View
86
Download
2
Category
Preview:
Citation preview
FITXA 73: LA VICARIA Júlia López Valera
FITXA TÈCNICA
Títol La vicaria
Autor Marià Fortuny (Reus, 1838- Roma, 1874)
Cronologia 1867-1870
Tècnica Oli sobre fusta
Mides 60 x 94 cm
Estil Realista
Tema Escena costumista o de gènere
Localització MNAC (Barcelona)
Júlia López Valera
BIOGRAFIA DE L’AUTOR
Neix a Reus el 1838 i mor a Roma el 1874Orfe de petit, el crià el seu avi, que afavorí la seva formació artística. Treballà amb un argenter iminiaturista de reus, cosa que influirà en la seva posterior minuciositat pictòrica.El 1852 es traslladà a Barcelona amb l’avi.
Pensionat per la Diputació de Barcelona, el 12 de febrer de1860, quan esclata la guerra amb el Marroc, Fortuny arribaa Tetuan. El motiu d’aquest viatge a Àfrica és la realitzaciód’una sèrie d’obres on es reculli les gestes del general Primen aquesta guerra.
Té com a compromís lliurar a la Diputació diversescomposicions: diversos dibuixos acadèmics, còpia d’unquadre d’autor clàssic i un oli sobre un assumpte de lahistòria general de Catalunya. Àfrica fou un descobriment per a ell, els paisatges, lesllums, els habitants...
Júlia López Valera
BIOGRAFIA DE L’AUTOR
Gràcies a aquests estudis va obtenir una pensió de la Diputació per poder viatjar a tota Europa ipoder estudiar els quadres més importants de temàtica de batalles.A Roma es casà amb Cecília Madrazo, filla del pintor, Federico Madrazo. Poc després pintà LaVicaria.
Etapa granadina 1870-1872: s’hi instal·là des de 1868. Un gran canvi - llum i color andalús -.
El 21 de novembre de 1874 tornà a Roma, on morí el 21 delmateix mes, amb només 36 anys. Malgrat morir tan jove se’lconsidera un autèntic geni que marcà tota una generació depintors.
Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
Pinzellada lliure Gran riquesa de colorsPreciosisme Colors freds
Llum: repartida càlids (primer terme i part més gran)uniformement
Júlia López Valera
ComposicióDisposició asimètrica dels personatges, molt més concentrats a la dreta.Acció principal (signatura del nuvi), lleugerament desplaçada a l’esquerra
DESCRIPCIÓ FORMAL
CaplímitcostatEsquerra
No sesabendimensions
Paret límitcostatDret
Grup dels convidats molt il·luminat
Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
Hi trobem també una gran perspectiva, el punt de fuga de la qual seria la firma dels papers pelnuvi
Júlia López Valera
Predominen les línies verticals per sobre les horitzontals
DESCRIPCIÓ FORMAL
Diagonals que marquen la profunditatGran espai buit part inferior
Perspectivalineal
Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
reflexos dels metallsfusta del banc gastada per l’ús
catifa vella i esfilagarsada
paper oblidat
reixa
làmpada
La pintura pot ser el martiri d’un Sant
biblioteca i llibres
Espai arquitectònic fictici on Fortuny reuneix elements de diferents llocs.
S’exposà a la galeria del seu marxant, Adolphe Goupil a París. La gent feia cua al carrer per poder-lo contemplar i els principals periòdics van comentar llargament el fet. A tall anecdòtic, hem de dir que Goupil va vendre el quadre per 70.000 francs.
Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
Detall de l’escena centralDinamisme per l’actitud de diàleg i la gestualitat dels personatges.Quadre format per diverses escenes (grups) interrelacionades.Júlia López Valera
nuvis i el seguici vestits a la moda del segle XVIII
poble baix torero i “manola” esperen el torn
penitent que demana almoina per les ànimes del purgatori
conjunt de dues figures en plena conversa
mobiliari com a nexe d’unióel centre d’atenció és l’acte de la firma
DESCRIPCIÓ FORMAL
DES
CR
IPC
IÓ D
ELS
GR
UP
S
Júlia López Valera
Increïble virtuosisme tècnic. Tècnica de treball de miniaturista que aquí es fa evident en el vestit del torero.
És important fer-nos una idea de lespetites dimensions del quadre, pervalorar les quantitats de detalls.
Cal observar els rostres de les figures, elsseus vestits i els objectes en deteniment.
El juny de 1868 i instal·lat a Roma pinta laversió definitiva.
DESCRIPCIÓ FORMAL
Júlia López Valera
Isabel (la núvia), la cunyada del pintor
Raimon (el nuvi), el germà d’Isabel
Nicolina (la "maja")la model romana
Arlequino (el torero) model habitual de Fortuny
Meissonier (el militar) pintor realista francès, aleshores molt cèlebre, de qui és sabut com s'enorgullia d'haver posat per a aquesta obra
Cecília, esposa del pintor
ELS
MO
DEL
S
Júlia López Valera
TEMÀTICA
L’acció de l’obra transcorre en una vicaria típica del segle XVIII i reflecteix una escena molt habitualen la vida social europea: el moment de la firma, per part dels contraents, de la documentació quelegalitza la seva unió matrimonial.
La idea d’aquest tema sembla que li va venir després d’havervisitat diverses vegades la sagristia de l’església de San Sebastiàde Madrid, on el mateix artista va fer els tràmits del seumatrimoni amb Cecilia Madrazo, la filla de l’insigne pintorFederico MADRAZO. Tanmateix, la imatge representada no il·lustra una vista reald’aquesta església, perquè durant el llarg procés creatiuFORTUNY també es va inspirar en les nombroses capellesromanes que va poder contemplar durant la seva estada a lacapital italiana. L’obra, inclosa dins el gènere del tableuatin –teles de petitformat, de factura minuciosa i evocadores de l’èpocasetcentista-, s’ha considerat com la imatge paradigmàtica d’undels estereotips vigents més típics de l’imaginari europeu desdel Romanticisme: la societat espanyola està dominada per
tradicions, costums i usos ancestrals arcaics.
Júlia López Valera
MODELS I INFLUÈNCIES
La influència més gran rebuda per FORTUNY va serl’obra de GOYA, a qui va tenir l’oportunitat deconèixer en les seves visites al Museu del Padro deMadrid. La seva empremta es pot notar tant en lessolucions de la composició, com en la inclusió depersonatges populars i típics espanyols. D’altrabanda, l’estada al Marroc durant la guerra el vaportar a introduir a la seva obra una intensitatcromàtica més gran, plena de llum i d’exotisme.
El virtuosisme pictòric, les solucions compositivesarriscades i el cromatisme exacerbat de l’obra deFORTUNY van ser punts de referència de la pinturaespanyola de la darreria dels segle XIX.
GOYA: Passeig per Andalusia (1777)
Júlia López Valera
Recommended