View
285
Download
4
Category
Preview:
Citation preview
Amanda Martínez
Beatriz Mínguez
Andrea Zarcero
Laura González
Marina Mora
2n BAXT. A
1. INTRODUCCIÓ
2. ECONOMIA ESPANYOLA S. XIX-XX
3. ECONOMIA AGRÀRIA S.XIX
4. EL PROCÉS D’INDUSTRIALITZACIÓ
5. EL COMERÇ
6. TRANSFORMACIONS DEMOGRÀFIQUES
7. EL MOVIMENT OBRER
8. SISTEMA EDUCATIU S.XIX
oEn el començament del segle XIX,tot apuntava que Espanya podiarecuperar el lloc que li corresponiadins d'Europa.
oPerò, realment, el segle XIX va seruna etapa pobre en resultatseconòmics, encara que, fonamentalper a:
•Desmantellar pesades herències del passat
•Iniciar el desenvolupament econòmic posterior
•La major part de la població era rural.
•Agricultura
oBase de l'economia espanyola
oVa patir profundes reformes
- La van liberalitzar
Es va desenvolupar una
agricultura capitalista.
oProcés de desamortització:
- Iniciat per Mendizábal en 1835
-Objectius econòmics, socials i
polítics.
-Resultats negatius
No va solucionar el deute
ni la desigualtat social.
-Desamortització de Madoz (1855)
Liquidació definitiva de la propietat amortitzada d'Espanya.
Resultats negatius
•Revolució retardada, per culpa de:
Escassetat de carbó i matèries
primeres.
Dependència del capital exterior.
Falta d'articulació d'un mercat
interior.
Factors polítics.
•Expansió de la xarxa ferroviària va ser
un factor clau.
Política comercial
•Proteccionista
Afavoria la indústria tèxtil catalana i els terratinents castellans.
•Durant el Sexenni Democràtic es va intentar dur a terme una política liberal.
•En la Restauració es tornà al
proteccionisme.
Terreny financer
•Deute públic
•Etapa de creixement econòmic
Política fortament proteccionista
•Producció agrícola
Va créixer encara que la productivitat estava per baix de la mitjana dels països europeus més
avançats.
El blat ocupava la major part de la
superfície cultivada.
•Indústria
La siderúrgia va ser la més
protegida.
•Durant la Guerra:
Creixement de l'economia
espanyola
Encara que tingué lloc un procés
inflacionista
•Final de la Guerra:
Disminució de la demanda
exterior
Efectes depressius.
Es caracteritza per:
-Diversitat d'accions i la seua amplitud.
Subvencions a indústriesEstabliment de monopolis en sectors clau.
- Pretenia afavorir un capitalisme
nacional.
Supremacia de l'agricultura entre les
activitats econòmiques.
Efectes de les desamortitzacions:
oExtensió total de les terres desamortitzades: la mitat de la terra
cultivable.
oDesamortització eclesiàstica de
Mendizábal (1937-1944)
oDesamortització general de Madoz
(1855-1867)
oTot tipus de terres amortitzades
oCompradors eren persones adinerades
oAugment de la superfície cultivada
AGRICULTURA DE BAIXOS RENDIMENTS
Basada en una
trilogia mediterrànea
Cereals
Vid
Oliva
Aument
produccióMolt escàs Relativa freqüència de
crisi de subsistència
Rendiments de l’agricultura Molt baixos
AGRICULTURA PROTEGIDA I ESTANCADA
Conseqüència de la protecció arancelaria
Es van infrautilitzar les terres i la mà d’obra
ESTANCAMENT AGRARI I ATRÀS INDUSTRIAL
Revolució
agricola no
produïda per
Els excedents de l’agricultura
eren insuficients
La demanda campesina de bens
industrials va ser molt reduïda
La transferència de població de
l’agricultura a la industria va ser
insignificant
Es tract{ d’impulsar el procés de revolució industrial
Per a basar-se en Indústria i comerç
Lent
• Escassa capacitat productiva de les manufactures
tradicionals.
• Inexistència de mercat nacional que facilitara els
intercanvis comercials.
• Escassesa de capitals espanyols.
La industria es limità a 2 focus
Indústria tèxtil catalana
Indústria siderúrgica basca
No competitives a l’exterior
-- Originada per capitals autòctons.- Sector més dinàmic: COTONER
·Posició d’avantatge.
·Iniciativa empresarial
de la burgesia catalana.
·Protecció aranzelària
que va permetre
orientar la producció al
mercat nacional.
Siderúrgica espanyola
Inexistència de demanda i carbó coqueficable.
Mal desenvolupament
Per tant-Explotació de ferro de
la zona.
-Inconvenient: falta
de carbó mineral.
-Esplendor: donat per
les guerres carlistes.
Carbó de mala qualitat
-Creixement a partir de la
Restauració.
-Èxit per l'eix comercial
Bilbao-Cardiff
Esplendor Últim quart de segle.Espanya rica en ferro, plom, coure, mercuri, zinc.
Inactivitat minera
Durant gran part del segle.
1.) Falta de capitals i de
coneixements tècnics per a
explotar jaciments.
2.) Inexistència d’una demanda
dels materials.
3.)Legislació que
Posava obstacles per a la
iniciativa empresarial privada
Declarava les mines propietat
de la Corona.
Aquestes circumstàncies canviaren a partir de la Revolució de 1868
La llei de bases sobre mines simplificava l’adjectivació de concessions i oferia moltes seguretats als concessionaris
Augmentà la demanda internacional dels productes miners.
Arran d’açò, Espanya es va convertir
en exportadora de matèries primes
-Plom
-Mercuri.
-Ferro.
-Coure.
Espanya desavantatjada Geografia desfavorable
Transport terrestre FERROCARRIL
Avantatges
-Capacitat de carga.
-Velocitat.
-Seguretat.
-Disminució de temps i
costos.
Esplendor a partir de la Llei General de
Ferrocarrils de 1855
Governs de la Restauració
Sanejament de les finances públiques
-Reducció dels interessos del
deute.
-Control de les despeses del
l’Estat.
-Augment dels impostos. 9 anys de pressupostos amb superàvit.
BAND D’ESPANYA
Es fundaren Bancs
Controlà
l’emissió dels
bitllets
Permeté limitar la inflació.
Estabilització de la pesseta.
-Bilbao.
-Biscaia.
-Mercantil de Santander.
Hispanoamericà.
-L’Espanyol de Crèdit.
EL COMERÇ INTERIORMITAD DE SEGLE
Aïllament dels
mercatsCAUSATS PER
Traves legals de
l’Antic Règim
Sistema gremial
Portazgos
Pontazgos
Barcazgos
Peajes
Abolició o reducció de les
traves
Millora en la red de camins
i mitjans de trasnport
Facilitaren l’unificació del
mercat nacional
EL COMERÇ EXTERIORPaíses
Europeus
Imposaren arancels
sobre la importació de
productes
PROTECCIONISME
(Defensat per grups
socioeconòmics)
L’Estat no devia
intervindre en l’economia
LLIURECANVISME
(Defensat per comerciants i c.
ferroviaries)
Unificació de les colonies
Unificació de les colonies
Fins aleshores Espanya
exportava a Amèrica
productes Europeus
Espanya deixa
de reexportar
entre Europa i
Amèrica
Balança comercial
deficitària
Gran Bretanya i
França principals
clients i abastidors
EL
CO
ME
RÇ
EX
TE
RI
OR
ARANCEL FIGUEROLA
DIVERSES ETAPES
Acusat proteccionisme inicial
Reducció paulatina del
proteccionisme
Política relativament
lliurecanvista
Retorn al proteccionisme
VA PARTIR DEL PROTECCIONISME
CALIFICAT DE LLIURECANVISTA
Sols pot considerar-se així en relació
als anteriors i posteriors
Raons per les
que es
considerà així
No prohibia cap
importació
Les tarifes s’havien
d’haver reduït
En l’evolució de la població espanyola al llarg del S.XIX s’aprecia un ritme lent de creixement
Passa de 10,5 milions en 1797 a 18,6 milions en 1900
Mentre que els països de major creixement econòmic duplicaren, almenys, la seua
població, Espanya sols augmentà un 77%
TAXA DE NATALITAT
ELEVADA MORTALITAT
De les més altes
d’Europa
No obstant
ESPERANÇA MITJA DE VIDA INFERIOR ALS 35 ANYS
a) Les crisis de subsistències
b) Les epidèmies
c) Les malalties endèmiques
Es devien a dos tipus de causes:
Han hagut 12 grans crisis de subsistències al llarg del S.XIX
Causes conjunturals , com les males condicions climàtiques (pluges excessives, sequera…)
Causes estructurals o permanents, com el retard tècnic de l’agricultura, que repercutia en baixos rendiments, i un sistema de transports i comunicacions deficient, que no permetia distribuir els aliments sobrants de les zones excedentàries a les zones deficitàries.
Les que més afectaren a Espanya foren:
1. La febre groga
2. El còlera
Les epidèmies periòdiques foren la segona gran causa de mortalitat, com el còlera, el tifus o la febra groga
Una part important de la mortalitat del S. XIX ha d'atribuir-se a malalties com
la tuberculosi, la pigota, la pallola, l'escarlatina o la diftèria.
Les malalties endèmiques no apareixen en brots aïllats, sinó que estan presents permanentment
No hi ha que oblidar que tant les epidèmies com les malalties endèmiques van incidir amb major
virulència en poblacions prèviament debilitades per l'escassa alimentació i afectades per condicions de
vida pròpies del subdesenvolupament
Desigual distribució de la població
La població espanyola durant
tot el S. XIX continua les dues tendències que
s’havien iniciat a finals de l’Edat
Mitjana
Desplaçament des del nord cap al sud
Abandó de la Meseta Central per a concentrar-se en la costa mediterrània
i atlàntica meridional
Avantatges que ofereixen les regions costaneres
Terres són molt més fèrtils
Transports i comunicacions per mar són més ràpids, barats i segurs
La població levantinia i meridional es va duplicar entre 1787 i 1900. En canvi, tant la població del nord com la del centre, van descendir
El moviment migratori del camp a la ciutat va revestir especial importància per anar associat a la revolució agrícola i industrial. La mà d'obra que sobrava en el camp, era absorbida per les indústries urbanes, en plena expansió degut a la revolució industrial.
No obstant això, Espanya, a penes va modernitzar la seua agricultura i va iniciar una industrialització lenta, escassa i tardana, per la qual cosa l'èxode rural es va ajornar fins a finals del segle. De fet, només Madrid i Barcelona estaven entorn del mig milió d'habitants.
La població catalana inicià la seua pròpia transició al règim demogràfic modern, en un procés similar al que s’havia donat en els països europeus més avançats
El pas d'un règim demogràfic antic a un altre modern es va produir en quasi tota Europa durant el segle XIX
La transició al règim demogràfic modern no es va produir fins al segle XX, de manera que es va donar un
evident retard respecte a Europa
A excepció de Catalunya, que havia iniciat la transició a un règim demogràfic modern en el segle XIX, en la resta d'Espanya eixa transició es va realitzar en el
primer terç del segle XX
Les millores en alimentació, vestit i vivenda, així com les actuacions
sanitàries
Gràcies a:
DISMINUCIÓ DE LA MORTALITAT
Esperança de vida passa de 35 a 50 anys en el primer terç de segle
Junt a l’alta burgesia social i financera trobem:
Una heterogènia classe mitjana entre la qual, junt amb els principals defensors de les postures democràtiques i republicanes, trobem una àmplia massa apolítica, aferrada als hàbits tradicionals, amb un gran temor de qualsevol tipus de canvi i fortament influenciada per l'Església.
Entre les classes treballadores hem de distingir una massa privilegiada d’artesans, lligats a ocupacions tradicionals, i un creixent nombre d’obrers que poc a poc, començaren a organitzar-se políticament i sindicalment.
Existint una marcada diferència entre sexes tant en l'àmbit legal com educatiu, quedant ella en un paper secundari en la societat, la funció de
la qual era merament mantindre l'equilibri de la família i el llar
La majoria dels moviments que s’alçaren en eixa època es centraren en la recerca de drets polítics i laborals per als homes, deixant a un costat a les dones
• L'educació que rebia estava només dedicada a la seua alfabetització, a ensenyar-li els valors cristians i que aprenguera les labors domèstiques i de costura.
• S’identificava a la dona sols amb alguns treballs, sobretot com obrera en el sector tèxtil.
• La dona cobrava la meitat que un home realitzant el mateix treball.
Primer terç segle XIX
CLASSES MITJANES CLASSES POPULARS
Dificultats econòmiques. Vananar posicionant-se cap apostures polítiques d’oposicióa la Restauració, lligant-se alsrepublicans i nacionalistes delPaís Basc i Catalunya.
Situació de desesperació. Esvan inclinar cap a posturespolítiques cada vegada mésradicals.
CNT PSOE
Tendència anarquista
CatalunyaAragó
ValènciaAndalusia
Socialistes (Partidaris del
marxisme)
AstúriesPaís BascMadrid
camp andalús
1921Partit Comunista d'Espanya (PCE)
1927Federació Anarquista
Ibèrica (FAI)
Rígida censura contra qualsevol manifestaciócontra la monarquia i el catolicisme, i vapropiciar el analfabetisme.
Al marge d’aquesta situació van sorgir noves iniciatives:
INSTITUCIÓ DE LLIURE
ENSENYANÇAESCOLES DEL “AVE MARÍA”
ESCOLA MODERNA
INSTITUCIÓ DE LLIURE
ENSENYANÇA
Va ser fundada per Francesc Giner de los Ríos en 1876
Objectiu: Aplicar la filosofia del KRAUSISME.
Propugnava una educació integral i activa en un àmbit de toler{ncia i llibertat d’opinió.
Filosofia idealista. Proposava la llibertat i l’harmonia del ser humà amb el univers i amb deu. Creia en la capacitat de perfecció de l’home a través del coneixement racional i d’una adequada llavor educativa.
ESCOLES DEL “AVE MARÍA”
Creades a partir de 1888 a Granada pel Pare Majón
Ensenyança similar a la de la Institució de Lliure Ensenyança
Caràcter religiós i orientació cap als sectors més marginats de la província.
ESCOLA MODERNA
Fundada a Barcelona en 1901 per Francesc Ferrer Guardia
Defenia l’educació sense coaccions i el racionalisme moral
Pretenia inculcar valorsllibertaris d’igualtat isolidaritat, inspirats enl’anarquisme
MÈTODE PREDOMINANT
ENSENYANÇA TRADICIONAL
Mètodes antics i vigilància de l’Església Catòlica
Ensenyança secundària sols per a fills de famílies riques.
Aquesta situació va provocar un gran retard en el desenvolupament científic i la investigació.
Recommended