EDUQUEM EN FAMÍLIA

A l’hora d’educar als fills i filles és normal que els pares i mares es plantegin qüestions com:

Com hem d’actuar davant noves situacions? Que hem de fer davant determinats comportaments? Allò que fem o deixem de fer, serà positiu o negatiu pel seu desenvolupament?

Malauradament no existeixen fórmules magistrals, motiu pel qual s’ha de procurar tenir un estil educatiu flexible, és a dir, que s’adapti a les característiques de cada fill/a.

Com s’aconsegueix això?Segons, M.C. Moreno; R. Cubero a: Gràcia, M.; Segués, M.T. (2016) “Com s’aprèn en el context familiar?” p.p. 34-35. Barcelona. FUOC.,

existeixen una sèrie d’elements essencials, a escala d’educació, dins de les famílies els quals combinats entre si influeixen en les conductes dels fills/es. Per tant jugant amb aquestes dimensions es pot arribar a trobar un model educatiu equilibrat i adaptat tant a les peculiaritats de la família com a les característiques del nen/a que afavoreixi el seu desenvolupament en tots els àmbits, personal, cognitiu, emocional i social.

D I M E N S I O N S I C O N D U C T E S1. Grau de control: quan s’exerceix de forma ferma i raonada pot afavorir a la regulació de la

conducta i al desenvolupament autònom del fill/a. El grau de control que exerceixen els pares i mares sobre els seus fills/es variarà segons s’apropi a l'autoritarisme o a la permissivitat, és a dir, segons sigui exercit amb fermesa i raonament, amb comunicació o amb afecte.

2. Ambient comunicatiu: fomenta la participació de tots els membres de la família tant en la creació de les normes com en la participació en la presa de decisions. Afavoreix l’aprenentatge en la resolució de problemes i conflictes i reforça la capacitat dels fills/es d’expressar els seus sentiments.

3. Grau de maduresa: s’ha de fer veure als fills/es que es té confiança en les seves possibilitats i se’ls ha de dotar de les eines necessàries perquè puguin assolir els seus reptes personals. Sense marcar expectatives per sobre de les seves possibilitats, les quals poden ser perjudicials pel seu estat anímic i la seva autoestima, com més elevades siguin aquestes més enriquidores i interessants resultaran les experiències viscudes pels fills/es.

4. Afecte: a més de generar seguretat en els fills/es, serveix com a fil conductor, ja que segons sigui el grau d’afecte, més càlid o fred, variarà el sentit i l’aplicació de les altres 3 dimensions. Fa referència no només al grau d’afecte regnant, sinó també a la quantitat i qualitat de les manifestacions del mateix.

ESTILS EDUCATIUS De les diferents combinacions dels components abans descrits neixen els estils

educatius que poden aplicar les famílies en l’educació dels seus fills/es.

Depenent dels diferents graus d’afecte i comunicació, per una banda i de control i exigència, de l’altra, l’estil educatiu familiar pot ser:

Graus de

control

AFECTE / COMUNICACIÓ

EXIGÈNCIA

Estil democràtic

Estil autoritari

Estil indulgent

Estil negligent

QUIN SERIA EL VOSTRE ESTIL EDUCATIU?

Exemple quotidià 1: Arribes a casa i el teu fill/a s’està estirat al sofà mirant el televisor i la seva habitació està desendreçada.

Reacció 1: Li demanes, si us plau, que apagui la

tele i que vingui a la seva habitació. Li expliques que allò que ha fet no

està bé, que quan acabi de jugar ha de recollir la seva habitació abans de començar a fer qualsevol altra cosa.

Llavors li demanes que endreci l’habitació i que posi cada cosa al seu lloc.

I un cop ha acabat, pactes amb ell/a quin serà el càstig que haurà de complir si es torna a repetir la mateixa situació.

Reacció 2: T’empipes molt i li apagues el

televisor sense, dir res més. Li dius que vaig immediatament a la

seva habitació, i que l’endreci. Encara que ell/a té la intenció de

donar-te algun tipus d’explicació, no deixes que parli.

A més li dius que està castigat una setmana sense tele.

Segons el teu parer aquesta és la millor manera perquè aprengui la lliçó, i no es torni a repetir el mateix en altra ocasió.

Reacció 1:

-“Si ja t’ho veies venir, mira que sap que no li deixes fer això”.

De seguida li poses la teva jaqueta -“fa un fred que pela” i te l’emportes a casa corrents, abans no agafi fred.

De camí cap a casa li dónes una bona xerrada, tot explicant-li els “perills” del que estava fent al parc, sobretot havent plogut i amb tot mullat com era.

Li dius que no ha de jugar mai més a saltar bassals, tot i que saps que és un dels seus jocs preferits.

I decideixes que per evitar refredats, almenys durant l’hivern i la tardor no el portaràs al parc, després de l’escola quan hagi plogut.

Reacció 2:

Just quan arriba, tot xop, li dius que esperi un moment que estàs parlant pel mòbil –“és una trucada de feina i és important”.

Quan acabes, està tremolant com una fulla, però resulta que just quan t’han trucat, estaves a punt d’anar a prendre un cafè al bar de davant del parc amb altra mare.

Així que penses que una mica de fred no li fa mal a ningú, a més ha estat culpa seva, si no volia mullar-se que no hagués jugat amb aigua.

Li dius que vagi a córrer una mica pel parc que així li passarà el fred.

Mentre tu, tranquil·lament, prens un cafè, no vols perdre l’0portunitat de relaxar-te una estona després d’un dia tan dur. –“Quan arribi a casa ja s’assecarà”.

Exemple quotidià 2: Sou al parc, després del col·legi, el vostre fill/a juga amb un grup d’amics a saltar bassals d’aigua, de sobte ve a buscar-te perquè ha

caigut i és completament xop.

LA FAMILIA COM ESCENARI EDUCATIU Podem dir que el desenvolupament del nen té lloc per la relació amb el seu medi,

necessitant un entorn sociocultural format pels seus pares, família, grups d’iguals, escola i veïns.

El desenvolupament humà és el procés pel qual la persona adquireix una concepció més amplia, diferenciada i vàlida del seu medi de vida (entorn ecològic), per tant des del moment de naixement, el nen entra en contacte amb la família, que és el sistema més important, efectuen una influència en el nen i en la seva conducta.

Aquest àmbit ha de construir-se amb un bon tracte, una comunicació oberta, unes normes clares, precises, complibles i flexibles que s’ajustin a les necessitats dels nens, nenes i adolescents i una dedicació adequada al desenvolupament que patirà el nen/a.

La família és un escenari de criança, donat que resultaria impossible entendre el desenvolupament de les persones independentment de la família en què han viscut o en què viuen.

Els escenaris són totalitats dinàmiques i no tancades en si mateixes i mantenen entre si múltiples relacions, en un nivell tant horitzontal com vertical. I aquests espais vitals pels nens es van diferenciant segons el nen descobreix els nous aspectes de les situacions que viu.

TEORIA ECOLÒGICA U. Bronfenbrenner considera que per un bon estudi del desenvolupament, s’han de

tenir en compte els ambients en els quals es desenvolupa tota persona: Microsistema: engloba la família immediata (pare, mare, germans i altres

familiars propers) però també persones externes a la família amb qui també creix i és modela. Aquest sistema genera un major impacte i és on els nens comencen a aprendre i a imitar als adults que tenen com referencia.

Mesosistema: vincles entre els diferents microsistemes implicats, trobem els àmbits on les persones exerceixen diferents rols (escola, treball, etc.). És on l’individu fa interactuar al microsistema amb el mesosistema. Per exemple, el recolzament de la família o la falta d'atenció influiran en el rendiment escolar i social del nen.

Exosistema: l’ambient laboral i social dels pares, les hores que poden dedicar als fills, la influència dels mitjans de comunicació i la resta de persones que intervenen l’entorn menys proper de l’infant, com ara veïns i resta de familiars. Per exemple, quan a la feina es demana augmentar la jornada laboral, pot generar un disminuir la relació pares-fills, influint en el seu desenvolupament.

Macrosistema: s’immergeix en el panorama cultural i subcultural, o sigui, el sistema econòmic i polític, lleis, valors, costums, condicions socials. Un exemple vindria donat, amb la violència als mitjans de comunicació, que poden generar un desenvolupament més violent.

Cronosistema: període històric de referència, és a dir, els esdeveniments i contextos que influeixen en la vida dels infants. Un exemple seria, viure en l’era tecnològica.

LA FAMÍLIA COM MICROSISTEMA

La família és el context de criança més important en els primers anys de vida. U. Bronfenbrenner parteix de la idea que el desenvolupament dels nens està situat

en instàncies o institucions (família, escola, grups d’amics, etc.). Aquest microsistema és el més proper a la persona i on es té contacte directe, amb

una influència bidireccional amb família i relacions.

S’anomena microsistema: “Al patró d’activitats, rols i relacions interpersonals que la persona en desenvolupament experimenta al llarg de la seva vida en un escenari donat i amb característiques físiques i materials específiques, essent l’escenari «un lloc on la gent pugui iniciar fàcilment interaccions cara a cara, com la llar, la llar d’infants, el grup de joc, l’aula o el lloc de treball »”.U. Bronfenbrenner i A. Crouter (1983), “La influencia del entorno en la educación”, Infancia y Aprendizaje (núm. 29, pàg. 13, 1985)

“Les teves reaccions davant les persones que es troben en el teu microsistema afectaran directament a com ells et tractin a tu.”

LA INTERPRETACIÓ DE BRONFENBRENNER Bronfenbrenner diu que el

desenvolupament humà, vindria a ser la interacció entre l'organisme i l'evolució, i distingeix quatre propietats:

› Desenvolupament primari, context on els nens aprenen a observar i assimilar els patrons d’activitat en ús, sota la guia de persones que posseeixen coneixements o destreses encara no adquirides i amb què s’ha establert una relació emocional positiva.

› Desenvolupament secundari, és el que ofereix als petits oportunitats, recursos i estímuls per a implicar-se en les activitats que han après en els contextos primaris, sense la intervenció directa d’altres persones.

› Terceres parts en l’escenari, per donar suport a les activitats dels que estiguin implicats en la interacció. Per exemple, quan la mare dona recolzament al pare, mentre fa els deures amb el fill.

› Vincles que s’estableixen amb altres escenaris de criança, es pot incrementar el potencial de desenvolupament. Encara que Bronfenbrenner pensa que l’escola ha perdut la seva identitat, aïllant-se de la llar i la societat, ocasionant alteracions en el desenvolupament de nens i joves.

LA FAMÍLIA I LA SEVES FUNCIONS Les funcions que s’atribueixen a tota família en relació a la criança dels seus fills, fins que ja

estan en condicions de desenvolupar-se vindrien a ser: › Assegurar la seva

supervivència i socialització.

› Prendre decisions respecte a

l’obertura a altres contextos

educatius. Els pares guien

l’aprenentatge dels seus fills.

› Aportar l’estimulació necessària per

capacitar-los i per relacionar-se

activament amb l’entorn físic i social.

› Crear un clima d’afecte, suport i

compromís on puguin créixer els nens.

“Todo en un ser humano y su medio ambiente afecta a la forma en que el mismo sujeto crece y se desarrolla” *Efecto Mariposa