2 optimització bàsica d'un sistema d'arxiu electrònic

Tema 2: Optimització bàsica d’un sistema d’arxiu electrònic

Marta Costa Montmany2015

1.- Equips informàtics: Posada en marxa, manteniment operatiu i revisió periòdica que

evitin anomalies de funcionament

L’ordinador és una de les eines de treball més habituals per això un treballador, tot i no ser cap expert, hauria de saber posar-lo en marxa, fer un manteniment i revisions periòdiques.



Hi ha diferents tipus de manteniment:

- Correctiu: es fa després d’una averia i no es pot planificar amb temps, és una forma bàsica de manteniment.

- Preventiu: es fa de manera planificada i amb l’equip en funcionament, intentant prevenir possibles errors i evitant que s’arribin a produir.



- Predictiu: Es basa en la determinació de la condició tècnica de l’equip d’operació. Es fa abans que falli i es preocupa sobretot de la durabilitat de les peces i la vida útil dels components intentant preveure els errors futurs per solucionar-los abans que passin.

- Proactiu: Fixa el seu objectiu en els errors recurrents, permetent una millora contínua de les estratègies de manteniment i rendiment de la màquina.



- Operatiu: Tracta de “controlar” el rendiment de l’equip mentre s’està treballant i abans que es produeixi cap error. Aquest tipus de manteniment és el que ha de fer el treballador, ja que és l’únic que coneix el comportament de l’equip en el moment real del treball.



Les tasques a fer són senzilles però cal conèixer els diferents elements de l’ordinador, per exemple:

- Verificar que no s’escalfi l’equip.

- Assegurar-se que no hi ha fresses estranyes

- Mirar si els ventiladors estan en funcionament

- Si els connectors estan en condicions correctes

- Si el temps de resposta és adequat



Normalment totes les empreses tenen un calendari de revisions periòdiques i manteniments preventius planificats per evitar que els equips fallin.



Per la posada en marxa d’un equip informàtic el treballador ha de saber diferenciar els diferents elements que podem trobar en un equip:

- Hardware

- Software



Pràctica: A la normativa de l’empresa on treballes s’estableix que serà el propi treballador el que realitzarà les tasques de manteniment operatiu de l’equip informàtic, que creus que hauràs de fer?

1.1.- Elements del hardware: Unitat Central de Procés i emmagatzement, equips perifèrics, components físics de xarxes locals, supervisió de connexions

El hardware d’un equip informàtic el composen els elements físics de l’ordinador, els que es poden tocar com per exemple la torre o les connexions.


La Unitat Central de Procés (CPU) és a on hi ha l’ànima de l’ordinador. Normalment els equips informàtics personals tindran solament una CPU, tot i que en podrien tenir més per tenir més potència. La CPU és la que s’encarrega d’interpretar les instruccions dels programes de l’ordinador realitzant tot tipus d’operacions aritmètiques i lògiques. Poden tenir diverses presentacions, però sol ser una torre o caixa.


La Unitat Central de Procés (CPU) ha de contenir com a mínim:

- Placa base o targeta mare, que és la que té tots els connectors pels diferents components que formaran part de l’equip.


• BIOS és l’acrònim de Basic Input/Output System (Sistema bàsic d’entrada i sortida). Targeta petita amb molts pins, que determina totes les actuacions que un ordinador pot fer sense accedir a la informació emmagatzemada en el disc dur.


• BUS de dades fa referència als cables específics de connexió dels diferents components i pels que circulen les dades.


- Disc dur: Disc magnètic que emmagatzema informació electrònica, tant en forma de fitxers generats pel propi usuari, com els arxius necessaris pel funcionament de les aplicacions instal·lades.


- Memòria RAM (RAM és l’acrònim de Random Access Memory – Memòria d’accés aleatori), i és el tipus de memòria més comú i és a on es carreguen totes les instruccions que executa el processador i altres unitats del còmput.


- Càrrega de la generació de la senyal de vídeo que s’envia a la pantalla mitjançant un bus de dades i que l’usuari percep.


- Font d’alimentació o font de poder, és l’element pel que li arriba l’energia elèctrica a la resta de l’equip, ja que és el que està connectat directament a la xarxa elèctrica.


- Targeta de xarxa: És l’element del hardware que permet a l’equip poder connectar-se en xarxa.


- Microprocessador, és la part més important de l’equip; és considerat el “cervell” i està integrat a la placa base.


Pràctica: Quins dels components que hem explicat pots identificar a l’ordinador que tens a davant?

1.2.- Elements del software: instal·lació i desinstal·lació, programes, aplicacions actualitzades i

assistents

El Software o equipament lògic són tots els components de l’ordinador que fan possible la realització de tasques lògiques específiques. Com per exemple el sistema operatiu, les diferents aplicacions o programes instal·lats a l’equip que ens permeten treballar-hi.


assistents

Es poden diferenciar diferents tipus de software:

- De sistema

- De programació

- De aplicació


assistents

- El software de sistema: és el que té com a objectiu que l’usuari no s’hagi de preocupar per les parts lògiques de l’ordinador, proporcionant una Interface adequada per cada nivell d’utilització. En aquest grup s’englobaran els sistemes operatius.


assistents

- El software de programació: que és utilitzat per l’usuari programador i que li permet desenvolupar programes informàtics de forma relativament senzilla i pràctica. Aquests són, per exemple, els editors de text i els compiladors.


assistents

- El software d’aplicació: que és el que permet a l’usuari realitzar qualsevol tipus de tasca que es trobi automatitzada, és a dir, els programes que els usuaris d’equips informàtics utilitzem per treballar. Com a exemples MSWords o bases de dades.


assistents

Pràctica: Enumereu els softwares d’aplicació que recordeu en aquests moments.


assistents

En relació amb la instal·lació i desinstal·lació d’elements software, cal aclarir una sèrie de conceptes:

El més habitual a les empreses és que el treballador no tingui privilegis per instal·lar i des instal·lar aplicacions. Per fer això haurà de transmetre al departament d’informàtica la seva petició, i que una persona autoritzada manipuli l’equip.


assistents

En cas de poder fer-ho hi haurà elements de software que tindrà prohibits en qualsevol dels casos, com el software de sistema o l’operatiu.


assistents

Serà a través del sistema operatiu des d’on l’usuari podrà accedir còmodament a la configuració dels elements del seu equip, i per tant a la instal·lació i des instal·lació de programes.

Al mercat hi ha molts sistemes operatius, però un dels més implantats és el de Microsoft Windows, ara anomenat: MSW.


assistents

En tots els sistemes operatius existeix el panell de control, des d’on es poden configurar tots els elements de l’ordinador.


assistents

Dins d’aquest menú hi ha l’eina “agregar o quitar programas” que serà la que farem servir per instal·lar o des instal·lar programes.


assistents

Quan fem clic sobre aquesta opció ens apareixerà una finestra amb tots els equips instal·lats al nostre ordinador. Per treure’n un caldrà fer clic sobre el mateix i respondre a la pregunta de si definitivament el volem treure.


assistents

Cal saber que si no fem aquest procés i borrem els programes des de l’escriptori per exemple, quedaran igualment el disc dur, i si s’acumulen poden fer que l’ordinador vagi més lent, per tant és important borrar els programes a través del sistema indicat.


assistents

Si el que volem fer és instal·lar noves aplicacions hi ha dues maneres:

- Es pot tractar d’un programa emmagatzemat dins d’un dispositiu extern com un CD o DVD que sigui auto executable, és a dir, que quan l’insertem al lector ja s’obrirà l’assistent d’instal·lació que ens dirà quins passos seguir en cada moment.


assistents

- Es por tractar d’un programa que no sigui auto executable, pel que caldrà buscar l’arxiu d’instal·lació que normalment serà el que contingui l’extensió “exe”. Com per exemple: install.exe. Cal fer doble clic en ell i automàticament se’ns obrirà l’assistent d’instal·lació que ens indicarà les passes a seguir, igual com passava amb els auto executables.


assistents

Pel que fa a l’actualització de les aplicacions, hi ha també un panell de control anomenat “programes i característiques” amb una opció que permet “veure actualitzacions instal·lades”


assistents

Quan cliquem sobre ella ens sortirà una llista amb totes les actualitzacions, i sobre les que fem doble clic podrem des instal·lar-la o canviar-la. Però si l’ordinador està connectat en xarxa i el software no és pirata, detectarà automàticament les actualitzacions i preguntarà a l’usuari si les volem instal·lar.


assistents


assistents

Pràctica: Busqueu el panell de control de l’ordinador que teniu davant i aneu al panell de control i des d’allà aneu a la finestra per instal·lar i des instal·lar programes. Busqueu també la finestra per actualitzar els programes existents.

1.3.- Equips de reproducció

Actualment el tipus de reproducció de documentació que es duu a terme majoritàriament és la digital. Tot i que les fotocòpies segueixen tenint molt pes.


Dins de la reproducció digital, l’element més comú i més conegut és l’escàner. Es tracta d’un dispositiu d’entrada d’informació que transforma la informació llegida mitjançant un feix de llum en un codi comprensible per l’equip informàtic i que mostrarà a la pantalla una còpia exactament igual que la del document original.


Si a aquest procés de copiat digital li assignem les “metadades”, estarem realitzant un procés de digitalització de documentació, és a dir, que la digitalització no consisteix simplement en transformar el format tradicional en digital, sinó que cal fer recuperable aquesta informació transformada.


Per dur a terme una reproducció amb escàner o fotocopiadora cal tenir en compte els paràmetres de resolució i color.

Distingim dos equips de reproducció:

- Fotocopiadores (tradicional)

- Escàners (digital)


Depenent de la forma de lectura del document original i/o del seu format, així com de les necessitats de cada moment, existeixen moltes tipologies de fotocopiadores i escàners, però allò realment important és que el personal que tingui accés a aquestes màquines rebi formació, tant sobre el seu ús per obtenir unes còpies correctes, com sobre la prevenció de riscos laborals, ja que el seu ús continuat pot tenir uns riscos pel treballador.

Al costat d’aquests equips hi hauria d’haver unes instruccions d’ús.

2.- Optimització de sistemes operatius monousuari, multiusuari, i en xarxa

Un sistema operatiu és un element de software integrat per diferents programes que funcionen de forma coordinada, és a dir, com un sistema per tal que la resta de les aplicacions i elements del nostre equip funcionin de forma correcta.


Podem diferenciar diferents tipus de sistemes operatius segons el número d’usuaris que hi puguin accedir simultàniament:

- Sistema operatiu monousuari: el que tan sols pot ser utilitzat per un únic usuari al mateix temps, com per exemple els equips personals.


- Sistema operatiu multiusuari: és el que permet l’ús simultani per part de varis usuaris. Normalment s’utilitzen en xarxes per compartir elements com el processador, programes, unitats d’emmagatzement, etc.


- Sistemes operatius en xarxa: són els que permeten la interconnexió d’ordinadors per poder compartir serveis i recursos. Es tracta d’un sistema operatiu multiusuari, però ha de complir amb una sèrie de requisits addicionals:

- Connectar a la xarxa a tots els recursos i equips que formin part de la mateixa.- Gestionar de forma centralitzada als usuaris.- Controlar les dades d’accés proporcionant seguretat.- Monitoritzar i gestionar la xarxa i els seus components.


A més a més, a aquest sistema operatiu en xarxa molts autors el consideren una categoria independent per les característiques pròpies anteriorment enumerades.

En l’esquem de la següent pàgina es poden veure algunes de les classificacions que s’han fet dels sistemes operatius.


Tipus de sistemes operatius

Pel temps de resposta

(Interactius)

Processament

per lots

En temps

real

Per nombre d’usuaris

Monousuaris

Multiusuaris

Per nombre de processos

Mono programa

cióMultiprograma

ció

Per nombre de processadors

Mono procés

Multiprocés

En xarxa


Al mercat hi ha molts sistemes operatius i moltes versions de cada un, els més habituals són:

- Microsoft Windows: sent el de major difusió i instal·lat gairebé al 90 % dels ordinadors personals de tot el món.


- MAC OS, considerat pels experts el més senzill d’utilitzar i amb l’estètica més cuidada. Tot i que ha millorat molt moltes aplicacions no són vàlides en aquest sistema. Per això i junt amb l’elevat preu de llicència, sembla que són les raons de la seva baixa implantació.


- Linux, és el sistema operatiu preferit per molts professionals de la informàtica. És lliure i gratuït, és a dir, que es pot modificar el seu codi font en base a les necessitats particulars i no és necessari tenir cap llicència per usar-lo.


Pràctica: Quin és el sistema operatiu que utilitzes habitualment i perquè? Descriu les avantatges.

2.1.- Funcions i comandaments bàsics

Els sistemes operatius, a part de proveir d’una Interface d’usuari senzilla i amigable perquè l’ús d’un equip informàtic sigui accessible per tothom, sense ser experts, també ofereix la possibilitat de realitzar les diferents tasques i configurar els dispositius a través de línies de codi utilitzant una sèrie de comandaments predefinits.


Cada un dels sistemes operatius del mercat té les seves pròpies funcions, però les indispensables i que hauran de ser-hi presents en tots d’una manera o altra han de ser:

- Executar programes

- Gestionar incidències

- Gestionar recursos

- Suportar la Interface d’usuari

- Administrar arxius


En el cas de MSW 8, els comandaments predefinits més importants són:

- Des instal·lar un programa: appwiz.cpl

- Canviar l’aparença de la pantalla: desk.cpl

- Configurar al Firewall de Windows 8: firewall.cpl

- Administrador de dispositius: hdwwiz.cpl

- Rellotge de Windows: intl.cpl

- Propietats del ratolí: main.cpl


- Opcions d’energia de Windows 8: powercfg.cpl

- Propietats del sistema: sysdm.cpl

- Administrador d’equips de Windows 8: compmgmt.mesc

- Administrador de dispositius de Windows 8: devmgmt.msc

- Administrador de discs de Windows 8: diskmgmt.msc


- Visor d’esdeveniments: eventvwr.msc

- Carpetes compartides: fsmgmt.msc

- Monitor de rendiment a Windows 8: perfomn.msc

- Serveis de Windows 8: services.msc

- Calculadora: calc

- Alliberador d’espai en discs durs de Windows 8: perfmon.msc


- Línia de comandaments: cmd- Panell de control: control- Gestor de particions de disc dur: diskpart- Explorador de Windows 8: explorer- Internet Explorer: iexplore- Apagar cessió a Windows 8: logoff- Configuració del sistema: msconfig- Informació del sistema: msinfo32- Paint: mspaint- Connexió a escriptori remot: mstsc- Notepad: notepad- Teclat en pantalla: osk- Monitor de rendiment: perfmon- Editor de registre: regedit


Tot aquest llistat és una petita mostra dels comandaments bàsics d’un dels sistemes operatius més utilitzats. No cal aprendre-la de memòria, però sí saber que existeix aquesta possibilitat de manejar el sistema operatiu.

Molts usuaris avançats consideren que d’aquesta manera s’obtenen millors resultats.


Pràctica: Una de les preguntes de l’enquesta anual que passa al departament de tecnologies d’informació sobre la insatisfacció dels usuaris amb els seus equips de treball inclou la següent pregunta: Estàs d’acord amb les eines d’aplicació del teu equip o requereixes la instal·lació d’alguna altra? A què fa referència?

2.2.- Eines bàsiques d’un sistema operatiu

Tots els sistemes operatius presents en el mercat inclouen d’una forma o altra una sèrie d’eines bàsiques generals que es poden classificar en:

- Eines d’aplicació: les que permeten a l’usuari desenvolupar les activitats dins de les funcionalitats de les aplicacions instal·lades, com per exemple les que porta MWS 8: calendari, gravadora de sons, etc.


- Eines de configuració: són les aplicacions implementades en el Software que permeten a l’usuari conèixer les característiques de l’equip, configurar els diferents dispositius, etc. En el cas del Windows seria per exemple el panell de control.


- Eines d'optimització: Són el tipus d’aplicacions que permeten a l’usuari informació sobre el tipus de processador, la capacitat de la memòria RAM, la versió del software, entre d’altres. A l’MSW8 seria el quadre de “Propietats del sistema”.

3.- Sistemes operatius en xarxes locals:

configuració bàsica d’un sistema de xarxa, actualització i accions per compartir recursos

Una Xarxa d’Àrea Local (LAN) és una xarxa d’ordinadors de petit abast. Normalment solen ser domèstiques o per petites empreses, i solen comptar amb pocs ordinadors connectats entre sí.



Aquesta xarxa pot ser de diversos tipus, segons la forma de connexió dels seus nodus (equips de treball)



Els components mínims d’una LAN seran:- Un sistema operatiu en xarxa- Els nodus o equips de treball- El servidor, que serà un ordinador molt més potent i

que contindrà un software especialitzat (com per exemple un SO: Sistema Operatiu en Xarxa, que permet la interconnexió d’ordinadors per poder accedir als serveis i recursos) i aplicacions que es compartiran en els diferents nodus o equips de treball.

- Software de comunicació.- Targetes de xarxa, que han de tenir tots els nodus o

equips de treball interconnectats.



* Per dur a terme una configuració bàsica d’un Sistema Operatiu en Xarxa (SO) na cal ser un expert en informàtica, cal deixar-se guiar per les instruccions que dóna el sistema operatiu. El Windows XP és un SO compatible amb les xarxes LAN.



El mínim que cal per crear un LAN és:

- Dos o més ordinadors

- Que cada un dels ordinadors tingui la seva targeta de xarxa.



El primer pas serà activar al nostre ordinador i també a cada un dels ordinadors la possibilitat de pertànyer a una xarxa d’àrea local de la següent manera: Des del panell de control anem a l’opció: “connexions de xarxa” i obrim les “propietats” de les “connexions d’àrea local”.



Si polsem sobre “propietats” ens apareixerà una altra finestra en la que veurem el lloc en el que cal escriure una sèrie de dades de l’ordinador o dels ordinadors que vulguem connectar al nostre per aconseguir el LAN.



Direcció IP: És com la matrícula de l’ordinador; el número que identifica a un altre equip i que permetrà que el nostre sistema operatiu es comuniqui amb l’equip al que pertanyi l’IP que li posem.Servidor DNS: És el servidor de noms de domini que no sempre s’utilitza i que serveix per assignar nom als diferents equips components de la xarxa.



Per finalitzar la configuració, tan sols quedarà configurar el nom del nostre equip i la xarxa a la que pertany, novament a través de “Propietats del Sistema”. Veure vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=O7IoHTD34AM

https://www.youtube.com/watch?v=O7IoHTD34AM



Pràctica: A l’ordinador que teniu a davant busqueu les connexions de xarxa, i les propietats de l’àrea local, la casella de l’IP i del DNS.

4.- Aplicació de mesures de seguretat i

confidencialitat del sistema operatiu: Programes de protecció (antivirus, firewire,

antispam, altres)

Una de les funcions pròpies d’un sistema operatiu és dotar a l’equip d’elements de seguretat bàsics com antivirus o antispam que es poden veure reforçats amb altres tipus de softwares externs especialitzats.



antispam, altres)

Les eines de seguretat i confidencialitat bàsiques que podem trobar en els sistemes operatius comercials són:- Antivirus: són les aplicacions que detecten

amenaces al sistema i les eliminen. Cal mantenir-los actualitzats.

- Tallafocs o firewall: programes informàtics que controlen l’accés de l’ordinador a la xarxa, així com els elements de la xarxa de l’ordinador.



antispam, altres)

A Windows 8 per exemple, és totalment configurable i es veu així:



antispam, altres)

- Antispam: filtres automàtics altament configurables que discriminen la informació que compleix determinades característiques, i que poden ser posades pel propi usuari.

- Eines d’actualització del sistema davant de noves amenaces (update): els sistemes operatius estan en constant evolució, per això les actualitzacions han de ser periòdiques per així millorar la seva seguretat, confidencialitat i integritat. Normalment les instal·lacions són automàtiques, i l’usuari també pot configurar aquest paràmetre.



antispam, altres)

Els sistemes operatius actuals estan molt preocupats per la seguretat i la integritat de la informació que contenen els ordinadors, sent aquest aspecte una eina de gran competència al mercat utilitzada per proveïdors per vendre el seu producte per sobre d’altres amb les mateixes prestacions.



antispam, altres)

Aquí podem veure com a exemple els elements de seguretat que integra el sistema operatiu Windows 8 per un equip informàtic personal:



antispam, altres)

Pràctica: Senyala 4 dels principals components que ha de tenir una LAN.

5.- Mesures de conservació i integritat de la

informació continguda als arxius. Salvaguarda dels drets d’autor.

En un arxiu no solament es tracta d’emmagatzemar informació classificada i ordenada de forma que posteriorment pugui ser recuperada amb facilitat, sinó que cal prendre mesures de conservació de la documentació i integritat de la informació que contenen.



Paràmetres de conservació:

- Arxius tradicionals: fa referència als procediments que consisteixen en que es mantingui la integritat tant física del document com de la informació que contenen. Per això serà necessari prendre mesures, depenent també de les característiques del suport i de l’edat de la documentació en relació amb una sèrie de factors:



- El local de l’arxiu no ha de ser excessivament humit, ni contenir elements altament inflamables com catifes, fustes... El que seria ideal és tenir tres ambients ben diferenciats: àrea d’atenció i consultat per l’usuari, àrea de treball pel tècnic, i àrea de dipòsit.

- Els factors externs com la temperatura, la humitat o la il·luminació, caldria mantenir-los constants durant tot l’any, independentment del temps o l’estació.



- Cura amb el maneig dels documents, no menjar ni beure, no escriure o ratllar, guants si cal, etc.

- Cal prevenir les catàstrofes naturals com incendis o inundacions seguint la normativa expressa. Hi ha una sèrie de mesures de seguretat com:- Prohibir l’accés a tota persona aliena

- No deixar que el document surti de les instal·lacions i vigilar durant la consulta.

- No permetre ni menjar ni beure, ni introduir materials que puguin danyar l’arxiu.



Paràmetres de conservació:

- Arxius de dades informatitzats: A les mesures de seguretat del sistema operatiu hi afegirem:- Software específic de control d’accessos i

traçabilitat

- Creació de diferents rangs d’usuaris amb privilegis diferents

- Realització de còpies de seguretat

6.- Normes vigents en matèria de protecció de

dades i confidencialitat electrònica.

Hi ha vàries normes en relació amb la protecció de dades i la seguretat de la informació. El primer punt a destacar és l’article 18.4 de la Constitució Espanyola que diu el següent: “La llei limitarà l’ús de la informàtica per garantir l’honor i la intimitat personal i familiar dels ciutadans i el pel exercici dels seus drets”. A més a més avui totes les empreses que manipulen dades de caràcter personal estan protegits per la LOPD i pel Reial Decret 1720/2007.



Pel que fa a la informació electrònica, cal tenir en compte el Reial Decret 1671/2009, de 6 de novembre pel que es desenvolupa parcialment la llei 11/2007 de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics. La disposició transitòria d’aquest Reial Decret diu que “Mentre no s’aprovin els Esquemes Nacionals de Interoperabilitat i Seguretat, la creació de seus haurà d’anar acompanyada d’un informe en el que s’acrediti el compliment de les condicions de confidencialitat, disponibilitat i integritat de les informacions i comunicacions que es realitzin a través de les mateixes”.



Avui ja es compta amb aquest esquema, i és:

L’Esquema Nacional d’Interoperabilitat (ENI), que estableix els principis i directrius d’interoperabilitat en l’intercanvi i conservació de la informació electrònica per part de les administracions públiques.



Està regulat pel Reial Decret 4/2010, de 8 de gener, pel que es regula L’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’administració electrònica. En la seva disposició transitòria s’articula un mecanisme escalonat per l’adequació a allò previst a l’ENI, de manera que els sistemes de les administracions hauran d’estar adequats a aquest Esquema en uns terminis, en cap cas superiors a 48 mesos des de l’entrada en vigor del mateix. El termini va vèncer el 30 de gener del 2014.



Segons el Centre de Transferència de la interoperabilitat: la interoperabilitat com a qualitat integral present des de la concepció dels serveis i sistemes i al llarg del seu cicle de vida; el caràcter multidimensional de la interoperabilitat; i l’enfocament de solucions multilaterals.



La interoperabilitat organitzativa: inclou els aspectes relatius a la publicació de serveis a través de la xarxa de comunicacions de les AA.PP. (Xarxa Sara), amb les condiciones associades; la utilització de nodus d’interoperabilitat; i el manteniment d’inventaris d’informació administrativa (òrgans administratius, oficines de registre i atenció al ciutadà, serveis i procediments).



La interoperabilitat sistemàtica: a través de la publicació i aplicació dels models de dades d’intercanvi horitzontals i sectorials, així com els relatius a infraestructures, serveis, i eines comuns, a través del Centre de Interoperabilitat Semàntica de l’Administració.



La interoperabilitat tècnica: a través de l’ús d’estàndards en les condicions previstes a la normativa per garantir la independència en l’elecció, l’adaptabilitat al progrés i la no discriminació dels ciutadans per raó de la seva elecció tecnològica.



Les infraestructures i els serveis comuns, elements de dinamització, simplificació i propagació de la interoperabilitat, al mateix temps que facilitadors de la relació multilateral. Les AA.PP. Enllaçaran aquelles infraestructures i serveis que puguin implantar en el seu àmbit d’actuació amb les infraestructures i serveis comuns que proporcioni l’Administració General de l’Estat per facilitar la interoperabilitat i la relació multilateral.



La utilització, preferentment, de la Xarxa de Comunicacions de les Administracions Públiques espanyoles per comunicar-se entre sí i a la que connectaran les serves xarxes i nodus d’interoperabilitat, aplicant el Pla de Direccionament de l’Administració. La xarxa Sara ajuda a la citada Xarxa de Comunicacions.



La reutilització inclou condicions de llicències de les aplicacions, de la documentació associada i d’altres objectes d’informació que les AA.PP. Posin a disposició d’altres administracions i dels ciutadans; enllaç entre els directoris d’aplicacions reutilitzables i consulta per part de les AA.PP. De les solucions disponibles per la lliure reutilització; així com la publicació del codi d’aplicacions.



La interoperabilitat de la forma electrònica i dels certificats. La política de firma electrònica i de certificats de l’Administració General de l’Estat com a eina que podrà ser utilitzada com a referència per altres AA.PP.; aspectes relatius a la validesa dels certificats i firmes electròniques, les llistes de confiança, les aplicacions usuàries, els prestadors de serveis de certificació i les plataformes de validació de certificats i firma electrònica.



La recuperació i conservació del document electrònic, segons allò establert a la Llei 11/2007, com a manifestació de la interoperabilitat al llarg del temps, i que afecta de forma singular al document electrònic.

Es creen normes tècniques de interoperabilitat i els instruments de la interoperabilitat.



Pràctica: Descriu el que entens que és la interoperabilitat?

Moltes gràcies per la vostra atenció!

Marta Costa MontmanyMarketing per tu, creant marketing a mida

Tel. 696 85 70 52http://marketingpertu.com

www.facebook.com/Marketingpertu@Marketingpertu

http://www.slideshare.net/marketingpertu

* Bibliografia: “Gestión de Archivos” – Natalia de la Peña Calvo

http://es.linkedin.com/pub/marta-costa-montmany/38/930/950

http://www.facebook.com/Marketingpertu

https://mobile.twitter.com/

http://www.slideshare.net/marketingpertu

Devices & Hardware

2 optimització bàsica d'un sistema d'arxiu electrònic