La pena de mort

Introducció Orígens La pena de mort en la història Països on ha sigut abolida Països on és vigent Opinió pública sobre la pena de mort en els

distints països Delictes considerats capitals Mètodes utilitzats en l'actualitat Arguments a favor de la seua existència Arguments en contra de la seua existència Conclusió

És provocar la mort a un condemnat com càstig perun delicte capital.

S'usa com un càstig per a:• Assassinat• Espionatge • Traïció• Delictes sexuals• La sodomia • L’apostasia

En Xina també:• Tràfic de persones• Corrupció política

Té el seu origen en els actes de venjança de les tribus, pel qual el grup ofès, matava a algun membre de la tribu contrària.

Les ofenses entre membres eren castigades amb la pena capital.

És un sistema era injust.

L'antiga Grècia

S'aplicava com a càstig per una llista de delictes.

Distingia entre ciutadans, forasters i esclaus.

El suïcidi forçat era una forma habitual d'execució.

El cas més famós és el de Sòcrates.

L'Imperi Romà

El primer delicte castigat amb la pena de mort va ser el de "perduellio", o traïció a la pàtria, comés sobretot pel general.

Es castigava:

• La Deserció

• Intent de colp d’estat

I. Bizantí El Codi Justinianeu manté els distints tipus de

penes segons el delicte i la classe social de l'autor, castigant més als esclaus i classes inferiors.

Més tard desapareix l'esclavització , i la lluita contra els gladiadors.

Apareixen penes capitals per:

• Qüestions religioses

• Sacrilegi

• Adulteri

• Possessió de llibres herètics

• Heretgia

Edat Mitjana a Europa

En 1184, l'Església Catòlica va aprovar la crema com a càstig per heretgia.

En 1215, es va acceptar que l'autoritat civil la infligira sense pecat.

A finals del segle XIII, El rei Alfons X va permetre:

• La pena de mort per decapitació

• Crema

• Penjament o tirant el criminal a les feres

Però va prohibir:

• L'estimbada

• El degollar amb una falç

Es castigava amb pena de mort:

• L'homicidi• El fals testimoni• Lladres en Esglésies• Adulteri• Zoofília• Sodomia• Ser descregut de la vida eterna• El proselitisme jueu• Atacar el Rei • La traïció

La reforma protestant

Les Esglésies protestants duien a terme les sentències de mort sense confiar en l'autoritat civil.

El botxí era un personatge de rang, una persona respectada que rebia el títol de «ministre del Sant Evangeli».

Revolució francesa i la Il·lustració

En 1791 es va arreplegar la pena de mort que Lluís XVI havia prohibit pocs anys abans.

Va ordenar l'aplicació de la decapitació per a tots per igual.

Les autoritats revolucionàries van fer un ús de la pena capital amb fins polítics.

Ha sigut retirada en:

• Quasi tots els països europeus

• La major part d’Oceania.

• La majoria de països llatinoamericans

A Àsia en democràcies com Japó i Índia.

A Àfrica, encara s'usa en Botswana i Zàmbia

Bielorússia

Guatemala i el Carib

Estats Units d'Amèrica

Des de 1977 fins a 2011, més de 1.400 persones han perdut la vida a les mans de l'estat dels Estats Units.

Almenys cent d'estes persones patien malalties o problemes mentals greus.

Índia

La Justícia índia segueix el principi “rarest of the rare” (el més rar entre els rars).

Comprèn crims brutals com:• L'assassinat després d'una violació • L'alta traïció a l'Estat

El nivell de suport varia molt entre els països democràtics, on sol haver-hi poc suport a la pena de mort, i els autoritaris.

En els països partidaris de la pena capital, el punt de vista del govern sol tindre un ampli suport popular.

S'aplica actualment per a

• Assassinat

• Parricidi

• Segrest

• Tràfic de persones

• Robatori amb resultat de mort

• Violació

• Utilització il·legal d'armes de foc

• Tràfic de drogues

• Fabricació i venda il·legals d'alcohol

• Corrupció de funcionaris

Alguns mètodes són:

› La cadira elèctrica

› La cambra de gas

› La injecció letal.

En alguns països islàmics:

› Penjament «lent»

› Decapitació per espasa o lapidació.

En Xina:› L’afusellament.

Els mètodes d'execució més utilitzats són:› Decapitació› Penjament› Injecció letal› Afusellament

Arguments èticsLa pena de mort és justa i moral, pels motius següents:

Justícia

› És l'única pena justa per a delictes atroços, sobretot els que priven a altres de les seues vides.

Consol a les víctimes

› És l'única pena que dóna consol o satisfacció als parents dels assassinats.

Arguments utilitaristes

› És l'única pena possible per a impedir determinats delictes.

Prevenció general

› Prevé nous delictes, espanta als possibles futurs autors dels delictes castigats amb ella.

Prevenció especial

› Evita que els criminals executats puguen estar novament en situació de cometre més delictes

Menor cost que la presó perpètua

› La pena capital és més barata que mantindre tancat per a tota la vida al criminal condemnat.

Estat de necessitat

› En situacions de guerra, és l'única pena eficaç per a impedir desercions o traïcions. Els autors podrien preferir la presó a arriscar-se a morir al camp de batalla.

Arguments ètics La pena de mort és immoral, pels motius següents:

La vida com a dret fonamental i bàsic

› L'estat va ser creat per a protegir la vida.› Atorgar a l'Estat el dret a matar-nos, ens desprèn

de la nostra dignitat.› L’estat es fica al mateix nivell del criminal que haja

matat per a aconseguir els seus fins.

El fi no justifica els mitjans

› La pena de mort és inhumana ja que provoca un extrem patiment psicològic.

› Els familiars i amics del condemnat pateixen sovint tant com ell.

La pena de mort no és justícia, sinó venjança

› L'aplicació de la primitiva Llei del talió (ull per ull, dent per dent, vida per vida) duplica el mal, però no ho mitiga.

La pena capital possibilita errors judicials gravíssims i irreparables.

› Els errors són freqüents, per tant hi hauran persones innocents que seran executades i la impossibilitat de compensació.

Nosaltres estem en contra de la pena de mort.

La pena de mort es inhumana i perquè es llevar i furtar la vida a una persona.

Quan es condemna a una persona a morir estim repetint la mateixa actitud

A més li provoquem mal estar a la família i amics del detingut,

Ningú té dret a decidir qui viu i qui mor, ningú deuria tindre el dret de decidir sobre la vida de les persones