Embed Size (px)
Citation preview
OJD-PGD: 5.900 exemplars - publicació quinzenal | redacció: 657 165 047 – [email protected] | anuncia’t: [email protected]
15 anys
28/10/2020 · Núm. 212 · linialescorts.catlínialescorts
ESCOLES pàg 6
Cinc centres tindran unentorn més segur i menyscontaminat el curs que ve
ARTISTA REFERENT pàg 6
Yann Tiersen serà al FestivalJardins de Pedralbes 2021
HOQUEI HERBA pàg 12
Final de mes rodó per als dos sèniors de l’RC Polo
FUTBOL SALA pàg 12Els dos equips de l’UBAE, de Valtinho i Borja Carasusán,firmen un gran inici de lliga
El Circorts celebra la seva 21a edició pàg 6
Circ,malgrat tot
ElMercatde lesCorts i laXarxad’Alimentsuneixenesforços
Els responsables de la xarxa i els paradistes impulsen una iniciativa per recollir menjar per als més necessitats pàg 10
UN TABÚ pàg 3
El silenci del suïcidi, un problema social de primer ordre
3 |
línialescorts.cat28 d’octubre del 2020A fons
El suïcidi és la primera causa demortalitat prematura en homes de15 a 44 anys a la ciutat de Barce-lona i la segona en dones, per da-rrere del càncer de mama. Estracta d’una xifra impactant peròque és la crua realitat.Per què es parla tan poc del
suïcidi quan és una de les princi-pals causes de mort entre la po-blació jove i de mitjana edat?Sempre ha estat una qüestió tabúi ho segueix sent. “És un tema tabúperquè hi havia el pensament queparlar del suïcidi podia tenir unefecte contagi. Això pot ser certd’alguna manera, depenent decom se’n parli, però hi ha evidèn-cia científica que no parlar-ne nofa que el problema desaparegui”,afirma Sergio García, psicòleg dela Fundació Ajuda i Esperança icap del projecte del Telèfon de Pre-venció del Suïcidi que va posar enmarxa l’Ajuntament a l’agost ique aquesta entitat gestiona. Elnúmero és el 900 92 55 55 i el ser-vei és gratuït les 24 hores del diadurant els 365 dies de l’any. “A Espanya els últims 20 anys
hi ha hagut la mateixa taxa demortalitat per suïcidis. Els acci-dents de trànsit han baixat perquèhi ha hagut una estratègia nacio-nal però amb el suïcidi tot just escomença”, explica García. De fet,aquest psicòleg lamenta que, delsuïcidi, les administracions “enparlen molt però no ho materia-litzen”. És per aquest motiu quecelebra que l’Ajuntament hagimogut fitxa amb la creació d’a-quest servei telefònic.
MÉS DE 4 TRUCADES AL DIAEl Telèfon de Prevenció del Suï-cidi es va posar en marxa el 6 d’a-gost i, segons les xifres més ac-
tualitzades, que fan referència al16 d’octubre, havia rebut 323 tru-cades, cosa que significa una mit-jana de 4,5 al dia. D’entre totes lestrucades, tal com detallen des dela Fundació Ajuda i Esperança, lameitat les van fer persones ambconducta suïcida. En paral·lel,una de les dades que crida més l’a-tenció és que en dos mesos i pocsdies s’han fet cinc rescats. “Estemparlant de situacions on el suïci-di era imminent o estava en curs”,precisa García.A banda d’evitar el suïcidi, l’al-
tre objectiu d’aquest programa ésvincular les persones afectadesamb la xarxa de salut mental oamb altres espais d’ajuda com po-den ser els serveis socials. “Femun acompanyament i ocupemun espai que no existia”, explicaGarcía, que de moment fa unabona valoració d’aquest serveitot i el poc temps que porta enmarxa. “El nivell de coneixementdel telèfon és baix però ja hem po-
gut intervenir en força casos.Com més aviat intervenim millor,però sempre hi ha diferents mo-ments perquè la conducta suïci-da té un recorregut”, afegeix.
PARLAR DE LA SALUT MENTALEn tot aquest escenari, el centredel problema l’ocupa la gent jovei de mitjana edat, que són lesfranges de població amb méstaxes de suïcidi. “La nostra so-cietat és adultcentrista i està en-focada en el món de l’adult per-què és el productiu. És evidentque una societat que no dona im-portància a les cures i posa la pro-ductivitat al centre de tot deixamoltes ferides emocionals”, afir-ma Isaura González, membredel secretariat i responsable delsprojectes de suïcidi juvenil i sa-lut mental al CNJC, fent refe-rència al fet que la falta de curesemocionals provoca que un 20%dels joves hagin pensat alguncop en treure’s la vida.
Gónzalez, al mateix temps,reivindica que els Centres d’A-tenció Primària (CAPs) haurien detenir una perspectiva de salutmental i que els trastorns mentalsno han de quedar abandonats a les
urgències. I és que les xifres par-len per si soles. El 90% de lesmorts per suïcidi estan vinculadesamb una afectació mental. I, se-
gons l’última anàlisi de la morta-litat a Catalunya (Departament deSalut), 126 dones i 333 homes esvan suïcidar l’any 2018.En aquest escenari, la secre-
tària de l’entitat Després del Suï-cidi-Associació de Supervivents(DSAS), Anna Lara, lamenta quedes de les administracions públi-ques encara queda molt camí perrecórrer en plans de prevenciócontra el suïcidi. “Fa dos mesosque s’ha obert el primer telèfon de-dicat a cobrir aquests casos, la lí-nia de l’esperança. Però encara nohi ha una crida a la salut mentalgeneral, i es podrien evitar moltesmorts”, diu Lara mentre recordaque la majoria de familiars quehan perdut un jove s’han quedaten xoc perquè no s’imaginavenque tenia un patiment interior tangran. La direcció, doncs, semblaclara: trencar el tabú per aconse-guir que menys homes i dones sesuïcidin i abocar més recursos aaquesta greu problemàtica social.
Albert Ribas/Júlia GamissansBARCELONA
L’hora de trencar el tabú» El suïcidi és la primera causa de mort prematura entre homes de 15 a 44 anys i la segona en dones» “No parlar-ne no farà desaparèixer el problema”, diu el psicòleg responsable del telèfon de prevenció
La societat ha abandonat i invisibilitzat sistemàticament les persones amb malalties mentals i el suïcidi. Foto: Arxiu
CONFINAMENTI SUÏCIDI
4El confinament causatper la pandèmia ha provo-cat que les xifres de suïcidial conjunt de Catalunyahagin baixat. Des de la Fun-dació Ajuda i Esperança,però, alerten que les con-seqüències d’un confina-ment es noten més al capd’uns mesos i que les xifrespoden tornar a créixer.
Opinió
| 4
línialescorts.cat 28 d’octubre del 2020
Dipòsit Legal: B 33380-2010Difusió controlada
www.liniaxarxa.catPremi Tassis Torrent de Comunicació 2011 Diputació de Barcelona
Editor-Gerent: David Centol i Lozano
Director Editorial: Arnau Nadeu
Coordinador de Vendes: Marcelo Villanueva
Coordinadora de Producció gràfica: Marga Moreno
Webs temàtics: Pere Giménez i Quim Miró
Director Editorial: Arnau Nadeu
Subdirector d’edicions: Albert Ribas
Redacció: Anton Rosa (Barcelonès Nord
i Baix Maresme), Júlia Gamissans (Vallès),
Pau Massip (l’Hospitalet i Baix Llo bregat),
Albert Ribas (Barcelona), Anna Utiel (Mont-
serratí) i Pau Arriaga (Esports i Xarxes)
Dept. Comercial: Lola Gutiérrez
Distribució: Andrés Meca i Pablo Favieri
Els semàfors
Xarxa d’AlimentsLa Xarxa d’Aliments Les Corts ha posaten marxa una iniciativa, juntament
amb el Mercat de les Corts, per recolliraliments d’aquest equipament munici-pal. El menjar recollit l’afegeixen al repartiment que fan cada divendres.
pàgina 6
CircortsEl festival de circ Circorts va celebrar laseva 21a edició entre el 16 i el 18 d’oc-tubre enmig de totes les mesures ne-cessàries per garantir la seguretat delpúblic. Tot i la situació d’excepcionali-tat, l’edició va tenir molt bona acollida.
pàgina 6
RC PoloDesprés d’unes arrencades de curs forçairregulars i d’haver hagut de parar du-rant dies per culpa del coronavirus, elssèniors d’hoquei herba del Polo han
tancat l’octubre amb bones sensacions,derrotant els dos equips del Jolaseta.
pàgina 12
La lupa
per @ModernetdeMerda
Tornar-la a materialitzar
Fa uns quants dies, a TV3, la periodistaNúria Orriols preguntava a Laura Borràsquina era la seva proposta si en les pro-peres eleccions catalanes l’independen-tisme supera el 50% dels vots. Borràs vacontestar que, si se supera aquest per-centatge, “hem de fer que el resultat del’1-O es pugui aplicar, que això tingui con-seqüències polítiques”.Quan la periodista va repreguntar
per esclarir el significat d’aquestes “con-seqüències polítiques”, Borràs va res-pondre que la idea és que tot el ventallde forces independentistes“s’agrupi al voltant de ferefectiu l’1-O”.Finalment, veient que Or-
riols no quedava convençuda,va cloure per tercera vegadal’explicació afirmant que elque es farà, en definitiva, és“materialitzar la independència”.Bé, materialitzar la independència
no vol dir res. Ho sap Borràs, ho sap Or-riols i, per anar bé, a hores d’ara ho hau-ríem de saber la resta de catalans. Ma-terialitzar la independència, avui dia,només és un concepte més per afegir aldiccionari procés-català, al costat dels18 mesos, el fer república, o l’obeir elmandat de l’1 d’octubre. Forma part delllenguatge que ens ha dut fins aquí enun context pre-repressiu, quan encaraes creia que ni Espanya s’hi atreviria niEuropa ho permetria.Però ara som al 2020. Amb presos
polítics, amb exiliats, amb vora 3.000represaliats, amb una Europa absent,amb Operacions Judes, amb Tamares,amb inexistents taules de diàleg, ambuna Generalitat convertida en unagestoria, amb tota la classe política obe-int lleis estatals mentre es recriminenels uns als altres estar obeint lleis es-tatals, amb una societat civil desmo-bilitzada, amb uns Mossos al servei del’Estat, amb unes estructures d’estat en-cara per estructurar-se, amb els lide-ratges escapçats, amb llibres de tota
mena destapant des de tots els prismesla realitat d’aquell 2017, amb una visióclarament autonomista del presentpolític, amb uns votants fràgils i es-carmentats.I és en aquest context reparador (i
pandèmic) del 2020 quan ens apareix laprimera força política independentista enprime timea parlar de materialitzar la in-dependència com si aquests tres anys noexistissin, com si en la situació actual espogués materialitzar la independència i,encara pitjor, com si realment es pre-tengués materialitzar la independènciaen aquests moments.
Fa tres anys que, dia a dia, la realitatens vacuna contra el vocabulari d’aquell2017. Tres anys. Els braços dels inde-pendentistes són autèntics coladors, des-prés de tot el que hem viscut. Cada dia,en cada nova conseqüència de la derro-ta, una nova dosi de realitat en forma dedetenció, de judici, de dependència eco-nòmica o de política autonomista ens re-corda el país que som i la desfeta políti-ca i emocional en què ens trobem. ¿I en-cara ens veiem amb cor d’apel·lar a unamaterialització de la independència com
si tot just esclatés la prima-vera del 2017?És ben cert que la re-
pressió ens ha deixat vençutsemocionalment, i que leshòsties han estat tan cruelsque convé excusar o relati-vitzar determinades actituds
dins del supervivent món independen-tista. Però comencen a fer-se evidents es-tratègies que no semblen sorgides d’a-quest estat catatònic, sinó d’un nou intentd’apropar la ciutadania a aquella falsa re-alitat de 2017.No sé si es materialitzarà la indepen-
dència, però el que és evident és que hi havoluntat de tornar a materialitzar la ideaque es tornarà a materialitzar la inde-pendència demà passat. I potser aquestcamí fa (aparentment) menys mal que larepressió de l’enemic, però acaba destruintigualment les emocions, les il·lusions i elcompromís de la teva gent.
I encara ens veiem amb cor d’apel·lar a unamaterialització de la independència com si tot just esclatés la primavera del 2017?
Entenc la necessitatd’aquests confinaments
[de cap de setmana],però allò d’escoltar les necessitats de lagent i la nostra salut mental on queda?Només tancar-nos els caps de setmana,que és quan “vivim” sense les pressionslaborals, és poc sa mentalment... Po-dríem buscar alternatives intermèdies?
El Twitter en paperAquí espiula
Recordatorio: las ca-gadas políticas no nos
eximen a los demás de laresponsabilidad individual, del mis-mo modo que los comportamientospoco responsables no eximen a las ins-tituciones de hacer su fucking trabajo.Que el falaciómetro va a estallar en am-bas direcciones.
@17Mn
Mentre discutim peltoc de queda, hi ha em-
preses amb centenars detreballadors en espais mal ventilatsque podrien fer teletreball i no en fan.I no en fan perquè cap govern no els hiobliga. Això sí, hem evitat els cèle-bres contagis de la matinada de di-umenge a dilluns.
Les escoles hem de ro-mandre obertes, però
cal proveir els docentsde mascaretes i material i, sobretot, fer-nos PCR perquè no ens contagiem nipropaguem el virus. Sembla que ningúes cregui que som treball essencial. Jahem començat la setmana set. Ànims,companys!
@GerardSegu@rgsait@alba_a_c
Envia’ns les teves cartes a: [email protected]
5 |
línialescorts.cat28 d’octubre del 2020
Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]
Línia Les Corts no comparteix necessàriament les opinions queels signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.
Xarxa d’Aliments i Mercat de les Corts: la unió fa la força1
2Acaba una Festa Major atípicai amb polèmica amb les entitats
El debut del Joventut a Copa, ajornat dues setmanes
Sis de sis: gran inici de lliga del sènior de l’UBAE
Gran arrencada de lliga dels dos equips de l’UBAE
El + llegit línialescorts.cat
3
4
5
Safata d’entradaLes millorsperles
Un cotxe policial acaba a l’aigua en una operació contra un botellón. Ha passat a Vilanova i la Geltrú, on la policia va anara aturar una festa clandestina amb quaranta persones al
port. De cop, quan els agents ja eren fora dels vehicles, un dels cot-xes es va desfrenar i va acabar precipitant-se a l’aigua.
Dos pingüins han robat un niu d’ous de dues pingüines. Icom ho expliquen els titulars? “Una parella gai de pingü-ins roba els ous d’una parella de lesbianes per convertir-
se en pares”, ha titulat el mitjà britànic Unilad. Detallen que elsmascles van aprofitar que les femelles estaven despistades.
Un nen de 9 anys que no té internet a casa seva s’acosta cadadia a l’institut per connectar-se a la xarxa i poder seguir lesclasses virtuals. És una imatge colpidora que s’ha vist a Nou
Mèxic, als Estats Units, i s’ha fet viral. Gràcies a això, un usuari commo-gut per la situació ha pagat la connexió a internet de casa del menor.
Ciutadans ha denunciat que el Govern els fa arribar arxiusamb contrasenyes independentistes. L’agència Efe ha tin-gut accés a la queixa, que explica que sovint han d’acce-
dir als arxius introduint claus com “presospolítics”, “indepen-dència” o “república digital”. Pobres.
Aconseguir que els fills mengin sa és una tasca molt difícil i so-vint pot arribar a ser desesperant. I si no, que li expliquin a laLesslie, una mare britànica que ha decidit hipnotitzar la seva
filla de 6 anys, la Jessica, perquè deixi de menjar només nuggetsdepollastre, l’únic plat que li agrada.
A les xarxes
@aleixcosta7: Pujol, apartat de JxCat perdenúncies d’assetjament sexual. Diputat iexdirector del mitjà referent a Catalunya.Vagin passant, que n’hi ha a tot arreu.
@oriolbertrann: Despertar-te un dillunsamb ressaca emocional, classe online iamb un confinament de cap de setmana“sobre la taula”. Va, home, va.
#AMésDelTocDeQueda
@_bdamian: Si el Congreso aprueba laprolongación del estado de alarma hastael 9 de mayo, ¿cuándo nos quitamos esteaño el sayo?
#EstatD’Alarma2.0 #EduardPujol
Un altre president de la Genera-litat ha estat descavalcat del seucàrrec polític per una via gensdemocràtica. Ara ha estat el MoltHonorable Quim Torra i Pla quiha estat apartat del legítim poderpolític mitjançant una mesuramolt poc clara, anomenada in-habilitació. El més greu del cas ésque una institució administra-tiva —la JEC— ha maniobratperquè una sanció que en qual-sevol país de l’Europa civilitzadahauria quedat en una multa, o enno-res, hagi pogut adreçar-se perla via judicial i passar al TSJC i elTribunal Suprem. Una vegadamés s’ha fet servir la repressió através d’una justícia molt poli-titzada i encara més caducada.Però atenció, aquesta sentènciaencara ha de passar el filtre delTribunal Constitucional i de laJustícia Europea.No hi ha dubte que Quim
Torra i Pla ha estat un presidentmolt singular. Va ser nomenatdesprés de la impossibilitat de ferpresident Carles Puigdemontperquè es trobava (i encara s’hitroba) a l’exili. Quim Torra ha es-tat més un intel·lectual que un
Inhabilitació o repressió? per Josep Loste
polític. Una simple pancarta haarruïnat el seu mandat. És es-pecialment greu que el con-cepte de desobediència a l’Estatespanyol representi una menade delicte, amb mentalitat me-dieval, com també ho és la se-dició, que va comportar unapresó molt injusta per als noupresos polítics catalans. Aquestdelicte d’inhabilitació aplicat aQuim Torra ha estat definit perinsignes catedràtics de dret pe-nal i constitucional com una ve-ritable barbaritat, com unaaberració en majúscules quepodria provocar que la sentèn-cia fos declarada nul·la de pledret. Tot plegat dona més forçaa l’argument que l’estat espa-nyol és una democràcia de moltbaixa qualitat.El més interessant del man-
dat del president Quim Torrasón les seves darreres reflexionssobre l’autonomia; en el sentit
que aquest element, que enprincipi havia de servir perquèels catalans poguessin gaudirde més llibertat i qualitat devida, hagi esdevingut un motiumés per impedir que Catalunyapogués votar lliurement i deci-dir el seu esdevenidor col·lectiu.Cal insistir que sense autono-mia estaríem molt pitjor (que jaés difícil), però aquí cal posar demanifest que en aquests mo-ments l’autonomia de Catalu-nya, l’autogovern català, ha es-tat completament laminat i hapassat a ser una figura comple-tament buida de contingut. Ac-tualment, el marge polític deCatalunya per autogovernar-seés pràcticament zero. L’anome-nada “política autonòmica” hapassat a ser controlada per unajustícia polititzada, que amb màde ferro converteix l’Estatut i elgovern català en un autèntic pa-per mullat.
| 6
línialescorts.cat 28 d’octubre del 2020
Les Corts
CIRC4El Festival Circorts vacelebrar una edició marcada perla pandèmia entre els dies 16, 17i 18 d’octubre a les tres pistes decirc del carrer Benavent i de laplaça de les Ceràmiques Vicens.Per segon any consecutiu, elfestival es va fer fora del pro-grama de la Festa Major.Enguany el certamen cele-
brava el seu 21è aniversari i, toti el regust amarg causat per la si-tuació excepcional, que va obligara tenir un aforament reduït, el pú-blic va poder gaudir durant tres
dies d’uns espectacles que van ferles delícies de petits i grans i quevan confirmar un any més el ni-
vell del festival. L’aposta, comsempre, va tornar a ser pel circemergent i inclusiu amb la pre-sència de malabars, acròbates,clowns, poetes i músics.
LLIGAMS AMB EL BARRIUn dels aspectes més desta-cats del Circorts és els lligams
que té amb el barri. En aques-ta línia, des de fa anys en la sevaorganització hi col·laboren elCasal de Joves de les Corts,l’espai Jovecardí i l’escola La-vínia. També es caracteritzaper la seva obertura a altresdisciplines interrelacionant di-ferents llenguatges artístics.
El Circorts aposta per companyies i artistes emergents. Foto: Districte
El Circorts celebra amb èxit una edició marcada pel virus
» El festival es va fer el 16, 17 i 18 d’octubre amb aforament reduït» El públic va poder tornar a gaudir d’espectacles de primer nivell
Yann Tiersen serà al Jardinsde Pedralbes del 2021
CONCERT4El Festival Jardinsde Pedralbes va anunciar di-mecres passat un dels seus prin-cipals noms per a l’edició del’any que ve. Es tracta del músici compositor francès Yann Tier-sen, que farà el seu concert el 16de juliol.Tiersen presentarà el seu úl-
tim treball, ‘Portrait’, que es va pu-blicar a finals de l’any passat i onreinterpreta 22 cançons de tota laseva trajectòria, a banda de tres te-mes nous. D’altra banda, també
es va confirmar per a tres diesabans, el 13 de juliol, el concertd’Alan Parsons Live Project.
RECONEIXEMENTEn paral·lel, la setmana passadael Jardins de Pedralbes va rebreuna molt bona notícia. I és que elcertamen ha estat guardonatamb el premi a la Millor Promo-ció Turística de l’Iberian FestivalAwards 2020. Des de l’organit-zació han destacat que es tractad’un premi “per a la ciutat”.
EQUIPAMENTS4En el marc delprograma ‘Protegim les escoles’que impulsa l’Ajuntament, untotal de cinc escoles cortsenquestindran l’any que ve un entornrenovat amb l’objectiu que elsalumnes i les famílies d’aquestscentres escolars puguin gaudird’un accés a les instal·lacionsmés segur i saludable.Així doncs, les escoles que
tindran un entorn pacificat sónl’Ítaca, el Centre educatiu San-ta Teresa de Lisieux, l’Angleso-
la, la Lavínia i l’Escola BressolMunicipal Xiroi. Està previstque les obres es facin durant eljuliol i l’agost de l’any que veperquè estiguin acabades per alcomençament del nou curs.Des de l’Ajuntament expli-
quen que aquestes reformespermetran reduir el trànsit alvoltant d’aquests centres es-colars i permetran guanyar es-pai per a les famílies. “Es re-duirà el soroll al qual estan ex-posats els alumnes i disminui-
rà el nombre d’accidents”, afir-men des del consistori.
ENERGIA RENOVABLED’altra banda, l’escola Ítaca s’haafegit als 15 centres de la ciutatque ja tenen instal·lacions de ge-neració d’energia solar fotovol-taica als seus edificis. L’energiaque generarà la instal·lació lautilitzarà directament l’escolaentre setmana, mentre que laque es genera el cap de setma-na s’envia a la xarxa.
Escolesmés segures
Centres Cívics | Tornen les restriccionsEls quatre centres cívics del districte –Can Deu, Tomasa Cuevas, Josep M. Trias iPeitx i Joan Oliver ‘Pere Quart’– han tornat a restringir les seves activitats presen-
cials a causa de la situació de la pandèmia. Totes les que es pot es fan en línia.
El Circorts ha celebratenguany la 21a ediciómantenint l’aposta pel circ emergent
7 |
línialescorts.cat28 d’octubre del 2020
ESPORTS4El districte de lesCorts ha estat sempre fortamentvinculat al món de l’esport amb unentorn natural privilegiat a tocardels seus barris, el Parc Natural deCollserola, grans parcs verds onpracticar fúting o passejar en bici-cleta, equipaments esportius pú-blics i privats, i la presència declubs històrics com el Reial Club dePolo, el Reial Club de Tennis Barce-lona i el Futbol Club Barcelona.
La situació actual a causa de lacovid-19 ha modificat també el diaa dia en l’àmbit esportiu, amb afo-raments actuals del 50% a les ins-tal·lacions i equipaments esportiuso l’ajornament de les competicionsesportives, a excepció de les com-peticions oficials d'àmbit estatal,internacional i professionals, entred’altres. En el cas de les Corts, s’hantancat provisionalment alguns es-pais esportius com les pistes depetanca del districte i l’espai d’ús es-portiu del parc de la Bederrida. Elsequipaments públics i privats se-gueixen oberts garantint una ofer-ta esportiva segura, amb les mesu-res de seguretat i sanitàries vigents.A més, la ciutadania pot seguir gau-dint de fer esport segur a l’aire lliu-re, sempre complint la distància deseguretat amb altres esportistes. Acontinuació us oferim un tastet deldistricte més esportiu!
INSTAL·LACIONS Aquest mes d’octubre de 2020, elDistricte de les Corts ha finalitzatl’ampliació de quatre vestidors delCEM Arístides Maillol, amb mesu-res de contractació pública soste-nible. Aquest centre esportiu mu-nicipal construït el 2009, situat al ca-rrer de Martí i Franquès 19-21, estàdestinat a la pràctica del futbol, fut-bol sala, bàsquet i voleibol. Lesobres han consistit en la construc-ció dels nous vestidors, situats a so-bre dels existents, amb mòdulsprefabricats i recolzats sobre una es-tructura d'acer auxiliar adaptada al'estructura existent. Tot el conjunts'ha revestit amb panells de xapa si-milars als de l'edifici original. Amés, l'itinerari d'accés als nous ves-tidors és totalment practicable,d'acord amb la normativa d'acces-sibilitat vigent.
En l’àmbit municipal, el distric-te compta també amb el PavellóPoliesportiu Municipal l’Illa (Nu-mància, 141) creat l’any 1992 peracollir activitats esportives de les di-ferents entitats del districte, ambuna pista on es practica futbolsala, handbol, bàsquet, minibàs-quet i voleibol. Actualment és ges-tionat pel Club Joventut les Corts,que desenvolupa una importanttasca en la promoció de l'esport debase. Finalment, el Centre Esportiu
Municipal les Corts (travessera deles Corts, 252) ofereix activitats defitness i esports d’interior, pistes po-liesportives (gestionades per l’AE lesCorts UBAE) i piscines cobertes,amb zona de spa. A més, actual-ment, el CEM ha ampliat la sevaoferta per a gent gran, i també hacedit espais pels casals de gent granper a la promoció esportiva.
EL VERD, A UN PASPels amants de l’esport segur enplena naturalesa, el districte ofereixun parc natural boscós de gairebéonze mil hectàrees. L’anomenat“pulmó verd” de Barcelona és unazona ideal per fer esport, passejari estar en contacte amb la natura.
Més a prop de la Diagonal i gai-rebé sortint de la ciutat, trobem unespai inigualable per fer esport totobservant més de quatre hectàre-es plenes de roses: el parc de Cer-vantes. Una mica més al sud, icompartint espai amb l’Hospitalet,hi ha el parc de Can Rigal, una àm-plia zona verda amb espais de lleu-re, una plaça, una guingueta, apa-rells gimnàstics, àrees de jocs in-fantils, àrea d’esbarjo per als gossosi diverses propostes que han sorgitde la participació activa del veïnat.
LA DIAGONALUna de les avingudes més grans iimportants de la ciutat és tambéuna zona on practicar una granvarietat d’esports. L'any 2018 es vaestrenar un circuit per a bicicletes
que connecta el parc de Cervantesamb Esplugues de Llobregat, ambun traçat segregat perquè s'hi pu-gui circular caminant sense capmena d'entrebanc. A més, el circuitesportiu de la Diagonal, des de laplaça Francesc Macià fins al parc deCervantes, ofereix un espai a l'airelliure amb circuit fitness per córrer,caminar, anar en bici i fer exercici enmàquines exteriors.
Més al sud, al carrer Pascual i Vila2, a principi de 2019 es va inaugu-rar l’espai d’ús esportiu urbà de laBederrida (el més gran de Barce-lona), que neix de la demanda veï-
nal i que està pensat per fer esportde forma lliure i gratuïta (actual-ment tancat provisionalment).
Altres instal·lacions de la zonasón el Club Esportiu Laietà (PintorRibalta, 2-8), l’entitat que va portarel bàsquet a Catalunya i a Espanya,i un dels primers a tenir un equip fe-mení. Amb el temps, el club es vaampliar amb altres esports coml’hoquei, el futbol, el pàdel i el pa-tinatge artístic. D’altra banda, i tor-nant a la Diagonal, trobem el clubesportiu David Lloyd Club Turó
(Diagonal, 673), en un equipamentque té una vinculació històrica ambel naixement del tennis a la ciutat deBarcelona, ja que es tracta de la seuhistòrica del Law Tennis Turó, fun-dat l’any 1905. Avui en dia, el clubforma part d’una cadena i s’hi po-den practicar esports com el tennis,el pàdel, la natació, el fitness i totamena d’activitats dirigides.
Finalment, a la mateixa Diago-nal, hi ha les instal·lacions esporti-ves de la Universitat de Barcelona(Diagonal, 695), creades l’any 2011amb l’objectiu de posar a disposi-ció tant de la comunitat universi-tària com de la ciutadania en ge-neral un equipament esportiu moltdiversificat.
SOBRE RODESPels amants de l’skate, les Corts ofe-reix un skateparkdes de 2014, situatals jardins d’Áurea Cuadrado. Ambuna superfície de 2.200 metresquadrats, és un espai amb formapoligonal orientada a la pràctica del’street, l’estil de carrer, ja que imitaels espais que es podrien trobar enqualsevol entorn urbà.
GRANS CLUBSEl districte és seu també de gransclubs històrics de renom interna-cional com el Reial Club de Polo deBarcelona, fundat el 1897 ambl’objectiu de fomentar el polo i l’a-fició a les activitats hípiques. Ac-tualment acull esports com l’ho-quei, el pàdel o el tennis, l’esport
més practicat. El club ha estat seude grans esdeveniments interna-cionals i també organitza compe-ticions com el Torneig i la LligaHockey Plus, competicions d’ho-quei herba per a persones amb dis-capacitat intel·lectual. Per la sevabanda, també centrat en el tennisi al barri de Pedralbes trobem elReial Club de Tennis Barcelona,fundat el 1899. Des de l’any 1953,s’hi celebra un torneig, ara ano-menat Barcelona Open Banc Sa-badell, que s’ha convertit en un delsprincipals esdeveniments esportiusde la ciutat. Amb seu al carrer Re-gent Mendieta, trobem el Club Es-portiu Mediterrani, molt coneguten el món de la natació i el water-polo internacional.
Finalment, i un dels emblemesesportius del districte i la ciutat, albarri de la Maternitat i Sant Ramontrobem el Camp Nou, un dels esta-dis més grans d’Europa, inauguratel 1957. L’estadi del Futbol ClubBarcelona, juntament amb altresequipaments del club, com el PalauBlaugrana o la pista de gel està pen-dent d’execució del nou Espai Bar-ça, un projecte elaborat conjunta-ment pel FCB, l’Ajuntament i el veï-nat de les Corts que preveu una re-novació total de l’entorn.
Sense excusa per fer esport, lesCorts ofereix una àmplia oferta! Si lavols conèixer en profunditat, etconvidem a descarregar la ruta es-portiva del districte a la pàgina webajuntament.barcelona.cat/lescorts.
Undistricte esportiu» S’acaben les obres que han permès construir quatre nous vestidors al CEM Arístides Maillol
»Descobreix l’oferta esportiva de les Corts: equipaments públics, rutes esportives i clubs de renom
CONTINGUT ELABORAT AMB LA COL·LABORACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA
El districte de les Corts es caracteritza per les seves bones instal·lacions esportives. Fotos: Districte
Barris al dia
El districte és idealper fer esport en zones verdes
| 8
línialescorts.cat 28 d’octubre del 2020 #EnsEnSortirem
ESCUT SOCIAL4La RendaGarantida de Ciutadania (RGC) jaha superat les 137.100 personesbeneficiàries quan es compleixentres anys de la seva posada enmarxa. Es tracta d’un augmentdel 119% (més del doble) res-pecte de les persones beneficià-ries de l’antiga Renda Mínimad’Inserció, que van passar a per-cebre l’RGC automàticament elsetembre del 2017. El 61% dels ti-tulars de la prestació són donesi el 56,7% són llars de dues o méspersones, segons les dades pre-sentades a finals de setembreper la Generalitat.
L’import de la nòmina ha aug-mentat un 94% (en 16,8 milionsd’euros) des de l’entrada en vigorde la llei, fins a superar els 34,8 mi-lions d’euros mensuals. Actual-
ment, el nombre d’expedients vi-gents és el més elevat des de l’a-provació de la llei de l’RGC, supe-rant els 86.300. Un total de 1.200famílies beneficiàries de l’RGCtambé perceben l’Ingrés Mínim Vi-tal (a través de la transformació dela prestació per fill a càrrec), cosaque suposa un 1,4% de tots els ex-pedients vigents d’RGC.
L’inici de la pandèmia de la Co-vid-19 es va traduir en un augmentde sol·licituds d’RGC, accelerantl’augment de noves persones be-neficiàries, sobretot entre l’abril iel juliol, quan es va arribar a unamitjana de prop de 3.000 nous per-ceptors mensuals, triplicant els1.200 de mitjana dels mesos an-teriors. Des de l’inici d’aquestacrisi sanitària global s’han sumatmés de 10.000 nous beneficiaris.
»Des de l’inici de la pandèmia la prestació d’Afers Socials ha sumat més
La Renda Garantida de Ciutadani més de 137.100 pe
Foto
s: AC
N i A
rxiu
SALUT4El Departament de Sa-lut va explicar a principis de setem-bre com potenciarà encara més undels àmbits i pilars fonamentals delsistema nacional de salut de Cata-lunya: l’atenció primària. Ho faràamb un Pla d’enfortiment i trans-formació de l’atenció primària, queva més enllà de l’impacte que generala Covid-19 i que compta amb unainversió total de gairebé 300 milionsd’euros fins al 2022. Tot plegat su-posa un dels pressupostos mésgrans mai destinats a l’atenció pri-mària, clau per ser la porta d’entra-da al sistema sanitari del país.
“Assentem les bases d’un plaque ha de revaloritzar l’atenció pri-mària com la punta de llança per fre-nar la pandèmia i preservar la saluti el benestar de tota la ciutadania”.Amb aquestes paraules va definir elpla el vicepresident del Govern iconseller d’Economia i Hisenda, PereAragonès, que actualment ostentafuncions de president després de lainhabilitació de Quim Torra.
El Pla d’enfortiment i transfor-mació de l’atenció primària con-templa, entre d’altres, incorporar3.811 nous professionals de diver-ses especialitats i amb nous perfils.
El pla preveu respondre així al 2d’increment de demanda sanitprevist per al pròxim any en aquàmbit fonamental del sistema de lut del país.
En aquest sentit, la consellera Salut, Alba Vergés, remarca que e té dues velocitats: a curt termamb la gestió de la Covid-19, i a ltermini, “amb la construcció d’un lars sòlids” que permetin adaptaals canvis socials i donar una massistència. “No només tractem la laltia, sinó la paraula salut en tot seva dimensió, amb equitat i sensempre”, diu Vergés.<
300 milions d’euros per als CAPs
9 |
línialescorts.cat28 d’octubre del 2020#EnsEnSortirem
INSERCIÓ LABORALEl 94% de les persones que rebenla prestació de l’RGC o comple-ments i que són del col·lectiu ac-tivable laboralment reben la pres-tació complementària d’activaciói inserció. Des de l’inici de l’RGC, elsetembre del 2017, un total de7.766 famílies han sortit del pro-grama perquè han aconseguit laseva inserció laboral, l’equivalental 21% dels expedients vigentsactuals de persones activables la-boralment. Així doncs, han acon-seguit un contracte laboral unamitjana de 216 famílies cada mes.Tanmateix, l’impacte que ha tingutla crisi sanitària de la Covid-19 enel mercat laboral ha repercutit enel nombre d’insercions, observant-se una davallada, especialmenten els mesos d’abril i maig.
Pel que fa a les resolucions desol·licituds inicials i de modifica-cions d’expedients de l’RGC i com-plements, entre els mesos de ge-ner i agost es van realitzar més de37.000 resolucions, cosa que su-posa un ritme mitjà de 4.630 re-solucions mensuals. Les sol·lici-tuds d’RGC i complements delcol·lectiu activable laboralment(gestionat pel Servei Públic d’O-cupació de Catalunya, el SOC) escontinuen resolent amb 1,5 mesos.Aquest termini representa una re-ducció de 2,5 mesos respecte delque marca la norma.
Amb tot, l’RGC no només haservit per assegurar un escut sociala milers de persones en situació devulnerabilitat, sinó que ha per-mès que una part significativad’aquestes hagi trobat feina.<
» s de 10.000 nous beneficiaris
ia ja ha ajudat rsones
4
25% ària
uest e sa-
a de el pla
mini, larg
s pi- ar-se illor
ma- ta la nt-hi
<
s
ENSENYAMENT4“Havíem d’obrir els centresper garantir el dret a l’escolarització i a la socialitzaciódels infants i dels joves. Són dos drets fonamentals.Escolaritzar-se i socialitzar-se. I l’escola és el lloc d’e-ducació i socialització d’aquest col·lectiu”. Així es vaexpressar el conseller d’Educació, Josep Bargalló, elprimer dia d’aquest curs excepcional.
El conseller va fer un agraïment públic al profes-sorat i al món municipal en la tornada a l’escola 6 me-sos després del seu tancament. “No haguéssim po-gut obrir cap centre a Catalunya si no fos per l’esforç,el sacrifici, la dedicació i el treball dels equips direc-tius i dels claustres de mestres i professorat”, va afir-mar. “I també hem de fer un segon reconeixement alsajuntaments, que s’han posat a plena disposició delDepartament des del minut zero”, va afegir Bargalló.
48 MILIONS D’EUROS CONTRA EL VIRUSEl Departament d’Educació ja va anunciar abans del’estiu un Pla de Millora d'Oportunitats Educatives do-
tat amb 48 milions d'euros per compensar les des-igualtats agreujades pel coronavirus. La major partde les accions d’aquest pla, segons es va detallar enel seu moment, es focalitzen en els 500 centres edu-catius de més complexitat, un 5% concertats, i queescolaritzen uns 180.000 alumnes. Tot i això, n'hi hade generalitzades.
El pla té quatre grans àmbits d'actuació i 19 me-sures concretes. La reducció de les barres econò-miques, l'acompanyament als alumnes, les accionsadreçades a les famílies, la creació de cinc nous plansd'entorn, actuacions comunitàries contra l'aban-donament escolar i el foment de l'orientació d'àm-bit comunitari són alguns dels pilars d’aquest am-biciós pla presentat a finals de juliol.
"Els alumnes venen amb motxilles diferents.Aquest pla pretén recollir totes les motxilles i treu-re-les de les espatlles dels alumnes perquè siguinlliures a l'aula", resumia el conseller Bargalló el diade la presentació del pla.<
“Havíem d’obrir els centres pergarantir el dret a l'escolarització”
| 10
línialescorts.cat 28 d’octubre del 2020
Comerç
La crisi causada per la pandèmiadel coronavirus està fent quemolta gent no tingui la capacitatni de satisfer les seves necessitatsbàsiques, entre les quals hi ha lad’alimentar-se. Per combatreaquesta realitat, des de fa mesosa les Corts funciona la Xarxa d’A-liments de les Corts, que acabad’unir esforços amb el Mercat deles Corts per aconseguir menjarper poder distribuir entre aque-lles famílies que ho necessitin.Des de fa pocs dies, doncs, els
responsables de la Xarxa d’Ali-ments recullen menjar d’algunesde les parades del mercat els di-jous i els divendres per tal de re-partir-lo durant el mateix diven-dres, que és el dia que des de laxarxa obren el punt de recollida ala seu de l’Ateneu Les Corts.Aquesta nova acció de la Xarxa
d’Aliments, tal com explica l’Al-bert, un dels seus integrants, té di-ferents objectius, més enllà de larecollida en si d’aliments. “Tam-bé ho fem per combatre el mal-baratament i reivindicar el con-sum de proximitat i ajudar elmercat. Els paradistes formenpart del veïnat i no té massa sen-tit desplaçar-se a altres llocs quantenim el mercat”, explica l’Albert.La recollida d’aliments inclou tantaquells excedents que s’acaba-rien llençant com el “recapte so-lidari”, tal com l’anomenen des dela Xarxa, que busca que la gentque s’acosta a comprar al mercatporti productes o els compri a lesparades per donar-los”.La campanya ha arrencat a
bon ritme i la majoria de paradesen formen part. De fet, des de laXarxa d’Aliments creuen que lainiciativa servirà perquè les para-des que de moment no s’hi hanafegit acabin fent el pas. “Es trac-ta d’ajuda mútua i d’alguna ma-nera amb la campanya tanquem
un cercle, ja que veus veïns que ladescobreixen i ens diuen que en-viaran algú que puguin conèixerque està passant per problemeseconòmics”, afirma l’Albert.
FUNCIÓ SOCIALQui també valora molt positiva-ment la iniciativa és Josep Ma-
ria Banach, el president dels pa-radistes del Mercat de les Corts.Banach remarca que amb aques-ta recollida es reforça “el com-promís social” del mercat, ques’ha vist des del moment que vaesclatar la pandèmia, ja que desde l’equipament no es va deixarmai de repartir menjar a domi-
cili. “La recollida està molt béperquè no és només de produc-tes que de vegades no es podenvendre per l’aspecte, com la frui-ta o la verdura, sinó que tambéhi ha paradistes que donen méscoses”, diu Banach. “Tots somgent del barri i es tracta de col·la-borar i ajudar-nos”, conclou.
Units contra lesdificultats» La Xarxa d’Aliments de les Corts i el Mercat de les Corts s’uneixen en una iniciativa per donar aliments» Les parades donen menjar a la Xarxa d’Aliments, que l’afegeix a les donacions que fa els divendres
Un dels paradistes que s’ha implicat en la campanya de recollida d’aliments. Foto: Xarxa d’Aliments de les Corts
Albert RibasLES CORTS
Residus | Reducció de la taxaL’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha aprovat la reducció de la taxa detractament dels residus per al petit comerç. La mesura, tal com expliquen des del’AMB, beneficiarà el 40% del sector, principalment els bars i negocis més petits.
Si se sumen, els resultats dels dossèniors de l’UBAE en l’arrencadade la temporada són cinc victòriesi un empat. El masculí torna a do-minar amb claredat en el seu grupde Tercera, mentre que el feme-ní demostra una gran adaptacióa la seva nova realitat a Segona.Les de Borja Carasusán van
aconseguir el primer triomf de latemporada al Campus Nord con-tra el Cervera-Segarra (6-1), vic-tòria que sumada a l’empat de laprimera jornada a la pista delFeme Castellón serveix per con-solidar una molt bona arrencadaen la nova categoria.Això fa que les Mamuts lide-
rin el subgrup 2B de la categoria(empatades a punts amb les cas-tellonenques). La lliga no s’aturai l’equip haurà de visitar, aquestcap de setmana, la pista del Jo-ventut d’Elx, que en l’únic partitque ha jugat va apallissar el filial
del Xaloc Alancant (1-7). El prò-xim partit de l’equip a casa seràcontra l’FSF César Augusta.Per la seva banda, els de Val-
tinho continuen en plena formai van tancar el primer mes decompetició amb la quarta victò-ria seguida, per 6-10 a la pista del’Estel Vallseca. Els Mamuts vanhaver de neutralitzar en diversesocasions els gols dels locals (quevan dominar per 1-0, 2-1 i 3-2),
però en una extraordinària rectafinal de la segona part van acon-seguir sentenciar el resultat a laCreueta del Coll. L’equip gaudirà ara de dues
setmanes sense competició, jaque el cap de setmana de TotsSants no hi haurà lliga i, per laconfiguració imparella d’equips aTercera Divisió, el cap de setma-na del 7 i 8 de novembre li tocajornada de descans.
L’equip ha començat el curs amb bones sensacions. Foto: UBAE
Gran arrencada de lliga dels dos equips de l’UBAE
Pau ArriagaLES CORTS
Tenis | Últim dia per inscriure’s al Torneig Social de l’RCTBAvui es tanca el període perquè els socis de l’RCTB es puguin inscriure en el torneigsocial de tenis, que enguany se celebra per 100è cop. Els partits es posaran en marxadilluns que ve i s’allargaran durant tot el que queda de tardor i els mesos d’hivern.
El Joventut començarà la lligaaquest cap de setmana?La Copa Catalunya i laresta de competicionsde bàsquet (i d’altres
esports) organitzades per la Fe-deració Catalana arrencaran ono? Aquesta és la gran preguntaque es fan el Joventut, els seus ri-vals i moltíssims equips de tot elterritori. El comunicat publicatper la FCBQ fa tot just dues set-manes deia “arrencaran si lesautoritats així ho indiquen i au-
toritzen el cap de setmana del 31d’octubre i 1 de novembre”.Així, els clubs estan pendents
de rebre notícies per part de laFCBQ, tot i que després de lesmesures aprovades per part delgovern espanyol (amb el límitd’hora per entrenar i, en menormesura, jugar partits) la situacióper a alguns equips es complicaencara més, donada la manca d’e-quipaments esportius.
Final de mes rodó dels dos sèniors de l’RC PoloDoble triomf contra el Jo-laseta per posar el punt fi-nal a l’octubre. Els dos
sèniors del Polo van posar elpunt final al mes amb victòriescontra el conjunt de Getxo, ja queles lligues s’aturen aquest cap desetmana de Tots Sants.El sènior femení de Fabri De-
marchi continua perseguint els lí-ders i va sumar el quart triomf dela temporada gràcies als gols de lacapitana Xantal Giné i de Flor
Amundson en jugades de penal-córner. El pròxim 8 d’octubre, lesde Pedralbes visitaran les prime-res, el Club de Campo.Igualment bona és la ratxa
del sènior de Roger Pallarols, queva guanyar a Euskadi (1-3, ambdos gols de Marc Miralles i un al-tre de Llorenç Piera) i segueix per-seguint el sorprenent Barça. Elpròxim partit de l’equip tambéserà el dia 8 del mes que ve i con-tra el Club de Campo, però a casa.
| 12
Esports
| 14
Un bon cel. El zelador d’Olot i la banalitatde la mort. Aquest és el títol complet delnou llibre de Toni Soler, que recupera unahistòria que va passar la tardor del 2010a la ciutat d’Olot: els veïns es van com-mocionar en conèixer la detenció de JoanVila Dilmé, un zelador que havia propi-ciat la mort d’onze persones grans a la re-sidència geriàtrica de La Caritat.
Viu en línia
Llibres
Un bon celToni Soler
A principis del segle XX, un boxejadornord-americà arriba a Barcelona. Es diuJack Johnson i ha estat el primer afroa-mericà que s’ha proclamat campió mun-dial de pesos pesants després d’enfron-tar-se a Jim Jeffries en l’anomenat Com-bat del segle i, contra tot pronòstic, guan-yar-lo. Una victòria contra el racisme.
A la Sala Beckett de Barcelona.
Teatre
El combat del segleDenise Duncan
Després de presentar-lo amb èxit alMercat de Música Viva de Vic, Gemma Hu-met publica aquest mes d’octubre el seunou àlbum: Màtria. En aquest treballdiscogràfic, la cantant i pianista terras-senca ha volgut aconseguir “una sonoritatmés electrònica”, tal com ella mateixa haexplicat a l’ACN. “Tenia ganes d’explicarcoses noves i reinventar-me”, ha afegit.
Música
Javier Cámara, Belén Cuesta, AlbertoSan Juan i Griselda Siciliani. Aquest és elrepartiment de luxe amb què ha comp-tat el director de cinema barceloní CescGay en la seva nova pel·lícula, Senti-mental. Al film, una parella que fa anysque estan junts i que han perdut la mà-gia coneixen els seus veïns, una parellamés jove i amb més vida sexual que ells.
Pelis i sèries
SentimentalCesc Gay
MàtriaGemma Humet
BCN Jazz FestivalEl Festival de Jazz de Barcelona ja és aquí i s’allargaràfins al 29 de gener amb concerts d’artistes de primernivell. Els amants d’aquest gènere musical estan d’en-horabona perquè, malgrat les noves restriccions que
ha imposat la Generalitat per frenar la pandèmia, la 52aedició del festival s’ha pogut mantenir. Això sí, l’orga-
nització de l’esdeveniment ha hagut de canviar els ho-raris arran de l’establiment del toc de queda: els con-
certs que inicialment havien de començar a les 20.30 oa les 21.00 hores, hauran de fer-ho a les 20.00 h.
G U I L L E M C L U A
ÉS FAMÓS PER...
A LES XARXES...
Ser dramaturg, guionista i directorHa treballat sobretot al teatre, però també a la televisió
Famosos
Rebre el Premi Nacional de Literatura DramàticaL’hi ha atorgat el Ministeri de Cultura per l’obra ‘Justícia’
L’enhorabona de companys, polítics i públicL’han felicitat moltes personalitats de la cultura i la política
QUÈ HA FET?
No t’ho perdis
QUI ÉS?
Llicenciat en Periodisme a la Universitat Autòno-ma de Barcelona, Guillem Clua (Barcelona, 1973)va començar la seva formació teatral a Londres i,des de l’any 2000, està vinculat a la Sala Beckett.La seva opera prima com a dramaturg, Invisibles,va rebre el Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi el 2002.El va tornar a guanyar dos anys més tard amb Lapell en flames, una de les seves obres més cone-gudes juntament amb Smiley i L’oreneta, traduï-
des a diverses llengües i representades arreu delmón. Clua també ha treballat a la televisió, àmbiten què destaca la seva feina com a guionista i di-
rector argumental de la famosa sèrie de TV3El cor de la ciutat. Ara, l’obra Justícia, estre-
nada el febrer passat al Teatre Nacionalde Catalunya (TNC), li ha valgut el Premi
Nacional de Literatura Dramàtica queatorga el Ministeri de Cultura.
| GhostrunnerArriba un nou videojoc de parkour i acció en un món cyberpunk. Es tractade Ghostrunner, ja disponible per a Play Station 4, Switch, PC i Xbox One.
La fitxa
15 |
Viu en línia
EL CONSELL DE LA SETMANA
GRUPS REDUÏTS
Només dins dels grups de convivència estable, rentant-se les mans molt sovint i portant mascareta
HALLOWEEN TAMPOC
FER PANELLETS
ALTERNATIVES
E S T I L S D E V I D A
i OCI
Quan ve el temps de collir castanyes... ja sabem què toca.O, més ben dit, què tocava. Les trobades amb tota la fa-mília, les celebracions amb amics i, per descomptat, les
festes multitudinàries no es podran fer aquest any. El coronavi-rus s’ha anat carregant, una a una, totes les festes i tradicions iara, tant si ets més de Castanyada com si prefereixes el Hallo-ween, no podràs viure aquesta data com t’agradaria. D’entrada,com cada dia, a les deu de la nit tothom haurà de ser a casaseva. Tot i això, Protecció Civil ha fet diverses recomanacionsper viure una Castanyada diferent i respectuosa amb les mesu-res contra la Covid-19. El text parla de celebrar la festa “en famí-lia”, però haurà de ser en grups de màxim sis persones (exceptesi tots viuen junts) i de dia. No es podran fer balls ni botellons ala via pública, i s’haurà de respectar sempre la distància inter-personal. Una de les tradicions més arrelades, la de fer panelletsen família, es podrà fer només dins dels grups de convivènciaestable, rentant-se les mans amb aigua i sabó molt sovint i por-tant mascareta. Els fans de Halloween hauran de prescindir del‘truc o tracte’ i fer passatges de terror amb els seus convivents.
Temps de collir castanyes
Recomanen celebrar la festa “en família”, sense superar el màxim de sis persones a les trobades
Les claus
Els fans de Halloween no tindran ni ‘truc o tracte’ni passatges de terror convencionals
Protecció Civil proposa organitzar cursos virtuals de panellets o una nit temàtica només amb els convivents
línialescorts.cat 28 d’octubre del 2020 Pròxima edició: 11 de novembre| 16
