Embed Size (px)
DESCRIPTION
La percepció
Citation preview
La percepció
Sensació i percepció
El nostre contacte més directe amb el món el realitzem a través de l´experiència.
El coneixement empíric és la font original dels nostres coneixements.
Mitjançant els sentits recollim les dades que es presenten a la nostra ment, però aquesta recollida de dades no és una acció passiva, purament receptiva, sinó que està dirigida, determinada per la naturalesa i els interessos de la nostra ment.
No existeix per tant una experiència pura perquè tota experiència està “contaminada” per factors no empírics (a priori) que la condicionen.
La distinció entre sensació i percepció té en compte la intervenció d´elements no empírics en la captació de la realitat sensorial.
Sensació i percepció
Sentir és simplement captar o reaccionar davant un estímul.
La sensació és el pas previ a la percepció.
Tanmateix, els elements que converteixen la sensació en percepció són previs (a priori) a qualsevol percepció.
Percebre, en canvi, no és només captar un estímul, és interpretar-lo i donar-li una significació.
No hi ha percepció sense sensació, però la sensació no determina completament la percepció.
sensació percepció
Sensació i percepció
1-Observeu aquestes figures
i descriviu el que veieu. 2-Què creieu que són o què
volen significar? 3-Tothom està d´acord? 4-Si la majoria de la classe
està d´acord, com es pot explicar aquesta coincidència?
5-Individus d´altres cultures haurien tingut la mateixa sensació que nosaltres?I la mateixa percepció? Per què?
Activitats
Percebre és recordar
La percepció, per tant, depèn de les experiències anteriors, és a dir, del que ja sabem o del que hem après.
L´educació acurada dels sentits permet la formació d´un gust exquisit per percebre les subtileses d´una música, una pintura, un perfum o un vi que d´altra forma a la majoria ens passarien desapercebudes.
Ni totes les oïdes, ni tots els ulls, ni tots els nassos ni tots els paladars estan per igual capacitats per gaudir d´una experiència estètica.
Tots els aprenentatges influeixen en la nostra percepció del món perquè disposem de memòria. Percebre, deia Bergson, és sobretot recordar.
La nostra percepció és en el fons un reconeixement. El que experimentem no seria possible sense la memòria
Percepció, memòria i cultura Sense la
memòria no podríem retenir informació i aleshores no podríem enllaçar allò que veiem amb allò que ja havíem vist.
A la memòria s´incorporen els a prioris culturals, estructures adquirides que condicionen el coneixement perceptiu futur.
A prioris culturals
La imatge de la realitat que tenim és menys imparcial, acurada i lliure del que ens agradaria que fos. Sovint és distorsionada per la influència dels anomenats components socials de la percepció: els prejudicis i els estereotips.
Abans hem dit que percebem a partir del que sabem, però de vegades aquest saber és un saber fals o un saber poc fonamentat.
Estereotips i prejudicis
El prejudici es construeix sobre una informació sobre dades insuficients i serveix per emetre valoracions desfavorables sobre algun col·lectiu humà.
L´estereotip, d´altra banda, és una imatge mental negativa que un grup comparteix per definir a un altre grup.
Aquestes imatges mentals són simplificacions grolleres i molt poc flexibles a partir de les quals els humans intenten comprendre i tractar la complexitat de la realitat.
prejudici estereotip
Percepció i aprenentatge
Per poder percebre cal haver exercitat els sentits. Sense l´ús previ d´un sentit podem sentir però no percebre. El neuròleg Oliver Saks en el seu llibre Un antropòleg en Mart descriu el cas d´en Vigil, un home que recuperà la vista perduda en la infantesa als cinquanta anys. Saks desmitifica la imatge de pel·lícula en la que un cec de naixement, acabat de ser operat, tant bon punt li treuen l´embenat, cau de genolls agraït al cel quan aconsegueix per fi veure el rostre de la seva estimada i bella dona. Un nas, una boca i uns ulls plantats al bell mig de la cara no constitueixen més que un caòtic, confús i terrible conjunt de taques, ombres i llums , si ignores les lleis que regulen la percepció. Al llarg de la vida s´aprèn a percebre, ningú no neix amb aquesta capacitat desenvolupada. Vigil a causa d´una malaltia que va contraure a la infantesa no va tenir temps d´assimilar les regles bàsiques del món visual, aviat va perdre la vista i en el món fosc on va viure més de quaranta anys mai no les necessità.
Percepció i llindars perceptius No podem tampoc oblidar
els límits biològics del nostre aparell sensitiu. Tots els éssers vius compartim el mateix món real, però cada espècie se´l representa de manera diferent.
A través dels sentits, els animals seleccionen del món real allò que necessiten per sobreviure. Cap ésser viu pot captar més estímuls dels que li permet el seu sistema neurosensorial, els anomenats llindars perceptius.
Podem dir que el món perceptiu de cada espècie d´ésser viu està determinat per l´estructura i les característiques del seu sistema neurosensitiu.
Aquestes característiques constitueixen els a prioris biològics de la percepció.
Els a prioris, recordeu, condicionen, estructuren, limiten, organitzen la nostra manera de percebre el món.
Percepció i llindars perceptius Per a què els sentits
siguin activats cal estímuls: ones sonores, reaccions químiques que activen el sentit del gust, longituds d´ones de la llum reflectides en superfícies...
L´important però és que no tots els estímuls que arriben als sentits són capaços de provocar sensacions ni molt menys percepcions.
L´ull humà, per exemple, capta només una petita part del camp visual; el mateix succeeix amb determinats sons molt baixos o amb certes propietats olfactives que queden fora de l´abast del llindar dels seus sentits corresponents.
En canvi, hi ha animals que disposen de sentits més preparats per captar allò que els sentits humans no capten.
Les il·lusions perceptives
Un altre aspecte relacionat amb els a priori biològics, són les il·lusions perceptives. La seva existència demostra que allò que percebem és diferent d´allò que existeix independentment del nostre estat perceptiu.
Els neuròlegs afirmen que aquest fenomen revela que el cervell, l´òrgan del qual depenen les nostres sensacions, pensaments, creences o sentiments, menysprea olímpicament la realitat exterior.
Al cervell l´interessa molt més com podem utilitzar la informació que ens arriba de la realitat exterior, que no pas com és aquesta realitat.
La funció dels nostres sentits no és reflectir fidelment la imatge de la realitat exterior, sinó més aviat la preservació de l´individu o de l´espècie.
El món percebut no és més que el resultat d´un filtratge realitzat per un òrgan preocupat per la nostra supervivència.
Les il·lusions perceptives
A prioris i percepció
Depenen de la memòria i de l´aprenentatge.
Són adquirits, però condicionen l´adquisició de nous coneixements.
Determinen percepcions particulars de grups culturals concrets.
Estereotips i prejudicis, en són exemples.
Depenen de la constitució de l´aparell neurosensitiu amb el que estigui dotat congènitament l´ésser viu.
Són innats, però necessiten de la pràctica i de l´estimulació externa.
Són universals, presents en tots els membres de l´espècie humana.
Les il·lusions perceptives, en són exemples.
culturals biològics
Percepció i cervell
Com és possible que el món subjectiu de la percepció construït pel nostre cervell amb dades tan imprecises i incompletes s´acomodi tan bé amb el món objectiu que envolta la nostra vida quotidiana?
En realitat, el nostre món perceptiu representa només un conjunt d´hipòtesis del nostre “jo” sobre l´entorn.
Però, ja que l´eficàcia d´aquestes hipòtesis queda comprovada diàriament, sembla que reflecteixin correctament la majoria d´aspectes del món real.
Percepció i cervell
¿Com ha adquirit el nostre cervell aquesta capacitat d´establir hipòtesis útils sobre el món?
Segons l´epistemologia evolutiva, igual que els altres trets i característiques dels animals s´adaptaren a l´entorn en el decurs de l´evolució, l´aparell perceptiu fou millorant també de mica en mica.
Les mutacions casuals, si contribuïen a l´èxit de la propagació de l´espècie, es conservaven en les generacions següents. Però si abocaven al fracàs, els animals que les portaven tard o d´hora desapareixien.
Percepció i cervell
Gràcies al desenvolupament evolutiu, el món mental que construeix el nostre cervell amb ajut dels sentits copia tan bé el món real, si més no en alguns trets essencials, que nosaltres podem viure amb èxit en aquest medi.
El sistema perceptiu humà i animal s´ha adaptat a la realitat en la mesura en què era necessari per a la seva supervivència respectiva.
Això significa que perquè el nostre aparell perceptiu conservi la seva eficàcia no hauria d´abandonar el món en el que està familiaritzat i endinsar-se en el macrocosmos o en el microcosmos, tal com ho fan la teoria de la relativitat i la física quàntica
Percepció i cervell
És obvi que hem de fomentar el dèficit d´un coneixement immediat en els móns del que és petit i del que és gran, però no podem evitar-ho; és el preu que el nostre cervell ha de pagar per funcionar tan bé en general en la naturalesa.
(De l´article de Heinz Penzlin, Mundo real e imagen percibida, Mente y cerebro nº3, pàgs. 36-41).
textos ... la teoria de l´evolució
sosté que els òrgans dels sentits i el sistema nerviós estan adaptats a la realitat extrasubjectiva, la que existeix fora de la nostra ment. (...) La selecció natural ha fet que els organismes disposin de formes de captar informació externa, si no tota, si més no la que és més rellevant per a la supervivència de l´individu.
Ignacio Martínez y Juan Luís Arsuaga, Amalur. Del átomo a la mente, pàgs. 279, 280
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu.
François Jacob, El juego de lo posible
