Rehabilitació de l´edifici Sant Josep a Vall de Núria

1 Estrucad Metàl·lics SA c/ Alemanya 37 - 43 Pol. Ind. Pla de Llerona

08520 Les Franqueses del Vallès, Barcelona, Spain www.estrucad.com + 34 93840 48 18

ECCS Biannual European Steel Design Awards 2011

REHABILITACIÓ DE L’EDIFICI SANT JOSEP A VALL DE NÚRIA



“La casa per la teulada”

Descripció del projecte :

Dades tècniques

On es troba Vall de Núria

Antecedents

L’edifici

Cronologia

Estudi descriptiu

Fotografies, dibuixos

Agraïments



1 – DADES TÈCNIQUES

EQUIP DE TREBALL :

Propietari : Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC)

Adreça: Cardenal de Sentmenat 4, 08017 Barcelona

Arquitecte(s): A&M Arquitectes

Adreça: Trafalgar 10, 1º i 2º D, Barcelona

Estructurista metàl·lic (s): ESTRUCAD METÀL·LICS SA

Adreça: Alemanya 37 – 43, Pol. Ind. Pla de Llerona, 08520 Les Franqueses del

Vallès, Barcelona



NOM DEL PROJECTE : REHABILITACIÓ DE L’EDIFICI SANT JOSEP

LOCALITZACIÓ : VALL DE NÚRIA, Girona

PROGRAMA DE CONSTRUCCIÓ :

FASE 0 : Reforç estructural i coberta

FASE 1 : Reformes exteriors

FASE 2 : Reformes interiors

DATA DE FINALITZACIÓ : 31 / 12 / 2010

DIMENSIONS GENERALS : 60 x 13 x 21 m

AMIDAMENT TOTAL ACER LAMINAT : 350 Ton



2 – ON ES TROBA VALL DE NÚRIA

La Vall de Núria es troba al bell

mig de l'alta muntanya dels

Pirineus, situada al terme

municipal de Queralbs, a la

comarca del Ripollès. A la vall,

on neixen multitud de fonts i

torrents,.hi ha un llac artificial i el

Santuari de la Mare de Déu de

Núria. L’església actual es va

inaugurar l’any 1911.

El santuari està situat a una altitud de 1964 metres sobre el nivell del mar, en el punt

on conflueixen tres valls de gairebé 3000 m: Degut a la seva situació geogràfica i al

clima, presenta una flora i una fauna característiques de la muntanya

centreeuropea i de l’alta muntanya alpina, on hi viuen espècies vegetals i animals

endèmiques dels Pirineus.

L’única via d’accés a la vall és a peu, seguint algun dels camins de muntanya que

arriben fins a Núria, o bé mitjançant el tren cremallera. Aquest s’ha convertit en una

de les icones característiques de la Vall i de la comarca del Ripollès, sent juntament

amb el Cremallera de Montserrat l únic del seu tipus en tot el territori espanyol.

El Santuari de Vall de Núria està format principalment per l’església i un conjunt

d’edificis interconnectats (Sant Josep, Sant Justí, Sant Antoni i Sant Gil) projectats

per l’arquitecte Josep Danès i construïts durant el període comprès entre 1923 i

1955.



Poc després es va afegir l’hotel, i a l’any 1931, a l’habitació número 202, es va

redactar el que seria l'Estatut d'Autonomia de Catalunya que va quedar ratificat a les

urnes el 2 d'Agost de 1931 i aprovat per les Corts Generals el 9 de setembre de

1932. A continuació es va iniciar la construcció del Via Crucis, situat en el camí de la

Coma del Clot, que destaca pel seu caràcter monumental i per l’estil escultòric

divers i sorprenent de cada una de las estacions. Aquesta obra no s’acabaria fins a

1963.

3 - ANTECEDENTS

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) es qui impulsa les tasques de

conservació i manteniment, i l’any 1982 la Generalitat de Catalunya a través de FGC

inicia la rehabilitació i millora del patrimoni de Núria. Les intervencions inicials tenen

com a objectiu aturar la progressiva degradació del complex i de totes les seves

infraestructures. Aquestes intervencions inicials van posar de manifest greus

deficiències estructurals que restaven ocultes i grans mancances en instal·lacions,

serveis i infraestructures. L’edifici de Sant Josep, l’ala més llarga del conjunt

d’edificis de Vall de Núria, ja fa uns anys que es va tancar gairebé tot a l’ús públic,

hipotecat per la manca de seguretat, Durant aquest període ha servit com a

magatzem general i com a pas per a accedir des de l’estació, a la resta

d’instal·lacions públiques. Totes les intervencions tenen com a objectiu :

- La preservació del patrimoni i fisonomia històrica de la Vall de Núria.

- La millora de la comunicació, accessibilitat i confort del conjunt.

- La millora de l’oferta i del servei d’allotjament.

- La utilització d’energia geotèrmica i l’obtenció de la màxima qualificació energètica.



4 – L’EDIFICI

L’edifici de Sant Josep era una construcció rectangular de 58,95 x 10,96 m

d’ocupació en planta, però realment és la conjunció de dos edificis : un, el principal,

connectat per la paret testera nord amb l’edifici de Sant Justí i un altre que es va

agregar posteriorment, per l’altra paret testera, anomenat la Rectoria. Tot ells tenien

planta baixa, principal, primera i golfes. La rectoria disposava també d’una planta

soterrània de poca alçària.

Vista lateral de lédifici Sant Josep

Estructuralment l’edifici funcionava amb tres crugies: una central que feia de

passadís i dues de laterals on s’ubicaven les antigues cel·les. Els sostres, de bigues

de fusta amb revolto de maó de pla, cobrien les tres crugies. Recolzaven sobre els

murs de façana de paredat de 50 a 60 cm de gruix i sobre les parets centrals de

maó massís de 14 cm de gruix, amb una geometria de la coberta de dues vessants

amb un pendent aproximat del 50%. L’estructura de les tres crugies es repeteix a les

golfes, on es pot apreciar l’enginy dels antics mestres d’obra. Per poder cobrir

l’edifici s’utilitzen cabirons de poca llargària que amb tornapuntes construeixen una



mena d’encavallada on el par inferior central, el sostre del passadís de la planta

inferior, treballa a compressió. Així poden disminuir la llum de la coberta i amb

seccions més aviat minses aconsegueixen suportar les càrregues de la coberta a

dues vessants. L’alçada màxima de l’edifici respecte la cota de la planta baixa era

de 12,30 m.

5 – CRONOLOGIA DE LA RESTAURACIÓ.

Fase inicial: Reforç estructural, execució futura estructura i de nova coberta

Execució: Juliol 2007 - Desembre 2007.

Treballs: Enderroc de coberta, sostres, parets i envans interiors.

Consolidació dels murs de façana.

Nova estructura amb pòrtics metàl·lics cargolats.

Nova coberta amb panell nervat

Execució: Maig 2008 - Desembre 2008.

Muntatge estructura metàl·lica sostre soterrani

Consolidació del terreny amb injeccions a baixa pressió.

Execució: Maig 2009 - Desembre 2009.

Fase 1: Rehabilitació exterior i adequació interior

Execució: Juliol 2009 - Novembre 2010.

Treballs: Aïllament i adequació de façanes amb tancaments

Coberta de pissarra

Formació de forats interiors en estructura metàl·lica per a pas

d’instal·lacions

Formigonat dels forjats

Nova estructura metàl·lica cos accés

Muntatge d’escala metàl·lica d’emergència de cargol en Tester

Sant Josep



Muntatge d’escales metàl·liques interiors

- 10 Escales d’accés a les golfes

- 1 Escala principal Hotel

- 1 Escala d’accés a soterrani

- 1 Escala Cos accés

Rebaix i excavació soterrani i execució dels murs perimetrals.

Fase 2: Reforma interior

Execució: Octubre 2009 - Desembre 2010.

Treballs: Formació de Divisòries

Instal·lacions

Acabats en general

Fase 3: Mobiliari, equipament i interiorisme

Execució: Setembre 2010 - Març 2011.

6 MEMÒRIA DESCRIPTIVA

A) FASE INICIAL – REFORÇ ESTRUCTURAL.

La intervenció havia de resoldre els problemes estructurals i constructius de l’antic

edifici i al mateix temps havia de permetre la màxima flexibilitat dels espais, tant en

el present com en el futur.

Tenint en compte els condicionats meteorològics de Núria es va decidir projectar el

reforç amb estructura metàl·lica cargolada. La fabricació a taller permetia rapidesa i

un millor control de la qualitat. El muntatge de l’estructura amb cargols d’alta

resistència facilitava la posta en obra així com el seu control. El disseny de la

geometria del pòrtic responia a una sèrie de condicionants :



Planta soterrani: Evitar la baixada de pilars en aquesta planta per tal de no perforar

la doble solera, element conflictiu des del punt de possibles entrades d’aigua.

Màxima llibertat de tota la planta. Es preveu la ubicació de la central geotèrmica.

Planta baixa i principal: Màxima llibertat en planta, on la disposició dels pilars no

impliqui cap mena de restricció a nivell funcional i visual de l’espai. En aquestes

plantes es desenvoluparan les funcions més públiques : recepció de l’hotel, centre

d’interpretació aula de natura, bar Finestrelles, sales d’exposicions, etc.

Planta segona i altell: Disposar de la màxima alçaria lliure de sostre, limitada per les

cotes de l’edifici de Sant Justí. Aquí no es tant important minimitzar el nombre de

pilars, però sí que cal tenir molta cura de la seva disposició modular per obtenir la

màxima integració amb la distribució dels futurs apartaments o habitacions d’hotel.

Totes les plantes: La cota del paviment de cada planta ha casar amb les de l’edifici

de Sant Justí. És amb el que es connecta funcionalment i també amb la cota del pas

cobert per enllaçar-se amb la resta d’edificis del Santuari.

La consolidació del terreny: El terreny havia de poder resistir les càrregues

resultants de la rehabilitació i permetre l’excavació de una nova planta soterrani amb

seguretat, en front dels despreniments i descompressions del terreny.

Hi havia una sèrie de condicionats que dificultaven l’actuació amb sistemes

tradicionals :

-Els fonaments: Tant sols eren la continuació del mur de façana fins

aproximadament 1 m de fondària.



-Hi havia material de reblert i còdols amb graves abans de trobar la capa resistent

de roca

-La proximitat del torrent d’Eina.

-La necessitat d’executar els treballs des de dins del propi edifici per tal de

minimitzar l’impacta exterior.

El sistema de tractament i millora del terreny amb injeccions a baixa pressió va

ésser l’escolli’t donada la seva idoneïtat en aquests tipus de treballs, donat que :

-Permet injectar en funció de les necessitats del terreny.

-Es pot executar des de l’interior de l’edifici i la maquinaria que requereix és petita.

-Al mateix temps dona certa impermeabilització al terreny.

-Permet disposar micropilons on calgui.

-Es poden controlar de forma immediata els moviments de l’edifici.

-No s’ha de formigonar a baixes temperatures.

-L’aplec de material és senzill, tan sols calen tubs i ciment.

-El cost és a preu tancat.

Donat que l’edifici no es pot enderrocar totalment, caldrà mantenir tot allò que es

pugui aprofitar en la remodelació. Per tant sembla adient que tant la coberta com els

sostres s’enderroquin, donat el seu estat de degradació, i els murs de façana que

delimiten el volum edificable i memoritzen la imatge històrica es mantinguin. Les

parets i envans interiors s’enderroquen per a poder facilitar la ubicació dels espais

que demana el programa funcional corresponent a l’edifici de Sant Josep. Es

segueix el següent procés constructiu :



1º Delimitació de l’àrea d’aplec, treball i circulacions.

2º. Massissat dels forats de façana i buits interiors que calgui reforçar.

3º Muntatge de les bastides i desconnexió de les instal·lacions vives

4º Muntatge del quadre provisional d’obra i de la presa d’aigua

5º Muntatge dels tubs de desguàs de la runa i ubicació dels contenidors

6º Fabricació a taller dels perfils estructurals de travada

7º Enderroc de la coberta i parets planta golfes

8º Muntatge de l’estructura de travada de la planta altell i coberta

9º Enderroc de la planta segona

10º Muntatge de l’estructura de travada de la planta segona

11º Enderroc de la planta primera

12º Muntatge de l’estructura de travada de la primera

13º Enderroc de la planta principal

14º Muntatge de l’estructura de travada de la principal

15º Coberta amb el panell aïllant nervat

16º Arrencada de la solera i rebaix del terreny fins la cota de la planta baixa

17º Perforacions i injecció del terreny

18º Forats encepats planta baixa

19º Muntatge pòrtic estructural planta baixa

20º Formigonat de la solera i murs soterrani

21º Muntatge planxa col·laborant sostres i formigonat dels sostres

22º Retirada de runa final, desmuntatge de la bastida i neteja de l’obra



B) MUNTATGE DE L’ESTRUCTURA METÀL·LICA

CONDICIONANTS AL MUNTATGE

Com que Queralbs és el punt més alt de

la vall amb accés per carretera, el

cremallera és l'única via d’accés al

santuari i l’estació d’esquí a part del camí

de muntanya. El cremallera de Núria era

doncs l’únic mitjà de transport per tota

l’estructura metàl·lica i els elements

necessaris pel muntatge d’aquesta tals

com grua, elevadors telescòpics etc...

Aquest fet va ser clau pel disseny de

l’estructura doncs com aquesta era

cargolada ens va obligar a estudiar a fons

l’estructura per tal de buscar el punt idoni

per les unions cargolades, doncs havíem

d’adaptar-nos a les dimensions de les

plataformes, la capacitat de càrrega Plataformes i gàlib cremallera Vall de Núria

màxima d’aquestes i el gàlib donat pels

estrets Túnels.



Degut a la tipologia dels perfils, pes i

dimensions de les peces, era

necessari el muntatge de l’estructura

mitjançant grua. El problema era que

la grua més petita del mercat no

entrava pels túnels del Cremallera.

Després de diverses reunions varem

decidir desmuntar una grua de 35

Ton. en peces fins que fos

transportable. Descàrrega grua estació Queralbs (Fase 1)

El procés per a transportar y muntar la grua va ser tal com segueix :

1.-Arribada a l’estació de Queralbs desmuntada mitjançant transport especial

Tal com s’aprecia a les fotografies va ser necessària dividir la grua en 4 peces

principals:

1-Cos principal grua / 2-Ploma / 3-Cabina gruista / 4-Plumin

2.- Carrega al cremallera amb l’ajut de dues grues i transport fins a la Vall

Grua desmuntada i carregada al cremallera (Fase2) Trajecte de la grua pel cremallera (Fase 2)



3.- Descàrrega i assemblatge de la grua a Núria

Un cop a Vall de Núria, i amb l’ajuda de manipuladors telescòpics, varem muntar la

grua per a disposar-la pel treball de muntatge de l’estructura metàl·lica.

Descàrrega de ploma a Núria (Fase 3) Muntatge ploma de la grua (Fase 3)

4.- Posada en funcionament i emplaçament a obra

Posada en funcionament de la grua al moll de descàrrega (Fase 4) Emplaçament grua a l’obra (Fase 4)



Tot i que va ser un èxit el fet de traslladar una grua de 35 Ton des de Queralbs a

Vall de Núria, ens trobàrem un nou inconvenient a l’hora de dissenyar les unions

cargolades doncs les peces a muntar no podien sobrepassar certs pesos, degut a

que la ubicació de la grua només podia ser a l’exterior del Sant Josep.

PROCÉS DE MUNTATGE

Gràcies al fet de que ESTRUCAD METÀL·LICS hagués calculat l’estructura i fos qui

executés l’obra, això va permetre fer un estudi acurat del posicionament de les

unions cargolades sobretot tenint en compte tots els condicionants inherents de

l’obra explicats anteriorment i els quals passem a detallar. Prèviament, abans

d’enderrocar elements estructurals, es van cosir les parets esquerdades i

desconnectades, i al mateix temps es van travar tots el forats de les finestres

existents per tal de tenir un mur continu i únic. Posteriorment comencen els treballs

d’enderroc de la coberta i del sostre de planta segona que deixarà al descobert el

coronament del mur portant de façana, construït amb un paredat pobre. El fet

d’enderrocar tan sols la coberta i el sostre de planta segona permet tenir lligada la

façana amb el forjat inferior i a demés facilita el treball dels operaris amb menys

alçada de treball doncs les bastides les muntarem sobre el terra de planta segona.

Treballs enderroc coberta



1-Tancament forats façana 2- Enderroc coberta I muntatge bastides

En la coronació del mur de façana es realitzarà una

biga continua de formigó perimetral. Un acurat

replantejament topogràfic de l’edifici i de l’estat del

mur realitzat per l’empresa ESTRUCAD METÀL·LICS

va permetre la col·locació sobre el cèrcol de platines

galvanitzades de 300x15 mm també perimetrals

fixades mitjançant barilla roscada ancorada al formigó

amb resina de la casa Hilti HIT-HY-150. (veure

fotografia). La conjunció del cèrcol amb la platabanda

permet disposar dún sistema que aconsegueix una sèrie

d’objectius simultanis: 3- Col·locació cèrcol

Muntatge pòrtics coberta I SP2



- Repartir les càrregues del pòrtic sobre el mur d’una forma més uniforme

- Obtenir un sistema de regularitzar els nivells de la cota de recolzament de

l’estructura superior durant el procés de l’obra

- Crear un coronament estructural al mur

- Connectar l’estructura de la coberta al mur de façana

- Donar pes i unió a la zona superior de l’emparedat del mur

Anivellament de platines Recolzament pòrtics coberta sobre platina

Vista lateral Sant Josep amb els pòrtics de coberta muntats



La geometria del pòrtics corresponia

al conjunt format pels pòrtics de

coberta i les bigues del sostre planta

segona. Aquests dos nivells

s’uneixen amb pilarets laterals els

quals recolzaran sobre la platabanda

perimetral i dos pilars centrals que

seran els que durant la fase de

construcció de l’edifici actuaran com

a tirants, transmetent la càrrega de

l’estructura als pòrtics de coberta.

Muntatge pòrtics coberta sobre platines

Aquest sistema ens permetrà

començar “la casa per la teulada”. A

la vegada li donarem al mur una

càrrega vertical per tal de

compensar els esforços horitzontals

del vent en les plantes inferiors. Com

el conjunt sencer no permetia el

transport ni per carretera ni pel

cremallera, es va pujar a Núria

desmuntat i mitjançant unions amb

cargols d’alta resistència es van Muntatge pòrtics coberta amb fase enderroc sostre planta

acoblar a la base de l’edifici Sant Josep primera

per muntar d’una sola peça amb l’ajuda

de la grua.



Dos pilars centrals HEB 200, reben les càrregues de la zona central del sostre de la

planta segona i donen continuïtat, al trobar-se en el mateix eix estructural, als pilars

centrals de la planta superior. A partir d’aquest nivell l’estructura de les jàsseres del

pòrtic és doble. Això permet que

- Pesi menys cada jàssera i s’optimitzi el seu transport fins a l’edifici i el

moviment dins de l’obra.

- Es deixi un espai entre les jàsseres, l’amplària del pilar que abracen, per

poder passar les instal·lacions de cada planta.

- Es reparteixin millor les càrregues sobre el mur de façana i el cap de l’encep

dels micropilots.

- Es donni més rigidesa lateral al pòrtic, i tingui més inèrcia en el sentit

perpendicular al pòrtic.

- Disminueixi la llum de les corretges de la coberta i de les bigues dels sostres.

Vista amb pòrtics coberta, sostre planta segona i planta primera



Degut a que començàvem a muntar l’estructura

per la coberta només es muntaren les bigues

principals i els pilars, doncs era inviable muntar

les corretges, ja que ens impossibilitarien el

muntatge dels nivells inferiors d’estructura. És per

això que les corretges tan de la coberta com dels

nivells inferiors no es muntarien fins haver assolit

la totalitat del muntatge. Amb els pòrtics de

coberta muntats i les bigues de sostre planta

segona, es procedeix a l’enderroc del sostre 4 Muntatge estructura SP1

planta primera per donar pas al muntatge del nou

nivell d’estructura metàl·lica. Dos pilars centrals HEB 200 reben les càrregues de la

zona central del sostre de la planta primera format per dues jàsseres HEB 220.

Separades per 300 mm., suporten l’estructura del sostre de la planta primera i els

pilars centrals de la planta segona units a aquests mitjançant unió cargolada.

Sostre planta primera, suspesa de tirants planta



Aquestes jàsseres recolzen sobre els cèrcols interiors formats per UPN-220

disposats en el parament interior i fixats al mur del Sant Josep mitjançant

ancoratges químics. Reben les reaccions dels extrems de les dues jàsseres que hi

ha en aquest sostre i al mateix temps connecten els murs de façana amb la nova

estructura metàl·lica, fent de dintell estructural per al forats existents i els de nova

creació. També és l’encarregat de transmetre els esforços horitzontals als pòrtics

juntament amb la llosa de sostre, amb la qual treballa solidàriament.

Un cop muntat el sostre planta primera, la UPN

perimetral fixada al mur i amb tots els cargols

pretessats, es realitza l’enderroc del següent forjat el

qual ens permetrà el muntatge del sostre planta

principal. El dos forjats anteriors tenien el mateix

esquema estructural i els mateixos perfils. És a partir

d’aquesta planta on per motius funcionals i visuals de

l’edifici els pilars que baixaven centrals desapareixen

per traslladar-los adossats als murs laterals

5-Muntatge estructura planta principal

Dues jàsseres IPE 500 suporten l’estructura del sostre de la planta principal i

estintolen els pilars centrals de la planta primera. Recolzen sobre els pilars inferiors

disposats en el parament interior dels murs de façana. A lígual que en les anteriors

plantes, dos cèrcols UPN 220 connecten interiorment el murs de façana amb la nova

estructura metàl·lica, fent de dintell estructural per als forats existents i els de nova

creació. Quatre pilars laterals HEB 280 reben les càrregues de tot el sostre de la

planta principal i estan ubicats paral·lelament al parament interior del mur de façana,

dos a cada façana, desplaçats cap a l’interior per poder estar a plom amb el pilar de

la planta inferior



En aquesta planta el pòrtic és totalment doble. Dues

jàsseres que recolzen cadascuna sobre dos pilars,

en total quatre pilars, i entre ells s’ha deixat un

espai per poder garantir un pas mínim de 20 cm per

passar els baixants d’aigües negres i la resta

d’instal·lacions. L’estintolament s’ha fet en aquesta

planta donat que és la primera que trobem en sentit

descendent de l’estructura que disposa de suficient

alçaria per a les jàsseres de gran cantell.

SP2 I SP1 suportats per pòrtics i cèrcol

Vista jàssera principal IPE500 penjada



Degut al clima d’alta muntanya i com hem reflectit en la cronologia de l’obra, la fase

inicial havia de transcórrer en els mesos compresos entre Juliol i Desembre, amb la

particularitat que per la temporada d’esquí havíem de donar pas en la planta

principal als visitants de Vall de Núria per l’interior del Sant Josep, l´única via interior

per accedir al Santuari i a les instal·lacions principals. A més amb l’arribada de les

neus era necessari muntar la coberta per tal de deixar l’edifici tancat a les

inclemències meteorològiques. L’estructura no podia entrar en càrrega fins que els

murs del nou soterrani no estiguessin executats, i la formació d’aquests no estava

prevista fins a dos anys vista. És per aquesta raó que es van recalcular els pòrtics

afectats per aquest pas, modificant perfils i afegint diagonals provisionals per tal de

rigiditzar els pòrtics, ja que serien els responsables de sustentar el pas de la gent i

tot el pes de l’estructura de planta segona, planta primera i planta principal durant

els dos propers hiverns, temps imprescindible pels micropilots, per les injeccions de

terreny i l’excavació del nou soterrani.

Vista reforç provisional pòrtics coberta



Tot i que el projecte inicial no ho contemplava, dos pilars centrals que es troben en

els dos sostres superiors donen continuïtat als pilars de coberta.

Pilars provisionals per suportar bigues planta principal

Degut a aquesta fita i gràcies a les dimensions de l’edifici, aproximadament 60

metres de longitud, es van solapar les feines d’enderroc i muntatge d’estructura fins

arribar a sostre planta principal, és a dir, que mentre en una meitat es produïen els

enderrocs de la planta immediatament inferior en l’altre es muntava estructura.



Muntatges per fases amb el sostre principal al fons

Aquesta simultaneïtat de feines es va donar fins a tenir el sostre de la planta

principal, doncs a partir d’aquí els passos crítics eren el muntatge del panell de

coberta i la realització del pas cobert. Aquest fet comportà l’ inici del muntatge de les

corretges del sostre planta principal i acte seguit el muntatge de la xapa col·laborant

per a sobre d’aquesta poder accedir a muntar el nivell superior de corretges.

Les corretges dels dos sostres superiors estaven formades per perfils HEB 140,

doncs hi havia poc marge per a alçaria lliure entre sostres, mentre que a la resta de

sostres seran IPE 200.



Zona de pas cobert amb corretges I xapa col·laborant muntada

La xapa col·laborant del sostre planta segona ens dona accés a poder muntar les

corretges de la coberta. Aquestes estan formades per tub de secció quadrada per a

suportar les flexions esbiaixades degut al pendent de la coberta.

Sobre les corretges es disposa el tauler de la coberta fet amb panell sandvitx nervat

superiorment cada 330 mm amb planxa de 0,6 mm i planxa micronervada

inferiorment. És autoportant i disposa d’una ànima de 60 mm d’escuma de poliuretà

d’alta densitat,. L’alçaria total és de 68 mm. L’acabat exterior és de color fosc,

imitant a la pissarra.



Muntatge coberta zona pas cobert

En una segona fase es disposarà l’acabat final amb el recobriment de pissarra, però

això no es produirà en un termini inferior als 10 mesos.

Assolit el muntatge de l’estructura de la zona del pas cobert i executant-se el

muntatge del panell de coberta en aquesta, es reprèn el muntatge de l’altre meitat

de l’edifici, on novament el punt crític és la finalització del muntatge del panell de

coberta per d’aquesta forma deixar l’edifici tancat a les imminents nevades. Per

assolir això es necessita muntar el sostre de la planta principal i les corretges de

totes les plantes.



Muntatge sostre planta principal 2º meitat travessant forjat existent pel pas dels nous pilars

Paral·lelament, amb la xapa col·laborant del sostre planta principal i de la zona del

pas cobert, es reprenen els treballs d’enderroc del sostre planta baixa per tal

d’iniciar el muntatge de l’estructura metàl·lica.

El muntatge amb grua mòbil s’havia acabat, doncs per aquestes alçades ja havíem

assolit una de les fites més importants, el tancament de la coberta. És per això que

d’ara en endavant el muntatge dels dos sostres pendents, el sostre planta baixa i el

sostre soterrani, es realitzarà amb manipulador telescòpic. Aquest, a l’igual que la

grua, havia de ser de reduïdes dimensions i respectar les mides tant de gàlib com

d’amplada marcades per FGC.



Vista enderroc sostre planta baixa amb els pilars de planta baixa penjats

Manipulador telescòpic amb la primera biga dels sostre planta baixa muntada



Vista interior planta coberta amb el panell de coberta muntat

Els sostre planta baixa està format per dues jàsseres IPE 360 que suporten

l’estructura del sostre de la planta principal. Recolzen sobre els pilars inferiors

disposats en el parament interior dels murs de façana.

Quatre pilars laterals HEB 280 reben les càrregues de tot el sostre de la planta

baixa. Estan ubicats paral·lelament al parament interior del mur de façana, dos a

cada façana, tocant gairebé al parament i a plom amb el pilar de la planta superior.

Aquí no hi ha desplaçament del pilar respecte al parament interior del mur perquè el

paredat es més gruixut a partir d’aquí cap a vall, en concret de 62 cm (a les plantes

superiors era de 51 cm).



6- Muntatge estructura SP Baixa

A lígual que en les anteriors plantes, dos cèrcols UPN 220 connecten interiorment

el murs de façana amb la nova estructura metàl·lica.

La primera fita estava aconseguida, no obstant, el pas cobert havia d’estar habilitat

per la temporada d’esquí, pel que es concentraren els esforços per muntar

l’estructura del sostre de planta baixa de la zona afectada per aquest pas.



Sostre planta baixa penjat amb divisòries pas cobert

Operaris treballant en el pas cobert Pas cobert acabat



Amb la consecució del pas cobert, les feines no podien prosseguir degut a les fredes

temperatures que es donen durant l’hivern. Per tant es donaven per finalitzats els

treballs en aquesta primera etapa, i no seria fins l’any vinent on s’acabaria de

muntar la resta del sostre de planta baixa i s’iniciaria l’etapa de consolidació dels

murs de façana.

Vista sobre planta baixa, amb láplec de les bigues del soterrani

L’edifici estava esquerdat per múltiples zones i els fonaments es limitaven a la

continuació del mur fins a un estrat inferior. Com es podia veure en l’informa

geotècnic, hi havia material de reblert i còdols amb graves abans de trobar la capa

de roca. L’edifici està recolzat sobre la llera del torrent d’Eina. Tot això explica que

l’estructura estigui trencada per diversos llocs. El que si que esta molt clar és que no

podíem deixar de recalçar l’edifici, donat que els murs de façana havien d’aguantar

tant esforços horitzontals com verticals, encara que inferiors als que fins ara tenia.



Amb el terreny existent, la proximitat del torrent,

l’estat actual de l’edifici, etc. el risc de fer-ho per

mitjans tradicionals és molt alt, és per això que es

va optar per injeccions de ciment a baixa pressió.

Aquest sistema és el més indicat en aquests casos,

donat que permet fer el muntatge de gairebé tota

l’estructura i tancar la coberta abans de consolidar

el terreny. També es pot aprofitar aquesta

característica per poder guanyar més volum de

soterrani del previst en fases posteriors. El

recolzament de l’estructura és independent de la 7- Injeccions per consolidar el

formació del mur de formigó de la planta soterrani. terreny i micropilots

Aquest, tal com s’ha indicat anteriorment no és

necessari estructuralment. Cal indicar que amb la consolidació s’obté un terreny

força impermeable i això permet fer excavacions amb menys dificultats i per tant

més econòmiques.

Treballs injecció sota estructura sostre planta baixa penjada dels pòrtics coberta i cèrcol perimetral



Amb les injeccions realitzades coincidint amb cada

pòrtic es preparen els encepats ubicats dins del

mur de façana. Mitjançant unions cargolades es

dona continuïtat als pilars metàl·lics dobles del

sostre planta baixa, els quals ja portaran preparats

de taller la part de bigues principals que es

quedaran embegudes dins del mur i la placa

d’ancoratge soldada al taller. L’armat de l’encep

junt amb els perns d’ancoratge es pre-munten in-

situ per formigonar tot el conjunt a la vegada.

De nou, amb l’ajuda del manipulador telescòpic, es 8-Realització enceps

munta tota l’estructura de sostre soterrani a excepció Muntatge estructura SP Soterrani

d’aquells pòrtics que no deixen pas a les màquines

que realitzaran l’excavació del soterrani. Aquesta tasca, però, no es farà fins el

proper estiu, doncs les feines de rebaix de terreny que permetrien la injecció,

preparació d’enceps i muntatge de l’estructura del sostre soterrani no poden

començar degut a les fredes temperatures de l’hivern de Vall de Núria.

Injeccions al terreny Bigues principals embegudes al mur, amb encep I perns formigonats



Muntatge estructura sostre soterrani

Sostre soterrani muntat pendent déxcavació del soterrani



La propera primavera es reprenen les obres amb

l’excavació del soterrani. El tancament perimetral de

la planta soterrani es realitza amb murs de formigó

armat encofrat a una cara. Teòricament no seria

necessari un mur estructural, ja que amb el sistema

d’injeccions a baixa pressió a la què s’ha sotmès el

terreny s’havia de garantir la seva estabilitat i

impermeabilitat. Per tant, es va preveure disposar un

mur de 30 cm de gruix i el mateix es farà a la solera,

amb una quantia de 100 kg/m3 d’acer B500.

9- Rebaix terreny

Execució murs soterrani

Excavació entre pòrtics del soterrani



Tall terreny soterrani, pendent de preparar els murs del soterrani

Preparació d’encofrat de murs de soterrani



Preparació d’encofrat de murs de soterrani

Per últim, se li confereix una segona capa d’imprimació per deixar l’estructura

preparada per rebre la protecció contra el foc, feina que nos es farà fins l’inici de la

segona fase. A continuació deixem un recull de fotografies de l’acabat de les plantes

pendents de formigonar :

Planta sota coberta amb xapa col·laborant pendent de formigonar



Planta primera amb xapa col·laborant pendent de formigonar

Soterrani amb mur i solera formigonats



Amb l’estructura executada i tal com s’ha assenyalat a la pàgina 4, les següents

fases de l’obra es correspondran a les tasques que a continuació detallem:

- Rehabilitació exterior i adequació interior

- Reforma interior

- Mobiliari, equipament i interiorisme

Hivern a la Vall de Núria



RECONEIXEMENTS

Aquest projecte ha obtingut el premi al programa Greenbuilding de la Unió Europea

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya ha estat reconegut com a soci de ple dret

d’aquest prestigiós programa europeu. Des del 2005 reconeix les bones pràctiques

en matèria de sostenibilitat i eficiència energètica de tots els edificis de la Unió

Europea que aconsegueixin com a mínim un 25% d’estalvi energètic respecte els

edificis convencionals. Publicitat a nivell europeu tant l’entitat com el projecte

presentat i difon les bones pràctiques a tota la maquinària de comunicació de la

Unió Europea.

Per tant, es tracta d’un programa a nivell

Europeu amb una gran notorietat a països

com Alemanya, Suècia, Àustria o França, i

que comença a prendre força a Espanya de

la mà d’empreses de consultoria energètica

decidides a tirar endavant amb la difusió

d’aquest prestigiós segell de sostenibilitat. És

per aquest motiu que l’atorgament del premi

a un edifici català pren encara més

importància a l’haver competit amb més de

120 edificis i haver guanyat un dels 12

premis déntre totes les categories.

L’edifici Sant Josep té un àrea de 3.990,45 m2 repartits en cinc plantes més el

soterrani, on es troben l’àrea de picnic i la instal·lació geotèrmica. La planta baixa

està dedicada a la restauració, la principal és versàtil i s’hi troba el lobby de l’hotel.

La resta de pisos pertanyen a l’hotel.



Amb un mix de solucions actives i passives hem aconseguit un 55,8% d’estalvi

energètic (GreenBuilding requereix un mínim del 25%). Aquest projecte ha obtingut

la qualificació A segons els estàndards energètics.

Excel•lències energètiques de l’edifici previstes en el projecte:

-Implantació de geotèrmia : sistema d’aprofitament del calor del subsòl de l’edifici,

amb 36 pous de 100 metres de fondària per a la producció de calefacció i aigua

calenta sanitària.

-Gestió i control totalment informatitzat : permet entre d’altres coses desactivar la

calefacció d’una habitació de manera automàtica si es detecta que les finestres

estan obertes. Control lumínic per radiofreqüència. Monitorització total de la

instal•lació via ordinador que farà més eficients les tasques de manteniment.

-Enllumenat eficient mitjançant detectors de presència i làmpades de baix consum

(LED).

-Millora de l’envoltant tèrmica de l’edifici, amb reforçament de l’aïllament en

cobertes, façanes, murs i solera de la planta soterrani. La instal•lació de fusteries de

fusta d’alta densitat farà que el conjunt de la finestra tingui un molt baix factor de

pèrdues.