Escultura Romana

ART ROMÀ

ESCULTURA ROMANA. RETRATS I RELLEUS.

Sarcòfag dels esposos. Art etrusc. Museu de Vil.la Giulia. Roma.

Sarcòfag antropomorf etrusc. Museu de Vil-la Giulia. Roma.

Lauda funerària romana amb el retrat dels difunts. Museus de les Termes de Trajà.

Roma.

Patrici (estàtua togata) amb

retrats de dos avantpassats.

• Patrici Barberini. Retrat romà.

Retrat de Lucius Junius Brutus. S. III a.C. Període

republicà romà. Bronze.

Museu del Capitoli. Roma.

Ciceró

Ciceró. Museu

del Capitoli

de Roma.

Estàtua thoracata (vestida de militar) del Teatre de Mèrida.

Juli Cesar vestit de militar (estàtua thoracata).Museu

del Capitoli de Roma.

L’emperador August de

Prima Porta. (Idealitzat).

August com a Pontífex Maximus

(August de Via Labicana).

Bust d’August

com a Pontífex Maximus

(Cap suprem

dels sacerdots

de la religió

romana).

Retrat de l’emperador

Claudi. (Idealització).

Museu de Mèrida.

Neró. Museu del Capitoli

de Roma.

Bust del filòsof

Sèneca, preceptor de

Neró. Bronze del Museu de Nàpols,

procedent d’Herculà.

L’emperadriu Júlia, dona de l’emperador

Tito.

L’emperador Domicià. Museu del Capitoli.

L’emperador Vespasià. Museu del Capitoli de

Roma.

Estàtua apoteòsica

(representat com un déu) de

l’emperador Trajà (Itàlica).

Museu de Sevilla.

L’emperador Trajà com un déu (nu, figura

apoteòsica). Museu

d’Atenes. Estàtua de

bronze.

L’emperador Adrià. La

barba es posa de moda, tal vegada per influència bàrbara.

Adrià en figura

apoteòsica, com un déu. Museu de Pèrgam

(Turquia).

Antinoo, favorit de

l’emperador Adrià, mort ofegat en el

riu Nil.

Cap de Marc

Aureli. Museu

del Capitoli

de Roma.

Estàtua thoracata de Marc Aureli

(Museu d’Alexandria

(Egipte)

Retrat eqüestre de Marc Aureli

de la Plaça del Capitoli de

Roma.

L’emperador Lucio Vero.

Museu Arqueològic

de Tarragona.

Retrat de l’emperador Commodo.

Apareix el cap de Medusa a la seva cuirassa. Museu del Capitoli de

Roma.

L’emperador Caracal.la. Museu del Capitoli de

Roma.

Cap de Tribonià Gal.lo.

Segle III. d.c. Museu

de Florència.

Retrat de Maximilià

Herculi. Segle IV d. c.

Museu de Mèrida.

Dona de Maximilià Herculi. S. IV. Museu de Mèrida.

Cap gegantí de l’emperador Constantí. S.

IV. Hieratisme expressiu. Museu del Capitoli de

Roma

Relleu de sarcòfag romà. Infantesa de Bacus (Dionís) entre nimfes i sàtirs. Museu de Munich.

Sepulcre de les estacions (Empúries). Sant Pere de Galligans (Girona)

Relleu de l’Arc de Tito. Els romans vencedors després de la campanya contra els jueus duen el botí

del canelobre dels set braços.

Relleu històric de l’Arc de Tito. Després de la conquesta de Jerusalem els romans duen com a botí el Canelobre dels Set

Braços, les Trompetes de Plata i la Taula dels Pans, els objectes més sagrats dels jueus.

Relleu històric de l’Arc de Tito. L’emperador , coronat per una Victòria es dirigeix en carro cap el Capitoli, precedit per Dea Roma. Al costat del

carro, les personificacions del poble (tors nu) i del senat (amb toga) romà.

Ara Pacis. Relleu històric construit entre el 13 i el 9 a. C. Altar de la Pau erigit sobre pedestal.

Vista lateral de l’Ara Pacis.

Relleu de Tel.lus (Al.legoria dels elements: terra, aire i aigua.)

Relleu històric de l’Ara Pacis. Fris dels senadors i magistrats. Marbre de Carrara. 55

cm d’alçada.

Relleu històric de l’Ara Pacis. D’esquerra a dreta i en primer terme Agripa (amb el cap tapat), la dona d’August,

Livia, el seu fill gran i futur emperador Tiberi, Druso, els nins Germànic, Calígula, Claudi,…

Processó amb l’emperador August , cònsols i sacerdots.

Decoració interior de l’Ara Pacis amb garlandes, festons i bucranis.

Columna Trajana per

commemorar la victòria de l’emperador

Trajà sobre els dacis.

Monument de evident

propaganda política.

Relleu històric de la Columna Trajana. 113

d.C. Gran relleu narratiu

amb 2.500 figures

humanes representades.

Pintura i mosaic romà.

Pintura romana.

Pròcul i la seva dona.

Museu Nacional de

Nàpols.

Pintura romana.

Joveneta amb stil.lum.

Museu Nacional de

Nàpols.

Els quatre estils de pintura

pompeiana

Pintura de la Casa dels

Vetti. Pompeia. Tercer estil

(ornamental). El mur es

divideix en estilitzats elements

arquitectònics i d’orfebreria.

Fresc de la Casa dels

Vetti. Detall: Apolo i Dafne.

Fresc de la Casa dels Vetti. Detall dels Amorets orfebres. Pintura pompeiana.

Pintura pompeiana. Casa dels Vetti. Detall: amorets que preparen i venen olis i essències

perfumades.

Frescos pompeians de la Vil.la dels Misteris. 4rt Estil escenogràfic o d’il.lusionisme arquitectònic. Les figures

ocupen grans extensions i augmenten d’importància.

Vil.la dels Misteris. Temes bàquics: dues jovenetes amb cèrvols, la inicianda, Silenus amb dos sàtirs i les noces de

Bacus (Dionís i Ariadna).

Vil.la dels Misteris. Cerimònia iniciàtica del culte bàquic. L’administradora i dues donzelles preparant

el sacrifici. A la dreta Silenus tocant la lira.

La inicianda a la dreta i a la esquerra una jove penisca

toca la siringa i una satirisca dóna de mamar

a un cèrvol.

Dues iniciandes a punt de desvetllar la Mistica vannus (Falus). Divinitat amb ales negres amb el

flagel.lum.

Una cambrera du l’Agape sacra; Bacus nin llegeix el ritual amb l’iniciadora que observa.

També hi ha una dama oferent.

La flagelada i la bacant

amb un “Thyrsus”

(gaiato sagrat) abans

i després. Pintura

pompeiana de la Vl.la

dels Misteris.

Pintura pompeiana de la Vil.la

dels Misteris. “La

Domina”

Retrat de sarcòfag romà de El Fayum

(Egipte) pintat amb cera i tempera

Mosaics romansOpus Sectile. Alcàsser de Còrdova.

Paviment de mosaic

amb motius geomètrics

(opus tesel.latum)

Casa de l’Amfiteatre de Mèrida. Mosaic de

motius geomètrics.

Mosaic de paviment. Rapte d’Europa (Mèrida.)

Polifemo. Mosaic de l’Alcàsser de Còrdova.

Mosaic de l’auriga (S. IV d.C.). Museu de Mèrida.

Mosaic de paret. Sacrifici d’Ifigènia. Empúries.

Casa del Mitreu (Mèrida). Mosaic amb el motiu al.legòric del vent de l’est.

Casa del Mitreu

(Mèrida). Al.legoria

del riu Èufrates.

Mosaic amb tesel.les

multicolors.

Mosaic amb escenes de cacera de Piazza Armerina (Sicilia)

Mosaic de Piazza

Armerina (Sicilia). Gegant ferit.

Mosaic d’Alexandre Magne i el rei persa Darius a la batalla d’Issos (còpia de

pintura hel.lenística).

Mosaic de paviment de la casa del poeta Tràgic a Pompeia (Museu de Nàpols)