 22-23- 2 frag. de vora de sengles exemplars 24- 1 frag. informe Àmfora grecoitàlica 25- 1 frag. de vora, força malmès 26-27- 2 frag. de nansa 28- 1 frag. de paret amb inici de nansa 29- 22 frag. informes Àmfora tarraconense 30- 16 frag. informes Àmfora de producció indeterminada 31- 9 frag. informes Material de construcció 32- 12 frag. informes de teula Ceràmica talaiòtica 33- 1 frag. de nansa de secció rectangular 34- 1 frag. d eparet amb cordó aplicat horitzontalment 35- 5 frag. informes



UE 255 ( es tracta d’un material força rodat) Terra sigillata africana 1- 1 frag. de vora, tal vegada d’una tapadora 2- 2 frag. informes Ceràmica comuna púnicoebusitana 3- 11 frag. informes Ceràmica comuna ibèrica reduïda 4- 1 frag. de base de peu anular alt, que pertany al mateix exemplar que 254-9 5- 1 frag. de nansa Llàntia 6- 1 frag. de base Ceràmica africana de cuina 7- 1 frag. de vora ondulada amb encaix per tapadora 8- 1 frag. de vora de tapadora amb vora fumada 9- 1 frag. informe Ceràmica islàmica 10- 1 frag. de base Ceràmica comuna de producció indeterminada 11- 2 frag. d’una vora, amb cordó palicat en forma de mitja lluna 12- 1 frag. d’una voreta motllurada, amb encaix per tapadora 13- 4 frag. informes Àmfora púnicoebusitana 14- 1 frag. de vora d’un exemplar de tipus PE-16 15- 27 frag. informes Àmfora púnica centremediterrània 16- 7 frag. informs (alguns tenen aspecte de pertànyer època baix imperial) Àmfora ibèrica 17- 2 frag. informes Àmfora grecoitàlica 18- 7 frag. informes Àmfora tarraconense 19- 7 frag. informes Àmfora de producció indeterminada 20- 2 frag. informes Material de construcció 21- 4 frag. informes de teula Ceràmica talaiòtica 22- 4 frag. informes UE 257 Ceràmica comuna púnicoebusitana 1- 1 frag. informes Àmfora tarraconense 2- 1 frag. de vora, probablement de tipus Dr. 2/4 3- 3 frag. infomes Àmfora de producció indeterminada 4- 1 frag. de nansa, de secció circular (tal vegada ibèrica)

5- 1 frag. informe UE 258 (desmuntatge paret seca) Ceràmica comuna púnicoebusitana 1- 4 frag. informes Àmfora púnicoebusitana 2- 1 frag. informe Àmfora púnica centremediterrània 3- 1 frag. de paret i nansa de secció circular Àmfora grecoitàlica 4- 1 frag. informe, molt petit Ceràmica talaiòtica 5- 1 frag. informe UE 260 Ceràmica pseudocampaniana ebusitana oxidada 1- frag. de vora d’una pàtera 2- 2 frag. informes Ceràmicacomuna púnicoebusitana 3- 5 frag. informes Ceràmica comuna ibèrica reduïda 4- 1 frag. informe Àmfora púnicoebusitana 5- 12 frag. informes Àmfora ibèrica 6- 2 frag. informes Ceràmica talaiòtica 7- 1 frag. de vora recta 8- 1 frag. de base plana 9- 7 frag. informes Material lític 10- 1 còdol de la mar UE 261 Terra sigillata africana 1- 1 frag. de vora d’una tapadora Ceràmica comuna púnicoebusitana 2- 2 frag. informes Ceràmica iberica reduïda 3- 1 frag. de base Ceràmica islàmica 4- 1 frag. informe Ceràmica medieval o moderna 5- 1 frag. informe vidrat Àmfora púnicoebusitana 6- 5 frag. informes Àmfora ibèrica 7- 1 frag. informe Ceràmica talaiòtica 8- 1 frag. informe



UE 264 Àmfora púnicoebusitana 1- 12 frag. informes Àmfora grecoitàlica 2- 1 frag. informe Ceràmica talaiòtica 3- 1 frag. de voraamb acanaladura a l’exterior 4- 2 frag. informes CUINA (HABITACIÓ 5) UE 57-banda cuina Ceràmica comuna púnicoebusitana 1- 1 frag. de base de peu anular alt, d’una pàtera o bol 2- 2 frag. informes Ceràmica comuna ibèrica reduïda 3- 1 frag. de vora d’un vas bitroncòconic 4- 1 frag. informe Ceràmica comuna romana 5- 3 frag. informes Àmfora púnicoebusitana 6- 7 frag. informes Àmfora tarraconense 7- 7 frag. informes Ceràmica talaiòtica 8- 1 frag. de vora recta 9- 4 frag. informes UE 213 Àmfora púnicoebusitana 1- 2 frag. informes Àmfora ibèrica 2- 1 frag. informe Material lític 3- 1 frag. de pedra (la meitat), de tipus calcari, de forma arrodonida, que es podria tractar de mig percussor PATI UE 21-extracció lloses- Ceràmica comuna púnicoebusitana 1- 1 frag. informe Ceràmica comuna ibèrica reduïda 2- 1 frag. de la panxa d’un vas bitroncocònic

Àmfora grecoitàlica 3- 1 frag. informe Àmfora tarraconense 4- 2 frag. informes Ceràmica talaiòtica 5- 1 frag. informe UE 21-57 Ceràmica campaniana A 1- 1 frag. de base, amb esgraó extern d’un exemplar de tipus Lamb.33a, amb decoració al fons intern, tal vegada aprt d’un palmeta 2- 1 frag. informe Ceràmica campaniana B-oide 3- 3 frag. d’una vora d’un exemplar de tipus Lamb. 1 4- 1 frag. de base, quasi sencera, de peu anular alt (tipus “pesante”) Ungüentari 5- 1 frag. de la tija Ceràmica comuna púnicoebusitana 6- 1 frag. de vora reentrant d’una gerra 7- 1 frag. de base amb peu triangular 8-9- 2 frag. de base umbilicada de sengles exemplars 10- 17 frag. informes Ceràmica comuna ibèrica oxidada 11- 1 frag. de vora amb arrencament de nansa d’un vas de tipus bitroncocònic Ceràmica itàlica 12- 1 frag. de vora d’una tapadora 13- 1 frag. informe Ceràmica comuna romana 14- 1frag. informe Àmfora púnicoebusitana 15- 1 frag. de vora d’un exemplar de tipus PE- 16 16- 1 frag. de vora d’un exemplar de tipus PE- 17 17- 1 frag. de pivot segurament d’un exemplar de tipus PE-18 18- 42 frag. informes Àmfora púnica centremediterrània 19- 9 frag. informes Àmfora ibèrica 20- 2 frag. informes Àmfora grecoitàlica 21- 1 frag. de vora 22- 1 frag. de pivot 23- 31 frag. informes Àmfora tarraconense 24- 10 frag. informes Ceràmica talaiòtica 25- 2 frag. d’una vora lleugerament exvasada



26- 11 frag. informes Metall 27- 1 frag. d’un clau, possiblement de plom UE 57 Ceràmica campaniana A 1- 1 frag. informe Ceràmica de parets fines 2- 2 frag. informes Ceràmica de vernís negre indeterminat 3- 1 frag. de base amb peu anular, tal vegada de producció d’imitacions en pasta grisa del s. I aC. Ceràmica pseudocampaniana ebusitana reduïda 4- 1 frag. de vora d’un bol 5- 1 frag. informe Ceràmica comuna púnicoebusitana 6- 1 frag. de vora reentrant d’una gerreta 7- 8 frag. informes Ceràmica comuna ibèrica oxidada 8- 1 frag. de base 9- 3 frag. informes Ceràmica comuna ibèrica reduïda 10- 1 frag. de la pansa d’un vas bitroncocònic Ceràmica comuna ibèrica pintada 11- 1 frag. de paret amb inici de carena de la base d’un kalathos, amb cercles concentrics pintats de color vermellós Ceràmica de cuina romana 12- 2 frag. de vora d’un caccabus 13- 1 frag. informe Àmfora púnicoebusitana 14- 1 frag. de vora d’un exemplar de tipus PE-16 15- 1 frag. de vora d’un exemplar de tipus PE-18 16- 81 frag. informes Àmfora púnica centremediterrània 17- 1 frag. de vora d’un exemplar de tipus Mañá C2 18- 18 frag. informes Àmfora ibèrica 19- 2 frag. informes Àmfora grecoitàlica 20- 1 frag. de vora d’un exemplar de tipus Dr.1A, amb arrencament de nansa 21- 78 frag. informes Àmfora tarraconense 22- 27 frag. informes Ceràmica talaiòtica 23- 1 frag. de vora lleugerament exvasada amb cordó aplicat verticalment com a agafadora 24-25- 2 frag. de vora, lleugerament exvasada,

de sengles exemplars 26-27- 2 frag. de vora recta de sengles exemplars 28-30- 3 frag. de base de sengles exemplars 31- 12 frag. informes UE 47 Ceràmica de parets fines 1- 2 frag. informes Ceràmica de vernís roig pompeià 2- 1 frag. de vora d’un plat Àmfora púnicoebusitana 3- 7 frag. informes Àmfora púnica centremediterrània 4- 1 frag. informe Àmfora grecoitàlica 5- 4 frag. informes Àmfora tarraconense 6- 6 frag. informes Ceràmica talaiòtica 7- 2 frag. de vora i paret convexa, amb acanaladura a l’exterior 8- 6 frag. informes Material lític 9- 1 exemplar de pedra calcària, de forma arrodonida i de mida mitjana, amb concavitat al mig i lleugera canaleta per abocar; tal vegada es tracta d’un morter UE 68 Ceràmica de parets fines 1- 1 frag. informe amb decoració a la cara exterior de línies paral·leles incises Pseudocampaniana ebusitana oxidada 2- 7 frag. informes Pseudocampaniana ebusitana reduïda 3- 1 frag. de vora d’un bol Ceràmica comuna púnicoebusitana 4- 1 frag. corresponent a la part superior d’un tapadora 5- 1 frag. de vora d’un tapadora 6- 11 frag. informes Ceràmica comuna ibèrica reduïda 7- 1 frag. de vora, tal vegada d’una pà`tera o d’un plat 8- 1 frag. de paret d’un vas bitroncocònic Ceràmica comuna ibèrica pintada 9- 1 frag. informe decorat amb línies com a fulles de palmera, de color granat Àmfora púnicoebusitana 10- 1 frag. de nansa sencera (de tipus pondus) 11- 1 frag. informe amb part de lletres esgrafiades



12- 51 frag. informes Àmfora ibèrica 13- 3 frag. informes Àmfora grecoitàlica 14- 11 frag. informes Àmfora tarraconense (intrusió) 15- 1 frag. informe Ceràmica talaiòtica 16- 1 frag. de vora lleugerament exvasat 17- 1 frag. de vora arrodonida, lleugerament girada cap a l’exterior, i paret convexa 18- 1 frag. de vora recta 19-21- 3 frag. de base plana 22- 1 frag. de base plana, lleugerament diferenciada de la paret 23- 1 frag. de paret i nansa vertical de secció rectangular 24- 1 frag. de paret amb agafadora de tipus mugró 25- 29 frag. informes UE 96 Ceràmica de parets fines 1- 3 frag. informes, 2 dels quals presenta engalba blanca a l’exterior Pseudocampaniana ebusitana oxidada 2- 1 frag. de vora recta, d’un bol Ceràmica comuna púnicoebusitana 3- 1 frag. que es correspon amb mig perfil d’una tapadora 4- 1 frag. de vora d’una tapadora 5- 1 frag. de base umbilicada 6- 8 frag. informes Ceràmica comuna ibèrica reduïda 7- 3 frag. informes Ceràmica comuna ibèrica pintada 8- 2 frag. informes Ceràmica medieval o moderna (intrusió) 9- 1 frag. informe amb vidrat de color marró a l’interior Àmfora púnicoebusitana 10- 21 frag. informes Àmfora púnica centremediterrània 11- 12 frag. informes Àmfora ibèrica 12- 1 frag. informe Àmfora grecoitàlica 13- 2 frag. d’una vora 14- 26 frag. informes Àmfora tarraconense (intrusió) 15- 5 frag. informes Ceràmica talaiòtica 16-17- 2 frag. de cora recta de sengles exemplars

18- 1 frag. de paret i d’inici de la base d’un vas 19- 17 frag. informes (1 dels quals pertanys a una formatgera) Material lític 20- 1 frag. d’un còdol de la mar d emida mitjana UE 96-102 Ceràmica de parets fines 1- 1 frag. de vora i inici de nansa d’un gobelet, amb engalba blanca a l’exterior 2- 1 frag. informe Pseudocampaniana ebusitana oxidada 3- 2 frag. d’una base amb peu anular alt Ceràmica iberica reduïda 4- 1 frag. de vora d’un vas bitroncocònic Àmfora púnicoebusitana 5- 9 frag. informes Àmfora grecoitàlica 6- 4 frag. informes Àmfora tarraconense 7- 14 frag. informes Ceràmica talaiòtica 8- 1 frag. informe UE 97 Pseudocampaniana ebusitana oxidada 1- 1 frag. de vora exvasada Ceràmica comuna ibèrica reduïda 2- 1 frag. de panxa d’un vas Àmfora púnicoebusitana 3-4- 2 frag. de nansa senceres de tipus pondera 5- 1 frag. de paret i nansa sencera 6- 32 frag. informes Ceràmica talaiòtica 7- 1 frag. de vora exvasada (o tapadora) 8- 2 frag. d’una vora recta 9- 2 frag. d’una base plana 10-11- 2 frag. de base plana de sengles exemplars 12- 52 frag. informes Material lític 13- 1 canica de pedra calcària UE 125 Pseudocampaniana ebusitana oxidada 1- 1 frag. informe Àmfora púnicoebusitana 2- 1 frag. informe



UE 200 Ceràmica de parets fines 1- 1 frag. informe Pseudocampaniana ebusitana oxidada 2- 1 frag. informe Pseudocampaniana ebusitana reduïda 3- 1 frag. de base amb peu anular Ceràmica comuna púnicoebusitana 4- 2 frag. informes Àmfora púnicoebusitana 5- 3 frag. informes Àmfora tarraconense 6- 1 frag. informe Àmfora de producció indeterminada 7- 1 frag. informe Ceràmica talaiòtica 8- 1 frag. de vora exvasada d’una olla UE 208 Ceràmica pseudocampaniana ebusitana oxidada 1- 1 frag. de base sencera amb peu anular d’un bol, que hem conservat amb la terra adherida al seu interior, per possible futura anàlisi de fitòlits Ceràmica comuna púnicoebusitana 2- 1 frag. informe Àmfora púnicoebusitana 3- 5 frag. informes Àmfora púnica centremediterrània 4- 2 frag. informes Àmfora grecoitàlica 5- 3 frag. informes Ceràmica talaiòtica 6-8- 3 frag. de vora exvasada de sengles exemplars 9- 1 frag. de vora recta 10- 3 frag. d’una base plana 11-12- 2 frag. de base plana de sengles exemplars 13- 57 frag. informes UE 210 (pati/cuina) Ceràmica campaniana A 1- 1 frag. de vora d’una pàtera o escudella 2- 1 frag. de base sencera, tal vegada d’un bol 3- 3 frag. informes Ceràmica campaniana B-oide 4- 1 frag. de vora d’una copa, de tipus Lamb.1/8 Ceràmica pseudocampaniana ebusitana oxidada 5- 2 frag. informes

Ceràmica pseudocampaniana ebusitana reduïda 6-7- 2 frag. de vora de sengles exemplars de bol 8- 1 frag. de base amb peu anular Ceràmica comuna púnicoebusitana 9- 1 frag. de vora d’una gerreta 10- 9 frag. informes Ceràmica comuna ibèrica reduïda 11- 1 frag. de vora i inici de la nansa d’un vas bitroncocònic 12- 9 frag. informes Ceràmica comuna ibèrica pintada 13- 1 frag. informe decorat amb cercles concèntrics de color vermellós Àmfora púnicoebusitana 14- 24 frag. informes Àmfora púnica centremediterrània 15- 4 frag. informes Àmfora grecoitàlica 16- 1 frag. de nansa 17- 24 frag. informes Àmfora tarraconense 18- 1 frag. informe Àmfora de producció indeterminada 19- 2 frag. informes (tal vegada, de producció tarraconense) Ceràmica talaiòtica 20-21- 2 frag. de vora recta de sengles exemplars 22- 13 frag. informes Material lític 23-1 percussor de pedra calcària (presenta esquerdes, possiblement ocasionades per l’acció del foc) UE 212 Ceràmica campaniana A 1- 1 frag. de vora d’un exemplar probablement de tipus Lamb.31 2- 2 frag. informes Ceràmica comuna púnicoebusitana 3- 2 frag. informes Ceràmica comuna ibèrica oxidada 4- 1 frag. informe Ceràmica comuna ibèrica reduïda 5- 1 frag. de vora d’un vaset bitroncocònic Ceràmica comuna ibèrica pintada 6- 1 frag. indeterminat Àmfora púnicoebusitana 7- 6 frag. indeterminats Àmfora grecoitàlica 8- 11 frag. indeterminats Ceràmica talaiòtica 9-10- 2 frag. de vora exvasada de sengles



exemplars 11- 1 frag. de vora recta 12- 7 frag. indeterminats UE 214 Ceràmica comuna púnicoebusitana 1- 14 frag. que formen un bol quasi complet, amb dos forats de reparació Àmfora púnicoebusitana 2- 1 frag. de vora d’un exemplar de tipus PE-14 3- 1 frag. informe Àmfora púnica centremediterrània 4- 1 frag. informe Ceràmica talaiòtica 5- 1 frag. de vora exvasada i nansa completa vertical, de secció rectamgular, d’una gerreta 6-7- 2 frag. de vora recta de sengles exemplars 8- 1 frag. de base plana 9- 63 frag. informes UE 217 Ceràmica comuna púnicoebusitana 1- 6 frag. informes Àmfora púnicoebusitana 2- 1 frag. de pivot, reconvertit en una fusaiola (se’n conserva mig perfil) Ceràmica talaiòtica 3- 1 frag. de vora recta 4- 1 frag. de base plana 5- 3 frag. informes UE 222 Ceràmica talaiòtica 1- 1 frag. de base plana 2- 3 frag. informes UE 233 Àmfora púnicoebusitana 1- 2 frag. informes Ceràmica talaiòtica 2- 1frag. de vora exvassada, en angle recte, d’una olla 3- 1 frag. de vora exvasada 4- 1 frag. de vora recta 5- 45 frag. informes UE 235 Ceràmica talaiòtica 1- 2 frag. informes

UE 240 Àmfora púnicoebusitana 1- 1 frag. informe Ceràmica talaiòtica 2- 1 frag. de vora exvasada, en angle recte, d’una olla 3- 1 frag. de vora recta 4- 1 frag. de paret amb decoració aplicada amb un botó circular, tipus bolet 5- 35 frag. informes Material lític 6- 1 còdol de la mar de mida molt reduïda UE 244 Ceràmica comuna púnicoebusitana 1- 3 frag. informes Àmfora púnicoebusitana 2- 1 frag. informe Ceràmica talaiòtica 3- 1 frag. de vora recta 4- 1 fusaiola sencera 5- 5 frag. informes Material lític 6- 1 còdol de la mar de mida mitjana 7- 1 frag. de pedra, de tipus granític UE 245 Àmfora púnicoebusitana 1- 1 frag. informe Ceràmica talaiòtica 2- 1 frag. de vora exvasada, d’una olla 3-6- 4 frag. de vora recta de sengles exemplars 7- 1 frag. de paret i nansa sencera, massissa i curta, vertical 8- 40 frag. informes Altres materials 9- 1 frag. d’escòria, possiblement de vidre



ANNEX 4. LÀMINES DE MATERIALS ARQUEOLÒGICS

��

��

��

��

��

��

��

��

��

�� !��"� #��$�"�%�&�� '( !�� )�� ) *��

�� )+�� *��,� � ��- �� *./0�1*2 ��

� )� �3�

��

��

��

��

�� 4�� ))

�� 4� ))

��

��

��

�� !��"� #��$�"�%�&�� '( !�� )�� ) *��

�� )+�� *��,� � ��- �� *./0�1*2 ��

� )� �3�

��

��

��

��

�� 3 �� 3 �� 3 �� 3 ��

��

��

�� !��"� #��$�"�%�&�� '( !�� )�� ) *��

�� )+�� *��,� � ��- �� *./0�1*2 �� ( � ��

� )� �3�

��

�� 3 ��

�� 3 �� 3 ��

�� 3 ��

�� 3 ��

��

��

��

��

��

��

�� !��"� #��$�"�%�&�� '( !�� )�� ) *��

�� )+�� *��,� � ��- �� *./0�1*2 �� ( � ��( �

� )� �3�

�� 4 �� ))

��

��

��

��

��

�� !��"� #��$�"�%�&�� '( !�� )�� ) *��

�� )+�� *��,� � ��- �� *./0�1*2 ��

� )� �3�

�� 4 ))

��

��

�� 4 �� ))

�� 4 �� ))

� )� �3�

�� 4 �� ))

�� 4 �� ))

� )� �3�

� )� �3�

��

��

�� !��"� #��$�"�%�&�� '( !�� )�� ) *��

�� )+�� *��,� � ��- �� *./0�1*2 ��

� )� �3�

�� 4 �� ))

�� 4 �� ))

��

�� 4 �� ))

� )� �3�

� )� �3�

� )� �3�

��

��

�� !��"� #��$�"�%�&�� '( !�� )�� ) *��

�� )+�� *��,� � ��- �� *./0�1*2 �� ( �

� )� �3�

�� 4 �� ))

��

�� 4 �� ))

� )� �3�

��

��

�� !��"� #��$�"�%�&�� '( !�� )�� ) *��

�� )+�� *��,� � ��- �� *./0�1*2 ��

� )� �3�

�� 4 ��

�� 4 ��

��

��

��

� )� �3��

��

�� !��"� #��$�"�%�&�� '( !�� )�� ) *��

�� )+�� *��,� � ��- �� *./0�1*2 ��

� )� �3�

��

��

��

��

�� 4 �� ))

��

� )� �3�

��

��

�� !��"� #��$�"�%�&�� '( !�� )�� ) *��

�� )+�� *��,� � ��- �� *./0�1*2 �� ( �( ��( �( ��

� )� �3�

��

��

�� 4 �� ))

�� 4 �� ))

� )� �3�

��

�� ( ��

�� !��"� #��$�"�%�&�� '( !�� )�� ) *��( !��"� #��$�"�%�&�� '

�� )+�� *��,� � ��- �� *./0�1*2 �� ( ��

� )� �3�

��

� )� �3�

�� ))

��

�� 4 �� ))

�� 4 � ))

� )� �3�

��

��

�� !��"� #��$�"�%�&�� '( !�� )�� ) *��( !��"� #��$�"�%�&�� '

�� )+�� *��,� � ��- �� *./0�1*2 �� ( �( ��

� )� �3�

��4 �� ))

� )� �3�

� )� �3�

�� 4 ��3 � ))( 4 ��,3 � ))

��

��

��

�� !��"� #��$�"�%�&�� '( !�� )�� ) *��( !#&( 5�6��

�� )+�� *��,� � ��- �� *./0�1*2 ��

� )� �3�

� )� �3�

��

�� 4 �� ))

�� 4 �� ))

� )� �3�

� )� �3�

� )� �3�

� )� �3�

��4 �� ))

��4 �� )) ��3

��4 �� ))

��

��

�� !��"� #��$�"�%�&�� '( !�� )�� 5�6�� ( ��) *��( !#&

�� )+�� *��,� � ��- �� *./0�1*2 �� ( ��

� )� �3�

�� 4 6�� ))( 4 7�� ))

�� 4 �� ))��

� )� �3�

�� 4 �� ))

�� ))

�� ))

��

��

�� !��"� #��$�"�%�&�� '( !�� )�� ) *��( !��"� #��$�"�%�&�� '

�� )+�� *��,� � ��- �� *./0�1*2 ��

� )� �3�

�� 4 �� ))

��

�� 4 �� ))

�� 4 �� ))

�� 4 � ))

��

� )� �3�

��

�� ( ��( ��

�� !��"� #��$�"�%�&�� '( !�� )�� ) *��( !��"� #��$�"�%�&�� '

�� )+�� *��,� � ��- �� *./0�1*2 �� ( �

� )� �3�

� )� �3�

��

�� 4 �� ))

�� 4 �� ))

�� 4 �� ))

�� 4 �� ))

��

��

�� !��"� #��$�"�%�&�� '( !�� )�� 5�6��

�� )+�� *��,� � ��- �� *./0�1*2 ��

�� 4 8�� )) 4 �� ))

�� 4 �� ))

�� 4 � ))

��

�� 4 6�� )) 4 7�� ))

�� 4 �� ))

��

� )� �3��

��

�� !��"� #��$�"�%�&�� '( !�� )�� ) *��( !��"� #��$�"�%�&�� '

�� )+�� *��,� � ��- �� *./0�1*2 ��

�� 4 �� ))

��

�� 4 �� ))

�� 4 �� ))

�� 4 �� ))

��

�� 4 �� ))

��

� )� �3�

��

��

�� !��"� #��$�"�%�&�� '( !�� )�� ) *��( !��"� #��$�"�%�&�� '

�� )+�� *��,� � ��- �� *./0�1*2 ��

� )� �3�

�� 4 � ))��

��

� )� �3�

�� 4 �� ))

��

��

��

��

�� !��"� #��$�"�%�&�� '( !�� )�� ) *��( !#&( 5�6��

�� )+�� *��,� � ��- �� *./0�1*2 �� ( ��

� )� �3�

� )� �3�

� )� �3�

� )� �3�

�� 4 �� ))

�� 4 �� ))

�� 4 �� ))

�� 4 �� ))

�� 4 �� )) �� 4 � ))

�� 4 �� ))

��

��

�� !��"� #��$�"�%�&�� '( !�� )��

�� )+�� *��,� � ��- �� *./0�1*2 �� ( ��

� )� �3�

�� 4 �� ))

�� 4 �� ))

�� 4 �� ))

�� 4 �� )) ��

�� 4 �� ))

��

��

�� !��"� #��$�"�%�&�� '( !�� )�� 5�6��

�� )+�� *��,� � ��- �� *./0�1*2 ��

� )� �3�

�� 4 �� ))��

�� 4 �� ))

�� 4 �� ))

�� 4 �� ))

��

�� 4 ��3 �� )) 9 4 ��3�� ))

� )� �3��

��

�� !��"� #��$�"�%�&�� '( !�� )�� ) *��( !��"� #��$�"�%�&�� '

�� )+�� *��,� � ��- �� *./0�1*2 ��

� )� �3�

��4 ��

��4 �� 4 ��

�� 4 ��

��4 ��

�� 4 �� 4 ��

� )� �3�

� )� �3�

� )� �3�

��

��

�� !��"� #��$�"�%�&�� '( !�� )�� ) *��( !��"� #��$�"�%�&�� '

�� )+�� *��,� � ��- �� *./0�1*2 �� 9��( ��

� )� �3�

� )� �3�

��

��4 ��

��

��4 ��

��4 ��

�� 4 ��

��

��

�� !��"� #��$�"�%�&�� '( !�� )�� ) *��( !��"� #��$�"�%�&�� '

�� )+�� *��,� � ��- �� *./0�1*2 �� ( ��

� )� �3�

� )� �3�� )� �3�

� )� �3�

��4 ��

��4 ��

��4 � ��

��4 � ��

� )� �3�

��

��

�� !��"� #��$�"�%�&�� '( !�� )�� ) *��( !��"� #��$�"�%�&�� '

�� )+�� *��,� � ��- �� *./0�1*2 �� ( ��

� )� �3�

� )� �3�

��4 ��

��4 ��

��4 ��

��4 ��

��4 ��

� )� �3�

��

��

�� !��"� #��$�"�%�&�� '( !�� )�� ) *��( !��"� #��$�"�%�&�� '

�� )+�� *��,� � ��- �� *./0�1*2 �� ( ��( ��

� )� �3�

��

��4 ��

��

��4 � ��

��4 ��

��

��4 ��

��

��4 ��

� )� �3� � )� �3�

� )� �3�

� )� �3�

��

��

�� !��"� #��$�"�%�&�� '( !�� )�� ) *��( !��"� #��$�"�%�&�� '

�� )+�� *��,� � ��- �� *./0�1*2 �� ( ��( ��

� )� �3�

� )� �3�

��4 ��

��

��4 ��

��

��4 ��

��

��

��

��

�� !��"� #��$�"�%�&�� '( !�� )�� ) *��( !��"� #��$�"�%�&�� '

�� )+�� *��,� � ��- �� *./0�1*2 ��

� )� �3�

��4 ��

��4 ��

�� 4 � ��

�� 4 ��

��

�� 4 � ��

��

� )� �3��

��

�� !��"� #��$�"�%�&�� '( !�� )�� ) *��( !��"� #��$�"�%�&�� '

�� )+�� *��,� � ��- �� *./0�1*2 ��

� )� �3�

� )� �3�

� )� �3� � )� �3�

��4 � ��

��

��4 ��

�� 4 � ��

�� 4 ��

� )� �3�

��4 ��

��

��

�� !��"� #��$�"�%�&�� '( !�� )�� ) *��( !��"� #��$�"�%�&�� '

�� )+�� *��,� � ��- �� *./0�1*2 �� ( ��( ��

� )� �3�

��

��

��

��

��4 ��

�� 4 ��

��4 ��

��

�� 4 ��

��

��4 ��

� )� �3�

� )� �3�

��

��

�� !��"� #��$�"�%�&�� '( !�� )�� ) *��( !��"� #��$�"�%�&�� '

�� )+�� *��,� � ��- �� *./0�1*2 ��

� )� �3�

�� 4 �� ))��

��

��

�� 4 �� ))

�� 4 �� ))

�� 4 � ))

��

� )� �3�

��

� )� �3�

�� 4 �� ))

� )� �3�

��

��

�� !��"� #��$�"�%�&�� '( !�� )�� ) *��( !��"� #��$�"�%�&�� '

�� )+�� *��,� � ��- �� *./0�1*2 �� ( ��

� )� �3�

��

� )� �3�

�� 4 �� ))

�� 4 � ))

�� 4 6�� ))( 4 7�� ))

�� 4 �� ))

�� 4 � ))

�� 4 �� ))

� )� �3�

� )� �3�

� )� �3�

��

��

�� !��"� #��$�"�%�&�� '( !�� )�� ) *��( !��"� #��$�"�%�&�� '

�� )+�� *��,� � ��- �� *./0�1*2 �� ( ��( ��( ��

� )� �3�

�� 4 �� ))

��

��

��

�� 4 �� ))

��

�� 4 �� ))

��

��

��

��

��

��

�� !��"� #��$�"�%�&�� '( !�� )�� ) *��( !��"� #��$�"�%�&�� '

�� )+�� *��,� � ��- �� *./0�1*2 ��

� )� �3�

�� 4 6�� ))( 4 7�� ))

��

��

�� 4 �� ))

��

��

�� 4 �� ))

��

��

��

�� !��"� #��$�"�%�&�� '( !�� )�� ) *��( !��"� #��$�"�%�&�� '

�� )+�� *��,� � ��- �� *./0�1*2 ��

� )� �3�

�� 4 �� ))

�� 4 �� )) �� 4 �� ))

�� 4 �� ))

�� 4 �� ))

�� 4 �� ))

�� 4 � ))

� )� �3�

��

��

�� !��"� #��$�"�%�&�� '( !�� )�� ) *��( !��"� #��$�"�%�&�� '

�� )+�� *��,� � ��- �� *./0�1*2 ��

� )� �3�

�� 4 �� ))

�� 4 �� ))

��

�� 4 �� ))

�� 4 �� )) ��

� )� �3�

�� 4 �� )) ��

��

��

�� !��"� #��$�"�%�&�� '( !�� )�� ) *��( !��"� #��$�"�%�&�� '

�� )+�� *��,� � ��- �� *./0�1*2 ��

� )� �3�

� )� �3�

� )� �3�

�� 4 �� ))

�� 4 �� ))

��

��

�� 4 �� ))

��

�� 4 �� ))

� )� �3�

��

��

�� !��"� #��$�"�%�&�� '( !�� )�� ) *��( !��"� #��$�"�%�&�� '

�� )+�� *��,� � ��- �� *./0�1*2 �� ( ��( ��

� )� �3�

�� 4 � ))

�� 4 �� ))

�� 4 � ))

��

�� 4 �� ))

��

� )� �3�

��

��

�� !��"� #��$�"�%�&�� '( !�� )�� ) *��( !��"� #��$�"�%�&�� '

�� )+�� *��,� � ��- �� *./0�1*2 �� ( ��( �

� )� �3�

��9�� 9��

��9�� 4 �� ))

��9�� 4 �� ))

��

��( ��9�� 4 6�� )) 4 7�� ))

��9��

��9��

� )� �3�

� )� �3�

� )� �3�

� )� �3�

��

��

�� !��"� #��$�"�%�&�� '( !�� )�� ) *��( !��"� #��$�"�%�&�� '

�� )+�� *��,� � ��- �� *./0�1*2 �� ( ��9��

� )� �3�

��9�� 4 �� ))

��9�� 4 �� ))

��9��9�� 4 �� ))

��9�� 4 �� ))

��9��

��9�� 4 �� ))

��9�� 4 �� ))

��9�� 9�� 4 �� ))

��9�� 4 �� ))

� )� �3��

��

�� !��"� #��$�"�%�&�� '( !�� )�� ) *��( !��"� #��$�"�%�&�� '

�� )+�� *��,� � ��- �� *./0�1*2 �� 9��

� )� �3�

�� 4 �� ))

�� 4 �� ))

��9��

� )� �3�

��

� )� �3�

� )� �3�

��

�� (��

�� !��"� #��$�"�%�&�� '( !�� )�� ) *��( !��"� #��$�"�%�&�� '

�� )+�� *��,� � ��- �� *./0�1*2( �2:./12� �;:1* �� ( �( ��9��( ��( ��

� )� �3�

��

�� )� ��

��

��

��

�� !��"� #��$�"�%�&�� '( !�� )�� ) *��

�� )+�� *��,� � ��- �� 2:./12� �;:1* �� ( � �( ��

��

��

�� )� ��

��

�� !��"� #��$�"�%�&�� '( !�� )�� ) *��

�� )+�� *��,� � ��- �� 2:./12� �;:1* �� ( �� ( �

� ��

��

�

��9<��

�� )� ��

��

��

��

�� !��"� #��$�"�%�&�� '( !�� )�� ) *��

�� )+�� *��,� � ��- �� 2:./12� �;:1* �� ( �� ( ��

�� )� ��

��

��9<��

��

��

�� !��"� #��$�"�%�&�� '( !�� )�� ) *��

�� )+�� *��,� � ��- �� 2:./12� �;:1* �� ( �� ( �

�� )� ��

��

��

��

��

�� !��"� #��$�"�%�&�� '( !�� )�� ) *��

�� )+�� *��,� � ��- �� 2:./12� �;:1* �� (

��

�� )� ��

��

�� !��"� #��$�"�%�&�� '( !�� )�� ) *��

�� )+�� *��,� � ��- �� 2:./12� �;:1* ��



ANNEX 5. INFORME SOBRE LES RESTES FAUNÍSTIQUES

Estudi de la fauna del jaciment de Biniparratx Petit (Sant Lluís, Menorca):

La cisterna sud i el dipòsit nord

Juan Vicente Morales Pérez Dept. Prehistòria i Arqueologia

Universitat de Valencia

METODOLOGIA ................................................................................................ 4

ESTUDI DE LES RESTES................................................................................. 6

Estudi de les diferents UUEE ....................................................................................................................8 UE 81.......................................................................................................................................................8 UE 89.......................................................................................................................................................9 UE 123...................................................................................................................................................10 UE 251...................................................................................................................................................10 UE 252...................................................................................................................................................10 UE 253...................................................................................................................................................11 UE 256...................................................................................................................................................11 UE 220 (Hipogeu nord) .........................................................................................................................11

Les espècies identificades en el jaciment de Biniparratx Petit .............................................................12 El ramat oví i caprí ................................................................................................................................12 El bou.....................................................................................................................................................24 El porc ...................................................................................................................................................26 El cavall .................................................................................................................................................28 El conill .................................................................................................................................................28 El gos .....................................................................................................................................................29

Estudi tafonòmic i funcional de les marques antròpiques ....................................................................29

CONCLUSIONS............................................................................................... 31

ANNEXOS........................................................................................................ 33

I. Nombre de parts anatòmiques ......................................................................................................33

II. Taules de fusió de les epífisis..........................................................................................................59

III. Figures i làmines .............................................................................................................................66

BIBLIOGRAFIA ............................................................................................... 81

4

ESTUDI DE LA FAUNA DE BINIPARRATX PETIT (SANT LLUÍS, MENORCA): LA CISTERNA SUD I EL DIPÒSIT NORD. Metodologia En aquest primer apartat anem a recollir les pautes metodològiques que s’han seguit per a la realització del present treball, dividides en punts de treball. Malgrat el respecte que en determinades ocasions desperta en els arqueòlegs la tasca de netejar els ossos, aquesta no té major problema sempre que es faça amb cura. Hi ha diferències entre els especialistes respecte al tipus de neteja més adequada per als ossos. Alguns autors es decanten per realitzar la neteja en sec (p.e. Davis 1987), tanmateix, la utilització d’aigua en el procés de neteja no ocasiona cap problema sempre que s’utilitze amb mesura: és aconsellable que els ossos no queden submergits, sinó que es vesse l’aigua sobre ells, evitant així una absorció excessiva d’aigua. El secat és necessari que es realitze en un lloc on el sol no afecte directament els ossos, i on la sequedat o un excés de calor puguen ocasionar un secat massa ràpid. Aquest és el problema principal: un secat massa ràpid dels ossos (tant en el procés de neteja com en el d’excavació) pot ocasionat que es fracturen. Per a classificar les restes s’han emprat diferents elements. En primer lloc, com a col·lecció de referència s’ha emprat la col·lecció del Laboratori d’Arqueologia del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de València, on es disposa d’esquelets complets o parcials d’Ovis aries, Capra hircus, Sus scrofa, Sus domesticus, Equus caballus, Bos taurus, Canis

familiaris i Oryctolagus cuniculus, animals dels quals s’han identificat restes en el present estudi. Com a eines de treball i orientació s’han emprat els atlas osteològics de Barone (1976, i Schmid (1972). Per la identificació de restes d’animals nou-nats i juvenils s’ha emprat també l’atlas d’Amorosi (1989). En el cas concret de les distincions entre ovelles i cabres s’ha emprat el treball de Boessneck (1980) per a l’esquelet cranial i postcranial, i el treball de Halstead et alii (2002) per a la distinció de les mandíbules adultes d’ovella i cabra, encara que aquest, com s’apunta en l’apartat destinat a l’estudi d’aquestos taxons, s’ha realitzat de forma experimental, encara que amb resultats molt interessants. També ha sigut de molta utilitat per a les pelvis dels animals del grup Ovis/Capra el treball de Hatting (1995). Són diversos els mètodes empleats pels diferents autors a l`hora de quantificar les restes. El sistema de quantificació bàsic és el nombre de restes (NR), on es recompten totes les restes recuperades i els seus fragments. En aquest sentit, podem dir que és la més objectiva de les formes de quantificar les restes, ja que és el reflex d’allò recuperat. És important tenir present sempre aquest apunt: l’estudi zooarqueològic reflecteix allò que s’ha recuperat en el procés d’excavació i no la realitat absoluta. Eixes mostres recuperades s’han d’interpretar, llavors. En aquest sentit, molts autors desenvolupen diferents sistemes de quantificació de les restes. Un dels sistemes és el quantificar el nombre mínim d’individus (NMI) que composen la mostra. Aquesta es basa en la separació de les restes en dos grups per la seva pertinença a la meitat esquerra o dreta del cos, dividint al mateix temps els total entre el nombre de restes que poden aparèixer en un esquelet complet, obtenint així el

5

nombre mínim d’individus. Cal tenir en compte també per a obtenir resultats més acurats les diferències de grandària de les restes, l’edat i grau de fusió de les epífisis, etc. És, doncs complicat de fixar. A més, ofereix alguns problemes en els resultats, ja que un sol ós d’un animal (NMI=1) equival a una col·lecció ossos d’altre animal on no es repeteixi cap ós del mateix lateral (NMI=1), o inclòs repetint-se i podent tenir una col·lecció de varies desenes ossos, el seu nombre pot no excedir de 2. En el present treball s’ha optat per emprar principalment l’objectivitat de la quantificació per NR, entenent que aquest mètode, aplicat per igual a totes les restes ofereix uns resultats que es poden comparar perfectament. Tanmateix, en alguns casos s’ha mesurat també el NMI, per comprovar si els diferents processos tafonòmics patits per les restes suposen diferències entre els dos sistemes de quantificació, i si aquestes diferències poden tenir algun significat interessant. A l’annex I s’arrepleguen el NR per a cada unitat anatòmica de cada taxò a les diferents unitats, així com les característiques principals dels ossos (si presenta talls, fractures o talls-seccions, mossos, marques d’haver estat sotmès a l’acció del foc, etc.). A les taules de l’annex II també es recull l’estat de fusió de diferents ossos llargs que poden ser d’utilitat per a l’estudi. Per a confeccionar la taula, com després s’explicarà al detall, s’ha emprat el treball de Davis (2000). Els aspectes tafonòmics pels que més ens hem interessat son principalment l’afectació dels ossos pel processat antròpic de consum, així com per les marques d’altres animals. Per a realitzar aquest treball s’han consultat els treballs de Pérez Ripoll (1992) i la part dedicada

a les insercions musculars i tendonals del l’atlas de Barone (1976). També ha sigut inestimable l’ajuda del Dr. Manuel Pérez Ripoll per a la identificació de certes marques més confoses, especialment en el cas del conill. Les marques antròpiques detectades, com reflecteixen les taules de l’annex II son: talls, entenent com a talls qualsevol tipus d’incisió més o menys llarga realitzada amb una eina afilada i que marca en l’os un solc fàcilment detectable, bé a simple vista o amb una lupa binocular, i que adquireix una secció en V. El tall-secció s’interpreta com la fractura de l’ós mitjançant un cop amb una eina afilada i contundent o bé el serrat. Les fractures quasi no han sigut detectades. En aquest grup entrarien totes les fractures antròpiques realitzades sense la participació d’eines afilades. En quant a les marques d’animal podem dividir-les en tres: els mossos, de carnívor i que creen unes marques molt característiques a l’os, en forma de cúspides, arrossegaments, etc. (Pérez Ripoll, 1992); fractures per mos, que s’ocasiones en col·lapsar l’ós sota la força d’un mos de cànid (vid. fig. 14); i les marques provocades per rosegadors, molt escasses i característiques (fig. 16). També s’han revisats els processos patits amb posterioritat a la deposició de les restes en el dipòsit, identificant alguns casos ressenyables, que seran comentats en el punt corresponent. Per a acostar-nos als aspectes relacionats amb l’edat i el sexe dels animals, que son els que ens permetran acostar-nos a la gestió del ramat, hem emprat diverses fórmules, que seran comentades amb deteniment al punt corresponent del treball, tanmateix podem resumir-les de la següent forma:

6

-Criteris morfològics per a la determinació sexual -Criteris biomètrics -Creixement i erosió dental per a la determinació de la edat de sacrifici -Edat de fusió de les epífisis Estudi de les restes Les espècies de mamífers identificades a les diferents unitats estratigràfiques estudiades son ovelles (Ovis aries, O. ar.), cabres (Capra hircus, C. hir.), bous/vaques (Bos taurus, B. tau.), porcs domèstics (Sus domesticus, S. dom.), conills (Oryctolagus cuniculus, O. cu.), cavalls (Equus caballus, E. cab. o sp.) i el gos (Canis familiaris, C. fam.). Respecte al NR que han estat identificades i aquelles que no cal tenir present algunes consideracions: si veiem els totals absoluts de NR tal com reflecteix la taula 1 es veu com no hi ha molta disparitat entre la quantitat de

restes identificades i les no identificades. La major quantitat relativa de restes identificades es troba a la unitat 81, on trobem un 72,6 % de restes identificades front a un 27,4 % que no ha estat possible identificar; i la menor quantitat relativa de restes identificades front a les no identificades, a la unitat 123, on les restes no identificades superen les identificades (46,3 % de restes identificades front a un 53,7 % de no identificades). Tanmateix, malgrat l’elevat nombre de restes no identificades que es poden comptabilitzar, si parlem del seu pes no representen més que entre un 10 i un 12 % del total de restes generalment (taula 2). Aquesta divergència s’explica pel petit grandària de la major part de les restes no identificades, que majoritàriament son resquills de diàfisis, petits fragments de crani i costelles, etc. Moltes d’aquestes presenten fractures recents, provocades molt probablement en el procés d’excavació i emmagatzematge.

UUEE Total

id. Total no id. O/C O. ar. C. hir. B. tau. S. dom. O. cu. C. fam. E. sp.

81 130 49 63 9 - 28 11 19 - - 89 354 227 203 59 4 70 18 - - -

123 5121 5931 2350 278 405 1268 774 1 45 251 118 62 64 4 9 17 24 - - - 252 117 106 43 6 16 41 8 3 - - 253 556 571 192 19 49 224 72 - - - 256 98 90 37 8 6 34 12 - 1 - 220 295 201 157 14 13 63 40 8 - -

TOTAL 6789 7237 3109 397 502 1745 959 31 1 45

Taula 2. NR identificades i no identificades a cada UE de la cisterna sud i la UE 220 de l’hipogeu nord

UUEE Pes id. % id. Pes no id. % no id. 81 1365 94,25 83,3 5,75 89 3225 87,52 460 12,48 123 61452 75,64 9786 24,36 251 889 90,9 89 9,1 252 1461 87,96 200 12,04 253 7790 89,54 910 10,46 256 1004 81,03 235 18,97 220 1900 87,56 270 12,44

Taula 1. Pes absolut i relatiu de les restes identifica-

des i no identificades a les UUEE de la cisterna Sud

i de la UE 220 de l’hipogeu nord.

7

L’aparició d’un nombre tant elevat de

resquills i petites restes òssies ens parlen d’un treball de recuperació de restes molt acurat, que ens permet parlar d’un registre faunístic molt interessant i representatiu. Al Gràfic 3 es veu amb claredat la importància relativa de cada taxó a cada unitat. La importància relativa total de cada espècie en el total de les restes identificades als nivells estudiats la trobem reflectida al Gràfic 2. En aquestos gràfics es veu com hi ha un domini del ramat d’ovelles i cabres junt amb el boví. En tercer lloc trobem el porc, i ja per darrere, el conill, el cavall

0

10

20

30

40

50

60

81 89 123 251 252 253 256 220 UUEE

%

O/CO. ar.C. hir.B. tau.S. domO.cu.C. famE. cab.

Gràfic 3. Distribució relativa de les restes identificades de les diferents espècies a les UUEE de la cisterna sud i la UE 220 de l’hipogeu nord

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

7000

81 89 123 251 252 253 256 220

NR

IdentificatsNo ident.

Gràfic 1. Distribució absoluta de restes

identificades i no identificades a les UUEE de la Cisterna Sud i a la UE 220 de l’hipogeu nord.

O/CO. ar. C. hir.B. tau.S. dom. Altres

Gràfic 2. Representació de cada taxó al total dels nivells estudiats.

8

i el gos, amb una representació de restes mínima, representats al gràfic en el conjunt d’”altres”. Estudi de les diferents UUEE UE 81.

La unitat 81 de la Cisterna Sud es situa en la part mitja i superior de la cisterna en qüestió. La quantitat de fauna total que s’ha recuperat no és força important en el conjunt de la cisterna (Gràfic 1) però sí hi ha algunes característiques ressenyables que ara seran comentades. A nivell de quantitats relatives cal destacar el domini del grup Ovis/Capra com mostra el gràfic 3. Tanmateix, i malgrat aquesta importància, no s’han pogut identificar restes de cabra. Totes aquelles restes en les quals ha pogut ser identificat el gènere pertanyen a ovella. És un fet interessant i que, com veurem, es repeteix a la unitat estratigràfica 89 (vid. gràfic 2), on si bé sí hi ha alguna resta identificada com pertanyent al gènere Capra, és una quantitat mínima del total. En canvi, a les unitats inferiors, la cabra és relativament molt més important, podent-se determinar tantes restes o, fins i tot més, de cabra com d’ovella. Després d’aquest grup, son els bòvids (Bos taurus) els més

importants en nombre. De nou trobem diferències entre les unitats superiors i les inferiors pel que fa a la importància d’aquestos animals (Gràfic 3). Si bé és relativament important dins d’aquesta unitat, no ho és tant com a les unitats inferiors, on resta importància i fins i tot supera al grup Ovis/Capra. En menor quantitat trobem restes de porc. Un fet significatiu en aquesta unitat és la recuperació d’una quantitat relativament important de restes de conill (Oryctolagus cuniculus). A més de l’interès que poden tenir en elles mateix, doncs son l’agrupació de restes de conill més gran de les unitats ací estudiades, son molt interessants per les marques antròpiques que presenten i que ens mostren un consum, més que siga de caire esporàdic, d’aquest mamífer. Aquestes restes són mossos provocats pels humans en el procés de consum, amb intenció de menjar les parts cartilaginoses de les articulacions i el periosti i de perforar l’ós per accedir a la medul·la. Trobem rossegats, arrossegaments i puncions com també es poden trobar a les restes mossegades pels carnívors (Pérez Ripoll, 1992), però més lleus i precises, de tal manera que l’ós no es pica ni es rossega tant, sinó que es dirigeixen amb més exactitud, obrint l’ós per a l’extracció de la medul·la (làmines 7, 8, 9). Cal pensar que l’atac d’un gos a ossos tan delicats com els de conill amb la intensitat en la que poden atacar aquestos animals les restes normalment fa desaparèixer aquestos ossos, doncs les restes i resquills de petit grandària son generalment engolides. Així, i malgrat les semblances que puguen tenir amb les marques que provoquen els carnívors, els mossos humans presenten una morfologia pròpia i que a més apareix generalment a ossos de mida reduïda i més febles, com poden ser els de conill, que no els d’animals més grans, amb ossos molt més durs i on els rossegats son causats per

O/CO. ar.C. hir.B. tauS. dom.O. cu.

Gràfic 4. Distribució relativa d'especies identificades

i restes no identificades a la UE 81.

9

carnívors (o bé rosegadors, però amb una morfologia i finalitat totalment diferents (Pérez Ripoll, 1992)). Altre aspecte d’aquesta unitat és l’aparició d’un exemplar quasi sencer d’ovella. Es tracta d’un exemplar de femella adulta la qual, per les seves característiques especial no ha estat inclosa als registres de restes. No presenta cap tipus de marca, ni antròpica ni de carnívor. Açò fa pensar en una deposició dins de la cisterna de l’animal sencer, i per la excel·lent conservació de les restes, és molt probable que el procés de pudrició ja es donara amb l’animal soterrat. Tanmateix manquen les potes posteriors i el crani, així com l’hemimandíbula esquerra. Aquestes restes tampoc no han aparegut a cap unitat estratigràfica contigua. Amb les característiques de conservació ja esmentades d’aquest exemplar resulta difícil explicar la desaparició d’aquestes parts anatòmiques. Tanmateix, sembla clar el fet de que aquell animal va ser dipositat allí sense ser consumit ni patir cap processat, ni tan sols per part dels carnívors. A més, en aquesta unitat apareix molta pols càlcica adherida als ossos, que després de la neteja d’aquestos, ha quedat reduïda als buits i altres llocs de difícil accés, cosa que fa pensar que cobriria bona part dels ossos. L’aspecte general d’aquesta calç fa pensar que no siga tant d’origen natural, precipitada des de la roca on esta excavada la cisterna, ja que en aquest cas s’haguera mostrat en forma de concrecions, com veurem que succeeix, per exemple a la unitat 256, sinó més bé que aquesta calç haja estat dipositada intencionadament amb finalitats sanitàries. Els fets que ens condueixen a dir açò son l’aspecte de la calç (pols blanca i no concrecions calcàries) i el fet de que siga l’únic nivell de tota la cisterna on apareix i també l’únic on apareix un animal que, a priori, sembla

haver estat dipositat sencer, el que suposa tot un procés de pudrició integral i no sols de les poques restes que poden quedar després d’un consum humà seguit per un de carnívors. Una possibilitat és la deposició de l’animal a la cisterna per raons sanitàries, cosa que encara ens sonaria més raons per pensar que, efectivament, la calç es abocada amb finalitats de desinfecció. Abocar animals en forats com cisternes ja obsolets és un fet comú i conegut. A la cisterna púnica del jaciment de Can Corda, a Eivissa, en tenim un bon exemple d’aprofitament de la cisterna per abocar animals morts, probablement d’alguna infecció (Cegarra i Morales Pérez, 2004). De les possibles malalties que podia haver patit aquest animal solament conservem proves d’una aguda malformació al sacre i la pelvis, que pot ser fruit d’una luxació. UE 89

Es tracta d’una unitat amb un alt nombre de restes. En total son 354 les restes identificades, front a 227 no identificades. En aquesta unitat es detecten alguns canvis respecte al que veiem a la 81, encara que no son canvis molt importants. Continua el domini del grup Ovis/Capra i ara sí s’han identificat algunes restes de cabra,

O/CO. ar.C. hir.B. tauS. dom.

Gràfic 5. Distribució relativa de les restes

identificades per espècies a la unitat 89

10

encara que molt minoritàries. L’ovella és molt important, prou més que el Bos taurus. En aquesta unitat no trobem conill, i el porc es converteix en l’espècie menys representada, excepte per la cabra, que com ja hem dit, presenta una quantitat de restes molt reduïda. El fet més interessant per que fa a l’espectre faunístic d’aquesta unitat és l’elevat nombre de restes identificades d’ovella. UE 123

És, amb molta diferència, la unitat amb major nombre de restes recuperades, tant identificades com no identificades (Gràfic 1), i ens ha permès realitzar bona part dels anàlisis emprats en aquest treball. A nivell d’espècies, l’estructura bàsica no és gaire diferent de la de la unitat 89, si bé en aquest cas el domini del grup Ovis/Capra sobre el bou no és tant important (encara que es manté), cedint terreny al porc. És interessant ací també l’aparició de restes de Equus cf. caballus, les úniques identificades al nivells estudiats.

UE 251 La unitat 251 és una petita unitat que subjau a la 123, on trobem poc de material. El nombre de restes identificades en aquesta unitat és de 118, front a 62 restes que no han estat possibles d’identificar. En general, és prou semblant a les unitats anteriors, amb algunes matisacions: ara la cabra cobra importància, i hi ha més restes

identificades d’aquesta que d’ovella; el porc també augmenta la seva presència, superant fins i tot al bou. Tanmateix, i llevat d’aquestos fets, que no manquen d’importància, en línies generals, la representació de les espècies s’assembla a les anteriors. UE 252


Gràfic 8. Distribució relativa de les restes identificades per espècies a la unitat 251


Gràfic 6. Distribució relativa de les restes identificades per espècies a la unitat 252


Gràfic 7. Distribució relativa d'espècies identificades a l'UE 123 de la cisterna Sud

11

Aquesta unitat també presenta poca quantitat de restes, però és molt interessant perquè inicia una tendència que es repetirà a les unitats de la zona inferior de la cisterna: ara el bou serà el taxò que cobra importància, igualant o superant en alguns casos el nombre de restes del grup Ovis/Capra. Açò es veu molt clar al Gràfic 3. UE 253

El que comentàvem per a la unitat 252 es confirma en aquesta. El bou cobra importància per sobre de les restes del grup Ovis/Capra. Si bé la unitat 252, com que presenta un volum de restes limitat pot donar lloc al dubte, aquesta unitat, amb una representativitat més considerable, confirma aquesta tendència. Tampoc no convé perdre de vista al porc, que també per una certa importància comparat amb allò que veiem per exemple a la unitat 123. UE 256 Aquesta unitat presenta també poques restes, encara que manté la tendència apuntada per a les unitats “antigues” de la cisterna. El bou és important, si més no, tant com els animals del grup Ovis/Capra. En aquesta unitat s’ha

recuperat una resta de gos, però de la que no es pot dir molt més. En aquesta unitat les restes apareixen amb moltes concrecions calcàries, fet que dificulta tant la identificació taxonòmica, com, sobre tot, la tafonòmica de les restes.

UE 220 (Hipogeu nord) Aquesta unitat resulta molt interessant per comparar-la amb les unitats de la cisterna sud i la seva dinàmica. Cronològicament coincideix amb les unitats de la part superior de la cisterna, on s’han recuperat materials del segle II a.C. i també coincideix pel que fa a la distribució relativa de les restes identificades. De nou hi ha un clar domini de les restes del grup Ovis/Capra sobre les de Bos taurus i el porc cobra una certa importància.


Gràfic 11. Distribució relativa de les restes per espècies a la unitat 253

O/CO. ar.C. hir.B. tauS. dom.C. fam

Gràfic 9. Distribució relativa de les restes per espècies a la unitat 256.


Gràfic 10 . Distribució relativa de les restes per espècies a la unitat 220 de l'hipogeu nord

12

Les espècies identificades en el jaciment de Biniparratx Petit El ramat oví i caprí El grup Ovis/Capra En primer lloc anem a mostrar les dades obtingudes per a aquest grup d’animals. A ram dels resultats dels anàlisis fets a les restes d’aquest grup, passarem a analitzar per separat les ovelles i les cabres. D’aquest grup, sense contar les restes que sí han pogut ser determinades com d’una o de l’altre gènere, s’han recuperat en total 3109 restes, que representen un 45,8 % del total de restes identificades a les unitats estratigràfiques estudiades. En aquest grup s’inclouen els elements anatòmics que no han pogut ser adscrits amb certesa a cap dels dos gèneres. Les vèrtebres, exceptuant en alguns casos els atlas i altres en alguns casos puntuals, les costelles, bona part de les restes cranials (exceptuant, òbviament restes com les banyes), fragments de diàfisis i també alguns fragments articulars, principalment en el cas ossos joves que encara no han fusionat les epífisis. Dissortadament, l’estat de les restes pèlviques tampoc no ha permès la seva adscripció a cap dels dos gèneres, encara que, en moltes d’elles hem pogut identificar el sexe de l’animal.

A nivell econòmic, tant les ovelles com les cabres tenen una doble finalitat: bé poden ser emprats com a productors de carn, bé com a productors de “productes secundaris”. En el cas de la producció de carn no hi ha, relacionat directament una diferència marcada pel sexe entre la producció de carn de mascles o femelles, si bé és cert que els animals mascles castrats suposen un “magatzem vivent” de carn gràcies a la seva major capacitat d’engreixament (Pérez Ripoll, 1999). Obviant per ara la producció càrnia derivada dels animals castrats, com diem, la selecció per a la producció càrnia no està, directament vinculada amb el sexe de l’animal (encara que com veurem després sí hi ha una selecció indirecta, orientada a la producció de “productes secundaris”), sinó amb l’edat. En aquest sentit, les teories més tradicionals sempre ham parlat d’un òptim de producció càrnia en torn als tres anys de vida de l’animal. Tanmateix, s’obvia ací el fet de que l’engreixament de l’animal fins a l’obtenció d’aquest màxim en producció de carn també suposa l’augment de les despeses econòmiques (mesurades en temps i treball) necessàries per a aconseguir aquest fi. Es pot dir que el creixement de l’animal obeeix a una equació geomètrica inversa, mentre que l’augment de les despeses és fa en progressió geomètrica. Açò suposa que els primers mesos de vida de l’animal el creixement és molt major per unitat de temps que a partir d’un determinat moment on el creixement, malgrat continuar, és molt menor per unitat de temps. Així, l’òptim per a l’obtenció de carn no cal mesurar-lo solament en la quantitat total de carn que es pot extreure, sinó en la carn que s’extreu confrontada a les despeses que suposa l’engreixament de l’animal. Tenint en compte els dos factors, l’òptim per a l’obtenció càrnia el podem situar en uns 18 mesos aproximadament, moment a

13

partir del qual el creixement és molt més lent (Munson 2000). Per a l’obtenció de llana, solament en el cas de les ovelles, tampoc hi ha una selecció sexual, sinó sobre la qualitat de la llana. En el cas de la llet, necessàriament hi ha una selecció sexual per a la seva obtenció, i és aquesta selecció la que pot marcar de forma indirecta una selecció de mascles per a ser sacrificats a edats molt joves, fins i tot nou-nats, tant pel fet de que son innecessaris per a l’obtenció de llet com per evitar que les cries consumeixquen la llet. Per altra banda, una sèrie d’investigacions etnològiques en poblats d’economia ramadera tradicional de Pèrsia van obtenir informació dels ramaders respecte a la producció de llet i llana. Sembla ser que és entre el quart i el setè anys quan la producció d’aquestos productes comença a declinar (Davis 1987). Basant-nos en aquest marc teòric podem fer dos grups diferents d’edats límit de producció dels diferents productes: una primera, d’animals joves (menors de 18 mesos) sacrificats per a la producció de carn, i una segona, animals fins a 4-7 anys, femelles en el cas de producció de llet, que també son sacrificats en el moment en el que declina la producció de llet o llana, i dels quals també es pot aprofitar la carn. Anem a comparar ara aquestos supòsits teòrics amb les dades obtingudes per als nivells estudiats en el present treball del jaciment de Biniparratxet. En primer lloc ens podem fixar a les fases dentals dels diferents nivells. Aquest sistema de determinació de l’edat es basa en l’observació del desgast en les dents dels animals hipsodonts. Les dents de corona alta d’aquestos animals van desgastant-se progressivament des de que erupcionen. A partir de l’observació

del desgast en animals vius es poden establir les fases de desgast. És molt interessant el treball de Deniz i Payne (1982) al respecte, on s’estableix el mètode Deniz-Payne de fases de desgast dental, emprat ací en la versió que de ell fa Pérez Ripoll (1999). Tanmateix, el desgast dental pot variar i ser més o menys intens depenent de la duresa de les herbes mastegades, l’arena ingerida, etc. Açò suposa que si bé és molt aproximat i indicatiu per a establir l’edat de mort de l’animal, no és del tot exacte, sobre tot en animals més adults i vells on la variació de la velocitat de desgast suposa majors efectes acumulatius (Davis 1987). Tanmateix és molt útil, i més combinat amb l’estat dental no sols de desgast, sinó també d’erupció. El Gràfic 12 mostra la distribució relativa dels diferents elements mandibulars per fases d’edat a cadascuna de les unitats escollides per a realitzar-lo. Hem escollit aquelles que oferien un major nombre de restes mandibular, més fiables que no ofereixen un nombre suficient. De la part superior de la cisterna s’ha realitzat sobre la UE 89, amb un NR de 14 elements. De la part inferior s’han triat la UE 123, molt representativa amb un NR de 77 elements i la UE 253, amb un NR de 14 elements. Per comparar, també s’ha realitzat la de la UE 220 del dipòsit nord, malgrat que el NR és prou reduït (7 elements). Els elements mandibulars de la resta de les unitats estratigràfiques també han estat estudiat, però el seu reduït nombre no ofereix valor representatiu per ell mateix. Tanmateix, és coincident amb la distribució que mostren les unitats representades al gràfic 1, reforçant així les hipòtesis que puguem extraure d’aquest.

14

En primer lloc, observant el gràfic podem separar un primer grup d’edats de sacrifici, comprés entre la fase d’animals nou-nats (fase 0) i les fases IIb-IIIa (final del segon any de vida). Ací és on es concentra la major part d’elements mandibulars sobre els que s’ha calculat l’edat. Aquest grup és, clarament, el grup d’animals sacrificats amb intenció d’obtenir carn. En general, bé a coincidir amb la teoria de Munson (2000) sobre l’optimització en la producció de carn, coincident amb els 18 mesos de vida de l’animal, si bé s’allarga en aquest cas fins a la fi del segon any de vida i els inicis del tercer

(fase IIIa). És interessant observar una cosa pel que fa a la unitat estratigràfica 253 de la cisterna sud. En primer lloc resulta molt interessant l’elevat nombre d’animals nou-nats que apareixen; en segon lloc cal observar també la coincidència de la representació dels animals a les fases Ia, IIa i IIIa. Açò suggereix un fet: els animals sacrificat en aquestes fases ho han estat al mateix moment de l’any, ja que el creixement dels molars és de caràcter anual i es dona al voltant de febrer i març, als inicis de cada primavera dels tres primers anys de vida. El primer molar erupciona uns dos mesos com a màxim

UE 89NR=14

O Ia Ib IIa IIb IIIa IIIb Iva Ivb Ivc Va

UE 123NR=77


UE 253NR=14


UE 220NR=7


Gràfic 12. Distribució relativa de les mandíbules en diferents fases de edat. 0=0-2 mesos; Ia=ca. 2-4 mesos (erupció del 1er molar); Ib= ca. 5-10 mesos; IIa=ca. 10-12 mesos (erupció del segon molar); IIb=ca. 12-24

mesos; IIIa=ca. 24-26 mesos (erupció del 3er molar); IIIb=3er any; IVa=4t any; IVb=5é any; Ivc=6é any; Va=7é any (Pérez Ripoll 1999).

15

després del naixement de l’animal, en eixa mateixa primavera. Tot açò ens fa pensar en situat la formació d’aquest estrat per l’abocament de fems durant una primavera, on coincideixen els animals nascuts més prompte i que ja comencen a entrar en la fase Ia amb els nou-nats i amb els que entren en el 2on i 3er any de vida. Aquesta acotació cronològica tan concreta reforça, així mateix el fet de creació dels estrats de la cisterna com deposicions puntuals de fems. A la unitat estratigràfica 123 la fase IIIb també està molt representada. Son animals morts durant el tercer any de vida. És molt probable que els animals morts en aquestes edats ho siguen també per un aprofitament de la carn, encara que ja han superat en molt de temps l’òptim econòmic per a l’obtenció de carn. És molt probable que d’ells s’extraga, al mateix temps, productes com llet o llana en el cas de les ovelles. Aquest fet és molt més clar en els animals morts a partir de la fase IVa, ja durant el quart any de vida i posteriors. Com ja hem comentat, és durant els anys a partir del quart quan la producció de llet i llana comença a decaure, de manera que poc a poc, segons les necessitats i la qualitat del producte extret, els animals van sacrificant-se, aprofitant-se encara la seva carn. Si comparem el gràfic de desgast dental de cada unitat estratigràfica amb la quantitat de restes d’ovella i de cabra recuperades i identificades a cadascuna d’elles podem trobar també aspectes molt interessants: a la unitat 89 l’espècie predominant en l’ovella (93,7% de restes d’ovella front a un 6,3% de cabra), mentre que a la 123 i la 253 és la cabra (a la 123 l’ovella representa un 40,7% i la cabra un 59,3%; a la 253 l’ovella suposa un 27, 94%, front a un 72,06% de la cabra). La 220 té un nombre similar de restes

identificades d’ovella i cabra. Si establim com a punt de partida una separació i comparem els gràfics de les unitats 123 i 253 front al de la unitat 89, podem trobar una sèrie de diferències: en primer lloc les primeres fases de vida, fins als sis mesos aproximadament, apareixen molt més representades a les unitats 123 i 253 que no a la 89, on els animals sacrificats més joves ja pertanyen tots a la fase IIa, és a dir, ja en els inicis del segon any de vida. En el grup d’edat d’animals més vells trobem diferències entre els tres grups, si bé podem apuntar algunes coses: la unitat 89 i la 253 presenten espècimens morts en els inicis del 7é any de vida (fase Va), encara que, a totes les unitats el grup més representat és el de la fase IV, la IVa a la unitat 89 i la IVb a la 123 i la 253. Analitzant aquestes diferències i tenint present la diferent representació d’ovella i cabra a cada unitat podem fer una sèrie d’apunts: a les unitats on les restes de cabra son importants hi ha molta quantitat d’animals morts en els primers mesos de vida, mentre que a la 89 no hi ha cap. És especialment important la quantitat d’animals sacrificats en aquestos moments inicials a la unitat 253, on les cabres representen més del 72% de les restes identificades. Sembla, doncs que el sacrifici d’animals en els estats inicials de vida és propi de les unitats amb una forta representació de cabres. És molt probable que aquestos sacrificis estiguen orientats a preservar la llet de cabra per a consum humà., de manera que bona part de les restes recuperades ja a edats adultes, a partir del quart any de vida, siguen de femelles productores de llet. A la unitat 89, per la seva banda, la major part dels animals joves son sacrificats ja a partir dels sis mesos, especialment durant el segon any de vida, lo que suposa un major aprofitament dels recursos càrnics, però

16

també un consum de llet per part dels anyells. L’ós que major dimorfisme sexual presenta és la pelvis. Dissortadament és un ós que molt poques voltes es conserva sencer o en un bon estat, ja que és, generalment prou feble, a més de que pateix diversos atacs en el processar carnisser. S’han estudiat les pelvis dels animals del grup Ovis/Capra de la unitat 123, ja que és la que major nombre de restes ens ha ofert, i en cap cas em pogut classificar les restes per espècies, ja que encara que en algunes ens hem pogut acostar, hem preferit obviar aquesta identificació, ja que no era un nombre gaire representatiu i del qual a més no estàvem segurs al 100%. Tanmateix, els resultats de l’estudi son molt cridaners: s’han estudiat un total de 94 restes de pelvis, de les quals, 36 no han pogut ser sexades, la major part fragment massa petits o que no aporten cap informació sexual. De la resta s’han identificat positivament 35 restes de femella, 21 de mascle i 2 de probable mascle castrat. Per a realitzar la classificació s’ha emprat el treball de Boessneck (1980) i el de Hatting (1995). El resultat més cridaner és que totes les pelvis identificades com masculines presentaven la unió de l’acetàbul sense fusionar, mentre que les femenines estaven fusionades, excepte en dos casos. Les de possibles animals castrats també estaven fusionades. Els atlas també han permès realitzar una determinació sexual prou acurada. Lamentablement, adscriure un sol element a un sexe a l’altre si no hi ha diverses restes que puguen permetre una certa comparació, és, si més no, incert. Pel nombre de restes conservades i pel bon estat que presentaven, les recuperades a la unitat estratigràfica 123 han estat les més senzilles de classificar i amb major certesa. Així i tot, solament

s’han classificat aquells atlas sencers o quasi sencers, de forma que bona part d’ells, aquells fragmentats, no pogut ser adscrits no a un gènere ni sexe concret. Per a la classificació dels atles ens hem basat primerament en els tres sobre el gènere i l’espècie descrits per Boessneck (1980) i en l’observació i comparació de les restes amb les disponibles a la col·lecció de referència del laboratori. A partir d’aquestos paràmetre s’han dividit en dos grups sexuals. Una bona diferència és la indicada per Boessneck sobre l’amplària de l’arc ventral de la vèrtebra, on els mascles presenten un arc molt més gros que no les femelles. També a la part ventral hi ha diferències entre els sexes, ja que el mascle presenta un tubercle ventral més gros que la femella. La diferència entre les espècies també la trobem ací: les cabres presenten un menor engrossiment de la tuberositat ventral, que especialment a les femelles adquireix forma quasi de cresta. Les ovelles, per altra banda, presenten un major engrossiment d’aquestos elements. En total s’han identificat 11 atlas de cabra front a 6 d’ovella, en consonància amb el major nombre de restes recuperades del primer animal a l’estrat. Per contra, un total de 20 restes d’atlas fragmentades no han pogut ser classificades amb certesa. Per sexes, tant a les ovelles com a els cabres s’han identificat un major nombre de vèrtebres robustes de mascle. D’ovella s’han identificat 4 de mascle front a 2 de femella, mentre que de cabra s’han identificat 6 de mascle front a 5 de femella. Cal tenir present que l’atlas ja apareix ossificat a edat molt joves, de forma que no permet parlar exactament sobre l’edat de mort de cada sexe, i sobre tot planteja un altre problema, el dels

17

animals castrats. La robustesa de molts dels atles identificats com de mascle fa pensar en la pertinença a animals castrats, que desenvolupen molt més la seva cornamenta i pes cranial, originant que els ossos del coll, especialment les primeres cervicals, també es facen més robustes. La determinació sexual es pot fer també emprant paràmetres mètrics (Davis, 1987). Per a l’ovella i la cabra hem optat per aplicar aquestos paràmetres a ossos fàcilment identificables a nivell d’espècie, en aquest cas els metapodis i les falanges primeres. Aquestos ossos son, al mateix temps, uns dels que major dimorfisme sexual presenten. Davis (2000) aplica el mètode de determinació sexual dels metapodis amb prou d’èxit sobre col·leccions d’ovelles modernes, sent aquest un dels ossos amb majors possibilitats de determinació dels sexes, així com dels castrats. Altuna (1980) també aplica aquest mètode sobre metacarps d’ovelles i cabres. En aquest cas podem comparar el Gràfic 13 i el Gràfic 14, on es mostra la distribució dels metatarsos d’Ovis aries i Capra hircus. Els valors que es comparen son, per una banda, la llargària màxima de l’os a l’eix x, i l’índex de grossor de l’os a l’eix y. Aquest índex es igual a 100 per l’amplària mínima de la diàfisis dividida entre la llargària màxima de l’ós (100x (SD/GL). Per a poder comparar els gràfics s’ha utilitzat un grandària dels eixos similars, que si bé no comencen i acaben el la mateixa xifra, sí mantenen les proporcions. A un gràfic ideal d’aquest tipus trobaríem els mascles representats per punts situats en la zona superior, més grossos, i de llargària normalment major que la de les femelles, encara que poden aparèixer mascles robustos; les femelles presenten ossos més curts per regla general i sobre tot més gràcils, és a dir,

quedarien representades sobre tot al quadrant inferior esquerre; per últim, els castrats posseeixen ossos llargs, més grans normalment que els dels mascles no castrats, però també gràcils (Davis 2000). Aquestos ocuparien la zona inferior dreta del gràfic. Si superposem aquest gràfic ideal amb els que tenim de cabra i ovella, el primer que veiem és una major dispersió de les mesures en el d’ovella que no en el gràfic de les cabres. Les mesures en el d’ovella es reparteixen per tot el gràfic, concentrant-se especialment en la zona central, però amb elements molt robustos al quadrant superior esquerre, així com ossos més petits al quadrant inferior esquerre. Un bon referent per comparar és l’espècimen recuperat quasi sencer a la unitat 81 de la cisterna sud, una femella d’ovella. Cal pensar que tots els elements esquelètic de menor grossos i llargària son, molt probablement femelles, però també veiem com la gran dispersió fa que altres punt siguen molt més robustos (quadrant superior esquerre) i altres més llargs i robustos. Molt probablement els dos metacarps robustos pertanyen a un mascle de mida petita, però robust, mentre que també és possible que algun, sobre tot els més robustos i llargs dels punts situats sobre la femella identificada siguen algun mascle. Per altra banda, els punts que representen els metatarsos de cabra es concentren tots en la zona inferior esquerra del gràfic, sent la dispersió molt menor que al gràfic d’ovella. En aquest cas hi ha un metatars molt més llarg que la resta, i al mateix temps, molt gràcil. És molt probable, per les seves característiques que pertanyi a un mascle castrat. Un fet que convé assenyalar és que aquestos gràfics s’han realitzat sobre les mesures de metatarsos que presenten l’epífisi distal fusionada. Aquesta es fusiona, segons Silver (1980) entre els 20 i 28 mesos en els cas d’aquestos animals. Donat les possibles, encara que no

18

siguen massa important diferències sobre el moment de fusió d’aquesta epífisi entre les ovelles i les cabres, així com les probables diferències entre els animals moderns o actuals i les restes arqueològiques, així com també obviant la diferents velocitat de fusió entre mascles, femelles i castrats (Davis 2000), podem situar el moment de fusió d’aquest ós en el tercer any de vida. Açò el situaria després de la primera gran etapa de sacrificis que reflecteix el Gràfic 12. Tenint present açò, és a dir, que els animals que queden i sobre els que es fan les mesures son els exclosos en aquesta primera matança, sembla que mentre que les cabres son principalment (en el gràfic, totes les restes) femelles, les ovelles presenten restes atribuïbles tant a femelles (la majoria), encara que, molt probablement, també a mascles. Passarem ara a analitzar les dispersions de punts obtingudes per a les mesures de les falanges primeres de les potes posteriors de cabra i ovella. Aquest ós presenta més problemes que els metapodis. La seva descripció a una espècie o altra no suposa massa problemes, però sí la seva divisió en falanges de les potes davanteres o posteriors. Encara que en la major part dels casos la classificació no és gaire complicada, hi ha ossos que resulten més dubtosos, de manera que, encara que fiable, és major la validessa en la classificació dels metapodis. Tanmateix, els elements que estan representats als gràfics no han ofert major problema en la seva classificació. Al Gràfic 15 i Gràfic 16 ens trobem en que la situació no sembla tan clara com ens podia semblar en el cas dels metatarsos. Encara que la dispersió de nou sembla major en el cas de les ovelles, no és tan clara com abans, i també la cabra mostra una certa dispersió de restes. Mentre que al gràfic

de les ovelles sembla més fàcil identificar una possible divisió dels punts, que pot ser indicadora de dos grups formats un principalment per mascles i l’altre per ovelles, a les cabres és més difícil d’identificar, però tanmateix la dispersió no es tan concentrada en la suposada “zona femenina” del gràfic. La diferència obeeix a una dinàmica diferent en les falanges que en el metatarsos. Si veiem com l’epífisis distal dels metatarsos es fusiona durant el tercer any de vida, després del primer moment de sacrifici, l’epífisi proximal de les falanges primeres fusiona, segons Silver (1980) al voltant dels 13-16 mesos, generalitzant més podem dir que durant el segon any de vida. Açò és coincident amb la fase de desgast dental IIb, fase en la que es sacrifiquen un bon nombre d’animals, com reflecteix el Gràfic 12. Aquest fet és confirma si mirem les taules de fusió de l’annex II, on es veu com hi apareixen moltes falanges tant d’ovella com de cabra fusionades poc de temps enrere i on encara és molt visible la línia de sutura. Açò suposa que així com abans no trobem mascles en el cas de les cabres, ara poden aparèixer perfectament, ja que la fusió d’aquesta epífisi es dona tot just en el moment en que aquestos s’estan sacrificant. D’ací que els gràfics no es puguen interpretar en els mateixos termes que els dels metatarsos, ja que son dos moments diferents: el moment de fusió de l’epífisi proximal de les falanges primeres, moment de sacrifici, i el moment en el que l’articulació distal del metatars ja s’ha fusionat, és a dir, animals que van ser exclosos en la matança del primer i segon any de vida. A més, el fet de que moltes de les falanges acaben de fusionar en aquestos moments les seves epífisis suposa que son falanges d’animals joves, que es superposen amb facilitat al les de les femelles en el cas de mascles.

19

A part de mascles i femelles, també ens trobem amb animals castrats, que suposen un problema afegit a l’hora d’identificar, com ja hem comentat, el sexe dels animals. Sobre el aspecte de la castració dels animals ja hem comentat algunes coses. De cabra tenim exemples molt clars d’animals que han sigut castrats. Per una banda, aquells fàcilment detectables mitjançant mètodes osteomètrics, ja que els ossos dels animals castrats son més grans que els dels mascles no castrats, però, al mateix temps, més prims. El fet de que siguen llargs i prim es deu a l’efecte de la castració sobre el desenvolupament de l’esquelet de l’animal. Per una banda, adquireix caràcters femenins, més importants quan abans es produeix la castració (cf. Hatting 1995), i per altra, les epífisis tarden més temps en fusionar-se, cosa que permet un major creixement dels ossos (Davis 2000). Altres ossos que també es desenvolupen son les banyes, entre altres, per l’edat de creixement dels castrats, que solen convertir-se en animals adults i normalment vells. Les raons que provoquen la castració dels animals son variades. Per una

banda, és una forma d’apartar mascles del cicle reproductiu, creant al mateix temps animals amb un pes major que suposen una reserva de carn; en el cas de les ovelles, també s’orienta cap a la producció de llana; per últim, els castrats també poden actuar com a element director o “cap” del ramat. És molt freqüent en els ramats de cabres que el mascle vell porte l’esquellot i es converteixca en l’element de referència del ramat, ja que aquest és a qui segueix la resta del ramat. Passarem ara a valorar per separat les espècies de cabra i ovella en el conjunt de restes recuperades al jaciment.

8

8,5

9

9,5

10

10,5

11

11,5

12

12,5

13

110 112 114 116 118 120 122 124 126 128 130

UE 89

UE 123

UE 256

UE 81 (Femella)

Gràfic 13. Distribució de punts de les mesures del metatars d’Ovis aries de les unitats indicades a la llegenda. La recta x correspon a la longitut màxima dels metacarps (GL en Driesch, 1976), mentre que la recta y reflecteix l’ìndex de grosor de la diàfisis, expresat en la fòrmula 100x(SD/GL) (Driesch, 1976; Altuna, 1980 i Davis, 2000).

20

1010,5

1111,5

1212,5

1313,5

1414,5

15

100 105 110 115 120 125 130 135 140

UE 123

Gràfic 14. Distribució de punts de les mesures del metatars de Capra hircus de la unitat 123, la única on s’han recuperat metatarsos sencers amb l’articulació distal fusionada. L’eix x correspon a la longitut màxima dels metacarps (GL en Driesch, 1976), mentre que l’eix y reflecteix l’ìndex de grosor de la diàfisis, expresat en la fòrmula 100x(SD/GL).

10

10,5

11

11,5

12

12,5

13

31 32 33 34 35 36 37 38 GL

Bp

UE 81

UE 89

UE 123

UE 251

Gràfic 15. Distrubució de punts basada en l’osteometria de la falange primera de les potes posteriors d’ovella. L’eix x indica la llargària màxima; l’eix y, l’amplària màxima de l’articulació proximal.

21

Les ovelles S’han identificat un total de 391 restes d’ovella, que es reparteixen de la següent forma a les diferents unitats estudiades en relació al total de restes d’ovella identificades als nivells estudiats: a les unitats de la cisterna sud representa un 2,27% a la unitat 81, un 14,86 % a la unitat 89, un 70,02% a la unitat 123, un 1% a la 251, un 1,51% a la 252,

4,8% a la 253 i un 2,01 a la 256; a la unitat 220 del dipòsit nord es recupera un 3,53% del total de restes d’ovella.

Si observem l’evolució de la quantitat relativa de restes d’ovella a la seqüència de la cisterna Sud, així com a la unitat 220 de l’hipogeu nord (gràfic 1) no veurem grans diferències en la quantitat relativa de restes d’ovella. Solament la unitat 89 ofereix una quantitat relativa prou més elevada que les altres, coincidint, com veurem amb una quasi total desaparició de la cabra. Al parlar en general del grup Ovis/Capra ja hem descrit una hipòtesis sobre la gestió d’aquestos animals. Sembla que podem trobar ovelles adultes d’ambdós sexes, encara que probablement la major part son femelles. Una possibilitat és la producció de llana, a banda de la carn dels animals. Per a produir aquesta, son vàlids tant mascles com femelles. Al contrari que en les unitats on hi ha cabra, sembla que allà on és dominant l’ovella no hi ha un sacrifici d’animals nou-nats, ni tampoc es detecta una conservació prioritària de les femelles, com sí que succeeix en el cas de la cabra, de manera que es pot dir que la llet d’ovella no era una producció prioritària, i la conservació d’animals adults s’orientaria a la conservació del ramat i a la producció de llana.

0

5

10

15

20

256 253 252 251 123 89 81

CisternaSud

UE 220

Gràfic 17. Evolució del percentatge que representen les restes d’ovella en el total de cada unitat de la cisterna sud i comparació amb la unitat 220 de l’hipogeu nord.

10

10,5

11

11,5

12

12,5

13

31 32 33 34 35 36 37 38 GL

Bp

UE 123

UE 252

UE 253

Gràfic 16. Distribució de punts basada en l’osteometria de la falange primera de les potes posterior de cabra. Ìdem que el Gràfic 15.

22

-L’alçària del ramat Per contra amb allò que veurem en el cas de les cabres, l’alçària en la creu dels animals calculada amb els factors de Teichert (vid. Altuna 1980) no formen grups ben delimitats, sinó que trobem una variació de les talles que va des de els 54 cm. d’alçària dels animals més petits fins els 62 cm. dels més grans. És més que probable que ací etiguen representats tant mascles com femelles. Tanmateix, seria arriscat afirmar aquest punt basant-nos

simplement en la informació que ens pugués aportar aquest gràfic en concret. Ara bé, sumant açò a tots els fets que hem comentat adés, així com comparant la distribució de les alçaries de les ovelles amb la de les cabres, de nou ens trobem amb la possibilitat de que aparega una representació mixta de mascles i femelles. De tota manera, no disposem d’un nombre massa elevat de restes, i la diferència mètrica tampoc no és tan important com per a permetre analitzar aquest punt més enllà del que ham comentat. La cabra S’han recuperat un total de 502 restes de cabra domèstica (Capra hircus) que es reparteixen de la següent manera: no hi ha restes a la unitat 81, 4 restes a la unitat 89 (0,79% del total de restes de cabra recuperades), 405 a la unitat 123 (80,6 %), 9 a la unitat 251 (1,8 %), 16 a la unitat 252 (3,18 %), 49 a la unitat 123 (9,76 %) i 13 a la unitat 220 (2,6 %). Al Gràfic 19 es resumeix l’evolució de les restes de cabra a cada unitat en relació a les altres restes identificades. Si comparem els gràfics per a l’ovella i al cabra (el Gràfic 17 i el Gràfic 19), es veu com la quantitat relativa de restes a cadasquna de les unitats és, en certa

02468

1012141618

256 253 252 251 123 89 81

CisternaSudUE 220

Gràfic 19. Evolució del percentatge que representen les restes de cabra en el total de cada unitat de la cisterna sud i comparació amb la unitat 220 de l’hipogeu nord.

Ós GL

(mm.) UE Factor H cm. Metacarp 123,2 81 4,89 60,2 114,47 123 4,89 56,0 112,72 123 4,89 55,1 117,96 123 4,89 57,7 122,73 123 4,89 60,0 118,21 123 4,89 57,8 112,04 123 4,89 54,8 126,02 123 4,89 61,6 120,98 123 4,89 59,2 111,71 123 4,89 54,6 120,75 123 4,89 59,0 123,15 123 4,89 60,2 127,48 123 4,89 62,3 123,5 256 4,89 60,4 Astràgal 25,56 123 22,68 58,0 26,2 253 22,68 59,4 27,11 253 22,68 61,5

Taula 3. Alçària de les ovelles obtinguda aplicant el factor Teichert (vid. Altuna 1980).

00,5

11,5

22,5

33,5

44,5

54 55 56 57 58 59 60 61 62 H en cm.

MetacarpAstràgal

Gràfic 18. Distribució de l’alçaria de les ovelles.

23

forma complementaria, i que l’augment relatiu de restes d’una de les espècies sembla que està en relació amb una reducció de les restes recuperades de l’altra. La gestió de la cabra sembla ser diferent a la de l’ovella. Allà on hi ha un nombre de restes de cabra recuperades elevat, hi ha una gran mortaldat d’animals en els primer moments de vida. Aquest fet més la conservació de les femelles que ja hem comentat sembla relacionar-se amb la producció de llet, evitant que els animals nou-nats la consumisquen i conservant les femelles productores.

- La mida dels animals. S’ha calculat L’alçària dels animals emprant el factor d’Schramm (Altuna, 1980) per al metatars i el metacarp. Tanmateix, son mesures orientatives, i sobre tot vàlides per a comparar entre elles, ja que les discussions sobre la

validesa dels diferents factors per a calcular l’alçària dels animals encara continuen. No hi ha moltes mesures calculades per a la cabra, de manera que ens tenim que centrar en les obtingudes per als metapodis que ja han fusionat. Aquestos son els que com ja hem comentat,

00,5

11,5

22,5

33,5

44,5

56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67H en cm.

MetacarpsMetatarsos

Gràfic 20. Distribució de la alçària de les cabres.

GL metacarps UE Factor H 101,54 123 5,75 58,4cm. 102,45 123 5,75 58,9 cm. 101,8 123 5,75 58,5 cm. 99,75 123 5,75 57,4 cm.

Taula 5. Alçària de les cabres calculada amb els metacarps multiplicats pel factor de Schramm

GL metatars UE Factor H 108,28 123 5,34 57,82152 105,17 123 5,34 56,16078 111,89 123 5,34 59,74926 111,38 123 5,34 59,47692 108,66 123 5,34 58,02444 111,12 123 5,34 59,33808 113,18 123 5,34 60,43812 110,77 123 5,34 59,15118 109,73 123 5,34 58,59582 110,04 123 5,34 58,76136 107,36 123 5,34 57,33024 108,65 123 5,34 58,0191 114,37 123 5,34 61,07358 127,31 123 5,34 67,98354

Taula 4. Alçària de les cabres calculada amb els metatarsos multiplicats pel factor de Schramm

24

pertanyen a animals que han sigut salvats del sacrifici dels dos primers anys de vida dels animals, possiblement femelles. Les mides en la creu que obtenim amb l’aplicació d’aquest mètode ens venen a confirmar açò, tal i com es reflecteix al Gràfic 20: la major part de les mesures es situen, conformant una distribució normal entre els 56 i els 61 cm. d’alçària per a les cabres femelles, mentre que a molta distància trobem un exemplar molt més alt, probablement un animal castrat. En aquest cas sí trobem una concentració de les restes entre unes alçades molt concretes, a diferència del que havíem vist per a l’ovella. El bou De Bos taurus s’han recuperat un total de 1745 restes, que es reparteixen entre les unitats estudiades de la següent forma: 28 restes a la unitat 81 (1,6% del total de restes de bou recuperades), 70 a la unitat 89 (4,01%), 1268 a la unitat 123 (72,66 %), 17 a la unitat 251 (0,97 %), 41 a la unitat 252 (2,34 %), 224 a la unitat 253 (12,8 %), 34 a la unitat 256 (2 %) i 63 a la unitat 220 (3,6 %). El primer que cal comentar sobre la quantitat de restes recuperades de Bos

taurus és la variació entre les unitats estratigràfiques. Aquesta diferència és més ressenyable si cap que les que podíem observar entre l’ovella i la cabra, ja que en primer lloc, l’ovella i la cabra –parlant d’aquelles restes que han pogut ser identificades- representen un percentatge molt menor que no els bòvids. Per altra banda, bona part de les restes d’ovella i cabra no han pogut ser identificades i han quedat dins del grup Ovis/Capra. La importància d’aquestes diferències es veu ben reflectida al Gràfic 3, on s’observa que la relativa escassesa de restes identificades d’ovella i cabra permet establir certes diferències entre elles, com les ja comentades al punt corresponent, però el gran canvi que s’observa es dona en

05

1015202530354045

256 253 252 251 123 89 81

CisternaSudUE 220

Gràfic 22. . Evolució del percentatge que representen les restes de Bos taurus en el total de cada unitat de la cisterna sud i comparació amb la unitat 220 de l’hipogeu nord.

0 a 6 6 a 12 12 a 18 18 a 24 24 a 30 30 a 36 36 a 42 42 a 48 48 a 54 més de54

mesos

Gràfic 21. Distribució de les restes mandibulars en intervals d’edat calculats a partir del desgat i creixemnt dental.

25

la diferent evolució de la quantitat relativa de restes recuperades de Bos taurus i del grup Ovis/Capra. És a les unitats inferiors de la cisterna (256, 253 i 252) on la quantitat de restes de bou recuperades alcancen els màxims en relació amb el total de restes recuperades a cada unitat, situant-se entre el 35 i més del 40 %. La ruptura ocorre a partir de la unitat 251, on la relació és d’un 14 %, i encara que a la resta d’unitats de la cisterna, les superiors, és un poc més elevat, es situa al voltant d’un 20 %. Al mateix temps, l’evolució de la importància de les restes del grup Ovis/Capra és inversament proporcional. Aquest fet té una sèrie d’implicacions cronològiques i econòmiques que es recolliran a les conclusions del treball. La selecció d’edats de sacrifici en el cas del Bos taurus marca uns patrons que no son massa diferents d’allò que veiem per a ovelles i cabres. Hi ha un primer moment on es sacrifiquen bona part dels animals, coincident amb el primer i els sis primers mesos del segon any de vida, encara que principalment es dona en animals que ronden els 6 ó 12 mesos. No hi ha un tall abrupte, sinó que en menor nombre es continuen sacrificant animals fins els 36 mesos de vida.

Després trobem un altre punt d’importància, al voltant del final del tercer any i inicis del quart, on de nou es sacrifica un nombre elevat d’animals. En menor mesura, però no inexistents, trobem animals morts que ja es situen prop o més enllà dels 5 anys, i son els més vells que trobem. Aquest perfil de mortalitat sembla indicar, de nou un aprofitament de carn sobre tot en animals molt joves, mentre que altres es deixen créixer per aprofitar els anomenats “productes secundaris”. Aquestos son, en el cas dels bous la llet, la força de treball i fins i tot la pell dels animals. Si observem el Gràfic 23, ens adonarem d’una agrupació de punts que es situa a l’extrem inferior esquerre del gràfic, mentre que una sèrie de punts, que representen falanges més llargues i grosses es disposen en la zona central. Un ós més llarg però gràcil es situa a l’extrem dret del gràfic. Probablement els punts que representen óssos petits i gràcils a l’extrem inferior esquerre del gràfic son femelles, mentre que els que es situen a la zona central poden ser mascles. Possiblement la falange més llarga però gràcil represente a un animal castrat. Tenint present que l’edat de

20

22

24

26

28

30

32

34

45 47 49 51 53 55 57 59 GL

Bp

UE 123

UE 89

Gràfic 23. Dispersió de punt basada en la relació entre la llargaria màxima i l’amplaria màxima de la falange I davantera de Bos taurus.

26

fusió de l’epífisi de la primera falange es situa al voltant dels 18 mesos (Silver, 1980), aquestos ossos serien d’animals que han estat exclosos en la primera etapa de sacrificis. És probable, i també lògic, que principalment es reserven femelles, tant per la reproducció com per la producció de llet, així com alguns mascles i els animals castrats. Les pelvis recuperades i en les quals s’ha pogut identificar el sexe confirmen aquesta hipòtesis. Com ja succeïa amb els animals del grup Ovis/Capra, el conjunt de pelvis més nombrós i millor conservat prové de la unitat 123. En total hi ha 41 restes de pelvis, de les quals s’han identificat 5 masculines i 5 femenines. Totes les pelvis femenines presenten la sutura de l’acetàbul soldada, mentre que de les masculines solament tres. Tenint en compte que segons Silver, açò fusiona al voltant dels 10 mesos, encaixaria perfectament amb la hipòtesis descrita abans. -Alçària del ramat. A la Taula 6 trobem una petita aproximació a les mesures en la creu del ramat boví. L’intens processat al que es sotmeten els ossos de Bos taurus no deixen molts ossos sencer per realitzar aquestos càlculs, així que intentar anar més enllà de la simple comparació d’altures resulta massa

atrevit. En aquest cas ens hem de conformat en saber que l’altura del ramat calculada oscil·la entre el mínim de 94,8 cm. calculat per a femelles i un màxim de 104, 89 cm. calculat per a mascles. Cal pensar que el ramat oscil·laria entre altures semblants, de forma que podem dir que és un ramat de mida reduïda, en alguns casos coincident, encara que en altres es situa per davall d’altres altures calculades per a bòvids de la península en el mateix moment cronològic (Altuna 1980). El porc

En total s’han recuperat 959 restes de Sus domesticus. Per unitats estratigràfiques, s’han recuperat a la

GL Factor F H F Factor M H M Metacarp 166,5 6 99,9 6,25 104,0625 166 6 99,6 6,25 103,75 158 6 94,8 6,25 98,75 159 6 95,4 6,25 99,375 Metatars 189 5,35 101,115 5,55 104,895 187 5,35 100,045 5,55 103,785 181 5,35 96,835 5,55 100,455 188 5,35 100,58 5,55 104,34

Taula 6. Altura del ramat boví calculat sobre metacarps i metatarsos. Davant la incertessa del gènere de cadasqun dels matapodis, s’han aplicat tant el factor per a animals mascles com el factor per a femelles (Factors de Fock i Matolcsi) (vid. Altuna 1980). Factor F i H F fa referència al factor de càlcul per a les femelles i a l’altura resultant. Factor i H M, per als mascles.

0

5

10

15

20

25

256 253 252 251 123 89 81

CisternaSudUE 220

Gràfic 24. Evolució del percentatge que representen les restes de Sus domesticus en el total de cada unitat de la cisterna sud i comparació amb la unitat 220 de l’hipogeu nord.

27

unitat 81 11 restes (1,15 % del total de restes recuperades), a la unitat 89, 18 restes (1,88 %), a la unitat 123, 774 restes (80,7 %), a la unitat 251, 24 restes (2,5 %), a la unitat 252, 8 restes (0,83 %), a la unitat 253, 72 restes (7,5 %), a la unitat 256, 12 restes (1,25 %) i a la unitat 220 del dipòsit nord, 40 restes (4,17 %). La distribució de les restes per unitats estratigràfiques, tal com reflecteixen el Gràfic 3 i el Gràfic 24, és prou irregular, aconseguint una representació màxima de més d’un 20% de restes identificades a la unitat 251, mentre que a la 89 cau fins al 5 %. En el cas de la unitat 251 fins i tot supera el NR recuperades de Bos taurus, mentre que a la 89, tret de la cabra, és el taxó menys representat. El Gràfic 25 presenta la quantitat relativa de restes mandibulars dividides en grups d’edat de (AMOROSI). També en aquest cas veiem una gran representació dels grups d’edat juvenil, especialment destacable d’important nombre de restes d’animals del Grup 1 sacrificats. Tanmateix, també trobem una gran quantitat d’animals morts entre el grup 2 fins la transició al grup 4, així com animals ja majors del grup 5. La identificació sexual al porc ha sigut més complexa que no als animals anteriors,

ja que no hi ha criteris osteomètric tan relativament ben definits per a aquest animal. Tanmateix presenten un gran dimorfisme sexual al caní, tant mandibular com maxil·lar (làmina 3). Mentre que els mascles presenten dents de arrel oberta, i per tant de creixement continuat, les femelles tanquen l’arrel, limitant el creixement d’aquestes dents i

variant la seva morfologia (Schmid 1972). Amb aquest sistema hem pogut sexar 15 mandíbules, de les qual les identificades com de truges superen el 80% en el cas de mandíbules a partir del grup 3. Les mandíbules joves son més difícil de sexar, però la minoria de mascles en edats adultes fa pensar en un sacrifici d’aquestos a edat juvenils. Així ho confirma un bon grup de canins que pertanyen a animals juvenils mascles. Per altra banda, l’alçaria del ramat calculada a la Taula 7, encara que solament per a dos animals, ens pot

G00 G0 G0-1 G1 G1-2 G2 G2-3 G3 G3-4 G4 G4-5 G5

Gràfic 25. Distribució de les restes mandibulars de porc en intervals d’edat calculats a partir del

desgat i creixemnt dental. S’han utilitzat els grups de Bull i Payne (1982) readaptats. 00: Fetals; 0: fetals; 1: 7-11 mesos; 2: 19-23 mesos; 3: 31-35 mesos; 4 i 5: major de 35 mesos. (vid. Amorosi

1989)

GL Factor H Metatars 76,18 8,84 67,34312 Astragal 39,35 17,9 70,4365

Taula 7. Altura de dos porc de ramat calculada a partir d’un metatars i un astràgal aplicant el factor de Teichert (vid. Altuna 1980).

28

donar una idea del grandària dels animals del ramat. Els patrons d’edat de mort i sexe que hem vist s’ajuntarien a un aprofitament de la carn dels animals joves, principalment mascles, mentre que les femelles sobre tot es reservarien com a elements reproductors i serien sacrificades ja amb un pes corporal més que considerable. El cavall Les restes recuperades d’èquid son molt escasses. Solament s’han recuperat a la unitat 123. En total s’han recuperat 45 restes, les quals pertanyen a 2 individus: un d’edat més avançada, amb les epífisis dels ossos llargs recuperats (principalment els metapodis i també les falanges) fusionades, i un altre nou-nat o inclòs fetal, que presenta els ossos recuperats encara en procés d’ossificació. Les restes de l’èquid de major edat han estat mesurades per poder-les comparar amb altres publicades, i així acostar-nos a l’espècie, ja que bé podrien pertànyer a un cavall (Equus caballus) o bé a un ase (Equus asinus). Les mesures s’ofereixen a la Taula 8 i al capítol dedicat a l’osteometria. S’han comparat amb les mesurades de cavall i ase per

Altuna (1980) i, en el cas dels metacarps les mostrades a la figura I.12 de Davis (1987). En tots els casos, el nostre espècimen es troba més a prop dels cavalls identificats pels autors que no dels ases.

Tanmateix, i això ho mostra molt bé la comparació amb el treball de Davis (1987), les mesures del nostre espècimen es situen entre les mínimes per a cavalls, que suposen un nombre prou elevat d’elements mesurats; però al mateix temps es superposen les màximes de l’ase, en aquest cas molt més escasses. És molt probable, llavors, que es tracte d’un cavall petit més que d’un ase gran, però, tanmateix, cal ser cautelós. Un aspecte destacable és que l’èquid estudiat ha sigut consumit. Així ho demostren les marques de tall trobades tant als metapodis com als carps (fig. 11; làmina 6). El conill El conill apareix de forma esporàdica, amb un nombre de restes total molt reduït. Representa un 0,45 % del total de restes identificades. Per unitats, s’han identificat a la unitat 81 19 restes (un 14, 61 del total de restes identificades de la unitat), a la unitat 123, 1 resta (0,02 %), a la unitat 252, 3 restes (2,56%) i a la unitat 220, 8 restes (2,71 %). És difícil aproximar-nos a la qüestió sobre si aquest conill era criat a casa o bé era salvatge i es caçava. L’escàs nombre de restes aparegudes inclines més la nostra opinió cap a la segona opció, convertint-se en un animal silvestres, capturat esporàdicament. El que resulta interessant dels ossos de conill (en especial els de la unitat 81) son les marques de mossos antròpic que presenten (làmines 7, 8, 9). Aquest aspecte serà tractat al punt de l’estudi tafonòmic.

GL Factor H Metatars 241 5,33 128,453 Metacarp 202 6,41 129,482

Taula 8. Altura calculada a partir de la llargària màxima dels metapodis de l’èquid identificat aplicant el factor de Kiesewalter.

29

El gos Únicament s’ha identificat amb seguretat una resta de gos. Es tracta d’un fragment de maxil·lar que conserva el queixal carnisser (M1). És interessant anotar dos coses: sí hi ha en aquestos moments una convivència amb els gossos, però tanmateix solament hem trobat una resta. Açò pot indicar que aquest animal no ha sigut consumit en el poblat, o al menys així ho semblen indicar els nivells estudiats. Estudi tafonòmic i funcional de les marques antròpiques En primer lloc podem fer alguns apunts generals sobre l’afectació dels ossos pel processat carnisser: -Hi ha un processament intens dels animals -Els animals s’esquarteren principalment amb l’ús d’eines esmolades i contundents com destrals. -Els ossos on trobem fractures son en la major part dels casos clarament processats amb l’objectiu d’esquarterar l’animal i no tant per un aprofitament de la medul·la. No s’ha detectat un processat sistemàtic dels ossos l’objectiu concret d’aprofitar aquesta, si bé, i sobre tot en les parts més esponjoses dels ossos llargs de Bos taurus s’observa la partició de l’ós en diferents trossos (pe a la part distal de l’húmer, lo que formaria el “colze”, fig. 4, làmina 4). Una volta comentats aquestos punts, podem passar a un comentari al detall de les pautes de processat a diferents elements anatòmics. El crani es tracta si més no de la mateixa manera a tots els animals. Per una banda pateix la partició longitudinal de la volta cranial, així com també,

especialment en el porc i el bou, una divisió transversal i perpendicular a l’anterior a l’altura de les òrbites ocular (fig. 3, làmina 3). En el cas dels animals amb banyes, en la major part dels casos aquestes es seccionen prop de la base. Açò és dona de forma especial entre les cabres, si bé no entenem exactament la funcionalitat d’aquest processat (fig. 1 i 2). Hi ha diverses possibilitats, per una banda, la secció de les banyes pot fer més fàcil el processat de la resta del crani, encara que no és una explicació molt satisfactòria. Pérez Ripoll (comunicació oral) comenta que hi ha exemples de pobles que tallen les banyes per a facilitat el transport de l’animal mort. Altra possibilitat és que les banyes es seccionen per a obtenir la part externa de la banya, que podria ser emprada de moltes formes. L’etnologia ha demostrat repetidament que aquestos elements son emprat per tot arreu com a recipients. A la mandíbula també trobem incisions i seccionaments a la part del còndil mandibular i l’articulació, fetes amb intenció de separar-la de la resta del crani. També en troben situades a la part inferior de la part davantera de la mandíbula, així com altre que parteixen la mandíbula en les dos hemimandíbules. La utilitat d’aquest pot ser l'aprofitament de la llengua, però també, sobre tot en el cas de certes incisions, l’aprofitament de la pell de l’animal. Açò es dona en alguns animals del grup Ovis/Capra, però sobretot al Bos taurus. En relació amb aquestes marques, també en restes de bou trobem marques a la part dorsal de les falanges primeres (fig. 17), que més que en la seva desarticulació, poden estar relacionades amb tall per llevar la pell el més íntegra possible a l’animal. Les vèrtebres també es processen intensament. Per una banda, a moltes d’elles trobem incisions, en el cas de

30

l’atlas, relacionades amb la separació del cap. (En aquest sentit, també trobem moltes marques en els còndils occipitals, que moltes voltes apareixen seccionats). A vegades, per separar el cap es seccionen d’un cop bé l’atlas, bé l’axis. La resta de les vèrtebres pateixen un tractament semblant: algunes cervicals, toràciques i lumbars es seccionen perpendicularment a l’eix de la columna vertebral per separar diferents unitats de consum (coll, esquena superior i inferior i llom), mentre que la gran majoria apareixen partides per la meitat seguint l’eix de la columna, separant aquestes unitats de consum en la part esquerra i la part dreta. Com que hi ha moltísimes vertebres processades, també existeixen moltes variants de marques ocasionades, però si més no totes tenen aquesta funció: la partició d’unitats de consum i la divisió d’aquestes en dos meitats. Les costelles també son processades, encara que per la dificultat que ofereixen per la seva identificació ha sigut impossible estudiar en molts casos els talls i fractures per espècies, tanmateix, no sembla haver molta diferència entre elles: de forma general, podem dir que eles costelles pateixen dos fractures, que les divideixen en tres segments. Cadascun d’aquestos bé a correspondre’s amb una sèrie elements muscular. El segment superior costal, on estaria l’articulació amb les vertebres, té principalment els músculs ilio-ventrals del tòrax i el superior del tòrax. Al segment central trobem els músculs escalens a les primeres costelles i el ventral del tòrax a partir de la quarta i quinta costella. El segment inferior també desenvolupa una forta musculatura a partir d’aquestes costelles, amb la inserció del múscul oblic extern de l’abdomen.

El processat de les extremitats també es prou similar: en primer lloc es separen, per una banda l’articulació proximal (escàpola i pelvis), bé tallant i provocant incisions en les parts articulars de escàpola i la pelvis, bé seccionant la part proximal de l’húmer i el fèmur (cf. les fig. 12 i 13). Per l’altra, es separen també el metapodis, però sense seccionar-se aquestos. El més comú és l’aparició de talls en els podia i a l’articulació proximal dels propis metapodis. Aquestos també solen mostrar talls en la diàfisi, principalment a les zones dorsal i medial (fig. 8 i 15), encara que en molts casos, principalment en el bou, les marques circumden la diàfisi, a vegades partint l’os (fig. 9). En el cas del porc no se n'observen marques als metapodis per regla general. En molts casos s’observa també la separació de les mans i peus mitjançant la fractura del radi (làmina 5, fig. 5 i 6) i la tíbia en la part central-distal de la diàfisi. Aquest extrem és molt comú, i es pot correspondre amb dos fets diferents: bé amb la separació de les mans i peus poc aprofitables, bé com a part de la segona etapa del processat carnisser, on els trossos d’animal esquarterat es subdivideixen per al seu consum. En el cas del porc, i a les matances actuals encara es fa així (observacions personals a Eivissa), el radi i la tíbia es serren per la cara dorsal, i amb on fort cop de mà acaben de fracturar, tallant-se la pell i reservant-se per menjar les anomenades “manetes”. Açò explica l’absència de marques en els metapodis. Una volta llibertats cada un dels membres, i separades les parts distals (mans i peus), el conjunt es torna a dividir, fracturant al nivell del colze i genoll, tant a la part distal de l’húmer i el fèmur com a la proximal del radi i la tíbia. En alguns casos, especialment en el bou sembla clar que el colze i el genoll son separats, i molt probablement

31

aquestes parts esponjoses s’aprofiten per fer brou, com ho sembla reflectir el trossejat observat principalment en la part distals dels húmer, encara que també es dona en els fèmurs (fig. 4, 12 i 14; làmina 4). Un cas concret molt interessant és el dels ossos de conill de la unitat 81. Aquestos presenten una sèrie de marques, incisions, perforacions i arrossegaments relacionats amb mossos, tanmateix, els mossos que pot produir un animal com un gos sobre les restes de conill les fracturarien i partirien molt més, ja que s’apliquen amb més força i de forma més indiscriminada, inclòs molt probablement par de l’ós acabaria engolit. Per contra, aquestes marques son molt precises, perforant l’ós allà on està la medul·la i les parts esponjoses, fracturant-lo en alguns casos longitudinalment. Son clares marques ocasionades per mossos humans, amb una morfologia que es pot definir com semblant a la dels mossos dels gossos, però de menor grandària i molt més precises (làmines 7, 8, 9). Conclusions Després de tot l’estudi realitzat podem realitzar una sèrie de conclusions, que, si més no, també son hipòtesis de partida per a un estudi de l’aprofitament de la fauna a la Menorca talaiòtica.

1. Diferències diacròniques en l’aprofitament dels recursos i la gestió dels ramats. La seqüència estratigràfica de la cisterna sud presenta dos moments, sinó més, diferents: es pot observar molt fàcilment una gran diferència en quant al nombre relatiu de restes de Bos taurus a les diferents unitats. A les unitats del terç inferior (UUEE 256, 253 i 252) la quantitat de

restes de grans bòvids és molt alta, tal i com mostra el gràfic 2. És perfectament comparable a la quantitat de restes recuperades del grup Ovis/Capra, i en algun cas, concretament a la unitat 253, el bou supera al grup Ovis/Capra. Tanmateix, a les unitats superiors aquest patró és totalment diferent: el bou és molt menys important, i fins i tot es veu superat en algun cas pel porc. La repetició d’aquestos dos patrons a totes les unitats, a les inferiors per una banda i a les superiors per l’altra, així com l’existència d’unitats amb un alt índex de representativitat per tenir un nombre de restes en els dos grups fan difícil pensar en una casualitat. Més bé sembla que obeeix a un canvi en els patrons econòmics i de gestió dels ramats. Al mateix temps les restes de cabra també son menors (i fins i tot no apareix), mentre que augmenta lleugerament la quantitat de restes d’ovella. Les restes de bous descendeixen dràsticament front al grup Ovis/Capra on, al mateix temps sembla que l’ovella cobra importància. Aquest canvi entre les unitats ja es reflecteix a l’informe preliminar facilitat per la direcció de l’excavació, on es comenta que a partir de la unitat estratigràfica 253 apareixen materials del segle III a.C. Es possible que la unitat 252 estiga situada en la mateixa cronologia (aquest fet ha de ser, en última instància, confirmat pels materials), de forma que les unitats inferiors, aquelles on el bou és molt important es situarien en el segle III a.C., abans del primer abandonament de la casa, segons l’informe. Després d’aquest tall, ja al segle II a.C. la cisterna s’acaba de colmatar, però es troben les esmentades diferències al registre. És difícil dir si aquest canvi és un canvi econòmic general a tota l’illa o bé es produeix puntualment en aquest poblat, però siga com siga, quan s’ocupa de nou aquesta casa al segle II a.C. ja hi ha importants canvis en la forma de vida i l’economia dels

32

pobladors. El més que probable desús de la casa com a habitat en el segle II a.C. (extrem que ha de ser confirmat per la direcció de l’excavació i l’estudi dels material, encara que s’apunta com a posibilitat a l’informe cedit per la direcció) vindria a confirmar-se per l’aparició de la femella d’ovella de la unitat 81, que sembla haver estat dipositada per possibles raons sanitàries, com apunta el fet de l’aparició de calç en pols en eixe nivell.

2. Forma econòmica ramadera, on es gestionen ramats de cabres, ovelles, vaques i porcs. També es disposa de cavalls i gossos, encara que poc representats en aquestos nivells estudiats. Com a complement esporàdic es practica la cacera d’animals com el conill. L’aparició de conquilles marines ens parla també d’una recollida d’aquestos animals, si bé de forma puntual.

3. El model de gestió i aprofitament del ramat Tot sembla indicar que la carn és la producció més important, i és aprofitada en tots els animals identificats a la seqüència estudiada. Tanmateix també son molt important altres produccions, que condueixen a una gestió concreta dels ramats. En aquest sentit podem dir que les cabres s’orienten clarament cap a la producció de llet, amb un sacrifici de mascles joves i nou-nats, mentre que es reserven les femelles; les ovelles, amb una major presència dels dos sexes en edats adultes és molt probable que

s’orienten cap a la producció de llana, mentre que la seva llet no es aprofitada, al menys no com la de cabra. És probable que també s’aprofite la llet de les vaques, ja que com hem comentat també trobem femelles adultes. L’existència de mascles i possibles elements castrats ens pot fer pensar en la possibilitat d’un aprofitament de la força de treball d’aquestos animals, encara que no hem trobat proves fisiològiques (deformacions i malalties òssies, com ossificacions i processos d’exòstosi) que ens puguen aclarir aquest punt. Els porcs actuen com animals que suposen reserves de carn vivents, i la seva major irregularitat en els percentatges ens pot donar una idea sobre un ús d’aquesta reserva energètica en moments d’escassesa d’altres aliments, a part del sacrifici destinat a evitar que el ramat creixca massa. En els cas dels caballs, les poques restes recuperades evidencien també l’aprofitament de la seva carn.

4. La formació dels dipòsits. Les restes, sobre tot per fets com l’anomenat per a la unitat 253 confirmen la formació de la estratigrafia de la cisterna sud del jaciment per abocaments de fems puntuals, conformats tant per restes orgàniques (restes de menjar, carbons, etc.) com inorgàniques (ceràmiques). Aquesta formació per acumulació en un dipòsit i en lapses de temps concrets ens permet disposar d’una mostra extensa de restes i en un estat de conservació molt bo per regla general.

33

Annexos

I. Nombre de parts anatòmiques En aquestes taules es recullen el nombre de restes recuperades i identificades de cada espècie, dividides per parts anatòmiques i part de l'òs en qüestió. A més, s’indiquen les marques que l’ós té, tant d’origen antròpic com causada per animals. Abreviatures emprades: NR: Nombre de restes Tall: marques de tall o incisions antròpiques fetes amb eines esmolades Fr: Fractures antròpiques. Solament aquelles que no s’han pogut identificar com tall-secció. T-Secc: Talls que seccionen l’os, provocant marques molt característiques. És la forma més emprada de partir els ossos. Ras: raspats d’origen antròpic que en alguns casos es poden produir sobre els ossos. Foc: marques provocades pel foc sobre els ossos. Mos: mossos de cànids Fr-mos: fractures provocades per mossos de cànids

BP BP

UE 81 NR Tall Fr T-Secc Ras Foc Mos Fr-mos UE 81 NR Tall Fr T-Secc Ras Foc Mos Fr-mosBanya Banya

Crani 2 1 Crani 5Maxiliar Maxiliar 2

Mandíbula 1 Mandíbula

Dents Dents 6Hioides Hioides 9

Vértebres 1 Vértebres 12Sternum Sternum

Costelles Costelles 2Escàpula Escàpula 4 1

húmer senc. húmer senc. 2px. px.

fg. Px. fg. Px.

di. di.

fg. Di. fg. Di. 1 1dt. dt. 1

fg. Dt. 1 1 fg. Dt.

Radio senc. Radio senc. 2px. px.

fg.px fg.px

di. di.

fg.di. fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.

Ulna Ulna

Carps Carps 2Metacarp senc.

1Metacarp senc.

1px. px.

fg.px. fg.px.

di. di.

fg.di. fg.di.

dt. dt.

fg.dt. 1 1 fg.dt.

Pelvis Pelvis 1Fémur senc. Fémur senc. 2

px. px.

fg.px. fg.px.

di. di.

fg.di. fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt. 1Tibia senc. Tibia senc. 2

px. px. 1 1fg.px. fg.px.

di. di.

fg.di. fg.di. 2 1dt. dt.

fg.dt. fg.dt.

Ròtula Ròtula

Fíbula Fíbula

Astràgal Astràgal

Calcàni Calcàni

Centrotarsal Centrotarsal

Os malleolar Os malleolar

Altres tarsos Altres tarsos

Metatars senc. Metatars senc.3 1

px. 1 1 px.

fg.px. fg.px. 1 1di. di.

fg.di. fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.

Frg. Mtapodis Frg. Mtapodis

Falange I senc.1

Falange I senc.

px./fg.px. px./fg.px.

dt./fg.dt dt./fg.dt

fg. Sagital fg. Sagital

fg. Lateral fg. Lateral

Falage II senc. Falage II senc.1


fg.long. fg.long.


dt./fg.dt dt./fg.dt

Falange III Falange III

Sesamoides Sesamoides

TOTAL 9 1 0 3 0 0 0 0 TOTAL 63 1 0 3 0 0 2 0

NR Tall Fr T-Secc Ras Foc Mos Fr-mos NR Tall Fr T-Secc Ras Foc Mos Fr-mos% 100,00 11,11 0,00 33,33 0,00 0,00 0,00 0,00 % 1,59 0,00 4,76 0,00 0,00 3,17 0,00

Ovis aries Ovis/Capra

BP BP Oryctolagus cuniculus

UE 81 NR Tall Fr T-Secc Ras Foc Mos Fr-mos Ros UE 81 NR Banya Banya

Crani 1 Crani 2Maxiliar Maxiliar 1

Mandíbula 1 Mandíbula 1Dents 2 Dents

Hioides Hioides

Vértebres 3 1 Vértebres 3Sternum Sternum

Costelles 2 Costelles

Escàpula Escàpula

húmer senc. húmer senc.

px. px.

fg. Px. 1 1 1 fg. Px.

di. 1 1 di.

fg. Di. 2 1 fg. Di.

dt. dt. 1fg. Dt. 4 4 fg. Dt.

Radio senc. Radio senc.

px. px.

fg.px fg.px

di. di.

fg.di. 1 1 fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.

Ulna Ulna

Carps 1 Carps

Metacarp senc. Metacarp senc.

px. px.

fg.px. fg.px.

di. di.

fg.di. fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.

Pelvis 2 2 Pelvis

Fémur senc. Fémur senc.

px. px. 2fg.px. fg.px.

di. di.

fg.di. 1 fg.di. 1dt. dt.

fg.dt. fg.dt.

Tibia senc. Tibia senc. 3px. px.

fg.px. fg.px.

di. 1 1 1 di.

fg.di. 2 1 fg.di.

dt. dt. 4fg.dt. fg.dt.

Ròtula Ròtula

Fíbula Fíbula

Astràgal 1 1 Astràgal

Calcàni 1 Calcàni




Metatars senc. Metatars senc.1

px. px.

fg.px. fg.px.

di. di.

fg.di. fg.di.

dt. 1 dt.

fg.dt. fg.dt.


Falange I senc. Falange I senc.


dt./fg.dt dt./fg.dt



Falage II senc. Falage II senc.


fg.long. fg.long.


dt./fg.dt dt./fg.dt



TOTAL 28 0 0 12 0 0 0 3 1 TOTAL 19

NR Tall Fr T-Secc Ras Foc Mos Fr-mos Fr-rec% 100,00 0,00 0,00 42,86 0,00 0,00 0,00 10,71 3,57

Bos taurus

BP BP


Crani Crani 7 2Maxiliar Maxiliar

Mandíbula Mandíbula

Dents Dents

Hioides Hioides

Vértebres Vértebres

Sternum Sternum

Costelles Costelles

Escàpula Escàpula 3 1 2húmer senc. húmer senc.

px. px.

fg. Px. fg. Px.

di. di.

fg. Di. fg. Di.

dt. 1 1 1 dt. 4 3 3fg. Dt. fg. Dt.

Radio senc. Radio senc. 1 1px. px. 2 1

fg.px fg.px

di. di.

fg.di. fg.di.

dt. dt. 2 1fg.dt. fg.dt.

Ulna Ulna 4 1Carps Carps

Metacarp senc. Metacarp senc.4 3

px. px.

fg.px. fg.px.

di. di.

fg.di. fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.

Pelvis Pelvis


px. px.

fg.px. fg.px.

di. di.

fg.di. fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.

Tibia senc. Tibia senc.


di. di.

fg.di. fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.

Ròtula Ròtula

Fíbula Fíbula

Astràgal Astràgal 1 1Calcàni Calcàni 4




Metatars senc. Metatars senc.6 3 1


di. 1 di.

fg.di. fg.di.



Falange I senc.2

Falange I senc.11


dt./fg.dt dt./fg.dt 1fg. Sagital fg. Sagital


Falage II senc. Falage II senc.5


fg.long. fg.long.


dt./fg.dt dt./fg.dt

Falange III Falange III 1Sesamoides Sesamoides

TOTAL 4 1 0 0 0 0 1 0 TOTAL 59 13 1 12 0 0 0 0

NR Tall Fr T-Secc Ras Foc Mos Fr-mos NR Tall Fr T-Secc Ras Foc Mos Fr-mos% 100,00 25,00 0,00 0,00 0,00 0,00 25,00 0,00 % 100,00 22,03 1,69 20,34 0,00 0,00 0,00 0,00

Capra hircus Ovis aries

BP BP

UE 89 NR Tall Fr T-Secc Ras Foc Mos Fr-mos UE 89 NR Tall Fr T-Secc Ras Foc Mos Fr-mosBanya 2 Banya

Crani 9 Crani 1 1Maxiliar 7 4 Maxiliar 1

Mandíbula 30 3 5 2 Mandíbula

Dents 36 Dents 3Hioides 1 1 Hioides

Vértebres 15 3 1 Vértebres 3 2Sternum Sternum

Costelles 15 9 Costelles

Escàpula 6 4 Escàpula 2 2húmer senc. húmer senc.

px. 1 1 1 px.

fg. Px. fg. Px.

di. di.

fg. Di. 11 1 7 fg. Di. 2 2dt. 3 1 1 dt.

fg. Dt. fg. Dt.

Radio senc. 1 1 1 Radio senc.

px. 1 1 px.

fg.px fg.px

di. 1 1 1 di.

fg.di. 3 1 2 fg.di. 1 1dt. 1 1 dt.

fg.dt. fg.dt.

Ulna 4 1 1 Ulna

Carps Carps


px. px.

fg.px. 1 1 1 fg.px.

di. 1 1 di.

fg.di. fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.

Pelvis 16 1 10 5 Pelvis 1 1 1Fémur senc. Fémur senc.

px. 2 1 1 px.

fg.px. 2 2 fg.px.

di. 2 1 di.

fg.di. 8 1 2 4 fg.di. 1 1dt. 2 1 1 1 dt.

fg.dt. fg.dt.


px. 3 2 px.

fg.px. fg.px.

di. 7 4 2 di.

fg.di. 7 fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.

Ròtula 2 Ròtula 1Fíbula Fíbula

Astràgal 1 Astràgal

Calcàni 2 2 Calcàni




Metatars senc. Metatars senc.

px. px.

fg.px. fg.px.

di. di.

fg.di. fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.


Falange I senc. Falange I senc.2 1


dt./fg.dt dt./fg.dt





fg.long. fg.long.


dt./fg.dt dt./fg.dt



TOTAL 203 13 4 54 0 0 9 19 TOTAL 18 0 0 4 0 1 1 6

NR Tall Fr T-Secc Ras Foc Mos Fr-mos NR Tall Fr T-Secc Ras Foc Mos Fr-mos% 6,40 1,97 26,60 0,00 0,00 4,43 9,36 % 100,00 0,00 0,00 22,22 0,00 5,56 5,56 33,33

Ovis/Capra Sus domesticus

BP

UE 89 NR Tall Fr T-Secc Ras Foc Mos Fr-mosBanya

Crani 2Maxiliar 1

Mandíbula 1Dents 6

Hioides

Vértebres 23 1 6Sternum

Costelles 3Escàpula 7 2 3

húmer senc.

px.

fg. Px. 2di.

fg. Di. 1 1 1dt. 1 1

fg. Dt. 2 2 1Radio senc.

px. 1 1fg.px 2 2

di.

fg.di. 2 1 1dt.

fg.dt. 2 1Ulna 2 1

Carps 1Metacarp senc.

px.

fg.px.

di.

fg.di. 1dt. 2

fg.dt.

Pelvis 2 1 1Fémur senc.

px.

fg.px.

di.

fg.di. 1 1dt.

fg.dt.

Tibia senc.

px.

fg.px.

di.

fg.di. 1 1dt.

fg.dt.

Ròtula

Fíbula

Astràgal

Calcàni

Centrotarsal

Os malleolar

Altres tarsos

Metatars senc.

px.

fg.px.

di.

fg.di. 1 1dt.

fg.dt.

Frg. Mtapodis

Falange I senc.1 1 1

px./fg.px. 1 1dt./fg.dt 1 1

fg. Sagital

fg. Lateral

Falage II senc.

px./fg.px.

fg.long.

fg. Sagital

dt./fg.dt

Falange III

Sesamoides

TOTAL 70 7 0 20 0 0 6 1

NR Tall Fr T-Secc Ras Foc Mos Fr-mos% 100,00 10,00 0,00 28,57 0,00 0,00 8,57 1,43

Bos taurus

BP BP

UE 123 NR Tall Fr T-Secc Ras Foc Mos Fr-mos UE 123 NR Tall Fr T-Secc Ras Foc Mos Fr-mosBanya 57 10 24 7 Banya 15 1 3 4Crani Crani

Maxiliar Maxiliar


Dents Dents

Hioides Hioides

Vértebres 11 9 Vértebres 7 4 2Sternum Sternum

Costelles Costelles

Escàpula 16 6 3 Escàpula 10 1 8húmer senc. 1 1 húmer senc.

px. 1 1 px. 2 1 2fg. Px. fg. Px. 1

di. di.

fg. Di. fg. Di.

dt. 38 21 21 5 dt. 17 8 10 1 3fg. Dt. fg. Dt. 1

Radio senc. 5 3 1 Radio senc. 1 1px. 14 12 3 5 px. 11 7 3 3

fg.px fg.px 2 1di. 1 1 1 di.

fg.di. fg.di.

dt. 2 dt. 3fg.dt. fg.dt.

Ulna 21 9 2 9 Ulna 9 4Carps Carps

Metacarp senc.1 1

Metacarp senc.2 1

px. 1 1 px.

fg.px. fg.px.

di. di. 1 1fg.di. fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt. 1Pelvis Pelvis


px. px. 5 1 4fg.px. 1 fg.px.

di. di.

fg.di. fg.di.

dt. 6 4 4 dt. 4 1 2 2 1fg.dt. 1 1 fg.dt.


px. 6 6 px. 5 2 3fg.px. fg.px.

di. di.

fg.di. fg.di.

dt. 14 7 7 1 2 dt. 24 6 9 3fg.dt. fg.dt.

Ròtula Ròtula

Fíbula Fíbula

Astràgal 18 10 Astràgal 19 8 2Calcàni 22 1 1 Calcàni 16 1 2




Metatars senc.3 1 2

Metatars senc.1 1

px. px. 2 2 2fg.px. fg.px. 1 1

di. di. 1 1 1fg.di. fg.di.



Falange I senc.86 3 2 4

Falange I senc.63


dt./fg.dt 1 dt./fg.dt 2fg. Sagital fg. Sagital


Falage II senc.50

Falage II senc.27


fg.long. fg.long.


dt./fg.dt dt./fg.dt

Falange III 28 Falange III 24Sesamoides Sesamoides

TOTAL 405 99 0 72 0 3 37 1 TOTAL 278 50 24 12 0 3 26 9



BP BP

UE 123 NR Tall Fr T-Secc Ras Foc Mos Fr-mos UE 123 NR Tall Fr T-Secc Ras Foc Mos Fr-mos RosBanya 13 10 Banya

Crani 139 Crani 76 14 15 4Maxiliar 67 Maxiliar 40

Mandíbula 309 Mandíbula 55Dents 639 Dents 128

Hioides 3 Hioides

Vértebres 310 26 85 1 10 Vértebres 95 4 33 14Sternum Sternum

Costelles 121 5 56 5 8 Costelles 32 18 6Escàpula 83 2 26 24 Escàpula 14 3 4 3

húmer senc. 2 húmer senc. 1px. 1 1 1 1 px. 2 2 2

fg. Px. 7 1 1 fg. Px. 3 1di. 11 1 4 di. 2 2 1 1

fg. Di. 6 2 1 fg. Di.

dt. 22 1 3 dt. 13 12 12 1fg. Dt. 17 2 3 fg. Dt. 2 1

Radio senc. 7 1 3 Radio senc. 2 1px. px. 7 4 1 1

fg.px 6 1 1 3 fg.px 2 2 2di. 17 1 13 di. 4 2

fg.di. 16 5 fg.di.

dt. 9 2 2 dt. 5 1 3 1fg.dt. 2 fg.dt.

Ulna 30 4 1 2 Ulna 12 6 3Carps 46 4 Carps 7

Metacarp senc.2

Metacarp senc.24 1 1

px. 11 8 px. 5fg.px. 10 1 4 fg.px.

di. 8 4 3 di. 1fg.di. 7 1 2 3 fg.di.

dt. 7 1 2 3 dt.

fg.dt. 2 2 fg.dt.

Pelvis 94 12 30 34 Pelvis 26 6 9 12Fémur senc. 4 1 q Fémur senc.

px. 15 6 11 px. 1 1fg.px. 4 1 fg.px. 1

di. 16 3 6 1 8 di. 7 2 5 4fg.di. 11 3 4 fg.di. 1 1 1

dt. 10 5 6 3 dt. 4 1 2 1fg.dt. 4 1 fg.dt. 3 1 1 2

Tibia senc. 2 Tibia senc. 1px. 4 1 1 px. 5 1 4

fg.px. 2 1 fg.px. 4 3di. 62 3 38 1 31 di. 3 3

fg.di. 11 6 1 2 fg.di. 3 2 1dt. 11 1 dt. 6 1 5

fg.dt. 3 1 fg.dt. 1Ròtula Ròtula

Fíbula Fíbula

Astràgal 13 1 1 1 3 Astràgal 13 8 1Calcàni 13 1 Calcàni 16 6 6

Centrotarsal 40 9 1 Centrotarsal 15 1 1Os malleolar 2 Os malleolar

Altres tarsos 5 Altres tarsos 2Metatars senc.

8 3 1Metatars senc.

15px. 5 2 1 3 px. 8 1

fg.px. 17 1 1 4 fg.px.

di. 12 5 2 9 di.

fg.di. 4 1 fg.di. 1dt. 7 3 2 dt.

fg.dt. 2 1 1 fg.dt.

Frg. Mtapodis 6 Frg. Mtapodis 34Falange I senc.

16 4Falange I senc.

34 1px./fg.px. 4 px./fg.px.

dt./fg.dt 2 dt./fg.dt



Falage II senc.5

Falage II senc.18 1 1


fg.long. fg.long.


dt./fg.dt 1 dt./fg.dt

Falange III 5 Falange III 20 1 Sesamoides Sesamoides

TOTAL 2350 110 19 273 0 10 174 54 TOTAL 774 78 5 127 0 8 59 1 1

NR Tall Fr T-Secc Ras Foc Mos Fr-mos NR Tall Fr T-Secc Ras Foc Mos Fr-mos Ros% 4,68 0,81 11,62 0,00 0,43 7,40 2,30 % 100,00 10,08 0,65 16,41 0,00 1,03 7,62 0,13 0,13


BP

UE 123 NR Tall Fr T-Secc Ras Foc Mos Fr-mos RosBanya 7 2Crani 78 7 8 1 2

Maxiliar 15Mandíbula 98 6 6

Dents 174Hioides 3 1

Vértebres 176 12 117 16Sternum 1

Costelles 40 3 12 3Escàpula 27 5 21 4 1

húmer senc.

px.

fg. Px. 6 1 6di. 2 1 2 1

fg. Di. 9 2 5 2dt. 10 4 10

fg. Dt. 15 3 14 1 2Radio senc. 3 2

px. 7 5 7fg.px 5 1 4

di.

fg.di. 3 1 3 1dt. 6 5

fg.dt. 5 5Ulna 38 12

Carps 75 8 2Metacarp senc.

18 15 2 4px. 4 3 1

fg.px. 1 1 1di. 1

fg.di. 1dt. 1 1 1

fg.dt. 1Pelvis 44 20 29 4

Fémur senc.

px. 2 1 1fg.px. 8 6 5 1

di. 7 2 4fg.di. 4 4 1

dt. 1 1 1fg.dt. 10 6 3

Tibia senc.

px. 2 1fg.px. 5 1

di. 6 3 6fg.di. 21 5 18

dt. 14 11fg.dt. 12 2 5 1

Ròtula

Fíbula

Astràgal 31 18 4 5 1Calcàni 22 8 3

Centrotarsal 14 11Os malleolar 12 1Altres tarsos 8

Metatars senc.12 12 2 1 1

px. 1 1 1fg.px. 1

di. 3 1 1fg.di. 1 1

dt. 1 1fg.dt. 3 1

Frg. Mtapodis Falange I senc.

63 3 2 3 1px./fg.px.

dt./fg.dt

fg. Sagital

fg. Lateral

Falage II senc.69 1 6

px./fg.px.

fg.long.

fg. Sagital

dt./fg.dt

Falange III 61 1 2 4 7 1Sesamoides

TOTAL 1268 178 0 342 0 7 65 14 7

NR Tall Fr T-Secc Ras Foc Mos Fr-mos Ros% 100,00 14,04 0,00 26,97 0,00 0,55 5,13 1,10 0,55

Bos taurus

BP BP

UE 123 NR Tall UE 123 NR TallBanya BanyaCrani Crani

Maxiliar MaxiliarMandíbula Mandíbula

Dents DentsHioides Hioides

Vértebres 6 VértebresSternum Sternum

Costelles CostellesEscàpula Escàpula


px. px.

fg. Px. fg. Px.

di. di.

fg. Di. fg. Di.

dt. dt.

fg. Dt. fg. Dt.


px. 1 1 px.

fg.px 1 fg.px

di. di.

fg.di. fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.

Ulna UlnaCarps 2 2 Carps

Metacarp senc.2 2

Metacarp senc.

px. 4 px.

fg.px. 1 fg.px.

di. di.

fg.di. fg.di.

dt. 2 dt.

fg.dt. 3 fg.dt.

Pelvis Pelvis 1Fémur senc. Fémur senc.

px. px.

fg.px. fg.px.

di. di.

fg.di. fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.


px. px.

fg.px. fg.px.

di. di.

fg.di. fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.

Ròtula RòtulaFíbula Fíbula

Astràgal AstràgalCalcàni Calcàni

Centrotarsal 1 CentrotarsalOs malleolar Os malleolarAltres tarsos 2 Altres tarsos

Metatars senc.2 2

Metatars senc.

px. 4 px.

fg.px. fg.px.

di. di.

fg.di. fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.

Frg. Mtapodis Frg. MtapodisFalange I senc.

4Falange I senc.


dt./fg.dt dt./fg.dt



Falage II senc.7

Falage II senc.


fg.long. fg.long.


dt./fg.dt dt./fg.dt

Falange III 4 Falange IIISesamoides 5 Sesamoides

TOTAL 51 7 TOTAL 1 0

NR Tall NR Tall% 100,00 13,73 % 100,00 0,00

Equus cf. caballus Oryctolagus cuniculus

BP BP

UE 220 NR Tall Fr T-Secc Ras Foc Mos Fr-mos UE 220 NR Tall Fr T-Secc Ras Foc Mos Fr-mosBanya 2 2 Banya 1 1Crani Crani 1

Maxiliar Maxiliar


Dents Dents

Hioides Hioides

Vértebres Vértebres 2 1 2Sternum Sternum

Costelles Costelles

Escàpula Escàpula


px. px.

fg. Px. fg. Px.

di. di.

fg. Di. fg. Di.

dt. 2 2 1 dt.

fg. Dt. fg. Dt.


px. px. 1 1fg.px 1 fg.px

di. di.

fg.di. fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.

Ulna 6 1 3 1 Ulna 3 1 2 1Carps Carps


px. px.

fg.px. fg.px.

di. di.

fg.di. fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.

Pelvis Pelvis 1 1Fémur senc. Fémur senc.

px. px. 1 1 1fg.px. fg.px.

di. di.

fg.di. fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.


px. px.

fg.px. fg.px.

di. di.

fg.di. fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.

Ròtula Ròtula

Fíbula Fíbula

Astràgal Astràgal

Calcàni 1 Calcàni 1Centrotarsal Centrotarsal



Metatars senc.1

Metatars senc.


di. di.

fg.di. fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.


Falange I senc. Falange I senc.1

px./fg.px. px./fg.px. 1 1dt./fg.dt dt./fg.dt





fg.long. fg.long.


dt./fg.dt dt./fg.dt



TOTAL 13 3 1 5 0 0 1 0 TOTAL 14 4 0 8 0 0 0 2



BP BP


Crani 4 2 Crani 7 1 1Maxiliar 1 Maxiliar 3

Mandíbula 7 2 1 Mandíbula 3Dents Dents 7

Hioides 2 Hioides


Costelles 5 1 2 1 Costelles

Escàpula 12 2 1 1 6 Escàpula


px. 1 px.

fg. Px. fg. Px.

di. 1 1 di.

fg. Di. 11 1 11 fg. Di.

dt. 3 2 dt. 2 1 1 1fg. Dt. fg. Dt.


px. px. 1fg.px fg.px

di. 3 3 2 3 di. 3 2 1 3fg.di. 11 11 fg.di. 1 1

dt. 2 1 1 dt. 1fg.dt. fg.dt.

Ulna 6 5 Ulna

Carps Carps

Metacarp senc. Metacarp senc.1

px. px.

fg.px. 3 1 fg.px.

di. 1 1 di.

fg.di. 1 1 1 fg.di.

dt. 1 dt.

fg.dt. fg.dt.

Pelvis 6 3 2 Pelvis 1 1Fémur senc. Fémur senc. 1

px. px.

fg.px. 1 1 fg.px.

di. 4 2 1 1 3 di. 1 1fg.di. 20 5 2 19 fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.


px. px.

fg.px. fg.px.

di. 5 2 3 di. 1 1fg.di. 24 2 2 12 fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.

Ròtula 1 Ròtula

Fíbula Fíbula

Astràgal Astràgal 1 1 1Calcàni Calcàni 2 2





px. px.

fg.px. 3 1 fg.px.

di. 1 di.

fg.di. fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.




dt./fg.dt dt./fg.dt





fg.long. fg.long.


dt./fg.dt dt./fg.dt



TOTAL 157 24 0 18 0 3 34 51 TOTAL 40 7 0 6 0 0 9 0


Ovis/Capra Sus doemsticus

BP BP Oryctolagus cuniculus

UE 220 NR Tall Fr T-Secc Ras Foc Mos Fr-mos Ros Fr-rec UE 220 NR Banya Banya

Crani 5 Crani

Maxiliar Maxiliar

Mandíbula 1 1 1 1 Mandíbula 1Dents 4 Dents

Hioides 2 1 Hioides

Vértebres 4 1 1 Vértebres 3Sternum 1 Sternum

Costelles 15 3 6 8 4 Costelles

Escàpula 1 1 Escàpula 1húmer senc. húmer senc. 1

px. px.

fg. Px. 2 1 1 fg. Px.

di. di.

fg. Di. 4 2 fg. Di.

dt. dt.

fg. Dt. fg. Dt.


px. px.

fg.px fg.px

di. 1 1 di.

fg.di. fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.

Ulna Ulna

Carps Carps


px. 1 1 px.

fg.px. fg.px.

di. di.

fg.di. fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.

Pelvis 5 3 Pelvis 1Fémur senc. Fémur senc.

px. px.

fg.px. 1 fg.px.

di. di.

fg.di. 5 1 4 2 fg.di.

dt. 1 1 1 dt.

fg.dt. fg.dt.

Tibia senc. Tibia senc. 1px. px.

fg.px. fg.px.

di. di.

fg.di. 3 1 1 3 fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.

Ròtula Ròtula

Fíbula Fíbula

Astràgal Astràgal

Calcàni Calcàni





px. px.

fg.px. fg.px.

di. di.

fg.di. fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.


Falange I senc.3 2

Falange I senc.


dt./fg.dt dt./fg.dt



Falage II senc.3

Falage II senc.


fg.long. fg.long.


dt./fg.dt dt./fg.dt

Falange III 1 Falange III


TOTAL 63 8 0 20 0 0 20 1 0 4 TOTAL 8

NR Tall Fr T-Secc Ras Foc Mos Fr-mos Fr-rec Ros NR % 100,00 12,70 0,00 31,75 0,00 0,00 31,75 1,59 0,00 6,35 % 100,00

Bos taurus

BP BP


Crani 3 1 Crani

Maxiliar Maxiliar


Dents Dents

Hioides Hioides


Sternum Sternum

Costelles Costelles

Escàpula Escàpula


px. px.

fg. Px. fg. Px.

di. di.

fg. Di. fg. Di.

dt. 1 1 dt.

fg. Dt. fg. Dt.


px. 1 1 px. fg.px fg.px

di. di.

fg.di. fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.

Ulna 1 1 Ulna

Carps Carps


px. px.

fg.px. fg.px.

di. di.

fg.di. fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.

Pelvis Pelvis


px. px.

fg.px. fg.px.

di. di.

fg.di. fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.


px. px.

fg.px. fg.px.

di. di.

fg.di. fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.

Ròtula Ròtula

Fíbula Fíbula

Astràgal Astràgal 1Calcàni 2 1 1 Calcàni 1





px. px.

fg.px. fg.px.

di. di.

fg.di. fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.


Falange I senc.1 1

Falange I senc.2


dt./fg.dt dt./fg.dt





fg.long. fg.long.


dt./fg.dt dt./fg.dt



TOTAL 9 4 0 1 0 0 1 1 TOTAL 4 0 0 0 0 0 0 0



BP BP

UE 251 NR Tall Fr T-Secc Ras Foc Mos Fr-mos UE 251 NR Tall Fr T-Secc Ras Foc Mos Fr-mos Ros Fr-recBanya Banya

Crani 5 Crani 2 1Maxiliar 1 1 Maxiliar 1

Mandíbula 14 1 5 Mandíbula 2Dents 6 Dents 5

Hioides 1 Hioides

Vértebres 2 2 Vértebres 1 1Sternum Sternum

Costelles 5 1 2 1 1 Costelles 5Escàpula 3 2 Escàpula 2 1


px. px.

fg. Px. fg. Px.

di. di.

fg. Di. 1 1 fg. Di.

dt. 1 1 dt.

fg. Dt. fg. Dt.


fg.px fg.px

di. di.

fg.di. 4 4 fg.di.

dt. 1 1 dt.

fg.dt. fg.dt.

Ulna Ulna

Carps Carps


px. px.

fg.px. fg.px.

di. di.

fg.di. fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.

Pelvis 5 3 Pelvis 1Fémur senc. Fémur senc.

px. 1 px.

fg.px. fg.px.

di. 1 1 di.

fg.di. 5 4 fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.


px. px. 1 1 1fg.px. fg.px.

di. di.

fg.di. 4 4 fg.di. 1 1dt. dt.

fg.dt. 1 1 fg.dt.

Ròtula Ròtula

Fíbula Fíbula

Astràgal Astràgal

Calcàni 1 1 Calcàni





px. px.

fg.px. fg.px.

di. 1 di.

fg.di. fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.


Falange I senc. Falange I senc.1


dt./fg.dt dt./fg.dt



Falage II senc.1

Falage II senc.


fg.long. fg.long.


dt./fg.dt dt./fg.dt

Falange III Falange III 1Sesamoides Sesamoides

TOTAL 64 1 2 1 0 0 8 25 TOTAL 24 1 0 3 0 1 1 0 0 0

NR Tall Fr T-Secc Ras Foc Mos Fr-mos NR Tall Fr T-Secc Ras Foc Mos Fr-mos Fr-rec Ros% 1,56 3,13 1,56 0,00 0,00 12,50 39,06 % 100,00 4,17 0,00 12,50 0,00 4,17 4,17 0,00 0,00 0,00


BP

UE 251 NR Tall Fr T-Secc Ras Foc Mos Fr-mosBanya

Crani

Maxiliar

Mandíbula 1Dents

Hioides

Vértebres 1 1 Sternum

Costelles 3 1 1Escàpula 1 1

húmer senc.

px.

fg. Px. 1 1di.

fg. Di.

dt.

fg. Dt.

Radio senc.

px.

fg.px 1 1 1di.

fg.di.

dt.

fg.dt.

Ulna 1 1Carps

Metacarp senc.

px.

fg.px.

di.

fg.di.

dt.

fg.dt.

Pelvis 2Fémur senc.

px.

fg.px.

di.

fg.di. 3 2dt.

fg.dt.

Tibia senc.

px.

fg.px.

di.

fg.di. 2 2dt.

fg.dt.

Ròtula

Fíbula

Astràgal

Calcàni

Centrotarsal

Os malleolar

Altres tarsos

Metatars senc.

px.

fg.px.

di.

fg.di.

dt.

fg.dt.

Frg. Mtapodis

Falange I senc.

px./fg.px. 1dt./fg.dt

fg. Sagital

fg. Lateral

Falage II senc.

px./fg.px.

fg.long.

fg. Sagital

dt./fg.dt

Falange III

Sesamoides

TOTAL 17 0 0 5 0 0 2 5


Bos taurus

BP BP


Crani Crani

Maxiliar Maxiliar


Dents Dents

Hioides Hioides


Sternum Sternum

Costelles Costelles

Escàpula Escàpula


px. px.

fg. Px. fg. Px.

di. di.

fg. Di. fg. Di.

dt. dt. 1 1fg. Dt. fg. Dt.


px. px. 1 1fg.px fg.px

di. di.

fg.di. fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.

Ulna Ulna 1 1 1Carps Carps

Metacarp senc.1 1

Metacarp senc.

px. px.

fg.px. fg.px.

di. di.

fg.di. fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt. 1Pelvis Pelvis


px. px.

fg.px. fg.px.

di. di.

fg.di. fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.


px. px.

fg.px. 1 1 fg.px.

di. di.

fg.di. fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.

Ròtula Ròtula

Fíbula Fíbula

Astràgal Astràgal 1 1Calcàni 2 Calcàni




Metatars senc.1

Metatars senc.

px. 2 2 px.

fg.px. fg.px.

di. di.

fg.di. fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.


Falange I senc.5

Falange I senc.1


dt./fg.dt dt./fg.dt





fg.long. fg.long.


dt./fg.dt dt./fg.dt



TOTAL 16 3 0 0 0 0 0 1 TOTAL 6 3 0 0 0 0 1 1



BP BP


Crani 4 1 1 Crani 1Maxiliar Maxiliar 2

Mandíbula 5 1 1 Mandíbula

Dents 3 Dents 1Hioides Hioides

Vértebres 11 2 1 Vértebres 1Sternum Sternum

Costelles Costelles

Escàpula 3 2 Escàpula


px. px.

fg. Px. fg. Px.

di. di.

fg. Di. 1 fg. Di.

dt. dt.

fg. Dt. fg. Dt.

Radio senc. 2 Radio senc.

px. px.

fg.px fg.px

di. 1 1 di.

fg.di. 1 1 fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt. 1Ulna Ulna 1 1 1

Carps Carps


px. px.

fg.px. fg.px.

di. di.

fg.di. 1 1 fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.

Pelvis Pelvis


px. px.

fg.px. 1 1 1 fg.px.

di. 1 1 1 1 di.

fg.di. 3 1 3 fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.


px. 1 1 px.

fg.px. fg.px.

di. 3 2 3 di.

fg.di. 1 1 fg.di. 1dt. dt.

fg.dt. fg.dt.

Ròtula Ròtula

Fíbula Fíbula

Astràgal Astràgal

Calcàni Calcàni

Centrotarsal 1 Centrotarsal




px. px.

fg.px. fg.px.

di. di.

fg.di. fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.




dt./fg.dt dt./fg.dt





fg.long. fg.long.


dt./fg.dt dt./fg.dt



TOTAL 43 5 0 7 0 1 15 0 TOTAL 8 1 0 1 0 0 0 0



BP BP

UE 252 NR Tall Fr T-Secc Ras Foc Mos Fr-mos UE 252 NR Tall FrBanya Banya

Crani Crani

Maxiliar Maxiliar

Mandíbula 2 Mandíbula

Dents 2 Dents

Hioides Hioides

Vértebres 5 1 1 1 Vértebres 1Sternum Sternum

Costelles 7 1 Costelles

Escàpula 1 1 Escàpula


px. 1 px.

fg. Px. fg. Px.

di. di.

fg. Di. 2 1 fg. Di.

dt. 1 dt.

fg. Dt. 1 1 fg. Dt.


px. 1 1 px.

fg.px fg.px

di. di.

fg.di. fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.

Ulna 2 Ulna

Carps 1 Carps

Metacarp senc.1 1

Metacarp senc.

px. px.

fg.px. fg.px.

di. di.

fg.di. fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.

Pelvis Pelvis



di. 2 1 di.

fg.di. fg.di.

dt. 1 1 dt.

fg.dt. 1 fg.dt.

Tibia senc. Tibia senc. 1 1 1px. px.

fg.px. fg.px.

di. di.

fg.di. fg.di.

dt. dt.

fg.dt. 1 1 1 fg.dt.

Ròtula Ròtula

Fíbula Fíbula

Astràgal 1 1 1 Astràgal

Calcàni 1 Calcàni





px. px.

fg.px. fg.px.

di. di.

fg.di. fg.di.

dt. 1 dt.

fg.dt. fg.dt.


Falange I senc.2 2

Falange I senc.

px./fg.px. 1 px./fg.px.

dt./fg.dt 1 1 dt./fg.dt

fg. Sagital 1 fg. Sagital




fg.long. fg.long.


dt./fg.dt dt./fg.dt



TOTAL 41 4 0 5 0 0 7 2 TOTAL 3 1 2

NR Tall Fr T-Secc Ras Foc Mos Fr-mos NR Tall Fr% 100,00 9,76 0,00 12,20 0,00 0,00 17,07 4,88 % 100,00 33,33 66,67

Bos taurus Oryctolagus cuniculus

BP BP

UE 253 NR Tall Fr T-Secc Ras Foc Mos Fr-mos UE 253 NR Tall Fr T-Secc Ras Foc Mos Fr-mosBanya 5 2 Banya

Crani 4 1 1 Crani 5 2 4Maxiliar Maxiliar


Dents Dents

Hioides Hioides


Sternum Sternum

Costelles Costelles

Escàpula Escàpula


px. px.

fg. Px. fg. Px.

di. di.

fg. Di. fg. Di.

dt. dt.

fg. Dt. fg. Dt.


fg.px fg.px

di. di.

fg.di. fg.di.


Ulna 1 1 1 Ulna

Carps Carps

Metacarp senc. 2 1 Metacarp senc.

px. px.

fg.px. fg.px.

di. di.

fg.di. fg.di.

dt. dt.

fg.dt. 3 fg.dt.

Pelvis Pelvis


px. px.

fg.px. fg.px.

di. di.

fg.di. fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.


px. px. 1fg.px. fg.px.

di. di.

fg.di. fg.di.

dt. dt. 3 1 1 1fg.dt. fg.dt.

Ròtula Ròtula

Fíbula Fíbula

Astràgal 1 1 Astràgal 2 2Calcàni 1 1 Calcàni 1




Metatars senc. 2 1 Metatars senc. 1 1px. px.

fg.px. 1 1 fg.px.

di. 1 di.

fg.di. fg.di.

dt. dt.

fg.dt. 2 fg.dt.


Falange I senc. 11 Falange I senc. 3px./fg.px. px./fg.px.

dt./fg.dt dt./fg.dt



Falage II senc. 9 Falage II senc.


fg.long. fg.long.


dt./fg.dt dt./fg.dt

Falange III 6 Falange III 1Sesamoides Sesamoides

TOTAL 49 5 0 6 0 0 0 0 TOTAL 19 6 1 4 0 0 0 1



BP BP

UE 253 NR Tall Fr T-Secc Ras Foc Mos Fr-mos UE 253 NR Tall Fr T-Secc Ras Foc Mos Fr-mos RosBanya 3 Banya

Crani 25 1 3 Crani 28 1 2Maxiliar 10 Maxiliar 2

Mandíbula 28 1 Mandíbula 5 3Dents 34 Dents 2

Hioides 5 1 4 Hioides


Costelles 1 Costelles 7 2 4Escàpula 7 1 1 1 Escàpula 2


px. px.

fg. Px. fg. Px.

di. 3 3 di. 1 1 1fg. Di. fg. Di.

dt. 1 dt.

fg. Dt. fg. Dt.


px. px. 1 1 1 1fg.px fg.px

di. 1 1 di.

fg.di. 1 fg.di.

dt. dt. 1 1 1fg.dt. fg.dt.

Ulna 3 1 1 Ulna 1Carps 3 Carps 2

Metacarp senc. 2 Metacarp senc. 2px. px.

fg.px. fg.px.

di. 1 1 di.

fg.di. 1 1 fg.di.

dt. 1 1 dt.

fg.dt. 1 fg.dt.

Pelvis 1 1 Pelvis 3 1Fémur senc. 2 Fémur senc.

px. 1 px.

fg.px. fg.px.

di. di.

fg.di. 3 1 1 fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt. 1Tibia senc. 2 Tibia senc.

px. 1 1 1 px. 1 1fg.px. 1 fg.px.

di. 5 4 di.

fg.di. 9 2 fg.di.

dt. 1 dt.

fg.dt. fg.dt.

Ròtula Ròtula

Fíbula Fíbula 1Astràgal Astràgal

Calcàni 1 Calcàni


Os malleolar 1 Os malleolar


Metatars senc. 3 Metatars senc. 1px. px.

fg.px. 1 fg.px.

di. 1 di.

fg.di. fg.di.

dt. 1 dt.

fg.dt. fg.dt.


Falange I senc. 5 Falange I senc. 5px./fg.px. px./fg.px.

dt./fg.dt dt./fg.dt



Falage II senc. Falage II senc. 1px./fg.px. px./fg.px.

fg.long. fg.long.


dt./fg.dt dt./fg.dt



TOTAL 192 8 0 13 1 0 9 5 TOTAL 72 5 2 12 0 0 1 0 3

NR Tall Fr T-Secc Ras Foc Mos Fr-mos NR Tall Fr T-Secc Ras Foc Mos Fr-mos Ros% 4,17 0,00 6,77 0,52 0,00 4,69 2,60 % 100,00 6,94 2,78 16,67 0,00 0,00 1,39 0,00 4,17


BP

UE 253 NR Tall Fr T-Secc Ras Foc Mos Fr-mosBanya 5Crani 26 1 1

Maxiliar 2 1 1Mandíbula 13 5 6

Dents 17Hioides 1

Vértebres 37 1Sternum 9 9

Costelles 35 7 8 5Escàpula 2

húmer senc. 2px. 1 1

fg. Px.

di.

fg. Di.

dt.

fg. Dt.

Radio senc. 2 2px.

fg.px

di.

fg.di. 1dt. 2

fg.dt.

Ulna 8 1Carps 17 1

Metacarp senc. 2 2px.

fg.px.

di.

fg.di.

dt.

fg.dt.

Pelvis 8 2 1Fémur senc. 1

px. 3fg.px. 1

di.

fg.di. 2dt.

fg.dt. 3 1Tibia senc. 3 2

px.

fg.px. 1di.

fg.di. 4 2 4dt.

fg.dt.

Ròtula 2Fíbula

Astràgal 2 2Calcàni 2

Centrotarsal 2 1Os malleolar 1Altres tarsos 2

Metatars senc. 3 3px.

fg.px.

di.

fg.di.

dt.

fg.dt.

Frg. Mtapodis

Falange I senc.

px./fg.px. 1dt./fg.dt

fg. Sagital

fg. Lateral

Falage II senc.

px./fg.px.

fg.long.

fg. Sagital

dt./fg.dt

Falange III 1Sesamoides

TOTAL 224 33 4 27 0 0 6 0


Bos taurus

BP BP

UE 256 NR Tall Fr T-Secc Ras Foc Mos Fr-mos UE 256 NR Tall Fr T-Secc Ras Foc Mos Fr-mosBanya Banya 2Crani Crani 1 1

Maxiliar Maxiliar 1Mandíbula Mandíbula

Dents Dents

Hioides Hioides


Sternum Sternum

Costelles Costelles

Escàpula Escàpula


px. px.

fg. Px. fg. Px.

di. di.

fg. Di. fg. Di.

dt. 1 1 1 dt. 1 1fg. Dt. fg. Dt.


px. px.

fg.px fg.px

di. di.

fg.di. fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.

Ulna Ulna

Carps Carps

Metacarp senc. Metacarp senc.1 1 1

px. px.

fg.px. fg.px.

di. di.

fg.di. fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.

Pelvis Pelvis


px. px.

fg.px. fg.px.

di. di.

fg.di. fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.


px. px.

fg.px. fg.px.

di. di.

fg.di. fg.di.


Ròtula Ròtula

Fíbula Fíbula

Astràgal Astràgal

Calcàni Calcàni





px. px.

fg.px. fg.px.

di. di.

fg.di. fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.


Falange I senc.3 3

Falange I senc.


dt./fg.dt dt./fg.dt



Falage II senc.1

Falage II senc.


fg.long. fg.long.


dt./fg.dt dt./fg.dt



TOTAL 6 1 0 0 0 0 3 1 TOTAL 8 1 0 1 0 0 3 0



BP BP


Crani 5 Crani 2Maxiliar Maxiliar 1

Mandíbula 2 2 Mandíbula 1Dents 6 Dents 2

Hioides Hioides


Costelles 1 1 Costelles 1 1Escàpula Escàpula


px. px.

fg. Px. fg. Px.

di. 2 1 1 di.

fg. Di. 4 3 fg. Di.

dt. dt.

fg. Dt. fg. Dt.


px. px.

fg.px fg.px

di. di.

fg.di. 1 1 fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.

Ulna 1 Ulna

Carps Carps

Metacarp senc. Metacarp senc.2

px. 1 px.

fg.px. 1 1 fg.px.

di. 1 1 di.

fg.di. fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.

Pelvis 1 1 Pelvis


px. px.

fg.px. fg.px.

di. di.

fg.di. 2 2 fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.


px. px.

fg.px. fg.px.

di. 1 1 di.

fg.di. 5 4 fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.

Ròtula Ròtula

Fíbula Fíbula

Astràgal Astràgal

Calcàni Calcàni





px. px.

fg.px. fg.px.

di. di.

fg.di. fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.




dt./fg.dt dt./fg.dt





fg.long. fg.long.


dt./fg.dt dt./fg.dt



TOTAL 37 2 0 1 0 0 18 0 TOTAL 12 0 0 0 0 0 4 0



BP BP Canis familiaris

UE 256 NR Tall Fr T-Secc Ras Foc Mos Fr-mos UE 256 NR Banya Banya

Crani 3 1 Crani

Maxiliar Maxiliar 1Mandíbula 1 1 Mandíbula

Dents Dents

Hioides 2 Hioides

Vértebres 5 Vértebres

Sternum Sternum

Costelles 1 Costelles

Escàpula Escàpula


px. 1 1 px.

fg. Px. fg. Px.

di. 1 1 1 di.

fg. Di. fg. Di.

dt. dt.

fg. Dt. 2 2 fg. Dt.


px. px.

fg.px fg.px

di. di.

fg.di. 5 3 fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.

Ulna 2 1 Ulna

Carps 2 Carps

Metacarp senc.1 1

Metacarp senc.

px. px.

fg.px. fg.px.

di. di.

fg.di. fg.di.

dt. 2 dt.

fg.dt. fg.dt.

Pelvis Pelvis


px. px.

fg.px. fg.px.

di. di.

fg.di. fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.


px. px.

fg.px. fg.px.

di. di.

fg.di. 1 1 fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.

Ròtula Ròtula

Fíbula Fíbula

Astràgal Astràgal

Calcàni 1 1 1 Calcàni

Centrotarsal 1 Centrotarsal




px. px.

fg.px. fg.px.

di. di.

fg.di. fg.di.

dt. dt.

fg.dt. fg.dt.


Falange I senc.1 1

Falange I senc.


dt./fg.dt dt./fg.dt



Falage II senc.1 1

Falage II senc.

px./fg.px. 1 1 px./fg.px.

fg.long. fg.long.


dt./fg.dt dt./fg.dt



TOTAL 34 3 0 5 0 0 9 1 TOTAL 1

NR Tall Fr T-Secc Ras Foc Mos Fr-mos NR % 100,00 8,82 0,00 14,71 0,00 0,00 26,47 2,94 % 100,00

Bos taurus

II. Taules de fusió de les epífisis

Per a aproximar-nos el més possible a l’edat dels animals a través de la fusió de les epífisis, donades les dificultats que té aquest sistema per situar l’edat dels animals, anem a emprar el mètode descrit per Davis (2000). Anem a fer diferents grups en els quals situarem els ossos en qüestió. Per realitzar la classificació s’ha tingut en compte les diàfisis i fragments de diàfisis sense fusionar, i no les articulacions no fusionades. S’ha decidit seguir aquesta metodologia per dues qüestions: en primer lloc, si contem els dos elements, dupliquem el resultat en el cas dels ossos no fusionats, i per altra banda, dels dos elements es prefereix triar la diàfisi perquè sol ser més duradora que no les articulacions, molt més esponjoses i fàcils de fer desaparèixer tant per carnívors com en el procés carnisser antròpic, així com per altres agents naturals. Solament en alguns casos concrets s’han comptat les epífisis no fusionades, en absència dels extrems no fusionats de les diàfisis o sí superaven en nombre a aquestes. En eixos casos apareixen assenyalats amb un asterisc (*).

Ovis aries Falange I 00 0 1 2 3 4 UE 81 - - - - - - UE 89 - - 5 - 6 - UE 123 - - 13 5 43 - UE 251 - - - - 2 - UE 252 - - - - 1 - UE 253 - - - - 5 - UE 256 - - - - - - UE 220 - - - - - - Húmer px.. 00 0 1 2 3 4 UE 81 - - - - - - UE 89 - - 1 - - - UE 123 - - - 2 1 - UE 251 - - - - - - UE 252 - - - - - - UE 253 - - - - - - UE 256 - - - - - - UE 220 - - - - - - Húmer dt. 00 0 1 2 3 4 UE 81 - - - - 1 - UE 89 - - - - 5 - UE 123 - - - 4 15 - UE 251 - - - - - - UE 252 - - - - 1 - UE 253 - - - - - - UE 256 - - - - 1 - UE 220 - - - - - -

Radi px. 00 0 1 2 3 4 UE 81 - - - - - - UE 89 - - - - 3 - UE 123 - - - - 14 - UE 251 - - - - - - UE 252 - - - - 1 - UE 253 - - - - 1 - UE 256 - - - - - - UE 220 - - - - 1 - Radi dt. 00 0 1 2 3 4 UE 81 - - - - - - UE 89 - - - - 3 - UE 123 - - 9* - 2 - UE 251 - - - - - - UE 252 - - - - - - UE 253 - - - - 2 - UE 256 - - - - - - UE 220 - - - - - - Ulna px. 00 0 1 2 3 4 UE 81 - - - - - - UE 89 - - 1 - 1 - UE 123 - - 5 - 3 - UE 251 - - - - - - UE 252 - - 1 - - - UE 253 - - - - - - UE 256 - - - - - - UE 220 - - - - - -

Fetal 00Nou-nat 0 No fusionat 1 Fusionat amb sutura visible 2 Fusionat sense línia sutura 3 Vells 4

Mtcp dt. 00 0 1 2 3 4 UE 81 - - 1 - 1 - UE 89 - - 3 - 1 - UE 123 - - 1 2 25 - UE 251 - - - - - - UE 252 - - - - 1 - UE 253 - - - - - - UE 256 - - - - 1 - UE 220 - - - - - - Fèmur px. 00 0 1 2 3 4 UE 81 - - - - - - UE 89 - - - - - - UE 123 - - - - 5 - UE 251 - - - - - - UE 252 - - - - - - UE 253 - - - - - - UE 256 - - - - - - UE 220 - - - - 1 - Fèmur dt. 00 0 1 2 3 4 UE 81 - - - - - - UE 89 - - - - - - UE 123 - - - 1 2 - UE 251 - - - - - - UE 252 - - - - - - UE 253 - - - - - - UE 256 - - - - - - UE 220 - - - - - -

Tíbia px. 00 0 1 2 3 4 UE 81 - - - - - - UE 89 - - 1 - - - UE 123 - - 3 - 5 - UE 251 - - - - - - UE 252 - - - - - - UE 253 - - 1 - - - UE 256 - - - - - - UE 220 - - - - - - Tíbia dt. 00 0 1 2 3 4 UE 81 - - - - - - UE 89 - - - - - - UE 123 - - 1 - 23 - UE 251 - - - - - - UE 252 - - - - - - UE 253 - - - - 3 - UE 256 - - - - 2 - UE 220 - - - - - - Mttrs dt. 00 0 1 2 3 4 UE 81 - - - - - - UE 89 - - 4 - 3 - UE 123 - - 2 - 11 - UE 251 - - - - - - UE 252 - - - - - - UE 253 - - - - - - UE 256 - - - - - - UE 220 - - - - - -

Capra hircus

Falange I 00 0 1 2 3 4 UE 81 - - - - - - UE 89 - - - - - - UE 123 - - 9 11 66 5 UE 251 - - 1 - - - UE 252 - - 1 - 4 - UE 253 - - 4 - 7 - UE 256 - - 3 - - - UE 220 - - - - - - Húmer px. 00 0 1 2 3 4 UE 81 - - - - - - UE 89 - - - - - - UE 123 - - - 3 - - UE 251 - - - - - - UE 252 - - - - - - UE 253 - - - - - - UE 256 - - - - - - UE 220 - - - - - -

Húmer dt. 00 0 1 2 3 4 UE 81 - - - - - - UE 89 - - - - - - UE 123 - - - 4 36 - UE 251 - - - - 1 - UE 252 - - - - - - UE 253 - - - - - - UE 256 - - - - 1 - UE 220 - - - - 2 - Radi px. 00 0 1 2 3 4 UE 81 - - - - - - UE 89 - - - - - - UE 123 - - - - 18 - UE 251 - - - - 1 - UE 252 - - - - - - UE 253 - - - - - - UE 256 - - - - - - UE 220 - - - - 1 -

Radi dt. 00 0 1 2 3 4 UE 81 - - - - - - UE 89 - - - - - - UE 123 - - 8 1 3 - UE 251 - - - - - - UE 252 - - - - - - UE 253 - - - - - - UE 256 - - - - - - UE 220 - - - - - - Ulna px. 00 0 1 2 3 4 UE 81 - - - - - - UE 89 - - - - - - UE 123 - - 10 1 1 - UE 251 - - 1 - - - UE 252 - - - - - - UE 253 - - - - - - UE 256 - - - - - - UE 220 - - - - - - Mtcp dt. 00 0 1 2 3 4 UE 81 - - - - - - UE 89 - - - - - - UE 123 - - 20 1 10 - UE 251 - - - - - - UE 252 - - 1 - - - UE 253 - - 2 - - - UE 256 - - - - - - UE 220 - - - - - - Fèmur px. 00 0 1 2 3 4 UE 81 - - - - - - UE 89 - - - - - - UE 123 - - - - 1 - UE 251 - - - - - - UE 252 - - - - - - UE 253 - - - - - - UE 256 - - - - - - UE 220 - - - - - -

Fèmur dt. 00 0 1 2 3 4 UE 81 - - - - - - UE 89 - - - - - - UE 123 - - - 2 5 - UE 251 - - - - - - UE 252 - - - - - - UE 253 - - - - - - UE 256 - - - - - - UE 220 - - - - - - Tíbia px. 00 0 1 2 3 4 UE 81 - - - - - - UE 89 - - - - - - UE 123 - - 4* 3 2 - UE 251 - - - - - - UE 252 - - - - 1 - UE 253 - - - - - - UE 256 - - - - - - UE 220 - - - - - - Tíbia dt. 00 0 1 2 3 4 UE 81 - - - - - - UE 89 - - - - - - UE 123 - - 1* - 14 - UE 251 - - - - - - UE 252 - - - - - - UE 253 - - - - - - UE 256 - - - - - - UE 220 - - - - - - Mttrs dt. 00 0 1 2 3 4 UE 81 - - - - - - UE 89 - - - - - - UE 123 - - 10 - 17 - UE 251 - - - - - - UE 252 - - 1 - - - UE 253 - - 3 - - - UE 256 - - - - - - UE 220 - - 1 - - -

Ovis/Capra Falange I 00 0 1 2 3 4 UE 81 - - - - - - UE 89 - - - - - - UE 123 - - - - - - UE 251 - - - - - - UE 252 - - - - - - UE 253 - - 4 - - - UE 256 - - - - - - UE 220 - - - - - -

Húmer px. 00 0 1 2 3 4 UE 81 2 - - - - - UE 89 - - 1 - - - UE 123 2 6 8 1 8 - UE 251 - - - - - - UE 252 - - - - - - UE 253 - - - - - - UE 256 - - - - - - UE 220 - - 1 - - -

Húmer dt. 00 0 1 2 3 4 UE 81 2 - - - 1 - UE 89 - - - - 1 - UE 123 2 2 5 1 - - UE 251 - - 1 - - - UE 252 - - - - - - UE 253 - 1 - - - - UE 256 - - - - - - UE 220 - - 3 - - - Radi px. 00 0 1 2 3 4 UE 81 2 - - - - - UE 89 - - 1 - 1 - UE 123 1 1 2 - 8 - UE 251 - - - - - - UE 252 - 2 - - - - UE 253 - - - - - - UE 256 - - - - - - UE 220 - - - - - - Radi dt. 00 0 1 2 3 4 UE 81 2 - - - - - UE 89 - - 2 - - - UE 123 1 1 14 - - - UE 251 - - 1 - - - UE 252 - 2 - - - - UE 253 - - - - - - UE 256 - - - - - - UE 220 - - 2 - - - Ulna px. 00 0 1 2 3 4 UE 81 - - - - - - UE 89 - - 2 - 1 - UE 123 - 5 8 - 2 - UE 251 - - - - - - UE 252 - - - - - - UE 253 - - 1 - - - UE 256 - - - - - - UE 220 - - - - - - Mtcp dt. 00 0 1 2 3 4 UE 81 - - - - - - UE 89 - 1 1 - - - UE 123 - 3 9 - - - UE 251 - - - - - - UE 252 - - - - - - UE 253 - 3 1 - - - UE 256 - - - - - - UE 220 - 1 1 - - -

Fèmur px. 00 0 1 2 3 4 UE 81 2 - - - - - UE 89 - 1 3 - - - UE 123 - 1 19 - 2 - UE 251 - - 1 - - - UE 252 - - 1 - 1 - UE 253 - - 3 - - - UE 256 - - - - - - UE 220 - - 1 - - - Fèmur dt. 00 0 1 2 3 4 UE 81 2 - - - - - UE 89 - - - - 2 - UE 123 - - 13 - 3 - UE 251 - - - - - - UE 252 - - - - - - UE 253 - - 2 - 1 - UE 256 - - - - - - UE 220 - - - - - - Tíbia px. 00 0 1 2 3 4 UE 81 1 1 1 - - - UE 89 - - 2 - - - UE 123 1 2 - 4 1 - UE 251 - - - - - - UE 252 - - 1 - - - UE 253 - - 3 - - - UE 256 - - - - - - UE 220 - - - - - - Tíbia dt. 00 0 1 2 3 4 UE 81 1 1 - - - - UE 89 - - 3 - - - UE 123 1 4 - 9 - - UE 251 - - - - - - UE 252 - - - - - - UE 253 - - 3 - - - UE 256 - - - - - - UE 220 - - - - - - Mttrs dt. 00 0 1 2 3 4 UE 81 1 2 - - - - UE 89 - - - - - - UE 123 - 6 6 - 5 - UE 251 - - - - - - UE 252 - - - - - - UE 253 - 3 - - 1 - UE 256 - - - - - - UE 220 - - - - - -

Bos taurus Falange I 00 0 1 2 3 4 UE 81 - - - - - - UE 89 - - - - 2 - UE 123 - 4 34 - 25 - UE 251 - - - - - - UE 252 - - 2 - 1 - UE 253 - - 1 - - - UE 256 - - - - 1 - UE 220 - - 3 - - - Húmer px. 00 0 1 2 3 4 UE 81 - - - - - - UE 89 - - - - - - UE 123 - - 6 1 - - UE 251 - - - - 1 - UE 252 - - - - - - UE 253 - - 2 - - - UE 256 - - 1 - - - UE 220 - - 1 - - - Húmer dt. 00 0 1 2 3 4 UE 81 - - - - 2 - UE 89 - - 1 - 2 - UE 123 - - 7 3 10 - UE 251 - - - - - - UE 252 - - 1 - 1 - UE 253 - - 2 1 - - UE 256 - - - - - - UE 220 - - - - - - Radi px. 00 0 1 2 3 4 UE 81 - - - - - - UE 89 - - - - 3 - UE 123 - 2 1 - 11 - UE 251 - - - - - - UE 252 - - - - 1 - UE 253 - - - - 1 - UE 256 - - - - - - UE 220 - - - - - - Radi dt. 00 0 1 2 3 4 UE 81 - - - - - - UE 89 - - - - 2 - UE 123 - 2 5 - 2 - UE 251 - - - - - - UE 252 - - - - - - UE 253 - - 4 - - - UE 256 - - - - - - UE 220 - - - - - -

Ulna px. 00 0 1 2 3 4 UE 81 - - - - - - UE 89 - - 1 - - - UE 123 - - 5 - - - UE 251 - - - - - - UE 252 - - 2 - - - UE 253 - - 1 - - - UE 256 - - - - - - UE 220 - - - - - - Mtcp dt. 00 0 1 2 3 4 UE 81 - - - - - - UE 89 - - 1 - - - UE 123 - 3 13 - 8 - UE 251 - - - - - - UE 252 - - - - - - UE 253 - - 2 - - - UE 256 - - 2 - - - UE 220 - - - - - - Fèmur px. 00 0 1 2 3 4 UE 81 - - - - - - UE 89 - - - - - - UE 123 - - 5 1 2 - UE 251 - - - - - - UE 252 - - - - - - UE 253 - - 3 - - - UE 256 - - - - - - UE 220 - - - - - - Fèmur dt. 00 0 1 2 3 4 UE 81 - - - - - - UE 89 - - - - - - UE 123 - - 3* 1 1 - UE 251 - - - - - - UE 252 - - - - - - UE 253 - - 2 - - - UE 256 - - - - - - UE 220 - - - - 1 - Tíbia px. 00 0 1 2 3 4 UE 81 - - - - - - UE 89 - - - - - - UE 123 - - 4 1 2 - UE 251 - - - - - - UE 252 - - - - - - UE 253 - - 3 - - - UE 256 - - - - - - UE 220 - - - - - -

Tíbia dt. 00 0 1 2 3 4 UE 81 - - - - - - UE 89 - - - - - - UE 123 - - 14 1 5 - UE 251 - - - - - - UE 252 - - - - - - UE 253 - - 3 - - - UE 256 - - - - - - UE 220 - - - - - -

Mttrs dt. 00 0 1 2 3 4 UE 81 - - 1 - - - UE 89 - - - - - - UE 123 - 1 9 - 4 - UE 251 - - - - - - UE 252 - - 1 - - - UE 253 - - 3 - - - UE 256 - - - - - - UE 220 - - - - - -

Sus domesticus

Falange I 00 0 1 2 3 4 UE 81 - - - - 1 - UE 89 - - 1 - 1 - UE 123 1 UE 251 - - 1 - - - UE 252 - - - - - - UE 253 - - 4 - 1 - UE 256 - - - - - - UE 220 - - - - - - Húmer px. 00 0 1 2 3 4 UE 81 - - - - - - UE 89 - 1 - - - - UE 123 UE 251 - - - - - - UE 252 - - - - - - UE 253 - 1 - - - - UE 256 - - - - - - UE 220 - - - - - - Húmer dt. 00 0 1 2 3 4 UE 81 - - 1 - - - UE 89 - 1 - - - - UE 123 UE 251 - - - - - - UE 252 - - - - - - UE 253 - 1 - - - - UE 256 - - - - - - UE 220 - - 2 - - - Radi px. 00 0 1 2 3 4 UE 81 - - - - 1 - UE 89 - - - - - - UE 123 1 UE 251 - - - - - - UE 252 - - - - - - UE 253 - - 1 - - - UE 256 - - - - - - UE 220 - - 1 - 1 -

Radi dt. 00 0 1 2 3 4 UE 81 - - 1 - - - UE 89 - - - - - - UE 123 UE 251 - - - - - - UE 252 - - - - - - UE 253 - - 1 - - - UE 256 - - - - - - UE 220 - - 1 - - - Ulna px. 00 0 1 2 3 4 UE 81 - - - - - - UE 89 - - - - - - UE 123 1 UE 251 - - - - - - UE 252 - - - - - - UE 253 - - - - - - UE 256 - - - - - - UE 220 - - - - - - Mtcp dt. 00 0 1 2 3 4 UE 81 - - - - - - UE 89 - - - - - - UE 123 1 UE 251 - - - - - - UE 252 - - - - - - UE 253 - - 2 - - - UE 256 - - - - - - UE 220 - - 1 - - - Fèmur px. 00 0 1 2 3 4 UE 81 1 - - - - - UE 89 - - - - - - UE 123 1 UE 251 - - - - - - UE 252 - - - - - - UE 253 - - - - - - UE 256 - - - - - - UE 220 - - - - - -

Fèmur dt. 00 0 1 2 3 4 UE 81 1 - - - - - UE 89 - - - - - - UE 123 1 UE 251 - - - - - - UE 252 - - - - - - UE 253 - - - - - - UE 256 - - - - - - UE 220 - - - - - - Tíbia px. 00 0 1 2 3 4 UE 81 - - - - - - UE 89 - - - - - - UE 123 1 1 UE 251 - - 1 - - - UE 252 - - - - - - UE 253 - - - - - - UE 256 - - - - - - UE 220 - - - - - -

Tíbia dt. 00 0 1 2 3 4 UE 81 - - - - - - UE 89 - - - - - - UE 123 1 1 UE 251 - - - - - - UE 252 - - - - - - UE 253 - - - - - - UE 256 - - - - - - UE 220 - - - - - - Mttrs dt. 00 0 1 2 3 4 UE 81 - - - - - - UE 89 - - - - - - UE 123 1 UE 251 - - - - - - UE 252 - - - - - - UE 253 - - 1 - - - UE 256 - - - - - - UE 220 - - - - - -

III. Figures i làmines

Fig. 1. Banyes de Capra hircus seccionades prop de la base

Fig. 2. Fragment de volta cranial de Capra hircus amb la banya seccionada prop de la base

Fig 3. Fragment d’occipita d’Ovis aries partit longitudinalment. A la vista lateral,

observe’s les 3 incisions que presenta el còndil occipital.

Fig. 4. Húmer de Bos taurus amb incisions a la tròclea, seccionat en la meitat de la

diàfisis. Altre tall parteix per la meitat la tròclea.

Fig. 5. Fragment proximal de radi de Capra hircus amb fortes incisions sota

l’articulació proximal i seccionada en el terç superior de la diàfisi. Vista dorsal.

Fig. 6. Fragment distal de radi d’Ovis/Capra amb l’epífisi distal no fusionada. Presenta una forta incisió prop del lloc per on es seccionat en la meitat de la diàfisi. Vista dorsal.

Fig. 7. Fragment proximal de radi de Bos taurus. Presenta una secció en l’articulació

proximal, que després ha patit uns mossos de cànid i un cop amb una eina esmolada que secciona la diàfisi sota l’articulació. Vistes dorsal i palmar.

Fig. 8. Metacarps de Capra hircus. El de l’esquerra presenta incisions sota la diàfisi proximal i en la cara medial palmar. El de la dreta, en la cara medial palmar. Vista palmar. Aquesta és la forma en la que més comunment apareixen els metapodis.

Fig. 9. Fragment distal de metacarp de Bos taurus. Presenta talls i seccionats a la diàfisi

un poc per sobre l’articulació i còndil articular medial. Vista dorsal i inferior.

Fig. 10. Metacarp d’Ovis/Capra seccionat en la meitat de la diàfisi. El cop fractura l’ós i

fa desapareixer la meitat longitudinal lateral. Té un fort cop sota l’articulació.

Fig. 11. Metacarp esquerre d’Equus cf. Caballus. Presenta una incisió en el terc inferior

de la diàfisi. Vista dorsal.

Fig. 12. Fragments de fèmur de Bos taurus. Els dos superior son caps femorals (articulació proximal). Ambdos estan seccionats. El de l’esquerra presenta, ademés,

incisions al voltant del cap articular. Son talls i fractures relacionades amb la desarticulació de les potes treseres. Els dos inferiors son fragments de l’articulació

distal, també seccionats i amb incisions per llibertar el genoll.

Fig. 13. Fragment distal de fèmur de Sus domesticus. Presenta incisions a la part caudal de l’articulació distal i sobre ella, tant a la cara caudal com a la lateral i medial. Està

seccionat en la meitat de la diàfisi. Vistes cauldal i lateral.

Fig. 14. Fragment distal i proximal de tibia de Bos taurus. Ambdós estan seccionats molt a prop de l’articulació. Vista dorsal.

Fig. 15. Metatars sencer de Capra hircus. Presenta una incisió bifurcada a la cara

medial i marques tènues de rossegador a la lateral. Vistes medial i lateral.

Fig. 16. Metatars de Capra hircus amb marques de rossegador. Vista lateral.

Fig. 17. Falange I de Bos taurus. Presenta una incisió en la cara dorsal. Vista dorsal.

Làmina 1. Crani de moltó (Ovis aries mascle) jove però de forta cornamenta recuperat a la unitat 81 de la cisterna sud.

Lamina 2. Detall d’un còndil occipital d’Ovis aries. En els repetits intens de partir el cap amb una eina esmolada contundent, han seccionat aquest còndil tant per la part

lateral com medial. Vista medial.

Làmina 3. Comparació entre un caní de Sus domesticus femella (a la dreta, en la

mandíbula) i un caní de mascle (a l’esquerra, sól). S’aprecia el for dimorfisme sexual que presenten. Ovserve’s que la femella ja té una edat considerable (P2 i

P4 ja creixcuts i en desgast).

Làmina 4. Húmer de Bos taurus fracturat en la diàfisi i la tròclea. Vista lateral. Compare’s amb aquell de la fig. 12.

Làmina 5. Radi d’Ovis aries. Presenta una secció neta en la cara palmar cap a la meitat de la diàfisi que és molt característica d’aquestes restes. Vista palmar.

Làmina 6. Detall de les incisions en un metatars d’Equus cf. Caballus. Compare’s amb la fig. 11.

Làmina 7. Pelvis d’Oryctolagus coniculus amb punxades i arrossegaments ocasionats per mossos humans.

Làmina 8. Tíbia proximal d’Oryctolagus cuniculus perforada per mossos humans.

Làmina 9. Col·lecció de tíbies afectades per òssos humans. Algunes sòlament presenten arrossegaments i punxades (les tres de l’esquerra), mentre que altres han

sigut fracturades.

Bibliografia ALTUNA, J. (1980): Historia de la

domesticación animal en el País Vasco. Desde sus orígenes hasta la romanidad, MUNIBE, 32 (1-2), San Sebastian.

AMOROSI, T. A. (1989): A Postcranial guide to Domestic Neo-Natal and Juvenile Mammals. The Identification and Aging of Old World Species. B.A.R.(s 533), Oxford.

BARONE, R. (1976): Anatomie comparée des mammifères domestiques, París.

BEAVITT, P.; CHRISTIE, N.; GISBERT, J. (1998): Agro-pastoralism in upland eastern Spain: the Serra de l’Almirant 1995-96 interim report, Saguntum, 31, 165-180.

BOESSNECK, J. (1980): Diferencias osteológicas entre ovejas (Ovis aries L.) y cabras (Capra hircus L.), BROTHWELL, D., HIGGS, E., CLARK, G., Ciencia en Arqueología, Fondo de Cultura Económica, Méjico, 338-366.

CEGARRA, M.; MORALES PÉREZ, J. V. (2004): Anexo II. La fauna de Can Corda, en Puig Moragón, R.; Díes Cusí, E.; Gómez Bellard, C.: Can Corda. Un Asentamiento rural púnico-romano en el suroeste de Ibiza. Treballs del Museu Arqueológic d’Eivissa i Formentera, xxx-xxx

DAVIS, S. (1987): La arqueología de los animales, Bellaterra, Barcelona.

DAVIS, S. (2000): The effect of castration and age on the development of the Shetland Sheep skeleton and a metric comparison between bones of males, females and castrates, Journal of Archaeological Science, 27, 373-390.

DRIESCH, A. V. D. (1976): A guide to the measurement of animal bones from archaeological sites, Peabody Museum Bulletins, Harvard University.

FERNÁNDEZ RODRÍGUEZ, C. (2003): Ganadería, caza y animales de compañía en la Galicia romana: estudio arqueozoológico. Brigantium, 15. Boletín do Museo Arqueolóxico e Histórico da Coruña.

GRAU ALMERO, E.; PÉREZ JORDÀ, G.; IBORRA ERES, Mª. P., RODRIGO GARCÍA, Mª. J.; RODRIGUEZ SANTANA, C. G.; CARRASCO PORRAS, V. Mª. S. (2001): Gestión de recursos y economía, ARANEGUI, C. ed.., Lixus: colonia fenicia y ciudad púnico-mauritana. Anotaciones sobre su ocupación medieval SAGUNTUM EXTRA-4, 191-230.

HALSTEAD, P; COLLINS, P.; ISAAKIDOU, V. (2002): Sorting the Sheep from the Goats: Morphological Distinctions between the Mandibles and Mandibular Teeth of Adult Ovis and Capra, Journal of Archaeological Science, 29, 545-553.

HATTING, T. (1995): Sex-related characters in the pelvic bone of domestic sheep (Ovis aries L.); Archaeofauna, 4; 71-76.

KOUDELKA, F. (1885): Das Verhältnis der ossa longa zur Skelethöne bei den Säugethieren, Verhandl. D. Naturforsch. Ver. Brünn, 24, 127-153, vid. ALTUNA, J. (1980).

LÓPEZ GILA, M. D. (2000): Estudio arqueozoológico de dos yacimientos medievales: La Alquería de Benipeixcar y El Fortí, Tesis de Licenciatura inédita, Universitat de València.

MUNSON, P. J. (2000): Age-correlated Differential Destruction of Bones and its Effect on Archaeological Mortality Profiles of Domestic Sheep and Goats, Journal of Archaeological Science, 27, 391-407.

PÉREZ RIPOLL, M. (1992): Marcas de carnicería, fracturas intencionadas y mordeduras de carnívoro en huesos del mediterráneo español, Institut de Cultura Juan Gil-Albert, Alacant.

PÉREZ RIPOLL, M. (1999): La explotacion ganadera durante el III milenio en la Península Ibérica, SAGUNTUM EXTRA-2, Actes del II congrés de Neolític a la Península Ibérica, 95-106.

RIQUELME CANTAL, J. A. (2001): Ganadería fenicio-púnica: un ensayo crítico de síntesis, De la mar y de la tierra. Producciones y productos fenicio-púnicos, Treballs del Museu Arqueològic d'Eivissa i Formentera, 47, Eivissa.

SAÑA, M. (1994): Análisis zooarqueológico del Pozo HX-1, RAMON, J.:El pozo púnico de “l’Hort d’en Xim” (Eivissa), Trabajos del Museo Arqueológico de Ibiza 32, 71-81.

RUSCILLO, D. (2003): Alternative methods for identifying sex from archaeological animal bone, KOJABOPOULOU, E.; HAMILAKIS, Y.; HALSTEAD, P.; GAMBLE, C.; ELEFANTI, P.: Zooarchaeology in Greece. Recent advances, BSA Studies, 9, London, 37-44.

SCHMID, E. (1972): Atlas of animal bones. For prehistorians, archaeologists and quaternary geologists. Elsevier Publishing Company, Amsterdam-London-Nw York.

SEGUÍ, J. (1999): La muntanya i els pastors: aspectes del pasturatge tradicional d’ovins i caprins a les muntanyes del nord d’Alacant, Recerques del Museu d’Alcoi, 8, 45-52.

SILVER, I. A. (1980): Determinación de la edad en animales domésticos, BROTHWELL, D.; HIGGS, E.; CLARK, G., Ciencia en Arqueología, Fondo de Cultura Económica, Méjico, 289-309.

SORRENTINO, C. (1992): Il materiale osteológico, Quaderni 9/ Supplemento. Lo scavo di via Brenta a Cagliari. I livelli fenicio-punici e romani, Cagliari.



ANNEX 6. ANÀLISI CARPOLÒGICA

Anna Rodríguez Cruz

Anàlisi carpològica de Biniparratx Petit

Arqueoline s.l. Stq-URV, Avd. Països Catalans, 18. 43007 Tarragona

Anàlisi carpològica

del jaciment arqueològic de

Biniparratx Petit (Menorca)

Anna RODRÍGUEZ CRUZ

Gener 2005



MATERIAL Y MÈTODES L’anàlisi carpològica es centra en l’anàlisi de les restes de llavors carbonitzades, recuperades del sediment procedent de diverses unitats estratigràfiques de l’excavació arqueològica, formada per 21 mostres, de les quals només 7 han proporcionat restes per a l’anàlisi. La metodologia utilitzada per a l’anàlisi de les restes carpològiques, segueix la proposada per diversos autors (Alonso et al., 2003; Buxó, 1990; Cubero, 1996). Les restes es van visualitzar amb l’ajuda d’una lupa binocular (x30 o x40 augments segons els casos), amb la finalitat de poder realitzar la seva identificació taxonòmica amb l’ajuda dels atlas especialitzats (Knörzer, 1968; Beijerinck, 1976; Villarías, 2000) i de la col·lecció de referències. Un cop analitzats es van dipositar en contenidors eppendorf de 1,5 ml. amb la finalitat d’evitar la seva possible fragmentació. En un primer moment, el sediment proporcionat per a l’anàlisi, es va retirar de les bosses on estava emmagatzemat amb la finalitat de procedir al triat de les mostres per poder localitzar les restes carpològiques i evitar la seva desaparició; aquest tipus d’emmagatzematge de los restes afecta a la seva conservació degut a la seva extrema fragilitat. Les restes carpològiques una vegada netes, s’han de recollir quan estan completament assecades (preferentment a l’ombra) i dipositar-se en pots o recipients adequats que garanteixin la seva conservació. Pel que fa referència a la identificació de les restes, en la nomenclatura hem fet servir el sistema tradicional binominal, per ser aquest el més utilitzat pels arqueobotànics (Zapata, 2002). També s’han adoptat diferents convencions per expressar el nivell d’identificació botànic aconseguit. Les mostres proporcionades per a l’anàlisi carpològica corresponen a una casa de planta circular, amb pati interior; els sediments procedeixen de l’interior de la casa i d’algunes sitges i cisternes. Segons les dades proporcionades per l’excavació arqueològica, pel que fa referència a l’adscripció crono-cultural del jaciment es situaria entre els segles IV a.C. i I d.C.



RESULTATS Anàlisi de les restes carpològiques U.E. 123 Descripció: mostra formada per llavors carbonitzades. nº de restes: 1 taxó: Triticum aestivum/durum 1 Hordeum vulgare no identificats: 2; es tracta de cereals fragmentats, un d’ells podria correspondre amb Triticum sp. i l’altra amb Hordeum sp. fragments: 2 observacions: les restes es trobaven en molt mal estat de conservació (Figs. 1 i 2). U.E. 205 Descripció: mostra formada per llavors actuals. nº de restes: 2, no identificats U.E. 220 Descripció: mostra formada per llavors actuals. nº de restes: 1 taxó: Camelina sativa L.

1 Aegilops sp. no identificats: 2 U.E. 230 Descripció: mostra formada per llavors actuals. nº de restes: 3, no identificats



U.E. 232 Descripció: mostra formada per llavors carbonitzades i llavors actuals. Llavors carbonitzades nº de restes: 1 taxó: Vicia sp. no identificables: 1 fragments: 4 observacions: és difícil poder realitzar una identificació taxonòmica de les restes; 2 dels fragments es tractarien de restes de núcula de fruit (Fig. 3). Llavors actuals nº de restes: 1 taxó: Medicago sp.

2 Euphorbia sp. no identificats: 1 U.E. 247 Descripció: mostra formada per llavors actuals. nº de restes: 2 observacions: les dues restes estan fracturades en un dels extrems, cosa que dificulta la seva adscripció taxonòmica; amb certes reserves les hem identificat com Bupleurum rotundifolium L. (unflabou). fragments: 7, restes carbonitzades però el mal estat de conservació fa impossible la seva identificació. U.E. 22c Descripció: mostra formada per llavors carbonitzades i llavors actuals. Llavors carbonitzades nº de restes: 1 taxó: Rhinanthus cf. minor fragments: 1 Llavors actuals nº de restes: 1 taxó: Plantago lanceolata L.



no identificats: 1 fragments: 2, un d’ells podria correspondre amb un fragment de Chenopodium sp.

U.E. nº de restes Taxo no identificats no identificables fragments 123 1 Triticum aestivum/durum 2 2

1 Hordeum vulgare 205 2 220 1 Camelina sativa L. 2

1 Aegilops sp. 230 3 232 1 Vicia sp. 1 1 4

1 Medicago sp. 2 Euphorbia sp.

247 2 Bupleurum rotundifolium L. 7 22c 1 Rhinanthus cf. Minor

1 Plantago lanceolata L. 1 3 Total 12 - 11 1 16

Taula I

DISCUSSIÓ Les restes carpològiques procedents del jaciment de Biniparratx Petit presenten diferències pel que fa referència a la seva conservació. Les restes carbonitzades de blat i ordi, així com una resta de planta silvestre, s’han considerat com a restes arqueològiques precisament per aquesta particularitat. Les restes de plantes silvestres localitzades es tractaria de restes de llavors actuals (no estan carbonitzades), incorporades al sediment procedent del jaciment per motius diversos. Als païssos de clima temperat la forma més habitual de conservació de les llavors i els fruits és la carbonització. La majoria de les restes localitzades als jaciments arqueològics es troben al mateix lloc on es van cremar, concentrades en forns, fogars o a nivells d’ocupació de zones que han sofert incendis. L’ús del



foc durant algunes fases del processament dels cereals i l’ús de la palla com a combustible, permet la conservació d’una gran quantitat de restes vegetals (Peña-Chocarro & Zapata, 1997). Sense aquestes condicions les llavors es conserven només sota condicions anaeròbiques en medis saturats en aigua i en ocasions excepcionals, com la aridesa (l’absència absoluta d’humitat) o conservades congelades en gel (Buxó, 1988). Per poder recuperar les restes arqueobotàniques (carbons i llavors bàsicament) i separar-les del sediment o altres materials procedents de l’excavació arqueològica, és fa necessària l’aplicació d’una tècnica de cribat fiable per rentar les mostres. En el cas de les llavors no s’han de recollir manualment. Les tècniques que fan servir l’aigua són les que proporcionen els millors resultats, però també poden afectar a la conservació de les restes; al trobar-se en medis secs en la major part dels casos, el contacte brusc amb l’aigua podria fer-les esclatar, al penetrar aquesta dins les cèl·lules de les llavors (Buxó, 1990). Una vegada rentades les mostres es necessari realitzar un triat amb la finalitat de separar les llavors d’altres restes procedents de l’excavació (restes de microfauna, petits esclats lítics, etc.). Una vegada triades es podran identificar i classificar, distingint entre restes senceres i fragments. Posteriorment s’identificaran botànica i taxonòmicament. La identificació taxonòmica es fonamenta sobre els principis de l’anatomia comparada, confrontant els caracters morfològics presents a les dues cares (ventral i dorsal) de les llavors arqueològiques amb exemplars de llavors actuals (Buxó, 1997; van Zeist, 1988). Per poder realitzar aquestes comparacions es fan servir els atlas especialitzats d’identificació i les col·leccions de referències, amb exemplars actuals cremats i no cremats, ja que els efectes de la carbonització alteren la morfologia i modifiquen les estructures orgàniques de les restes, dificultant la seva identificació. CONCLUSIONS L’anàlisi carpològica ha permès la identificació de diverses restes de cereals, així com diversos taxons de plantes silvestres. S’han analitzat un total de 17 restes carpològiques procedents del jaciment de Biniparratx Petit. S’han identificat un total de 10 taxons diferents: Triticum aestivum/durum (blat comú), Hordeum vulgare (ordi vestit), Vicia sp. (veces), Camelina sativa (camelina), Aegilops sp. (“triguillo”), Medicago sp. (alfals), Euphorbia sp. (euforbia), Bupleurum rotundifolium L. (unflabou), Rhinanthus



cf. minor (“cresta de gallo en Europa”) i Plantago lanceolata L. (plantatge). Tots els taxons estan representats per un únic exemplar, exceptuant l’euforbia (2 restes) i l’unflabou (2 restes). També s’han localitzat dos fragments de núcula de fruit, tot i que no es poden identificar. Pel que fa a la presentació de les dades, s’han seguit diferents convencions que ens ajuden a expressar el nivell d’identificació botànic assolit. Poden variar entre els diversos autors, però per aquest cas concret hem seguit el model de Zapata (2002).

• cf. Indica una forta probabilitat de que la resta correspongui al taxo esmentat.

• ( / ). Quan la distinció entre dues espècies o gèneres no és segura, es mencionen els dos, separats per una barra.

• sp. En aquesta categoria podem incloure les restes en les que no s’ha pogut arribar a identificar més enllà del gènere, ja sigui degut al seu estat de conservació o per trobar-se fragmentades i sense característiques suficients per a la seva identificació.

• No identificat. Fa referència a restes que de moment no s’han pogut identificar.

• No identificable. Fa referència a les restes que no ofereixen suficients criteris morfològics per permetre la seva identificació.

S’ha observat una diferenciació en la forma de conservació de les restes, les restes de blat, ordi i veça apareixen carbonitzades, mentre que les restes de plantes silvestres apareixen sense carbonitzar en tots els casos, exceptuant 3 fragments, els 2 fragments de núcula i el taxó Rhinanthus cf. minor. Això ens ha portat a una discriminació a l’hora de considerar el material arqueobotànic vàlid per a l’anàlisi, únicament les restes carbonitzades es poden considerar com a restes arqueològiques. Així doncs, l’escàs numero de restes vàlides aparegudes en aquest anàlisi, no ens permet poder realitzar alguna interpretació carpològica ni arribar a conclusions sobre l’explotació agrícola i l’alimentació d’aquests pobladors per a aquest jaciment. Tanmateix, no es pot descartar el conreu de blat, ordi i veces, dirigides bàsicament a l’alimentació humana. Aquesta manca de restes vàlides per a l’anàlisi podria ser deguda al lloc de procedència de les mostres, una recollida de mostres sistemàtica dels nivells de sòls d’ocupació hagués pogut proporcionar tota la informació que ens manca per a la realització de la interpretació carpològica.



Referències bibliogràfiques Alonso, N.; Juan-Tresserras, J.; Rodríguez-Ariza, M.O.; Rovira, N. (2003). Muestreo arqueobotánico de yacimientos al aire libre y en medio seco. In: Buxó, R.; Piqué, R. (coord.). La recogida de muestras en arqueobotánica: objetivos y propuestas metodológicas. Museu d’Arqueologia de Catalunya, Barcelona. Beijerinck, W. (1976). Zadenatlas der Nederlandse flora. Backhuijs & Meesters, Amsterdam. Buxó, R. (1997). Arqueología de las plantas. La explotación económica de las semillas y los frutos en el marco mediterráneo de la Península Ibérica. Crítica, Barcelona. Buxó, R. (1990). Metodología y técnicas para la recuperación de restos vegetales (en especial referencia a semillas y frutos) en yacimientos arqueológicos. Cahier Noir, 5. Girona. Buxó, R. (1988). La reconstrucció de la vegetació prehistòrica: el cas de les llavors i els fruits a Catalunya. Cota Zero, 4: 39-45. Cubero, C. (1996). Impresiones vegetales: su análisis (El Castellar de Berrueco). In: P. Ramil, C. Fernández Rodríguez & M. Rodríguez Guitián (coord.): Biogeografía Pleistocena-Holocena de la Península Ibérica: 275-290. Xunta de Galicia, Santiago de Compostela. Knörzer, K.-H. (1968). Novaesium IV. Römerzeitliche Pflanzenfunde Aus Neuss. Verlag Gebr. Mann. Berlin. Peña-Chocarro, L. & Zapata Peña, L. (1997): Higos, ciruelas y nueces: aportación de la arqueobotánica al estudio del mundo romano. Isturitz, 9: 679-690. Van Zeist, W. (1988). La reconstrucció de la vegetació prehistòrica: el paper de les llavors i els fruits. Cota Zero, 4: 31-38. Villarías, J. L. (2000). Atlas de malas hierbas. Ediciones Mundi-Prensa, Madrid. Zapata, L. (2002). Origen de la agricultura en el País Vasco y transformaciones en el paisaje: análisis de restos vegetales arqueológicos. Kobie, 4. Diputación Foral de Bizkaia.



PEUS DE FIGURES Fig. 1 Llavor carbonitzada de Triticum aestivum/durum procedent

de la U.E. 123. Fig. 2 Llavor carbonitzada de Hordeum vulgare procedent de la

U.E. 123. Fig. 3 Llavor carbonitzada de Vicia sp. procedent de la U.E. 232. Fig. 4 Llavor actual de Medicago sp. procedent de la U.E. 232. Taula I Resultats de l’anàlisi carpològica de Biniparratx Petit.



ANNEX 7. ANÀLISI ANTRACOLÒGICA

Itxaso Euba

Ethel Allué

ANÀLISIS ANTRACOLÒGICA DEL JACIMENT TALAIOTIC DE BINIPARRATX (MENORCA)

Itxaso Euba Ethel Allué

Gener, 2005 Àrea de Prehistòria

Universitat Rovira i Virgili

Anàlisi Antracològica de Biniparratx

ANÀLISIS ANTRACOLÒGICA DEL JACIMENT TALAIOTIC DE BINIPARRATX (MENORCA)

Itxaso Euba Ethel Allué

1. Introducció L’antracología és una disciplina que s’emmarca dins de l’arqueobotànica i té com objectiu l’anàlisi dels carbons en contextos majoritàriament arqueològics. Els seus objectius és basen en dos plantejaments teòrics. D’una banda la perspectiva paleoecològica que implica el coneixement del medi vegetal i les seves transformacions, condicionades per les activitats humanes o els canvis climàtics. D’altra banda, la perspectiva paleoeconòmica basada en que els carbons són residus d’origen antròpic que impliquen dades sobre l’ús i explotació dels recursos forestals. Les mostres estudiades per aquest informe corresponen al període talaiotic de Menorca que transcorre entre els 1500 a.C i els 123 a.C. Es tracta d’un assentament a l’aire lliure. Les mostres de carbó corresponen a l’interior d’una casa de planta circular i a unes sitges i cisternes. Cronològicament corresponen a la IV fase del període talaiotic entre els segles IV a.C i els I d.C. 2. Metodologia La metodologia antracològica es du a terme en tres fases diferents: la recollida de mostres, l’anàlisi i la interpretació dels resultats. El mostreig és una de las fases més importants ja que hi depenen els resultats que s’obtenen. El mostreig ha de ser sistemàtic i s’ha de realitzar garbellant el sediment en sec o amb aigua directament o per flotació. Les malles que s’utilitzen més sovint són de 4 i 2 mm. La recollida manual es realitza només per objectes o en jaciments a on la tècnica d’excavació permet visualitzar el carbons quan s’excava. És important tenir en comte les característiques sedimentaries i cronològiques del dipòsit, així com la logística de l’excavació (Buxó & Piqué 2003). considerar Una vegada recollides les mostres es realitza la identificació taxonòmica. Cada carbó es fragmenta amb les mans per tal d’observar les tres seccions anatòmiques que determinen l’estructura cel·lular de cada espècie. La identificació es recolza en un atlas d’anatomia, en aquest cas s’ha utilitzat Schweingruber (1990) i una col·lecció de referència. La quantificació de les dades es realitza a través del fragment com a unitat de mesura o a partir de la presència/absència. En aquest cas, tenim pocs fragments per utilitzar el nombre de fragment, per tant només considerarem la presència. Segons diferents autors, el nombre d’espècies està relacionat amb el nombre de restes estudiades, es a dir que s’ha d’analitzar un nombre mínim de carbons per nivell arqueològic (entorn als 250) per obtenir un registre total (Heinz 1990; Badal 1992). També s’han de tenir en compte d’altres aspectes com la variabilitat taxonòmica de les formacions vegetals explotades, l’àrea mostrejada,

ArqueoLine s.l. Stq-URV, Adv. Països Catalans, 18. 43007. Tarragona.


la procedència dels carbons (concentrats o dispersos) i la durada i complexitat de l’ocupació (Badal 1992; Chabal 1997; Allué 2002). 3. Resultats Per aquesta anàlisi antracològica s’han estudiat les mostres de les campanyes de 2002 i 2003. Els dos fragments de la campanya de 2002 corresponen a postes talaiòtics i el taxo identificat ha estat Olea europaea. Els materials de la campanya de 2003 prové de les Unitats estratigràfiques: 123, 220, 232, 244, 245, 247 y 22(c). En total s’han estudiat 45 fragments i s’han identificat cinc taxons.

BINIPARRATX

Taxon Poste

Talaiot 123 220 232 244 245 247 22 c

Erica sp. 1 3

cf. Erica 1

Olea europaea 2 2

Pinus halepensis 5

Pinus sp. 1 3 4 1

Pistacia lentiscus 4 3 4 1 1

Rhamnus alaternus/Phillyrea sp. 1

Angiosperma indeterminable 2 1 2 2

Indeterminable 1

Total 2 9 3 1 9 13 7 1

Els taxons que més es repeteixen són els pins (Pinus) i el llentiscle (Pistacia lenstiscus) que apareixen a quatre i cinc unitats respectivament. Després, en nombre de restes, trobem els brucs (Erica) i l’olivera/ullastre (Olea europaea). Finalment cal mencionar la presència d’un fragment d’aladern (Rhamnus alaternus/Phyllirea). Pel que fa a la precisió en la identificació taxonòmica, depèn de diferents factors tals com l’estat d’alteració, la poca variabilitat taxonòmica entre espècies d’un mateix gènere o família i el tamany del carbó. En general, els fragments de Biniparratx estan ben conservats, encara que alguns d’ells presenten alteracions com vitrificacions, fissures i nusos. L’origen de la vitrificació és desconeguda, dificulta la identificació perquè el carbó presenta un aspecte vidriós i les cèl·lules s’homogeneïtzen; el fragment d’Olea europaea del poste presenta aquesta alteració. Les fissures als vasos són degudes a la sortida de gasos i vapor d’aigua durant els primers estadis de la combustió, i s’ha identificat en un fragment de Pinus. Finalment, alguns fragments presenten nusos que es produeixen durant el creixement de l’arbre o arbust, la identificació també es fa més difícil. Aquesta alteració és molt característica d’Erica.



Aquestes alteracions de vegades permeten només precisar si es tracta d’una angiosperma o d’una conífera. En aquest cas hem identificat 7 fragments d’angiosperma indeterminable. En d’altres ocasions només podem determinar el gènere, com és el cas dels 5 fragments de Pinus i 1 d’Erica. Pel que fa a aquesta última, de vegades, podem precisar més i indicar de quin tipus de bruc es tracta. Com ja s’assenyalat, la precisió a l’hora de determinar, també depèn de la variabilitat dins d’un mateix gènere. És el cas de Pinus sp. en el que, en el cas d’aquest jaciment, incloem tres espècies Pinus pinea, P. pinaster i P. halepensis. Els trets que les diferencien no s’han pogut observar en tots els fragments. En ocasions el carbó no permet observar tots els trets que les distingeixen malgrat que les diferències són presents. Encara que probablement es tracti de Pinus halepensis. Pel que fa Rhamnus alaternus i Phillyrea sp., que pertanyen a famílies diferents la seva anatomia cel·lular és la mateixa. 4. Anatomia dels taxons identificats Olea europaea (Oleaceae) olivera/ullastre Pors difusos la majoria agrupats en fileres de fins a 4 pors (Fig. 1). Radis biseriats curts i heterogenis, punteadures dels vasos petites. Perforacions simples.

Fig. 1. Secció transversal d’un fragment d’Olea europaea (X50) de Biniparratx

Pistacia lentiscus (Anacardiaceae) llentiscle És una fusta a zona porosa, els pors estan distribuïts a l'anell primerenc de forma discontinua. A la resta el pors estan agrupats formant petits grups. Els radis són heterogenis i la major part són uni a triseriats. Conté canals secretors horizontals. Les perforacions són simples i presenta engruiximents helicoidals gruixuts.



Pinus halepensis (Pinaceae) Pi blanc

Fusta homoxilada amb canals resinífers. L’alçada mitja dels radis és de 10 cèl·lules, presenta canals resinífers en els radis. Les traqueides presenten punteadures uniseriades, els radis són heterocel·lulars. Les parets de les traqueides dels radis són llises a Pinus pinea i dentades a Pinus halepensis i Pinus pinaster. Presenta punteadures petites pinoides Erica sp. (Ericaceae) Bruc Fusta amb porositat difusa, els pors a l'anell primerenc són una mica més grans i disminueixen de talla a l'anell de creixença. Els radis són heterogenis i presenten variabilitat segons les espècies. Els radis d'Erica arborea són 3, 4 o multiseriats mentre que a Erica multiflora són bi i 3 seriats. No presenta engruiximents helicoidals i les perforacions són simples. Rhamnus alaternus/Phillyrea (Rhamnaceae/Oleaceae) Aladerns Fusta amb porositat difusa, els pors es distribueixen de forma radial o obliqua formant una flama. Els radis són biseriats i heterogenis, presenta engruiximents helicoidals gruixuts i perforacions simples 5. Interpretació i Discussió dels resultats Les espècies identificades són totes d’ambients termomediterrani, que trobem encara a Menorca (Folch 1986; de Bolós 1996). El llentiscle i l’ullastre/olivera creixen a les garrigues i brolles. Els pins es desenvolupen en espais oberts formant boscos o formacions secundàries obertes. Els aladerns i els brucs pertanyen al sotabosc de l’alzinar, així com a les formacions arbustives junt amb el llentiscle i l’ullastre. A Menorca trobem en l’actualitat tres espècies de bruc (Erica arborea, Erica scoparia i Erica multiflora). El bruc boal i el bruc d’escombres conviuen en els mateix habitats, sobre sols silicis. En canvi el bruc d’hivern creix sobre sols calcaris (Rita, 2000-2004). L’estudi de l’estructura no permet la seva distinció amb fiabilitat, tot i que tenen alguns caràcters que permeten establir tipus, com ha estat fet en un dels fragments estudiats. Pel que fa als aladers, a menorca trobem Rhamnus alaternus (llampúgol) i Phillyrea latifolia, són arbustos que creixen a l’entorn de l’alzinar. El llampúgol també creix a les garrigues. En canvi Phillyrea angustifolia (aladern de fulla estreta) la trobem a les bardisses, garrigues i pinars (Rita, 2000-2004). Pel que fa a l’ullastre/olivera, la distinció entre aquestes dues espècies només es pot realitzar aplicant tècniques específiques. Aquesta dada ens indicaria si es tracta d’una explotació del combustible a partir de l’espècie conreada, probablement de les restes de poda, o bé si es tracta d’una explotació de l’espècie salvatge sense una estratègia precisa (Terral 2000).



A l’illa de Menorca durant les primeres fases de l’Holocè domina un tipus de vegetació mesòfila, a on el boix junt amb d’altres taxons com avellaners, bedoll o aurons dominen al paisatge. La disminució del boix està relacionada amb un canvi climàtic i a l’intensitat de l’activitat antròpica. A partir del V mil·leni, gèneres tant comuns com Corylus, Buxus, Juniperus, Betula o Acer donen lloc a espècies com l’ullastre, el pi blanc o el llentiscle, formant una vegetació escleròfila substituint la vegetació caducifòlia anterior (Aguirre et al., 2001 ; Pérez-Obiols et al., 2003). Les dades pal·linològiques i antracològiques de les Illes Balears mostren una instal·lació de la vegetació dominada per l’alzina i els pins des del Neolític i les brolles d’ullastre i llentiscle a partir de fa 3000 a BP aproximadament (Vernet et al. 1984; Burjachs et al. 1994; Yll et al. 1998; Piqué 1999a; 1999b; 2001; Allué 2001; Pérez-Obiol et al. 2003). Aquests taxons, ullastre, llentiscle, pi blanc, són els més significatius també al litoral mediterrani a partir del subboreal en endavant, com s’enregistra a diferents estudis antracològics (Ros 1992; 1998; Euba 2004) Encara que en aquest jaciment el nombre de taxons, degut al reduït nombre de fragments, no sigui molt elevat podem assenyalar que aquests són els taxons més utilitzats. Sens dubte a l’entorn vegetal creixen tota una diversitat d’altres espècies que també podien haver estat explotats. El material antracològic, prové d’estructures d’origen antròpic, per tant s’ha de tenir en comte els usos que s’ha fet d’aquestes fustes i perquè han estat utilitzades. L’ ullastre/olivera i el llentiscle són espècies que s’han explotat com a combustible, a més el seu us com a farratge també a estat constatat tant etnogràfica com arqueològicament (Badal 1999; Blanco et al. 1998). L’ullastre/olivera també s’explota pel seu fruit, per aquest motiu es probable que l’explotació de la fusta depengui d’aquesta activitat. Els pins han estat utilitzats com combustible, però també aprofitats com material de construcció o fabricació d’objectes. Els bruc s’utilitzen com a material de construcció, per fabricar objectes i com a combustible. Aquesta espècie és apreciada pels forns, ja que permet una ràpida encesa. Finalment assenyalar que les anàlisis antracològiques de les illes Balears publicats o inèdits abracen sobretot períodes recents de l’Holocè (Vernet et al. 1984; Piqué 1999a; 1999b; 2001; Allué 2001). Les dades obtingudes a l’estudi del jaciment de Biniparratx, encara que són reduïdes, completen i contrasten de forma positiva a la resta de seqüències. 7. Referències bibliogràfiques Allué, E. (2001). Informe de l'anàlisi antracològica del Jaciment de Ses Païses (Mallorca). Informe inèdit. Arqueocat sl. Blanco, E., M. A. Casado, M. Costa, R. Escribano, M. García, M. Génova, A. Gómez, F. Gómez, J. C. Moreno, C. Morla, P. Regato, H. Sainz. (1998). Los bosques ibéricos. Una interpretación geobotánica. Madrid: editorial Planeta. ArqueoLine s.l. Stq-URV, Adv. Països Catalans, 18. 43007. Tarragona.


Burjachs, F., R. Pérez-Obiol, J. M. Roure, R. Julià. (1994). "Dinámica de la vegetación durante el Holoceno en la isla de Mallorca" A: Trabajos de Palinología Básica y Aplicada. I. Mateu, M. Dupré, J. Güemes, M. E. Burgaz, pp. 199-210. Valencia: Universitat de Valencia. Aguirre, R.Y; J. Pantaleón-Cano; J.M. Roure (2001). Análisis políico de coprolitos de Myotragus balearicus. La extinción de especies animales y vegetales durante el Holoceno en Mallorca (Islas Baleares). Fombella Blanco, M.A.; D. Fernández González; R.M. Valencia Barrera (Editores): Palinología: Diversidad y Aplicaciones, León, p. 205-212. Badal, E. (1999). El potencial pecuario de la vegetación mediterránea: Las cuevas Redil. II Congrés del Neolítico a la Península Ibèrica: Saguntum-Plav, Extra 2, Valencia, Universitat de Velència, p.69-76. De Bolòs, O. (1996). La vegetació de les Illes Balears. Comunitas de plantes. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Arxius de les seccions de Ciències, CXIV Secció de Ciències biològiques. Euba, I. (2004). Informe del análisis antracológico del yacimiento romano de Barranc de Sales, 2004. Tarragona. Informe inédito. Área de Prehistoria. Universitat Rovira i Virgili. Pérez-Obiol, R.; L. Sáez; I.Y. Errikarta (2003). Vestigis floristics postglaciars a les Illes Balears i dinàmica de la vegetació holocénica Orsis, 18, p.77-94. Piqué, R. (1999a). Análisis de las maderas y carbones del yacimiento de la Cova des Mussol (Menorca). A: Ideología y Sociedad en la Prehistoria de Menorca. La Cova des Càrritx y La Cova des Mussol. V. Llull, R. Micó, C. Rihuete, and R. Risch, pp. 427-438. Barcelona: Consell Insular de Menorca, Ajuntament de Ciutadella, Fundació Rubío Tudurí-Andrómaco. Piqué, R. (1999b). La gestión de los recursos leñosos en la Cova des Càrritx. A: Ideología y Sociedad en la Prehistoria de Menorca. La Cova des Càrritx y La Cova des Mussol. V. Llull, R. Micó, C. Rihuete, R. Risch, pp. 489-520. Barcelona: Consell Insular de Menorca, Ajuntament de Ciutadella, Fundació Rubío Tudurí-Andrómaco. Piqué, R. (2001). Identificació anatòmica de les fustes de la Cova des Moro (Mallorca), A: La Cova des Moro (Manacor, Mallorca). Campanyes d'excavacions arqueològiques 1995-1998. V. M. Guerrero, M. Calvo, and B. Salvá, pp. 66-67. Palma de Mallorca: Consell de Mallorca. Departament de Cultura i Juventut. Rita, J. (dir) (2000-2004). http://www.uib.es/depart/dba/botanica/herbari/ Ros, M. T. (1992). Les apports de l'anthracologie à l'étude du peléoevironnement végétal en Catalogne (Espagne). Bulletin Societé Botanique Française 139:483-493. ArqueoLine s.l. Stq-URV, Adv. Països Catalans, 18. 43007. Tarragona.

http://www.uib.es/depart/dba/botanica/herbari/


Ros , M. T. (1998). La vegetació de la Catalunya meridional i territoris propers de la Depressió de l'Ebre, en la Prehistoria recent i Protohistoria, a partir dels estudis antracològics. Gala 3-5:19-32. Schweingruber, F. H. (1990). Anatomie europäischer Hölzer. Ein Atlas zur Bestimmung europäischer Baum-, Strauch- und Zwergstrauchhölzer Anatomy of European woods. An atlas for the identification of European trees shrubs and dwarf shrubs. Stuttgart, Verlag Paul Haupt. Terral, J.F. (2000). Exploitation and management of the olive tree during prehistoric times in Mediterranean France and Spain. Journal of Archaeological Science, v. 27, p.1-7. Vernet, J.-L., E. Badal Garcia, E. Grau Almero, M. T. Ros Mora. (1984). "Charcoal analyses and western mediterranean prehistoric flora," A: The Deia Conference of Prehistory, vol. 229. A. R. Hands, B.SC, M.A., D. Phil, M. A. Walker, pp. 165-174. London: BAR series. Yll, E. I., R. Pérez Obiol, J. Pantaleon-Cano, J. M. Roure. (1998). Palynological evidence for climatic change and Human activity during the holocen on Minorca (Balearic Islands). Quaternary Research 48:326-339.



8. Inventari

Jaciment Unitat estratigràfica Núm. Taxons BPN'03 245 1 Pinus sp. BPN'03 245 2 Pinus halepensis BPN'03 245 3 Pinus sp. BPN'03 245 4 Pinus halepensis BPN'03 245 5 Pistacia lentiscus BPN'03 245 6 Pinus sp. BPN'03 245 7 Erica sp. BPN'03 245 8 Pinus halepensis BPN'03 245 9 Pinus sp. BPN'03 245 10 Angiosperma indeterminable BPN'03 245 11 Pinus halepensis BPN'03 245 12 Angiosperma indeterminable BPN'03 245 13 Pinus halepensis BPN'03 247 1 Angiosperma indeterminable BPN'03 247 2 Erica tipo arborea BPN'03 247 3 Erica tipo arborea BPN'03 247 4 Erica arborea BPN'03 247 5 Pinus sp. BPN'03 247 6 Indeterminable BPN'03 247 7 Angiosperma indeterminable BPN'03 22(c) 1 Pistacia lentiscus BPN'03 232 1 Pinus sp. BPN'03 123 1 Pistacia lentiscus BPN'03 123 2 Pistacia lentiscus BPN'03 123 3 Olea europaea BPN'03 123 4 Angiosperma indeterminable BPN'03 123 5 Pistacia lentiscus BPN'03 123 6 Angiosperma indeterminable BPN'03 123 7 Rhamnus alaternus/Phillyrea sp. BPN'03 123 8 Olea europaea BPN'03 123 9 Pistacia lentiscus BPN'03 244 1 Pinus sp. BPN'03 244 2 Pistacia lentiscus BPN'03 244 3 Angiosperma indeterminable BPN'03 244 4 Pistacia lentiscus BPN'03 244 5 Pinus sp. BPN'03 244 6 Pistacia lentiscus BPN'03 244 7 cf. Erica sp. BPN'03 244 8 Pistacia lentiscus BPN'03 244 9 Pinus sp. BPN'03 220 1 Pistacia lentiscus BPN'03 220 2 Pistacia lentiscus BPN'03 220 3 Pistacia lentiscus BPN'02 Poste talaiot Q-10/20 1 Olea europaea BPN'02 Poste talaiot Q-10/20 2 Olea europaea


Documents

La Casa 1 de Biniparratx Petit (Sector B) – “Casa Serra-Belabre” (Sant Lluís, Menorca). Campanyes de 2000, 2001 i 2003. Memòria Científica lliurada al Consell Insular de Menorca